A UIN PREU?
Falla Sagrada Família Corea 54
Es tractava d’Alícia en Terra de meravelles. La meravella, però, es va produir tan bon punt vaig començar la lectura.
ho faré, t’ho he dit moltes vegades, quan el deute que vas fer cloga.
Veig seguir el Conill que, amb pressa, corria i queia per un cau sense final, perquè tot el que llegia, amb prestesa, es convertia en un món natural i ben real.
Un barreter boig al conill interroga, li pregunta pel pressupost no presentat, i el conill economista, una soga, li mostra al barreter molt enfadat. No vull que parles de cap irregularitat que només tens veu per donar maldecap, tres pressupostos il·legals t’han tombat i t’han deixat la reputació feta un drap.
Vaig viure una experiència colossal, el meu món i el del conte es mesclaven, els personatges, de manera radical, als meus ulls de seguida es transformaven. En un jardí on les flors no s’acabaven, vaig parlar amb l’eruga fumadora, amb el fum feia lletres que informaven de casos que passaven tots alhora.
Unes llagostes em vaig tirar al pap; vaig veure aparèixer el gat de Cheshire; i la reina roja va voler tallar-me el cap quan el somriure del gat es va esvair.
Les falles, la política, dins i enfora, es presentaven totes juntes al davant, actuaven d’una manera delatora, el meu cap potser m’estava marejant.
Tot allò i encara més ho vaig pair; en tancar el llibre, poruc i emocionat, comprar-li al desconegut vaig decidir tots els contes que allà havia portat.
Una gavina estava denunciant al govern municipal sense mania, sóc oposició, deia, i estic criticant el que feu perquè és una anomalia.
Més contes que Calleja ara tinc. Però són contes contats, contes viscuts. Un món autèntic on les històries cobren vida i els personatges són tangibles i reals. De El Cau dels contes ara us porte mil i una històries. Com Xahrazad, d’un en un, us els contaré tot seguit.
La ciutat està bruta i abandonada, fa olor de pixum, de vomitades, als carrers els fa falta una agranada i potser unes bones asfaltades. L’eruga, amb les lletres fumades, contestava a la gavina demagoga,