Vice presidenta Generalitat Valenciana
Vaig decidir ser advocada per poder donar veu a qui no la té, per lluitar contra la injustícia. I també per això estic en política, l’espai des d’on es pot canviar la vida de la gent. Ara, des de la meua responsabilitat en el Consell no només podem donar veu als més vulnerables sinó també prendre decisions que milloren la seua vida. Amb moltes hores de treball, amb gran sacrifici en la vida privada que no totes les persones que t’envolten entenen. Així que porte tota una vida lluitant, lluitant per ser escoltada, lluitant contra les injustícies, lluitant per la igualtat. I què m’he deixat en el camí? Com totes les dones treballadores i mares, hi ha moltes hores que no he passat amb la meua família i que ja no tornaran. En este sentit, sóc una víctima més d’una societat incapaç de resoldre el dilema que suposa la conciliació de la vida personal i professional, que a més m’he colat en un món tradicionalment d’homes en el qual no hi ha costum de reservar espai per a la conciliació. També és cert que he aprés a invertir temps de qualitat. Qualsevol dona treballadora sap que canviem la quantitat de temps per la qualitat de temps que passem amb familiars o amics. Així, en el meu treball la baralla per arrancar temps per a la vida privada és constant, i només hi ha una manera de resoldre-ho, que és establint prioritats clares. Un exemple: cada any, li pese a qui li pese, quan arriba la setmana fallera tothom sap que eixos dies
RELATS
estan reservats per passar-ho bé en la meua falla, amb la gent que m’ha vist créixer, amb meus fills que també són fallers. Sóc feliç sent una més en la meua falla i gaudint de les festes més populars que formen part de la meua vida. Estos dies la meua agenda està tancada. Són les falles. I este any el repte és encara més gran, ja que tinc l’honor d’haver sigut triada fallera major de la meua falla i el meu fill xicotet és el president infantil. Així que he hagut de conformar i pactar en l’agenda -ja de per si complexa ( i de vegades impossible) - la inclusió dels actes fallers dels dos càrrecs. És una agenda complicada, sí, però l’energia que em dóna poder estar en la meua falla, amb la meua família, els fallers i les falleres de sempre, -eixe lloc on seguisc sent, simplement, Mónica- és la que em permet enfrontar-me després a una activitat sense més temps per a la meua vida privada que el que puga anar arrapant. I ja vos podeu imaginar: si en qualsevol casa amb fallers i falleres la cosa es posa frenètica: “mamà on està la faixa grisa”, “fills, porteu les calces del revés”, “va que no apleguem”, “que ja està la banda tocant, mare meua”… Vos sona? A ma casa és igual, però a més creuant-se les contingències del que suposa ser un càrrec del govern. Igualment s’ho farem. Segur! I també ho gaudirem. I sobretot, el més important, és que este serà un gran any, els records del qual portaré sempre al cor.