Llibret Falla Padre Mendez 2019

Page 1


ASESORIA INTEGRAL D’EMPRESES GESTORIA ADMINISTRATIVA Matriculació - Canvis de nom de vehicles Gestió de escriptures - Contractes – Rentes

Telf.- 96.156.42.35 Visita’ns en www.grupogestorr.es

Email: gestoria@grupogestorr.com

ASESORS INMOBILIARIS Més de 1.000 agències estaran venent la teua casa. Oscar Amador: “El teu agent immobiliari de confiança” Web especialitzada en viviendes www.pisosentorrent.es Email: inmobiliaria@grupogestorr.com

C/ Pare Méndez, 62-baix cantó C/ Jutge Angel Querol 46900 Torrent (Valencia)

Telf.- 96.156.42.35 www.grupogestorr.com


Llibret falla Pare MĂŠndez Falles 2019


LA COMISSIÓ DE LA FALLA PARE MÉNDEZ DE TORRENT Expressa el seu agraïment a les persones i entitats, per la seua col·laboració en bé de les falles, i en particular dels fallers d’esta comissió, perquè amb l’ajuda d’uns i d’altres s’ha fet possible la publicació d’este llibret.

El present llibret ha participat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat al XLII Concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. El present llibret ha participat en el premis de les Lletres Falleres.

Edita: Falla Pare Méndez Depòsit Legal: V-212-2013 Autores llibret: Patricia Sáez Orea Portada: Miguel Tolosa Cervera Explicació de les falles: Antonio Fernández Balbuena Treball d’investigació: Patricia Sáez Orea amb la col·laboració de Salvador Císcar, Adrià Besó i Pepe Maroto. Apartat llibret infantil: Patricia Sáez Orea Col·laboradors: fallers de la falla Pare Méndez


Sumari Salutació dels presidents 4 Salutació de la fallera major 6 Espai fotogràfic dels nostres representants 8 Entrevista a la fallera major 14 Cens major 18 Explicació falla gran 22 Espai cultural 30 Comiat fallera major 2018 74 Resum falles 2019 76 Programa d’actes 2019 84


ELS PRESIDENTS

José Sanz i Ramos José Luis del Toro i Sanz

Ja s’acosten les dates en què els carrers s’omplin de banderes, música, flors, monuments i pólvora, unes dates en les quals tots poden gaudir d’una de les millors festes del món. És per a nosaltres, tot un orgull poder presidir esta, la nostra falla que ens ha vist créixer, junts. I és un gran honor poder dirigir-nos des d’aquestes línies a tots vosaltres per tercer any consecutiu. Olívia, David i Tania, enhorabona i gràcies per representar a la falla per tots els racons de Torrent amb les ganes i il·lusió amb el que ho feu. A vosaltres, membres d’aquesta comissió, gràcies per aportar el vostre granet d’arena, d’una manera o d’una

altra tots sou indispensables perquè la nostra falla tinga eixa essència que la fa tan especial. Fallers, falleres, veïns, veïnes, amics i amigues, des d’ací aprofitem per a convidar-vos a tots a baixar a la falla per a gaudir d’aquestes festes tan emotives i esperades, perquè... el millor està per vindre! La falla Pare Méndez té les portes obertes perquè tots vosaltres passeu junt amb nosaltres una setmana inigualable. Una forta abraçada, José i José Luis. #SOC DE PARE MENDEZ



SALUTACIÓ FALLERA MAJOR

Tania Garcia i Visiedo

Benvolguda família fallera i amics de Pare Méndez Enguany tinc el gran honor i privilegi de dirigir-me a vosaltres. Quantes vegades he somiat escriure unes paraules en aquest llibret, el meu somni es ja una realitat. Es per això que voldria donar l’agraïment més sincer a totes les persones que fan que aquest siga l’any més meravellós que podia imaginar. A la meua família, en especial a la meua mare, sempre pendents de mi incondicionalment i tenint cura de cada detall, mai podré agrair-vos tant, vos estime. I com no als meus companys de somni, Olívia, Davitet, José i José Luis, no podia tindre’n de millors, cada moment amb vosaltres és màgic. Com no, gràcies de tot cor a la meua comissió, pel seu esforç i per continuar amb la mateixa força cada moment.

Gràcies perquè sense cadascú de vosaltres, el meu regnat no seria tan especial com és. Ja queda poc perquè pugem gaudir d’aquesta meravellosa festa, és el moment de viure les emocions i els sentiments més màgics. Arriba l’hora de notar l’energia al cos a l’escoltar les bandes de música, d’omplir els casals d’harmonia, de, simplement, fer falla. Ja queda poc per a encendre la metxa, i que millor que en Pare Méndez!!!! Un bes molt molt fort i els meus millors desitjos per a les falles 2019.



Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

8


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

9


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

10


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

11


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

12


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

13


Falla Pare Méndez Falles 2019

14

ENTREVISTA FALLERA MAJOR Tania, explica’ns des de quan eres fallera i quins són els teus primers records de la falla.

Al llarg d’estos mesos ja han començat els actes, quins t’han paregut els més especials?

Soc fallera des de xicoteta, però mai m’havia sentit com a casa com vaig ser-ho a l’arribar a Pare Méndez, des del principi tots els meus records són meravellosos. M’he sentit molt acollida des del primer dia.

Els concursos culinaris m’han encantat, ajuntar-se amb altres falles és molt divertit. Però sobretot em quede amb la meua presentació, per a mi va ser perfecta, cada detall, cada persona que hi va participar d’una o altra manera, em vaig passar 4 dies en un núvol. És una sensació inexplicable, n’hi ha que viure-la, i que guardaré per sempre al meu cor.

Segur que tens alguna anècdota de tots estos anys. Tinc tantes i totes bones, per citar-ne alguna em quede amb els moments de germanor en la porta del casal asseguts al terra, menjant pipes i gaudint de la meua família fallera. Com va sorgir la idea de ser Fallera Major? Fa un parell d’anys que em pica el cuquet, em sent tan a gust amb esta família que va començar a convertirse en un somni representar-la.

I dels actes que encara falten per arribar, quin és el que esperes amb més il·lusió? La cavalcada, crec que ha de ser molt emocionant anar-hi des de la carrossa veient a tota la gent, però també la cridà i l’ofrena. No sé amb quin de tots em quedaria.


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

15


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

16


Falla Pare Méndez Falles 2019

17

Com totes les bones experiències les compartim amb persones i, enguany, a més de la teua família, tens a David, Olívia, José Luis i José. Què ens destacaries de cadascun d’ells?

I encara que enguany tot estiga centrat en el món faller, hi ha vida més enllà i tu tens molt que explicarnos, la teua professió, les teues aficions...

Davitet, el meu bixet m’encanta riure amb ell i enganyar-lo per a que em done besos. Olívia la meua xiqueta, em demostra tant amor, és tota dolçor i ens compenetrem molt bé.

Sóc una xica molt senzilla, em dedique al quiromassatge i teràpies naturals, el que em coneix sap que el que més feliç em fa és estar amb la meua gent ja siga al cinema, en una festa, fent senderisme... es tracta de gaudir al màxim de la vida.

José tot alegria, sempre disposat a fer riure i traure les ganes a qualsevol, m’ho passe en gran amb ell. José Luis que encara que un poc grunyidor aconsegueix que sempre tot isca perfecte perquè jo gaudisca, és un solet. I encara que no estiga en esta llista m’agradaria incloure a Felipe que no és només secretari, és un poquet de tot! Gran company. De veritat he tingut molta sort amb tots ells, heu aconseguit fer-me tan tan feliç. Mil gràcies companys, ens queda el millor!

Ens agradaria que compartires amb tots els falleres i les falleres de la teua comissió un desig per a estes falles 2019. El meu desig és que tots puguem gaudir de cada moment com tots els anys, poder estar a l’altura del que mereixeu i que les falles del 2019 siguen inoblidables. Estic segura que gràcies a la meravellosa família que som serà possible. Sóc de Pare Méndez.


Falla Pare Méndez Falles 2019

18

COMISSIÓ GRAN Adrián Gimeno Ferriols VOCAL Alba Andreu Blázquez CORT D’HONOR Alba Cuartero Villa CORT D’HONOR Alejandro Silla Tejero VICE- DEL. ESPORTS Amparo Comes Chust CORT D’HONOR Amparo Chust Miquel CORT D’HONOR Amparo Tejero Acebedo CORT D’HONOR Ana María Silla Martínez CORT D’HONOR Ana Navarro Sanz CORT D’HONOR Andrea Esteve Pérez CORT D’HONOR Andrea Medina Godoy CORT D’HONOR Ángel Francisco Dorador Lacio VOCAL Ángel Pagues Martínez VOCAL Ángela Villalba Pérez CORT D’HONOR Ángeles Parra Pons CORT D’HONOR Antonio Jara Cobo VOCAL Antonio Salazar Romero VOCAL Antonio Torralba Abril VOCAL Beatriz Gil Martí CORT D’HONOR Belén Horrillo Javier CORT D’HONOR Carlos Agudo Vera VOCAL

Carlos Alb.Gimenez Fdz. VOCAL Carlos Del Toro Sanz VICE-PRESIDENT 3º Carlos Sanchís Carratalá VOCAL Carmen León Fides CORT D’HONOR Carmen Mora Márquez CORT D’HONOR Carmen Parrizas Iranzo CORT D’HONOR Carolina Montón Escudero CORT D’HONOR Clara Silla Martínez CORT D’HONOR Claudia Sanjuan Carratalá CORT D’HONOR Conchin González Varela DEL. INFANTILS Dani Arce Luz VOCAL Daniel Mato Cebrián VOCAL Daniel Vázquez Muñoz VOCAL David Galán Pájaro VOCAL Edu Llamas Díaz VOCAL Elena Sanz Ramos CORT D’HONOR Elvira Martínez Gómez CORT D’HONOR Empar Pinedo Puig CORT D’HONOR Enrique Muñoz Luz VOCAL Estela Abad Cánoves CORT D’HONOR Esther García Ortiz CORT D’HONOR


Falla Pare Méndez Falles 2019

19

Ester Martínez Bayo CORT D’HONOR Esther Peris Roig CORT D’HONOR Esther Royo Alba DEL. CULTURA Eulalia Martí Rodríguez CORT D’HONOR Eva Guerri Medina CORT D’HONOR Eva María Borona CORT D’HONOR Eva María Villena Bayo SEC. FEMENINA Evelyn Oltra Veliz CORT D’HONOR F.Javier Sena Iglesias VOCAL Fátima Lara Vivo Márquez CORT D’HONOR Fausto López Giménez VOCAL Fco Javier Cebrián Bascuñana VOCAL Fco Javier Marchante Linares VOCAL Fco. Javier Gil Banda VOCAL Fco.Javier Fajardo López VICE-PRESIDENT 2º Felipe Agudo Vera VOCAL Felipe Mantas Javier SECRETARI Fina Carratalá Pascual CORT D’HONOR Francisco Silla Andrés VOCAL Gerardo Planells Soriano VOCAL German Ramos Torres VOCAL Guillermo Muñoz Yago VOCAL Guillermo Terrón Comes VOCAL

Ivan Chinillach Quero VOCAL Izan Gutiérrez Almarcha VOCAL J.Enrique Caballero Gabaldon VOCAL J.Raúl De La Rosa Gómez VOCAL Jaime Rúa Álvarez VICE-PRESIDENT 1º Javier Gutiérrez Almarcha VOCAL Javier Gutiérrez Ramón VOCAL Javier Miquel Ricart VOCAL Javier Planells Gómez VOCAL Jesús Barrios VOCAL Jose Ant García Cerrillo VOCAL Jose enrique Perpiñá Arroyo VOCAL Jose García Cervera VOCAL Jose Gómez Bonet VOCAL Jose Luis Del Toro Sanz PRESIDENT Jose Luis García Muñoz DEL. FESTEJOS Jose Sanz Ramos PRESIDENT Jose Vte Asensi Serra VOCAL Jose Vte. De Amo Márquez TRESORER Juan Antonio Cano Almarcha VOCAL Juan Carlos Peña Sánchez DEL. ESPORTS Juanjo Miquel Ricart VOCAL Lucia Blasco Anadón CORT D’HONOR


Falla Pare Méndez Falles 2019

20

Lucia Soler Melero CORT D’HONOR Luis Mora VOCAL Luisa Sena Iglesias DEL. LOTERIES M. Carmen Guijarro Ramos CORT D’HONOR Mª Carmen Hidalgo Royo CORT D’HONOR Mª Dolores Gallent Comes CORT D’HONOR Mª Dolores Tormos Clemente CORT D’HONOR Mª José Torrijos Torrijos CORT D’HONOR Mª Luz Fides Ballesteros CORT D’HONOR Mª Soledad Merchante Castillo DEL. INFANTILS Manuel Cruz Sanz VOCAL Manuela Veliz Jurado CORT D’HONOR Marc López Martin VOCAL Mari Navarro Maestre CORT D’HONOR Mari Carmen Martin Sebastián CORT D’HONOR Mari Luz Ibáñez Marsilla CORT D’HONOR Mª Ángeles Noguera Andreu CORT D’HONOR María Aleixandre Almarcha CORT D’HONOR María Calderón Gutiérrez CORT D’HONOR María Cruz Cobo Cuadros CORT D’HONOR María Fernández Aracil CORT D’HONOR María Hidalgo Gómez CORT D’HONOR María Ramos Cobo CORT D’HONOR

María Ruiz Ortiz CORT D’HONOR Marina Almarcha García CORT D’HONOR Marisa Iglesias Murciano CORT D’HONOR Marta Gregori Capitán CORT D’HONOR MªSol Aranda Solano CORT D’HONOR Mercedes Gómez-Lobo García CORT D’HONOR Miguel Medina Ramos VOCAL Miguel Tolosa Cervera VOCAL Mireia Jara Gallent CORT D’HONOR Mireia Medina Hidalgo CORT D’HONOR Mireia Galán Noguera CORT D’HONOR Mireia Noguera Andreu CORT D’HONOR Mireia Ramón Tordera CORT D’HONOR Miriam Martínez Torrijos CORT D’HONOR MºAmparo Ávila Silla CORT D’HONOR MºJosé Parrizas Iranzo CORT D’HONOR MºJosé Silla Jareño CORT D’HONOR Mónica Arboleda Hernández CORT D’HONOR Mónica Merchante Castillo COMPTADORA Mónica Urdea CORT D’HONOR Noelia Herrero Fargallo CORT D’HONOR Noelia Mas López CORT D’HONOR Noelia Romero Vilanova CORT D’HONOR


Falla Pare Méndez Falles 2019

21

Nuria González Romero CORT D’HONOR Nuria Silla Tejero CORT D’HONOR Pablo Carrasco García VOCAL Paloma Ibáñez Marsilla CORT D’HONOR Patricia Hernández Primo CORT D’HONOR Patricia Ventura Cebrián CORT D’HONOR Patricia Sáez Orea CORT D’HONOR Paula de Amo Merchante CORT D’HONOR Paula Miquel Carrión CORT D’HONOR Paula Ramón Tordera CORT D’HONOR Pepica Pascual CORT D’HONOR Pilar Carratalá Pascual CORT D’HONOR Pilar Torres Rosas CORT D’HONOR Rafa García Conde VOCAL Raúl Martínez Galán VOCAL Remigio Comes Chust VOCAL Rocio Montoya Pérez CORT D’HONOR Rosa Colomer Chulvi CORT D’HONOR Rosa del Toro Sanz CORT D’HONOR Rosa López Salas CORT D’HONOR Rosa Ortí Fernández CORT D’HONOR Rosa Torrijos Torrijos CORT D’HONOR Rubén Aleixandre Almarcha VOCAL

Salva Gallent Comes VOCAL Sandra Cordero Montero CORT D’HONOR Sandra Planells Gómez CORT D’HONOR Sandra Ríos Gil CORT D’HONOR Santiago De La Rosa Gómez VOCAL Sara Medina Hidalgo CORT D’HONOR Saray Ortega Pérez CORT D’HONOR Sergio González Mayo VOCAL Silvia Sáez Orea CORT D’HONOR Tania García Visiedo FALLERA MAJOR Teresa Almarcha García CORT D’HONOR Thais Escrivá Muñoz CORT D’HONOR Verónica Alonso Jiménez CORT D’HONOR Verónica Esteve Puchalt CORT D’HONOR Vicente González Valera VOCAL Vicent Sanchis Carratalá VOCAL Víctor Domínguez García VOCAL Víctor Muñoz García VOCAL Virginia Álamo Tebar CORT D’HONOR Virginia Tebar Notario CORT D’HONOR Yolanda Arboleda Hernández CORT D’HONOR Yolanda Horrillo Javier CORT D’HONOR Yolanda Ramírez Monleón CORT D’HONOR


Falla Pare Méndez Falles 2019

22

Falla gran Lema: Càmping Torrent Artista: Paco Borja Secció: Primera


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

23


Falla Pare Méndez Falles 2019

24

Tu que eres intel·ligent, saps dir-me (sens pols ni palla) de què… “cordons” tracta la falla que enguany plantarem al carrer?. Mirant les dues figures que abanderen la rematada de la falla, i el cos central, està justificat, no et cregues allò que l’artista ací ha posat: un càmping a Torrent! … va de debò? Ens netejaran el barranc? No m’ho crec, parles exagerant: “bufes en caldo gelat!”. Com s’acosten les eleccions, les dues típiques figures proposen noves mesures, segurament de “farol”. Els dos ninots de la rematada, (de sabor molt espanyol) elles a soles han pensat que seria un bon reclam, interessant, convenient, lucratiu i diferent, fer un càmping ben muntat en el …barranc de Torrent!. La idea del col·loqui es manté, i de forma pelegrina es planteja fer un Càmping, un bon “càmping” …a Torrent !!!.

Com que és un “dolcet” el tema I presenta bona traça els polítics fan “lligasa” ”nugats” com a botifarres. Arreu per tots els partits, s’han d’adoptar uns sistemes que no admeten recurs, per a controlar l’abús dels mitjos i instal·lacions. (I aquells que amb el “càmping “ no combreguen, després veieu com roseguen!)


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

25


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

26


Falla Pare Méndez Falles 2019

27

De tan irresponsable faramalla es trauen conseqüències a la llum i segons diuen alguns no es tema per a una falla... i ens pot eixir molt fotut .................................................... ESCENA PRIMERA Els primers en prendre part, presentant alguna esmena, son les dones de Torrent, reivindicant el seu dret, i la seua fortalesa. Proposen a una xiqueta per ajudar en el tema amb serietat i rigor. I quan siga mes major, amb igualtat d’oportunitats que puga dur negociats de personal o contractes. I que puga dir la gent que a la ciutat de Torrent tenen tracte d’igualtat. .................................................... ESCENA SEGONA A major abundància, un golfo (jugador de “golf”) ensenya els forats recents que han deixat, incompetents, els regidors anteriors. Però això si , tot seguit t’adones i prompte es veu que van tots fent uns forats ja siga a dreta o a esquerra, que son per a fer-se creus: més fons i més arreu, i més nombrosos veureu encara que siga de nit. Però ningú alça el crit pensant amb molta “careta” “a mi no em faran la punyeta... el pròxim... més fons encara!”


Falla Pare Méndez Falles 2019

28

ESCENA TERCERA El nàufrag pensa i repensa com podria bategar si esta aïllat al seu “illot” i a més no sap nadar Els sospirs son aire i van a l’aire, les llàgrimes son aigua, i van a la mar, dis-me, polític, quan l’honor s’oblida Saps tu dir-me on se’n va?

.................................................... ESCENA QUARTA Diuen que el mon s’acaba… Però com va a acabar-se I cada dia que passa fa la cigonya més viatges. Ara ja no detura el vol com abans feia, apropant-se ara sense parar va soltant tots l’encarregat. I no porten baix del brac, un pa els xiquets, quan naixen, doncs que s’han modernitzat i duen, en lloc de pa el mòbil!, ja connectat (un perillós artefacte que pot fer-los desgraciats si no saben on posar-se.)

.................................................... LA FI DEL LLIBRET Com “el llibret” queda explicat, doncs de fer “l’indi” ja s’ha acabat

Si “cau” un premi m’alegraré. Si no me’l donen m’aguantaré

Així es que queda quasi tranquil . Xe, que vull viure fins a l’any tres mil!


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

29


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

30

Els oficis tradicionals torrentins


Falla Pare Méndez Falles 2019

31

La població de Torrent va estar dedicada tradicionalment a l’agricultura, però en no poder viure la totalitat de la població de l’agricultura féu que una part important dels torrentins buscara la manera de viure amb el comerç de productes agrícoles, tèxtils, etc. dedicant-se a l’ofici de granerer, a les indústries de la xocolata o venent gelats i orxata per diverses poblacions, guanyantse la vida. Fins fa no molts anys hi havia a Torrent gran quantitat d’oficis artesanals, que amb l’arribada de la industrialització i la modernització de la societat han anat desapareixent: carreters, aiguaders, boters, pedrapiquers, granerers,…eren oficis que configuraven l’entorn sociocultural de Torrent. Enguany hem volgut recordar alguns dels oficis tradicionals torrentins, alguns d’ells ja desapareguts a la nostra ciutat. En este llibret parlarem dels aiguaders, dels granerers, dels xocolaters i dels pirotècnics, mitjançant treballs que ja s’han publicat amb anterioritat i gràcies als quals hem pogut fer una recopilació d’experiències, testimonis i resumir un poquet d’història de com vivien els nostres avantpassats.


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

32

Els oficis tradicionals de Torrent Boro Ciscar


Falla Pare Méndez Falles 2019

33

Quan analitzem els oficis tradicionals ja perduts d’una població, podem fernos una idea de com era la societat, la indústria i els factors que intervenien perquè es desenvolupara un tipus d’activitats o unes altres. Si parlem de poblacions properes a la mar trobarem activitats relacionades amb aquest, treballs en la pesca i oficis necessaris de manteniment, reparació, distribució, etc. En zones d’interior trobaríem ramaderia i oficis al servei de l’agricultura local, però en el cas de Torrent, al llarg de la història, trobem una gran diversitat d’oficis, uns tradicionals i comuns a altres poblacions i altres que, poguem dir que són específics d’un període històric i que com si d’una moda es tractara, es multiplicaven per tota la població, fruit de la necessitat. Durant segles van existir els oficis relacionats amb el cultiu de la vinya, elaboració del vi i aiguardent, i vam trobar al pagès que sembrava i recol·lectava, el fabricant de bótes, el de cuirs, l’especulador de vins, tot un ventall d’oficis que van arribar a ser la principal activitat de la població i que van desaparèixer totalment en el moment del procés de l’activitat vinícola de la població. Al temps tenim un altre ofici tradicional com els aiguaders, que també van tenir un auge espectacular a principis de segle, quan es van instal·lar les fonts públiques i resultava més fàcil fer provisió de l’aigua a la població, que haver d’anar a buscar-la en el fonts situades fora d’aquesta. De tot just tres aiguaders a principis del segle passat, veiem com gairebé s’arriba al centenar en pocs anys, per desaparèixer en poc temps conforme les xarxes d’aigua potable arribaven als domicilis particulars. Torrent no ha tingut uns oficis tradicionals típics que destacaren a un sector industrial o productiu concret, els seus habitants han sigut veritables mestres de la supervivència en un territori àrid que ha requerit un esforç constant i diari, adaptant-se a les circumstàncies i als corrents que marcava el mercat, i les necessitats de cada època. Eren oficis on no existien els horaris, ni les vacances i molt menys la seguretat social. Una bona recopilació d’oficis tradicionals la va realitzar el professor Victoriano Andrés López en la seua obra “Torrent: Apuntes y datos muy curiosos referentes a esta villa”. Don Victoriano recopiló 21 oficios de principios del siglo XX, que expondremos brevemente: Zapateros, “Hay 180 mesitas de maestros zapateros. Si a cada mesita le ponemos un oficial y un aprendiz resultarán 540 trabajando en dicho oficio” Alpargateros, “Siete alpargaterías cuenta Torrent en su recinto, las cuales tienen unas 40 oficialas que trabajan en dicho oficio, bien en el taller, o llevándose en trabajo a su casa” Escoberos, “Se dedican a ella unos 70 entre hombres y jóvenes que a los 14 o 15 años ya empiezan su labor”


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

34


Falla Pare Méndez Falles 2019

35

Chocolateros, “existen 46 molinos o fabricas (…), bien puede decirse que habrá empleados en cada fábrica 5, lo cual da un producto de 230 personas.” Aperadores o fabricantes de carros, “Cuatro son los talleres de carruajes que hay en esta población, en los cuales trabajan 23 hombres entre maestros, oficiales y aprendices.” Toneleros, “Hay en este gremio ocho talleres con 72 oficiales y 25 aprendices que con los maestros hacen un total de 105 hombres trabajando en este oficio.” Guarnicioneros y jalmeros, “Tres casa hay que se dedican para arreglar los arreos de las caballerías, teniendo dos de los amos un oficial cada uno, de modo que entre maestros y oficiales son cinco.” Horneros, “Hay en esta villa de Torrent 24 hornos que se emplean en hacer pan para la venta propia y para llevarlo a las tiendas que lo desean, en donde también se vende.” Barberos, “Quince barberías sirven para el aseo de los hombres en esta población empleándose en ellas 321 hombres en su servicio.” Pintores de brocha gorda, “Once son los que se dedican en Torrent a este oficio, limpiando casa, blanqueando, pintando y empapelando.” Comerciantes de tejidos, “Como esta población está tan próxima a Valencia, los comercios de esta clase escasean, es decir, no hay los que a la población le corresponden por número de almas (…), hay tres comercios de esta clase.” Albañiles, “Es un respetable numero el que hay de este oficio, pues se cuentan 360, de estos hay 6 maestros, 44 oficiales y 310 obreros.” Esquiladores, “Tres hay solo de este oficio, dos hombres y un joven que está aprendiendo.” Tranviarios, “Cuéntense en esta línea tres jefes, uno de cochera y dos de línea, para 76 individuos que hay empleados entre conductores y cobradores”. Hojalateros, “Tres hojalateros tienen casa abierta en esta población, y dos hay que aunque no tienen casa abierta se dedican a trabajos del oficio, como tapar botes de conserva, hacer algún apaño, colocar cristales, et.” Caldereros, “Dos hay que se dedican a este género de trabajo, teniendo algún oficial y aprendiz que les ayuda.” Herreros, “Dos casa hay de esta industria, y en cada una de ellas hay cuatro o cinco empleados en ella.” Veterinarios, “Dos ha habido siempre aunque uno ha fallecido hace bien poco y creemos será sustituido por otro.”


Falla Pare Méndez Falles 2019

36

Farmacéuticos, “Tres farmacias existen en esta villa, regentadas por sus respectivos amos, los cuales poseen su título, todos tiene sus practicantes y sin duda que les producen bastante, pues los tres cuentan con su respectivo auto.” Médicos, “Cinco ejercen en esta población, aunque titulares del Ayuntamiento sólo son tres.” Una altra autora que ens aporta bona informació, en aquest cas sobre els oficis ambulants, és Conxa Chust Marcilla, que en el seu llibre Les xiques de Torrent, dedica un capítol a aquests, recuperant oficis que actualment són desconeguts per al gran públic: EL PELLISSAIRE, “Solia passar dilluns, s’emportava les pells dels conills que s’havien consumit a casa el cap de setmana. A les cases, les pells es deixaven assecar al corral, apegades a la paret mitgera i quan passava el pellissaire les barataven per agulles de cosir o d’estendre.” L’ALFALSER, “Passava pels carrers, a boqueta de nit, quan ja havia acabat la jornada a l’horta. Portava el carro a caramull de garbes d’herba, de la qual s’alimentaven els conills a les cases on no eren llauradors. A les cases dels llauradors ja els procuraven l’aliment portant-los alfals, brossa, fulles de verdura o algun producte de l’horta que no era prou bo per a vendre’l.” LA VENEDORA DE TERRA D’ESCURAR, “El seu producte provenia de la zona que s’anomena les Terretes. Aquesta terra blanquinosa, feta pols o en terrossos, era emprada per a escurar paelles, calderetes, calderos i qualsevol altre atuell, principalment els metàl·lics.” ELS DRAPAIRES, “Passaven pels carrers amb un carro, amb la sorra plena de palla, on guardaven peces de terrissa i ceràmica: perols, cassoles, plats o pitxers, moltes d’aquestes defectuoses, rebutjades per a la venda. Barataven aquestes peces per roba vella o antiga i “trastos vells”. EL PALILLERO, “Portava una mena de caixa o safata ampla i poc fonda penjada al coll amb unes corretges, com solien portar tots els venedors ambulants de coses menudes, on mostrava els seus productes.” L’ADOVA COSSIS I LLIBRELLS, “Treballava al carrer, a la porta de la casa on el cridaven. El seu treball consistia a ajuntar amb grapes llargues les peces de terrissa que es badaven, com els cossis, els gibrells, els cànters i les gerres que de normal eren les peses més grans i més cares.” L’ESTANYA PAELLES, “S’ocupava de recobrir amb una capa d’estany les parts desgastades o foradades dels atuells metàl·lics imprescindibles del parament de le cases com les ferrades, poals, paelles, casseroles o les calderetes.” L’ESMOLADOR, “L’esmolador es dedicava a millorar el tall de les eines caseres com les estisores, els ganivets i les destraletes. Per a esmolar feia servir una roda de pedra que portava acoblada a una mena de cavallet de fusta. Tenia un pedal que, a l’accionar-lo, amb el peu feia girar la mola. Més antigament, aquesta mola la feien girar amb la mà i la solien portar carregada a l’esquena.”


Falla Pare Méndez Falles 2019

37

EL FORMATGER, “Venia formatge fresc, de producció pròpia i el portava dins d’un poal d’aigua o en una cistella. Fins que no va començar a haver-hi neveres, s’havia de consumir en el dia.” EL CACAUER, “El venedor de cacau passava per les nits a l’hivern. Portava cacau i tramussos que eren, aleshores, les postres més populars quan feia fred i hi havia poca fruita.” EL GELATER, “A les vesprades d’estiu passaven els gelaters. El primer en pasar era Colí, que era cacauer a l’hivern i gelater a l’estiu. Passava cap a les quatre i mitja o les cinc. Quan encara molta gent sestejava ja s’escoltava el sotragueig del carret amb què cada vesprada recorria el carrer empedrat.” EL MATALASSER, “Hi havia oficis que, tot i ser ambulants, eren exercits a l’interior de les cases; un d’ells era el de matalasser. S’ocupava de fer matalassos, generalment de llana d’ovella. Solia treballar a l’entrada de les cases de planta baixa i quan treballava als pisos, ocupava el terrat o l’habitació més gran, perquè per al seu treball necessitava un lloc ample i ben ventilat.” L’EMBOGADOR I L’ENCORDADOR, “El seu treball consistia a refer o completar els seients de les cadires normals o de repòs, sofàs, tamborets i tot tipus de mobles per a seure. “

A banda dels ja exposats, Torrent va tenir altres oficis més minoritaris i especialitzats, com van ser els de brodadores i tallers de costura, les llevadores, l’ofici va arribar a tenir quatre dones donant aquest servei a la població, fotògrafs, impressors, pirotècnics, que van arribar a ser tres amb els seus respectius tallers, els ordinaris o ordinaris, i d’altres que ens recorden uns temps on les mans eren la principal o única eina que s’encarregava de realitzar les tasques de cada dia, amb una destresa i especialització difícils d’aconseguir en l’actualitat sense la tecnologia que ens envolta diàriament.


Falla Pare Méndez Falles 2019

38

L’aiguader L’aigua potable i els aiguaders de Torrent. 2012. Salvador Ciscar.


Falla Pare Méndez Falles 2019

39

L’aiguader Hermenegildo Miquel Ortí. Any 1906. Fotògraf: Martín Vidal. València. (Cedida per la familia Viñes Planells. Ref. 2.036)


Falla Pare Méndez Falles 2019

40

El treball dels aiguaders estava regulat en moltes poblacions d’Espanya des del segle XIV. Esta figura ha estat repartida per tota la península des de l’edat mitjana, i en algunes zones ha arribat quasi fins als nostres dies. A finals del segle XIX, sorgeix en Torrent la iniciativa de portar les aigües a la població. Al gener de 1891, l’Ajuntament va presentar un projecte de conducció d’aigües potables: “esta agua, en cantidad de 3,12 litros por segundo, se tomarán de las procedentes de los manantiales de San Luis y del Olmo reunidos, recogiéndolas en deposito cerrado, junto al mismo punto donde brotan, y se conducirán por tubería de hierro hasta la calle de la Ermita”, però, este projecte no va arribar a realitzar-se. Va ser en abril de 1892 quan s’inicien les gestions per a escometre l’empresa de portar les aigües potables a la població, evitant que cap d’elles tingueren una marcada vinculació política dins de la vida local. D’esta reunió va sorgir una junta organitzadora per a iniciar el projecte de la portada i distribució d’aigües potables en la població, i es va aprovar constituir una societat amb un capital social de 30.000 pessetes corresponents a 100 accions de 300 pessetes, que haurien de satisfer a raó de 25 pessetes mensuals amb un interès del 6%. Les accions serien amortitzades per mitjà de diversos sorteigs. Posteriorment s’ampliaria el capital social amb 50 accions més. A l’agost de 1895 l’adquisició de les accions per part dels socis ascendia a un total de 41.650 pessetes. La junta organitzadora es va dissoldre en una junta general celebrada l’11 de juny de 1892, constituint-se la junta directiva, que va quedar formada per: Joaquín R. Llorca Antonio Cañada Tomás Miquel Juan Bautista Daries Jaime Torán Eulogio Piqueres

President Vice-President primer Vice-President segon Interventor Tresorer Comptador


Falla Pare Méndez Falles 2019

41

Tomás Ortí Pascual Rius Tomàs Baviera Muñoz Joaquín Villalba Iriarte Jaime Torán José Planells Ramón Chuliá Blas Miquel

Secretari Vice-Secretari Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

El 13 de juny en presència del notari José Vázquez Andreu, es formava la societat “Tomás Ortí i Companyia societat en comandita”. Les accions van ser subscrites per famílies acomodades, propietaris i comerciants de Torrent, i també per nombrosos ciutadans de València, molts d’estos pertanyents a la colònia estiuenca que posseïen immobles en l’actual carrer València. Al juliol de 1892 es publica el concurs de subhasta pública per a adjudicar les obres. El 30 de març de 1894 el diari Las Provincias anunciava l’arribada de la canonada que portaria l’aigua des de la font de Sant Lluís: “Los torrentinos están de enhorabuena, lo mismo que los valencianos que deseen disfrutar de buenas aguas casi a las puertas de Valencia, pues lo que tantos años se venia persiguiendo en la importante villa de Torrente, será un hecho dentro de un par de meses. Estos días se està descargando del vapor Murcia la magnífica tubería de hierro que ha de servir para la conducción del agua de la afamada Fuente de San Luis a dicha villa, lo que la mejora realizada del ferrocarril, hace que dicho pueblo sea un buen sitio de veraneo”. L’aigua arribà a la població el 12 d’agost de 1894, data en què es va beneir i va inaugurar la font que hi ha davant de l’Ermita de Sant Lluís Bertran. Les fonts de les places de Santa Llúcia i Sant Jaume, i la del carrer Sants Patrons es van instal·lar en 1900. També es van col·locar quatre fonts en la plaça Major, una a


Falla Pare Méndez Falles 2019

42

cada cantó de la torre, en substitució d’una font que existia en la plaça des de 1851, estes fonts, a diferència de la que existia anteriorment, s’alimentaven de la nova xarxa d’aigües potables. El 14 d’abril de 1901 es va inaugurar la font del Raval, coneguda per la font de les Granotes. L’aigua que venien els aiguaders de Torrent procedia principalment de la font de Sant Lluís Bertran, ja que era la que podien carregar en la població. Alguns aiguaders també freqüentaven altres fonts com la Font de Manyes, la de la Carrasquera i la Font de l’Omet. Amb l’arribada de l’abastiment d’aigua potable a les grans ciutats reapareix de manera exponencial en un curt espai de temps la figura de l’aiguader. Les acabades d’instal·lar fonts municipals adquireixen un gran protagonisme en convertir-se en lloc de reunió i verdader àgora dels nuclis urbans. L’aiguader de Torrent s’allunya de l’estereotipo que tenien els aiguaders dels grans centres urbans de la península, ja que esta professió era exercida en estes ciutats, en molts casos, per gent sense ocupació, ni ofici. En torrent a penes existien tres aiguaders segons el padró d’habitants de 1875 i catorze en 1889. Estos aiguaders havien de recórrer llargues distàncies des dels brolladors fins a la població i més, fins i tot, si servien a la ciutat de València. En 1895 arriba a vint-i-cinc el número d’aiguaders i fins a 1903 es manté en vint-i-sis, però amb l’arribada de l’aigua potable a Torrent i la instal·lació de les fonts públiques, es duplica el número d’aiguaders en tan sols dos anys, passant a cinquanta en 1905. Conforme s’anava estenent la xarxa d’aigua potable, el número d’aiguaders va anar descendint, però el que va suposar pràcticament la desaparició total dels aiguaders va ser la construcció del dipòsit d’aigua en el pati del convent de Monte-Sión a mitjan anys 20.


Falla Pare Méndez Falles 2019

43

Els aiguaders omplien els cànters d’aigua per a beure en la font de l’Ermita de Sant Lluís i per a altres usos en l’abeurador que hi havia en la part dreta del carrer Ramon i Cajal, (Ramón y Cajal ?)entre els carrers Reis Catòlics i Sant Agustí. En els anys 20, la font del Raval també era carregada pels aiguaders. També van existir empresaris que es van dedicar al comerç de l’aigua distribuintla a l’engròs per a la seua revenda, sobretot en la ciutat de València. Fins a 1965, l’aigua de Torrent es venia en un establiment de la plaça de l’Ajuntament de València. D’entre les persones conegudes que es dedicaven a la venda de l’aigua a altres comerços, tenim notícies d’Isidro Miguel Calixto, fill de Vicente Miguel Simó, aiguader de Torrent, i Francisca Calixto Andreu. Isidro va nàixer en 1881, era el tercer de set germans, cinc barons i dos femelles, i tenien el domicili familiar en el carrer Sant Vicent, núm.26, de Torrent. Als 22 anys ja exercia la professió d’aiguader junt amb son pare i el seu germà major Vicente. Es casà amb Vicenta Fabià i va establir el seu domicili en el carrer Sant Anna, núm.34 i posteriorment en el carrer València, núm.94. per la venda de l’aigua de Torrent, realitzava els pagaments anuals en concepte d’exportació d’aigües a l’Ajuntament. Del cobrament realitzat per l’Ajuntament, la meitat era abonat al concessionari encarregat de la canalització i conservació de fonts públiques i particulars. Altres torrentins que es dedicaven a la venda d’aigua a l’engròs van ser Francisco Gozalvo Chiner i els germans Eduardo i Leonardo Ciríaco Silla. Segons consta en els padrons municipals, estos van ser els aiguaders existents en la població de 1875 a 1912. En els padrons posteriors desapareix la denominació d’aiguader i és substituïda per la de “eventual”, englobant també altres professions, per la qual cosa, resulta impossible distingir a estos. L’últim aiguader de Torrent va ser Emilio Chuliá Chardí.


Falla Pare Méndez Falles 2019

44

En el carrer Sant Jerònim, núm.1, vivia la família formada per José Chuliá Tordera, aiguader de professió, i Mercedes Chardí Alabarta. Van tindre onze fills, el més jove d’ells, Emilio, continuà la professió de son pare. Anteriorment, Emilio havia començat a treballar en el servici de tramvies, però son pare li va convèncer perquè li ajudara en el treball d’aiguader. Treballà fins a la dècada dels anys 60 distribuint aigua, sempre per a beure, amb una furgoneta, en Torrent, Xirivella i València. La seua dona, Asunción Gay Hueso, compta que l’aigua la carregava de la Font de L’Omet, i també d’una caseta propietat de l’Ajuntament, i de la qual ell disposava d’una clau. Quan es va tancar el servici d’aigua d’esta caseta, la carregava del brollador del Realon. La furgoneta tenia una bóta i distribuïa l’aigua en garrafes forrades de palma. Recorda com a més de la venda a particulars, servia per encàrrec a un dipòsit d’aigües de Mislata on es venien aigües minerals de diversos punts de la província.


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

45


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

46

Els Xocolaters


Falla Pare Méndez Falles 2019

47

Xocolaters embolicant xocolatines (1) Dolores Fernández Andreu (2) Salvador Fernández Ros (3) Dolores Andreu Almerich. Any 1925. Fotògraf:? (Cedida per la familia Fernández Calabuig. Ref. 2.747)


Falla Pare Méndez Falles 2019

48

El xocolate va entrar a Europa per Espanya provinent d’Amèrica i, hui en dia, molts països de la Unió Europa es disputen el títol de major tradició xocolatera. Cal destacar que, a la Comunitat Valenciana, ha existit sempre una dedicació especial al xocolate. El xocolate de Torrent té gran renom i és famós per la seua producció tradicional, que es remunta a mitjans del segle XIX: l’any 1856 van sorgir les dues primeres empreses xocolateres de tradició familiar. Posteriorment, en les últimes quatre dècades del segle XIX, van aparèixer una mitja centena de noves empreses que es dedicaven al dolç ofici de processar el cacau fins convertir-lo en un xocolate deliciós. Grans empreses xocolateres de Torrent han deixat d’existir amb el pas dels anys; no obstant això, els seus noms continuen presents en la memòria de la ciutat. Hi destaquen la fàbrica de xocolate de Don Salvador Ríos, la Fama Llevantina; la de José Puig, la de Mariano Gonzalvo, la de Pascual Miguel, la de la família Tormo, i moltes altres que van ser una peça central perquè la tradició xocolatera de Torrent es guanyara la fama de ser una de les ciutats amb el millor xocolate de tot (de tota o d’) Espanya. En l’actualitat, a Torrent continuen operatives només una mitja dotzena d’empreses dedicades al xocolate, com la de Pascual Andreu Alberich, que actualment regenta el seu fill, José Andreu Silla, i rep el nom de Productos Andreu. Quan va passar a les mans del fill del fundador, aquesta empresa va començar a diversificar-se i a produir, entre d’altres, torrons valencians. Amb el cacau i l’ametla com a matèria primera, després s’hi van incorporar productes de pastisseria i gelateria, sense perdre la tradició familiar de fer el millor xocolate artesanal, la qual cosa els ha fet guanyar el lloc d’honor com a empresa referent del sector xocolater. És important destacar el valor que torrentins donen al xocolate, que no només els endolceix la vida, sinó que els ompli d’orgull.


Falla Pare Méndez Falles 2019

49

Torrent: el poble dels xocolaters. José Maroto Yago Encara que el xocolate començà a fabricar-se a Espanya a principis del segle XVII, com a conseqüència del descobriment de la llavor del cacau per part dels navegants espanyols, amb anterioritat els indis maies al voltant del segle IV a. de C. ja el consideraven una beguda per als déus, igual que els asteques que el fabricaven com un afrodisíac. Els historiadors consideren que el xocolate es feia en el seu estat líquid, com a beguda, fins ben entrat el segle XIX, concretament fins el 1828 en què es va utilitzar la presa hidràulica per a l’extracció de la mantega de cacau, però els meus avantpassats diuen que el xocolate a Torrent en els seus inicis era “l’amassat” i que el xocolate en pols vingué molt després. Este fet queda confirmat en el llibre de matrícula industrial, des de 1901, consta com a “fàbrica de xocolate a la pedra” i en 1903 apareix ja com a “fábrica de chocolate movida a caballo”. Les primeres dades que tenim que fan referència a la fabricació del xocolate a Torrent són de l’any 1817 en el document Memoria de los Guardianes del convento de Montesión de Torrent, on en l’inventari del dia 13 de gener de 1817, després que els francesos evacuaren el regne i es van reintegrar els bens a la comunitat, consta, entre altres: “dos chocolateras en oficina de la enfermería y dos chocolateras en las celdas de la hospedería…”. A més, en l’inventari s’incloïen els deutes del convent i la següent referència: “Al Sr. Josef, el chocolatero de los porches, 196 reales”. També en el llibre de matrícula Subsidi de comerç any 1826 on només s’indica el nom, el cognom i l’activitat, hi apareix: Xocolaters detall: Pascual García, Tomas Ortí, Pascual Sanz, Mariano López, Vicente Ribera, Peregrin Prosper, Miguel Muñoz, Manuel Comes, Manuel Aguilar, Manuel Ribera, José Alabarta, i en 1857 en el padró municipal on ja s’indica la professió de xocolaters.


Falla Pare Méndez Falles 2019

50

En el padró municipal de 1860 consten com a “chocolatero” d’ofici tant el meu besavi Gregorio Rius Ríos, com el meu rebesavi Gregorio Rius Carsi. La fabricació del xocolate a Torrent era totalment artesanal, ja que es feia en les cases de llaurador (en la majoria de casos combinaven l’ofici de llaurador i xocolater) en el porxe del corral. Es comptava, per a la seua elaboració, amb l’ajuda de la mà d’obra familiar i s’utilitzaven, en els inicis, mètodes molt rudimentaris, ja que l’origen del xocolate que, com he dit abans, es troba en el cacau (llavor molt amarga i similar a una ametla) i s’havia de torrar i refinar, per a la qual cosa s’utilitzaven unes pedres i uns roleus (per això el nom de “Xocolate a la pedra”) amb els quals premsaven a mà el cacau fins a aconseguir una espècie de pasta a la qual, després de calfar-la, se li afegia sucre, farina, canella i vainilla. A principis de 1900, els molins de pedra a cavall van substituir la molta del cacau, que es feia a mà. Com que es combinaven l’ofici de llaurador i de xocolater, s’utilitzaven els cavalls que tenien per a treballar els camps per a moure les pedres de moldre el cacau. Com a anècdota em contava Rafael Tormo (La Cebra) que es comentava que hi havia qui, junt al cavall nugava el gos perquè... “en sa casa no volia vore parat ni el gos”. Durant la Guerra Civil espanyola, la CNT va confiscar tota la fabricació del xocolate a Torrent. Inicialment els xocolaters es varen negar a portar la seua maquinària i treballar en la cooperativa, però després de passar alguna que altra nit detinguts, finalment van haver d’accedir-hi. Encara que tots treballaven, era a sou i comandament de la sindical esmentada, i cadascú va traslladar les poques màquines que tenia a la fàbrica del sindicat, al costat de la via del FEVE, eixint pel carrer de Baviera, i es va crear la denominada “Cooperativa de Trabajadores Chocolateros de Torrent”. En aquell any de 1936 els xocolaters a Torrent que tenien marca patentada en l’OEPM eren els TORMO (El Caballo, La Cebra, Tormo, Enrique Tormo, La


Falla Pare Méndez Falles 2019

51

Colonial Torrentina) PLANELLS MIQUEL (Del Busto, Nuestra Sra. De la Salud), SEVERINO CHULIA (La Fama Torrentina), SALVADOR BENLLOCH (Salvador Benlloch), RICARDO MARSILLA (Vegat), DANIEL FERNANDEZ (El Ciervo), ANDRES CERCOS (La Sirena), VICENTE ESTEVE (Vicente Esteve), JUAN ESTEVE (El Barco, El Labrador, La Fuente), JUAN ALMERICH (La Torre), JOSE RIUS (El Paler), PASCUAL MIQUEL (El Balón), SALVADOR ROS (Mercurio), ANSELMO LERMA (El Gallo), VICENTE ROMERO (Vicente Romero, Alambra), TORIBIO MAROTO (Maroto) i SEVERINO YAGO. La Guerra Civil va acabar a l’abril de 1939 i el mateix any en setembre, esclatava la guerra europea. La llibertat de comerç i fabricació es va acabar de seguida. Van vindre els anomenats contingents, que es donaven uns per capacitat de fabricació i d’altres per justificants de factures. Però les quotes eren escasses encara que rendibles, i només donaven feina a la fàbrica en un 33 % a l’any. És quan apareix el gènere, tant en sucre com en cacau, anomenat “ESTRAPERLO”, que consistia en que si un quilo de sucre en taxa valia 5 pessetes (0,03 €), amb estraperlo costava 20 pessetes (0,12€). Esta situació va portar que, en dissoldre la cooperativa la majoria dels treballadors que hi havia i en tancar-se, es declararen com a “fabricants” per tenir dret als “cupos” de cacau i de sucre, motiu per la qual cosa al llibre de Matrícula Industrial de 1939 es declaren com a xocolaters 59 persones. Les dificultats econòmiques i de proveïment van donar lloc a especulacions i abusos de tota mena. Això últim porta com a conseqüència la creació d’un cos d’inspecció anomenat FICALIA DE TAXES que a tots els que es dedicaven a la indústria de l’alimentació els tenia en permanent inquietud. Com anècdota cal dir que es pagaven unes taxes, fins i tot, per entrar xocolate en el tramvia a València, i alguns amagaven el xocolate en “coixineretes” sota els seients per a no pagar.


Falla Pare Méndez Falles 2019

52

Els mercats per a la indústria del xocolate de Torrent eren els de la província de València i Castelló. Cada xocolater tenia la seua ruta o “volta” a la qual a principis de segle es dirigia a peu (portant el xocolate en un sac al llom) o en carro, visitaven als clients personalment, i deixaven la mercaderia al domicili. El meu iaio tenia la volta per Castelló i eixia de bon matí amb el carro, i tapava el xocolate en palla fins al “Ventorrillo” (Sagunt), on feia la nit i a la matinada tornava a mamprendre la ruta fins a Betxí (hem de tenir en compte que els carros en aquelles dates no disposaven d’aire condicionat, per la qual cosa havien de viatjar principalment de nit per a evitar les hores de major calor). Dins dels carros posaven uns enormes caixons de fusta en els quals anava el xocolate, per a evitar que arreplegara les olors del carro, i durant la guerra més d’una família entrà o isqué de Torrent amagada dins de d’estos caixons. El iaio de Rafel Andreu (XOCOLATES ANDREU) tenia la volta per Bunyol, Requena, Utiel, Caudete, Casas i Corrales de Utiel, Las Cuevas, Camporrobles…. i portava en el carro un tir de mules, que en arribar al “portillo” de Bunyol havien de ser reforçades amb dos mules més per a poder pujar el port. L’evolució del xocolate a Torrent fins a arribar a les 52 fabriques que hi havien l’any 1960 ha estat impulsada per dos motius: en primer lloc, com he comentat abans, pel tancament de la Cooperativa de Xocolaters al 1939 i la quantitat de treballadors que es varen presentar com a “fabricants”, i en segon lloc, pels relleus generacionals. En el cas de la meua família, tant els iaios paterns com els materns eren xocolaters, del meu iaio Yago el fill major José van crear una indústria xocolatera (Chocolates KAZAN y BOLIN) i els dos germans Boro i Severino continuaren fabricant xocolate (OGAY) i caramels al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, i ma mare i mon pare continuaren la fàbrica de xocolate del meu iaio TORIBIO en l’any 1956 (MAROTO), tot i que mon pare (Maroto Rius) ja venia de dos branques de famílies xocolateres: Toribio MAROTO y Gerardo RIUS (El Paler) que tenia la fàbrica al carrer de l’Ermita i va instal·lar el primer molí de cacau a vapor a finals del segle XIX.


Falla Pare Méndez Falles 2019

53

En el cas de la família Piles, en la segona meitat del segle XIX, José Piles Baixauli, amb el seu germà Enrique varen heretar de son pare l’activitat de la indústria de fabricació de xocolate, sempre compaginada, com he dit abans, amb l’agricultura. En les següents generacions la fàbrica va passar als hereus, de José a José Piles Simó i d’Enrique al seu fill Enrique Piles Negre, fins l’any 1960 en què es quedà com a únic propietari José Piles Simó. El nom comercial que utilitzaven des de 1945 era CHOCOLATES EL BALON i la seua “volta” era la de Puçol, Sagunt, Almenara, Xilxes, Moncofa, Nules, Borriana fins el Grau de Castelló. A mitat del segle XX la fabricació de xocolate a Torrent ja incloïa, a més de l’anomenat “bollo redó”, el de pastilla, el bollet i el de pols o a la tassa. Per a fer-nos una idea de com d’amarg resulta el cacau, cal dir que en el xocolate en pols per cada quilo de cacau és necessari afegir sis de sucre. Però no puc parlar del xocolate a Torrent sense anomenar l’empresa que fou més representativa de totes: CHOCOLATES LA CEBRA. Tomás Tormo, el sarrier, fabricava a finals del segle XIX el chocolate “EL CABALLO” i va tindre tres fills: Tomás Tormo (Chocolates EL CABALLO) Enrique Tormo (Chocolates LA CEBRA) y José Tormo (Chocolates KATI). L’any 1948 s’inicia l’expansió de LA CEBRA amb campanyes de publicitat en ràdio, premis i regals en les fundes del xocolate. Arriba a ser la setena empresa nacional de fabricació de xocolate, amb 150 treballadors, 25 delegacions a tota Espanya i amb mercat d’exportació (Països Àrabs, principalment). Altres marques de xocolate en Torrent, a més de les ja nomenades, han sigut: AGUSTÍN ANDREU, ALGARRA, AMATORCHU, BARRITA YACK, BELINDA, BLUSIN, BOMBONEL, BRIONES, CAO, CAPRICHO, CAUPAN, CERVERA, CHELO, CHULIA, DALILA, DAVID, EL AUTO, EL AVIÓN, EL BIZCOCHO, EL BUFALO, EL CABALLERO, EL CAIMAN, EL CID, EL COLEGIAL, EL COYOTE, EL KAID, EL LINCE, EL QUIJOTE, EL SOL, ESTEVE, FABEL, FRANGER, JOVINA,


Falla Pare Méndez Falles 2019

54

KALYN, KINLE, KIRA, LA CIGÜEÑA, LA ESTRELLA, LA FAMA MACARENA, LA HUERTAMA, LA LIRA, LA TAZA, LA YUNTA, LAS TORRES DE SERRANOS, LERMA, LINCE, LOS ÁNGELES, LOS CLAVELES, LUISIN, MADERCAO, MAR Y CIELO, MARAVILLA, MARCILLA RIUS, MARFIL, MENFIS, MIQHI, MIRABEL, MITOR, MITORCAO, MO-HER, MONTE SIÓN, MONTEKEL, NURIA, PINOCHO, PLAMI, POPEYE, PRODUCTOS GOZALVO, PRODUCTOS SUCRAO, PRODUCTOS VAM, PROSPER, PU-MI, RICARDO YAGO, ROBINSON, ROMERO, SAGRADO CORAZÓN DE MARIA, SALVADOR YAGO, SAN PANCRACIO, SANTA TERESA, SANZ, SEMYTROPYN, SILPU-CAO, SILVINO PUIG, SORIANO, SUAY, TIGRE, TORRENT, TRITÓN, TU AMIGUITO, VANGUARD, VICENTE CHULIA, YACK, I PER ÚLTIM YOLA. Per a finalitzar, i com anècdota, recorde que l’any 1999, el meu amic i escultor Vicent Pallardó em comentà que l’Ajuntament de Torrent li havia encomanant que fera una escultura en homenatge als xocolaters de Torrent i, coneixedor del meu historial xocolater, en demanà paréixer sobre el que calia fer. Jo li vaig dir que el que més recordava de la fàbrica dels meus pares era quan venia a bollar a casa (a tant el bollo) “El pablanquero” (José María Meseguer Anchel), i quan jo tornava de l’escola i el veia bollant sempre em donava un pessiguet de xocolate per a berenar. Este record és el que podem vore reflectit a l’escultura d’homenatge als xocolaters torrentins que es troba a l’avinguda del nostre poble .


Falla Pare Méndez Falles 2019

55

Xocolaters embolicant pastilles de xocolate i xocolate redó (1) Amparo Muñoz Mora (2) Carmen Silla Martí (3) Severino Yago Muñoz (4) Concepción Mora Silla (5) Salvador Yago Muñoz (6) Concepción Yago Muñoz. Any 1945? Fotògraf:? (Cedida per la familia Yago Torrent. Ref. 2.824)


Falla Pare Méndez Falles 2019

56

Els pirotècnics La pirotècnia en Torrent. 2009. Salvador Ciscar.


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

57


Falla Pare Méndez Falles 2019

58

De tots es coneguda la influència que ha tingut i, té, la pirotècnia en el poble valencià. En cada acte festiu que celebrem els valencians sempre va acompanyat d’un espectacle pirotècnic. D’entre totes les festivitats on podem trobar la presència de l’art pirotècnic, és en les festivitats falleres. En falles la pirotècnia deixa de ser un complement dels actes i passa a ser un component més de la festa. Centrant-nos en la història de la pirotècnia a Torrent, sabem de l’existència dels traquers torrentins gràcies a diversos estudis d’historiadors de la nostra ciutat, gràcies als que podem saber que es tracta de diverses famílies amb les seues respectives generacions, de persones que en el seu temps van arribar a ser els impulsors de la traca valenciana. Torrent va tindre també les seues sagues de pirotècnics. El primer pirotècnic torrentí va ser, Bautista Marzal Mir, nascut en 1728, i domiciliat en el carrer santa Anna. Les primeres famílies de pirotècnics en Torrent les tenim a cavall dels segles XIX i XX, i tres són les famílies que posseeixen tallers pirotècnics en la població: Parra, Jericó i Miquel. Es tracta de tres famílies que junt amb les que existien en l’època, es constituïen en els pioners de la pirotècnia valenciana, ja que són hereus dels coneixements orals que s’havien transmès de generació en generació pels primers traquers i són al mateix temps, els inventors de les noves creacions pirotècniques. És de suposar que va haver-hi necessàriament un principi o evolució en estes famílies que els van portar a fer de la pirotècnia, la seua professió, perquè pel tipus de treball, precarietat laboral i risc que entranya la seua professió, ningú se feia traquer de la nit al matí en aquella època, sense que haguera un nexe amb un ofici anterior relacionat amb la pólvora.


Falla Pare Méndez Falles 2019

59

Família Jericó El cognom Jericó pertany al grup de famílies assentades en Torrent a partir de finals del segle XVIII. En la segona meitat del segle XIX, Julián Jericó començà la seua activitat com a traquero en la vila de Torrent. A pesar de ser un dels primers tallers que van existir, encara podem trobar perfectament les seues restes. El taller estava situat en una de les coves del barranc de torrent, exactament a l’entrada de la població per la carretera que uneix Alaquàs amb Torrent. A penes comencen a creuar el pont distingim en la paret del barranc una cova a uns tres metres de profunditat. Fa unes dècades encara es podia accedir a elles per una senda des de l’inici de la passarel·la del pont, però actualment l’abandó i la gran quantitat de fem i runes, fan quasi impossible el seu accés. El taller estava compost per tres estades: un depòsit magatzem interior de 4 metres quadrats aproximadament i excavat directament en la roca sense finestres ni cap ventilació, una estada d’uns 10 metres quadrats a la que s’accedia directament per la porta d’entrada amb una finestra en la part esquerra que donava al barranc, i una altra xicoteta habitació en la part esquerra amb una xicoteta finestra. Originàriament s’observa que era una xicoteta cova natural de barranc amb dos entrades, que van ser tancades per dos murs on es van obrir una porta i dos finestres, enfront de la cova hi ha una esplanada tipus terrassa d’uns 4 metres d’amplitud, on es duien a terme les labors de fabricació. Este taller va estar en funcionament fins mitjan de la dècada dels anys 30. En l’actualitat, res fa sospitar que este lloc va ser un taller de pirotècnia. Julián Jericó va ser un dels principals pirotècnics del seu temps i era requerit per a qualsevol acte festiu de les poblacions pròximes. En la seua època no existien les mascletades com les coneixem actualment, és l’època dels Mestres de traca, i sabem que Julián arribà a ser un verdader mestre en l’elaboració de traques de gran longitud.


Falla Pare Méndez Falles 2019

60

El segon membre de la saga va ser Vicente Jericó Labarta, nascut en 1859. Va començar a treballar de molt jove amb son pare, arribant a aconseguir gran fama i èxits a principis del segle XX. Vicente Jericó es dedicà tant a la fabricació de traques, trons i masclets, com a la de carcasses valencianes. Es casà amb Teresa Velert Hernández, van establir el seu domicili en el carrer Sant Blai núm.40, i van tindre 8 fills, Vicente, Gaspar, Alfredo, Teresa, Cecilia, Francisca, Ramón i Francisco. Els tres fills majors van constituir la tercera generació dels Jericó, i van començar a treballar com a pirotècnics simultàniament, junt amb son pare. En 1903, ja figuraven inscrits en el padró municipal com a pirotècnics a primerenques edats: Vicente, amb 21 anys, Gaspar, amb 19 i Alfredo, amb 16. Gaspar Jericó Velert va contraure matrimoni amb Asunción Climent, i van tindre 4 fills: Alfredo, Asunción, José i Carmen, estos havien d’haver constituït la quarta generació de pirotècnics sinó s’haguera produït l’explosió del taller. Asunción Climent treballava també en el taller en l’elaboració dels trons de bac, sent la pirotècnia de Jericó, l’única de les existents en la població que els fabricaven. L’activitat de la família Jericó es va mantindre fins a l’explosió de la pirotècnia, creient que este fet, junt amb el parèntesi que va suposar la guerra civil de 1936 a 1939, va fer que l’activitat no es reprenguera i desapareguera totalment la saga dels pirotècnics Jericó. La senyora Concepció Roca Albiol, esposa de José Jericó Climent, ens aportà la narració dels fets del que va ocórrer, tal com se’ls va contar la seua sogra, la senyora Asunción Climent. Alfredo Jericó, besnét del primer pirotècnic, comptava amb l’edat de 12 anys i ja ajudava en les tasques del taller. Segons pareix el jove es trobava en la porta de la boca de la cova fumant un cigarro, cosa que tenia terminantment prohibida, en primer lloc per la seua primerenca edat, com és lògic, per fer-ho en un lloc d’estes característiques. Vicente Jericó, el seu iaio, s’acostà en eixe moment al taller, i Alfredo fruit del nerviosisme per


Falla Pare Méndez Falles 2019

61

a que no el vera amb el cigarro en la mà, tirà la punta del cigarret a l’interior de la cova, bastant un poc de mixtura de pólvora en el sòl perquè es produïra l’explosió. L’únic accidentat va ser Alfredo que parcialment cremat va eixir despedit al fons del barranc, que en aquella època portava aigua i gràcies a açò va poder sufocar les flames, encara que les cremades li van deixar seqüeles durant tota la vida. Després d’este accident, el polvorí s’abandonà i es va tancar la pirotècnia. En l’actualitat, descendents de la família Jericó continuen vivint en Torrent. Família Parra L’inici de la família de traquers Parra el situem a mitjan segle XIX. Els germans Tomàs i Pasqual Parra Mora són els primers de què es tenen notícies, sent molt probable que existisca una generació anterior. Tomàs va nàixer en 1833, es casà en 1878 amb Consuelo Parra Ferris i va tindre només una filla. Res es coneix sobre la seua activitat pirotècnica llevat que amb este epígraf tenia registrada la seua professió i que residia en el carrer Sant Blai, num. 3. El seu germà Pasqual va nàixer en 1850 i d’ell si que hi ha algunes notícies. La primera documentació que anomena Pasqual Parra la trobem en el número especial del periòdic “Crònica” de l’11 d’agost de 1899, anunciant un castell de focs artificials dins del programa de festes patronals, que a més ens informa de la seua participació en la fira de juliol de València: “Castillo de fuegos artificiales, confeccionado por el laureado pirotécnico, hijo de Torrente, D.Pascual Parra, que tanta gloria ha adquirido en tan difícil arte y tan bien sentada ha dejado su reputación tantas veces como ha ido a la Feria de Valencia” Pasqual vivia al carrer Vora Sèquia, actual Gómez Ferrer, i va tindre set fills: Pasqual, Ricardo, Carmen, Albina, Adelina, Dolores i Emilio. D’estos, Ricardo continuà amb l’ofici de son pare, domiciliant-se en la plaça Mestre Giner i


Falla Pare Méndez Falles 2019

62

posteriorment, en la plaça de Sant Roc, on molts torrentins actuals encara el recorden amb el seu malnom de “Cañizares”. Rafael Royo Martínez, veí i membre de la falla plaça Sant Roc, recorda com al eixir de classe, anava a les portes del domicili de Ricardo Parra i ajudava a la seua dona en l’elaboració dels embolcalls per a coets. Durant el període que durà la guerra civil, 1936-1939, com es lògic, es paralitzà la indústria pirotècnica i una vegada finalitzada, Ricardo Parra restableix la seua activitat com a pirotècnic com podem comprovar en la notícia publicada en l’”Eco Antoniano” num. 1 de data de juny de 1939: “Solemnes fiestas que la Pía-Unión de San Antonio de Padua celebra en honor a su Santo Patrón en los días 12,13,14,15,16,17 y 18 del corriente mes de junio de 1939. Año de la victoria.(...)Día 18. A las doce, disparo de un gran Castillo de fuegos artificiales en el Parque del Conde de Vallesa y de Mandor por el afamado pirotécnico don Ricardo Parra (a) “Cañizares”

El taller de la família Parra estava situat en el barranc, a mitjan camí dels tallers de la família Miquel i Jericó. En l’actualitat ja no hi ha cap rastre de les dos casetes que formaven la pirotècnia Parra, excepte dos garroferes que inclús hi ha al costat d’on es trobaven les casetes. El taller de Ricardo Parra s’incendià en diverses ocasions, sense arribar a produir-se grans explosions, perquè en cap d’estes havia emmagatzemat gran quantitat de material. A més, es va produir en hores que estava el taller tancat i pel que mai van registrar danys personals, tal vegada siga este el motiu del mal geni que, segons diversos testimonis orals, tenia “Cañizares”, perquè si alguns xiquets s’acostaven massa prop al taller, Ricardo eixia amb una vara per a espantar-los. En la dècada dels 60, “Cañizares” va cessar la seua activitat, i amb ella, va desaparèixer la tradició pirotècnica de la família Parra.


Falla Pare Méndez Falles 2019

63

Família Miquel, “Cafís” Francisco Miquel Silla, va ser l’iniciador d’esta família de pirotècnics, conegut per tots ple malnom de “Cafís”. Sens dubte és la família de pirotècnics més notable que ha existit a Torrent i també és de la que es disposa més informació, perquè la seua activitat desgraciadament, va cessar a principis dels anys 60. Francisco Miquel Silla va nàixer en 1860, vivia en el carrer Sant Blai num.34, en el mateix carrer que la família de pirotècnics Jericó. L’especialitat que desenrotllà Francisco Miquel, va ser l’elaboració de grans traques que arribaven a mesurar diversos centenars de metres. Francisco Miquel Vilanova “Cafís” va ser el segon membre de la família que va prosseguir l’activitat pirotècnica; va nàixer en 1878 i treballà de traquer durant tota la seua vida. Es casà amb Francisca Conejeros Enguidanos, i van tindre 4 fills, Elena, Úrsula, Josefa i Francisco. Molts torrentins inclús el recorden sempre amb el bastó que utilitzava per a assentar-se recolzant-se en ell. Va ser el primer traquer que disparà una traca per l’aire subjectada a una corda, quan sempre en Torrent, les traques es col·locaven en terra i se subjectaven els trams amb uns ferros clavats en el sòl. El primer taller el va instal·lar en les coves d’Òstia, del barranc de Torrent, i posteriorment, es van construir a un centenar de metres de les coves, a la partida de l’Alter, les sis casetes que formarien el taller definitiu. Este recinte es trobava tancat per un cèrcol de fils d’aram. La pirotècnia de “Cafís” abastia de coets i traques pràcticament a quasi totes les poblacions de la província, els viatges en carro carregats fins dalt de material era una constant que es repetia en la temporada de festes estivals dels pobles de València, tant en la costa com en l’interior. Francisco Miquel Conejeros va ser la tercera generació de pirotècnics de la família “Cafís” i ell portà el nom de Torrent al més alt del panorama pirotècnic nacional. Durant la dècada dels 50, la pirotècnia “Cafís” arribà a ser de les més importants


Falla Pare Méndez Falles 2019

64

del país, fabricant les immillorables traques i carcasses. La producció del taller era tant per a consum propi en els espectacles que realitzava com per a altres pirotècnics, que constantment li encarregaven traques de luxe i castells de focs artificials. José Enguidanos recorda com son pare, Francisco Enguidanos “El Roig”, treballador de la pirotècnia “Cafís”, li contava que els traquers de menor entitat acudien al taller i sol·licitaven l’elaboració de carcasses per a les faenes que li anaven sorgint, i Francisco Miquel prenia nota exacta del nombre i tipus de carcasses que necessitava i junt amb un operari es tancava en la caseta per a fabricar-les, ja que la composició mescles i procés d’elaboració estava zelosament guardada en velles llibretes on s’havien anat anotant durant anys tota les experiències i coneixements que havia adquirit la família. Quan van aparèixer les primeres carcasses japoneses en els certàmens de València, i aquelles que desplegaven paracaigudes i descendien suaument il·luminant la nit meravellant el públic, “Cafís” no va tardar a esbrinar com es fabricaven. Era verdader treball, un treball d’investigació obligatori per a estar al dia en totes les novetats que es presentaven de l’exterior de les nostres fronteres. Els nous artefactes s’aconseguien, es desmuntaven i disseccionaven minuciosament i després s’intentaven reproduir, i en molts casos, s’aconseguia perfeccionar. Com deia Pepe Enguídanos, un petard el fa qualsevol però l’elaboració d’una carcassa amb els seus canvis, els seus efectes i colors, és una altra cosa. Francisco Miquel va ser el primer pirotècnic torrentí que disparà a la plaça de l’Ajuntament de València durant la setmana fallera. Des de 1952 va acudir durant set anys a esta cita, que suposà la major satisfacció que pot tindre un pirotècnic. També executà una de les arts traqueres valencianes més espectaculars, la “disparà a núvol o nuvolà”, consistent en disparar des de la terrassa d’edificis, en la majoria dels casos en campanars que tenien una torre plana, i en el cas de Torrent es realitzava des de la Torre. El muntatge era prou complicat perquè calia pujar fins a la terrassa, i en el cas de la Torre, no es realitzava per la fatxada, com ocorria en els campanars d’altres poblacions on es també es disparaven “nuvolades”, a la Torre es pujava tot el material per les estretes escales interiors. Una vegada en la terrassa, Francisco, com bon


Falla Pare Méndez Falles 2019

65

“mestre de traca” que era, marcava en el reduït espai disponible tots els morters, eixides i bengales que formarien la disparà, de tal manera que es poguera controlar perfectament i sense risc l’ordre d’encesa i el desenrotllament de la “nuvolà”. El resultat era espectacular, a l’altura que per si sols aconseguien els focs se li afegia els trenta metres que té la Torre. Aquelles “disparades a núvol” de “Cafís” dels anys 50, no es van tornar a repetir fins passat mig segle quan la festa de Moros i Cristians recuperà en els nostres dies esta disparà en un dels seus actes. Francisco Miquel, personalment estava vinculat a les festes de sant gaietà, (Sant Gaietà) del que va ser un gran devot, perquè com ell deia, havia aconseguit diversos favors del sant. A inicis de la dècada dels seixanta la pirotècnia de Francisco Miquel era una empresa família fortament consolidada i dins de la seua activitat, era una de les més importants i de major projecció de València. El fatídic matí del 16 d’agost de 1960 marcà la fi de la pirotècnia “Cafís” i pràcticament, el de la història de la pirotècnia torrentina. Abans d’esta data no s’havia registrat cap accident pirotècnic en la família, excepte l’explosió d’una carcassa a ras de sòl en la plaça de l’Ajuntament de València, que afectà a Miquel Conejeros, al que li va deixar algunes seqüeles en una cama. El dia 16 d’agost és la festa de Sant Roc, i gràcies a esta circumstància en el taller no es trobava emmagatzemada gran quantitat de pólvora i explosius, perquè el dia anterior s’havien disparat en diversos actes amb motiu d’esta festivitat. Francisco Miquel Conejeros havia eixit a tractar uns assumptes de treball i arribà al polvorí sobre les dotze menys deu i es va dirigir a la caseta principal on es trobaven tots els treballadors. En esta estada era on es realitzaven treballs de muntatge en general, trons de metxa, traques, etc. Francisco entrà i es llevà les ulleres de sol, i dirigint-se a Paquito, el seu fill, li va dir que es


Falla Pare Méndez Falles 2019

66

passara “als trons d’avís”, en la caseta del costat. A l’instant d’entrar Paquito en la caseta es va produir l’explosió, quedant totalment destruïda i morint este, pràcticament en l’acte. Tota la fogonada que va eixir de la caseta va agafar de ple al seu iaio Francisco Miquel Vilanova que estava en la porta de la caseta de davant, deixant-lo molt mal ferit i morint tres hores desprès del seu ingrés en l’hospital. L’accident de la pirotècnia “Cafís” va sumir en una gran consternació i dolor a total la població, ja que tot el món coneixia i apreciava la família.


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

67


Falla Pare Méndez Falles 2019

68

El Granerer: un ofici artesanal desaparegut Adrià Besó Ros.


Falla Pare Méndez Falles 2019

69

Granerer torrente pels carrers de València. Any ¿? Fotògraf:? (Cedida per la familia Beguer Esteve. Ref.772)


Falla Pare Méndez Falles 2019

70

Ja en el segle XV els veïns de Torrent arrendaven, juntament amb els d’altres localitats, alguns termes municipals propers, on poder explotar la calç, la llenya i la palma, aquesta última sens dubte per la confecció de graneres. Així, tenim un document del 1456 pel qual el senyor de Picassent i Alcàsser, en Galceran Vidal arrendà el terme de Picassent per un preu de 6 lliures a diversos homes de Quart, Torrent, Aldaia i Mislata, a fi que explotaren, actuant en nom d’aquests últims els moros de Mislata Abraïm Palau i Ubaquer Aydaqui: <<…ad faciendum in dicto termino calç, lenya et palma pro hominibus locorum de Quart, de Torrent, Aldaya, et de Mislata, cum abrahim Palau et Úbaquer Aydaqui, aganeris dicti loci de Mislata…>> El granerer, segons ens diu el diccionari, és aquella persona <<fabricant o venedor de graneres>>, mentre que la granera és un <<utensili compost d’un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l’extern d’un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar de la terra o d’altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia. (o altres brutícies)>> Avui es molt difícil trobar a les nostres cases una granera tradicional, feta de palma, o veure als nostres carrers un granerer. Aquest ha estat el motiu de m’incità a donar a conèixer la seua figura, tot considerant-lo com un dels prototipus de l’home torrentí. He indagat quina era la seua forma de vida, mode de treball, costums, etc. Així amb el present estudi intente la seua recuperació, al menys escrita, a fi que tothom conega com era aquest ofici, habitual durant segles als nostres carrers i als nostres camps, avui a punt de passar a la història i a l’oblit. La informació necessària per a confeccionar aquest treball l’he obtinguda gràcies a nombroses i continuades entrevistes a dos granerers. El primer d’ells, Pascual Ruà Andreu, va nàixer a Torrent el 1915, fill i net de granerers. El seu pare i germans li ensenyaren l’ofici des de xicotet, com era costum. L’altre, Manuel Chust Beltrán, va nàixer a Torrent el 1914, fill d’una família de llauradors.


Falla Pare Méndez Falles 2019

71

En casar-se amb una filla de Bautista Navarro Almerich, el seu sogre li va ensenyar aquest ofici, al qual ha estat dedicat més de quaranta anys. Aquest ofici ha anat transmetent-se de pares a fills, de generació en generació. A més del seu treball de granerer també es veien obligats a realitzar altres activitats per tal de subsistir més folgadament. Així les diverses activitats del granerer estaven sempre relacionades amb els sectors primari i secundari. Generalment treballaven de manobres, agricultors, fusters..., sempre de forma temporal, que complementava la seua activitat laboral al llarg de l’any. Segons Pascual Ruà, el 1936 havia uns 90 granerers a Torrent; en l’actualitat la professió ha desaparegut, i ha estat substituïda per les noves indústries que fabriquen les graneres amb materials plàstics. De la identificació i integració del granerer amb Torrent, n’és una mostra significativa la seua vinculació a la vida i costums de la població, tot participant i desfilant tots els anys en les cavalcades de les festes locals oferint graneretes al públic assistent a la festa. Una vegada reunida les primeres matèries necessàries, el granerer havia de trobar uns mercats en els quals confeccionar i posar en venda els seus productes. Cada família de granerers tenia tradicionalment unes àrees de mercat assignades, que ens transmetien, juntament amb l’ofici, de pares a fills. Quan un granerer arribava a un poble per a vendre les seues graneres, passejava pels seus carrers fent-s’hi conèixer pel crit de <<el granerer>> o, de vegades, mitjançant el so d’una trompeta. D’aquesta manera les dones que es trobaven treballant dins les cases podien adonar-se de la seua presència. Si una dona tenia alguna granera vella per a fer, eixia al carrer i l’avisava. El granerer agafava la granera, li arrencava amb les tenalletes les tatxes del bracet per a desfer-la i la tornava a fer aprofitant el mateix mànec si es trobava


Falla Pare Méndez Falles 2019

72

en bon estat. En cas contrari era ofert pel propi granerer, el qual cobrava el seu import juntament amb el de la confecció de la granera. D’aquesta manera el granerer continuava passejant pels carrers de la població buscant nous clients. Quan s’acabava la jornada, tornava de nou a Torrent. Aquesta activitat, encara que es realitzava esporàdicament durant la resta de l’any, prenia especial èmfasi des de setembre a maig, doncs en els altres mesos l’activitat del granerer se centrava en la recol·lecció de la palma. Una granera s’estropeja més a l’estiu que a l’hivern, no sols per la seua major utilització sinó també per la presència del vent de ponent que ataca la palma. Malgrat això el granerer aprofitava aquests mesos per vendre els seus productes, condicionat també per l’oratge, doncs si plou amb freqüència i les terres són mullades, no pot eixir a treballar a jornal al camp. La venda de les graneres es realitzava diàriament, encara que el dies de pluja intensa es veia interrompuda en fer-se difícil el trànsit pels carrers. La jornada laboral començava sobre les set o set i mitja del matí. En aquesta hora el granerer eixia de casa amb el sarrió carregat sobre el muscle, en el qual portava les ferramentes i materials per a desenvolupar el seu treball. D’aquesta mateixa forma tornava a Torrent sobre les dues les migdia, acabada la jornada de vendes. La resta del dia es dedicava a realitzar altres treballs, relacionats o no amb l’ofici de granerer. Com s’ha pogut observar, el granerer ha estat un personatge fortament arrelat a la vida torrentina. Per això la seua figura ha ocupat un lloc destacat dins la literatura popular, no sols a Torrent, sinó en altres poblacions veïnes, en les quals s’arriba a identificar el granerer i les graneres amb la nostra ciutat.

- - - -

<<Granerer...de Torrent>>. <<A Torrent, els granerers: -Granerers, ama!>>. Com et diuen? Vicent


Falla Pare Méndez Falles 2019

73

- - - -

D’on ets? De Torrent Quin ofici tens? Granereeeeeeer.

Tanmateix la popularitat del granerer no sols romangué en la nostra comarca, sinó que s’estengué al llarg de totes les terres on acudia a tallar palma i a vendre els seus productes, tal i com ens volen mostrar aquests tòpics d’una manera hiperbòlica.

-

Granerers com a Torrent no el trobaràs en cap de banda, puix en la sarieta al coll corren més de mitja Espanya.

L’home torrentí, identificat ací amb el granerer, s’ha destacat ja des de l’antiguitat per la seua laboriositat i diligència. D’ací que hom torne a identificar aquesta prosperitat de Torrent amb les graneres, produïdes pel granerer. Per tal d’aconseguir-ho fan servir dues paraules, fonèticament iguals per semànticament distintes si es prenen juntes o separades. Netejant estàs i és de veres el que creus que està brut. Ai Torrent! ¡que gran eres!


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

74


Falla Pare Méndez Falles 2019

75

COMIAT FALLERA MAJOR 2018

Esther Peris i Roig

Estimada família, Escriure el comiat... que difícil és això! M’acomiade d’un any màgic i inesborrable, però açò no és un adéu sinó un fins després, perquè quan una cosa t’aporta tant com és la meua comissió no em puc acomiadar, perquè sempre es torna on s’és feliç. Al llarg d’aquest somni meravellós he aprés coses noves sobre la nostra tan volguda festa i he fet noves amistats que possiblement perduren per sempre, les famílies dels meus companys Ana, Antonio i els Joses; no podria haver sigut millor.

I eixa màgia que he viscut jo, vull que la visqueu vosaltres també, Tania, Olivia i David. No perdeu ni un segon i sigueu una família, perquè vos puc assegurar que és el millor any possible. Jo enguany tinc la sort de poder viure un altre somni: formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de Torrent. Per a mi serà un gran orgull veure desfilar a la meua volguda comissió. No sé què sentiré, però segur que se’m fa un nus al cor, on vos porte a tots. Visquen les falles 2019!


Falla Pare Méndez Falles 2019

76

RESUM FALLES 2019

La primera foto dels nostres representants de les falles 2019. Tania, Olívia i David en el dia de la demanà.

Les dones de la falla el dia de la demanà.


Falla Pare Méndez Falles 2019

77

Una representació de la nostra falla en l’elecció de les Falleres Majors de Torrent.

Gaudint del dia de tots els valencians, el 9 d’octubre. Els més xicotets també s’ho passaren molt be.

Som una gran família que no cabem en una foto.


Falla Pare Méndez Falles 2019

78

Els representants infantils de l’any 2018 i de l’any 2019 en el sopar de proclamació.

Les dones el dia del sopar de proclamació amb Tania, nostra Fallera Major.


Falla Pare Méndez Falles 2019

79

Els actors i les actrius de la falla Pare Méndez en el concurs de teatre infantil.

El dia que els nostres representants van penjar els quadres al nostre casal. Els representants de l’any 2018 i 2019 en l’elecció del president de l’any.

L’escenari de la presentació de les nostres falleres majors i presidents.


Falla Pare Méndez Falles 2019

80

Els actors del teatre que van fer el dia de la presentació.

Les jugadores de futbol del partit benèfic que férem.


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

81

El sopar de les dones de la falla.

Participant en els concursos culinaris. Descobrint el nostre betlem guanyador del segon premi al concurs de betlems.

En la visita del Rei Baltasar al nostre casal.


Falla Pare Méndez Falles 2019

82

HIMNE A TORRENT José Ortí Soriano, música.
 Jesús Huguet Pascual, lletra.
 Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l´esforç d´una terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d´un poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l´essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!!


Falla Pare Méndez Falles 2019

83

HIMNE COMUNITAT VALENCIANA

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!


Falla Pare Méndez Falles 2019

84

PROGRAMA D’ACTES 2019 Dissabte 13 d’octubre es va oferir el sopar de Proclamació de les nostres falleres majors 2019, en el Restaurant Los Abetos II. ...................................................................... Dissabte 17 de novembre, al saló Parroquial, va tindre lloc la Presentació i l’exaltació de les nostres Falleres Majors, Tania i Olívia. ...................................................................... Divendres 1 de febrer, presentació del llibret i dels esbossos. ...................................................................... Diumenge 10 de febrer, jornada esportiva (esmorzar i dinar). ...................................................................... Divendres i dissabte 15 i 16 de febrer, convivència infantil en la canyada del conill, el dissabte dinarem tots junts. ...................................................................... Divendres 22 de febrer, posar les banderes a les cases dels nostres representants. ...................................................................... Dissabte 23 de febrer, macro despertà i dinar d’homes i dones. Per la vesprada, la nostra comissió, acompanyada per la música, acudirà als peus de la Torre per donar la benvinguda a les falles 2019 en la tradicional CRIDA.

...................................................................... Diumenge 24 de febrer, els menuts de la comissió gaudiran amb les seues disfresses en la Cavalcada del Ninot Infantil. Al finalitzar hi haurà refrescs en el casal per als xiquets i les xiquetes. ...................................................................... Dissabte 2 de març, esmorzar – dinar. Per la vesprada, seran els adults els que omplien l’avinguda de color, amb la Cavalcada Major. ...................................................................... Del 4 al 8, i de l’11 al 14 de març farem la tradicional arreplegà. ...................................................................... Divendres 8 de març, “Quinto i Tapa” junt a la inauguració de la carpa. ...................................................................... Dissabte 9 de març, dissabte per la nit, sopar en honor a la Fallera Major i als Presidents, Tania, José Luis i José. Al finalitzar lliurament de recompenses, rifa i per culminar la nit, ball a la carpa. ...................................................................... Diumenge 10 de març, al migdia, anirem acompanyats per la nostra xaranga, a València a gaudir de la mascletada.


Falla Pare Méndez Falles 2019

85

......................................................................

......................................................................

Divendres 15 de març, tindrà lloc el

Dilluns 18 de març a les 08:00h del matí, despertà i desdejuni. Sobre les 10:30h esmorzar en la carpa per a tot aquell que estiga apuntat i posterior xaranga . Al voltant de les 14:00h dinar tradicional de Paelles per a tots els membres de la comissió. A les 22:00h sopar a la carpa i ball. ......................................................................

berenar oferit per la nostra fallera major infantil i el nostre president infantil, Olívia i David. Al finalitzar lliurament de recompenses. A les 20:00h, Plantà del monument infantil, i després torrà per a sopar a càrrec de la falla, seguidament serà la plantà oficial del monument major i després gaudirem de música en directe amb el grup “La Polvaera”. ...................................................................... Dissabte 16 de març a les 08:00h del matí, primera despertà i desdejuni. Sobre les 10:30h esmorzar per a tot aquell que estiga apuntat. Sobre les 14:00h dinar a la carpa també per a aquells que estiguen apuntats. Per la vesprada concentració al casal per assistir al Trasllat de la Verge. A les 22:00h sopar i per finalitzar ball. ...................................................................... Diumenge 17 de març a les 08:00h del matí, despertà i desdejuni. Pel matí anirem a l’arreplegada dels premis obtinguts. Per la vesprada concentració al casal per assistir a la solemne Ofrena de Flors a la Verge. A les 22:00h sopar a la carpa i ball.

Dimarts 19 de març a les 08:00h del matí, despertà i desdejuni. A les 11:00h concentració al casal per fer la tradicional Ofrena a Sant Josep, tot seguit anirem a l’operació quilo en la Parròquia de Sant Josep i solemne missa en honor al sant. A les 14:30h gran mascletada i tot seguit, dinar tradicional per a aquells que estiguen apuntats. Per la vesprada sobre les 17:30h, berenar i castells per als xiquets de la comissió. A les 21:00h Cremà de la falla infantil, després sopar a la carpa i a partir de les 00:00h, segons l’hora que ens determinen, Cremà del monument major. ......................................................................


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

86


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

87


Falla Pare Méndez Falles 2019

88

BAR CAFETERIA LO QUE DIGA LA RUBIA Alameda reina Sofia nº15 , Torrent ( Centro comercial Las Americas ) Reservas : 961044403 / 617249065

TAPAS , BOCADILLOS , HAMBURGUESAS Y MUCHO MAS ………..

ALMUERZOS

MENU DIARIO Y MENU ESPECIAL DOMINGOS Y FESTIVOS


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

89


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

90


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

91


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

92


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

93


Falla Pare Méndez Falles 2019

94

C/ Albocasser, 7 Torrent · T: 961559819 · torrent@fernandomoll.com

........................................................................... Noelia Más López Archiduque Carlos 137, 1º 1ª Tlf: 686 32 18 21


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

95


Falla Pare Méndez Falles 2019

96

C/Sidney 00, Nº 9 local 10 a Parc Central Torrent 46900 info@ecotorrent.es 654 429 374 960 627 406 Pastelería vegetal - vegana Tienda de productos ecológicos Cafetería Herbolario Consulta de Dietética y Nutrición Cursos de cocina y talleres

www.ecotorrent.es

HORARIO Lunes a Viernes 8:30 - 14:00 17:00 - 20:30 Sábados 9:00 - 14:00

DESAYUNOS - ALMUERZOS - CENAS - CELEBRACIONES 656 391 916 Christian


Falla Pare Méndez Falles 2019

97

©mccm


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

98

Calle Padre MĂŠndez 56 Torrent


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

99


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

100


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

101


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

102


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

103


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

104


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

105


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

106


Falla Pare Méndez Falles 2019

107

MENÚS CERRADOS CON BARRA LIBRE - 15€


Falla Pare Méndez Falles 2019

108

....................................................... CARRER PARE MÉNDEZ 69 TEL. 692 43 97 51 .......................................................


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

109


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

110


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

111


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

112


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

113


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

114


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

115

Calle Padre MĂŠndez 54


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

116

Desayunos, Almuerzos y cenas


Falla Pare MĂŠndez Falles 2019

117



Llibret falla Pare MĂŠndez Falles 2019


LA COMISSIÓ DE LA FALLA PARE MÉNDEZ DE TORRENT Expressa el seu agraïment a les persones i entitats, per la seua col·laboració en bé de les falles, i en particular dels fallers d’esta comissió, perquè amb l’ajuda d’uns i d’altres s’ha fet possible la publicació d’este llibret.

El present llibret ha participat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat al XLII Concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. El present llibret ha participat en el premis de les Lletres Falleres.

Edita: Falla Pare Méndez Depòsit Legal: V-212-2013 Autores llibret: Patricia Sáez Orea Portada: Miguel Tolosa Cervera Explicació de les falles: Antonio Fernández Balbuena Treball d’investigació: Patricia Sáez Orea amb la col·laboració de Salvador Císcar, Adrià Besó i Pepe Maroto. Apartat llibret infantil: Patricia Sáez Orea Col·laboradors: fallers de la falla Pare Méndez


Sumari Salutació president infantil 4 Salutació fallera major infantil 6 Espai fotogràfic dels nostres representants 8 Cens infantil 14 Els nouvinguts 17 Entrevista president infantil 18 Entrevista fallera major infantil 20 Explicació falla infantil 22 Espai cultural infantil 29 Comiat fallera major infantil 2018 52 Recordant 2018 54


SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL

David Galán i Noguera

Hola. Com ja sabeu, sóc David Galán, el vostre president infantil 2019. Estic tan content que vos vaig a dedicar unes paraules. Gràcies a la falla per fer-me tan feliç amb vosaltres i permitir-me formar part d’este gran somni que compliré amb Olívia, Tania i els presis. I sobretot gràcies a la meua família per donar-me la possibilitat de complir la meua il·lusió. Sóc de Pare Méndez. David.



SALUTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL

Olívia Momparler i Sáez

Benvolguts fallers i amics, Enguany tinc la gran sort de poder representar-vos com a fallera major infantil, per la qual cosa estic molt il·lusionada. Ho he somniat tantes vegades que encara no puc creure que ja siga una realitat. És un orgull molt gran per a mi que el meu nom sempre vaja acompanyat del nom de la meua falla, la que m’ha vist nàixer i créixer, motiu pel qual em sent la xiqueta més feliç del món. Vull donar-vos les gràcies per haver confiat en mi i espere que estes falles siguen molt especials per a tots. També m’agradaria convidar-vos a gaudir i participar en tot el que ens queda per viure i fer de les falles del 2019, entre tots, unes falles meravelloses.

Vull agrair a tots els que treballeu cada dia per fer possible que tot isca perfecte i perquè pugem plantar un monument el dia 15 de març. Vull deixar el final de la meua salutació per a dirigir-me a les persones que estan fent que enguany siga encara més especial. Gràcies, David, Tania, José i José Luis; sense vosaltres no seria el mateix, esteu fent del 2019 un any màgic que guardaré per sempre en el meu record. Rebeu tots i cadascú de vosaltres la més afectuosa de les abraçades de la vostra fallera major infantil i amiga, Olívia.









COMISSIÓ INFANTIL Adela Aranda Herrero CORT D’HONOR Adrián García Alzate VOCAL Adrián García Vila VOCAL Ainhoa García Alzate CORT D’HONOR Alba De La rosa Escrivá CORT D’HONOR Aleix López Ramón VOCAL Alejandro Marchante Herrero VOCAL Alex Chinillach Fernández VOCAL Alex Comes Ramírez VOCAL Álvaro Aranda Alarcón VOCAL Álvaro García Parrizas VOCAL Amparo González Sahuquillo CORT D’HONOR Ana Company Sena CORT D’HONOR Ana Martínez Navarro CORT D’HONOR Andrea Marchante Herrero CORT D’HONOR Araceli Aunion CORT D’HONOR

Aroa Alejandro Correa CORT D’HONOR Carla Cruz Velasco CORT D’HONOR Carla Miquel Del Toro CORT D’HONOR Carlos Garrigós Cordero VOCAL Carlota Sanz Merchante CORT D’HONOR Cayetana Mª Caballero Villena CORT D’HONOR Clara Miquel Silla CORT D’HONOR Claudia Terrón Comes CORT D’HONOR Cristina López Torrijos CORT D’HONOR Dafne Cervera Patiño VOCAL Danae Cervera Patiño CORT D’HONOR Dani Arce Navarro VOCAL Dani Pérez Merchante VOCAL Daniela Perpiñá Saucedo CORT D’HONOR David Galán Noguera PRESIDENT INFANTIL Elena Company Sena CORT D’HONOR


Emma Gallent Colomer CORT D’HONOR Estanis Folgado Sahuquillo VOCAL Ester Berlanga Royo CORT D’HONOR Eva Mª Asunción Muñoz CORT D’HONOR Fco Javier Galán Noguera VOCAL German Ramos Cobo VOCAL Jimena Momparler Sáez CORT D’HONOR Guillermo García Parrizas VOCAL Irene de Amo Merchante CORT D’HONOR Iván García Albert VOCAL Javier Mateo Royo VOCAL Joel Pagues López VOCAL Jorge Alós Silla VOCAL Juan Antonio Martínez Torrijos VOCAL Juan González Sahuquillo VOCAL Julián López Bermell VOCAL Lola Folgado Sahuquillo CORT D’HONOR

Lucia Cebrián Acebedo CORT D’HONOR Lucia Cervera Lapeña CORT D’HONOR Lucia Checa Martínez CORT D’HONOR Lucia Palao Muñoz CORT D’HONOR Luis Villalba Mas VOCAL Marc Pagues López VOCAL Marco Sanjuán Carratalá VOCAL Mari Cruz Peris Villa CORT D’HONOR María Alós Silla CORT D’HONOR María Company Sena CORT D’HONOR María de la Rosa Martínez CORT D’HONOR María Gómez Ibáñez CORT D’HONOR Marta Muñoz González CORT D’HONOR Martina García Albert CORT D’HONOR Miguel pinar moruno CORT D’HONOR Miquel González Sahuquillo VOCAL Miriam Andreu Blázquez CORT D’HONOR


Mónica Heredia Arboleda CORT D’HONOR Natalia Martínez Navarro CORT D’HONOR Nazaret Blanco Peña CORT D’HONOR Nerea García Vila CORT D’HONOR Nerea Pinar Moruno CORT D’HONOR Olivia Momparler Sáez FALLERA MAJOR INFANTIL Pablo Checa Martínez VOCAL Pablo Miquel Silla VOCAL Pascual Gozalvo Barbera VOCAL Patricia Puchades Ventura CORT D’HONOR Pau López Torrijos VOCAL Paula Gandía Mas CORT D’HONOR Paula Jara Gallent CORT D’HONOR Paula Martínez Navarro CORT D’HONOR Rafael Comes Castillo VOCAL Rocío Gil Martí CORT D’HONOR Román Martínez Alonso VOCAL

Ruben Perez Merchante VOCAL Sara Garijo Manchón CORT D’HONOR Sergi Gómez Ibáñez VOCAL Sheila Madriz Andrade CORT D’HONOR Stefania Anna Banciu Urdea CORT D’HONOR Toni Nebot Aranda VOCAL Valeria Quintana Redón CORT D’HONOR Vega Miquel del Toro CORT D’HONOR Vega Tolosa Cornejo CORT D’HONOR Vera Perpiñá Saulcedo CORT D’HONOR Vicente Gozalvo Barbera VOCAL Víctor Andreu Varea VOCAL Xavi Del Toro Noguera VOCAL Xavier Alejandro Correa VOCAL


Els nouvinguts

EMMA GALLENT COLOMER

JAVIER MATEO ROYO

LUCÍA PALAO MUÑOZ

MARÍA COMPANY SENA

XAVI DEL TORO NOGUERA


ENTREVISTA PRESIDENT INFANTIL En primer lloc, ens agradaria saber des de quan eres faller?

Conta’ns com t’ho estàs passant? Molt be!

Des de que vaig nàixer. Com vas saber que anaves a ser el presi i quan? Jo ho vaig saber el dia en que em nomenaren, tenia molta il·lusió perquè no sabia si anava a ser president infantil, només sabia que m’havia presentat. Ara ja has viscut moltes coses com a representant infantil, explica’ns què és el que més t’ha agradat? El dia de la meua presentació, perquè fou un dia inoblidable. Però David, tu que eres faller de tota la teua vida, què es el que més t’agrada de les falles? Tirar petards i estar amb els meus amics. Què ens pots contar d’Olivia, Tania i els presidents? Olivia és una companya molt divertida. Tania ens cuida molt i ens fa riure. I els presis, encara que son molt estrictes són una bona companyia.

Quin és l’acte que esperes amb més emoció L’ofrena, perquè a mi m’agrada molt vore la Mare de Déu i sentir-la amb nosaltres. Què és el que t’agrada fer en el teu temps lliure Muntar a cavall i fer judo. I per últim, un desig que vulgues compartir amb tots els xiquets i xiquetes de la nostra comissió. Que sigueu feliços i que compartiu amb nosaltres tots els actes i s’ho passeu molt bé.



ENTREVISTA FALLERA MAJOR INFANTIL Olívia, explica’ns des de quan eres fallera i quins són els teus primers records de la falla.

I dels actes que encara falten per arribar, quin és el que esperes amb més il·lusió?

Des d’abans de nàixer. El primer record que tinc és la primera vegada que passí per davant de la Mare de Déu dels Desemparats.

Els que espere amb més il·lusió són la crida, perquè és l’inici de les falles, i la cavalcada, perquè és molt divertida.

De segur que tens alguna anècdota de tots estos anys. Sí, quan m’explotà tota la caixa de petards perquè vaig deixar la metxa mal apagada. De l’esglai, vaig tirar la caixa al terra. Encara tinc la marca al polar. Com vas assabentar-te que eres la fallera major infantil del 2019? Sempre he insistit molt, encara que la resposta sempre era que no. El dia 11 de maig, en una reunió al casal, m’anomenaren fallera major infantil per a l’exercici 2019. Des d’aleshores, començà un somni inoblidable. Al llarg d’estos mesos han començat els actes, quins t’han paregut els més especials? Els actes que més m’han agradat són l’exaltació i el sopar de proclamació.

Què ens pots contar de David, Tania i els presidents? David és un xiquet molt graciós i sempre va amb un somriure, Tania és molt amable amb mi i encantadora i els presis són molt divertits. Conta’ns, com t’ho estàs passant? Superbé. Està sent un any inoblidable, estic coneixent molta gent i fent molt bons amics. Què es el que t’agrada fer en el temps lliure? Jugar al tenis, llegir, anar al cinema i passar temps amb els meus amics. I per últim, un desig que vulgues compartir amb tots els xiquets i xiquetes de la nostra comissió. Que puguem gaudir tots junts de les falles del 2019 amb molta alegria i il·lusió.



Falla infantil Lema: Saludable Artista: Dani Barea Secciรณ: Primera



Els xiquets i les xiquetes de la falla Pare Méndez comencen el dia amb molta vitalitat perquè mengen molt sa a l’hora de desdejunar. Saben que és molt important menjar i viure cada dia d’una manera saludable per tal de tindre sempre molta energia. A casa i a l’escola no lis falta ni fruites ni verdures la seua alimentació acolorida els aporta alegria. Per això el sol brilla ben gran a primera hora de l’alba i pinta amb els colors dels aliments una jornada que de segur serà aprofitada.




Algun dolcet els deixarem tastar però mai hauran d’abusar dels aliments amb molt de sucre perquè de l’estómac es poden posar malalts. Encara que en falles, com es tradició, menjareu bunyols i xocolate després de tirar petards pels nostres carrers despertant a tot el veïnat. No fa falta que vos diguem que en acabar el desdejuni haureu de netejar-vos un a un les dents, com fa el conill de la nostra falla infantil. Amb els ninots que plantarem al carrer, els xiquets i les xiquetes del barri podran aprendre d’una manera divertida a viure cada dia d’una forma més saludable.



RacĂł infantil Falla Pare MĂŠndez, llibret 2019


L’alimentació saludable infantil: coses que heu de saber sobre els aliments. Els xiquets i les xiquetes heu de rebre una sèrie de nutrients que s’adapten a les vostres necessitats i que vos proporcionen energia duradora. Igual que els adults, vosaltres necessiteu una alimentació saludable, però amb diferents proporcions i quantitat de calories. És de summa importància que els xiquets i les xiquetes rebeu els nutrients necessaris, ja que d’això depèn el vostre creixement i desenvolupament sa. Cada xiquet i xiqueta sou diferents. L’etapa de desenvolupament en què es trobeu, defineix la quantitat de calories que cadascun ha de consumir La dieta ha de contindre diferents tipus de fruites i verdures fresques, per a preparar ensalades i guarnicions. Han de ser de colors variats, per a tindre una gran diversitat de vitamines i minerals. Els hàbits alimentaris en els xiquets i xiquetes, s’adopten des de casa. Per tant, els vostres pares i mares són els models principals de la vostra alimentació i heu de fer-los cas. El consum d’aliments saludables en les quantitats recomanades, vos ajuda a mantindre un pes adequat.

Una bona alimentació porta un major rendiment a l’escola i altres activitats. D’altra banda, la deficiència de ferro o una nutrició insuficient, poden afectar negativament en vostra capacitat d’aprenentatge. Mantindre una alimentació saludable no està renyit amb passar-ho bé. Mitjançant aquest llibret infantil, intentarem que aprengueu moltes coses sobre els aliments d’una manera divertida. No perdeu detall de tot el que us explicarem sobre els aliments i l’alimentació. Sabíeu que…és possible menjar només una cosa, però únicament quan eres un xiquet o xiqueta de bolquers. Cal menjar i beure per a obtindre nutrients, els ingredients químics que el cos usa per a créixer i estar sa. Els nadons obtenen els nutrients i l’aigua que necessiten de la llet materna, però un adult no tindria suficient per a viure. A més la llet materna conté anticossos, que ajuden a protegir els bebès de les infeccions


Sabíeu que…un sol tipus de planta alimenta a mig planeta. Per a la meitat de la població mundial (3.500 milions de persones), l’arròs la base de la seua alimentació. És a dir, conforma la major part de la seua dieta. 150 milions d’hectàrees a tot el món es dediquen al cultiu d’arròs Sabíeu que…el 80% del sabor li ho devem a l’olfacte. La llengua humana només és capaç de diferenciar uns quants sabors bàsics, però l’olfacte els converteix en milions de sabors. Els aliments estan formats per substàncies químiques. Abans de menjar-los, sentim l’olor perquè aqueixes substàncies químiques arriben al nas. Allí entren en contacte amb els receptors olfactoris, que envien senyals al cervell, dins del cervell, els missatges del gust i de l’olfacte es combinen per a proporcionar-nos l’experiència del sabor. GUST MÉS

OLFACTE = SABOR

La llengua humana és capaç de detectar 5 sabors bàsics: dolç, salat, àcid, amarg i umami. No obstant això, segons certes teories noves, podrien existir més sabors bàsics, com el midó, el mentolat o el metàl·lic.

Sabíeu que… els cereals són magnètics perquè contenen partícules de ferro molt. Molts cereals, com els flocs de dacsa, estan fortificats. Això vol dir que els afigen vitamines i minerals perquè siguen més nutritius. El ferro, per exemple, ajuda la sang a repartir oxigen pel cos. El ferro que s’afegeix de forma artificial als aliments prové de partícules microscòpiques de metall molt. Els flocs de dacsa fortificats contenen tant de ferro, material que és magnètic, que un imant potent podria atraure’ls. Sabíeu que… vostre cos necessita una cosa que no és capaç de digerir. Les verdures, els cereals i la fruita seca contenen una substància que el cos humà no absorbeix, però que resulta essencial per a la salut: la fibra Sabíeu que…el sucre et dona més fam si el digerexes massa ràpid. Tots necessitem sucre, però alguns aliments ensucrats poden fer que sentim cansament en poc temps. Això és el que ens passa en prendre dos tipus diferents d’aliments: els caramels i les gominoles contenen molècules de sucre simple que es digereixen molt ràpid. El sucre arriba a la sang immediatament i el nivell de sucre puja de sobte, la qual cosa et proporciona un pujada d’energia.


El pàncrees nota el nivell de sucre que tenim a la sang i reacciona alliberant una substància anomenada insulina. La insulina porta el sucre a les cèl· lules, on es converteix en energia. A més, fa que el fetge absorbisca i emmagatzeme la que sobra. L’excés d’insulina fa que el fetge absorbisca més sucre del que has menjat, per la qual cosa el teu nivell de sucre baixa més. Una baixada de sucre pot provocar-te fam, cansament i irritabilitat. Per a mantindre un flux constant d’energia, és millor prendre aliments integrals, com el pa negre o la pasta i els cereals integrals. Sabíeu que… la ceba et fa plorar perquè t’ompli els ulls d’àcid. Quan talles una ceba, les cèl·lules del seu interior es trenquen i es produeix una reacció química que et fa plorar. En tallar-la, la ceba allibera sulfur, un gas que es mescla amb l’aigua de l’ull per a formar una espècie d’àcid sulfúric. Com ens irrita, segreguem llàgrimes per eliminar-ho. 
 Sabíeu que…mastegar xiclet pot ajudar a recuperar-te d’una operació. Després d’algunes operacions, l’aparell digestiu pot paralitzar-se i no has de menjar res fins que es recupera. Mastegar alguna cosa sense engolir, com per exemple un xiclet, pot ajudar a tornar a posar-lo en

marxa.

En mastegar, el teu cervell creu que estàs menjant. El cervell envia senyals per a estimular la digestió i aqueixos senyals desbloquegen els intestins. 
 Sabíeu que… no hi ha addictes al menjar, però si hi ha addictes a menjar.

Quan menges, el teu cervell allibera una substància química anomenada dopamina, que et proporciona plaer i satisfacció. Això inicia un cicle subconscient de sentir-te bé, sentir-te malament i voler sentir-te bé una altra vegada. 
 Sabíeu que… les carlotes eren morades fins que els holandesos les van tornar taronges.
Les carlotes no sempre han sigut com les coneixem. Les primeres carlotes silvestres eren amargues, blanques i xicotetes. Després, durant molt de temps, es van cultivar carlotes morades.

Fa 4000 anys, en l’antiga Grècia, les carlotes silvestres eren plantes medicinals i no es menjaven.

De les llavors d’una mateixa planta podien eixir carlotes de formes i grandàries molt diferents. Amb el temps, es van començar a seleccionar les millors llavors i a cultivar carlotes per a menjar. 
 Sabíeu que… el roig et dona fam i els fabricants d’aliments ho saben.

Molts restaurants i marques d’alimentació usen anuncis i envasos rojos per a atraure clientela. Se suposa que el roig provoca fam, però els psicòlegs no es posen d’acord en el motiu. Ací tens tres explicacions possibles.


1- El roig sol indicar perill, per tant pot provocar reaccions físiques en l’organisme que acceleren els processos com l’ús de l’energia, la qual cosa al seu torn ens provoca fam. 
2- Ens atrau el roig perquè ens recorda la fruita madura, una font de sucre i energia.

3- La raó no és científica, sinó cultural. Associem la fam amb el roig per la quantitat de marques que usen aquest color. 
 Sabíeu que…el vidre de color verd fa que l’aigua ens semble més fresca.

Els psicòlegs han descobert que hi ha molts factors que influencien com percebem els aliments, des del color del plat al tipus de coberts.

El vidre de color blau o verd fa que la beguda semble més freda i calme més la set que el de color roig.

El formatge sap més salat si el menges amb un ganivet que si el menges amb un escuradents.

El iogurt sap més cremós si el menges amb una cullereta de plàstic, que amb una de metall

Unes postres de maduixa servit en un plat blanc sap molt més dolç que en un plat negre.

Abans de provar el menjar, el cervell pressuposa com ha de saber segons les experiències passades. Aqueixa pressuposició influeix en el sabor. 
 Sabíeu que…el quètxup és al mateix temps sòlid i líquid.
Si has intentat servir-te quètxup d’una botella de cristall, sabràs l’impredictible que resulta. Pot passar d’estar sòlid i no moure’s...a tornar-se líquid i esguitar-

ho tot.

El quètxup és una mescla d’aigua, vinagre, sucre, tomaca, espècies i espessidor. Pertany a una categoria de substàncies misterioses: els fluids no newtonians.

Fluids newtonians: són líquids “normals”, és a dir, que cauen de forma fluida i regular en abocar-los.

Fluïts No newtonians: són materials peculiars. A vegades actuen com un líquid i a vegades, com un sòlid. El seu comportament depén de la força que se’ls aplique, com se’ls aplique i durant quant de temps.

- Un colp ràpid i fort pot fer que el quètxup siga 1.000 vegades menys viscós i caiga.
- Agitar la botella de forma suau i lenta durant una estona també pot fer que isca. 
 Sabíeu que… el formatge blau s’usava per a desinfectar ferides.

El formatge blau conté un tipus de floridura que li dona el seu sabor característic. Aqueix fong es diu penicillium i amb ell es fabrica la penicil·lina, un medicament que serveix per a tractar les infeccions.

Fa més de 1.000 anys:

Segurament, el formatge blau es va inventar sense voler, quan el formatge, que s’emmagatzemava sota terra, es va cobrir de penicillium en una cova o un soterrani.

Els pastors francesos es van adonar que, en fregar formatge blau en talls i arraps, aquests es curaven molt abans.
No sabien que aqueixa floridura era un antisèptic que evitava que les ferides s’infectaren.


El segle passat, el biòleg escocès Alexander Fleming va descobrir que el fong penicillium contenia una substància que matava els bacteris. La va anomenar) penicil·lina i s’usa com a medicament des de 1941.

Avui dia, encara que el formatge blau continua contenint penicillium, ja no s’usa per a curar ferides. 
 Sabíeu que… les taronges no són d’eixe color quan creixen en països molt càlids. La pell de taronja només adopta el seu color característic si el clima passa per temporades fredes. Als països amb clima tropical, les taronges són verdes.

Totes les taronges són de color taronja per dins i comencen sent verds per fora. El verd de la pell prové d’una substància anomenada clorofil·la.

En climes on s’oscil·la entre fred i calor, la clorofil·la verda de la pell es descompon. Sense la clorofil·la, la pell es torna taronja.
Si sempre fa calor, la pell mai es torna taronja, encara que la fruita estiga madura.

Els kiwis maduren abans si els guardes amb les pomes i les tomaques.
Les pomes, les tomaques i els plàtans desprenen etilè, un gas que fa que algunes fruites i verdures maduren abans. Això pot resultar útil, però recordeu-vos-en de menjar els aliments abans que es podrisquen. 
 Sabíeu que…la sal, la calor i el gel s’usen des de fa segles per a conservar els aliments.
Els aliments es podreixen per culpa dels bacteris, uns

organismes microscòpics que els envaeixen. Encara que això es va descobrir recentment, els mètodes per a conservar el menjar s’usen des de temps immemorial.

 Congelació: s’ha utilitzat des de sempre. Els habitants de zones de fred aprofitaven el gel hivernal per a conservar la carn i el peix. els bacteris moren a temperatures molt baixes.

 Salmorra: provinent de l’Índia. La gent va descobrir que aliments com el cogombre es conservaven millor en aigua salada. El cogombre i l’aigua salada formen una solució àcida que mata els bacteris.

 Curació: provinent de Grècia. La gent fregava les carns amb sal per a conservar-les més temps. Els bacteris necessiten humitat per a viure. La sal seca la carn i els bacteris moren.

 Pasteurització: provinent de França. El químic francés Louis Pasteur va inventar aquest nou mètode de conservació. La llet o el vi es calfen fins als 60-70 graus i després es deixen refredar. Eixa temperatura basta per matar els bacteris i usar més calor afectaria el sabor.

 Envàs al buit: dècada dels 60. Els aliments s’emboliquen en un plàstic, s’extrau tot l’aire i l’envàs queda segellat. Sense aire, els bacteris no sobreviuen.


Sabíeu que…la carn dels tèrmits té més proteïnes que la de la vaca.
En el futur, és possible que criem insectes per a alimentar-nos. La seua carn és rica en proteïnes, greixos i minerals, i criar-los tindria molt menys impacte mediambiental que criar altres animals.

Quantitat de proteïnes de cada hamburguesa per cada 100 grams:

- Grill: 13 grams
- Vaca: 28 grams
- Eruga: 32 grams
- Tèrmit: 35 grams 
 Sabíeu que…cada dia es beuen tres mil milions de tasses de te.
Encara que sembla mentida, al món es beu tres vegades més te que café. 
 Encara que tots provenen d’un mateix tipus de planta, existeixen cents de tes diferents, que es beuen de forma diferent.

L’habitual és preparar una infusió d’aigua calenta amb les fulles del te i després afegir altres ingredients.

A Turquia es pren més te per persona que en cap altre país. El segueixen Irlanda i el Regne Unit. Sabíeu que…la mel dura per sempre perquè mata els bacteris de forma natural.
S’han trobat pots de mel fins a les tombes de l’antic Egipte. Encara que portaven enterrats milers d’anys, la mel es podia menjar.

La mel té tres propietats que la fan antibacteriana.
És àcida. Conté àcid glucònic que mata els bacteris.
És higroscòpica, la qual cosa vol dir que a penes conté aigua. Els bacteris no viuen sense aigua.
Conté una quantitat diminuta

de peròxid d’hidrogen o aigua oxigenada, que també mata els bacteris. 
 Sabíeu que…l’excés de picant podria arribar a provocar-te un infart.
La substància que pica es diu capsaicina. Ingerir una quantitat desorbitada de capsaicina d’una asseguda pot danyar-te la salut.

Si et menges un vitet molt picant, és millor que et refresques la boca bevent llet i no aigua. La llet ajuda a eliminar la capsaicina, però l’aigua no. 
 Sabíeu que…els crítics gastronòmics es mantenen en l’anonimat.

Els reconeixements més prestigiosos de la restauració són les estreles Michelin. Malgrat la revolada mediàtica que els envolta, els crítics que decideixen quin restaurant mereixen les estreles són persones totalment anònimes.
Visiten els restaurants en secret, per a comprovar el nivell que tenen.
En alguns restaurants amb estreles Michelin, hi ha tant de personal com de comensals. 

Els crítics mai revelen els motius pels quals una estrela es dona o es lleva.
Les estreles s’atorguen d’una en una, fins a un màxim de tres.
A tot el món solament hi ha 100 restaurants tres estreles Michelin, és a dir, un de cada 150.000 restaurants.
A Espanya hi ha nou!

Les estreles Michelin es van inventar per a vendre cotxes,
En 1900, dos germans francesos que eren amos d’una marca famosa de pneumàtics van publicar una guia de carreteres, estacions de servei de restaurants de França per a animar


a la gent a comprar-se un cotxe per viatjar. 

La guia recomanava restaurants als automobilistes:
1 estrela“molt bon restaurant”
2 estreles- “val la pena desviar-se”
3 estreles- “val la pena anar fins allí a propòsit”

En els últims 100 anys, les estreles Michelín s’han convertit en el premi més reconegut per als cuiners del món sencer. 
 Sabíeu que...hi ha porcs especialistes a trobar fongs molt valuosos. Les tòfones són uns fongs comestibles que creixen sota terra en el bosc. Com són molt difícils de localitzar, la gent usa porcs entrenats per a olorar i donar amb elles.

Les trufes solen trobar-se entre les arrels de bedolls, fajos, roures, pins i avets.
Les tòfones tenen una olor semblant al de l’androstenol, una substància química que produeixen els porcs mascles per atraure les femelles.

 En alguns països s’usen gossos en lloc de porcs perquè per aquests l’olor a trufes és tan irresistible que se les volen menjar.

Les trufes són tan cares perquè costa moltíssim trobar-les. En 2010, es va vendre una trufa de la grandària d’una pilota per més de 300.000 euros. 
 Sabíeu que... No et podies menjar un burrito abans de l’any 1492.
Molts dels ingredients que tenim en la nostra cuina es van originar en continents diferents. Després de l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica en 1492, els diferents aliments, d’ací i d’allà, van començar a creuar l’Atlàntic amb

vaixell.

Quan va arribar a Amèrica, Colom mai havia vist aliments com els pimentons, les tomaques o els fesols.

Els nadius americans també van descobrir molts aliments per primera vegada. En els segles que van seguir al viatge de Colom, es va comerciar amb desenes de plantes i animals de tots dos continents, en un procés que es va anomenar intercanvi colombí. 
 Després de contar-vos algunes curiositats i com a conclusió, ens agradaria dir-vos als xiquets i xiquetes que l’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida mitjançant el qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produïsquen d’una manera adequada, és imprescindible que tots i totes tingueu una alimentació carregada adequada a les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa i pugueu créixer de la manera més saludable possible. 
 Bibliografia: 
 MARIANI, F. (2017). 100 cosas que saber sobre los alimentos. Usborne.



Passatemps Contingut infantil


Sopa de lletres Troba les paraules i selecciona-les amb colors

MARE PAGAR BIRLES ROGLE JUGADOR

PENYORA XAPES CORDA TROMPES BOLETES


Laberint


Pinta la teua falla



Una recepta i allò que inventà la cuinera


Abans d’endinsar-nos en la narració ens permetreu, pacients lectores i lectors, que fem un senzill esbós biogràfic dels principals protagonistes d’aquesta història per a familiaritzarnos amb ells. A les raboses les coneixem perquè són veïnes nostres. Podem trobar-les per les terres i serralades del nostre país on tenen el seu hàbitat natural. Camperols i masovers ens en parlen molt sovint perquè les consideren animals incòmodes i de poc de fiar per les destrosses i danys que fan en granges i corrals. També les hem trobades, sovint, com a personatges de nombrosos contes i relats. De segur que recordeu el d’El corb i la rabosa, o aquella rondalla del llop i les tres filloles de la rabosa, Comencilda, Secundina i Acabilda, del mestre Enric Valor; o aquella faula de la rabosa i el penjoll de raïm d’Iriarte i Samaniego; i, si més no, aquell altre que passà entre un rabosot i una raboseta en el camí d’Alaquàs a Torrent. En tots reconeixem la seua proverbial astúcia com a la característica que millor les defineix. Allò que inventà la cuinera Adaptació en prosa: Joan Gómez. Hi havia una vegada un rabosot molt astut i molt golafre que vivia en una de les nombroses i delicioses contrades que n’hi ha per tot arreu del nostre país. Entre les seues habilitats estava fer de cuiner i sentia tan gran passió per aquest ofici artesanal que

la seua fama s’estengué més enllà de la seua ampla zona d’influència territorial. Herbes, sucs, sopes i aixarops eren la seua especialitat. Les granges ben proveïdes d’aviram i conilleres, les hortes i bancals de tomaques i pebrots, i les bresques dels eixams amb la mel del romer, de mil flors o taronger eren el rebost d’on collia sense empatx i sense mida -d’açò vull, d’açò no vull- allò que era necessari per a les seues receptes. D’aquesta frenètica activitat culinària i de la seua reconeguda gana es ressentien les collites dels masovers de la comarca, als quals la presència i voracitat del rabosot causava més molèsties i pèrdues que una pedregada. Els camperols estaven farts d’aquestes malifetes. Es reuniren en assemblea i crearen una comissió d’homes saberuts i de trellat amb la sana i lògica intenció de cercar una solució que, sense fer mal a ningú, adreçarà les dèries del rabosot cap a activitats més profitoses per a tots. Un bon dia, després de molt de debat i de pegar-hi moltes voltes, la comissió decidí proposar-li que tingués alguna ocupació útil i productiva que alhora que el mantinguera entretingut, lo donés els recursos suficients per sobreviure i, a més, gaudir d’assossec i tranquil·litat en aquella pacífica comunitat. Si la proposta de l’assemblea era benintencionada no ho era tant


la solució perquè, coneixent com coneixien el guilopo del rabosot, allò era com demanar la lluna en un cove. Moltes i variades foren les propostes que aquells sants barons li plantejaren, però malgrat la seua bona disposició per convèncer-lo, l’instint del rabosot lo deia que aquelles feines no anaven gens amb ell. El molt sorneguer es declarava objector de consciència per treballar. Fer servir malls i manxes, cabassos i destrals, aixades i corbelles no estava entre les seues habilitats. Suava tot i se li eriçava fins la cua només pensant que aquelles eines havien estat un perill per a la seua salut i integritat, mal utilitzades contra ell per aquells desagraïts, a alguns dels quals -tot s’ha de dir- els havia aclarit més d’una collita. Així doncs el rabosot que els veia vindre, es preparà bé la lliçó i adoptà un posat de calculada indiferència. - Alça’t demà en rompre el dia, vine a l’horta i regarem -li deia un. - Ai, amic! Ho sent, però la humitat em fa mal al ronyons -contestà ell amb un gest afligit. - Doncs vine amb a la taronja i faràs de collidor -li demanà un altre. - Tampoc això m’és possible. Tinc les mans deformades per l’artrosi i serà nul el meu rendiment. A més, a l’hivern amb fred m’ixen uns prunyons que em couen com si m’hagués picat

un abellot i em passe el dia gratantme -manifestà bellugant-se com si tinguera el Ball de sant Vito. - I si tens cura dels animals de granja? Tinc un corral amb tota classe d’aviram: gallines, coloms, galls i paons. Fins i tot, una gàbia amb conills que creien a bondó -li digué un altre. El rabosot davant d’aquella temptadora proposta, notà que les potes li feien figa, la saliva li regalimava pel musell alhora que els ullets li espurnejaven de desig. Hagué de fer un gran esforç perquè els instints no el traïren i acabara acceptant. Aleshores arrufà el morro recomponent la seua imatge amb un parar més que fingit, digué: - Fer eixa faena m’és impossible per l’al·lèrgia que em donen el pèl i la ploma. Esternude, tus i esbufegue perquè quan respire eixe ambient m’ofegue. Per una vegada tots en la comissió estigueren d’acord amb les raons que manifestava aquell guilopo. Així, un per un, li anaren exposant tots aquells oficis que podien aportar algun profit a la comunitat: manobre, artesà, moliner, agutzil, fuster, carboner... i tots els anava rebutjant amb arguments molt acurats i convincents. I deia el garneu amb aparent humilitat:


- Ningú no sap de tot, perquè pretendre-ho seria pecat de vanitat. Els llauradors perdien poc a poc l’esperança que el rabosot posara el llom en algun quefer productiu com aquells en els quals les bones gents d’aquest país s’entretenien. Difícil ho tenien ja que aquell gandul se les sabia totes i no veien camí per on entrar-li. Un de la comissió, que sabia un muntó de dormilegues i vagarros, li digué amb un to de veu comprensiu i conciliador per tal de guanyar-se’n la confiança:

Mentres pegava voltes al cervell per tal d’ordir algun estratagema, el rabosot indagà en què consistiria la seua part del contracte: - Aleshores -preguntam’hauré d’alçar de matí? - És clar que sí – diu la comissió al complet. - I he de treballar de valent? - És evident. - I que igual cuinaré carn que tonyina? – demana el guilopo posant una expressió de fàstic, com qui no ho vol.

- Entenem i és evident que hi ha moltes tasques i esforços que vós no podeu fer. Però també es ben cert i sabut en tota la contrada que els vostres potatges, guisats i brous són molt celebrats pels qui han tingut el plaer de tastar-los. Per tant, creiem que podríeu fer un bon cuiner. La comissió està disposada a compartir el treball i fer-lo a mitges. Vós posareu la inspiració artística i la mà d’obra; nosaltres aportarem els ingredients i així, d’aquesta forma, la vostra salut no quedarà maltractada.

Fins això havia previst la comissió per tal d’aconseguir l’acord!

El rabosot escoltava atent i concentrat allò que l’astut camperol li proposava. Assegut sobre els flancs posteriors, la cua enrotllada majestuosament a les potes davanteres, els ulls fixos i les orelles teses, rumiava amb una expressió entre burlesca i cavil·losa la manera d’enganyar aquells tanoques de la comissió.

En aquell precís moment -ves per on!- passava per allí una raboseta tota ufana i contenta. Portava en la mà una cistelleta i anava camí de la seua horteta. No n’hi havia en tota la contrada una altra de més neta, prudent, laboriosa i agraïda, per la qual cosa gaudia d’afecte i simpatia entre tot el veïnat.

Es féu un silenci expectant. Cap membre de la comissió no gosava dir ni piu mentre el rabosot es decidia. Aquest, amb posat intrigant barrinava la resposta amb parsimònia. Si bé considerava fins cert punt raonable la petició de l’assemblea, no estava ni de bon tros en el seu ànim, de per sí mateix desconfiat i circumspecte, permetre que se n’isqueren amb la seua.


En veure-la el rabosot, tan disposta i desperta, la mirà amb delit, arrufà els bigots, féu una ganyota i els ullets li ballaren maliciosos. Ja tinc la solució! Pensà. Tot d’una se li havia acudit un ardit: se serviria d’ella per tal d’escaparse d’aquella mania malaltissa que patien els de la comissió de voler veure’l treballar! El rabosot trencà finalment l’expectant silenci: - Accepte i siga com dieu, però ha de ser a condició que m’admeteu esta espècie de aposta. La comissió esperà amb el cor en un puny la proposta del rabosot. - Veieu la veïna raboseta que per allà va? Sap traure un bon confit d’un tros de pa. Doncs bé, jo vos propose que aquell dels dos que cuine un plat més saborós, el nomeneu “coccuiner predilecte” que és un títol molt honorífic i que reconeix públicament les millors virtuts culinàries. Tots alenaren alleujats en conèixer el requisit que plantejava aquell intrigant. Prompte s’hi posaren d’acord i acceptaren la proposta. D’aquesta forma evitarien que es fes arrere de tan singular aposta. Criden la raboseta i amb poques paraules l’assabenten de la juguesca. Com que ella és molt afable i oberta i no li falten ganes de gresca,

accepta de bon grat la comanda. Es compromet a guisar un plat molt ben cuinat que faça la competència al que cuine el rabosot. Raboseta, que no veia clar aquell negoci, volia saber els motius d’aquella festa i preguntà encuriosida: - Quin és el sant que s’honora i us desperta aquesta devoció tan de sobte? - Ah, no, no res. Fem festa... a aquell sant Borinot – balbucejà el rabosot fent-se el desentès. - Si tu fas un guisat saborós i ben adobat, jo prepararé per a l’ocasió unes postres de repica’m el colze -afegí moixament en un intent d’esvanir les sospites i suspicàcies de la rabosa. Els de la comissió que coneixen be tant l’un com l’altra, i es mostren temorosos que raboseta caiga en una trampa i n’isca malparada, però confien que se n’eixirà amb les seues habilitats. - L’estratègia és ben senzilla, -rumia mentrestant aquell garneuella amb el seu plat, de segur que quedarà com una reina i serà nomenada cuinera predilecta. Mentre jo acceptaré esportivament el seu guardó i li donaré submís la meua enhorabona en reconeixement del seu triomf. Alhora recuperaré de nou la paraula empenyorada a aquests botxins de la comissió que per unes raons o altres sempre em cerquen la desgràcia.


Raboseta que el coneix bé com a protagonista de certes malifetes, tampoc no se’n refia massa. Com que és condició de rabosetes ser astutes i pilletes sospita alguna cosa i flaira en l’ambient que el seu compare porta entre mans algun negoci poc transparent. En aquest punt de la història els dos parents s’acomiaden amb fingida cerimònia. Quan arriba l’endemà, la raboseta ja ha pensat de preparar un arròs ben meloset i de bon matí va al mercat a comprar-ne els ingredients. Entretant el rabosot s’alça indolent quan ja el sol ha fet més d’una quarta de camí i mentre badalla, s’espuça i s’estira, aquell tararot decideix que portarà unes postres ben senzilles: figues farcidetes de fruites seques. És una vianda que no el compromet i que li durà molt poc de temps adreçar-la en una safata. - Així, mentres ella treballa, jo faré de bon vivant, que aquesta vida són dos dies -pensa el molt bergant. De seguida tots dos s’ocupen d’allò que l’assemblea els demana. Raboseta s’ajusta el davantal i amb molta dedicació i millor manya ompli la pica de costelles i naps; trosseja, sala i pica; posa el perolet de fang al foc de llenya: sofrig, remena, vigila el bull; olora, tasta i rectifica. Afig, a més, dos ingredients imprescindibles: molta estima i poca pressa.

I així, a poc a poc, va coent-se aquell àpat tan suculent i apreciat en tota l’Horta que és L’ARRÒS AMB FESOLS I NAPS. Mentrestant el rabosot es passeja com és el seu costum de cada dia pels barrancs, fonts i hortes cercanthi les figueres on ell habitualment es desdejuna i en un tres i no res ompli un cistell de figues dolces i sucoses. Després les reompli de fruites seques i... ja té fets els seus quefers: FIGUES FARCIDES DE FRUITES SEQUES. Les anades i vingudes d’aquell tararot no passen desapercebudes a raboseta. És evident que té el propòsit de no fer-ne un brot. Raboseta pensa i cavil·la ja que no acaba d’entendre per què la comissió dels hòmens de trellat la volen enfrontar amb el rabosot. Però com que té molta corretja, dissimula i pensa que en presentar el seu guisat s’alliberarà del seu compromís i no se’n preocuparà mai més. Com que tot arriba en aquesta vida, vet aquí que ja és el moment el qual tots han esperat per a resoldre les cabòries i recels que ha despertat la insòlita juguesca. El rabosot ve abillat de fil de vint, tot elegant i envanit perquè l’ocasió així ho requereix. Porta la recepta en una plata i camina amb molta cura i cerimònia.


- Cal donar a l’acte la litúrgia que hi pertoca, perquè quede ben clar a tot el mon qui serà a partir d’ara la millor cuinera de la contrada. Açò pensa el molt truà i fantasieja veient-se lliure de la insana pretensió d’aquella colla de babaus de la comissió: volen que tinga una ocupació que siga profitosa per a tot el veïnat.

- Si fores lo rei d’Espanya Què dinaries tu hui? I, alçant lo front ple d’arraps i soltant la llengua prompta digué així: -Pos no ho saps, quina pregunta més tonta? “Arrós amb fesols i naps”! - Doncs això és el que hi ha! -afirmà la raboseta en recitar els versets.

- Això faltava, com si ell fóra un esclau!

Els de la comissió aplaudiren la gràcia i el bon fer de la raboseta.

De seguit arriba la raboseta molt arregladeta, però senzilla i discreta. Du al braç una cistella amb el perol de fang que encara fumeja i escampa per tot arreu una oloreta capaç de reviure un difunt. Tots els presents se n’alegren a muntó i flairen amb delectació aquella sentoreta que anuncia un menjar molt deliciós.

Rabosot ha presenciat l’escena expectant. Ara té pressa d’arribar aviat al desenllaç d’aquesta farsa grotesca que ha preparat i demana atenció a l’audiència:

Sense poder remeiar-ho tots envolten la raboseta entre falagueries i amoretes. Quan hom li pregunta què és el que ha preparat que tan bona oloreta fa, ella, que a més de discreta, les xica llegida i culta, els contesta amb uns versos de l’insigne poeta Teodor LLorente que diuen:

Davant la seua presència ara ningú no s’emociona perquè encara estan embadalits pel saborós perolet de la seua contrincant. A la raboseta de sobte se li obrin els ulls i s’adona de quina és la intenció d’aquell badoc: desitja que ella s’enduga el protagonisme i el guardó que l’acredita com a cuinera predilecta, mentre que ell vol quedar malament i deslliurar-se del compromís que tant l’obliga. Quina barra! Pensa ofesa i indignada.

Raonaven en certa ocasió uns pobres fematers que, com se sol dir, somniaven rotllos de gana que tenien, i un li deia a l’altre:

- Ateneu! Mireu el jo us he fet: unes figues farcides de fruites seques -diu amb les postres entre les mans i posant cara de circumstància.


Aleshores ja ha comprés l’engany i no està disposada a consentir de cap manera que el rabosot se n’isca amb la seua. Sols faltaria això!

I amb cura i molta gràcia en trau l’una darrere l’altra. En un tres i no res ompli la plata d’aquelles figues arrebossades amb una fina capa d’olorosa xocolata.

Així doncs estava el rabosot allà plantat amb les postres. Portava per sota el nas un somriure malèfic i eloqüent on quedava ben manifest tot el que ella sospitava.

- Oh! Quines figues més delitoses -s’admira la concurrència goluda.

- Mengeu, mengeu, que vos la he pegat amb una plata de figues.

La raboseta alça la plata amb un gest triomfal i fent una graciosa reverència la posa en les mans del rabosot que a hores d’ara s’ha quedat fora de joc.

Açò era el que proclamava amb aquell somriure provocador. No hi havia goig pensant amb l’èxit del menjar de raboseta. Del que passà a continuació ningú no va saber donar explicació. De sobte, sense saber com ni com no, algú fa un mal moviment, i d’una colzada innocent la plata vola per l’aire i les figues farcides cauen una rere l’altra en un perol de xocolata que casualment allà estava posat. El sobresalt és general. Els presents s’afligeixen: els uns es posen les mans al cap, els altres lamenten l’adversitat i tot és un xivarri de crits i malediccions. La raboseta davant d’aquell aldarull alça enèrgica la veu i demana calma: - No vos preocupeu, que no hi ha mal que per bé no vinga.

Els de la comissió que ja han entès la intenció de la raboseta, s’aboquen en felicitacions al rabosot. I així, pegantli palmadetes i passant-li la mà pel llom el proclamen solemnialment el millor “coc-cuiner” de tota la contrada. Ella es mostra complaguda per l’oportú desenllaç d’aquella farsa, però com que no és gens rancuniosa se’l mira amb un somriure indulgent i li diu a manera d’enhorabona: - Lamente la teua contrarietat, però ara ja ha quedat ben palés que dels dos plats, el teu, és el millor. El rabosot, que encara no s’ha recuperat de la inesperada sorpresa del vol de les figues cap al perol, mira també la raboseta amb una expressió pesarosa i contrariada i, amb un somriure més que forçat, accepta a desgrat aquell reconeixement.


Haurà de resignar-se i accepta les condicions acordades amb aquells beneits de la comissió... fins a un pròxim conflicte que sense poder remeiar-ho els durà el quefer de cada dia. Ara tots plegats s’han oblidat de les rivalitats i es disposen a gaudir en pau i harmonia dels saborós menjars que aquells enginyosos cuiners han preparat. Bon profit!

Bibliografia: Lanuza, E. de (2005). Una recepta i allò que inventà la cuinera. La Gavella. Moviment per la llengua i la cultura-Torrent.



COMIAT FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

Ana Martínez i Navarro

Benvolguda família fallera;

Per als nous representants dir-los que gaudeixen de cada acte perquè

Ara si que ha arribat el fi del meu regnat, vull donar-vos les gràcies una volta més a tots per com heu fet que em sentira durant tot l’any.

son moments únics que només viuran com a representants infantils una vegada en la vida.

Ha sigut un privilegi representar-vos i compartir cada moment amb tots vosaltres.

Ha sigut tot un honor ser la fallera major infantil de l’any 2018 de la Falla Pare Méndez. ANA.

Sé que tant Antonio, Ester i els presis majors recordaran amb bon record i gran estima les falles del 2018.


RECORDANT LES FALLES DEL 2018








La comissió de la falla Pare Méndez vol expressar el seu agraïment a totes les persones i entitats que, mitjançant la seua col·laboració, han permès l’edició d’aquest llibret. Sense més, vos desitgem unes bones falles 2019.



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.