Page 1

A.C. A.C.Falla FallaA.C. Falla

Pare Pare Pare Méndez MéndezMénde torrent torrentfalles torrent falles2018 2018

falles

2018


Falla Pare MĂŠndez Torrent, falles 2018


2


............................................................... El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XLI Concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

...............................................................

3


..................................................................

Sumari ..................................................................

Próleg 5 Salutació presidents 6 Salutació fallera major 8 Espai fotografic dels nostres representants 10 Entrevista als nostres representants 14 Cens major 18 Explicació falla major 22 Espai Cultural 32 Que serà, será…… ‘La covacha sepulcral ‘ de Torrent 66 Comiat fallera major 2017 70 Resum d´actes 2018 72 Programa d’actes 2018 Himnes Guia comercial

Edita: Falla Pare Méndez Depòsit Legal: V-212-2013 Autores llibret: Evelyn Oltra i Veliz i María Fernández i Aracil Portada: María Montaner Explicació de les falles: Antonio Fernández Balbuena Col·laboradors: Esther Peris i Roig

82 84 86


..................................................................

Pròleg ..................................................................

Un any més la falla Pare Méndez des de les fulles d’aquest llibret, vol compartir amb vosaltres les vivències compartides, i a més contar-vos un poquet d’història i parlar-vos dels espais naturals de la nostra ciutat. Aquest any volem fer una ruta pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l’Horteta i la séquia de les Fonts. Un tema prou interessant que de segur agrada a tot aquell torrentí o torrentina que vulga conéixer tot el que envolta el terme de Torrent i a totes aquelles persones que siguen amants de la naturalesa. Vos animen a recórrer els senders del barranc de l’horteta i contemplar els seus paratges. Tot això juntament amb les nostres fotos, les nostres memòries i els nostres nouvinguts! Gràcies a tota la comissió per permetre’ns realitzar aquest projecte i a tots aquells que hi han col·laborat, i com no als nostres anunciants. Sense tots vosaltres açò no seria possible! #socdeparemendez


..................................................................

Salutació dels presidents .................................................................. Ja s’acosten les dates en què els carrers s’omplin de banderes música, flors, monuments i pólvora, unes dates en les quals tots poden gaudir d’una de les millors festes del món. És per a nosaltres, tot un orgull poder presidir està, la nostra falla que ens ha vist créixer, junts. I és un gran honor poder dirigir-nos des d’aquestes línies a tots vosaltres per segon any consecutiu. Ana, Antonio i Esther, enhorabona i gràcies per representar a la falla per tots els racons de Torrent amb les ganes i il·lusió amb el que ho feu. A vosaltres, membres d’aquesta comissió, gràcies per aportar el vostre granit d’arena, d’una manera o d’una altra tots sou indispensables perquè la nostra falla tinga eixa essència que la fa tan especial. Fallers, veïns i amics, des d’ací aprofitem per a convidar-vos a tots a baixar a la falla per a gaudir d’aquestes festes tan emotives i esperades, perquè... El millor està per vindre! La falla Pare Mendez té les portes obertes perquè tots vosaltres passeu junt amb nosaltres una setmana inigualable. Una forta abraçada, José i José Luis. #SOC DE PARE MENDEZ

6


José Sanz i Ramos José Luis del Toro i Sanz 7


..................................................................

Salutació de la fallera major .................................................................. Hola família fallera, veïns i amics. Tinc la sort de gaudir aquest any i poder saludar-vos des d’ací, com a fallera major de la meua volguda comissió. Des d’ací vull convidar-vos que passeu amb nosaltres les millors festes del món, ja que portem un any esperant-les amb les ganes i la il·lusió que caracteritza a aquesta comissió. A la meua família, gràcies i gràcies, no em cansaré d’agrair-vos el fet de acompanyar-me en aquest any, vos vull molt. Aquest somni encara és més bonic amb vosaltres, els meus companys d’aventures, Antonio, Ana, Jose i Jose Luís, no podia imaginar mai com seria algun dia açò, però el que si puc dir ara, és que el millor de tot, és que no el puc imaginar sense vosaltres. El 2018 estarà sempre al meu cor. Família. Ara em dirigisc a totes les persones, que fan que tot en el que participem, siga possible. Perquè això demostra que gràcies a l’ajuda de tots fem gran aquesta comissió. Em despedix desitjant-vos que tots junts gaudim de les nostres falles. I què més dir? Que Soc De Pare Méndez. Què comence la festa!

8


ESTHER PERIS I ROIG 9


10


11


................................................................................................................

ENTREVISTA: JOSE LUÍS DEL TORO I SANZ ................................................................................................................ Nom: Jose Luís. Edat: 38 anys. Des de quan eres faller? Des que vaig nàixer. Què és el que més t’agrada de ser president? I el més difícil? El que més m’agrada és les amistats que coneixes d’altres falles. I el més difícil organitzar a la gent perquè tot isca perfecte. Conta’ns alguna cosa dels teus companys de viatge. Ana: La perfecció de ser una gran fallera major. Antonio: La gran sorpresa, és un bon xic i estic molt orgullós d’ell. Esther: A il·lusió no la guanya ningú, i la seua cara ho diu tot cada dia. José: compartint un somni en una de les persones més important de la meua vida Quina de les zones verds de Torrent t’agrada més? Parc de Trenor Què destacaries del viscut enguany? Si haguera de destacar alguna cosa... La demanà, va ser espectacular i molt emotiva. Com et descriuries en una paraula? Senzill.


................................................................................................................

ENTREVISTA: JOSE SANZ I RAMOS ................................................................................................................ Nom: Jose Sanz Ramos Edat: 37 Des de quan eres faller? Des d’abans de nàixer els meus pares ja em van apuntar a la falla. Què és el que més t’agrada de ser president? El fet de poder conéixer gent i els vincles especials que es creguen entre nosaltres, a través de moments i records. I el més difícil? Intentar conciliar la vida familiar, laboral i lúdica amb el temps que exigeix ser president de falla. Que tots estiguen contents i prendre decisions que a vegades no m’agraden. Conta’ns alguna cosa dels teus companys de viatge. Esther és l’alegria personificada, crec que no he trobat un moment en la qual no la veja somriure , la vull moltíssim. Antonio és energia pura, de la bona, de la que es contagia, de la necessària per a tot el rebombori que comporta tot aquest món de les falles. Tot cor. Ana, la més madura dels 5, no passa un dia sense que descobrisca quelcom bonic d’ella o que no faça quelcom que em sorprenga, és dolça agradable i intel·ligent... Simplement especial!!! José Luis, el meu cosí, el meu amic i el meu germà, una de les raons per les quals vaig tornar a ser president. Compromés amb el món faller , estar junt amb ell fa que tot ho veges amb un somriure. En una frase... ‘ME TIENE LOCO PERDIO’ Quina de les zones verdes de Torrent t’agrada més? El Vedat, el secret millor guardat de Torrent, un lloc ideal per a passejar, pensar, menjar, en cada racó una aventura una meravella que hem de cuidar entre tots. Què destacaries del viscut enguany? La felicitat amb la qual viuen cada acte els meus representants, la seua cara ho diu tot sobretot el dia de la presentació eixa mescla de rialles i plors. Com et descriuries en una paraula? Unicorn llunàtic


................................................................................................................

ENTREVISTA: ESTHER PERIS I ROIG ................................................................................................................ Nom: Esther Peria Roig Edat: 31 anys Des de quan eres fallera? Doncs crec que sóc fallera, quasi des de xicoteta. Com va sorgir la idea de ser fallera major? La idea feia temps que rondava pel meu cap, però fou el 22 de març de l’any passat, quan vaig arribar a casa dels meus pares i la meua germana, quasi m’ho proposaren ells, em digueren que tirara endavant amb el meu somni. Conta’ns alguna cosa deels teus companys de viatge. Són les peces imprescindibles en aquest somni. José, el meu gamba, eixa persona disposada a alegrar a qualsevol en tot moment, tot amor. José Luís, el meu presi reguinyós però que sempre es deixa portar per qualsevol bogeria, perquè sap que he de gaudir tot, i ell ho fa possible. Antonio: Xiquet que em va enamorar des que el vaig conéixer, alegre i amb ganes de gaudir. Anita: La meua xiqueta bonica, ella pot riure i ballar fins que el seu cos no pot més, alegre divertida i feliç. Quina de les zones verds de Torrent t’agrada més? Calicant. Vaig viure allí de xicoteta en la casa dels meus iaios. Què destacaries del viscut enguany? Tot. La felicitat per cada cosa nova que vaig descobrint, el que la gent fa perquè tot isca perfecte, però sobretot la presentació: La intriga, escoltar la banda a la porta de ma casa, eixir i veure tota la falla. No ho puc descriure, felicitat és poc. Com et descriuries en una paraula? Lluitadora.


Cens gran Torrent, falles 2018

Adrián Gutiérrez Almarcha VOCAL Alba Andreu Blázquez CORT D’HONOR Alba Cuartero Villa CORT D’HONOR Alba Molina Ortiz CORT D’HONOR Alejandro Silla Tejero VOCAL Amelia Lizcano Veliz CORT D’HONOR Amparo Chust Miquel CORT D’HONOR Amparo Tejero Acebedo CORT D’HONOR Ana Mª Silla Martínez CORT D’HONOR Ana Navarro Sanz CORT D’HONOR Andrea Medina Godoy CORT D’HONOR Ángel Francisco Dorador Lacio VOCAL Ángel Pagues Martínez VOCAL Ángeles Parra Pons CORT D’HONOR Antonio Jara Cobo VICE-PRESIDENT 3 Azahara Peña Sánchez CORT D’HONOR Beatriz Gil Martí CORT D’HONOR Belén Horrillo Javier CORT D’HONOR Carlos Agudo Vera VOCAL Carlos Alberto Jiménez Fernández VOCAL Carlos Del Toro Sanz VICE-DEL. ESPORTS Carlos Sanchis Carratala VOCAL

Carmen León Fides CORT D’HONOR Carmen Mora Márquez CORT D’HONOR Carolina Montón Escudero CORT D’HONOR Clara Silla Martínez CORT D’HONOR Conchín González Valera CORT D’HONOR Cristina Torralba Niñerola CORT D’HONOR Daniel Arce Luz VOCAL Daniel Mato Cebrián VOCAL Daniel Vázquez Muñoz VOCAL David Galán Pájaro VOCAL Elena Sanz Ramos CORT D’HONOR Elvira Martínez Gómez CORT D’HONOR Empar Pinedo Puig CORT D’HONOR Enrique Llantino González VOCAL Enrique Muñoz Luz VOCAL Ester Martínez Bayo CORT D’HONOR Esther García Ortiz CORT D’HONOR Esther Peris Roig FALLERA MAJOR Esther Royo Alba DEL. CULTURA Eulalia Martí Rodríguez CORT D’HONOR Eva Guerri Medina CORT D’HONOR Eva Mª Villena Bayo DEL. SECCIÓ FEMENINA


Eva Muñoz Borona CORT D’HONOR Evelyn Oltra Veliz CORT D’HONOR Fátima Lara Vivo Márquez CORT D’HONOR Fausto Antonio López Giménez VOCAL Fco. Javier Cebrián Bascuñana VOCAL Fco. Javier Gil Banda VOCAL Fco. Javier Marchante Linares VOCAL Fco. Javier Sena Iglesias VOCAL Fco.Javier Fajardo López VICE-PRESIDENT 2 Felipe Agudo Vera VOCAL Felipe Mantas Javier SECRETARI Francisco Silla Andreu VOCAL Gerardo planells Soriano VOCAL German Ramos Torres VOCAL Guillermo Muñoz Yago VOCAL Ivan Chinallac Quero VOCAL Izan Gutiérrez Almarcha VOCAL Jaime Rúa Álvarez DEL. FESTEJOS Javier Gutiérrez Almarcha VOCAL Javier Gutiérrez Ramón VOCAL Javier Miquel Ricart VOCAL Javier Planells Gómez-Lobo VOCAL

Jesús Barrios Sainz VOCAL José Enrique Caballero Gabaldón VOCAL José Enrique Perpiñá Arroyo VOCAL José García Cervera VOCAL José Gómez Bonet VOCAL José Luis Del Toro Sanz PRESIDENT José Luis García Muñoz VOCAL José Raúl De la Rosa Gómez VICE-PRESIDENT 1 José Sanz Ramos PRESIDENT José Vte De Amo Márquez TRESORER Josefina Carratalá Pascual CORT D’HONOR Juan Antonio Cano Almarcha VOCAL Juan Antonio Martínez Vilches VOCAL Juan Carlos Peña Sánchez DEL. ESPORTS Juanjo Miquel Ricart VOCAL Lucia Blasco Anadón CORT D’HONOR Lucia Soler Melero CORT D’HONOR Luis Mora Durá VOCAL Luisa Sena iglesias DEL. LOTERIES Mª Ángeles Noguera Andreu CORT D’HONOR Mª Carmen Hidalgo Royo CORT D’HONOR Mª Cruz Cobo Cuadros CORT D’HONOR


Cens gran Torrent, falles 2018

Mª Luz Ibáñez Marsilla CORT D’HONOR Mª Virtudes Ricart Parra CORT D’HONOR MªDolores Tormos Clemente CORT D’HONOR MªJosé Torrijos Torrijos CORT D’HONOR Manuel Cruz Sanz VOCAL Manuela Veliz Jurado CORT D’HONOR Marc López Martin VOCAL Mari Navarro Mestre CORT D’HONOR María Aleixandre Almarcha CORT D’HONOR María Amparo Ávila Silla CORT D’HONOR María Amparo Comes Chust CORT D’HONOR María Calderón Gutiérrez CORT D’HONOR María Carmen Martin Sebastián CORT D’HONOR María Dolores Gallent Comes CORT D’HONOR María Fernández Aracil CORT D’HONOR María Hidalgo Gómez CORT D’HONOR María José López Hernández CORT D’HONOR María José López Salas CORT D’HONOR María José Parrizas Iranzo CORT D’HONOR María José Silla Jareño CORT D’HONOR María Luz Fides Ballesteros CORT D’HONOR María Ramos Cobo CORT D’HONOR

20

María Soledad Merchante Castillo DEL. INFANTILS María Teresa Almarcha García CORT D’HONOR Marina Almarcha García CORT D’HONOR Marisa Iglesias Murciano CORT D’HONOR Marta Gregori Capitán CORT D’HONOR Mercedes Gómez-Lobo García CORT D’HONOR Miguel Ángel Cruz Sanz VOCAL Miguel Medina Ramos VOCAL Miguel Tolosa Cervera VOCAL Mireia Jara Gallent CORT D’HONOR Mireia Noguera Andreu CORT D’HONOR Mireia Ramón Tordera CORT D’HONOR Miriam Martínez Torrijos CORT D’HONOR Mónica Arboleda Hernández CORT D’HONOR Mónica Jiménez Sanfeliu CORT D’HONOR Mónica Merchante Castillo COMPTADORA Mónica Urdea DEL. SECCIÓ FEMENINA Noelia Herrero Fargallo CORT D’HONOR Noelia Mas López CORT D’HONOR Noelia Moruno Márquez CORT D’HONOR Noelia Romero Vilanova CORT D’HONOR Nuria González Romero CORT D’HONOR


Nuria Silla Tejero CORT D’HONOR Pablo Carrasco García VOCAL Paloma Ibáñez Marsilla CORT D’HONOR Patricia Hernández Primo CORT D’HONOR Patricia Sáez Orea CORT D’HONOR Patricia Ventura Cebrián CORT D’HONOR Paula De Amo Merchante CORT D’HONOR Paula Miquel Carrión CORT D’HONOR Paula Ramón Tordera CORT D’HONOR Pilar Carratalá Pascual CORT D’HONOR Pilar Torres Rosas CORT D’HONOR Rafa García Conde VOCAL Raúl Martínez Galán VOCAL Remigio Comes Chust VOCAL Rocio Montoya Pérez CORT D’HONOR Rosa Del Toro Sanz CORT D’HONOR Rosa López Sala CORT D’HONOR Rosa Mª Torrijos Torrijos CORT D’HONOR Rosa María Colomer Chulvi CORT D’HONOR Rosa Ortí Fernández CORT D’HONOR Rubén Aleixandre Almarcha VOCAL Salvador Gallent Comes VOCAL

Sandra Cordero Montero CORT D’HONOR Sandra Planells Gómez-Lobo CORT D’HONOR Sandra Ríos Gil CORT D’HONOR Santiago De la Rosa Gómez VOCAL Sara Medina hidalgo CORT D’HONOR Saray Ortega Pérez CORT D’HONOR Sergio González Mayo VOCAL Silvia Sáez Orea CORT D’HONOR Tamara Molina García CORT D’HONOR Tania García Visiedo CORT D’HONOR Thais Escriba Muñoz CORT D’HONOR Toni Torralba Abril VOCAL Verónica Alonso Giménez CORT D’HONOR Verónica Esteve Puchalt VICE-SECRETARIA Vicent Sanchís Carrtalá VOCAL Vicente González Valera VOCAL Virginia Álamo Tébar CORT D’HONOR Virginia Tébar Notario CORT D’HONOR Yolanda Arboleda Hernández CORT D’HONOR Yolanda Horrillo Javier CORT D’HONOR Yolanda Ramírez Monleon CORT D’HONOR

21


..................................................................

Falla gran 2018

..................................................................

Lema: Mendez independent

.................................................................. Artista: Francisco Borja i RipollĂŠs ..................................................................


‘Un tema típic i tòpic I també calidoscòpic’ La falla parla hui de tòpics típics O si voleu, millor dels típics tòpics que hui s’han posat de moda des d’Espanya fins als Tròpics. És tòpic el faller que du ‘golguera’ I vist un vestit negre amb faixí I és típic el faller que du ‘montera’ I diu que és vestit del ... ‘Segle vint’. És tòpic el pernil, la mançanilla i alguna llesca de formatge, i és típic que el ‘xoriço’ que governa i ens furta, si pot, fins a l’equipatge Total, que hui són tòpics en essència la gràcia, la joia i la ‘sal grossa,’ que sempre han sigut, ací, en València una forma de viure ‘primorosa.’


REMAT Mirant l’enorme figura que és de la falla, remat, ja qualsevol es figura l’assumpte del qual va a tractar: Un Torrent que es ‘solta el pèl’, que vol ser lliure i triar. Un Torrent que no vol ser Igual que d’altres ciutats. Indústries del xocolate es muntaran ‘tot arreu’, de Peris Andreu, les llànties, les faran els seus hereus. ESCENA I ‘El 2018 serà per a Torrent l’any de la independència, puix que serà independent de la resta de Valencià.’ Ni l’OTAN, ni Gibraltar, ni la pesca en el Marroc serà problema tampoc si per tot sabem passar. És qüestió de negociar nous pactes i compromisos. Qüestió de pagar permisos I quotes que s’executen, perquè els amics gaudisquen I no ens diguen ‘xoriços.’ El primer tema que es trau toca el fet de les ‘riuades.’ Solució:¡Fóra tronades! Que no ploga més i en pau!


L’indústria més important serà la del granerer. Graneres fetes a mà que a Valencià exportarem. I exportarem xocolata bé siga pur o de llet, en tauleta o triturat o en pols, per a refer. Exportarem ‘panquemaos,’ coques d’anous, rosquilletes, gaiatos, bescuits, ‘sobaos’ i ‘mones’, I altres cosetes. Tornarem a ser l’imperi en la lindustria de les llànties com abans foren els Peris i després isqueren tantes. L’indústria de la conserva tindrà una espenta en Torrent. S’exportara ‘a caterva’ pimentons i tomàtecs, garrofons, les bajoquetes la tabella, el pimentó del ‘piquillo’ o de ‘moron’, i bresquilles i mauretes. I jo dic:¿ per què no fem una revolució com abans, llevem el que no volem ...i es quedem tots descansats! ESCENA II Posarem en cada eixida una duana amb banderí, assegurada i garantida per l’exèrcit torrentí


Deixant a banda les vistes i els escassos monuments, heus ací les llargues llistes de les coses que els turistes voran al nostre Torrent. Voran, només traure els ‘morros,’ als carrers i als dos costats com van pixant-se a ‘xorros’ els gossos lligats del morro, I de vegades, ‘cagant.’ I és qüestió de bona manya i tertúlia amb els veïns per resoldre embolics i arreglar la faramalla. I és llàstima que qui apanya tant enredo en un minut no estiga reconegut pel govern independent, puix mereix un monument... al sabut desconegut! ESCENA III Per a estar ben comunicat amb prosperitat i confort crearem, amb fastuositat un moderníssim aeroport. Torrent té una llarga llista del que a la gent acomoda I com es vol modernitzar (perquè ara està de moda), desitja entrar en la roda d’aquells que ho renoven tot, a veure si en un rebot d’energía convenient adrecen l’ajuntament que ara com ara no està ‘fort.’


ESCENA IV Si no ens donen llibertat, I l’assumpte es posa hostil... promourem un colp d’estat ajudats per la guàrdia civil. El tema és, que els analítics, que tracten problemes crítics, no admeten el retoc, d’elixos ‘fantasmes’ en joc, que hui tenim per polítics. Tornar a començar, si com els que el casori trenquen, com els parats que no ‘penquen’ o com l’immigrant marroquí que no torna al seu confí. ESCENA V Construirem un mur d’alçada que ens defense de Valencià, amb ajuda desinteressada del president Nord-amèrica. Usant d’elements primaris l’atur, ja té remei: s’augmenten per mitjà de llei tres milions de funcionaris! El buc dels ferroviaris serà peça de museu. Tampoc tindrà efecte el preu dels combustibles en cru: que no circule ningú i que vagen tots a peu!


ESCENA VI En la Torre de Torrent posarem Junta Local, ja que cal ser prou prepotent, i lluir-ho així com cal. Com aquest fet incomoda, i a més ens fa ‘escamar’, tornarem a començar (que es allò que està de moda.) S’haurà d’entrar en la roda d’aquells que ho renoven tot, a veure si, en un rebot d’energia convenient, es pot controlar la gent que hui... tant i tant ens fot! Acabem pensant que hui vivim un temps contrafet, per més que hi ha qui promet la pau sobre un polvorí. Aquest autor, molt ‘typical’ li posa un punt al final. (caldrà esperar que es guanye la ‘batalla’ I el fi del ‘llibret’ no siga el de la falla i esperem d’un jurat tan prototípic un premi de ‘castanya’, que és el típic)


..................................................................

Ruta pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l’Horteta i la sèquia de les Fonts.

..................................................................


Torrent se situa en la comarca de l’Horta Sud, a cavall d’un paisatge entre la fèrtil horta al voltant del municipi i el secà de la part oest del terme. Un territori abasta 69’4km, i s’estén en forma de franja allargassada en direcció est-oest, i destaca per un relleu suau de xicotets turons fins arribar al massís muntanyós de la serra perenxisa que despunta a l’oest, i que marca la transició cap a les terres d’interior. El paisatge de Torrent també apareix solcat d’importants barranc com el de Xiva-Torrent i el barranc de CortitxellesL’Horteta, separats per la serra Perenxisa, al seu tram mitjà, i coincidents a la zona nord del nucli urbà de Torrent per desaiguar finalment a la marjal albuferenca. Uns accidents topogràfics que han condicionat l’espai geogràfic del municipi, i que han construït fins i tot un espai hidràulic independent dels grans macrosistemes de regadiu valencians, abastits pels grans rius com el Xúquer a la Ribera o el Túria a l’horta de Valencia. Així, el regadiu històric de Torrent s’ha configurat des de temps immemorial al voltant del barranc de l’Horteta i la sèquia de les fonts. El barranc de L’Horteta és un afluent secundari del barranc Xiva-Torrent que té el seu naixement al terme de Torís i que forma part d’una superfície de drenatge que comprén 74km2 fins a la coneguda presa del Pantà de Torrent. El Barranc de L’Horteta forma una conca hidrològica que s’estén durant 21km de sud-oest a nord-est pel terme municipal de Torrent, afavorida per les gran revingudes en època de pluges i les aportacions de xicotets barrancs (el de Cortitxelles, de la Bota, el dels Gils, el de les Canyes), i per la composició geològica de capes permeables en superfície i impermeables en profunditat que afavoreixen l’abundància d’aigua subterrània. Un cabal que brolla de forma natural en


tolls d’aigua com el Bailon, que dóna origen al sistema de reg de l’Horteta, o bé nodrit mitjançant la captació de mines o fonts com la de Sant Lluís, principal aportació d’aigües al sistema de reg de la sèquia de les Fonts. També per la acumulació i la contenció d’aigües en basses, presses o assuts com el de Manyet o el Pantà de Torrent. L’aprofitament de les aigües del barranc de l’Horteta té ela seus antecedents als primers assentaments humans de l’edat del Bronze


(el puntal de l’Albaida, les Garravaques i la Llometa de l’Espart) i de l’època ibèrica (La Lloma del Clot de Bailon), localitzats tots al voltant de la Serra Perenxisa. Uns poblats sedentaris segurament atrets per la fèrtil terra d’argiles arenoses aptes per a conreu i pel curs d’aigua constant que va discórrer pel llit del barranc fins al primer terç del segle passat. Encara que el primigeni regadiu de l’Horteta es va originar segurament amb els primers assentaments romans del Pla de Quart, al voltant dels barrancs de Xiva-Torrent i el de l’Horteta. Un espai geogràfic on s’establiren nombrosos nuclis habitats i vil·les rústiques com la del Mas del Jutge i l’Alter, irrigades per un primitiu sistema hidràulic que conserva vestigis d’opus caentementicium (morter romà) en algunes infraestructures del barranc de L’Horteta. Les infraestructures hidràuliques romanes foren millorades i ampliades en l’època medieval i moderna per al reg de les hortes de Dalt i de Baix, que abastien l’assentament musulmà de Perenxisa, localitzat a prop de la font de la Carresquera i despoblat en el segle XV. Mentre que el reg de la sèquia de les Fonts irrigava des d’època medieval les alqueries musulmanes de Torrent i Rahalmaçot (futura Picanya), i els assentaments desapareguts de Xenillet, Beissaet i el Rahalfortuny (actual masia de Ràfol) L’hidrosistema del barranc de L’Horteta s’estructurava en dos sistemes de reg al voltant de L’Horteta de Dalt i de Baix per una banda, i de les sèquies de les Fonts per l’altra banda. Un reg mil·lenari de gran valor arqueològic i etnogràfic que va estar en funcionament fins a la dècada de 1970. Aleshores, la sobreexplotació dels aqüífers pels motors d’elevació baixaren el nivell freàtic, i el barranc va deixar de portar aigua suficient per mantenir en funcionament les infraestructures hidràuliques. A més, la irrigació de zones tradicionalment de secà per al conreu de cítrics des de la primeria del segle xx, posava fi a la dualitat entre l’horta i el secà, i marcava l’inici de la fi de la societat agrícola tradicional i la transició cap a un nou model econòmic en l’escala local i comarcal.


..................................................................

Un poc d’història del reg de l’horteta i la sèquia de les fonts.

..................................................................


L’ocupació musulmana de la península Ibèrica a mitjan segle VIII dC va produir una vertadera expansió econòmica i demogràfica de l’horta de València. Els nous colons musulmans arribats a les zones de València i Múrcia procedents de l’Egipte àrab, experts com eren a calcular distàncies i desnivells emprant trípodes de topògraf i rudimentaris astrolabis de campanya, perfeccionaren el primigeni sistema de reg de les vil·les rústiques romanes del Pla de Quart, i planejaren a la perfecció - en algun moment dels segles VIII-XIII- un complex sistema de sèquies i braçals que donaren forma al reg de L’Horteta i la sèquia de les Fonts de Torrent-Picanya. Les intervencions arquitectòniques i arqueològiques realitzades entre els anys 2009-2013 als elements del patrimoni hidràulic del barranc de l’Horteta evidencien que la sèquia té el seu origen en l’època musulmana (s, VIII-XIII). Encara que les primeres referències a la seua existència i funcionament són documentals, concretament del 15 de gener de 1233, quan Jaume I féu donació de les alqueries musulmanes de Torrent i Silla a l’ordre de L’Hospital de Jerusalem. Un document de donació on ja s’especificava que comprenia les aigües, estanys, molins i pesca del terme. Els nous senyors feudals de Torrent respectaren en un primer moment la població musulmana de l’alqueria de Torrent i els llogarets pròxims, en un exercici de tolerància a l’Islam i les tradicions, em part forçada per la necessitat de mantenir en explotació les terres. En una segona fase de repoblament els moros torrentins foren expulsats, i es va lliurar el 28 de novembre de 1248 la Carta de Poblament als nouvinguts cristians. Al document en qüestió entregat pel comanador de València Pere de Granyera s’establia, entre altres, la divisió de 150 jovades d’horta a repartir entre els repobladors cristians de Torrent. A més, el document reconeixia l’existència d’un assut - possiblement el Pantà- i d’una sèquia principal que es correspondria segurament amb la sèquia de les Fonts. Un ús i domini de la sèquia que rebien tots els poblador gratuïtament sempre que la mantingueren neta i en bon ús. Comptat i debatut, la nova divisió de la terra en jovades de forma individualitzada


trencava la divisió clànica característica de l’època musulmana, tot establint-se una divisió de la terra parcel·lada. El reg de la sèquia de les Fonts en l’horta vella de Torrent abastava en aquell temps vora les 2.000 fanecades, i va passar a ser administrada pel Consell Municipal de Torrent en representació e la comunitat veïnal. S’establiren unes primeres ordenances de reg aprovades el 13 de setembre de 1667. Una vegada dissolts els règims senyorials i al caliu de les lleis estatals, d’aigües del anys 1866 i 1879, el primitiu govern de la sèquia fou substituït per unes noves ordenances de reg l’any 1902 que els van constituir en comunitat de regants. Pel que fa al reg de l’Horteta, bona part de les terres van pertànyer des d’època medieval a la Baronia de Xiva, i al terme de Godelleta en època moderna, i no fou fins a l’any 1867 quan finalment foren integrades en terme de Torrent. Així les coses, el sistema de reg de l’Horteta va disposar d’una administració pròpia i un funcionament diferent al de la sèquia de les Fonts de Torrent-Picanya.


..................................................................

Una passejada pel patrimoni natural, hidrà ulic i etnogràfic del barranc de l’horteta.

..................................................................

42


43


Vos convidem a fer una passejada pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l’Horteta. Un viatge al passat a través de les infraestructures hidràuliques que ens han arribat dels nostres avantpassats romans, musulmans i de l’època cristiana. Travessareu paratges pròxims com l’assut del Pantà o la Font de Sant Lluís, origen de la sèquia de les Fonts que va donar origen al municipi de Torrent. Transiteu per l’entorn agrícola del Mas del Jutge i les restes arqueològiques del seu passat romà. Admireu les construccions emblemàtiques del arquets de Baix u els de Dalt ara restaurats, que conduïen l’aigua a les hortetes pròximes de la serra Perenxisa. Els Arquets de Baix és l’aqüeducte més conegut del terme de Torrent, sobretot perquè va estar en ús fins la dècada dels setanta. Forma part d’un sistema de canalitzacions, utilitzat per a conduir l’aigua des del naixement fins a les terres de regadiu del Mas del Jutge. L’aigua sobrant del reg de l’Horteta travessava el barranc i anava per la Sequieta del Camp, que s’allunyava del llit fins a arribar als Arquets. Pels Arquets de Baix l’aigua tornava a travessar el barranc i arribava al Mas del Jutge. Cal destacar‐hi que es troba molt ben encastat en ambdós extrems del talús de terra, els seus arcs rebaixats i la sèquia xicoteta que el corona. Els Arquets de Baix són un dels patrimonis més significatius del nostre municipi i que mereix una visita per tal de conéixer de prop aquest tipus de construccions i gaudir de l’entorn en què es troba. Els Arquets de Dalt són un tram antic d’un aqüeducte de tres arcs, del qual només se’n conserva un; fet de pedra amb morter de calç i argila. A la part superior encara es pot veure el conducte per on passava l’aigua. En terres del terme de Torrent, hi hagué un sistema de reg tradicional conegut com de l’Horteta, abastit per les aigües que naixen al barranc de l’Horteta. Els Arquets formaven part d’ aquest sistema de reg i tenien la funció de salvar el desnivell en el camí de Xarcos Secs, per a permetre el reg d’alguns camps situats als


peus de la serra Perenxisa. És una oportunitat per a conéixer restes d’una construcció romana en el terme municipal i fer‐se una idea de l’enginy que feien servir per a poder aprofitar l’ aigua del barranc. Endinseu-vos pels espais naturals del Clot de Bailon, un dels paratges de major riquesa mediambiental de Torrent .El seu entorn resulta un ecosistema idoni per a certes espècies vegetals de ribera; i animals com el petxinot. En altre temps va ser una presa important atés el cabal que acumulava, i formava part de l’antic sistema de reg. A més de servir per a regar les terres, els veïns hi podien gaudir d’un bany refrescant.Un lloc per a descobrir la vegetació aquàtica i de ribera que habita en la zona, així com la fauna característica. Prop del Clot de Bailon es troba la font del Clot de Bailon; un broll d’aigua fresca que fa poc es va recuperar ja que es trobava abandonada i tenia un accés difícil. Podem arribar‐hi des del mateix Clot. Descobriu antics oficis i explotacions tradicionals al ric patrimoni rural que atresora el barranc i visiteu la font de la Teula, un naixement d’aigua que aboca al barranc de Cortitxelles i crea un hàbitat on el predomini de les canyes afavoreix la protecció d’algunes espècies pròpies d’aquest entorn. És part essencial de la microreserva de fauna declarada en el barranc de l’Horteta, per tant és una visita quasi obligada per a conéixer un espai natural amb espècies característiques de l’ecosistema de barranc. O simplement, gaudiu del paisatge i la tranquil·litat dels seus paratges solcats de fonts i brolladors d’aigua. Endavant! -El Reg del barranc de l’Horteta i de la sèquia del camp. Comencem el nostre recorregut al paratge de la font de la Teula, a la part alta del terme de Torrent, transitant per un sender de bon caminar aigües avall pel barranc de l’Horteta, i seguirem el traçat del reg mil·lenari de la sèquia, fossilitzat al parcel·lari agrícola i a les restes del patrimoni hidràulic. El barranc de l’Horteta és el més rellevant des d’un punt de vista hidrològic i com a element formador del paisatge. El barranc naix a uns 320m d’altitud sobre el nivell del mar, en el coll de Calauet

46


47


48


(Torís), i la gent del camp li dóna diferents noms. En la capçalera és conegut com la canyada d’Alonso o de Cabeces, però posteriorment passa a anomenar‐se barranc de Cortitxelles. Finalment conflueix amb el barranc de la Bota, punt a partir del qual ja és conegut com barranc de l’Horteta. Ja dins del terme de Torrent, arreplega les aigües del barranc de la Bota i de nombrosos barranquets i séquies que drenen el vessant sud de la serra Perenxisa. Abans d’unir‐se finalment al barranc de Torrent conflueix amb el barranc del Gils i després amb el barranc de les Canyes. És important visitar el tram de barranc comprés entre la font de la Teula i el corral del Manyet, que l’any 2006 fou declarat microreserva de fauna per la Conselleria de Territori. A la vora del barranc de l’Horteta, ja prop del nucli urbà, trobem una altra de les construccions clàssiques del nostre sistema hidràulic. L’Arquillo és un aqüeducte amb un sol ullal que hui en dia pot ser utilitzat com a pont per a salvar el desnivell del terreny. El sistema de reg de l’Horteta, localitzat al tram mitjà del barranc de Cortitxelles-L’Horteta, es divideix en dos subsistemes de reg coneguts com de L’Horteta de Dalt i de Baix. Un reg que té l’origen en la captació d’aigües corrents del llit del barranc i l’aportació de les fonts pròximes, acumulada en xicotets assuts i basses, i canalitzada per diferents sèquies i braçals a una banda i l’altra del camí dels Xarcos Secs. Si avanceu barranc avall pel tram de sender comprés entre la font de Bailon i el camí de la Rosafina, podreu observar a la part alta del talús del barranc un tram de vora 300 metres corresponents a la sèquia principal de l’Horteta. Una vegada arribats al paratge de l’assut o presa de Manyet, paga la pena fer una parada per a gaudir de l’entorn, rodejats en alguns trams escassos del bosc galeria que cobria en origen el llit del barranc. Cal destacar que la presència de plantes autòctones com la boga que envaeixen bona part del paratge, i que juntament amb la presència del petxinot contribueixen a la depuració de les aigües.

49


En les proximitats del corral de Manyet hi havia fins a la segona meitat del segle passat la bassa de Manyet, una construcció-o de grans dimensions que acumulava l’aigua de l’esmentada sèquia en èpoques de carestia, i dels sobrants de reg de la tanda de cinc dies que pertocava al primer subsistema de l’Horteta de Dalt. Un primer ramal de la sèquia principal es desviava per a regar unes 50 fanecades d’hortes pròximes. La sèquia principal travessava el camí dels Xarcos Secs pels Arquets de dalt, fins a irrigar unes 60 fanecades situades al peu de la part més alta de l’Horta de Dalt, la serra Perenxisa. La serra Perenxisa ha sigut un espai poblat des d’èpoques antigues. Vestigis ibers, romans i àrabs han precedit l’actual situació de poblament i utilització del sòl i dels recursos naturals. La presència actual d’aquests vestigis ens transmet la necessitat de conservar‐los per a les futures generacions. Una estreta pista forestal coneguda com el Camí de la Serra, era per on pujaven els granerers de Torrent a buscar les palmes dels margallons, les quals després de passar per un procés artesanal de transformació eren convertides en graneres. Aquesta alineació muntanyenca s’estén d’est a oest, uns 10 km entre els termes de Xiva, Godelleta i Torrent. Està constituïda per una cadena de turons d’escassa elevació i de formes arrodonides, com l’Avenc del Barranc de Calderón i Penya Roja, i presenta una xarxa important de barrancs que en època de pluges discorren vessant avall. Pel que fa a l’aprofitament dels recursos del barranc, caldria apuntar que la mateixa boga era emprada antigament pels cadirers, els joncs que creixen vora l’aigua es feien servir en manufactures com la cistelleria, el canyís autòcton s’emprava per a la construcció i l’agricultura, i el margalló que creix a les vores del barranc era la matèria primera dels granerers de Torrent.

50


51


Reprenem el sender i el traçat de la sèquia de l’Horteta barranc avall, on a pocs metres del desviament que dóna accés al corral de Manyet trobareu la presa del mateix nom. L’assut o presa de Manyet marcava l’inici o naixement de la sèquia de l’Horteta de Baix, que regava algunes hortes al voltant de la Serra Perenxisa, i les partides de la Contienda i del Mas del Jutge ja amb el nom de la Sequieta del Camp, com més endavant comentarem. Un cabal que s’alimentava també dels sobrants de la sèquia de l’Horteta de Dalt, desviada des d’un partidor que hi havia uns metres amunt de la desapareguda bassa de Manyet. Aquesta presa va ser construïda per a elevar el nivell de l’aigua del barranc de l’Horteta i augmentar el cabal de la séquia que facilitava el reg de les zones agrícoles. Una vegada més, és una oportunitat per a poder contemplar la vegetació característica dels barrancs. Ací principalment creixen el baladre i les canyes. Encara que nosaltres continuem el sender barranc avall, el traçat de la sèquia de l’Horteta de Baix anava guanyant cota de nivell aigües avall de l’assut de Manyet, fins a remuntar el caixer a l’altura dels camps situats a la vora del barranc de l’Horteta. Així, la sèquia discorria ara pel marge dret del barranc de l’Horteta i anava regant diferents camps amb dret aigua, el caixer de la sèquia travessava el camí dels Xarcos Secs mitjançant uns passos enllosats quan el camí era terrer. Unes passeres que foren substituïdes per sifons quan es va pavimentar l’antic camí dels Xarcos Secs en la dècada de 1970, com encara podreu observar a la vora de la carretera en els passos de l’Horteta i el de Crussets. Si davalleu aigües avall del barranc de l’Horteta, seguint els camins de l’aigua, trobaren el tercer assut de la Carresquera, alimentat per la font del mateix nom i emprat per a regar un camp localitzat a la banda esquerra del camí dels Xarcos Secs. Una infraestructura segurament associada a les hortes de l’antic assentament mudèjar de la Carrasquera, localitzat uns 600 metres barranc amunt. La sèquia principal de terra continuava el seu curs per la banda dreta del barranc i regava diferents camps de l’Horteta de Baix. Al llarg del seu traçat s’han pogut documentar els trams de sèquia

52


53


excavada en terra i de tàpia de fang, alternant amb els caixers d’obra més moderns fruït de la remodelació i ampliació de la sèquia en la dècada de 1950. La sèquia de l’Horteta de Baix s’endinsava en la partida de la Contienda, i creuava el llit del barranc a la banda esquerra pels Arquets de Baix, en direcció a les terres del Mas del Jutge en paral·lel al camí dels Xarcos Secs. La sèquia coneguda en este tram com la Sequieta del Camp discorria ara en paral·lel al camí dels Xarcos Secs, on encara es conserva el traçat de terra a la banda dreta de la carretera. En arribar a l’altura de l’actual autovia, les aigües eren acumulades en una primera gran bassa de regulació que superava amb escreix les dimensions de la bassa del corral de Manyet. A continuació, la sèquia s’endinsava pel camí del Mas del Jutge on vessava una segona bassa situada a la banda oest del cementeri, que s’omplia en hores nocturnes per a repartir l’aigua en èpoques d’escassesa a raó d’una hora per fanecada. L’Horta del Mas del Jutge ocupava una superfície triangular d’unes 200 fanecades com adés s’ha dit, compreses entre el barranc del Saurí, i el camí dels Xarcos Secs, que eren regades per un seguit de braçals escampats al voltant de la sequieta del Camp com a eix principal de distribució. Al tram final, les aigües eren abocades al barranc de Saurí acumulades a l’assut del Pantà, per a contribuir així a l’augment de cabal de la sèquia de les Fonts de Torrent. El sistema de reg de l’Horteta de Dalt i de Baix va deixar de funcionar en la dècada de 1970. Aleshores el cicle de reg es repartia des de temps immemorial en tandes d’onze dies, dels quals cinc dies corresponien a l’Horteta de Dalt, un dia per a l’Horta de Baix, i els cinc restants per a les terres del Mas del Jutge. Si repreneu la marxa barranc avall pel sender de l’Horteta cap a la font de Sant Lluís podreu observar les restes d’un antic pont romà ben aparellat amb carreus de pedra. Es tracta amb tota seguretat d’una infraestructura relacionada amb la vil.la romana del Mas del Jutge, per on transitava una via romana secundària que comunicava els diferents assentaments i vil·les romanes del Pla de Quart.


..................................................................

Els camins de l’aigua pel nucli urbà, la sèquia de les fonts de torrent.

..................................................................


La font de Sant Lluís se situa al tram baix del barranc de l’Horteta, i marca l’entrada del sender en l’àmbit periurbà en Torrent. Un espai fortament antropitzat on pràcticament desapareix el bosc de ribera que ha marcat bona part del recorregut. La Font de Sant Lluís es ara un àrea recreativa situada a escassos metres del sender de l’Horteta Així les coses, l’últim tram de barranc concentra un important patrimoni hidràulic relacionat amb la sèquia de les Fonts de Torrent que no us podeu perdre. La sèquia de les fonts és el segon subsistema de reg històric de Torrent que ens acompanyarà durant l’última part del sender. El seu origen es troba a l’assut del Pantà, una important obra d’enginyeria hidràulica recuperada en el 2013, que rebalsava els cabals d’aigua que provenien de les avingudes, aportacions de mines i xicotets barrancs, i principalment de fonts. La més important de les quals era la Font de Sant Lluís, es tracta d’un ullal d’aigua que es troba prop de la confluència del barranc de Saurí amb el barranc de l’Horteta. Es diu que el nom es deu al fet que va ser sant Lluís Bertran en una visita a l’alqueria del Mas del Jutge qui va fer el miracle de fer brollar aigua de la font. Cal destacar l’omeda que rodeja la font ja que crea un lloc ple d’ombra propici per a descansar‐hi. És una zona acabada d’habilitar, que s’ha recuperat juntament amb l’entorn i hi ha bancs i taules per a l’oci i el temps lliure en un espai singular situat prop del centre urbà. A escassos cinc-cents metres de la font aigües avall es localitza l’assut del Pantà. Un paratge de parada obligada des de ben antic, on ara trobareu un àrea recreativa. Els tolls d’aigua i els assuts com el del Pantà foren espais d’esplai i de bany. Durant la primera meitat del segle XX el marge dret de la dàrsena es va convertir en la coneguda platja del Pantà. Una zona de bany habilitada amb escales i murets a la dreta i un embarcament a l’esquerra. El Pantà de Torrent és un assut per a emmagatzemar i canalitzar les aigües del barranc de l’Horteta destinades al reg dels cultius.


L’estructura principal de la presa es compon d’un front de grans carreus emparellats de forma que travats o encaixats suporten la força del curs fluvial i les revingudes freqüents. Ocupa tota l’amplària de la conca i desvia el curs d’aigua cap a un dels extrems, on se situa el drenatge a través d’una caseta de comportes i des d’aquestes a la séquia Major. A pesar del deficient estat de conservació, l’obra i la vegetació que l’envolten formen un entorn d’un cert valor ambiental i paisatgístic. Prop de l’embassament també està el túnel del pantà, un túnel artificial catalogat per la Federació Valenciana d’Espeleologia que pot ser d’interés per als aficionats a aquesta activitat. El partidor d’aigües de l’assut del Pantà donava inici a la sèquia de les Fonts de Torrent. Es tractava d’un caixer d’obra que anava descobert vora al barranc durant 4km, i travessava afluents com els barrancs de les Canyes o del Matemàtic pel pont de l’Arquillo. El cabal de la sèquia anava enriquint-se a mesura que s’aproximava a Torrent amb l’aportació de xicotets assuts, com l’assut de les Canyes, l’entrada del qual trobareu a l’altura de barranc i pont de les Canyes, i mines com la de Sant Lluís, la del Pantà, o la del Xorro. El sender de l’Horteta s’endinsa finalment al nucli urbà de Torrent pel camí del Xorro, que va paral∙lel al barranc de l’Horteta, pel que hui és el carrer de Sant Lluís Bertran, fins a travessar eixe barranc i acabar en el Pantà. Fins a la dècada dels seixanta, tingué un ús social per part dels torrentins i de la població dels voltants, ja que s’utilitzava els dies de festa i els d’estiu per a desplaçar‐se a les zones d’entreteniment que hi havia en aquella època, com la bassa del Duro o la piscina del Pantà. Conservada parcialment a tir de pedra del modern pont Blau que ara creua el barranc i que connecta amb el Vedat de Torrent.


El barranc de Torrent naix a uns 830 m d’altura a la serra Cabrera de Bunyol i rep diversos noms relacionats amb els termes municipal per on passa: rambla del Gallo al seu naixement, barranc de Xiva, de Xest, rambla de Poyo, barranc de Torrent, de Massanassa i de Catarroja, últims pobles abans de desembocar en l’Albufera. De tots aquests topònims, el més conegut és el de barranc de Torrent. El barranc entra al nostre terme per la part nord, on s’uneix amb el barranc de abans de continuar camí cap a l’Albufera al llarg de més de 24 quilòmetres per l’interior de l’Horta Sud.El barranc de Torrent ha sigut un element fonamental en la configuració històrica de les xarxes de reg de l’Horta Sud. Aquest element geogràfic delimita comunitats i unitats de reg i força a salvar el desnivell topogràfic mitjançant diferents enginys hidràulics. A més d’aprofitar l’aigua del barranc per als regadius, en altre temps inclús s’arribaren a obrir en el llit parcel∙les xicotetes per aprofitar una terra d’apreciable qualitat gràcies a la humitat i als sediments. La muntanya del Vedat és l’elevació del terme de Torrent més pròxima al mar i al nucli urbà, representa una superfície pròxima a les 49 ha i arriba com a cotes màximes als 143 m en el Balcó del Vedat i als 132 en la Torreta. La vegetació de la muntanya del Vedat, respon al bosc mediterrani, que constitueix la vegetació potencial de la zona per les condicions climàtiques, la proximitat al mar, la composició dels sòls i el règim de precipitacions. Aquesta vegetació ha desaparegut quasi totalment de la zona d’actuació, i ha estat substituïda per l’estrat arbori de pins blancs i el matoll. No obstant això, té un alt valor paisatgístic per l’excel∙lent conservació dels seus boscos, en els quals trobem arbres de gran port mesclats amb un estrat arbustiu molt variat. Hi ha presència de fauna diversa, on destaca, perquè té una importància especial, la representació de l’avifauna.


..................................................................

Preservaciรณ dels espais naturals

..................................................................

62


63


La importància de la preservació resideix en el fet que sense ella, molts dels béns materials i naturals amb el que compta la nostra societat actualment, no existirien en el futur. Per tant, com éssers racionals que som, hem d’incloure aquesta preservació del patrimoni com una de les nostres prioritats morals, sent acurats amb el patrimoni històric, cultural i natural que a nosaltres mateixos ens van deixar anteriors generacions. Gràcies a la preservació, podem protegir els paisatges i animals que ens rodegen. Potser aquest siga un dels treballs més importants d’aquest concepte, perquè l’home està acostumat a viure en les grans ciutats, deixant moltes vegades de costat el món natural. És important conscienciar a la societat que si no cuidem el planeta, segurament serem nosaltres mateixos els que no podrem viure ací, de què val discutir sobre la independència de Catalunya si al final no hi haurà lloc on habitar. Així, doncs, aquesta preservació mediambiental no és més que una preservació de la nostra pròpia espècie. Per a poder aconseguir que l’ésser humà aprenga la importància de la preservació del medi ambient, és necessari inculcar certs valors de respecte i atenció des que l’individu és xicotet. Els nostres governs han de comptar amb partides pressupostàries per a preservar els edificis històrics d’un país. Aquesta preservació és important, perquè el patrimoni cultural és part de la identitat del poble. Defendre el medi ambient i promoure en el nostre entorn la importància de prendre consciència de la protecció del mateix és el nostre deure, ja que ens converteix en agent dinàmic i així fomentem la cooperació que ens garantirà un millor futur i un país més sa. Encara que quan parlem de preservar, la majoria de les vegades pensem en la conservació del patrimoni natural i cultural, la veritat és que aquest concepte i el seu significat poden ampliar-se a altres camps. Així, podem preservar la majoria de les coses materials, podent fer-ho amb els nostres béns. És possible també preservar l’immaterial, com és la integritat de les persones.

64


Preocupar-se del mig hui, significa preocupar-se per aconseguir millors condicions de vida per a l’ésser humà respectant els processos i components naturals del mig. No hi ha el menor dubte que la preservació ens ajuda a cuidar i conservar tot allò que és important, ja no sols en la nostra realitat personal, també a un nivell social major. Bibliografia Ciscar Juan, Salvador/ Jordá Pla , Rafael: Ruta pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l’Horteta i la Sèquia de les Fonts. Torrent: Ajuntament de Torrent. Hernandez llacer, Francesc Xavier/ Gomez Navarro, Àngel/ Mesado Company, Francesc Xavier: Jocs al carrer. Torrent: La Gavella. Ajuntament de Torrent, serveis de l’administració. Disponible en: http://www. torrent.es/torrentPublic/inicio/serveis/mediambient/espaisnaturals.html

65


..................................................................

Què serà, serà, la “Covacha Sepulcral” de Torrent? Carlos E. Bessini

..................................................................

66


67


Podria posar la mà en el foc assegurant que 9 de cada 10 torrentins no saben què és. I no em cremaria. Inclús, abraçant l’exageració, m’aventuraria a considerar que l’esmentat percentatge es quedaria curt... És el que ocorre quan, en la nostra societat, l’interés per conéixer els orígens locals no va més enllà de la mera desafecció col·lectiva. Encara que, això sí, possiblement, a 10 de cada 10 no se’ls oblide en quines dates comencen cada una de les festivitats que ens posterguen del “currele” diari per a gaudir a límit de l’oci. Així “semos”! Què li anem a fer! Que? Ja t’ha donat temps a mirar en un “buscador” d’Internet el moll de la qüestió del titular? O a preguntar a algú que tens al costat, mentres penses “que mamador, el Bessini, que va de llest”? A més, amb tot el dret del món -açò últim, clar-. Doncs no. No es tracta d’una ostentació d’intel·lectualitat ni de saber més que ningú. No sóc historiador, per a més inri. En realitat, és cansament. Sopor de suportar. D’aguantar les immenses possibilitats que té la nostra ciutat de ser coneguda. On es deixen passar oportunitats de millorar, per exemple, les opcions de projectar la seua potencialitat en els terrenys de la cultura, el turisme o la gastronomia, entre altres. I no. No em ficaré en política ni amb els polítics. El meu escàs enginy no em dóna per a idear immortals campanyes de si la Torre és mora o cristiana, o que si l’Avinguda s’ha de cridar no sé què o no sé quants, o si ‘Torrente’ o Torrent. La salut de la gent i els parats sense treball mereixerien més focus prioritari dels que les promouen per a escampar cortines de fum que intenten tapar la seua ineficàcia i ineficiència amb relació a aquestes urgències. I, per no calfar-me més, ací ho deixe. Aquesta terra és tan vella que mereix ser cuidada des del coneixement del seu origen. Que, encara que la seua fundació oficial date de 1248, ja habitaven ací, concretament en el període de la cultura del “Bronze Valencià” (2.000 a. C.) , pobladors que vivien en la Muntanyeta de Cabrera, en l’actual El Vedat que hui coneixem. Perquè possiblement ho saps. O no, potser. Però, baix el que hui és


el xicotet parc de la piscina de la Urbanització Mes de la Montañeta, accedint per unes escales que naixen de l’eixida del seu restaurant, es troba ‘La Coveta Sepulcral’ de Torrent, que és el primer vestigi conegut d’assentament humà en la nostra ciutat, per la troballa, el 9 d’abril de 1931, de restes prehistòriques d’un soterrament. En concret, dins d’una diminuta cova -ara vallada, i que podeu veure en les imatges- on va aparéixer un crani d’un adolescent amb una dentadura molt desgastada. És una verdadera llàstima, com vaig assenyalar anteriorment, que la immensa majoria dels ciutadans, en general, ho desconeguen i no hagen xafat ni tan sols el lloc, on l’accés no està restringit, però el coneixement del qual no s’ha promogut, mai, per les nostres institucions ni administradors locals. Hi haurà els que sàpiguen el perquè... Ara ja saps “el què serà, serà”. O, potser, ja eres dels que ho sabien. Creus que val la pena difondre-ho? Doncs tu mateix! Jo ja ho he fet. Salutacions, estimats nòmades: rossejat i xocolate!


..................................................................

Comiat fallera major 2017:

Paula Miquel i carrión

.................................................................. Estimada família fallera, ja estem en Falles, la millor festa del món. M’agradaria donar-vos les gràcies per acompanyar-me en aquest viatge, pel suport que he rebut durant tot el meu regnat. Ha sigut meravellós poder compartir-lo en tots vosaltres, els fallers i falleres de la meua volguda comissió. Gràcies als meus companys de viatge i a les seues famílies, espere que l’any 2017 es quede guardat al vostre cor per sempre. Enguany, gaudiré de formar part de la Cort D’honor de la Fallera Major de Torrent del 2018, no obstant això, vos assegure que no haurà sopar, revetla o cercaviles que no em recorde de vosaltres. Per últim, desitjar a Esther, Ana, Antonio, José i José Luis, que gaudiu de cada instant perquè és únic, obriu bé els ulls i no vos perdeu res del que ara endavant passarà, vos assegure que és màgic. Ara i sempre, sóc de Pare Méndez. Paula

..................................................................


..................................................................

Resum falles 2018 ..................................................................


78


79


80


81


82


83


PROGRAMA D´ACTES 2018 ........................................................................... El passat 14 d´Octubre es va oferir el sopar de Proclamació de les nostres falleres majors 2018, en el Restaurant Los Abetos II.

........................................................................... El 18 de Novembre, al Saló Parroquial, va tindre lloc la Presentació i l´Exaltació de les nostres Falleres Majors, Ana i Esther.

........................................................................... El 24 de Febrer, dinar d´homes i dones. Per la vesprada, la nostra comissió, acompanyada per música, acudirem als peus de la Torre per donar la benvinguda a les falles 2018 en la tradicional CRIDA.

........................................................................... El 25 de Febrer, els menuts de la comissió gaudiran amb les seues disfresses en la Cavalcada del Ninot Infantil. Al finalitzar hi hauràn refrescs en el casal per als xiquets.

........................................................................... El 3 de Març, esmorçar – Dinar. Per la vesprada, seran els adults els que ompliguen l´avinguda de color, amb la Cavalcada Major.

........................................................................... Divendres 9 de Març, a les 20:00h``Quinto y tapa´´ . A les 21.00h actuació de Denucelras. A les 24.00h discomòbil.

........................................................................... El 10 de Març, dissabte per la nit, sopar en honor a la Fallera Major i als Presidents, Esther, Jose Luis i Jose. Al finalitzar lliurament de recompenses, rifa i per culminar la nit, Ball a la carpa.

........................................................................... Diumenge 11 de Març, al migdia anirem , acompanyats per la nostra xaranga, a Valencia a gaudir de la mascletá,

...........................................................................


Dijous 15 de Març, tindrà lloc el berenar oferit per la nostra fallera major infantil i el nostre president infantil, Ana i Antonio. Al finalitzar lliurament de recompenses . A les 20:00h, Plantà del monument infantil, i després torrà per a sopar a càrrec de la falla, Plantà oficial del monument major.

........................................................................... Divendres 16 de Març a les 08:00h del matí, primera despertà i desdejuni. Sobre les 10:30h esmorzar en l´envelat per a tot aquell que estiga apuntat. Sobre les 14:00h dinar a la carpa també per a aquells que están apuntats. Per la vesprada concentració al casal per asistir al Trasllat de la Verge i lliurament de premis en tribuna. A les 22:00h Sopar a l´envelat i al finalitzar Ball fins a la matinada.

........................................................................... El 17 de Març a les 08:00h del matí, despertà i desdejuni. Sobre les 10:30h esmorzar en l´envelat per a tot aquell que estiga apuntat. Sobre les 14:00h dinar tradicional de Paelles per a tots els membres de la comissió. A les 22:00h Sopar a l´envelat i Ball fins a la matinada.

........................................................................... Diumenge 18 de Març a les 08:00h del matí, despertà i desdejuni. Sobre les 10:30h esmorzar en l´envelat per a tot aquell que estiga apuntat. Sobre les 14:00h dinar a la carpa també per a aquells que están apuntats. Per la vesprada concentració al casal per asistir a la solemne Ofrena de Flors a la Verge amb el recorregut de costum. A les 22:00h Sopar a l´envelat i al finalitzar Ball fins a la matinada.

........................................................................... El 19 de Març a les 08:00h del matí, despertà i desdejuni. A les 11:00h concentración al casal per fer la tradicional Ofrena a Sant Josep, tot seguit anirem a l´Operació Kilo en la Parroquia de Sant Josep i solemne misa en honor al sant. 14:30h Gran Mascletà i tot seguit, dinar tradicional per a aquells que estiguen apuntats. Per la vesprada sobre les 17:30h, Berenar i Castells per als xiquets de la comissió. A les 21:00h Cremà de la Falleta Infantil, després sopar a l´envelat i a partir de les 00:00h, segons l´hora que ens determinen, Cremà del Monument Major.

...........................................................................


................................................................................................................

Himne de la ciutat de Torrent ................................................................................................................

José Ortí Soriano, música.
 Jesús Huguet Pascual, lletra.


Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l´esforç d´una terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d´un poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l´essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!!


................................................................................................................

Himne de la Comunitat Valenciana ................................................................................................................

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!


Gràcies! ................................................................................................................

La falla Pare Méndez desde les pàgines del seu llibret vol agrair la valuosa llabor de tots els nostres col·laboradors i anunciants, que any rere any, ens brinden la seua inestimable ajuda per a fer posible el nostre llibret faller. ...............................................................................................................

Llibret Falla Pare Mendez 2018  
Llibret Falla Pare Mendez 2018  
Advertisement