Gomero. Em va ensenyar dues entonacions, i em va demanar que les memoritzara i fera de monitor de la xerrada. Vaig estar tan agust amb aquesta parla que no deixava de voler conèixer més i més del Silbo. Mira com em va veure que em convidà a anar a San Sebastià de la Gomera per assistir a un acte, junt amb Isidre Ortiz (conegut lingüista) en què celebraven el record d’Addis Abeba en recollir el premi de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat 2009. (Tal i com passaria amb les nostres Falles set anys després).
nants poden expressar més de quatre mil conceptes, paraules.
Quan li vaig contar com ens coneguérem Resurección i un servidor, el primer que em va dir, demostrant la seua cultura filològica, és que el primer president de l’Acadèmia Basca de Llengua també li deien igual, Resurección María de Azkue. Immediatament em contà dels diferents parlars xiulats de la terra, i que creia que el silbo venia de l’Atles, del nord del Marroc. Servia per comunicar-se a les muntanyes, els uns amb els altres, fent de transmissor del llenguatge de l’emissor fins al receptor , a qui anava dirigit, sense perdre sentit en cap moment.
Però si vull explicar que la característica principal d’aquest codi és poder parlar amb ell qualsevol llengua oral, ja que s’adapten els fonemes i es fa servir la part tonal de cada idioma. Es xiula com una cançoneta de parlar... les entonacions. (Clar, a la Vall ens diuen que cantem molt al parlar i tanquem excessivament com ja he explicat). En definitiva és un llenguatge tonal com ho podia ser el grec clàssic o l’òpera, com a aproximacions.
Estem parlant del xiulit en una geografia abrupta, amb molts barrancs i tallats, realment era necessari aquest llenguatge articulat , no convencional que permet intercanviar tot tipus de missatge. Ho deixava ben clar Isidro. Pensant sempre en els milers d’anys d’existència i la seua actual recuperació escolar. Sí, s’ensenya a les escoles. Ja hem dit, i si no ho fem ara, que hi havia gent que no feia servir el codi, diríem no en sabia, però sí el comprenia. Vista la seua procedència, que m’explicava Isidro, a mi m’interessava la seua morfologia, saber com depenia de dos sons per a les quatre vocals. La u no existia, com era freqüent amb el parlar normal, oral, de l’illa. Feien la u final com una o. (Jo pensava a Tavernes també fem la a final com una o, cova, rosa, toca, però no ho vaig dir, clar). I uns altres quatre sons per a les consonants. Amb aquestes combinacions dos sons per a vocals i quatre per les conso-
Després passàrem a sessions de lectoescriptura impartides pel professor Ortiz, per veure com concentraven els quatre sons de les consonants, la /che/ agrupava, t, ch, s. La /Ye/ agrupava, d,n,ñ,l,ll,y,r,rr. La /Ke/ agrupava, p, k,f. Per acabar, la /Ge/ agrupava la b,m,g, j. Va continuar parlant-me dels grups consonàntics, de les síl·labes travades, així com les consonants de final de paraula, que no desenvolupe per a no avorrir.
Vaig participar durant tres mesos en moltes sessions, així com dialogant sempre que podia amb el silbo. Comprenem com li donaren el dret a figurar com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. No es pot perdre. En tornar a Tavernes, eren Falles, i per allò de presumir en veure unes amigues falleres, precisament Noe Alberola i Cris Ortells, vaig entonar en silbo la frase...” xiques ja he vingut i parle el silbo”... (Recordant que ella havia estat al Sahara i venia de tornada). Es giraren totes les falleres de la Falla Prado, que anaven desfilant pel carrer Xeraco, cara a mi amb un semblant tan estranyat per xiular a unes dones, que vaig entendre amb el seu esguard: “No ens agraden els masclistes a les Falles”. I clar, quan vaig poder explicar a les dues amigues que havia dit, i com m’havia costat aprendre a dir el que havia dit, em demanaren que escrivira un article per a la Falla. Jaume Talens
059