podem pensar que Bosch Morata, en entrar a la CC, tenia plans per al futur en els quals li calia comptar amb aqueix suport. Una nota posterior indica les assignatures i els professors: lexicografia (E. Navarro i Borras), ortografia (M. Thous Llorenc) i fonètica (Antoni Vallet). El curset comen@ el 5 de febrer.ls5 Les atribucions del CPV, pero, no eren moltes. No era, ni de bon tros, una Generalitat, i ni tan sols podia coordinar-se amb les altres dues provincias del País. D’altra part, recuperada l’autoritat absoluta pel Govern, el temps de les iniciatives directes del CEP ja havia passat. Aquells que havien format part del CEP i eren ara membres del CPV, com Bosch Morata, ja no gaudien de les potestats excepcionals que circumstàncies excepcionals els havien donat. Les competències assignades a la CC en constituir-se el CPV eren prou amplies, pero mai no tingueren la indispensable dotació econòmica, perquè la situació financera del CPV fou sempre precaria i en estricta dependencia de la generositat de l’Estat.lM A més a més, la política del Ministeri d’Instrucció Pública, en expansió absorbent i amb una base econòmica molt més forta, impedí sovint el normal desenvolupament de la CC. Hi ha constancia de la fermesa amb que Bosch Morata intenta defensar la seua curta parcella, sense èxit,‘” i si arriba a fer prou coses, com ja veurem, sembla que, en I’esfera de l’ensenyament, no aconseguí gaire més.‘58 Després de la ventada revolucionaria la situació tornava a ser la de sempre: les claus que podien permetre d’expandir l’ensenyanca de la llengua continuava posseint-les el poder central, al qual no li venia de grat cedir ni un bri de potestat. “5 Ibíd., 16-11-1937. Iy El CPV dedica la segona de les seues sessions (12-I-1937) a definir el nom i les funcions de les disset Conselleries. La CC tenia al seu càrrec: les escoles elementals i mitjanes, normals, professionals, industrial, d’arts i oficis i de cecs; els instituts d’orientació professional; les escoles de belles arts, els museus, la conservació dels monuments artístics i històrics; la cultura física, els pares infantils; i el Conservatori de música. Caldria saber si I’atribució fou un acte voluntarista del CPV o si estava determinada per la normativa governamental que creava els Consells Provincials; no he tingut temps d’aclarir-ho (Acuerdos..., pàg. 5). Les dificultats financeres del CPV s&n tema tractat gairebé en totes les seccions. W Quan el Ministeri d?nstrucció Pública crea la Direcció provincial de Primera Ensenyanca (Gaceta de fa República, núm. 54, 23-H-1937, pàgs. 935-937), Bosch Morata porta el tema al CPV. Discutit en la sessió del 26-D-1937, la protesta del Conseller fou incorporada a un escrit de greuges al Govern (Acuerdos..., pàg. 66). No fou l’únic enfrontament de Bosch Morata amb el Ministeri (vid. infru, cap. XI i cfr. Acuerdos.. ., pàgs. 298-300). 1s Particular atenció meresqué l’ensenyanca de sords-muts, que a Valencia comptava amb 1’Institut CDoctor Surnsi~. La CC organitzà, per mitjà del seu acomissariat d’Educacib Especialw, un curset d’especialització per a mestres i mestresses (EZ Mercantil Vuíenciano, 11-11-1937). Per contra, 1’Escola d’Artesans, que havia creat la revolució de 1868, triga tot un any encara a reprendre el funcionament (Adelante, núm. 305, 25-I-1938).
139 © faximil edicions digitals 2003