__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

FALLA SANT JORDI | 2020


QUÈ VOLEM? VOLEM FALLA

EL LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÙS DEL VALENCIÀ AQUEST LLIBRE PARTICIPA EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES LES FALLES DE XÀTIVA, BÉ D’INTERÉS CULTURAL IMMATERIAL I FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC LES FALLES SÓN PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT · UNESCO


FALLA SANT JORDI

L’Associació Cultural Falla Sant Jordi és una associació sense ànim de lucre compromesa amb la conservació i millora del nostre patrimoni cultural immaterial.

EQUIP DE REDACCIÓ Guillermo Delegido i Terol Raimon Tormo i Llopis

IDEA ORIGINAL Guillermo Delegido i Terol Raimon Tormo i Llopis

COL.LABORADORS LITERARIS José Colero Hèctor Cuenca Pepe Sanchis Adriana Pérez Carlos Vila Marié Pérez Paco Torres Sebas Marin Manolo Sanchis Joaquin Rubio Marta Soro Moixes Alarcón Miguel Prim Guillem Alborch Equipo J Ángel José Sánchez José Luis Llorens Agustín Torralba Guillermo Delegido Raimon Tormo Asun Requena

DISSENY I MAQUETACIÓ Andrea Delegido i Terol

GESTIÓ TRADUCCIONS Xavi Langa i Baldoví

GESTIÓ DE PUBLICITATS Vicent Bolinches i Fabra Guillermo Delegido i Terol MªJose Suñer i Tormo Laura Alcaraz i Gallego

| 02

“Creiem en el poder de la festa, la germanor i la divulgació per a canviar la història.”

DISSENY COBERTA Andrea Delegido i Terol

ESBOSSOS Juane Cortell i Dacsa Vicente Fco. Lorenzo

IMPRESSIÓ Blauverd Impressors S.L.

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 500 Exemplars

DIFUSSIÓ IL.LIMITADA EN VALENCIÀ

calameo slideshare

pinterest

calameo

DIPÒSIT LEGAL V-382-2018

La Falla Sant Jordi no s’identifica necessàriament amb el continugt dels articles dels col.laboradors.

volem falla sant jordi


# volemfalla

volem falla sant jordi

| 03


| 04 02

volem falla sant jordi


ÍNDEX Pròleg

_07

Volem Comissió

_19

Saluda Junta Gestora Saluda President Infantil Falleres Majors Cadafals 2020 Junta Executiva

_21 _23 _25 _33 _43

Volem Tradició

_65

Breu història de les falles de Xàtiva a través d’alguns dels seus monuments més innovadors | Hèctor Cuenca L’origen de les falles | Pepe Sanchis

_66

Volem Sentiment

_85

Esforç per plantar falla | Adriana Pérez Quedar-se sense falla | Carlos Vila Guanyar la Millor Falla de València | Marié Pérez Aspirar a guanyar la Millor Falla de València | Paco Torres

_86 _91 _94 _97

Volem Essència

_101

Les falles han de parlar | Sebas Marín De la foguera satírica a la falla light | Manolo Sanchis

_102 _106

De falles i jurats | Joaquín Rubio

_110

Volem Infantesa

_113

El racó de Flameta. Unitat Didàctica | Marta Soro Falles infantils, infantils realment? | Moisés Alarcón

_114 _134

Aprendre fent, maneres falleres de créixer | Miguel Prim

_140

Volem “Curiosejar”

_143

Aquells anys de Nou Campanar | Guillem Alborch Monterrubio, creativitat i sensibilitat al servei de les falles | Equipo J Premis, seccions i mentides. Volem falla? O sols guanyar? | Ángel José Sánchez

_144 _148

Volem Falla

_157

Meravelloses Xerrades | José Luis Llorens Volem Falla | Agustín Torralba Falles d’Especial de Xàtiva 2020 | Guillermo Delegido i Raimon Tormo

_158 _166 _170

Dones Artistes | Asun Requena

_174

Volem Sinergies

_179

Col.laboracions comercials

_180

volem falla sant jordi

_82

_152

| 05


| 06

volem falla sant jordi


PRÒLEG QUE QUÈ VOLEM?

Som fallers i estimem la nostra festa, i dins la nostra festa, el que ens meneja tot l’any és la falla, quan encara estan les cendres al caliu i retirem les últimes tanques al casal, quan tots pensen que tot s’ha acabat, nosaltres pensem com serà la falla de l’exercici que acaba de començar, mentre uns pensen en descansar, nosaltres pensem en com millorar les coses que enguany no ens han agradat, com ser millors, com superar-nos... Les falles per a nosaltres són molt més que una festa, són la nostra forma de viure, són un sentiment, que és molt difícil d’entendre per als que no l’han sentit cap vegada a la seua vida. Un sentiment, que els fallers volem transmetre a tothom perquè entenguen aquesta bogeria, que ens fa estar inquiets cada dia de la nostra vida. Volem comissió, volem presentarnos, saber qui són els i les nostres representants, els i les que la formem, les nostres falles i tot el que fem durant tot un any. Volem tradició, som una festa antiga, amb unes tradicions, una festa que evoluciona i canvia com la nostra societat, encara que de vegades, no tant de presa com ens agradaria.

Volem sentiment, som una festa que es manté viva pels sentiments dels fallers, en les pitjors i les millors situacions, quan guanyes o quan perds, quan tens il·lusió per plantar la millor falla o quan saps que el que et van a plantar no és el que esperaves. Volem essència, volem falles que respecten els seus inicis, amb crítica, amb enginy i disseny, i per suposat, volem saber com se’ns va a jutjar. Volem “curiosejar”, volem recordar coses que han marcat un abans i un després, comissions, artistes... UN SENTIMENT, QUE ELS “ FALLERS VOLEM TRANSMETRE A TOTHOM PERQUÈ ENTENGUEN AQUESTA BOGERIA

Volem infantesa, volem que els més menuts, valoren i aprenguen a gaudir i estimar la festa com cal. Volem Artistes, volem aconseguir la dignificació, el reconeixement, la igualtat i la valoració dins d’una professió, per això: #VolemFalla Tenim un únic objectiu amb aquest llibret per als nostres lectors, que siguen sabedors i puguen entendre a la Falla Sant Jordi, que puguen entendre el que volem.

volem falla sant jordi

| 07


| 08

volem falla sant jordi


SALUTACIÓ PRESIDENT GENERALITAT XIMO PUIG i FERRER

“XÀTIVA HA FET SEUES LES FALLES I LES HA CONFERIT UNA IDENTITAT PRÒPIA, UNA EMPREMTA DIFERENCIADA.”

Les falles són una de les manifestacions festives i culturals més importants del poble valencià i expressen la nostra manera de ser, oberta, generosa i creativa. La dedicació i l’esforç de milers de persones fa possible que als nostres carrers i places cada mes de març la festa fallera trenque amb la rutina quotidiana i ens contagie el seu esperit alegre i optimista. Com moltes altres ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana, Xàtiva ha fet seues les falles i les ha conferit una identitat pròpia, una empremta diferenciada. Sempre incansables, les comissions falleres xativines, treballen al llarg de l’any per a fer créixer la festa i per a agermanar a més i més gent al voltant d’un monument de fusta i cartó que és també motiu d’orgull per a tots.

La comissió de la Falla Sant Jordi de Xàtiva, sempre fidel al seu compromís amb la festa, planta de nou falla en 2020 i uneix així a moltes persones que compartiu un sentiment comú d’estima a les nostres tradicions.

Des d’ací vull fer-vos arribar una cordial salutació i els meus millors desitjos a les dones i els homes que integreu la comissió de la falla Sant Jordi de Xàtiva, com també un fort abraç amb ocasió de les festes de Sant Josep de 2020.

volem falla sant jordi

| 09


| 10

volem falla sant jordi


SALUTACIÓ ALCALDE ROGER CERDÀ i BOLUDA

“VULL RESSALTAR QUE AQUESTA COMISSIÓ REALITZA UN PAPER RELLEVANT RESPECTE AL PATRIMONI DE LA CIUTAT JA QUE SOU UNA FALLA SITUADA AL CASC HISTÒRIC DE XÀTIVA, EL SEGON MÉS GRAN DE LA COMUNITAT VALENCIANA.”

Benvolguts amics i amigues de la falla Sant Jordi, Em complau enormement tornar a saludar-vos des de les pàgines del llibret explicatiu de la falla Sant Jordi, una comissió que plasma l’esforç constant i la perseverança per créixer, i que és mostra de la voluntat d’aportar més a Xàtiva de la cultura i l’art que envolten les falles, una festa que és Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Però les falles no són solament la setmana fallera, i per aquest motiu vull agrair-vos i posar en valor el treball que tant la comissió de Sant Jordi com la resta del món faller xativí feu durant la resta de l’any per engalanar els nostres carrers de color, música, indumentària fallera i olor a pólvora del 15 al 20 de març; i també per la contribució que feu durant els 365 dies de l’any al món cultural de la ciutat.

A més a més, vull ressaltar que aquesta comissió realitza un paper rellevant respecte al patrimoni de la ciutat ja que sou una falla situada al Casc Històric de Xàtiva, el segon més gran de la Comunitat Valenciana després del de la ciutat de València. Sou un agent dinamitzador del barri i de conservació patrimonial, tal i com demostreu en l’esforç que feu en la rehabilitació del vostre casal. Ara, per fi, arriba el moment de gaudir de la festa després d’un any d’intens treball, i així vos ho desitge a tots els fallers i falleres, en especial a Amparo, Aitana i Jesús, falleres majors i president infantil d’aquesta falla. Estic segur que sabreu fer d’aquesta celebració un exemple d’harmonia i bona convivència.

volem falla sant jordi

| 11


| 12

volem falla sant jordi


SALUTACIÓ REGIDORA MARIA BELTRÁN i FERRERO

“TOTES I CADASCUNA DE LES PERSONES QUE FORMEU PART DEL COL.LECTIU FALLER FEU QUE TOT EL TREBALL REALITZAT AL LLARG D’UN ANY ES POSE EN VALOR.”

És temps d’alegria, color, pólvora i música que van a engalanar els diferents carrers de Xàtiva. Una de les places que més canvia en aquesta setmana gran és la vostra, la Plaça Sant Jordi. Plaça que dóna nom a la vostra comissió. Totes i cadascuna de les persones que formeu part del col·lectiu faller feu que tot el treball realitzat al llarg d’un any es pose en valor; i sou els que amb cadascuna de les activitats desenvolupades feu gran a tot el col·lectiu. La falla Sant Jordi és una d’elles. Només cal saber el hastag que els abandera: #anematot. I, a més cert! No hi ha un acte o activitat que se us resisteix! La vostra participació activa és important per al gran col·lectiu faller que té Xàtiva. Gaudiu al màxim d’aquests dies que tant esforç costen i amb tantes ganes s’agafen. La setmana gran arriba a la ciutat. Bones falles!

volem falla sant jordi

| 13


CARTELL FALLES 2020

La nit de la plantà és màgica perquè –amb els nervis i l’emoció- travesses la línea entre el disseny en un paper a la realitat de la falla, compartixes treball amb equip i balles al ritme dels últims compassos que obrin el camí als dies grans de les Falles. Són hores que marquen el tret d’eixida a la Festa. I des d’eixa amalgama de sentiments i de vivències naix aquesta obra amb el lema Nit de Festa. La imatge que fa la crida a les Falles a Xàtiva 2020 està sobre un fons obscur, que representa eixa nit màgica, on destaquen els elements icònics de la festa josefina com és l’orfebreria, la indumentària, la música, la pirotècnia, les flors i, per descomptat, la falla. Uns elements que abracen la nostra ermita de Sant Josep, que dibuixa l’eix principal de la composició. Un disseny gràfic que està fet amb la tècnica del collage, configurada amb fotografies i figures amb vectors.

QUI José Luis Mollà Rodríguez TÍTOL Nit de Festa COM Disseny gràfic digital. Collage amb fotografies i figures vectorials.

Una paleta de color equilibrada i justificada i textos centrats que sonen a l’uníson per anunciar les Falles a Xàtiva de 2020.

| 14

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi

| 15


FOTOGRAFIA FALLES 2020

La present fotografia ha estat la guanyadora del Concurs Local de Fotografia de Falles 2020 de Xàtiva. Ricardo Enrique Climent Bareberá, natural de Xàtiva, ha estat el fotògraf guardonat amb el Primer Premi. La fotograia va ser disparada al Carrer Ximen de Tovia, just al punt de la Comissaria de Policia Local. Al finalitzar la Cavalcada del Ninot Infantil, la comissió Molina Claret tornava al seu casal després d’haver desfilat pel reial de l’Albereda Jaume I. La model de la fotografia és Ana Climent Giner, Fallera Major Infantil de la comissió Molina Claret.

ON Carrer Ximén de Tovia, Xàtiva QUAN 06 Octubre 2019 | 11:12:53 h. COM Nikon D3S Objectiu 80.0-200-0mm. f/2.8 exposició 1/6400seg ISO 250 Distància focal 80.0 mm. (en 35mm: 80,0mm.)

| 16

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi

| 17


| 18

volem falla sant jordi


1 VOLEM COMISSIร“ Volem comissiรณ, volem presentar-nos, saber qui sรณn els i les nostres representants, els i les que la formem, les nostres falles i tot el que fem durant tot un any.

volem falla sant jordi


| 20

volem falla sant jordi


SALUTACIÓ JUNTA GESTORA LAURA ALCARAZ i GALLEGO Mª JOSÉ SUÑER i TORMO

Estimades falleres, fallers, familiars i amics, comencem una nova etapa per a nosaltres dos. És un orgull poder estar al capdavant de la nostra comissió, la comissió que duem al cor. Enguany la Falla Sant Jordi volia fer un pas més allà, apostant perquè el món faller arribe a ser un món igualitari i no ens trobem amb figures que siguen simples acompanyants, sinó actors protagonistes dels nostres actes. Disposem-nos i tinguem una actitud positiva i oberta per a gaudir dels nostres monuments, com a obra artística de caràcter efímer, al voltant de la qual giren les principals activitats festives. Visquem els rituals de la “plantà” i la “cremà” de les falles com a inici i fi dels dies grans de la nostra festa.

Volem transmetre una forta abraçada a les nostres Falleres Majors i President Infantil, Amparo, Aitana i Jesús, que juntament amb la seua comissió gaudiran amb gran estima la setmana fallera.

ENGUANY LA FALLA SANT “ JORDI VOLIA FER UN PAS MÉS ALLÀ, APOSTANT PERQUÈ EL MÓN FALLER ARRIBE A SER UN MÓN IGUALITARI

Des de la falla Sant Jordi vos convidem a tots, veïns, amics, familiars i fallers a que vos apropeu al nostre casal per a gaudir de la música i festa falleres.

Gaudim de la pirotècnia amb les seues mascletades i despertades, dotant de so i color els nostres carrers.

volem falla sant jordi

| 21


| 22

volem falla sant jordi


SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL JESÚS SIGNES i MONFORT

Hola, sòc Jesús, President Infantil de la falla Sant Jordi. Tinc 10 anys i sòc faller des que vaig nàixer. A l’actualitat, estudie 5é de primària al col.legi de les Dominiques, practique futbol al club del Racing Xàtiva i vaig a la Música Vella per aprendre solfeig i la percussió que és l´instrument que més m´agrada. Degut al meu caràcter obert, tinc molts amics, em considere una persona alegre, divertida, molt activa i responsable. Aquest any també he volgut ser President de la falla, volia viure esta experiència amb Amparo i amb la meua amiga Aitana, i sé que junts ho passarem d´allò més bé, disfrutant al màxim de tots els actes. Vull donar les gràcies a la Junta Gestora: Laura i Maria José, per contar amb mí, per involucrar-me, ferme partícip en tots el actes i compartir cartell amb les meues

falleres, la veritat és que als xiquets també ens agrada, i tenim la mateixa il.lusió de viure aquesta festa que ens uneix a tots els valencians... AQUEST ANY TAMBÉ “ VOLGUT SER PRESIDENT

HE DE LA FALLA, VOLIA VIURE ESTA EXPERIÈNCIA AMB AMPARO I AMB LA MEUA AMIGA AITANA.

I clar, això també ha estat possible, gràcies a Amparo i Aitana, que desde el primer moment han volgut que estiguera amb elles, gràcies! A més, agraïsc a tota la Comissió, a la meua família i amics, que han col.laborat i treballat perquè el meu any 2020, siga tot un èxit, doncs per a mi serà un any inoblidable, ple de records i anècdotes. Vos anime a que, junt a mi, passeu unes falles inoblidables! Visquen les falles i visca la Falla Sant Jordi!!

volem falla sant jordi

| 23


| 25

volem falla sant jordi


FALLERES MAJORS volem falla sant jordi


AMPARO VILLA i MORALES FALLERA MAJOR 2020

| 26

volem falla sant jordi


FALLERA MAJOR 2020

FALLERA MAJOR 2020

volem falla sant jordi

| 27


AITANA PELEGERO i PÉREZ FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

| 28

volem falla sant jordi


FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

volem falla sant jordi

| 29


| 30

volem falla sant jordi


SALUTACIÓ FALLERES MAJORS

AMPARO VILLA I MORALES

AITANA PELEGERO I PÉREZ

FALLERA MAJOR

FALLERA MAJOR INFANTIL

Estimats fallers, familiars, amics i veïns. Ja comença el compte enrere de la nostra festa, la millor del món, les falles. Al casal ja comença a haver-hi més ambient; tot són rialles, bromes, nervis, perquè sabem que ja s’acosta la setmana de l’any més desitjada. Enguany, per a mi, aquesta setmana fallera serà molt diferent, ja que vaig a gaudirla d’una altra manera. Amb companyia de Mª José i Laura, Aitana i Jesús pense gaudir de tot i de tots, cada minut, moment, acte i faller. Per açò, vos convide a que gaudiu de les falles i del ambient amb nosaltres, tant com si sou fallers com si no ho sou, i que de segur ens ho passarem d’allò més bé. Bones falles. Visca la Falla Sant Jordi.

Hola a tots: veïns, familiars, membres de la comissió, amics i forasters. Ja s’acosta la primavera i amb la fi de l’hivern vénen, com tots els anys, les esperades festes falleres. Són dies d’alegria, de soroll, de color i d’olor de pólvora. Des d’ací vull convidar-vos a tots a gaudir de la festa, de l’alegria. A estar en el carrer, a xarrar amb els vostres amics, familiars i coneguts. A tirar coets, a assistir a les despertades, a veure les mascletades i els castells. A riure, a cantar i a ballar. A participar en els actes, o bé anar a veure’ls. Enguany és un any molt important per a mi, que de segur marcarà un record inoblidable a la meua memòria. Per això mateix us demane a tots, que durant aquests quatre dies de festa gran, ho doneu tot, ho viviu al cent per cent; com si haguera de ser una ocasió única i irrepetible per a vosaltres també. D’aquesta manera serà tot millor per a tots i per a totes, més intens, més magnífic. Així sols em queda dir. Ja s’acosta Sant Josep... Visca Xàtiva. Visquen les Falles. I visca la Falla Sant Jordi.

volem falla sant jordi

| 31


| 32

volem falla sant jordi


CADAFALS volem falla sant jordi


CADAFAL GRAN QUE QUÈ VOLEM? VOLEM FALLA ARTISTA JUANE CORTELL

| 34

volem falla sant jordi


CADAFAL GRAN

volem falla sant jordi

| 35


Som una comissió treballadora, amant del monument, per això ens clavem en mil batalles per tal d’aconseguir el nostre objectiu, tindre la millor falla dins les nostres possibilitats amb l’esforç que això implica. Defensors del volem falla i de la llibertat dels artistes a plasmar els seus desitjos dins les possibilitats de les dos parts i sense que ningú ens pose límits, el nostre artista presenta una falla perfeccionista, cuidada i estudiada en cada posició dins la nostra plaça, per a obtindre el millor rendiment i poder jugar bé les nostres cartes.

Què volem? Volem batalla Per defendre la tradició Jugant la millor opció Volem triomfar, Volem Falla

VOLEM TRADICIÓ Volem saber els orígens de la festa de la nostra ciutat, Qui perd la identitat perd els orígens, i nosaltres tenim molt clar què volem. Volem saber qui som i d’on venim, el perquè de la nostra festa i tota la seua història, per este motiu hem triat algú representatiu de la nostra ciutat, conegut per tot arreu, Felip V.

Festa fallera, festa socarrada Tradició i origen del foc Mai meresqué ser cremada Pel maleït rei Borbó.

| 36


CRÍTICA CADAFAL QUE QUÈ VOLEM? VOLEM FALLA

VOLEM COMPETIR En l’època medieval, si algú es clavava en mill batalles en el seu afany per competir eren els antics reis i senyors feudals. Nosaltres amb la falla també volem competir, estar al més alt, uns anys es guanya i altres no, uns anys es mereix, i altres no. Però hi ha una cosa que ha de quedar clara, és que cal estar orgullosos del que cada any, amb l’esforç de molta gent, es planta al carrer. Els resultats seran els esperats o no, però la satisfacció pel que plantem al carrer, no ens la llevarà cap palet. Volem saber què se sent quan guanyes, quan durant tot l’any eres el favorit, posar-nos en la pell de la Fallera Major quan sent que la seua falla és la guanyadora, quan un artista sap que té moltes opcions de guanyar, que és el favorit.

Volem competir!!! Estar al més alt Però això no és motiu D’enfonsar al del costat

VOLEM SENTIMENT Si algú representa sentiments, una jove enamorada ha estat l’elegida per a representar el que volem sentir, les falles estan envoltades d’infinits moments, dels millors i dels pitjors, capaços de fer-nos sentir infinites sensacions que sols un faller es capaç d’expressar. Lluitar per traure els pressupostos endavant, per poder plantar cada any falla i que no desaparega la comissió a la qual tant estimes; esperar el dia 14 de març i veure la teua falla plantada, però que des d’unes setmanes abans, sàpigues que no és la falla que tens contractada, que per uns motius totalment diferents a tu, no serà el que esperaves... eixos sentiments, que són difícils d’explicar, i més difícils de digerir.

volem falla sant jordi

| 37


CADAFAL INFANTIL EL SECRET DE LA PAELLA ARTISTA VICENTE F. LORENZO

| 38

volem falla sant jordi


CADAFAL INFANTIL

volem falla sant jordi

| 39


1 He buscat per mil racons com qui busca aigua en cistella pels carrers i carrerons per les places i cantons el secret de la paella.

2 Preguntant pels ingredients m’he espantat amb les respostes de sabuts impertinents que alteren els condiments per fer modernes propostes.

3

Hi ha qui la cuina en calder, hi ha qui usa grans perols, hi ha qui li posa romer, pèsols, xoriço i corder o qui la fa amb caragols.

Fins i tot ha aparegut un xef molt baixet i gros que afirma que ha pogut fer un brou amb starlux i la cuina sense arròs.

4

| 40

volem falla sant jordi


CRÍTICA CADAFAL EL SECRET DE LA PAELLA

5 Jo ja estic fart dels sabuts i d’alguns falsos messies que afirmen entre retrucs que han creat els estatuts de noves gastronomies.

9

Ho dic sense condicions, tampoc adulteraments, ni cap tipus d’objeccions que tinguen repercussions en pedants impertinents.

La paella valenciana sols té un autèntic secret: fer-la amb paciència mundana, i menjar-la amb bona gana amb els amics i parents.

6

10 Gaudir d’una gran la paella entre amics i familiars és la més gran meravella que el mascle o la femella mai ha pogut inventar.

No hi ha res més exquisit que fer-te la cerveseta mentre fas el sofregit entre un i altre acudit dels amics a la caseta.

7 8

Ni cap altra sensació de sentir-te realitzat quan després de la cocció olores la situació d’un bon arròs socarrat.

volem falla sant jordi

| 41


| 42

volem falla sant jordi


JUNTA EXECUTIVA volem falla sant jordi


SECRETARI

JUNTA GESTORA

Guillermo Delegido Terol

TRESORER

Laura Alcaraz i Gallego

$ $

COMPTADORA

JUNTA GESTORA

, ·

)

SOTSECRETARIA

Mª José Suñer i Tormo

FEMENINA

Maria Borrás i Sala

JOCS CASAL

M. Ángel García - Chamón

Inés Soler i Murillo

Consue Agustí i Cañes

Sergio Garcia i Rubio

INFANTIL

Rafa Martí i Blesa

INFANTIL

ACT. DIVERSES

Vicent Tormo i Garzó

··

l

CASAL

Toni Navalón i Martínez

CASAL

RAL.LI

Merce Tomás i Pastor

Nuria Díaz i Montagud

Yolanda Moreno i Cuevas


JUNTA EXECUTIVA

PRESENTACIÓ Vicent Bolinches i Fabra

CAVALCADES

Miguel Moreno i Ortega

CAVALCADES

JOVENTUT

Navalinches Foc i Flama

Bea Camarasa i Soler

)

CAVALCADES

Víctor López i Sancho

Andrea Delegido Terol

Pedro Delegido i Mínguez

Navalinches Foc i Flama

CARROSSES

Fran Cabrerizo i Soler

B in go

POLVORA

Amparo Villa i Morales

POLVORA

MONUMENT

Patricia Pavía i Gozalbes

LOTERIA

INFANTIL

INFANTIL

EXERCICI 2019 | 2020

Marta Soro i Torres


COMISSIÓ MAJOR

Agusti Cañes, Consuelo Alcaraz Gallego, Laura Arce Tomas, Sandra Balaguer Suarez, Juan Carlos Ballester Montell, Elizabeth Bargues Ortega, Liliana Bolinches Fabra, Vicente Bolinches Monago, Luis Bolinches Monago, Vicente Bonet Rodriguez, Javier Borras Sala, Maria Brigido Ribera, José David Cabrerizo Soler, Francisco Caldes Gandia, Alvaro Camarasa Soler, Bea Castells Monros, Celia Chulia Angulo, Sara Climent Robles, Paula Climent Soler, Alvaro Cuevas Garcia, Ramona Dauden Ramon, Carlos Delegido Minguez, Pedro Delegido Terol, Andrea Delegido Terol, Guillermo Diaz Montagud, Mercedes Diaz Montagud, Nuria Fayos Beltran, Carla Ferri Sanchis, José Ignacio Galan Patiño, Javier Garcia Frances, Rosa Belén Garcia Martinez, Pablo Garcia Rubio, Sergio Garcia-Chamon Brigido, Miguel Angel Gaya Gonzalez, José Maria Giner Borreguero, Vicente

| 46

Guerola Oltra, Sergio Íñiguez Molina, Laura Iñiguez Yuste, Alejandro Juan Pons, Manuel Langa Baldovi, Javier Llorens Alonso, Luis Enrique Llorens Borras, José Luis Llorens Borras, Maria Llorens Guinart, José Luis Lopez Sancho, Victor Marti Blesa, Rafael Marti Manzano, Jorge Marti Ramos, Natalia Martinez Bonet, Emilio Martinez Ruiz, Axel Mateu Martinez, Bruno Mateu Ripoll, Jaume Molina Marti, Lorena Molina Marti, Veronica Mompo Gonzalez, Laura Monfort Delegido, Ana Monfort Delegido, Laura Monfort Delegido, Nieves Moreno Cuevas, Yolanda Moreno Ortega, Miguel Moscardo Suñer, Isabel Moscardo Suñer, Julia Mulet Ribelles, Angela Navalon Martinez, Antonio Juan Oltra Moscardo, Patricia Pastor Boluda, Paula Pavia Gozalbes, Patricia Pedros Diago, Alfonso Pelegero Llopis, Jessica Penades Pla, Rafael

volem falla sant jordi


COMISSIÓ MAJOR

Perea Velert, Ernesto Perez Sanchis, Xavier Peris Tomas, Ainoa Quiles Palomares, Puri Ramos Morcillo, Patricia Sala Gonzalez, Irene Samit Gracia, Vicente Samit Quiles, Eva Sanchez Guinart, Elvira Sanchis Cuartero, Gonzalo Santamaria Martinez, Lis Santamaria Martinez, Paula Seguí Zaragoza, Pablo Signes Corell, Jesús Silva Bellver, Belen Soler Garcia, José Antonio Soler Garcia, Rebeca Soler Murillo, Ines Maria Soler Tribaldo, José Antonio Soro Torres, Lucia Soro Torres, Marta Suñer Tormo, Mª José Susaeta Miralles, Edurne Taengua Agusti, Lorena Taengua Alacot, José Vicente Terol Sanchis, Vicenta Tomas Arnau, Noel Tomas Pastor, Mercedes Tormo Climent, Alba Tormo Climent, Felicidad Tormo Climent, Maria Tormo Garzo, Vicente Tormo Llopis, Raimon Vercher Soro, Carlos Villa Morales, Amparo Villanueva Dovalo, Jacobo

volem falla sant jordi

| 47


COMISSIÓ INFANTIL

ALCARAZ OSORIO, Irene BALLESTER PAVIA, Daniela BALLESTER PAVIA, Jimena BONET DELEGIDO, Blanca GARCIA MORENO, Hugo GIMENO SARRIO, Iago GINER MOLINA, Valeria GINER MOLINA, Virginia GRACIA GARCIA, Blai GUIRADO BORRAS, Reyes IÑIGUEZ MOLINA, Daniela

IÑIGUEZ MOLINA, Paula JUAN VILLA, Leire JUAN VILLA, Mireia LANGA SUÑER, Vera LLACER SOLER, Noelia MARTI RAMOS, Estela MARTINEZ ALCARAZ, Sofia MELERO MORENO, Martina MELERO MORENO, Melinda PELEGERO PEREZ, Aitana

PELEGERO PEREZ, Júlia PLA SAMIT, Isis SANCHIS MONFORT, Gonzalo SANCHIS MONFORT, Greta SIGNES MONFORT, Jesús SUÑER HERMOSILLA, Isabel TOMAS MONFORT, Noel TORMO SOLER, Guillem TORMO SOLER, Ruth VILLANUEVA PASTOR, Julia ZAPATA DIAZ, Mercedes

| 48

volem falla sant jordi


COMISSIÓ INFANTIL

Jaime Bonet i Delegido

volem falla sant jordi

| 49


RECOMPENSES

SOCARRADETS OR Martina Melero i Moreno

BUNYOLETS ARGENT Valeria Giner i Molina Daniela Íñiguez i Molina Paula Íñiguez i Molina Leire Juan i Villa Melinda Melero i Moreno Júlia Pelegero i Pérez Isis Plá i Samit

OR Blai Gracia i Garcia

SOCARRATS BRILLANTS Sandra Arce i Tomás

OR

COURE

Laura Alcaraz i Gallego

Fran Alaman i Gilabert Celia Castells i Monrós Paula Climent i Robles Nuria Díaz i Montagud Sergio Guerola i Oltra Mar Llorens i Borrás Rafa Martí i Blesa Natalia Martí i Ramos Axel Martínez i Ruiz Verónica Molina i Martí Ángela Mulet i Ribelles Patricia Pavía i Gozalbes Rafa Penadés i Plá Belén Silva i Bellver Alba Tormo i Climent

BUNYOLS BRILLANTS MªJosé Suñer i Tormo

| 50

OR

ARGENT

Álvaro Climent i Soler Luís Llorens i Alonso Lorena Molina i Martí Toni Navalón i Martínez Paula Pastor i Boluda

volem falla sant jordi

Noel Tomás i Arnau


RECOMPENSES

Amb aquestes línies volem retre homenatge a molts anys d’esforç, dedicació I implicació. Parlem d’una fallera de les que ja manquen a qualsevol comissió, valiosa i desinteresada, sempre disponible per tot i per tots qui la necessiten. No importa el dia ni tampoc l’hora. Ella ha desenvolupat càrrecs d’importància dins de la Junta Executiva formant part del grup més actiu de la nostra comissió. La seua opinió crítica, sincera i en pro del bon funcionament I el bon fer del col.lectiu faller l’ha convertit en un indispensable. Aquest exercici, volem reconéixer la tasca fonamental d’algú que viu les falles intensament els 365 dies de l’any. Enguany, la Falla Sant Jordi atorga la recompensa a la trajectòria fallera a MERCE TOMÁS I PASTOR. volem falla sant jordi

| 51


| 52

volem falla sant jordi


PREMIS 2019

1 1

PRIMER PREMI SECCIÓ PRIMERA MONUMENT GRAN

PREMI CLIMENT MATA MILLOR MAQUETACIÓ LLIBRET LOCAL

2

SEGON PREMI SECCIÓ PRIMERA NINOT GRAN

2

SEGON PREMI SEGONA PART PRESENTACIÓ GRAN TEATRE

3

TERCER PREMI CRÍTICA FALLERA

3

TERCER PREMI PARXÍS JOCS DE SALÓ

3

TERCER PREMI CAMPIONAT DOBLES FIFA JLF

4 76

QUART PREMI SECCIÓ PRIMERA MONUMENT INFANTIL

SETANTA-SISÉ PREMI PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

volem falla sant jordi

| 53


CALENDARI FALLER 8 NOVEMBRE 2019 22.00h. Comiat Fallera Major Falla Sant Jordi 16 NOVEMBRE 2019 22.00h. Nomenament Falleres Majors Falla Sant Jordi 25 GENER 2020 22.00h. Exaltació Falleres Majors Gran Teatre Xàtiva 01 FEBRER 2020 20.00h. Exaltació FMX Gran Teatre Xàtiva 02 FEBRER 2020 18.00h. Exaltació FMIX Gran Teatre Xàtiva 09 FEBRER 2020 09.30h. Ral.li Faller Autos Locos 16 FEBRER 2020 11.00h. Ral.li faller infantil Albereda Jaume I 23 FEBRER 2020 11.00h. Playback Infantil CCX 29 FEBRER 2020 08.00h. Macrodespertà 19.00h. Premis Ninot 20.00h. Crida FMX 22.00h. Sopar de Crida 08 MARÇ 2020 10.00h. Romeria Ermita Sant Josep 12.00h. Dinar Germanor | 54

volem falla sant jordi


CALENDARI FALLER 15 MARÇ 2020

18 MARÇ 2020

24.00h. Nit de la plantà oficial

10.00h. Esmorzar Placeta

16 MARÇ 2020 14.00h. III Mascletà Jardí de la Pau

10.00h. Esmorzar Placeta

14.30h. Dinar al casal Fideuà

14.00h. I Mascletà Jardí de la Pau 14.30h. Dinar al casal Arròs al forn

18.00h. Ofrena de flors a la mare de Déu de la Seu Eixida des de Avda. Selgas

19.00h. Lliurament de premis Ajuntament Xàtiva

22.00h. Sopar de disfresses Casal

22.00h. Sopar de pa i porta Casal

23.30h. Festa i DJ 19 MARÇ 2020

23.30h. Festa i DJ 08.00h. Despertà 17 MARÇ 2020 12.00h. Missa a Sant Josep Ermita Sant Josep

10.00h. Esmorzar Placeta

14.00h. IV Mascletà Jardí de la Pau

14.00h. II Mascletà Jardí de la Pau

15.00h. Dinar al casal Paella

14.30h. Dinar al casal Macarrons 17.30h. Visita a les falles Eixida des de l’Alberede Jaume I 22.00h. Sopar de pa i porta Casal 23.30h. Festa i DJ

18.00h. Xocolatada Casal 21.00h. “Cremà” cadafal infantil Hora aproximada 23.30h. “Cremà” cadafal gran Hora aproximada

volem falla sant jordi

| 55


RECORDS D’UN ANY

| 56

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi

| 57


| 58

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi

| 59


| 60

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi

| 61


| 62

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi

| 63


| 64

volem falla sant jordi


2 VOLEM TRADICIĂ“ Volem tradiciĂł, som una festa antiga, amb unes tradicions, una festa que evoluciona i canvia com la nostra societat, encara que de vegades, no tan de pressa com ens agradaria.

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

BREU HISTÒRIA DE LES FALLES DE XÀTIVA A TRAVÉS D’ALGUNS DELS SEUS MONUMENTS MÉS INNOVADORS

HÉCTOR CUENCA I MARTÍNEZ HISTORIADOR REGIDOR AJUNTAMENT XÀTIVA

Les falles de Xàtiva estan considerades com les segones més antigues després de les de la ciutat de València. Més de 150 anys, encara que amb llargues interrupcions, que han donat per a molta història. No obstant això, els darrers 20 o 30 anys també han donat per a fer molta història. Quasi podem assegurar que a l’actualitat respecte a la història de les falles de Xàtiva està tot fet. Aquest és el principal problema al qual s’enfronta un investigador que encara la tasca de realitzar un article sobre la història fallera de la ciutat: la por a repetir-se, la possibilitat quasi certa de no aportar res nou a l’estat de la qüestió actual. No és cert però, del tot, aquesta afirmació. Són poques les falles que han conservat o inventariat el seu arxiu gràfic i documental, com és el cas de la Junta Local Fallera o la Falla Sant Feliu1, però en la majoria dels casos aquesta documentació ha desaparegut o resta en mans de particulars que no saben donar-li eixida. Seria necessària una tasca arxivística que traguera a la llum i unira tota la documentació provinent de Junta local, comissions, artistes i fallers particulars sota una mateixa eina descriptiva o, fins i tot, sota un mateix espai. Tanmateix, aquesta tasca podria servir per a futures investigacions al voltant de l’aspecte econòmic i pressupostari de les comissions i els monuments o dels censos de les diferents falles, però no aportaria dades que ens feren replantejar l’estat actual de les investigacions sobre les falles de Xàtiva.

1 “Catalogació de l’arxiu-biblioteca de la Falla Sant Feliu”. Falla Sant Feliu 1999. Xàtiva: Falla Sant Feliu, 1999. pp 54-56.

| 66

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

En el meu cas, mai m’havia interessat des d’una vessant investigadora per les falles de Xàtiva, vaig voler fer-me una idea general de quina era la producció historiogràfica al voltant d’aquest tema. En aquest sentit, he d’agrair al personal de la Biblioteca Municipal de Xàtiva que em facilitaren un buidatge dels articles sobre les falles de Xàtiva publicats als llibres de les diferents comissions i de la Junta Local Fallera. El resultat ja el sabem: Està tot fet. Especialment cal destacar d’aquesta producció els llibrets de les comissions de Ferroviària i República Argentina; El Verí del foc, revista annexa al llibret de la Falla Joan Ramon Jiménez, i els llibrets de la Junta Local Fallera, així com les diferents publicacions que ha realitzat aquesta institució. El tema triat per la Falla Sant Jordi per aquest any, el monument, ens obre la porta a poder utilitzar tota aquesta informació ja publicada enfocada a l’aspecte principal i més material de la festa fallera, els cadafals. Al llarg d’aquest article recorrerem diversos monuments concrets que s’han plantat a la ciutat de Xàtiva i han destacat per aportar innovacions estètiques o tècniques o simplement per eixir-se’n de la normalitat. A partir d’aquestos monuments tractarem d’apropar-nos al context social de la festa fallera en cada moment, evitant al màxim d’afusellar o fer un refregit de tot allò que de les Falles de Xàtiva ja s’ha publicat.

Foto 1. Portada del llibret de La creu del matrimoni. Arxiu Municipal de Xàtiva.

LA CREU DEL MATRIMONI. 1866, PLAÇA DE LA TRINITAT. BLAI BELLVER. L’any 1865 es plantava a Xàtiva la primera falla de la seua història. El seu lema era “La peixca de l’aladroc” i feia una crítica eròtica de les joves que surten a buscar nuvi. Aquesta falla estava impulsada per l’impressor i polític liberal xativí Blai Bellver, qui també va composar i imprimir un fullet en què apareixien versos explicatius del monument i els actes preparats al voltant d’aquest. L’any següent, l’experiència es va voler repetir amb la falla “La creu del matrimoni”, però tal com han apuntat

volem falla sant jordi

| 67


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

German Ramírez2 i Isabel Martínez Salas3 aquesta falla mai es va plantar. El llibret explicatiu del monument, escrit i imprés per Blai Bellver i amb dibuixos del seu germà Manuel constava de 60 pàgines; contenia la programació d’actes, la descripció del monument i un relat basat en la crítica de la falla. Aquest llibret, en ser publicat, va arribar a mans d’autoritats civils, militars i religioses, a les quals no va agradar. L’Arquebisbe de València, Mariano Barrio, va emetre una carta pastoral en la qual condemnava el llibret i requeria a l’alcalde de la ciutat, Vicent Pérez, i al capità general de València que actuaren per tal d’impedir que la falla veiera la llum. El capità general va ordenar que es requisaren tots els exemplars del llibret imprés per Bellver. L’absència de referències a la plantà i cremà d’aquesta falla, així com la prohibició de fer-ho i la confiscació dels llibrets semblen ser arguments de suficient pes com per a pensar que la falla mai va ser plantada. No obstant això, el llibret de La creu del matrimoni encara va tindre recorregut i l’obra es va representar el 19 de novembre de 1969 al Circo Español de València4.

2 RAMÍREZ ALEDÓN, German. “La condemna episcopal de “La creu del Matrimoni” en 1866”. Falla Ferroviària 1991. Xàtiva: Falla Ferroviària, 1991. pp 46-49. i “Es plantà realment la falla “La creu del matrimoni”?”. Falla República Argentina 1997. Xàtiva: Falla República Argentina, 1997. pp 94-100. 3 MARTÍNEZ SALAS, Isabel. ”La creu del matrimoni” o la història d’una falla que mai no ho fou”. Falla Ferroviària 1992. Xàtiva: Falla Ferroviària, 1992. pp 58-61. 4 MARTÍNEZ CANET, Robert. “Blai Bellver i la representació de La creu del matrimoni”. Falla República Argentina 2006. Xàtiva: Falla República Argentina, 2006. Pp 57-67.

| 68

L’any següent Blai Bellver va tractar d’impulsar una nova falla, “Eclipses del matrimonio”, amb un llibret de sis fulles i que reprenia la temàtica de l’any anterior. Tanmateix, tampoc s’ha pogut trobar cap referència a la plantà i cremà d’aquesta falla i tot ens podria portar a pensar que era un intent d’aprofitar la falla de l’any anterior que no va prosperar. El mateix llibret ja mostrava el disgust de l’autor pels fets de l’any anterior i anunciava la renúncia d’aquest a seguir promovent més falles. Per les descripcions dels llibrets podem saber com foren, o com haurien d’haver sigut, les tres falles del segle XIX. Aquestes falles constarien de bases d’una alçada superior al metre, sobre les que se situarien alguns ninots i una altra base de la mateixa alçada sobre la qual se situarien més ninots o be un remat. La falla s’estructuraria en cares que contindrien les diferents escenes. Els ninots estarien formats per una estructura de fusta, vestits amb roba i amb caps i mans possiblement de cera, tal i com es feien en aquest moment. Respecte a l’autoria dels monuments, s’ha especulat en que podria haver sigut Jaume Garí Fabregat, fuster situat a la mateixa plaça de la Trinitat, possiblement tinguera el seu taller en el solar que ocupava el convent, i que, fins i tot es trobaria vinculat a les falles de Bellver, ja que el llibret d’aquestes es venia a la seua fusteria5. No obstant això, no hi ha més dades que puguen reforçar aquesta suposició. 5 TORTOSA, Rafa. “Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrinaments (I). Fusters, tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fallers xativins (1856-1936)”. El verí del foc nº9. Xàtiva: Falla Joan Ramon Jiménez, 2015. pp 20-45.

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

Respecte a l’aspecte social de les falles del moment podem dir que aquestes no responien a una organització popular i de base, sinó que serien l’intent d’un polític, impressor i agitador cultural d’importar una festivitat que a València sí que havia sorgit dels carrers i barris.

El fet que després de tres anys intentant fer falles a la ciutat no sorgiren altres intents en altres zones de la ciutat és una bona mostra d’açò. L’intent de Bellver va acabar quan aquest va desistir per els impediments que se li havien posat i la falta d’arrelament popular de la tradició va impedir que s’estenera per la ciutat.

LA TORTUGA DEL CORPUS. 1922, EL BELLVERET. GREMI DE FUSTERS.

Foto 2. Tortuga del gremi de fusters preparada per a la cremà. Cedida per Josep Sanchis.

La següent referència a una falla a la ciutat de Xàtiva6 ens la conta Josep Sanchis Martínez al seu llibre sobre la història de les falles a Xàtiva. L’any 1922 el gremi de fusters va decidir cremar com si d’una falla es tractara la vella tortuga que es processonava el dia del Corpus. Aquesta imatge havia estat construïda pel mateix gremi l’any 1821 i es va utilitzar a la processó del Corpus i a altres celebracions de component gremià7 fins que el seu mal estat ho va impedir. La tortuga portava a sobre una imatge de Sant Jaume matant un musulmà. 6

SANCHIS MARTÍNEZ, Josep. Història de les falles a Xàtiva. Xàtiva: Ediciones Xàtiva, 1996.

Per tal de cremar-la es va caracteritzar la imatge de Sant Jaume com si es tractara d’un soldat de l’exèrcit espanyol a la guerra del Marroc. El fet que aquest es trobara sobre una tortuga pretenia ser una crítica a la lentitud amb què avançava la guerra. Aquesta falla va aparéixer a la revista de València “Pensat i Fet”, que publicava una relació de les falles plantades a la ciutat de València. 7

Per a més informació sobre les celebracions en que intervenien els gremis (Proclamacions reials, corpus, etcètera.) i en especial sobre el gremi de soguers i les moixigangues veure VILA, Francesc J. i MEDINA, Cristian. “La moixiganga, els soguers i les proclamacions reials a Xàtiva”. IIIa trobada de muixerangues a Xàtiva. Xàtiva: Muixeranga de Xàtiva, 2019. pp 34-50

volem falla sant jordi

| 69


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

TRES COSES DE XÀTIVA 1933, PLAÇA DE LA TRINITAT FRANCISCO CLIMENT MATA

L’any 1933 es plantava una falla de nou a la plaça de la Trinitat, obra del pintor i professor de dibuix Francisco Climent Mata, qui tenia el seu estudi i acadèmia al palau d’Alarcó. La falla es titulava “Tres coses de Xàtiva” i estava formada per una base alta sobre la qual se situaven unes parets que dividien la falla en

| 70

tres escenes. Com a remat de la falla es podia vore l’escut de la ciutat. Les tres escenes tenien un fons pintat amb ninots davant que representaven una compravenda a la fira del bestiar de Xàtiva, una parella de nuvis al Jardí del Bes i uns turistes visitant el museu municipal.

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

La represa de les falles a Xàtiva havia arribat l’any anterior de la mà del mateix Climent Mata amb la falla plantada a la plaça d’Emilio Castelar (Plaça de la Bassa) davant de la seu de la Música Vella, de la qual Climent era el president. El lema de la falla era “l’Art de la música” i constava d’una gran lira i uns ninots que representaven els músics de la Nova i la Vella, portant unes corones de llorer (els de la vella) i els altres carabasses (els de la Nova) per tal de fer referència a la rivalitat entre les dues bandes. Aquesta iniciativa de Francisco Climent va prosperar i per a l’any següent ja s’havien conformat dues comissions, la del districte centre que plantaria a la plaça de la Trinitat i la de la plaça de Méndez Núñez (Sant Jaume), així com dues falles infantils al carrer Corretgeria i a la plaça de l’Om. L’any 1934 ja podíem trobar 10 comissions plantant falles grans a les places i carrers d’Enríquez, José Espejo (Corretgeria), Vernissa, de l’Ajuntament (Sant Agustí), d’Emilio Castelar (Bassa), de la República (Mercat), Dr. Simarro (Sant Francesc), Attilio Bruschetti (Sant Pere), Méndez Nuñez (Sant Jaume) i Blasco Ibáñez (Trinitat), així com algunes infantils. L’any següent repetirien les mateixes falles excepte la de la plaça de Sant Jaume i el 1936 se’ls afegirien la plaça de Sant Joan, la de l’Ardiaca i el carrer de Cebrián, així com la de Sant Jaume que tornaria a plantar. Cal dir que les comissions no responien a un sistema associatiu com l’actual sinó que cada any es conformava una nova comissió, en què podien formar part els anteriors membres o no. Respecte als membres d’aquestes podem trobar una mescla entre persones provinents de les classes populars i d’altres dels sectors benestants, com el mateix Climent Mata o Ernesto Sanz, polític

i industrial. Aquesta presència de l’estrat benestant la podem trobar reforçada en el suport institucional que van rebre les falles quasi des d’un primer moment, així com la implicació del Centre Valencianista i de l’Ateneu Popular o la celebració d’actes al Cercle Setabense, organitzacions lligades al republicanisme liberal. Aquest suport es va plasmar en la creació de premis i subvencions per part de l’ajuntament i en la celebració de diferents actes fallers durant la fira d’agost. D’altra banda, el Centre valencianista i l’Ateneu Popular crearen els seus propis premis als monuments i als llibrets. Les comissions responeren a aquest suport, com en el cas de la falla de la plaça d’Enríquez que en l’exercici 1933-34 triaren com a fallera major a la filla de l’alcalde José Medina Maravall. Aquest mateix any es va crear un Comité Central Faller, presidit pel regidor de festes Siro Díez. El component valencianista de les festes el podem trobar en la participació de Maximilià Thous en una acte a la plaça de bous l’any 1933 o en l’edició d’una revista fallera pel centre valencianista l’any 1935 en la qual participaren el mateix Thous, Francesc Almela i Vives o Carles Sarthou. Els monuments seguien l’esquema que hem descrit per a la falla de la plaça de la Trinitat de l’any 1933, bases altes, sobre les quals se situarien els ninots, d’estructura de fusta i vestits, que formaven diferents escenes separades físicament per diversos elements. Respecte a la crítica, moltes de les falles seguien temàtiques semblants a la de la falla de Francisco Climent, fent referència a tradicions locals, paratges de la ciutat o la quotidianitat, encara que algunes incloïen crítiques a l’estat de la ciutat. D’altra banda, també podem trobar algun monument fent crítica a aspectes de la política

volem falla sant jordi

| 71


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

estatal com per exemple la falla “Bunyol” d’Antonio Royo plantada al carrer Corretgeria en 1934 i que feia referència a la xiulada que s’havia endut l’any 1933 l’aleshores cap del govern Manuel Azaña en un míting a Xàtiva. També podem trobar falles amb una crítica en consonància amb els valors i ideals de la segona república espanyola, com la falla “Las cuatro estaciones” de José Castelló al carrer Vernissa que representava un rector que abusava d’una jove fins finalment deixar-la embarassada i que fou presa d’una feroç crítica per part de la premsa conservadora local, la falla “Màrtirs del treball” de Rafael Gómez per al carrer Cebrián o la falla “Pobre llaurador” de José Aragonés per a la plaça del Raval. Els artífex d’aquestes falles eren pintors, tallistes i escultors que aprofitaven la festivitat per tal d’augmentar els seus ingressos habituals. Entre ells podem trobar José Rabasa Pérez, Antonio Menéndez Ramírez, Antonio Royo Miralles, Rafael Gómez, León Romero o Rafael Pastor Gozálbez, però aprofitarem per destacar alguns dels més prolífics8. El primer dels artistes fallers xativins fou el ja citat Francisco Climent Mata (1894-1964) que va realitzar 9 falles grans entre 1932 i 19459.

8

Les fonts per a extraure les principals dades biogràfiques dels artistes i on es pot trobar més informació sobre aquestos han sigut TORTOSA (2015) i QUILIS, Joan. “Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrinaments (II). Pintors i fusters camí de la professionalització de l’artista faller (1942-1967)”. El verí del foc nº9. Xàtiva: Falla Joan Ramon Jiménez, 2015. pp 48-67 9

SANCHIS MARTÍNEZ, Josep. “Francisco Climent Mata, artista i constructor de falles”. Xàtiva en Falles 1995. Xàtiva: Junta Local Fallera, 1995. pp 66-68

| 72

Com hem dit era pintor i regentava una escola de dibuix al palau d’Alarcó per la qual van passar alguns dels pintors més importants del segle XX xativí. A més, també es va involucrar a les falles com a cartellista i dissenyador de portades de llibret. La seua trajectòria com a artista i promotor de les falles a Xàtiva va fer que l’any 1961 la junta local fallera li entregara un guardó com el primer faller de la ciutat i que actualment el premi de disseny del llibret que atorga la Junta local fallera de Xàtiva a nivell autonòmic porte el seu nom. També cal destacar a l’artista i possiblement pare de la il·lustració gràfica a Xàtiva José García Tortosa “Vernia” (1915-1966), qui va plantar sis falles entre 1936 i 1948, però va destacar sobretot per la seua faceta d’il·lustrador, guanyant el primer concurs de cartells de falles de Xàtiva i dissenyant diverses portades de llibrets. Vernia és a més l’artista que més cartells de fira ha realitzat, siguent un total de 12. També farem esment al tàndem format per l’escultor Francisco Bolinches Mahiques (19071997) i Emilio Sanchis Pérez “Xorrotà” que plantaren sis falles conjuntament durant els anys 30. Emilio Sanchis s’encarregava dels esbossos mentre que Bolinches executava la falla. Sanchis plantaria tres falles més als anys 40. Finalment, volem fer esment a José Aragonés Saborit (1907-1987) qui va plantar una sola falla l’any 1936 a la plaça del Raval. Aquest escultor, fou un implicat agitador cultural durant la república assolint càrrecs com el de responsable d’art del periòdic local “Izquierda” i el d’assessor artístic de l’ajuntament republicà. La seua implicació republicana el va portar a patir la repressió franquista juntament amb la seua dona Patrocinio Camús, havent de deixar la seua vessant artística.

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

FORÇA ATÒMICA. 1946, PLAÇA DE SANT JORDI JOSÉ CAMARASA Foto 4. Portada del llibret de la falla “Força atòmica” feta per José García Tortosa “Vernia”. Arxiu Municipal de Xàtiva

fet. La falla però, destacava per un fet insòlit. Al tractar-se aquesta comissió de la unió de diverses comissions de la plaça Sant Jordi i alguns carrers adjacents el monument constava de tres cossos, que es van plantar a la plaça de Sant Jordi11, a l’encreuament dels carrers Blanc i Vernissa i al carrer Caputxins. La portada del llibret va estar realitzada per José Garcia Tortosa “Vernia” i representava al món fugint d’una bomba que el perseguia. Cal destacar que el president de la comissió era José Pelegero Franco, pare de Ramón Pelegero Sanchis, Raimon. Les falles durant la postguerra fugien, per la persecució de la censura, de fer crítiques que afectaren a la política nacional o internacional. No obstant això, la fi de la segona guerra mundial i l’impacte mundial de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki van tindre un reflex a les falles locals, tal i com descriu Emili Navalón al llibret de la falla República Argentina del 2006.10 Aquest és el cas de la falla plantada a la plaça de Sant Jordi per José Camarasa l’any 1946. Sota el lema “Força atòmica” podíem trobar diverses mencions a aquest

10 NAVALON, Emili. “Les falles de la bomba atòmica”. Falla República Argentina 2006. Xàtiva: Falla República Argentina, 2006. pp 83-91

El ressorgiment de les falles a Xàtiva després de la guerra civil va tardar alguns anys en produir-se. La primera referència a una falla en la postguerra ens la dóna Josep Sanchis i seria la falla plantada el 1941 a la plaça de Sant Jaume. El 1942 el diari Las Provincias, sense entrar en detalls, deia que hi va haver algunes falles. L’any definitiu en què tornaria a haver falles fou el 1943, en el qual es van plantar 12 falles grans a la ciutat. Aquest any es va crear de nou, controlat per l’ajuntament, el Comité Central Fallero, que va publicar

11

SANCHIS MARTÍNEZ, Josep. “Les primeres falles després de la guerra civil”. Falles a Xàtiva 1999. Xàtiva: Junta local fallera, 1999. pp 155-160

volem falla sant jordi

| 73


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

un llibret amb els esbossos i contingut de les diferents falles i va organitzar diferents actes com exposició del ninot o cavalcada. Els anys següents es mantindria aquest número, pujant fins i tot a 15 comissions. No obstant això, tal i com ha estudiat Robert Martínez Canet a través de les dues úniques publicacions locals del moment “Imperio” i “Jàtiva” prompte es va produir un estancament o fins i tot un decreixement, ja que a l’any 1947 solament es plantarien entre 4 i 6 monuments12. Pel que fa a les comissions, que encara mantenien una estructura efímera com als anys 30, podem dir que en aquestos moments estaven formades fonamentalment per persones de les classes populars13. Un dels elements més importants de les falles de la postguerra era la censura, que impregnava tot el procés de realització de les falles, estant prohibit fer referència a les autoritats, l’església o la guerra14. Rafa Tortosa explica aquest procés al llibret de la Falla Selgas-Tovar de 201915, que consistia en una censura prèvia sobre els esbossos que en alguns moments podia allargar-se fins el moment de la plantà en el qual es comprovava que no s’hagueren introduït els elements prèviament censurats. A més, la censura també afectava els membres

12

MARTÍNEZ CANET, Robert. “Falles i premsa (1947-54)”. Falla República Argentina 1997. Xàtiva: Falla República Argentina, 1997. pp 112-114 13

MARTÍNEZ CANET, Robert. “Artistes fallers a temps parcial (1945-55)”. Falla República Argentina 1996. Xàtiva: Falla República Argentina, 1996. pp 56-58 14

15

| 74

de les comissions, que havien de ser declarats de bona conducta i afectes al règim. Per a saber quin era el procés de realització de les falles en aquest moment tenim un testimoni de primera mà, tal i com relata Robert Martínez en una anàlisi basada en el testimoni oral de son pare, el meu avi, Roberto Martínez de la Concepción “Leña” qui treballava al taller de José Camarasa16. En aquest moment els artistes fallers eren pintors murals que aprofitaven la temporada baixa del seu ofici, a l’hivern, per a guanyar-se un complement realitzant falles. En passar Nadal, els artistes contractaven algun jove ajudant i algun fuster i realitzaven les falles en espais llogats, especialment molins, però també en espais com la presó o els baixos de la plaça de bous. Per a la plantà es llogava una colla de fusters que treballaven fent taüts. Un artista com José Camarasa podia arribar a fer tres falles en tres mesos amb un pressupost per monument de 3 o 4.000 pessetes. Robert Martínez calcula que pel volum de monuments a realitzar en el moment, al voltant de sis, no hi haurien més de 12 persones que es dedicarien, de manera estacional, a la confecció de monuments fallers. Els monuments no havien evolucionat massa estilísticament respecte a la dècada anterior i seguien constant d’una base alta amb ninots de fusta vestits i caps i mans de cartró. Respecte a aquestes peces, podríem dir que hi havia una subindústria per a la seua elaboració en cases particulars, com la de la senyora Pepa que vivia a la plaça Sant Jordi.

Ibídem.

TORTOSA, Rafa. “La censura, garbell de falles i fallers”. Falla Selgas - Tovar 2019. Xàtiva: Falla Selgas – Tovar, 2019. pp 158-166

16

MARTÍNEZ CANET (1996)

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

Foto 5. Esbossos dels tres cossos de la falla “Força atòmica”. Arxiu Municipal de Xàtiva.

“ELS MONUMENTS NO HAVIEN EVOLUCIONAT MASSA ESTILÍSTICAMENT RESPECTE A LA DÈCADA ANTERIOR I SEGUIEN CONSTANT D’UNA BASE ALTA AMB NINOTS DE FUSTA VESTITS I CAPS I MANS DE CARTRÓ.”

D’aquest període hem de destacar dos artistes per la seua trajectòria prolífica. El primer d’ells és el ja anomenat José Camarasa Gosalbes (1909-1980), qui va plantar 19 falles entre 1943 i 1956. Al taller de Camarasa, situat en un molí del carrer de la Reina, van treballar durant les temporades falleres el ja citat “Leña” i José Pellicer Pérez, anomenat Manolete pel seu semblant físic amb el torero. L’altre artista a destacar és José Castelló Morant (1909-1958), qui va iniciar la seua trajectòria als anys 30, plantant 13 falles entre 1934 i 1951. Una de les seues falles més destacables fou “Possible mercat en el mateix puesto”, plantada a la plaça del mercat l’any 1943, consistent en una estructura que es podia visitar per l’interior i que va guanyar el primer premi.

volem falla sant jordi

| 75


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

TOT PER DINÉS. 1956, PLAÇA DE SANT JORDI ANTONIO GRAU TOMÀS. Foto 6. Falla “Tot per dinés” d’Antonio Grau Tomás. Arxiu Municipal de Xàtiva

Una de les falles que més repercussió va tindre a la Xàtiva dels anys 50 va ser “Tot per dinés” d’Antonio Grau Tomàs a la plaça de Sant Jordi l’any 1956, popularment coneguda com “la de les tallades de meló”. La falla es va plantar al tomb, partint d’un pi de 12 metres sobre el qual es va col·locar el remat i al qual van anar afegint-se la resta d’elements de dalt cap avall. El remat consistia en un meló de tot l’any partit en tallades, les quals s’obrien i tancaven mitjançant un sistema de corrioles interior.

La falla va patir els efectes de la pluja i es va haver d’ajuntar les peces de nou i repintar-la. Aquesta falla va obtindre el primer premi. L’autor d’aquesta falla, Antonio Grau Tomàs va plantar 21 falles entre 1943 i 1970, destacant algunes d’elles com és el cas d’aquesta. Grau va ser l’autor d’altres falles que també destacaven per introduir elements innovadors, tal i com descriu Guillem Alborch al novè número de El verí del foc.17

17

ALBORCH MALLOL, Guillem. “Falles xativines d’autèntica bogeria”. El verí del foc nº9. Xàtiva: Falla Joan Ramon Jiménez, 2015. pp 68-87 | 76

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

Foto 7. Esbós de la falla “Tot per dinés”. Arxiu Municipal de Xàtiva

L’any 1951 plantava també a la plaça de Sant Jordi la falla “Problema resolt”, que consistia en un campanar de la Seu que podia girar sobre si mateix. No obstant això la falla més innovadora d’aquest artista seria “Tot fem... i fum” per a l’efímera comissió Foc i flama amb seu a la música Nova. Aquesta falla estava muntada sobre un camió i realitzava una ruta pels diferents carres de Xàtiva i fins i tot de les localitats dels voltants. Per les nits la falla “s’aparcava” al costat de l’església de Sant Francesc. Un dels altres artistes més prolífics del moment fou Ramón Morell Navarro (1912-1972) qui va plantar 36 falles entre 1944 i 1969. Realitzava les seues falles en un dels baixos existents entre les grades

18

LLOPIS, Verònica i TORTOSA, Rafa. “Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50”. El verí del foc nº2. Xàtiva: Falla Joan Ramon Jiménez, 2008. pp. 73-85

de la plaça de bous i durant l’any, ell i la seua dona preparaven mans i caps de cartró per a la resta d’artistes.18 El cas de Morell és un cas extraordinari, ja que al contrari que la resta d’artistes que eren pintors o escultors Morell era policia municipal. Als anys 50 els canvis a les falles de Xàtiva foren mínims, però ens els explica Robert Martínez al llibre de la Junta Local Fallera de 1999.19 El principal d’aquestos canvis fou la creació de la Junta Local Fallera, que va substituir a l’anterior Comité Central Fallero. Aquesta creació va començar l’any 1955 i va finalitzar el 1956. La Junta, creada a instàncies de

19

MARTÍNEZ CANET, Robert. “Les falles de postguerra a Xàtiva. Una recapitulació”. Falles a Xàtiva 1999. Xàtiva: Junta local fallera, 1999. pp 160-166

volem falla sant jordi

| 77


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

l’ajuntament, estava formada per 11 persones representant les falles grans i l’ajuntament i els representants de les 5 falles infantils del moment. D’altra banda, pel que fa a l’aspecte social de les falles es comença a notar l’actual desvinculació entre els membres de les comissions i els carrers del voltant d’aquestes, excepte en casos de falles que mantindrien la seua vinculació al barri com Sant Jordi o el Mercat.

QUIN PATO DE FIRA 1960, PLAÇA DEL RAVAL JOSÉ MARTÍNEZ MOLLÁ

La innovació estètica més important a les falles de Xàtiva va vindre de la mà de José Martínez Mollà, artista xativí que s’havia traslladat a València, on havia començat a fer falles. Sota el lema “Quin pato de fira” la falla de la plaça del Raval de 1960 criticava la Fira d’agost de l’any anterior i la decaiguda d’aquesta festivitat. No obstant això, el que més destacava d’aquesta falla era que ja havia abandonat les bases altes que caracteritzaven els cadafals fins el moment i, especialment, que els ninots eren tots de cartró, deixant de ser estructures de fusta vestides.

Aquesta va ser la primera vegada que es va poder vore una falla d’aquestes característiques, ja presents a la ciutat de València, i que acabarien imposantse durant un llarg temps. Aquest període encara arrossega l’escàs número de monuments que venien plantant-se des de finals dels anys 40, i que no es veuria incrementat fins a finals de la dècada dels 60 i els 70, amb la creació de noves falles als eixamples de la ciutat. Tanmateix, podem observar un increment pel que fa a la quantitat econòmica invertida en els monuments, que passarien de les 3000 o 4000 pessetes que hem citat per als anys 40 a les 10.000 o 20.000 pessetes d’aquesta època, arribant fins i tot alguns monuments excepcionals a les 33.000 pessetes que va costar la falla plantada pel mateix Martínez Mollà a la Plaça de Sant Francesc l’any 1961 i que va guanyar el primer premi.20 Aquesta època destaca també per un fet essencial per als artistes fallers, la seua estabilització i professionalització definitiva, que en el cas de Xàtiva podem vore en José Martínez Mollà i, especialment, en Antonio Grau Cros. Com ja hem dit, José Martínez Mollà (1939)va nàixer a Xàtiva, però es va traslladar a València als 17 anys. Abans d’açò ja havia plantat tres falles infantils a la plaça d’Alexandre VI. A la ciutat de València es va formar amb alguns artistes fallers i a l’any 60 va plantar la

20 SANCHIS MARTÍNEZ, Josep. “Les falles a Xàtiva a primers dels 60”. Falles a Xàtiva 1998. Xàtiva: Junta local fallera, 1998. pp 139-141.

| 78

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

TAT-LIN 1985, FALLA JAUME I LA COMISSIÓ Foto 8. Falla “Tat-Lin” de la comissió Jaume I. Cedida per Amor Amorós.

seua primera falla en solitari a la plaça del Raval de Xàtiva. En la nostra ciutat va plantar solament sis monuments grans, però la seua trajectòria la va desenvolupar sobretot a la ciutat de València, on va plantar més de 50 falles amb comissions com Na Jordana o Ferroviària i el Pilar, amb què va guanyar tres primers premis de secció especial. Aquest èxit li va valdre que l’Ajuntament de València comptara amb ell durant 6 anys per a realitzar la falla municipal. Martínez Mollà també va realitzar per a la ciutat de Xàtiva els actuals nanos i gegants del Corpus, així com el naixement del betlem municipal.21

21

El primer artista professional amb seu a la ciutat seria Antonio Grau Cros (1934-2020), fill del també artista Antonio Grau Tomàs. Grau Cros va plantar la seua primera falla l’any 1952, començant una trajectòria que el portaria a plantar 89 monuments grans i infantils a la nostra ciutat. Després d’aquestos dos artistes vindria el moment de l’hegemonia de Manolo Blanco i, posteriorment, de Francesc Roca Chorques. Al mateix temps, els monuments perdrien per complet les seues bases i anirien canviant el cartró pel suro blanc.

VVAA. Martínez Mollà, escultor de falles. Xàtiva: Junta local fallera, 2000.

volem falla sant jordi

| 79


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

Aquesta falla, juntament amb altres d’aquesta efímera comissió, suposa una de les primeres, i escasses, falles experimentals de la nostra ciutat. El monument en qüestió, executat per la pròpia comissió, era una interpretació del monument a la Tercera internacional que havia dissenyat als anys 20 l’artista rus Vladimir Tatlin, de qui pren nom la falla. El monument original, que mai va arribar a construir-se, era una torre en espiral d’acer i vidre d’una alçada al voltant dels 400 metres, que s’hauria convertit en l’edifici més alt del món. A l’interior de la torre se situarien diversos volums de vidre que rotarien per dins. La seua construcció estava prevista a la ciutat de Sant Petersburg, en aquell moment Leningrad, i havia d’acollir la seu de la Tercera Internacional. La falla era un intent de recreació del monument fet amb fusta. La Falla Jaume I fou un intent des dels sectors vinculats al progressisme de crear una comissió que renovara l’ambient faller del moment, vinculat encara als sectors més conservadors i alié a les renovacions. No sabem si per manca de pressupost o per voluntat de trencar amb l’estètica tradicional, la falla va apostar per fer falles diferents, inspirant-se en algunes falles de la ciutat de València com la Falla King-Kong, el president de la qual escrivia un article al llibret de Jaume I de 1982.

La falla va començar les seues activitats l’any 1982, no sense problemes amb la resta de falles i la Junta Local Fallera, que la van portar a no poder plantar el monument a l’Albereda i haver de ferho a la plaça de Santa Tecla. La falla d’aquest any, “Lagarto, Lagarto” va ser obra de l’artista Roberto Andrés i feia una crítica als problemes que havia tingut la comissió per tal de muntar falla, però també als principals líders mundials i estatals. L’últim any que la comissió de Jaume I va plantar un monument fou el 1986, amb un cadafal de la comissió amb el lema “Troya”, que representava el cavall de Troia. La crítica mantenia els esments a la Junta Local Fallera però introduïa elements polítics de l’època, com el referèndum de l’OTAN. L’existència de la falla Jaume I durant els cinc anys que va durar no va ser fàcil, i és perquè el món faller s’havia alineat majoritàriament amb els sectors conservadors durant la transició i la Batalla de València. Un bon exemple el descriu Guillem Alborch al llibret de la Junta Local Fallera de 2019.22

22

ALBORCH MALLOL, Guillem. “L’etapa predemocràtica de la transició a les falles de Xàtiva”. Xàtiva en falles 2019. Xàtiva: Junta local fallera, 2019. pp 176-207

| 80

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | HISTÒRIA

L’any 1977 la recent creada Associació d’amics de la Costera va atorgar un premi a la defensa dels valors culturals, que va recaure en la comissió de la plaça de la Trinitat. Aquest guardó, que no era oficial, no va ser ben vist pels sectors més conservadors de les falles que en aquell moment regien la Junta Local Fallera i el seu president, Joaquin Bañuls, va ordenar que es retirara el banderí. El cas va haver d’arribar a la Junta Central Fallera que va fallar a favor de la comissió, censurant les ordres del president de la JLF. Un altre exemple ens el conta Robert Martínez a la seua anàlisi dels llibrets de la Falla Jaume I al llibret de la falla República Argentina de 2016. 23 L’any 1985, en passar la comissió de República Argentina per davant del monument de Jaume I, els seus membres i la xaranga es van aturar, començant a entonar les notes i els versos del Cara al Sol. Sembla paradoxal que uns anys després, amb un canvi generacional pel mig, la Falla República Argentina fóra una de les protagonistes de la revolució cultural que es va produir als monuments i llibrets de moltes comissions de la ciutat.

“LA CRÍTICA MANTENIA ELS ESMENTS A LA JUNTA LOCAL FALLERA PERÒ INTRODUÏA ELEMENTS POLÍTICS DE L’ÈPOCA, COM EL REFERÈNDUM DE L’OTAN.”

23 MARTINEZ CANET, Robert. “D’unes falles que ja anem fent? Els llibrets de la falla Jaume I. (1982-1986)”. Falla República Argentina 2016. Xàtiva: Falla República Argentina, 2016. pp 157-161.

volem falla sant jordi

| 81


VOLEM TRADICIÓ | ORIGEN

L’ORIGEN DE LES FALLES JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ

Les falles que es cremen com a festa en les terres de València són, segons els estudiosos del tema, la projecció i evolució en el temps d’aquelles primeres fogueres que s’encenien durant els canvis d’estació, per celebrar les festes dedicades al déu Saturne.

“LES FALLES PRÒPIAMENT, COM L’ORIGEN DEL CONCEPTE MÉS A PROP ALS VALENCIANS, COMENCEN A APARÉIXER PEL SEGLE XIII“ Quan uns fusters, organitzats en gremis, en arribar la vespra del dia de Sant Josep amuntegant els residus de fusta, mobles vells i altres deixalles combustibles existents a l’obrador, entre els quals es trobava el parot, un pal de fusta que s’utilitzava per posar en alt la llumeneta -que il·luminava l’interior de l’estança durant les fosques vesprades i llargues nits d’hivern- la qual s’instal·lava i es feia ús d’ella entre les festivitats que abastaven des de Sant Miquel fins a Sant Josep. A tota aquella pila de fustes inservibles, amuntegades i dipositades a la porta del taller, se li calava foc per tal de commemorar així la fi de les jornades de treball en la foscor perquè ja l’arribada de la primavera feia més allargada la lluminositat del dia i no calia el reforç de llum.

| 82

En València, històricament el patró dels fusters fou Sant Lluc. Tot i això en 1497 el gremi de fusters va sol·licitar el canvi de patronatge per fer-lo a l’advocació i estar protegits per Sant Josep, encara que no comença a notar-se entre la població aquesta nova devoció a Sant Josep fins les acaballes del segle XVI, després d’un procés que es produeix gràcies a l’autorització del rei Ferran el Catòlic, sent en 1609 quan l’arquebisbe de València Sant Joan de Ribera li va donar l’impuls més determinant, quan composa una missa en honor a Sant Josep amb un missal suplementari de la diòcesi valenciana, posant al pare de Jesús en una jerarquia similar a la dels altres patrons de la ciutat de València que eren aleshores Sant Vicent Màrtir, Sant Vicent Ferrer i l’Àngel Custodi, sent en aquest context d’exaltació de la figura de Sant Josep, associada als fusters de la ciutat de València, on naixeren les falles, encara que no comença a notar-se entre la població aquesta nova devoció a Sant Josep fins les acaballes del segle XVI. En 1621 el Papa Gregori V determina que la data del 19 de març estiga dedicada a la celebració del sant i en 1870 va ser quan el tan llargament ignorat Sant Josep, es transforma en Patró de l’Església Universal afegint-seli altres patronatges com el de la bona mort per supondre’s que havia faltat en braços de la Verge i del Fill, i el dels fusters.

volem falla sant jordi


VOLEM TRADICIÓ | ORIGEN

Amb la denominació de falles de la vespra de Sant Josep, la documentació existent les situa cronològicament en la segona meitat del segle XVIII. L’evolució d’aquelles falles passa per la tasca enginyosa que van realitzar “les partides del Carme”, que foren uns artesans de la fusta que residien en aquest barri de València, els quals alhora posseïen un altíssim esperit satíric, tot el que els procura donarli configuració al parot del que aconsegueixen, al transcurs del temps, transformar-lo en l’obra principal de la falla: primer el taparen posant-li peces de roba vella, semblant així una persona vestida, després li afegiren alguna cosa més per configurarli una cara i així successivament va apareixent davant els ulls de la gent l’antecedent del ninot de falla, a qui de la forma més natural se li troba de seguida una certa semblança amb algun personatge conegut del barri que és mereixedor de la crítica o mofa dels veïns per les seues actituds o omissions amb la resta.

Aquelles primerenques grolleres figures, van a poc a poc perfeccionantse i passant de simples bultos formats pel parot i un grapat de palla que li afegeixen per reomplir el cos del vestit i donar-li forma, a confeccionar les cares en cera, així com les mans, però no cera verge i a estrenar sinó del sobrant de les nombroses esglésies que hi havien, on els ciris encesos en sufragi dels morts i de mil i una advocació als sants de les capelletes, possibilitaven una bona quantitat de cera consumida que era necessària per atendre el modelatge d’aquestes peces del que s’anomenaria amb el pas del temps: ninot de falla. La primera vegada que es van veure ninots de falla totalment confeccionats de cartró fou a la Falla del Raval en 1960 quan l’artista Pepe Martínez Mollá, va plantar per primera vegada a la ciutat una falla gran que duia per lema “Quin pato de Fira” presidint la comissió fallera Evarist Lorente Castells, la qual va guanyar el primer premi d’aquell any.

volem falla sant jordi

| 83


| 84

volem falla sant jordi


3 VOLEM SENTIMENT Volem sentiment, som una festa que es manté viva pels sentiments dels fallers, en les pitjors i les millors situacions, quan guanyes o quan perds, quan tens il·lusió per plantar la millor falla o quan saps que el que et van a plantar no és el que esperaves.

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | ESFORÇ

SENTIMENT FALLER

ADRIANA PÉREZ I RAMIREZ FALLERA DE LA FALLA VERGE DEL CARME DE XÀTIVA

La majoria del col·lectiu faller, tant xativí com en general de la resta de poblacions falleres, és sabedor de la tasca que s’ha de dur a terme per tal de portar endavant una comissió, ja que, és ben sabut, que les falles no són tan sols del 15 al 19 de març, sinó que són els 365 dies d`un any. Les falles són una festa a la qual has de dedicar tot l`any de treball, sense parada alguna, encara que, pot haverhi certs moments en què el ritme puga amainar, tots saben que els mateixos són més bé escassos si volem tindre per davant un gran any en el qual podem gaudir al màxim del treball realitzat. Per portar endavant eixe treball, estan cadascun dels fallers que formen part d’una comissió. Eixe grup de persones que comparteixen la il·lusió i l`estima per la festa fallera, grup de persones que tenen un sentiment comú per les falles. Persones que es desviuen per elles i treballen per la festa fallera per tal de engrandir-la any darrere any. Les falles són una festa que el fallers hem de tractar amb molta estima, dedicar-li molt de temps, esforç i sacrifici, per tal que, arribat cadascun dels moments importants dins del calendari faller, puguem gaudir dels resultats obtinguts. No seria correcte dir que el treball de tot un any es veu reflectit en veure el cadafal plantat al carrer o a la plaça el dia 15 de març, ja que, si bé és un dels resultats més importants, existeixen altres moments en què també es veu reflectida la feina de tota una comissió, inclús un treball fet directament pels membres de la mateixa i que és independent del

| 86

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | ESFORÇ

treball fet per l`artista faller que realitza el monument en qüestió. Actes com cavalcades, presentacions, xiringuitos, teatres, diferents actes atípics per tal de poder traure beneficis, requereixen de molta gent per tal de portar-los endavant, i tot sense tenir en compte els actes que es porten en la setmana fallera dins de cadascuna de les comissions, requereixen de l`esforç de tots els fallers de la comissió per tal dur-los a terme.

Però eixe treball, encara que sempre és molt difícil, pot resultar un poc més fàcil depenent del cens faller que forma la comissió, ja que, el dit de “sempre treballen 4” o “sempre som els mateixos” és ben cert que es compleix en totes les falles. Per tant, en una comissió nombrosa, sempre pot resultar un poc més fàcil realitzar els actes que en una comissió en la qual el cens faller adult està reduït a 30 persones, com és el que va ocórrer en la comissió Verge del Carme l´any 2014, la meua estimada comissió. Presentació Falla Verge del Carme 2014.

Així, per exemple, un acte com una cavalcada porta mesos de treball darrere per part de tots els fallers. Matins, vesprades i nits al casal per preparar carrossa, crítiques, cadascun dels quadres que es trauran a la mateixa, preparar grups escènics, disfresses, coreografies, etc. O com no, presentacions, preparar guions,

quadre plàstic, decoració, primera part, segona part, estar pendent que tot isca correctament en cada moment. O xiringuito, preparar les comandes, torns, organització dels mateixos... És a dir, per a cadascun del actes, es necessita el recolzament de tota la comissió treballant per a la mateixa.

volem falla sant jordi

| 87


VOLEM SENTIMENT | ESFORÇ

Particularment, eixe any el vaig poder viure d´una forma especial. Vaig ser Fallera Major de la comissió i al mateix temps, formava part de la Junta Gestora. Per tant, era sabedora de totes les dificultats per les quals travessava des d’un primer moment.

En el meu cas, això no va ocórrer. Podria dir que vaig estar més pendent com a Junta Gestora que com a Fallera Major. Recorde converses en la resta de falleres d’altres comissions, i moltes d’elles no enteníem algunes de les qüestions que estaven plantejant-se. Com he indicat abans, la comissió adulta estava formada per 30 fallers, i la infantil per uns 6 xiquets. Per tant, si es fan un càlculs ràpids sobre l`aportació econòmica de cada faller a la comissió, evidentment, els pressupostos eren uns dels més baixos de la història, i on la primera reacció seria dir: “els comptes no ixen”.

Comissió infantil Falla Verge del Carme 2014.

Per l`experiència pròpia, per la gent que he pogut conéixer en els meus anys com a fallera i les converses que he tingut, m’atreviria a dir que el teu any com a Fallera Major és evident que l’esperes amb molta il·lusió, i més si el comparteixes amb gent que estimes, en el meu cas, amb la meua cosina com a Fallera Major Infantil. Esperes tots els moments amb cert nerviosisme i expectativa per vore el que ha preparat la teua comissió de tota la vida. Esperes que estiga donant-te el suport necessari per fer el teu any inoblidable, i en el qual, de quantes menys preocupacions de la falla pugues ser sabedora, millor, ja que, en un principi, hi ha certs

assumptes dels quals la Fallera Major hauria d’estar un poc al marge, en el sentit, de conformar-se a gaudir al màxim cada moment del seu any i no veure`s involucrada en certes decisions que poden afectar-li.

| 88

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | ESFORÇ

Recorde perfectament la primera reunió que es va celebrar, una setmana després de falles, on el primer punt a tractar era decidir si donàvem de baixa la comissió o bé, si entre els pocs que érem, continuàvem amb ella endavant. Era una situació molt complicada. Els fallers havíem de decidir si podríem continuar fent la nostra història en la pròpia comissió, comissió que en l`exercici 2014 complia el seu 45 aniversari.

Sense casal, havíem de trobar un alternativa per poder fer, almenys, les nostres particulars reunions, ja que, encara que érem pocs, l’exercici faller continuava en el seu calendari, i sabedors que molts actes programats no podríem gaudir-los com es mereixen ni treballar per ells, com pogueren ser, cavalcades o ral·li, ja que no disposaven de cap espai, havíem d’ intentar fer el que poguérem en cadascun d`ells.

Entre tots, vam fer recompte d’allò del que disposàvem, de les diferents situacions on ens podrien trobar i com poder millorar la situació en la qual estàvem. Tot semblava molt difícil, i sabíem que, si decidíem tirar endavant, l‘any que se’ns presentava no anava a ser gens fàcil. Els fallers eren ben pocs i el pressupostos molt escassos per a dur a terme cadascun dels actes. No obstant això, els sentiments que tots guardem per la falla, per la nostra comissió, vam decidir continuar avant.

Eixes reunions les vam traslladar a casa d’una gran fallera que es va oferir, “casa Conxín”. Allí acudíem tots els divendres, unes 6 persones com a màxim, per anar solucionant els problemes que teníem i anar proposant qualsevol cosa per tal de poder traure algun benefici. Com per exemple, vam decidir fer la “marxa cicloturista” o portar una segona part externa a la presentació.

Una de les decisions més desagradables que vam tindre que prendre per tal de poder subsistir va ser prescindir del nostre casal. Casal de molts anys, on havíem viscut grans moments, típiques reunions dels divendres, dinars, fallers o no, berenars fallers, grans setmanes falleres, cavalcades, ral·lis, assajos de presentacions, nomenaments, infinitats d`anècdotes.... casal que ens havia vist créixer com a fallers i com a persones, grans moments guardats per a la història. Teníem un sentiment d’haver eliminat, en tan sols un dia, part de la nostra identitat, sentiment de tristesa i enyorança, però era uns dels primers passos per poder continuar.

Aquesta última decisió ens va portar uns dels moment més durs que vaig poder viure, en aquest cas, com a Fallera Major. Segons el pressupostos que teníem, i en concret pel que fa a la partida destinada a la presentació, havíem de vendre un cert número d’entrades per tal de, en primer lloc, no perdre econòmicament, i en segon lloc, a ser possible, obtindre algun benefici. Havíem de pagar, principalment el lloguer del teatre i a la companyia de teatre, i a tan sols una setmana de la data, no havíem venut les entrades necessàries per poder tenir els costos mínims coberts. Aleshores, es va prendre la decisió que, a dos dies de la presentació, es decidiria si finalment anàvem avant amb ella en

volem falla sant jordi

| 89


VOLEM SENTIMENT | ESFORÇ

el Gran Teatre o si finament s’anul·lava i anàvem a altre lloc. Com podreu imaginar, personalment, el nerviosisme era més que palpable. En el meu cap no es concebia la idea de suspendre una presentació a tan sols dos dies en tot el que això comportava. Van ser moments de molta tensió, discussions i mal entesos, que no desitge a ninguna comissió passar per eixa situació.

Amb aixó, i tots els problemes acumulats, la setmana fallera la vam gaudir al màxim. Entre tots, vam oblidar tots els mals moments, i vam decidir viure les falles com sempre ho havíem fet. Amb el sentiment que ens caracteritza als fallers. L’ambient va canviar per complet en eixa setmana. El sentiment que tenim els fallers per la festa, difícil de descriure amb paraules, es capaç de transformar un any molt complicat en unes grans falles, i sobretot, és capaç de poder tirar endavant una comissió per la qual molta gent apostava ja ben poc. Érem molts poc fallers, però no va ser impediment algun per no viure intensament la gran setmana fallera. Des d’eixe any, el cens faller ha crescut i a dia de hui, podem dir, que hem tornat a recuperar la nostra personalitat que ens caracteritza com a comissió fallera. No obstant aixó, hem de continuar treballant sense baixar el ritme, continuar fent més gran si cap la nostra festa.

Comissió major Falla Verge del Carme 2014.

No obstant eixos moments, entre tots, vam fer el possible per portar-la endavant. L`actitud dels pocs fallers que érem va ser l`espenta per dur-la a terme, la mateixa actitud que vam tenir tots per portar endavant l’exercici faller, ja que, vos puc assegurar, que tan sols he contat dos moments puntuals de tot un any, però durant tot l’exercici, he de reconéixer que teníem moments més ben tristos que alegres. Va ser un any molt dur, un any que pel que fa a grup faller, de fer equip, vam perdre molt. El fet de no tenir casal ens va condicionar més del que esperàvem, no podíem fer comboi durant l`any, anar fent ambient faller.

Fins a la setmana abans de falles, no vam poder disposar de cap cassal.

| 90

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | SENSE FALLA

SENSE FALLA, I ARA QUÈ PLANTEM? CARLOS VILA I BENAVENT FALLER DE LA FALLA TETUAN

Quan em proposaren fer un article per a un llibret de falles estava un poc espantat, ja que era la meua primera vegada que col·laborava amb una cosa com aquesta. Conte una experiència personal que resumeix amb una frase tan sonada com “no és or tot el que rellueix”. Tot va començar fa tres anys quan vam eixir elegits com a junta gestora a la falla a la qual pertany. Buscàrem artistes locals, però tots tenien l’any tancat. Buscàrem per xarxes socials artistes de les localitats més pròximes i no trobàrem res, i després de parlar amb molts contractàrem a un que ens recomanaren. Acabàrem l’any i tinguérem el mateix problema al no renovar amb aquest. Tornàrem a contactar amb molts, ja que som una comissió menuda i no és gens fàcil trobar a ningú que puga o vulga afrontar aquest projecte amb pocs recursos econòmics. De sobte, un dels artistes dels quals havíem contactat feia dos anys se’ns va oferir a fer-nos el monument gran. Parlàrem amb ell i firmàrem amb plena confiança i un gran esbós.

Com bé sabem l’encarregat de donar la cara és el president o en aquest cas la junta gestora, i nosaltres estàvem en contacte amb l’artista i tot anava com acordàrem. Feia la falla a poc a poc, ja que no teníem lloc on deixarla fins al dia de la “plantà”. Per part nostra es complien els pagaments mensuals acordats, però per a sorpresa la falla no avançava amb el pas del temps. La preocupació cada volta era major però l’artista ens feia unes explicacions que ens tranquil·litzaven i ens repetia que tot anava bé i estava controlat. Pocs dies abans de la presentació d’esbossos va començar el verdader maldecap, perquè no ens agarrava el telèfon i ja no tenia més excuses. Al no presentar-se a la presentació d’esbossos parlàrem amb ell i ens va assegurar que tot havia sigut per feina. Nosaltres continuàvem amb els pagaments per a poder en tot moment defendre’ns del que podia i no volíem que passara. A tres mesos de falles tot continuava igual i després de parlar amb ell ens va dir que tot estava OK.

volem falla sant jordi

| 91


VOLEM SENTIMENT | SENSE FALLA

En gener es presenta el ninot de l’exposició i quedem contents per la feina realitzada, així que continuem confiant. A un mes de la “plantà” anem de nou a veure el monument i per a la nostra sorpresa ha canviat tot. Del lema i crítica que a principi era no quedava res. Havia canviat per complet els ninots, la crítica i tot el que teníem contractat. Arribada aquesta data… Què fer??? Sols teníem dues opcions: continuar endavant i tindre un monument al carrer o arriscar-nos i quedarnos sense res. Ens reunírem amb la resta de la comissió i donàrem la corresponent explicació. Ací comencen les discussions i les cares llargues i tot més que comprensible per la nostra part, ja que no podies defendre el que havia passat. A la fi tot es quedà en una anècdota més per a contar, ja que el dia 15 teníem una falla al carrer (100% diferent del que havíem acordat i contractat), un monument que podia agradar més o menys però engalanava la nostra plaça.

“NO ÉS OR TOT EL QUE RELLUEIX. S’HA DE CONFIAR EN QUI ES POT CONFIAR.”

Repetisc, “no és or tot el que rellueix”. S’ha de confiar en qui es pot confiar.

| 92

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | SENSE FALLA

volem falla sant jordi

| 93


VOLEM SENTIMENT | GUANYAR

GUANYAR DES DE LA VISIÓ DE LA FALLERA MAJOR DE LA FALLA PLAÇA DEL PILAR

MARIÉ PÉREZ I BELENGUER FALLERA MAJOR 2015 DE LA FALLA PLAÇA DEL PILAR

Hi ha moments que es queden per a sempre gravats a foc a la memòria i pots reviure’ls una vegada darrere altra. Hi ha moments que dius mai oblidaràs i al cap d’un temps només et queden les sensacions que experimentares però, se t’obliden els detalls. I també hi ha moments que per desgràcia oblides. Bé, puc assegurar que la setmana d’abans de falles d’aquell 2015 és d’eixos moments que van directament a foc. Al cor. Per contextualitzar un poc, la meua falla, la Falla Plaça del Pilar, és una falla relativament jove si la comparem amb altres falles que hi ha a València, a hores d’ara té només 66 anys, però en aquests anys ha aconseguit convertirse en un punt obligatori de visita la setmana gran de la festa. Potser per la sana competició amb les companyes de secció, per la dificultat de plantar en eixa emblemàtica i traïdorenca plaça, per la intriga de com pot entrar per eixos carrers tan estrets una falla tan gran o perquè és sabut que els fallers continuem sent els fills, nets i rebesnets d’aquells veïns del barri que decidiren fundar una falla per a reunir-se i estar a gust. Potser per una d’estes coses o pel conjunt de totes. Però la plaça, la setmana de falles, plena el barri d’una vida i una llum que enamora. Els fallers, els que ens agrada passejar i anar a veure falles, jo crec podem classificar-nos en dos grups marcats: els enamorats de la “plantà” i els enamorats de la “cremà”. Això no vol dir que a mi, que em declare una total

| 94

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | GUANYAR

i completa enamorada de la “cremà”, no m’agrade moltíssim la “plantà” (i viceversa). Però recorde amb especial intensitat i emoció els dies de plantà de 2015. El dia assenyalat que comencen a dur falla a la plaça és quan realment te n’adones que les falles ja estan ací. Anar el primer dia de matí i veure unes poques peces grans, tornar de vesprada i que estiga la plaça plena de gom a gom, és d’eixos moments que fan que t’aborrones. Quan entres allà després d’uns dies del començament de la “plantà” només veus trossos de falla envoltats en plàstic i comences a imaginar on aniran una vegada estiguen al seu lloc; de seguida sents una veu d’un faller que diu: “Que ve una altra góndola”. Mires la plaça i dius, ”Però, on van a clavar ací res més?”. Aleshores vas directament a veure què ve per Maldonado, una peça gran, “No cap. Això per este carrer no passa…” amb molta paciència i contenint l’alé, finalment passa. Van passant els dies i arriba el dia de la plantà eixa nit del 15 de març que és eterna, o que en realitat no existeix. En 2015 va ploure tota la nit, mentre els membres de l’equip ultimaven els detalls, recorde el casal ple dels cartells de les diferents escenes, la gent assecant-los amb paper i draps perquè no es danyaren. Però sobretot recorde l’ambient de nerviosisme, volent que la pluja ens donara una treva per a poder acabar de plantar la falla. Quan, ja entrada la matinada, ens digueren que podíem començar… mare meua, era tot fang. Però amb nosaltres no pot ni el temps. Feia molt de fred, les mans pràcticament no les notàrem fins que acabàrem. A cada hora que passava quedàvem menys gent, víctimes totes de la gelor. Jure que no recorde plantà més

dura. Finalment, a les huit del matí, la falla estava plantada. Recorde anar al cantó de la plaça, estar veient la falla finalitzada amb molta satisfacció i felicitat, i de cop i volta sentir molts nervis. Uns nervis que m’acompanyaren tot el dia 16. El fatídic dia dels premis. Després de rebre al jurat, sense haver dormit molt (en realitat gens), anàrem directes a arreplegar el premi infantil. Recorde l’aire que sol acompanyar els xiquets el 16 de vesprada i anar del braç de mon pare tremolant. Serien vora les set de la vesprada quan vam asseure’ns la fallera major infantil i jo juntes al casal, més tard va unir-se el president

volem falla sant jordi

| 95


VOLEM SENTIMENT | GUANYAR

infantil, tractàvem de conversar, però era impossible, hi havia massa nervis envoltant-nos. Perquè entenga tot el món la situació, la lectura dels premis a la Falla del Pilar és un dels esdeveniments més concorreguts de tot l’any. Entre fallers, amics, familiars que volen viure la lectura no cap ni una agulla. Eixe dia vaig anar veient com s’omplia el casal, em paregué que hi havia més gent que mai. Uns deien que érem dels favorits, que el primer premi estava entre nosaltres i altra falla. Uns altres deien que el pòdium podia variar tant que igual ens dúiem una sorpresa i no bona. Aparegueren càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes. Es notaven els nervis en l’ambient mentre passaven les diferents seccions. I, per fi, “Premis de la secció Especial”. El president de Junta Central Fallera començà a llegir els premis pels d’enginy i gràcia, com sempre, quedàrem segons.

A mesura que van passant els premis i les falles només que es nota més i més tensió, però no se sent ni una ànima, ningú s’atreveix ni a tossir. Sonà el tercer, premi, després el segon i no érem nosaltres, el casal explotà d’emoció i felicitat, les llàgrimes, els crits, les risses no ens deixaren sentir el nom de la falla que havia guanyat el primer. El primer premi quan es guanya mai se sent. Puc assegurar que eixe dia, en eixe mateix moment, quan tota la comissió esclatà per a celebrar la victòria vaig sentir que érem un. La sensació no es pot explicar, és d’eixos moments que van directes al cor a foc i que l’única manera d’explicar és no dir res.

Ací és quan en una fracció de segon penses que és molt difícil guanyar. Que eixe any no toca. S’ha de tindre en compte que veníem d’uns anys difícils, on des de 1999 no guanyàvem el primer, i l’any anterior havíem aconseguit tornar… per molt que la falla fóra molt impressionant, fer-nos amb el mateix premi dos anys consecutius era complicat, però l’esperança és l’últim recurs que s’ha de perdre. Començà aleshores la lectura dels premis de secció. Imagineu-vos aproximadament entre cent cinquanta i dues-centes persones, ja he dit que la quantitat de gent és inimaginable, i que no se senta res. Silenci total.

| 96

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | PASSIÓ

SILENCI PACO TORRES ARTISTA FALLER GUANYADOR ESPECIAL VALÈNCIA FALLA PLAÇA DEL PILAR

Silenci. Desenes de persones juntes a la meitat del carrer i se’t queda gravat el silenci. El respecte és màxim cap a l’artista que està davant els moments més tibants de l’any, la culminació de l’obra en la qual ha treballat mesos necessita que el seu equip, dins i fora del cadafal escolten cadascuna de les seues ordres, necessita que el seu equip escolte cada so de la fusta i les pistes que aquesta dóna sobre si, finalment, tot funcionarà. I funciona. El silenci, que només se li ha permés trencar-lo

al rugit de la grua, es converteix en un etern aplaudiment. Un aplaudiment que naix de l’emoció del moment. Us podria estar parlant d’una plantà de fa 5 anys, 10, 20…de Martínez Mollá, de Monterrubio, de Santaeulalia… i em veig allí, sent només un nano, any rere any, al costat de la meua germana, els meus pares, els meus amics; en la meua falla, en la meua plaça. La plantà en la Falla Plaça del Pilar es viu amb tal intensitat que aclapara.

volem falla sant jordi

| 97


VOLEM SENTIMENT | PASSIÓ

La primera en primers premis de Secció Especial, la Falla Plaça del Pilar, és la falla en la qual he crescut i on estan els meus amics de tota la vida, on està la meua família. I és també la meua primera falla en Secció Especial. A la pressió d’arribar a la categoria d’or i demostrar que tens la capacitat i el talent per a quedar-te en ella, se suma arribar de la mà d’una de les falles que no ha deixat mai d’apostar fort pels seus artistes per a aconseguir ocupar sempre els llocs més alts. En totes les comissions amb les quals treballes, vols retornar-los la confiança que depositen en tu i en el teu equip amb el millor dels resultats, així que a tot l’anterior dit li sumarem la pressió de jugar a casa.

un avantatge, t’assegues abrigallat a cada moment de l’any, i se’t concedeix tota llibertat a l’hora de treballar, perquè coneixes cada pam d’aquesta màgica plaça. Conta la llegenda que és una plaça molt agraïda, però els que la coneixem sabem que és una plaça que et repta, que t’ensenya. Que has d’estudiar i reestudiar amb cada projecte, perquè et marque on pots fer-te més fort i no quins són els teus punts febles. I és una plaça que et fa somiar, amb grans “plantaes”, grans “cremaes”… i amb aqueix compte arrere en la qual sempre desitjaries ser l’últim.

És cert que jugar a casa també et dóna

| 98

volem falla sant jordi


VOLEM SENTIMENT | PASSIÓ

Et fa somiar amb ser millor artista, i amb ser reconegut com el millor artista. Silenci. Ha arribat el moment i aquesta vegada és la meua veu l’única que se sent en tota la plaça. Concentrat al 100% a tancar com ho mereix el projecte en el qual has treballat durant mesos, des de dalt, des del remat que estàs pujant, pots notar el nerviosisme, l’emoció i il·lusió dels quals t’acompanyen a peu de carrer. Si poguera congelar aqueixos moments i donar-me un minut per a analitzar-lo, podria mirar al meu voltant, veure’m al costat de la meua germana, els meus pares, els meus amics…com fa anys, com quan només era un nano. I veuria també amb orgull com la família que he creat al costat de la meua dona i les meues filles viuen aquests moments amb la mateixa intensitat. I tot això, durant els silencis en la plaça del Pilar, màgics i autèntics, que et donen la vida.

“ET FA SOMIAR AMB SER MILLOR ARTISTA, I AMB SER RECONEGUT COM EL MILLOR ARTISTA. SILENCI. HA ARRIBAT EL MOMENT I AQUESTA VEGADA ÉS LA MEUA VEU L’ÚNICA QUE SE SENT EN TOTA LA PLAÇA.”

volem falla sant jordi

| 99


| 100

volem falla sant jordi


4 VOLEM ESSÈNCIA Volem essència, volem falles que respecten els seus inicis, amb crítica, amb enginy i disseny, i per suposat, volem saber com se’ns va a jutjar.

volem falla sant jordi


VOLEM ESSÈNCIA | PARLAR

LES FALLES HAN DE PARLAR SEBAS MARÍN EX-PRESIDENT FALLA BORRULL-SOCORS “LA FRASE MÍTICA DEL MESTRE ORTIFUS RESUMIX L’ESSÈNCIA DE L’ENGINY I LA GRÀCIA, DE LA CRÍTICA FALLERA, DEL PERQUÈ PLANTEM FALLES.”

Volums grandiloqüents, metres i metres d’alçada, preciosisme en els remats, ninots de porcellana sense sàtira, falles blanques, tot això és tendència en les falles, de València i per extensió, de la resta del territori. Esta forma de fer falles des de fa uns anys es deu, en part, a la facilitat de modelar amb el suro blanc que permet donar volums i crear figures més realistes. Esta espectacularitat, ben seguida i demandada pel gran públic fa que les comissions capdavanteres aposten per este producte, deixant de costat el guió, la crítica que trau un somriure pillet al visitant. Cert és, que contades ocasions alguns artistes fallers conjuguen la composició amb l’enginy i la gràcia i, és el moment del miracle faller, la falla perfecta. Ara bé, pot ser que la limitació de l’alçada què s’ha proposat per enguany al cap i casal, que va començar a les falles d’especial i s’han anat baixant a la resta, cree uniformitat en les seccions i, obligue a accentuar la gràcia

| 102

per tal de diferenciar-se entre elles. Si es limita el volum, l’artista deurà treballar més els acabats, les tonalitats cromàtiques i per què no, el contingut mitjançant la gràcia. El moviment #VolemFalla, impulsor d’este tipus de mesures per protegir la professió d’artista faller i dignificar-la, promou que la creativitat de l’artista siga l’element diferenciador de l’obra d’art, i no la quantitat de suro que hi ha baix dels ninots. Ben sabut és que moltes comissions encomanen falles pel nombre de ninots o per l’alçada que medira plantada en la plaça, no pel contingut de la mateixa. Així la llei de l’oferta i la demanda i, la mateixa precarietat del col·lectiu d’artistes, ha fet la resta amb una competència que porta a la deriva i al tancament de nombrosos tallers. Tornant al missatge, podíem pensar que és una qüestió de gustos, o què hi ha grups de persones que els agrada més el volum que el missatge i, que d’altres

volem falla sant jordi


VOLEM ESSÈNCIA | PARLAR

busquen la crítica per davant dels acabats. Però no hem de caure en la temptació de fer dos grups... uns aniran a veure unes falles de volum i altres de missatge. No, no podem potenciar esta malversació perquè podríem perdre l’essència de la nostra festa i, permetre que les falles blanques (sense crítica, les d’homenatge) emplenen els carrers fent desaparéixer l’enginy i la gràcia.

l’enginy (independentment que també per la composició).

Una falla sense crítica, bé siga social, mediambiental, bé per ficar a caldo als mateixos veïns, al senyoret, a la dona de la cantonada, o una crítica directa als polítics locals, etc, perd identitat i, sobretot perd l’oportunitat de fer escarni públic de les conductes que ens agradaria fer fóra, les que volem botar-li foc i acabar amb elles.

Les falles han de parlar i, per tant tenim l’oportunitat (quasi una obligació), un privilegi de poder plantar, de traure al carrer una obra d’art amb una crítica, amb la intenció de cremar el que no ens agrada d’esta societat, però amb un toc burleta que tant ens caracteritza als valencians, la nostra essència.

De fet, tenen llista d’espera per poder entrar i estan en plena reconversió d’Estatuts. L’ideal doncs, és que totes les comissions estigueren dins d’esta federació o, que totes apostàrem pel guió amb crítica en les falles que plantem sense necessitat de federar-se.

Així doncs, #quèvolem? Imagine que sabeu que a l’Horta, concretament a València i a Torrent, hi ha una federació d’especial enginy i gràcia que potencia i defensa que les falles tinguen sàtira, premiant els artistes i les comissions que obtenen premi d’I+G. I, no seria esta una federació inútil? Té sentit que una federació potencie el que hauria de ser obvi, obligatori per poder plantar la falla? Doncs esta federació gosa de molt bona salut, cosa que personalment em congratula perquè significa que cada vegada més comissions aposten per

Li donem importància a la temàtica de la falla i, per descomptat a la seua explicació i relació de la falla, tant als versos com al llibret? Potenciem que la festa recupere l’esperit satíric que estem perdent? Fem traure un somriure als visitants en escenes ocurrents? Enarborem la bandera de l’enginy en les nostres manifestacions artístiques? Critiquem amb gràcia el que ens agradaria llevar-nos de la societat? Fem falles? Tenim l’oportunitat.

volem falla sant jordi

| 103


VOLEM ESSÈNCIA | PARLAR

1. FALLA CÁDIZ-LITERATO AZORÍN - 5ºA | FRANCISCO BORJA | 1ER PREMI INGENI I GRÀCIA | 2. FALLA DAROCA- P. VIÑES - 7AB | MANUEL MARTÍNEZ | 3. FALLA P.S. ABRIL - PERIS Y VALERO - 2AA | SERGIO MUSOLES | | 104

volem falla sant jordi


VOLEM ESSÈNCIA | PARLAR

1. FALLA ISLAS CANARIAS - TRAFALGAR - 1AA | VICENTE HERRANDO | 2. CASTIELFABIB - M.S. JUAN - 6AA | MIGUEL ARRÁIZ | 3. FALLA J. GALES - LIT. P. ABADA - 1AA | LUIS ESPINOSA |

volem falla sant jordi

| 105


VOLEM ESSÈNCIA | CRÍTICA

DE LA FOGUERA SATÍRICA A LA FALLA LIGHT

MANOLO SANCHIS COORDINADOR REVISTA CENDRA

“Festa de les falles guaña en art ¡ Qui lo dupta ¡ pero pert en sabor tipic, en inchenit, en gracia emotiva. Les Falles de carácter alegre y bullangero, aquelles epigramatiques de chismorreria de vehinat y critica local que costituien la caracteristica de nostre poble, s´han convertit en uns lujosos monuments d´art mol decoratius, molt arquitectonis, pero falts de les verdaderes caracteristiques que deuen concurrir en una falla.” Vicente Miguel Carceller.

| 106

Des de les primeres dècades del segle XX, les falles han anat adaptant-se als temps que les envoltaven en el calendari, en un principi va aparéixer la falla “turística”, dedicada a mostrar les excel·lències de la paella, de les taronges i dels homes i dones de la terra. Després van vindre les nefandes falles publicitàries −moda que va durar molt poc−, les falles homenatge i per a finalitzar les falles nues, moda molt estesa, en les quals el cadafal es convertix en la franquícia, per poder menjar, consumir beguda i molestar el veïnat. Acompanyant tot açò des de fa uns anys per una plàstica infantil que ha suposat en les últimes dècades l’aparició d’un estil de falla perfectament treballada professionalment, però intranscendent de la qual l’espectador tan sols valora l’estètica en detriment de la sàtira, l’enginy i la suposada gràcia, creant un element sense ànima i impersonal, allunyat de l’esperit satíric i crític de la falla. Què queda d’aquells cadafals, anomenats en un principi “actes de fe”, on els condemnats mostraven el seu penediment perquè servira de lliçó? I d’aquelles falles políticament incorrectes, provocatives i provocadores en què la policia i els mateixos fallers les defensaven dels al·ludits en els cadafals?

volem falla sant jordi


VOLEM ESSÈNCIA | CRÍTICA

UN POC D’ HISTÒRIA És com en totes les històries de bons i dolents , de vencedors i vençuts, ja que una festa nascuda en el poble profana i irreverent, de tradició carnavalesca, allunyada del poder, calia domesticar-la i emmordassar-la amb elements nous, aliens a l’esperit festiu original, d’entre ells els religiosos, per a convertir-la en la festa major d’una capital de províncies amb pretensions com València.

“Pues siendo vuestras mercedes tantas y tales ¿que el callar como máquinas sufriendo tan continuos improperios, hasta el nunca visto1 o la aparecida en “El diablo Predicador” en 1821, en la que entre otras cosas dice;” han llegado a mis oídos la noticia del auto de fe que se me está preparando para el domingo de 18 en el que se piensan

“YO CREO FIRMEMENTE QUE LA FALLA HA PERDIDO Y HA GANADO ¿CONTRASENTIDO? NO: HA GANADO COMO ESPECTACULAR, COMO ATRACCIÓN DE FORASTEROS, Y HA PERDIDO ESPIRITUALMENTE. LAS FALLAS SE HAN MERCANTILIZADO, Y DE UN FESTEJO PURAMENTE LOCAL PRESENTADO POR LOS BARRIOS VALENCIANOS, SE HA CONVERTIDO EN UNA GRAN FIESTA, QUE VALENCIA BRINDA A ESPAÑA ENTERA.” Fausto Hernández Casajuana, 1935

No hi ha més que vore en les hemeroteques les referències aparegudes, en manuscrits, llibres o guies de viatge, en els quals es fan ressò de fets esdevinguts des de mitjans del segle XVII, recopilats en l’actualitat, per nombrosos investigadors, que a manera de ressenya analitzen les referències aparegudes en els diferents documents. Cadascun dels cronistes analitzen els fets de diferents punts posant l’accent, principalment, en la inseguretat dels focs, altres en la qualitat, en la qualitat de figures, de les seues robes o guarniments, apareixent diferents referències a la sàtira de certs cadafals, com l’apareguda en el diari de València el 8 de maig de 1796, en la qual diu:

poner en vergüenza en la calle o en la plaza un monigote que representa al Diablo Predicador, quemándole por fin a la hora acostumbrada. Por ver si puedo aplacar la cólera de mis enemigos y librarme de la chamusquina que me amenaza me apresuro a presentar al público mis retracciones. 2”

1

La ciudad Ritual “la fiesta de las fallas”. Antonio Ariño Villarroya, Autores textos temas antropología, edición 1992.- página 58 2

La ciudad Ritual “la fiesta de las fallas”. Antonio Ariño Villarroya, Autores textos temas antropología, edición 1992.- página 59

volem falla sant jordi

| 107


VOLEM ESSÈNCIA | CRÍTICA

Una de las ressenyes que posa més l’accent al tema que ens ocupa, és l’apareguda en 1849, escrita per Vicent Boix, en el conegut “manual del viajero”, on en la referència al mes de març diu: “Marzo: Se levantan vientos; cúbranse de polvo nuestras calles; pero no os arredre el tiempo inconstante y la víspera de San Jose por la noche acudir a las hogueras (falles). Por burla a los moriscos los antiguos valencianos han transmitido de generación en generación la costumbre de encender esta noche grandes hogueras, donde antes arrojaban extraños monigotes, pero que ahora plantan encima de ellas; representando figuras alusivas, ciertos tipos ó escenas de costumbres , ya en buenos bultos, ya en tragues grotescos, y las paredes inmediatas y el pedestal de las figuras llenas de décimas picantes , de octavas satíricas y letrillas picarescas.” 3 Vicent Boix com a cronista local descriu amb claredat esta tradició de la ciutat, en diferents obres seues, destacant per diferents punts d’estos primitius cadafals, d’entre ells la part literària, en què al·ludix a dècimes picants i octaves satíriques, fets que hi provoquen, depenent de qui fóra el criticat, una reacció en contra, per part dels poders locals, obligant les falles des que són ideades a passar per una censura prèvia. Revisió que apareix i desapareix depenent de la situació política de cada moment. Deixant-se la resolució dels conflictes en mans del tribunals o dels matons contractats pel perjudicat, els quals actuaven d’una manera violenta en el primer descuit dels fallers contra el cadafal i el destruïen.

Des de 1871 a instàncies del governador a l‘alcalde de la ciutat, en Vicent Urgellés va insistir que tornaren a revisar tots els projectes de manera preventiva, actitud que es manté malgrat els vaivens polítics fins a la segona República, en ple segle XX. Completant la revisió la nit de la “plantà”, la policia local per a retirar tots els objectes i al·lusions de tipus personal, crítica local i política nacional, que al censor de torn no li semblara correcta. L’ orientació de la sàtira cap a diferents temes com el polític, l’eròtic o la crítica veïnal, reflectixen les inquietuds que en cada moment van tenint els veïns. CANVI DE RUMB El creixent interés de la burgesia local des dels inicis del segle XX la festa, la que canvia l’orientació y reinventa la festa, cap a l’enginy i la gràcia, deixant de banda la provocació i la sàtira. L’aparició d’associacions de tendències regionalistes, o de caràcter cultural, en l’adjudicació dels premis com El Cercle de Belles Arts, Lo Rat Penat i el mateix Ajuntament de la ciutat, suposen un nou control a les comissions, ja que venen la seua ànima per uns premis, que ben mirats aporten molt poc a la festa. L’aparició de cada vegada més interessos econòmics, representats per associacions professionals, provoca des de mitjans dels anys vint un increment substancial dels preus de la falla per encàrrec, creant-se un monopoli d’idees, formes i conceptes, que provoca any rere any un desinterés major del veïnat amb la seua falla.

3 Manual del Viajero y Guía de los forasteros en Valencia, de Don Vicente Boix, Imprenta de José Rius , Valencia 1849. Páginas 237/ 238

| 108

volem falla sant jordi


VOLEM ESSÈNCIA | CRÍTICA

Després de la guerra civil, la situació de la festa no és còmoda per a la dictadura, ja que té a vore que fa amb uns festejos incòmodes per al nou ordre i crea nous controls. Per este motiu crea la Junta Central Fallera, la qual marca les noves normes d’obligat acompliment: “La Junta Central Fallera asumió también la tarea árdua y penosa de cambiar la faz del festejo y convertirlo en algo más elevado, que lo fue en años anteriores. La fiesta de las Fallas , y por erróneas actuaciones , estaba considerada como una fiesta populachera , de barrio, de cafetín, y en cuanto a consideración, se encontraba siempre con una opinión reacia en extremo a prestarle la menor atención; y la base de este criterio no hay que buscarla en un desvío inexplicable, ya que la misión de encauzar el festejo habían conducido éste a la situación de que , en lugar de ser un exponente de nuestra cultura , de nuestra sátira, de nuestro humorismo hecho arte, fuera un exponente crudo del más bajo impudor , de la grosería elevada a monumento, del mal gusto hecho norma, de la procacidad como motivo satírico y esto que dábamos a entender un sentido artístico deplorable, una sensibilidad desquiciada , un mal gusto y chabacanería que el que nos visitaba se llevaba la impresión , la deplorable impresión , de que en Valencia se carecía de la mas elemental cultura y de que nuestro pueblo, que tiene fama de artistas , ponía el arte al servicio de un denigrante mal gusto. Esto había que destruirlo, había que encauzar el sentido artístico de los artistas falleros, no todos afortunadamente, y a tal efecto se hizo un viaje a Madrid por la Presidencia, en la que se recibieron normas e instrucciones, con arreglo a las cuales se dictaron las

órdenes precisas a las Comisiones, para que fuera abolido de la falla todo lo inmoral y, al propio tiempo se dieron instrucciones sobre el sentido global de la fiesta para este año y venideros.” Memòria Junta Central Fallera 1939-1940. EPÍLEG No vull allargar el relat perquè la història és llarga, però la festa es va haver de reinventar per segona vegada, perdent cada vegada que açò succeïx l’essència de la festa. Cosa que es va mantindre gràcies a un reduït grup de professionals que van intentar mantindre l’esperit de la festa. Artistes com Regino Mas, Modesto González, Juan Huertas, Vicente Luna i Soriano Izquierdo, y alguns més que se‘m perden en la memòria, sabien que les falles eren una altra cosa. La recuperació de la democràcia no va afectar d’una forma clara a la crítica fallera i les orienta, en alguns casos, cap als seus interessos, potenciant-se des de l’oficialitat més en la bellesa i el bon acabament, que en el fons. Açò últim cada vegada es deixa més de banda a canvi d’una plàstica més propera al món infantil que al de l’adult. Per a finalitzar, què pensaran els nostres avis i pares d’allò què hem fet amb la seua herència? Reconeixerien la festa que amb el seu esforç van crear? Una llàstima!

volem falla sant jordi

| 109


VOLEM ESSÈNCIA | JURATS

DE FALLES I JURATS JOAQUÍN RUBIO YÁÑEZ MESTRE MAJOR DEL GREMI D’ARTISTES DE FOGUERES D’ALACANT No és tasca fàcil eixir a jutjar una falla. Bé, açò és relatiu. Hi ha ulls que valoren les falles amb una facilitat i a la vegada amb una fredor sorprenent. Allà cadascú. Encara que m’aventuraré en este article a oferir al lector un xicotet glossari i a la mateixa vegada manual de les pautes a seguir per a ser un “bon jurat”, i que la decisió siga, almenys, del gust de la majoria. Existixen massa tòpics que s’utilitzen a l’hora d’infravalorar una falla, sí, ho he dit bé, infravalorar. I és així perquè els que hi ha exclusivament van a vore que té el cadafal, els clavills, els bonys i altres circumstàncies esdevingudes al llarg del procés o “plantà” de la falla. Açò és una forma de menysprear i infravalorar tot el treball restant d’execució i realització de l’obra en sí mateix, la qual cosa desmereix i a aquell que porta este objectiu en la seua ment. Però vaig a començar, dins de la meua experiència, des del principi. El dia que un ix de jurat de falles, i més a una població desconeguda, el que ha de fer amb la ment lliure de prejudicis, amistats i enemistats. Ha de saber, que el privilegi d’anar a valorar les falles de qualsevol lloc és, com menys, una responsabilitat i un entreteniment, un enriquiment artístic i per damunt de tot, una forma de fer festa. Per a qualsevol persona que li agrade el món de l’“artisteig” faller, ha de prendre’s el dia lliure mentalment, gaudir-lo molt. Eixa és la clau primordial , i tindre una actitud | 110

respectuosa davant del treball que va a jutjar, ja que, el més probable, siga un treball fora del seu abast, i que tantes hores i hores de sacrifici, de talent de professionals i d’estudi i de dedicació, haurà requerit, per tant, responsabilitat i respecte les meues dos primeres paraules-consell. Eixe dia em vaig pegar una matinada important, eixia de jurat a una ciutat important amb un gran nombre de falles, encara em motivava més el fet de saber que anava a vore el treball de companys, artistes fallers, que havien posat tota la carn a la graella, n’estava segur i així va ser. Una vegada ens van explicar el funcionament, vam a eixir a recórrer les diferents comissions falleres, i per suposat les seues falles plantades. Sóc artista faller des dels 15 anys, tota ma vida l’he dedicada a construir falles i fogueres, ja que sóc d’Elda, Alacant. He conegut i recorregut molts tallers, diferents tècniques, estils, formes de treballar, i de totes elles m’he enriquit. Valore per damunt de totes les coses que una falla em captive, que m’emocione al apropar-me, tinga la necessitat de descobrir-la més i més, d’entretenirme amb els seus detalls, de buscar la màgia i la sorpresa, en una paraula, que m’impressione.

volem falla sant jordi


VOLEM ESSÈNCIA | JURATS

És per a mi fonamental percebre eixe impacte visual instantani, girar el carrer i vore-la allí, amb tot el seu esplendor i pensar “hòstia”... eixa és la paraula màgica. En estar especialitzat en l’actualitat amb la pintura de las falles, percibisc els colors d’altra manera, la saturació del dia a dia pintant en altres tallers, em fa descobrir altres tonalitats, combinacions, contrastos, d’esta forma m’enriquisc a la vegada. Absorbisc la valentia, valore l’atreviment en les formes i el color. No em deixe enganyar ni pel volum ni per la decoració de la falla. Cal visualitzar el conjunt, primer. Comprendre la seua composició: es diu de la distribució dels elements en l’espai, en este cas en la falla. Vore la dinàmica del modelat de les peces que la componen, allò que ens diuen, què comuniquen... recórrer amb la mirada les faccions, contemplar i valorar la caricatura, la naturalitat, l’estil triat, i disseccionar tot allò, per a ser capaços de valorar la qualitat del modelat. L’acabament de la falla és un factor que a la primera ens cridarà també l’atenció. Sempre una superfície ben polida, ben llisa, ens va a transmetre més professionalitat i dedicació que alguna cosa imperfecta en el seu acabament. Com deia abans, els detalls, segons el meu punt de vista, faran ressaltar la falla guanyadora. Aquells que dius en vore’ls, “ mira tu, que original”, en este moment és on valores el filar encara més prim. No crec en el risc innecessari, el fer alguna cosa perquè parega arriscat simplement perquè d’esta manera pot guanyar punts una falla. Que no es vegen forçades, les postures d’elles. Per suposat que hi haja moviment, aire, és clar que sí, això és preciós, però sense estar forçat. El risc és crear un impossible, una sorpresa per a l’espectador, un més difícil encara.

El meu passeig per cada falla, sempre és amb els ulls posats en tots els paràmetres junts. La crítica i la gràcia són clau. Que l’escena tinga contingut, ironia, sàtira, que siga falla, a fi de comptes, i que parle per sí mateixa, sense necessitat d’excessius cartells, el ninot ha d’expressar per sí mateix, quasi sense llegir el text. D’esta manera encara serà més valuosa l’obra. Te’n vas amb un “m’ha encantat” en el pensament, no saber què puntuar, ni falta que fa, perquè a poc a poc aniràs descobrint la competència que té la secció, o la ciutat i aniràs muntant els premis en el teu cap, donant-los ordre i posició. És inevitable tindre un gust personal, ve de sèrie amb cada un. Arribarà l’hora de deliberar i debatre després de vore totes i cadascuna de les falles a premiar. Serà l’hora del més complicat, posar-se d’acord. Serà tasca de consens, o de matemàtiques, esta última no és molt del meu grat. Considere que la fredor d’una xifra no fa justícia als milers de matisos que expressa una obra d’art com una falla. D’esta manera aconseguirem donar el veredicte més acord possible amb les nostres idees, deixant de banda amistats i enemistats com deia al principi, siguen d’artistes o de comissions, ens n’anirem amb la consciència neta i tranquil·la d’haver fet, almenys, el nostre treball com a jurat, amb professionalitat. El problema arribarà quan algú després, comence a demanar-te explicacions... Però això serà, un altre article.

volem falla sant jordi

| 111


| 112

volem falla sant jordi


5 VOLEM INFANTESA Volem infantesa, volem que els mĂŠs menuts, valoren i aprenguen a gaudir i estimar la festa com cal.

volem falla sant jordi


| 114

volem falla sant jordi


EL RACĂ“

de ameta

quadern infantil

volem falla sant jordi

| 115


| 116

volem falla sant jordi


INTRODUCCIÓ Estimats xiquets i xiquetes, sóc Flameta, la vostra mestra de falles. Aquest és el meu racó, on treballarem un tema molt important dins del món de les falles: la falla infantil . A que tots els fallerets i falleretes volem falla infantil? Doncs acompanyeu-me i aprendrem coses molt interessants, com:

Què és una falla infantil? De què estan fetes les falles infantils? Qui fa les falles infantils? Com voleu els xiquetes i les xiquetes que siga la falla infantil? A més a més, farem unes activitats molt divertides per tal d’avaluar si heu aprés tot allò que vos he explicat!

volem falla sant jordi

| 117


VOLEM FALLA INFANTIL, però...

Què és una falla infantil? Estic segura que tots sabeu què és una falla infantil, però sabeu explicar-ho com cal? Teniu dificultats, veritat? Doncs jo vos ajude a resoldre-les! Per a aquells que no sabeu molt bé com definir-ho, una falla infantil és un Monument Artístic amb un temàtica relacionada amb el món infantil. Actualment, hi ha molts monuments infantils inspirats en personatges de dibuixos animats que vos agraden com Peppa Pig, Bob Esponja, La Patrulla Canina... però també hi ha molts on es toquen altres temes com els contes tradicionals, la família o les vostres preocupacions. Una falla infantil, a l’igual que una falla adulta, està formada per una figura central i per altres figures més menudes que l’envolten, però d’un tamany molt més reduït i limitat. Aquestes figures més menudes s’anomenen ninots i van acompanyades d’uns cartells on s’expliquen les escenes que es volen representar. I sabeu què? Els xiquets i xiquetes teniu un paper molt important en l’inici de les falles, ja que fou un grup d’infants qui va iniciar la tradició d’anar per les cases recollint trastos vells junt als fusters, mentre cantaven «Hi ha una estoreta velleta ‘pa’ la falla de Sant Josep, el tio Pep?», vos sabeu la cançó... a que sí?.La famosa “cançoneta” s’ha convertit en el pas del temps, ni més ni menys que en el nostre himne faller! I vos preguntareu... amb els trastos vells, què feien? Amb aquests trastos vells construïen les seues pròpies falles, les plantaven als carrers i places per tal de cremar-les el dia 19 de Març en honor a Sant Josep tal i com fem a l’actualitat, i donaven l’inici a la Primavera. | 118

volem falla sant jordi


activitats 1 5

Realitza l’encreuat següent omplint les caselles amb les paraules que donen resposta a les preguntes següents:

2

u O i eA

6 4

1 ) Què és una falla infantil?

2 ) Com s’anomenen les figures que formen una falla? 3 ) Què recollien antigament els xiquets i les xiquetes per les cases? 4 ) Amb qui anaven els infants a recollir els trastos? 5 ) Quin dia se celebra “la cremà” de les falles? 6 ) En honor a qui se celebra la festivitat de les falles? 7 ) A quina estació de l’any donen pas les falles?

3

7

Completa la lletra de la cançó “El Faller” utilitzant les paraules següents: FALLA · TRASTOS · COR · SANT JOSEP · VEÏNS · NINOT · XIQUETA · FLORS

Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les, _________ ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla, replegant els _________ ‘pa’ la falla; i manté la tradició d’esta cançó. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de ____________, del tio Pep? I van juntant lo que els __________ els van donant per a buidar el porxe. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?, I en una astella del montó es du el compàs d’esta cançó.

En les cares de la gent tot és content. ______ meua que del carrer eres l’ama, per culpa teua tinc el ______ encés en flama. No te separes del caliu del meu voler, reineta fallera, que si tu em deixes un __________ tindré que ser. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep? Per a la ________ del teu carrer.

volem falla sant jordi

| 119


VOLEM FALLA INFANTIL, però...

De què estan fetes les falles infantils?

Les falles infantils han sofrit una gran transformació des dels inicis fins ara. Tal i com vos he explicat a l’apartat anterior, les falles al principi estaven fetes pels trastos vells dels veïns i veïnes del barri, així comi pels residus dels tallers dels fusters, on predominava el paper, la fusta i el Més tard, apareixen els primers ninots, fets amb cos de tela i amb el cap i mans fets de cera. I anys després, hi ha una transformació a la festa, amb l’aparició de les figures de motlle de cartró. Aquesta tècnica va permetre fer monuments més alts i arriba pràcticament fins als nostres dies. Consisteix a realitzar uns motlles que es fan generalment de guix. A continuació, s’omplin de pasta de paper, es deixen assecar i després assecats, es pinten. En l’actualitat, s’utilitzen nous materials, com la resina, el suro, el porexpan o la fibra de vidre. Aquests nous materials fan que els monuments pesen menys i es poden crear formes més atrevides. | 120

volem falla sant jordi


activitats Busca a la sopa de lletres els materials anomenats a l’explicació anterior i que estan a continuació: PAPER · FUSTA · CARTRÓ · TELA · CERA · GUIX · PASTA DE PAPER RESINA · SURO · POREXPAN · FIBRA DE VIDRE

F A A D F U R T E I E M

C I Q T U A L L B H P T

K U B H S U R O N K O C

L M W R T O J D L I R E

P A S T A D E P A P E R

M R L C O D B L R O X A

G U I X P G E L E L P G

U Y U I Z V H V S R A Y

C A R T R O X I I T N Y

E N H E Y R M G N D U I

T I J L A N F E A N R Z

R F P A P E R I S C J E

Ajuda a Flameta a recollir els materials per tal de fer la seua falla.

volem falla sant jordi

| 121


VOLEM FALLA INFANTIL, però...

Qui fa les falles infantils? En aquesta ocasió, no vaig a respondre a la pregunta com les darreres vegades, sinó que vaig a contar-vos un conte per tal d’explicar-vos com s’anomena la persona que fa falles.

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Marieta. Li encantaven les falles i no era fallera. Adorava els colors, els ninots, les formes arriscades, l’altura de les falles... quan més altes eren, millor. El primer dia de falles no anava a tirar petards com voldria qualsevol altre xiquet o xiqueta de la seua edat, sinó que se’l passava anant de falla en falla, observant cada detall, cada ninot, cada forma... podia passar-se hores sentada a la vorera mirant cap a dalt, admirant la bellesa d’aquells monuments, somiant desperta. Hi havia estat així des de ben menuda. El seu iaio n’era el culpable. Ell va ser qui, any rere any, el dia 16 de març se’n duia a Marieta a veure les falles, i després se sentaven a la plaça del poble a menjar-se bunyols amb xocolata. Anys després, el seu iaio ja no hi era, però l’amor que ell li va inculcar per les falles continuava més viu que mai... i Marieta ja no sols es conformava amb anar a veure-les el dia de després de la plantà, sinó que començà a fer les seues pròpies falles. Qualsevol cosa li era útil: una capsa de cartró de les sabates de la mare, uns llençols vells de la seua iaia... fins i tot, al | 122

volem falla sant jordi


fuster que vivia prop de sa casa li demanava qualsevol cosa de fusta que ell fou a tirar al fem. No vos podeu imaginar com estava el pati de sa casa! A l’escola, al parc, al poble en general... els xiquets i xiquetes somiaven amb coses molt diferents a ella. Davant la pregunta típica: “què vols ser de major?”, tots responien coses com: futbolista, cantant, ballarí, metgessa, model, mestre... i Marieta en canvi responia: Artista Faller! “Coooooom??!!” Eixa va ser la resposta dels seus pares, quan amb 17 anys Marieta els va dir als seus pares que ja tenia clara la seua decisió respecte a què anava a fer en finalitzar els estudis a l’institut.

- Però filla meua, això no té cap futur! -respongué la mare sobresaltada. - Ni pensar-ho! Has de ser advocada com jo, com la teua avia, i com tota la nostra família... -digué son pare molt enfadat.

Però Marieta ho tenia clar. Volia ser Artista Faller, havia estat el seu somni des de xicoteta i no anava a canviar d’opinió. Així que, aquell estiu Marieta se’l va passar anant al taller de Josep, l’artista faller del poble, qui al veure amb quina il·lusió anava a demanar-li ajuda, va decidir deixarla anar tots els dies al taller per tirar-li una mà i ensenyar-li bé l’ofici.

- He de demanar-te un favor - li digué un dia Marieta - Necessite que parles amb els meus pares per tal que em deixen fer els estudis per ser artista faller. - Ja hem parlat d’açò Marieta - va contestar Josep.- Són els teus pares, volen el millor per a tu. volem falla sant jordi

| 123


- Però... - Marieta no pot més i es posa a plorar. - Tu saps que açò és la nostra vida. És el millor ofici del món per als que volem les falles... - Quasi no podia parlar, però continua insistint- Creem i fem realitat les il·lusions dels altres. Tu, tan bé com jo, saps del que estic parlant� tu també has estat un xiquet que somiava despert i volia ser artista faller. Ajuda’m, per favor. Aleshores, Josep ja no va poder negar-se més i va decidir ajudar-la. Un dia, mentre ella estava al taller, Josep va eixir un moment en busca dels seus pares. Va decidir dur-los fins allí perquè veieren què feliç era Marieta fent allò que més li agradava: una falla infantil. Els seus ulls brillaven, la seua cara era plena de satisfacció, la seua ment volava. Davant aquella imatge de felicitat absoluta, els seus pares no podien deixar de mirar-la en silenci. En aquell moment s’adonaren que havien estat injustos amb ella i que allò que per a ells no tenia cap futur, per a ella era la seua vida. Així que, finalment, li donaren el seu consentiment perquè iniciara els estudis que ella tant desitjava. Al finalitzar els estudis, Marieta comença la seua gran aventura: realitzar la seua primera falla infantil. Ella ja havia ajuda’t anteriorment en la realització d’altres falles. Però ara anava de debò, era Artista Faller i tenia que ser ella qui la imaginara, la dissenyara, la somiara... A més, era l’encarregada de buscar ajuda per fer-la, un taller on poder treballar-la, així com els materials necessaris per poder posar-se mans a l’obra!

| 124

volem falla sant jordi


Una vegada tot a punt, tenia per davant quasi un any per poder acabarla. Així que després de molt d’esforç, sacrifici, treball i constància, el dia 15 de març de l’any 2020 Marieta va fer realitat el seu somni, plantar la seua primera falla infantil. A l’endemà, dia 16, un dia que sempre havia estat molt especial per a ella, Marieta va continuar amb la seua tradició d’anar a veure falles, amb una única diferència: una d’elles l’havia plantat ella! Era increïble! Deu anys després, Marieta era una de les artistes falleres més reconegudes al món faller, guanyadora de molts primers premis i nombrosos reconeixements. Però, això sí, sense oblidar en cap moment els seus inicis i, sobretot, recordant sempre (i especialment el dia 16 de març) al culpable de que ella ara fóra qui és, el seu iaio.

conte contat, conte acabat!

volem falla sant jordi

| 125


comprensió lectora Respón aquestes preguntes a partir de la història:

1. Qui és la protagonista de la història? 2. Quina era la seua passió? 3. Què solia fer de menuda tots els 16 de març? Amb qui? 4. Què volia ser de major? 5. Per què els seus pares no la deixaven fer els estudis que ella volia? 6. Quines coses necessita Marieta per fer la seua primera falla infantil? 7. Quant de temps té per poder fer-la? 8. Com acaba la història? Valoració personal:

M’agrada molt | 126

Està bé volem falla sant jordi

No m’ ha agradat


VOLEM FALLA INFANTIL, i ...

Ara tu eres l’artista faller! Retalla i pinta els següents ninots i apega’ls correctament al full següent per tal de montar la teua falleta infantil.

volem falla sant jordi

| 127


| 128

volem falla sant jordi


i ara, tu eres l’artista, crea la teua falleta!

volem falla sant jordi

| 129


VOLEM FALLA INFANTIL, però...

Com voleu els xiquets i les xiquetes que siga la vostra falla infantil? No podem deixar aquest racó sense saber la vostra opinió. Els xiquets i les xiquetes podeu aportar idees sobre com voleu o sobre com vos agradaria que fóra la vostra falleta. Per aquest motiu, vaig voler fer la pregunta als xiquets i les xiquetes de la comissió, i aquestes van ser les seues respostes: “Super Xula La millor de to!!tes!! Molts anim Visca la FallaaletsSadnivt erJ tits i joguets. ordi!!!”

Júlia Pelegero, 6 an

ys

B gRaN Am ErA MoLt� “UnA FaLl aMb�mOlTeS a�i� �pInTaR uNa�bOsS E La�pOdEm Qu I s! fLoR s.” eLs�xIqUeT Ys� NeR, 6 An VaLeRiA Gi

BLA, BLA

“Què fóra tota de V aiana i que el nin ot princip al fora Tefiti.” , 6 anys

volem falla sant jordi

Blaaaa...

Bla!

“D’a str un co onautes i et al astro astronau ienígenes ta i u a nauta na fa mb . I qu mai!!! l l e no ” es cr era emar a Sofia Mart inez, 7 an ys

Leire Juan

| 130

BLA,

“De Papig i de tot

ugues.” Jimena Ballester, 2 anys

’iNsEcTeS, "De�tOt�tIpUs�d S, MiNeRaLs aMb�eScOrPiOn sEs." I PeDrEs�pReCiO Is, �6 AnYs gOnZaLo�sAnCh

”Un�bAló GrAn , Un�fUtBoLiStA qUe�dUgA La�bA nDeRa. De�cOlOrS

.” GuIlLeM ToRmO, 6 AnYs


Martí, Arc de Sant l’ e d r lo co “Que fóra del illara molt.. com el sol! i br creme, donara voltes o vull que es n , ra ja en m I que es ami?” engem, val m m la s en r lo mil

“En floretes, co rets i ninotets, i casetes... i au.” Daniela Ballester , 6 anys

nys ca Bonet, 3 a

Blan

�eN

LeTs

iMa

aN “De�

“Més gran, amb m cada olt de ninot qu co ninot indult e fora com lor i at, be s n treball i fos el Mireia ada.” Juan, 14 a

TaT,

Er LlIb

�jUg

Ba�i

HiEr nT eNjA

M

Us.”

GaTi , I AnT Is

s

nY ,6 A

lA Is�P

”Amb una ballarina, cotxe rosa i un parc amuna princesa, un b molts xiqu Greta Sanchis, 9 etans.”ys

nys

s! Que tingaallun te to e d a ic n o b és m “La ngers, i un g conill i un aànnteca, tatorots els xiquets del barri: gegantcrid falles!!!” Ja estem en ys

an Aitana Pelegero, 9

aAaN

a!!!” “ M eUaAaA

"S Un eria la ban Caste més un dera ll amb xula! i un llac i u dalt de una prín na p l tot cep rinc , Mer esa !" ced , e s Za

pat

cut l’es i b t am otes gan llot, pil com e g ai sta rere mna mb el m er dar i g p a na ys “ U falla rt, i foc -se.” 1 an a t 1 l a n j , a e n o d s pe crem er Mel a cinte tigués n i t s Mar si e “ Gr AaA aA

mussols, mb serps, en a a v el s a n “U i molts ys, fardatxos n a m le a rs to bé tinguen pas , però que tam es tg a lv a s ls anima rs.” gats i hamste 8 anys Vera Langa,

a, 6

any s

“De color b amb flors enlaelu,soastmreb una mansió últim,que hi haja mol. I per amor en la falla.” t de menjar i

Melinda Melero, 6

anys

“ SiIiIiI!!!” � JúlIa�ViLlAnUeVa, 2 aNyS

nNn

!!!!!!!”

� No El�T o

Más

NeR, 2 aNyS

�ViRgInIa Gi

, 2a Ny

S

volem falla sant jordi

“Una tarta de coles i un carro de gelats, i que bufe la tarta.” Ruth Tormo, 3 an ys

| 131


| 132

volem falla sant jordi


VuLl�fAlLeS InFaNtIlS

volem falla sant jordi

| 133


VOLEM INFANTESA | CADAFAL

LES FALLES INFANTILS, ¿INFANTILS REALMENT?

MOISES ALARCÓN ARTISTA FALLER

Em dispose a escriure sobre les falles infantils i la primera cosa que em sorgix és una pregunta: Falles infantils…?, realment existixen les denominades falles infantils? Falles suposadament i teòricament adreçades a eixe públic molt entranyable que anomenem xiquets, el marge d’edat dels quals centrem en allò que diem infantesa i que comporta una sèrie de característiques molt especials que la definixen com a tal.

comissions a tals premis. Passats uns anys ja van començar a destacar artistes fallers dedicats quasi exclusivamente a este tipus de falles, sent molt nomenats alguns d’ells a principis dels 60, com va ser el cas Vicente Cosí, José Fabra o Ramón Sanchís entre altres. En el meu cas particular tot i havent-me dedicat durant més de trenta-cinc anys, tant a crear-les com a col·laborar amb altres artistes en la seua confecció, he de reconéixer que quan jo vaig ser un tendre infant mai em van atraure en gran mesura dins del conglomerat de la festa fallera. Jo sentia molta més admiració per les falles adultes, des del moment en què veia que començaven a portar les peces al tradicional encreuament de carrers o places, continuaven muntant

Caldria recordar que les falles infantils sorgixen de la unió i el bescanvi dels xiquets de cada barriada on es plantava falla, que a manera de joc i entreteniment, amb els trastos que recollien del veïnat, muntaven una mini falla segons la visió que tenien de les temàtiques que més els apassionaven en aquell moment. Ja en 1941 es crea el primer concurs de falles infantils gràcies a la difusió radiofònica del periodista Vicente Ros Belda, qui va fomentar la importància del món infantil dins de la festa, presentant-se una vintena de

| 134

volem falla sant jordi

Foto 1. Falla San Vicente Periodista Azzati. 1964. Artista: Ramón Sanchis.


VOLEM INFANTESA | CADAFAL

les peces fragmentades amb ajuda de grues, i finalment acabava apareixent una surrealista composición, sense molt de sentit, però que tenia un encant especial. Pocs dies després d’este muntatge de les peces grans, de sobte hi apareixien unes falles en miniatura que anomenaven infantils, i excepte en casos molt comptats, recorde que no m’aportaven un interés molt especial. De fet trobava massa ingenus els temes que tractaven, alhora que repetitius… Estic parlant de finals dels anys 60 a pràcticament tota la dècada dels 70, on els xiquets ja convivíem amb la televisió i les seues sèries i programes infantils. Ja existien altres personatges en els dibuixos animats més enllà dels típics de Disney que fins aleshores es veien als cinemes. A mitjans dels anys 80 i després de formar-me en diferents tallers de falles, els artistes de les quals eren de renom, em vaig disposar a començar la meua aventura de realitzar falles pel meu compte. Com la immensa majoria dels que vam començar, una vegada em vaig examinar per a ingressar en el Gremi d’Artistes Fallers de València, i vaig decidir dedicarme a signar falles infantils, ja que era molt més còmode i suportable llogar una planta baixa i no necessitar una nau amb un ampli espectre de maquinària i ferramentes per a la realització d’estes. I acte seguit em vaig disposar a realitzar esbossos per a oferir-me a les comissions falleres que els interessara contractar-me pe a realitzar-les.

Foto 2 Falla Espartero - Gran Via Ramón y Cajal. 1981. Artista: Juan Canet.

Com en la meua adolescència ja vaig començar a analitzar i valorar algunes falles infantils que em cridaren l’atenció, el meu primer repte va consistir a aconseguir idear un tema que poguera interessar el xiquets, tant per la seua innata curiositat com per a poder aportar un mínim d’ensenyament didàctic dins de la seua lògica ingenuïtat. Bé... doncs tot el que vaig aconseguir per part de la majoria dels fallers (que mai cap oblidar que són els nostres clients) van ser preguntes pel que fa a les mides de la falla, el nombre de ninots, que si tindria detalls (se suposava per detalls totes aquelles peces d’attrezzo i sobretot animalets com cuquets, ratolinets, caragols, etc, etc, etc.), que si aconseguiríem premi, que si el que hi havia li agradaria al jurat…

volem falla sant jordi

| 135


VOLEM INFANTESA | CADAFAL

Foto 3 Falla Espartero - Gran Via Ramón y Cajal. 1993. Artista: José Luís Santés.

Tot menys preguntar si el tema de la falla agradaria els xiquets!!! Més tard, arribat el moment, després de les valoracions dels jurats en falles infantils (la mitjana d’edat dels membres dels jurats, en la majoria dels casos, solia estar pròxima a la jubilació), em vaig adonar que allò que els fallers buscaven desesperadament era obtindre un premi, i si era dels primers millor, en base al concepte de valoració dels esmentats jurats, amb la qual cosa al llarg de dos dècades i escaig el concurs de falles es podria haver comparat amb un certamen de literatura infantil on quasi sempre guanyaven novel·les d’amor de Corín Tellado. Va ser una època on el major exponent d’este regnat va ser el gran artista Juan Canet Bonora, amb nou primers premis

| 136

consecutius en la secció especial i que després del parèntesi d’un any molt discutit en què el van relegar a un quart premi, va tornar a aconseguir-los de nou durant tres anys seguits. Per suposat va quedar clar que el jurat d’aquells anys es va decantar per un estil de falla infantil amb un barroquisme extrem on predominava el detall i l’ornamentació en la decoració de vestits i complements, sobretot relacionats amb la indumentària festiva valenciana, que va fer que la resta d’artistes del moment es vegera obligat, per dir-ho d’alguna manera, a realitzar un estil similar o paregut en els seus treballs, si pretenia aconseguir un mínim premi acceptable que acontentara a les comissions per a les quals treballava, arran del qual la majoria de les falles infantils, sobretot si competien en les seccions més altes, es convertiria en una exposició de virtuosisme i virgueria on en la majoria dels casos el que menys importava era arribar als xiquets… Es tractava d’acontentar els majors que eren els que ens contractaven, i especialment els jurats que eixien a jutjar els nostres treballs! No obstant això, ja hi havia artistes dedicats al tema infantil que pel seu compte i risc apostaven per un estil més personal, trencador i d’acord amb amb el que requeria l’obra per al públic al qual anava adreçat. Noms com Luisito Boix, Vicente Lorenzo, Vicente Almela, José Manuel Alares, Víctor Valero, i sobretot Alfredo Ruíz, que encara que la seua carrera anava despuntant en falles adultes, va tindre una xicoteta incursió en les falles infantils sent, en la

volem falla sant jordi


VOLEM INFANTESA | CADAFAL

meua opinió, el que més va aportar al canvi estètic a principis dels anys 70 en el model de ninot de què fins aleshores s’havia realitzat en este tipus de falles. Durant molts anys hi va haver un mínim de canvis pràcticament imperceptible en els estils dels artistes i valoracions del jurat. Això sí… hi ha molts que van seguir apostant per renovar el concepte

Foto 4 Falla Plaça del Pilar. 2000. Artista: Moisés Espartero.

de falla infantil, tant per part dels artistes com per part del jurat, el que va suposar destronar a Juan Canet i el seu estil de falles en el rànquing dels premis, tot just endisar-nos en els anys 90, tal vegada d’una manera massa abrupta i despiadada, cosa que per altra banda molts esperaven i desitjaven des de feia temps. En poc de temps va començar a donar-se menys importància a l’ornamentació i el barroquisme, i donar-li

un poc més d’èmfasi a la caricatura o les línies més estilitzades, la qual cosa va donar lloc a més varietat d’estils i molta més preocupació pels temes amb què comunicar coses als xiquets. També recorde vore més exaltació a personatges del còmic, músics pop, personatges de cinema i sèries de televisió que causaven furor en eixos moments en la gent jove. Passada la dècada dels 90 va arribar el nou mil·leni i van començar a sorgir nous noms que van irrompre amb una força arrasadora en el panorama infantil amb uns estils de música més en sintonia amb els nous temps, tant en el concepte de modelat com en pintura, i els temes que hi tractaven molt més propers i actuals als xiquets que començaren a denominar “millennials” noms de la talla de Joan S. Blanch, que ja va començar a destacar a mitjans dels 90. Joves que anaven deixant la seua empremta com per exemple Sergio Amar, Ceballos y Sanabria, Óscar Villada, Miguel H, Marina Puche, José Gallego entre altres, i més recentement es van afegir altres noms com Iván Tortajada, Xavi Gurrea y Ariadna González (Cap de Suro), Mario Pérez, Xavi Ureña, Ricard Balanzá, Salvador Ferris i uns quants més que continuen batallant dia a dia. Un factor molt important que també va influir molt en la transformación d’estils va ser la introducció de nous materials i ferramentes que en certa manera van obligar, sobretot en les falles infantils, a haver de variar el sistema de treball i resultats, unes vegades per a millor,

volem falla sant jordi

| 137


VOLEM INFANTESA | CADAFAL

ja que va començar una gran obertura pel que fa a la varietat d’estils que sempre engrandix el panorama; però també en l’última dècada s’han donat alguns aspectes negatius espentats inevitablement pels avanços tecnològics que sempre són ben aprofitats o utilitzats, com és el cas de les xarxes socials. Xarxes socials que en el cas que ens pertoca, per una banda han fet més visible i proper el món dels tallers, però per altra han creat una competència desbaratada entre els artistes que va molt més enllà del que la situació econòmica permet per a realitzar una falla, després del gran canvi que va començar a produïr-se a principis dels 90, abandonant el barroquisme de les falles infantils en pro d’una nova obertura.

Foto 5 Falla Gayano-Lluch. 2015. Artista: Sergio Amar.

| 138

En l’última dècada els artistes han tornat a la decoració i ornamentació (sobre uns modelats més actuals que no ho requerixen) d’una manera exagerada, tant en vestimentes com en elements on ni és necessari ni té molt de sentit, sobrecarregant de forma extrema els elements i la composició de les falles infantils convertint-les en molt més barroques del que en el seu dia ho van ser d’una manera més apropiada al seu moment, alguna cosa semblant com si fabriquen un “Porsche” i el decoren amb una ornamentació d’una carrossa de l’època de Lluís XIV. Una situació unida a unes quantes més que fa que ara per ara exigisca molt de sacrifici i no resulte econòmicament rentable dedicar-se al món de les falles infantils, cosa que tan sols poden solucionar els mateixos artistes fallers i els pressupostos que les comissions hi dediquen. Però per a finalizar d’una manera més positiva també he de dir, de la mateixa manera que ens va passar a molts de nosaltres en descobrir el món de les falles i ens vam quedar enamorats de la seua essència, queda demostrat que l’esperit i la vocació per continuar amb la tasca de la creació d’estes falles infantils, comporta una màgia especial que transforma en inesgotable esta pedrera on any rere any apareixen nous artistes, joves amb ganes de demostrar el que són capaços de donar, motiu pel qual cal intentar cuidar-los perquè no s’extingisquen.

volem falla sant jordi


VOLEM INFANTESA | CADAFAL

Foto 6 Falla Maestro Gozalbo - Conde Altea 2019. Artista: Ivรกn Tortajada.

volem falla sant jordi

| 139


VOLEM INFANTESA | CRÉIXER

APRENDRE FENT, MANERES FALLERES DE CRÉIXER

MIGUEL PRIM EXPRESIDENT FALLA MAESTRO GOZALBO - CONDE ALTEA batalletes de falles i fallers d’eixes que deixen els nanos bocabadats i que fins i tot … són veritat!!!! Que si un dia vam anar a carregar la falla i ens va tocar pintar ninots, que si vam convéncer un amic del president perquè vinguera a la falla dient que era el nou governador civil, en definitiva transmetre el verí.

lS’ha dit moltes vegades que les falles poden arribar a ser autèntiques escoles de convivència, entenent clar està, la seua versió més multidisciplinar i transversal. Si es comença pel desenvolupament d’un ideari i uns valors que permitisquen acudir a ells quan el tren descarrile de les vies de l’interés general, és a dir, quan es prenguen decisions que no beneficien al col. lectiu, sinó a beneficis individuals i personals. Treballar pels teus iguals, buscar el somriure de la resta, conversar amb coetanis i amb adults davall d’un mateix sostre, serien alguns dels trets fonamentals d’una falla que guanya el seu futur abans que este arribe. Ensenyar i fer vibrar, contar | 140

volem falla sant jordi

Les falles tenen un poder sanador impensable perquè els que les liderem no acabem de creure’ns la nostra força, la nostra capacitat per a crear una atmosfera que pose en valor la nostra tasca com a fallers i les nostres aportacions a la cultura d’un poble i a la història de la festa grossa de la nostra ciutat o del nostre poble. Tot podria començar per preguntar-nos , Per què? Com? I Quan? Les respostes ràpides, perquè voldrem que ens retiren, perquè és molt agradable que els teus fills acaben plantant una falla al teu costat i que inclús


VOLEM INFANTESA | CRÉIXER

acaben encoraginant-te per a baixar un dia qualsevol al casal. Que com es fa? Doncs com es cuinen els bons plats, a foc lent, amb mesura però sense parar, cedint espai, deixant que erren i que deprenguen dels errors. I responent quan, la resposta és sempre sense saturar però deixant patent sempre la teua passió. Fins ací tot bé, les activitats agraden a tots però passem al suposat eix vertebrador de la festa, la falla, la que es planta, el que molts mal anomenen el monument. Quina incidència pot tindre la falla que es planta a la teua demarcació en la teua ruta vital fallera? Molta, comença per l’interés de tindre una falla digna siga a la secció que siga, si busques un bon artista i vas plantant bones falles, un dia o altre arribarà un bon premi, si se sap gestionar eixa inèrcia, probablement es creixerà, sense necessitat de renunciar a res, els desequilibris entre partides regalen coartades als crítics. Escolta a tots, raona amb tots i posa només dos línies roges, que les propostes sempre busquen el benefici del col. lectiu faller, i respecta, valora i fes respectar la gent que treballa, ja que entraríem en l’etern debat de deures i drets, tot es pot respectar però fent respectar, i quan es tinga l’oportunitat d’empoderar un currant en públic cal fer-ho sempre, sense que resulte prepotent, però que la gent entenga que es recolzarà abans el treball que la crítica poc constructiva.

Traslladant a les generacions més joves, que és del que parlem, la falla infantil deu ser per a ells el seu tresor, que l’artista, a poder ser, siga d’aquells que s’impliquen a banda de plantar bones falles, que siga una persona que no tinga por d’aparéixer pel casal tres o quatre vegades a l’any i que òbriga la porta a les visites a banda de l’oficial que s’organitzen , si es fa d’esta manera, ja haurem recorregut part del camí. Com a conclusió , fer participar a la comissió infantil de la vida festiva, sempre atenent a un projecte i a una filosofia, que tot tinga un sentit i un objectiu, no fer activitats per fer-les. El mateix amb la falla que planteu i amb els artistes perquè si arriba un dia en què la seua falleta resulte guanyadora d’un primer premi, per a ells serà inoblidable i encara que no ho diguen i no ho sàpiguen, ells estaran per sempre agraïts amb els seus majors. Esta és la història d’una falla de barri de València que un dia va arribar fins al cel faller, la història de la falla Mestre Gozalbo, MG44.

volem falla sant jordi

| 141


| 142

volem falla sant jordi


6 VOLEM “CURIOSEJAR” Volem “curiosejar“, volem recordar coses que han marcat un abans i un després, comissions, artistes…

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | NOU CAMPANAR

AQUELLS ANYS DE NOU CAMPANAR GUILLEM ALBORCH I MALLOL DISSENYADOR GRÀFIC

CANALS, SETEMBRE DE 2019 Vesprada d’un calorós mes de setembre, de sobte rep un whatsapp del meu amic Raimon Tormo. Quina sorpresa, quants anys!!! Fa molt de temps que no parle amb ell, ni tan sols per telèfon. Raimon és un faller de soca-rel, un d’aquells que han estat per i per a les falles de Xàtiva a les dures i a les madures... Raimon, en companyia d’un grup de falleres i fallers inquiets i treballadors, formà part d’un període important durant el qual la falla de Sant Feliu va créixer a molts nivells. Per això i per tantes altres coses jo li tinc molta estima. Raimon em pregunta si m’abelleix escriure un article sobre el fenomen de Nou Campanar i el que va representar per a la història de les falles. “Molt pretensiós, no?”, li dic jo. “No cal que faces res erudit, ni d’investigació. Més bé un article d’opinió personal, tenint en compte la teua experiència”. Em respon. Naturalment li dic que sí. I tant que puc escriure unes línies sobre el que em demana... pot ser un llibre? Quants records!. Ja fa alguns anys de tot allò i ho recorde amb molta nostàlgia. Alhora, però, tinc un sentiment agredolç d’aquell període de la meua | 144

vida durant el qual Nou Campanar va suposar molta feina per a mi. Una feina que realitzava molt a gust i que em va suposar guanys econòmics. Clar, això està molt bé, però si penses que aquest període tan grandiós de la recent història de les falles ja no tornarà, potser mai més... és aleshores quan t’entra la nostàlgia. Una setmana després em trobe cara a l’ordinador i comence a recordar tot aquell temps de bogeria creativa, de guions de falla impossibles, de cartelleria exagerada i de mil i un viatges a València i a Benaguasil. VALÈNCIA, NOVEMBRE DE 2003 En un sopar del Club a la Nostra Marxa, Simó Aguilar em va presentar Manolo Sanchis, estudiós faller... i Hernan Mir, ex vicepresident de Na Jordana, home de falles i cultura, autor teatral i de mil guions de presentació, poeta de tantes crítiques de falla... Hernan codirigia, junt amb Manolo Sanchis, la revista Cendra, Suc de Falles, i en veure els llibres de falla que feia per Molina-Claret em va proposar que m’encarregara de la part del disseny d’aquesta publicació. Jo vinc del modest i reduït món faller de Xàtiva i per a mi s’obri en eixe moment una finestra nova cap a les falles del cap i casal. Finalment accepte el repte i maquete Cendra durant huit anys.

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | NOU CAMPANAR

La meua amistat amb Manolo i Hernan creix any rere any i això té bones repercussions professionals. Tot just a l’endemà del dia de reis de 2005, em crida al meu estudi Hernan. Pensava que era alguna qüestió de la revista, però no. Vol que els meus companys, Nando i Xavi, junt amb mi, acudim l’endemà a Benaguasil per a parlar amb Pedro Santaeulàlia. La qüestió és que la falla de més pressupost de les que es planten en especial a València requereix fer uns cartells de crítica a l’alçada del gran pressupost que tenia, si no recorde mal uns 300.000 €. Després arribaria al milió d’euros l’any 2009.

de tots els detalls, sempre preocupat perquè

BENAGUASIL, GENER DE 2005 Puntuals a la cita arribem a l’entrada de Benaguasil. Just a mà dreta hi ha un antic magatzem d’autobusos convertit en taller de falles per Miguel Santaeulàlia pare, on es van realitzar als anys noranta les mítiques falles que feren que Na Jordana aconseguira diversos primers premis d’especial a València. Allí ens espera a la porta Hernan Mir. Una vegada dins ens presenta Pedro Santaeulàlia, Juan Armiñana i Julio Torras, artista, president i vicepresident de Nou Campanar. Diuen que la primera impressió és la que compta. Juan Armiñana tenia un tarannà seriós, però mai intimidador ni prepotent, tenia bona conversa i escoltava a tots. En el fons era una barreja d’empresari i amant de les falles, un somiador... sabia el que volia i comptava amb un munt de contactes i amb el suport econòmic que li proporcionava la seua constructora, aleshores un bollat negoci en ple boom immobiliari. Julio Torras era la mà dreta d’Armiñana i la cara amable. Pendent

Foto 1 Falla Nou Campanar 2008.

tot eixira bé. Què he dir de Pedro Santaeulàlia, possiblement és l’artista faller més complet que he conegut. Sabia dirigir un completíssim equip de taller i un bon grapat de col·laboradors amb solvència, ho tenia tot calculat i tots els projectes que portava entre mans els realitzava de la manera més resolutiva possible. Recorde aquella reunió com l’inici d’una fructífera etapa en la meua vida professional, juntament amb els meus companys Nando i Xavi, de Tripulants Comunicació. A partir d’aquell moment per a mi Nou Campanar significava feina durant tot l’any, prendre mides, agafar idees per a realitzar la crítica, aplicar vinils, retolar o fer cartells... atenia les indicacions en les reunions amb Pedro o Miguel Santaeulàlia

volem falla sant jordi

| 145


VOLEM “CURIOSEJAR” | NOU CAMPANAR

en Benaguasil, amb Pere Baenas en Daimús, amb Julio Monterrubio en Alzira... escorçava i canviava impressions amb els nombrosos equips que tenien aquestos tallers i gaudia d’un ambient immillorable. LA POBLA DE VALLBONA, MARÇ DE 2011 Estic esmorzant amb Miguel Santaeulàlia Serrán, estic ultimant els cartells i la retolació de Càsting, la primera falla gran que fa Miguel per a Nou Campanar. Sé que és el meu últim any, altres compromisos professionals m’ho impedeixen. Miguel em diu si m’ho he pensat bé, ja porte un grapat d’anys ininterromputs i vull canviar d’aires.

Enrere queden tretze falles... set primers premis en secció especial gran i altres tants en infantil i quatre d’enginy i gràcia a la màxima categoria. He treballat amb pràcticament tots els millors artistes de l’era moderna (Pedro Santaeulàlia, Julio Monterrubio, Miguel Santaeulàlia pare i fill, Pere Baenas, David Moreno -amb i sense Miguel Arráiz-, Manolo García, Agustín Villanueva, Alejandro Santaeulàlia i Abel Monteagudo...); i, sobretot, he treballat amb algunes de les millors falles de la història. Aqueix és el llegat que deixa per a la història Nou Campanar. També, malauradament, un model de gestió artificial, a colp de talonari. Imperfecte al cap i a la fi, perquè tots en el fons pensàvem que acabaria per desaparèixer. VALÈNCIA, MAIG DE 2016 La notícia ha estat titular dels informatius i d’ella s’ha ocupat a fons la premsa fallera especialitzada. La Comissió de Nou Campanar (Pediatra Jorge Comín - Serra Calderona) diu el seu adéu definitiu. Després del ple de la Junta Central Fallera d’inici d’exercici, la comissió més llorejada del Segle XXI ja és història en la festa. Ho llig al diari Levante EMV i no m’ho crec. El ple de la Junta Central Fallera ha ratificat la dissolució reglamentària d’una comissió que no va saber sobreviure a les vaques flaques, que no va aconseguir rendibilitzar la marca (com ho va fer Na Jordana en el seu dia) i que no va ser capaç d’adaptar-se a una altra realitat, la que

Foto 2 Falla Nou Campanar 2009.

| 146

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | NOU CAMPANAR

tenen, sense anar més lluny, les seues falles veïnes. Ara, el barri queda lliure de comissions falleres a l’espera que algú vulga reorganitzar-la. Al llarg del període entre 2003, quan va aparéixer per primera vegada en el que llavors era un barri recentment construït, a 2015, quan va plantar per última vegada, Nou Campanar ha estat reflex de l’evolució de la societat, amb un període de pujada gegantesc, segurament excessiu, i una caiguda no menys abrupta. Durant aquest període, l’empresari Juan Armiñana va fer de la falla el seu propi feu, la va promoure, la va sufragar, va fer créixer el seu cens a més de tres-cents falleres i fallers... En definitiva la va posar en el mapa, ell també es va posar en aquest mapa, i va brindar uns moments inoblidables a la festa fallera. Pense que Armiñana solament s’ha fet mal a si mateix, balafiant uns diners que potser ara li permetrien viure holgadament la resta de la seua vida. Va decidir, però, gastar-s’ho en monuments fallers, va permetre que una gran quantitat de professionals del sector de les arts plàstiques es guanyaren la vida treballat en algun dels seus milionaris projectes. Com deia sols s’ha fet mal a si mateix, però no ha fet mal a ningú, més enllà d’aquelles comissions que van voler seguir-li el ritme i van acabar desfonades.

CANALS, GENER DE 2020 He d’acabar aquest escrit. Raimon vol que li l’envie ja, diu que van a tancar l’edició del llibret i ja és d’hora... Mai no voldria finalitzar-ho. M’envaeixen els bonics records i voldria estar rememorant-los una i altra vegada. Ara, amb els pas dels anys, encara que la meua professió continua essent la de creatiu i dissenyador gràfic, vaig deixant a poc a poc el món de les falles al darrere. Ja no ho visc amb l’efervescència d’aquells anys. Sols m’ocupe de la cartelleria de MolinaClaret, la meua falla de sempre. La meua dona em deixa, sap que així mate el cuquet... què li farem? Els anys passem. De tant en tant parle amb Miguel Santaeulàlia, Hernan Mir, Javi Àlvarez, José Lafarga... o amb molts altres de qui em van acompanyar amb aquella aventura, i recordem que açò podem rememorar-ho perquè van estar en el lloc adequat i en el moment oportú. Aquesta és la meua breu memòria d’uns anys de treball inoblidables en els quals vaig tocar l’olimp faller que no tornaran mai més.

El que queda és una fototeca amb uns records que tardaran moltes dècades a esborrar-se. Passe el que passe en el futur, el que queda de Nou Campanar són les falles més grans mai plantades. I algunes d’elles, també de les millors, perquè, en molts dels casos, la quantitat va estar acompanyada de la qualitat.

volem falla sant jordi

| 147


VOLEM “CURIOSEJAR” | MONTERRUBIO

JULIO MONTERRUBIO, CREATIVITAT I SENSIBILITAT AL SERVEI DE LES FALLES

EQUIP J En l’any 2002, durant la “plantà”, un grup d’ aficionats a les falles vam conéixer en la seua plaça fetitxe, la plaça del Pilar, un home tranquil i amb una humilitat que transmetia i transmet fora del que és normal. Juan Escriche, un veterà faller de l’esmentada plaça, ens “batejà” afectuosament com Equip J degut a l’ admiració que sentíem per Julio, encara que este nom sempre li l’hem dedicat a esta gran persona que tristament ja no està amb nosaltres. Per este motiu este article va en nom de l’Equip J.

La història de Julio Monterrubio és la història d’un artista. No només artista faller, que és evident amb la trajectòria que ara detallarem, sinó la d’un ARTISTA en tota la seua magnitud. Algú que va anar cercant plasmar el seu art, les seues inquietuds, en diferents disciplines de manera humil y que quasi per casualitat va arribar al món faller amb el que immediatament va contraure un idil·li del qual sorgiren algunes de les millors obres de la història de les falles i de les quals ja no es va separar. Perquè Julio Monterrubio va nàixer a L’Escorial i va arribar a la nostra terra per circumstàncies personals i pràcticament sense conéixer les falles. Després de no trobar-se a gust en els seus primers treballs, una persona propera li va obrir les portes d’un taller faller per a treballar d’operari. I en eixe moment va canviar

Parlar de la figura de Julio Monterrubio és parlar d’un abans i un després del concepte del “barroquisme” faller. Referirnos a l’obra de Julio sense acompanyarlo del seu fill Julio Sergio (un portent creatiu, unes aptituds escultòriques úniques... un do diví) seria deixar este article incomplet. En 1991 els fonaments del “barroquisme” faller van trontollar, no només per l’arribada d’una nova forma de fer falles, sinó per fer-ho agradant a quasi tots. Un món tan tradicional i amb tendència a l’ immobilisme es va rendir al talent, al que és diferent sense perdre un àpex d’expressió y bellesa. | 148

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | MONTERRUBIO

la seua vida. Va comprendre que en eixe món en què acabava d’endinsarse podria donar curs a tota la seua sensibilitat que portava dins. A partir d’ ací tota la seua trajectòria en les seues diferents etapes té un fil comú. Cerca de noves formes, dissenys i composicions amb total llibertat creativa. I aprenentatge continu per poder evolucionar i no romandre estancat i acomodat en un tipus i estil de falla. Els seus primers anys òbviament estan condicionats pel necessari aprenentatge de les tècniques d’un ofici completament nou per a ell. Són anys de treball incansable, qualitat esta que també marca la seua carrera, buscant als tallers dels millors Mestres del Gremi i amarar-se de tots els seus coneixements i la seua experiència per a, poc a poc, anar trobant el seu propi camí. Tallers com els de Puche, Pepet, Martínez Mollá modelaran un artista faller complet capaç de dominar totes les disciplines de l’ofici, qualitat esta molt difícil de vore en els artistes de hui en dia. La seua oportunitat ja en solitari arriba en Burjassot, en la falla de Mendizábal, en una categoria mitjana però amb un gran resultat amb forma de premi. Repetix en eixa demarcació un any més. I posteriorment arriba la seua primera gran etapa en València. Els seus primers treballs en la falla de Convent Jerusalem. Van ser quatre falles de 1983 a 1986. I ací ja deixa constància que s’ha convertit

en un bon artista. Falles que seguixen els cànons artístics predominants en eixa època, però que deixen grans centelleigs. Falles d’ envergadura, sense por a volums importants i amb grans dosis de crítica. Les caricatures dels Mosqueters, els imponents dinosaures són peces que són recordades en eixa etapa. Però sent molt bones falles, el seu afany de contínua cerca artística, de no estancar-se el porta a adonar-se’n que havia de fer un pas més. Després d’un període on planta en Alzira torna a València de la mà de la comissió d’Espartero en 1990 que milita a la categoria 1A i ací fa un pas rellevant en la seua carrera i en la del món de les falles. Després d’un segon premi en l’any 1990, en el projecte de la falla gran i també de la infantil de 1991 entra a participar el seu fill Julio Sergio malgrat la seua joventut. La visió i la genialitat de Julio Sergio el porta a canviar l’estil i el disseny dels ninots que trenquen amb la línia barroca que hi predominava.

volem falla sant jordi

| 149


VOLEM “CURIOSEJAR” | MONTERRUBIO

amb més preciosisme, però totes elles amb la maraca de la casa iniciada en la seua etapa d’Espartero. Identitat pròpia, modelat més modern, risc, pintura i acabaments exquisits.

Són de línies més recte i es veu obligat a complementar-los amb un estil nou i trencador en la forma de pintar. Molt més colorista, utilitzant colors de la gamma més pastís, més suaus a la visió de l’espectador i amb un acabament impecable. Tot allò també amb una gran dosi d’enginy, a més a més en les formes de la crítica. Eixe primer assaig amb un gran resultat en forma de premi, té la gran confirmació en la categoria que marca la línia de l’estil en la festa de les Falles en València: La Categoria Especial. En 1992 la seua falla obté el primer premi de forma incontestable. La influència d’eixa falla i els canvis que va introduir en el món faller arriben fins als nostres dies. Eixe és l’inici de Julio de la seua etapa en la Plaça del Pilar, per a molts la més celebrada, on planta de forma discontínua nou falles grans, unes amb més caricatura, altres

| 150

Després d’un descans en què tan sols planta falles infantils, el 2009 en Nou Campanar marca l’inici de la seua última etapa en la Categoria Especial de falles grans. Rubricada amb un fermall d’or final com un premi en la seua falla L’Antiga 2017. I com hem anat indicant a eixa etapa arriba, com sempre en ell, després d’una cerca de noves formes i composicions que el porta a crear figures estilitzades de grandíssimes dimensions que donen a les seues composicions una elegància extraordinària. També trasllada des de la seua etapa de falles infantils una nova forma de pintar, sobretot ninots, amb l’ús de tècniques de reflexos, de línies i ombres superposades, que donen una imatge d’originalitat i acabament exquisides a les seues creacions. Les seues crítiques busquen més l’enginy, una gràcia més audaç i subtil. Són extemporànies sense caure en la contínua utilització de personatges famosos. TRAJECTÒRIA EN INFANTILS Si sempre s’ha parlat de Julio com a “artista complet” (va dominar el dibuix, la pintura, l’escultura o modelat i fins a la fusteria), es pot afirmar que en el seu cas encara té un “plus” més... No es va acontentar tan sols amb fer història en les falles grans, també ho va fer en les infantils. Des d’aquella obra mestra que va

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | MONTERRUBIO

plantar en Espartero en 1991 fins a la seua última falla en 2018 en Duc de Gaeta, Julio va donar successives lliçons magistrals de com compondre, modelar i pintar una falla infantil, reinventant-se constantment. Mai una falla infantil de Julio va recordar a alguna anterior per ell plantada. En les falles infantils Julio sempre va tractar d’arribar a qui s’ha d’arribar, als més menuts, amb temàtiques o bé mai tractades, o bé donant-les un enfocament realment original. Va cuidar fins a l’extrem la composició i l’expressió de les figures: amable, simpàtica, sempre plenes de “vida”. En vore cadascuna de les escenes s’entenia perfectament el sentit i la intenció sense necessitat de llegir els, per altra banda sempre extraordinaris, cartells amb els versos. Si en l’ escultura cuidava l’ expressió i les formes, és en la pintura de les falles infantils on Julio va tornar a experimentar, inventant textures como per exemple usant arròs en aquell extraordinari drac de 2014 en Duc de Gaeta, o recorrent a tècniques més pròpies d’altres àmbits artístics com l’aerògraf, ja utilitzat en el món faller perquè va obtindre una repercussió i un resultat magistral, mai vist, quan Julio va decidir utilitzar-lo com a segell distintiu en la pintura de les seues falles infantils. Una nova volta de rosca artística que no va deixar a ningú indiferent. En definitiva, Julio va saber desenvolupar una nova forma de pintar per a acoblarse a les noves formes sorgides de la imaginació de Julio Sergio, creant sense pretendre-ho una escola que encara perdura.

Gràcies a Julio es van obrir les finestres i l’aire fresc va arribar a les falles, i molts començaren a experimentar tractant d’expressar-se de diferent forma. Una trajectòria meritòria d’un artista inconformista malgrat els seus èxits, incansable en el seu aprenentatge i amb una sensibilitat especial per a plasmar la seua forma de vore les falles. “No m’agrada avorrir ni avorrir-me”, una frase que ens va dir en el seu taller i que resumix tot pel que fa a la seua creativitat. En un ofici i sobretot en una secció on el palet, com més alt millor, és difícil expressarse i deixar la teua empremta personal en un projecte. Julio va aconseguir dotar en les seues falles allò que es denomina “falla d’autor” sense importar que estava dins d’una competició. Qui es feia amb els seus servicis sabia que anava a ser testimoni d’una falla única, diferent, personal però sense deixar de ser competitiva. La indiferència és el pitjor que li pot passar al treball d’un artista i Julio, al llarg de la seua trajectòria no va deixar indiferent a ningú.

volem falla sant jordi

| 151


VOLEM “CURIOSEJAR” | GUANYAR

PREMIS, SECCIONS I MENTIDES. VOLEM FALLA? O SOLS GUANYAR? ÁNGEL J. SÁNCHEZ VICEPRESIDENT JLF XÀTIVA

Per a escriure aquest article he de recordar l’encàrrec que vaig rebre del meu amic Guillermo Delegido. Seria per setembre més o menys, a la seu de la Junta Local Fallera, quan de sobte es va dirigir a mi per a demanar-me un article, abans que diguera res, ja em vaig alegrar pel fet que seria la meua primera participació en la falla de Sant Jordi, però clar, Guillermo sempre et sorprén, i vaja que si em va sorprendre aquell dia. Va ser alguna cosa així; Xe Àngel, tu que pots consultar-ho en els arxius de la Junta, no faries un estudi sobre la relació de primers premis de monuments relacionant-ho amb els diners invertits per les comissions? És per veure les vegades que no guanya la que més es gasta... Podeu tornar-ho a llegir, una o deu vegades. Xe quin “temeta”, vaig pensar jo, responent-li; és interessant la veritat, però no és possible utilitzar eixa informació ara com ara lliurement, ja que aquesta no és pública. Però vaig deixar una porta oberta, decidint parlar en algunes comissions per a veure si em facilitaven dita informació... ignorant de mi! Com podeu imaginar, la resposta no va ser l’esperada, i no diré noms, ni indirectes que puguen fer entendre res, perquè em toca ser correcte, per les circumstàncies que m’envolten, però

| 152

sí que parlaré de l’assumpte i donaré el meu humil punt de vista. Vos contaré un secret, les falles de Xàtiva diuen MENTIDES (no entre a valorar altes poblacions perquè no ens interessa a la finalitat d’aquest article). Quina sorpresa més gran veritat? Açò deu ser nou de la “modernor” fallera... açò no havia passat mai... amics, dir aquests tipus de mentides és més vell que l’anar a peu. Contra aquest tipus de mentides s’ha lluitat antigament, s’ha intentat abolir, però no s’ha aconseguit exterminar-les, ja que són diversos els motius perquè les falles opten per les trampes, perquè sí, el no dir la despesa real del monument, és fer trampa, ja siga per enquadrar-te en una secció diferent de la que et pertoca, o per estalviar uns dinerets d’impostos. Ja fa uns quants anys, cansats de les contínues polèmiques de les seccions, es va decidir eliminar-les, de manera que competiren tots contra tots, pel que fa a monuments. Aquesta mesura, no va agradar gens, i va durar una “templà de guitarra”, ja que es continuaren dient mentides, buscant estalviar-se uns “gallets”, i va llevar l’al·licient a les falles de poder lluitar per un premi major, perquè no és igual quedar primer de secció tercera, que obtenir el premi quinzé de tota Xàtiva.

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | GUANYAR

Als fallers els agrada traure el ditet a passejar, sigues de la comissió que sigues, i aquesta regulació sense seccions ho feia impossible per a quasi el 80% de les comissions, motiu pel qual, aquestes destinaren els seus esforços cap a altres aspectes de la festa, deixant el monument com allò que no hauria de ser mai, una obligació de la mateixa. En vista del poc èxit d’aquesta mesura, tornaren les seccions, i amb elles tornàrem a les mentides per enquadrarse en una o altra per interés de la comissió i de l’artista, perquè no ens enganyem, els artistes, en aquesta treta, també juguen les seues cartes. Vull deixar clar que gràcies a Déu no totes les comissions, ni tots els artistes han fet aquest fet que estic relatant, ja que de segur algú en llegir açò, estarà maleintme. Si tu ets un dels que sempre ha dit la veritat, enhorabona! Però és clar que no estic descobrint la sopa d’all. De tota la vida, les falles han intentat estar a les seccions en què veien possibilitat de guanyar, ja que de tots era conegut els preus d’enquadrament de les seccions, per ser públics com es marca als nostres estatuts. Quin faller no ha escoltat dir que l’artista ha dit a la comissió, que si volien que els fera el monument, havia de ser a certa secció, perquè a la qual volíem anar nosaltres, ja té una altra o perquè l’interessava més pel pressupost proposat?

Igual passava això pel costum que el premi econòmic de la secció solia ser per a l’artista, per contracte, ja que al formulari oficial del gremi d’artistes fallers, ja hi havia una clàusula preparada per aquest acord, on deixava a la lliure negociació el destinatari de la gratificació, hi havia i hi ha actualment. L’artista en canvi, s’estiraria amb algun o alguns ninots i peces més, que ja veurien si es cremarien o no després. Aquest és el perill que tenen les seccions, l’encontre entre les falles que s’estiren el que poden per tindre pressupostos alts dins de la secció a la qual poden

volem falla sant jordi

| 153


VOLEM “CURIOSEJAR” | GUANYAR

optar, i falles que baixen de secció, mentint pel que fa al cost del seu monument, per a tindre opcions de quedar primer d’una secció que no els tocaria. Aquest fet és complicat d’evitar hui en dia, perquè a les parts intervinents com he dit abans els interessa, per premi honorífic i econòmic i per la part tributària. Intentar evitar tots aquests arranjaments és un mal de cap que han tingut molts fallers de la ciutat, de fet, fa poc vaig estar debatent sobre aquest tema, i una persona em deia que igual es deuria finançar des del consistori un percentatge de l’invertit per les comissions, en lloc de premis en metàl·lic directes, ja que així a les falles els interessaria declarar-ho tot, per rebre una major ajuda. Sí, podria ser una idea a desenvolupar, encara que engreixes a les falles més grans, ja que no és el mateix el 10% d’uns 38.000€ que pot vindre a costar el monument més car de la ciutat, que un 10% de 4.000€ que es gasta una falla humil de Xàtiva. Una diferència de 3.400€ d’ajuda que desequilibra més les diferencies a les comissions de la ciutat. Una altra opció podria ser eliminar els barems de les seccions i dividir les falles segons pressupost, però a un nombre fixe de comissions per seccions. Ho explique millor, les dinou comissions de la ciutat presenten els seus pressupostos a la Junta Local Fallera, i aquesta

| 154

reparteix les falles a les quatre seccions segons un nombre de participants prèviament designat, 4 comissions a especial, 5 a primera, 5 a segona i 5 a tercera. Ara estareu pensant, i si una falla que està en primera vol estar en especial?, doncs bé, es pot pujar a dita comissió a especial, arrossegant a la de pressupost més alt de cada secció a la següent, quedant 5 falles a especial, 5 a primera, 5 a segona i 4 a tercera. Per què no provar-ho? Tampoc ho veig tan desgavellat, pot tindre algun defecte, sí, però que el sistema actual no el té? Jo crec que més. Igual que es llevaren les seccions, la cosa no va eixir com s’esperava, igual cal tirarse avant i experimentar en altres alternatives per fer la competició més neta. Encara que no elimines totes les mentides amb aquest canvi, ja que es pot continuar declarant menys amb fins tributaris, estalviant-se part de l’IVA, en fer una part del monument en “A” i la resta en “B”, com se sol dir. Açò presumptament es pot veure més a les comissions que tenen els pressupostos més alts, com he dit abans, no sols per interés d’aquestes, ja que aquest impost se suporta, però també es repercuteix... com l’amor, és cosa de dos.

volem falla sant jordi


VOLEM “CURIOSEJAR” | GUANYAR

Per a evitar açò, s’hauria de fiscalitzar a les comissions falleres, i que dugueren una comptabilitat declarada, cosa que deixarem estar. En resum, podria haver investigat i fet un article estadístic interessant, mostrant que no sempre guanya qui més cacaus té, sinó qui millor juga les seues cartes, amb dades concretes i amb arxius gràfics que hagueren

engalanat aquestes línies, però no ha pogut ser, el meu goig en un pou. Igual també caldria deixar clar als estatuts fallers de la ciutat si aquests preus declarats són públics o no, esperem que al pròxim congrés faller, algun valent o valenta ho llance a l’aire i que ningú s’amague... Al cap i a la fi, les falles seran les que els fallers vulguen que siguen.

volem falla sant jordi

| 155


| 156

volem falla sant jordi


7 VOLEM FALLA Volem falla, volem aconseguir la dignificació, el reconeixement, la igualtat i la valoració dins d’una professió, per això, #VolemFalla

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | XERRADES

MERAVELLOSES XERRADES JOSÉ LUÍS LLORENS I BORRÁS DELEGAT DE XXSS DE LA JLF DE XÀTIVA

L’11 d’abril a les 19 h. de la vesprada donaven inici les VI Xarrades al taller de Tamany i Color. Aquest any anaven a ser diferents, per una part per la nova ubicació del taller de Juane amb unes dimensions més grans que l’anterior, i per una altra per saber com marxava la iniciativa de #VolemFalla.

que és fer una mena de fira d’artistes fallers a la Fira de Mostres de València, on cada artista tinguera la seua pròpia paradeta i que els visitants foren els mateixos fallers en busca d’artistes. Acte seguit va donar la paraula a Chucky per tal de parlar del moviment #VolemFalla.

“Bueno, aneu sentant-se i començarem les Xarrades”, era la reconeixible veu de l’speaker per excel·lència de les Xarrades, Juane Cortell. El primer de tot era presentar-se als nous i explicar l’origen d’aquestes reunions, i així va ser. Aquest esdeveniment nasqué als fòrums pre-xarxes socials, ja que estava cansat de les típiques ponències a les quals sols parlaven unes quantes persones designades i va pensar que podia fer-ho en pla alcohòlics anònims, on cada un es presentava i donava la seua opinió sobre els temes a tractar. Les Xarrades es basen en tres pilars fonamentals per a ell: parlar de falles i menjar pernil i beure cervesa; aquesta és l’essència d’aquestes reunions.

Aquest moviment va nàixer dels esmorzars que feien diferents professionals del món faller, on plantejaren que des de feia 5 anys moltes comissions havien deixat d’estimar la falla, així que hi havia que reaccionar d’alguna forma. El hashtag s’ha interpretat malament perquè molta gent es creu que tan sols pensa en els artistes, però en realitat pensa en la falla i en la necessitat de mantenir el màxim exponent de la nostra festa creant una cultura de falla. Gràcies a açò la falla ha tornat a estar present en molts llibrets, revistes, periòdics i molts més mitjans de comunicació, cosa que es trobava a faltar els darrers anys on la falla havia anat perdent pes a la festa.

Per a tots els presents #VolemFalla això era una cosa indubtable. Una vegada feta aquesta afirmació va començar a traure temes de conversa i el primer de tots va ser la crisi que estan patint actualment un gran nombre de tallers que estaven tancant i la dificultat per trobar artistes que feren falles infantils. Ell sempre ha tingut clara una idea boja

Juane introduí un altra idea que tenia al seu cap, que són els anomenats tallers de garanties. Aquestos tallers estan dirigits a falles amb poc de pressupost per a la falla, perquè si hi ha falles amb diners que tenen problemes per trobar un taller, imagina’t els que en tenen pocs. La idea consisteix que aquestes comissions donen l’opció a l’artista que

| 158

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | XERRADES

els faça la falla, se l’emporten i se la planten elles mateixes, i en cas de necessitar que es retoque una peça es cride a l’artista i es pague un plus; ja voríem com cap falla cridaria i s’ho arreglarien elles mateixes. Per ajudar a exposar aquest tema cridà a l’artista de Dénia, Rafa Cheli, que ja és un típic de les Xarrades, i va comentar que hi ha necessitat d’actualitzar-se per sobreviure a la crisi que estan vivint perquè un taller més gran no significa més despeses, al contrari, significa més preparació el que resulta ser un taller de garanties. Perquè un taller abaixe la persiana no vol dir que un artista siga menys professional, pot tindre molts més problemes per a tancar com pot ser la necessitat de tranquil·litat. Això és el #VolemFalla, defensar la falla perquè som patrimoni immaterial per part de la UNESCO i cal defensar-ho.

Va arribar l’hora de José Colero, el president de la falla Cambró de Tavernes de la Valldigna que havien comptat amb ell per a la realització de la falla i el resultat no havia pogut ser millor amb un primer premi. L’artista s’ha trobat amb una comissió que no volia una falla de grans dimensions, sinó una falla xicoteta i ben acabada. Colero, només començar a parlar, va argumentar la decisió d’una falla xicoteta i bonica en l’any anterior, amb una falla gran i no molt bonica que en diguérem. Juane no era la seua primera opció, però amb la resta d’artistes que havia parlat li mostraven diferents esbossos amb els preus ja posats, venent-se com a mercaderies i sense donar opció a parlar: o és eixe esbós o és l’altre. Moltes comissions volen tamany perquè pensen que d’aquesta manera guanyaran, i potser siga un factor pel qual cal ensenyar als jurats que com més gran és una falla no vol dir que siga millor. Continuaren parlant dels tancaments de diferents tallers, i per a explicarho va cridar Jordi Carrascosa, artista faller d’Alzira que ha tancat el taller per a descansar. Ell portava pensant en tancar des de feia molts anys per llevar-se responsabilitats de damunt, perquè no tenia ganes de seguir fent falles. Ell volia passar uns anys de transició treballant per a altres artistes i guanyar un sou suficient per independitzar-se. Jordi fou breu però contundent amb les seues paraules per reflectir la situació dels artistes. “Lo únic que hi ha que preservar de la festa és la falla”, així va començar Manolo Sanchís, una persona que cada any fa una peregrinació per

volem falla sant jordi

| 159


VOLEM FALLA | XERRADES

totes les falles de la capital i com a tots n’hi ha que li agraden, altres que no i altres que donen pena perquè el que hi ha plantat no són falles. Explicà que una comissió de València va posar una webcam gravant la falla i ho qualificà de desgràcia, perquè en tota la setmana fallera ningú no es va parar a vore la falla: “si la falla no provoca i te fica el dit en un ull, no serveix per a res”, per a l’artista això és una vergonya. I amb aquest exemple va exposar el problema de #VolemFalla, “o retrobem al públic o per molt que es faça no s’aconseguirà res”, i recorda les fotos antigues en blanc i negre on tota la comissió estava davant, ja que es trobaven identificats amb la falla. Bernat Roman va mostrar la seua opinió molt propera a la de Manolo, ambdós feien el mateix camí pel Cap i Casal i van sentir que era com el Dia de la Marmota. Va recordar que a les III Xarrades va comentar que el problema és que no s’havien plantat falles, sinó coses que després s’havien cremat i a dia de hui continua igual. Ens preguntà de què anaven les falles d’especial d’aquest any, si al pegar la volta vos deia alguna cosa, perquè ell no n’havia trobat cap, ni la seua, i tot pel fet que l’estètica es menja els artistes, els quals estan més preocupats de què han de posar que de què han de cremar. Perquè o #VolemFalla o l’any que ve anirem de Venècia, plantarem bruixes, pirates o l’estètica semblant a una pel·li? Sense preocupar-nos de què cremar, que és l’única cosa que ens hauria de preocupar, perquè fa anys les falles contaven coses, ara no. Perquè s’ha perdut a l’artista creador, ara mateix no hi ha identitat pròpia.

| 160

Juane, en vore que s’animava la cosa, va cridar a Ferran Martínez, que és qui enviava els jurats des de la Junta Central Fallera, i comentà que el tema de l’estètica havia estat un dels temes estrella mentre es dirigia a Carcaixent amb Manolo, qui va afirmar que “Malèfica et persegueix” per la gran quantitat de repeticions d’aquest personatge cinematogràfic als cadafals. En relació al tema de la falta d’artistes reconegué que a Torrent, la comissió que havia aconseguit la millor falla infantil del municipi tenia dificultats per trobar artista i que cal confiar més en l’artista. Bernat va acompanyar els jurats de Benicarló, i en aquell poble, qui valorava les falles infantils eren xiquets del poble, perquè les falles infantils estan fetes per als xiquets. Si als xiquets no els agrada, per a què es fan? Amb el panorama dels jurats, Cheli va eixir i preguntà a Ferran el motiu pel qual el premi de crítica va a banda del de falla, a la qual cosa Ferran contestà que als cursos de jurat es valora la crítica i que moltes juntes locals no tenen valor de posar jurats locals, perquè al ser de fora el jurat no pot entendre la crítica, i si no entens la crítica no entens la falla. Ferran afirma que els fallers no són suficientment valents per valorar la seua falla de forma objectiva, i en cas de no guanyar, els fallers i els artistes volen mals jurats per tindre algú a qui tirar-li la culpa. Juane va parlar de les falles d’especial que tanta ànsia li feia. Després d’una hora de debats de qüestions tècniques i intel·lectuals, ell volia parlar de falles, i per això demanà a Gayà que fera una crònica d’aquestes. “Per tindre-la més

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | XERRADES

gran no guanyes”, a ell li agrada vore la peça a terra abans que munte al seu lloc i poder valorar la feina que du darrere, perquè hi ha que oblidar-se de les falles de Nou Campanar que arribaven als 20 metres d’alçada i seguir en la línia de falles sobre els 150.000€ sobre els 13 metres d’alçada i un acabat espectacular. També va dir que les falles d’especial es veuen reflectides en els premis i que s’està duent una línia molt bona pel que fa a la relació alçada/qualitat, perquè a ell li agraden els grans volums si van acompanyats de grans pressupostos, en cas contrari vol vore més qualitat i risc abans que les “animalaes” que es planten pel morbo que li produeix.

Roberto Roig va ser original i va traure un tema del qual no s’havia tractat en cap moment: els jurats. Ho contà des del punt de vista més personal per la seua experiència, i que quan eres un d’aquests

t’adones de la dificultat que implica el càrrec, encara que no recomana a ningú anar de jurat sols amb el curset. En aquest tema els artistes no posen de la seua part al no reconéixer que el treball d’un company de professió és millor que el seu i demanà més autocrítica per part dels artistes. Una falla ha de tindre guió, enginy i gràcia... estes són coses que han de sumar a la part artística, ja que potser hi haja una falla amb mals acabats però amb coherència entre les escenes i un bon guió, i puga guanyar front a una altra amb un ninot de molta qualitat però sense sentit en la composició. Per finalitzar la seua intervenció, afirmà que un jurat no va a fotre a ningú. Juanjo Guntiñas va enumerar dos coses que s’han de tindre en compte al món de les falles, una d’elles és que el jurat ha de xafar tallers i l’altra és que cal tindre més autocrítica per part de tots. Seguidament Juanjo sí que va traure un tema menys abordat com són el dissenys i va mostrar la seua preocupació fent menció a Manolo i Ferran quan deien que et persegueixen Dumbos i Malèfiques. Ell entén que l’artista ha de traure-li rentabilitat a uns projectes molt costosos i que als pobles es volen fer bons monuments i per tal d’aconseguir-ho repetir és una solució, però que hi ha casos que en lloc de contactar amb els artistes o dissenyadors per comprar el projecte, fan una còpia barata. Com Juanjo va presentar el tema dels dissenys, Juane va donar la paraula a Paco Camallonga i Dani Gómez. Dani Gómez va afirmar que entén allò de la pèrdua de crítica a les falles, però la majoria de vegades és a causa del faller i que és molt fàcil parlar, encara

volem falla sant jordi

| 161


VOLEM FALLA | XERRADES

que a l’hora de la veritat a la secció especial volen falles boniques, amb la fórmula dels últims anys consistent en un centre estàtic i la crítica a les escenes. Camallonga va recolzar el seu company comentant que sense crítica no hi ha falla, però que al cap i a la fi les falles són art on l’estètica també es jutja. Les falles han d’entrar pels ulls, perquè has de convéncer amb alguna cosa ràpida i de fàcil lectura.

però finalment era certa. No s’acurta la creativitat per posar unes mides a qualsevol obra d’art. Per recolzar la seua teoria exposà que a les falles infantils i als ninots de l’exposició hi ha mesures màximes, en canvi a les falles adultes no s’aplica aquesta norma.

Una vegada acabada la intervenció dels dissenyadors, es cridà a Agustí Torralba, un artista que també està molt actiu al moviment #VolemFalla.

Juane cridà a Pepa Gómez i Sebas Marín, ambdós de la comissió BorrullSocors. Sebas afirmà que el disseny està molt bé, però la crítica és la crítica i vol parlar com a president de València. Vol parlar des d’aquest punt de vista perquè a les reunions de presidents no es parla gens de la falla. Una vegada va

Agustí recalcà que existeix una problemàtica per als artistes i fa referència a Manolo Sanchís en el motiu de fer una falla, ja que abans aquesta representava els barris i ara s’ha deixat de parlar d’això. Hi ha molts arguments per atraure la gent a la falla i plantejarse per a què es planta una falla. Després de la seua introducció, tragué un tema inèdit com són les mides de la falla i arran d’aquest tema formulà una teoria que al principi pareixia boja

opinar de tot allò que s’havia parlat fins al moment, introdueix la seua falla per fer-se famosa plantant una falla amb cadires i guanyaren el primer premi de falles I+E. A partir d’eixe moment pensaren que havien trobat l’essència de la falla com és l’estoreta velleta, l’essència antiga. Arribà el torn de Pepa i digué que l’any de les cadires ella era presidenta de la comissió i per això no contracten artistes, perquè l’essència que han perdut certs artesans l’han

| 162

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | XERRADES

trobat ells fent la seua pròpia falla al casal, posant la didàctica com una forma de fer falla. Quant al tema de #VolemFalla exposa que molta gent ho utilitza sense saber què significa “és un problema que també teniu la gent que esteu lluitant per açò, que molta gent que no va a les juntes, que no fa falla, que no s’implica... ha compartit el hashtag pensant que sap del que parla”. Ella, com a periodista, aconsella que han de transmetre que és el moviment que s’està duent a terme. Com el tema estava interessant, Felipe de los Ángeles president de Santa Maria Micaela va eixir a donar-li la raó a Sebas en el tema que s’han fet poques reunions per a parlar de les falles, una per a la classificació i unes altres per al preu mínim. Després de molta espera, Miguel Prim es va fer l’ànim de parlar, afirmava que moltes vegades t’equivoques en l’enfocament de cara a la falla, ja que “quan eres feliç en un cosa, el que fas és tindre un instint de protecció”, d’aquesta manera defensa que alguns fallers volen protegir el col·lectiu, la qual cosa es fa parlant i amb acords, però no es fan acords perquè no es vol. Afirma que es pot transmetre el respecte al que es planta i en conseqüència es genera treball, perquè augmentes el pressupost i hi ha millor falla. Per finalitzar amb les intervencions, l’speaker demanà la presència d’Alfonso García i Chucky. En primer lloc va intervindre Chucky i va parlar sobre els preus mínims dins del Gremi d’Artistes Fallers, d’on ell formava part de la directiva fins feia poc de temps, ja que l’Ajuntament els va demanar que posaren un mínim que van decidir en 8.000€, encara que aquesta decisió fou molt debatuda al si del Gremi. El que passa és

que els artistes no demanen un mínim perquè volen que totes les falles competisquen, encara que troben com a problema per part de les comissions el il·lusionar-se amb els pocs diners que tens i que tots els artistes no són iguals. Alfonso García exposà que havia perdut la il·lusió amb la seua falla. En un primer moment va tildar Agustí d’inexpert a la matèria, però conforme avançava la seua teoria es va adonar de la raó que tenia i amb aquella teoria li podia tornar la il·lusió. Aquell any la seua il·lusió era quedar penúltim en infantil i en la major, com sabia que no guanyaria, en un segon premi d’enginy i gràcia després de

volem falla sant jordi

| 163


VOLEM FALLA | XERRADES

barallar-se amb tota la comissió per tal de plantar falla. Després de parlar de les seues il·lusions perdudes, continuà amb els màxims i proposà un exemple a 1a B, on el màxim són 12 metres i 14 ninots, en cas de posar 15 ninots ja estàs en 1a A. D’aquesta manera sí que li tornava la il·lusió perquè ell sí que compliria amb els màxims de la seua secció, no com vora 250 falles de la capital, que si les mires bé comencen a muntar seccions sense parar. Com ja ve sent tradició, al final Juane va fer el lliurament del Tamanyet d’Or, un premi creat per Juane Cortell per a premiar la feina de certes persones per a la difusió de la falla. En anys anteriors aquest guardó va ser lliurat a Vicent Gayà i Ángel Romero, i per a l’any 2019 va recaure en Xavi Serra, més conegut com Malalt de Falles, tot i que no va poder estar present. Aquestes Xarrades foren les millors a les quals havia estat i ja eren tres les edicions a què havia acudit i amb ganes de la propera. Tots els temes de conversa mantinguts no deixaren indiferent a ningú dels presents, cada un amb opinions diverses, però amb una característica en comú, que és que tots #VolemFalla.

| 164

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | XERRADES

volem falla sant jordi

| 165


VOLEM FALLA | VOLEM FALLA

VOLEM FALLA

AGUSTÍN TORRALBA I SOTO ARTISTA FALLER MEMBRE DE VOLEM FALLA

Catorze metres de falla i la importància d’aprofitar el moment en què tot un col·lectiu està conscienciat que hi ha un problema de fons en l’ofici.

món tinga les mateixes normes a l’hora de participar i optar al màxim guardó, hauria de ser d’allò més normal. Que açò passe en un concurs que ha mancat de mesures durant tant de temps i on esta fórmula hui en dia està tancant tants tallers i fa insostenible un ofici del qual viuen molts professionals de l’art efímer, seria una bona manera de començar a salvar la falla. Per una banda ens trobem que en estos moments no existix cap de norma ni en les seues diferents seccions, açò significa que els artistes no tenen referències de cap tipus per poder treballar mitjançant uns cànons perquè les falles tinguen uns estàndards on els jurats partisquen d’unes mínimes referències.

La falla està passant per un moment delicat; si no s’adopten mesures per a la seua sostenibilitat podria desaparéixer. La federació de falles d’especial de València i els artistes fallers d’aquestes seccions van arribar a un acord el passat any 2019, en un 99%, perquè les seues falles mesuren com a màxim catorze metres d’alçada. Catorze metres de falla i la decisió que uns artistes prenen després d’analitzar els llargs anys d’experiència en què han estat treballant i arribar a un acord conjunt junt a la federació de falles d’especial per a delimitar l’alçada de les falles a catorze metres, significa que alguna cosa està canviant en l’ofici d’artista faller. Encara que puga resultar xocant que les falles puguen començar a tindre mesures, si pensem que formen part d’un concurs, que no és gens nou per als concursos d’art i que és una cosa que ha existit i existix perquè tot el

| 166

Que els volums siguen diferents entre les mateixes seccions significa que no hi ha falles amb igualtat. Creant mesures es farien falles on l’originalitat, enginy i qualitat evolucionarien en detriment del volum com a senya d’identitat ajudant

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | VOLEM FALLA

volem falla sant jordi

| 167


VOLEM FALLA | VOLEM FALLA

la sostenibilitat d’una festa on les falles, allò que es col·loca en el carrer, puga subsistir dins d’un món dominat per l’economia. Més volum significa més despesa, on no hi ha més inversió no pot haver-hi més volum a causa de la inviabilitat de la fórmula. Esta fórmula potser no siga la panacea però començaria a conscienciar al món faller i no faller que hi ha un problema greu perquè es continuen fent falles en un futur. Atés que la gravetat de l’assumpte no és tan sols una secció, l’especial, amb els seus catorze metres, aquella que en un futur hauria d’incloure mesures, sinó que totes les seccions, on en València es classifiquen per pressupost presentat, haurien de participar partint d’unes mesures segons la secció on milite. Segons el pressupost militen en una secció determinada i es classifiquen en seccions, però estes manquen de mesures. Amb la classificació per pressupost i mesures s’enquadrarien millor estes seccions i resultarien més lògiques, en què haurien d’haver X metres d’alçada, per X metres d’ample, per X metres de fons. Açò seria el més lògic per a entrar en un concurs en què es repartixen uns premis i on cabria la possibilitat que este concurs fóra més igualitari.

Volem falla és un movimient transversal on tot el món té cabuda en pro de la falla. Volem falla intentará continuar present perquè el món faller i no faller prenga consciència de la importància de tornar a apostar pel que realment distingix la festa, que són les falles i el que dóna nom a les comissions falleres. Encara que la festa de falles la conformen moltes activitats, la més important i representativa hauria de ser la falla, ja que és esta la que la es diferencia de la resta de festes de tot el món i per la qual la gent (turistes, nacionals i internacionals) ens visita tots els anys i per la qual cada vegada més gent està interessada a conéixer. Fins que no es duga a terme algun canvi pel que fa al funcionament del concurs no es podrà saber si les mesures seran una bona solució al problema, però el que és ben segur és que si no es comença a canviar un concurs en què no existixen unes bases més definides serà probablement un dels motius pel qual els artistes fallers deixen de fer falles, ja que serà inviable mantindre uns tallers oberts on els pressupostos de les falles són similars als de fa més de 20 anys en la majoria dels casos.

Volem falla i la influència que ha tingut en esta decisió és significativa, ja que el moviment va donar visibilitat a un problema latent des de fa molt de temps.

| 168

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | VOLEM FALLA

volem falla sant jordi

| 169


VOLEM FALLA | SECCIÓ ESPECIAL

LES FALLES D’ESPECIAL DE XÀTIVA

GUILLERMO DELEGIDO RAIMON TORMO

L’actualitat de les falles és molt distinta a la dels seus inicis. Al principi del nostre llibret, Hèctor Cuenca ha fet un repàs de l’evolució de les falles plantades en la nostra ciutat i que han experimentat un important desenvolupament i creixement. Però els fallers hem evolucionat més si cap respecte dels monuments. Vivim una festa que hui per hui ocupa els 365 dies de l’any, compaginant la tradició amb la festa, creant dues vessants de les nostres benvolgudes falles. D’una banda, trobem els partidaris de l’evolució, de deixar enrere la tradició per convertir les falles en una festa més festiva que cultural, una festa on l’important no siguen les falles, els llibrets, la vestimenta o la figura de la FM. D’altra banda, trobem els partidaris de la tradició, els encarregats de mantenir viva la part més tradicional i cultural, els que tenen la intenció decidida d’apostar pels monuments i tot el que manté viva la flama de les falles. Aquesta comissió, la Falla Sant Jordi, sempre ha apostat per destinar el 33% del pressupost | 170

a les falles. Per això, dins del nostre llibret dedicat al que nosaltres volem respecte a la falla, hem volgut fer un repàs a les falles que estaran competint per obtenir el premi a Millor Falla de Xàtiva 2020. Actualment, per competir en Secció Especial és necessari tindre un pressupost major als 15.500€, però les quatre comissions que competiran per aquest guardó superen amplament aquesta xifra. Comencem aquest repàs per la Falla Ferroviària, emplaçada en el carrer Baixada de l’Estació i fundada en l’any 1973. Ha aconseguit 3 primers premis al llarg de la seua història, sent l’últim a l’any 2014. Actualment és una de les comissions amb un major nombre de fallers i falleres, una comissió que està, un any més, il·lusionada amb el seu monument. Una vegada més, ambdues falles competiran en la Secció Especial i, en el cas de la gran, des de l’any 2008. Ells i elles consideren que el fet de tindre les dues falles en especial és el reflex del cens faller de la comissió infantil i de la gran. Per a Ferroviària, la falla és el pilar fonamental de la comissió. Aquest any el seu monument gran està confeccionat per Palacio i Serra. Es troben davant un any de canvi d’artista, i com bé és sabut per totes i per tots, quan una falla canvia d’artista renova les il·lusions.

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | SECCIÓ ESPECIAL

Trobarem una falla més voluminosa i amb un estil diferent al dels últims anys. Creuen que tenen una falla per a competir i aconseguir el 1r premi, però “si no l’aconseguim no agafarem cap disgust”. Saben que tenen una bona falla i això ajuda a que en el casal de la falla es respire un ambient d’il·lusió, cosa que es reflecteix en el dia a dia, sobretot quant més s’acosten les falles, comencen els transports i els actes. Una falla que versa sobre personatges malèfics i que de segur donarà molt que parlar.

Continuem amb la comissió de la Falla del Raval, fundada en 1972. Aquesta va ser referència quant a falles als anys 70 i 80, aconseguint 7 primers premis, sent l’últim a l’any 1987. El triomf tornava a les seues mans 31 anys després, a l’any 2018.

Des de l’any 2016 militen a la secció especial, i enguany per primera vegada a la seua història tenen tant la falla gran com la falla infantil ubicades a la màxima categoria. Pel nombre de fallers infantils censats, pensen que també els xiquets mereixen ser d’especial.

Aquest any la comissió està molt motivada durant tot l’exercici. El fet de tindre les dos falles a la secció especial, ha servit d’injecció moral a la comissió, conscients que “qui alguna cosa vol alguna cosa li costa”, volen tornar a repetir l’èxit del 2018 i són sabedors que és molt difícil traure un pressupost per a competir en secció especial sols amb els ingressos dels fallers, per això, aquest any han buscat altres ingressos com són els patrocinadors, per tal de poder tindre un dels pressupostos més alts de la seua història. Si aconsegueixen el 1r premi, serà per a ells un premi a l’esforç i la lluita per obtindre més diners i

volem falla sant jordi

| 171


VOLEM FALLA | SECCIÓ ESPECIAL

invertir-los en falla, la qual cosa serà una gran recompensa per a totes i tots. Començaren l’any amagant un poc el projecte, sabent les cartes que jugaven els seues competidors, i van poder fer un projecte estudiat que els convencés per a poder competir per el triomf final. Ara però, a pocs dies de falles, juguen ja les seues cartes com el que més, i saben que són uns dels favorits a ser els primers, la qual cosa els agrada. És el torn de la Falla República Argentina, fundada en l’any 1964, la comissió amb més 1rs premis de totes les comissions de la ciutat, en concret 26. Actualment són els vigents campions, i aquest any opten a revalidar aquest preuat guardó. Una falla de les més nombroses pel que fa a fallers.

| 172

Per a la comissió “Optar a guanyar és una obligació”, per això reconeixen que aquest any han augmentat les quotes per poder tindre un major pressupost i més falla. Comptem amb un pressupost al voltant dels 110.000€ dels quals el 80% són ingressos de fallers, però la resta s’ho treballen amb activitats gastronòmiques i col·laboradors. A més, Argentina no sols competeix en falla, sinó que aposten pel llibret, per les cavalcades, per les carrosses, per la presentació i per tots els concursos als que participen. No tenen les 2 falles en especial, ja que augmentar el pressupost de la infantil restaria probabilitats d’optar a guanyar amb la gran. Segons diuen: si preguntes a un faller infantil si volen tindre una millor falla infantil o augmentar les probabilitats de guanyar la falla gran... tots elegiran apostar per la gran.

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | SECCIÓ ESPECIAL

Aquest any és la primera vegada que presenten una maqueta, açò ha produït que des d’aquest dia l’ambient del casal siga més il·lusionant encara. Pensen que tenen falla per a guanyar, cosa que els ha costat molt d’esforç i sacrifici. L’artista faller és Venancio i aquesta serà la 5 A falla consecutiva. Trobarem una falla amb el lema “Mitologia Socarrada” que anirà relacionada amb la mitologia grega. A més, podrem gaudir de la crítica local que tant els caracteritza i també de crítica nacional. Per últim parlem de la Falla Espanyoleto fundada a l’any 1965. Ha guanyat 3 vegades el premi a Millor Falla de Xàtiva en la seua història. Des de fa 5 anys competeixen en Secció Especial i des de 2017 competeixen en aquesta secció ambdues falles. Competeixen en aquesta secció sabent que tenen el pressupost més reduït de les 4 comissions participants, però així i tot, continuen amb l’esperança de poder aconseguir un bon premi, encara que “el premi per a Espanyoleto és secundari”. El seua artista és Pere Baenas i els motius pels quals van elegir aquest artista de renom són molt diferents. En primer lloc, és un orgull comptar amb ell. En segon lloc, saben que tindran un bon acabat, una bona pintura i una bona falla, cosa que per a ells és el més

important. I per últim, anar a fer una visita al seu taller és una experiència inoblidable.

Participen amb el mateix pressupost que l’any passat, però també són una comissió que aposta molt pel llibret, per la cavalcada infantil i per la presentació. Al contrari que les tres comissions anteriors, si els sobra 1−, no sols ho inverteixen en falla, sinó que ho reparteixen entre totes les partides del pressupost. Trobarem una falla basada en la natura, junt a un ogre que és qui fica entrebancs al benestar del medi ambient. Creuen que tenen més possibilitats de guanyar amb la falla infantil que amb la gran, però tot és possible!

volem falla sant jordi

| 173


VOLEM FALLA | DÓNES

ARTISTES FALLERES, FALLERES ARTISTES ASUN REQUENA | DÓNA I ARTISTA FALLERA ARTICLE PUBLICAT AL 2017 I AUTORITZAT PER L’AUTORA

Sense dubte no són el mateix estes dues paraules invertides. Les Falles de València van ser declarades fa tres anys Patrimoni Immaterial per la UNESCO. Es tracta de la major manifestació efímera d’Espanya, que mou un sistema artístic articulat des de fa diferents generacions, on la figura de l’artista faller principal o cap és un home. Sí que en els equips que estos formen hi ha artistes falleres, però amb treballs especialitzats, com la pintura o l’escultura. Açò és comprensible perquè els treballs es dividixen en gremis i fan que cada un es dedique a la seua especialitat. Existixen dos museus fallers, un en la ciutat, on podeu trobar multitud de “ninots” des dels seus principis i tècniques, així com una col·lecció de quadres magnífica de “Falleres Majors” realitzades per pintors valencians en els quals no en trobareu cap realitzat per una dona. No passa el mateix en el Museu del Gremi Faller on podem trobar algun “ninot” signat per una dona, com és el cas de María Valero: Falla de l’Almirall Cadarso, 2004. No són moltes les titulars de les falles, i si ho són, són xicotetes, però per este motiu no resta mestratge. Pedro Gastileo va realitzar el primer sondeig. De 200 artistes fallers, 10 són dones, i només la meitat estan en actiu.

| 174

Nomena a Marina Puche, Silvia Antón, Desiré Treviño, Marisa Falcó o Eva María Cuerva. En un article del 14 de març de 2017 de “Valencia noticias”, la ploma d’una filòloga Verónica Péret Lloret s’interessa per les dones que desenvolupen esta activitat artística. Ens parla de Carmen Listerri Muñoz, que va ser la primera dona en plantar falla a València per a la Comissió Sant Ignasi de Loiola Azcárraga en l’Avinguda Ferran el Catòlic. Va ser la infantil i va obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers. Al Gremi De Fallers Valencians hi ha onze dones enregistrades i al Gremi de Borriana estan Laura Palmeri, Rosa María Blasco, Salvadora Piles o Manuela Trasovares. Algunes d’elles també realitzen carrosses per a la “Batalla de les Flors”, pròximes a arribar en dates. Este 2017 i després de fer un recorregut minuciós per la ciutat, vos puc contar que sí hi ha hagut presència d’artistes falleres. Per a açò vaig comptar amb l’ ajuda d’ un faller, que amablement va posar a les meues mans una revista, que no heu de deixar de comprar si aneu a València. Existix una revista més xicoteta amb les principals falles, però en la d’“El Turista Fallero”, ens conta fil

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | DÓNES

per randa el procés creatiu de principi a fi, començant pels esbossos, on es pot observar l’estil de cada un i el guió, així com telèfons i adreces per a contactar. D’esta manera, Teodora Chichanova, realitzava un ninot infantil, que fa referència a l’ofici d’artista fallera en la seua faceta pictòrica. Ella mateixa, fent-se a ella mateixa. Es va exposar en la Falla de la Ciutat de l’Artista Faller. La Falla Infantil de l’ Ajuntament va ser realitzada per Anna Ruiz Sospedra y Giovanni Nardin, amb cartró i fusta, antics materials de les falles, que a l’hora de cremar, produïxen un foc més net i lent. El poliespan utilitzat en estes últimes dècades ennegrix la “cremà”. És més negra amb este material, ràpida i opaca. L’ Ajuntament, des que la Na Jordana va tornar a les tècniques de “varetes”, ha decidit ser més purista y optar per estos materials, que mantenen la bellesa del foc. Anna i Giovanni, titulen la seua Falla “ Descobrir i redescobrir”. Un reflex, una crítica i una necessitat que els xiquets han de ser-ho. Ho fan a través dels jocs i de la lectura de molts clàssics reconeixibles. Trobem missatge en la xiqueta que vol ser el Quixot, i inclús en unes xicotetes caixetes de fusta, amb cànons de dones pintades. En un d’ells crec reconéixer a l’ artista fallera. Crec que la xiqueta també la representa. Una xiqueta valenta, que mira de front, amb elements considerats erròniament masculins “only men” que, com la llança i el cavallet, passen a ser joguets no sexistes.

Anna Giovanni també s’ha encarregat de les dues falles de Lepant - Guillem de Castro, considerant la d’adults una de les més innovadores, segons Adrián Gómez, responsable de “Més de Falles”·. “L’alenar de la Màgia” de Meliá Santamaría és la falla presentada per l’artista Maria Teresa en Sendra, en la Plaça de Coll. Resulta curiosa la figura de l’home que modela el seu cos amb el bisturí, en ser la dona nua o vestida, voluptuosa, vestida o nua, o en sentiment abstracte, el gènere que més es representa; recordar que la

volem falla sant jordi

| 175


VOLEM FALLA | DÓNES

sàtira i la crítica estan presents segons el tema triat. Inmaculada Jiménez realitza la de Mislata, en la Plaça d’Eduard Marquina amb el títol “Animalaes”. També realitza la de Mestre Valls en Marino Albesa, amb el títol “Vuit de Marc”, fa una proposta totalment de gènere, una crítica, millor dit un crit d’ajuda en la vida de la dona del segle XXI. Amb una mà la planxa, amb l’altra li dóna al nadó el biberó. Té l’ordinador encés i va fent el treball, i amb el monyo a l’ aire, en els seus pensaments rellotges amb horaris, i els fills majors datant sobre el seu cap. La seua tercera obra és “Resistirem” que té com a motiu principal els responsables d’una falla intentant sobreviure. En la part inferior una dona en una barca plana de fusta amb el seu fill en braços, i un altre agafat a la seua cama, que li mostra un illot a la vista, sembla un autoretrat, ja que l’illot posseïx un emblema faller, en el qual planteja: “¿Acabaré la falla o no em donarà temps a arribar?”

sostingut no per atlants, sinó per dones. Ho podríem entendre com la metàfora “les dones sostenen el món”. Bonic! Per a qui no haja visitat mai les falles, ha de ficar-se unes sabates còmodes i comprar un plànol específic de les falles. La festa es desenvolupa al carrer, i la dona, de nou, torna a ser la protagonista, la Fallera Major. Es tracta d’ un costum antiquíssim que no a tothom agradarà, espere. En general, solen ser filles de classe alta, perquè han de fer front a les despeses econòmiques que propicia esta festa, en els events no repetixen vestimenta, i el seu regnat és d’un any, en el qual es realitzen des de presentació de llibres fins a actes benèfics. El mateix passa amb les seues dames d’honor. D’esta manera, si una Valenciana, per molt que ho siga, “no tiene posibles”, sols podrà aspirar a ser fallera de barri, amb els meus majors respectes. Tal vegada algun “costum medieval” haja de canviar també, no sols els animalístics, per este motiu, no és el mateix ser “Artista fallera” que “ Fallera artista”.

En Pintor Salvador Abril Peris i Valero, de la Falla Els Guaranta-Huit realitza l’esbós l’ artista Ana López, el tema “El silenci”, i guió de Zarapico. Com a artista fallera, també està en una de les grans junt a Sergio Musoles, en la de Duc de Calabria,“ Paren las rotativas”, la protagonista de la qual és una reportera que busca notícies, però tan sols troba esports, política, etc. El centre l’ocupa un món que ens recorda al logotip d’un rotatiu americà de Superheroi, que curiosament està

| 176

volem falla sant jordi


VOLEM FALLA | DÓNES

volem falla sant jordi

| 177


| 178

volem falla sant jordi


8 VOLEM SINERGIES Volem sinergies, volem col.laboradors que fomenten, facen possible i ajuden a que tots els nostres projectes es materialitzen fent mĂŠs gran la nostra festa. A tots ells, moltes grĂ cies.

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


e lo od min os olin sM

Campus UCV Xàtiva

TALLER MATEU PLANXA I PINTURA

Insecticidas y Abonos Llopis y Llopis

Hortalizas Soler S.L

Col·legi Claret

cto

ye

ro

eP

3

Tapea y cena con nosotros al mejor precio y con la mayor calidadmateupinturaxativa taller@mateupintura.com mateupintura.com ll Ca

Estación Renfe Xàtiva

Polígon Industrial C: Parcel·la 14, Nave 46800 Xàtiva (València) Celebración de 6.cumpleaños

Realizamos toda clase de eventos por encargo Gran variedad de desayunos y meriendas Almuerzo popular (Gran surtido en bocadillos) Menús para cenas (Consultar en cafetería) reservas:

T. 962 272 247 M. 680 209 056

633 085 821 Xàtiva (Valencia)

HORARI MATINS: De 10h. a 13:30h. (Dimarts matí tancat) VESPRADES: De 5h. a 8:30h. DISSABTE: De 11h. a 13:30h.

C/ Duc de Calàbria, 1 baix Hijos de Juan Martínez Pérez 46800 XÀTIVA “segueix-nos al...” cvamics@gmail.com C/ C/ Carlos Sarthou, - Tel. 96 47 22732 47 32 · 46800 XÀTIVA Trobat, 18 - Tel.1 96 227 · 46800 Xàtiva www.cvamics.es C/ Porta de Sant Francesc, 9 - Tel. 96 227 40 90 · 46800 XÀTIVA C/ Porta Sant Francesc, 9 - Tel. 96 227 40 90 · 46800 Xàtiva volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


Josewww.cvamics.es Maria Gayá González TRABAJOS CON TRACTOR TRATAMIENTOS FITOSANITARIOS

Jose Maria Gayá González TELÉFONO 665 833 184

C/ DIVINA AURORA, TRABAJOS 5

CON TRACTOR TRATAMIENTOS FITOSANITARIOS LA GRANJA DE LA COSTERA TELÉFONO 665 833 184 C/ DIVINA AURORA, 5 LA GRANJA DE LA COSTERA

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


Bones Falles! UN COL.LABORADOR volem falla sant jordi


Xàtiva (Valencia)

El Percebeiro Pescados y mariscos

Public Lounge Mercat

Public Lounge Mercat

Public Lounge Mercat

Public Lounge Mercat

Tel. 667 914 712 · 96 220 44 50 · C/ Botigues, 3 · Xàtiva

Tel. 667 914 712 · 96 220 44 50 · C/ Botigues, 3 · Xàtiva

Calorías (sust): Pequeñas criaturas que viven en tu armario y Calorías (sust): Pequeñas criaturas que viven en tu armario y cosen tu ropa para hacerla más pequeña cada noche. cosen tu ropa para hacerla más pequeña cada noche.

E E

ESPECIAL ESPECIAL D

D

DESAYUNO DESAYUN

A A

ALMUERZ ALMUERZ

ESPECIALIDAD EN ESPECIALIDAD EN DESAYUNOS,

DESAYUNOS,

ALMUERZOS Y 16 CENAS C/ Académico Maravall,

46800 XÀTIVA (Valencia) ALMUERZOS Y 16 CENAS C/ Académico Maravall,

46800 XÀTIVA (Valencia) C/ Académico Maravall, 16

46800 XÀTIVAMaravall, (Valencia) C/ Académico 16 TeléfonoXÀTIVA (Valencia) 46800

Teléfono 96 227

14 70 699 987 96 227 14203 70 Teléfono

699 987 203 Teléfono 96 227 14 70

699 987 96 227 14203 70 699 987 203

volem falla sant jordi

C/ Académico Maravall, 16


volem falla sant jordi


Gas Xàtiva, S.L. Servicio Oficial Nº 46661 Josefa Molina, S.L. Agencia de Repsol Nº 46079

Alameda Jaime I, 30 - 1º 46800 Xàtiva (Valencia) Telfs. 96 228 0653 · 96 227 59 24 Contestador: 96 227 60 91 679 094 843

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


MANISES A5 fallas 1-2019.indd 2

8/1/19 13:35

MANISES A5 fallas 1-2019.indd 2

8/1/19 13:35

volem falla sant jordi


Ronda La Vila, 10 46800 XĂ€TIVA (Valencia)

volem falla sant jordi


ESPECIALIDAD EN CARNES A LA BRASA LLANERA DE RANES C/ Jaume I, s/n Telf. 96 225 45 00 Telf. Gabi 630644530

volem falla sant jordi


Jorge García Rico Jorge García Rico Avda. Ausias March, 1 - Bajo 46800 XÀTIVA (Valencia) Avda. Ausias March, 1 - Bajo Tel./Fax: 96 227 46 84 Móvil: 722 277 46800 842 XÀTIVA (Valencia) Tel./Fax: 96 227 46 84 garciadecor@outlook.com Móvil: 722 277 842 garciadecor@outlook.com volem falla sant jordi


C/ Alacant, 5 ¡ Tel. 96 222 80 48 - Lloc Nou d’En Fenollet (Valencia) e-mail: panaderiapascual@hotmail.com

volem falla sant jordi


ADMINISTRADOR DE FINCAS COLEGIADO EXPERTO INMOBILIARIO

46800 XÀTIVA (Valencia)

C/. Reina, 33 -1º Teléfono 962 27 68 62

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


Ronda Sequia La Vila, s/n Telf. 678 296 644 euforia.xativa@gmail.com 46800 XĂ tiva

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


Xà tiva/València C/Pintor Perales,1 esq. La Reina info@antiquevalencia.com 640 533 412 @antique.valencia Antique Valencia

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


Jorge García Rico Jorge García Rico Avda. Ausias March, 1 - Bajo 46800 XÀTIVA (Valencia) Avda. Ausias March, 1 - Bajo Tel./Fax: 96 227 46 84 Móvil: 722 277 46800 842 XÀTIVA (Valencia) Tel./Fax: 96 227 46 84 garciadecor@outlook.com Móvil: 722 277 842 garciadecor@outlook.com

C/ Professor Sanchis Guarner, 4 Xàtiva

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


tapizados blesa

Matilde Ridocci, 3 Tel. 96 227 47 24 46800 XĂ tiva (Valencia) email: tapizadosblesa@gmail.com

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


YA ESTĂ EDITADO Y DISPONIBLE EL PRIMER LIBRO DEL DR. Ă LEX Ă?Ă‘IGUEZ

“MINDFULNESS EN 5 MINUTOS�

Si Ăşltimamente has pensado “DeberĂ­a controlar mejor mis emociones y mis impulsosâ€?, “Necesito aprender a desconectarâ€?, o â€œÂĄNo puedo mĂĄs!â€?

probablemente NECESITAS LEER ESTE LIBRO.

 

 



                                 ! ! "#

  $        %      $     $                $%#        & !           # ' !      ! # (      &# (  &      # )  &       & # *  +   !     &          !     &  # '& & ,& ,&,&   ,    # -! + ! ! "# -! +! +#

).#  / ( "   0&  1#   $   2   3 4   )5# ) 678  %      %    %           !        !  +   + #

 

 



 



A la venta en morebooks.de desde el 1 de febrero de 2020.

https://www.morebooks.de/store/es/book/mindfulness-en-5-minutos/isbn/978-620-0-48820-6

O puedes buscarlo por el ISBN 978-620-0-48820-6

SĂ­gueme por FACEBOOK en https://www.facebook.com/tecnicasdesaludresponsable

TÉCNICAS DE SALUD RESPONSABLE, porque el responsable último de tu salud eres tú mism@.

volem falla sant jordi


volem falla sant jordi


FALLA SANT JORDI | 2020

Profile for Falla Sant Jordi

Llibret Explicatiu - Sant Jordi 2020  

Llibret Explicatiu - Sant Jordi 2020  

Advertisement