L'Espill. Número 1/2. Primavera-Estiu 1979

LESPILL estrenua, pero no pas estèril, maldant per la normalització gramatical, per superar la diglòssia local, per expandir l’ús públic de l’idioma i per afirmar-lo com a vehicle de cultura. Si el colp militar del 18 de julio1 hagués triomfat (i en això no s’enganyaven, i era una de les motivacions del seu antifeixisme: dissortadament, ho podrien comprovar tres anys més tard), hauria arranat aquesta obra treballosament aconseguida. Pero és que, indirectament, les derivacions revolucionàries podien fer-ho així mateix. El capgirament social descabdellat per la revolució donava un major pes específic a unes masses nodrides nombrosament per immigrats o fills d’immigrats castellanoparlants.

1 comencava a sentir-se, a més a més, l’arribada de les primeres ones de refugiats, també idiomàticament castellans. 86 La defensa de la llengua, dones, continuava sent un objectiu prioritari.

Conscients de la prioritat, els nous directius de 1’Associació Protectora de 1’Ensenyanca Valenciana ja feren constar, en el seu primer document públic, que la «missió particularíssima» de l’entitat era «irnpulsar l’ensenyament en el nostre idioma i aconseguir 1’Escola íntegrament Valenciana».

Curaren de precisar, pero, que volien reorganitzar i orientar la societat «enquadrant-la dins el marc que les noves concepcions de la cultura i de la Pedagogia imposen», és a dir, assumint les recents transformacions socials. No era una declaració merament voluntarista o oportunista, ni tampoc no volien treballar isolats. Reclamaven «l’ajut entusiàstic i la collaboració» dels organismes pedagogics de tota mena, i a ells i a l’opinió pública s’adrecaven, «plantejant-los el problema que el nostre poble presenta, recabant la solució radical que cal, d’acord amb les normes i les solucions apuntades per I’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra, adaptades a les particularitats propies del País Valencia».

La compatibilitat d’aquesta meta amb les exigències del moment era total. Els firmants esperaven «del bon desig que anima als estructuradors de l’ensenyanca nova» que ho comprendrien així i acollirien «amb interés i calor els nostres propòsits, fent-los seus per a bé de la República i del País Valencia, que a estes hores revolucionàries lluiten contra la barbarie feixista desencadenada i obrin nous camins al millorament socia1».87 La renovació pedagogica demanada per la revolució fou immediatament atesa pel CEP, que el 12 d’agost creava els Patronats d’Institucions Benèfiques, i de Beneficencia i Assistència de Menors, dels quals entrava a formar part la Protectora, representada en aquel1 per Ismael M Els primers nou vinguts semblen haver seguit de prop la Junta Delegada (Historia de la Cruzada, pàg. 522). *’ «Associació Protectora de 1’Ensenyanca Valenciana. A l’opinió pública», El PuebZu, 21-VIII-1936.

120 © faximil edicions digitals 2003