Falla Prado 2024 - Les set arts by Falla Prado

SUMARI EDITA: Associació Cultural Falla Prado EQUIP DE REDACCIÓ: Teresa Talens, Noe Alberola, Natàlia Albi, Jaume Talens, Claudia Blasco, Enric Marco, Inma Perales, Sara López, Alícia Ortells, Rubén Tello, Rosa Donet, Rafa Grau, Vera Roig, José Pastor, Aleix Carricondo, Miguel Gil, Àngela Cortijo, Laura Donet, Agustín Zaragozá, Rosa Magraner, Sandra Molins, Cristina Ortells, Josep Antoni Alberola, Juan Vicente Miguel, Encarna Sansaloni, Fina Vercher, Olga González, Àngela Chapa, José Vicente Escrivà, David Ferre, Miquel Joan i Toni Espinar. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Natàlia Albi i Vera Valero. PORTADA: Panal fallero ARXIU FOTOGRÀFIC: Cristina Ortells i Ke Foto. PUBLICITAT: La comissió, agraïment especial a Cristina Martí. DISSENY, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Panal fallero

TAVERNES

VALLDIGNA

2024

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. Aquest llibret participa en el #IVPremiLaViadelalgualtat a la promoció de la igualtat entre els gèneres i l’ús del llenguatge inclusiu en un article d’un llibret de falla. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. Aquest llibret participa en el premi PUNT VOLAT. La Falla Prado vol agrair a les empreses que han col·laborat i a totes les persones que han prestat es seus documents, imatges i records per a l’elaboració d’aquest. Els continguts del mateix es van tancar el 8 de gener del 2024. Pots trobar el nostre llibret en format digital a la web https://issuu.com/fallaprado

Ar ts

DIPÒSIT LEGAL: V-415-2012

Falla Prado

Les

Ar ts

Les

Introducció 4 5

Gesamtkunstwerk - Rubén Tello Les belles arts - Rosa Magraner

Literatura i poesia 6 10 12

La dona en la literatura valenciana: una breu revisió històrica - Sandra Molins Un poble replet d’art - Àngela Cortijo Com la intel·ligència artificial afectarà el disseny gràfic i l’art - Aleix Carricondo

Arquitectura 18 20 26

La tradició arquitectònica de la barraca valenciana - David Ferre La llar de la bona lletra - Àngela Cortijo 1958 – Cristina Ortells

Escultura 30 36 40 44 52

L’art d’esculpir. Entrevista a Jesús Martín-Lorente “Chule” - Rafa Grau L’art faller. Les primeres falles plantades a Tavernes,anys 1926,1927 i 1928 - Encarna Sansaloni Les falles, obres artístiques i experimentals - Àngela Cortijo La falla com a representació de les arts clàssiques - Jaume Talens Les arts plàstiques en la teràpia ocupacional - Olga González

Pintura 56 62 68 72 78 82

Una silenciosa revolució popular anomenada art urbà - Toni Espinar Un café amb l’Art de la Vall - Miquel Joan L’art rupestre - Jose Vicente Escrivà L’art: un crit d’auxili - Noelia Alberola Ciència i art. Sobre la bella i antiga relació entre art i ciència - Enric Marco És el talent cosa d’homes? - Agustín Zaragozá

Música 84 98

Òperes que ensenyen a viure - Miguel Gil Casado, Benja Garzón García Alan Lomax a Tavernes de la Valldigna - Josep Antoni Alberola

Dansa 102

Balls tradicionals, la dansà - Inma Perales

Cinema 106 112

El cinema ens emociona i ens educa - Jose Pastor Emocionar-te amb les arts escèniques - Natàlia Albi

Unes arts no tan clàssiques 116 118 122 128 132

L’art en la natura - Teresa Talens Biofira a Tavernes: enfoquem la mirada en el mediambient - Fina Vercher Cuinar-te - Natàlia Albi El rall: l’art de la pesca - Laura Donet , Juan Vicente Miguel Teixint tradicions. Recordant Santiago Almiñana “EL CADIRER” - Rafa Grau

Art infantil 136 138 142 148

Què són per a mi les falles - Vera Roig L’art de créixer - Àngela Chapa Les falles en harmonia - Sara López Juguem amb l’art - Clàudia Blasco 3

Introducció

GESAMTKUNSTWERK Ruben Tello Sánchez

om afirma que les casualitats no existixen. Des del punt de vista artístic, el segle XIX, sobretot la seua primera meitat, va estar dominat per la dicotomia NeoclassicismeRomanticisme, atalla que este últim moviment va acabar guanyant. Més per novetat que per raó, la reivindicació, la llibertat i el sentiment aconseguiren endur-se el gat a l’aigua. Amb el desig i la necessitat urgent de fugir d’eixa societat desconfigurada per culpa de la recent industrialització, les ànimes romàntiques, sensibles, imploren l’ésser humà a refugiar-se en l’esperit de l’art, remembrar un passat gloriós i a explorar i introduir-se en el pou de les essències del poble. No es tardà gens en reivindicar l’art popular, un art que no era alié a eixa fusió romàntica, teroritzada per Richard Wagner baix el terme gesamtkunstwerk - art total-, qui el va acunyar per tal de referir-se a un tipus d’obra d’art que integrava els sis arts: la música, la dansa, la poesia, la pintura, l’escultura i l’arquitectura. No és estrany que a la València del segle XIX, més concretament a la dècada dels seixanta, comencem a tindre notícies de les primeres falles plantades. Una festa, eixe salvaconducte que durant uns dies pinta la nostra de vida d’un color alegre, carent del gris del dia a dia laboral. Una activitat popular que recerca eixe pou de les essències d’un poble per tal de reivindicar4

lo davant la despersonalització provocada per la industrializació, ara globalització, i en la qual tots els participants exhibeixen aquell talent que tota persona té i demostra davant la resta, tot allò que sap fer per tal d’agradar. Una celebració a la qual, fins i tot, se li atribueix un orige semblant a la d’una historieta de caire romàntic, la llegenda dels fusters, quan, realment, el seu orige és incert i misteriós, trets, per cert, també romàntics. Una festa que evoluciona cap a l’art total. Efectivament, a un primer cop de vista, com reivindicava aquella proposta de la comissió de la Plaça del Pilar de València pel duo Monterrubio ara fa vint anys i de lema Les belles velles arts, un cadafal és un compendi d’arquitectura, escultura, pintura i poesia, que es complementa amb altres activitats de tarannà artístiques que emanen de l’arrel popular d’una comissió fallera com pot ser la dansa- molt present a les presentacions falleres i de manera espontània a les cercavilesi la música amb què alegrem el cor dels nostres carrers i places. Amigues, amics, falleres i fallers, amb la lectura d’este llibret, emprenem un viatge al voltant del món de l’art i desitgem que comenceu a viure una nova edició de la nostra festa, la de l’art total…Gesamtkunstwerk!

Ar ts

Les

LES BELLES ARTS

Rosa Magraner Grau

mb sang, carbó i terres de colors, al sostre de les coves van pintar el ritual i l’estratègia de caçar per expressar un desig o un temor.

efent records o amb versos recitats de les llegendes i mites populars se’ns ha transmés l’èpica, contes i cants que conservem de gent de temps passats.

2024

belles fan que el món tinga esplendor: cinema, dansa, pintura, escultura, dibuix, disseny, teatre, literatura... que el geni humà sempre ha estat creador.

TAVERNES

ARTS

VALLDIGNA

Falla Prado

ambors, tabals, rítmicament sonant, flautes, oboès, amb dolces melodies, corda o metall eleven tots els dies els esperits musicals amb encant.

Literatura i poesia

L A DONA EN LA LITERATURA

VALENCIANA: UNA BREU REVISIÓ HISTÒRICA

Sandra Molins

a publicació d’una novel·la, per a moltes autores d’antany, va suposar un laberint d’allò més kafkià. És ben sabut que, al llarg de la història, nombroses escriptores van haver d’emprar un pseudònim masculí per a aconseguir que la seua obra vera la llum, ja que (en paraules textuals del poeta Robert Southey, en 1836) “la literatura no pot ser assumpte de la vida d’una dona, ni hauria de ser-ho”. Molts altres compartien la seua opinió. Sense deixar-se acoquinar per tan injustes sentències, les dones es van obrir pas en el món de les lletres. Gràcies a la seua tenacitat (gosadia en aquells temps), hui dia podem gaudir d’obres tan icòniques com Cimeres Borrascoses d’Emily Brönte o Frankenstein de la joveníssima Mary Shelley. Virginia Woolf va plasmar de forma molt clara les ànsies d'autonomia intel·lectual d'aquelles dones victorianes: “No hi ha barrera, pany, ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment.” Hem parlat d’autores estrangeres, però centrant l’atenció en les nostres paisanes, el panorama no era més encoratjador. No obstant això, els grans talents són incontenibles, traspassen el temps i la censura, i ens acosten a aquestes dones que ja formen part de la història.

Sor Isabel de Villena (1430-1490) nascuda a València, és considerada la primera escriptora en la nostra llengua. Va viure una època literària fermament marcada per obres de caràcter misogin, com Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig. En contraposició al masclisme establit, Sor Isabel de Villena va publicar el seu Vita Christi, que exposava la vida de Crist des de la influència que van exercir en ell les dones del seu entorn. D’aquesta manera, la dona deixava de ser un ésser submís i passiu, passant a influir activament en la història. Per revolucionar el rol femení en la literatura, se l’ha considerada una important impulsora del feminisme, quan el feminisme no existia ni tan sols com a concepte. Perspectiva de gènere en l’obra d’una monja valenciana del segle XV? Sí.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

2024

La generació valenciana del 50 va contribuir substancialment a engrossir el nostre bagatge cultural i orgull literari. Autores de renom com Maria Beneyto, Beatriu Civera i Maria Mulet van ser amb freqüència incloses en aquest grup artístic.

Si el meu vot val pel meu ofici, i haver sigut una entre les més curioses, que de veure i imprimir les més famoses històries ja tinc ús i exercici.

TAVERNES

Com que la femenina flaca bullícia no ha d’entremetre-se en àrdues coses, perquè després diuen llengües malicioses, que és traure a les portes de la seua polleguera.

Maria Mulet (1911-1982) va nàixer a Albalat de la Ribera, on va exercir com a mestra. La seua professió va marcar irremeiablement els seus objectius, enfocant-los en un dels grans pilars de la seua vida: els infants. Va ser una de les primeres dones que va crear literatura infantil en valencià i una de les poques que, ja durant els últims anys del franquisme, va introduir la literatura infantil i juvenil en valencià a les escoles de la Comunitat Valenciana. Entre les seues obres infantils en valencià, destaquem Veus de xiquets i Nadal al Cor. Va editar tant narrativa com poesia, sempre en un llenguatge molt pròxim a la parla popular i cada vegada més enamorada de la seua llengua natal. Per a comprendre això últim, tan sols cal parar atenció a les seues pròpies paraules: “estudi tots els dies valencià; és més, estic reunint el vell vocabulari dels meus avis i els meus pares, que no el tenia oblidat, però sí que adormit”.

Falla Prado

Jerònima Galés (S.XVI-1587) també va ser una important figura de la literatura valenciana, però des d’un altre punt de vista: el de la difusió. Va ser una coneguda impressora de la seua època, no sols pel llarg període en què va exercir com a tal, també pels seus projectes editorials i la qualitat de les seues publicacions. Sota el pseudònim dels seus dos marits, Jerònima Galés va imprimir més de 250 llibres. Entre les seues publicacions figuraven les institucions valencianes més importants de l’època, com La Generalitat, L’Arquebisbat, o L’Hospital General de València. Ací mostrem uns versos que va escriure en una de les seues publicacions, on clarament defensa la seua pròpia vàlua:

Literatura i poesia

Beatriu Civera (1914-1995), nascuda i criada a València, fou una dona trempada i amb una greu consciència de comunitat. Va ser una de les poques artistes literàries de postguerra que es va decantar pel gènere novel·lesc. De les seues quatre novel·les, només dues van veure la llum: Entre el cel i la terra (1956) i Una dona com una altra (1961). Compaginà l’escriptura amb el seu treball de caràcter periodístic, sent la primera dona que va escriure en un diari de la nostra terra. Aquesta vocació d’escriure es reflecteix també en el seu art. El contacte pla i sincer amb les persones, les veïnes i els veïns de València amb qui vivia, a qui cosia roba, les amistats del carrer, del barri, les notícies a què tenia accés des del periòdic... tot allò que vivia i l’envoltava, tot l’anava marcant fins al punt d’arribar a tindre una influència decisiva en les seues novel·les i en l’evolució literària i intel·lectual dels seus escrits. Maria Beneyto (1925-2011) va nàixer a València, però es va criar a Madrid fins a l’any 1937. Començà publicant en castellà, però la primera editorial que va divulgar els seus poemes l’animà a publicar en la seua llengua natal i així va nàixer el seu

primer poemari en valencià Altra Veu (1952). A més de la ja nomenada, destaquem les seues obres Cançó oblidada (1947), Eva en el temps (1952), Ratlles a l’aire (1952) i Criatura Múltiple (1952), aquesta última premiada per la Diputació de València. Al llarg de la seua carrera, va rebre altres guardons de prestigi com el Premi de les Lletres de la Comunitat Valenciana i el Premi de la Crítica en català. En 2000 va ser guardonada per les Corts Valencianes, en ocasió del Dia Internacional de la Dona Treballadora. La seua obra La dona forta (1967) és el màxim exponent dels seus ideals feministes, expressats amb tal picardia que van aconseguir sortejar la fèrria censura: El cas és que va deixar el Club per a casarse -ella era pensionista- i… ja no es va saber més d’ella! I ací ens quedem nosaltres lluitant, barallant per a fer del Club el que totes volíem que fora. El Club! Este nucli informe d’on sempre va faltar el prototip millor de l’espècie, la dona feliç. (…) Ací venien, i continuen venint, les que callaven les seues decepcions matrimonials, trencadisses en el més profund del seu ser. Les que suportaven amors intranscendents per no caure en el buit i es quedaven més buides encara després de la crua

experiència. I l’altre prototip també: la soltera major. La soltera major “en vinagres concentrats”, quasi patològica… (…) Acostant-nos al present, es perfila una figura cim de la nostra literatura contemporània: la per tots ben coneguda Isabel-Clara Simó (1943-2020), alacantina, veïna d’Alcoi. Va ser esta una dona il·lustrada i summament eloqüent. Vaja, que donava gust sentir-la parlar i, sobretot, llegir-la. Va arrasar en tots els gèneres que es va proposar i va conquistar lectors de totes les edats, amb un estil sensible i ferm. Opinava que la literatura era una fi en si mateixa, i que l’estètica era tan important com el contingut. Una vegada va dir, “la literatura no és una teràpia, no serveix per a res. És una obra d’art. No és útil: si en voleu, de coses útils, aneu a una ferreteria. La literatura és un instrument de pensar i de sentir. No és una eina”. Simó ens va deixar fa tres anys, amb un llegat de més de quaranta obres publicades (Júlia, Històries perverses, La salvatge, Dones, Amor meva...) i una llarga llista de premis a la qualitat del seu treball, a la seua passió per les lletres i al seu compromís amb l’impuls de la literatura femenina.

Ar ts

Les

En l’actualitat, el panorama literari bull de noves personalitats, formats i idees; cadascuna amb el seu estil propi, però totes lliures d’escriure sense complexos. Malgrat el gran valor de les noves perspectives i parafrasejant l’escriptora contemporània Rodríguez Magda, també hem de desenterrar les nostres autores clàssiques perquè els renovats lectors reconeguem aqueixa cultura que com a poble hem construït i ens fa més rics i més autèntics. Estimats lectors, devoreu clàssics, descobriu autors emergents, repreneu aqueix vell llibre que fa temps vau deixar a mitges... I als escriptors, senzillament, gràcies.

Literatura i poesia

U N POBLE REPLET D’ART

Àngela Cortijo

n rei poderós va aparéixer en una vall fidedigna, i l’anomenà, en aquell moment, com a una Vall molt Digna. Tavernes de la Valldigna, que pertany a aquesta vall, s’ompli de tradició, festa, gastronomia i art. Quan la primavera aplega amb el cant del teuladí, la gent celebra la Pasqua menjant tonyes i arnadins. Quan “Amparito Roca” sona pels carrers de nou, els casals obrin les portes i tot és un enrenou. A través d’una finestra que connecta amb el mar, “Chule”, per la Mediterrània, ens convida a navegar. És hora de caminar cap als paisatges vallers: diversos porrats trobarem on podrem comprar fruits secs. 10

Una gran cua es forma al voltant de tots els forns per comprar coca de mestall els dijous de la tardor. Preparant, per a setembre, una disfressa original, marxen les festes patronals i a l’alt Calvari es pujarà. Una porta de paper s’obri amb bones lletres i Chirbes dona a conéixer la història valenciana arrelada al nostre poble. Poble de TRADICIÓ. Poble de CULTURA.

Ar ts TAVERNES

Finestra a la mar, obra de Jesús Martín–Lorente, “Chule”

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

Les

Literatura i poesia

C OM LA INTEL·LIGÈNCIA

ARTIFICIAL AFECTARÀ EL DISSENY GRÀFIC I L’ART Aleix Carricondo Mitjans

n el segle XXI la Intel·ligència Artificial (en endavant IA) ha sorgit com una força transformadora en diverses àrees de la vida. Un dels camps on el seu impacte és més palpable és en el disseny gràfic i l’art. La IA està revolucionant la forma en què concebem, creem i experimentem els dissenys i la creativitat visual. En aquest text explorarem de manera exhaustiva com la IA està afectant i continuarà afectant aquestes disciplines, des de la creació d’obres d’art fins l’evolució dels processos creatius. En primer lloc parlarem de la generació creativa i assistència al dissenyador. Sabem que la IA està influint en la generació creativa i donant assistència a dissenyadors i artistes. Per a la generació d’idees creatives, la IA pot analitzar grans quantitats de conjunts de dades, tendències i estils, per a inspirar i assistir els creadors amb idees innovadores i rellevants per als seus projectes. La IA és capaç de personalitzar el contingut visual de manera dinàmica per audiències específiques, la qual cosa dona com a resultat experiències més impactants i efectives. 12

La IA està millorant l’eficiència en el disseny gràfic i l’art en automatitzar tasques que abans eren manuals i consumien temps de forma considerable, per exemple en l’edició d’imatges. Els algoritmes de la IA poden millorar automàticament la qualitat de les imatges, ajustar il·luminacions i contrast, corregir imperfeccions i aplicar efectes, tot en temps real. També pot suggerir paletes de colors basades en la psicologia del color, tendències actuals i preferències del públic, simplificant la presa de decisions del disseny. Pot adaptar automàticament el contingut visual per a l’ús de diferents plataformes i dispositius, garantint una presentació coherent i efectiva.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

2024

LA DE

Veiem ara la IA com a eina per a la investigació creativa. Aquesta també pot ser una eina valuosa per a la investigació i l’explotació creativa. Amb la IA es poden analitzar grans quantitats de dades per a identificar tendències emergents en el disseny i l’art, permet als creadors estar al dia. També apareix l’experimentació visual, ja que els artistes poden utilitzar aquesta eina per experimentar amb estils i tècniques que d’altres formes serien més difícils d’aconseguir.

TAVERNES

No obstant això, aquest avenç no està exempt de reptes ètics. La creixent presència de la IA planteja preguntes importants sobre l’ètica i la cultura sobre el disseny gràfic i l’art. Per exemple, l’autoria i l’autenticitat. Qui és l’autor d’una obra creada per IA? Com es manté l’autenticitat en un món inundat de creacions algorítmiques? Una altra provocació moral seria l’impacte en la creativitat humana. Pot la IA afectar negativament a la creativitat humana en fer que artistes i dissenyadors depenguen en excés de les màquines?

La col·laboració entre màquines i humans és una tendència en ascens. Les IA no substitueix la creativitat humana, sinó que la complementa. Dissenyadors i màquines treballant junts. Els dissenyadors poden utilitzar la IA per a accelerar el seu procés creatiu i explorar noves idees en col·laboració amb els algoritmes intel·ligents. Inclús crear contingut visual en temps real, el que és especialment útil en mitjans interactius i experiències digitals.

Falla Prado

Amb la IA, no només estem veient una automatització de les tasques, sinó també està obrint noves possibilitats en la creativitat i l’art. Quant a la generació d’obres d’art, alguns algoritmes de la IA poden crear obres d’art completament originals, la qual cosa planteja preguntes fascinants sobre l’autoria i la creativitat en un món on les màquines són capaces de crear art. Pel que fa a l’estil personalitzat i la fusió d’influències, la IA pot aprendre estils artístics específics i fusionarlos per a crear obres úniques que reflecteixen múltiples influències culturals i estilístiques.

Literatura i poesia És important considerar la potència i els límits de la creativitat algorítmica. La IA pot generar dissenys creatius, llavors, correm el risc que els resultats siguen homogenis i sense veritable innovació? La interacció entre creadors humans i algoritmes intel·ligents pot ser clau per superar els límits de la IA i aconseguir avenços autèntics en l’art i el disseny. L’art generatiu i les experiències interactives són àrees on la IA està desenvolupant un paper destacat. La IA pot crear art de manera dinàmica en resposta a estímuls en temps real, la qual cosa obri noves possibilitats a l’art interactiu. A més, permet la creació d’experiències visuals immersives i personalitzades que responen a la interacció de l’espectador. La IA està ajudant artistes i dissenyadors a explorar nous territoris estilístics i narratius. Inclús es pot fusionar i experimentar amb diferents estils artístics, que ens portaran a la creació d’obres híbrides úniques. Alguns sistemes d’IA poden crear narratives visuals autònomes, desafiant les estructures narratives tradicionals. 14

L’avenç de la IA creativa és un camp en constant evolució. Els avenços en l’aprenentatge profund permeten a les IA comprendre i generar contingut visual amb major sofisticació, ja que pot traduir textos en imatges i té aplicacions en el disseny editorial i publicitari. L’art contemporani està incorporant cada vegada més la IA com una eina i mitjà d’expressió. Artistes i programadors treballen junts per a crear obres d’art interactives que utilitzen la IA en temps real, utilitzant-la per a analitzar i visualitzar grans conjunts de dades, que la porten a la creació d’obres basades en informació. La IA tindrà també un impacte en l’educació i la formació en el disseny i l’art. Ja existeixen plataformes d’IA que ofereixen tutorials i exercicis personalitzats per a ajudar estudiants i professionals a millorar les seves habilitats. Els programes educatius estan adaptant els currículums per a incorporar conceptes de la IA i preparar els futurs creatius per treballar amb aquesta tecnologia.

Ar ts

Les

Però la IA planteja reptes a l’ètica, la privacitat i els drets d’autor. Qui és el propietari d’una obra d’art generada per IA? Les lleis de propietat intel·lectual han d’adaptar-se a aquests nous elements. La IA pot reflectir camins inherents segons les dades amb què s’entrena, la qual cosa planteja preocupacions sobre la discriminació i la representació. A mesura que avancem cap al futur, és essencial reflexionar sobre les possibilitats i reptes que la IA presentarà al disseny gràfic i l’art. Un model híbrid creatiu? La col·laboració entre humans i màquines pot portar-nos a la creació d’obres vertaderament innovadores i úniques. Tot i la influència de la IA, l’originalitat i la visió humana seguiran sent essencials per a l’art i el disseny autèntics. En conclusió, la IA està transformant de manera profunda el disseny gràfic i l’art. Des de la generació d’idees fins la creació d’obres d’art úniques, la IA s’està convertint en un aliat inavaluable per als creadors visuals. No obstant això, aquests avenços plantegen reptes ètics i culturals que hem d’abordar amb responsabilitat i creativitat. La col·laboració entre humans i màquines promet un futur emocionant i ple de possibilitats en el món del disseny i l’art. En abraçar la innovació tecnològica mentre preservem l’essència de la creativitat humana, podem esperar un món visualment més enriquidor i significatiu.

Per tal que pugueu veure la magnitud que està agafant la IA, tot el que heu llegit de “Com la IA afectarà al disseny i l’art” fins al moment està escrit amb IA mitjançant el “ChatGPT” i traduït manualment al valencià. Això demostra diverses coses, que la capacitat d’aprenentatge i desenvolupament de l’eina és impressionant, però que, a la vegada, mostra algunes febleses generant repetibilitat o imperfeccions en els escrits. També, posarà en dubte la veracitat de molts projectes ja que no podrem saber si han estat “ajudats” per aquestes noves tecnologies. Si voleu conéixer més l’eina, totes les imatges d’aquest apartat les hem fet també amb IA. Ens ha servit per conéixer l’eina, veure les seves capacitats i limitacions igual que en té el ChatGPT. 15

Literatura i poesia El dilema més gran que sorgeix davant l’aparició d’aquesta nova eina, és si abolirem la creativitat humana, però desprès de jugar amb la IA es pot demostrar que la creativitat no es perdrà, simplement la canviarem i li donarem ales per poder anar més lluny. La creativitat s’ha vist augmentada, ja que el temps d’execució és menor, és a dir, tu fas un primer disseny, en un minut i sobre aquest disseny ja pots començar a implementar canvis per a obtindre resultats molt variats. Per a fer anar bé aquesta nova eina, és veritat que s’ha de ser concret i detallista donant indicacions, ja que si no els resultats poden ser abstractes i llunyans a l’objectiu que volem assolir. Passem de ser creatius dibuixant, a ser creatius inventant i detallant què volem crear amb IA, ja que amb la possibilitat de fer més creacions en format prova/error és més fàcil anar rectificant i millorant. La innovació apareixerà en la narrativa i, a mesura que els dissenyadors s’entretinguen amb aquesta eina, tindran la capacitat de ser més precisos en les sol·licituds cap a la IA i més rebuscats si cal. 16

S’ha comprovat que els dissenys amb IA no són perfectes, estan també sotmesos a errors. Errors de qualitat d’imatge, distàncies focals errònies, mancança d’elements bàsics que haurien d’aparèixer per defecte... Però com podreu comprovar en les imatges que adjuntem en aquest apartat, la IA encara té molts defectes que cal millorar i encara hi ha molts elements que se li escapen de les mans. En ocasions presenta defectes en la definició de la imatge, mans mal acabades, cames de més... Per a poder obtindre un resultat d’aquesta eina amb precisió i correcte s’ha de ser molt precís, i, tot i ser-ho, de vegades no representa el concepte que volem crear. En aquest cas nosaltres li hem demanat que ens fera falleres i fallers, amb vestits de color roig i daurat, negre i platejat, li hem demanat també que aparega de fons la Ciutat de les Arts de València i que apareguen tomaques, ja que és un dels símbols del nostre escut de la falla, i no sempre hem obtingut resultats de vestits de fallera o faller.

Ar ts

Les

A més a més, un gran dilema que pot generar de cara al futur és, quins són els cànons de bellesa i perfecció que segueix la IA? En totes les proves que hem fet creant personatges, no hi ha hagut cap que estigués fora del cànons estereotipats de bellesa, tant masculina com femenina. La IA per defecte no mostra imperfeccions de la pell, asimetries corporals, discapacitats... En la seva majoria, les persones generades són de faccions caucàsiques europees. La IA està discriminant o és racista? O simplement ens està mostrant un món que ho és? Recuperem el concepte que la IA només recull, analitza i transforma dades que ja estan en els nostres servidors. Dit això, hem ensenyat correctament la IA quin és el món on vivim o només li hem ensenyat un món idealitzat? De ben segur que la IA obrirà debats més enllà del disseny i l’art, entrarà en l’ètica, la moral, la política i molts més camps. Queda molt per descobrir, queda molt per aprendre de la IA i encara queda molt per ensenyar-li també. 17

Arquitectura

L A TRADICIÓ ARQUITECTÒNICA D

es del principi dels temps la humanitat ha creat habitatges d’acord amb condicionants com el clima, la topografia i els materials que la pròpia natura aporta. A la nostra terra, entendre com és l’entorn que ens envolta ens permet entendre com és una barraca valenciana i perquè és tan característica i exclusiva de les nostres latituds. La barraca té una funcionalitat clau i és la de servir de refugi per a les persones que treballaven el camp i les seues eines, ubicades a terrenys plans de l’horta i clarament identificables pel seu característic sostre a dues aigües reforçat amb canyes. Centrant-nos en l’arquitectura de la barraca cal fixar-se bé en la superfície que ocupa, que habitualment sol ser d’uns 40 metres quadrats, sobre quatre parets blanques típiques de l’arquitectura mediterrània. Per posar en context aquestes construccions hem de mirar més enllà de les nostres muntanyes, a regions africanes, on construccions similars estan fetes d’adob, la planta que ocupen és rodona i el seu objectiu principal és d’oferir protecció als membres de la família; mentre que a regions com Islàndia les cases típiques de les persones que treballen el camp o la ramaderia habitualment estan fetes de pedra, amb sostre de terra i matèria vegetal per tal d’aïllar-se de les temperatures i dels fenòmens meteorològics com la pluja.

DE LA BARRACA VALENCIANA

David Ferre

Els materials típics de la barraca valenciana es poden classificar en tres grans grups: canya, fang (pallús) i fustes. La canya, present sempre a les vores de l’aigua, a rius i sèquies, ofereix a la barraca flexibilitat i una estructura lleugera utilitzada sobre tot en parets interiors i sostres. D’aquesta forma s’utilitzava el recurs local de primera mà amb un fàcil accés i facilitat també per a fer reparacions, si es necessitava. Cal parlar també del fang i pallús, que aquest darrer és una barreja entre el fang comú i el rebuig de la palla després de trillar el gra, utilitzada sobretot per acabats, atovons i revestiment, doncs la fibra de la palla li ofereix una rigidesa extra com agent connector del material. Finalment, cal parlar de les fustes abundants i presents en tot l’ecosistema valencià utilitzat essencialment per construir portes i finestres, així com també elements estructurals com bigues. Donat les dimensions de la barraca les bigues no eren molt grans.

Ar ts

Els detalls decoratius i arquitectònics de la barraca valenciana tradicional són testimonis d’una rica herència cultural i artesanal, aportant personalitat i un toc únic a aquestes construccions. La utilització dels recursos naturals del voltant així com la ubicació de les mateixes reflecteixen l’harmoniosa relació entre l’entorn i la història local, destacant la funcionalitat, l’ús sostenible dels materials i la convivència comunitària com a valors clau entre el seu disseny i la construcció.

VALLDIGNA

2024

LA DE TAVERNES

La barraca valenciana també té detalls molt especials com els rellotges de sol situats a les parts frontals de les barraques o les rajoles dibuixades a mà amb diferents motius geomètrics. Cal dotar d’especial atenció a les rajoles dibuixades amb tècniques artístiques artesanals expressant simbologia valenciana, escenes quotidianes o simplement un nom per identificar el lloc. Aquestes rajoles dibuixades amb colors vius, formes orgàniques i en ocasions conformant mosaics formen part de l’encant peculiar i artístic que caracteritzen les barraques valencianes. A dia d’avui moltes propietats, espais i inclús carrers estan identificats amb rajols que hereten aquest estil tant propi i mediterrani.

Les

Falla Prado

Des del punt de vista arquitectònic la barraca valenciana es caracteritza pel sostre ben alt, en punta transversal, i de vegades -sobretot les més modernes- acabades amb la típica teula àrab. La disposició del sostre d’aquesta forma tant especial la dota d’una facilitat evident per evacuar les precipitacions de forma molt eficient. Els porxos de les barraques li confereixen un atractiu especial dotant d’espai extra per a l’ús dels seus habitants aprofitant les bones temperatures de la majoria dels dies de l’any. Habitualment podem trobar porxos fets amb parra per a potenciar la vida comunitària i creant espais per a reunions socials, en ocasions s’aprofitava també per a cultivar raïm per a l’autoconsum. Aquests tipus d’aprofitament d’espais són molt abundants a totes les regions banyades per la mar Mediterrània.

L’elegància rústica de l’interior de la barraca era present amb mobles fets amb fusta preparats per a esprémer fins el darrer racó disponible per a optimitzar espai. Podem trobar broderies i tèxtils artesanals fets pels membres de la barraca i treballat a mà, s’hi pot apreciar l’habilitat i la destresa dels artesans locals de l’època així com també la importància de preservar tècniques tradicionals.

Arquitectura

L A LLAR DE LA BONA LLETRA

Àngela Cortijo Perona

a literatura -com els amants- acostuma a venjar-se de qui no s’arrisca a arribar fins el límit; una escriptura a mitges és una mentida.

CAMISA DENTEGADA

Rafael Chirbes

e sortit al balcó, com quan, per escriure un decasíl·lab del pati, escriure estant, llance el pinzell o el deixe caure, despreocupadament. Un altre jorn d’octubre m’escura la veu: Decapitar el fre líquid que em delimita, fendre la contrada estergida pel fullatge Oure el batent d’una passa, cap a la pluja camines. Joan Vicent Clar, Le sucrier velous.

er a mi, l’escriptura i el fet d’unir-me amb altres companys per a organitzar determinades iniciatives, ha estat tot el mateix, perquè sempre he sigut conscient que aquí moltes coses no es feien perquè faltaven les gleres bàsiques per a possibilitar-les. El camí ha estat bonic però, sovint, esgotador. De fet, estic cansat, perquè tampoc, en l’ordre personal i polític, m’ha agradat quedar-me quiet. José Monleón, La travesia.

Ar ts VALLDIGNA

2024

LA DE

es de l’antiguitat la societat ha tingut la necessitat de compartir escrits, anècdotes i experiències que han cristal·litzat en la cultura de les diferents civilitzacions que, avui, han passat a denominar-se pobles, comunitats o països. Com a habitants que som, tenim la gran sort de poder compartir entre nosaltres la cultura que ens ha vingut històricament i, el que és més important, la que encara anem propagant mitjançant escriptors, periodistes i altres persones que es dediquen a aquesta matèria. El nostre poble, Tavernes de la Valldigna, no es queda enrere, ja que podem gaudir de tres excel·lents escriptors que han nascut a aquesta població: Rafael Chirbes, José Monleón i Joan Vicent Clar.

TAVERNES

Rafael Chirbes va nàixer en 1949 i va morir l’any 2015. El conjunt de la seua obra narrativa fa referència a la seua biografia on es reflecteix l’època històrica en què va viure. Va començar sent crític gastronòmic, i obra fonamental d’aquesta etapa és Sobremesa (1984), una obra culinària molt original. També li agradava viatjar i, per tant, va relacionar la gastronomia amb les diferents ciutats en diferents obres. Però tal volta es va centrar més en les seues reflexions sobre l’escriptura, amb obres com Crematorio, amb la qual va guanyar el Premi de la Crítica l’any 2007. També té d’altres obres importants com La buena letra (1994) i En la orilla (2013), amb la qual va guanyar el premi Nacional de la Crítica l’any 2014 i el Premi Nacional de Narrativa l’any 2014. En aquestes últimes obres, Chirbes mostra la seua preocupació per la transformació modernista dels paisatges de la costa del Llevant.

Falla Prado

Les

Arquitectura 22

José Monleón va nàixer el 1927 i va morir a Madrid l’any 2016. De xiquet va viure l’etapa de la Guerra Civil. Quan era estudiant de Dret a València va començar a tenir contacte amb el teatre i va combinar el seu treball d’advocat amb el de crític cinematogràfic, encara que, finalment, va deixar el seu treball d’advocat i es va traslladar a Madrid, en concret a l’Escola del Cine, i fou una de les firmes més reconegudes de la revista Triunfo. Va fundar, en 1957, les revistes Nuestro Cine i Primer Acto. A la dictadura franquista va desenvolupar una activitat crítica molt compromesa i, des del primer moment, es va posicionar en contra del teatre conservador, el qual descriu en la seua obra Treinta años de teatro de la derecha (1971). Monleón va entrar a la línia avantguardista d’on van sorgir alguns dels seus assajos més populars: Teatro de Max Aub, García Lorca o El mono azul, entre altres. A la dècada de 1960 va dirigir algunes col·leccions de llibres, com El mirlo blanco (Taurus), i entre 1982 i 1991 va entrar com a crític teatral en Diario 16. La seua activitat és molt extensa i apostava per un teatre a favor de la pau i la solidaritat. Va aconseguir els premis de La Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts (2003) i el Premi Nacional de Teatre (2004).

Joan Vicent Clar va nàixer l’any 1962 i va morir el 1990. L’any 1984 va fundar la revista Tac Carbònica amb una colla d’amics i, aquell mateix any, va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia per la seua obra Le sucrier velours (1998), el seu primer poemari i l’únic, ja que, posteriorment, va tenir la voluntat de no publicar més. Aquesta obra va suposar un trencament amb l’estètica poètica del moment i va connectar més amb els moviments d’avantguarda. Des d’aleshores escriu diversos poemaris que va anar refent, inclús el ja publicat. El resultat de tot aquest treball es condensa en l’obra Infinitud de paisatge, on culmina un procés de reelaboració constant. Al cap de poc d’enllestir-la va decidir posar fi a la seua vida. En definitiva, va ser un poeta valencià adscrit al corrent del realisme intimista i va ser l’escriptor més jove en aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dins dels Premis Octubre, en 1984.

Ar ts

Aquests tres autors, compromesos amb les arts i les lletres i els quals van dedicar les seues vides completament a l’activitat literària, són un reflex de la cultura de la nostra societat, i és per això que, recentment, l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha mostrat el seu desig d’homenatjar Rafael Chirbes i els altres autors, José Monleón i Joan Vicent Clar, dins la ciutat de Tavernes. L’Ajuntament ha adquirit la casa natal de Rafael Chirbes i, aprofitant el títol de l’obra de Rafael Chirbes, La buena letra, s’ha decidit nomenar-la com La Llar de la Bona Lletra, un espai que té com a objectiu transformar-se en un centre cultural amb el suport del Consell Valencià de Cultura (CVC). També es veu implicada la Fundació Rafael Chirbes. L’anterior alcalde de Tavernes, Sergi González, ha destacat que “per a Tavernes és molt important dur endavant el centre cultural ‘La llar de la bona lletra’, per a divulgar les obres i la vida de tres grans escriptors del municipi i continuar creixent a nivell cultural i històric. Estem molt satisfets pel recolzament del Consell Valencià de Cultura, ja que ens ajudarà a impulsar el projecte i a treballar conjuntament en el futur”.

El més interessant és la ubicació de la casa natal de Chirbes dins d’aquesta localitat: està situada en la plaça de l’Escriptor Rafael Chirbes, enfront de la Biblioteca Municipal i al costat de la Casa de la Cultura. Aquesta localització esdevé positiva per tal de crear aquest espai cultural puix que permetrà portar endavant aquest projecte d’una manera més completa. La Casa de la Cultura és un espai que rep nombroses exposicions, xarrades i actes culturals diversos. També compta amb un gran saló d’actes que facilita aquesta tasca de divulgació. Més endavant podrem comprovar com és d’important aquesta ubicació quan parlem de les propostes per a aquest projecte.

Les

A l’abril d’aquest any, l’Ajuntament, junt amb els regidors, arquitectes i altres personalitats que porten endavant aquesta proposta, va sol·licitar als centres que reuniren grups d’alumnes per tal de fer una reunió a la Casa de la Cultura: aquesta reunió es va desdoblar en dues parts i la primera consistia en explicar com s’anava a dur a terme aquesta iniciativa i, en la segona, se sol·licitava a l’alumnat que va anar a participar-hi que feren propostes per a aquest projecte. En aquesta reunió hi havia alumnat de totes les edats i totes les escoles, i aquest fet va ser prou interessant perquè podíem comptar amb la versió més creativa dels més menuts i amb la versió més realista dels majors. 23

Arquitectura

Durant aquesta reunió es feren propostes molt interessants: la conversió en zona de vianants de la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes per tal de convertir aquesta zona del poble en un espai cultural, perquè es va proposar fer nombroses activitats, com per exemple fires de llibres o concursos literaris, entre d’altres. És per això que comentàvem abans que la ubicació de la casa de Rafael Chirbes és interessant perquè, com que està al costat de la Biblioteca i de la Casa de la Cultura, es poden desenvolupar millor aquestes activitats. També es va parlar de fer nombroses exposicions dins la Llar de la Bona Lletra i recitals per tal que la població conega els escriptors locals i la importància que han tingut dintre de la literatura. En definitiva, hi van haver moltes més propostes damunt la taula que les autoritats locals van recollir. 24

També, en aquesta reunió, es va parlar sobre la distribució de la Llar de la Bona Lletra: la idea era, més o menys, tombar la casa i tornarla a fer amb diverses plantes. Hi hauria una planta baixa, que podria servir com a lloc on es recolliren exposicions que es podria ampliar fins a la primera planta, i altres plantes superiors que serviren com a punt d’encontre entre artistes locals o d’altres localitats, comunitats o països: aquest fet és molt interessant perquè permet que, a Tavernes, rebem la visita d’escriptors, periodistes o artistes i tinguem l’oportunitat de conéixerlos i descobrir les seues obres. També dona l’oportunitat que persones que volen formar-se i desenvolupar el seu enginy cultural tinguen més oportunitats de mostrar-se a la societat i de nodrir-se de les veus que tenen més experiència en aquest sector.

Ar ts

En conclusió, el projecte La Llar de la Bona Lletra és una iniciativa que permet a la població una aproximació més profunda a la cultura i el desenvolupament i la integració a diferents activitats, però el més rellevant és la intenció de participació dels artistes, així com aproximar-los entre si i donar l’oportunitat a persones que s’inicien en els seus desitjos de mostrar les seues qualitats artístiques a formar part d’aquest gran ventall cultural.

Les

Arquitectura

1958

Cristina Ortells Grau

imecres, 25 de setembre del 2013, i com totes les vesprades enfilen el carrer Enguera àvia i net. Alberta i Jaume, es dirigeixen a agafar el metro a la parada Avinguda del Cid, direcció Roses. Ell ha estat les dues últimes hores jugant en el parc de l’Oest, parc que ell anomena com el parc de la iaia per estar enfront de sa casa, amb la companyia de la incansable Alberta que ha estat asseguda a un banquet doblant papers i fent avionetes per al seu net que somia amb ser pilot i arribar a la lluna mentre els fa volar prop de l’avió que es troba en el parc. Arriben al metro, pugen al primer vagó i s’encaminen a casa de la filla. Fa un anys que viu a Manises, però no han canviat de col·legi a Jaume, així pel matí l’acompanyen ells i de vesprada s’encarrega l’àvia Alberta, que acompanya el seu net fins l’hora d’agafar el metro i tornar-lo a casa. Al mateix vagó trobem Dídac, un jove de 25 anys que murmura sobre el Miquelet: La torre del Miquelet és la torre campanar de la catedral de València. La construcció de la torre s’inicia el 1381 i finalitza el 1429.

Se l’escolta xiuxiuejar mentre Jaume passeja pel vagó amb una de les avionetes que ha preparat l’àvia, defenent davant de tothom que les avionetes preparades per la seua iaia volen lluny i són les millors. Dídac se’l queda mirant un poc molest, intenta memoritzar cites de la seua llibreta, però quan menys se n’adonen, són les 19:58h i ja han arribat a la parada de Roses, on els tres baixaran i cadascú seguirà el seu camí. Dijous, divendres, dilluns, dimarts, dimecres.. cada dia, quan hi ha escola, Alberta segueix la seua rutina. Té 74 anys, però és una dona vital i ben forta. Es fa el café amb les amigues a primera hora del matí, fa la compra, prepara el dinar, manté sa casa ben curiosa, viu sola des que la seua filla es va casar perquè va quedar vídua quan Mireia sols comptava amb 5 anys.

Ar ts

Les

El destí fa que finalment ambdós famílies creuen paraula amb el Miquelet com a testimoni. Alberta, acompanyada pel seu net en una excursió organitzada per les mestresses de casa de Patraix on moltes acudeixen amb els seus nets i netes per a descobrir més sobre el Miquelet i el centre de València, ràpidament reconeix el guia i entén el perquè dels seus textos i xiuxiuejos.

VALLDIGNA

2024

Són molts mesos coincidint i Jaume ràpidament li ho fa notar amb la veritat d’un xiquet de la seua edat, s’anima després de la presentació del Dídac a dir: Jo et conec del metro, a que sí iaia? Tots riuen després de respondre-li ell, jo a tu també et conec del metro, sempre fas volar avions.

Ella porta Jaume a casa la seua filla on, després d’una breu conversa i acomiadarse del seu net amb un petó i una abraçada que li costa d’amollar, torna de nou al metro per anar a sa casa.

Vesprades i vesprades compartint vagó fins les 19:58, Dídac i Alberta ja es coneixen de vista i fins i tot se saluden quan topen en l’entrada o sortida del vagó. De vegades seuen a prop o al costat però mai han parlat, ella el sent i el veu murmurar sobre la Llotja, el Mercat Central i de vegades té ganes de prendre la paraula i comentar-li, però es manté callada intentant controlar el seu net, que fa volar la seua imaginació al mateix temps que la seua avioneta, fent partícips molts viatgers.

Ella continua perfeccionant avionetes, Jaume li ha mostrat els avantatges d’Internet i ella recerca sobre papiroflèxia en Google en el seu temps lliure. Mentrestant, Dídac llegeix sobre les llegendes de València, intenta conéixer les millors parades del Mercat Central i passa el temps amb Neus fent plans per a viatjar a Argentina i que conega les seues arrels.

TAVERNES

Com cada vesprada, coincideixen els tres al primer vagó del metro. Els dos adults pensen que és el millor vagó, perquè és el que primer aplega i el que més a prop té l’escala quan estaciona a Roses, prop de les 20:00h.

Per altra banda, Dídac ja es troba a casa, viu ben prop de la parada amb la seua parella. En un acte de bogeria i amor ha creuat l’Atlàntic per conéixer personalment Neus. Es conegueren en una plataforma de jocs, l’amistat es va transformar en un amor virtual i passaven els dies penjats al telèfon, fins que ell, que vivia sol amb la seua àvia Milagros en Argentina, va decidir amb l’espenta d’ella, vindre a València. Des d’aleshores, ja fa dos anys d’això, ha treballat de cambrer, de model, de peó de magatzem, de vendedor... i per fi, fa uns mesos, de guia turístic. La seua passió i els seus estudis han sigut valorats i, malgrat no tindre un bon sou, és feliç en la seua feina.

Falla Prado

Dídac segueix tots els dies el mateix trajecte, deixa la Plaça de la Verge i camina passant per davant d’infinitats d’edificis històrics de València: la Llotja de la seda, la Catedral, el Miquelet, el Mercat Central, l’Ajuntament i, per últim, l’estació del Nord, on agafa el metro amb ganes d’arribar a casa. Repassa mentalment les notes oficials de l’oficina de turisme, les repeteix cada dia a aquells que elegeixen saber-ne més de la història de la ciutat amb el seu tour: Imprescindibles de València, on els turistes naveguen pel centre amb les seues explicacions. Intenta fer el recorregut divertit i anota cada anècdota aconseguint fer seues les descripcions i històries. A ulls dels seus superiors és el millor guia turístic del grup.

Arquitectura

Ar ts

El 14 de març, l’últim dia d’escola de Jaume abans de les vacances de falles, Alberta pujava al metro com cada dia i també ho feia Dídac, però ell ho feia acompanyat per una dona entrada en edat, ben semblant i amb un vestit preciós. En creuar les seues mirades es van reconéixer, Alberta i Milagros havien sigut companyes de costura, amigues i més que amigues durant la seua joventut. Milagros va emigrar amb la seua família a Argentina per buscar un futur millor mentre trencava el cor a Alberta que es quedava a València estudiant magisteri i trobant a faltar la seua Mila, s’escriviren algunes cartes, però al 1958 Dídac, entre altres dades molt interessants va contar la llegenda del timbre del Miquelet i els va mostrar com, amb un colp en la paret amb una pedra, prop de terra, s’avisava al campaner que vivia en la mateixa torre del moment en què havia de fer sonar les campanes. El grup es va quedar bocabadat en observar la distància del forat en relació a la vivenda del campaner quasi 25 metres més amunt. D’aquest grup de persones majors i valencianes, Dídac va gaudir molt perquè també en sabien molt de València i va acabar l’eixida amb tres o quatre fulls més d’informació i recomanacions. En acabar la visita guiada, Alberta es va acostar a parlar amb Dídac i entaularen una amistat que s’alimentava cada dia al metro on es creuaven fins les 19:58, amb l’arribada del metro a Roses.

Les

les coses no funcionaven com ara i perderen el contacte, cadascuna va fer la seua vida però mai s’oblidaren l’una de l’altra. Amb 19 anys el destí les va separar, són filles de la postguerra, van viure una joventut marcada pel masclisme i el patriarcat, però han passat 55 anys i les dos tenen ben present tot el que van viure juntes. Tenen la mateixa edat, 74 anys molt ben portats i molts anys per davant. Al seus nets els conten que es coneixen des de menudes, Dídac era sabedor de la història d’amor de la seua àvia, però mai havia pensat que Ber, seria l’Alberta que ell havia conegut al metro. Arribaren les 19:58 i el metro parava a Roses. Els quatre baixaren a l’estació, però aquesta vegada els camins s’enllaçaren de forma distinta: Dídac va acompanyar Jaume a sa casa, mentre que Alberta i Milagros seguiren on ho havien deixat anys enrere. El món havia canviat, ja no s’havien d’amagar, la seua família ja no estava per a posar cap impediment i eren lliures de viure el seu amor. Avui fa 10 anys que, enfront del parc de la iaia, enlairen la seua estima Mila i Ber.

Escultura

L ART D’ESCULPIR. ENTREVISTA A JESÚS MARTÍNLORENTE “CHULE”

Per Rafa Grau Almiñana

n aquesta entrevista ens endinsarem en el fascinant món de l’escultura i la creativitat de la mà d’un artista valler excepcional, Jesús MartínLorente, a qui afectuosament anomenem “Chule”. Jesús és un escultor amb un do innat per a dominar el ferro, que forja peces d’art que transcendeixen els límits del convencional. La seua habilitat per a modelar el metall es fusiona amb una ment inquieta i creativa, donant lloc a escultures que no sols capturen l’atenció, sinó que també arriben al cor de qui les contempla. Jesús no es limita a un sol mitjà artístic. La seua creativitat i genialitat no coneixen fronteres. Des d’escultures impressionants fins a la personalització de motos, disciplina amb la qual ha aconseguit un premi europeu. Aquest artista multidisciplinari ens demostra dia a dia que la seua imaginació és il·limitada. Cada projecte és un desafiament per a ell, una oportunitat per a pensar, dissenyar, provar i finalment donar vida a la seua visió artística. 30

Rafa: Benvingut Jesús, per a començar ens agradaria saber què et va inspirar a començar a treballar amb el ferro i com vas desenvolupar la teua habilitat per a donar-li forma. Jesús: Hola a tots i a totes. Sobretot va ser la curiositat, no sols pel ferro sinó per tots els materials. Quan era xicotet, notava que tenia habilitat amb el dibuix i capacitat per a concebre l’espai visualment. Volia saber com es podrien manipular i transformar les diferents matèries. La inquietud i la creativitat em van portar a desenvolupar més el treball.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

2024

Jesús: Celebre que em faces aquesta pregunta ja que una tècnica que m’interessa molt és la reutilització dels materials. Donar una segona vida a la ferralla, que ja ha fet el seu paper i que ara pot arribar a convertir-se en una obra d’art. És molt gratificant donarli una altra oportunitat, com passa a la vida mateix.

Jesús: Per suposat Rafa. Les persones que tinguen qualsevol tipus d’inquietud o projecte creatiu en ment que ho posen en marxa, malgrat que isquen impediments o problemes. Dedicar-li temps i esforç a les idees i intentar plasmar-les manté la creativitat desperta i cada vegada serà més fàcil crear. Si desisteixes i ho deixes córrer, estàs perdut.

Rafa: Parlant de creativitat, quines tècniques o pràctiques específiques utilitzes per a mantindre fluint constantment les teues idees creatives?

Rafa: En alguna entrevista anterior, has esmentat que creus que la creativitat es pot aprendre i desenvolupar. Pots compartir algun consell amb els nostres lectors sobre com poden cultivar la seua pròpia creativitat en la vida quotidiana?

Jesús: Com he dit abans, jo era un xiquet curiós i continue sent-ho, curiós, no xiquet. Quan va faltar mon pare jo tenia 7 anys i la seua soldadora va passar ben prompte a les meues mans. D’amagat i superant dificultats, em vaig ensenyar a soldar, ja que per l’edat que tenia no em deixaven tocar les eines. Més endavant, de jove, feia peces fusionades de pedra amb ferro, i de qualsevol tros de material treia un coret o una figura que li regalava a Rosi, la meua parella. El meu cabet no parava i sempre estava en marxa per a fer creacions.

TAVERNES

Jesús: Una vegada m’encomanen un projecte en concret, la meua ment comença a volar i va creant diverses maneres per portar-lo endavant, sempre pensant en nous reptes. El meu propòsit és anar més enllà i intentar aportar idees innovadores. Quan poses a treballar la imaginació, la creativitat ix cada cop més fluïda.

Rafa: Sols dir que creus que vas nàixer escultor. Pots aprofundir en com vas descobrir aquesta passió i com t’has format a tu mateix en aquest camí?

Falla Prado

Rafa: Hem sentit parlar dels teus projectes tan diversos, des d’escultures fins a motos particularitzades de forma exquisida. Com tries els teus projectes i com aconsegueixes mantindre la frescor i la innovació en cadascun d’ells?

Escultura

Rafa: Has comentat que tothom hauria de treure partit a les seues inquietuds artístiques i que les errades són lliçons. Pots compartir alguna experiència personal en la qual un error haja portat a una de les teues creacions més valuoses o innovadores? Jesús: Sí, en la mesura que siga possible, els somnis s’han de perseguir fins a aconseguir fer-los realitat. Potser et trobes amb impediments, però s’ha d’intentar superar aquests i buscar l’èxit i la gratificació personal. És clar que errors hi haurà sempre, forma part de l’aprenentatge. Respecte a la meua experiència concreta, puc contarvos que fa un temps estava fent fundició d’alumini per a unes peces i aleshores el material es va gelar massa ràpid i les peces van eixir amb forats i buits. En traure-les i observar-les bé, em vaig adonar que havien quedat molt atractives amb eixa irregularitat. O siga, que de l’errada vaig descobrir una tècnica diferent que hui en dia encara utilitze. Rafa: Segur que va ser un descobriment molt satisfactori per a tu i per a l’art en general. Parlem ara sobre el teu procés creatiu. Com trobes inspiració i com executes una idea des de la concepció fins a la realització? Com enfrontes els moments en els quals sents que la inspiració no està fluint? Tens alguna tècnica o enfocament per a superar el bloqueig creatiu? Jesús: És cert que de vegades em fan una encomanda i em sent bloquejat. Dibuixe i dibuixe esbossos i no arribe a aconseguir el que vull. En eixa etapa, per exemple algunes nits m’he despertat a les quatre de la matinada per a dibuixar el que en la meua ment estava donant voltes mentre dormia, i finalment he aconseguit plasmar el que volia. Eixes han sigut de les millors obres que he creat.

Rafa: Podem entendre que el procés de crear una falla pot seguir els mateixos passos que el d’una escultura, el material de treball és el que presentarà les seues particularitats. Jesús: Sí, per suposat. De fet una falla és una escultura efímera. Gaudeix de la seua esplendor durant uns dies, encara que tots sabem que darrere de la seua elaboració hi ha un gran treball per part dels artistes durant tot l’any. Rafa: Quina és l’obra d’art o projecte en el qual t’has sentit més desafiat creativament i com vas superar el desafiament? Jesús: Sense dubte, L’Espiral de la vida, a Oliva. Va ser un gran i bonic desafiament perquè es va implicar en el projecte a mil cent persones veïnes d’Oliva. Vaig agafar el motlle de cadascuna d’elles, des de xiquets de bolquers que encara no tenien un any fins a persones centenàries. L’objectiu era construir un procés de creixement educatiu. Va ser fabulós conéixer a la gent i veure les seues cares d’emoció per poder participar en el projecte. A més, conforme recollíem les mostres, ens vam adonar que l’espiral es convertia en una unió de gent de diferents ètnies, religions, ideologies, etc. En aquell moment això no importava, eren tots a l’una per al projecte comú. Va ser molt emotiu.

Ar ts

Les

Rafa: Sabem que has treballat tant en escultura com en “customització” de motos. Quines diferències trobes en el teu procés creatiu en abordar aquestes dues formes d’expressió artística? Jesús: La principal diferència és que amb les motos ens trobem amb límits normatius i no pots fer el que vols ja que per descomptat has d’adaptar-te a la llei. Així i tot, la meua experiència amb les motos ha estat gratificant i he fet coses ben xules. Els enginyers es posaven les mans al cap, ja que en cada visita havien de remodelar per ajustar-se a la normativa. Amb l’escultura tens més llibertat creativa. Rafa: Pots compartir amb nosaltres alguna anècdota memorable de la teua carrera com a escultor o artista de motos que haja deixat una impressió duradora en tu? Jesús: Sí clar, quan em van encarregar el projecte per al mirador de Cullera i vaig anar allí, vaig sentir que era màgic. O com quan vaig fer l’escultura de Les 13 Roses, em tremolaven les mans quan posava l’edat i el nom d’elles, recordant-les. Quasi podia visualitzar-ho. Cada escultura té una emoció diferent. 33

Escultura

Rafa: Has parlat sobre la importància de la innovació en el teu treball. Quines tècniques o materials innovadors has explorat recentment que t’hagen sorprés particularment? Jesús: Tinc algunes tècniques pròpies de fusió, que encara estic investigant i que prompte veuran la llum. Rafa: Quin és el projecte o l’obra d’art que consideres el teu assoliment més significatiu fins ara i per què? Jesús: Per a mi totes les meues obres tenen el seu assoliment especial. És com un pare que no pot escollir entre els seus fills. Rafa: A més del ferro i altres materials que utilitzes, hi ha algun mitjà més que t’agradaria explorar per al teu art en el futur? Jesús: Al llarg de la meua trajectòria, pràcticament he provat tots els materials. Però sí que hi ha un, com és el plàstic fos per a crear escultura, que pot ser molt interessant, i en això estic. 34

Ar ts

Rafa: Quin consell donaries als joves artistes que estan tractant de trobar la seua veu creativa i destacar en el món de l’art?

Rafa: Com t’imagines evolucionant com a artista en els pròxims anys? Hi ha alguna direcció específica a la qual t’agradaria portar el teu treball? Per què no una falla? Jesús: Crec que em veig continuant com fins ara. Sempre he pensat que les obres d’art on millor estan és al carrer, a l’abast de tots, perquè puguen arribar i emocionar a tothom. I les falles m’agraden per aquest motiu, perquè tots les poden contemplar. Crear una falla? Respecte moltíssim els artistes fallers, fan una feina formidable. Jo només he fet una falla a casa quan els meus fills eren xicotets. Rafa: Com equilibres la necessitat de continuar innovant i experimentant amb la necessitat de mantindre una coherència en la teua obra i estil artístic? Jesús: Pense que totes les obres que he elaborat expressen la meua forma de treballar i tenen la meua empremta, i confie que encara que incorpore noves tècniques o materials, l’essència es transmetrà en el disseny i la fabricació.

Les

Jesús: És una lluita incansable de la qual no pots desviar-te ni un moment, però quan destaques tens moltes gratificacions. Si és el seu objectiu, endavant. Jo no vaig poder estudiar i m’ha costat molt demostrar que puc fer coses i arribar on estic. He dedicat temps i esforç a la meua passió, en el temps lliure que tenia entre la feina i altres obligacions, anava practicant en el meu taller i desenvolupant les meues creacions. Poc a poc i amb constància vaig fer la transició de molts anys. Sempre estàs a temps d’aconseguir els teus somnis, però també he de dir que és important tindre gent que et done suport, en el meu cas, la meua dona sempre m’ha recolzat i està sempre al meu costat. Rafa: Molt bon consell Jesús. Per a concloure, quin és el llegat que t’agradaria deixar a través del teu art? Quin missatge o emoció esperes transmetre a les persones a través de les teues obres? Jesús: Sempre he dit que el que més m’agrada de l’art és arribar a la gent i transmetre emocions, d’alegria o de tristesa, com siguen però a la fi, emocionar. Recorde moments de quan he anat a fer xerrades a col·legis i he treballat l’art amb els xiquets i xiquetes. Veure les seues caretes d’interés sap a glòria i amb això estic pagat. Rafa: Deu ser molt gratificant. Moltes gràcies, Jesús, per compartir la teua història i les teues vivències amb els lectors del Llibret de la Falla Prado. És un orgull per al nostre poble comptar amb un artista tan especial i únic com tu. Jesús: Gràcies a vosaltres per l’oportunitat de compartir-ho i per donar visibilitat i veu als artistes del poble. 35

Escultura

L ART FALLER. LES PRIMERES Q

uina alegria més gran vaig tenir quan, revisant documents, em va cridar l’atenció un arxiu amb uns dibuixos de falles. Estava convençuda que, en la Valldigna, les primeres falles van ser plantades l’any 1931, una a Tavernes i l’altra a Benifairó, però en revisar aquesta documentació que la tenia guardada des de feia molt de temps, vaig descobrir que estava equivocada. A Tavernes l’any 1926 es va plantar una falla. D’aquest esdeveniment se’n va fer ressò la premsa valenciana. I a més, tal com explicarem en aquest article, a Tavernes es van plantar falles en els dos anys següents: 1927 i 1928. Durant els anys centrals de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), a Tavernes es va produir un cert reviscolament cultural amb la creació del Centre Artístic Musical, a finals de l’any 1925. Aquesta entitat, en paraules dels seus creadors, es definia com una “agrupació cultural que es desviu per infiltrar en l’ànim de la pacífica gent de Tavernes la imperiosa necessitat de la nutrició espiritual, mitjançant la programació d’activitats educatives i culturals, com concerts, vetllades teatrals i certàmens literaris... compaginant els deures agrícoles amb la instrucció...”1.

1 El Mercantil Valenciano. 2-4-1927.“ De terres de Valldigna”. Francisco Valiente.

FALLES PLANTADES A TAVERNES,ANYS 1926,1927 I 1928

Encarna Sansaloni Martí

Cronista de Tavernes de la Valldigna

LA FALLA DE 1926 A TAVERNES Dintre d’aquest ambient cultural i de progrés del Centre Artístic Musical, segurament seria on es gestaria la realització de la falla de 1926, la qual tenim documentada. En el mes de març, els periòdics informaven que aquest any es plantarien monuments en alguns pobles valencians com Mislata, Xest i Tavernes de Valldigna. Respecte a la falla de Tavernes indicava que el tema versava sobre “coses de veïnatge...”, a més assegurava que la falla intrigaria “... als simpàtics veïns de les feraces terres de les maduixes... la festa de Sant Josep, en aquesta ciutat, aquest any promet ser un esdeveniment notable”.

Ar ts

Les

2 Las Provincias. 18-3-1926. Fallas en Tabernes de Valldigna. 3 Las Provincias .6-2-1927. Tabernes de Valldigna.

4 El teatre Principal, més conegut com el cine de la Plaça.

VALLDIGNA

2024

L’endemà, el 19 de març, dia de Sant Josep, dintre de la programació cultural fallera i en el mateix teatre Principal, es posà en escena una altra obra teatral, el drama de Santiago Rusiñol, El místico.

Aquestes falles, construïdes amb pocs mèrits artístics si les comparem a les d’avui, giraven sempre al voltant d’algun succés ocorregut al llarg de l’any en la localitat i d’alguna xerrameca. Aquesta falla, amb el lema “LA FONT DE L’ETERNITAT”, representava un tema d’humor picant; feia referència a una casa de cites que feia poc s’havia instal·lat a la ciutat.

Segons el senyor Ladislao Marí Simó, corresponsal del periòdic Las Provincias a Tavernes, les festes de falles d’aquest any van ser tot un èxit, puix la comissió havia preparat un programa molt variat i culte. En el teatre Principal, es va representar el dia 16 de març l’obra teatral titulada Más allá del amor, a càrrec de la companyia còmic-dramàtica Bové Torner, que vingué expressament a Tavernes des de Múrcia4.

TAVERNES

Després de moltes reunions, decidiren formar una comissió de falla, per preparar una festa amena, divertida i atractiva, i el més important, plantar una falla, imitant les que es feien en València. Entre els artistes i promotors de la falla va destacar Santiago Barrio Serrano, que s’anunciava en els periòdics com a escultor en marbre i resident a Tavernes3.

La falla de 1926 i també les de 1927 i 1928 es van plantar en el nou Prado de fruites i hortalisses, en el nou eixample que s’estava construint en aquell moment a Tavernes, situat en la partida del Camí del Mar entre el carrer La Creu i la Carretera.

Falla Prado

Segons el diari Las Provincias, aquesta falla es va poder realitzar gràcies a la unió d’un grup de persones que vivien en aquells anys a Tavernes, coneixedors de la festa fallera, perquè alguns d’ells havien residit durant un cert temps a València: “Uns valencians, sentint la nostàlgia de les grates hores que molts anys han passat confeccionant les glorioses falles, han tingut una arrencada de ‘valenciania’ i de bon humor, derramant l’enginy i art, tan peculiar en el nostre poble, confeccionant una bonica falla, que serà l’admiració de propis i estranys...2”.

Escultura

LA FALLA DE 1927 A TAVERNES Com ja s’ha esmentat, l’any 1927 es va plantar una altra falla a Tavernes. El periòdic La Correspondencia de Valencia7 i el diari El Pueblo8, informaven que aquest any es plantarien 58 falles, 51 a València capital i 7 en diferents pobles com “Vilamarxant, La Canyada, Port de Sagunt, Alcúdia de Crespins, Benicàssim, Godella i Tavernes de la Valldigna”9. La falla de Tavernes, criticava la precarietat en el subministrament elèctric que patia la localitat, perquè el voltatge era molt dolent i sovint tot quedava obscur, i d’ací el seu títol: “Un cresol fa molta més llum”. Gràcies a les activitats culturals, recreatives i instructives realitzades pel Centro Artístico Musical a Tavernes durant aquests anys es vivia una renaixença cultural, amb la cooperació i participació d’intel·lectuals i persones amb estudis com Ladislao Marín, José Monleón, el cap de telègrafs Rafael Almenar, el secretari de l’Ajuntament, els metges Vicente Grau Bono i Paco Valiente, l’advocat Almenar, el mestre nacional Anacleto Roselló, el farmacèutic Luis Mifsud, i el cap de correus Joaquín Verdú, entre d’altres; en paraules de Luis Cardona Roig, periodista de Las Provincias, “... amb desitjos de cultura, ànsia d’ensenyament, de diversió i participació popular”5. Entre aquestes activitats cal destacar, certàmens literaris, concerts, balls, revetlles, representacions teatrals, així com la realització durant tres anys consecutius de falles a Tavernes6. 5 Las Provincias. 6-02-1927. Tabernes de Valldigna. Notas del carnet. 6 Las Provincias. 9-10-1927. Certámenes literarios en Tabernes de Valldigna.

El diari Las Provincias incloïa el dibuix de la falla i, a més, aconsellava l’itinerari que s’havia de seguir si es volien veure totes les 58 falles que s’havien plantat aquest any, “... I si el faller és dels clàssics, dels que no s’ha de deixar per veure ni una sola falla... pot agafar un bon vehicle i dirigir-se a La Canyada, d’allí marxar a Vilamarxant, i després retrocedint cap a Alcúdia de Crespins, i després d’un breu descans, agafar la carretera i arribar a Tavernes de la Valldigna” 10. De la realització del monument s’encarregà, a l’igual que l’any anterior, l’escultor Santiago Barrio, i del llibret de la falla s’encarregà el poeta i metge don Paco Valiente. En el periòdic Diario de Valencia van eixir publicats dos versets de la falla, en la secció “Literatura fallera”, els quals transcric11: 7 La Correspondencia de Valencia. 17-3-1927. 8 El Pueblo. 19-3-1927. Las fallas 9 El Pueblo. 19-03-1927. 10 Las Provincias. 18-3-1927. Fallas en Tabernes de Valldigna. 11 Diario de Valencia. 17-3-1927. Literatura fallera: buñols de fanc.

Ar ts

Les

LA FALLA DE 1928 A TAVERNES

“Es ton cos de pasta fina; la teua mirá, de mel; yo, un golós qu’está esperant eixe buñolet de cel. De fanc son els buñols meus, I no puc ferne millor; Val més que siguen de fnc Que d’altra cosa pijor” Aquest any de 1927, sota l’alcaldia de José María Mezquida, dintre dels actes de les festes patronals i com a colofó del Certamen literari celebrat aquest any, el dia 13 d’octubre, la banda municipal de Tavernes va interpretar per primera vegada l’Himne a Tavernes, amb lletra del poeta i metge Paco Valiente Izquierdo i música de Ladislao Marí Simó, ambdós promotors del Centro Artístico Músical.12 12 Diario de Valencia, 13-10-1927.

D’aquesta falla no hem pogut recuperar el monument, perquè no apareix reproduïda en cap dels periòdics que s’han consultat. Coneixem com va ser el monument, per la descripció que ens fa Josep Joan Coll Fornés13, “... la falla d’aquest any també feia referència al funcionament de la xarxa d’electricitat de la ciutat, però tot al contrari que el que criticava la falla de l’any anterior. El monument feia una crítica als comptadors del corrent elèctric, que giraven de forma molt ràpida i, en conseqüència, les bombetes es fonien ràpidament”. En el periòdic Las Provincias del mes de març, Ladislao Marí publicava una referència d’aquesta falla i explicava que: “... La falla denota un gust artístic bastant estimable, si es té en compte que qui l’ha construït no ha cursat estudis acadèmics. Té mèrit, el que li falta en estilisme, ho guanya en crítica…”14. No hem pogut constatar, per manca de documentació, si el 1929 es va plantar alguna falla a Tavernes. Sí que hi ha constància de la falla plantada l’any 1931, poc abans de la proclamació de la II República. Fins a l’any 1969 no tornaria a plantar-se cap altra falla a Tavernes. 13 COLL FORNÉS, J. J. Les falles fundacionals de Gandia. CEIC. Alfons el Vell. Gandia. 2001, pps. 191- 193. 14 Diario de Valencia, 18-3-1928.

Escultura

L ES FALLES, OBRES ARTÍSTIQUES I EXPERIMENTALS

Àngela Cortijo

ls monuments fallers, a banda de servir com a cloenda de la festa fallera, també constitueixen una obra d’art i, sobretot, una icona fallera. És per això que el seu procés d’elaboració és molt costós: preocupa tant com s’ha d’elaborar la crítica fallera, la pintura, els acabaments i els materials amb què es construeixen que tenim al món faller un gran gremi d’artistes fallers que, durant un any sencer, s’encarreguen de muntar-los per tal de tenir-los a punt per al dia de la plantà. Aquesta tasca sembla senzilla, però, en canvi, no ho és, i sovint es té cura sobre com fer el monument, quins materials emprar o quina estructura seguir, entre altres aspectes. A causa de l’evolució de la nostra societat, afavorida per l’arribada, sobretot, de les noves tecnologies i la preocupació pel canvi climàtic, cada vegada els i les artistes falleres innoven a l’hora de crear les falles, fent-les més sostenibles per al medi ambient, innovadores i úniques. 40

L’evolució dels materials En primer lloc, els materials amb què es construeix el monument faller han anat canviant progressivament al llarg dels últims anys. En el segle XVIII, la cremà de les falles consistia en arreplegar trossos de fusta o mobles de diverses fusteries o de llars que en tenien i no en necessitaven, i cremar-los, sense formar-ne cap estructura. Durant el segle XIX, la festa de la cremà de la nit de Sant Josep començà a evolucionar i, a eixos trossos de fusta, se’ls afegia ninots de drap farcits de palla, màscares o figures de cartó i també de cera, per tal que el monument tinguera una millor imatge i que no sols es tractara de trossos de fusta.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

2024

LA DE

A partir de 1990 aproximadament es va posar en marxa la tècnica del poliestiré o, com coneguem més popularment, amb suro. Aquest material ha provocat que es crearen ninots encara més grans i més voluminosos perquè és un material molt mal·leable, a través del qual es poden aconseguir acabats més perfectes i, com que pesa molt poc, es pot transportar d’una manera més còmoda i facilita molt el seu muntatge.

Aquest pas anterior facilita també que els ninots es puguen pintar i decorar bé i, d’aquesta manera, cada vegada que ens parem a observarlos, podem gaudir encara més de la seua bellesa. Alguns artistes fallers han optat també per utilitzar, a banda de la pintura i la decoració, objectes diversos com, per exemple, collars, o inclús s’han atrevit a decorar amb la tècnica del mosaic, mitjançant cristalls de volum xicotet que permeten al monument lluir-se més.

TAVERNES

Entre 1920 i 1930 es va desenvolupar el motlle per als ninots de cartó, fet que va provocar que es pogueren construir ninots més grans que pogueren atraure l’espectador. Aquesta tècnica ens ha arribat fins al dia de hui, ja que s’empra per a l’elaboració de ninots més xicotets. També aquest motlle permet que puguem fabricar el ninot cada vegada que es necessite, sense que s’haja de fabricar el motlle més d’una vegada.

El problema que té aquest material és que, com pesa poc, necessita que se li afegisca una estructura de fusta per tal que quede ben fixat i es puga treballar millor amb la seua muntura. També s’utilitza espuma per a emplenar per dins els ninots i, per dins, porta una altra estructura de fusta amb ganxos per facilitar la instal·lació de la falla i el seu transport. Per tal de fabricar la part exterior dels ninots, sobre el suro es realitza la tècnica de l’empaperament i el gotejat i, una volta s’asseca tot, s’escata el ninot.

Falla Prado

A mesura que passaren els segles, i fins a hui, el muntatge de les falles ha anat progressant encara més fins a tenir els nostres actuals monuments fallers. Aquests estan formats per un ninot central, que sol ser més gran i vistós i ocupa el centre de la falla, i d’altres ninots més menuts que se situen al voltant del ninot central i constitueixen les anomenades escenes, que versen sobre el tema central que ens transmet la falla.

Escultura

Avui es combinen tècniques tradicionals d’elaboració amb les més innovadores: el gremi d’artistes fallers compta amb programes informàtics en 3D per tal de modelar els ninots d’una manera més tècnica i precisa. De fet, per tal de dibuixar l’esbós faller, s’agafa el mateix procediment: hi ha artistes que els fan de manera artesanal i d’altres que utilitzen aplicacions web per a perfeccionar el seu dibuix i mostrar-lo, de la millor manera possible, a l’associació fallera. D’aquesta manera podem gaudir d’una versió més realista dels nostres monuments. Malgrat l’evolució de la tecnologia i de la societat, la majoria d’artistes fallers i falleres opten per emprar materials que s’utilitzaven en el passat, encara que els queda molt per experimentar per un motiu: la contaminació mediambiental. Aquest fet suposa un gran repte per als i les artistes perquè han de trobar altres materials per poder elaborar-los i que siguen sostenibles. De fet, cada vegada hi ha més ajuntaments que, dins de les seues bases, premien els monuments fallers més respectuosos amb el medi ambient. Un dels materials que, segons la societat, contamina més és la utilització del poliestiré, perquè allibera un gas molt contaminant. Per aquest motiu, a partir de les falles de l’any 2017, l’equip de govern valencià va animar la fundació Inndea per tal d’estudiar nous materials que substituïren els actuals. Aquesta idea ha sigut valorada positivament pels artistes fallers, però alguns d’ells encara es resisteixen a la utilització del suro. D’altra banda, hi ha altres persones que intenten crear materials no nocius per al medi ambient. Per exemple, Ana Blasco, va crear un nou material, innovador i ecològic, realitzat a partir de palla d’arròs. Aquesta proposta

donaria per finalitzats els problemes dels materials contaminants i acabaria amb el conflicte que es viu en la ciutat per eliminar la palla d’arròs. Ana Blasco tenia com a objectiu presentar aquest projecte al Centre Unesco per tal d’aprovar-lo i guanyar suport. En conseqüència, aquest projecte ha tingut un gran èxit perquè alguns artistes fallers ja utilitzen palla d’arròs com a material dins dels seus tallers. També fan servir polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa. De fet, dos dels ninots de la falla de la plaça de l’Ajuntament de València de l’any 2017 estaven elaborats amb pasta de serradures i arròs. També s’ha posat sobre la taula la utilització d’un altre material sostenible anomenat “suro verd”: l’empresa valenciana Copoví Ramon 3D Industries, de Rafelguaraf, està comercialitzant en Espanya aquest nou material, d’origen vegetal. La comissió de Peu de la Creu, del barri de Velluters, s’ha convertit en la primera de la història en realitzar tot el seu monument infantil en un material realitzat a partir dels residus vegetals procedents d’excedents de neteja de jardins, branques o fulles, a pesar que el seu cost duplica el del suro convencional.

Ar ts

Les

Les falles experimentals

Les comissions verdes A conseqüència que l’Ajuntament de València, entre altres, incloguera entre els seus criteris de valoració dels monuments fallers el criteri de respecte de cara al medi ambient, moltes falles han apostat per crear monuments sostenibles i evitar l’ús del suro. Per això, cada vegada més veiem com algunes comissions falleres estan a favor de crear monuments amb material ecològic i també reciclat. Aquests monuments consisteixen majoritàriament en un únic ninot central, fet de material o cartó reciclat, que no és tan voluminós com la resta. Sovint també s’opta per utilitzar una temàtica de denúncia com, per exemple, la contaminació mediambiental o la violència de gènere. Algunes persones opinen que aquests tipus de monuments no es poden considerar així perquè no són tan majestuosos com els tradicionals, però hi ha d’altres que opinen que les falles no s’haurien de valorar per la seua altitud, colorit o decoració únicament, sinó pel significat que volen representar, i quina millor representació que fabricar un monument faller que siga sostenible per al medi ambient. Siga el que siga, cal remarcar que aquests són igual d’importants que la resta pel gran valor simbòlic que ofereixen i també són de gran interés a mesura que passa el temps.

Les primeres falles experimentals van aparéixer a principis de la dècada dels 90 gràcies a un concurs convocat per l’Ajuntament de València. Aquestes tenen una estructura més senzilla i menys decorada en comparació amb els tradicionals monuments, però tracta de reflectir un concepte o una temàtica determinada de manera més innovadora. Normalment, es centren en temàtiques que suposen problemes socials, com per exemple la COVID-19 o el canvi climàtic. En les últimes dècades, les falles experimentals han sortit al carrer i han sorprés el públic faller per la seua singularitat, la seua aposta per materials innovadors i sostenibles i la seua proposta de crear un ambient d’aprenentatge, didàctic i reflexiu. Cada vegada són més les comissions que decideixen apostar per aquest tipus d’obres que impliquen la reflexió del públic. De fet, existeix una “ruta de les falles experimentals” on s’inclouen totes les comissions falleres que tenen aquests monuments innovadors per tal que el públic puga localitzar-les dintre de la ciutat de València i visitar-les. Són monuments alternatius, amb un llenguatge diferent i moltes vegades interactiu, però sense perdre mai de vista el focus d’aquesta festa que pretén evolucionar al mateix temps que ho fa la societat. En conclusió, a través d’aquest article hem pogut comprovar com ha evolucionat a través dels últims anys el muntatge dels nostres monuments fallers i, sobretot, el canvi dels materials que ara esdevenen més ecològics i sostenibles. També hem pogut comprovar que els monuments fallers han progressat, convertint-se cada vegada més en obres d’art experimentals contemporànies. Però hem de tenir clar que aquest canvi no acaba ací i que encara podrem comprovar com els nostres artistes fallers van deixant, al llarg de les dècades, estels de reivindicació, sàtira, innovació i originalitat dins la nostra festa. 43

Escultura

L A FALLA COM A REPRESENTACIÓ DE LES ARTS CLÀSSIQUES

Jaume Talens

I va funcionar. Ara volia que diguera “stop”, ho vaig fer i es va aturar. “Li dius el nom que vulgues i apareixerà a la pantalla”. I amb un somriure Ferran va afegir. “Regal dels fills que tinc a Suïssa i de la meva dona Belina”.

uina sort tindre amistats! Havia d’escriure per a la Falla Prado sobre ART. Sols recordava que en la vida existia la ciència, que inventava; la tecnologia, que aplicava cada invent científic; i l’art, que feia bella i útil l’eina que la tecnologia havia adaptat a la ciència. Però què era l’art? Quin era el millor art actual? En això estava quan el meu amic Ferran Enguix m’havia convidat a sa casa, o ben bé no sé si vaig ser jo qui vaig decidir convidar-me. Millor la segona proposició. El cas és que, com a pintor, em va dir: “Tu pateixes per escriure d’art, doncs no tens el perquè”. Em va baixar a una sala que tenia amb una pantalla de més de vuitanta polsades, corbada, un sofà de dues places autònomes que podies seure a la posició que volgueres. En seure amb els botons electrònics que tenia, em vaig situar el més còmode que podia. Semblava estar a la clínica dental. Em va posar un documental només parlant-li amb una cadena tipus Netflix, i li va dir: “Documental sobre l’art, ready”.

— Ferran, que no he vingut a vore documentals, sinó a escriure sobre art- impressionat pel que veia, on estava i com estava. — No vas ni a escriure. Dis-li stop i dicta-li. Igual com quan et va entrevistar, al mig de l’Albufera, Josep Chaqués per al llibre de la Trobada. Recordes? Parlaves i el mòbil anava escrivint. Doncs ací ho veuràs a la mateixa pantalla. — I al final què? Es queda a la pantalla?sorprés pel que em deia. — No, home. Ho envies a l’impremta, com sempre, i t’ho imprimeixen. No ho fas així a sovint? Tenia raó, era el que solia fer des del meu vetust ordinador. Els ulls com a plats, mirant i escoltant com em donaven una bona lliçó d’art, bellesa, utilitat, i comoditat. Li vaig dir que ho tenia clar i que ja me n’anava. — Espera ara ve el millor. Pregunta i escriu. Porta Intel·ligència Artificial, però segur que passes. Et deixe, Ready i Stop.

Ar ts

Les

Nota 1: Per tant l’art ha de ser comunicació, desig. Escriptura.

VALLDIGNA

2024

LA DE

Però era art? Més bé comunicació, desig mític del que volien.

TAVERNES

Tot imatges. Stop. I li dicte... Allò que diem art rupestre són pintures prehistòriques un dels grans misteris de la humanitat. Mai hem acabat de fer preguntes des del seu descobriment. Envers de la semiologia, la toponímia, l’orografia i l’arqueologia. En estudis minuciosos podem llegir el que diuen, ja que són ideogrames, un sistema primitiu d’escriptura. Cal aprendre els fonaments gramaticals d’aquest tipus d’escriptura codificada. Tot i tindre nivells d’evolució diferent i no totes les escriptures són del mateix temps. I amb un bon curs, acabaríem llegint nosaltres mateixos eixos textos tan bells d’Altamira, Lascaux, Chauvet, o els frescos de Ricard Maria Carles de la Muntanya de les Creus.

Falla Prado

Seqüència 1. Pregunte: “l’art rupestre, ready”.

Escultura

Seqüència 2. Pregunte: “l’art al teatre grec”. Tot imatges. Stop. I li dicte... M’interessa el darrer dels tràgics grecs que he vist. Eurípides en les seves dènou obres ens transmet una persona del seu temps cap a l’eternitat. Ara i el futur pensat. És la persona, drama precisament humà, captant tot el que som, patim, anhelem i no podem arribar. Per això, el públic universalment s’enamora de les seves obres. Tant l’actual de dos mil vint-i-tres com el de la Grècia clàssica. Sempre s’entén ja que penetra en el seu pensament i l’emoció de poeta. Per cert va fer una barreja del drama i la comicitat, amb la tragicomèdia va apropar més el teatre al poble: el poeta del poble i per al poble. Era art el teatre? I la poesia que comença en el teatre? Nota 2: Per tant, l’art és l’escriptura d’allò que ens passa, però ben recitada com poetes.

Ar ts

Les

Seqüència 3. Pregunte: “l’art en el retrat”. Tot imatges. Stop. I li dicte... En la pintura gòtica hi havia pintures de grup, però foren els pintors flamencs els primers artistes que signaren i dataren les seves pintures. Es considera el fundador del retrat occidental a Jan Van Eyck, per la seva minuciositat, precisió en les textures de la il·luminació i la recerca en crear ja una certa perspectiva, amb la continuïtat del retrat en què els ulls miren directament a l’espectador. Ja Van Eyck fou el primer científic de l’art. Com hem vist en La Verge i el nen, com a El matrimoni Arnolfini, o com el Retrat a Margarita Van Eyck.

Nota 3. Per tant, l’art és l’escriptura, del que passa ben recitada i amb protagonistes.

Era art posar un protagonista retratat? Creava il·lusió veure una persona coneguda a un quadre?

Escultura

Seqüència 4. Pregunte: “l’art a la novel·la de cavalleries”. Tot imatges. Stop. I li dicte ... En el segle XIV, i més clarament al XV, naix un gènere narratiu, el llibre de cavalleries. Un cavaller i les seves aventures. Però explicarem el que són per a entendre el que són realment les novel·les de cavalleries: narracions on l’acció passava en terres exòtiques, llunyanes i inversemblants, molt difícil de creure; situades en un passat remot, irreconeixible; amb personatges amb forces paranormals, increïbles; accions i proeses absurdes; amb un estil molt seriós i greu, amb màgia, bruixeria, i fets sobrenaturals sempre en un paper predominant; i un llenguatge retòric, per persuadir, convèncer a qui llegia. Blandin de Cornualles, els romanços de Tristan i de Lancelot. Front a la novel·la de cavalleries, en contrast tenim les novel·les cavalleresques: on l’acció passa en paisatges coneguts i identificables; en l’època coetània a l’autor, amb cavallers com a persones normals sense forces extraordinàries; accions versemblants, creïbles, per la seva evolució lògica; to humorístic i irònic, menys quan parlen de la cavalleria i la guerra, que apareix el realisme; sense màgies i elements paranormals; i amb un llenguatge senzill i col·loquial. El Tirant Lo Blanc o el Curial i Güelfa són clars exemples. Nota 4. L’art és l’escriptura del que passa real o inventada ben recitada i amb protagonistes.

Ar ts

Les

Seqüència 5. “Art a l’escultura”. Tot imatges. Stop... La bellesa és un concepte grec, que porta a fabricar déus preciosos, situats en forma d’una construcció intel·lectual expressant emocions sublims, als quals les persones arribaren a adorar. La persona es torna déu i els déus donen la seva imatge a la mateixa humanitat d’una forma tan bella que la gratitud a l’escultor és idolatrada, doncs domina les lleis de la gravetat, l’harmonia, les formes, l’espai, inclús el buit. En certs moments tot resta eternament a eixe pedestal de la glòria. El seu nom, Miquel Àngel i la seva obra David. Com arribaren les persones a transformar el marbre en obres d’art? Erudits de tot el món han parlat per explicar eixa iconografia tan apreciada en sentit d’art. Estem prop de l’art universal, però estàtic. Cert.

Nota 5. Per tant, l’art és l’escriptura del fet humà real o fictici ben treballada com un escultor, ben recitada com un poeta, amb protagonistes. 49

Escultura

Però el moviment, fotograma a fotograma, el presentaren al Saló Índia del gran Café de París els germans Lumière, el 28 de desembre de 1895. Trenta persones assistiren, eixiren commocionades del que acabaven de veure. Moviment de la vida real: “Sortida dels obrers de la fàbrica”, pagaren per veure la primera pel·lícula projectada. Els primers efectes especials foren de Georges Méliès. Charles Pathé va posar música amb un fonògraf, i va crear la indústria separant el que era producció, posar diners; distribució, passar còpies per totes les sales; i exhibició, portar maquinària i especialistes en projecció. No anava bé el so i seguien en piano i les pel·lícules mudes. Es torna com el teatre grec en un art popular. I, a l’exposició Universal de París, en el 1900, va llançar l’art total a l’Univers.

Seqüència 6. “Art i fotografia”. Tot imatges. Stop... Nasqueren Nicéphore Niépce i Louis Jacques Mandé Daguerre, per a ser considerats els pares de la fotografia. Aconseguiren una imatge com a representació de l‘aparença exterior de les coses mitjançant la “mimesis”, còpia o imitació. Mai és la realitat. Intenten de forma artística la representació fidel de la natura. Però l’art a la fotografia va vindre després del moviment d’imatges, quan la feren servir per a expressar les seves emocions. Dominaren la composició, la il·luminació, el tema, les diferents perspectives d’un motiu i com es presenta el motiu. Impressió plasmada. Vuit gèneres nasqueren, retrat, reportatge, natura morta, paisatge, publicitat, nocturna i aèria. 50

Podien portar el món artístic de qualsevol lloc fins un altre punt del món, inclús ara fins a les pròpies cases. Com estic mirant jo ara: Cinematografia. Nota 6.- Amb totes les arts unides, en nàixer la fotografia, va aparéixer l’art cinematogràfic.

Ar ts

Les

Seqüència 7. Història de l’art segons Arnold Hauser. Imatges. Stop... — Jaume però no acabes?-exclama Ferran. Mira la pantalla després de prémer un botó i em diu: -Però amic, l’art és el procés o el producte deliberat de l’organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abraça tot el que has tractat però (li dicta a la màquina) ... Riccioto Canudo el poeta italià que va definir el cine com el seté art per allà el 1911. Resumint, els diferents arts que venen, com has dit, des de l’antiguitat: l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dança, la poesia, i el cine; són les grans arts. Les menors venen després, partint d’aquestes majors, com el còmic, el disseny gràfic, la publicitat, la televisió, els videojocs, el tatuatge, l’origami o la papiroflèxia, i la cuina per posar exemples. Va aturar la pantalla i dirigint-se a mi, em va dir: — Pensa Jaume per a què escrius- i assenyalava una foto d’una falla amb el dit. Nota 7.- La falla és com el cine, representa les seves arts: Arquitectura, escultura, pintura, música, dança (com les cercaviles i els musicals, alguns sublims), poesia, i té els moviments del cine. Un tema principal, com en una pel·lícula, una organització de llenguatge com les escenes, protagonistes escultòrics com els ninots, el “travelling” circular donant la volta al monument. — És a dir, com el cine un art major- li vaig contestar al meu estimat Ferran Enguix en donar-me un final inesperat, al menys per a mi. Començar parlant d’art per a acabar parlant de la Falla. Tindre amistats és el màxim. 51

Escultura

L ES ARTS PLÀSTIQUES

EN LA TERÀPIA OCUPACIONAL

Olga González Pérez

a Fundació Integra Valldigna és una entitat sense ànim de lucre constituïda per dur a terme la promoció i integració de persones amb discapacitat intel·lectual. La Fundació pretén treballar pels seus drets, oferint els recolzaments necessaris per adaptar-se a les exigències de l’entorn. L’objectiu de la Fundació Integra Valldigna és millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i de les seues famílies. Per a dur a terme aquesta missió, en l’any 2016 es va posar en funcionament el Centre Ocupacional La Valldigna que és un recurs social destinat a garantir l’atenció integral de les persones en situació de dependència.

El C. O. La Valldigna és un centre d’atenció diürna autoritzat per atendre a 41 persones amb discapacitat intel·lectual lleugera o moderada, en edat laboral que no poden ser integrades en una empresa ordinària ni en un Centre Especial d’Ocupació. Per atendre a les nostres persones usuàries, l’equip de professionals del centre elabora una sèrie d’estratègies que responen de forma individual i personalitzada a les necessitats específiques de cada persona. Vaig a centrar la meua intervenció en parlar del funcionament del Centre Ocupacional la Valldigna i a ressaltar les múltiples capacitats que tenen les nostres persones usuàries. Al Centre Ocupacional La Valldigna treballem les següents àrees:

Ar ts

Les

1.TERÀPIA OCUPACIONAL

VALLDIGNA

És per aquesta raó que, al nostre centre, donem moltíssima importància als tallers alternatius a la Teràpia ocupacional o laboral i hem dissenyat una sèrie de programes que pensem poden ajudar al desenvolupament integral de les nostres persones usuàries.

2024

En el procés creatiu, primer pensem el que volem aconseguir, mirem com fer-ho, dibuixem esbossos, busquem els materials i fem diferents proves fins trobar la millor tècnica. Totes

Moltes de les nostres persones usuàries tenen suficients habilitats per desenvolupar els treballs ocupacionals i podrien integrar-se laboralment en una empresa ordinària. El problema no radica la majoria de les vegades en la falta de capacitats, destreses, o hàbits de treball, sinó en la falta d’habilitats socials i d’autogestió .

Els materials utilitzats són diversos segons el que es vaja a crear, la tècnica artística que vaja a treballar-se o la base sobre la qual va a plasmar-se la idea. Fusta, algeps, pintures de tot tipus, resines, pell, productes de papereria, granadures, material reciclat, taulells ... tot és bo per fer les nostres “obres d’art”. Ens atrevim amb quasi tot: des de xicotets objectes per regalar en esdeveniments, trencadís, restauració de mobles, creació d’escultures en diferents materials, o fins el muntatge d’un arbre de Nadal gegant elaborat amb ampolles de plàstic reciclades.

Encara que es busquen idees a plataformes digitals, sempre es procura treballar la imaginació i fer objectes originals per a associacions, col·legis, persones particulars que ens ho sol·liciten o per vendre a les diferents campanyes que es fan al llarg de l’any, com puga ser a falles o Nadal.

A través de les subcontractes que ens faciliten les diferents empreses de la Valldigna, les nostres persones usuàries desenvolupen un treball ocupacional durant una bona part del seu horari al centre. Els treballs que desenvolupen consisteixen bàsicament en el muntatge, embossat i encaixat d’articles que els i les professionals adapten segons les capacitats de cada persona usuària. Tant les subcontractes com els productes artesanals ens permeten obtenir uns ingressos que complementen el finançament que rebem del concert de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

TAVERNES

També tenim un taller de producció pròpia que es dedica a l’elaboració de productes artesanals que tenen molt bona acollida entre la població. La creació d’aquests repercuteixen molt positivament en qui els elabora ja que fomenta la creativitat, augmenta l’autoestima i ajuda a millorar la concentració i coordinació.

les persones usuàries no tenen les mateixes habilitats manipulatives però absolutament totes poden participar en alguna part del procés, bé siga de manera autònoma o amb el recolzament dels professionals que els atenem al centre.

Falla Prado

La finalitat última de la teràpia ocupacional és aconseguir la integració laboral de les persones usuàries del centre. Mitjançant aquesta teràpia es fomenten actituds positives cap al treball, s’adquireixen les habilitats manuals necessàries per a poder realitzar els diferents treballs i, alhora, s’aprèn a treballar en equip.

Escultura 2.AUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL Per treballar l’autogestió i les habilitats socials de les nostres persones usuàries hem dissenyat diversos programes alternatius a la teràpia ocupacional. Aquests són: - Vida Independent: Està dirigit a les persones usuàries que viuen soles a casa o amb familiars molt majors. - Noves Tecnologies: Al C.O. La Valldigna ens hem adaptat als temps que corren i volem que les nostres persones usuàries facen un ús adaptatiu i correcte de les noves tecnologies. - Alimentació saludable: Es pretén que les nostres persones usuàries prenguen consciència de la seua alimentació i aprenguen a cuinar plats fàcils d’elaborar i saludables. - Taller de premsa: En aquest taller es pretén plasmar totes les activitats i novetats que passen al nostre centre: eixides, viatges, noves feines, entrevistes, esdeveniments culturals o esportius i col·laboracions amb altres entitats. 54

- Arts escèniques: Aquest és un espai on les nostres persones usuàries poden desenvolupar la seua creativitat i manifestar les seues emocions a través del muntatge de coreografies, escenificacions i tècniques d’expressió corporal. - Estètica i imatge personal: Al C.O. La Valldigna creiem que l’aparença externa és molt important i volem inculcar a la persona usuària la importància de tindre cura de la nostra presència i oferir la nostra millor imatge. Per últim, al centre disposem d’òrgans de participació, on les nostres persones usuàries decideixen, mitjançant assemblees, sobre els assumptes del dia a dia del centre, les activitats que desitgen realitzar, en quines eixides volen participar així com fer propostes de millora, queixes i suggeriments. Aquests òrgans de participació els fan sentir protagonistes, actors dels seus projectes de vida, com qualsevol persona desitja ser. No oblidem que són persones amb les mateixes necessitats que tenen la resta de ciutadans. Des del centre volem empoderar-les perquè assumeixen drets i obligacions i caminen cap a una vida més plena.

Ar ts

Les

Pintura

U NA SILENCIOSA REVOLUCIÓ POPULAR ANOMENADA ART URBÀ

Toni Espinar Muralista i restaurador

e xicotet, com tots els infants, observava la vida com un preciós calidoscopi de formes i colors que volien transmetre’m emocions. L’espectacle de la vida es desenvolupava davant dels meus ulls, des de les fantàstiques formes dels núvols a les familiars fisonomies dels diversos tipus de persones que anava coneixent. Com a contrapunt a aquest plaer sensorial, notava al meu voltant una societat artificiosa, estranya, confusa i contradictòria. Aquest és el moment en què vaig decidir treballar a la utòpica idea de canviar el món. Vaig triar les eines que em venien donades de família (el meu besavi, avi i pare són pintors) l’Art de la Pintura, la màgia dels dissenys i colors que funcionaren com a transmissors d’idees, de conceptes: una manera molt eficaç de comunicar-me amb aquesta alienígena societat en què vaig néixer. La disciplina i el gaudir d’aprendre a dibuixar, l’alquímia dels colors i la pràctica, com si es tractara d’un art marcial, em van anar portant a aconseguir que allò que hi havia dins la meua ment es materialitzara en imatges, una sensació al·lucinant.

L’origen de la meua experiència al carrer, de la necessitat de compartir i reivindicar en aquest espai comú, ve de la mà d’alçar la veu contra l’especulació, la injustícia i la manipulació, del compromís social amb el meu temps. Això em porta a començar a pintar a l’espai urbà amb 18 anys (1988), quan necessite lluitar contra aquests aspectes negatius d’una manera activista i visceral. Anys de treball i aprenentatge en què compagine aquests murals implicats ideològicament i combatius, amb la restauració de patrimoni on, a més de restaurar antigues pintures, realitze grans desenvolupaments murals tècnicament complicats i d’una experimentació enriquidora. Això em permet conèixer les problemàtiques dels murs i la resolució de problemes tècnics més enllà de la creació artística.

TAVERNES

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

Ar ts

Les

Pintura Amb l’auge de l’Art Urbà a tot el món, he pintat per tota Europa, Centreamèrica i Espanya, encara que el meu especial interés és pintar a la meua terra, construir al meu voltant, donar suport a la Cultura Activa que genere sinèrgies interdisciplinàries que facen de la cultura una eina indispensable per al desenvolupament col·lectiu. Llançar preguntes a l’aire, fer de mirall social i psicoanàlisi personal, filosofar sobre els grans i essencials problemes de la comunitat humana amb ironia i molt de sentit de l’humor, necessari per a aguantar la nostra evolució com a espècie. En aquesta direcció, per exemple, he pintat murals de 625 m2 (dedicat a Ausiàs March) i he participat en infinitat de festivals d’Art Urbà (Albània, Hondures, Guatemala, per tota Itàlia, Anglaterra, a tota Espanya, etc...) o muntant-los a Cheste, Muro, Gandia, Alzira, etc,... coneixent i interactuant amb moltíssims artistes de tot el món. Aquest moviment m’aporta grans quantitats d’energia per poder compartir experiències amb diferents maneres d’enfocar aquesta xicoteta revolució silenciosa anomenada ART URBÀ. 58

El fet de pintar a l’espai comú no s’ha produït mai. L’Art sempre ha estat relegat a la posada en escena d’un poder establert que l’ha utilitzat com a propaganda. Quan els pleinairistes van sortir a pintar al camp, als carrers, necessitaven aquesta connexió que mai no havien tingut amb el Gran Públic, amb la realitat del carrer, amagats en els seus estudis i pendents de l’acceptació o els gustos de l’època. Els admiradors de l’Art ja no eren només gent de diners amb capacitat de compra, sinó que hi havia una gran classe mitjana que també en volia gaudir. Era la següent fase. Les crisis i les guerres es van anar encarregant d’anar retallant els brots de Llibertat que derivarien d’aquesta progressió i, en intervals connexos de temps, els artistes han anat obrint camins a la imaginació i l’expressió, buscant sempre la interconnexió i comunicació entre les persones, malgrat els grans esforços per mantenir desunida la poderosa massa popular.

Ar ts

És aquí quan, després de la pronosticada decadència de les galeries d’Art, que condemnaven els seus artistes a repetir-se fins a l’avorriment durant anys, en el treball lucratiu de transformar-lo en efectiu o blanquejar ingents quantitats de “cash” dels recaptadors d’impostos, els artistes hem sortit al carrer ocupant-lo amb les nostres creacions, intentant gestionar els nostres esforços i no caure a les xarxes dels “pescadors del riu regirat”, els trilers de l’Art.

Les

Pintura 60

En fi, 35 anys de treball i aventures que ha donat com a resultat treballs compromesos amb la cultura local com els murals del Batà (Muro, Alacant) on es reivindiquen 17 escriptors de “La Història de la Nostra Llengua”; les columnes de la Plaça de les Lletres Valencianes (Alzira, València) amb 15 escriptors i un gran mural dedicat a V.A. Estellés; el mural de memòria històrica sobre el trenet Gandia-Alcoi (Cocentaina, Alacant); el mural sobre l’entrada de Jaume I a València (l’Alcúdia, València) pel 9 d’octubre; els realitzats a l’exposició permanent del Museu d’Etnologia de València; per a la Nova Muixeranga (Algemesí, València); reivindicant el Ball de la Forca i la festa popular del Pedacets (Bellreguard, València); l’origen del cultiu de la taronja (Favara, València); La Pilota Valenciana al Trinquet Municipal (Castelló, València); recreant arqueològicament el Nimfeu Romà (Xàtiva, València); el Museu Faller de Gandia o el dedicat a Ausiàs March de 625 m2 (Ròtova, València), etc... i a Tavernes de la Valldigna, on vaig pintar un mural sobre Jaume I i una sèrie de murals al pati de l’edifici del Braç Treballador de Serveis Socials. Hi vaig pintar un desenvolupament mural on es troba un grup de dones importants de la història (Mavi Mestre, Clara Campoamor, Simone de Beauvoir, Empar Navarro, Mary W.Jackson i la vallera Joaquina Mifsud), al costat de les anomenades “3 papallones” , les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal i un altre grup d’escriptores valencianes (Carme Miquel, Isabel-Clara Simó, Gemma Pasqual, Carmelina Sànchez-Cutillas i Beatriu Civera). Aquest grup està tancat amb Frida Kahlo, mostrant el cor de la reivindicació Feminista que exalta aquest mural. Totes elles acompanyades de frases que il·lustren el llegat i el missatge.

Ar ts

La nostra cultura i la nostra història, aquestes grans desconegudes, que formen part de la nostra idiosincràsia, de la nostra manera d’entendre, de lluitar, de gaudir de la vida o de reaccionar a determinades situacions o conflictes. Tan important conéixer per comprendre i aprendre. Per això, m’encanta posar-la en valor als carrers, en el context actual geopolític, la mentalitat i els ensenyaments, com a connexió atemporal entre les persones de totes les classes socials.

Aquesta parla de llibertat, de la realització personal i maduresa social; de la bellesa i de la seua absència; dels conflictes i les solucions; de la màgia de la vida i de com poden arribar a ser patètics; d’allò senzill i allò complicat; de l’amor i l’odi, tot plegat, amb una sinceritat brutal o una subliminalitat romàntica. Parla de les veritats i les mentides, de la confusió, dels miratges i l’energia invertida a fer bé o mal; de la necessitat de ser tots UN, de la complicitat i la connexió.

“Sense memòria no hi ha aprenentatge” és una de les consignes que solc repetir als meus murals per tot el món. Tan senzill i tan complicat alhora.

Hi treballem amb la complicitat de certes institucions, ajuntaments, regidories de Cultura o Patrimoni, associacions veïnals i culturals, en definitiva, amb el suport de persones que creuen que encara no és tard per reaccionar i revertir l’escalada de situacions negatives en què ens veiem immersos diàriament. Utilitzant l’Art com a eina de construcció i aprenentatge, de transmissió de bones vibracions per triar el bon camí que ens obri vies a l’esperança i la conciliació amb nosaltres mateixos. El contrari ja ho coneixem des de fa segles.

Avui, amb 53 anys a l’esquena, em veig en procés de construcció total. No només participant d’aquesta revolució, sinó generant camins nous que l’afavoreixen i la consoliden com a part integrant d’aquesta societat. L’Art està ocupant el seu lloc al carrer convertintse en un fet natural i normal.

Les

Salut i Cultura!!

Pintura

U N CAFÉ AMB L’ART DE LA VALL

Miquel Joan i Huguet

FALLA PRADO: Goretti, comencem pels inicis. Com va néixer l’associació de l’Art de la Vall? GORETTI TOLEDO: Pels volts del 2015 em trobava en uns moments, artísticament parlant, molt prolífics i creatius i, en una de les visites que vaig fer a una exposició, em vaig plantejar perquè no exposar jo mateix, que a mi també m’agradaria fer-ho, i em vaig posar a investigar com ho podia fer. FP: I ho aconseguires, no és així?

stimats fallers i falleres de la Falla Prado, ens hem reunit amb l’associació d’artistes de la Valldigna L’Art de la Vall i de la mà de la seua presidenta, Goretti Toledo, farem un recorregut pels camins de l’associació: la seua creació, els inicis i una proposta de futur. Hem escollit la terrassa d’una de les cafeteries de Tavernes, fa un temps excel·lent i el bon café convida a la tertúlia. L’associació d’artistes valldignencs l’Art de la Vall ha participat amb la Falla Prado en un dels nostres llibrets, participant de la portada i també en diversos articles. Ens acompanyeu amb l’entrevista? De segur que sí, comencem! 62

GT: Efectivament, a finals de l’any 2015 vaig fer la meua primera i única exposició individual que vaig fer en la Casa de la Cultura. L’exposició va servir per adonar-me’n que a mi m’encantava mostrar el meu art, que la gent vinguera a vore les meues obres, comentar de les mateixes amb altres artistes... En publicar en xarxes socials, una artista d’Oliva, que també estava començant, es va posar en contacte amb mi perquè volia organitzar una exposició: “La Fira Internacional de l’Art” i buscava artistes. Em va animar a participar d’una reunió per organitzar aquesta exposició i així fou com em vaig posar en contacte amb una associació de pintors d’Oliva que es diu Pinzellades que també en participaven de la reunió. Em vaig unir a ells i vaig estar una temporadeta exposant amb ells, en faríem tres o quatre d’exposicions. També he de comentar que feien trobades de pintors que pintaven a l’aire lliure i després ho exposaven tot a la Casa de la Cultura d’Oliva.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

2024

LA DE

GT: Clar! Al cabet que no para mai li va vindre la següent qüestió: per què no s’ha fet mai una associació d’artistes a la Valldigna? Sabia que a la Valldigna, i a Tavernes en concret, hi ha molta gent que pinta i que inclús hi ha una escola de pintura. Pensat i fet, vaig decidir començar aquesta constitució. Vaig publicar a les xarxes socials que volia crear una associació on participaren tots els artistes de la Valldigna, una associació on tots tingueren el seu lloc per a expressar-se artísticament i mostrar el seu art.

TAVERNES

FP: Creiem endevinar què passarà a continuació. Per què no una associació a la Valldigna? És així?

GT: Doncs sí, així va ser. Cal tindre en compte que, a més a més, va hi haure un altre condicionant, doncs l’artista Christian Miñana, que és un artista que també no para mai i sempre està ideant, va organitzar una trobada de pintors a la platja per reunir-nos i fer una sessió de pintura ràpida on, en un breu període de temps, has de fer una obra d’algun indret que et cride l’atenció. A aquesta trobada van vindre diversos artistes, entre ells Marga Ferrandis, professora de l’escola de pintura de Tavernes, i comentàrem la necessitat de formar una associació d’artistes a la Valldigna. Tant Marga com Christian em van mostrar el seu suport amb la iniciativa, i com Marga coneixia a molta gent que pintava, en comentar-ho a les classes, molts dels alumnes s’apuntaren i ja començàrem a moure’ns i superar els actes burocràtics i administratius per constituir l’associació i els membres orgànics. Començàrem amb molta il·lusió per tal de poder exposar.

Falla Prado

FP: Imaginem que la resposta dels artistes valldignencs seria molt bona.

Pintura

FP: Entenem que amb les pròpies exposicions, el fet de donar-vos a conéixer públicament, propiciaria també que molts artistes vos conegueren i volgueren formar també part del projecte. GT: Una vegada començàrem amb les exposicions, aquestes feren de reclam i donaren peu a que molts artistes ens conegueren. Com tu dius, gent que pintava a casa i que també volia exposar i fer extensiu el seu art a la resta de gent i que va veure en l’associació una oportunitat de participar en exposicions i mostrar el seu art. Poc a poc, els artistes van anar apuntant-se fins conformar l’associació tal i com la tenim avui en dia. FP: I d’aquesta manera es crea l’associació l’Art de la Vall, que tot i néixer a Tavernes, ràpidament aglutina a moltíssims artistes de tota la Valldigna. GT: Totalment d’acord, a l’associació sempre han sigut benvinguts tots els artistes, foren del poble que foren, i practicaren la disciplina artística que practicaren. Un dels objectius de la pròpia associació era que tots aquells artistes que solitàriament desenvolupaven el seu art a casa seva tingueren un catalitzador, una plataforma, que els permetera mostrar el seu art a tot el món a través de les exposicions conjuntes. 64

FP: Tot i que en els inicis, l’associació d’artistes l’Art de la Vall, majoritàriament, estava formada per pintors. Observem que poc a poc van introduint-se altres disciplines. GT: Ho vam deixar obert perquè pogueren apuntar-se tot tipus d’artistes: escultors, artistes que fan relleu, ceràmica... Que no fora sols pintar, en podríem dir que la catalogació seria bàsicament tots aquells artistes que desenvolupen arts plàstiques. Tot i que la majoria són pintors, també hi ha artistes que han treballat l’escultura i la fotografia, entre altres coses. També tenim companys de l’associació que han fet moltes obres en ceràmica.

Ar ts

Les

FP: I què ens podries contar de les primeres exposicions? Com van ser? GT: La primera idea era fer la primera exposició a Tavernes, però un dels membres tenia amistat amb qui era l’alcaldessa de Favara i ella mateixa ens va proposar d’exposar allí. L’exposició va anar molt bé, el lloc era molt acollidor i l’exposició va ser molt bonica. Evidentment, quan exposarem a Tavernes l’acollida fou molt major perquè la gent del poble, de Benifairó i Simat, a més dels familiars i amics, volien conéixer la nova associació d’artistes i els membres ens sentirem molt orgullosos de donar-nos a conéixer. FP: Després de les primeres exposicions a Favara, Casa de la Cultura de Tavernes, veiem un gran bot i aconseguiu exposar al Monestir de la Valldigna de Simat. Com ens descriuries l’experiència? GT: El monestir era un lloc que ens encantava a tots. Per a mi va ser molt emocionant, doncs el monestir és un dels nostres emblemes més importants com a valldignencs i valldignenques, el monestir sempre ha estat ahí. Ara, a més a més, el tenim restaurat i lluix moltíssim. Clar, el fet de poder exposar una obra teua, i a més en companyia de gent que comparteix les mateixes passions i il·lusions que tu... Per a mi va ser molt emocionant. 65

Pintura FP: Hem de pensar que quan un artista exposa al Monestir de la Valldigna, sempre busca mostrar la seua millor obra, o la seua última obra... Què en podríem destacar de les obres dels artistes i dels seus sentiments? GT: Tots estàvem molt emocionats d’exposar, el Monestir és un lloc molt emblemàtic i tots participaren aportant obres que els eren molt especials i molt boniques. A banda que tots els membres de l’associació pinten espectacularment. Cadascú en el seu estil, perquè hi ha artistes de tota classe... FP: Aquesta era una de les preguntes que més curiositat ens feia, doncs en l’associació hi ha membres de tota classe: gent jove i gent més major, artistes amb estils diferents... Què ens podries contar dels artistes que tenim en l’associació i del seu estil pictòric? GT: Són molt diversos! Hi ha qui fa quasi hiperrealisme i et fa un retrat i és quasi perfecte al detall, i després hi ha més expressionisme... Hi ha qui li agrada, per exemple, copiar obres d’artistes famosos com Picasso... La veritat és que hi ha molta qualitat. El fet de compartir el teu art amb la resta de membres fa que tingues moltes idees i que vulgues avançar molt més perquè sempre et fixes en com han pintat alguna cosa i tu després vols provar a fer el mateix i d’una manera o d’altra entre tots ens ensenyem i aprenem. Ens nutrim els uns als altres. 66

FP: L’associació d’artistes l’Art de la Vall ha participat molt activament, en col·laboració amb altres entitats, com per exemple en la Regidoria de Serveis Socials, amb la Falla Prado també. Què ens podries dir al respecte? GT: Com a associació, sempre que ens han demanat col·laboració, hem fet per aportar el nostre granet d’arena. D’aquesta manera, a més d’organitzar exposicions al voltant del dia de la dona, també hem participat en festes del poble, quan celebràrem els 100 anys com a ciutat, que férem un mural entre Pepín, Carlota i jo, per tal que els xiquets ho pintaren. O bé pintaven el mural o llocs emblemàtics de Tavernes. Sempre que ens han dit, allà que hem anat.

Ar ts

Les

FP: Quin és el futur avui en dia de l’associació de l’Art de la Vall? GT: Hem de reconéixer que a dia d’avui estem un poc parats, doncs la pandèmia ens ha afectat com a moltes exposicions perquè, clar, a l’associació hi ha gent major, també membres que cuiden de gent major i ara estem un poc parats, però tots tenim il·lusió i ganes per tornar a moure. Estic segura que la tornarem a reprendre perquè tots estem pintant i fent coses, i de segur que prompte ens reunirem i tornarem a fer més exposicions. A més a més, m’agradaria organitzar una trobada de pintors on, quasi sense pensar, tots ens posem a pintar, isca el que isca. Fer un dia de retrobament, organitzar xicotets concursos i compartir un dia amb bona harmonia i comboi. Encara ens queden moltes propostes. I ací acabem la nostra tertúlia-café amb la presidenta de l’Art de la Vall, Goretti Toledo, esperem, fallers i falleres de la Falla Prado, que us haja agradat molt. Volem donar-li les gràcies per la seua bona companyia, el seu entusiasme amb l’art i sempre trobar-la disposta a col·laborar amb tots. Moltes gràcies! 67

Pintura

L’

L’ART RUPESTRE

José Vicente Escrivà

art rupestre és una manifestació artística que permet acostar-nos als grups humans del passat. A més, el seu estudi ens aporta una valuosa informació sobre els diversos aspectes de les seues maneres de vida, com ara estratègies de subsistència, patrons migratoris i d’ocupació del territori o la transmissió d’idees, tècniques i coneixements entre diferents grups. L’art rupestre és una manifestació vinculada a l’aparició de l’espècie Homo Sapiens i al desenvolupament d’un comportament simbòlic complex. Les seues característiques varien segons el context geogràfic, cronològic i cultural, tot i que en la majoria destaca la seua cuidada elaboració i la qualitat estètica. La seua investigació amb metodologia arqueològica requereix d’anàlisis, no sols de les pròpies figures, sinó també del suport on es van realitzar, del paisatge o jaciment on se situen i del propi context arqueològic. La seua condició de Bé d’Interés Cultural (BIC), dona als jaciments i al seu entorn immediat la major categoria de protecció legal existent. En la península Ibèrica són quatre les àrees amb art rupestre incloses en la llista de patrimoni mundial: “Cova d’Altamira i l’art rupestre de la Cornisa Cantàbrica”, “Art Rupestre Prehistòric de la Vall del Côa i Sega Verd” , “Paisatge cultural del Risc Caigut i els espais sagrats de la muntanya de Gran Canària” (2019) i “Art rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica”. L’art rupestre de les comarques valencianes s’inclou dins d’aquesta última categoria. 68

Els llocs amb art rupestre que conformen l’Arc Mediterrani abasta sis comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia. L’art rupestre es divideix cronològicament en: — L’ art paleolític, adscrit a societats caçadoresrecol·lectores. (40.000- 8000 a. C). — L’art postpaleolític de societats productores. Dintre del qual s’inclouen: — L’art Llevantí, que s’adscriu a poblacions Epipaleolítiques i Mesolítiques o Neolítiques -segons siga la proposta investigadora (8000- 4000 a. C.). — L’ art macroesquemàtic i esquemàtic, propis de societats productores. La nostra comarca és un territori ric en evidències arqueològiques prehistòriques. Alberga alguns dels jaciments més importants a nivell mundial, com la cova del Bolomor o la cova del Parpalló. En la comarca de La Safor-Valldigna i també en altres comarques pròximes, com la Vall d’Albaida o la Costera, a València, i la Marina Alta i El Comtat, a Alacant, els conjunts amb art rupestre, especialment postpaleolític, són abundants.

TAVERNES

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

Ar ts

Les

Pintura Art paleolític. En la Safor destaquen dos conjunts amb art Paleolític documentats al terme de Gandia. D’una banda, la cova del Parpalló, on destaca un cavall gravat en una bugada estalagmítica i l’excepcional conjunt documentat de plaquetes gravades i pintades. Per un altre costat tenim la cova de les Meravelles, on s’identifiquen 22 representacions zoomorfes amb una data anterior a fa 18106 ± 2534 anys.

L’art postpaleolític, tenim representacions d’Art Llevantí a la cova de la Clau I (Palma de Gandia) amb dos panells amb tres motius antropomorfs i un zoomorf abatut de tipus llevantí i altres dos amb una creu pintada en cadascun, possiblement estos últims de cronologia històrica. En les proximitats de la mateixa s’hi documenta la cova de la Clau II, amb un altre panell, amb restes d’un motiu de tipus llevantí. En la Penya Roja de Ròtova tenim representacions d’Art llevantí i Art Esquemàtic. 70

De l’Art Esquemàtic tenim representacions a l’interior de la cova de baix de les Rates Penades (Ròtova) on s’han plasmat dos grans ramiformes acompanyats d’altres motius com barres, punts i un possible soliforme o dibuix en forma de sol. Altres jaciments amb Art Esquemàtic son el barranc de les Coves (Alfauir), on es documenten diversos motius geomètrics, i a la serra Falconera (Gandia) en l’Abric I de les Meravelles. En aquest cas es tracta d’un ídol oculat amb ulls radiats i amb triangle en la part inferior que podria indicar el seu sexe femení. En la Valldigna a Tavernes tenim les covetes de Mossén Ricardo i l’abric dels Castellets com conjunts amb art rupestre. Les covetes de Cantus o abrics de Mossén Ricardo es localitzen en el vessant oriental de la serra de les Agulles a la muntanya de les Creus i en el paratge del Racó de les Fontetes de Cantus. Allí trobem un conjunt de cinc xicotetes coves de les quals només dues presenten manifestacions gràfiques. Totes dues coves presenten panells amb gravats fusiformes o gravats de tipus lineal, no figuratius i de solc profund. L’ Abric I consta de dos panells el Panell A amb 12 traços de morfologia fusiforme, que varien en la profunditat del solc i la seua secció, generalment en “V”. La majoria dels gravats apareixen en una disposició vertical o obliqua, de forma subparal·lela o entrecreuats. El Panell 2. consta de més de 70 traços de morfologia fusiforme. A L’ Abric II trobem un panell situat a l’esquerra de l’abric, en superfície llisa, pròxima al sòl de la cavitat. Consta de traços de morfologia fusiforme. Sobre la seua cronologia alguns autors defensen l’adscripció a l’Art Paleolític per l’existència de gravats similars en altres territoris peninsulars.

Ar ts

Les

Els Castellets. El jaciment és un xicotet abric molt vertical i quasi sense visera. Consta de dos panells on destaquen dues figures que, per les seues característiques tècniques i tipològiques, han sigut adscrites a l’Art Esquemàtic. Es tracta de dos antropomorfs cruciformes, un d’ells amb el fal·lus indicat, per la qual cosa es tracta d’un individu masculí. Al seu al voltant hi trobem altres restes de pintura. A tota la Valldigna, i a Tavernes més concretament, trobem una gran quantitat d’elements patrimonials relacionats amb la història del seu territori. Sens dubte els seus exponents més importants són la cova del Bolomor i el Reial Monestir de Santa María de Valldigna. El primer representa l’origen del poblament humà en les terres valencianes i, el segon símbol històric i cultural de l’Antic Regne de València i del patrimoni valencià. A més, trobem el jaciment de Els Castellets, d’origen a l’Edat del Bronze amb continuïtat a l’època ibèrica. Les restes que podem vore actualment conservades corresponen a una fortificació islàmica dels segles X i XI que es manté durant l’època cristiana fins a mitjans del segle XVII. Junt a este jaciment tenim les esmentades primeres representacions artístiques de la Valldigna en les Covetes de Cantus i l’Abric dels castellets. En definitiva un important patrimoni cultural que pertany a tothom i que tots hauríem de conéixer i respectar. 71

Pintura

L’ ART: UN CRIT D’AUXILI

Noèlia Alberola Elena

n llapis és un element que gairebé ens acompanya des de les primeres passes a la vida i quasi fins l’últim sospir. Traçats, línies rectes, corbes, simples punts plens de color, a mà, a carbonet, plens d’una diversa cronometria de color. La creativitat i l’ús dels pigments ens han donat la capacitat d’immortalitzar moments de la història. Ja ho feien els nostres avantpassats sobre la pedra a les coves, en la prehistòria. Les pintures rupestres ens han narrat com vivien, com caçaven i com s’alimentaven. Els dibuixos són la paraula dels silencis, dels que ja no estan entre nosaltres, d’aquells i aquelles que no tenen la capacitat de poder alçar la veu. Paisatges, oficis, rostres, modes, la vida en les diverses èpoques… Però el dibuix és també un crit d’auxili, un missatge, una línia acompanyada d’una altra línia que visibilitzen històries de vida i mort, temors, angoixa, abús, maltractament, assetjament o “bullying”. 72

Els xiquets i xiquetes realitzen gargots entre l’any i mig i els dos anys de vida, però no són conscients d’allò que els envolta de forma plena. Als dos anys, comencen a dibuixar i pintar de forma un poc més controlada. Entre els tres i quatre anys, utilitzen els llapis amb major domini i donen vida a allò que els envolta, encara que les formes són desproporcionades i poc realistes. Entre els cinc i sis anys, les formes són més realistes i plenes de detalls, les mans per exemple, apareixen amb dits. Entre els set i els dotze anys, l’ampliació de formes, els detalls, són de gran precisió, representen escenes quotidianes, paisatges, elements de la vida diària… Aquesta breu introducció ens serveix per a situar i donar veu a sis xiquetes i xiquets d’entre quatre i dotze anys, víctimes de violència de gènere, mitjançant els dibuixos. Sis dibuixos que ens mostren allò que els ulls no volen veure i posen paraules en la boca d’aquells que no ho saben expressar, no ho poden expressar o ja no podran narrar mai a viva veu les seues vivències, perquè els protagonistes ja no estan entre nosaltres.

Ar ts

Les

El 22 de juliol de l’any 2015, la llei va començar a recollir i protegir la infantesa criada en un entorn de violència de gènere, víctima de violència de gènere. Aquell mateix any, van ser assassinats huit menors, una xifra amb noms i cognoms: Alejandro, Carlos, Cristina, Amaia, Candela, Maxi, Michelle i Patrick. Huit vides que començaven a construir somnis. Les i els psicòlegs especialitzats en abusos i violència sobre la infantesa utilitzen el dibuix com a eina de treball per posar veu als episodis que la por i la incapacitat per expressar-se a viva veu, silencien. L’associació ALANNA, en 2019 va començar a mostrar una exposició itinerant amb 20 dibuixos realitzats per menors d’entre tres i dotze anys, víctimes de violència de gènere i abusos. Aquets vints dibuixos repeteixen els patrons que durant vints anys, centenars de xiquets i xiquetes, havien traçat sobre el paper, durant les sessions realitzades per professionals.

VALLDIGNA

2024

LA DE TAVERNES

Els anys passaren, però els dibuixos contaven una mateixa història, plasmada amb les mateixes traces, colors i formes. És per això que els i les professionals, escolliren aquests 20 únics dibuixos que representaven els centenars d’infants que van ser atesos i acompanyats per ALANNA.

Falla Prado

Maltractament psicològic, abús físic, abús sexual, violència econòmica…

Pintura

Una figura gegant i negra, fora d’una casa. Un home sense rostre i ple de ratlles a sota d’ell, una dona xicoteta plorant desconsoladament, un home sense una extremitat. Una família sense la figura del pare. Un monstre dibuixat de negre. Un dibuix partit, un rostre de dona plorant, trista, xicoteta i un altre rostre al costat, gran, amb molt de color i un somriure immens. Anys de teràpia, sessions i més sessions per tractar de reparar el que s’ha trencat i que mai tornarà a ajuntar les seves línies com abans. La figura de l’home negre, representa el maltractador en totes les seues formes, gegant, monstre, però sempre fora de casa, que és com els xiquets i xiquetes el volen situar. La falta d’una extremitat en dibuixar al monstre, és la forma de l’abús sexual. La mare plorant o encoleritzada, és el reflex de la doble victimologia, el patiment físic i mental de la mare i la repercussió d’aquest sofriment reflectit sobre els xiquets i xiquetes. Filles i fills víctimes també. Joan, de tres anyets dibuixava insistentment un cercle ple de ratlles negres, era la seva forma d’expressar rebuig pel que el seu pare li feia a la seva mare. A ell no el va colpejar mai però, anys després que la mare va sortir d’aquesta situació, Joan va poder ordenar en la seva ment tot aquell patiment i el significat de tots aquells tristos dibuixos que sempre eren iguals.

La Maria i l’Eric, són dos germans que en aquell moment tenien nou i cinc anys. La Maria sempre dibuixava el seu pare fora de casa, un home pintat en negre i sense rostre. L’Eric ignorava aquesta figura en els dibuixos familiars. Sempre eren tres figures i la mare amb una llagrimeta sempre brollant. Els dos germans, durant l’adolescència, semblava que hagueren fet un pacte de silenci i no parlaren d’aquells repetitius episodis. Anys després acudiren a teràpia de forma conjunta per verbalitzar tot allò que la por els havia negat. Fàtima, tenia deu anys quan la parella de la seva mare va començar a abusar sexualment d’ella, colpejava la mare cada vegada que bevia en excés, amenaçava la Fàtima dient-li que assassinaria sa mare si no guardava silenci i feia el que ell li demanava. La psicòloga del centre on cursava els estudis Fàtima va avisar les autoritats quan va veure, de forma repetitiva als treballs de dibuix, que sempre apareixia un home sense alguna extremitat. Quan aquesta realitat va esclatar, Fàtima ja duia dos anys d’abusos. Malgrat el suport terapèutic, el sentiment de culpa i de desprotecció la va sobrepassar i es va llevar la vida saltant d’un edifici quan tan sols tenia 15 anys. La mare de la Fàtima està actualment reclosa en un centre de malalts mentals perquè no va poder fer front a tot el que havia ocorregut.

Ar ts

Les

Marc tenia set anys quan va començar a adonar-se’n del que estava passant a casa. Sa mare, Cristina, treballava sense descans per costejar les despeses familiars i que a ell no li faltara res. No entenia per què, si sa mere tenia dos treballs, havia d’acudir quinzenalment a l’economat. Com sempre, la nevera es trobava mitja buida i la mare amagava menjar per diversos racons de la casa. Fins que una nit va aplegar el seu pare passat de copes i després de colpejar-la durant un temps (minuts que a ell, des de la seva habitació, li semblaren hores, eternes, llargues i colpidores), escoltava com el pare li reclamava que li entregara els diners que havia guanyat. I quan ja obtenia la recaptació de la setmana, marxava a beure i en dies no tornava a casa. Marc s’amagava sota el llit i plorava desconsolat fins que l’esgotament el feia caure adormit. La mare no es podia ni moure de la pallissa que havia rebut. Aquest fet es va repetir en diverses ocasions i la por va fer que Marc emmudira. Durant mesos, no va pronunciar ni una sola paraula, sols dibuixava un home gegant i pintat en negre, fora d’una casa xicoteta. La pediatra de Marc va tenir una llarga conversa amb Cristina, li va obrir els ulls i li va demanar que reaccionara, que el seu fill havia mostrat un mecanisme de defensa mitjançant el silenci, un aïllament intencionat on sols es comunicava dibuixant un monstre negre, obscur i encoleritzat. Aquell va ser l’inici d’una nova vida. Cristina va omplir una bossa amb quatre coses i va marxar lluny per protegir el seu fill i salvar-se ella mateixa.

Pintura

Ona, cantava els números fins el 25 en veu alta, molt alta, i amb les mans posades a les orelles, així no escoltava els crits i els insults que el seu pare, nit rere nit, li proferia a la seva mare. Un dia els crits anaven acompanyats d’uns sorolls secs i aguts. Eren colps que s’oïren quan el cos de la mare va caure a terra, moment en què els crits i els colps pararen de sobte i un silenci esgarrifós, d’aquells silencis que et gelen la sang, s’apoderaren del pis familiar. Tot seguit una portada. L’Ona es va quedar immòbil durant llargs minuts, la por es va apoderar d’ella. Fins que la policia va fer acte de presència perquè una veïna havia telefonat al 112. Però ja era tard. Els dies posteriors uns familiars acolliren Ona i, per a ella, era com si no haguera succeït res, havia esborrat aquella nit de la seva memòria. Els avis materns viatjaren des del País Basc per recollir-la i fer-se’n càrrec d’ella. Ona tan sols tenia huit anys. Molts anys després va ser capaç de verbalitzar tot el que va transcórrer aquella fatídica nit. Anys dibuixant un home gran negre, al costat d’un gran toll de sang. L’Ona no ho oblidarà, però aprendrà a conviure amb eixe dolor i fer que el trauma no la puga dominar. 76

Ar ts

Les

Les històries d’aquests 6 xiquets i xiquetes estan inspirades en fets reals, passen diàriament, són invisibles als ulls de gran part de la societat però, activant els sentits, moltes i molts es podrien evitar. Escolta activa, observació, ser part i no mirar cap a un altre costat. El llenguatge no sempre es manifesta pel so de les nostres veus, hi ha moltes formes de fer un crit d’auxili, cada dia són més els i les professionals que es dediquen a protegir els principis d’igualtat, a ajudar aquelles dones i criatures que estan patint les diverses violències i abusos. Un deu per cent de l’alumnat pateix o patirà assetjament escolar (bullying), però per canviar la societat hem de ser part activa i no simples espectadors.

Fàtima, Eric, Marc, Maria, Ona i Joan, som totes i tots, perquè la igualtat és garantir una vida digna i amb llibertat per a totes les persones. Erradicar totes les violències ha de ser una prioritat i una obligació per a tot el conjunt de la societat. L’empremta del maltractament és una companya de viatge per a tota la vida i, per això, les persones que pateixen aquests episodis han de saber que no estan soles. Un raig d’esperança dintre d’aquesta espiral de violència apareix quan les xiquetes i els xiquets comencen a dibuixar els rostres de les seves mares plens d’il·lusió, amb un somriure gran i ple de felicitat. La mostra de l’eliminació del perill és el fet de tallar el lligam amb el maltractador i aconseguir una nova vida lluny d’aquesta llar, que s’havia convertit en presó. Per moltes llapisseres dibuixant somriures… 77

Pintura

C IÈNCIA I ART. SOBRE LA BELLA

I ANTIGA RELACIÓ ENTRE ART I CIÈNCIA

Enric Marco Soler

s un error pensar que l'art i la ciència són molt diferents, que no se superposen mai. Però la creativitat és tan essencial per al procés científic com per a l’artístic. Artistes i científics comparteixen la curiositat per allò desconegut, l'apreciació per la bellesa dels mons que exploren i l’interés per crear alguna cosa nova. Però, fins i tot, hi ha disciplines científiques en què ciència i art han estat conreades per la mateixa persona. Us explicaré dos exemples ben extraordinaris del camp de la biologia. 78

Ar ts

Les

Elizabeth Gould, la il·lustradora d’ocells

VALLDIGNA

2024

Encara que moltes de les seues obres estan signades com a E. Gould o com a J & E. Gould, la importància d’Elisateth com a gran artista no fou totalment reconeguda fins cent anys després del seu traspàs, quan Alec H. Chisholm publicà la seua biografia The story of Elizabeth Gould el 1944, escrita a partir de les cartes que escrigué des de Howard a la família en Anglaterra.

En 1838 Elisabeth seguí el seu marit quan aquest decidí explorar Austràlia a la recerca de noves espècies d’ocells. Ella no continuà tot el viatge, ja que es quedà a Howard, a l’illa de Tasmània, a l’espera del seu seté fill, mentre pintava les il·lustracions de les col·leccions d’ocells que enviava John des del continent.

Elisabeth Gould arribà a completar 84 il·lustracions per a l’obra del seu marit The Birds of Australia abans de la seua mort. Els dibuixos que va produir a Austràlia van ser passats a litografies per H.C. Richter, que les va publicar com a pròpies. A més, massa vegades, les il·lustracions s’havien atribuït al seu marit.

TAVERNES

En tornar a Anglaterra en 1836, Charles Darwin lliurà els pinsans a l’especialista en ocells John Gould per tal que els identificara. Els pinsans eren de fet, com conclogué Gould, “una sèrie de pinsans de terra tan peculiars” com per formar “un grup completament nou, que conté 12 espècies”. Tanmateix, fou la seua dona, Elizabeth Gould, il·lustradora especialitzada en ornitologia i natura, qui realitzà el conegut esquema dels pinsans de les illes Galápagos.

Finalment retornaren a Anglaterra el 1840 on, un any més tard donà a llum per huitena vegada, la seua filla Sarah. Aquesta vegada les complicacions del part foren greus ja que morí poc després de febre puerperal amb només 37 anys.

Falla Prado

El jove Charles caminava a dures penes prop dels penya-segats de l’illa. El vent era fort i el feia trontollar perillosament. Les grans tortugues que esquivava li havien cridat l’atenció i ja havia fet un apunt al seu llibre de viatge. Ara, però, li interessaven els ocells, especialment els pinsans. Cada illa de l’arxipèlag en tenia de diferents. No obstant això, ell no creia que foren espècies amb una relació propera entre elles i, de fet, pensà que moltes d’elles no eren ni tan sols pinsans. Amb ajuda d’uns mariners del Beagle disposà les xarxes per capturar-ne uns exemplars. Aquesta diversificació era evident en la forma dels becs, que els especialitzava en alimentació diversa. Alguns s’alimentaven de llavors, altres d’insectes, uns altres menjaven les paparres paràsites de les tortugues; també n’hi havia de vegetarians, menjaven fulles o flors i, fins i tot, dues espècies utilitzaven ferramentes com ara petites branques o espines de cactus per extreure larves d’insectes dels forats dels arbres.

Pintura Maria Sibylla Merian, entomòloga i il·lustradora d’insectes Maria s’havia endinsat en aquell bosc de Baviera eixint-se’n del camí cap al seu objectiu. Un visitant esporàdic hi veuria només arbres, arbustos i clarianes, però ella estava avesada a copsar els més petits moviments, detectava insectes que es mimetitzaven amb fulles o branques, erugues que semblaven tenir el cap a l’altre extrem del cos, mosques amb aspecte d’abelles, papallones amb colors delicats. Cercava, sobretot, erugues, per seguir-les i ferne un esbós en el seu quadern de camp. Mira que n’havia seguit d’insectes! Amb 13 anys ja conreava cucs de seda a casa. Veure com les petites erugues eixien dels ous i com menjaven sense fre fulles de morera era un espectacle deliciós. Millor era encara quan teixien el capoll des de dins, on s’hi estaven uns dies per esdevenir papallones, que, fecundades per un mascle, acabaven ponent ous. Un cicle complet de metamorfosi: ou, eruga, papallona. Al llarg de moltes eixides al camp ho havia comprovat en multitud d’ocasions en moltes espècies de papallones. I n’havia fet bells i detallats dibuixos. Quanta ignorància s’havia escolat fins llavors en afirmar que els insectes naixien per generació espontània a partir del fang o directament de l’aigua. Quina bestiesa! Va ser el seu padrastre, Jacob Marrel, pintor de natures mortes, qui l’encoratjà per a dibuixar i pintar del natural. 80

Ara vivia a Nuremberg amb la seua primera filla Johanna Helena, seguint el seu marit Johann Andreas Graff, aprenent del seu padrastre. Treballava el pergamí i el lli, i creava dissenys per a brodats. Però també havia començat a donar classes de dibuix a xiques joves de famílies benestants, fet que li havia obert les portes dels bells jardins privats de la ciutat, on pogué seguir la seua passió: seguir les erugues, les seues metamorfosis i les plantes i flors de les quals s’alimentaven i fer-ne dibuixos. D’aquesta obsessió naixera el seu primer llibre, Llibre de flors (1675-1680), en tres volums. Durant aquests anys de dur treball de camp, l’any 1678 naixeria la seua segona filla Dorothea Maria. Distanciada del seu marit que la feia infeliç, a partir de 1685, amb les seues dues filles i sa mare vídua, s’instal·là a Frísia, als Països Baixos, dins de la comunitat religiosa protestant labadista. Allí va tindre temps per estudiar llatí, llengua en què s’escrivien els llibres de ciència en aquell temps. Ara podria llegir altres autors i publicar les seues obres i donar-los un major abast acadèmic. Va ser llavors quan aprofità també per estudiar el cicle vital de les granotes, la metamorfosi, des de l’ou fins passar de capgròs a adult. En recollí moltes als aiguamolls que després disseccionà per estudiar-ne l’organisme. Amb la mort de la mare i el divorci del marit, Maria Sibylla Merian s’instal·là a Amsterdam amb les seues filles. A partir d’aquest moment el dibuix de flors i la seua venda ben remunerada serien el seu mitjà de vida. Un fet canvià la vida plàcida de l’artista i entomòloga quan la seua filla major Johanna Helena es va casar amb Jakob Hendrik Herolt, un comerciant d’èxit en el comerç de la Guaiana Neerlandesa, l’actual Surinam, a l’Amèrica del Sud.

Ar ts

Les

L’any 1699 la ciutat d’Amsterdam li concedí permís per viatjar a Surinam. L’objectiu de la missió era passar-hi cinc anys per buscar i il·lustrar noves espècies d’insectes. No està clar qui i com va finançar l’expedició, però se sap que, almenys, part del pressupost va eixir de la venda de 255 obres florals seues. Una vegada a Paramaribo, la capital de Surinam, es mostrà molt crítica amb el nul interès de les autoritats, colons i comerciants en investigar i explotar els recursos naturals de la colònia, però, sobretot, el que no suportava de cap manera era el tràfic d’esclaus. Merian, interessada per l’agricultura, va lamentar també la poca visió i resistència dels comerciants colonials a plantar o exportar qualsevol producte que no fora canya de sucre. Més endavant va demostrar a les autoritats totes les verdures i fruites que es podien trobar a Surinam, inclosa la pinya. Durant les seues expedicions per la selva, en col·laboració amb els natius, va descobrir tot un conjunt d’animals i plantes desconeguts fins llavors. Merian va passar molt de temps estudiant i classificant les seues troballes i les va descriure amb un gran detall. No només va descriure els insectes que va trobar, sinó que també va detallar el seu hàbitat, hàbits i usos per als indígenes. La seua classificació de papallones encara és rellevant avui dia. Per a les plantes va utilitzar i respectar els noms nadius

americans, fet inaudit fins llavors. Però no sols observà insectes sinó que també estudià i classificà molts altres animals com ara granotes, serps, aranyes, iguanes i escarabats tropicals. Malauradament el viatge de 5 anys s’acabà abruptament en 1701 en contraure possiblement la malària. Hagué de tornar a Amsterdam, on obrí una tenda per vendre els dibuixos que feia i els espècimens que havia recollit. Maria Sibylla Merian va publicar tres importants llibres al llarg de la seua vida: Llibre de flors, 3 volums (1675-1680); L’eruga, meravellosa transformació i estranya alimentació floral, 2 volums (1679-1683); i Metamorfosi dels insectes del Surinam (1705). Aquesta última és la seua obra més destacada, on inclou, amb tot luxe de detalls, una sèrie de gravats en coure realitzats després del viatge de dos anys a Surinam. El 1715, Maria Sibylla Merian va patir un ictus. Tot i estar parcialment paralitzada, va continuar la feina fins que morí el 13 de gener de 1717. 81

Pintura

É S EL TALENT COSA D’HOMES? E

l món de l’art i de la creació, en general, ha sigut sempre cosa d’homes. Les dones van quedar relegades a l’ombra o, en el pitjor dels casos, a produir textos, pintures i altres disciplines per a altres homes, com pot ser el cas del marit. La cultura és androcèntrica i això ens fa pensar que la nostra és una cultura que estafa, perquè, si no hi ha pintores, filòsofes, escriptores, cantants, quins referents femenins donem als nostres joves de hui dia? La cultura androcèntrica, eixa que genera l’home sense noms femenins, és el resultat d’una societat patriarcal. Al cap i a la fi, enfosquir o arrabassar l’autoria de l’obra a les dones permet representar-les com a autores, pintores o creadores de segona. Si la immensa majoria d’homes admiren les pintures d’homes; si els homes lligen a homes; si els homes escolten composicions musicals d’homes, qui li donarà valor a l’autoria creativa femenina? En eixe sentit, Virginia Woolf va reivindicar la necessitat d’una cambra pròpia. Les dones no sempre van tindre un espai propi de creació on desenvolupar la fantasia o la imaginació; aconseguir-ho és revolucionari perquè permet generar talent, produir obres, reivindicar la cultura femenina. Només es pot trencar la cultura androcèntrica aportant talent femení en l’educació, la cultura, els llibres, els mitjans de comunicació… 82

Agustín Zaragozá Granell Professor de Filosofia, Agent d’Igualtat, Expert en Prevenció dels Efectes de la Pornografia en la Salut Afectiu-sexual i columnista en el diari Levante-EMV.

Algú pot considerar que la cultura de hui no és androcèntrica. Que les dones ja ocupen els espais artístics, musicals, literaris… El miratge de la igualtat així ens ho fa creure. Un exemple no gaire llunyà ens permet comprendre la dificultat que suposa trencar amb la cultura androcèntrica. Pensem en els clàssics literaris: la generació del 27. Qui no ha llegit, o almenys coneix, els noms de Pedro Salinas, Federico García Lorca, Luís Cernuda, Dámaso Alonso o Rafael Alberti? La cultura els ha donat un lloc en la història, en els llibres, en el sistema educatiu… I per què no coneguem la Generació del 27 de les dones, conegudes amb el nom de “Las Sinsombrero”? En la dècada de 1920 van reivindicar el seu lloc en el món de la cultura, la literatura i l’art, però, en lloc de reconeixement, van trobar descrèdit, atacs i, fins i tot, van rebre pedrades per part de la societat masclista. Com anaven a reivindicar les dones el seu lloc en la cultura en una societat patriarcal i violenta? Així i tot, ho feren! Maruja Mallo va ser una pintora surrealista de l’avantguarda espanyola. Podem trobar una entrevista seua en TVE ja en avançada edat: https://www.youtube.com/ watch?v=Wb2HXDael7 (o escriu a Youtube: Maruja Mallo A Fondo)

Ar ts VALLDIGNA

2024

LA DE TAVERNES

El cas de Maruja Mallo és molt significatiu. Va ser parella de Rafael Alberti i aquest no li va dedicar ni una línia en les seues memòries L’arbreda perduda, de tres toms! Tampoc el poeta Miguel Hernández, qui mai la va reconéixer com a parella. Així ha sigut la tònica habitual entre els artistes homes: invisibilitzar les dones, negar la seua vàlua i la seua condició d’éssers humans, deshumanitzar-les. Masclisme? Enveja? Misogínia? Segurament, de tot un poc. El problema no sols és que procedim d’una cultura androcèntrica que nega el talent femení. El problema continua sent que no hem recuperat el talent femení perquè segueix invisibilitzat en els llibres de text de classe, en els currículums, en els debats o col·loquis, en els mitjans de comunicació… Possiblement tots podem recordar el centenari o qualsevol aniversari d’un escriptor o cantant, però, i d’una dona artista, poeta, compositora, pintora, novel·lista? Tenim un deute pendent amb el talent femení. Recuperar-ho no sols és una qüestió de justícia, sinó, també, una manera de donar-li referents femenins a la joventut, xics i xiques, perquè mai reproduïsquen ni permeten una cultura androcèntrica, masclista i ignominiosa com la nostra.

Falla Prado

Les

Música

Ò PERES QUE ENSENYEN A VIURE

Miguel Gil Casado Benja Garzón García

. MÉS ENLLÀ DEL PROJECTE

“Observar el procés d’aprenentatge en la infància és un dels majors plaers que ens depara la vida. L’aventura de la vida és la de l’aprenentatge. Si a això li afegim que hi ha professionals que dediquen la seua vida a l’ensenyament i, lluny, molt lluny de caure en la rutina, s’entreguen amb devoció al procés i el segueixen amb professionalitat i entusiasme, és aleshores quan tenim el nirvana. Això és, precisament, el que està passant en alguns col·legis públics de tot l’Estat, en els quals l’òpera s’ha convertit en la millor excusa per a l’aprenentatge de la vida. El món fixa la mirada, de tant en tant, en grups de persones que han marcat fets memorables en la història de la humanitat. El perfil d’aquests equips sol ser atípic: se salten regles o se n’inventen d’altres noves. Aconsegueixen que el que semblava normal deixe de ser-ho i viceversa: gràcies a ells, allò peculiar, allò inusitat, pot fer-se un espai en el món de la norma. Sovint aquests equips s’associen a grans empreses, aquelles que han inventat Internet, el cotxe i altres proeses similars. Altres són equips d’investigació com l’equip d’Atapuerca o grups de creadors com la generació del 27, que renoven el coneixement o la curiositat de les persones en direccions abans mai imaginades.

Poques vegades es té l’oportunitat de contemplar, al costat de casa, un d’aquests grups. Un equip de persones capaç de qüestionar les inèrcies de l’educació amb ingredients com l’esforç, la imaginació, la confiança i el risc. Hi ha revolucions que criden l’atenció i, moltes vegades, ho fan per anar associades a la producció de riquesa. En el cas d’aquest equip de docents, malgrat que el seu treball no genera ni un cèntim de beneficis, la riquesa és infinitament major. Aquest professorat guia l’alumnat en la creació d’una companyia d’òpera. Poques òperes en el món generen l’entusiasme que han sabut contagiar a tots els que som testimonis del seu treball”. Pedro Sarmiento

Ar ts

La majoria de les classes tenen problemes amb l’enfocament, la concentració, la motivació, l’autoestima, la independència, la col·laboració i l’ètica de treball. A través de la responsabilitat del treball real en la nostra companyia en la classe, els estudiants adquireixen aquestes ferramentes de la vida mentre arriben a un aprenentatge més profund dels objectius acadèmics. Aquests objectius són aplicats en el context de la vida real perquè generalment s’ensenyen d’una manera descontextualitzada, amb l’única finalitat de ser avaluats i oblidats. Els estudiants entenen i poden manifestar el que han aprés i la raó per la qual ho han aprés”.

Les

Mary Ruth McGinn

TAVERNES

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

“Crec que nosaltres, com a docents, tenim la responsabilitat d’avaluar la manera en què ensenyem i de canviar els mètodes i tècniques que no són efectius. Necessitem reformar el sistema d’educació a través d’una manera de pensar molt diferent, més eficaç. Algunes escoles i col·legis estan buscant determinar un camí per a l’aprenentatge. Molts estudiants no tenen la motivació o l’interés per tal d’aprendre res. No tenen un propòsit en les seues vides, no tenen una direcció. Hem de mostrar que hi ha una manera molt diferent per a aprendre i ensenyar, que anima els estudiants a treballar dur i desenvolupar els seus potencials. Per primera vegada, pensen per ells mateixos i comencen a comprendre que tenen alguna cosa amb què contribuir al món. Comencen a preocupar-se pel seu entorn.

Música

2. QUÈ ÉS LOVA? LÓVA (L’Òpera Vehicle d’Aprenentatge) és un projecte que es realitza a una tutoria amb l’ajuda d’especialistes, famílies, jubilats, amistats,... al llarg d’un curs escolar complet. La classe s’organitza com a empresa (companyia d’òpera) que crea, des de zero, una producció operística amb el professorat com a guiaacompanyant del procés. L’alumnat decideix un nom que identifique el grup, dissenya un logotip, crea les samarretes, valora al voltant de quin tema volen parlar, desenvolupen una tesi, elaboren un concepte artístic unificat, visiten el Palau de Les Arts entrevistant-se amb els professionals de la casa, experimenten les professions amb tallers i, posteriorment, trien professió organitzant-se en equips d’especialistes. Arribats a aquest punt escriuen el llibret, dissenyen l’escenografia i la il·luminació, el maquillatge i la perruqueria, composen la música, creen les lletres dels temes musicals, confeccionen el vestuari, assagen la part dramàtica, assagen la part musical, posen en marxa la web i fan difusió del projecte, preparen l’exposició del procés, gestionen la part econòmica i organitzen les reunions temporalitzant les seues tasques, amb el professorat sempre com a guia-acompanyant del procés. 86

La peça final i la seua estrena no és l’objectiu principal del projecte, sinó part important d’aquest. El vertader objectiu és fomentar, al llarg del procés, la cooperació, l’autonomia, l’empatia, el creixement personal, la confiança en u mateix i en l’equip, l’escolta, la concentració, la vocalització, la mirada, la creativitat, l’expressió corporal, la unió del grup, la coordinació motora, etc. A més a més, es treballen diverses estratègies de treball en equip, la cooperació, la negociació, la solidaritat, l’educació emocional, la improvisació, la reflexió, l’expressió oral i escrita, la creació col·lectiva, la responsabilitat, el seguiment dels rols de treball i el model dialògic de resolució de conflictes que inevitablement ens conduirà a un producte final de qualitat. LÓVA es treballa a diferents etapes educatives com ara infantil, primària, ESO, cicles formatius, famílies del centre, professorat al claustre, penitenciaries...

Ar ts

3. ORÍGENS

Les

Té el seu origen en un projecte educatiu que Bruce Taylor i Joann Formen van crear per a l’Òpera de Seattle en els anys 70 i que en els 80 va ampliar el Metropolitan Opera Guild de Nova York. Se suma als milers de projectes de creació d’òperes realitzades en aules de més de vint països al llarg de cinc dècades a partir de programes com Creating Original Opera (Metropolitan Opera Guild), Write an Opera (Royal Opera House), Opera by Children (Utah Opera), Create and Produce (Opera America). Gràcies al suport del Teatro Real, de la Comissió “Fulbright” i de la Fundació SaludArte, el projecte va arribar el 2006 a Espanya en col·laboració amb la “Washington National Opera” i “Amigos de la Ópera” de Madrid. Va ser Mary Ruth McGinn, mestra a l’escola pública a l’estat de Meriland (EE.UU), becada per la Comissió “Fulbright” i posteriorment per SaludArte, la que va guiar i formar des del Teatro Real a un grup de docents, responsables de la creació de tres òperes als col·legis públics de la Comunitat de Madrid (Ntra. Señora de la Victoria, Enrique Tierno Galván i El Quijote). Davant l’èxit de la iniciativa, al 2008 es formalitzava la creació del projecte LÓVA (L’òpera com a vehicle d’aprenentatge) com a projecte educatiu conjunt entre SaludArte i el Teatro Real, coordinat per Pedro Sarmiento i un grup de professors (Mary Ruth McGinn, mestra de primària, i Peter Hoyle, artiste visual i músic, com a formadors). En aquests anys el projecte s’ha estés gràcies a docents que el converteixen en la seua forma d’ensenyar i que són un exemple de professionalitat i de compromís pedagògic. Al nostre territori va arribar l’any 2014 amb el suport del CEFIRE (Centre de formació, innovació i recursos educatius) i El Palau de Les Arts com a seu. Actualment et pots formar a diferents comunitats autònomes com ara Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia i Múrcia. 87

Música 4. LÓVA, UN PROJECTE EDUCATIU Ara que es posa en qüestió la tasca educativa dels professors des d’alguns alts càrrecs de l’Administració, parlar d’un projecte educatiu com LÓVA pren una importància especial. Estem parlant d’uns principis i una metodologia eminentment educatius, és a dir, que es dirigeixen a l’ésser integral de l’alumne i no exclusivament a la seua capacitat cognitiva o al desenvolupament de la seua sensibilitat i qualitats artístiques. És un projecte col·lectiu, no la suma de projectes individuals. El “WE” (nosaltres) que proposem front al “ME” (jo) pretén que aprenguem a créixer com a individus, integrats en un equip. La responsabilitat individual no es veu limitada ni diluïda, sinó augmentada per la necessitat que el grup té del nostre treball ben fet. Sobre aquestes premisses es planteja constituir la classe en una companyia d’òpera per a crear i representar una òpera totalment original. És un projecte ambiciós que dura tot un curs i que implica integrar en ell gran part dels continguts del currículum, i desenvolupar les competències lingüística, digital, personal, social i aprendre a aprendre, ciutadana, emprenedora, consciència i expressió culturals fonamentalment. 88

L’òpera, com a compendi de les arts (literatura, música, dansa, arquitectura, escultura, pintura, cine), ens situa davant una perspectiva integradora, però el fet de constituir una companyia amb totes les seues professions i crear l’òpera a partir de zero ens planteja el repte de treballar en equip amb perspectiva global, tant els alumnes com els professors, els pares i tots els col·laboradors que s’impliquen. I ens planteja el repte de treballar en equip d’una forma democràtica. Podem distingir diverses fases, encara que de vegades se solapen: 1. Creació de la Companyia. 2. Creació de l’Òpera. 3. Assajos, Exposició i Representació.

Ar ts

Les

5. PER QUÈ FEM LÓVA? Està implícita la següent pregunta: per què treballar mitjançant projectes? Aquesta forma de treballar encara és minoritària a les aules, fet que no ocorre en altres àmbits professionals, o en la vida mateixa. A l’escola és habitual no saber per què ni per a què es fan les coses. Si preguntem als docents per què aquests continguts i no altres, o si preguntem als alumnes pel sentit del que fan, pot ser comprovem que moltes vegades no hi ha resposta per a aquestes preguntes. Emprenem constantment projectes en la vida, planifiquem, valorem els mitjans, els recursos, calculem el temps de què disposem, fixem objectius, realitzem tasques i avaluem els resultats. D’aquesta manera posem en funcionament i desenvolupem les nostres capacitats. Per què el que és habitual en la vida no pot ser-ho també en l’escola? Es pot treballar bé en un projecte aliè, però es treballa amb més entusiasme en un projecte propi, per això s’obstinen tant els empresaris moderns en fer que els treballadors senten l’empresa com a seua. En un projecte totes les tasques tenen sentit. És necessari reflexionar. Està ple de preguntes i situacions que porten a discussió i presa de decisions. Creix l’interés per aconseguir els objectius. Creix la motivació i la satisfacció personal pels resultats obtinguts. I si el projecte “fracassa” es poden treure conseqüències i aprendre dels errors. Del que no et fas responsable, no s’extreuen conseqüències ni se n’aprén. 89

Música

6. QUÈ HEM APRÉS D’IMPORTANT FENT LÓVA? Subprojectes dins del projecte. LÓVA no és un projecte, sinó més bé un projecte de projectes, ja que integra en un curs escolar un nombre important de situacions d’aprenentatge dintre del projecte principal de creació d’una òpera, tals com identificar-se amb un nom i un logotip , crear personatges, escriure un llibret, fabricar decorats, fabricar focus, recaptar fons, crear poemes, inventar cançons, leit motivs, ambients, coreografies, crear un blog, reservar un teatre, negociar el merchandising, confeccionar un vestuari, muntar una exposició, fer un diari col·lectiu, i un llarg etcètera. És fonamental la creació d’equip. No estem parlant de projectes individuals. Per a això no es necessita l’escola, és suficient amb un professor particular. I ara, sobra amb Internet. L’escola concebuda com a lloc d’instrucció en sèrie és un model que ja ha donat de sí el que havia de donar. L’aprenentatge vital i el desenvolupament humà està cada vegada més clar que requereixen de la col·laboració i l’equip. Tot el temps que es dedique en classe a la creació d’equip és temps guanyat. Les dinàmiques i els jocs o reptes són un element clau per a construir el grup. L’objectiu comú i les reflexions individuals i col·lectives són elements imprescindibles. A través de dinàmiques i xicotets reptes es genera la motivació i el convenciment pràctic, vivencial, que és important treballar en equip i que és la millor forma de fer-ho.

En dividir l’equip en tasques o professions fent-se experts, és la primera vegada on l’alumnat pot sentir-se expert en alguna cosa. “TOTS HAN DE FER DE TOT”, aquesta falsa afirmació estava basada en velles metodologies molt exteses entre docents, un fals igualitarisme, que tots entenen i aprenen el mateix pel fet d’escoltar, llegir, estudiar o transcriure el mateix i al mateix temps, que tots tenen el mateix ritme, que tots han d’examinarse del mateix. Tristament, subjauen en els programes d’estudi, en la metodologia de molts docents, en les proves estandarditzades i en la praxi de tot el sistema educatiu. El punt màxim al qual ha arribat el sistema és a proposar desdoblaments i adaptacions o proporcionar suports perquè tots “aprenguen el mateix” o “quasi el mateix”, generalment de la mateixa manera. Naturalment aquest sistema no atén ni a la diversitat de capacitats ni als interessos dels alumnes i, en el pitjor dels casos, crea grups d’alumnes de primera i segona categoria. L’assignació de professions dins del projecte LÓVA prioritza l’interés de cada alumne, ofereix possibilitats d’aprendre coses útils col·laborant en un gran projecte col·lectiu. Les professions implicades en la creació i representació d’una òpera (dramatúrgia, música-composició, interpretació, attrezzoescenografia, il·luminació, regidoria, relacions públiques-documentalista i direcció) ofereixen enormes possibilitats d’aprofundir, no sols en els sabers curriculars, sinó en les competències útils per a desenvolupar-se i créixer personalment.

Ar ts

Documentació de tot el procés. Al llarg del projecte, és molt important documentar. El quadern de bitàcola, on dia rere dia, cadascun dels alumnes va redactant el que esdevé en les sessions, és un valuós document que ajuda l’equip docent en la programació i avaluació del procés, en el present i en anys successius. Cobrir els murs de la classe i corredors amb el material que es va produint, diagrames, dibuixos, fotografies, llista de paraules, etc. és una manera de tindre present el desenvolupament del projecte i veure la connexió de tots els elements. El blog de la companyia i el treball de relacions públiques amb els mitjans i a través de les xarxes socials són la finestra al món per a donar a conéixer el treball de l’aula i el mitjà de connectar amb altres companyies. Tot aquest material servirà per a l’exposició final i la presentació que es farà davant el públic que acudisca a veure l’obra el dia de l’estrena. La reflexió escrita i compartida. Escriure ajuda a reflexionar. La difícil tasca d’escriure es veu enormement facilitada quan cal fer-ho sobre alguna cosa que s’ha viscut amb intensitat. En el projecte hi ha diàriament moments que es viuen amb intensitat i es perdria part de la seua eficàcia si no hi haguera temps després per a reflexionar i escriure sobre ells. Progressivament l’alumnat va guanyant graus de profunditat en la seua escriptura i, de meres descripcions, passen a l’aportació d’idees i, d’ací, a l’expressió de sentiments. Cal donar temps per a escriure... i temps per a compartir amb els companys el que s’ha escrit. Aprenem així uns dels altres.

El procés és el més important. L’òpera és “només” un vehicle d’aprenentatge. Al llarg del projecte ocorreran coses realment importants en el grup, l’alumnat i el professorat. I si no ocorre res d’això és el símptoma més clar que no s’està fent LÓVA. El resultat final és només una part més, important com totes les fases viscudes al llarg del curs.

Les

Els aprenentatges profunds en el procés. S’aprén a dialogar, a defensar el criteri propi amb arguments, a escoltar els altres, a admetre punts de vista diferents, a sentir-se útils i valorats, a descobrir habilitats pròpies que desconeixien, a adquirir confiança en sí mateixos i en els altres, a valorar la importància del grup, a superar frustracions, a gaudir de l’èxit col·lectiu... entre molts altres aprenentatges que no apareixen en les qualificacions de fi de curs i que no podríem aprendre si no treballàrem d’aquesta manera. Creació col·lectiva d’un producte. La creació col·lectiva d’un producte posa en funcionament dinàmiques personals que la creació individual difícilment posaria: la corresponsabilitat, l’escolta, l’atenció i cura de l’altre, l’organització, l’exigència i ajuda mútua... I d’altra banda, el producte com a objectiu comú ens ajuda a entendre la interdependència, dona sentit a les tasques de totes i tots i ens serveix de referència per a l’estructuració del temps.

Música

El projecte és de l’alumnat, ells i elles el controlen. És una idea central del projecte que convindrà recordar i tindre present cada vegada que se senta la temptació de donar solucions a problemes que han de ser resolts per la companyia. La tasca, gens fàcil, del professorat és anar delegant responsabilitat en la companyia i estimular la cerca de solucions a les dificultats que es vagen trobant. Vindrà bé desenvolupar l’habilitat de fer bones preguntes. Aquesta actitud permet observar i conéixer més profundament a cadascun dels alumnes. La representació final amb “sols la companyia a l’escenari” és una manifestació de l’empoderament que el grup ha anat adquirint al llarg del curs i, com totes les coses, només s’aconsegueix si s’assaja prèviament amb una progressiva delegació de responsabilitat. L’aprenentatge del professorat. Molts docents en acabar el curs d’estiu diuen que no havien realitzat un curs millor en la seua vida. Però el vertader aprenentatge l’obtenim, com els cirurgians, “operant” a l’aula. LÓVA es presenta com un projecte per a canviar a l’alumnat, però en realitat és una metodologia de treball que transforma el professorat. Després d’experimentar el poder transformador del projecte en l’alumnat, és difícil no aplicar les idees clau del mateix en la pràctica docent posterior, continue o no fent LÓVA.

Consensuar un tema que realment importe al grup i la tesi o missatge que es vol transmetre. En les companyies d’òpera infantils aprenem a aprofundir, aprenem a anar més enllà del que es veu a primera vista, aprenem a pensar. Per això ens preguntem amb freqüència el perquè de les coses. Per això usem les metàfores i indaguem en el significat dels símbols. Per això busquem en històries vivenciades, objectes especials amb càrrega emocional i preguntes guiades, allò del que volen parlar, el tema, i el que volen dir-nos, la tesi. La confiança i el respecte mutu creixen enormement en el grup durant aquest procés i resulta fàcil identificar alguns temes que preocupen o afecten d’una manera especial a la companyia. Res es descarta a priori i en un procés de diàleg, d’una riquesa i sinceritat envejable, s’arriba a definir un tema principal i les possibles connexions amb altres temes que poden arribar a tindre un caràcter secundari en l’obra. L’ancoratge en un tema important i en què es vol dir al món (tesi) és el que evita que la companyia es conforme amb una història superficial i imagine alguna cosa que puga tindre interés tant per a ells com per al públic.

Ar ts

La participació d’experts. Per a conéixer les professions que s’exerceixen dins d’una companyia d’òpera res millor que escoltar professionals d’aquestes. L’experiència ens diu que és fàcil aconseguir que un expert en una professió visite una aula, sobretot si són els propis alumnes els qui li ho demanen. Bruce Taylor, creador de COO (Creating Original Opera), diu en el seu llibre The arts equation que no seria just demanar-los als xiquets fer una cosa tan complexa sense oferir-los una guia. En aquest sentit, és important la participació de creadors i professionals que poden donar una visió entusiasta i experimentada de les diferents professions que es donen en una companyia d’òpera: escenògrafs, músics, regidors, ajudants de direcció, electricistes, cantants, periodistes i altres més. La idea és que no “juguem a ser” sinó que ens convertim al nostre nivell en professionals d’algun dels oficis, l’estudiem i l’exercim amb total serietat. Aprenem dels que saben i la seua presència ens estimula i obri nous horitzons als xiquets, que solen triar professions molt variades en contra de la creença que tots voldrien ser intèrpret. Les persones familiaritzades amb la metodologia de projectes saben això bé: els xiquets i xiquetes opten per funcions molt específiques dins del grup i rares vegades l’ànsia de protagonisme dels xiquets és un obstacle. Una altra cosa és l’ànsia dels pares...

La implicació de les famílies. És necessari donar com més prompte millor informació a les famílies del desenvolupament i la importància del projecte. La participació de les famílies en aquest projecte no sols és possible sinó molt desitjable i, des del moment en què la companyia està treballant per professions, és també necessària. L’única qüestió a tindre en compte és que tinguen clar que venen a acompanyar i orientar l’alumnat, no a fer la seua tasca. L’experiència ens diu que és també un bon aprenentatge familiar i la millor manera de solucionar dubtes cap al projecte.

Les

El clima de confiança a l’aula per a participar i la valoració dels errors. Viktor Lowenfeld, un clàssic del desenvolupament artístic dels xiquets diu que “el més important és poder crear una atmosfera atractiva i estimulant que siga flexible i oberta a qualsevol suggeriment del xiquet. La rigidesa és la mort de qualsevol mètode creador”. De vegades, per a alguns grups o per a alguns alumnes pot ser un procés llarg, però el projecte està ple d’ocasions per a guanyar confiança. El tracte respectuós, la valoració positiva i el tractament de les errades com a ocasions d’aprenentatge són fonamentals. La necessitat de no deixar ningú fora. Totes i tots som importants perquè tenim una tasca concreta que hem d’exercir i perquè la nostra tasca és necessària dins del projecte comú. Aquest és un mantra que convindrà repetir nombroses vegades, però sobretot en els casos excepcionals en els quals algú no vulga participar. La diversitat de tasques que ofereix una companyia facilita que cadascú trobe el seu lloc en una professió. Estem parlant d’un projecte totalment inclusiu.

Música

La importància de la duració d’un curs sencer. La dimensió del projecte (crear i representar una òpera pròpia) exigeix temps, però no sols la dimensió del projecte. Crear grup, fer que tots participen (pensen, descobrisquen, escriguen, debaten, decidisquen, experimenten...), exigeix molt temps. La necessària connexió amb altres àrees del currículum del curs es dona quan conscientment es busquen i es treballen aquestes connexions, per això insistim que aquest és un projecte global en el qual és necessària la participació i programació conjunta del tutor o tutora amb especialistes durant un curs. Implicació emocional. Al llarg del projecte es treballa el coneixement, la identificació i la gestió de les emocions, no sols de manera teòrica sinó vivencial. L’alumnat crea personatges que tenen una gran semblança amb elles i ells, en les seues preocupacions, en les seues pors, en les seues frustracions, en les seues alegries i en les seues tristeses. A través del teatre aconseguim trencar les barreres que dificulten l’expressió emocional. Dedicació suficient d’horari setmanal. Volem dedicar-li el major temps possible al projecte precisament perquè sabem de la seua importància i les possibilitats formatives que té. Res de caire important es fa sense dedicar-li temps suficient i sol ser aquesta dedicació la clau per tal que el projecte avance. Necessitat d’un equip en la direcció del projecte. Una tasca del professor o professora que fa LÓVA és envoltar-se d’un equip mínim de col·laboradors entre docents, familiars i professionals implicats en el projecte. Estem parlant d’un projecte educatiu integral, no simplement artístic. Al nostre cap ha de ressonar aquell proverbi africà que diu que “per a educar un xiquet fa falta la tribu sencera” i envoltar-nos almenys d’alguns representants d’aquesta tribu.

Presentació final pública del producte a càrrec sols de l’alumnat. La presentació davant un públic és una prova de maduresa. És bo que alumnat i docents entenguen la importància de treballar exposats a l’avaluació d’un públic. El respecte pel públic ens obliga a ser exigents amb nosaltres mateixos. Però no és aquest l’únic ni el principal motiu. Com diu el dramaturg Juan Mayorga el teatre és “reunió i trobada” i ell se sent feliç en crear una obra de teatre perquè “serveix per tal que un grup de persones, la companyia, es reunisca, i perquè, en representar l’obra, òbriguen la reunió a la seua comunitat, a la seua ciutat”. Crear comunitat és un bon motiu per a representar davant el públic. Integració de sabers. El projecte és una oportunitat per a integrar molts coneixements dispersos en àrees, sense relació aparent. La llengua principalment i l’àrea artística, però també informàtica, segona o tercera llengua, matemàtiques, educació física i altres àrees poden trobar connexions amb molts elements del projecte en tots els nivells. Evidentment això exigeix coordinació del professorat i cada vegada tenim més i millors experiències de centres, el professorat dels quals es forma i treballa de manera interdisciplinària. En LÓVA emprem estratègies perquè l’alumnat desenvolupe la seua atenció, perquè reflexione, perquè faça i perquè avalue la seua pròpia pràctica i estem segurs que el seu aprenentatge és memorable.

Ar ts

Les

7. EXPECTATIVES SOBRE EL PROJECTE Els docents que triem el projecte de l’òpera el triem perquè ho considerem idoni per al desenvolupament de les competències bàsiques. Aprenentatges importants relacionats amb les competències bàsiques i que es fomenten i practiquen entre altres en el projecte són: — Fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees com a font d’aprenentatge, utilitzant un to adequat i estructurant el discurs. — Utilitzar el llenguatge per a organitzar i regular la conducta. — Usar progressivament el llenguatge oral i escrit per a comunicar emocions, expressar opinions, generar idees i adoptar decisions, resoldre conflictes, buscar, recopilar i processar informació i expressar-se a través d’un discurs ben estructurat i del raonament verbal. — Utilitzar els números, les seues operacions bàsiques, els símbols i el raonament matemàtic per a interpretar i expressar informacions i resoldre problemes de la vida quotidiana.

— Integrar coneixements i habilitats que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions preses. — Acceptar l’aparició de conflictes, d’interessos i valors com a part de la convivència i resoldre’ls amb una actitud crítica constructiva. — Usar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per a expressar-se mitjançant codis artístics. — Fomentar en els alumnes habilitats de cooperació per a aconseguir un resultat final. — Prendre consciència de les seues pròpies capacitats. — Desenvolupar l’atenció, concentració, memòria, responsabilitat i perseverança. — Superar reptes per a reforçar l’autoconfiança. — Superar les frustracions i aprendre dels errors. 95

Música

8. CITES TEXTUALS “És un treball en el qual cada persona pot dedicar-se al que més li agrada, arriscar i fer coses que ell mai haguera pensat que podria fer, gaudint amb la seua professió”, Andrea, alumna 6é primària, il·luminació i RR.PP. “A mi LÓVA em sembla la millor assignatura de l’escola, és la més animada de totes, on estic més feliç... Cada dimecres m’alce amb un somriure a la cara perquè sé que per la vesprada toca LÓVA. Aprenem a treballar junts com a companys que som, fent jocs, balls, expressant el que opinem però sempre rient-nos”, Sonia, alumna 6é primària, actriu. “LÓVA m’ha fet descobrir un món que no coneixia, com, per exemple, poder transmetre emocions, alegries, ràbia o tristesa amb cançons. LÓVA em fa passar més temps amb els meus companys, treballar en equip i aprendre a escoltar diferents opinions, com també perdre la vergonya a expressar-me. Ara entenc el que costa crear, elaborar i muntar un projecte des de zero”, Carla, alumna 6é primària, cap de producció.

“Per a mi LÓVA és un projecte que m’ha ensenyat a treballar en equip i relacionar-me amb alguns companys amb els quals no parlava molt. He perdut la vergonya d’expressarme davant dels meus companys, aprenem a escoltar diverses opinions i a votar la que considerem millor”, Javi, alumne 6é primària, escenografia. “He vist com els xiquets s’anaven responsabilitzant de la seua pròpia formació”, Sandra Jiménez, mare col·laboradora. “És el descobriment d’un nou model d’ensenyament, més positiu per a les persones en el seu tracte amb elles mateixa i amb la societat”, Rafael Pérez Martínez, guionista. “Una vertadera experiència artística en què se sumen l’escolta del món i l’esforç per representar-lo”, Juan Mayorga, dramaturg, Premi Nacional de Teatre. “El que més valore és la independència amb què enfronten l’espectacle ells sols”, Pepa Hernández, regidora del Teatre Real.

Ar ts

Les

“De forma quasi unànime, els pares asseguren que els seus fills han madurat i se sorprenen de la seua capacitat d’expressar opinions”, El País Setmanal (14.09.08). “Tot forma part, segons Pedro Sarmiento, d’una metodologia educativa eficaç. Que els temes elegits per a les òperes siguen el respecte, la superació i la por a créixer ja diu molt sobre tan curiós sistema educatiu”, ABC (06.06.09).

9.BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA, per a saber-ne més: — Óperas que enseñan a vivir, Pedro Sarmiento, 2010. — Más allá del proyecto, Mary Ruth McGinn, 2010. — La ópera, Miguel Gil Casado, 2011. — LÓVA, un proyecto educativo, Miguel Gil Casado, 2012. — Pàgina web LÓVA València, Benja Garzón García, 2015. — Lo importante que hemos aprendido del proyecto LÓVA y que puede servir para cualquier proyecto (ABECEDARIO LÓVA), Miguel Gil Casado, 2020. 97

Música

A LAN LOMAX A TAVERNES DE LA VALLDIGNA. CANTS QUE ENS ARRELEN A LA MEDITERRÀNIA

Josep Antoni Alberola Verdú

avernes de la Valldigna, al contrari que molts dels pobles del seu voltant, ha gaudit de l’existència d’un quadre de balls populars, el qual ha permés mantindre i recuperar bona part del seu patrimoni de música tradicional. Per la seua llarga història, es pot afirmar que en molts aspectes no hi hagué un trencament i una posterior recuperació de la tradició, amb totes les dificultats que comporta i que, com s’ha pogut demostrar en altres llocs, acaben sent foranes. El buit en el patrimoni immaterial en una o dues generacions acaba sent irrecuperable, d’ací la importància del no trencament. Un cas paradigmàtic del manteniment en el temps de la tradició són els dolçainers de Benifairó de la Valldigna, una nissaga familiar que es remunta a mitjans del segle XIX i que, ininterrompudament, continuen fent sonar les xirimites i els tabals fins hui en dia. Un repertori i uns coneixements que han anat transmetent-se de pares a fills i que, a hores d’ara, són un altre dels tresors patrimonials de la Valldigna. Però Tavernes compta amb altre bagul documental de gran valor respecte a la música tradicional: els enregistraments que va realitzar el 1954 l’antropòleg nord-americà Alan Lomax.

Lomax posà els peus a Tavernes de la Valldigna en plena maduresa intel·lectual, als seus 39 anys, reblit d’ideals, i conformant les bases d’un treball que bastiria bona part d’una disciplina relativament jove, i que necessitava allunyar-se del folklorisme: l’etnomusicologia. La inclinació per la disciplina li venia del seu pare, també etnomusicòleg. Als 17 anys, ja matriculat a Harvard en la facultat de Filosofia, dedicà tot un any a recollir cançons per a la Library of Congress junt amb son pare. Durant el seu període de formació s’apropà a idearis polítics d’esquerra i antifeixistes. Aquesta dada, com veurem després, té la seua importància perquè Lomax decidira investigar sobre la música a l’estat espanyol, i acabara ací a Tavernes. A les acaballes dels anys quaranta, aterrà a Europa fugint de la “caça de bruixes” impulsada pel senador McCarthy. Alan va ser acusat per l’FBI de ser comunista. Davant les més que possibles represàlies, que l’hagueren pogut fins i tot portar a presó, va decidir marxar. Quan aplegà, Lomax portava des de l’any 1935 recopilant material sonor sense la tutela de son pare, viatjant pels cinc continents.

Ar ts VALLDIGNA

2024

LA DE TAVERNES

L’any 1952 visità Mallorca per a participar en un congrés. Malgrat, en paraules del mateix Lomax, “el fàstic vers el Caudillo”, havia decidit passar un temps per tal d’enregistrar el folklore hispànic, acceptant la proposta de la discogràfica Columbia i així també participar en el congrés a Mallorca. Aquest estava dirigit per un nazi alemany refugiat a Espanya i protegit pel règim franquista: Marius Schneider. Schneider era de sobres conegut en el món de l’etnomusicologia per haver dirigit l’arxiu de cançons tradicionals de Berlín. A Espanya, el règim de Franco l’havia fet director de la secció d’etnomusicologia de Centro Superior de Investigaciones Científicas. Quan Alan Lomax va explicar el seu projecte a Mallorca, aquest nazi acollit pel dictador li digué sense embuts que ell, personalment, s’encarregaria que no rebera l’ajuda de cap musicòleg ni institució i li recomanà que marxés a un altre país. Lomax, que no estava especialment interessat per la música hispànica i que només anava a complir amb l’encàrrec de Columbia, després de les paraules de Schneider, decidí que enregistraria i estudiaria la música del nostre país, encara que li haguera de dedicar la resta de la seua vida.

Falla Prado

Les

Música 100

Amb la ràbia i el convenciment d’un antifeixista, Alan Lomax, junt amb la seua assistent Jeanette Bell, començaren el seu periple que el portà a Tavernes de la Valldigna. Seleccionà la Valldigna com un dels llocs a visitar per recomanació d’un conegut seu, Pablo Garrido. A l’arxiu Lomax, que es pot consultar a la web “The Lomax Digital Archive”, hi ha cent-dos registres del seu pas per Tavernes entre fotografies i enregistraments sonors. Els documents porten la data del 5 fins al 7 d’agost de 1952. Destacaré només dos elements que, a parer meu, són excepcionals. L’estudi complet sobrepassa les limitacions d’aquest escrit. Una de les grans sorpreses que hom es troba és poder escoltar música polifònica popular. Aquesta, hui en dia, al País Valencià, es limita a una única tradició ininterrompuda, la dels pelegrins de les Useres. Però, en els últims anys, s’ha treballat per la recuperació d’alguns cants de l’Aurora, també polifònics. Qui signa aquest article, recorda de menut alguns cants lents, que introduïen una secció molt més ràpida de la cançó, els quals eren cantats polifònicament, però a la Valldigna aquesta pràctica musical ha desaparegut. És en altres indrets de la Mediterrània, concretament a Còrsega i a Sardenya, on trobem una tradició viva de cants polifònics tradicionals, coneguts a aquestes illes com “cants de pastors”. Si escoltem detingudament aquestes músiques i les enregistrades per Alan Lomax, copsem immediatament que pertanyen a una mateixa tradició, la qual s’enfonsa en l’Edat Mitjana. Els cantors empren bàsicament la tècnica del fabordó, que a la música eclesiàstica s’utilitzà des de les acaballes de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. Aquesta tècnica musical, en origen eclesiàstica, passà al domini popular, on adoptà temes profans, sent interpretada per veïns que aprenien de forma oral i no reglada com produir aquestes polifonies. De la interpretació

d’aquesta música als registres de Lomax, també és ressenyable com en certs moments manca la pulsació. És el text amb les síl·labes tòniques i àtones les que marquen la llargària de les notes, en passatges molt adornats amb melismes. Recordem que els cants eclesiàstics tampoc tenen pulsació i que les primeres polifonies, allà cap al segle XI, també eren així. Escoltar aquests enregistraments ens acosta a les sonoritats medievals, ens fa saber com es cantaria la polifonia. El Misteri d’Elx, en les seues parts més antigues sonaria de forma semblant a aquests enregistraments, no com s’interpreta ara amb una pulsació estricta i tot degudament mesurat, àdhuc els melismes. Marcel Pérès, amb el seu mític grup Ensemble Organum, a partir de l’estudi d’aquesta música polifònica tradicional, des de fa dècades ens mostra com sonaria a l’època els càntics mossàrabs, ambrosians o polifonies d’autors com Guillaume de Machaut. Fa poc més d’un any vam tenir un tast a la seua actuació al Monestir de la Valldigna. Aquesta manca de pulsació és sobretot fefaent quan hi ha una veu solista i, en el cas dels enregistraments de Tavernes, quan canta el valler Antonio Escrihuela Armengol.

Ar ts

Els registres on canta Antonio tenen el valor d’haver conservat per a la posteritat uns sabers, un art popular que difícilment trobem en l’actualitat. Els melismes, els moviments melòdics modals i les escales en què es basen, relacionen aquests cants amb altres de la Mediterrània, des del cant dels muetzís musulmans fins als orientals bizantins. La sonoritat fàcilment es reconeix com oriental, amb què, sense dificultat ―la mancança d’estudis al respecte és notòria, amb què aquestes afirmacions sempre es fan amb cautela, a pesar de l’evidència sonora― els podem relacionar amb la tradició morisca. Però una tradició que cal relacionar amb músiques de procedència de l’Orient Mitjà. Antonio Escrihuela ―també de gran vàlua són els cants de Francisco Chover i Salvador Escrihuela― ens ofereix en els enregistraments una tradició arcana que necessita un estudi en profunditat. Junt amb uns altres pocs músics populars valencians, dels quals s’han conservat enregistraments, Antonio és una font documental primordial. En general, si hui en dia hi ha una mancança en l’estudi, recuperació i consolidació del patrimoni valldignenc, i per extensió de tot el País Valencià, aquest és el patrimoni immaterial. La visibilitat d’unes pintures, unes edificacions, etc. faciliten que aquests tinguen gran preeminència per part de les institucions per a la seua

restauració. Però la música, la parla, la literatura de transmissió oral, els sabers dels llauradors, l’ofici d’espardenyer, etc. semblen abocats a un oblit institucional, també de les institucions acadèmiques. No és fàcil reclamar res per allò que no es veu, i més si qui ho ha de decidir pateix miopia intel·lectual. A Benifairó de la Valldigna ja queda molt poca gent que per a dir que s’ha d’estar atent diga «estar en talaia». No sols es perdran unes paraules, es perdrà la consciència d’un passat, d’una forma de vida. Aquest patrimoni és el que en bona part som, perdre’l suposa minvar en la nostra identitat, a allò que ens lliga al passat que ens ha conformat. La pèrdua de les pràctiques musicals com sonen als registres de Lomax, ens allunyaran d’una història que ens connecta íntimament a altres zones de la Mediterrània.

Les

Aquests apunts pretenen que el llegat de Lomax, amb els seus enregistraments fets a Tavernes, siga percebut com un patrimoni musical i cultural de primer ordre per a tots els valldignencs. Diríem que són imprescindibles per als estudis etnomusicològics sobre la música tradicional valenciana. Però caldrà que aquestes investigacions siguen amb una metodologia científica i interdisciplinar, com l’imprescindible “Folk Song Style and Culture” de Lomax, amerat de coneixements musicals però també d’antropologia. 101

Dansa

B ALLS TRADICIONALS: LA DANSÀ

Inma Perales Gascón

ls balls tradicionals de la Comunitat Valenciana són una part fonamental de la seua cultura i patrimoni. La nostra comunitat és rica en danses que es remunten en la història a segles arrere. Estes danses o balls tradicionals representen l’essència i la identitat d’esta regió mediterrània, a més de ser una forma d’expressió artística. Els seus balls tenen un gran valor social i comunitari ja que són part fonamental i imprescindible en les festivitats dels seus pobles i ciutats, reflecteixen la història i les tradicions de la zona o regió, a més de transmetre, a través de la música i el moviment, la identitat dels seus habitants. 102

Ar ts

Les

Mitjançant la música, els vestits tradicionals i els moviments coordinats, els balls de la comunitat valenciana ens transporten a un món ple d’alegria, passió i orgull. És important valorar i preservar estes tradicions perquè continuen sent part integral de la identitat valenciana i puguen ser gaudides per les futures generacions. Des de l’alegre i enèrgica jota valenciana fins a un elegant bolero, cada ball té les seues pròpies característiques, peculiaritats i el seu significat, però tots ells comparteixen passió, energia i un ritme contagiós.

VALLDIGNA

103

2024

LA DE TAVERNES

La dansà és un ball típic valencià, nascut, desenvolupat i practicat a les nostres comarques, especialment en les de parla valenciana, i possiblement un dels balls més antics de les nostres terres. També és conegut amb altres noms: ball de Plaça, danses, danses de carrer, etc.

Falla Prado

En la nostra comunitat, existeixen infinitat de balls tradicionals i molt variats. Entre ells, el més popular o almenys un dels més coneguts és la dansà.

Dansa

Este ball tradicional de dolçaina i tabal, pot tindre l’origen en les danses paganes que es ballaven en honor a algun déu de la fertilitat, fecunditat, etc. En cristianitzar-se, totes les festes paganes van passar a oferir-se en honor a un sant i la seua festivitat coincidia amb la collita o recollida de fruits del poble. Actualment la dansà està associada als dies de festa major dels pobles o en les festes dels seus carrers i és realitzada per grups o associacions de ball abillats amb els vestits tradicionals valencians. El seu escenari és majoritàriament en places i carrers de pobles valencians i, quan és popular, també participen en el ball persones que van vestides de particular o els espectadors d’esta. 104

Ar ts

Les

Com s’ha comentat anteriorment, l’escenari de la dansà és al carrer o plaça, col·locant-se els participants en dues files, i obrint el ball un cap de dansa, principalment home i dona que obrin la dansà i els qui donaran la seua entrada en la plaça amb uns passos específics. Posteriorment els participants van desplaçantse i avançant des del lloc d’inici (amb el “pas pla” o “passeig”), fins al lloc final de la dansà, al ritme de la dolçaina i del tabal, fent sonar les castanyoles. Cada cert temps o distància i quan deixa de sonar la dolçaina, es realitzen uns passos o “passaes” amb un poc més de dificultat, formant diferents figures i amb major grau de dificultat que el “pas pla” i dividint-se els participants en grups més xicotets (4, 6 o 8 persones) i realitzant diferents figures. La dansà sol finalitzar en la plaça del poble i amb un fandango que porta el mateix compàs i notes de percussió, per al qual es col·loquen els balladors i balladores en un o diversos cercles d’una fila i accelerant-se de principi a fi com si es tractara d’una competició entre dolçainers i balladors. A la Comunitat Valenciana hi ha diferents melodies de dansaes , totes elles amb el mateix ritme ternari i cadència en les quals es pot ballar qualsevol o quasi tots els passos populars existents, encara que quasi totes elles tinguen també els seus propis passos o passades.

Amb el transcórrer del temps, les dansades han anat desapareixent de moltes poblacions, però fins i tot es mantenen vives en moltes altres. Hui dia continuen sent moltes les poblacions en les quals participa un nombre important de persones en les dansades. En concret en la nostra localitat, anualment i durant el mes de juny, se celebra una Dansà Popular impulsada pel Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes en la qual també participen grups de balls d’altres localitats. Aquesta dansà sol tindre inici al carrer Major i finalitzar a la Plaça Major. Eixe dia Tavernes de la Valldigna s’ompli de música, festa i tradició valenciana al ritme de la dolçaina, el tabal, el repicar de les seues postisses i les passades dels balladors i balladores. El dia finalitza amb un gran sarau amenitzat per una rondalla. Esperem que aquestes tradicions es transmeten dels uns als altres i perduren en el temps, així com ha sabut realitzar Alfons Basset i Alberola, un dels dolçainers que han acompanyat tantes vegades les nostres danses al carrer. 105

Cinema

E L CINEMA ENS EMOCIONA I ENS EDUCA

Jose Pastor Arnau Mestre del CEIP Serreria

l cinema és un art i un mitjà d’expressió artística que ha aconseguit, des del seu naixement, a la fi del segle XIX, seduir i endinsar el públic en mons desconeguts i fantàstics. Una de les moltes funcions que té és la de divertir activant la imaginació de les persones. Però, a més, podríem afegir que té un gran poder sobre les persones perquè ens permet experimentar i vivenciar les emocions com la millor manera de comprendre-les i comprendre’ns. L’anomenat seté art, pren elements d’altres arts com la pintura i la fotografia perquè les pel·lícules siguen atractives visualment. De la literatura pren l’estructura de plantejament, nus i desenllaç. Del teatre, la interpretació i la posada en escena. I de l’òpera, la més global de totes les arts, recull la idea de gran espectacle i la incorporació de la música com a element que potencia allò que estem veient. 106

Durant el segle XX, el cinema es va convertir en un gran espectacle d’entreteniment de masses. Tant és així que, a Tavernes de la Valldigna, vàrem arribar a tindre cinc sales de cinema: Capitolio, ubicat on ara està Mercadona; Principal (el de la plaça), ubicat en el que ara és una sala de joc i apostes; Ideal (el de la carretera), ubicat on ara hi ha una botiga d’electrodomèstics; Astoria i Rosaleda (aquestes dos últimes sales varen ser cinemes d’estiu), ubicats en el que ara són edificis d’habitatges a la Gran Via de les Germanies. De tots ells podríem contar infinitat d’històries i anècdotes. Però recorde, amb emoció i nostàlgia, que els xiquets i xiquetes de l’època, passàvem les vesprades de diumenge al cinema Capitolio amb aquelles inoblidables sessions de cinema infantil que van marcar la nostra vida i que s’han quedat enrere.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

107

2024

LA DE TAVERNES

Tot el poble acudia al cinema. Les taquilles presentaven llargues cues i els acomodadors, llanterna en mà, s’encarregaven d’allotjar-nos en incòmodes seients de fusta que cruixien en asseure’ns. Les grans cortines s’obrien i d’aquesta manera es donava inici a una sessió doble de cinema: primer el NO-DO i després les dues pel·lícules. Desafortunadament, en l’actualitat no podem veure cap pel·lícula als cinemes de Tavernes de la Valldigna. Amb el pas del temps, les noves formes de consum han anat tancant més i més cinemes i amb ells se’ns n’ha anat una porció molt entranyable de la nostra xicoteta història sentimental.

Falla Prado

El Capitolio, gestionat per la família Pastor Bedins, va obrir les seues portes fent un ús mixte de cinema i teatre amb la finalitat d’entretindre i abstreure de problemes els vallers i valleres de l’època. Encara que al seu escenari actuaven artistes d’èxit i es representaven espectacles de varietats, la seua activitat principal durant els anys ‘70 i ‘80 del segle XX va ser el cinema.

Cinema La genial pel·lícula italiana Cinema Paradiso (1988), dirigida per Giuseppe Tornatore, recrea aquells anys i ens retorna a l’època en què el cinema era un esdeveniment, una reunió del poble. La història de Toto i Alfredo, dos personatges entranyables que es converteixen en amics inseparables a través de la seua passió pel cinema, ens permet connectar amb les nostres pròpies emocions. La relació que s’estableix entre el cinema i les emocions és tan evident que podem comprovar com les pel·lícules, a través de la narrativa visual, el so i la música, poden evocar diferents respostes emocionals sobre el públic. Encara que sabem que el que ocorre a la pantalla és només una ficció, no podem evitar emocionar-nos amb el que els passa als personatges. Però per a entendre les emocions el millor és sentir-les. Durant la projecció d’una pel·lícula, la sala i la pantalla gran blanca que rep la projecció es converteix en un escenari màgic capaç d’evocar i causar emocions, expressar sentiments i canviar els estats d’ànim del públic. Compartint aventures, el cinema i les seues històries, ens sorprenen, ens espanten, ens fan riure, cridar, plorar, témer, sospirar i estimar arribant a identificar-nos amb els personatges i empatitzar vivenciant emocions i sentiments a través dels actors i actrius. 108

A través de la pel·lícula Vuit cognoms bascos experimentem una emoció bàsica que ens aporta benestar: l’alegria. Aquesta emoció provoca en el públic rialles, entusiasme, diversió i plaer. Expressem un enorme somriure quan un senyoret andalús s’enamora per complet d’una basca i amb la condició de conquistarla viatja fins a un poble d’Euskadi profund on es fa passar per un veí més amb la condició d›enamorar-la. La llista de Schindler (1993), és una pel·lícula molt emotiva que evoca tristesa. Dirigida per Steven Spielberg, ens ha fet plorar a milers de persones perquè retrata l’horror i la brutalitat de l’Holocaust, així com la compassió i la humanitat de Schindler en ajudar els jueus a escapar de la persecució i la mort. L’exorcista (1973) és una pel·lícula de terror dirigida per William Friedkin que estimula l’emoció de la por des del mateix títol. Els nostres músculs es posen en tensió quan Regan, una xiqueta de 12 anys víctima de fenòmens paranormals, pateix estranys símptomes com la levitació i una força sobrehumana. Aquesta situació terroritza a la seua mare qui, acudeix a un sacerdot perquè practique l’exorcisme. Les pel·lícules d’aventures són les que més sorpreses ofereixen en cada escena. Davant l’emoció de la sorpresa el públic té una predisposició a observar bé, prestar atenció i comprendre què passa. A Indiana Jones i el dial del destí (2023), dirigida per John Mangold, l’arqueòleg Indiana Jones emprén una altra aventura contra el temps per a intentar recuperar un dial llegendari que pot canviar el curs de la història.

Ar ts

Les

Un dia de fúria (1993), dirigida per Joel Schumacher causa enuig. Tracta sobre la tensió i la frustració que genera en moltes persones la vida moderna a les grans ciutats. A causa de la calor i del col·lapse del trànsit, de sobte, un ciutadà normal es rebel·la de manera violenta i destructiva contra tot el que l’envolta. Fins ara hem tractat de comprovar que el cinema és capaç d’evocar, causar i transmetre emocions. Però, a més, cada vegada és més freqüent el seu ús com a recurs didàctic perquè és un mitjà que educa contribuint a la comprensió dels mecanismes pels quals funciona la societat i els valors que la regeixen. A la ciutat de València hi ha una escola, situada entre els barris d’Algirós i El Cabanyal, que desenvolupa un projecte interdisciplinari de cinema escolar basat en la creació d’un curtmetratge. El CEIP Serreria aposta pel cinema com a eina pedagògica perquè considera que, exerceix una influència en la construcció de la idea del món que tenen els estudiants, en la creació de models de conducta i en l’establiment d’escales de valors. Aquest centre educatiu valencià és un referent per transformar en curtmetratges les idees dels projectes dels seus estudiants. Ha obtingut nombrosos guardons en festivals de cinema educatiu arreu del món en reconeixement de la seua tasca en fomentar l’audiovisual en l’escola, i treballar amb l’alumnat, des de ben menuts, en estudiar i comprendre la imatge visual i l’art cinematogràfic. 109

Cinema

Des d’un treball competencial que té en compte les habilitats de pensament superior i amb la creativitat com a vehicle, les seues produccions han permés desenvolupar valors vinculats a la igualtat de gènere, l’ecologia, l’alimentació saludable i el patrimoni artístic i cultural valencià. A més, l’alumnat del CEIP Serrería ha estat protagonista dels espots publicitaris de la desena i onzena edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE). Aquest projecte interdisciplinari es duu a terme en modalitat de docència compartida. És per això que, l’equip docent ha hagut d’introduir millores en les seues pràctiques partint d’un model d’assessorament entés com un procés de construcció compartida i col·laborativa. L’equip està format per tres docents: dos d’ells fan les funcions de direcció i producció del curtmetratge i l’altre coordina el treball de creació i correcció literària. D’una banda, la direcció s’encarrega d’organitzar el pla de rodatge i triar les localitzacions, coordinar el treball amb els actors i actrius, revisar el vestuari, la caracterització i estar atent amb la posició de les càmeres i el so. També fa les funcions d’editor i participa en el procés de postproducció de so i imatge. D’altra banda, la producció s’encarrega de la supervisió del pressupost destinat a la planificació del curtmetratge, els permisos necessaris per a poder gravar i de la logística. I finalment, l’altre docent s’encarrega de coordinar la creació i correcció del guió literari on apareixen els diàlegs, la descripció de les accions i moviments dels personatges, l’especificació del temps i lloc de la narració, les indicacions de l’àudio i la caracterització dels personatges.

110

Les estratègies d’aprenentatge que formen part de l’elaboració del curtmetratge contribueixen al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística. L’equip docent considera que aquesta competència és essencial i integradora de la resta de competències. A més, respon a l’objectiu d’incrementar l’èxit escolar de l’alumnat, de manera que tot l’alumnat puga desenvolupar les seues capacitats potencials a través de la creació d’un curtmetratge. Una de les premisses metodològiques fonamentals d’aquest recurs didàctic és que l’alumnat és el que desenvoluparà totes les fases del procés de creació audiovisual: decidir quina història volen explicar, com van a explicar-la i com van a produir-la i realitzarla. Per la nostra banda, com a educadors, ens limitem a guiar, acompanyar i oferir les eines per tal d’aconseguir-ho. D’una banda, les obres mestres de la història del cinema apareixen com el referent principal per a formar el gust estètic i el judici crític. Ara bé, no es tracta de conéixer únicament una sèrie de dades històriques o teòriques, sinó de gaudir també veient aquestes obres mestres del cinema i de saber apreciar la seua qualitat artística gràcies a l’aprenentatge d’un altre tipus de continguts. D’altra banda, és essencial conèixer el llenguatge audiovisual i les seues tècniques, i aprendre a utilitzar-les adequadament per a expressar-se. En aquest terreny és fonamental l’aprenentatge pràctic a través de l’experimentació amb tots els elements que intervenen en la creació audiovisual: la història, el guió, la interpretació, la fotografia, el so, etc.

Ar ts

Les

Per assegurar que tots es familiaritzen amb totes les fases del procés de creació, establim una rotació pels diferents treballs que suposa un curtmetratge: guionista, storyboard (conjunt d’il·lustracions mostrades en seqüència amb l’objectiu de servir de guia per entendre la història i previsualitzar una animació o una pel·lícula), càmera, director, claquetista, enginyera de so, decorador, caracterització, actors i actrius. Encara que això assegura que ningú del grup quede exclòs, el fet que tots hagen de tindre un paper i actuar en el curtmetratge condiciona bastant el guió i suposa una dificultat afegida. Aquesta metodologia de treball permet que, des del primer moment, la tasca i la responsabilitat creativa, encara que naix d’aportacions individuals, siga del grup. Ningú pot concentrar-se en la fase del curt que més fàcil o grata li resulte i desentendre’s de les més àrides (com el guió, per exemple, que és la menys popular de totes les fases), ni copiar la seua realització sense deixar als altres que intervinguen. Una vegada ja està tot enllestit i els rols tècnics distribuïts, tan sols ens quedaran les sessions de rodatge. Per a tindre un rodatge exitós, és important que tothom tinga clara la seua tasca i així evitar imprevistos. En acabar el rodatge, és el moment de l’edició posant ordre a les imatges filmades, donant sentit narratiu al nostre curtmetratge. I, a més, és el moment d’introduir la banda sonora, com també les músiques i els efectes de so que acompanyaran el film.

Una vegada acabat el procés de creació i edició, el curtmetratge es presenta en un acte que se celebra en el Centre de Joventut d’Algiròs i al qual estan convidats tots els agents educatius del CEIP Serrería. Amb tot el que s’ha exposat, hem d’estar infinitament agraïts als germans Lumière perquè la seua aportació, junt a la de cineastes com Méliès, Edwin S. Porter i Charles D. Griffith, ha tingut una gran importància durant els segles XX i XXI. Ells varen saber veure les possibilitats d’aquest mitjà fins convertir-lo en un llenguatge que, mitjançant les imatges en moviment i la música, és capaç de contar històries. En l’actualitat, l’anomenat “seté art” està present permanentment a les nostres vides i l’hem de preservar posant-lo en valor com una eina que ens ajuda a entretindre’ns però també a desenvolupar les competències emocionals i a millorar l’aprenentatge de les persones. Anem al cinema! Fem Cinema! 111

Cinema

E MOCIONAR-TE AMB LES ARTS ESCÈNIQUES

Natàlia Albi Gálvez

l teatre com a recurs pedagògic, motivador i transversal, convida l’alumnat amb diversitat funcional a explorar els seus talents i capacitats, donant-los l’oportunitat d’adquirir competències que difícilment podrien abraçar en l’entorn acadèmic. Les estratègies que empra la dramatització es converteixen en una valuosa ocasió d’aprenentatge quan s’utilitzen a les aules amb alumnat amb diversitat funcional. Ofereixen la possibilitat de posar en pràctica habilitats per a la vida complementant altres aprenentatges més instrumentals. L’objectiu seria que tot l’alumnat tinguera l’opció de trencar i superar les seues pròpies barreres de comunicació i moviment i, així poder arribar al cor del públic a través de l’emoció. La meua experiència teatral amb xiquetes i xiquets amb necessitats específiques de suport educatiu d’audició i llenguatge va nàixer per la necessitat de motivar el meu alumnat a fer-se entendre i apartar la vergonya a parlar. Amb els anys, veig el teatre escolar com un fil conductor d’aprenentatge i connexió entre l’alumnat, famílies i docents. Les arts escèniques ens obrin un ventall d’oportunitats per arribar a xiquetes i xiquets que moltes vegades no s’atreveixen a mostrar-se com són. 112

En les representacions, els escenaris s’escullen com a propostes que estimulen la comunicació, la connexió, el joc i l’aprenentatge d’habilitats socials. També s’intenta buscar contes que siguen repetitius i predictibles amb la finalitat de facilitar l’aprenentatge del text i dels moviments per part del nostre alumnat. El teatre és també una ferramenta realment eficaç per a reforçar l’autoestima i superar barreres personals, ja que les activitats prèvies i la pròpia actuació els permeten agafar seguretat i desenvolupar el seu potencial i aptituds. És en aquest entorn lliure i segur on l’alumnat adquirirà, sobretot, habilitats per afrontar la vida que, després, podrà aplicar a diferents contextos i, d’aquesta manera, aconseguir més recursos.

Ar ts

113

VALLDIGNA

2024

LA DE TAVERNES

Per tot l’exposat anteriorment, crec en una escola que, sense importar l’edat ni l’etapa educativa de l’alumnat, oferisca més proposetes ARTístiques i culturals, ja que aquestes són una ferramenta didàctica que, a més de propiciar l’estudi de forma amena, eficient i senzilla, potencia el desenvolupament personal de l’alumnat i facilita l’expressió d’aquells aspectes que no sempre es poden treballar, amb profunditat, en l’entorn acadèmic, com la seua expressió corporal i artística.

Falla Prado

Les

A més de les destreses mencionades anteriroment, l’alumnat, en treballar amb ferramentes i tècniques teatrals a l’aula, també obté altres beneficis: l’afavoriment de l’adquisició de les habilitats d’autocontrol emocional, el sentiment de capacitat, la pèrdua de la por escènica, la gestió dels nervis, l’espera del torn, la consciència corporal, l’escolta activa, el reconeixement i l’expressió d’emocions, la memorització de seqüències de moviments i de textos, l’expressió lliure de creativitat, l’autoconeixement, el compromís i la confiança amb u mateix i amb el grup, la creació de materials amb diferents tècniques plàstiques, la perseverança, la millora de les relacions socials, la concentració i la col·laboració.

Cinema

“I COM LES FAMÍLIES PODEN ENRIQUIR-SE DELS BENEFICIS QUE APORTA EL TEATRE EN LA LLAR?” Acompanyar el desenvolupament artístic dels nostres fills i filles des de la llar reforçarà el sentiment d’unió i cohesió familiar. A més, proporcionarà un espai on puguen expressarse lliurement amb tots els recursos que ens brinda el cos i, així, gaudir conjuntament de l’experiència. Si els acompanyem en aquest procés creatiu, construirem quelcom bonic per tal d’emocionar els altres. Es poden elegir moments en família en els quals, ajudats per la música, puguem transmetre diferents emocions i deixar que el cos es comunique amb llibertat. Podem jugar a produir teatre i convertir aquesta senzilla representació en la millor excusa per crear records i compartir temps amb els nostres, ja que el temps és vida. 114

Ar ts

Les

Per exemple, si als vostres infants els apasionen els cotxes, podem muntar una carrera de cotxes fictícia en el saló amb els coixins del silló i una música ràpida que ens acompanye. Si, d’altra banda, els agraden les vacances a la platja, podem vivenciar junts les experiències que ens regala el mar, posant unes teles en el terra, sabates simulant els peixos i, després, nadar estirats damunt. També podem retallar peixos en paper, posar-los en un llençol i moure’l suaument mentre que una altra persona fa navegar un vaixell de paper al so de la música. La bona notícia és que no necessitarem comprar cap material que no estiga ja a les nostres cases. Els contes que tenim a casa també ens poden brindar una excel·lent oportunitat de fer teatre. El progenitor llig el conte mentre va representant les escenes amb el cos. En definitiva, com bé va explicar Irujo, l’art és “com una àrea d’aprenentatge, model formatiu integral on s’articulen pensament, acció i sensibilitat” (Irujo, 2011, pàg.9). Això deixa constància de la importància de les arts en la vida i, per tant, des de la nostra visió, també en les aules; doncs, tant la vessant escènica com la plàstica de les arts aportarien espontaneïtat i fomentarien la imaginació, que és la finalitat de la visió artística. 115

Unes arts no tan clàssiques 116

L’ ART EN LA NATURA

Teresa Talens Estornell

L’aigua és el líquid que forma part de la nostra existència. Els animals ens acompanyen i la millor obra d’aquest escenari anomenat món és l’ésser humà, dotat de més intel·ligència, fet a imatge d’una energia superior, molt superior, almenys això és el que pense jo.

Grans pintors plasmen les meravelles que capten els nostres ulls i els nostres sentiments despertant els nostres sentits. Homes i dones capaços de fer cases, edificis i escultures en què posen el seu cor. Persones que, amb gran imaginació, amb les seues narracions ens fan viure aventures, històries per a estudiar, relaxar o somiar, plenes de tristor, alegria. Totes tenen la seua màgia i ens poden emocionar si estan contades o escrites des del fons de l’ànima. La música, un so meravellós que ens agrada escoltar i cantar. Tots tenim alguna melodia més preferida que altra, però totes són nascudes des de l’esperit. Desperten els nostres sentits, una emoció que ve d’un sisé sentit, de l’esperit. Som alguna cosa més que matèria. Som energia, venim de la intel·ligència i amor infinit, no som persones amb una ànima, som ànimes en cossos.

L’ésser humà ha sigut capaç de desenvolupar els seus talents i podem encara contemplar les restes dels nostres avantpassats, precioses escultures especialment romanes i musulmanes que utilitzaven els quatre elements: aigua, terra, aire i foc.

A gaudir de les falles!

art a la natura és el més gran del món. És la vida en si. Cada nou dia naix, hi ha albes i postes de sol que ens fan plorar d’alegria. Desperta un art animat o inanimat i cal preguntar-nos com és possible tanta meravella. Cada flor, arbre, fins i tot cada pedra té la màxima perfecció. Les plantes, incloses les verinoses, tenen ben a prop la medicina. Cascades, rius, mars i muntanyes, la terra que ens alimenta i ompli els sentits d’olors i sabors. Nosaltres precisament vivim en un dels paratges més bonics de la terra valenciana: la VALLDIGNA.

En falles cal admirar les gracioses escultures que els artistes fallers han tret de les seues mans i gaudir dels exquisits menjars valencians on la paella és la reina principal. Un bon menjar també és un art.

TAVERNES

117

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

Ar ts

Les

Unes arts no tan clàssiques

B IOFIRA A TAVERNES:

ENFOQUEM LA MIRADA EN EL MEDIAMBIENT

Fina Vercher Tió Regidora d’Educació 2021-2023

untar una biofira a Tavernes! Allò que m’estava proposant la regidora de Medi Ambient d’aquell moment, Mònica Palomares, era tot un repte. Acabava de prendre possessió com a regidora d’educació i, com a docent que soc, em conec el món educatiu. Però, una biofira? Què era allò d’una biofira? Mònica n’havia visitada una i em va contar en què consistia. Es tractava d’una fira mediambiental i educativa. Una jornada lúdica, divulgativa i de conscienciació sobre la importància de respectar el medi ambient i conéixer millor el nostre entorn. Allò tenia bona pinta i, amb molta il·lusió i amb moltes ganes, ens posàrem en marxa. Buscàrem informació, férem moltes reunions i ens posàrem en contacte amb la UPV de Gandia, grau de Ciències Ambientals. Josep Vicent Llinares, professor de Ciència del sòl del Departament de Química i doctor en Farmàcia, ens va ajudar de bon grat. 118

En una fira mediambiental havíem de parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), del canvi climàtic, de la importància de la separació i reciclatge de residus, de l’alt valor mediambiental de la Valldigna i la seua cura... Ja teníem el contingut, però, una biofira no és res sense els seus participants. En primer lloc, havíem d’involucrar els centres educatius de la localitat, així que ens reunírem amb tots ells i les seues AMPA i amb el Centre Ocupacional La Valldigna, i els contagiàrem el nostre entusiasme. Tots, sense excepció, s’uniren al repte. Podien fer tallers, activitats, jocs, exposicions... tot relacionat amb la temàtica de la Biofira. Repartírem els 17 ODS i cada etapa de cada centre en tenia un assignat. La seua proposta havia d’anar en eixa línia. Aleshores, no solament es tractava de preparar la seua paradeta de la Biofira, sinó que també es tractava de treballar-ho a les aules durant el curs i, així, conscienciar l’alumnat i les seues famílies de la importància de tindre cura del medi ambient.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

119

2024

LA DE

D’altra banda, preparàrem xarrades molt interessants al vestíbul de la Casa de la Cultura. Cada 45 minuts hi havia una, i cadascú podia assistir a aquelles que més els interessava. Començàrem amb ‘Microplàstics a la mar’ a càrrec de Núria Felis de l’Associació UCRANTE. A continuació, Pilar Donat, Doctora en Biologia, ens va parlar de les plantes invasores a la Valldigna. Després, Marta Ribó, de l’Associació Justícia Alimentària, ens parlava de l’alimentació actual i els seus perills. I, per últim, la Fundació LIMNE, ens contava el problema de les tortugues d’espècie invasora al nostre litoral costaner.

TAVERNES

Una vegada tot enllestit amb els centres educatius, ens quedava reunir-nos amb associacions, ONGs, diverses entitats... per poder completar la jornada. Tot el món va accedir a participar-hi, no podíem demanar més: l’alumnat i el professorat de tots els centres educatius del municipi, així com les AMPA de cada col·legi i institut, l’Agrupament Escolta L’Ombria i l’Agrupament Escolta Valldigna, el Centre Excursionista de Tavernes, el Centre Ocupacional La Valldigna, diverses organitzacions i productors ecològics com l’Associació Justícia Alimentària i l’Horteta de Greta, EUCRANTE, la Fundació LIMNE, la parada ABC Apicultura del Mercat Municipal, L’Insectari Municipal, posat en marxa pel nostre company Emili Enguix, qui aleshores era el regidor d’Agricultura... Inclús teníem un taller de cuina a càrrec de Justícia Alimentària.

Plàstic Preciós la Safor ens va fer una demostració de la importància de la reutilització de materials de plàstic amb l’activitat “Una nova vida per als taps de plàstic”, amb què se’ls donava una segona vida com quan la població de Tavernes va donar els taps que tenien a casa i els van convertir en el preciós banc que llueix al Mercat Municipal. A més, va tindre lloc una exposició al voltant dels tipus de sòls a la Valldigna a càrrec de Josep Vicent Llinares, Doctor en Farmàcia i professor de la UPV Gandia.

Falla Prado

Paral·lelament, preparàrem un concurs de dibuix relacionat amb els ODS on havia de participar tot l’alumnat de la localitat. Cada etapa de cada centre tenia un ODS assignat i havia de preseleccionar tres dibuixos, així, tots els centres estaven representats i tots podien ser guanyadors. Els dibuixos preseleccionats pels centres (30 en total) s’exposaren durant la jornada. Totes les persones assistents votaren i escolliren els guanyadors i guanyadores de cada ODS. Amb aquestos dibuixos guanyadors férem un cartell sobre els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. La idea era fer el nostre propi cartell, el de Tavernes, i que cada centre, cada espai públic, el puguera tindre.

Unes arts no tan clàssiques

Quedava la part tècnica, i ací comptàrem amb l’ajuda inestimable de Josemi Talens, Tècnic d’Educació, Mariam Aparisi i Jordi Manclús, Tècnics de Medi Ambient, als quals estem molt agraïdes per tot el seu treball i implicació. Organitzaren tot el tema de la infraestructura i logística com la carpa, taules, cadires, paradetes..., la brigada municipal, el SAV... La Biofira no hauria tingut lloc sense totes i tots ells. Un paper molt important va tindre Carles Meló, qui es va encarregar del disseny, de tota la cartelleria, pòsters, banners, detalls per als guanyadors... amb una paciència infinita amb nosaltres dues. Ja ho teníem! No podíem demanar més. La primera edició de la Biofira de Tavernes va tindre lloc el 29 d’abril a la Plaça Rafael Chirbes de 10:00 del matí a 14:00 del migdia. Va ser tot un èxit. Ens acompanyaren els companys i companyes de Corporació i la Diputada Provincial Menxu Balaguer, famílies, professorat, xiquets i xiquetes, la gent del poble... Omplírem de gom a gom la plaça i la Casa de la Cultura durant tot el matí. La Biofira va ser un gran esdeveniment que va acostar a grans i menuts els ODS i el medi ambient, i ens conscienciava sobre la importància de respectar-lo i cuidar-lo. Els tallers, les activitats, els jocs, les xarrades, varen contribuir a fer-nos vore que havíem d’ajudar a preservar l’ecosistema i l’entorn natural amb xicotetes accions diàries. Entre totes i tots hem d’aconseguir un món millor. En acabar, Mònica i jo ja estàvem pensant en la segona edició.

120

Aquesta segona edició va arribar just un any després. Havíem estat estudiant diversos llocs per poder celebrar-la i, finalment, la jornada mediambiental va tindre lloc al Passeig del País Valencià. Comptàvem amb més espai, amb més ombra i no calia carpa, que ens donava massa calor. En la Biofira II tornàvem a comptar amb els centres educatius de la localitat i les seues AMPA i amb el Taller Ocupacional La Valldigna, motors principals de la Biofira. També comptàvem amb el Centre Excursionista, ABC Apicultura, l’Insectari Municipal, Fundació LIMNE, la col·laboració de la Diputació de València amb l’Observatori en Ruta, GVA Agricultura i Transició Ecològica i el Consorci Ribera Valldigna. En aquesta segona edició també puguérem comptar amb l’Associació Animalista Tavernes, SomSuc, l’ONG Solidaritat amb el Tercer Món, Creu Roja Tavernes, Càritas i la Universitat Miguel Hernández d’Oriola.

Ar ts

Les

En aquesta jornada parlàvem de reciclatge, dels ODS, del canvi climàtic, seguíem posant en valor el nostre entorn, però l’eix principal eren les 4R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar. Tots els centres educatius havien fet un treball previ a les aules posant el focus en les 4R. Aquest va ser el tema del concurs de dibuix d’aquesta segona edició de la Biofira. Amb els dibuixos guanyadors férem un cartell conscienciant de la importància de les 4R. Tant aquests cartells, com en el seu dia els dels ODS de la primera edició de la Biofira, els repartírem a tots els centres educatius, la Biblioteca Municipal, el Centre Ocupacional La Valldigna, la Casa de la Cultura, l’Ajuntament. Tota la comunitat educativa, tot el poble, els podia vore. Centenars de veïns i veïnes, especialment els i les més menudes, van gaudir de valent dels tallers, activitats, jocs i espais solidaris presents en la Biofira. Una vegada més, tant Mònica com jo, ens sentíem orgulloses del resultat i estem molt agraïdes pel treball ben fet dels nostres tècnics, Josemi Talens i Mariam Aparisi, de la brigada municipal i del SAV. Agrair, també, a Carles Meló i a Suso Meló laseua professionalitat. Aprofitem per tornar a donar les gràcies a tota la comunitat educativa per la seua implicació en les dues edicions de la Biofira, a les diferents associacions valleres i a les entitats col·laboradores per participar en aquestes jornades tan necessàries de divulgació i sensibilització sobre la protecció del medi ambient i l’impuls de la sostenibilitat a Tavernes. I, com no, gràcies a qui va ser el nostre alcalde, Sergi González, per confiar en Mònica i en mi i per facilitar-nos les coses.

Gràcies al professorat pel seu treball a les aules i a l’alumnat per participar en els dos concursos de dibuix i enhorabona, una vegada més, a tot l’alumnat guanyador. Un milió de gràcies a totes i a tots els qui ho vàreu fer possible. Resulta molt gratificant vore com, després de mesos de treball, activitats com aquestes són tan ben rebudes, la gent participa i gaudeix de l’experiència. Confiem que hi haja una tercera edició Biofira seguida de moltes més. Nosaltres dues ens donem per satisfetes per haver plantat la llavor. 121

Unes arts no tan clàssiques

CUINAR-TE

Natàlia Albi Gálvez

uin goig fa arribar a casa i sentir l’aroma d’un bon plat, siga l’hora que siga, per a dinar, sopar, o inclús berenar, cuinat amb tota l’estima que posen les nostres mares, pares, i artistes de la cuina en general, per tal que estem ben alimentats... A la meua casa sempre s’ha dit que el que es posa al plat s’ha d’acabar, encara que a mi no feia falta que m’ho digueren dues vegades, amb la ganeta que he tingut sempre...

122

I és que un bon plat, tradicional, cuinat amb els ingredients més bons del mercat, sempre està deliciós. Impossible no acabar-te el plat, perquè els nostres cuiners i cuineres, amb els seu bon saber fer, donen color, aroma i sabor als plats més essencials de la nostra terreta. Ens delecten els paladars amb plats ben emblemàtics que a la nostra taula no poden faltar. Quan arriba Setmana Santa, un bon arròs al forn de vigília no pot faltar a les taules de nostra casa, i per acompanyar, de postres, l’arnadí o caramull, com el coneixem en aquest, el nostre benvolgut poble.

Ar ts

Les

VALLDIGNA

123

2024

LA DE

Menja filla, menja... Agafa energia que estàs creixent... I jo pense, pararé algun dia de créixer? O és l’excusa perfecta per a gaudir sense culpa de tots aquests plats? Siga com siga, jo li faré cas a la meua mare, pel que puga passar.

TAVERNES

Per a acabar amb els plats tradicionals, no ens podem oblidar de la coca cristina o coca d’ametlla, típic dolç nadalenc junt als pastissets de moniato.

Falla Prado

Amb l’arribada del fred, abelleix un bon caldo, però no li farem un lleig a la coca de mestall, la qual cadascú es menja amb els ingredients que elegeix: amb diferents tipus d’embotit, sardina o cansalada, fins i tot, figatell li hem posat a nostra casa.

Unes arts no tan clàssiques

ARRÒS AL FORN DE VIGÍLIA (Teresa Talens Estornell) L’arròs al forn de vigília tradicionalment s’ha fet a les cases durant la quaresma, sobretot el divendres Sant, perquè per la tradició catòlica no es podia menjar carn. En moltes cases és un plat d’aprofitament, és a dir, ens serveix per a aprofitar les sobres d’altres menjars. Però no cal esperar les sobres d’altres dies per tal de gaudir d’aquesta meravella d’arròs. A continuació passaré a explicar-vos, d’una manera molt senzilla, com preparar l’arròs al forn de vigília. Els ingredients que necessitarem per a quatre persones són: - 400 gr. d’arròs. - Oli d’oliva. - Un cap d’alls i alguns alls més solts. - Colorant alimentari o cúrcuma. - Sal. - Caldo fet amb cigrons i fesols. - Panses. - Dos tomaques. - Mandonguilles d’abadejo. - 1 creïlla. Agafem la cassola de fang i posem un bon raig d’oli d’oliva i uns 400 grams d’arròs per a quatre persones. Habitualment pose també uns quants alls secs, sense pelar, perquè a mi

124

m’agraden molt els alls i perquè li dona molt bon sabor a l’arròs, però això va a gust del consumidor. Afegim colorant alimentari o cúrcuma, sal, i ho remenem bé fins que estiga ben mesclat. Hi ha persones que sofregeixen els alls, la meua preferència és posar-los en cru ja que senta millor l’arròs. Prèviament, he preparat un caldo amb cigrons i fesols menuts. Aboquem a la cassola el caldo, sempre tenint en compte que s’ha de posar el doble de caldo que d’arròs. El provem de sal, ho remenem bé, afegim un bon grapat de panses i, quan ja està tot ben mesclat i escampat amb cura, li afegim dos tomaques partides per la meitat (si són molt grans, les fem en quatre llesques). Seguidament, afegirem les mandonguilles d’abadejo, les que vos abelleixen. I acabe de condimentar la cassola amb un cap d’alls ben gran al centre i una creïlla tallada a llesques fines per damunt l’arròs. Opcionalment també es pot sofregir i posar-la sobre l’arròs, però sempre serà més pesat i menys saludable. Prèviament haurem engegat el forn a 220 graus. Introduïm la cassola i en 35-40 minuts, depén del forn, tindrem un exquisit arròs de vigília.

Ar ts

RNADÍ O CARAMULL (Maria Dolores Félix Marrades) L’arnadí o caramull és un dolç tradicional que sol elaborar-se durant el temps de Quaresma i Setmana Santa. Considerat com un dels púdings més antics d’Espanya, l’origen es remunta a la comunitat jueva en època musulmana. Està fet a base de carabassa i sucre, encara que hi ha variants en què s’utilitza el moniato. Per a l’elaboració d’aquest suculent dolç, necessitarem: - 1 kg. de carabassa i moniatos. - ½ kg. de sucre (la meitat del pes de la pasta resultant, una vegada cuita la carabassa i els moniatos. Si sols utilitzem carabassa, s’emprarà la mateixa quantitat de sucre que de carabassa). - Llima ratllada, segons quantitat. - 2 culleradetes de canyella molta. - Ametlles, nous, pinyons i panses. Una vegada tenim tots els ingredients preparats, comencem amb la preparació d’aquest deliciós dolç.

Primerament torrem la carabassa al forn a una temperatura de 200 graus fins que estiga daurada per damunt i aparega com un líquid caramel·litzat i, quan estiga freda, la triturem i la deixem escórrer durant un dia. Bullim els moniatos, els pelem i els triturem. En una cassola, posem el sucre i afegim la pasta aconseguida de la carabassa i els moniatos. Anem coent la pasta, sense deixar de remenar, fins que es veja de color daurat, mitja hora més o menys. A continuació, afegim la meitat dels fruits secs i l’altra meitat la reservarem per a decorar l’arnadí. Posem la pasta de carabassa i moniato farcida de fruits secs en una cassoleta de fang, li donem forma cònica i la decorem amb els fruits secs que havíem reservat.

Les

I això és tot. Obtindrem un deliciós dolç que no podreu deixar de degustar. Es pot mantindre al frigorífic durant 5 dies, però no serà necessari que recordeu aquesta dada perquè no podreu parar de degustar-lo. Espere que el disfruteu!

125

Unes arts no tan clàssiques

OCA DE MESTALL (Óscar Brines Castelló) La coca de mestall és un dels plats tradicionals de la Valldigna. Sol ser d’un dit de grossària per tal que quede cruixent per fora i tendra per dins. Sobre la coca es posa embotit, cansalada o sardina, el que vinga de gust. Habitualment, es menja els dijous, dia de mercat perquè així les famílies tenen el dinar preparat i poden anar a fer voltes pel mercat sense preocuparse’n de res, però també és comú tindre-la a taula els diumenges. Els ingredients que necessitarem són els següents: - 480 ml. d’aigua. - 430 gr. de farina de blat. - 220 gr. de farina de dacsa blanca (precuinada). - 25 gr. de rent fresc. - 20 gr. de sal. - Embotit, cansalada, sardina,... Una vegada tenim tots els ingredients disposats, comencem amb la preparació. Escalfem l’aigua en el microones uns segons fins que estiga tíbia. Desfem el rent, mesclant-lo en l’aigua. Per un altre costat,

126

mesclem les farines amb la sal, remenant bé, i a continuació, afegim la farina a l’aigua i comencem a amassar fins que quede una bola de massa homogènia. La deixem en un bol, tapada amb un drap perquè no tinga corrent d’aire i agafe calor durant un mínim de tres hores, la qual cosa farà que vaja duplicant el seu volum. Transcorregut aquest temps, posarem paper de forn untat amb un poc d’oli d’oliva en una safata de forn i estendrem la massa amb les mans, també untades d’oli per tal que no se’ns apegue als dits. Estirem bé la massa, posem per damunt l’embotit, la cansalada, les sardines,... el que vulguem, pintem la coca amb un poc d’oli d’oliva i introduïm la safata al forn, que prèviament haurem escalfat a 250 graus. En aquest moment, baixem la temperatura a 230 graus i cuinem durant 30-35 minuts, fins que la coca agafe color daurat. I això és tot! Que aprofite!

Ar ts

OCA CRISTINA O D’AMETLLA (Purín Gálvez Mahiques) La Coca Cristina és el clar exemple de dolç nadalenc, tenint en compte que l’ametlla és l’estrella dels dolços d’aquesta època de l’any. No obstant això, es pot trobar en alguns forns durant tot l’any. Es presenta i se serveix sobre neules i sol tindre forma circular. A més, com que no porta rent, gairebé mesura un centímetre d’alçada. Hi ha diversitat de receptes, però ací explicarem una molt senzilla i ràpida de fer, amb sols 4 ingredients, que ha passat de pares a fills al llarg de moltes generacions. Els ingredients que necessitarem seran: - 1 ou. - 75 gr. d’ametlla ratllada. - 75 gr. de sucre (meitat per a dins i meitat per a fora). - Un poc de ratlladura de llima. - 1 neula.

Primerament, engeguem el forn a 170 graus, sols la part de baix, i mentre s’escalfa, preparem la Coca Cristina. Alcem les clares a punt de neu amb la batedora, de forma que si capgires el bol, el merengue no cauria. Després afegim el sucre (recordem, sols la meitat) i seguim remenant el merengue. Seguidament, integrem el rovell de l’ou, la ratlladura de llima i l’ametlla, i remenem un poc, però aquesta vegada amb la mà perquè no es perda l’esponjositat del merengue, fins aconseguir una massa homogènia. Aboquem la massa resultant sobre la neula i enfornem durant uns 20 minuts fins que agafe una tonalitat daurada. En aquest moment, traguem la coca del forn i engeguem la part de dalt. Empolvorem la coca amb el sucre sobrant, que prèviament haurem triturat perquè quede extrafí, i tornem a introduir-la al forn, a la part mitja-alta, durant un minut.

Les

Espere que vos agrade, gaudiu d’aquest postre nadalenc!

127

Unes arts no tan clàssiques

E L RALL: L’ART DE LA PESCA

Juan Vicente Miguel Guillem Laura Donet Gascón

L’

arena, el cel estrellat i la força de l’alba a l’horitzó del Mediterrani... el mar... Res il·lusiona més a un rallador que esperar les primeres marques del peix amb l’eixida del sol i, amb l’ajuda d’un art molt valencià com és el rall i la seua perícia, intentar capturar tant apreciat peix, la llissa. L’art de la pesca del rall consisteix en llançar una xarxa circular que compta amb ploms al seu perímetre i és sostinguda en el centre per una corda. Es llança a mà des de la vora del mar sobre els peixos i ,pel pes dels ploms, s’enfonsa a l’aigua atrapant-los a l’interior. Aquest art de pesca fou introduït per la cultura fenícia a la Comunitat Valenciana, com una eina del comerç amb peix que feien. Una vegada establit aquest art de pesca a la comunitat, es va fer la major innovació que el diferenciarà de les atarrayas (de l’àrab atarraha, xarxa que es llança) a la població de Sueca, almenys això pensa un servidor. És aleshores quan s’afegeix el “bos”, una extensió extra en el perímetre del rall, fent de bossa, augmentant així la probabilitat de captura, ja que quan el rall es recull, el peix queda atrapat en aquesta bossa.

128

Afortunats som a Tavernes de la Valldigna de tindre encara hereus d’aquesta innovació, nascuda de la necessitat, que han passat aquest coneixement generació rere generació i han mantingut viu aquest art de fer ralls i rallar, com Vicente Artur Peris, el Jan, o Antonio Andrés Brines, on les mans, la paciència i el bon gust pel treball, teixien, nuc a nuc, malla a malla, a les vesprades d’estiu, han confeccionat el rall i amb ells, la il·lusió del ralladors per estrenar-lo. És a les comarques de la Ribera Baixa i la Safor, tant lligades al cultiu de l’arròs i les taronges, on els jornalers que treballaven, necessitats d’altres fonts d’ingressos, utilitzaven el rall per capturar peix i vendre’l entre els veïns de les poblacions, aportant així uns diners extra o simplement com a eina per portar menjar a casa, rallant tant a la mar, als Marenyets ens les seues diferents entrades, la Marina, dels Bidons, Garrofero, de Macario o a la Goleta, així com a les séquies o camps d’arròs.

TAVERNES

129

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

Ar ts

Les

130

Unes arts no tan clàssiques

Ar ts

Les

I han estat aquestes persones les que han exportat el rall allà on han anat, llauradors anant a cultivar arròs a altres comunitats d’Espanya, els colons volent fer una nova València a Sud Amèrica, com a eina per assegurar la subsistència. Però no ha sigut fàcil mantindre aquest art. Al 1998, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana va prohibir l’obtenció de noves llicències de pesca amb rall, la qual cosa va suposar anar perdent paulatinament el relleu d’aquest art de pesca i l’extinció una part cultural i d’identitat nostra. No obstant això, després d’anys de reivindicació i l’afany dels hereus d’aquest llegat,els ralladors, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana va tornar a autoritzar aquest art de pesca tan valencià pel seu alt i indubtable valor tradicional i etnològic a maig del 2011. I és ací on novament a Tavernes de la Valldigna, amb l’ajuda dels veïns del poble i la immesa passió de Juan Almiñana, trobem APARCOVA, l’associació de ralladors de la comunitat valenciana per promoure el traspàs generacional mitjançant tallers que fan a tot el litoral de la comunitat, ensenyant a rallar totes les persones que vulguen conéixer aquest art de pesca i conscienciar els ralladors de l’impacte en l’entorn, per respectar espècies, mides, així com nombre de captures màximes.

El rall és una pesca sostenible i molt selectiva, degut a la pròpia dificultat de veure i tapar els peixos, això fa que el percentatge de captures siga reduït o, fins i tot, després les captures poden ser tornades al mar per tractar-se d’una tècnica sense mort. A més a més, les malles tenen una obertura de 20x20 mm, evitant la captura d’exemplars xicotets, hui en dia, les malles que formen el rall, que fa més de mig segle es feien amb fil, han passat a ser xarxes de plàstic prefabricades, abaratint la fabricació dels ralls i millorant amb aquest material la facilitat de tirar el rall, ja que s’enreda menys. Podreu reconéixer un rallador per portar el rall penjat a l’esquena a l’albada per la vora del mar, esperant amb il·lusió els primers raigs del sol que porta amb ells el moviment del peix a la vora del mar. Mostra d’aquesta empremta a la nostra societat són les escultures que podem trobar hui en dia en homenatge als ralladors, aquelles persones que vivien gràcies a la pesca que feien amb el rall. 131

Unes arts no tan clàssiques

T EIXINT TRADICIONS.

RECORDANT SANTIAGO ALMIÑANA “EL CADIRER”

Rafa Grau Almiñana

om cada diumenge, la paella en casa de la mare és una tradició que, com a bons valencians, sempre complim i respectem. És el moment de reunir-nos en família i gaudir de la companyia al voltant d’una autèntica paella valenciana. Hui, mentre em preparava per a fer la paella, la memòria m’ha traslladat al passat. Just en aquest lloc on cuinem els calders ara, el meu avi tenia el seu taller d’embogar cadires, un ofici convertit en tradició i que està en perill de desaparèixer. Són moltes les qüestions que em venen al cap i aprofite per demanar-li a ma mare, de sobrenom “la cadirera”, que em conte un poc més sobre aquest art que exercia son pare, Santiago “el cadirer”, allà per les dècades cinquanta i seixanta del passat segle. 132

Mare, ací era on el iaio tenia el taller, veritat? Podries contar-me coses del seu ofici mentre faig el sofregit de la paella? I així em fas un poc de companyia que sols s’apropeu al calder quan està a la taula!! Per descomptat! L’ofici d’embogador de cadires del teu iaio era únic i valuós. Prenia cadires de fusta en mal estat i les restaurava, especialment els seients de boga o bova. Solia dir que estava teixint històries en cada cadira.

Ar ts

Les

Una vegada collides les fulles de bova s’havien de deixar al sol perquè s’assecaren i es tornaren blanques. Quan estaven ben seques ja es podien manipular i teixir.

Oh, sí! Solia mirar-lo treballar durant hores i ell sempre m’involucrava en la seua labor. Em quedava fetillada veient com teixia les fulles de boga i com li donava vida a una cadira. Cada vegada que en veig una teixida a mà, em transporta a aquells moments especials. El iaio era un home savi i cada cadira que restaurava portava, no sols la seua habilitat, sinó també el seu amor per l’art i la seua saviesa.

133

2024

I quin era el procés per tal què la bova estiguera en condicions per a treballar-la?

És trist veure que es perden tradicions tan boniques. Tens algun record especial de quan el teu pare treballava amb les seues cadires?

VALLDIGNA

Sí, la boga és una planta aquàtica de la qual emergeixen nombroses fulles molt erectes i allargades, que formen una espècie de cinta. Recorde que a casa sempre hi havia feixos de bova. El iaio anava a collir-les a sèquies que actualment existeixen encara i que tots coneixem, a la sèquia la bova, a la sèquia mare…

Pense que la causa principal és que, amb la producció en massa i els materials sintètics, l’artesania ha perdut terreny. La gent ara valora més la comoditat i la velocitat que la qualitat i la tradició. A més, pocs estan disposats a aprendre un ofici que demanda temps i paciència. La falta d’estima per l’artesania i la tradició ha posat en perill aquest bell ofici.

Fascinant. Has esmentat que la bova és el conjunt de fulles que es teixien per a fer el seient de la cadira, on aconseguia el iaio aquest material?

Sembla un ofici veritablement artístic. Malauradament ja no es veuen cadires de bova, per què creus que aquest ofici s’ha tornat tan atípic en l’actualitat?

Clar. L’avi arreglava les cadires de bova. Solia seleccionar acuradament les fulles de bova que collia, tallava i teixia pacientment per a crear seients còmodes i duradors. Era un treball minuciós que requeria habilitat i dedicació, i el més especial era que cada cadira restaurada tenia el seu propi caràcter i personalitat. Eren peces úniques, fetes a mà amb paciència i destresa.

El taller era un lloc màgic, ple de cadires en diferents etapes de restauració, amb boga, fusta i eines acuradament organitzades. Hi havia un racó especial on guardava les cadires més antigues i valuoses, quasi com un museu personal del seu treball.

TAVERNES

Pots explicar-me una mica més en què consistia el seu treball i per què era tan especial?

Com recordes el taller on tant de temps passava ton pare?

Falla Prado

Mentre va daurant-se la carn a la paella, seguisc preguntant a ma mare sobre el particular treball del iaio Santiago.

Unes arts no tan clàssiques

Creus que el iaio va transmetre la seua passió per l’art a altres membres de la família? Definitivament, el iaio va inspirar a molts de nosaltres. El teu oncle Santi va seguir amb la tradició de fer cadires de boga durant un temps, a mi m’agrada pintar i els treballs manuals, la costura, fer boixets, etc., tu ets músic i Martina estudia piano i ballet. De diferents formes hem seguit els seus passos en el món de l’art. La paella ja comença a fer bona oloreta i l’arròs comença a parlar. Quins records tan dolços, mare. Què sents quan estàs a aquest lloc, on l’avi va passar tantes hores treballant? Quan entre a aquesta cuina, sent com si l’avi fora ací amb nosaltres, com si la seua presència encara inundara aquest espai. M’ompli de gratitud i nostàlgia. De vegades, fins i tot, note que el seu esperit continua teixint històries en les cadires. És commovedor pensar això. Quines lliçons o valors creus que el iaio Santiago va transmetre a través del seu ofici i que encara ressonen en la nostra família? El iaio ens va ensenyar la importància de la paciència i la dedicació en tot el que fem. El seu treball meticulós i el sentiment per l’artesania ens recorden que la qualitat i l’atenció als detalls són essencials. També, la seua passió per preservar les tradicions familiars ens ha inspirat a mantindre vives les nostres arrels i a valorar el que és realment important en la vida.

134

Abans parlàvem de mantindre viva aquesta tradició, com creus que podríem inspirar la societat a apreciar i preservar oficis artesanals com el del iaio? Una forma és compartint històries com aquesta conversa, que destaquen la bellesa de l’artesania i la importància de mantindre vives les nostres tradicions familiars. També es podrien organitzar esdeveniments locals per a mostrar el treball d’artesans i artesanes, i com les seues creacions són úniques i valuoses. Estic totalment d’acord. Les tradicions i les històries familiars son tresors que hem de cuidar. Anem a concloure, que ja ens esperen a la taula. M’ha encantat tornar a escoltar la història de Santiaguet i el seu ofici. Els seus records i el teu amor pel seu llegat han omplit aquest espai amb una profunda emotivitat. Sí, fill, ha sigut un viatge emocional recordar el meu pare i el seu ofici. Evocant aquestes memòries celebrem la seua vida i la seua passió per l’artesania.

Ar ts

Les

Exacte, cada paraula que has compartit ha teixit una preciosa narrativa que perpetuarà la memòria del nostre avi. Em sent agraït per tindre l’oportunitat d’aprendre més sobre ell i el seu ofici de cadirer. Jo també em sent agraïda per aquesta conversa, per l’oportunitat de compartir la seua història i per mantindre viva la seua memòria. Com a família, continuarem honrant el seu llegat a través de les històries compartides. Ell continua viu en cada cadira que va restaurar i en cada record que compartim. Així és, el seu llegat continuarà teixint-se en la nostra família a mesura que transmetem els seus ensenyaments i el seu amor per l’artesania a les generacions futures. Gràcies mare. El teu amor per la història de la nostra família i la teua estima per les tradicions han fet que aquesta entrevista siga inoblidable per a mi. I ara anem a dinar que ja toca i continua parlant-nos del iaio Santiaguet. 135

Art infantil

Q UÈ SÓN PER A MI LES FALLES?

Vera Roig Donet

questa és la pregunta que em van fer quan vaig acceptar que volia escriure en el llibret d’aquest any. Podia explicar i parlar sobre aquest tema i em va fer especial il·lusió, ja que tant per a mi com per a molts xiquets i xiquetes, la falla és molt important perquè ens agrada molt i ens fa formar part de la nostra cultura des que som molt menuts i menudes. *EL CASAL El casal és per a nosaltres com una segona casa, un lloc on estem molt a gust, on es “couen” moltes coses i on s’organitza tot el que té a veure amb la falla. Allí arrepleguem les nostres disfresses per a la cavalcada del ninot, des d’allí eixim la nit que celebrem “Halloween” per a arribar a les cases on ens omplin de llepolies els nostres cabassets. En el casal celebrem aniversaris, sopem, dinem, també berenem, com quan acabem de jugar el campionat de futbet faller i allí ens reben com uns campions i campiones, encara que no hàgem guanyat, amb una xocolatada que tant ens agrada. Eixe dia ens fan sentir importants. I com no, passem moltes vesprades assajant els playbacks per a l’exaltació. En el casal anem donant-li forma durant algunes setmanes abans del dia més important de l’any faller. 136

*L’ EXALTACIÓ És un dia molt rellevant i emotiu, ja que presentem les nostres falleres majors, que veuen el seu somni fet realitat, i allí estem tots i totes acompanyant-les, lluint les nostres millors gal·les que hem estat preparant amb molta il·lusió. Els nostres presidents ens demostren eixe dia que són molt importants per a la nostra falla, perquè saben fer que l’acte isca perfecte i emotiu. A partir d’eixe dia, ja se sent l’oloreta a pólvora i marca els dies, setmanes i mesos que falten per tal que comence un nou any faller.

Ar ts

Les

*LA SETMANA FALLERA

Començant pel vocabulari, ja que tenim les nostres pròpies frases que tan conegudes són ja per tot arreu. Em fa molt de riure, perquè nosaltres, els xiquets i xiquetes, les sentim dir als nostres amics, pares, mares, i les vegem escrites en samarretes, en tasses, en xapes, estem acostumats a elles i de vegades les dius a gent que sap poc o gens de les falles i es queden bocabadats per la seua originalitat. “Hui fa dia de falles!” Aquesta és la que més diguem quan s’acosten falles, com si pronunciant-la, poguérem fer que eixe dia durara fins al dia de març. “Tinc el cor encés en flama!” o “Jo soc de la terreta!” Aquestes són molt emotives perquè ens fan sentir que som valencians i valencianes. “Ja estem en falles!” o “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletada!” Jo crec que aquestes són les frases que més afonia poden provocar en les falleres i fallers. Les diguem tan fort que ens senten fins al Japó, per això crec que els agrada tant vindre a conéixer la nostra festa.

Que visquen les falles!

VALLDIGNA

137

2024

I tantes més que hi ha i que ens inventarem de segur, perquè la imaginació i la creativitat dels fallers i falleres no s’acaba mai. Espere que els els més menuts continuem aquests costums i la nostra cultura tan bonica.

Són dies que compartim sencers amb la gent de la falla, anem esgotant-nos a poc a poc, però també anem animant-nos uns a altres, contagiant-nos l’alegria quan sentim la música de la nostra xaranga, emocionant-nos quan vegem com es planten els monuments i també quan els cremen l’últim dia, perquè és en eixe moment quan pensem que ja s’ha acabat. Sort que, de seguida, comencem a preparar el següent! És una setmana molt intensa, però tots i totes la vivim amb moltes ganes.

La veritat és que som molta gent els que som fallers i falleres, però hi ha coses que tots fem i sentim igual.

TAVERNES

La setmana fallera té la seua preparació prèvia durant tot el mes de març, es fan molts actes: festes, concursos de paelles, també el campionat de truc, presentació dels esbossos de les falles i del llibret faller, també la visita al taller faller, i com no, la crida, tan emotiva i esperada, des del balcó de l’Ajuntament. Els xiquets i xiquetes passem mil vegades pel Prado Comarcal quan ens diuen que ja estan muntant la nostra carpa. Quines ganes d’entrar i passar-ho bé tenim! Quasi tot el món ja té les vacances arreglades per a no perdre’s res, tots els vestits fora dels armaris, preparats per a no arribar tard a cap acte, els polars, les bruses, les esportives, els coets, les ulleres de sol, els cabassos amb els cuberts per a menjarnos els dinars que ens preparen els cuiners i les cuineres de la falla, tot a punt per a no perdre temps, ja que comencem de bon matí amb les despertades i ja és un no parar fins a la nit.

*ELS FALLERS I LES FALLERES

Falla Prado

Des de finals de febrer, comencem estant pendents del temps que tindrem en falles, sempre esperant que no ploga, almenys no tots els dies.

Art infantil

L’ART DE CRÉIXER

Àngela Chapa Cebolla

enir una habilitat artística significa posseir una destresa en alguna forma de l’art, com la pintura, la música, la dansa o l’escenificació. Poder tenir aquestes aptituds és de ser ben afortunats, ja que tens la capacitat d’expressar emocions i crear bellesa a través d’un mateix. L’habilitat de tindre un talent des de molt menut és un fet del qual molt pocs poden presumir. Descobrir i desenvolupar una capacitat artística pot vindre lligada des del naixement. És com si naixeren amb eixa passió i habilitat innata. És admirable veure com alguns xiquets i xiquetes destaquen en certes àrees des d’una edat primerenca. Però també hi ha xiquets i xiquetes que no necessàriament naixen amb eixe talent, sinó que van desenvolupant-lo a mesura que creixen. I poden arribar a ser igual o més experts que els innats.

138

El paper dels pares i mares és fonamental per poder arrelar aquestes capacitats des del moment en què es descobreixen. Tindre un recolzament per a desenvolupar-les és primordial per poder arribar al nivell màxim i expressar-te de forma lliure. Els docents també tenen un paper molt important ja que són els encarregats de potenciar i millorar aquestes habilitats. Parlant de manera més professional, aquests xiquets i xiquetes han d’acudir a especialistes per a poder desenvolupar de forma completa els seus talents. Al llarg de la història, multitud de personalitats han anat deixant el seu segell artístic en què ja destacaven des de ben menuts. Aquests artistes han sigut ben importants en la societat actual ja que han sigut la base de moltes disciplines artístiques, com poden ser des d’una partitura musical fins a un estil de pintura. Ens permeten conéixer i apreciar la història i la cultura de diferents països. Les seues obres ens transmeten missatges, emocions i reflexions que segueixen sent rellevants hui en dia. Ens ajuden a comprendre el present i a construir un futur més creatiu e inspirador. Les persones que aconseguiren aquesta distinció destacaren d’adults en els camps elegits. Des de ben menuts han sigut capaços de deixar bocabadats el món amb les seues proeses, deixant un llegat a la història que ens ajuda a comprendre-la millor.

Ar ts

Les

Arthur Rimbaud (1852-1891). Aquest poeta francés va ser part del moviment literari decadentista, el seu treball va ser font d’inspiració per a la literatura i la música moderna i també va ser precursor del moviment surrealista. Rimbaud va escriure les seues obres durant l’adolescència, deixant l’escriptura creativa als 20 anys. Les obres d’art històriques ens inspiren, ens fan pensar i ens ajuden a imaginar noves possibilitats. Ens obrin un món cultural molt extens on reflexionem sobre els aspectes que han marcat un abans i un després en la història. És per això, que s’ha d’incloure l’art a les vides dels xiquets i xiquetes des d’una edat primerenca. VALLDIGNA

139

2024

LA DE

D’altra banda, podem destacar altres disciplines més dramàtiques escènicament com el cinema, la dansa o el cant. Aquestes especialitats ens situen cronològicament en un moment de la història més modern però no menys important. Gràcies a aquests talents s’han creat diferents corrents i estils que són famosos actualment.

TAVERNES

Pablo Ruiz Picasso (1881-1973). Considerat un dels millors pintors espanyols de tots els temps i representant de l’art a tot el món, Picasso també va despertar a primerenca edat. El mestre del cubisme va començar a pintar gràcies al seu pare, José Ruiz i Blasco, que era professor de dibuix en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Telmo. Així, va començar a desenvolupar les seues habilitats en la pintura que li van encomanar realitzar. Als 8 anys a crear la seua primera obra a l’oli, El picador groc, després d’assistir a una correguda de bous. A més, amb tan sols 15 anys, va aconseguir la seua primera exposició a Barcelona.

Falla Prado

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Considerat com un dels compositors més importants de música de tots els temps, componia als 5 anys obres musicals. Aquestes eren molt lloades per la noblesa i reialesa austríaca i el van catapultar des de ben prompte cap al més alt. Amb tan sols 8 anys va aconseguir la seua primera simfonia i amb 12 va ser capaç de concloure la creació de la seua primera òpera. Gràcies a tot això, Mozart va aconseguir ser contractat com a músic per a la cort de Salzburg amb tan sols 17 anys.

Art infantil Scarlett Johansson (1984). Aquesta actriu va fer els seus primers passos eixint en anuncis televisius per a després assistir a càstings per a pel·lícules. Va actuar en l’obra teatral Sophistry, la qual cosa va permetre que executius de Hollywood posaren els seus ulls en ella, fruit d’això, el seu debut en la cinta de 1994, North, amb tan sols 10 anys d’edat. Als 12 anys va obtindre el seu primer paper principal, en Manny & El, on va ser nominada per primera vegada als Independent Spirit Awards com a millor actriu. Michael Jackson (1958-2009). De xiquet a Rei del Pop. Michael Jackson va arribar als escenaris als huit anys amb el grup The Jackson Five i es va endur l’afecte i l’admiració de tots. La seua carrera també es va convertir en la mostra de l’efecte psicològic que pot tindre la fama quan arriba a curta edat.

Marie-Claude Pietragalla (1963). Va començar a ballar a una edat molt primerenca per a pal·liar la seua hiperactivitat. Més tard, va aprovar l’examen d’ingrés a l’Escola de Ballet de l’Òpera Nacional de París als 9 anys. Als 16, va integrar el cos de ballet de l’Òpera per a després convertirse en primera ballarina el 22 de desembre de 1990, després de la seua actuació en El Quixot. Aquests últims han sigut un referent a les seues disciplines, deixant un segell únic en la societat. Són l’exemple que inspira a una gran multitud, sobretot als menuts, que són els que els han d’agafar com a font d’experiència . Actualment, podem presumir també d’una sèrie de xiquets i xiquetes que comencen ja a destacar a les seues disciplines, aconseguint despertar interés i causant sensació a arreu del món. Sofía Otero (2014). Amb tan sols nou anys, ha escrit el seu nom amb lletres d’or en la història del Festival del Cinema de Berlín, Berlinale. La xiqueta s’ha alçat amb l’Ós de Plata a la Millor Interpretació pel seu paper protagonista en la pel·lícula 20.000 espècies d’abelles, convertintse en l’actriu més jove que ha guanyat aquest prestigiós guardó en la història del certamen.

140

Ar ts

Les

Andrés Valencia (2012). Aquest pintor d’11 anys ven les seues obres en més de 100 mil dòlars. Ha venut les seues pintures a celebritats com Sofía Vergara o Tommy Moffola. Són pintures d’estil surrealista i ja ha exposat la seua obra en galeries com la Chase Contemporany de Nova York o en fires com Art Basel Miami Beach.

Josué Benjamín (2012). Als seus 11 anys, aquest xiquet veneçolà utilitza la plastilina para plasmar el seu art i fa figures de celebritats com Luis Suárez, J. Balvin o Camilo. Josué ja ha recorregut diversos països de Llatinoamèrica, participant com a convidat a conferències a Mèxic, Colòmbia i República Dominicana gràcies al seu llibre, el qual representa una profunda reflexió sobre valors, on compta de manera autobiogràfica la seua experiència en l’art, la música i sobretot deixant sempre un ensenyament i un missatge d’amor i valors. A la societat actual, tenim una fàcil accessibilitat a tot tipus d’informació gràcies al món virtual i a les xarxes socials. I és a les pròpies xarxes on podem trobar diferents artistes. Artistes infants. Conéixer alguns d’ells és digne d’admirar ja que destaquen des d’una edat ben primerenca. En general, el món de l’art és complex i extens. Has de fer un gran sacrifici per poder desenvolupar el teu talent. Posseir qualitats artístiques des de menuts és una sort i un gran camí a la vida en el qual es pot arribar molt lluny i deixar el teu segell a la societat i a la història. Els xiquets i les xiquetes han de créixer rodejats d’art ja que és una eina fonamental per poder entendre la societat actual i tenir coneixements bàsics sobre la cultura mundial. 141

Art infantil

L ES FALLES EN HARMONIA

i havia una vegada un planeta encantat que s’anomenava Harmonia. En aquest planeta, cada ciutat era una expressió d’art, una obra mestra. Hi havia la ciutat de la Pintura, on tots els edificis, carrers i racons, eren quadres famosos; la ciutat de les Escultures, on cada font i cada decoració era l’escultura més bonica que pugueu imaginar; la ciutat de l’Arquitectura on, com podreu deduir, hi havia els edificis, ponts i les obres d’arquitectura més boges que existeixen; la ciutat de la Música, de la mateixa manera que a la nostra benvolguda València, hi havia més músics i més auditoris per metre quadrat que en qualsevol altre lloc; la ciutat de la Literatura, que estava plena de biblioteques i escriptors; la ciutat de la Dansa, que en lloc de caminar sempre es movien ballant i expressant de manera corporal; i per últim, la ciutat Cinema, sempre estaven gravant pel·lícules i els seus habitants eren actors o actrius, càmeres, directors, editors... 142

Sara López

Totes les ciutats, molt habitualment, col·laboraven entre elles per tal d’aconseguir obtenir els millors resultats però un dia, va haver-hi un problema amb uns xicotets habitants. Enmig de totes les ciutats es trobava l’escola on anaven tots els xiquets i xiquetes que vivien en el planeta Harmonia. Aquell dia, a la classe de 4t de l’Escola Belles Arts, va haver una discussió entre els seu alumnat. Els infants que formaven part d’aquesta classe s’anomenaven: Frida, Donatello, Antoni, Clara, Isabel, Anna i Stanly. El dia que van començar la discussió va ser el dia 13 d’abril on preparaven la celebració del dia Mundial de l’Art, que és el 15 d’abril. Aquest era el treball previ a unes vacances llargues, on podrien gaudir d’uns dies a cada ciutat, per tant, estudiaven una mica què es feia a cadascuna, de què vivien... Quan, de sobte, Stanly, de la ciutat del Cinema, va dir als seus companys:

Ar ts

Les

- Com que un llibre ens pot ajudar? - van dir alguns. - Jo crec que això no serveix per a res! - van dir un altre. - Bo, això és la tasca que vos demane per a aquestes festes i serà la nota més important del curs. Vosaltres mateixos...

- Aparteu-vos! Que la resta també ho volem veure! - va dir Anna. - No! Aparta’t tu, que és un llibre, és el meu fort! - va exclamar Isabel.

VALLDIGNA

143

2024

LA DE

- Mireu xiquets i xiquetes, aquesta discussió s’està allargant moltíssim i no puc permetre que s’esteu dient aquestes coses. Jo pense que cadascun i cadascuna de vosaltres és únic i especial i pot aportar a la seva ciutat i ací a l’escola uns valors i unes tècniques molt bones i pense que entre tots i totes podeu arribar molt, molt lluny, però vosaltres heu de creure-ho. Per això vaig a posar-vos una feina per a aquestes festes: No vos podeu separar, passareu totes les festes junts i anireu resolent les vostres diferències amb ajuda d’aquest llibre.

- És veritat! Per què la nostra mestra ens donaria un llibre en blanc? - va preguntar Donatello.

TAVERNES

Llavors la resta d’infants es van molestar molt pels comentaris de Stanly i van començar a discutir per què creien que les seves ciutats eren molt millors que la del Cinema. Aquesta discussió va durar dos dies, i fins i tot el dia de la celebració van estar barallant-se, i van acabar dient-se coses bastant negatives els uns als altres. La seva mestra, en veure que aquella situació no millorava, va decidir posar-los a prova.

- Què és això? Com pot ser que estiga en blanc? va dir Frida.

Falla Prado

- Doncs jo crec que la ciutat més divertida és la del Cinema. Som els millors perquè som els més actualitzats de totes les ciutats d’aquest planeta!

Llavors els companys i companyes de la classe de 4t es van posar mans a l’obra i van començar a fullejar el llibre. Van obrir per la primera pàgina i estava en blanc.

Art infantil

Van començar una altra vegada a barallar-se i tots intentaven tocar la pàgina en blanc. De sobte, en un moment de la discussió que tots van arribar a tocar la pàgina, van tenir una sensació d’anar molt ràpid, no podien controlarho! Quan es van adonar, havien aparegut a la ciutat de la Pintura. Sembla ser que aquest, era un llibre màgic amb pàgines que, en tocar-les, els transportava a les diferents ciutats plenes d’inspiració. Amb fascinació i expectació, el grup es va aventurar a través de les pàgines màgiques, trobant-se de cop a ciutats extraordinàries i sorprenents on mai havien estat, i a les seves pròpies, ja que cadascun i cadascuna pertanyia a una ciutat diferent. En cada lloc, els esperaven desafiaments creatius que solament podrien superar mitjançant la combinació dels seus talents únics. A mesura que es van submergir en els diferents regnes artístics,van

144

descobrir que les seves habilitats individuals es complementaven entre elles de maneres inesperades. En la ciutat de l’Arquitectura, d’un era Antoni, van haver de construir ponts entre les seves idees per crear paisatges urbans harmoniosos. A la ciutat de l’Escultura, la casa de Donatello, van moldre la pedra amb les seves pròpies visions creatives. A la Pintura, la ciutat on va néixer Frida,van barrejar colors i textures per crear quadres que captivaven l’esperit. La Música, la ciutat i la passió de Clara, els va portar a harmonies noves, mentre que a la Literatura, d’on era Isabel, van tindre que teixir històries que transcendien les pàgines. A la ciutat de la Dansa, la casa d’Anna, van requerir coordinació i moviment, i a la ciutat del Cinema, la de Stanly va portar-los a crear narratives visuals extraordinàries.

Ar ts

Quan van acabar les festes, van tornar a l’escola i la mestra els va preguntar com els havia anat. Ells li ho van explicar tot.

En cada viatge a través de les ciutats, van aprendre a apreciar i fusionar les seves diverses formes d’expressió. El planeta Harmonia, que ja era un testimoni visual de la seva creativitat, va començar a reflectir una síntesi perfecta de tots els seus talents. Quan tornaven d’aquests mons màgics, el llibre començava a omplir les pàgines amb les històries de les seves aventures i creacions. Entre tots i totes, van convertir tots els reptes en una obra mestra viva i en constant evolució, amb cada racó mostrant una fusió única dels seus talents. A mida que avançaven en aquest viatge artístic, van descobrir la vertadera màgia de la col·laboració artística. La força de les seves diferències es va revelar com un potenciador per a la creació. Es van adonar que la col·laboració no només enriquia les seves pròpies obres, sinó que també creava una connexió profunda entre ells.

Les

- Ha sigut una experiència molt especial i que ens ha fet entendre que tots i totes som imprescindibles per a poder tirar aquest món endavant! - va dir Antoni. - Això és molt important, ja que heu comprovat que discutir no us beneficia en res. Heu provat a barrejar tot allò que destaca de vosaltres per a crear monuments, músiques, barreges de colors, danses... i heu vist que organitzant tot amb una pauta per escrit i gravant en vídeo ordenadament, es poden crear records en format digital per tenir-ho tot sempre. Al final heu format un equip genial per tal de poder realitzar una feina vertaderament especial. els va dir la mestra - Gràcies per aquesta lliçó tan poderosa que ens has ensenyat! - va dir l’Stanly – Estava molt equivocat al principi! - I no sols això – va continuar la mestra – Ara heu de posar-li nom a aquest projecte que heu creat i decidir quan ho voleu portar a terme.

145

Art infantil

- Doncs estaria molt bé poder fer-ho almenys una vegada a l’any no? - va dir Clara. - Sí! Podria estar molt bé – va dir Donatello – i que vos semblaria que posàrem els nostres monuments al carrer? Podríem acompanyar-los de música, balls i danses.. - Ostres sí! Stanly i jo ens encarreguem d’escriure un guió i gravar – va dir la Isabel. - Donatello, Antoni i jo, ens encarregarem del disseny dels monuments, construir-los, pintarlos i plantar-los – va dir la Frida - Doncs Clara i jo de la música i de l’animació! va concloure l’Anna. - I quin nom li posareu a aquest esdeveniment tan talentós i animat que esteu organitzant? - va dir la mestra. - Li direm Falles! I seran els millors dies de tot l’any! - va dir Antoni – i se celebraran durant el més de març, però els dies més importants seran del 16 al 19 de març. - I què farem quan arribe el dia 19 i estiguen els carrers plens de colors i alegria? No hauríem de deixar els carrers sempre així, no? - va dir Donatello. - No, podríem... què vos sembla si cremem els monuments? Així serà més fàcil de netejar i llevar – va dir Clara. - Genial! - van respondre totes i tots. 146

Ar ts

Les

Van aprendre a confiar en les habilitats i perspectives úniques dels altres, descobrint que la veritable harmonia es troba en la diversitat, convertint-los en vertaders amics i amigues i creant el que avui coneixem com a Falles. Així, aquest grup de joves artistes va continuar treballant la resta de l’any per tal que els dies de falles tot estiguera en el seu lloc i tot estiguera a temps i, tot i que de vegades van tindre diferències d’opinió, sempre acabaven tornant a llegir el llibre màgic que els va regalar aquella mestra i recordant per què van decidir estar junts i convertir-se així en els col·laboradors de la millor festa del món! 147

Art infantil

JUGUEM AMB L’ART Clàudia Blasco

ANGRAM

Què és el Tàngram? Es tracta d’un joc molt antic que té per objectiu muntar siluetes mitjançant les set peces donades. Un joc com aquest pot ajudar-nos, entre altres, a estimular memòria, atenció, coordinació i creativitat. Per tant, vos proposem que creeu el vostre propi Tàngram amb les peces que vos donem (FIGURA 1) i proveu si sou capaços de formar les figures que proposem, així com inventar-ne d’altres.

148

TAVERNES

149

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

Ar ts

Les

FIGURA 1

150

Art infantil

Ar ts

Les

L CRIT

De segur coneixeu aquesta obra que tot seguit vos presentem. El crit (en noruec Skrik) es tracta del treball més popular del pintor Edvard Munch, qui va pintar aquest quadre d’estil expressionista en tècnica d’oli i tremp en 1893. Actualment podem trobar aquesta pintura a Oslo, al Museu Nacional d’Art, Arquitectura i Disseny.

FIGURA 2

El que vos proposem a continuació és que personalitzeu aquesta pintura amb un dibuix o foto vostre (o de qui vulgueu) per tal de vore-vos formar part d’una obra mestra. Vos proporcionem el crit sense la figura de l’home per tal que, amb el requadre que trobareu a la FIGURA 2, pugueu fer el dibuix (o foto), el retalleu i l’apegueu a la primera imatge.

151

152

Art infantil

Ar ts

Les

A GIOCONDA

Aquesta obra d’art segur que també la coneixes. Podríem dir que és el retrat més famós que existeix. Parlem de la Mona Lisa, una pintura renaixentista obra de l’italià Leonardo da Vinci que actualment podem vore al Museu del Louvre, a París. Per a fer aquesta activitat, vos proporcionem el mateix retrat on, com veieu, li falta la cara. Aquesta ha de ser creada per vosaltres com més vos agrade.

153

Art infantil 154

A NIT ESTRELADA

Coneixes l’obra La nit estrelada Van Gogh? Va ser pintada l’any 1889 i actualment la podem trobar al Museu d’Art Modern de Nova York.

Ens hem trobat amb la sorpresa que els nostres representants s’han colat dins la pintura de Van Gogh! Eres capaç de trobar les quatre diferències entre les dues imatges?

Ar ts

Les

ES SET ARTS

En la següent sopa de lletres hauràs de trobar el nom de les set arts que et proposem. LITERATURA DANSA PINTURA ARQUITECTURA MÚSICA CINE ESCRIPTURA

155

Art infantil 156

STEREOGRAMES / ULL MÀGIC

Entrena la teua vista amb estereogrames. Un estereograma és una imatge que mostra un patró bidimensional que ajuda a tindre una

sensació de profunditat, permetent-nos veure objectes ocults que, a simple vista noes poden percebre. Posa’t a prova. Sabries dir quin dibuix amaguen les imatges següents?

Ar ts

Les

PINTAR

Desprén tota la teua creativitat pintant els mandales que et proposem:

157

158

Art infantil

Ar ts

Les

159

Art infantil 160

OLUCIONS

DIFERÈNCIES

Ar ts

Les

SOPA DE LLETRES

ESTEREOGRAMES / ULL MÀGIC 1. COR 2. PAPALLONA 161

Falla Prado TAVERNES

Ar ts

2024

Les 162

VALLDIGNA

PART FALLERA 164 166 174 180 184 192 198 202 205 207 208 216 218 220 222

Fallera Major i Cort d’Honor de Tavernes 2024 Fallera Major 2024 President 2024 Falla Gran 2024 Fallera Major Infantil 2024 President Infantil 2024 Falla Infantil 2024 Comissió major Comissió infantil Acomiadament representants 2023 Recordatori Falles 2023 Naixements Programa de festes 2024 Enyorar-te: amiga Tere Anunciants 163

Cort d’Honor de Tavernes Fallera Major de Tavernes: Gemma Altur Alonso President Junta Local: Óscar Ciscar Arlandis

164

2024

FALLERA MAJOR I

Cort d’Honor: Carla Ferrando Talens. Eva Maria Rodríguez Palomares. Carme Carbó Grau Clara Cantus Enguix. Júlia Felis Grau.

GEMMA ALTUR I ALONSO 165

V ICTORIA I EL SEU ART

ictòria de Samotràcia

A finals del segle III aC, un artista desconegut va esculpir una de les figures més espectaculars de la Història de l’Art: la Victòria alada de Samotràcia. Durant mil·lennis ningú va tenir notícia de la seva existència, fins que, el 1863, una exploració francesa va trobar les seves restes escampades entre les ruïnes del santuari de la petita illa del mar Egeu on va ser dipositada com a ofrena. Després de ser traslladada al Museu del Louvre, a París, la Victòria de Samotràcia va ser reconstruïda com un puzle i, tot i que falten importants parts de la seva anatomia, com el cap o els braços, està considerada com una de les escultures més excel·lents de la Grècia antiga.

166

fm FM

fm fm FM fm

167

fm FM

fm S ALUTACIÓ

omés el fet d’agafar el llapis per a fer l’esborrany de la meua salutació, em passen mil coses pel cap que vull expressar, però no em puc permetre que l’emoció s’apodere de mi. Així que començaré per dir-vos que ja és la segona vegada que em dirigisc a vosaltres. Els que em coneixen ja saben que vaig ser representant de la meua benvolguda falla l’any 2007. Quins records, sembla que va ser ahir. Vaig gaudir de cada moment al costat d’una gran FM, la meua Xelo. I, com no, de dos grans presidents, Jaume i Adrián. Podria dir-vos que experiència no me’n falta, però mai estàs preparada per a tan gran tasca. Per a ostentar tan gran càrrec, has de tindre al teu voltant una gran comissió i la Falla Prado la té. A més, tenim un gran president, Juanjo, i jo em sent molt afortunada que hages agafat el volant per a conduir-nos. I com no, dos xiquets al meu costat, Martina i Joan, que saben molt bé a què s’enfronten ja que venen de cases molt falleres. 168

2024

fm FM

Fallera Major

Abans d’acomiadar-me, no em vull oblidar dels quatre representants del 2023. Cristina, altra vegada el destí ens ha posat al costat i em sent molt afortunada, has sigut, eres i seràs una gran fallera. Óscar, quina aventura la teua i sempre amb eixe somriure que et caracteritza. Leire, xiqueta tímida i bonica. Has brillat per on has passat i, en un futur, de segur et tornarem a veure brillar. Àlex, has fet sentir la teua mare ben orgullosa, però encara no has acabat. Enguany et toca acompanyar el teu tio. Ja sols dir-vos, que espere amb moltes ganes que arribe tot el comboi i gaudim tots junts amb germanor d’unes falles inoblidables. VISCA LA FALLA PRADO!!

TAVERNES

169

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

VICTORIA SALES I HERVÁS

fm FM

fm P OESIA A LA

2024

fm FM

Fallera Major

na cara fina, bonica, de mirada clara i neta, en qualitats eres rica, ja no eres una xiqueta.

Saps com de bonic és ser Fallereta Major, ho has viscut de ben menuda, el teu any recordes com el millor, un record, un tresor, en la teua vida.

Et recorde de Fallereta Major Infantil, igual que a la teua germana, ara més major, amb aire més juvenil esperes la gran setmana.

Ara eres una xica elegant, una meravellosa princesa, a la falla estàs representant, radiant, feliç, orgullosa.

Que de pressa passa la vida! L’altre dia eres una petita nineta... Hui en dia, una dona esplèndida, t’has convertit en una bonica dameta.

Un any màgic i preciós, viuràs i gaudiràs les alegries, sentiràs divines emocions en actes i algaravies.

Les flors envegen la teua bellesa, la Falla Prado té molta sort, fallera d’una gran riquesa, escollida en el jardí de la cort.

Disfruta d’aquest any de felicitat que recordaràs amb alegria, Victoria, mostra la teua bondat, el teu millor somriure i simpatia.

De mirada clara, graciosa i neta, ulls que expressen sentiments preciosos, una dolçor de bonica xiqueta gaudint de dies meravellosos. 170

Teresa Talens Estornell

171

fm fm

fm F

T’estime amiga, ja eres una gran Fallera Major.

Miri.

miga, Per fi ha arribat l’any. El teu any. Sents la festa fallera com ningú i portes l’escut de la nostra falla al teu cor tota una vida. Si com a Fallera Major Infantil vas gaudir al màxim, prepara’t, perquè com a Fallera Major vas a superar-ho. Em tens al teu costat per a tot, tal i com et vaig tindre jo, i encara que sé que consells no te’n faltaran, saps que per al que necessites estaré. Gaudeix, no et perdes res, ni de dia ni de nit, el teu any passa volant i has d’exprimir-lo fins que el teu monument es convertisca en cendres.

fm F

o diré punt i final i això s’ha acabat, perquè continuarà…” Aquesta va ser la frase amb la qual la teva mare, la nostra benvolguda Natalia, va acomiadar l’escrit que va dedicar a la teva germana Agnes l’any 2016. I és que ella ja sabia que, tard o prompte, el sentiment faller tornaria a ser el protagonista a la vostra casa, una vegada més. Victoria era una xiqueta de la falla més bé discreta, però dolça i sempre amb un somriure per regalar-nos. El temps anava passant i la falla Prado anava unint-nos cada vegada més, fins que aquesta dolça fallereta, ara ocupa un lloc molt important al nostre cor i a les nostres vides. L’any que vas ser Fallera Major Infantil moltes de nosaltres ja et vam acompanyar i sabíem cert que ho tornaríem a fer al cap

de molts anys. Aquests anys han passat ben ràpid, passant per diversos regnats dins del nostre cercle, i ara ha arribat el teu moment. Tu mateixa dubtaves, deies que no, que ja veuríem, tal vegada altre any…i quan menys desitges una cosa, més prompte es fa realitat. Tic-tac, tic-tac, comença el teu somni amb una esperada telefonada. Tot seguit, et proclamaven Fallera Major de la Falla Prado. Uns mesos més tard, a la presentació, brillares per la passarel·la com la que més i ens feies emocionar-nos i sentir-nos orgulloses de tu. Ara sí, en un obrir i tancar d’ulls, viuràs la setmana més intensa i esperada de la teua vida, una setmana que quedarà emmarcada en la teua vida i els nostres cors per a sempre. Activa tots els teus sentits: sent la música, olora la pólvora, tasta la xocolata calenta, observa com brillen els colors de la teua falla i sent el tacte de les flors que passejaran de la teua mà el dia de l’Ofrena. Viu aquest any al màxim, plora, riu, balla, canta, emociona’t,... que nosaltres també ho farem al teu costat. I ara ho repetim nosaltres : “No direm punt i final i això s’ha acabat, perquè continuarà…” VISCA LA FALLERA MAJOR!

172

FM fm

fm m fm fm fm FM T

ia, que contents estem que sigues la princesa de la nostra falla, la nostra Fallera Major. Som xicotets, però t’acompanyarem en tots els actes que puguem. Gaudeix moltíssim del teu any i recorda que cada vegada que gires el cap, estigues on estigues, allí estarem els teus nebodets, al teu costat sempre. Anem a disfrutar de les despertades, a tirar petards, menjar xocolata. Anirem a arreplegar el premi a la plaça, t’acompanyarem a l’ofrena, i estarem amb tu per a cremar la teua falla. No t’assegurem que estarem quiets, però ho intentarem… Et volem moltíssim tia!!

Kiliam i Dóminic.

libret nit-dia de la Falla Prado de l’any 2016, pàgina 21. Et preguntaràs perquè comence així aquestes paraules per a tu, i tot té el seu motiu. Sabia que el 2016 no seria l’últim any que tindríem comboi a casa, per això en aquell escrit ja vaig dir que continuaria… No podia saber l’any que tornaria a agafar el bolígraf en mà i tornaria a posar-me a escriure, i ara ja ha arribat el moment. Per a tu, Victoria, no ha sigut fàcil. Quantes vegades hem dit que no podia ser! Tenies unes oposicions que et feien tirar enrere en aquesta decisió. Però el destí va decidir que era el teu moment i et canviaren les dates d’aquest examen. Només ho vam saber, ens van faltar cametes a la teua germana Agnes, al teu nebot Kiliam i a mi, per a baixar a la falla el dia que s’obria el termini per a presentar-te a fallera major. Tot un repte per a nosaltres, ja que tu no sabies res. En arribar a casa, Kiliam t’ho va contar. Tia!! Vas a ser la princesa de la falla. Boges! Ens deies... Però la teua cara ho

deia tot, els teus ulls brillaven d’alegria. Altre comboi en casa! Ara sols ens falta viure cada moment, sabent que sempre ens tindràs al teu costat, sobretot a dues personetes, a qui més vols a la teua vida, els teus nebodets, eixos xiquets inquiets que quan estiguem vestint-te, aniran per baix de la teua falda, junt a Buffy i tocant-te tot el davantal. A la teua germana, que estarà més nerviosa que ningú, com sempre, i a mi, la teua mare, que t’ajudaré en tot i més. Encara sort que tenim a Abel, que ens porta la calma a casa, i tenim la fortuna que fa molts anys està sempre per a vestir-nos i ajudar-nos en tot el que li demanem. Ara sí que sé que la quota de falleres majors a ma casa ja s’ha complit. Gràcies, Falla Prado, pels anys 2002, 2007, 2016 i 2024, per fer el somni de dues germanes realitat. Victoria, riu, gaudeix de cada moment, que nosaltres estarem als teus peus per tal que tot vaja bé.

FM fm Agnes, Abel, Kiliam, Dóminic i jo, ta mare, sols tindrem ulls per a tu. Et volem.

173

JSEUUANJO I EL ART

ohann Sebastian Bach 1685 -1750 Compositor alemany. Considerat per molts com el més gran compositor de tots els temps. Les dues grans aportacions de Bach a la música clàssica són els concerts per a teclat i, per altra banda, les bases de l’harmonia moderna, assentades sobre els 12 tons del sistema temperat. Fou el membre més important d’una de les famílies de músics més destacades de la història: la família Bach. 174

P p

pP p p

p pP

175

p S

ALUTACIÓ

2024

p pP

P p President

mics i amigues, falleres i fallers,

Tot arriba, i ja puc dir amb orgull que és un honor representar la Falla Prado com a President. Poder ostentar aquest càrrec ha sigut sempre una gran il·lusió per a mi i per a la meua família; per això, primerament vull donar les gràcies a la comissió que m’ha donat la confiança. D’altra banda, també voldria felicitar tots els fallers i falleres d’aquesta falla per l’esforç que, dia rere dia, fan per seguir endavant i fer la festa de les falles cada dia més gran. Encara que l’activitat fallera no para en tot l’any, és a partir d’ara quan arriben els dies més intensos i divertits, així que no dubteu de gaudir-los d’allò més. El casal estarà obert de bat a bat perquè tots junts compartim un grapat de moments i ho passem genial. En la nostra falla trobareu un munt d’amistats i de fallers i falleres que han preparat un incomptable nombre d’activitats; i, juntament amb mi, estarà Victoria, la nostra Fallera Major. 176

I què us puc dir de Victoria? Crec que tots la coneixem: fallera des de menuda i sempre participant en tot allò que la falla organitza. Enguany és el nostre torn. Els dos estarem molt contents si ens acompanyeu aquestes falles. Esteu preparats? Voldria aprofitar aquestes línies per a agrair a la meua família la seua ajuda en tot moment, especialment a mon pare i les meues germanes, la il·lusió de presidir la nostra falla és compartida per tots i ho tinc ben present. Entre tots fem més gran les falles! Us esperem! El vostre president.

TAVERNES

177

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

JUANJO MARTÍ I MARTÍNEZ

pP En aquest escrit personal intentarem definir-te tal com eres, una persona plena de virtuts i bons adjectius.

Persona assenyada i afable, aportes serenitat i sensatesa a tots aquells i aquelles que t’acompanyen perquè és molt difícil que t’alteres i sobretot que eleves el teu to de veu a ningú. Ho dones tot per la gent

a tossut tampoc et guanya ningú. Eres un deu de xiquet, bona gent i empàtic, d’eixes persones que sumen i no resten, que il·luminen i aporten positivitat a la resta. És tot un orgull formar part de la teua vida, referir-nos a tu com a germà, fill o amic és tot un privilegi. T’estimem moltíssim, Juanjo Martí Martínez.

que t’envolta, fins i tot sense conéixer-los, per això, tots et volen i aprecien, la qual cosa ha fet que tots els teus amics i amigues, que no són pocs, hagen volgut estar enguany al teu costat passant a formar part de la nostra família fallera. Eres treballador i responsable, al teu costat a ningú li faltarà de res. Contagies alegria a tothom, poques seran les persones que puguen parlar mal de tu, això sí,

ENT TU Diuen que un amic és aquell que t’escolta quan parles, però també quan no dius res, és qui t’aixeca en els moments més difícils i qui et diu allò que u no vol sentir. Doncs bé, tu no fas res d’això. Tu simplement ets tu, Juanjo, ets aquell que ha aconseguit el major nombre d’amistats en tota Tavernes, qui s’ajunta en qualsevol quadrilla i qui no forma part de ninguna, però sí de totes. Sent tu, ets present en tots els esdeveniments, en tots els combois, en totes les celebracions. Sent tu, pots anar a qualsevol lloc, amb qualsevol persona a qualsevol hora, i és que, sent tu ets capaç d’estar en tres llocs de manera simultània, i això, es verídic. Hi ha gent que diu: “Juanjo deu tindre dos o tres clons, perquè està en tots els llocs. On vas, sempre et trobes amb ell.” Nosaltres, els teus amics, estarem amb tu per a tot el que necessites, perquè això és el que fan els amics, donar suport en els mals però també en els bons moments. Així què, gaudeix al màxim d’aquesta dura però gratificant experiència. Perquè ho vals, perquè et fas de voler, perquè tens tres clons, els teus amics sabem que vas a complir com ningú amb el teu important càrrec. Sabem que la falla Prado no pot estar millor representada, perquè estaràs en tots els llocs i et relacionaràs amb tota la gent, perquè sent tu, això és possible.

Els teus amics.

178

Ton pare i les teues germanes.

P p p P p

a ja alguns anys, allà pel 1986, els nostres pares junt a uns pocs veïns, van decidir crear una nova falla, la qual van anomenar Falla Prado. La primera reunió va tindre lloc a la nostra papereria, en la rebotiga,i des de llavors, hem creat tots junts una gran família on hem crescut. Molts d’ells no poden estar hui amb nosaltres, encara que sempre romandran en el nostre record, sobretot aquells que van treballar intensament perquè es consolidara el que hui per hui és UNA GRAN FALLA . La nostra vida familiar ha estat totalment lligada a la millor festa del món i molts són els records que atresorem gràcies a ella. Des de ben xicotets hem format part de qualsevol acte i comboi faller i molts són els càrrecs que hem dut a terme al llarg dels anys.

Enguany has decidit ser el nostre president, sabem i estem segurs i segures, que compliràs al màxim amb totes les teues obligacions, perquè a responsable, treballador i constant no et guanya ningú… Això sí, quan acaben falles segur que necessitaràs un mes per poder recuperarte. Però no et preocupes, nosaltres, els teus i teues, estarem ací per donar-te suport en tot moment. Aquest any que ha finalitzat ha sigut molt dur per a la nostra família, el pitjor sense cap dubte, però estem segurs que des d’allà on estiguen, la mamà i la “Titi” ens acompanyaran en tot moment. Sempre has sigut i seràs la seua debilitat, el xiquet de casa, el seu ”ullet dret”. Estem molt orgullosos i orgulloses de tu JUANJET. T’ESTIMEM moltíssim.

La teua família. 179

avant vostre teniu la nostra falla d’enguany, la qual va a encarregar-se de satiritzar uns pecats humans, fiar-nos del que ens diuen i creure’ns que ho faran, allò tan típic, però no sols valencià.

2024

EXPLICACIÓ

Falla Gran

Si li dediques una estona i li fas una bona volta, veuràs que a algú et recorda i com tot et sona, i és que no hi ha ningú més valent per a parlar que qui no pensa dur a terme res, que la llengua no té ós i, per sort, la mentida, les cames molt curtes. Com veurem, no s’estalvien esforços per a agradar, ni paraules per tal de fingir, tot per a aparentar allò que no sentim. Tot plegat, un conjunt d’escenes ens capbussaran a dintre d’una melodia ancestral.

El rei i la reina volen aparentar davant de tothom que estan molt enamorats. I és que és molt habitual, i cada dia més real, tancar les portes de palau i ja s’ha acabat la pau. En les seues habitacions de marbre i fredor, un regnat sense amor. Ni es miren pels corredors! Sota el mantell reial, ombres s’amaguen, una monarquia on els secrets floreixen. En un regnat on les llibertats vacil·len, la veritat s’ensorra i les crítiques s’esvaeixen.

180

TAVERNES

181

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

AL SO DE LA VALL

Artista faller FERNANDO LÓPEZ

182

En la dansa de la vida, sorgeix amb finor una dona bella, encant i esplendor. La seua figura, acord a cada racó, una melodia, una gràcia en cançó.

Amb el cant de les sirenes acudeixen a desenes. Ell està molt enamorat, i ella, amb pretendents a grapats.

En les seues mans, el tacte és simfonia, carícies que composen nova harmonia, acords que s’entrellacen amb destresa com l’art que brota de tanta bellesa.

A aquest bandarra tot ben vestit millor serà que li tirem flit. Tot són paraules agradoses per aconseguir estones joioses.

La seua figura, el llenç etern, pintura que inspira, un amor sempitern. En qualsevol ànima, la seua essència perdura, una mussa preciosa i pura.

Però en el poble tots ens coneixem i ja sabem de quin peu coixegem, excepte la jove, que sembla cega. Cadascú que pense en qui crega.

Polítics, amb promeses d’abundància, enganyen amb discursos d’esperança. El poble esperant amb confiança, troba en aquests desenganys una trista dansa

Baix el cel estrelat, un àngel sorprén, envoltat en notes que l’ànima encén. Les seues ales, partitura celestial, melodia divina en l’aire espectral.

Les trompetes sonen amb alegria, a la fi els polítics obriran la piscina. Però la realitat, com s’intuïa, ens deixa sense bany, quina ironia!

Les cançons…. la majoria són d’amor, melodies que alcen les ales amb fervor. En cada acord un petó s’entrega, l’ànima en l’harmonia es desplega.

Amb aquesta dansa de potes i alegria, el gos recita la seua pròpia poesia. En el pentagrama del temps, la música entreté com un passatemps.

En aquest poble tan peculiar els festivals de música van brollar, però ja sols ens queda el Festivern que aguanta fort i sempre ferm.

A quatre potes va per la vida, el seu lladruc és alegria compartida. Entre ombres, la seua silueta dansa com notes soltes d’esperança.

Entre les falles, xarangues ressonen amb notes alegres que l’ànima entretenen. Plats, bombo, ritme que embriaga, la música no para, el poble s’engalana.

Les seues potes a terra són percussió, en el silenci, la seua presència és cançó. Corre i salta, i en cada batec una partitura naix com un llampec.

VALLDIGNA

Que la música siga bàlsam diví, cicatritzant ferides durant el camí. En el seu vol escriu notes de consol, emprant de bloc el seu llençol.

En la simfonia de la vida un gos lladra el seu amor. El seu lladruc, una melodia, una oda canina que alegra el dia.

183

2024

La música és un llenguatge sense fronteres, que uneix nacions i cultures diverses. En el silenci troba la seua morada, pintant en sons una realitat encantada.

En aquest pentagrama, veieu quin panorama? Ací no hi ha consonància, però, almenys, tampoc dissonància.

TAVERNES

Que la música siga redempció, una simfonia que dissolga l’aflicció. I les seues ales, en el compàs del perdó, renasquen amb la llum d’una nova cançó.

Falla Prado

El vent remoreja secrets de turment, música que reflexa un gran lament. Entre les seues plomes, ressona el dolor, una harmonia que brota del seu interior.

M ARTINA I EL SEU ART L

a llegenda conta que Martina, de família de tradició cristiana va ser arrestada per haver professat obertament la seva fe i repartit els seus béns entre els més necessitats després de la mort dels seus pares. L’emperador Alexandre Sever, malgrat ser tolerant amb el cristianisme, la va obligar a postrar-se davant el déu pagà Apol·lo i Diana i a oferir-li sacrificis. Martina es va negar, després de passar per tortures pregant a Déu pels qui la fuetejaven, la van voler cremar i va ploure, la van fer fora amb un lleó i aquest li va llepar les ferides mostrantse submís. Finalment, l’emperador va fer-la treure fora de la ciutat i la van decapitar posant fi a la seva vida. L’any 625, el Papa Honori I li va dedicar una església barroca disseny de Pietro da Cortona,

184

amb façana de travertí que es troba ubicada a les ruïnes de l’antic fòrum Romà a Roma, Santa Martina. El temple va ser construït en planta de creu grega. La sagristia està decorada amb un baix relleu i és coneguda per haver estat una de les primeres esglésies que tenen una façana corbada. A l’interior hi ha una escultura de Santa Martina, obra de Niccolò Menghini del 1635, també es conserven les relíquies de la santa i es troba la tomba de Pietro da Cortona. Al segle XVI, Sixt V va buscar espai a la plaça de Santa Maria la Major i va fer demolir l’església de Sant Lluc dels Pintors. Al 1588, una butlla del mateix Papa va adjudicar Sant Lluc a la titularitat de l’església com a compensació. En l’actualitat es coneix com a església de Sant Lluc i Santa Martina.

fmi fmi

fmiFMI

fmi

fmiFMI

185

fmi

fmiFMI

fmi S ALUTACIÓ

2024

fmi

fmiFMI

Fallera Major infantil

allers i falleres, amics i amigues, ja estem en falles! És un plaer per a mi escriure aquestes paraules per a dirigir-me a la meua comissió, a la meua família fallera i al públic en general. Estic segura que aquest any faller gaudiré com mai ho he fet, ballant al compàs de la música de la xaranga, olorant la pólvora dels coets, acudint a tots els actes amb la vostra companyia, rient i compartint bons moments amb tots i totes, moments que seran inoblidables. Em sent molt afortunada de ser jo qui represente els xiquets i xiquetes que qualsevol falla voldria tindre, sou molt especials per a mi i, encara que és una gran responsabilitat, faré tot el possible per tal que passem unes falles especials. 186

Vos convide a tots i a totes a viure intensament la setmana gran dels valencians i valencianes, ixim al carrer, admirem els monuments i passem-ho d’allò més bé. El nostre casal estarà obert per a tot el món, vos espere! Visquen les falles i visca la Falla Prado!!

TAVERNES

187

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

MARTINA GRAU I DONET

fmi

fmiFMI

fmi P OESIA A LA

2024

fmi

fmiFMI

Fallera Major infantil

allereta Major Infantil, de la nostra falla, princeseta, la joia més dolça i gentil, estimada i bonica xiqueta.

Martina, eres aquest any l’elegida, duràs el càrrec amb dignitat, eres una personeta divertida, que a tots ens ha meravellat.

Alt honor tan obsequiat, la màxima gran distinció, per qualsevol fallereta desitjat, eres el centre d’admiració.

Una flor disposada a conquerir, el cor de les falleretes i fallerets, jo sé que ho has aconseguit tens el vistiplau de tots els xiquets.

Sé quant has somiat aquest dia, l’has esperat amb molta il·lusió, el teu cor bategava i patia esperant la crida amb emoció.

Tens un saber estar deliciós, que ens ha commocionat, viuràs grans emocions, el teu desig s’ha realitzat.

Et contemplem amb sana enveja tota la teua cort meravellada, al casal ja han fet neteja per a rebre la seua estimada.

Salta, passeja, dansa, disfruta, gaudeix d’esta aventura única, prepara’t per a la millor festa, marcant el compàs de la música.

Els teus pares, família i amiguets, et miren i t’observen orgullosos, t’estimen tots els fallerets, t’esperen actes preciosos. 188

Teresa Talens Estornell

189

fmi fmi F fmi M

eravellosa A rtista R iallera T reballadora I ntel.ligent N atural A tenta E xtrovertida T remenda S incera Ú nica N erviosa I nigualable C arinyosa A mable E ducada T alentosa

V alenta O ptimista L lesta E special M otivadora

Les teues amigues. 190

fmiF

MI MI MI M

artina, xiqueta dolça, bonica, però, sobretot, fallera de cap a peus. Què podem dir-te del vincle que t’uneix a la falla? Si una de les coses que en la nostra família vam tindre clar des del moment que vam saber que venies a aquest món era que series fallereta d’aquesta falla, inclús abans del teu naixement. Han anat passant els anys i la família s’ha anat fent més gran, tots els teus cosins i cosines que han nascut després teua han rebut el mateix regal, i sí, diguem regal perquè formar part d’aquesta falla significa estar tots junts lluint els nostres vestits regionals, ballar, cantar al compàs de la música, plorar, cridar d’emoció i moltes coses més… i viure totes aquestes coses al costat de la teua família, creguem que és un gran regal. Des de ben menuda has estat involucrada en tots els actes i festes a les quals has pogut assistir, per això sempre que t’hem vist entrar al casal o a la carpa, t’hem vist com si estigueres entrant a ta casa. Quan començava la temporada de les presentacions de les falles, ja estava la pregunteta de tots els caps de setmana... Hui anem a la presentació, no? Perquè poques te n’has perdut, tant de les majors com de les infantils. Anaves creixent i et vèiem observant fixament cada pas que es dona en eixe tipus d’actes. Tal vegada ja senties dins el teu coret que, algun dia, tu també volies saber el que se sentia estant en aquest escenari com a fallera major infantil de la teua falla, la Falla Prado. Ara s’ha fet realitat, és el teu

moment! Obri eixos ulls que tant han brillat en cada festa, en cada acte i obri’ls més encara en mirar els monuments. Pega-li moltes voltes, com sempre has fet, retenint els colors dels ninots. Mira des de dalt de la carrossa que farà la teua comissió fallera per a tu, fent d’eixe dia, un dia tan bonic on cantaràs i ballaràs en companyia dels teus fallers i falleres. Recorre amb ells els carrers del poble a les cercaviles que tant t’agraden i assaboreix els menjars i les xocolatades que es preparen amb tanta estima per a tots. Sent els trons dels coets i les traques dins del teu cos i acompanya les xiquetes i xiquets a les festes que es fan per a ells, festes que tantes vegades has ajudat a preparar. Emocionat amb la solemnitat de l’ofrena. Escolta amb il·lusió com anuncien el dia de la crida el tan anhelat “ja estem en falles”. Sent els nervis, plora, pintat la cara i bota el dia de l’entrega de premis a la plaça, plena de gom a gom, esperant tan emocionats per a poder celebrar els nostres premis i, per tots és ben sabut, que sabem que ho faràs. També sabem que això no s’acaba ací! Sabem que seguiràs aportant a la falla tot allò que has aprés i viscut durant tots aquests anys i transmetràs l’estima que sents per la festa fallera als més menuts i menudes. Martina, com tu dius: no podries ser d’una altra falla!!! Gaudeix-la ara més que mai. T’estimem.

De part dels teus tios i ties: Carlos, Ana, Jesús, Alexa, Rafa, Laura i de la iaia Rosita.

i FMI fmi fmi i FMI fmi

fm fm fm

artina bonica, 2024 és el teu esperat any, un any en què compliràs un dels teus somnis més desitjats: representar la teua estimada falla com a Fallera Major Infantil. Som una família fallera i des de ben xicoteta la festa josefina forma part del teu dia a dia. Vius les falles intensament, sempre participant en els actes i activitats que organitza la comissió. Recordem quan et preguntàvem què volies ser de major i deies: vull ser doctora, ballarina, perruquera i Fallera Major Infantil. Ho tenies ben clar! Ara han passat els anys i estàs vivint aquests bonics moments. És un gran privilegi poder ser la màxima representant infantil de la teua falla. Una gran sort ser l’elegida, esperant amb nervis la telefonada del President Infantil, Joan, i, de seguida, conéixer qui seria la teua Fallera Major, Victoria, amb qui compartiràs 365 dies d’il·lusions i emocions. Les primeres llàgrimes d’alegria començaven a sorgir, en acudir al Casal, escoltar el teu nom i veure’t entrar per la passarel·la, junt a les nostres famílies, i tants amics i amigues que ens acompanyaven. En res ens posàrem a la feina, triar les teles, pintes, joies, manteletes, etc. per tal que

lluïres preciosa el dia de la teua exaltació com a Fallera Major Infantil de la Falla Prado per a l’any 2024. Abans vam gaudir de l’acte de la demanà i la proclamació, dos actes molt emocionants. Victoria i tu brillàveu, tant boniques i felices que ho transmetíeu a tots els presents. Martina, has iniciat una aventura meravellosa en la qual viuràs experiències úniques, coneixeràs persones encantadores que compartiran el teu somni i engegaràs forts vincles amb qui t’acompanyarà en tot moment, les nostres falleres majors, els presidents i vice-presidents. Estem segurs que gaudiràs de cada moment com tu saps, t’emocionaràs d’alegria en abocar-te al balcó i veure la teua gent anar a per tu, caminaràs amb fermesa i orgull mostrant la teua distingida banda, gravaràs a la teua ment els actes i les cercaviles, ballaràs feliç als sons de la música i esgotaràs els últims respirs dels monuments fallers. I no ho faràs sola, allí estarem els teus pares i el teu germà per a banyar-nos de la teua il·lusió i compartir amb tu totes aquestes vivències. Sempre al teu costat. Per a la nostra xiqueta. T’estimem!!

fmi Rafa, Rosa i Marc

om Laia, Xavi, Laura, Vera, Cloe i Àxel, els teus cosins i cosines. Volem dir-te que tenim moltes ganes de viure al teu costat totes les emocions que aquest any et portarà. T’acompanyarem a tots els actes, ballarem, cantarem i, tant si plores com si rius d’emoció, nosaltres també ho farem, patirem igual que tu, però ho farem contents i contentes perquè eres la Fallera Major Infantil de la Falla Prado, la nostra falla, la que tant estimem i per a nosaltres eres la fallera més bonica de totes. T’estimem Martina!!! VISCA LA FALLA PRADO!!!

COSINS/COSINES A MARTINA 191

JSEUOANARTI EL

l Carnaval d’Arlequí és una pintura de Joan Miró en què es barreja el somni, el deliri i els records de la infància. Va ser realitzada entre el 1924 i el 1925. És considerada l’inici de la plenitud de l’etapa surrealista de l’artista.

192

iPI pi pi PI

pi PI

193

piPI pi

pi PI

SALUTACIÓ

envolguts fallerets i falleretes!

El 2024 per a mi és molt especial, ja que vos represente a tots i totes amb molta il·lusió, com a President Infantil de la nostra falla.

2024

pi PI

President infantil

La Falla Prado m’ha vist créixer, i done les gràcies als meus pares per haver fet possible que entrara al món de les falles des que vaig nàixer. He tingut la gran sort de poder gaudir d’aquesta, la nostra festa, sempre rodejat dels més menuts de la nostra comissió. Sé que enguany vos tindré a tots al meu costat, que gaudirem de totes les activitats que ens preparen, que farem tremolar el Prado amb el soroll dels coets, la nostra plaça es veurà engalanada, un any més, amb grans monuments: quina emoció! Espere que tots i totes tingueu en algun moment de les vostres vides l’oportunitat de representar la nostra falla, és una vivència difícil de descriure, com em diu sempre ma mare, i que jo ja he començat a experimentar en els primers actes als quals he acudit, vos assegure que paga molt la pena. 194

Enguany compartiré l’experiència amb Martina, Victoria i Juanjo; i he de dir que no podria haver tingut millor gent al meu costat, hem format una gran família. Vos desitgem que gaudiu com nosaltres de cada acte, de cada sopar al casal, de cada festa, perquè la falla som tots i l’hem de gaudir tots. Sols em queda dir-vos que visquen les falles i que visca la FALLA PRADO!

TAVERNES

195

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

JOAN SOLANES I TUR

piPI pi pi pi

PI PI E

stimat Joan, Estic molt contenta d’escriure’t unes paraules. Enguany serà el primer any que no ixiré amb tu, però és per un bon motiu, seràs el nostre PRESIDENT INFANTIL. Per fi ha arribat el teu any, el 2024, un any on estaràs al capdavant de la comissió infantil, i la meua família i jo estarem al teu costat. Gaudeix de cada moment perquè serà únic i irrepetible.

La teua amiga, Agnes Martí.

oan, junts a per les Falles! Joan, enguany les Falles seran molt especials per a tu i a nosaltres, els teus amics Àlex, Leire i Àngel, ens agradaria dir-te que ens tindràs al teu costat per acompanyar-te en la teua aventura, igual que tu has estat sempre amb nosaltres. Estem segurs que gaudiràs l’experiència perquè sempre has volgut ser President Infantil de la Falla Prado i, quan les coses es desitgen tant com tu ho has fet, acaben convertint-se en els millors regals que existeixen. Anem junts a per les Falles 2024!.

Àlex, Leire i Àngel.

196

IPIpi

PI pi

p p

oan, la teua família no podia deixar passar aquesta ocasió i volem donar-te l’enhorabona pel teu càrrec de President Infantil. Riu, plora, juga, cansat, quedat amb cada moment viscut,... t’ho mereixes. Enguany sí que eres el nostre protagonista. T’estimem president!

La teua família.

oan, faller de cap a peus, des que vas nàixer. Vius aquesta festa amb moltes ganes i sabem quant d’important és per a tu i és per això que, amb il·lusió i plaer, gaudirem tots junts aquest any al teu costat, on la festa estarà plena de moments màgics, rialles compartides i amistats reforçades. Aquestes seran les falles més especials per a tu i, de segur, seran el reflex de la teua passió i dedicació. Que cada despertà siga un record, que la música et faça gaudir de les cercaviles i amb la nit del foc els teus ulls brillen més que mai. Joan, de tot cor et felicitem per ser el president infantil de la Falla Prado.

Els teus amics.

197

2024

EXPLICACIÓ

Falla infantil

INTRODUCCIÓ

Benvinguts al Museu ValenciART, un museu particular, on podrem conéixer les obres més famoses del món, però amb una visió valenciana. Aquest museu efímer de quatre dies de durada obri les seues portes en la demarcació de la Falla Prado el 15 de març, on es podrà visitar fins la vesprada del 19. Enguany la nostra falla en un museu s’ha transformat, rebrem tota la xicalla amb les portes de bat a bat.

198

Coneixerem molts quadres famosos amb la cultura anem a gaudir, volem pecar d’ambiciosos i amb aquest monument transcendir.

LA NIT DEL FOC. OBRA ORIGINAL - LA NIT ESTRELADA DE VAN GOGH

En el museu, ocupant la part central trobem el vigilant de seguretat, des d’ací té una vista perimetral ja que en la seua feina les obres ha de guardar.

Aquest quadre tan famós el nostre museu corona, trobem a Van Gogh ben afanyós però la nit del foc a les estreles destrona.

La nostra bonica xiqueta per les escales vol passejar, però la guia del nostre museu li recorda quines obres falten per visitar.

Els focs d’artifici impressionen, les persones bocabadades els admiren, en València la nit il·luminen i és que la llum i el color ens encisen.

TAVERNES

199

2024

VALLDIGNA

Falla Prado

MUSEU VALENCIART

Artista fallera MÍRIAM GARCÍA

LLAUNA DE PAELLA. OBRA ORIGINAL LLAUNA DE SOPA D’ANDY WARHOL Un altre quadre trobem si la falla seguim rodant, d’aquesta llauna molt sabrem i al mercat l’acabarem buscant. Andy Warhol, en què pensaria quan el quadre Llauna de sopa va pintar? Un bon marejol de segur portaria, amb la paella li ho anem a demostrar.

200

LA FALLERINA. OBRA ORIGINAL LAS MENINAS DE VELÁZQUEZ

LES DELÍCIES DE VALÈNCIA. OBRA ORIGINAL - EL JARDÍ DE LES DELÍCIES DE EL BOSCO

Dirigim la nostra mirada a la part central on un quadre molt famós localitzarem, de Velázquez una obra magistral l’indultat del foc demanem.

Seguim rodant la falla altre quadre trobarem, dolços d’una rondalla, en veure’ls ho comprendrem.

A la infanta Margarita Teresa d’Àustria trobem enmig de la nostra falleta, de valenciana o menina, vorem quin tria, amb qualsevol llueix molt boniqueta.

Aquest xiquet és un golafre, tothom ho és amb aquest llegat. A aquestes terres tot és sucre, El Bosco s’ho hauria d’haver mirat.

EL PANDERMICA. OBRA ORIGINAL EL GUERNICA DE PICASSO

AUTORETRAT DE FALLERA. OBRA ORIGINAL - AUTORETRAT DE FRIDA KAHLO

Si mirem cap a la dreta i dirigim els ulls cap a dalt, amb una altra obra d’art a la falla es podreu trobar.

Si mires per baix trobaràs una rateta de Frida admiradora, les flors i la gràcia observaràs i que amb pinzells i pintura explora.

De Picasso, el Guernica, la Guerra Civil retratava. de la falla Prado, el Pandermica, la Covid-19 ací recordava.

Nostra rateta és molt presumida de Frida Kahlo és seguidora, està fent-se un quadre a mida d’allò més conegut d’aquesta pintora.

LA FALLERA DESVESTIDA. OBRA ORIGINAL - LA MAJA VESTIDA DE GOYA

EL BES FALLER. OBRA ORIGINAL EL BES DE GUSTAV KLIMT Si continuem voltejant en la part alta els podrem descobrir, una parella de colors brillants, aquesta parella ens vol conquerir. De Gustav Klimt tenim El Bes un quadre molt popular, en aquest museu perd pes doncs aquesta parella no es vol besar.

LA MOMA LISA. OBRA ORIGINAL LA MONA LISA DE LEONARDO DA VINCI Amb la seua vestimenta oficial ella ens espera asseguda, així es mostra excepcional i ens dona la benvinguda. Al quadre de da Vinci més famós la moma del corpus s’ha colat; l’original, La Mona Lisa, és més joiós però ací l’artista l’ha volgut modificar.

ACOMIADAMENT

Després d’aprendre moltes coses tot el museu hem visitat, esperem que tornen prompte i, sobretot, que els haja encantat.

VALLDIGNA

Les grupes de Sorolla mostren la seua bellesa, tota la seua obra és una joia amb la llum de València tot és grandesa.

Seguim viatjant per la falla observem una escena valenciana, més famosa que el Mestalla malgrat ser de creació llunyana.

El famós quadre de El Crit Eduard Munch va pintar, el falleret amb aquest alarit el nostre premi farà constar.

201

2024

LES GRUPES. OBRA ORIGINALLES GRUPES DE SOROLLA

Des de Noruega ens arriba una obra molt valuosa, amb aquest crit ens captiva per ser tan sorollosa.

EL CRIT FALLER. OBRA ORIGINAL EL CRIT D’EDUARD MUNCH

TAVERNES

La maja vestida de Goya en el museu no podia faltar, ocupa el remat de la nostra falla, estant ella ja podem continuar.

Falla Prado

Seguint mirant cap a la dreta i ensopeguem amb altra obra d’art, una pintura de Goya ben guapeta en aquesta col·lecció mai serà un descart.

Major

2024

CENS

Ábalos Planells, José Luís Adsuara Alberola, Lucas Alberola Elena, Noelia Alberola Ferrando, Lydia Alberola Lledó, Eva Albi Gálvez, Natàlia Almiñana Alberola, Jaume Almiñana Alberola, Laia Alonso Císcar, Anna Altur Guinart, Sílvia Arias Grau, Beatriz Barber Radal, Vicent Bellón Jiménez, Mercedes Beltrán García, Estela María Benavent Martorell, Miguel Bernat Gimeno, Encar Blasco Ciscar, Clàudia Blasco Escrihuela, Tania Bo Magraner, Batiste Bo Magraner, Jordi Bo Palomares, Ariadna Boero, Diego Alfredo Boigues Felis, Lorena Boigues Palomares, Víctor Bosch Magraner, Marta Bosch Perelló, Beatriz Bosch Vercher, Maria del Carmen Brines Castelló, Anna Brines Castelló, Rubén Brines Castelló, Óscar Brines Gómez, Nerea Brines Vercher, Paula Calafat Miñana, Carolina Camarena Felis, Juan Salvador Campos Magraner, Sandra Canet Bernat, Ana Cantus Ramos, Sharay Carrascosa López, Francisca Carreras Risco, Adrián Carricondo Mitjans, Aleix Català Palomares, José Antonio Català Solanes, Maria José 202

Cerdá Leo, José Antonio Cerdá Vidal, Óscar Cerón Vidal,Amor Cerón Zafra, Paco Chapa Cebolla, Àngela Chova Llano, Míriam Chover Martí, Vicente Císcar Cruañes, Maria Amparo Císcar Delamo, Amparo Císcar Esparza, Desiré Císcar Esparza, Laura Císcar Pons, Maria Clar Reyes, Manolo Climent Císcar, Sara Climent Gascón, Carla Company Martí, Aleixandre Corella Enterpre, Francisco Cortijo Perona, Àngela Cruañes Eugenio, Pepita Cruañes Navarro, Raquel Cruañes Vercher, Carla Delamo Palomares, Lola Delgado Santosjuanes, Concha Delgado Santosjuanes, Patricia Delgado Santosjuanes, Virginia Domenech Armentero, Miguel Ángel Donet Bixquert, María Dolores Donet Climent, José Antonio Donet Gascón, Rosa Maria Donet Gascón, Carlos Donet Gascón, Jesús Donet Gascón, Laura Donet Grau, José Durà Langa, Santiago Elena Boscà, Juan Antonio Elena Donet, Vera Enguix Cervà, Salvador Enguix Chover, Beatriz Enguix Chover, Susana Escribano Enguix, Estela Escrihuela Bosch, Ximo Escrihuela Cordero, Fernando Escrihuela Gandia, Salvador Escrihuela Malonda, César Escrihuela Matoses, Maria José Escrihuela Pachés, Carla Escrihuela Pardo, Paula Escrihuela Roldán, Ainara Escrihuela Salavert, Alba Escrihuela Santolaya, Salvador Escrivà Miñana, José Vicente Escrivà Sifres, Joan

Estruch Blasco, Christian Estruch Blasco, Gerard Expósito Navarro, Salvador Expósito Sifres, Carmina Estornell Gascón, Alba Estornell Gascón, Míriam Felis Cantos, Benjamín Felis Grau, Pili Felis Ortega, Inma Fèlix Berga, Patrícia Fernández Estruch, Lorena Ferrando Altur, Enrique Ferrando Muñoz, Enrique Ferrando Solanes, Maria Immaculada Ferre Belda, David Ferrer Sala, Adrià Ferrús Arbona, Juan Antonio Ferrús Escrihuela, Quique Ferrús Palomares, Joan Ferrús Palomares, Esther Flores Grau, Miguel Fonseca Martí, Jorge Fons Gascón, Maria José Galera Magraner, Enric Galera Magraner, Lídia García Almiñana, José García Ferrer, Carlos García Marrades, Encar García Medina, Sílvia García Mínguez, Carla García Mínguez, Laura García Palomares, Maria García Torres, Jennyfer Gascón Alonso, Maria Gascón Cremades, Enrique Gascón Escrihuela, Rosa Gascón Grau, Rosa Maria Gascón Magraner, Clara Gascón Manclús, Rebeca Gascón Talens, Sandra Gil Asunción, Honorio Gil Mora, Ainhoa Gimeno Gandia, Amparo Gimeno Gandia, Vicente Enrique Gimeno Juan, Nèlida Gimeno Martínez, Marina Giner Martí, Carla Gómez Escrivà, Sandra Gómez Escrivà, María Gómez Sánchez, Javier González Frasquet, Sergi

Grau Almiñana, Rafa Grau Bosch, Pilar Grau Chover, Carlos Grau Císcar, Maria del Carmen Grau Donet, Marc Grau Escrihuela, Consuelo Grau Felis, Maria Dolores Grau Gascón, Joana Grau Ibáñez, Lorena Grau Ortega, Belén Grau Vercher, Adrián Gutiérrez Escrihuela, Neus Hernández Hernández, Antonio José Hernández Salavert, Aaron Hernández Salavert, Júlia Herrero Grau, Carlos Hervás Fèlix, Natalia Hidalgo Escrihuela, Vicent Juan Campos, Júlia Juan Miele, Felipe Lázaro Bataller, Santiago Lendínez Sánchez, José Manuel Lladró Carbó, Maria López Requena, Sara Lledó Ferri, Encarna Magraner Cremades, Gonzalo Magraner Cremades, Maria Isabel Magraner Gimeno, Ana Magraner Izquierdo, Lidia Magraner Limón, Carlos Magraner Talens, Álex Magraner Talens, Eric Magraner Talens, Gemma Manclús Fons, Pepa Mares Esparza, Pasqual Martí Estruch, Alfredo David Martí Manclús, Eva Martí Martínez, Cristina Martí Martínez, Juan José Martí Martínez, Maite Martí Orengo, Juan Bautista Martí Rodríguez, Elena Martínez Ferris, Álex Martínez Magraner, Joan Martínez Meló, Neus Martínez Paredes, Jose Vicente Martínez Valerio, Juana Martorell González, Enrique Martorell Grau, Xelo Meló Almiñana, Desamparats Meló Almiñana, Mónica Meló Palomares, Joaquín Antonio

Montagud Meló, Carmen Montero Cocera, Javier Morales Gil, Maria José Moreno Perales, Carme Moreno Perales, Lola Moreno Rodrigo, Avelino Mota Fernández, Juan Bautista Muñoz Muñoz, Noa Nadal Hijarro, Júlia Navarro Enguix, Emma Navarro Núñez, Guillermo Navarro Núñez, Victoria Ortega Bosch, Leire Ortega Salom, Sergio Ortells Grau, Cristina Pachés Giner, Laura Palomares Cazorla, Salvador Palomares Grau, Xavier Palomares Martínez, Adrián Palomares Mendoza, Enrique Palomares Pérez, Maruja Pastor Rodríguez, Sara Perales Gascón, Imma Pérez Ciorraga, Xavier Pérez Sifres, Mireia Peris Grau, Natàlia Piera Monzó, Álvaro Pita Martorell, Manolo Pita Martorell, Rubén Pita Vázquez, Juan Manuel Plana Ciscar, Raquel Pons Pachés, Anna Prats Elena, Salvador Quesada Vidal, Antonio Ramírez Torres, Jorge Requena Escrihuela, Liliana Ribes Bernia, Antonio Roca Benavent, Pepa Rodrigo Martínez, Juan Antonio Rodríguez Torres, Víctor Roig Álvarez, Rafa Rojas Cardona, Lisbeth Saiz Donet, Noelia Sala Bravo, José Antonio Sala Bueso, Joana Sala Català, Francisco Adán Sala Grau, Josep Sala Grau, Núria Sala Navarro, Valeria Sala Sifres, José Sala Talens, Ana Belén Salavert Grau, Laura

Salavert Torres, Marc Salavert Torres, Josep Salavert Torres, Andreu Salavert Tur, Iván Sales Hervás, Agnes Sales Hervás, Victoria Salom Femenia, Lídia Salom Peris, Sílvia Sanchís Marco, Vicent Sansaloni Grau, Eva Sansaloni Vila, Juan Vicente Santacatalina Franco, Vanesa Selfa Basset, Anna Serra Benavent, Verónica Serra Ibars, Marcos Serra Manclús, Pere Sifres Vercher, Isabel Solanes Expósito, Maria Solanes Cantos, Elena Desirée Solanes Vallet, Vicent Solanes Vidal, Idoia Talens Dias, Edu Talens Enguix, Marina Talens Estornell, Salvador Talens Estornell, Teresa Talens Gimeno, Carolina Talens Martorell, Laura Talens Palomares, Maria Alexandra Talens Torres, Àngela Talens Torres, Lidia Toledo Bel·lan, Maria Carmen Torres Císcar, Dolores Torres Martínez, Inés Torres Núñez, Francisco Javier Tripiana Ferrando, Davinia Tripiana Ferrando, Pilar Tur Penadés, Sara Velló Gimeno, Raquel Vercher Blasco, Víctor Vercher Boronat, Victoria Vercher Mompó, Sergio Salva Vercher Pachés, Juan Vercher Plana, Joan Vercher Saiz, Elena Vercher Saiz, Júlia Vercher Salom, Vicent Vidal Climent, Clara Isabel Vidal Martínez, Raül Vidal Muñoz, Miguel Vidal Santosjuanes, Amor Vidal Santosjuanes, Ana Rosa Vila Magraner, Jose Luís 203

2024

LA NOSTRA Comissió

President: Juanjo Martí Martínez Vicepresident 1r: Raül Vidal Martínez Vicepresident 2n: José Luís Ábalos Planells Vicepresident 3r: Joan Ferrús Palomares Vicepresidenta 4a: Maria del Carmen Grau Císcar Tresoreria: Laura Donet Gascón Inmaculada Felis Ortega Comptadores: Victòria Navarro Núñez Rosa Donet Gascón Secretària: Maria Ciscar Pons 204

Vicesecretària: Beatriz Bosch Perelló Delegació de falla: Cristina Ortells Grau Àngela Chapa Cebolla Delegació de protocol: Beatriz Bosch Perelló Delegació de festejos i setmana fallera: Òscar Brines Castelló Sergio Ortega Salom Adan Sala Català Delegació de cens i recompenses: Pili Felis Grau Esther Ferrús Palomares Delegació de xarxes socials: Cristina Ortells Grau Pili Felis Grau Delegació de Junta Local: Isabel Sifres Vercher Amparo Ciscar Cruañes Delegació de playbacks infantils: Natalia Hervàs Fèlix Lídia Galera Magraner Alba Escrihuela Salavert Delegació de playbacks: Àngela Chapa Cebolla Júlia Vercher Saiz Gemma Magraner Talens

Delegació d’infantils: Maria José Morales Gil Àngela Cortijo Perona Manolo Clar Reyes Enrique Ferrando Altur Delegació de loteria: Inmaculada Felis Ortega Gemma Magraner Talens Delegació de Llibret: Natàlia Albi Gálvez Noelia Alberola Elena Cristina Ortells Grau Delegació Cavalcada del Ninot Noelia Saiz Donet Mariola Donet Bixquert Sara Tur Penadés Júlia Vercher Saiz Delegació de casal: Maria Gascón Alonso Carolina Talens Gimeno Delegació de presentació: Maria Ciscar Pons Delegació de futbet: Joan Ferrús Palomares Batiste Bo Magraner Delegació de pirotècnia: Enrique Ferrando Muñoz Delegació d’estendard: Enrique Benavent Martorell Delegació de publicitat: Cristina Martí Martínez

2024

LA NOSTRA Comissió infantil

CENS

infantil

2024

President: Joan Solanes Tur Vicepresident: Vicent Brines Gómez Portaestendard: Xavi Donet Sala

Ábalos Pons, Hugo Adsuara Felis, Lluc Adsuara Felis, Raimon Albelda Serra, Azahar Albelda Serra, Renesmee Altur Felis, Aleix Andrés Gimeno, Ignasi Aparisi Clar, Elena Aparisi Clar, Maria Aparisi Tarín, Óscar Bo García, Alicia Bo García, Mario Bononad Bohigues, Guillem

Borràs Ripoll, Dídac Brines Albi, Agnés Brines Gómez, Vicent Calabuig Climent, Martina Calafat Montero, Victoria Campos Cruceanu, Valeria Cantus Ramos, Adrián Cantus Ramos, Enrique Cañamás Císcar, Álex Cañamás Císcar, Paula Carreras Canet, Paula Cerdà Altur, Àlex Cerdà Altur, Neus Cheng, Leqi Chover Tripiana, Alba Chover Tripiana, Emmanuela Císcar Saiz, Martina Climent Gascón, Mireia Climent Gacsón, Toni Cruañes Sendra, Ada Cruañes Sendra, Alma Cuñat Salavert, Antoni Donet Sala, Xavi Donet Sala, Laia Donet Talens, Àxel Donet Talens, Cloe Doñate Colomer, Andreu Elena Donet, Nerea Enguix Bononad, Mireia Escrihuela Adam, Estel Escrihuela Adam, Nil Escrihuela Gómez, Alexa Escrihuela Gómez, Maria Escrihuela Mansanet, Albert Escrihuela Tripiana, Salva 205

Escrivà Sifres, Jofré Estruch Talens, Adrià Estruch Talens, Pau Felis Cabrera, Edu Ferrando Corchero, Pau Ferreres Zaragozá, Vicent Ferrer Sala, Alexia Ferrer Sala, Paula Ferrús Pastor, Aimée Fuster Bosch, Alexis Fuster Sansaloni, María Galera Juan, Valeria García Magraner, Paola Gascón Bosch, Lola Gil Talens, Isaac Gil Talens, Marta Gimeno Peris, Natalia Gimeno Peris, Victoria Giner Martí, Joana Gómez Campos, Andreu Gómez Margalejo, Aimar González Císcar, Maria Grau Barber, Alexandra Grau Císcar, Mireia Grau Donet, Martina Grau Fons, Sara Grau Palomares, Amat Grau Velló, Blai Grau Velló, Martí Hernández Ferrando, Gabriela Hernández Ferrando, Gala Hidalgo Solanes, Mar Joan Soriano, Patrícia Joan Soriano, Eire Lázaro Marrades, Carles 206

Lázaro Marrades, Hugo Lechopier Vidal, Enzo Lechopier Vidal, Yago Lledó Ferrer, Gregor Magraner Císcar, Carla Magraner García, Aitana Magraner García, Valeria Mares Andrés, Erik Martí Català, Agnes Martí Català, Elsa Martínez Borràs, Joana Martínez Borràs, Miquel Martínez Grau, Àlex Martínez Grau, Miquel Martínez Meló, Clara Martínez Santacatalina, Ana Martínez Santacatalina, Claudia Meló Palomares, Ivan Mendoza Ferrando, Biel Molina Sales, Dóminic Molina Sales, Kiliam Mollà Carbonell, Sandra Moreno García, Susana Mota Ripoll, Unai Muñoz Gimeno, Aitana Muñoz Gimeno, Luís Olivera Mansanet, Mar Palomares Andrés,Amor Palomares Llinares, Sandra Pastor Arias, Josep Pastor Arias, Valeria Pastor Fayos, Arnau Pavía Serra, Javier Piera Roca, Álvaro Pita Martínez, Vera

Plancha Brines, Sergi Pons Palomares, Txell Quesada Andrés, Daniela Rivas Canto, Christopher Rodríguez Fèlix, Josep Roig Donet, Laura Roig Donet, Vera Sala Climent, Martí Sala Plana, Daniella Sancho Vercher, Àlex Sanchis Gregori, Elena Santamaría Escribano, Brayan Santandreu Salom, Oriol Santandreu Salom, Gerard Serra Blasco, Joana Serra Blasco, Pere Serra Vidal, Laia Serra Vidal, Marc Solanes Tur, Joan Soler Huguet, Joan Such Gascón, Iria Tarrasó Mejías, Arnau Tarrasó Mejías, Joan Tormos Couchinho, Astrid Vercher González, Bruno Vercher Ripoll, Carla Vercher Ripoll, Laia Verzosa Enguix, Inés Vidal Ferrer, Raül Vieco Álvarez, Lucía

alleres, fallers, falleretes i fallerets, quin gran any hem passat junt a tots vosaltres! Volem aprofitar l’espai que tenim en aquest nou llibret per agrair a totes les persones que han col·laborat en tindre per sempre en el nostre record un any faller de categoria internacional. Una presentació preciosa, una cavalcada divertida i ben acolorida, un llibret que Com a mínim ens va fer somiar al màxim, futbet, fallers i falleres d’honor, dia de la dona, concurs de paelles i una setmana fallera desitjada i esperada. El bon temps va estar present en tot moment; l’anhelada plantà; dinars; sopars;

2023

ACOMIADAMENT

orquestres; una entrega de premis d’infart on, entre altres, aconseguírem el primer premi i el premi enginy i gràcia en la nostra falla infantil, obra de l’artista Miriam García; una ofrena emocionant; cercaviles i una cremà on junts ploràrem d’alegria per tot el viscut, fins vore apagar-se l’última espurna de les nostres falles. Tot això, sempre ben acompanyats per la nostra cort d’honor, fallers i músics, fent del 2023 una bella sintonia que tindrem rondant per la nostra memòria tota la vida amb un somriure. Moltíssimes gràcies a totes i a tots per fer-ho possible. Per últim, vos volem animar a participar de forma activa en la nostra festa i que prengueu part activa de tota la feina que comporta dur endavant una comissió, entre totes i tots fem falla. Felicitem i desitgem el millor als nous representants: Victoria, Martina, Juanjo i Joan, ens teniu per a tot allò que necessiteu.

Sempre vostres: Leire, Cristina, Àlex i Òscar

207

Falles

EBRER: COMENÇA EL MOVIMENT FALLER

Durant el mes de febrer celebràrem diversos actes fallers. Actes que ens indicaven que la nostra gran setmana estava cada vegada més a prop. No podem nombrar tots els actes ocorreguts així que farem un breu resum com a recordatori de les passades falles, les del 2023. Començàrem el mes de febrer amb el campionat de truc, aquesta edició va tindre el casal de la Falla Prado com a lloc de celebració de les semifinals i de la final. Sis parelles de la nostra comissió participaren al campionat i una d’elles, la formada per Juanjo Martí Martínez i Raül Vidal Martínez, va ser la guanyadora a la final. La crida des del nostre Ajuntament donava la benvinguda a la festa més esperada, així com la presentació del nostre llibret faller del 2023 amb el títol #COMAMÍNIN, que també va tindre lloc durant aquest mes. Un nombrós públic va assistir a la seua presentació. 208

2023

RECORDATORI

El nostres representants van quedar bocabadats en descobrir el seu contingut. La portada d’aquest llibret va ser obra d’Inma Martínez Hernández la qual representava dues siluetes, que ens transportaven al món faller, i el seu destacat cor roig, ens va transmetre l’amor i passió per aquesta festa. Cal recalcar que el nostre llibret va obtindre el 80é lloc en els premis a l’ús del valencià, premis atorgats per la Generalitat Valenciana. Seguidament, els nostres màxims representants, junt a familiars i altres membres de la falla, en concloure l’acte de la presentació del llibret, van anar a la Crida en València. Uns dies més tard, les disfresses de la cavalcada del ninot van vore la llum l’11 de febrer. Des de bon matí, el casal es va omplir de gom a gom amb els preparatius de maquillatges, pentinats i decoracions. En aquesta edició, les nostres disfresses no van obtindre cap premi, però sí el nostre reconeixement a tota la gent que va fer possible que la desfilada d’oques, cartes, sopa de lletres i altres disfresses amb la temàtica de PASSATEMPS FALLER, fos una de les desfilades amb més colorit i diversió que s’haguera vist fins el moment.

ARÇ: MES PER EXCEL·LÈNCIA

Començàrem el primer cap de setmana de març amb el sopar commemoratiu del dia 8 de març, DIA DE LA DONA, on férem costat en la lluita per una societat igualitària i justa a favor de les dones, mitjançant tot tipus d’activitats, un esdeveniment molt exitós ja que va reunir més de 100 dones en la nostra carpa per a celebrar i commemorar aquest dia. Al dia següent, tinguérem un concurs d’arròs al forn, concurs que va tindre una gran acollida i un grup nombrós de participants. Seguidament, l’exposició del ninot de les Falles 2023 va ser un dels grans esdeveniments que també va encetar el nostre benvolgut mes de Març. Abans de la seva inauguració es va fer una cercavila des de la Plaça Major fins la Casa de la Cultura, on un nombrós grup de falleres i fallers van acompanyar els nostres màxims representants. Desafortunadament, cap premi va recaure sota els nostres ninots, encara que els dos presentats a concurs, eren dignes de banderí.

L’últim cap de setmana abans de falles va estar replet d’actes que van donar l’inici als esperats dies fallers. En primer lloc, es va celebrar la despertada de perols i cassoles, on la comissió va anar a pels nostres presidents. En acabar la despertada, vam fer una xocolatada, per tal que el més menuts i més fadrins agafaren forces per a participar als castells inflables i la resta d’activitats que els delegats infantils havien preparat per a tots ells.

L’11 de març es va celebrar la IX edició del concurs de paelles, tot un èxit. Aquest és un dia assenyalat i esperat per tota la comissió de la falla Prado. Malgrat el fort vent que feia, més de 500 persones cuinàrem i després ens reunirem al nostre pavelló per a disfrutar d’aquest menjar típic valencià. La novetat de les falles del 2023 va ser que dos professionals de l’àmbit de la restauració van formar part del nostre jurat. En concloure l’acte, la nostra carpa va estar de gom a gom ballant amb la música de diversos discjòqueis locals.

També vam acompanyar la nostra fallera Noe Alberola i Elena, finalista a l’acte de la dona organitzat per una comissió del nostre poble, on es va donar a conéixer la guanyadora d’aquest premi. En acabar, ens reunírem tots a l’envelat per dinar i després, celebrar l’acte dels fallers i falleres d’honor, on també es va fer entrega de recompenses de Junta Central Fallera i les nostres Falleres Majors i Presidents ens oferiren unes paraules en la nostra Crida de Barri . Aquest cap de setmana va concloure amb un berenar per a tots el assistents. 209

NICI DE LA SETMANA FALLERA

El dimecres dia 15/03/2023 va tindre lloc la plantà de la falla infantil i la festa del pijama i, a l’endemà, la plantà de la falla gran i festa amb un discjòquei local. Poc a poc, hora darrere hora, els ninots protagonistes d’aquestes falles es feien lloc a la nostra plaça. El dia 17 des de bon matí a la nostra plaça, estava tot a punt per rebre el jurat que havia de qualificar els nostres monuments. Com sempre, a la vesprada un gran nombre de membres d’aquesta comissió, vam eixir de cercavila per anar a buscar els nostres màxims representants i acompanyar-los fins la Plaça de l’Ajuntament, per tal de rebre els esperats premis als monuments de la nostra localitat. Ens vam quedar sense paraules! El nostre monument infantil, que portava com a títol PASSATEMPS FALLERS, obra de la nostra artista Miriam, va aconseguir el 1r premi de les falles infantils i el 1r premi d’enginy i gràcia; i el nostre monument gran, que portava com a títol L’ART FALLER, obra del nostre artista Fernando López, va aconseguir el 5é premi. Uns premis que ens van omplir de goig i alegria. En acabar l’acte ens dirigírem a la nostra plaça, on vam rebre la visita de la nostra artista del monument infanti i junt a ella vam rebre a la resta de comissions que ens visitaren per vore els nostres monuments i felicitar-nos pels premis obtinguts. En acabar les merescudes celebracions, vam tindre sopar al nostre envelat i després l’actuació de Cocktail Tributov. 210

A l’endemà, quan encara no havíem despertat del somni i de les grates notícies del dia d’abans, les activitats al nostre envelat i plaça no van parar. De nou altra despertada, xocolatada i diverses activitats per als nostres infantils, així com uns dinars espectaculars preparats amb molta cura pels nostres cuiners per agafar forces, ja que encara quedaven dos dies intensos d’activitats. De vesprada vam estar tots a punt per començar una nova cercavila, anar a buscar les nostres màximes representants i dirigir-nos cap a la Plaça Major per ofrenar amb ramells de flors a la nostra Mare de Déu dels Desamparats. Cal dir, que un elevat nombre de fallers i falleres van desfilar meravellosament en aquest acte tan emotiu, però els nostres màxims representants, Leire, Àlex, Cristina i Óscar irradiaven felicitat durant el recorregut cap a la plaça. La seva entrada a la Plaça Major, on els esperava la figura de la nostra Mare de Déu dels Desamparats, va ser grandíssima, destacant pel seu saber estar i per la seua elegància durant l’acte. Aquesta nit, la festa al nostre envelat va ser a càrrec de Santi Bertomeu i el seu equip, una gran festa que va omplir el nostre pavelló de gom a gom, quin goig veure a tants fallers i falleres disfrutar!

El dia 19 es va celebrar Sant Josep. Gran dia per als fallers i falleres i dia que assenyalava el compte enrere per a la finalització de la nostra festa gran. Va començar el dia amb una gran despertada, cercavila, missa de Sant Josep i una meravellosa mascletada. El cansament i l’esgotament es reflectia en les cares dels nostres màxims representats, però les ganes de continuar gaudint dels actes eren immenses i el seu somriure no va desaparéixer de les seues cares en cap moment. Abans de sopar, la nostra plaça estava de gom a gom i tots els presents ens vam dirigir al voltant del monument infantil per veure els preparatius del seu últim sospir. Una gran mascletada va obrir pas a l’encesa del monument infantil i del monument gran. En pocs moments, els ninots que havien estat lluint a la nostra plaça durant uns dies, van ser flama per convertir-se en cendra i dels nostres representants, alguna llàgrima vam vore. Aquest acte va donar pas a la finalització d’unes falles espectaculars, on el temps en aquesta ocasió ens va acompanyar en tot moment, unes falles en les quals molta gent va estar treballant per tal que tot estiguera a punt i com corresponia. Per fi, i després d’anys sense poder disfrutar al 100% d’una festa tant esperada i estimada, vam tindre l’oportunitat de gaudir com esperàvem.

Gràcies a tots i a totes per les fantàstiques falles viscudes amb nosaltres i especialment felicitem els nostres màxims representants Leire, Cristina, Àlex i Óscar, estem orgullosos d’haver-vos tingut al capdavant de la nostra falla. Esperem i sabem que guardareu molts bons records d’aquestes falles passades i que tots els actes viscuts sempre romandran als vostres records. La vostra estimada falla està més que satisfeta per la tasca desenvolupada i per la vostra representació.

Inma Perales Gascón 211

212

213

214

215

NAIXEMENTS Aimar Gómez Margalejo 18-03-2023

Aleix Altur Felis 28-03-2023

Gala Hernández Ferrando 18-07-2023

216

Hugo Ábalos Pons 13-11-2023

Pere Serra Blasco 15-11-2023

Victoria Calafat Montero 15-02-2023

217

2024

PROGRAMAFestes DE Dissabte, 24 de febrer 12:00 Presentació del llibret. 14:00 Dinar en el casal. Diumenge, 25 de febrer Eixida a València. Divendres, 1 de març 20:00 Sopar dia de la dona. Dissabte, 2 de març Dia de la gent gran. 14:00 Concurs d’arròs al forn. Fi de festa amb Pacific Blue. Dimarts, 5 de març 20:00 Inauguració de l’Exposició Ninot Indultat i entrega de premis. Dissabte, 9 de març 14:00 Concurs de paelles. 17:00 Puto tabaco: rock adictivo Diumenge. 10 de març A partir de les 10:00, activitats infantils durant tot el dia. 14:00 Dinar al pavelló. 16:00 Crida de barri. 16:30 Fallers i falleres d’honor. 218

Divendres, 15 de març 8:00 Plantà de la falla infantil. 11:00 Activitats infantils. 14:00 Dinar al pavelló. 22:00 Sopar al pavelló. 23:00 Festa del pijama. Dissabte, 16 de març 8:00 Despertà de perols i cassoles. 8:00 Plantà de la falla gran. 9:30 Xocolatada. 10:00 Campionat de Truc. 11:00 Esmorzar al pavelló. 11:00 Activitats infantils. 14:00 Dinar al pavelló. 22:00 Sopar al pavelló. 23:59 Festival Brenda Serna.

La comissió es reserva el dret a fer canvis en els horaris i en els actes.

VALLDIGNA

2024

LA DE

Dimarts 19 de març 8:00 Despertà. 9:30 Xocolatà. 10:00 Eixida del casal. 12:30 Missa en honor a Sant Josep. 14:00 Mascletà. 14:30 Dinar al pavelló. 19:00 Cercavila de la cremà. 21:00 Cremà de la falla infantil. 22:00 Sopar al pavelló. A partir de les 23:30, segons el premi obtingut, cremà de la nostra falla gran.

TAVERNES

Dilluns 18 de març 8:00 Despertà. 9:30 Xocolatà. 10:30 Esmorzar al pavelló. 11:00 Jocs infantils. 14:30 Dinar al pavelló. 17:30 Eixida del casal. 18:00 Ofrena a la Verge dels Desemparats i cercavila. 22:30 Sopar al pavelló. 23:59 Macro-festa Space elephants

Falla Prado

Diumenge, 17 de març 8:00 Despertà. 9:30 Xocolatà. 10:30 Esmorzar al pavelló. 11:00 Jocs infantils. 11:30 Semifinals i final del campionat de Truc. 14:00 Dinar al pavelló. 17:00 Eixida del casal. 18:00 Lliurament de premis i cercavila. 22:00 Sopar al pavelló. 23:59 Festival DJ Marta (Radical)

219

ENYORAR-TE: amiga Tere

a meua amiga Tere, la meua millor amiga, família sense compartir sang, una gran persona a la qual he estimat molt i estime. Era la meua germana, l’he tinguda i m’ha donat suport en tot el que em fera falta, i ella ho sap allà on estiga. Enyore la seua conversa i la rialla tan bonica que tenia, un somriure preciós. Era de gran caràcter. Tenia les seues coses, mentre portem els vestits humans tots tenim defectes a polir. Quan deia “no”, o “ja hi ha prou”,... Ai mare! Però jo sabia tractar-la. Quan tenia raó en alguna cosa em deia: “Veus, ja t’ho vaig dir jo”; i quan no la tenia, callava o deia: “Val”.

220

Era una persona molt valenta i de gran fortalesa, puc donar fe d’això, però la malaltia continuava i, de vegades, li treia la seua pitjor cara, més quan hi havia una xicoteta llum que podia fer-la seguir en este món, com abans de Nadal, que va millorar després d’estar molt malalteta. Em va cridar i em va dir: “He estat al pou, però ja estic millor”. Quina alegria em va donar! Ella que no volia ni posar-se al telèfon, ja es veia a falles dinant. Perquè Tere ha sigut una gran fallera i done les gràcies a la falla per haver-ho reconegut, perquè ha estimat la Falla Prado molt i ha treballat per ella fins que ha pogut. Fallera, col·laboradora, volia veure a tots treballar per la falla, però com cadascú és lliure de fer el que vol, ella no ho comprenia. Era fundadora, juntament amb el seu home i altres fallers. L’estimava molt, recorde com plorava quan va caure la carpa a conseqüència de la DANA i la van entrevistar.

Com a mare, era excel·lent, enamorada dels seus fills, la seua Maite, la seua Cristina, el seu Juanjo. Ara, si estava picada amb algun d’ells perquè volia que li feren cas quan pensava que ella tenia raó, semblava una lleona; però quan li passava sempre em deia que faria de tot per qualsevol dels seus fills, una mare sempre ho perdona tot. Era meravellosa. Amb el seu Juan, de vegades estava un poc enfadada, però a mi després em reconeixia la paciència que tenia amb ella, que era una bona persona. I pel que fa als seus nets Carla, Joana i Àlex, com se’ls estimava! “La meua Carla que alta i guapa està”. “Joanna és molt afectuosa i bonica”. “El meu Àlex és molt inquiet, però és més bo que el pa”.

Recorde quan Àlex havia de ser President Infantil, el dia del seu nomenament, Tere no volia anar perquè no estava bé, però hi va acudir, a mitjan carrer a prop del casal Àlex la va veure, va fer una carrera i li va fer una abraçada, la va besar i jo li vaig dir: “Sols per això, ha valgut la pena vindre”. Estava tan contenta de veure com ho va fer de bé el seu net, que em va respondre: “Sí, però estic un poc cansada”. Ja no va vindre a més actes, però perquè el seu cos no li ho va permetre. La vida té revoltes amb la seua debilitat, un bacteri va entrar al seu cos i va passar el que no haguérem volgut, ens va deixar. Ella em deia que no tenia por de morir-se, sols de patir. Era amant de la vida, del café amb les amigues, de gaudir. La vida és nàixer, viure, morir, i, si tens por de morir, tens por de viure, i no vius. Jo he après de la vida i no tinc por a viure, accepte el que haja de passar. L’essència del seu esperit ha volat a l’eternitat, però el sentiment dels que l’estimem perdurarà per sempre perquè encara la sentim. Jo quan abuse menjant, la sent dient-me: “Ja ho tens bé”, i jo li conteste: “Tere, no sé on amagar-me”.

Els que l’hem coneguda mai la podrem oblidar. La falla sempre la recordarà, allà on estiga. Si pot, sé que està vetllant per tots els que estima, enguany especialment sé quan li haguera agradat estar mirant el seu fill convertit en President. Bé, jo sé que on està el veu, però com s’ho haguera gaudit! Tere, t’envie un bes allà on estigues. T’estime.

Teresa Talens Estornell 221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246

247

248

249

250

251

252