Llibret Falla plaça de l'hort 2018

Falla Plaça de l’Hort

La Pobla de Vallbona

Falles 2018

Estem en la nostra falla intentant fer el llibret i ens prenem una cassalla a punt de caramelet.

Edita Falla Plaça de l´Hort www.falla-hort.es www.facebook.com/fallaplacahort.falla Mail: falla.hort@gmail.com https://issuu.com/fallahort Tel: 962 028 287 Mòbil: 601 297 609

Hi ha un “limoncello” diví si no t’agrada cassalla, «cubates», cerveses, vi, i traiem una baralla.

Direcció i coordinació José García i Pelechà

Desembre ja s’acostava i del llibret no hi ha gens, és que açò és el que ens faltava, no arribem a temps a res!

Disseny de la portada Cristina Bargues i García Redacció Cristina Bargues i García Francisco Senent i Gutierrez

De pressa, no perdeu “comba”, cal acabar la llavor, així està sempre «Bomba» fent-te el cap com un tambor.

Correcció lingüística Francisco Senent i Gutierrez Poeta autor Amparo Herrero i Polo

Però al final tot s’acaba, també el llibret dels collons, i acabem fins a la fava com en tantes ocasions.

Fotografies oficials Cristina Bargues i García Maquetació Jose Aliaga i Linares Dipòsit Legal V-747-2011 (S’han imprés 550 exemplars)

L’Associació Cultural Falla Plaça de l’Hort no es fa responsable de les idees i opinions dels autors dels escrits.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Amb la feina acabada vist el resultat final, ha quedat molt apanyada i pensem: no ha estat gens mal.

Ara a per la mariscada!!

SUMARI

2

Creació de l´Escenari.............................................3

Demanà i Proclamació........................................78

Salutació del President..........................................8

Anuari Faller.........................................................83

Salutació de l´Alcalde..........................................10

Comiat Falleres Majors 2017.............................97

Salutació del Regidor de Festes........................11

Torns de Servir...................................................104

Fallera Major........................................................12

Premis.................................................................110

Fallera Major Infantil............................................16

Excursions i Viatges...........................................114

President Infantil..................................................20

Concert Dani Miquel.........................................117

Premis Als Llibrets................................................24

Els Nostres Patrimonis.......................................118

Junta Directiva.....................................................26

Artesà Constructor en Pedra Fco. Romero.....214

Comissió Fallera..................................................28

Narrativa Fallera.................................................217

Comissió Fallera Infantil......................................33

Trasto Tunning ..................................................222

Entrevista Fallera Major.......................................36

Grand Prix..........................................................224

Entrevista Fallera Major Infantil..........................46

Pintor- Francisco Ibañez....................................226

Entrevista President Infantil................................54

Passejant pel meu Poble...................................232

Explicació Falla Infantil........................................62

Participants.........................................................236

Explicació Falla Gran...........................................66

Equips Pilota......................................................240

Junta Jove............................................................70

Himnes................................................................304

Falleres Majors de la Pobla.................................74

Programa d’actes fallers................................... 306

Junta Local Fallera...............................................76

Index Publicitats.................................................310 Falla Plaça de l´Hort 2018

MUNTATGE I CREACIÓ de L’ESCENARI per a la PRESENTACIÓ A

ny rere any, la incògnita és la mateixa: com serà l’escenari per a la presentació de la Fallera Major, la Fallera Major Infantil i el President Infantil de la Falla Plaça de l’Hort?

És un dels secrets millor guardats, o passes a formar part del grup de gent que treballa per a elaborar-lo, o no t’assabentes de res fins al mateix dia de la presentació.

Crec que és un fet al qual ja estem acostumats, i fins i tot ens agrada, mantenir les ganes i l’emoció del secret fins eixe dia.

de com serà eixa obra d’art nova que podrem admirar el dia de l’exaltació de les nostres falleres i fallers.

Enguany la idea va sorgir un dia en el parc, quan parlant li vaig dir que a la fallera major Infantil li agradaria fer-se les fotos en el Mercat Central de València, perquè la seua iaia va treballar allí, i tenia bons records.

Enguany he volgut seguir de prop com es va creant, a poc a poc, eixa obra d’art. He tingut el plaer de gaudir de molts moments i de viure com l’escenari prenia forma.

Doncs la idea no ens va desagradar gens, estaria bé representar al nostre escenari una part del gran Mercat Central de València.

Jo recorde quan formava part de la Junta Jove que tots anàvem a ajudar i fèiem tot allò que ens manaven. Primer en l’escenari i després fent el sopar per a tots els que havien col·laborat. Mal no ho passàvem, tot al contrari, tenim moltes aventures que vàrem viure aquells anys, des d’anar al Palmar a per una barca fins i tot a anar a per un taronjar...

A partir d’ací començà el que seria l’escenari d’enguany.

Però... com naix una idea per a fer un escenari en la nostra falla?

La idea principal sempre ix de la mateixa persona, mon tio, Vicent Correa. Ell comença a muntar l’escenari en el seu cap, d’ahí ja va eixint a poc a poc, el que serà el nostre escenari, el qual té una gran importància en la nostra falla, tot el món està pendent

Muntatge i Creació Escenari

El primer pas va ser decidir quina part es podia fer. Quan es decidí, ja es pogué començar a dibuixar el que seria la maqueta.

Llàstima que aquell dia no fiu una foto per a aprofitar-la en estos fulls, però a partir d’ahí intentí no perdrem res.

La primera volta que agarrí la càmera per a fer el seguiment va ser un 28 d’octubre. Mon tio estava ja dibuixant el que seria l’escenari, tenia moltíssims papers en una xicoteta taula de sa casa, començà a explicar-me tot el que volia fer, i cada cosa com es quedaria. Uf, jo ahí no veia res clar. Quina barbaritat

3

de papers, llapissera, ratllades, dibuixets i en la mà tenia el seu telèfon mòbil, on mirava com és en realitat el Mercat Central. Jo no sé com es podia aclarir amb tot allò, jo l’únic que tenia clar era que ell sí que sabia ben bé de què parlava.

I sí, va saber dibuixar a escala la part que faria falta per al nostre escenari, i ahí ja es veia alguna cosa un poc més clara.

Comencí a fer fotos als seus papers, mentre ell seguia dibuixant i fent-se un cafenet: quedarà molt bé! Sí, crec que sí, deia.

4

Continuí amb el meu reportatge un 4 de gener. Ja estava tot en marxa! Tenia dibuixats la vidriera i tot el Mercat Central en unes planxes de fusta i, d’açò, es farien les fotocòpies per a tot el decorat. Iris i Juan estaven aquell dia agarrant idees i faena i així ja començaria tot a tindre més forma.

El dia 8 de febrer ja tenien tota la vidriera muntada sobre la fusta, era el dia d’apegar els cabirons sobre ella, ahí ja hi havia moltíssima més gent ajudant, tota ajuda és bona sempre, així dóna gust treballar, tots a l’una, mentre mon tio «Correa» estava pintant

Falla Plaça de l´Hort 2018

el que seria la part central de l’escenari. Tot anava agarrant forma.

Dos dies després vaig tornar-hi: quin desastre! Ostres! No podia ser. S’havia de llevar tot el paper de la vidriera perquè el color no era igual. Però mon tio ho tenia clar: sí, sí… s’ha de tornar a fer. Quin panorama… Però ell tan tranquil: es lleva i s’hi torna a posar. Així no es pot quedar. És el que hi ha...

El dia 15 de febrer vaig tornar-hi: vaja, com ha canviat tot! Que bonic es veu!

L’escut central estava perfecte, quedava de luxe: això ja es veia! Ara tots eren pintors en esta part de dalt de tot del casal. Tot qui podia anar a ajudar s’agarrava a tot allò que fes falta: pintar, apegar, dibuixar… ací tots valen per a tot.

Una meravella!

21 de febrer! Ja ho tenim ahí! Entre tots agafarem totes les parts de l’escenari per anar a la Casa de Cultura. Ho deixaren tot per allí com pogueren. Eren moltíssimes coses el que jo veia, encara que ell deia que no, que era el justetet: per damunt de les cadires de tota la casa de Cultura, dalt de l’escenari, tot tombat, tot… La veritat és que pareixia que anava a sobrar alguna cosa, segur.

Quan és quedarem a soles em va demanar ajuda per a plantar una part de l’escenari: uf! Açò pesa molt! No puc!, li deia jo. Però es va encabotar a muntar aquell tros; així, l’endemà podria seguir. Quin moment! Si em cau i es trenca m’agarra un batistot!, jajaja.

Però l’endemà, a les 20.00 h quan vaig anar, això estava tot muntat! Un grapat de fallers per allí aguantant i clavant tot l’escenari perquè no caigués: que bonic es veia! Enguany és una passada!, com sempre ens passa, cada any ens pareix més bonic i espectacular.

Estem a 23 i segueixen currant moltíssim, sols falta rematar la faena. Però això es fa en més paciència, que quede tot ben centrat, que no se’ns esca-

Muntatge i Creació Escenari

5

pe cap detall. Ahí estan mon tio «Correa» i Jose «el Confitero», ni ells sabran quants anys duen fent esta faena: ja ho fan quasi de memòria. Encara que cada any és diferent, pareix com que saben massa bé què és el que han de fer. Sols amb la mirada i un gest ja saben el que necessiten cada u: això és complicitat de tota una vida en la falla.

ritat és que canvia molt quan ja està tot net i la flor al seu lloc, i enguany també amb la fruita que representa, més encara, el Mercat Central. Els fallers poden estar orgullosos. Aquella vesprada lluïren els seus vestits dalt de l’escenari: les falleres majors encantades de poder estar presidint-lo al mig.

A quanta gent trobem a faltar estos dies! Hi ha persones que sempre que apleguen estos moments les trobes a faltar: des de mon tio Pepe, passant per Pepín, Fernando i el nostre amic Boro, hem tingut un gran equip de muntar escenari durant moltíssims anys.

Ja ha aplegat el dia!

Després de 3 mesos de preparació, pareix que ja ho tenim tot a punt. A les 14.00 h acabà Santi de dur la flor, com tots els anys. La ve-

6

Falla Plaça de l´Hort 2018

Molta feina, molts nervis, molts crits, molta son, molts disgustos, moltes hores, molt de tot. Però, al final, el que queda és esta meravella que tenim cada any per a presentar les nostres falleres.

Sols podem dir que estem molt orgullosos que cada any que passa puguem gaudir d’este acte dalt

Muntatge i Creació Escenari

d’una obra d’art com la que ens munten els nostres fallers.

VISCA LA FALLA DE LA PLAÇA DE L’HORT! Cristina Bargues

7

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT F

allers i amics, el mes de març ja està molt a prop. Ja no queda quasi res per a començar els dies més esperats i més il·lusionats per a tots nosaltres. Uns dies on les preocupacions i els mals de caps diaris deixen pas a la festa i a la germanor.

Però les falles són molt més que una setmana festiva en la qual cremem tot l’esforç d’un any. Per a què les puguem gaudir amb les millors condicions possibles cal treballar durant tot l’any de manera dura i eficient. Són molts els membres de la nostra comissió que donen el millor d’ells per a què mai falte de res a la nostra benvolguda comissió. Tenim el camí marcat des de fa dècades pels nostres fallers més majors, i eixe és el gran repte dels que hem arribat després. Treballar braç a braç entre tots per a què el somni que van tenir els fundadors d’esta falla continue cada dia més viu i amb més força. Estic segur que entre tots i totes ho aconseguirem.

Referent a allò que comentava unes línies abans, de què les falles no són només uns dies de març queda clar en el treball que feu dia a dia. Des de la redacció d’este llibret, fins als grups de servir als sopars, passant pels grups de playbacks, el de danses regionals, els equips de pilota, els muntadors d’escenari. Una suma d’esforços i voluntats que sumen, i que donen com a resultat un patrimoni humà inigualable que fa que el nostre casal estiga ple de vida quasi cada dia de l’any.

8

Falla Plaça de l´Hort 2018

No volguera deixar de nomenar a les futures generacions falleres. Vosaltres no soles sou el futur de la falla plaça de l’hort, sinó que ja formeu part del present més immediat. I especialment enguany vull donar les gràcies i animar amb molta força als nous responsables de la junta jove pel seu treball. Vosaltres aneu a donar una lliçó de com des de ben jovenets es pot assumir responsabilitats, endavant!

Estes falles que estan a punt de mamprendre seran molt especials per a tres persones. Ferran, Cloe i Bea, els nostres màxims representants. Ells juntament amb el nostre estendard seran la senyera de la nostra falla i com a bons fallers tenim l’obligació de fer-los costat a tots i cadascun dels actes que s’organitzen. Tot el nostre agraïment per a les seues famílies pel gran esforç que fan per ells tres i per la nostra falla. Per la part que em toca vaig a intentar, i de segur que amb l’ajuda de tots, que este any faller siga per a vosaltres el millor dels somnis del qual no vulgueu despertar. Compartir regnat amb vosaltres serà un honor.

la nostra festa més estimada brille amb llum pròpia a tots els actes. I a la resta de comissions falleres li estenc la nostra mà per a què la germanor i el bon ambient siga la tònica dominant durant tot l’any, ja que per damunt de fallers som germans del mateix poble.

Per últim, felicite en nom meu i el de tota la comissió a l’excel·lentíssim Ajuntament pel seu suport i col·laboració constant cap a la nostra festa.

BONES FESTES FALLERES A TOTES I A TOTS GAUDIM PER MOLTS ANYS DE LA NOSTRA FESTA I LA NOSTRA COMISSIÓ El vostre amic: MATIES

Un any més no volguera oblidar-me en esta salutació dels nostres representants de la junta local fallera, Judit i Mari Carmen. Enhorabona i gràcies pel vostre treball incansable i constant que feu per les falles de La Pobla de Vallbona.

També vull recordar-me de les màximes representants del món faller del nostre poble, Alexandra i Estela. Us desitge un any ple d’alegries i moments excepcionals.

Al mateix moment volguera saludar de manera molt afectuosa a tota la junta local fallera. Sou la locomotora del moviment faller de La Pobla. No deixeu mai de treballar com ho feu i de fer que cada dia

Salutació del President

9

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE tracions, fallers, artistes, indumentaristes, pirotècnics i tots aquells que envolten aquesta celebració. Tots junts hem aconseguit unir-nos al voltant d’un interés compartit i aconseguir allò que volíem.

Enguany hem començat l’exercici faller amb la satisfacció que les nostres festes són Patrimoni de la Humanitat, però també amb el repte i l’exigència que suposa per a tots nosaltres saber que el món ens mira.

En aquest sentit, la Falla Plaça de l’Hort ha estat sempre un referent que ha apostat pel futur de la festa i ha recuperat aquelles tradicions que han permés enriquir-la. Són més de quatre dècades a la Pobla que heu posat tot el màxim esforç, la dedicació i tot el vostre cor per fer de les falles el nostre millor ambaixador.

E

stimats fallers i falleres,

És per a mi una satisfacció poder dirigir-me com a alcalde de la Pobla de Vallbona a tots els membres de la Falla Plaça de l’Hort.

Ens trobem a les portes d’una de les festes que com a valencians més ens identifica. Les Falles són sense dubte una de les nostres tradicions més importants i així les tenim ja reconegudes per la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2017. Ha estat el resultat del treball col·lectiu de les adminis-

10

Des de l’Ajuntament estem convençuts que tot açò és possible gràcies a la col•laboració de tots i tenim el ferm compromís de continuar donant suport a les falles en totes els seus vessants com a màxima representació de la cultura festiva dels valencians.

En el meu nom i el de tota la corporació us desitge unes bones Falles.

Josep Vicent Garcia i Tamarit Alcalde i president nat de Junta Local Fallera de la Pobla de Vallbona.

Falla Plaça de l´Hort 2018

SALUTACIÓ DEL REGIDOR DE FESTES B

envolguts fallers i falleres,

En primer lloc, vull agrair a la Falla Plaça de l’Hort l’oportunitat de dirigir unes paraules a tots els membres de la vostra comissió a través del llibret de festes.

Estem a pocs mesos dels dies grans que tots els fallers tenim marcats en el calendari i per això la nostra faena s’intensifica a mesura que s’arrimen aquestes dates. Cada any ens marquem el repte de fer que les falles siguen un poc millor i crec que amb l’esforç de tots ho estem aconseguint.

Les falles representen la tradició però també la innovació que ens permet que cada any ens superem i puguem engrandir les nostres festes. El nostre compromís és continuar esforçant-nos i fent tot el que estiga a les nostres mans perquè cada any puguem gaudir més de la nostra festa més internacional.

Sé que aquest és el mateix compromís que us mou als fallers de la Plaça de l’Hort que sempre poseu tota la vostra estima i doneu el millor de vosaltres mateixos per fer possible aquesta tradició valenciana. Com a regidor de Festes us felicite pel vostre treball i us anime a continuar amb aquesta mateixa direcció.

Salutació de l’Alcalde i del Regidor de Festes

El fruit de tot el treball el recollirem en les pròximes setmanes i mesos, quan els monuments tornen a omplir els carrers i els fallers eixim per viure i reivindicar una festa que fa únic el poble valencià. Hem d’aconseguir que aquesta festa siga una oportunitat per a integrar totes les persones que vénen a viure i a conéixer el nostre poble.

Us desitge a tots i totes que gaudim de les millors festes falleres i que fem de la festa un espai de trobada per a tota la ciutadania.

Fran Esteban Alcañiz Regidor de Festes i president executiu de la Junta Local Fallera de la Pobla de Vallbona.

11

18

Falla Plaça de l´Hort 2018

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

19

20

Falla Plaça de l´Hort 2018

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

21

22

Falla Plaça de l´Hort 2018

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

23

24

Falla Plaça de l´Hort 2018

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

25

26

Falla Plaça de l´Hort 2018

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

27

28

Falla Plaça de l´Hort 2018

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

29

PREMIS ALS LLIBRETS DE FALLA EN VALENCIÀ La nostra festa i la nostra llengua sempre de la mà

C

om va dir Vicent Andrés Estellés, les Falles són “el goig de la paraula i tots assentats a la mateixa taula”.

Si d’una cosa s’ha d’estar ben orgullosos, a la nostra terra, és de la festa per excel·lència què ens mostra al món i ens

24

posiciona com a poble. Amb les falles som capaços de fer sàtira d’allò que ens envolta, enlluernar-ho tot amb les més majestuoses vestimentes, agermanar-nos, fer festa i continuar arrelant el nostre patrimoni immaterial per tal de cridar en la nostra llengua al món les nostres bondats com a poble.

Falla Plaça de l´Hort 2018

Però les falles van més enllà de la imatge que donem i és que els valors que projectem; treball, sistematicitat, altruisme, germanor, respecte... són i han de continuar sent la nostra finestra al món.

D’aquesta manera vull aprofitar aquestes línies que m’heu oferit per agrair-vos personalment la representació que hi feu del nostre poble allà on aneu projectant els valors que adés referenciava i que ens identifiquen també com a poblans.

Un any més representeu al nostre poble al concurs de llibrets en valencià convocat per la Generalitat Valenciana, per mitjà de la Conselleria de d’educació, investigació, cultura i esports. Un esforç que ajuda i contribueix a la difusió de la nostra cultura. Des d’ací anime a la resta de comissions falleres a sumar-se a esta iniciativa i presentar-se per a futures edicions.

Així doncs, no em queda més que desitjar-vos un gran i bon exercici faller ple de festa, cultura, respecte i harmonia.

Beatriu Palmero i Simon Regidora de Cultura,Patrimoni i dependència

Premis als Librets

25

JUNTA DIRECTIVA President Maties García i Ruix

Delegats de loteries Mª Carmen Bargues i Bataller

Presidents Honorifics José García i Pelechà Miguel Aleixandre i García Julio Vicente Correa i Devis

Delegats torns de servir i Protocol Tere Gomez i Romero Raquel Correa i Garcia

Vice-president 1er Mª Carmen Bargues i Bataller Raquel Correa i García Vice-president 2on Juan Tortosa i Crespo Vice-president 3er Jaime Picher i Mestre Vice-president 4ar Judit García i Ruix Vice-president 5ar Cristina Bargues i García Tresorer José García i Pelechá Secretari Luis García i Sanía Vice-secretari Mili Aleixandre i Roca Delegats JLF Judit García i Ruix Mº Carmen Bargues i Bataller

26

Delegats pilota Jaime Picher i Mestre Fco. José Rubio i Samblas Delegats noves tecnologies Cristina Bargues i García Pablo Torres i Gordo Delegats compres varies Vicenta Segarra i Crespo Mª Carmen Sanfélix i Moreno Mili Aleixandre i Roca Judit Gacía i Ruix Inmaculada Romero i Garcia Delegats llum i obres Serafin Jorge i Romero Juan Pitarch i Raimundo José García i Campos Gabriel Gallart i Martínez Vicente Valls i Cuevas Javier Paniagua i Perez Delegats de informaciò José Picher i Marti Mª Carmen Bargues i Bataller Cristina Bargues i García

Falla Plaça de l´Hort 2018

Mª Carmen Sanfélix i Moreno Carmen Contelles i Benavent Raquel Correa i García Amparo Martí i Campos Mª José Bargues i García Mª Dolores Navarro i García Mayte Segarra i Chilet Jaime Picher i Mestre Mª Jose Buenaventura i Martinez Delegats de presentaciò Julio Vicente Correa i Devis Raquel Correa i García Luis García i Espinosa Luis Valls i Segarra Delegats publicitat Mª Carmen Bargues i Bataller Luis García i Espinosa Montiel Chelet i Buenaventura Vicenta Segarra i Crespo Tere Gomez i Romero Amparo Buenaventura i Martinez Marta Navarro i García Jaime Picher i Mestre Carmen Contelles i Benavent José Picher i Martí Mª Carmen Sanfélix i Moreno Mariola Tamarit i Contelles Mili Aleixandre i Roca Macarena Arago i Herrera Beatriz Gallart i Sanfélix Iris Pitarch i Asensi

Delegats play-backs Iris Pitarch i Asensi Marta Valls i Segarra Beatriz Gallart i Sanfélix Delegats monuments Julio Vicente Correa i Devis Maties García i Ruix Miguel Aleixandre i Garcia Delegats de Traca Ramon Navarro i Serra Federico Cervera i Sabater Jose Miguel Mico i Martí Marta Valls i Segarra Delegats llibret Francisco Senent i Gutierrez Daniel Martinez i Rodrigo Pablo Torres i Gordo Cristina Bargues i García José García i Pelechà Delegats xarxes socials Mª Jose Buenaventura i Martinez Luis García i Sanía Cristina Bargues i García Delegats de Dança Inmaculada Romero i Garcia Celia Cervera i Romero Delegats de Roba Mili Aleixandre i Roca Sari Gasent i Gonzalez Delegats de Carrer Iris Pitarch i Asensi

Junta Directiva

27

COMISSIÓ FALLERA ★★

★★★ ★★★ ★★

★★★★

Aguilar i Alcañiz Alicia Agustí i Navarro Yolanda

★★★ ★★ ★★ ★

★★

★★★ ★★

★★★ ★★ ★★ ★★

★★★★ ★★★★ ★★★

★★★★ ★★★★ ★★★★ ★★★

28

★★

Alcañiz i Roca Teresa Aleixandre i Arranz Ramón Aleixandre i García Miguel Aleixandre i Almero Arian

★★★★

★★★

Aleixandre i Roca Miguel Aleixandre i Roca Mili

Antequera i Chilet Monica Antequera i Chilet Paloma Antequera i Tortajada Ramón Antón i Lorente Mª José Arago i Herrera Macarena

Bargues i Huguet Gema Bargues i Real Alexis

★★

★★★ ★

★★★ ★★★

Alfonso i Sanchis Vicent Alfonso i Torrent Miriam

Bargues i García María Luisa

Bataller i Contelles Francisco Bataller i García Mercedes Belda i García Concepción Bochons i Capel Cristina Bochons i Capel Mª Amparo Bosch i García Lucía

★★

★★★ ★★

★★★★ ★★★ ★★

Buenaventura i Martínez Inmaculada Buenaventura i Martínez Mª Amparo Buenaventura i Martínez María José Buenaventura i Peiró José Luis Buenaventura i Peiró María Luisa Cabrera i Requena Eduardo

Arboledas i Marín Paqui

Campos i Lluch Juan Domingo

Arrué i Martínez Miguel

Cantini Matteo

Asensi i Navarro Rosa María

★

Bargues i Bataller Mª Carmen Bargues i Bataller Mercedes

Cebrián i Ramón Mireia ★

Bargues i Chilet Amparo Bargues i Chilet Vicente

Castillo i Ramírez Celia Cebrián i Valle Noemi Cerezo i Fuster Angeles

★★★

Cervera i Navarro Federico

Bargues i García Cristina

Cervera i Orient Santiago

Bargues i García Daniel

Cervera i Romero Celia

Bargues i García Juan Bautista

Cervera i Romero Noelia

Bargues i García María José

★★

Cervera i Zapata Jennifer

Falla Plaça de l´Hort 2018

★★★★ ★★

★★★

Chelet i Buenaventura Montiel Chelet i March Mª Angeles Chilet i Aguilar Jesús Chilet i Aleixandre Janna Chilet i Puertes Anselmo

★★★

Civera i Ferrer Victoria Coll i Marimón Claudia

★★★ ★

★★★★ ★★ ★ ★ ★

Cones i Prieto Mª Carmen ★★★★ ★★★ ★

★★★

★★★★ ★★★ ★★★ ★★★ ★★★

Contelles i Benabent Carmen

★★

★★★ ★★

Fayos i Jordá Miguel Ángel Filgueiras i Rodriguez Antonio Fraj i Pardo Juan Francisco

★★★

Fuster i Benabent Mercedes

Contelles i Gómez Teresa

Galán i Chilet Víctor Vicente

Coronil i Román Amparo Correa i Devis Julio Vicente Correa i Devis Mª Ángeles Correa i García Emilio José Correa i García Mª Ángeles Correa i García Raquel

Crespo i Sanfélix Fernando

★★★ ★★ ★

★★★★ ★★★★ ★★★★ ★★★

Cruz i Llopis Manolo Cruz i Llopis Rose Mary Cruz i Quesada Emilio Desco i Martí Fréderic Domenech i Martín Francisco José Espí i Martín Jezabel

Comissió Fallera

Gallart i Martínez Gabriel Gallart i Sanfélix Beatriz Gallart i Sanfélix Gabriel García i Alcañiz Josefa García i Báguena Dolores García i Campos José García i Campos Sergio García i Correa Ángela

★★★★ ★★★

Cruz i Llopis Emilio José

Deval i Fernandez Lidia ★

Faus i Tort Emilio

Galán i Chilet Elisabet

Cortijo i Murgui Daniel

★★

Esteban i Tamarit Vicente

Fulgencio i García Fco. Alberto

Correa i Ramón Sonia

★★★

Esteban i Roch Emilio

Contelles i Benabent Mª Amparo

Correa i Gómez Aroa

★★★

Esteban i Alcañiz Verónica

García i Espinosa Luis García i Martínez Ruth García i Ortega Rebeca

★★★★ ★★★

★★★★ ★★★ ★★★ ★★

García i Pelechá Conchín García i Pelechá Miguel García i Pelechá José María García i Ruix Judit García i Ruix Matíes García i Ruix Nicolás García i Sanchez Nicolás

29

★★ ★★ ★★

★★★ ★★★ ★★★ ★★ ★★

★★★ ★★

García i Sangenaro José García i Sanía Francesc García i Sanía Luis

★★★★ ★★★ ★★

★★★

López i Herrero Juan Martín

Gasent i Gonzalez Rosario

López i Romero Alba

Gimeno i Balaguer Mª Carmen

Lozano i Galera Aarón

Gimeno i Calvo Alberto José Gimeno i Cases Fernando Gimeno i Cases Silvia Gómez i Buenaventura Concha Gómez i Marí Ricardo Gómez i Romero Teresa Gutiérrez i Guarnido Rafael Gutiérrez i Sáez Sarai

★★ ★★

★★★ ★

★★★

★★★★ ★★★ ★★

★★★ ★★★

★★★★

Hernández i Martínez Adrián ★

★★★★ ★

★★★ ★★ ★★

★★★ ★

★★

30

Llopis i Mestre Serafina

García i Soler Manolo

Hernández i Giner Francisco ★

Llopis i Mestre Rosa Mari López i Gomez Vega

Gutierrez i Saéz Nerea ★

★★★

García i Soler Josefa

Gimeno i Gasent Nerea ★★★

Llopis i Izquierdo David

Hernández i Martínez Francisco Herrero i Polo Mª Amparo Huguet i Sos Concepción

Jorge i Coronil Mireia

★★★★ ★★★ ★★★

Lapuente i Maza Juan Isidro Llavata i Santes José Miguel

Máñez i Domenech Juan Ramón Maqueda i Llongo Bernardo Marí i Fuster Sebastián Marimón i García José Marimón i Navarro Jessica Marín i Renat Pepe Martí i Alcañiz Víctor Martí i Campos Amparo Martí i Comes Sebastián Martí i Jorge José Luis Martí i Pons José Martí i Ramos Alester Martí i Ramos Borja

★★★ ★

Jorge i Coronil Natalia Jorge i Romero Serafín

Máñez i Correa Juan Ramón

Martí i Esteban Nacho

Ibáñez i Castillo Gabri Ibáñez i Faus Mª Asunción

Lozano i Rodríguez Marta

Martí i Ventura Sara Martínez i Agustí Andrea Martinez i Agustí Paula

★★★ ★★★ ★★

Martínez i Chilet Encarna Martínez i Garrido Mª Amparo Martínez i Hervás Miguel Ángel

Falla Plaça de l´Hort 2018

★★★ ★★★

★★★ ★

Martínez i Rodrigo José Daniel Martínez i Rodrigo Vicente

★★

★★★ ★★ ★

★★ ★★ ★★

★★★

Martínez i Sangenaro Rubén

Nohales i Prieto Encarnación

Marzo i Martínez Fernando Marzo i Moreno Beatriz

★★ ★★

★★★ ★★ ★★

★★

★★★ ★★

★

★★

Ordóñez i Ferrer José Vicente Ortega i Rodríguez Araceli Ortega i Serra Carmen Ortiz i Garrido Juan

Matador i Sánchez Raúl

Palau i Gutiérrez Ernest

Mestre i Benabent Vicenta Mestre i Llopis Alma Mestre i Llopis Yasmina

★★ ★★ ★

Paniagua i Pérez Javier Pastor i Alemany Mª Amparo Peinado i Jaren Vicente

Mestre i Ramada Emilio

Perez i Gonzalez Daniel

Micó i Martí José Miguel

Pérez i Rodríguez José

Micó i Martí Vicente

Pérez i Tramoyeres Mª Angeles

Micó i Zurriaga José Miguel

Perles i Miñana Mª Inés

Moreno i Soriano Mª Pilar

★★ ★★ ★

Navarro i Alonso Laura Navarro i Alonso Sara

Picher i Martí José Ramón Picher i Mestre Jaime Pitarch i Asensi Iris Pitarch i Civera José

★★

Pitarch i García Juan

Navarro i García José

Pitarch i Gómez Anna

Navarro i García Mª Dolores

Pitarch i Jorge Jose Luís

Navarro i García Marta

★★★

Navarro i García Pepa Navarro i García Salvador

★★

★★

Marzo i Moreno Pilar

Morcillo i Moyá Jesús ★★

Navarro i Soler Inmaculada Niñerola i Atienza Marta

Montesinos i Garrido Miguel Ángel ★★★

★★★

Martínez i Sancho Enrique

Marzo i Moreno Fernando ★

Navarro i Serra Mª Amparo

Pitarch i Raimundo Juan Prósper i Silvestre José Enrique

★

Puerto i Cones Nadia

Navarro i Gimeno Raimon

Raimundo i Castellano Maica

Navarro i Gramuntell Ricardo

Real i Monfort Montiel

Navarro i Llopis Amparo

Real i Segarra Rubén

Navarro i Serra Jaime Ramón

Comissió Fallera

★★★★

Roca i Peiró Emilia

31

Roch i Belda Alicia ★

★★★★

★

Roch i Peinado Manuel Rodrigo i Fuster Angelina

Tamarit i Aguilar Sebastian ★★

Rodriguez i Tortajada Javier Romero i Arboledas David ★★★★ ★★★★ ★★★

Romero i Crespo Jesús Romero i García Inmaculada Romero i García José María Rubio i Navarro Helena

★

★★★★ ★★★★ ★★★★

Rubio i Samblas Fco. José Ruix i Alcañiz Jaime

★

★★★★ ★★★ ★★★ ★

★★

★★★

★★★ ★★ ★★

Sabater i Mestre Mª Dolores Sáez i Crespo Rubén Sáez i Royo Soledad

★★★

★★

★★★★ ★★★★ ★★★

Sánchez i Aguilar Encarna

★★★ ★★★ ★★★ ★★ ★★

★★★ 32

Tamarit i Contelles Jose Miguel Tamarit i Contelles Mariola Tamarit i Llorens Naomi Tamarit i Puertes Marian Tamarit i Raimundo Juan Tamarit i Tamarit Juani

★★

★★★ ★★

Torrent i Martí Amparo Torres i Gordo Pablo Torres i Ruix Aitor Torres i Ruix Miriam

★★★★ ★★★

Tortosa i Crespo Juan José Tortosa i Martí Silvia

Sanfélix i Moreno Mª Carmen

Tramoyeres i Sánchez Mª Angeles

Sanfélix i Moreno Pilar

Trillo i Carnerero Lionel Bertrand

Sanía i Comes Mª Carmen Santamaría i Sola Andrea

★★★

Tamarit i Contelles Eva María

Tatarasanu Mihai

Salguero i Carrasco Ana María Salon i Cremades Raquel

Tamarit i Campos Jesus

Tamarit i Raimundo Sebastián

Ruiz i Martinez Lydia ★★

Tamarit i Bargues Iván Tamarit i Bargues Rubén

Ruix i Navarro Encarna Ruix i Navarro Mª Amparo

Tamarit i Adalid Selina

Segarra i Chilet Mayra Segarra i Chilet Mayte Segarra i Chilet Richard Segarra i Crespo Vicenta Segura i Herrero Juán Senent i Gutierrez Francisco Silvestre i Garrido Sonia

★★★★ ★★

★★★ ★★★ ★★★ ★★

Valls i Cuevas Vte. Pascual Valls i Segarra Luis Valls i Segarra Marta Ventura i Pérez Sara Yago i Palacios Julio Vicente Zaragoza i Benavides Joaquín ★ ★★ ★★★ ★★★★

Bunyol d´Argent J.C.F. Bunyol d´Or J.C.F. Bunyol d´Or amb fulles de llorer J.C.F. Bunyol d´Or amb fulles de llorer i brillants J.C.F.

Falla Plaça de l´Hort 2018

COMISSIÓ FALLERA INFANTIL Aleixandre i Herrero Miquel Sebastiá ★★

Alfonso i Torrent Hugo Antequera i Chilet Luna Bargues Real Izan

★★

Cabrera i Bochons Borja

Ibañez i Buenaventura Eric ★ ★ ★ ★

Cabrera i Bochons Lucas Cabrera i Bochons Mario ★ ★

Chilet i Aleixandre Cloe Cortijo i Cervera Joel

★

★

★★ ★

★★ ★ ★

★★

Marín i Esteban Anais Martí i Aguirre María Martinez i Navarro Daniel

Esteban i Ortega Emilio Esteban i Ortega Henar Fayos i Antón Noa

García i Ortega Isaac

★

★★ ★

Martínez i Navarro Marta Martínez i Silvestre Adriá Martínez i Silvestre Ángel Matador i Gómez Darío

★

Matador i Gómez Roser Mazcuñan i Correa Greta

★ ★

García i Ortega Judith García i Tamarit Emma

★★

Maqueda i Segarra Cintia

Crespo i Salguero Blanca

Galán i Paya Victor ★★

López i Herrero Andrea

Marti i Aguirre Martina

Ferrín i Bargues René ★★

Lopez i Balaguer Noah Maqueda i Segarra Alvaro

Esteban i Ortega Vera ★

Llavata i Tortosa Esther

Cortijo i Cervera Vega Crespo i Salguero Diana ★

Llavata i Tortosa Empar

Mestre i Sánchez Ainhoa Mestre i Sánchez Andreu Montesinos i Marimón Inés

★

Morcillo i Perles Inés

García i Tamarit Ibai

Navarro Álvarez-Sala Derek

García i Tamarit Mireia

Navarro Álvarez-Sala Nely

García i Tamarit Sergio Gimeno i Bargues Cayetana Gimeno i Gasent Ferrán

Comissió Fallera Infantil

★★ ★★ ★

Ordoñez i Bochons Irene Ordoñez i Bochons Ana Ordoñez i Bochons María

33

★ ★ ★ ★

Ortiz i Frases Joan

★★ ★★ ★★ ★ ★

Sáez i García Álvaro

Paniagua i Bargues Gerard

Sanchez i Lapuente Aarón

Paniagua i Bargues Joan Paniagua i Bargues Martina

★

★★ ★★ ★★

Segarra i Castillo Joel Segarra i Castillo Richard Segura i Espí Jezabel

Perez i Correa Paola

Segura i Espí Joan

Perez i Tramoyeres Lucía

Tamarit i Aguilar Claudia

Picher i Pastor José

★

Tamarit i Garbi Aitor

Pitarch i Asensi Alexandra

Tatarasanu i Galán Alba

Pitarch i Tamarit Miguel

Tatarasanu i Galán Mihaela

Pitarch i Tamarit Aitana

Trillo i Antequera Emma

Prósper i Navarro Gemma

Trillo i Antequera Olivia

Real i Aragó Macarena ★★

Sáez i García Aitana

Palau i Navarro Mía

Perez i Correa Aitor ★

★

Romero i Arboledas Natalia

★ ★

Vivó i Segarra Paula Yago i Igoa Arnau

Rubio i Navarro Fernando

★ Distintiu d´Argent J.C.F.

★★ Distintiu d´Or J.C.F.

34

Falla Plaça de l´Hort 2018

BEATRIZ GALLART I SANFELIX FALLERA MAJOR 2018 Sona una dolçaina llunyana, bota el cor del fester, s’anuncia la festa fallera, d’un somni transformat en muller.

El sol portes per monyo, i al vestit la primavera, el davantal fet de blonda d’espuma caragolera, va cenyit al teu tall sota la joia perlera que anuncia on es troba el cor d´esta regina fallera.

Quan camines pels carrers la teua falda harmoniosa, és com el vent matiner en esta terra formosa, que ompli els camps de perfums de gessamí, tarongina i rosa.

Tota tu una promesa, tota tu ets un verger, on hem trobat la bona essència per a aquest grup de fallers.

Beatriz és un gran tresor que teníem ben guardat i hui és la bella promesa de la Falla Plaça de L’hort.

36

Falla Plaça de l´Hort 2018

Bea, Fallera Major 2018

37

DELS PARES DE BEA Tu pensaràs que és una data sense cap rellevància però al Novembre de 1989 em donaren una notícia de les més importants de la meua vida: Després de 4 anys de casats, per fi anàvem a ser pares. I passats 9 mesos, l’11 de juli· ol de 1990, sense saber si seria una xiqueta o un xiquet, vingueres tu, entre plors, una xiqueta que nomenaríem Beatriz.

Amb Beatriz ho tenim molt fàcil, ella ja fa molts anys que estava clar que seria fallera major, pensava que mai arribaria el moment, fa tants anys que estàs darrere d’esta il·lusió que els que et coneguem ja et notàvem nerviosa de veure que el teu any s’acostava, segur que mai oblida· ràs aquella nit en la qual comença tot, on començava el principi d’una història, la història del teu regnat.

Ella sempre viu el món de les falles des de dins, li agra· da tot el que pel casal passa, des de ballar dans, jugar a pilota, fer carrer, assagar als més menuts. Bea està en el casal per a tot, té la sort de tindre als seus pares i germà visquen les falles de la mateixa manera, una família fallera 100%, igual que la tia Pili que sempre està ahi per al que li demane, i els seus cosins, però hui en dia està totalment boja en les nebodes Blanca i Diana.

En Febrer de 1991 arribà el moment que canviaria la teua vida, el moment en el qual entraries al món de les fa· lles. Amb tan sols 7 mesos ja et col·locarem la indumentà· ria valenciana i et pujarem, ben orgullosos, per la passarel· la per a nomenar-te fallereta d’honor. Ja formaves part de la Falla Plaça de l’Hort. L’any següent tu sola, amb el teu falleret Miguel Ángel, pujareu per la passarel·la com a cort infantil. Mai em pensaria que el monyo de fallera et duraria tot la cercavila i, menys encara que quan arribarem a casa tot eren plors perquè no volies llevar-te ni els monyos ni el vestit. Jo vaig pensar: “Esta xiqueta serà una gran fallera”.

I no ens vàrem enganyar. Any rere any, quan arribaven les falles, sempre volia anar al casal a tirar petards, ballar i participar en totes les activitats que feien, però sobretot vestir-se de valenciana. No es perdia cap acte.

Fins i tot ha fet que la seua parella visca ben de prop el món de les falles, ahí està Juan mes fallero que ningú.

Ara si, que ens conten els que realment la coneixen més de prop, com és la nostra fallera major.

38

Falla Plaça de l´Hort 2018

ja saps, no tinc molta gràcia per a estes coses. Recordes quan havia de fer-me un verset quan vaig ser president?

Al final, acabares fent-me’l tu, perquè jo no sabia ni que escriure ni que dir. Però bé, ara em toca a mi esforçar-me un poquet i dir-te algunes cosetes.

Encara que de vegades pareix que no s’ aguantem l’un a l’altre, en el fons t’estime perquè millor germana que tu, no poguera haver tingut. Sempre estàs quan fas falta, tant per als bons moments com per als no tan bons. Eres una persona amable, honesta, positiva, responsable, en la que es pot confiar i podria seguir amb un llarg llistat de quali· tats, però preferisc resumir-te el que pense de tu amb una simple frase: hem sent orgullós de tu.

A mesura que anava passant el temps, anaves invo· lucrant-te en la falla. Fores presidenta de la Junta Jove, participaves en els playbacks, formares un equip de pilo· ta valenciana... A cada acte o activitat que es proposava ahi estaves tu, la primera per a apuntar-te i poder partici· par-hi. I així passaren els anys, fins que un dia ens digueres que voldries representar a la falla de la qual formaves part des de ben menuda, ser fallera major de la Falla Plaça de l’Hort.

I per fi ha arribat eixe moment, el moment de complir el somni que a tota valenciana li fa il·lusió, ser la màxi· ma representant de la seua comissió. Sabem que ho faràs molt bé perquè eres una persona molt responsable i que t’agraden les coses ben fetes, una persona que viu les fa· lles des del més profund del seu cor. Gaudeix d’aquest any més que mai, del teu any com a Fallera Major de la Falla Plaça de l’Hort.

Jo sé que millor persona per a representar a la nostra benvolguda falla no hi pot haver perquè sents estes festes molt endins del teu cor. Des de ben menuts, el papa i la mama ens endinsaren en un món del qual ara sense ell la vida no seria el mateix. Sempre que fa falta algú per a fer qualsevol cosa a la falla, ahi estàs tu, involucrada i ajudant a la resta. Sempre que hi ha un acte al qual es pot acudir amb la indumentària valenciana, ahi estàs tu, cridant a la tia per a què et fique els monyos i jo preparat amb la falda amb les mans per a vestir-te de valenciana.

DEL SEU GERMA GABRIEL Quan em digueren que havia d’escriure unes parau· les per al llibret per a tu, se’m va fer de nit perquè, com

Bea, Fallera Major 2018

39

paraula que des d’aquell instant vam saber que estaríem juntes durant un llarg temps. Gràcies a la falla, tinguérem la sort de conéixer a la que hui és la nostra Fallera Major.

Bea, totes les teues arrels són falleres, eres fallera de cap a peus… gràcies a la falla els nostres camins ens ajuntarem i hui en dia tenim una amistat igual de forta que el nostre sentiment per les falles.

Gaudeix d’este any faller, del teu any faller més que mai. No deixes passar cap oportunitat ni cap moment per gaudir. Estic segur de què representaràs a aquesta gran comissió com es mereix perquè sols tu, fallera de soca i arrel, pots fer-ho. Gaudeix.

Els anys continuen passant i la nostra amistat sols pot créixer. Hem viscut tantes aventures que els records mai desapareixeran, sols continuen creixent i estem segures que seran grans històries que podrem contar als nostres néts. Recordes els nostres reportatges de fotos a l’estil bur· lesque? I totes les nits al casal on només dormíem una hora i després complíem com les que més vestides de falleres?

I quan ens decidírem a jugar a pilota que no li pegàvem a cap pilota? I tots els sopars al casal on som de les que ens quedem “fins que el cos que aguanta”? I totes les vega· des que hem cantat «una cançoneta més i ens n’anem!” És que quan arriben falles, som incansables i l’energia no se’ns s’acaba mai...

DE MªJOSE I MARTA Per a la nostra millor amiga,“la nostra germana de di· ferent sang” Les millors amigues no es trien per coincidència, arri· ben a les nostres vides perquè estem destinades a com· partir totes les nostres aventures, tristors i rialles. És l’univers el que crea un imant per connectar amb qui serà la nostra més gran confident. Així és com la vida ens brinda a una persona que estarà sempre al nostre cos· tat. Una millor amiga que és una germana a la qual tenim l’oportunitat d’elegir. És per a nosaltres, “la nostra germa· na de diferent sang”.

Encara recordem la primera vegada que ens diguérem «Hola!», hi havia una connexió tan gran en eixa simple

40

Falla Plaça de l´Hort 2018

Sempre que mirem al passat apareixes tu en cada re· cord, el teu rostre sempre apareix en cada instant de la nostra vida, encara podem veure totes les nits de l’any que hem passat juntes i les que ens queden per passar.

I saps de sobra que les nostres experiències sols han fet més forta la nostra amistat.

Eres la germana que podem elegir, una germana de sang, diferent a la nostra, però que sense dubtar-ho forma un llaç molt més gran. Tu eres amiga i definitivament el nostre casal és la nostra segona llar. Eres el suport perfecte en el qual podem riure i plorar. Eres la companya perfec· ta d’aventures. Este any, després de tant de temps, has complit el teu somni de representar a la nostra comissió, comissió que t’ha vist créixer. Estem segures que no hi ha ningú millor que tu per ocupar este càrrec, doncs, només hem de mirar-te per a veure la il·lusió reflectida als teus ulls. Eres capaç de contagiar-nos a tots amb la teua alegria i felicitat. T’assegurem que tenim la mateixa il·lusió que tu, de què sigues la nostra Fallera Major; és un orgull per a nosaltres saber que la nostra amiga ocupa este càrrec tan desitjat. Confiem plenament amb tu i saps de sobra que

t’acompanyarem en cada acte, en cada cercavila, gaudint de cada moment especial del 2018 Sabem que podem parlar amb tu de les xicotetes co· ses que donen sentit a la vida. Podem dir amb confiança quan tens algun error, quan et veus lletja, quan et poses una idea al cap i no hi ha qui et puga traure d’ahi, o quan t’enfades sense raó. La veritat és que totes eixes qualitats encaixen perfectament amb les nostres. Saps que sempre estarem al teu costat quan ho necessites, lluitant amb tu, rient o plorant, ballant o jugant, però sempre al teu costat.

Admirem moltes de les teues qualitats: eres indepen· dent, valenta, responsable, organitzada, constant, noble i guapa, per dins i per fora. Sincerament, no sé com ho aconsegueixes, però sempre eres el pilar que necessitem per continuar en peu.

Sabem que no podem pagar-te per tots els moments que hem passat juntes però creguem que és més gran si teu agraïm per tots ells. Volem agrair-te per l’enorme pa· ciència que sempre has tingut amiga, gràcies per sempre donar-nos un consell sincer.

Bea, Fallera Major 2018

41

Només podem dir-te que gaudeixes al màxim, que no et perdes cap detall perquè este és el teu any, any més que especial, any que perdurarà per sempre en un raconet del teu cor i que juntes gaudirem com les que més.

Amb tu al nostre costat la vida és molt més fàcil. Grà· cies per ser la nostra millor amiga i “germana de diferent sang”, gràcies per ser la nostra FALLERA MAJOR. DE MIRIAM I MIREIA Començarem a ser amigues des de ben menudes, no· més arribar a la falla. És molt fàcil recordar la nostra infàn· cia i veure que Bea sempre estava ahí, que bé s’ho pas· sàvem quan en acabar de sopar, agafàvem les ronyoneres sobreïxents de petards i els cremàvem tots, fins que no ens quedava un. I recordes també quan féiem aquelles fogates tan grans per què no tenien res més per a explo· tar? De seguida, la setmana fallera ens quedava curta i vam ampliar a Calles el nostre imperi, un cap de setmana a l’any envoltades de natura i de la nostra amistat, allà en les muntanyes.

El millor de tot era les històries que ens contàvem les unes a les altres. I cridar damunt de les taules un: Lluís Vi·

ves!, ben alt, fins que Ros Mery començava a entonar San José! Allí, dins d’un barracó va nàixer la Junta Jove 2.0 on els precursors van començar a contar l’experiència que era formar part de la Junta Jove de la falla, i ens van retenir fins que vam decidir que SÍ! Que començaríem una nova junta jove i ben jove.

Mira que s’ho passarem bé treballant dins la Junta Jove, Bea des del principi va agafar el timó i la primera vegada que es van repartir càrrecs, com no?, voluntària· ment i involuntàriament va ser la benvolguda presidenta! I per molts anys més. De sobte, Bea es va convertir en una estrella del rock al casal, allà on l’acompanyàvem apareixia un faller o fallera demanant alguna cosa de totes les que ella s’encarregava, treia la seua llibreta màgica i no se li oblidava res. Amb estos detalls és quan Bea demostra la passió per la falla i per les coses ben fetes que té.

I com veiem a Bea les seues amigues? És responsable com ningú, treballadora, bona amiga i una persona amb la qual sempre pots contar.

I tot no queda ahí, hem compartit cada acte de la falla: els trens fallers, on cada any era un maldecap quina dis·

42

Falla Plaça de l´Hort 2018

Bea, obri bé els ulls, el teu somni acaba de començar.

Aquest any és el teu, gaudeix de cada acte, de cada llàgri· ma, de cada somriure, de cada plor, de cada abraçada, de cada cara de complicitat, de cada mascletà, de cada dia.

Gaudeix amiga, estem amb tu.

ENTREVISTA Beatriz Gallart i Sanfèlix Fallera Major 2018 Anys: 27

fressa escollir, la posada a punt de la decoració dels car· rers l’últim dia, els assajos dels playbacks durant tot l’any i els viatges a València a veure mascletaes i per què no?

Comprar als centres comercials. A més a més els cafenets i els berenars, per a posar-nos al dia de les nostres vides, igual ens donava la falla que una piscina.

Bea sempre ha tingut clar que seria fallera major de la Falla PLAÇA DE L’HORT i de cap altra. Porta la falla en el cor i tot el món que la coneix i que la vol sap que este moment arribaria, s’ha fet de pregar però per fi ha arribat.

Acte preferit: Com ja vaig dir a l’entrevista de televisió em costa decidir-me per algun acte en concret, però un dels moments que espere amb moltes ganes és l’oberta de cortines o millor dit el moment d’entrar i veure l’esce· nari i tota la cort, sé que serà un moment inoblidable. A més tinc moltíssimes ganes de desfilar per la Pobla acom· panyada per la comissió perquè sé que per a les meues amigues també és un any molt esperat.

Un color: morat, no sé per què...

Estem molt contentes i felices per Bea, per què per fi el seu somni s’ha complit, sols la gent que l’envolta sap que no hi haurà una representant amb la mateixa passió per aquesta falla com la que té Bea. I ací anem a estar, les teues amigues per a tot allò que necessites, fa molts anys decorant unes caixes per a la falla vas dir que res et faria més il·lusió que les teues amigues i amics de la infància estigueren ací per veure’t com a fallera major, doncs hui, des de Barcelona, Madrid i Benissanó t’assegurem que anem a menejar cel i terra per a estar al teu costat en cada acte.

Bea, Fallera Major 2018

43

Una olor: quan menges taronges i es queda l’olor entre les mans.

Un lloc: si la companyia és bona, no importa on estigues.

Un llibre: Un? Que difícil! M’agrada moltíssim llegir des de xicoteta, els meus temes favorits engloben des de la novel·la històrica fins a la fantàstica.

Una cançó/artista: “Despacito”, que noooo! Tinc un ventall prou ampli, m’agrada la música dels 80 però també l’actual, llevat del “reggaeton” encara que reconec que en ocasions és inevitable ballar-les. També m’agrada escoltar grups en valencià com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Bajo· queta Rock o Zoo (imprescindibles per a tancar el casal).

Una peli: La saga de ‘Harry Potter’.

Un desig: Que el temps no passe massa ràpid per a po· der gaudir de tots els moments que m’esperen enguany.

Un viatge: Londres.

Sona bastant tòpic però el que més il·lusió em fa és poder compartir-ho amb la meua família i amics, i com no, amb Cloe i Ferran. Quan assumeixes un càrrec com este, tens molta gent que t’ajuda així que per a mi el millor seria fer-los partícips a tots ells de la meua felicitat.

Què li diries a un turista que no coneix les falles? I què li diries de la teua falla en particular?

Li diria que per a conéixer-ho realment hauria de viu· re-les des de dins d’una falla. Perquè realment una falla no es tracta d’un monument o un vestit, és fer pinya, treballar tots junts durant tot l’any per a poder gaudir d’eixa setma· na màgica. Crec que això és el que caracteritza a la nostra comissió que som com una gran família.

Professió/estudis: Sóc Biòloga i tinc un postgrau en Genètica Mèdica (si, els biòlegs no només ens dediquem a les plantetes i els animalets).

Sabem que comptes amb el suport incondicional dels teus pares i germà, qui penses que té més il·lusió?

Què parleu en casa sobre aquest any?

Defineix la teua personalitat: Uffff em considere ex· travertida i m’encanta riure però també sóc molt planifica· dora, m’agrada tindre les coses clares, encara que a voltes sóc un poc impacient!

Tinc la sort de què la meua família és molt fallera, ells m’han transmés l’amor a la nostra festa. Per això estic se· gura que en casa tots tenim il·lusió per este any que co· mença. El dia de la demanà es notava que tots estàvem una mica nerviosos (alguns més que altres) perquè veiem que era l’inici d’allò que feia temps que estàvem esperant.

Beatriz, fallera de cap a peus, ja que des que pertany a la seua falla col·labora plenament en moltes de les feines que comporta ser part d’una junta, primer junta jove i després junta directiva, a més de participar en tots els actes fallers que es fan al casal durant tot l’any. Conta’ns. Quantes ganes tenies de què arribarà este any?

Doncs, era un moment que esperava des de feia molt de temps, podríem dir que anys, crec que tot aquell que em coneix sap quantes ganes tinc de què apleguen les falles del 2018.

44

A tu, sentiments, emocions, somnis i moltes ganes de gaudir, no et falten, t’espera un any molt especial, representaràs a la nostra falla, però que és el que més il·lusió et fa d’aquest any?

I la teua parella? Com ho du?

Ell està molt content del fet que enguany puga complir el meu somni per això sempre està pendent d’algun de· tall, vol que tot estiga perfecte.

Com veus als teus infantils? Hauràs de fer un poc de mami amb ells, no?

Et conte una cosa... la primera volta que em vaig as·

Falla Plaça de l´Hort 2018

sabentar de qui serien els meus infantils em vaig quedar molt pagà, no podia imaginar millor parelleta! Els dos vé· nen de famílies molt falleres com jo, i per descomptat, cadascun d’ells té la seua personalitat que els fa únics.

Jo crec que més que mare faré de germana major, per· què sóc prou consentidora, encara que estic segura que ells saben la responsabilitat que comporta representar la nostra comissió.

Et consideres una apassionada de la indumentària?

Has gaudit triant tota la teua indumentària? Ha sigut tot com esperaves?

No podries haver triat una expressió més encertada, m’encisa qualsevol cosa relacionada amb la nostra indu· mentària, podria estar mirant teles durant hores sense avorrir-me. Per això, en casa, pensaven que a l’hora de triar una tela per al meu vestit no podria decidir-me o em costaria molt, però va ser a l’inrevés!

Qui més han patit en aquest aspecte han sigut la meua modista Ester i el meu germà, els quals els darrers mesos han vist un miler de fotos relacionades amb el tema. Tinc sort que a ells els agrada moltíssim i m’han pogut ajudar a prendre decisions junt amb ma mare per suposat. La ve· ritat és que per a mi ha sigut una experiència molt grata, triar cada tela, detall o complement. A més veure dia a dia com va evolucionant la tela fins a convertir-se en el vestit és un procés impressionant, en aquest aspecte estic molt emocionada i només compte els dies per a poder estre· nar-lo!

s’hauria d’inculcar a la gent jove i als xiquets la importàn· cia d’assistir als actes vestits de falleres i fallers, perquè també fa molta festa i ambient.

Ja portes prou mesos en l’agenda fins a dalt, preparant este any, et queda alguna cosa en el tinter?

Segur que em queden moltes coses per fer i per pre· parar d’ací a falles, enguany som els primers en l’ordre d’exaltacions, i això fa tenir moltes coses avançades i dis· posar de més temps per a preparar les falles.

I ara conta’ns un poc sobre els teus estudis? Estàs treballant?

Com ja he comentat sóc graduada en Biologia especi· alitzada en fonaments biosanitaris. Encara que actualment no estic treballant com a biòloga, done classes de reforç perquè també és un aspecte que m’agrada, poder expli· car als xiquets allò que he estudiat.

Eres més fallera de nit o de dia? De monument o festa?

Per últim, tens algun desig per a estes falles? Vols contar-nos alguna cosa més o dedicar el teu regnat?

Tu que creus? Quan era més joveneta, algú em va dir que s’havia de ser fallera de nit i de dia, i és realment així! A tots ens agrada tancar el casal fins tard, però igual de necessari és una cosa com l’altra. Inclòs et diria que

M’agradaria gaudir amb tots vosaltres d’estes falles tan especials en companyia de la meua família i amics. I com no, que visca la Pobla fallera i visca la Falla Plaça de l’Hort!!!

Bea, Fallera Major 2018

45

CLOE CHILET I ALEIXANDRE FALLERA MAJOR INFANTIL 2018 VALENCIANA, VALENCIANETA: Ben parida és la meua xiqueta entre moltes coses és valencianeta.

Color de cara com la llum, dos maragdes són els teus ulls.

Cos de princesa sultana, tota herència de musulmana.

Donaria el món sencer per aconseguir el teu voler.

Valenciana, valencianeta, regina del meu cor, xiqueta volguda i boniqueta, que vals el teu pes en or.

Sols penses a viure feliç galana, la nostra festa tan valenciana, i passejar-te pel carrer, del braç del teu faller.

Bocabadats ens deixes a molts, Fallera Major Infantil amb molt d’honor.

On els teus familiars fallers sospiren tots en tindre’t en un lloc al seu cor.

Del seu “abu” Miguel El Rajoler

46

Falla Plaça de l´Hort 2018

Cloe, Fallera Major Infantil 2018

47

Enguany la Falla Plaça de L´Hort ha nomenat la millor representant que una comissió infantil pot tindre, ella és una xiqueta desperta, extravertida i comunicativa, capaç de treure’t un somriure amb tan sols una mirada o amb les genialitats de les seues respostes.

Li encanta tot el relacionat en festes i tradicions de la Pobla, ja l’any passat va ser festera de la Verge del Rosari en companyia de Ferran. Balla en el nostre grup de dansa, però el que mes li agrada és vestir-se de fallera. És una xiqueta molt familiar, les hores en família les gaudeix molt, ja siga amb els seus iaios , tios o cosins, i sobretot amb la seua germana.

En esta entrevista tractarem de conéixer millor a Cloe, la nina fallera que, amb la seua simpatia, representara d’una manera excel·lent la nostra comissió infantil. Però primer seran els seus familiars i amics els que ens contaran com és ella el dia a dia.

DELS PARES DE CLOE Cloe és la menuda de la casa, una xiqueta buscada perquè la seu germana no fóra soles, clar que al seu pare al principi li feia il·lusió un xiquet i a la seua germana Janna més encara, me’n recorde quan li vaig dir que anava a tindre una germaneta, se’m fica a plorar, per què volia xiquet per a fer-li el monyo de punta. Una vegada Cloe vingué al món, i li veiérem eixa careta tant dolceta, tot ens canvià, fins al seu nom, al principi anava a ser Noemi, però a última hora quan el ginecòleg em pregunta quin nom li ficava en els papers em vingué el nom de Cloe i m’agradà i li veia que era perfecte per a aquell nadó que acabava de nàixer amb eixa dolçor. És una xiqueta molt familiar, tremendament afectuosa, tant amb la família com amb els nostres amics, molt saludadora i besadora. Sempre té un somriure, i una dolçor que la caracteritza, amb ella no pots estar mai enfadada perquè no et dóna motius, sap rectificar de seguida quan fa alguna cosa mal i t’acaramel·la. És una xiqueta que desprén molt d’amor i tranquil·litat. Amb la seua germana Janna s’endú molt bé i la busca molt per a estar amb ella i entre elles ja es van contant les seues coses.

Li encanta ballar, botar, fer volteres, cantar, no para mai quan anem per ahí. En casa està més tran-

48

Falla Plaça de l´Hort 2018

Li encanta estar amb els cosins i anar a dormir a casa dels seus tios, tant de la pobla com de valència, i a casa dels seus iaios on ella amb companyia del seu cosí Miquel són els reis i se’ls ho permeten tot.

Li encanta viatjar i estar fora de casa i sobretot a l’estiu, on sempre diu que és molt curt i a on gaudeix tot el dia en la piscina i dormint en el xalet de les seues ties, a on allí fa el que vol. També li agrada anar amb el seu pare a passejar els gossos. quil·la per què li encanta veure la tele, o la tablet, pot estar hores i hores, sempre està fent-se musicals.

Ella em diu que de major vol ser artista i cantant, i jo a vegades pense que ho té tan clar que em vaig fent la idea, per si de cas. Li encanta tot el que relaciona amb festes i falles, i vol vestir-se i que l’apunte a tot...que si festera, que si fallera, que si dansades, que si a gimnàstica rítmica, i més coses que em demana. I jo ja li dic que prou.

Ja per acomiadar-me vull dir-li a Cloe que seguisca sempre com ara, siguen eixa xiqueta tan feliç i afectuosa que és. Que gaudisca molt d’esta experiència, que sempre intente recordar cada acte i cada moment viscut i que sàpiga que en la seua família tindrà tot el suport que necessite, i que este any 2018 siga per a ella inoblidable.

És molt bondadosa i honesta és molt oberta i introvertida, de seguida fa amics, amiga dels seus amics, no té problema mai en cap xiqueta o xiquet tant al col·legi com en la falla, s’ho passa molt bé amb les seues amigues que en son moltes però en ballar playbacks, dansades i damunt de ser de la mateixa edat i el fet d’estar sempre juntes, i passar tants moments junts, jo sé que amb Martina i Judith té molta afinitat.

Com també fora de la falla té a la seua amiga Marta que són carn i ungla. Encara que com he dit abans ella és molt amigable i es fa amb tots.

El col·legi no és la seua gran passió però no em puc queixar, en això sí que és un poc despistada i tranquil·la. La falla sí que és una de les coses que mes li agrada, sempre vol anar, facen el que facen.

Cloe, Fallera Major Infantil 2018

PARAULES DELS SEUS IAIOS Segons ens conten els seus iaios Mili i Miguel, Cloe és una xiqueta dolça com la mel i molt inquieta. Sempre està ballant i fent piruetes de gimnàstica rítmica, el seu esport preferit. És molt obedient, no49

ble, afectuosa i amb un bon caràcter, doncs no s’enfada mai. Els estudis els trau amb molt de matxuc i té molta estima a la seua germana Janna i al seu cosinet Miquel al que abraça encara que és quasi més gran que ella.

De la nostra Falla li agrada tot, encara que té predilecció pels balls regionals del grup de danses i els playbacks, els quals prepara en la intimitat i vol mostrar-nos-els de sorpresa. Desitja també amb molt d’entusiasme la presentació, i l’inici de la setmana fallera, doncs ja fa anys que desitja ser la FMI de la nostra falla. És traquera com “s’aguelo”, de fet ja ens ha encarregat tota la traca que vol per a la setmana fallera, tanta que no tindrà temps per a cremar-la.

Li desitgem, amb molt d’orgull, que passe igual que ho va fer la seua germana com a FMI, unes festes plenes de felicitat al costat dels seus pares i germana.

PARAULES DELS SEUS “TIOS” I COSINS Cloe és una xiqueta riallera, volantinera i molt afectuosa. Porta sang fallera i festera tant per part dels seus pares com per part de les seues dos famílies: Rajolera i Carlista. És molt coqueta, elegant i lluïdora als seus balls i a les cercaviles. Estet regnat significa molt per a ella i de segur que estarà a l’altura i representarà dignament, juntament amb el seu president Ferran, a tota la xicalla de la falla. El nostre desig és que ho visca amb intensitat i que ho recorde per a sempre.

PARAULES DE LA COLLA D’AMIGUES Enguany, tu eres la Fallera Major Infantil de la nos-

50

tra comissió, per això volem dedicar-te unes paraules en aquest xicotet lloc del nostre llibret faller.

Es tracta d’una fallera de soca i arrel que representa la culminació d’una família molt fallera, que tenen ampli esperit d’ocupació a la falla Plaça de l’Hort.Cloe és una xiqueta amb el somriure sempre present. Molt oberta i divertida.

Enguany faràs història perquè a gràcia ningú et guanya.

Anem a gaudir de cada acte al màxim perquè la Fallera Major Infantil de la falla Plaça de l’Hort és la nostra amiga Cloe.

Així que…, tots a complir perquè ja fa olor de falles!!!!

Les teues amigues falleres!!!

Falla Plaça de l´Hort 2018

Per a mi el món de les falles és una experiència molt divertida. a on jugue amb molts amics i amigues i a on em trobe en família, per què ens coneixem tots. També és molt emocionant sentir el soroll dels petards, de la traca i de la dolçaina i el tabalet.

Ja sabem la il·lusió que et feia ser enguany fallera major infantil, però quin és l’acte que esperes amb més ganes?

L’acte que més espere amb moltes ganes és el dia de la meua presentació i la nit de playbacks. Encara que l’acte de la «demanà» també m’agrada molt per què és únic.

ENTREVISTA Cloe Chilet Aleixandre Fallera Major Infantil 2018 Edat: 9 anys Col•legi i curs: Lluís vives, 4º Primaria Des de quan eres fallera?: Des d’abans de nàixer

Serà diferent enguany, has d’estar més en la falla que mai, com ho dus?, creus que podràs amb tot?

Jo encantada d’estar a totes hores en la falla, allí sempre m’ho passe molt bé. I per suposat que podré amb tot, i si en algun moment estic cansada, pujaré dalt a dormir com he fet altres vegades. Per a mi la falla és la meua casa.

Acte preferit: Tots, però presentació i la nit dels playbacks em fan molta il·lusió.

Un color: Blau claret Un lloc: Disneyland Paris Un llibre: Aventures de Geronimo Stilton Una cançó/artista: Mi Gente de J Balvin. I la isla del amor de Demarco.

Una pelicula: Los descendientes Cloe, tots et coneixem en la falla, però ens agradaria que tu ens contares un poc millor com vius el món de les falles.

Cloe, Fallera Major Infantil 2018

51

Estes falles seran molt especials per a tu, per què s’ha complit un dels teus somnis. Segur que la teua germana ja t’ha contat com de bé ho passa en el seu any com a fallera major, que et diu?, com ho està visquen ella?

La meua germana Janna m’ha contat que és una experiència per a repetir, que va anar a molts llocs, que va conéixer a molta gent i que va ser un any especial per a ella per ser la màxima representant dels infantils de la falla i que ella s’ho passa molt bé en el seu president Richard i tota la colla d’amics i amigues i jo espere que junt amb Ferran també ho passem igual o millor que ells.

Ella ara està molt contenta de veure que en casa tornem a tindre rebombori faller i es vol assabentar de tot, i jo sé que encara que no ho aparente està emocionada.

Que tal els amics de la falla?, i els del cole?, que et diuen?, algun d’ells ja han passat per ahí, segur que estan igual de nerviosos que tu, per veure’t com a la màxima representant.

Som una bona colla tant de xiquets com de xiquetes i juguem tots junts, a fer fogates, a tirar petards, al escondite, al torito en alt, i a més jocs, també ballem quan hi ha sopars.

I amb les meues amigues del col·legi, juguem cada dia, i estan molt contentes de què jo siga la fallera major infantil.. Vingueren a la meua proclamació i els agradà molt, i d’elles, 3 també són falleres.

T’han donat molts consells? Segur que el teu iaio, que està molt pendent de tot, t’ha aconsellat moltes coses per a què estigues tranquil·la, ens ho contes?, que t’ha dit?

La veritat que el meu iaio em diu que m’ho passe molt bé i que no he d’estar molt cansada el dia que em toque vestir-me de fallera. Que estar vestida de fallera és el més bonic d’una dona valenciana. Ell està pendent de quasi tot però a mi no m’ho diu, li ho diu a ma mare. I sabem que enguany per a ell i per a la meua iaia és especial, per què fa 40 anys que la meua iaia Mili sigué la Fallera Major d’esta comissió i segur que quan em vegen a mi en els actes ells recordaran molts moments dels seus.

Com dus el col·legi?, quina és l’assignatura que mes t’agrada?

52

Falla Plaça de l´Hort 2018

El col·legi bé. L’assignatura que mes m’agrada és plàstica i després educació física Què t’agradaria estudiar o ser de major?

De major m’agradaria estudiar pa ser actriu, cantant i balladora Per últim, dirigeix unes paraules a tots els xiquets i xiquetes de la teua comissió.

Jo els diria a tots els xiquets i xiquetes de la meua comissió que gaudisquen tots junts, anant al casal, jugant, tirant petards, i fent el que fem fins ara. Que som xiquets i per això hem d’estar alegres i passar-ho molt bé. També els diria que s’animen a participar i vestir-se a tots els actes, com la presentació i cercaviles, on la música ens fa ballar. També al tren faller, els playbacks, i que es note que la falla plaça de l’hort té bona xicalla.

Cloe, Fallera Major Infantil 2018

53

FERRAN GIMENO I GASENT PRESIDENT INFANTIL 2018

Tan sols el toc de la teua presència ens fa a tots viure la festa en anhel, i més sabent que vens de bona arrel En un senzill encant que és pura essència.

La blanca i radiant llum feta cadència es mostra en ta persona tan fidel, que has d’haver tingut com a model a la mateixa lluna de València.

I a ritme del teu cor captivador, ja marxen els fallers obrint-te el pas portant per tot arreu la germanor, La falla enguany durà el millor compàs, per tindre com a President Infantil a Ferran Gimeno i Gasent

54

Falla Plaça de l´Hort 2018

Ferrรกn, President Infantil 2018

55

DELS PARES DE FERRAN Somni, emoció… no sabríem que paraula triar per a descriure el moment que estem vivint.

El nostre fill enguany president infantil d’esta gran comissió. Qui ho haguera dit…

Tornant enrere, fa onze anys va nàixer un xiquet, un set de març. Si, un xiquet fort, sa, i amb una careta que enamorava a tots el que el veien. El varen nomenar Ferran, naturalment, un nom ben valència.

Les paraules encara no les trobem, ell es un xiquet que des que va nàixer és faller, i este any quant li van dir de ser president infantil, es va posar molt content, és el que ell volia, ser el màxim representant entre els infantils, va ha fer el seu somni una realitat, i tots estem segurs que este somni teu serà el millor que mai tindràs, junt amb la teua amiga Cloe i a Beatriz.

Va nàixer a València, en un mes on tot és traca, llum i color. I com anava a eixir ell?, puix, va eixir, mogut com una mascletà, amb una llum que il·lumina per allà on passa i amb un color especial que el fa distingir entre tots els altres. És un xiquet afectuós, amable, respectuós i molt observador, amics dels seus amics i molt familiar. És faller des del seu naixement, així que estem segurs que ho farà d’allò més be. Sabem que és un càrrec amb

Segur que estes falles són les millors i així és com tots volem que les recordes, nosaltres estarem acompanyant-te a tos els actes fallers, tu ens faràs sentir orgullosos del teu càrrec com a president infantil.

Ell és un xiquet al qual li agraden els esports, en especial la pilota valenciana, caçar i anar al tir de colom en el seu iaio i amb el seu pare, i també anar a l’espera del porc senglar en el seu tio Richar i Joel.

El que més destaca d’ell és que és un xiquet afectuós i es fa de voler, però millor ens ho conten de primera mà, la gent que més el coneix, la seua família.

56

Falla Plaça de l´Hort 2018

És molt afectuós i un poc pesat (jajaja), però es fa de voler per tots el que el coneixen.

Ara et toca representar a la nostra comissió, sols vull dir-te que ho fages genial, que deixes a la falla plaça de l’hort, allà en el més alt.

Jo, t’acompanyaré a tots els actes com a germana i fallera i que este any deu ser inoblidable pels dos, sobretot per a tu.

Sé, que no em defraudaràs, ni als nostres pares tampoc. I sols et desitge, que tingues un bon any, president...

Molts besos, germà.

DELS SEUS IAIOS FERNANDO I MILA

molta responsabilitat, però per això no anàvem a deixar que el nostre fill no complirà el seu somni de ser president infantil. I de segur que eixirà del pas, amb solera.

Que contents estem de que el nostre nét, siga enguany representant de la falla plaça de l’hort.

Així, que només dir-te, que el teu moment ja ha arribat, Ferran. El moment de gaudir del teu regnat.

És un xiquet molt intel·ligent, afectuós i molt actiu. No para quiet, però quan bé a casa nostra, ens transmet eixa alegria que porta dins d’ell i que ens contagia a tots.

Et desitgem de tot cor, que ho visques amb molta intensitat, sense perdre detall de cada acte, per a què es mantinga en la teua memòria per sempre.

Ton pare i jo estarem sempre al teu costat recolzant-te en tot.

Et volem!!!!!!

DE LA SEUA GERMANA NEREA Que contar-vos del meu germà….

Quant va nàixer, jo tan sols tenia tres anys, però, des d’aleshores fins ara, hem tingut una molt bona relació com a germans. Amb les nostres disputes (les que porten l’edat) i les nostres reconciliacions, que són molt gratificants.

Ferrán, President Infantil 2018

57

acabem tots rient, i ell guanyant. Li encanta sentir al iaio Paco, quan conta alguna història de la falla “altra que tal”, com també és el primer en ficar-se a cantar quan són tio munta el karaoke en les reunions familiars .

Dir-te que vens de família fallera pels quatre costats, així que aquest càrrec que t’han confiat el deus complir amb molta responsabilitat.

Estem molt contents de què representes a la falla plaça de l’hort com a president infantil.

Que gaudisques d’aquest any i que t’ho passes molt bé, que de segur que ho faràs.

Esta boig en el seu iaio i no més fa que fer-li parlar, però després el busca per a tot,Iaio portem açi, porte’m, allà, anem a caçar, i a mi em falten cames per a portar-lo d’açi cap allà.

No mes ens queda dir-te,que ho fases com tu saps, amb presencia i saber estar, que tots tinguen que dir –nos: Mila, Fernando!, quin net mes templat i nosaltres ben orgullosos i pagats.

Una abraçada ben forta, dels teus iaios que et volen molt.

DE LA TIA SILVIA Enguany m’ha tocat a mi, escriure unes paraules al nostre president infantil.

Eixe xiquet com ja sabeu és Ferran, el meu nebot... el meu solet. Eixe que cada volta que el veig m’il·lumina la

No dubtes que estarem acompanyant-te en tots els actes, amb alguna llagrimeta que dels nostres ulls caurà.

Que tingues unes bones falles i que ho gaudeixes.

Besos dels teus iaios.

DELS SEUS IAIOS PACO I ANTONIA Orgullosos és poc el que sentim pel nostre nét, Ferran. És un xiquet captivador, afectuós i molt graciós. Li agrada moltíssim vindre a Benaguasil, diu, que en ca la iaia Antonia sempre hi ha algú per a jugar, a la brisca, al parxís... però a trampes ens fa pols, però fins per això té gràcia,

58

Falla Plaça de l´Hort 2018

A tú, Ferran sols dir-te que representes i passeges orgullós l’escut d’esta, la teua falla, que no deixes mai de somriure i que engalanes els carrers de La Pobla amb la teua presencia.

Dels teus tios, que ens tens enamorats!.

PARAULES DE LA COLLA D’AMICS FALLERS DE FERRAN Que podem dir nosaltres del màxim representant de la xicalla de la comissió infantil de la falla Plaça de L’Hort.

Com a valencians que som, podem dir que es com “la traca d’una mascletà”. cara Sempre que em veu és: tia on vas?, puc anar?. I a la que em done compte ja el tinc dalt del cotxe, i jo tota pagà jajaja. És un poc gamberro, bo com tots els xiquets, però com he dit abans un sol de xiquet.

A tu, Ferran, dir-te que aquest és el teu any, que el gaudisques intensament amb la família, amics i la gent de la falla, perquè este càrrec el duràs com cal dur, amb un somriure i felicitat. Gaudeix del teu any.

Es tracta d’un xiquet molt espavilat i viuet, i si en algun moment no el trobes, ben segur, que dalt d’algun arbre o tàpia el trobaràs.

També hem de dir que és molt amic dels seus amics, i junts som “dinamita pura”, així que fallers i falleres aneu preparant-se que les falles del 2018 seran un “castell de focs artificials” i quan siguem majors recordarem histories i batalles falleres on tu, Ferran, seràs el protagonista.

Gaudeix al màxim com a president infantil!!!!!

Ta tia que et vol.

DELS TEUS TIOS JOSE MIGUEL I PACO Del nostre nebot, no mes en dir que és fill de la nostra germana, ja tenim prou. A més que direm… que és un xiquet graciós, rebonic i afalagador, com ell a soles.

Faller de bressol, com sa mare i d’una falla de solera (el Borrego) quasi res porta el pardal!. Ara d’una altra falla també amb molta solera com és la falla Plaça de L’Hort. A d’ells dir-los, que no hagueren pogut triar un millor faller, per a representar a tota la xicalla d’esta comissió.

Ferrán, President Infantil 2018

59

ENTREVISTA Ferran Gimeno Gasent President Infantil de la nostra falla este any 2018 Edat:10 Anys.

Col·legi i curs: Col·legi San Rafael, 5è.

Un color: Roig.

Un lloc: El trinquet.

Un llibre: Gerónimo Stilton.

Una cançó/artista: Vuelve/ Buy Una peli: Hotel para perros.

Un somni: Jugar al trinquet de Pelaio.

Ferran, enhorabona, el primer, enguany assumeixes la condició de president infantil de la Falla Plaça de L´Hort. Sabem que vens de família de tradició fallera, la teua mare ha viscut el món de les falles des de sempre, segur que ella és la que t’ha transmet les ganes d’estar dins d’un casal a tota hora. Tu ja saps el que envolta estar dins d’este món faller, llavors, com afrontes tots els actes que t’esperen?

Els actes que m’esperen ,els encare en molta il·lusió i amb moltes ganes .

Des de quant estas esperant que aplegue este moment?, quin és l’acte que mes t´agrada de tots els que es realitzen al llarg de l’exercici faller, el que esperes que arribe amb més ànsia?, i a quin li tens més respecte?

Estic esperant este moment des que vaig assabentar-me, del fet que m’havien presentat per President Infantil.

60

Falla Plaça de l´Hort 2018

Nomeçés em diu que gaudisca d’este any i que ho visca al màxim. I com no, que m’acompanyarà a tots els actes.

Què t’han dit els teus amics quan han sabut que eres president infantil?

Els meus amics, des de que es varen assabentar que era jo el nou representat, no han deixat de recolzar-me en tot. Els tinc davant en tots els actes que he tingut fins ara, i són un bon suport, per que em transmeten tranquil·litat.

Entre tots els preparatius, quin es el que esperes amb més ganes?

L’acte faller que espere amb més ànsia, es pot dir que és, l’exaltació. Per què és quan seré oficialment President Infantil.

Tinc ganes que arribe l’ensenyà del vestit, per que això voldrà dir que estem a un pas de l’exaltació, que com he dit abans es un dels actes que mes m’agraden.

Com esperes que siga el teu monument infantil?

I sobre l’acte que més respecte tinc, sense dubte és l’ofrena. És un dels actes, junt amb la demanà, que hi trobe que són més emotius.

La meua falleta, espere que siga molt colorista i bonica.

Encara que estic segur, que els nostres artistes ho faran d’allò més be.

Tens la sort de tindre al teu costat a tota la teua família, fins ara s’han preparat per què aplegarà este dia, tots hem vist com acudiu al casal i vos costa anar-se’n, quant, per la teua curta edat, et diuen que ja són hores de dormir, este any segur que estires un poc mes la nit, creus que podràs aguantar?, i la nit de la “l’empalmà”, creus que et quedaràs?

Quin és el teu desig per al teu any de president?

Vols dedicar-lo?

El meu desig per aquest any, és que siguen unes bones falles on la gent gaudisca, que ens ajuntem uns en altres amb germanor i que junts, fallers i falleres engalanem els carres de la Pobla

Jajaja , això de què no vull anar-me’n tens tota la raó.

Em trauen de les orelles, i sobre quedar-me en la nit de l’empalma, fa dos anys que estic, però enguany caldria preguntar a les cuidadores de l’any passat (Mari i Judhit) si enguany em deixen quedar, jajajaja!

La teua germana segur que este any estarà al teu costat, que te diu ella?

La meua germana, està molt emocionada i contenta.

Ferrán, President Infantil 2018

61

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL Quina sort la de Cloe i Ferràn!

Quina falleta més bonica!

Millor que aquesta no hi haurà i ací, ara, se vos va a explicar.

Està inspirada al món mexicà, al qual llueixen mil colors.

Somnis d’un escenari americà, on no s’escolten mai plors.

Tal volta sembla un poc tètrica, dons d’això no té res de res, és una escena fantàstica... i tot açò és el que hem aprés: Un gran cap és el cos central, en ell es recolzen la resta. És una “Katrina” monumental.

Del que vol aparentar protesta.

Damunt del cap té a tres “mariachis”, que amb molta alegria toquen.

A ningú demanen permís i els aplaudiments provoquen.

A la mà porta una Cantina, local molt típic mexicà.

S’ha colat una “Katrina” amb dos ratolins cantant.

Explicació de la Falla Infantil

63

Al costat hi ha un xiquet content, vol trencar la “piñata” sencera, amb puntes, set exactament.

Aquesta ja és la tercera.

Una calavera artista, ens dóna la benvinguda a L’Hort.

Vol ser la protagonista.

Esperem que no tingueu por!

Les balladores darrere d’ella aconsegueixen portar els ritmes Menja una mica més, vella!, si els ossos t’estimes.

Dos «chiles» verds completen l’escena, picants com ells assoles somriuen, no deixen que arribe la pena, la mort és alegria... diuen.

Per a vigilar a aquesta divina, que no li entren per darrere, tenim a la “Patrulla Canina”, perquè ningú carregue.

Acabant de pegar la volteta, trobem als lluitadors mexicans.

En mallots de talla xicoteta, fent acrobàcies i emmascarats.

Esperem que la gaudiu, Açò és, del tot, indubtable.

Com el seu títol bé diu: “Ándale, Ándale” 64

Falla Plaça de l´Hort 2018

EXPLICACIÓ DE LA FALLA GRAN Lema: CARNESTOLTES POLÍTIC Enguany el nostre artista ens presenta, una falla gran i atrevida, on ens mostra el dia a dia d'un país en decadència. Un CARNESTOLTES POLÍTIC que dura ja massa anys, i al poble fart d'enganys se li està acabant la paciència. Es burlen de tot el món i fan el que els dóna la gana, uns, trencant Espanya, i altres, robant a consciència. Fins que el poble diga prou i trenque pel mig la baralla, per això enguany en la falla cremarem tanta indecència.

COS CENTRAL El cos central és una xica que encara que jove parega de jove no té res, representa a Espanya sencera, que ja té alguns anyets. Eixa Espanya que vol trencar el "Conde" que té al costat, enfrontant als bons germans fins que estiga tot rebentat per omplir el cabàs a dos mans. Sort que queden valents; com el xicon arromangat que en orgull i a pit obert planta cara als deshonrats donant exemple al govern.

ESCENA PRIMERA EL GOVERN NI ESTÀ NI SE L'ESPERA, EN ESTE CARNESTOLTES QUE JA DESESPERA. Mariano s'ha disfressat de la Reina Isabel de Castella i encara que li ha costat per fi ha entrat en faena. Al costat té al Rivera donant-li l'enhorabona, i quan gire l'esquena li birlarà la poltrona.

Explicació de la Falla Gran

67

ESCENA TERCERA A LA TERRETA HEM ARRIBAT QUE ACÍ TAMBÉ HI HAN DISFRESSATS. Li diuen Pere Fluixet el Censurador, es dedica a controlar les falles, i en una enquesta sense valor vol saber amb quin peu balles. (Que hem fet els fallers per meréixer tal "honor"?) També tenim el Senyor Ribó, el que diu que les falles són grotesques, els fallers tenim l'ocasió de mostrar-lo en les nostres festes.

ESCENA SEGONA EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES ES JUGA A LA CARTES I A LES DEU DE DARRERE. Són tres pesos pesants disfressats de cartes de pòquer, els tres en un As amagat per vore qui mana en el PSOE. Un, és Pedro I el Breu, l'altra, Susana, "la de los peines" i el tercer és com un Déu sempre controlant el seu regne. Encara que el verdader enemic és moradet i porta coleta, que no se'ls arruge el melic i que li pinten bé la careta.

68

Falla Plaça de l´Hort 2018

(Tu sí que eres grotesc, meló!) Va nàixer a Alemanya però viu en la terreta, quina condemna més llarga aguantar a Moniqueta. (Ací la tenim disfressada de Burreta, intentant entendre la diferència de ser Valenciana o "Catala-neta") ESCENA QUARTA ELS VALENCIANS DE CARRER SEMPRE TINDREM AL PALLETER. Li deien de nom Vicent i va nàixer a Paiporta, es va alçar de valent per mostrar als «Franxutes» la porta.

Li va plantar cara al mateix Napoleó, en saragüells i en l'aixada i en un parell de collons. Darrere d'ell va moure la gent per a fer front a l'invasor, ací tenim aquells valents en la Falla de la Plaça de l'Hort. ---------------------------------------- Encara que la cosa està prou marejada, els desitge bones falles a tots.

Explicació de la Falla Gran

69

JUNTA JOVE 2018

PRESIDENTA Celia Cervera i Romero

DELEGATS D’ACTIVITATS DIVERSES Nicolàs Garcia i Sánchez Noelia Cervera i Romero Marta Niñerola i Atienza Teresa Contelles i Gómez Maica Raimundo i Castellano Rubén Tamarit i Bargues Miriam Torres i Ruix

VICEPRESIDENTA Teresa Contelles i Gómez

DELEGADA DE CARRER Iris Pitarch i Asensi

SECRETÀRIES Inma Buenaventura i Martínez Lidia Deval

VOCALS Paula Martínez i Agustí Alba López i Romero Claudia Coll i Marimon Beatriz Marzo i Moreno Pilar Marzo i Moreno Nadia Puerto i Cones Janna Chilet i Aleixandre Alicia Roch i Belda Nerea Gimeno i Gasent Lucia Bosch i Garcia Rebeca Garcia i Ortega Anna Pitarch Fran Martín i Doménech Mireia Cebrian i Ramon Helena Rubio i Navarro

TRESORERIA Maica Raimundo i Castellano Teresa Contelles i Gómez DELEGATS DE LOTERIA Maica Raimundo i Castellano Teresa Contelles i Gómez DELEGATS D’ACAMPADES Teresa Contelles i Gómez Rubén Tamarit i Bargues Miriam Torres i Ruix

70

Falla Plaça de l´Hort 2018

comissió i de fora. Ens ho passàrem d’allò més bé, amb els millors èxits de tots els temps.

Com ens quedem amb ganes de més, vam tornar a repetir amb «La nit més Terrorífica de l’any». Nit en què celebrem Halloween.

Van vindre molts fallers i no fallers disfressats fent molta por a gaudir de la vetlada amb nosaltres.

El nostre tradicional i esperat per a totes i tots «Dia de l’Aigua», que enguany comptava amb diverses piscines per a totes les edats i uns grans tobogans que van embogir als nostres menuts. A més per a gaudir del tot vam tenir un deliciós berenar.

B

envolguts fallers i benvolgudes d’aquesta estimada comissió.

falleres

Durant aquest exercici hem tingut noves incorporacions, per la qual cosa volem que ens conegueu perquè sapieu que serem els que ara treballarem pels i les joves de la falla, o almenys així ho intentarem.

Però no poden deixar de costat la nostra participació en el concurs organitzat per la Junta Local Fallera “Trasto tuning” en el qual els nostres fallers i les nostres falleres gaudiren d’un gran espectacle i d’un ambient faller amb la companyia de totes les comissions veïnes. A continuació vam tindre un sopar faller amb totes les altres comissions i festa al Parc Municipal.

Volem convidar a tot el jovent de la comissió per què s’anime i s’apunte a la Junta Jove i que junts puguem fer millor la nostra tasca. Per això, cal esmentar algunes de les activitats que realitzem durant tot l’any faller.

El passat abril, anàrem d’acampada a Calles a passar uns dies amb la família fallera i gaudir de la natura i dels jocs que organitzàrem per als xiquets i les xiquetes de la falla. També, férem una caminada, un poc esgotats i esgotades però ho aconseguirem.

Com a novetat, va tenir lloc un sopar molt especial, o millor dit una festa roquera en la qual participaren un gran nombre de fallers i falleres de la

Junta Jove

71

Férem tot allò que estiga al nostre abast de la millor manera possible, però us demanem que ens perdoneu si alguna volta ho fem malament. Així doncs, volem dir-vos que tenim ganes i il·lusió per aquesta festa i esperem no defraudar-vos en cap moment.

Volíem donar-vos les gràcies a cada un dels components per estar sempre ahí, per a ajudar en tot moment perquè sense tots vosaltres no hi hauria Junta Jove, ni Junta Directiva, ni gent implicada en aquesta volguda comissió. Per això, volem donar-vos les gràcies a tots els fallers i a totes les falleres per la dedicació i el compromís que, d’una manera desinteressada, feu que aquesta falla estiga sempre en moviment i creixement cada any més.

I vosaltres, xiquets i xiquetes, estigueu alerta, per apuntar-vos a les acampades, escapades, festes i activitats que organitzem per a vosaltres perquè les fem amb molta il·lusió i estima, perquè ho passeu d’allò més bé i així nosaltres també ho podrem fer.

Així que, sols ens queda per dir que us esperem a tots i totes en els actes que hi realitzem i que us desitgem unes meravelloses falles i, per suposat, que visca la Falla Plaça de l’Hort!!

72

Falla Plaça de l´Hort 2018

FALLERES MAJORS de LA POBLA DE VALLBONA

74

Falla Plaça de l´Hort 2018

Fallers i Falleres de la Falla Plaça de l’Hort! És molta la satisfacció que tenim de poder dirigir unes paraules a tan gran comissió.

Són molts els anys que està aportant a la festa fallera dedicació, alegria i germanor.

Cada any milloreu totes les expectatives, per què sou gent treballadora i incansable.

Maties, al capdavant d’aquesta comissió, ajudat per un gran equip que fa possible que la vostra, siga una falla de gran solera, tot un orgull.

Ja aviat podrem gaudir junts de la festa fallera, admirar els monuments, impregnar-se de l’olor de pólvora, de les rialles al casal, del color dels vestits...

Volem donar l’enhorabona als seus nous representants: Bea, Cloe i Ferran, així com a les seues famílies. Aquest serà un any molt especial per a tots.

També donar les gràcies a les delegades de Junta Local: Judith i Mari Carmen, que fan un esforç addicional i incondicional. I com no, a la meravellosa component de les nostres Corts d’Honor d’aquesta falla: Nadia, que està vivint amb nosaltres aquest any tan especial.

Una abraçada molt gran de les vostres Falleres Majors de la Pobla de Vallbona 2018 ESTELA i ALEXANDRA

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

75

JUNTA LOCAL FALLERA DE LA POBLA DE VALLBONA E

stimats fallers de la associació cultural falla plaça de L’Hort, és tot un privilegi per a la Junta Local Fallera, poder dirigir-vos unes paraules des de aquest llibret faller, el qual amb tanta il·lusió i treball, elaboreu cada any.

En primer lloc donar-vos les gràcies per recolzar en tot moment a la JLF, junta que treballa gràcies al sacrifici i voluntat de les 7 falles del nostre poble.

Donar-vos l’enhorabona per ser el col·lectiu faller que hui en dia sou al nostre poble, i fer que la nostra festa i tradició augmente gràcies a la dedicació dels fallers.

També aprofitem l’ocasió per a felicitar-vos per la vostra participació als premis de la Generalitat Valenciana de Llibrets de falla de les comissions de la Comunitat Valenciana, ja que és un treball molt elaborat.

76

Falla Plaça de l´Hort 2018

Des d’aquestes línies, ús animen al fet que continueu treballant com heu de fet perquè la nostra festa i el nostre poble faller siga cada vegada més gran, ja que els poblans som així, fallers tots, reunits en 7 comissions que donen vida al nostre poble.

Us desitgem que gaudiu de les festes josefines que ja estan prop i a Maties, Bea, Cloe i Ferran, convidar-vos a què gaudiu de cada acte que us brinde la festa.

Visca les falles de la Pobla!

JUNTA LOCAL FALLERA DE LA POBLA DE VALLBONA

Junta Local Fallera de La Pobla de Vallbona

77

DEMANÀ I PROCLAMACIÓ E

ncara tenim en el record el mes d’Octubre de l’any 2009 quan efectuem l’acte faller que portava el nom de demanà .

Un acte en el qual teníem els nostres dubtes com seria el seu futur, ja que se celebrava per primera vegada tant en la nostra falla com en la nostra població. Gran ha sigut la nostra satisfacció veient com este acte s’ha convertit en un dels més importants de la nostra comissió fallera, així com la rebuda per part dels nostres representants i tota la seua família, ja que la il·lusió que demostren en este dia difícilment es pot superar.

Com els dèiem, la nostra falla, any rere any, i ja tenim lluny aquella data d’Octubre del 2009, ve donant-li un especial protagonisme als nostres representants en un acte molt emotiu en el qual donem a conèixer a tota la nostra comissió fallera, les persones que ens van a representar.

d’una altra població i que desconeixien l’acte que estàvem celebrant de la demanà .

L’acte de la demanà a Ferran començava amb unes paraules del nostre president Maties, que amb la seua gràcia i facilitat per a desembolicar-se treia les llàgrimes d’emoció a cadascun dels allí presents: «Fallers i falleres de la Pobla, ací estem hui els membres de la falla Plaça de l’Hort per a demanar a Ferran si vol ser el nostre representant com a president infantil en aquest exercici que hui comença.

Fernando i Sari. Ací teniu a la Junta reunida enfront de la vostra llar per a acompanyar-vos a vosaltres, família, en aquest acte. Acte que clama silenci i profund honor, ja que potser el principi d’un llarg camí de pólvora, foc i falles.

Un camí on acompanyarem al vostre fill com a màxim re-

Comencem l’acte tots reunits en el nostre casal faller, junta directiva, Falleres Majors de La Pobla i les seues respectives corts d’honor, delegats de la Junta Local, falleres majors de cadascuna de les comissions de La Pobla, al costat dels nostres fallers i els familiars de cadascun dels representants, acompanyats pel tabalet i dolçaina, així com el nostre grup de dansa valenciana, format per 14 persones, tan majors com infantils.

En primer lloc ens dirigim a casa del nostre President Infantil FERRAN GIMENO I GASENT. Una gran quantitat de gent ens esperava en les portes de la seua casa per a rebre’ns juntament amb els seus familiars i amics. Un president infantil que pràcticament era nou en la nostra comissió, encara que venia d’una tradició fallera molt arrelada

78

Falla Plaça de l´Hort 2018

presentant de la comissió infantil de la nostra falla. Serà inoblidable, us ho assegure.

I tu Ferran et preguntaràs, jo podré amb tot? Hauràs de treballar molt, preparar els playbacks al casal i una bona despertà, acompanyar amb elegància i saber estar a la teua fallereta, participar en totes les cercaviles i sopars, recórrer els carrers de la Pobla representant a la xicalla d’aquesta falla, vestir-te de faller per a viure com ningú la llum del dia de l’Ofrena, l’olor de les mascletades i el foc del dia de Sant Josep.

Ferran estàs disposat a complir amb totes les responsabilitats com a president infantil de la Falla Plaça de l’Hort?

Fernando i Sari, amb tot l’honor que comporta representar a la xicalla de la nostra falla, esteu d’acord que el vostre fill Ferran siga el nou president infantil de la Falla Plaça de l’Hort?

Doncs, que el foc no s’apague, que continue la festa, les danses i l’alegria, que hi ha una xiqueta que ens espera nerviosa esperant que l’acompanyes en este any faller.

Brindem a tots junts!!!»

Després que ens van donar el SI tant per part de Ferrán, com de Fernando i Sari, brindem tots junts perquè a continuació i en la porta de la seua casa el nostre grup de danses van efectuar els balls en el seu honor.

A continuació ens traslladem tots junts, cada vegada era major la gent que ens acompanyava, recorrent els carrers de la població amb avisos de tro al compàs de la música del tabalet i dolçaina, a casa de la Fallera Major Infantil CLOE, que ens estaven esperant juntament amb els seus familiars.

Novament eren les paraules del nostre president les que començava l’acte, enaltint a esta família tan arrelada i incorporada a la nostra falla:

«Bona vesprada, en el vostre permís, homes i dones de la junta, familiars, amics fallers. Primer que res com a president de la Falla Plaça de l’Hort, tinc el plaer de fer la demanà d’esta xiqueta, la menudeta de la casa.

Com deia Machado, després de viure i somiar, queda el que més importa, despertar. Que tot ha de morir per a viure, que de les cendres ha de renàixer aquell dema lligat al futur amb la fam de les falles per fer tradició i cultura al so dels petards i el foc.

Demanà i Proclamació

79

(Apareix el iaio de Cloe)

ATENCIÓ AL BANDO, ATENCIÓ:

I de les cendres d’una família plena de foc i traca va nàixer Cloe. Gràcies a vosaltres, Mili i Jesús, la Junta es troba hui ací, davant de la vostra llar, per a demanar-vos que permeteu a la vostra filla tindre l’excel·lentíssim honor de ser la màxima representant de la nostra comissió infantil.

A tu Cloe dir-te que eres el present i futur d’esta falla, que portes la tradició i la pólvora en la sang, que per a tu el soroll de la música i la traca són signes d’identitat, que tu vius la nostra falla com ningú. En resum, eres fallera de devoció, i com a tal, eres experta en bufar en la direcció dels somnis. I hui per fi en compliràs un de molt gran, si els teus pares volen, és clar.

Mili i Jesus, esteu disposats a què Cloe tínga l’honor de ser enguany la màxima representant de la comissió infantil de la Falla Plaça de l’Hort?

Estaràs ben acompanyada de Ferran que ens ha dit que SI vol ser el teu faller este gran any de llum i pólvora que us espera. Ara Cloe sentiràs un conegut soroll, presta-li atenció. Després contestés .Que si,o que no...”

80

Es fa saber que la falla Plaça de L’Hort, ja ha triat a la xiqueta Fallereta que serà la representant dels xiquets i la falleta que muntarem al carrer, Falleta que cremarem com mana la tradició el dia de Sant Josep.

Este honor ha recaigut en la filla de Jesus i Mili, neta de la «so Carmen», de Mili i Miguel el Rajoler.

Fallereta de molta tradició. que si li sembles al teu iaio faena tindrem en tu.

Des de molt xicoteta has sentit el soroll de la música i la traca, l’olor de la pólvora i les flors tots ells signes d’identitat de la Falla Plaça de L’Hort. “És segur que aquesta xiqueta serà per a la nostra falla, la flor que les cercaviles engalana.

Ella no és altra que la meua néta menuda…CLOE Cloe, vols acceptar aquest gran honor?

Ara al carrer veureu una dansà, amb dolçaines i tabals, que amb molta il·lusió la gent de la falla ens ha preparat.

Falla Plaça de l´Hort 2018

màgica casualitat i la feu cíclica. Des de ben xicoteta Bea ha tingut un esperit faller que ha crescut exponencialment gràcies a la passió per les falles que li han transmès els seus pares, els seus tios, amics..., aquella que l’any 1990 va sentir una mascletada per primera vegada hui sent i fa seua la màgia de la festa com el cuquet de l’amor que, com aquells convidats que esperem, entra en casa i s’acomoda per a sempre. El cuquet és l’amor que sols tenen els cors inquiets com el seu, i que com a fallera i enamorada d’un faller, és dues vegades inquiet, sense deixar-se intimidar ni pel clima ni per l’adversitat.

Seguidament anirem per Beatriu, ja ens està esperant, i després en cercavila anirem al casal per a realitzar la proclamació.

Doncs, que la música no pare, que continue la festa, les danses i l’alegria.

Brindem tot junts!!!»

Bea, ja no conta les campanades un 31 de desembre, ella entén la vida com un cicle que no correspon a l’any natural, i fa de l’any nou els bons propòsits un vint de març a la claror d’un foc que crema la seua falla.

Com a sentiment de poble, de llum i foc que renaix cada any de les flames per a complir el somni dels fallers i falleres del nostre casal, hui ací ens reunim la junta per a demanar-vos a vosaltres, MªCarmen i Gabriel, a la vostra filla per a ser la nostra màxima representant.

Després d’efectuar per part del nostre grup de Danses unes magnífiques interpretacions en honor de CLOE, ens dirigim a casa de la nostra Fallera Major BEATRIZ, que nerviosa ens estava esperant al costat de tota la seua família i a la que el nostre President li va dedicar unes emocionants paraules per tot el seu historial faller i la seua dedicació a la nostra falla:

«Fallers i falleres de la Pobla, ací estem hui els membres de la falla Plaça de l’Hort per a demanar a Beatriu si vol ser la nostra representant com a fallera major en l’exercici que hui comença.

Conta la llegenda que les falles començarem amb una estoreta i uns mobles vells que uns xiquets cremaren la vespra de Sant Josep. Així com l’espurna que encén la

Demanà i Proclamació

81

MªCarmen i Gabriel, voleu que la vostra filla Bea tinga l’honor de ser la màxima representant de tots els fallers de la Falla Plaça de l’Hort?

Davant d’un somni per complir, Bea, vols tindre el gran honor de ser la nostra màxima representant en la nostra falla en aquest exercici faller?

Sigueu avantguarda de l’alegria, dormiu amb la porta oberta per a que no s’escapen els bons propòsits de l’atzar contra les profecies. Encenem la pila de l’estoreta velleta d’una nova passió, lliguem-la al futur. I feu, Ferran, Cloe i Bea, d’estos instants breus que us regalen qui us miren en encís tota la vostra felicitat eterna.

I fem d’aeste breu segon de pólvora l’esclat màxim del so, sístole del foc que crema per reviure.

Visca la Falla Plaça de l’Hort!»

Després d’estes boniques i emotives paraules del nostre President i haver acceptat tant el president infantil com la fallera major infantil i la fallera major, ens dirigim al carrer per a també oferir a la nostra fallera major els honors amb els balls de la nostra dansa, i posteriorment, acompanyats per una gran multitud de gent i de focs artificials, ens dirigim al nostre casal per a efectuar l’acte de la proclamació.

Una proclamació que va estar presidida per una gran quantitat de fallers, familiars, amics, així com la presència de les falleres majors de la Pobla amb les seues corts

82

d’honor i les falleres majors de cadascuna de les falles de la nostra població.

Un acte que va estar dirigit magistralment, i amb la seua gràcia, com és costum, pels nostres representants de l’exercici anterior, en aquest cas IBAI I NADIA. Grans van ser les emocions per part dels nostres representants quan ens van dirigir les seues paraules en agraïment per haver sigut triats i poder representar a la nostra falla en les festes josefines, convidant a participar a tots els fallers en cadascun dels actes que organitze la nostra comissió fallera. Un acte de proclamació que va finalitzar amb la visita de les falleres majors de la Pobla i amb les paraules del nostre President Maties agraint al president infantil, fallera major infantil i fallera major, així com a totes les seues famílies per l’esforç que estaven realitzant i donant-los l’enhorabona per representar tan dignament a la nostra comissió fallera.

Com en anys anteriors, a la finalització, el nostre grup de balls regionals ens van oferir unes magnífiques interpretacions que van ser molt ben rebudes i aplaudides per tota la gent que omplia el nostre Casal.

Després vam procedir a la signatura dels esbossos dels quals seran per a enguany els nostres monuments fallers, que estem segurs tindran el seu total èxit.

Com sempre, i després d’este acte de proclamació dels nostres representants, vam tenir un magnífic sopar finalitzant la vetllada amb Ball i Orquestra.

Falla Plaça de l´Hort 2018

ANUARI FALLER ANY 2017 GENER Comencem l’exercici faller donant-li la benvinguda a l’any 2017 i amb tota la il·lusió del món per a continuar treballant en la nostra cultura de falles i festa.

El primer acte faller de l’exercici que realitza la nostra comissió és la Festa dels Reis Mags, dirigida al màxim important de la falla, els xiquets. Els vam oferir un berenar mentre esperaven la visita dels Reis Mags i com sempre, van vindre carregats amb una gran quantitat de regals que van repartir per a cada un dels xiquets de la nostra comissió.

En el dit mes, efectuem el primer sopar de l’any per a tots els fallers i a continuació el grup de teatre de la Junta Local ens va interpretar l’obra «Sant Sereni de la Montaña».

També es va efectuar, en la Casa Gran, la presentació d’Esbossos per part de cada una de les set comissions falleres de la nostra població, vestint-se per a este acte amb els vestits d’indumentària valenciana.

Un mes amb multitud d’actes en què la nostra comissió participa, com són les festes patronals de Sant Sebastià, en les que el nostre grup de danses participa en la «baixà» acompanyats amb els coets. També diversos membres de la nostra comissió són portadors de l’anda com a soldats en honor al nostre patró.

FEBRER Comencem en este mes els treballs per al muntatge -decoració de l’escenari de la nostra presentació, ja que com tots saben és efectuat íntegrament en el nostre casal a la direcció del nostre mestre «CORREA».

Anuari Faller

83

Arribem a este mes amb la participació del nostre equip de pilota en la màxima categoria classificats per a jugar la final, després d’un llarg campionat. Una final en la qual el nostre equip format per IVAN- AITOR- EMILIO, «VAN BASTEN» I MATIES es van proclamar CAMPIONS. En este mes tinguérem una vesprada especial per a tots els xiquets, ja que va actuar per a la nostra falla DANI MIQUEL. D’èxit va ser la vetlada tant per la gran assistència que vam tindre, com el gaudi dels xiquets en esta vesprada màgica de música i de festa.

Amb data 24 d’este mes, els nostres representan ts van efectuar en el nostre casal la presentació dels seus vestits que lluirien durant el seu exercici, oferint a continuació un vi d’honor a tots els assistents que ens van visitar i que van ser molt nombrosos.

L’endemà, dia 25, era el dia de l’exaltació, un dia especial per a Ibai, Alexandra i Nadia. Comencem el matí amb la «PENJÀ» de banderes en la casa dels nostres representants i pels carrers de la nostra demarcació, alhora que féiem els últims preparatius en el muntatge de l’escenari. A la vesprada comencem la cercavila per a arreplegar als nostres majors i posteriorment traslladar-nos al Centre Social per a efectuar l’acte de l’exaltació.

Una exaltació preciosa, amb un decorat digne de mirar i una posada en escena, que com tots els anys la nostra comissió posa tot el seu esforç, afecte, treball i que és recompensada per tots els assistents.

Nombrosos van ser els fallers que van participar en les cercaviles acompanyant als nostres representants, tant majors com xiquets. A la finalització de l’acte ens traslladarem al nostre casal per a efectuar el tradicional sopar de tortetes d’embotit per a tots els fallers, acabant la nit amb música.

També a este mes es va efectuar l’exposició del Ninot i posteriorment la «CRIDÀ» de València. Com ve sent tradicional, la nostra comissió es va traslladar amb autobús a València per a participar i gaudir en cada un dels actes fallers tan importants

84

Falla Plaça de l´Hort 2018

MARÇ Comencem el mes de Març amb un acte tan important com a polèmic, el concurs de playbacks, organitzat per la Junta Local Fallera i en la que la nostra comissió participa i és premiada amb un 2n premi tant en infantils com en majors.

L’endemà es va efectuar la inauguració de l’exposició del ninot, llibret i fotografia. La nostra comissió va obtenir els següents premis: - Ninot Indultat - Gran Premi a la Millor fotografia (Cristina Bargues) - Primer premi al Llibret Faller Un any més amb un total de 6 premis consecutius des de l’any 2012, vam ser premiats i guardonats en el concurs convocat per la Generalitat Valenciana en l’ús del valencià en els llibrets de falla. Enguany es van entregar els premis en l’auditori Reina Sofia de la Ciutat de les Arts i Ciències de València, reconeixent en el dit acte a cada un dels 125 pobles de la Comunitat Valenciana que planten falles, entregant-se un pergamí del certificat de Falles com a Patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. A este acte assistiren els nostres màxims representants així com les Falleres Majors de Junta Local i el Sr. Alcalde i Regidor de Festes.

Anuari Faller

85

Referent als campionats esportius i després d’un sopar al qual assistiren totes les comissions, rebem els següents premis en les distintes modalitats: PARXÍS: 1r Classificat (J.L. Buenaventura – José Picher – José Garcia) 3r Classificades (Inma Buenaventura – Naomi Tamarit – M. J. Buenaventura) BIRLES MAJORS: 1r Clasificat: (Pablo Torres) PILOTA: 1r Classificats de primera categoria (Ivan – Aitor – Emilio – Ban Basten – Maties) L’endemà del sopar d’entrega de trofeus i en plena festa fallera, vam tindre el trasllat del monument faller per a començar el muntatge alhora que també es va efectuar el muntatge del baret.

Al migdia vam tindre la tradicional menjar de tortetes d’embotit, que era el preparatiu i la posada a punt per a celebrar el tan esperat per tots els fallers i la gent de la població, TREN FALLER. Un acte que sempre és el més multitudinari respecte a participació per part de totes les comissions falleres

86

Falla Plaça de l´Hort 2018

i que al mateix temps és l’acte que més gent congrega tant de la població com de la comarca. Com a novetat enguany contractem el grup de la BATUCADA que amb la seua música especial de tambors obrint la nostra comissió va ser el centre de tots els que van assistir.

L’endemà 14 de Març, encara amb el cansament en el cos efectuem la tradicional planta de la falla i un any més no vam tindre sort ja que va estar plovent tot el dia Vam agafar força en l’esmorzar, ja que teníem un doble repte, muntatge de monuments i muntatge de decoració de carrer, i així vam estar tot el dia fins que efectuem el primer sopar de la setmana fallera, per a continuació tindre els Playbacks de la nostra falla i que amb tant afecte es preparen per les persones encarregades.

Un any més es va efectuar per part de totes les comissions la visita a la Diputació de València, que per motius de pluja s’havia anul·lat el dia anterior. En la visita, i com en altres vegades, ens van ensenyar l’edifici de la Diputació en el qual els majors es van poder fer les fotos corresponents amb les personalitats polítiques, entregant-nos el banderí com a festa patrimoni de la Humanitat.

Mentre tot açò succeïa a València, els jurats qualificadors dels monuments fallers estaven en la nostra població per a valorar cada un dels esforços realitzats i invertits en la seua falla.

A la vesprada, totes les comissions, vestits de valencians ens traslladem a l’Ajuntament. per a rebre el premi que havien decidit les persones encarregades de la valoració dels monuments fallers i de les crítiques de les falles.

Estos foren els nostres premis: 2n Premi al monument gran 1r Premi d’enginy i gràcia al monument Grande 3r Premi al monument infantil Ninot indultat grand 2n Premio d’Iluminació 2n Premi decoració de carrers

Anuari Faller

87

2n Premi Trasto Tunning 1r Premi Grand Prix 1r Premi Concurs de Betlems Després de l’entrega de premis vam tindre sopar de baix del braç i estiguérem e ballant amb música de disco mòbil.

El dijous dia 16 al matí ens reunim en el casal per a efectuar, totes les comissions falleres juntes, una cercavila pels carrers de la població i al mateix temps arreplegar la subvenció de l’Ajuntament per a cada una de les comissions, acabant l’acte amb la «Dansà» a les portes de l’excel·lentíssim. Ajuntament.

Participant els màxims representants de les comissions i també el nostre grup de «Dansaes» de la falla.

A la vesprada efectuem els preparatius necessaris, ja que a la nit teníem la tan esperada i tradicional SOPAR DE PAELLES. Com sempre un total èxit de participació per la gran quantitat de gent que sol acudir a este sopar. Acabem la nit oferint-nos els joves de la nostra falla la NIT JOVE en la qual ballem en la música que a ells més els agrada.

L’endemà, els joves de la nostra falla van organitzar com ve sent costum la «torrà jove», en la qual passen una vesprada de relaxació i bon ambient, reposant forces per als actes dels dies que ens queden de festa fallera i que segur serien prou complets.

El dissabte dia 18 va ser especial, ja que teníem un acte dels més importants de la setmana fallera com és L’OFRENA. Com als anys anteriors és nombrosa la quantitat de gent que participa de la nostra comissió, tant majors com infantils, sent la nostra falla una de les més aplaudides i admirades per la gran quantitat de gent que es congrega i al carrer per a gaudir d’esta desfilada de falleres, i com no, dels ramells de flors que porten cada una d’elles. En primer lloc efectuem l’ofrena al barri de Sant Josep, paer a continuació traslladar-nos al parc per a oferir l’ofrena a la nostra patrona la Mare de Déu del Rosari.

A la nit, dia de «l’empalma», nit pesada, ja que són una gran quantitat de majors i xiquets fallers que volen estar tota la nit

88

Falla Plaça de l´Hort 2018

celebrant sense gitar-se i ballant amb la música de la disco mòbil. Com de costum vam tindre monitors perquè cuidaren tota la nit als xiquets.

L’endemà, dia de Sant Josep, a les 7 hores del matí efectuem la despertà per a tots els xiquets, els quals van gaudir molt tirant una gran quantitat de petards infantils. Amb cara d’haver dormit poc tota la nit, férem un esforç especial, ja que ens quedava l’acte de la santa missa, junt amb totes les comissions falleres i a continuació de la mateixa es va efectuar una mascletà en el parc municipal.

A la vesprada i com ve sent costum efectuem un berenar per a tots els xiquets i a continuació se celebraren diversos jocs d’entreteniment amb la col·laboració de la Junta Jove. A la finalització dels mateixos, procedirem, per part dels nostres representants infantils, a la cremà del monument infantil. Un any més, foren grans els plors i les emocions per part tant dels nostres representants, com per tots els xiquets que allí envoltaven a la que havia sigut el seu falla.

A continuació efectuem l’últim sopar de la setmana fallera per a procedir a muntar la nostra especial i gran NIT DE FUM, que s’ha convertit en un verdader espectacle de focs, ja que per part de tots els joves de la nostra comissió participen disparant una gran quantitat de carcasses, petards i traques. Sent visitats per molts veïns de la població, ja que cada vegada és més conegut este acte. A la finalització del mateix, vam procedir a disparar el castell de focs d’artifici, per a continuació la

Anuari Faller

89

nostra fallera major va botar foc a la metxa, per a efectuar la cremà del nostre monument gran. Grans van ser també les emocions per part de tots els fallers recordant tot el treball efectuat durant un any, però al mateix temps amb tota la il·lusió del mateix per a començar a treballar un any més. L’endemà acudim una gran quantitat de gent per a netejar tot el casal i deixar-ho en perfectes condicions i a la finalització soparem tots una extraordinària paella.

JULIOL En este mes comencem amb la tradicional festa de l’aigua, que efectuem en la nostra comissió per a tots els xiquets, vesprada de la qual gaudeixen i participen molt, ja que els muntem unflables aquàtics amb els seus tobogans i piscines.

Durant este mes efectuem la dació dels comptes del present exercici, finalitzant l’acte amb un vi d’honor i un dels

MAIG En el mes de maig tinguérem l’acte del BESAMÀNS . Un acte que es va celebrant-se en l’església de l’escolania de València i en el qual ens expliquen la història de la imatge de la nostra patrona, la Mare de Déu dels Desemparats, és un acte molt emotiu i amb total participació dels màxims representants de totes les comissions del nostre poble.

També, com és costum, participem en la processó de les festes del Barri de Sant Josep.

90

Falla Plaça de l´Hort 2018

sopars que tots els fallers més esperen, el sopar dels caragols.

Després de sopar es van donar a conéixer els que serien els nostres nous representants per a l’exercici 2017-2018 : FERRAN,CLOE i BEATRIU, finalitzant amb ball.

També a este mes de juliol es va efectuar l’elecció de les falleres majors de la junta local, en el qual la nostra representant Infantil ALEXANDRA PITARCH I ASENSI va ser triada com a fallera major de la Pobla.

Així mateix celebrem un any més un excel·lent campionat de pàdel, en el qual van participar una gran quantitat de gent.

Celebrem el primer sopar de germanor fallera de totes les comissions de la pobla, sent una nit divertida i agradable, ja que a continuació vam tindre música de disco mòbil.

De la mateixa manera celebrem un any més el tradicional Trasto Tunning en el qual participen totes les comissions. Un acte molt divertit i que congrega a una gran quantitat de gent de tota la població, ja que es tracta, tal com indica el nom, en la participació de vehicles confeccionats per les mateixes comissions amb el seu número musical.

AGOST I SETEMBRE Durant el mes d’agost es van efectuar els preparatius per a iniciar el campionat de pilota i el primer acte que es va organitzar va ser el sopar de presentació de tots els equips de cada una de les comissions que participen en el catorzé campionat.

Començat el mes de setembre, i després d’unes merescudes vacances, un dels actes més simpàtics és el que se celebra en col·laboració amb la penya taurina de la Pobla. El concurs GRAND-PRIX, i com ve sent tradicional la nostra falla participa en en este divertit concurs quedant enguany com segons classificats.

També en el present mes es va efectuar un acte molt important com és el comiat dels que han sigut els nostres màxims representants en l’exercici 2016-2017. Tant IBAI, ALEXANDRA

Anuari Faller

91

I NADIA efectuaren un recorregut de cada un dels records i dels molts actes que es van celebrar durant el seu regnat com els nostres representants.La Junta Local, les falleres majors i les corts d’honor també van efectuar el comiat del seu exercici faller, produint-se una setmana més tard la proclamació de les noves falleres majors de la junta local, en la qual tinguerem la sort que fóra triada la nostra representant Infantil ALEXANDRA PITARCH I ASENSI com a fallera major infantil de la Pobla.

OCTUBRE En este mes d’octubre, mes de les festes patronals de la nostra població, la nostra falla tingué una part important de protagonisme, ja que la clavariessa major pertanyia a la nostra comissió. Comencem la festa amb la participació dels nostres representants en la processó de la verge del rosari.

Un dels actes més emotius i multitudinaris va ser el trasllat de la nostra patrona la Mare de Déu del Rosari des de l’església a casa de la clavariessa major JUANI , fallera d’esta comissió, acompanyant al durant tot el trasllat nostre grup de Dansa amb els balls tradicionals al compàs de la Dolçaina i Tabal.

92

Falla Plaça de l´Hort 2018

Una data també important va ser el 09 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana, on es va efectuar per part de l’excel·lentíssim Ajuntament una processó cívica en la qual van participar la majoria de les associacions de la població i entre elles les comissions falleres amb els seus màxims representants.

Menció especial a banda que hem explicat en el present llibret ha sigut l’acte de «LA DEMANÁ-PROCLAMACIÓ», en el qual anarem a arreplegar a cada un dels nostres representants, FERRAN, CLOE i BEA, per a procedir posteriorment al nomenament dels càrrecs de president infantil i falleres majors. Posteriorment celebrarem l’acte de la firma dels esbossos corresponents als nostres monuments.

Finalitzem el mes d’Octubre amb la tradicional festa de «Haloween» efectuada pels joves de la nostra falla.

Anuari Faller

93

dels nostres representants per al present exercici. Com tots saben és un gran treball i dedicació de temps i esforç, ja que es comença del no-res i es construeix a poc a poc una gran obra, representant a grans monuments de la nostra comunitat, i enguany hem efectuat la façana del mercat Colom de València.

En este mes, i després de molts anys , per primera vegada, pintem la façana del nostre casal per la part de darrere, ja que estava molt detiorarada i necessitava que estigues en les degudes condicions. Creiem que va ser un treball excel·lent, amb una decoració bonica, moderna i digna d’admirar NOVEMBRE En este mes firmem la renovació, per un període de 4 anys, del conveni que tenim subscrit amb l’excel·lentíssim Ajuntament per a l’ajuda econòmica del manteniment del nostre casal, i en el qual ens comprometem en la participació dels actes organitzats pel dit organisme.

També s’ha començat amb molt treball en l’elaboració i construcció de l’escenari en què efectuarem l’exaltació

94

DESEMBRE Comencem el mes de desembre, mes de celebracions amb grans menjars, amb el tradicional sopar de Nadal de la junta local, sopar del qual participen totes les comissions amb els seus màxims representants, així com els components de la junta local, les falleres majors i les seues corts d’Honor.

Falla Plaça de l´Hort 2018

També en este mes preparem el clàssic BETLEM que la nostra comissió com ve sent costum participa muntant una extraordinària obra mestra, reconeguda per cada un dels que ho visiten. També ens visiten alumnes de col·legis de la nostra població com són el Lluís Vives, Sant Rafael i Sant Josep.

Així mateix l’excel·lentíssim Ajuntament convoca per primera vegada el concurs d’il·luminació i decoració de balcons i façanes. Com ve siguen costum nostra associació participa en la decoració del mateix. Vam ser guanyadors tant en el concurs del Betlem com en la decoració de balcons i façanes.

Anuari Faller

95

Una data important va ser l’exaltació de les falleres majors de la junta local, juntament amb les seues corresponent corts d’honor i en la qual tinguérem la representació de la nostra falla en Alexandra Pitarch i Asensi, com a fallera major infantil, i Nadia Puerto i Cones com a component de La cort d’honor, així com als nostres delegats de la Junta Local: Judit Garcia i Ruix i Mª Carmen Bargues i Bataller.

Després de l’exaltació ens traslladem totes les comissions i la Junta Local i corts d’honor a celebrar un sopar.

El dia 15 de Desembre va ser una data per a recordar i no oblidar, ja que es tractava del dia en el qual els nostres representants ensenyaven a tota la gent les indumentàries falleres que lluirien en el dia de la seua exaltació, i que es produiria un dia més tard. Va ser incalculable la quantitat de gent que ens van visitar al casal per a compartir la festa amb els nostres representants.

A la finalització del mateix tots els fallers vam tindre el tradicional sopar de tortetes d’embotit al nostre Casal per a procedir a continuació amb una festa de música per a tots els fallers i xiquets fins ben avançada la matinada.

L’últim acte faller que realitzem va ser un any més el sopar de nit de cap d’any i en el qual és tradicional que la nostra comissió s’involucre totalment per a efectuar un magnífic sopar. Una festa de la qual participa molta gent, fallers i no fallers, rebent l’any nou amb alegria, simpatia i germanor.

Després del sopar continuarem amb ball per a celebrar i donar la benvinguda a l’any 2018.

Amb este acte donem per acabat tot un record del què ha sigut el nostre any faller 2017.

L’endemà efectuem un dels actes més importants que existeixen per a una comissió fallera l’exaltació Des de bon matí es va començar amb els últims preparatius per a muntar i decorar el magnífic escenari que des de mesos abans s’havia estat construint en el nostre casal, amb la col·laboració desinteressada dels fallers.

A la vesprada efectuem la primera cercavila fallera del present exercici per a arreplegar als nostres representants, FERRAN, CLOE I BEA. Hi hagué una gran participació de fallers i falleres vestits els amb la indumentària valenciana tant d’hòmens com dones, traslladant-nos a continuació a la casa de la Cultura per a efectuar l’acte de l’Exaltació.

96

Falla Plaça de l´Hort 2018

COMIAT FALLERES MAJORS 2017 Ja fa un any que este somni va començar. El primer acte que ens vàrem vestir de valencians, i com a representants de la falla, fou en les festes de La Verge del Rosari. Estàvem nerviosos en un principi, vores allí en mig de tot allò, il·lusionats… i després és varem relaxar i vàrem gaudir de la processo. Eixa nit ens vàrem fer les primeres fotos junts!

A dia següent, ens vàrem anar amb Cristina , la fotògrafa de la falla, a València. Que bé ho passarem!, ens férem fotos als jardins de Monforte. Després anàrem al mercat central. La gent ens rodejava, volent fer-se fotos amb nosaltres…quin rebombori i quina il·lusió. Fórem el centre d’atenció!

També ens vàrem vestir el 9 d’octubre. Quina calor passarem eixe dia al mercat medieval, però a la fi, ho passarem bé, ens agradà tot el que veiérem, tots els representants de les set falles estàvem allí, hi havia molta gent!

En la presentació de junta local, pujarem per primera vegada com a representants de la falla i estiguérem assajant abans de pujar allí fora, per aclarir-se i no liar-la. Alexandra anava la primera, davant de Ibai i com estava un

Comiat Falleres Majors 2017

97

pèl·let nerviosa, caminava apresa i Maties anava cridant-la perquè anés més espai, allà anava Alexandra com un Coet!

A eixa presentació, Ibai i Alexandra varen fer de mantenidors i ho feren molt bé!

Després anàrem al sopar al saló Ismael i passarem una nit molt divertida amb tots els representants de les altres falles. Soparem tots junts amb les nostres representants de junta local Mari Carmen “La Campana” i Judith. Estiguérem fins que el cos aguantà.

El 5 de Novembre fou la nostra proclamació. Que bonic i emocionant! Els tres coincidim en què ens agrada moltíssim el fet que la gent de la falla i familiars, vingueren a casa a demanar que fórem els seus representants. Ibai recorda que estava tan nerviós que es mareja un poc en les preguntes que li feren, però com és molt espavilat, ho va arreglar i ningú es dóna comte! Alexandra diu que no estava nerviosa, però quan va escoltar la traca d’Ibai, la pell se li va posar de gallina i tremolava! ,que ja venen, que ja venen!Ahí es posa nerviosíssima!

Nadia recorda que estigué molt atenta a tot el que escoltava i que és un esdeveniment molt emotiu que recordarà sempre!

98

En desembre, junta local féu un sopar en la falla Mas de Tous, que anàrem totes les falles i que gaudirem molt. A eixes altures ja se coneixíem tots i posaren karaoke….cantarem tots! Les falles ja pareixien que arribaven i quines ganes teníem!. Nosaltres ja portàvem algunes presentacions fetes i com érem els últims, Anàvem contant les setmanes, que ja estava fent-se molt llarg! la gent ens deia: vinga, que ja us queda poc!. I ahí estàvem, gaudint de tot!

El 3 de gener es va celebrar el tradicional berenar de Reis, a on varem participar, vestits de patges nosaltres, i de Reis Maties, Mari Carmen i Iris. Ho passaren genial veient com els menuts de la falla estaven nerviosets i il·lusionats.

Ens riguérem molt vestint-se i fou tota una experiència!

Falla Plaça de l´Hort 2018

Alexandra, com anècdota, diu que en el discurs, quan anava a dedicar-li unes paraules a Ibai, no el trobava i que digué:uy..a on està Ibai?. I que Ibai la cridà des del lateral de l’escenari. Fou graciós i molt natural, a la fi, són personetes amb un gran cor. Nadia estava nerviosa, emocionada, però controlant en tot moment.

No li passa res desapercebut. Ho gaudia com una xiqueta! L’endemà amb les piles carregades anàrem a la

Després d’una llarga espera…per fi arriba la nostra presentació!. Eixe divendres 24 de febrer al casal exposarem els vestits. Que bonic quedà tot, quins nervis, quina il·lusió. Allí estàvem de bon matí arreglant tot. Va vindre molta gent, tots ho gaudirem, i al dia següent, el gran dia! Quins moments inoblidables!. Per a nosaltres va ser l’acte més esperat i bonic d’este any.

Família, amics, fallers, música, traca, plors, rialles... tots fent-nos costat. Quin escenari més bonic varen fer els fallers!, quina il·luminació, i quin teatret més graciós per obrir les cortines i gaudir de tanta bellesa. Ibai estava atent en tot, no li passava per alt res!, i com anècdota direm que quan ja varen rebre a tota la comissió infantil i anaven a retirar-se darrere de les cortines, es va escoltar pel micròfon que li digué a Alexandra: Va, tira “paca” dins!

Comiat Falleres Majors 2017

99

“cridà” de València. Isquérem des de la falla en autobús.

Primer a l’exposició del ninot i després a gaudir de la crida en les torres de Serrans. Quanta gent i allà anàvem tots de morat, els de la falla placa de l’hort!

El 6 de març de mati, anàrem a l’exposició del ninot a la casa de la cultura de la pobla.I a la vesprada va ser la “cridà” del nostre municipi. Ja començaven les falles!

El divendres 10 de Marc, tots contents anàrem a arreplegar el premi del llibret, al Palau Reina Sofia, fou un acte que ens agradà, per que estaven allí la fallera Major de València i el regidor de festes, Fuset, amb nosaltres. També estigué Telepobla i ens va entrevistar.

La setmana fallera fou intensa i irrepetible. Ho passarem genial, sopars, cercaviles, berenar i molts actes com anar a Diputació, l’ofrena, a Costa…. no volíem que arribarà la crema, no, no, no! però com sempre passa, arribà i ens posaren un poquet nerviosos. Tot acabaria amb el foc. Com anècdota de la setmana, direm que Cristina ens feu córrer pel carrer arromangant-se la falda i queda molt graciós. També el dia de Sant Josep, en acabar la missa, anàrem a posar el corbatí a l’estendard i ens feren ballar als tres!

100

Falla Plaça de l´Hort 2018

El 9 de setembre fou l’acte d’acomiadament.

Després de la setmana fallera, ens quedava un acte mol emotiu: el besamans a la Mare de Déu dels desemparats, la nomenada peregrina. Anàrem al mati amb el bus que posa Junta local. Fou l’1 de maig, dia de Sant Josep obrer i per tant, a la vesprada anàrem a la processó del barri.

Este any hem tingut el privilegi d’anar al primer acte de “la Gala dels u” que se celebrà ací en la pobla, el 6 de Maig. Varen vindre totes les juntes locals de la província de València.

Comiat Falleres Majors 2017

-Nadia, que vares sentir?

Per a mi, l’acte d’acomiadament fou molt bonic, però al mateix temps trist. Eixe moment en el qual vas a pujar per última vegada a l’escenari després d‘escoltar el teu nom seguit de fallera major. Però com diuen, tot allò que comença acaba, i nosaltres crec que hem tingut un final molt bonic, igual que la resta de l’any. Recorde els nervis abans de pujar a l’escenari i dir per última vegada. Unes paraules a tota la comissió. També eixe moment en el qual Ibai hem deia: Nadia, t’ho saps? Estàs segura de què ho diràs bé?, o quan sempre li preguntava a Alexandra: porte bé els llavis?. Eixes mirades que ens fèiem uns als altres desitjant-se sort. Resumint, crec que hem fet un bon equip, tant nosaltres tres, com les nostres famílies, ja que sempre han estat fent-nos costat. Però no podria faltar nomenar a dos persones que han dedicat hores de paciència, que s’han bolcat en ajudar-nos per a què tot isqués perfecte i que lluirem a cada moment. Elles són Raquel i Tere. Moltes gràcies per estar sempre amb nosaltres. Volem que sabíeu que seu guanyat un tros del nostre cor i sempre formareu part d’este somni tan bonic fet realitat, en part gràcies a vosaltres. Mai vós feu veure per què sempre treballeu a l’ombra, però sense vosaltres, estic més que segura que res haguera eixit bé, per això en este resum havíeu d’estar, amb unes merescudes paraules d’afecte. L’últim acte que férem Ibai i jo, fou el de la proclamació dels nous representants. Per a mi ha sigut una experiència totalment nova, que a més, esperava amb ànsia, ja que sempre he volgut fer de presentadora i poder fer-ho amb la companyia del meu president infantil. Ha sigut tot un orgull. Encara que és un xiquet inquiet i terratrèmol, també es dolç i afectuós, i ha sabut comportar-se en cada moment, donant el millor d’ell mateix. Per a mi ha sigut tot un plaer poder haver compartit este any amb ell i pense que no podria haver

101

tingut un millor. Igual que Alexandra, tots l’hem vist créixer, tant com a persona com a fallera i ha aconseguit convertir-se en la màxima representant de junta local, càrrec que des del primer dia sabia que era per a ella i que mai hi haurà cap fallera igual d’elegant i de valenciana com ella.

Sempre els vaig a portar als dos al cor junt amb este any.

I encara que passen molts anys, sempre seran els meus fallerets Infantils!

102

Falla Plaça de l´Hort 2018

TORNS DE SERVIR TORN nº1 Marta Valls

TORN nº2 AMPARO MARTÍ

104

Marta Valls José Micó Luis Valls Beatriz Gallart Juan Ortiz Vicente Micó Luis Garcia Francesc Garcia Miriam Alonso Fernando Marzo Victor Martí Celia Castillo Emilio Cruz

Alester Marti Manolo Cruz Matteo Cantini Miguel Arrué Natalia Jorge Emilio Faus Mireia Jorge Yasmina Mestre Rous Mary Cruz Javier Rodríguez Sonia Correa Aaron Lozano Selina Tamarit

Amparo Martínez José Luis Buenaventura Mª Carmen Sanfélix Gabriel Gallart Amparo Martí Juan Tortosa Amparo Ruix José Garcia Encarna Martínez Pepe Garcia Mª Inés Perles Jesús Morcillo Vicenta Segarra Vicente Valls Lolita Sabater Mili Roca Miguel Aleixandre

Carmen Contelles José Miguel Tamarit Julio Vicente Correa Amparo Contelles Pilar Sanfélix Susi Ibáñez Conchín Garcia José Picher Amparo Pastor Vicenta Mestre José Martí Encarnación Nohales Lolita Garcia Mª Ángeles Correa Juan Ramon Máñez Juani Tamarit Miguel Garcia

Falla Plaça de l´Hort 2018

TORN nº 3 CRISTINA BARGUES Encarna Ruix Pablo Torres Carmen Gimeno Ramon Navarro Amparo Navarro Pepe Pròsper Amparo Bochons José Vicente Ordóñez Marisa Bargues Alberto Gimeno Cristina Bargues Javi Paniagua

Mª Ángeles Correa José Garcia Alicia Aguilar Sebastià Tamarit Mª Ángeles Tramoyeres José Pérez Pepa Navarro Alma Mestre Ramon Aleixandre Raquel Salon Jaime Picher Francisco Alberto Fulgencio

TORN nº4 MILI ALEIXANDRE Mili Aleixandre Jesús Chilet Sonia Silvestre Miguel Martínez Concha Gómez Raúl Matador Verónica Esteban Pepe Marín Mariola Tamarit Sergio Garcia Eva Tamarit Juan Pitarch Silvia Gimeno Isidro Lapuente Concepción Belda Manuel Roch Salvador Navarro Carmen Ortega

Torns de Servir

Montiel Real Daniel Bargues Manolo Garcia Amparo Herrero Miguel Aleixandre Encarna Sánchez Emilio Mestre Macarena Aragó Rubén Real Jezabel Espí Juan Segura Daniel Pérez Aroa Correa Fernando Gimeno Rosario Gasent Francisco Hernández Richard Segarra

105

Yolanda Agustí Vicente Martínez Rosa Asensi Juan Pitarch Paqui Arboledas José Mª Romero Inma Romero Fede Cervera Amparo Navarro Sole Sáez Rafa Gutiérrez Judit Garcia Ximo Zaragozá Mª Pilar Moreno Fernando Marzo Amparo Torrent Vicent Alfonso Jesús Tamarit

TORN nº5 TERE GÓMEZ

Tere Gómez Julio Yago Merce Bargues

Juan Tamarit Marian Tamarit Maties Garcia

TORN nº6 AMPARO BUENAVENTURA

Amparo Buenaventura Frederic Desco Gabriel Ibáñez Borja Martí 106

Marta Lozano Juan Francisco Fraj Laura Navarro Paco Rubio

Mónica Antequera Anselmo Chilet Raquel Correa David LLopis José Luis Pitarch Claudia Coll Pepi Garcia Rubén Martínez Rubén Sáez Aitor Torres Jenni Cervera Vicente Peinado Dani Cortijo Raimon Navarro Sara Navarro Ángeles Cerezo Ernest Palau

Inma Navarro Mª Carmen Bargues Mº. Carmen Cones José Pitarch José Martí Emilio Cruz Rosa Mª LLopis José Micó Luis Garcia Fino Jorge Santi Cervera José Marimon Tere Alcañiz Fina LLopis Sara Martí Mª Carmen Sania Amparo Coronil

Aaron Delgado Paloma Antequera

Nacho Martí Jessica Marimon

Nic Garcia Miguel Ángel Montesi nos Ivan Tamarit Mª José Buenaventura Juan Ramon Máñez Emilio Esteban Fran Bataller Naomi Tamarit Araceli Ortega Inma Buenaventura Mireia Cebrian Andrea Martínez

Falla Plaça de l´Hort 2018

TORN nº7 RUTH GARCIA Ruth Garcia Mayra Segarra Bernardo Maqueda Noemí Cebrian Mª José Bargues Ana Salguero Fernando Crespo Marta Navarro Daniel Martínez Cristina Bochons Eduardo Cabrera Mª José Anton Miguel Fayos Mª Ángeles Chelet

TORN JOVES

Torns de Servir

Sarai Gutiérrez Teresa Contelles Mª Ángeles Pérez Maica Raimundo Iris Pitarch Nadia Puerto Rubén Tamarit Marta Niñerola Gabriel Gallart Lidia Deval Nerea Gutiérrez Alba López Fernando Martínez David Romero Lydia Ruiz Sebastià Tamarit Andrea Santamaria Pilar Marzo Paula Martínez

Francisco Senent Silvia Tortosa José Miguel LLavata Mª Dolores Navarro Juan D. Campos Elisabet Galan Mihael Tatarasanu Mayte Segarra Sebastià Marí José Navarro Garcia Antonio Filgueiras Victor Galán Enrique Martínez

Beatriz Marzo Celia Cervera Noelia Cervera Juan Martín López Miriam Torres Vega López Lucia Bosch Nicolás Garcia Angela Garcia Nerea Gimeno Rebeca Garcia Arian Aleixandre Janna Chilet Alicia Roch Anna Pitarch Helena rubio Alexis Bargues Fco. Jose Domenech

107

PREMIS 2017 MONUMENT GRAN 2º PREMI / 1º PREMI D´ENGINY I GRACIA

110

Falla Plaça de l´Hort 2018

3ยบ PREMI AL MONUMENT INFANTIL

LLIBRET FALLER PRIMER PREMI Junta Local Fallera 69ยบ PREMI Generalitat Valenciana

Premis 2017

EXPOSICIร DEL NINOT NINOT INDULTAT GRAN

BELEN. Primer clasificat concurs de belen de asociacions

111

DECORACIÓ CARRERS. 2º PREMI TRASTO TUNNING. SUBCAMPEÓ

GRAND PRIX. CAMPEÓ

FOTOGRAFIA. PRIMER PREMI. Cristina Bargues 112

PILOTA. CAMPEONS 1ª CATEGORIA MASCULINA

Falla Plaça de l´Hort 2018

IL·LUMINACIÓ DE CARRER. 2º PREMI

BIRLES MAJORS. CAMPEON. Pablo Torres

PARXIS. 1º PREMI / 3º PREMI PLAY-BACK INFANTIL. 2º PREMI

PLAY-BACK MAJORS. 2º PREMI

Premis 2017

1º PREMI CONCURS D´IL·LUMINACIÓ I DECORACIÓ NADALENCA 113

EXCURSIONS AL PARC MALDONADO, AL PORT DE CATARROJA...

I PER TOT EL MÓN!

114

Falla Plaça de l´Hort 2018

E

l 24 de setembre vàrem fer una excursió al Maldonado, que és un parc municipal que hi ha a Riba-roja. Aquesta activitat va ser programada pel grup de mares falleres, les quals durant tot l’any es dediquen a organitzar activitats tant culturals com socials. Aquestes activitats estan pensades per aconseguir un bon ambient i germanor entre els més menuts de la falla i els que no són tan menuts.

L’eixida va ser programada a les 10.30 del matí des del casal. Una vegada allí, com que eixe dia la nostra falla era l’encarregada d’organitzar les partides de pilota, les nostres meravelloses “tortilleres” tenien preparats els boníssims entrepans de truita per a tota aquella persona que volguera esmorzar, i nosaltres vàrem aprofitar tan bona ocasió i vàrem esmorzar allí mentre es va fer l’hora d’eixir cap al parc.

Aquest parc municipal té com a curiositat un mini-tren on tots vàrem pujar i vàrem gaudir d’un passeig pel parc, dalt del trenet, al mateix temps que vàrem cantar l’himne de la falla. En baixar del trenet, la xicalla va tindre temps per poder jugar i gaudir de totes les diferents zones que té aquest parc.

Excursions i Viatges

115

Va arribar el moment de dinar, i com que ningú tenia gens de ganes d’anar-se’n a casa vàrem decidir anar tots junts a menjar a una hamburgueseria. I així va ser com passarem un esplèndid dia on gaudirem tots els assistents. També vàrem aprofitar l’ocasió per a pensar i suggerir quina podria ser la pròxima activitat.

Camps d’arròs, aigua dolça, ànecs de coll verd i barques de vela llatina, van ser els protagonistes d’aquest meravellós dia de tardor.

Aquesta comissió de membres menudets, però igual de fallers, va passejar amb barca per tot el canal catarrogí fins a arribar a aigües de la coneguda Albufera de València, mentre podíem observar tota la fauna autòctona de la zona.

Una vegada finalitzat el passeig, i com ens marca la tradició, als peus de la marjal tots junts poguérem gaudir d’una paella valenciana.

Però els nostres fallers no paren i també han visitat altres llocs del món. Des més visites amb caràcter lúdic per als més menuts, a passar el dia amb els companys de la falla, fins a lluir orgullosos els nostres colors i vestimentes a qualsevol part del món.

116

Falla Plaça de l´Hort 2018

CONCERT DANI MIQUEL

D

ani Miquel s’autodenomina com a “cantacaçons”, però en realitat s’ha convertit en tot un “showman” i un gran fenomen musical.

Damunt de l’escenari combina embarbussaments i jocs a parts iguals, amb un repertori musical que barreja la màgia infantil amb els versos del rondallaire tradicional. Cançons infantils de caràcter popular plenes de tendresa i tradició.

Als concerts de Dani Miquel els xiquets s’ho passen genial, però els pares i els majors corren un gran perill. I toca avisar-los. Qui assisteix a un espectacle del “cantacançons” entra en un túnel del temps en què es transforma en un xiquet. I no pot evitar acabar cridant, botant, ballant la conga o fent el rogle convertit en una criatura més.

Això es el que va passar al nostre casal al mes de Febrer. Dani Miquel va fer seu el nostre escenari i la festa va ser completa per a tots. Els menuts gaudiren amb una vesprada plena de festa i cançons i els majors gaudiren com a menuts.

Concert Dani Miquel

117

LA POBLA DE VALLBONA

118

Falla Plaça de l´Hort 2018

ELS NOSTRES PATRIMONIS

Els Nostres Patrimonis

119

Un any de patrimoni

SOM PATRIMONI! Amb molta diferencia esta seria la frase, o crit de guerra, que definiria de la millor de les maneres les falles de 2017. La nostra festa més volguda passava a un plànol d’atenció mundial, gràcies al reconeixement del comité intergovernamental de la UNESCO. Mai ens haguérem pogut imaginar que el nom de València i el d’Addis Abeba, capital d’Etiòpia, anaven a quedar lligats de per vida. Va ser un moment de festa, de reconeixement i orgull, ja que la tan nomenada «creativitat col·lectiva», la «salvaguarda de les arts i els oficis tradicionals» i els nostres monuments que «propicien la comunicació i el diàleg entre ciutadans» gràcies al treball dels nostres artistes, quedava reconegut. Segons la UNESCO la pràctica d’esta festivitat cultural, transmesa des del si familiar i que reforça la cohesió social i afavoreix la creativitat col·lectiva de les comunitats, veia que era digna del reconeixement com a patrimoni immaterial de la humanitat. Quina alegria, i quina sort haver pogut viure este moment històric, que culminava el treball d’un col·lectiu, el faller, que des de fa molts anys venia treballant en un mateix camí. Es van celebrar d’os actes de «Cridà», la tradicional, l’últim diumenge de Febrer, i la que commemorava el moment, al mes de desembre, amb la cremà d’una falla «plantà al tombe» per a l’ocasió. Més enllà dels titulars, dels moments més àlgids de la celebració, el reconeixement com a patrimoni ens deixa als fallers una responsabilitat històrica. Ara hem de treballar entre tots, fallers, veïns i institucions per a què este patrimoni, que és revisable, cada dia siga més fort, i així

120

Falla Plaça de l´Hort 2018

les generacions que venen per darrere hereten unes falles molt millors de les que ja gaudim nosaltres.

Este patrimoni cultural, que converteix a les falles en alguna cosa més que una festa continuarà amb vigència l’any 2018.

La comissió europea ha declarat que enguany siga l’any europeu del patrimoni cultural. Una decisió basada en l’inqüestionable valor educatiu i social que té el patrimoni cultural, juntament amb el seu potencial econòmic i la gran dimensió en cooperació internacional. L’Any Europeu de Patrimoni Cultural promourà el patrimoni cultural d’Europa com a element fonamental de la diversitat cultural i del diàleg intercultural; posarà en relleu els millors mitjans per a garantir la conservació i salvaguarda del patrimoni cultural d’Europa, així com el seu coneixement per part d’un públic més ampli, potenciarà la contribució del patrimoni cultural a l’economia i promourà el patrimoni cultural com un element de les relacions entre la UE i tercers països.

Davant d’esta situació, des del llibret faller de la falla plaça de l’hort, volem donar a conéixer quins han sigut i quins són els nostres patrimonis locals.

Estem orgullosos de ser poblans i de viure a este poble i com a tal volem promocionar i donar a conéixer tots aquells patrimonis, des de molts i diferents punts de vista, que ens representen i ens fan sentir orgullosos. Des dels patrimonis arqueològics, fins als més populars o l’esportiu, passant per l’arquitectònic o l’artístic. Per què a la pobla de Vallbona també...

SOM PATRIMONI!

Els Nostres Patrimonis

121

CONJUNT ARQUEOLÒGIC DE LA COVATELLA E

l conjunt arqueològic de la Cova Tella ens mostra l’existència, d’una banda, d’un camí iber, la cartografia històrica del qual recull el traçat del Camí de Llíria i la Vereda de Llíria a València, que en passar per la Pobla de Vallbona, devia coincidir amb l’antic camí iber que trobem en aquest conjunt arqueològic.

D’una altra, trobem el canal de rec, un canal de rec que es pensava que era d’època andalusina, però que té indicis sobrats que estem davant d’un canal de regadiu d’època romana. Segons els estudis i les diferents exploracions, els tècnics arribaren a la conclusió que este canal o aqüeducte data del segle II a.c.. Al poder traure a la llum la pedra i les restes que s’han conservat amb el pas dels segles els dubtes han quedat buidats. Per tant es pot afirmar que este conjunt arqueològic disposa d’un camí iber i d’un canal de regadiu d’època romana.

122

Una vegada restaurat i realçat al desembre de 2011, el següent conjunt arqueològic, és fàcilment visitable per la proximitat a l’autovia València-Ademús, i per la facilitat d’aparcament, que limita amb un pàrquing comercial i connecta el nucli urbà mitjançant un carril bici de vianants.

Actualment es troba dins del catàleg de Béns i Espais Protegits de la població com a Bé de rellevància local.

Estes restes arqueològiques són d’un alt valor per al nostre municipi, ja que ens deixa un valuosíssim testimoni de la importància de l’enclavament dins de la comarca de La Pobla, molt abans de la fundació del poble, en anys posteriors a la reconquesta, cultures anteriors feren del nostre terme un punt important de passada dels seus camins i infraestructures hidrològiques.

Un dels primers a investigar va ser l’insigne arqueòleg valencià Nicolau Primitiu, que sobre la base de l’anàlisi

Falla Plaça de l´Hort 2018

d’una sèrie de troballes properes, va ser el primer en arribar a la conclusió de l’existència d’este aqüeducte, de fet va ser el que el va batejar amb el nom de Covatella.

Nicolau va afirmar que els diferents fragments de canals de regadiu de la comarca en veritat eren un solament, La Covatella, agafant el nom d’una zona del terme de Godella on s’han trobat també restes arqueològiques relacionades. No soles va ser Nicolau Primitiu qui va estudiar este canal, els arqueòlegs A. López Gómez i L. Zabildea també estudiaren i feren publicacions al respecte Este canal és més important del que podria aparentar si s’admira a plena llum del dia, i en el seu moment va ser una important obra que no soles recorria punts importants dels Camp de Túria, sinó que donava servici a més poblacions important d’aquella època. Els orígens es trobaven entre els termes municipals de les actuals poblacions de Benaguasil i Vilamarxant. La hipòtesi que es creu com a més fidedigna situa este inici a la partida del «Pla dels Churros», mol a prop de la partida de «La Pea», lloc actual de l’assut de la séquia major de Benaguasil. Ací és on existeix un consens majoritari en què estava el «caput aquae».

Més enllà del seu pas per La Pobla el recorregut de l’aqüeducte de La Covetella és molt llarg, i en el seu mo-

Patrimoni Arqueològic

ment donaria servei a centenars, tal vegada, milers de persones. Passem a analitzar el seu recorregut sobre la base dels diferents estudis fets pels investigadors abans citats.

Ni tots els arqueòlegs, ni tots els estudis donen un únic recorregut i naixement, per tant esta seria la interpretació més fidedigna de totes les hipòtesis publicades: NAIXEMENT: El «Caput aquae» es troba en la ribera nord o esquerra del Túria, al costat del Mas del Riu, a l’eixida de la revolta que el riu fa en la desembocadura de la rambla primera. En aquella època, i segons els escrits, el riu Túria era navegable, almenys 4 metres per dalt deñ nivell del cabal actual, este seria un dels indicis que podrien dehabilitar la teoria de Nicolau TRAM MAS DEL RIU-MOLINET: El recorregut de l’aqüeducte coincideix amb traçat antic de la séquia major que va progressant disminuint la seua altitud suficientment per assegurar la circulació d’aigua, és a dir, mantenint la altitud més gran possible.

TRAM, MOLINET – BENAGUASSIL: Segons la teoria de Nicolau, i de ser realitat que el primer traçat del canal és pre-romà, en arribar al Molinet el recorregut seguiria cap al «Roll de Burchasacos» i desaiguar al Túria abans de la rambla redona.

123

TRAM, BENAGUASIL – LA POBLA: La situació dels jaciments romans, abans citats, i l’altimetria del terreny indiquen que el traçat en aquest tram , fins a l’eixida de La Pobla de Vallbona, devia, obligatòriament, coincidir amb el traçat antic de la sèquia de l’agutzil que circulava mes alt que l’actual, que perd altura a l’entrada de la Vila.

TRAM, LA POBLA – L’ELIANA: En arribar l’aqüeducte a La Pobla el seu traçat continuava siguen el mateix que el de la sèquia de l’agutzil abans nomenada fins arribar a les immediacions de les naus industrial de la IBM, ara Celestica, ja que en este punt el traçat fa un viratge cap en direcció cap al Sur per a unir-se a la sèquia del Campes. Aprofitant el nivells més alts possibles del terreny, el canal arribava finalment al famós barranc de “Mandor”, per desaiguar tota l’aigua no consumida altra vegada al riu Túria. Una vegada la ciutat de Valentia va tindre entitat política suficient el traçat es va desviar per a fer-lo arribar fins a les terres d’Arse (Sagunt).

La Covatella, o com començar a entendre la cultura de l’aigua des dels temps immemorials als assentaments històrics del camp de Túria, i les seues posteriors evolucions en els pobles que hui en dia coneixem. Un bé de rellevància local que mereix ser, en honor al seu valor cultural, Bé d’interes Cultural.

Per altra banda, i compartint el mateix espai a esta zona arqueològica podem admirar també el camí iber que al principi es comentava. Un camí iber que ens ajuda a comprendre el desenvolupament de les vies de comunicació de l’antiguitat, unes vies que responien principalment a

124

necessitats militars, religioses i comercials. Els ibers disposaven d’una xarxa urbana jerarquitzada que, a partir de l’eix principal, enllaçava les principals ciutats iberes, per tant entenem este camí com un ramal de la via Heraklea, que venint des del sud-est francès arribava fins a Cadis.

Esta via de comunicació va ser vir per a connectar diversos establiments que ocupaven el nostre territori. S’usava principalment per al transport i intercanvi de productes que constituïen la base comercial de l’economia de l’època.

No es pot concretar durant quan segles va estar en ús, ja que no existeixen indicis suficients per a poder precisar-ho. El que si és possible afirmar, és que tant per les empremtes d’ús com per les reparacions contrastades, sembla que va estar operatiu durant un ample període de temps.

Actualment es conserva un tram, de 68 metres, amb una amplària de via que oscil•la entre l’1,90 i els 2,00 metres, excavats a la roca natural.

Encara que la circulació del camí seria per a només un vehicle, existia un desdoblament de la via, que permetria, a manera d’apartador, facilitar l’encreuament o l’avançament de dos carros quan s’hi trobaren.

L’acusat pendent al qual s’arriba en certs punts del camí va obligar a implantar un sistema de frenat De la mateixa manera, la freqüència del trànsit va produir un continu desgast en algunes parts de la via que necessitaven successives reparacions que solien ser de terra compactada fins a arribar al nivell original del ferm.

Falla Plaça de l´Hort 2018

JACIMENT DE LA CASA BLANCA L

a casa blanca o la historia d’un amor trencat. Un edifici històric, que el destí ha volgut que el poblans de hui en dia no pugem gaudir amb l’esplendor que es mereixia. Un edifici d’altre temps, desaparegut i enfonsat per un destí injust. El pas dels anys ha engrandit el record d’alló que hui en dia podria haver-se convertit en senyera del nostre poble. Una gran masia que ja no esta, però que continua al record d’un poble que encara la vol, que la recorda en fotos i en quadres i que la mira amb la nostàlgia d’un passat decadent, però ple d’identitat i sentiment de poblania.

Patrimoni Arqueològic

125

A 1600 m. de distància del nucli urbà hi trobem en direcció cap al nord, les ruïnes del que un dia va ser la famosa masia de la Casa Blanca, coneguda amb el eixe conseqüent nom per l’increïble blanc de calç amb què estaven cobertes les parets.

La masia va ser construïda pels religiosos de la Cartoixa de Portaceli, situada a la serra Calderona. En un principi la propietat disposava d’un terreny de 2.760 m2 i sempre va estar envoltada per un mur emmerletat de tres metres d’altura aproximadament per a defensar l’edifici i els seus propietaris. La masia estava dotada per totes les dependències necessàries per a l’explotació de les terres. A més de l’edifici, hi havia nombroses terres que pertanyien a la Casa Blanca i els seus propietaris. La propietat estava formada per 375 parcel·les de les quals la masia ocupa la número 183, la superfície total era de 8.172 m².

A estes terres de mont blanc era important l’aprofitament de les botxes, que s’exportaven als bons temps de la recol·lecció de la seda, als pobles de la Ribera del Xúquer.

Una altra font important d’ingressos eren els atotxars, que creixien abundants i espontanis, la recol·lecció dels quals l’efectuaven molts veïns de Llíria, Benaguasil, Bétera, i la Pobla . Els recol·lectors guanyaven l’equivalent a les tres quintes parts del que recollien, el que era equivalent a unes 18.000 lliures anuals. Amb l’espart recollit fabricaven cordes. A més, a les terres de la masia, es cultivaven garrofes, oli i vi. Com a anècdota es pot contar que al migdia feien el dinar per a tots i a més repartien una part entre els pobres que hi havia per allí prop.

126

Amb els anys, la prosperitat econòmica dels monjos de la Cartoixa de Porta Coeli els va permetre convertir la majoria de terrenys de secà de la masia, en terres de regadiu, gràcies a unes importants obres en les quals es va ampliar l’assut de Benaguasil i construir una gran xarxa de séquies per portar l’aigua fins als terrenys de la masia i poder regar-los. La Casa Blanca va estar en possessió dels Cartoixos fins al 1835, moment en què el ministre Mendizábal va proposar-ne el Decret de Desamortització dels béns de les ordes monàstics, i la major part de les terres van quedar en mans de xicotets i grans propietaris.

Es sap que els propietaris de la Casa Blanca eren de l’orde de Sant Onofre, ja que hi havia un retaule a l’entrada de la Casa Blanca, idèntic al que actualment es troba al carrer Don Salvador Giner, número 1, de València, que data de 1804.

A l’estiu de 1835, a causa de la desamortització, la masia Casa Blanca es va posar en venda. Per a facilitar la venda dels terrenys el govern els va dividir en quatre parts: El monestir, valorat en 753.000 pessetes; La Torre, valorada en 494.500 pessetes; Casa-Blanca, valorada en 251.415 pessetes; i La Pobleta, amb un valor de 133.720 pessetes.

En total 1.632.635 pessetes, les quals mai van arribar a ser pagades al ministeri d’Hisenda. Les terres fèrtils que amb tant esforç i dedicació havien treballat els monjos van ser dividides en xicotetes parcel·les que van ser venudes a xicotets propietaris o posades en arrendament. Es va perdre la diversitat i la qualitat dels productes que temps enrere s’havien cultivat a aquestes terres.

Falla Plaça de l´Hort 2018

En primer lloc, la Casa Blanca, formada per l’edifici i una xicoteta part de les terres, van ser venudes a Vicente Bertrán de Lis, després va ser comprada per José de Iranzo y Barruchi, un notable militar. José de Iranzo, nascut a València el 20 de juny de 1831, era fill del tinent general Miquel de Iranzo i Dolores Barruchi tam,bé és nom clau a la historia de la Casa Blanca, ja que se li atribueix la col·locació de la campana a la torreta de la Casa Blanca. Posterioment la Masia va pasar a mans d’un senyor de Madrid.

Aquest senyor de cognom Carriaga va mantenir l’activitat a la masia i la va fer prosperar fins a l’any 1944 que va passar a ser propietat de l’Institut Nacional de Colonització per mitjà del Ministeri de Cultura.

El nom de José de Iranzo y Barruchi no s’ha nomenat de manera casual, ja que la campana que ell va col·locar és encara una part actual de la historia del nostre poble.

Una campana plena d’anècdotes i histories que s’hi han mantes amb vigència fins als nostres dies. De fet al 1973, amb ja la casa en runes, la campana va ser furtada per un veí de la Pobla, suposadament obligat per tres forasters.

Casualment van ser vistos per un coló que regava les terres i de seguida els va denunciar a la Guàrdia Civil. Al cap de pocs dies van tornar la campana i com ja no hi servia

Patrimoni Arqueològic

per a res a la Casa Blanca, perquè estava abandonada, la comunitat de regants del Pou de la Casa Blanca la va donar a l’església Santíssima Trinitat, en la qual es conserva a hui dia.

Finalment, la masia va ser abandonada per l’ Institut Nacional de Colonització abans de la dècada dels seixanta del segle XX i va estar en un estat deplorable fins que es va enderrocar a mitjan dècada dels huitanta. Des de 1973, que l’Institut en va cedir totes les propietats, pagades com cal pels colons, la masia va passar a ser propietat mancomunada de la Comunitat de Regants del Pou Casa-Blanca.

Esta parcel·la es troba protegida pel Catàleg de Béns i Espais Protegits del Pla General, com a Jaciment Arqueològic.

Serveixi este humil record, qualsevol foto que encara es conserve, qualsevol quadre penjat al saló d’una casa o en les façanes d’edificis municipals, com la llar del jubilat, a que aprenguem a valorar a cuidar, protegir i defensar els nostres edificis històrics i singulars per tal de no repetir la historia. No volem més casos com el de la casa gran i si volem treball, protecció i rehabilitació per a gaudiment del poble amb edificis similars, com la casa gran i la casa Bernal.

127

CENTRE HISTÒRIC MEDIEVAL T

ota història té un origen, un punt inicial, a partir del qual, poder estirar del fil i seguir un argument que ens guie. Parlar dels orígens de La Pobla està més o menys clar, però saber quins foren els primers habitants de les nostres terres ens obliga a fer un autèntic exercici imaginatiu, ja que no tenim grans assentaments arqueològics, i als llocs on hi ha evidencies, no s’han fet les investigacions oportunes. Més enllà d’alguna àmfora romana i de la seguretat, que per la ubicació del terme, del pas de vies de comunicació de l’època antiga. Parlar de La Pobla de Vallbona abans del segle XIII és molt arriscat. Mol més encara, podríem dir, que abans del segle XIII tots aquells que residiren per ací ni ho feien amb sentiment de comunitat, ni es van establir com a vila, poble o parròquia i per tant parlarem d’ells com a orígens de població, però no com a orígens del poble actual.

Saber quan naix La Pobla és tota una incògnita, ja que no existeix cap document que ens done dades o noticies sobre qui va fundar el nou poblament cristià. Podem, gràcies a les investigacions que s’han fet saber que La Pobla ja existia entre els anys 1270 i 1280. L’únic document que ens certifica i ens dóna constància d’un repoblament és la Carta Pobla de l’any 1382, ja que al llibre del repartiment no apareix La Pobla, com si que ho fan altres poblacions veïnes com Benaguasil, Benissanó o Lliria.

128

Falla Plaça de l´Hort 2018

Per a entendre el perquè de la fundació de La Pobla un dels fets històrics que ens dóna respostes evidents és la revolta musulmana de la qual va participar l’aljama de Benaguasil. El rei Pere el Gran els va concedir un perdó en 1277 i els va autoritzar a seguir residint al mateix poble. Encara que s’havia perdonat als musulmans els senyors de l’època hagueren pogut pensar que una nova vila repoblada al 100% per cristians seria més idònia per a dominar i controlar de millor manera el territori. I per altra banda en 1282 trobem la primera vegada que el nom de La Pobla apareix a un document, pel qual la monarquia ordenava que el camí real entre València i Llíria es desviara per a fer-lo passar per La Pobla.

Per tant, el nostre poble va estar construït com a nucli poblacional cristià, i la seua població estava formada majoritàriament per aragonesos i catalans. El fet de ser una població formada per cristians arribats al territori valencià des de la reconquesta va ser motiu perquè la disposició de l’assentament tingues un model particular. La Pobla pertany a una de les poblacions que es van construir de nova planta, els carrers de la qual presenten un traçat regular. El nostre poble, en este sentit, segueix el model aplicat a Vila-Real, Vallada,

Patrimoni Arqueològic

Montesa o la Vila Joiosa, que de la mateixa manera van nàixer en terres desocupades i prop de vies de comunicació.

Fer una observació al plànol de la vila històrica de 2017 és fer l’observació de la distribució dels carrers tal com es van ordenar i alinear fa segles, no ha patit canvis. La trama urbana medieval es pot observar perfectament en l’actualitat.

Esta nova vila va créixer amb èxit i al principi del segle XIV ja era important. Es l’any 1304 quan es produeix un fet importantíssim, el trasllat de la parròquia des de Benaguasil a La Pobla, amb el compromís dels senyors a oferir al sacerdot titular una casa i terres per al seu manteniment. Més tard en l’any 1332 un litigi entre els habitants de Benaguasil, per una part, i els de Lliria i Pedralba, per altra, va acabar amb la delimitació dels territoris, entre ells el de La Pobla de Vallbona.

Unes dècades després, la Pobla va patir les conseqüències de la guerra dels dos Peres, Pere I el Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella, per la qual cosa hagué de ser repoblada l’any 1382, any de concessió de la Carta pobla. És probablement en este moment quan es van construir les muralles de la vila. Les muralles tenien 4 portals. Mirant al nord el «Portal del Campes», cap a l’est el «Portal de València, cap a l’oest el «Portal de Benaguasil» i cap al sud el conegut com a «Portalet»

129

ESGLÉSIA SANT JAUME S

aber llegir el passat és un aspecte fonamental per tal de comprendre la nostra historia com a poble. I tal vegada més que llegir, el que resulta molt important és saber interpretar el vestigis que des de segles passats se mantenen inalterables, o si be han sigut modificats, sempre deixen espai per a saber que existia en determinat lloc o com eren en la seua forma original. Moltes vegades no sabem donar-li a les coses el valor que realment tenen, simplement per ser quotidianes i estar massa familiaritzades amb elles. Algú de vostès sap que en La Pobla es possible fer un recorregut per la història de l’art sense quasi caminar? No ha saben? Aleshores els convidem a fer un de ben interessant, ens anem a l’església de Sant Jaume per a viatjar des del segle XIII fins els nostres dies quasi sense caminar.

130

Falla Plaça de l´Hort 2018

Situada en el carrer Miquel Tarin, es troba este edifici identificat dins del catàleg de Béns i Espais Protegits de la població com Bé de Rellevància Local. La història de l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol és difícil i complicada d’establir, degut en part a l’escassetat de notícies documentals i al fet de que l’actual església és producte d’una evolució arquitectònica, que amb el pas del temps s’ha anat modificant al gust de cada època i afegint noves estructures que van desvirtuar a poc a poc l’aspecte de l’original església medieval. És a partir de 1304, quan hem de situar la construcció de la primitiva església parroquial de Sant Jaume de la Pobla de Vallbona. Esta primigènia església d’estil gòtic, comptava amb una única nau de quatre trams, coberts per voltes de creueria apuntades i capelles laterals situades entre contraforts. També es conserva la primitiva decoració del presbiteri original de l’església, unes belles pintures murals que van ser restaurades l’any 1996 i que hui se situen en els peus de l’església i que en el seu origen formaven part del primitiu altar major. Unes bellíssimes pintures gòtiques dedicades a San Abdón i San Senen, la sagrada família i l’adoració del reis.

Comencem pel període gòtic, el que va donar forma al temple original medieval. Esta disposició original encara és reconeix davall el recobriment dels estucs barrocs, a pesar de les diverses ampliacions i reformes que ha anat patint l’església en la seua història. Esta primera església

Patrimoni Arquitectònic

d’estil gòtic comptava amb una única nau de quatre trams coberts per voltes de creueria apuntades i capelles laterals situades entre contraforts. Esta primera església donava servici litúrgic als nous cristians que habitaven la vila i als pocs que quedaven a Benaguasil. Per este motiu l’orientació del temple venia condicionada per este fet, tenint en aquell moment la porta d’accés cap al carrer major. Pels vestigis de l’edifici i per les investigacions fetes pels experts, es pot afirmar que la primer església tenia: Sagristia, sagrari/ arxiu, presbiteri, campanar, cor, altar major, capella de sant Jaume, pila baptismal, capella de sant Lluís Beltrán, capella de Sant Andreu, capella de la Mare de Déu del rosari, nínxol de Santa Bárbara i nínxol Maria Magdalena. Hui en dia desconeguem si hi havia més accessos.

No serà fins a principis del segle XVIII, entre els anys 1700 i 1702 quan es modifica l’orientació de l’església parroquial. Es decideix tancar ambdós portes i obrir unes noves en el que era l’antiga capçalera de l’església.

Des de finals del segle XVII s’advertix en la documentació la necessitat de remodelar i reconstruir l’església parroquial, donat el seu deplorable estat de conservació.

En eixe moment es reforma l’església adequant-la al nou estil, arribem a la reforma i època barroca, l’estil decoratiu imperant del moment. Seguint l’estètica dominant de l’època es va adornar el temple amb estucs i fullaraques barroques i es va construir la capella de la comunió, o de

131

la Verge del Rosari, i les capelles annexes, es modifica l’orientació del temple; i comença la construcció de l’actual torre campanar a mitjans del segle XVIII , la qual no finalitzà fins a finals d’eixe mateix segle.

Sobre esta reforma s’ha conservat abundant documentació en l’Arxiu del Regne de València i en l’Arxiu del Col·legi i Seminari del Corpus Christi. Amb totes estes reformes lluny estava encara aquell temple de parèixer al que hui en dia hem heretat els poblans, però la seua composició ja anava a assemblant-se.

Per a saber que passaria fins arribar a la reforma i ampliació definitiva ens veiem obligats a donar un altre bot en el temps, passem a l’última gran intervenció constructiva, l’ampliació neoclàssica del segle XIX. A esta época, l’església s’amplia des de la capçalera de l’església barroca, aprofitant en part els terrenys de l’antic cementeri. En eixe moment es va construir una nova capella de la Comunió i es

dota a l’església de cúpula sobre creuer, capçalera o absis nou, sagristia i resagrari. Esta ampliació realitzada en 1846 es correspon amb la capelles d’estil neoclàssic, la capella nova de la comunió, el creuer amb cúpula, la sagristia, i el nou absis. A pesar de la reforma de l’església són visibles encara les estructures medievals. L’antic presbiteri construït entre 1700 i 1702, als peus de l’antiga església medieval, es transforma i es convertix en un nou tram de l’església reformada. Al mateix temps s’amplia la capella lateral de Santa Bàrbara, limítrof amb la del Rosari, i se li dóna la mateixa amplitud que a esta, i se la cobreix amb una volta.

L’antiga capella de la Comunió o sagrari es transforma: se li dota de mes amplitud, es cobreix amb una volta de canó transversal a la nau, es decora amb àngels que flanquegen la imatge de l’Esperit Sant i es posa baix advocació del Sagrat Cor de Jesús. Ara si, ja estem, davant de l’actual església de Sant Jaume de La Pobla. Però al viatge en el temps encara li queda una ultima etapa.

Durant el segle XX ja no es van produir obres d’ampliació, però si de manteniment i reforma.

Segons pareix l’església no va patir danys destacables durant la guerra civil (1936- 1939). Les intervencions posteriors van ser escasses i sense rellevància destacables fins a finals de segle XX i principis del segle XXI. En els anys 80 és quan es van realitzar la primera d’elles, en la teules vidriades de la cúpula que es desprenien. I la segona en 2001 amb la restauració de la torre campanar.

Amb tot aço arribem als nostres dies amb una església de més de 700 anys com a testimoni silenciós de la vida i evolució d’un poble.

Un temple que ens observa i ens vigila i que és una gegant capsula del temps que ens explica de manera detallada d’on venim.

132

Falla Plaça de l´Hort 2018

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ P

ensada i concebuda fora del nucli urbà, de decoració exterior sòbria i parets majoritàriament blanques, així és l’ermita de Sant Sebastià. Situada al final del Calvari i davant d’una plaça on una font esta coronada per una figura del sant patró, Sant Sebastià Martir. Un lloc xicotet, recollit, que en el seu temps coronava un poble que cap a eixa direcció anava pujant d’altitud, tal i com corresponen les terres que la rodegen i que més enllà dels dominis poblans acaben per donar-li forma a la Calderona. Encara que l’urbanisme i el creixement del poble quasi li donen la mà, encara manté l’esperit de lloc aïllat i de recolliment amb el qual va ser construïda.

Xicoteta ermita, sense quasi activitat religiosa al llarg de l’any que és epicentre de la festa del patró i que esclata de sentiment i orgull pel nostre poble cada 20 de Gener. L’ermita de Sant Sebastià esta identificada dins del catàleg de Béns i espais protegits del nostre municipi com a bé de Rellevància Local. Per tant, com ja hem dit abans, un espai xicotet de tamany, però gran en quan al seu simbolisme i significat per a la ciutadania.

Patrimoni Arquitectònic

133

Els estudis fets al voltant de l’ermita no es deixen dades clares respecte del seu origen, però pels diferents detalls constructius i ornamentals tot fa indicar que segueix un model típic de les esglésies de Reconquesta, pròpies del segle XIV. L’espai rectangular, els arcs de diafragma, la coberta a dos aigües i les obertures ogivals reafirmen la teoria de ser una ermita de l’estil església de Reconquesta.

El temple disposa d’una sola nau i al centre se situa l’altar, allí trobem una menuda habitació destinada la sagristia i al bany. Dins d’esta habitació hi ha una xicoteta mostra de l’enrajolat que es va eliminar amb la reforma neoclàssica. Estes eren unes rajoles del segle XVIII amb tons grocs i ocres, amb formes geomètriques, ovals i quadres.

La portada principal, de gran senzillesa amb decoració neogòtica, s’ubica al lateral Sud, i dalt d’ella trobem l’espadanya realitzada al segle XVIII, la qual alberga la campana que es va tocar amb energia cada 20 de Gener. Segons l’arxiu parroquial de Sant Jaume la campana es va ficar amb motiu d’una visita pastoral, de 1731, el visitador va demanar que es fera una campaneta per a l’ermita: “bien que no tiene campana y necesita algunos reparos para su conservación, lo que se mandó en la visita passada

134

y se cumple cabalmente en habiendo fondo que se recoge para dicho fin” En eixe mateix any Sor Juliana Jorge, beata del Santuari de Sant Miquel de Llíria i els seus hereus destinen tretze sous i sis diners a diverses despeses per a l’ermita, entre ells una campaneta, sent possiblement l’actual.

Al davant tenim el Calvari, un espai rectangular de 30 m. d’amplada per 130 m. de longitud, el qual alberga en els seus murs els 14 casalicis, alguns d’ells del segle XVIII, on estan representats els 14 passos del via crucis sobre xicotets retaules d’escaiola. El calvari de 30 m d’ample per 130 m de llarg.

Fins als nostres dies l’ermita de Sant Sebastià ha sigut objecte de diferents reformes, una de les més importants l’any 1815, ja que en 1811 el temple va quedar molt danyat per la Guerra de la Independència. L’altra, molt ambiciosa i gràcies a la qual els poblans i poblanes podem gaudir de l’ermita actualment va ser a la primera dècada del 2000, on es va ficar l’ermita en valor , la seua estructura d’arcs de diafragma i la policromia original de l’edifici. La festa per a la reforma va ser històrica, ja que en ple mes de setembre es va celebrar la coneguda com a «pujà» de Sant Sebastià, una «pujà» que Sant Sebastià no va fer a soles, sinó que va tenir la compa-

Falla Plaça de l´Hort 2018

nyia de la patrona de La Pobla, la Verge del Rosari.

Esta trobada entre els patrons no és habitual en les celebracions al municipi. Només s’hi havien ajuntat abans dos vegades, per a la coronació de la Verge, l’any 87 i l’any 2000 en una missa especial al parc municipal. Siguent a eixe dia la primera vegada que la imatge de la Verge pujava a l’ermita. Un dels aspectes més simbòlics d’aquelles celebracions per la reforma va ser la coneguda com a caixa del temps.

Es tracta d’una urna que guarda documents i objectes del dia de la inauguració per què servisca en un futur de recordatori de tan marcada data. Una caixa del temps en la qual dipositaren objectes, per deixar constància del dia de la inauguració de la restauració, les autoritats polítiques implicades a la reforma, les eclesiàstiques i les clavaries.

Hui en dia l’ermita no alberga moltes celebracions religioses al llarg de l’any, encara que està a disposició de qualsevol pobla o poblana per a poder ser lloc de qualsevol celebració religiosa. Com ja hem dit abans el dia gran per a l’ermita és el 20 de Gener amb la «pujà» de Sant Sebastià. Allí se celebra una multitudinària missa per a posteriorment passar tots dins per a fer el bes de la relíquia.

Però una vegada que passa el 20 de Gener l’ermita també és punt de trobada per a la ciutadania del nostre municipi, pel seu entorn s’han celebrat

Patrimoni Arquitectònic

durant estos anys tallar de milotxes en pasqua, i ara, quan arriba l’estiu al seu patí es celebra un cicle de concerts. Les nits d’estiu, l’ermita es converteix en un auditori a l’aire lliure on es dóna l’oportunitat de poder sopar a la fresca i sentir música a les caloroses nits de juliol.

L’ermita de Sant Sebastià, un xicotet però valuós patrimoni de tots els poblans i poblanes que des del segle XIV presideix des de l’altura la vida de La Pobla i que aspira a ser punt de trobada de tots i totes.

135

ERMITA DEL MAS DE TOUS

P

odria ser esta ermita l’exemple d’un passat que ens descriu com a poble i que ens alerta i ens fa recordar, i mai oblidar, el que som i el que mai hauríem de deixar de ser. Estes planes, que a partir d’aci dediquem a esta construcció, estan a meitat camí del patrimoni arquitectònic i l’artístic, ja que analitzem tant l’edifici, com el penós estat de les pintures interior. Però no pensen que els anem a relatar els plors per com estan hui en dia les imatges, aportem també un resum d’un ambiciós estudi elaborat per a la seua correcta rehabilitació.

136

Falla Plaça de l´Hort 2018

L’actual capella es troba ubicada a la masia del Mas de Tous, antiga finca dedicada a les feines del camp, i actualment convertida en un centre d’oci i aventures. Molt probablement, totes aquelles persones que no siguen de La Pobla no s’adonen del lloc on està, molt a pesar de situar-se a l’entrada del municipi per l’autovia CV-35, com donant la benvinguda a poblans i forasters al nostre municipi.

Encara que allí dins ja no es celebren litúrgies religioses encara hi ha un dia a l’any en el qual l’ermita del Mas de Tous s’engalana i obri les portes a centenars de poblans. Eixe moment ocorre la nit del 5 d’octubre amb la romeria de la baixà de la Verge del Rosari, un acte amb el qual s’enceten les celebracions de la patrona de La Pobla de Vallbona.

Augusto Danvila, advocat, escriptor i historiador local va ser qui la va manar construir, per a donar servei religiós als treballadors de la Masia de la qual ell era el propietari.

La Masia va ser dedicada a les advocacions del Sagrat Cor de Jesús i la Verge de l’Abundància. Per cessió dels hereus d’Augusto Danvila, la masia es propietat de la parròquia de la Santíssima Trinitat i San Josep des de l’any 1953.

L’any 2005 va ser parcialment restaurada. El bon estat exterior contrasta amb el seriosos danys interiors que pateix la rica decoració pictòrica de l’interior.

Es tracta d’una xicoteta construcció rectangular d’una sola nau coberta per una volta de canó rematada amb presbiteri poligonal. Policromada en excés, destacant colors com el daurat, el roig i el blau, propis de l’estil neobizantí,

Patrimoni Arquitectònic

un estil molt utilitzat a València en el segle XIX considerat adequat per a la construcció de noves esglésies o capelles.

La decoració es completa amb sòcol de taulellets i un cicle pictòric figuratiu que recorre les parets i la volta de capella.

El mal estat de les pintures obliga a fer una urgent intervenció amb elles, si no es fa, estarem davant de la pèrdua de la decoració d’un edifici que per dins amb molta rapidesa, va oblidant el passat que l’atresora com un bé local a protegir i rehabilitar. El pla per a què es puguen fer les intervencions oportunes el va detallar l’estudiosa local Estefani Barrero, i el va fer públic a l’últim cicle de conferències del C.E.L. de 2017 (Centre d’estudis locals).

Estes són les conclusions que Estefani ha elaborat, i que seria el full de ruta per a què la ciutadania de La Pobla pogués admirar l’interior de la capella, tal com el matrimoni format per Augusto Danvila i Flora Moreno van concebre allà pels principis del segle XX. L’ermita del Mas de Tous, l’ermita de l’abundancia espera pacient un futur millor. Detallem una part del disgnostic que Estefani Barrero va detallar: La metodologia que s’ha dut a terme per a la realització del present estudi, ha consistit en l’observació i estudi del context historiogràfic, analític i estilístic de les pintures murals que alberga en el seu interior. Mitjançant, la realització d’estudis previs, per dur a terme un correcte diagnòstic de l’obra, per tal de procedir a la seua correcta conservació i restauració.

137

Es tracta de 7 pintures murals, quatre murals laterals i 3 voltes, realitzades mitjançant la tècnica al sec, l’oli. El desús i descuit, ha ocasionat greus alteracions tant en la seua estructura, com en el conjunt pictòric.

El 2005, es va iniciar un procés de rehabilitació de la teulada de l’immoble i repintat de l’ornamentació.

PRINCIPALS DETERIORAMENTS • Humitats.

• Sales (Vels blanquinosos, cristal·lització, pulverulència) • Pèrdues de pel·lícula pictòrica.

ESTUDIS ANALÍTICS: -ANÀLISI DEL MORTER Reconeixement de components d’arrebossat, verificat amb reactius específics. Es tracta d’un morter de calç i guix.

-ESTUDI ESTRATIGRÀFIC Englobi amb resina de polièster. No hi ha presència de vernissos.

138

-ANÀLISI DE SALES Mitjançant reaccions químiques per descart. Presència sulfats i carbonats.

-SEGUIMENT HUMITAT I TEMPERATURA Dades preses mitjançant: Termohigròmetre USB. Es van demostrar variacions brusques de HR% i temperatura.

-PROVES DE SOLUBILITAT Dissolvents: aigua, alcohol etílic, acetona. No és soluble a l’aigua.

PROPOSTA D’INTERVENCIÓ • Neteja • Pre-consolidació • Consolidacions específiques • reintegracions matèriques • reintegracions cromàtiques • Protecció superficial

Falla Plaça de l´Hort 2018

AÏLLAMENT IMMOBLE: Rehabilitar finestres i portes.

CONTROLS: Controls periòdics.

NETEJA-FORMACIÓ: Neteges setmanals - Personal capacitat DIFUSIÓ I HORARI: Realitzar missa setmanal (tornar funcionalitat)

PROPOSTA DE CONSERVACIÓ PREVENTIVA TEMPERATURA: Aprox. 23ºC HUMITAT: Ficar des humidificador. Aprox. 30% -50% VENTILACIÓ: Sistema de ventilació adequat IL·LUMINACIÓ: Canviar halògenes per sistema d’il·luminació LED

Patrimoni Arquitectònic

Este estudi es planteja com un primer pas cap a la posada en valor de l’ermita de Mas de Tous. S’evidencia el mal estat de conservació que presenta tant l’immoble com les obres i la seua necessària intervenció urgent. Les obres presenten unes sèries de deterioraments, generats principalment per la humitat. Entre els danys de les obres destaquen: els que faltaven de pel·lícula pictòrica, les eflorescències salines i la inestabilitat de la pel·lícula pictòrica original. A causa dels danys que pateixen les pintures cal realitzar com a actuació més necessària, una pre-consolidació de la superfície; així mateix també cal establir i aplicar les adequades mesures de conservació preventiva, d’esta forma a la fi, les pintures murals poguessin estar en bon estat, per a ús i gaudi de les persones amants de l’art.

139

ESGLÉSIA SANTISSIMA TRINITAT I SANT JOSEP L

es esglésies dels pobles són, tant pel contingut com pel continent, referents arquitectònics, artístics i en alguns casos arqueològics de les respectives poblacions. En La Pobla, i ja descrites les característiques i l’abundant historia de la parròquia de Sant Jaume (segle XIII), arriba el moment de conèixer l’església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep, la coneguda com a església de “Les Ventes”.

140

Falla Plaça de l´Hort 2018

Amb tan sols 61 anys de vida és una església de construcció actual, ja que la les obres començaren l’any 1947 i finalitzaren en 1957. Però, per que una construcció sense un valor arquitectònic i històric com la seua semblant de Sant Jaume te una importància tant gran al nostre municipi?, la raó és molt simple. Este temple, més enllà de ser patrimoni històric de facte, es la historia d’un somni de tota una feligresia nombrosíssima, de l’aspiració de la gent a construir i fer amb les seues mans, a base de durs dies de treball, un futur del qual sentir-se plens d’orgull.

poblacional associat a “Les Ventes” que en l’entorn del camí València - Llíria es van alçar per a atendre a les necessitats dels viatgers que transitaven per esta via. L’associa-

El nucli primigeni de població de La Pobla va créixer a la zona sud de l’actual casc urbà, i per la seua idiosincràsia fundacional molt prompte va tenir un temple de referència en el qual donar el servici necessari als antics pobladors, majoritàriament cristians que arribaren fins al nou terme per a contrarestar la majoria musulmana dels pobles del voltants . Per altra banda, a la zona nord, i seguint l’estel del camí cap a Llíria, les antigues tendes, bodegues i cases anaren creixent fins a constituir un important nucli de població conegut com a “Les Ventes”. A “Les Ventes” i en el creuament de camins entre la que era l’antiga carretera (actual Poeta Llorente) i el carrer llarg que unia “Les Ventes” i la vila històrica del poble existia des del segle XIX una xicoteta ermita construïda, ja que principis d’aquell segle els veïns de “Les Ventes” de la Pobla alçaren una ermita a petició a l’arquebisbat de València a fi de reclamar l’erecció d’una nova vicaria al seu nucli de cases. Els motius que van portar a la construcció d’esta xicoteta ermita hem d’associar-la al creixement del nucli

Patrimoni Arqueològic

141

ció d’ermites a nuclis de vendes i paradors no és aïllat en les nostres terres, múltiples són els casos documentats en els que s’erigia una ermita per a donar servici als vianants i pobladors d’estes pedanies, que creixien aïllades de la població principal i associades a camins i vies de comunicació. Este xicotet i primitiu temple va estar baix l’advocació de la Santíssima Trinitat. Esta xicoteta capella va perdurar en el barri de “Les Ventes” fins a l’any 1947, quan va començar el seu derrocament amb el fi de construir la nova església parroquial de la Santíssima Trinitat i Sant Josep. Arribats a l’any 44 del segle passat l’estat del temple era ruïnós i la construcció estava clivellada per tot arreu. Una llastimosa situació que obligaria a suspendre el culte per tal d’evitar una catàstrofe.

Però més enllà de la calamitosa situació de l’antiga ermita la construcció de la nova i flamant església arribaria un pocs anys després per l’ímpetu, les ganes i la il·lusió del rector d’aquella època, D. Joaquin Barbera Barbera. Eixes ganes i eixa il·lusió, quasi tant ràpidament com es crema la pólvora, es conta-

142

giaren en la feligresia. No solament ell, sinó tot el poble va començar a somiar en aquells moments en tindre un temple on donar cabuda a la seua vida espiritual, poder reunir-se tots al voltant de la missa dins d’un gran espai, ample i còmode.

Tot el veïnat es va ficar mans a l’obra i el primer que feren va ser crear una junta de construcció. La primera decisió que van tenir que prendre va ser on construir el nou temple. Si era igual era molt xicoteta i si havia de ser en altre lloc ja no seria tant cèntrica. Després de consultar entre el veïnat es va decidir alçar el nou temple al mateix lloc, però ocupant tota l’illa de cases dels costats, per a poder fer una església el més gran possible.

Van començar a comprar terrenys al carrer “dels morts” i als veïns als quals li compraven la seua se li van construït unes altres noves. Amb el solar net es va buscar arquitecte i eixe va ser Juan Segura Llago. El veïnat i la feligresia de “Les Ventes” posava en la seua responsabilitat la construcció del magnífic somni comunitari que tenien. Es plantejaria una església, d’estil ne-

Falla Plaça de l´Hort 2018

l’advocació de la Santíssima Trinitat, com la desapareguda ermita, i Sant Josep. En Joaquin Barbera va morir el 4 de febrer de 1968 als 78 anys d’edat.

oclàssic i de planta gòtica tradicional valenciana, d’una sola nau amb capelles laterals, i esta va ser construïda amb arena, calç i rajoles, en imatge i semblança dels material utilitzats segles abans, i també, per que els era fàcil poder disposar d’ells.

Tota la feligresia es va sentir orgullosa del que havien aconseguit. Un orgull que encara hui en dia es nota en tots aquells que visqueren aquella època. Una època recent, soles fa poc més de 60 anys, no tant llunyana al temps, i en la qual la gent va decidir que tindre un gran temple els corresponia per historia i per la fe que professaven.

El gran dia arribaria el 27 d’octubre de 1947. Quan el rellotge marcava les cinc en punt de la vesprada es va aconseguir col·locar la primera pedra del temple en presència del l’excm. I Revm. Senyor En Marcelino Olaechea Loizaga, Arquebisbe de València, del vicari de la mateixa església En Joaquin Barbera Barbera, i l’alcalde de La Pobla Joaquin Aguilar Cervera. Apadrinaren l’acte Na Nicolasa Duarte Martinez i En Francisco Javier Guiterrez Bernal.

No va quedar ni home, ni dona, ni xiquet ni xiqueta de “Les Ventes” que no intervingués en la construcció. No va existir ni distinció de sexe ni d’edat per tal de treballar en la magna obra. Tots feren el que pogueren: transportar pedres, arena o alçar tapies.

Foren deu anys de procés constructiu per a que el 24 de març de l’any de 1957 a la quatre de la vesprada, es procedira a la benedicció solemne de la nova església per part de l’excm. I Revm. Senyor En Marcelino Olaechea Loizaga.

Una vegada beneïda l’església encara quedava molta feina per acabar. La façana principal no estava acabada i el campanar que marca les hores i celebracions no va estar finalitzat fins a meitat dels anys 60. L’església quedaria baix

Patrimoni Arqueològic

143

LA CASA GRAN S

i no sabérem que és, o no sabérem explicar que és un Museu, el més fàcil seria anar directament a un diccionari, dins de les seues pàgines trobaríem la següent definició “El Museu és una Institució permanent, sense finalitat lucrativa, al servici de la societat i del seu desenrotllament, obert al públic, que adquireix, conserva, comunica i exhibeix per a fins d’estudi, d’educació i de delit, testimonis materials de l’home i el seu entorn.”

Però, i un Museu etnològic? Doncs, sumat a tot el que anteriorment s’ha explicat, i més concretament, seria aquella institució dedicada a l’explicació dels orígens d’un poble, i per la qual cosa tindrien cabuda en ell tots els elements que incideixen en la seua formació i de la mateixa manera descriu els costums i tradicions d’este poble en el moment actual o en els moments més pròxim.

Situar-se a les portes de la Casa Gran és fer un viatge en el temps, qui diu que no es pot viatjar en el temps? Imagine que qui fa esta afirmació serà per què no ha estat mai situat al carrer Sant Antoni de La Pobla, davant de la Casa Gran. Retrocedir el calendari s’aconsegueix amb només passar dins de les portes d’esta senyorial llar, a través de la qual se’ns dona l’oportunitat d’endinsar-se en l’espai privat dels nostres avantpassats i imaginar com i de quina manera vivien i treballaven en una alqueria tradicional valenciana del segle XVIII. El seu origen va lligat al camp. La Casa Gran va ser el centre neuràlgic de l’activitat econòmica fins al segle XIX, fou durant molt temps l’únic punt productor d’oli i de vi de la ciutat, ara en el segle XXI és el centre neuràlgic de l’activitat museística, etnològica i etnogràfica del poble.

I si a tot açò se suma que el Museu etnològic de La Pobla no es troba a un edifici de nova planta, sinó que té com a seu un edifici històric, que recrea els costums de vida dels nostres avantpassats, potser tenim molta sort els habitants d’este poble.

144

Falla Plaça de l´Hort 2018

El Museu situat en l’habitatge ocupa les dos plantes en les quals es distribueixen els diferents espais domèstics i industrials reproduïts: En la planta baixa se situa les cambres dels estatgers, que cuidaven permanentment de la casa, i la tenda en la qual es venia part del vi i de l’oli que es fabricava; i al voltant d’un gran pati, es distribueixen els espais industrials: les quadres, l’almàssera d’oli i un trull.

En la planta alta, on es disposaven els dormitoris dels amos, que fins fa tres dècades encara habitaven la casa solament com a residència de descans, actualment podem trobar una sala dedicada a exposicions temporals, una sala polivalent i una reproducció fidedigna de la cuina i del dormitori dels estatgers.

Totes les peces que conformen l’interior de la casa: objectes antics, utensilis de la vida quotidiana, materials de llaurar, materials de quadra i de tracció animal, han sigut donats pels veïns de la localitat, i restaurades per a ser exposades.

La Casa Gran va ser inaugurada el 18 d’abril de 2008, com a museu etnològic de la població i declarada Col·lecció Museogràfica Permanent per la Conselleria de Cultura el 23 de febrer de 2009. En ella es pot trobar la informació per a les visites al Jaciment de la Covatella, al Mirador del Tos Pelat i al Paratge Natural La Manguilla.

Per a conéixer més i millor la important tasca de divulgació i promoció de la cultura local que des del museu està fent-se parlem amb Juan José Ruiz, arqueòleg de professió i director del Museu.

I que podria fer més especial a esta històrica i senyorial habitatge? Una llegenda! Com a costum de l’època en la qual es va construir la Casa Gran en el seu pati se situa un pou, que valdria per a donar el servei oportú a la cuina, i per això la seua ubicació, baix d’ella, però a la mateixa vegada molt a prop de l’habitació dels senyors.

Per què un pou que era útil per a les feines de la Casa Gran esta encegat? Diuen que la senyora de la casa va manar encegar-lo per què des del seu fons es sentien sorolls que la turmentaven, i que ella identificava amb fantasmes.

Patrimoni Artístic

145

ENTREVISTA A JUAN JOSÉ RUIZ (Director de la Casa Gran i arqueòleg): Podem dir que hi ha un abans i un després per al patrimoni local, amb la rehabilitació i posterior creació del museu etnològic a la casa gran?

Evidentment. La Casa Gran és un referent en l’àmbit dels costums i tradicions en la comarca de Camp de Túria. En el seu moment va tindre el suport i va confeccionar l’exposició el Museu Etnològic de la Diputació de València, el qual és una institució modèlica a escala europea. Així que clar que s’ha millorat l’estat de l’etnografia en La Pobla d’ençà que està en funcionament La Casa Gran.

Quina importància té rehabilitar un espai d’estes característiques per a La Pobla?

En primer lloc es recupera un espai històric i emblemàtic del nucli antic de La Pobla, amb la total col· laboració ciutadana i d’institucions, que sense ells seria impossible pensar en la rehabilitació de l’edifici en qüestió, albergant diferents esdeveniments de tipus cultural, tradicionals i etnogràfics.

En la «lliga dels museus», en quina categoria es troba la Casa Gran respecte a altres museus dels voltants?

La meua humil opinió és que estem parlant d’una col·lecció museogràfica de primer ordre dins de Camp de Túria, no tan sols pel seu continent (l’edifici del segle XIX, amb les habitacions i les estances de transformació agrícola (almàssera i seller), sinó per les seues peces mobles d’important valor patrimonial.

146

Quin tipus d’exposicions o actes s’organitzen des del museu durant l’any?

Bé, són molt diverses les activitats que fem durant l’any. Unes ja consolidades com les jornades d’Història Local de La Pobla, que enguany serà la primera vegada que es publiquen en format de llibre, ja que moltes vegades es feien les conferències però s’oblidaven sense fer un escrit. A més a més, s’han fet diverses exposicions gratuïtes com som «Fotoibers» o València en Blanc i Negre, les quals són propietat de la Diputació de València. També hem donat conferències sobre el món ibèric, la ceràmica grega, aprofitant que vingué una col·lecció privada.

També des del punt de vista didàctic etnogràfic hem fet un curs d’espart, per a recuperar una tradició perduda. Per últim també comentar que s’han impartit tallers didàctics per als més xicotets.

Perquè és important que els usos i costums de l’època d’esplendor d’este edifici siguen coneguts per les actuals generacions? És important sempre el fet de conèixer la història, no soles la local, sinó la global, així podem saber on anem i podrem tindre una millor capacitat per a analitzar el present. Una persona que no té coneixement del passat és com un arbre sense arrels.

Falla Plaça de l´Hort 2018

LA CASA BERNAL «Per que’m miren tos ulls blaus, si no’m vols, dolsa giqueta?.

Si’m negues del cor les claus, per que’m miren tos ulls blaus?.

Ja que’n mon amor no’t plaus deixam té l’anima quieta; per que’m miren tos ulls blaus si no’m vols, dolsa giqueta?

«Cansoneta amorosa», text original.

Teodor Llorente, any 1900

A

mb estos versos comença el poema «Cançoneta amorosa» de Teodor Llorente Olivares. Versos del segle passat que podrien ser, hui en dia, una conversa entre la Casa Bernal i La Pobla. Una història d’amor plena de sentiment i convicció, que va començar com a un idil·li permanent i que amb el pas de les dècades ha anat decaiguen.

En una de les principals vies de trànsit de la Pobla, el carrer Poeta Llorente, trobem la Casa de Bernal de mitjan segle XIX. Casa senyorial de la família Bernal, el propietari de la qual va ser D. José Maria Bernal Peris, tinent alcalde de València i cavaller cobert del rei Alfonso XIII. Va estar casat amb Maria Llorente Falcó, filla del poeta D. Teodoro Llorente, formant així un dels matrimonis més importants de l’elit intel·lectual valenciana.

Amb ells dos com a propietaris esta mansió va viure el seu màxim moment d’esplendor. El mateix Teodor Llorente va visitar i residir durant diversos estius a la Casa Bernal, per tant una part de la important obra del gran poeta de la Renaixença literària valenciana va poder ser escrita al nostre municipi A principis del segle XX, l’any 1907, Jose Mª Bernal, va encarregar la reforma del saló a l’important arquitecte Modernista Manuel Cortina, el qual dins dels interessants acabats interiors d’estil medievalista que atorgava als seus edificis, va dissenyar

Patrimoni Arqueològic

147

el saló, que incloïa un fumeral, amb les inicials de la família, de la qual es conserva el plànol original, i que li donaven a esta grandiosa llar un aire encara més senyorial.

al que aci dins va viure, tractant-se d’una barana, tota ella de fusta, d’estil clàssic. L’escala compta amb roda peusi taulells amb diferents sanefes, que podien ser del S. XVIII.

Els elements ornamentals de la seua façana, deixen l’empremta del seu caràcter classicista de principis de segle, l’encoixinat, els escuts de pedra, els estucats simulant un mur de maçoneria, les grans reixes i els portals senzills, els quals contrasten amb la porta de la c/ Colón, porta per on entraven els senyors quan venien amb el cotxe de cavalls, molt més decorada.

Tot l’edifici, va ser adquirit per l’Ajuntament de La Pobla, i esta previst un ambicio i important pla de rehabilitació, amb el qual es preveu la conservació i la realçada de l’edifici, ja que en l’actualitat no es troba encara obert al públic.

En l’actualitat la Casa de Bernal està catalogada com Bé de Rellevància Local, dins del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Terme Municipal. Compta amb una superfície aproximada de 460 m2.

L’habitatge té una tipologia de casa de poble, de burgesia acomodada, fàcilment observable pels diferents paviments, que té i la seua estructura.

La planta baixa destinada al servei i a les tasques tipiques d’estes i la planta primera per als senyors. L’entrada d’aquesta casa, és la típica entrada de poble, eixamplada, amb el paviment de cants rodats, que va realitzant diferents figures fins al pati, en la denominada “entrada de carro”.

A mitjan entrada, a l’esquerra, ens trobem amb l’escala d’accés a la planta primera, on viurien els senyors de la casa. Ja la barana denota, la classe soci-

148

La història d’amor entre «la dolça xiqueta» i la persona que la mira, està a punt de poder tornar a ser aquella història intensa, plena de vida i goig, que va ser la relació entre la Casa Bernal i La Pobla. Eixa dolsa xiqueta, que és La Pobla, vol recompensar eixe amor amb una ambiciosa rehabilitació. Una mansió del segle XIX per a la ciutadania poblana del segle XXI. Passat i futur de la mà. Els usos que tindrà s’establiran amb participació ciutadana. En estos moments es tem en un punt en el qual tenim al davant el repte de consolidar l’edifici i datar amb precisió la casa, així com l’estratificació dels murs que donaren a conéixer que la casa té una part més antiga datada de finals de segle XVIII, mentre que la majoria es va construir al segle XIX. El veïnat ja ha començat a donar les seues opinions, una primera consulta diu que es vol que l’edifici siga una biblioteca o lloc de Consulta i Lectura, al mateix moment els experts que s’ha encarregat de redactar el pla director ressaltaren la importància del patí com a espai obert i viu.

Falla Plaça de l´Hort 2018

-Quina seria l’estimació real per a poder veure acabada la rehabilitació de la casa Bernal?

Per a fer una aproximació a la Casa Bernal, parlem amb la Regidora de Cultura i Patrimoni, Beatriu Palmero.

-Quin és l’estat actual de la Casa Bernal?

La casa Bernal està en la segona fase de rehabilitació. Esta segona fase està fent-se amb fons de Diputació. Primerament es feren tasques de manteniment, sense cap subvenció i fetes per l’anterior equip de govern per tal d’intentar mantenir la casa. Nosaltres hem variat totalment la segona fase del projecte. La primera consistia en una rehabilitació urgent per què moltes parts de la casa tenien perill d’enderroc i ara esta recuperant-se de manera íntegra la façana.

Actualment, després del plan director que contractarem es va estudiar tan arquitectònicament com arqueològicament i determinarem quin és el valor patrimonial real de la casa, es va datar i registrar cadascun dels seus béns més destacats. Va ser ahí quan els arquitectes van concloure que era una casa del segle XIX amb estructures de finals del XVIII, ja que era una formació de les cases típiques valencianes modernistes. Era una casa a dos mans, que és el disseny de les cases burgeses de l’època. Va ser dissenyada per Manuel Cortina, un dels arquitectes més importants a la València modernista.

Patrimoni Arqueològic

El pla director valora econòmicament la rehabilitació. Nosaltres la dividirem en fases per a poder escometre-les totes. El cost total de la intervenció és d’un milió sis cent mil euros. Estem d’enhorabona, ja que la Conselleria de Cultura ens dóna una subvenció de dos-cents cinquanta mil euros, la qual cosa és inèdita amb la que cometrem la tercera fase i farem molta intervenció i rehabilitació. A poquet anirem esborrant fases i recuperant-la. La casa esta catalogada com a bé de rellevància, la qual cosa fa que per a qualsevol actuació s’ha de valorar i baremar per la Conselleria, ja que sense autorització de patrimoni no podem fer cap intervenció, tal com s’ha fet a la primera fase i a esta segona. Es dilata en el temps per què hem de passar pel raser de patrimoni, ja que és el garant de què tot allò que es fa en un bé de rellevància local siga adequat al que diga patrimoni.

-Quins serien els usos futurs de la casa ja rehabilitada i com es decidiran?

Seran usos socioculturals. Férem una jornada participativa per a mostrar els resultats patrimonials de la casa, per una banda, i per l’altra proposarem usos. En eixa jornada determinarem que la gent que va acudir en molt bona acollida es va demostrar que la gent estava d’acord que una de les grans necessitats d’este municipi són espais socioculturals comuns. Aleshores, la proposta es fer esapis associatius en la planta baixa, aules compartides per a les associacions, i una ampliació de la biblioteca en la planta de dalt amb un espai comú i una sala d’exposicions i un gran pati de tro-

149

bada que vertebre els usos. També pensarem a posar dos aules, per a la dansa i el teatre, per a l’escola municipal de manera, permanent.

-La gent serà la que participarà de la decisió dels usos de la casa gran. Que ha passat per a què en La Pobla es passe de perdre patrimoni, com va passar en la Casa Gran i la cisterna, i ningú diguera res a què la gent siga partícip de la recuperació?

Jo crec que ha canviat la gent. En els 70 es van fer molts delictes patrimonials, com l’enderrocament de la cisterna i la Casa Gran. No es concebia el patrimoni com un bé a protegir, que t’identificava com a poble i que era garant d’assenyalar d’on eres i que representava el teu llinatge i les arrels, i que s’havia de protegir. No soles passava a La Pobla, passava arreu del territori. Supose que el nivell cultural i els estudis que hem adquirit les generacions posteriors ens ha fet valorar veritablement els vestigis que queden. Recuperar-los forma part del nostre compromís com a governants. Ara anem a fer les cates de la cisterna medieval, ja que altres dels nostres objectius és recuperar eixe vestigi, que si és fundacional. Seria ficar la pedreta al lloc amb un element que ens identifica per què és fundacional

150

-Quines seran les actuacions futures per a difondre i promocionar el patrimoni de la Pobla per part de l’Ajuntament?

Jo crec que d’una banda el nostre el colofó és la recuperació de la casa Bernal. Les altres actuacions, que són imminents, són les actuacions que anem a fer en la pedra en sec amb els catxirulos i, d’altra banda, les cates de la cisterna, per tal de datar el vestigi que quede per a saber de quin segle és, i així poder recuperar-la.

Cert és que com actualment comptem amb un gran professional, com és l’arqueòleg Juanjo Ruiz, cadascuna de les actuacions es fan amb molt de criteri. Ara, acabem de rebre, altra subvenció de Diputació, amb la qual anem a recuperar dos lapides que estaven apartades al pati de la Casa Gran. Ha resultat que després de datar-les són fundacionals i que estaven, anteriorment, en el cementeri que estava al costat de l’església i que pertanyen a dos individus de La Pobla fundacional. Anem a restaurar les dos esteles discoïdals, que és el nom que reben arqueològicament. Després les explicarem i les mostrarem, i farem visites arqueològiques als llocs emblemàtics que tenim.

També tenim jornades d’història, publicacions. Tenim un fum d’activitat patrimonial, per que a el nostre objectiu és promocionar i donar a conéixer el patrimoni que tenim i que estava en segon plànol. Tenim molta feina al davant.

Falla Plaça de l´Hort 2018

RETAULE DE SANT JAUME PELEGRÍ Feliç aquell que suporta la temptació, perquè una vegada n’haurà triomfat, rebrà la corona de vida que el Senyor ha promès a aquells que l’estimen EPISTOLA DE SANT JAUME 1,12

A

vegades les coses més quotidianes poden arribar a ser les més extraordinàries del món. El fet d’estar familiaritzat amb un objecte ens fa, de manera inconscient, reduir-lo a un simple acompanyament més de la nostra rutina diària. Eixa rutina, eixa familiaritat amb les coses que formen part de la vida ens impedeix vore amb claredat que algunes coses són autèntics tresors. Això es el que des de temps immemorials ha passat a l’església de Sant Jaume, el temple religiós més antic de la La Pobla, el retaule del Sant Jaume peregrí que allí, a dia de hui, llueix amb tot el esplendor que mereix.

Patrimoni Artístic

151

En la Sagristia ens trobem la taula de Sant Jaume, de l’església parroquial de Santiago Apòstol, que pertany amb seguretat a un retaule desaparegut per a l’altar major. Esta obra que s’atribueix a Joan Reixac per les seues característiques és una dels retaules més notables i característics de l’estil pictòric de l’artista. Realitzada cap al 1450-60, esta obra (191 x 148 cm) probablement va constituir la taula central d’un retaule dedicat al sant apòstol. Una obra d’art extraordinària, realitzada de la mateixa ma de l’artista que va pintar “Santa Ursula i les onze mil verges” del monestir de Santa Maria de Poblet, els retaules de la cartoixa de Porta Coeli, que es poden admirar al Museu de belles Arts de València , juntament a altres importants obres, que entre altres llocs, estan exposades al Museu Norton Simon de Pasadena a E.E.U.U. i el Museu Nacional de Belles Arts de Xile.

Sant Jaume està representat com a pelegrí, amb el bordó, del que penja un xicotet sac de pell amb petxina de pelegrí, el barret d’ala ampla amb la petxina de pelegrí en el seu front, senyal del seu pelegrinar fins a terres gallegues, i les sandàlies. Vist llarga túnica que deixa al descobert els seus peus, sobre esta una pellissa de pell de camell i un sarró amb la típica petxina de pelegrí, i finalment un ampli mant de vellut verd i or, que presenta una decoració floral , composta per una pinya central rodejada de palmetes amb cinc tiges o ramells florals com a acabament, tot ell ribetejat per un galó daurat ricament decorat de perles i pedres preciosos, que es tanca al pit amb un passador pectoral igualment decorat amb perles i una gran gemma roja al•lusiva al seu martiri.

152

El deteriorament que l’obra havia patit va fer que es tingues que intervenir per a la seua rehabilitació, una rehabilitació que va ser iniciada amb el propòsit de presentar-la com a primícia en la mostra de l’edat d’Or de l’Art Valencià, que es va realitzar al Museu Sant Pius V de València l’any 2009, i que va permetre posar en valor una de les pintures més notables i característiques de Joan Reixac, que correspon al període de 1450-60, és a dir, el de major esplendor del pintor que va mantenir obert a València un obrador molt actiu durant la segona meitat del segle XV. Tot el procés d’anàlisi i estudis per a profunditzar en l’obra, i les intervencions per a que la rehabilitació fora satisfactòria, van ser coordinats i realitzats per l’IVACOR, el Institut valencià de conservació i restauració de bens Culturals.

L’estat de conservació de la taula era dolent per l’envelliment natural dels materials i les distintes intervencions que al llarg de la història havia patit. El suport presentava una important separació de les taules, un important atac biològic que propiciava un debilitament de la fusta i xicotetes fissures coincidents amb el reixat de la fusta. L’estrat pictòric presentava tota una sèrie d’anomalies, sent les més destacades: les neteges abrasives, la falta de material, les alteracions químiques del color i la falta d’adherència de la capa pictòrica al suport, amb el consegüent risc de pèrdua de pintura.

Tot açò no sols va deteriorar significativament l’estructura física de l’obra, sinó també el seu aspecte estètic, que va perdre tot el seu aspecte original.

Es van realitzar exhaustius estudis fotogràfics amb llum natural i ultravioleta; un important estudi radio-

Falla Plaça de l´Hort 2018

gràfic per a conèixer en profunditat la construcció de la taula i els seus component metàl•lics; un anàlisi del l’estructura que suporta l’obra i anàlisis químics i físics dels estrats pictòrics. L’estudi dels pigments i la tècnica d’execució empleats per l’autor es va realitzar a partir de micro mostres preses de parts molt especifiques de la pintura.

Una vegada es disposava de tots els resultats dels estudis de laboratori mencionats es va intervenir a l’obra. En primer lloc, es va actuar en el suport netejant i consolidant l’estructura. Tant la pintura com els fons daurats van ser consolidats puntualment, després de la qual cosa es va procedir a la neteja de la superfície pictòrica en distintes fases que van ser des de la remoció de vernissos amb dissolvents químics fins a la retirada sistemàtica de residus sòlids adherits a la pintura. Després d’igualar el nivell a l’estrat pictòric es va realitzar una reintegració cromàtica. Per a finalitzar es van aplicar dos capes de vernís a fi de saturar cromàticament la pintura i protegir-la d’agents externs que podrien deteriorar-la. Finalment es va fer una intervenció sobre les zones daurades de la taula , ja que estes zones també tenien una conservació molt deficient, a causa de clavills, restes de vernís i brutícia.

A dia de hui el Sant Jaume pelegrí llueix amb tot l’esplendor possible, de la mateixa manera que ho pogueren observar els fidels que resaven davant del retaule desaparegut per a l’altar major ja fa segles. Un Sant Jaume amb la mirada fixa, atenta i serena. El temps ens dirà si eixa mirada presidirà l’església de Sant Jaume, altra vegada, des de l’altar major, per a donar testimoni des d’eixa privilegiada posició del transcorre de la vida de La Pobla, de les nostres costums, de les nostres festes i la nostra veneració cap al sant titular d’una església plena de patrimonis i obres d’art que ens distingeixen com a poble.

Patrimoni Artístic

Per tant, si algun de vostés té deficiència quant a saviesa, que seguisca demanant-li a Déu, perquè ell dóna generosament a tots, i sense tirar en cara; i li serà donada.

EPISTOLA DE SANT JAUME, CAPITOL I: 5-8

153

ELS CATXIRULOS E

n el municipi de La Pobla de Vallbona podem gaudir d’uns vestigis immobles etnològics de primer ordre, estem parlant dels Catxirulos, els quals són estructures a manera de refugi, relacionades amb els camps de cultiu de secà, que servien per protegir als agricultors de les inclemències del temps o fins i tot per guardar els animals del camp i les eines de treball.

No obstant això el que els confereix una singularitat específica és que estan construïts amb la tècnica tradicional de la pedra en sec, la qual cosa els emplaça en el grau de catalogació patrimonial de Bé de Rellevància Local, fet que es va fer patent a partir de l’ORDRE 73/2016, de 18 de novembre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es declara bé de rellevància local immaterial la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec a la Comunitat Valenciana.

Aquest tipus de construccions en sec es desenvolupen en el Mediterrani, en diferents èpoques des de l’edat del Bronze amb la cultura micènica en el Mediterrani oriental, la cultura nuràgica en el Mediterrani central o la talaiòtica a les illes Balears fins a gairebé els nostres dies. Al llarg de la història, no només es construeixen refugis, sinó també ribassos, monuments funeraris i fins a llocs d’hàbitat.

Centrant-nos en els Catxirulos, per al cas de la nostra terra, trobem zones on es donen amb major assiduïtat (Camp de Túria i Maestrat). A més curiosament per a un mateix tipus d’estructura s’aprecia com canvia el nom que se li assigna. Així per al cas dels Serrans els anomenen “casetes”, per al cas d’Énguera se’ls diu “Cucos”

154

Falla Plaça de l´Hort 2018

i “Catxirulos” per la zona del Maestrat. Sabem que existeixen també a Aragó, Castella-la Manxa i Murcia.

El cas concret de La Pobla de Vallbona es caracteritza per tenir fins a dotze catxirulos, els quals se situen sobretot en la part nord del terme municipal, entre els quals es poden distingir diverses tipologies En comú tenen que mai s’orienten al nord, ja que la seua funció entre altres és protegir-se dels vents freds.

Centrant-nos en els seus elements destaquen alguns pels seus pessebres, penjadors de fusta en les parets, llars amb xemeneia i gravats.

En un futur immediat es pretén difondre, posar en valor i fer una ruta per potenciar i poder gaudir d’aquest ric patrimoni etnològic, conjuntament amb els aljubs i altres béns patrimonials de La Pobla de Vallbona que situen el nostre municipi com a referent de difusió de la pedra en sec.

Excepte excepcions no són de grans dimensions doncs s’adequen al seu ús.

El lloc triat per construir-los són llocs plans o amb lleugera pendent i prop del camí. Tots excepte un són de propietat privada .Pel que fa a la seua cronologia es desenvolupen entre els segles XVIII i XIX. Quant a les plantes comptem amb sis de planta circular, cinc amb planta rectangular i un de planta ovalada. La majoria d’ells són d’una sola sala o estada excepte el de Racons III. Pel que fa a la cúpula sempre és d’aproximació de filades, per l’exterior solia estar recobert de terra. Alguns interiors tenen cert revestiment de calç en les parets o prop als accessos.

Patrimoni Popular

155

E

n la part nord-est del nostre municipi ens trobem una zona boscosa protegida com a massa forestals d’unes 10,8 ha que va ser declarada en 2011 per la Generalitat Valenciana com a Paratge Natural Municipal (PNM).

156

Falla Plaça de l´Hort 2018

Aquesta figura s’atorga a les zones compreses per un o diversos termes municipals que presenten especials valors naturals d’interès local que requereixen protecció, conservació i millora i siguen declarades com a tals per les entitats locals. Per tant, en estes zones s’exclou la utilització urbanística dels terres (incloent-hi zones verdes) i serà l’entitat local juntament amb la Conselleria qui regularà les relacions de cooperació, accions o activitats que es realitzen en la zona. D’aquesta forma esta figura permet, per tant, habilitar mecanismes d’ordenació i de gestió per a valors significatius del patrimoni natural de la Pobla, a fi de preservar-los per a les generacions futures i de realçar-los com a recurs mediambiental. En un context més jurídic, aquest mecanisme marca unes normes d’ús, directrius de gestió i programes d’actuació concrets dirigits tots a la conservació, l’aprofitament forestal sostenible i l’ús públic ordenat dels esmentats valors.

Gràcies a què el nostre municipi va començar els tràmits administratius al llarg del 2010, actualment el PNM forma part d’una gran diversitat de municipis que presenten aquesta figura en els seus territoris al llarg de la Comunitat Valenciana. Aquesta Xarxa de PNM conforma una gran quantitat de terreny protegit en el llevant de la pe-

Patrimoni Natural

nínsula Ibèrica i complementa altres figures de protecció més conegudes en els nostres paisatges com són els Parcs Naturals, prou abundants en el nostre territori. A més, des de la Generalitat i la Diputació de València es crearen una sèrie d’ajudes per al finançament d’estos espais que juntament amb el pressupost de la mateixa entitat o entitats locals competents conformen una gran quantitat econòmica destinada a la conservació i millora d’una zona del terme municipal amb una gran importància i interès social i mediambiental.

Pel que fa al PNM de la Manguilla en concret, està situat a 7 km del nucli urbà i afronta amb els límits de Bétera i Serra. Aquesta àrea amb grans valors ecològics i botànics està influenciada per la Serra Calderona, un dels últims contraforts del sistema Ibèric. A més en la zona trobem tubs d’algues del Miocè que provenen de la precipitació de carbonat dissolt en aigües lacustreas, ja que la zona estava antigament submergida per les aigües d’un llac, segurament alimentat per l’escorrentia superficial provinent del nord.

En l’àmbit ecològic cal descriure la zona com una típica estampa d’un clima d’ombroclima àrid amb presència de xicotets boscos de coníferes i llits extensos d’arbusti-

157

ves. Moltes de les espècies presents en aquest ecosistema característic del mediterrani presenten diferents estratègies i adaptacions per a evitar la dessecació produïda per les altes temperatura i les pluges intenses que són temporals en alguns moments de la tardor i l’hivern. Per tant, és un sistema amb poques aportacions d’aigua de forma natural, una alta temperatura en els mesos d’estius i un paisatge on predominen coníferes d’una edat primerenca que no arriben a una mida superior als 7 m. Estes masses estan conformades principalment per pi blanc (Pinus halepensis), un sotabosc on destaquen les espècies com el coscoll (Quercus cocifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). No obstant això, hi ha una gran diversitat botànica que ja presentarem en els pròxims apartats.

Un altre aspecte essencial en aquests ecosistemes és la fauna. El grup més representat en la zona són els rèptils a causa de les condicions orogràfiques i climàtiques del terreny. Del grup dels sauris trobem representants com ara el dragó comú (Tarentola mauritanica), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus) i el fardatxo (Lacerta lepida). En el cas dels ofidis trobem una espècie comú en camps de cultiu, la colobra bastarda (Malpolon monspessulanus). L’altre grup molt representat en la zona són les aus amb la presència de cogullades (Galerida cristata), el còlit ros (Oenanthe hispani158

ca), la perdiu (Alectoris rossa) o el cotoliu (Lullula arborea). Altres espècies d’aus que provenen d’àrees més antròpiques del terme i es poden vore en aquesta zona són l’òbila (Tyto alba), mussol comú (Athene noctua), el verderol (Carduelis chloris), la cadernera (Carduelis carduelis) i el totestiu (Parus major).

Altre grup a considerar dins d’aquest ecosistema és el més proper a l’ésser humà a escala filogenètica i que presenta en aquesta una xicoteta quantitat de carnívors i herbívors, ens referim als mamífers. En el PNM de la Manguilla ens podem trobar la rabosa (Vulpes vulpes), el conill (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus capensis), i un molt particular que ha sigut observat per molts anys que és la geneta (Genetta genetta), espècie en perill d’extinció i que fa dècades no tenim cap observació en la zona.

Pel que fa al patrimoni natural aquest està lligat a l’efecte que té l’home sobre ell. Una clara empremta de la seua presència en l’entorn és la presència d’un patrimoni rural característic de zones agràries com la Pobla, com ara són els murs de pedra seca que trobem a l’entrada i que limitaven antigament els bancals de cultiu de secà. A més, proper al paratge ens trobem un catxerulo que antigament servia per a protegir els agricultors i ramaders de les inclemències del temps, com també per a guardar eines i arreus de treball.

Falla Plaça de l´Hort 2018

Si ens fixem en el mapa de la localitat, observarem una gran quantitat d’urbanitzacions i cases disseminades al llarg de tot el territori que han sigut construïdes, la majoria, en les últimes dos dècades. En conjunt configuren un paisatge amb una distribució urbana aleatòria, sense cap mena de patró ni control produint un problema per a la connectivitat d’ecosistemes i la dispersió de moltes espècies. Sense parlar, és clar, de la pèrdua de diversitat per la destrucció d’hàbitats i ecosistemes únics que teníem en el municipi en el passat, com per exemple, la llacuna situada en la partida de la Foia.

Llavors, com potser, que després de tanta urbanització i explotació agrícola en gran part del nostre municipi, encara quede un romanent d’aquesta magnitud i importància en el nostre terme municipal? La geologia té la resposta.

Si observem els sols de les zones del sud, s’adonarem que la majoria de zones cultivades estan formades per argiles i calcàries arenoses amb una gran quantitat de terra sense presencia de pedres. No obstant això, en les zones no construïdes, i també en el cas de la Manguilla, la pedra calcarea apareix repetidament en la superfície afavorint l’erosió d’aquesta i la neteja i poca compactació de la terra superficial. D’aquesta forma es construeix un paisatge característic d’un sol molt pedregós que podem observar intensament en algunes parts de la zona sud del paratge.

Aquestes característiques també tenen un efecte sobre els ecosistemes, i per tant, configuren el paisatge de forma singular. Com hem comentat abans, els pins no presenten una gran mida i la zona arbustiva està en tot el paratge com un mantell, i açò en gran part és degut per la falta de substrat cap on deixar créixer les arrels i una falta de material que puga ajudar a sostindre i acumular l’aigua. Si alguna vegada observem algun pi caigut en este paratge segurament serà per la pèrdua d’estabilitat al créixer o per algun fort vent que la bolcat a causa de la poca grandària i profunditat a la qual pot portar les seues arrels.

Patrimoni Natural

Per tant, la presència d’aquesta geologia i la difícil accessibilitat viaria en aquesta zona hi ha ajuda a la seua preservació i no ha sigut atreta per les inmobiliaries ni pel sector agrari per a la seua conversió. Ara ens toca a nosaltres ser participes d’aquest paratge ajudant i col·laborant en la seua protecció i conservació. Actualment, en l’Ajuntament s’han creat diferents vies per aquest fi, com són ara el Consell de Participació del Paratge Municipal de la Manguilla i el Pla de Gestió i Conservació de la Manguilla. Pel que fa al consell és una eina clau per a gestionar de forma apropiada tot el que ocorre en la Manguilla, ja que està configurat per edils de l’Ajuntament, tècnics de Conselleria i ciutadans del Consell de Mediambient i Planificació territorial.

Per altra banda, el Pla de Gestió i Conservació de la Manguilla, aprovat per estos consells comporta una sèrie d’eines, accions i activitats per a millorar la gestió d’aquesta zona i millorar la seua conservació fent participes a la ciutadania mostrant-los un racó únic del nostre entorn.

Este és un enclavament únic amb una gran potencial per a la relació de les activitats d’esplai i d’educació ambiental.

D’una banda, la zona recreativa amb un berenador amb taules i cadires que actualment ha estat millorat, un sender local circular (SL-CV 111) i un accés amb cotxe adaptat per a no tindre efectes negatius amb l’entorn.

Després d’aquestes paraules que simplement han intentat descriure breument un enclavament únic del nostre poble, eres tu a qui et toca descobrir-lo, com un tresor ocult en el cor del patrimoni natural de la Pobla.

159

PINTURES GOTIQUES ESGLÉSIA SANT JAUME M

olts segles sense veure la llum, sense ser admirades amb l’esplendor que van tenir quan els antics habitants del nostre poble les tenien com a decoració de l’altar de la església de Sant Jaume. Una troballa històrica que canviava la manera d’entendre la més antiga de les parròquies de La Pobla. Com ja s’ha descrit abans, en fulls anteriors, la coneguda com església de Sant Jaume és el resultat de diverses intervencions realitzades a diferents èpoques, en les quals es procedia a intervenir o ampliar l’edifici depenent de l’estil dominant del moment, va haver un moment en el qual l’altar canviava d’ubicació i l’altar original passava a ser la porta d’accés. Les pintures van ser tapades i durant segles oblidades, tal com va passar amb els majestuosos àngels musics de la catedral de València.

Al voltant de l’any 1993 van ser descobertes unes peces d’estil gotico-romanico. Daten possiblement de finals del segle XIV i principis XV. Grup de pintures conformades pel naixement, l’adoració dels reis mags, la mare de Déu

160

de l’anunciació, Sant Gil, Sant Senén i Sant Abdó. Especialment curioses son les imatges d’estos personatges, sant hui que en l’antiguitat tenien molta devoció entre la gent, ells dos també eren coneguts com a sants de la pedra. Les

Falla Plaça de l´Hort 2018

pintures van ser realitzades en els primers anys del segle XV amb una especial sensibilitat per a evocar les figures dels patrons protectors de les collites dels agricultors de l’època, molt habituals en els municipis valencians.

Els sants Abdon i Senen (? - c. 254) són reconeguts sants per l’Església catòlica i l’anglicana i la festivitat del qual és el 30 de julio. En diversos calendaris i martirologis antics apareixen com Abdon, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen. En algunes localitats se celebra el 20 de març o el primer diumenge de maig. No se sap res sobre estos sants excepte els seus noms, que van ser màrtirs i que van ser soterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en el bord de la Via Portuensis. A causa d’esta falta de coneixement sobre ells i la falta de proves de la seua existència real, ja no estan inclosos en el santoral catòlic, encara que es permet el culte en els llocs on és tradicional. El pas dels segles ha fet desaparèixer la devoció cap a estos dos sants, inclús arribant al desconeixement absolut per part de la població fins al moment de l’aparició de les pintures. Moment al qual es va tornar a reactivar l’interes per ells, encara que només fora per a entendre les pintures per part de les noves generacions de La Pobla. La resta de pintures són imatges de sobra conegudes per la gent religiosa i pels no religiosos Les pintures murals de l’església daten de finals del segle XIV o principis del segle XV i actualment estan molt deteriorades a causa de la humitat. Es tracta d’un tresor pictòric que durant segles ha estat amagat i que, segons els tècnics, necessiten una actuació urgent perquè si no els danys poden ser irreversibles. Fa uns anys es va fer una intervenció d’urgència per a salvar les pintures. Una vegada aparegué esta obra d’art es van deixar a exposició publica amb una tímida rehabilitació. Posteriorment es va intervenir per a poder aïllar-les del principal enemics que a hui en dia tenen, la humitat. I després d’esta intervenció

Patrimoni Artístic

d’urgència per a frenar la humitat està previst realitzar un segon projecte més exhaustiu per a dur a terme la restauració de les pintures La Conselleria de Cultura haurà d’avalar els projectes des del punt de vista tècnic i vetllar perquè es complisquen tots els requisits tècnics i administratius en un Bé de Rellevància Local com són estes obres pictòriques de l’església de Santiago Apòstol.

La humitat i abandó dels últims anys han provocat un deteriorament progressiu sobre les pintures i una accelerada visió distorsionada del seu origen artístic, afiliades al gòtic lineal de l’època molt paregut a les pintures trobades també en l’església de la Sang de Llíria. En el cas del temple de la Pobla, la seua construcció es remunta a mitjan segle XIV mentres que les pintures, segons els estudis, van ser realitzades anys més tard.

Si el destí ha volgut que diferents segles més tard estes pintures tornen a veure la llum, la nostra obligació com a ciutadania moderna i madura és exigir a les nostres administracions que treballen amb la màxima celeritat i professionalitat per tal de recuperar-les. Un correcte manteniment i una adequada exposició i divulgació faran créixer el interès per La Pobla, ja que este tresor pictòric ha de cuidar-se i protegir-se per a garantir als poblans i poblanes de hui, i de dema, poder tenir en les millors condicions possibles el diari de Bitacora de la nostra historia com a poble.

161

ESTEPA DE CARTAGENA “Ésser fidel a la sang de la terra que t’ha vist nàixer i estimar totes les seues antigues cultures com igualment genuïnes i enriquidores. Ésser fidel a la saba de la terra que t’ha vist créixer i estimar la seua mar i les seues muntanyes, els seus boscos i rius, capcers i avencs, valls i planes, com formant part del mateix cos i de la mateixa ànima. Ésser només el batec d’aqueixa saba.”

- JOAN PELLICER -

A

l parlar de patrimoni, normalment és centrem en aquelles edificacions i objectes que hi ha als nostres carrers recordant-nos la història dels nostres avantpassats. No obstant això, poc pensem en el patrimoni natural que ens envolta. En concret, en la Pobla de Vallbona, podem descobrir una gran diversitat botànica. A diferència d’aquest patrimoni històric, el patrimoni florístic ens parla no sols de l’actualitat sinó que també de fa segles i fins i tot milions d’anys abans que qualsevol ésser humà estigués en aquests terrenys.

162

Falla Plaça de l´Hort 2018

A més, la relació de la societat amb aquesta diversitat ha sigut molt estreta. Tots coneguem diferents remeis casolans o receptes on s’utilitzen diferents herbes per a fer cataplasmes, condimentar el dinar o fer algun tipus d’oli o xarop. Llavors, aquesta biodiversitat també atresora part de la nostra historia i ha ajudat a la configuració de la societat i els seus costums. Aquest estudi de les plantes, l’etnobotànica, no sols ha servit per a la millora de la sanitat pública sinó també a la conservació d’aquesta diversitat biològica. En altres paraules, al llarg de molts segles gràcies a esta relació es va establir un desenvolupament sostenible per la necessitat de què perduraren eternament estos recursos naturals tan necessaris per a la vida quotidiana.

Com ja hem comentat abans dins de les plantes mediterrànies que trobem en el paisatge de la Pobla cal destacar un grapat d’espècies que configuren gran part dels ecosistemes. Aquest patró d’espècies que es va repetint en diferents punts de la geografia s’anomena comunitat, i d’estes en tenim algunes a destacar dins del nostre municipi. La gran majoris es poden observar en la zona oest i la zona nord del terme municipal. Destaquen les comunitats de Lentiscal acidòfil valencia-tarraconense amb coscolles, Romerals termo-mesomediterranis valencia-castellonencs, gespes carsifòlies rupestres calcaris de Sedum sediforme, pastizals anuals basòfils iberiollevantis, lastonars termòfils valencia-murcians, pastizals iberollevantins de Hyparrhenia i cesquerals.

Patrimoni Natural

En concret, dins d’aquesta biodiversitat florística, cal destacar la presència d’una espècie única. El seu nom científic és Cistus heterophyllus carthaginensis (Pau) M.B. Crespo et Mateo. Això no obstant, rep molts altres noms com estepa de Cartagena en valencià, Jara de Cartagena en castellà i Cartagena rockrose en anglés Però per què és única? Aquesta espècie és l’únic exemplar natural i pur que existeix en tot el mon. Podem trobar altres espècies del mateix gènere que presenten flors d’una forma i color similar però són C.albidus, jares blanques que solen estar present en xicotetes zones boscoses i barrancs. La diferència principal entre els dos espècies és la coloració de la flor, sent més violada i amb el centre de color groc en el cas de l’estepa de Cartagena. A més, aquesta planta té unes fulles coriàcies i com a molt, mesura 20-30 cm d’altura, mentre que la jara blanca pot arribar a superar el metre d’altura fàcilment i les seues fulles tenen un verd clar i son peludes, d’ahi el nom de jara blanca.

Llavors, aquest tresor únic necessita d’una conservació única i molt fora per a la seua supervivència. Però, des de fa uns anys, els investigadors i tècnics van tindre un gran problema al respecte. Aquest únic exemplar necessita d’un altre peu per a poder reproduir-se, ja que no es pot fer autofecundació com ocorre amb altres plantes. Per tant, ha sigut impossible durant dècades la seua reproducció sexual. Sí que s’intentà durant aquest temps la reproducció vegetativa, però es produïen xicotets clons que

163

simplement duraven uns pocs anys i normalment a l’any ja es trobaven en un mal estat d’envelliment avançat.

Però, encara no s’ha respost la pregunta del tot: per què és única? És clar que el nom Jara de Cartagena fa referència al nom de la ciutat murciana, on dins de la seua serra fa moltes dècades hi havien poblacions d’aquesta planta. Això no obstant, a causa de la pressió antròpica, la hibridació amb la jara blanca i els grans incendis que s’han produït en la zona, estes poblacions s’extingiren a mitjan segle XIX. Sent unes xicotetes poblacions les que perduren en el terreny però que estan fortament hibridades amb la jara blanca i per tant, no són esta espècie, sinó una barreja de les dos amb característiques més semblants a la jara blanca que a la de Cartagena. Llavors, a diferència de Cartagena, l’exemplar que tenim a la Pobla de Vallbona presenta un genoma pur amb les característiques pròpies de l’espècie.

I no hi ha més exemplars en l’entorn que no hem descobert? Durant molts anys botànics d’arreu del mon s’han desplaçat a la nostra localitat en la recerca i captura d’esta espècie i no han descobert res. Estem parlant de personatges il•lustres com Cavanilles, Léon Dufour i Pau. Però no va ser fins que en una passejada esperant que la seua germana acabés de fer la paella, el botànic Crespo, va localitzar l’exemplar que tenim en la Pobla de Vallbona. Va

164

ser tan gran la satisfacció de la troballa que va investigar, publicar i seguir la conservació de la Jara de Cartagena fins el dia de hui.

En l’actualitat, s’estan realitzant diferents projectes i actuacions per a la conservació i divulgació de l’importància d’aquesta espècie que està en el nostre municipi. En concret, el 27 de gener de 2015 es publicà al DOGV l’ordre 1/2015 del 8 de gener de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi ambient, en la que s’aprova el pla de recuperació de l’espècie de flora en extinció C. heterophyllus carthaginensis. L’objecte d’aquesta ordre era la realització d’actuacions per a aconseguir obtenir valors poblacionals que justifiquen el pas de les plantes de la categoria en perill d’extinció a la categoria vulnerable. Per a poder obtenir-ho, es pretén establir un mínim de 6 poblacions, on la suma total d’individus siga de 250 adults en un cens durant 5 anys.

Dins d’este pla de recuperació s’exposen diferents mesures per a la restauració i conservació d’hàbitats, de comptabilització de recursos naturals i de protecció dels taxons. En este punt es crea un hort i un lloc per a conservar llavors d’aquesta planta, així com la creació de protocols per a la dispersió d’aquest exemplar i l’eliminació d’altres espècies que puguen produir efectes negatius sobre l’espècie.

Falla Plaça de l´Hort 2018

“ Encara que es parle en termes de conquesta. Encara que no hem madura el suficient com per a mirar-nos com una part ínfima d’un univers increiblement vast. L’actitud de l’esser humà cap a la natura és de fonamental importància, simplement perquè hem adquirit el poder funest d’alterar i destruir la natura. Però l’esser humà es part de la natura i la seua guerra conta ell és, inevitablement, una guerra contra ell mateix” - RACHEL CARSON A més, també hi ha una part per al desenvolupament de programes d’investigació, educatius i de participació.

Dins d’aquest marc, en els darrers anys s’han realitzat diferents conferències i xarrades respecte de l’estepa de Cartagena, algunes en el nostre municipi. Per altra banda, per a la difusió, formació i conscienciació pública sobre este pla de recuperació s’han desenvolupat diverses actuacions en la Pobla. Si ens desplacem al camp de futbol Salvador Martí, ubicat en la ciutat esportiva, podem observar una zona on hi ha un jardí mediterrani confeccionat amb diferents plantes que es troben en perill d’extinció en la Comunitat Valenciana on hi ha exemplars de la Jara de Cartagena. Aquest xicotet món botànic únic i amb un alt valor ecològic està obert i és visitable per a tota aquella persona que vullga apropar-se al lloc. Per altra banda, en el Paratge Natural de la Manguilla es realitzaran una sèrie de plantacions de la Jara de Cartagena on participaran el veïns de la localitat per a poder posar el seu gra d’arena en la conservació dels nostres ecosistemes i la recuperació d’espècies que estan en perill d’extinció com el cas de la Jara de Cartagena.

Encara que aquests plans de recuperació tenen una duració indefinida com marca l’ordre, cal remarcar que som nosaltres, els ciutadans, els que estem obligats a conservar i protegir a esta planta per a que estiga en vigència. I és que després de l’ajuda que s’està desenvolupant en les diferents administracions que hi intervenen actualment, cal que la ciutadania participe activament en la divulgació i conservació dels seus ecosistemes en general, i les espècies que ens fan únics en particular.

Com dia Rachel Carson, autora del ‘espectacular llibre “La primavera silenciosa”, l’ésser humà forma part d’esta natura que està destruint, i per tant, ha de canviar en la seua visió i estil de vida per a millorar la seua relació amb la natura i d’esta manera poder sobreviure a ell mateix

Per altra banda, s’estan desenvolupant diferents ferraments i projectes per a la participació i divulgació de la importància d’esta espècie i el que simbolitza respecte a la conservació dels ecosistemes, en diferents centres divulgatius i diferents rangs d’edats, així com en el desenvolupament d’un voluntariat ambiental per a millorar en conjunt l’educació ambiental i conscienciació ciutadana en la conservació d’estes espècies.

Patrimoni Natural

165

MIRADOR DEL TOS PELAT A

l parlar de l’orografia i el terreny que envolta la Pobla cal conèixer primer de tot quins són els seus punts més elevats. Des d’estes singularitats de la nostra geografia podrem vore tot l’entorn i el paisatge que es distribueix de forma heterogènia al nostre terme, i com no, podrem trobar resposta a moltes preguntes que ens han aparegut al llarg del paràgraf on hem intentat entendre l’evolució i factors que afecten els nostres ecosistemes.

El Tos Pelat és una xicoteta muntanya de 225 m d’altitud situada en la partida que rep el mateix nom. Rodejat actualment de 2 urbanitzacions, la Casablanca i el Pouet, ens trobem una elevació del terreny pobra en arbres, sent els poc als quals trobem coníferes de pi blanc (P.halepensis). La resta del paisatge està conformat per un nivell arbustiu poc desenvolupat on destaquen les coscoslles (Q. coccifera), argilagues (Ulex parviflorus) i romer (Rosmarinus officinalis). Si ens fixem en estes tres espècies, trobarem diferents adaptacions a ambients secs que tenen poca aprotació d’aigua, com ara les fulles del romer envoltades i plenes de micro-pels en l’anvers per a retenir la humitat de la matinada, o les fulles convertides en espines llargues en el cas de les argilagues.

Llavors, si ens fixem en els seus ecosistemes i les dades del AEMET (Agencia Española de Meteorologia) podem descriure un clima sec amb poques pluges al llarg de l’any, el que conformarà un ecosistema molt més sec i desproveït de grans arbres, diferentment d’altres zones del nord del terme municipal com el paratge natural municipal de La Manguilla.

166

Falla Plaça de l´Hort 2018

No obstant la descripció d’abans, hi ha una cosa que fa aquest lloc un punt únic en la nostra geografia. Les vistes. Des d’aquesta altitud podem contemplar al nord la gran Serra Calderona que travessa des de les comarques d’interior, fins a vista de mar els termes que limiten al nord amb el nostre, com són, Lliria, Olocau, Serra i Betera. Si fem una vista cap a l’oest, podrem observar un paisatge similar però més llunyà. Estem parlant de les muntanyes de les comarques dels Serrans, sent els únics punts que trobem de camí entre elles i nosaltres, els punts més sagrats de les localitats de Lliria i Benaguacil, és a dir, Sant Miquel i la Montialeta respectivament.

Si girem en aquest moment el cap 180º, ens toparem en l’horitzó una xicoteta línia blanca, el mar. I és que en esta direcció es troba la Mediterrània. Cap al sud podem observar la llarga vall que conforma el nostre municipi i podem fàcilment observar i entendre el pendent i tendència de l’aigua cap a esta zona. Al fons es poden observar les monstruoses muntanyes de les Rodanes amb els seus tres majestuosos cims.

Entre el C/Verge de la Lloma i el C/Alegria de la urbanització el Pouet trobarem les indicacions que ens marcaran l’inici del sender SL-CV 125 que ens conduirà al cim del Tos Pelat. En aquesta xicoteta travessia podem trobar algunes restes de fòssil del Miocè i el Quaternari on estaran representades una xicoteta part de la fauna marina que hi existia fa milions d’anys. I és que este punt, en aquella època estava submergit per l’aigua i gràcies als processos geomorfològics que han conformat el nostre paisatge tenim aquest cim dins el nostre terme municipal.

Patrimoni Natural

Dalt del tot podem trobar-nos una xicoteta zona educativa on s’han volgut explotar diferents recursos de l’entorn per a l’educació ambiental. Primer de tot, podem observar a la part esquerra una taula informativa i a la dreta una altra. En una ens explicarà i descriurà com són els ecosistemes del nostre terme i quines són les principals espècies que els componen. En l’altra, en canvi, ens farà una descripció detallada del paisatge marcant els cims i disrupcions geològiques més característiques del terreny.

Al mig d’aquesta esplanada hi ha un cercle que rodeja una zona central quadrada. El cercle ens marca els diferents vents que formen part de la nostra llengua: la tramuntana, el gregal, el llevant... El quadrat del mig, en canvi, és un rellotge solar on cal situar-se damunt de la peça que marca el mes en el qual estem i la nostra ombra marcarà el cercle amb l’hora aproximada.

Tots estos recursos solen utilitzar-se en les visites programades per a escolar o grups turístics que demanen visitar aquest enclavament únic de la nostra geografia. A més, si ho demanen, podem realitzar en la zona algunes dinàmiques per aprendre a diferenciar plantes medicinals, ja que esta zona és molt propicia per a l’aparició d’herbàcies, sobretot aromàtiques, utilitzades comunament en moltes llars de la nostra terra. Estem parlant del cas de la bracera (Centaurea aspera) i sempreviva (Helichrysum stoechas).

En resum, ens trobem amb un espai que ens ajuda a entendre el nostre entorn molt millor, a tindre una visió diferent de la nostra realitat i com no a conèixer més dels nostres ecosistemes i el medi ambient en general.

167

CULTURA DE L’AIGUA P

arlar d’aigua no és parlar de qualsevol cosa, sense ella no s’entendria l’existència de cap forma de vida enlloc.

Als pobles que històricament han basat la seua economia en el conreu de la terra i la protecció dels animals, per a què les collites pogueren ser el pilar fonamental de la dieta i l’economia sabem bé de que parlem. L’aigua és un bé preciosíssim, i molt escàs, que totes i cadascuna de les cultures que han passat deixant empremta per les nostres terres, ens han ensenyat a cuidar, i per a l’aprofitament nostre a dominar.

Com en altres aspectes, per entendre la manera de fer ús i cuidar l’aigua a La Pobla tenim que anar-se’n cap a un context comarcal, ja que com el mateix nom de la comarca indica ací res seria tal com es coneix sense el riu Túria. El riu entra en la comarca per Gestalgar, una volta ha sigut regulat ja dins de la província pels embassaments de Benagéber (que proporciona una gran garantia per a l’abastiment de la ciutat de València i poblacions pròximes) i Loriguilla. Igualment el riu Reatillo, afluent del Túria per la dreta, és regulat per mitjà de l’embassament de Buseo. En la comarca, el Túria rep per l’esquerra les rambles de Castellarda (que a l’altura de Casinos es denomina d’Artaix)i de Llíria, normalment seques però que amb les precipitacions de la primavera d’hivern arriben a aconseguir règims torrencials que arriben a provocar greus inundacions com les de setembre de 1949 i octubre de 1957. Per la dreta no rep cap afluent digne de menció. La part septentrional de la comarca és travessada pel Barranc del Carraixet, que prové dels contraforts occidentals de la Serra Calderona i que després de passar vora el nucli de Bétera penetra en l’Horta per desembocar directament al mar en el terme municipal d’Alboraia. Per a completar la xarxa hidrogràfica comarcal, especialment quant a disposició de recursos aqüífers, cal assenyalar la rellevància del brollador de Sant

168

Vicent de Llíria, que té un cabal mitjà de 20-30 m3 per minut, així com el canal principal del Camp del Túria, la funció del qual és transportar les aigües del riu Túria des de l’embassament de Benagéber fins al regadiu del Camp de Llíria.

Dins del terme de La Pobla l’aigua dedicada a cultiu es gestiona amb séquies i pous. La morfologia dels 33,1 km2 s’ha d’analitzar des del desnivell que presenta el territori des de la zona sud ( la més propera al Túria) cap a la nord (la part del terme que s’aproxima a la serra Calderona). Pel que respecta a esta situació una simple foto des del satèl·lit, cosa fàcil de trobar hui en dia en qualsevol plataforma web, ens deixa un Sud tacat de verd, mentres que la zona nord no presenta este aspecte, tot i que també es poden trobar zones de cultiu, i històricament ha sigut zona de terres de cultiu, però de secà. La zona Sud del municipi esta dominada per les séquies i la nord pels pous.

Pel que respecta a les séquies la séquia mare o major és l’eix vertebrador de tot el sistema, successivament ramificat en ramals, filla i fillola. La següent xarxa de séquies va permetre a la Pobla del segle XV transformar els bassals i les llacunes litorals en esplèndids arrossars.

L’herència d’aquell univers cultual ha perviscut fins hui.

Falla Plaça de l´Hort 2018

El regadiu històric ha mantingut la tradició de reg a manta, ja que es tracta d’una plasmació física d’una mil•lenària cultura hidràulica.

Actualment l’aigua ve per la séquia Mare que es desdobla en dos ramals: la séquia de l’Agutzil i la séquia Major i les principals xarxes de distribució de les séquies, per ordre, les utilitza el Sindicat de Reg de la Pobla de Vallbona: •La séquia de l’Alguatzil •El roll del Gallipont •La séquia del Campés •La séquia Major •La séquia d’Alginet •La séquia Primera

•El pou de la Casa Blanca •El pou de la Immaculada •El pou de Sant Vicent •El pou de la Canyada Maquiva •El pou dels Aljubs •El pou de Sant Sebastià •El pou de la Sagrada Família •El pou de Sant Josep •El pou del Tos pelat i Santíssima Trinitat i Santa Bàrbara •El pou dels Rincons

Sud amb séquies i nord amb pous, eixa és una gran diferència que s’ha tingut que establert al nostre poble per a dominar l’aigua. Abans hem explicat el per que, i la xarxa de séquies del poble, però que hi passava a la zona a la qual no és podia fer arribar aigua?

El terme municipal de la Pobla de Vallbona, la zona nord, des de temps immemorables, ha sigut zona de cultiu de secà, ja que el sistema de reg tradicional transcorria, com s’ha vist, en la zona sud, que era terra de cultius dedicat a garroferes, oliveres, vinyes…

A mitjans del segle XX, es van començar a construir pous de reg i d’aquesta manera va canviar el sistema de cultiu del secà al regadiu. Alguns dels pous repartits per tot el terme són:

Patrimoni Natural

169

FESTES DEL PATRÓ SANT SEBASTIÀ V

int d’octubre, al voltant de les 10 del matí. El fred de gener esta present al carrer, però no es motiu suficient per a que el mateix carrer estiga ocupat per centenars de persones. Els veïns esperen amb il·lusió, els clavaris s’afanyen nerviosos a preparar els últims detalls, els quintos estan dins l’església preparats per portar l’anda a muscles, passen les dècades, es repeteixen les imatges, però cada any és diferent, és diferent i molt emocionant.

El 20 de gener es segons el calendari Sant Sebastià.

Este dia esta marcat en roig al calendari local de La Pobla per ser la festa del seu patró. Sant Sebastià és un sant venerat per l’Església catòlica i la ortodoxa. Va ser soldat de l’exèrcit romà i de l’emperador Diocleciano, el qual, sense saber que era cristià va arribar a anomenar-lo cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana imperial. Al descobrir l’emperador que Sebastià era seguidor de Crist el va amenaçar de mort, però Sebastià es va mantindre ferm en la seua fe. Enfurit, el va condemnar a morir. Els soldats de l’emperador ho van portar a l’estadi, el van despullar, el van lligar a un pal i van llançar sobre ell una pluja de fletxes, donant-ho per mort. Però Sebastià no va morir amb eixe martiri i dies després se va presentar davant d’un emperador desconcertat, ja que ho donava per mort, i li va retraure enèrgicament la seua conducta

170

Falla Plaça de l´Hort 2018

per perseguir els cristians. Maximiano va manar que l’assotaren fins a morir, i els soldats van complir esta vegada sense errors la missió. La imatge del martiri de Sant Sebastià es una de les icones de la fe cristiana i representa la fe i l’amor a Deu davant de la major de les adversitats. El culte a Sant Sebastià és molt antic i està molt estés; és invocat contra la pesta, tal com es canta als gojos de La Pobla, i contra els enemics de la religió.

La celebració d’esta festivitat al nostre poble no es fàcil de saber des de quan es celebra. La tradició de pujar fins a l’ermita si que la trobem documentada a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Jaume, ja que ahi es pot llegir una crònica que ens explica com va ser una visita pastoral de l’any 1690 en la qual ja es celebra la festa: “Hallo su excelencia el arzobispo mi señor una Hermita en el termino y territorio de la villa de la Puebla de Vallbona, cuyo titular es San Sebastián Mártyr, el día del Santo suben a la dicha Hermita en procesión, donde se celebra una misa cantada se predica y hay costumbre que el Rector no lleva porción, pero dos beneficiados sí, como lo poveyó(…) el señor oficial de causas Pías en dos de Agosto del año mil seiscientos noventa” Tornem al 20 de Gener, ens trobem al mateix punt que abans, a les portes de l’església de Sant Jaume. De repent els dispars d’escopeta des del balcons ens anuncien que comença la festa, i dona inici amb l’acte més esperat i volgut de tots la “pujà”. Desprès d’un any presidint el seu altar torna la veneradíssima imatge a eixir als carrers. Comença un recorregut que portarà a la feligresia i al sant cap a l’ermita, moment plens d’emoció i sentiment, un acte que alguns aprofiten per fer descalços en senyal

Patrimoni Festiu

d’agraïment per alguna promesa complida pel sant. El recorregut aproximat de 2 kilòmetres es completa entre els emocionats crits de “Visca el màrtir Sant Sebastià!”, la musica de les cornetes i els tambors i el inconfusible soroll que caracteritza a esta festa, el so de “l’honorà”. Esta antiga tradició valenciana consisteix en dispar a l’aire des dels balcons al pas del sant pel carrer, un ancestral costum valencià que ja només es manté amb vida a La Pobla durant els dies d’esta festivitat. En arribar a l’ermita arriba el moment de la missa, i posteriorment l’acte conegut com el bes de la relíquia. En acabar estos dos actes es procedeix a fer el camí a la inversa per a tornar a la parròquia de Sant Jaume. Este camí, que transcorre amb menys cerimònia que el d’anada, presenta també diferents peculiaritats.

Es preparen diferents focs d’artifici al pas de la comitiva i són innumerables els balcons pels quals aguaiten les escopetes per a disparar cap al cel. Especialment significatius són les mini mascletaes que prepara Miguel “El Rajoler” i la del bar del Sindicat de regs. Ja per la vesprada arriba l’hora de la processó i el castells de focs d’artifici.

La festa té un segon dia de celebració en el qual el protagonisme principal és per a la pólvora. De bon matí desperta, però el que tot el món espera es la mascleta correguda. Un dispar de la vella escola pirotècnica valenciana.

Uns minuts d’adrenalina pura als quals es pot vore, olorar i sentir la disparada a molts pocs metres del foc. Un acte on la persona és protagonista i no espectadora. I per tant les antigues imatges d’homes corregent baix el “trams de tro” es repeteix en La Pobla amb motiu de la festa del seu patró, ja que la mascleta transcorre pel carrer Colon fins a

171

la porta de l’església. Una tradició que esta perdent-se arreu dels pobles valencians, a canvi de la disparada de la mascleta en un plaça o un espai obert. La festa acaba amb altra processó i la cirereta del pastis la fica un gran castells de focs d’artifici i la disparada final de tots els cartutxos de les escopetes des de les cases més properes a l’església coincidint amb la recta final de la processó. Ja dins del temple la solemnitat del cant dels gojos de Sant Sebastià acomiada la festa “Mártir de invicto valor, pues gozáis de Dios la esencia, en la peste y su dolencia, sed nuestro liberador” La festivitat de Sant Sebastià s’organitza cada any per un grup diferent de persones, les clavaries es divideixen en “casetes” i a cada “caseta” li correspon organitzar cada any els actes del programa. Per a la festa de Sant Sebastià hi ha un total de 4 casetes, cadascuna amb el seu malnom. I al capdavant de cascuna d’elles els seus màxims responsable, els clavaris majors, tres per cada “caseta”. Ells presideixen amb el més grans dels honors i devoció una festa que uneix a famílies senceres, que fa mantenir amb el pas de les generacions la devoció pel sant i que treballen i s’esforcen de valent durant tot una any per poder traure la festa avant. Establir i cobrar quotes, de igual manera que les loteries, aconseguir propaganda per la llibret i presidir els actes. Les casetes tenen cadascuna un malnom pel qual són conegudes, esta la clavaria del colp, la de l’any “bisiesto”, la de l’estraperlo i la de “charles” Una gran feina que la ciutadania de La Pobla els agraeix, per que gràcies a ella tots els poblans i poblanes gaudim cada 20 de gener d’una festa única, i de la qual ens sentim orgullosos, ja que és una mostra de tradicionalitat i sentiment per un poble que s’ha mantes de generació en generació.

172

Falla Plaça de l´Hort 2018

Patrimoni Festiu

173

FESTES DE LA PATRONA LA VERGE DEL ROSARI R

epiquen les campanes anunciant al poble festa gran. A la Pobla ja és nit fosca, però com tots saben, la nit del cinc d’octubre no és una nit qualsevol. La nit del cinc d’octubre és una nit especial, una nit d’encontres, de fervor i religiositat.

A l’hora de sopar el punt de trobada és a les portes de l’església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep. Després d’un any de preparació, d’espera i treball les festes en honor a la Verge del Rosari donen inici. El programa d’actes comença amb la romeria cap a l’ermita del Mas de Tous.

Les autoritats polítiques, les religioses, els membres de la clavaria, les festeres i els seus festers, els feligresos i veïns en general no falten ami a este acte. Des de l’avinguda del poeta Llorente fins a l’ermita, la romeria discorre de manera informal. La comitiva l’obri la música del tabal i la dolçaina i són freqüents els vítols cap a la patrona per part dels quintos. Una vegada a l’ermita el to de solemnitat augmenta. L’ermita del Mas de Tous obri les seues portes i dóna la benvinguda a la població, en mig del seu altar trobem la imatge de la Verge del Rosari. Abans de començar el camí de tornada es canten els gojos de la mare de Déu, moment de sentir al cor parroquial i de veure en les cares de la gent l’emoció i el sentiment per la nostra festa

174

Falla Plaça de l´Hort 2018

i la nostra patrona. De l’altar la mare de Déu va directa a l’anda i en quant esclaten les carcasses que fan de salves comença la baixà. La tornada a l’església es fa de manera més formal, i amb el ciri a la mà la feligresia al complet participa de manera multitudinària del primer acte festiu.

Però la baixà és soles un aperitiu del que resta per arribar els dies 6 i 7 d’octubre. Estes dos jornades són els dos dies en els quals la festa omplir els carrers i el protagonisme es per a les cercaviles, les processons i els actes pirotècnics. El dia 6 d’octubre es festeja a la Santíssima Trinitat, i com no, el dia 7 a la Verge del Rosari, festivitat local i festa a l’església catòlica mundial. Tant el programa d’actes del dia 6 com el del dia 7 són prou semblants.

El dia 6 des de primeres hores del matí els clavaris i les clavariesses recorren el poble en cercavila per a anar arreplegant a totes i cadascuna de les festeres infantils i majors. És este un dels elements diferencials i característics de la festa de la Verge del Rosari, les festeres majors i les seues corts d’honor. La cercavila finalitza en l’església de Les Ventes per a celebrar missa major i en acabar tots acudeixen al parc municipal per veure i sentir la mascleta.

Amb l’últim tro d’avis la festa fa una xicoteta parada fins a l’hora de la processó. A esta primera processó dels dos dies de festa la imatge que ix al carrer és la de la Santíssima Trinitat. L’acte religiós cita a centenars de persones,

Patrimoni Festiu

ja siga de participant de manera directa, o com a públic.

Només finalitzar la processó comença la preparació per a viure els moments més intensos i sentits d’esta festa, la nit del 6 d’octubre és la gran nit. Amb la fi de la processó agafa el testimoni el castell de focs d’artifici al parc municipal, moment i hora per a veure la llum, el so i la potència de la pólvora convertida en art. Però per aquelles hores de la nit hi ha una persona que per damunt de tots els que formen part de la festa esta especialment nerviosa i plena d’il•lusió, no es una altra que el clavari major o la clavariessa major. Esta persona, que tant pot ser home o dona és figura clau de la festa, el clavari o clavariessa major és qui te l’honor de poder obrir les portes de sa casa per una nit a la imatge de la mare de Déu del Rosari. L’acte es coneix com a trasllat i consta d’una romeria des de l’església fins a la casa del clavari major. És la nit de la vespra de la festa gran i l’ambient als carrers es digne dels actes que estan celebrant-se. Danses valencianes, coets de passeja i molta, molta gent acompanyen a la patrona cap a la que serà la seua llar per una nit. Poder tenir a la verge a casa forma part dels grans orgulls als quals pot aspirar una persona poblana i este privilegi només ho pot abastir una persona cada any. Una vegada la verge arriba a la seua temporal residencia comença una successió de rituals que formen part de la tradició, el cant de la coral parroquial, les fotos dels assistents molt a prop de la imatge de la patrona i una

175

gran festa a les portes de la llar més important de La Pobla per un dia. La nit s’ajunta amb el dia, i és que qualsevol hora és bona per a fer la visita, ja que les portes de «ca» el clavari no tanquen, queden obertes a l’espera de la visita de la gent. Una estança que es prolonga fins que al pròxim dia al matí arriba la comitiva festera per a tornar a la verge a l’altar de l’església per a poder fer-li l’ofrena de flors i presidir la missa del dia gran de les festes de la verge del rosari. Després de missa la mascleta, i la vesprada, processó, amb la presencia i la participació de tots els col•lectius festers de La Pobla, convertint-se esta processó en un moment de màxima participació per part de la població. La processó finalitza i la verge del rosari, portada a muscles pels quintos, ja queda dins de l’església fins a l’any vinent amb el desig de poder passar un bon any i tornar a veure’s tots a la següent edició de les festes. No baixa la persiana de la festa sense un espectacular castell de focs d’artifici que fica la cloenda perfecta a dos dies intensos de festa.

mateixa manera que a la festa de Sant Sebastià els encarregats d’organitzar el programa festius són les clavaries. A este cas són tres les casetes que s’alternen la capacita organitzativa. Les casetes daten el seu naixement a l’any 1969, encara anys abans ja es feia festa a La Pobla al mes d’octubre. La caseta primera es la coneguda com «la dels joves», la segona caseta porta com a malnom «la del corretger» i la tercera caseta és la coneguda com «la de Bomba»

La festivitat de la verge del rosari al nostre poble té les seues arrels a la seua meitat del segle XX, ja que la verge del rosari va ser declarada patrona canònica de les ventes el dia 31 d’agost de 1962 pel papa Sant Joan XXIII. De la

176

Falla Plaça de l´Hort 2018

Tal com s’ha dit abans un dels elements diferencials i genuïns de la festa rosariera són les festeres. Cada any es busca a una xiqueta per a que siga regina major infantil i a una xica per a que siga la regina major de les festes. En el cas de les infantils només hi ha una regina, que és la major, i la resta són cort d’honor. Però amb les regines adultes la cosa canvia una miqueta, totes són regines, però només una és la major. El número de regines no és igual cada any i a banda de la major, que és el càrrec més important també hi ha regna de la música, de l’elegància, de la simpatia i regina del foc, que és l’encarregada de botar foc a les mascletaes i castells.

Una festa i una patrona que te darrere seu a un poble, a unes clavaries i a una feligresia fidel, que cada any s’esforcen entre tots per a què al mes d’octubre La Pobla i la seua patrona tinguen la festa que mereix... VISCA LA VERGE DEL ROSARI!

Patrimoni Festiu

177

LES FALLES P

arlar de la festa de les falles en La Pobla és parlar de la festa més multitudinària de totes les que tenen lloc al nostre municipi.

No som cap excepció respecte als pobles dels nostres voltants, però sí que mereix una reflexió per tal de saber com, i per què, una festa que tan sols porta celebrant-se unes dècades ha passat a ser senyera del moviment festiu de la població. Tal vegada, el creixement i consolidació del moviment faller tampoc tinga moltes diferències respecte al cap i casal, o altres localitats on les falles són l’element festiu característic. Des de l’any 1976, any de fundació de la nostra comissió, la degana de La Pobla, fins al 2018 el creixement de la festa fallera a sigut exponencial, fins i tot fa dos anys es va crear una nova comissió, la setena, la falla Mas de Tous. Serà el somni i la il·lusió de veure plantat el monument cada any?, serà l’esforç de fer que tot estiga perfecte per tal que les nostres falleres llueixen a cada acte com si fos l’últim?, serà les ganes per deixar la decoració del carrer perfecta a l’hora que passa el jurat?, o simplement són les ganes de fer festa de manera comunitària baix l’ombra dels estendards?, tal vegada siga tot açò, i altres moltes coses, les que han fet que les falles, una festa “moderna”, puguen presumir de tenir al voltant de 1500-2000 fallers a una població de poc més de vint i tres mil persones.

Fem un resum per totes i cadascuna de les falles del nostre poble per tal de poder conéixer-les de millor manera.

Comencem per la falla veterana, la primera que es plantà, la falla plaça de l’hort. La nostra comissió és la

182

Falla Plaça de l´Hort 2018

primera que va nàixer al municipi, i ja són 42 anys plantant monument per Sant Josep. Uns pocs anys més tard, dos després que nosaltres, en 1978 arribaria la segona comissió fallera. La falla plaça Sant Jaume, que porta com a malnom “la falla del poble”. Una comissió amb solera i historia que històricament ha arreplegat a una bona quantitat de fallers gràcies a la seua ubicació. I també al mateix any, en 1978, començava la seua historia la falla del trinquet. Passarien tres anys per a què La Pobla poguera veure plantada la seua quarta falla als nostres carrers, i eixa va ser la falla Josep Antoni, coneguda per tot arreu com “la falla dels xiquets”. En 1981 la família fallera augmentava. Quatre comissions falleres tinguérem els poblans de 1981 fins al 1988, moment en el qual a una de les noves i grans vies que feien créixer el nucli urbà es plantava la primera falla de la comissió de l’avinguda de Cervantes. Cinc falles i pujant! Set anys més tard arribaria la que fins fa només dos anys arrere era la comissió més jove, les falles de 1995 portaven amb elles la cèntrica falla de la plaça del Mercat. I així hem estat fins a 2016, amb sis falles plantades cada setmana josefina, fins que un grup de gent jove decidiren fundar una nova i fins al moment la més jove de totes, la falla Mas de Tous. Serà esta nova comissió l’última?

Només el temps ens hi traurà del dubte. I per descomptat totes les comissions es troben integrades dins de la junta local fallera, entitat que aglutina a la gran família fallera poblana i capitaneja i organitza al col·lectiu.

i ambient als carrers, però les falles de La Pobla no són únicament una setmana festiva, les falles de La Pobla són 365 dies d’activitat constant i multitudinària. Començant pel 20 de Març i amb l’arribada del nou any faller tot torna a començar. Quan arriba la primavera les comissions es preparen per a tancar l’exercici amb els coneguts com a sopars de gala. La festa de Sant Joan no passa per alt al calendari i grans sopars i cremades de fogueres són actes d’obligada celebració per a totes les comissions. En el mes de Juliol el saló de plens és plena per tal de sentir la lectura publica de la decisió del jurat amb els noms de les nostres falleres majors del poble.

Avancem en l’estiu i som els fallers els protagonistes de dos actes importants de les festes estiuenques que organitza l’Ajuntament. Primerament la carrera dels “Trastotunning” que s’organitza al carrer Colón, i posteriorment

Parlar de la setmana fallera al nostre poble és parlar d’uns dies de festa i germanor, uns dies plens d’alegria

Patrimoni Festiu

183

el sopar de germanor fallera de totes les comissions a la coberta del Mercat, amb posterior disco-mòbil fins que el cos aguanta. Passen les vacances d’estiu i amb el mes de setembre torna la rutina i l’activitat intensa. Setembre és un més amb molts actes. El primer de tots és el sopar de presentació dels equips del campionat de pilota, que ja porta catorze edicions celebrant-se. I dos dies més tard dóna inici la competició que es prolonga fins al mes de Febrer. Setembre també acull el campionat de birles, l’infantil i el d’adults i a l’octubre comença el campionat de parxís i el de truc. I és també durant este

mes l’acte de comiat de les falleres majors de l’exercici anterior i la proclamació de les falleres nomenades en juliol. L’últim trimestre de l’any ens porta la celebració de les proclamacions de totes les comissions, i al desembre la presentació de les falleres majors del poble i la primera exaltació de comissió fallera. Amb l’arribada del nou any les presentacions continuen amb el protagonisme encetat al desembre. Finals de febrer és el moment per a què el campionat de pilota fallera proclame als seus campions de totes les categories, amb les finals a la cèntrica avinguda Colon, tot un espectacle! A poc a poc ens acostem a març i els actes van succeint-se de manera ininterrompuda. La metxa es pega foc amb la gala dels playbacks, un acte que cita al pavelló d’esports a més de mil persones per a veure les actuacions que s’han preparat als casals des del mes d’octubre. Tant la setmana fallera com els dies grans la festa dels sentits envaeix els carrers. Els monuments comencen a ocupar les demarcacions, els casals obrin les seues portes i ja no les tanquen en quasi tot el dia, el tren faller, el lliurament de premis, la dansà i la cercavila conjunta de totes les falles, l’ofrena a la mare de Déu, la missa de Sant Josep i la cremà, juntament amb els actes interns de cada comissió als seus casals.

Una setmana intensa, un any farcit d’actes, una festa que enamora i que ens fa sentir orgullosos d’esta manera de sentir-se poblans i valencians. Ser faller a La Pobla és un luxe per als sentits, formem part ja d’una herència que ens deixaren els nostres iaios i pares, i ara amb la consecució del títol de festa patrimoni immaterial de la humanitat hem de cuidar, mimar, millorar i promocionar, per tal de poder deixar-la als nostres fills i així que la cadena generacional no es trenque.

Set comissions, cadascuna amb els seus elements distintius i diferencials, però que formem una gran família festera que treballa per engrandir el nostre poble.

184

Falla Plaça de l´Hort 2018

FESTES DEL NOU D’OCTUBRE “E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que Déus nos havia feyta” - JAUME I -

Patrimoni Festiu

185

La Pobla de Vallbona ha recreat la seua història en les celebracions en commemoració del dia de la Comunitat Valenciana. Una celebració que va tindre l’acte central amb la Gran Desfilada Cívica que el dia 9 d’Octubre recorregué els principals carrers de la Pobla. Un any més s’han bolcat en l’acte bona part del teixit associatiu amb representants de col·lectius veïnals, esportius, festius i culturals del municipi i amb la participació dels representants de l’Ajuntament. Com a convidats, un any més van participar el grup de Bombos i tambors de Sant Mateu (Castelló).

La celebració del 9 d’Octubre arriba a la segona edició i ho ha fet amb un gran èxit de públic que durant els tres dies de festa han omplert els carrers de la localitat.

L’objectiu d’esta celebració del 9 d’Octubre és aconseguir conèixer millor les arrels de la nostra història, recrear allò que va passar i per això es va fer lectura de la Carta Pobla que el 1382, document que Martí l’Infant atorgava als pobladors cristians del municipi. També es feren recreacions de diferents passatges històrics.

Durant tot el cap de setmana l’Avinguda de Colón va estar ocupada pels cavallers de Jaume I que van realitzar exhibicions de lluita, justes i altres representacions que han permès tornar a l’època de la conquesta de València i la fundació de la Pobla de Vallbona.

Baix els estendards dels senyorius valencians, fidels a la nostra història, van passar milers de ciutadans poblans, i molts visitants d’altres municipis, que han pogut gaudir d’un viatge a les nostres arrels. Una recreació amb cavallerisses reials, espectacles de doma, demostracions de tàc-

186

tiques militars medievals, entre moltes altres representacions. Tot en un espectacle supervisats per historiadors i en què s’ha comptat amb personatges com Guillem d’Aguiló i Pérez d’Urrea i ordes religioses i militars com els templaris, hospitalaris o calatraves.

A més, els visitants van poder visitar les carpes amb exposicions d’antics oficis es va poder descobrir l’apicultu-

Falla Plaça de l´Hort 2018

ra a l’edat mitjana, l’agricultura o l’armeria medieval amb espases, ballestes, malles, cascs, etc. Entre les carpes s’hi trobava també una dedicada als elements de tortura: cadires d’interrogatoris, guillotines i altres aparells que van captivar l’atenció dels veïns.

L’espai infantil estarà compost per una àrea de jocs d’habilitat i enginy amb jocs de tota la vida que s’estan perdent, tallers de manualitats com fer la pròpia corona medieval, jocs com carreres de sacs, conta contes medievals i de Jaume I. Dins d’ací van haver-hi també espectacles de bufons amb màgia, contorsionistes, trapezis, malabars, etc La celebració del 9 d’Octubre arriba a la segona edició i ho ha fet amb un gran èxit de públic que durant els tres dies de festa han omplert els carrers de la localitat. Una gran afluència d’assistents tant de la localitat com de la resta de la comarca.

La celebració del 9 d’Octubre s’ha consolidat a la Pobla i això s’ha deixat notar en la gran afluència de públic que ha acudit a tots els actes. Amb estes celebracions s’ha aconseguit no només que la festa siga un èxit, sinó també ajudar al sector comercial i sobretot de l’hostaleria que ha vist incrementada la seua clientela.

Com a remat d’estos tres dies va estar la processó cívica del dia dels valencians, del 9 d’octubre. Una multitudinària cercavila de la qual participaren associacions, col·lectius festers i una ampla representació de la societat civil, juntament amb centenars de persones. Tots ells ompliren els carrers de La Pobla per acompanyar a la reial senyera en la seua desfilada. Una reial Senyera que enguany va tenir com a portadors a quatre il·lustres veïns. Ells van ser, Joan Crespo, director d’un programa internacional de dansa, Amparo Llorens, en memòria del que va ser el seu marit i director de la banda de la Corporació Musical, Jesús Martí, Pep Balaguer, ex futbolista del València C.F. i Arturo Balaguer (DEP), music, artista i director. Un cap de setmana

Patrimoni Festiu

ple de festa i historia que s’ha impulsat de manera ferma des de l’Ajuntament de La Pobla, i especialment des de les regidories de Cultura i festes.

Parlem amb el regidor de festes, Fran Esteban i Alcañiz: -Com es valora el segon any de celebracions del 9 d’octubre?

La valoració és molt positiva pel bon treball dels efectius municipals, de l’empresa que munta els espectacles, els tècnics municipals, la regidora de cultura Beatriu Palmero, la implicació i participació del públic que va assistir, és la prova que estem en el bon camí. També enguany hem doblat el nombre d’assistents en esta segona edició de la festa propiciant que el nom del nostre poble estigués en veu de tota la comarca amb una festa del 9 d’octubre amb seny, qualitat, diversitat i fent de la nostra recreació històrica una referència de festa, tradició i patrimoni en la comarca i en el territori valencià.

187

Pensàveu que amb estes celebracions anàveu a canviar la tendència de passar a que els poblans marxem a altres pobles a què ens visiten per milers?

El nostre objectiu en tot el que fem, des que vam entrar a gestionar l’Ajuntament, és canviar eixa tendència, el nostre municipi no es mereix estar en la situació d’inactivitat i d’oblit en què ha estat durant tants anys, eixa passivitat i falta d’interés ha fet que la Pobla de Vallbona siga considerat per tota la comarca com un poble dormitori.

Mai he estat d’acord amb la situació en què és trobàvem i la meua màxima ha estat fer del nostre poble un lloc més agradable i amb una oferta potent, bona i de qualitat que canviés el nostre panorama cultural i festiu fent el nostre poble més atractiu, per a convidar a viure’l i gaudir-lo, perquè el nostre poble es mereix estar al nivell que li correspon, ni més ni menys.

Esperàveu que esta festa tingués l’èxit que ha tingut?

portar la senyera pels carrers del poble, a més la participació de les associacions locals, clavaris, festeres, falleres, banda de música dóna a la desfilada la majestuositat que es mereix.

Alguna sorpresa per a l’any que ve?. Alguna cosa nova?. Més mercat?. Més actes?.

Volem acabar de consolidar la festa del 9 d’octubre com una referència en tota la comarca i que continuem sent un atractiu i fomentant així la visita al nostre poble.

Més mercat no sé si tenim prou espai però la base la tenim creada i podem implementar en cas que fes falta. Però per suposat que hi tindrem les exhibicions, demostracions, torneig i lluita en el camp de justes, atraccions per als menuts, música i foc, nomenament de cavallers i un gran ventall més d’activitats per fer del 9 d’octubre de la Pobla de Vallbona un referent a tots els nivells.

L’èxit en les noves iniciatives mai és segur, sempre s’està pendent d’un fil, no és fàcil i sempre tenim dubtes de si tindrem o no èxit, per eixa raó estudiem, repassem i tornem a repassar totes les situacions que ens podem trobar, valorem els inconvenients i els beneficis que podria comportar i quan estem segurs que és el camí correcte ens arrisquem. No sabíem quan d’èxit podíem tindre però sabíem que podíem aplegar a esta situació.

Un acte que s’ha convertit en tot un referent és la desfilada cívica, ja que serveix per a commemorar el dia gran i, de pas, homenatjar a veïns il·lustres triant-los com a portadors de la senyera.

Sí, la desfilada cívica és un acte molt emotiu on podem reunir-nos tots els veïns i veïnes del municipi per rememorar allò que ens defineix com a valencians i valencianes, un esdeveniment on conjuguem festa, música, història, patrimoni, civisme i que tenim el gust de poder comptar amb els guardonats dels premis Comtessa Maria de Luna per

188

Falla Plaça de l´Hort 2018

TONI LATORRE GRUESO

“LATO”

E

l futbol és un esport igual i desigual al mateix percentatge, la interpretació que se puga fer dependrà a cada moment del resultat obtingut, o siga, del que col·loquialment s’entén per “que entre la piloteta”. Però la historia que rodeja al que esta cridat a ser una de les senyeres del futur del València CF es pot afirmar que es justa al 100%.

Patrimoni Esportiu

189

Esta història és el fruit de la constància, de l’amor per un escut rematat per una rata penada, o tal vegada, simplement el resultat d’una cosa tant simple, i a la vegada tant complicada, com la genètica. Fill d’un pare futbolista, que va defensar les camisetes de clubs històrics com Gimnástico, Lliria, Saguntino, Acero, Foios i Alaquàs, i d’una mare que també li va pegar puntades a un baló, de fet, va ser una de les pioneres en el futbol femení i va arribar a la selecció valenciana. A la mateixa vegada, per part de la família paterna un tio d’ell és Vicente Latorre, un dels mites més reconeguts del levantinisme, un futbolista que va deixar el seu segell propi en la història centenària d’un club que va defensar durant dotze temporades abans de posar-se l’equipatge del Vila-real, i per part materna, un altre tio del xiquet, va ser Manolo Grueso, un jugador de gran qualitat, amb una esquerra privilegiada que va destacar notablement vestint els colors del Lliria. Amb tots estos ingredients dins de la coctelera només podia ser possible que el primogènit del matrimoni entre Antonio Latorre i Tere Grueso fora futbolista. Un 21 de novembre de 1997 arribava al mon un xiquet futbolista, com els pares, cridat a ser referencia d’un club de futbol, com son tio patern, i amb una cama esquerra privilegiada, com la de son tio matern, quan faltaven 40 dies per a l’arribada de l’any 1998 naixia Toni Latorre Grueso, ara futbolísticament conegut per “Lato”.

Encara que els més majors pateixen una enyorança quasi crònica pel futbol de temps passats, esta és una

190

historia un poc més moderna, els inicis de “Lato” com a futbolista no són tant antics, són mes actuals, però sí que es remunten a aquella època en la qual al futbol encara es jugava a camps de terra, temps de futbol diferent, molt abans del “boom” de les superfícies artificials. Concretament a La Pobla es jugava a la terra del terreny de joc del vell Salvador Marti. Un dissabte al matí de fa uns quants anys, fins al Salvador Marti es va acostar un entrenador dels prebenjamins del València club de futbol, amb la finalitat de vore jugar de prop i comprovar si tot el que li havien dit sobre un xiquet ros que jugava al Vallbonense era veritat. La visita a La Pobla va ser fructífera i eixe xiquet rost d’esquerra descarada no tardaria a canviar la camiseta de ratlles roges i blanques del club del seu poble per la blanca del club de Mestalla. Toni “Lato” mudava la seua pell, però no soles això, mudava també d’instal·lació esportiva, abandonava el camp de terra de la Pobla on entrenava a les ordres del seu iaio Manolo i en el qual començà jugar ple de vergonya davant de la gent, per les còmodes i modernes instal·lacions de la ciutat esportiva valencianista a Paterna.

Des de la seua arribada a la categoria dels benjamins, fins al seu debut a la primera divisió, i posterior consolidació al primer equip valencianista, la progressió ha dibuixat un estel com els que deixen els coets quan s’enlairen.

Nascut a l’ombra d’altres bons laterals esquerrans com Jordi Alba, Bernat i Gaya és l’enèsim bon producte que la pedrera valencianista fabrica als últims anys.

Falla Plaça de l´Hort 2018

El nom de Toni «Lato» ha sonat amb força des de ben menut. Ja a l’equip juvenil era un dels destacats, i els entrenaments i els partits amb la categoria que li corresponia s’alternaven amb entrenaments amb el primer equip.

El seu enorme potencial li va permetre debutar amb el primer equip abans fins i tot de fer-ho amb el filial, en un amistós a l’octubre de 2013 contra el Burjassot.

Patrimoni Esportiu

Va ascendir al conjunt del Mestalla, filial del València, en 2014, i va debutar en un partit de Segona B contra el filial de l’Elx CF amb tan sols 16 anys. Entre altres mèrits afegits cal destacar que va formar part de l’únic equip juvenil valencianista en disputar una edició de la «Youth League», la «Champions League» dels equips d’eixa categoria. El gran dia, el moment somiat, des de que xafaria Paterna per a entrenar com a valencianista, va arribar el 25 de Febrer de 2016 a Viena. El que per a molts no deixava de ser un partit mes en la llarga història de l’equip de Mestalla en competicions europees per a Toni, la seua família, i per a

191

tota La Pobla va ser un dia inoblidable. Toni Latorre aconseguia debutar de manera oficial amb el València club de futbol. Este va ser el segon partit en que “Lato” anava convocat amb el primer equip per a un partit oficial, Gary Neville ja l’havia citat a principis de Gener per un partit de copa a Mestalla, enfront del Granada, però aquella ocasió va viure els 90 minuts des de la banqueta. Toni va eixir al descans, i va poder disputar els segons 45 minuts de partit. Amb este debut «Lato» es convertia en el jugador valencianista més jove en debutar a l’Europa League, i amb els 45 minuts jugats, va formar part de la golejada més gran al global d’una eliminatòria dels blanc i negres en la mateixa competició. Tinguè que passar quasi un any per que poguera debutar en partit de lliga. Va ser a una gelada i fosca nit d’un nou de gener al Sadar de Pamplona. L’entrenador del València, Voro, es va portar fins a la capital navarresa a quatre jugadors de la pedrera valencianista: Carlos Soler, Rafa Mir, Sito i al mateix Toni Latorre. Al descans va arribar la seua oportunitat i va eixir a jugar pel brasiler Siqueira. Quaranta-cinc minuts que li servien per a debutar de manera oficial en competició nacional. I podem dir que en mig del mal joc i el desastre valencianista en el Sadar, Toni va tindre una actuació destacada, demostrant una maduresa al seu joc molt per damunt de la seua edat i deixant clar que els joves com ell, o com Carlos Soler, foren peces fonamentals per a traure a l’equip valencianista d’una de les situacions més complicades de les últimes dècades. Actualment i després de ser convocat amb la selecció sub19 és futbolista de la selecció espanyola sub21.

Fins al dia de hui la resta de la historia es ben coneguda per tots, i es pot resumir en 10 segons. Els 10 segons en els quals Jose Luis Gaya (Pedreguer) amb el 14 a l’esquena es regira i li fa una passada en profunditat cap a la linia de fons on pareix “Lato”,(La Pobla de Vallbona) com un punyal, per a endinsar-se a l’àrea i centrar un baló per a Carlos Soler (Bonrepos) marcarà un gran gol al Bernabeu.

Tres valencians, tres valencianistes, vestits amb la senyera, abraçats al tapet madridista per a goig i satisfacció dels aficionats. Que aixina siga per molts anys.

AMUNT VALÈNCIA!!!

192

Falla Plaça de l´Hort 2018

AT. VALLBONENSE 60é ANIVERSARI Amunt Vallbonense!, Atlètic sempre de cor, defenent el nostre amb orgull i amb valor!

E

l futbol local en la Pobla de Vallbona passa, per descomptat, per l’Atlètic Vallbonense, que este any 2017 ha celebrat el seu 60é aniversari. Tanmateix, la història del club no comença en l’any 1957, sinó dos dècades abans.

Corria l’any 1923 quan s’inaugurà en el carrer de l’Hort el primer camp de futbol on l’equip, inicialment anomenat Puebla de Vallbona F.C, i després, en 1924 Vallbonense C.D, disputaria els partits com a local fins els anys trenta. L’entusiasta d’aquesta efemèride va ser el senyor Domènech, un home que es dedicava a exportar fruites a l’estranger. Segurament, la influència dels seus viatges lluny de la Pobla, el va inspirar per reunir els jugadors necessaris i fundar el primer equip de futbol del municipi.

Tanmateix, amb l’escassa afició que hi havia per a practicar el futbol i les despeses que anaven augmentant cada any, el senyor Domènech va veure impossible ocupar-se del manteniment dels vestidors i dels equipatges que els futbolistes vestien. Amb

Patrimoni Esportiu

tot, els primers anys del futbol poblà havien deixat jugadors destacats com Francisco Alba, Roberto “el pintor”, José Mestre “Villalta”, Salvador el de la “Comadrona”, Moliner, Silvestre, Navarro, Bataller, García J., Mas, Rosellet, García S., Martínez i Ruiz Després de la guerra civil (1936-39) l’afició pel futbol impregnà la societat de la Pobla i començà una nova etapa per reviure els partits del passat, ara contra equips de la comarca. Es jugaren partits en els anys quaranta en un terreny a prop del Mas de Tous, i en els anys cinquanta al costat del Trinquet. Precisament, és en aquesta última dècada quan la família futbolística de la Pobla creix de manera exponencial i es formaren diversos equips: l’Huracán, El Soplo, El Texas, Els Rochets i Los Amarillos.

193

Per descomptat, l’Atlètic Vallbonense no va passar desapercebut en aquesta eclosió d’equips, i el 5 d’agost de 1957 es decideix dotar al club d’uns estatuts formals i inscriure’l en la Federació Valenciana de Futbol. D’aquella primera Junta Directiva va eixir el primer president del club, Salvador Martí. El partit inaugural, contra «El Siglo Valenciano», es va disputar en la que va ser durant tres dècades la casa de l’Atlètic Vallbonense: el camp de “La Constància”, situat en l’actual pavelló municipal.

L’equip va recórrer en els anys seixanta, setanta i vuitanta entre les categories de Primera i Segona Regional. Però la temporada 89/90 va ser la primera vegada que el primer equip aconseguia ascendir a la Regional Preferent i es va mantenir fins a l’any 2006.

A més, es va inaugurar un nou camp d’herba natural adjacent al de “La Constància”, que va ser substituït amb el nom d’Estadi Salvador Martí, en memòria del primer president del club.

194

Els anys noranta es forjaren els millors jugadors com van ser Manolito Grueso, Luis Gil, Estanis Asensi o Quique Pitarch. Tanmateix, no podem oblidar la creació en 1994, de la mà de Manolo Grueso i Flores, del primer equip femení, del qual quatre jugadores serien seleccionades per a disputar un partit amb la Selecció Valenciana Femenina Ja en el segle actual, el gran somni frustrat, però, va ser la Tercera Divisió. L’equip, baix les ordres de Paco Monterde, en la temporada 2001/02 va disputar la promoció d’ascens contra el Dénia. El partit d’anada va acabar amb un empat sense gols, mentre que el partit de tornada el Vallbonense va caure per 3-4.

Tres anys després d’aquella dura derrota, el club perd la categoria de Preferent després de setze temporades. Vicent Fuster “Fragua” es fa càrrec de l’equip a partir de l’any 2006 i crea un grup on pràc-

Falla Plaça de l´Hort 2018

ticament la totalitat de la plantilla era de la Pobla i en la temporada 2009/10 la primera plantilla va tornar a ascendir de categoria. Tanmateix, tan sols es va mantenir dos anys.

El 2017 passarà a la història per ser un dels anys més recordats. Per una part, l’Atlètic Vallbonense compleix seixanta anys i la primera plantilla va aconseguir a l’abril passat, mitjançant la promoció davant l’Aspe UD, l’ansiat ascens després de cinc anys militant en la Primera Regional

Amunt Vallbonense!, que la bandera blanca i roja ondege sempre per La Pobla amb molt de coratge i molta força!

Patrimoni Esportiu

195

PEP BALAGUER Desset de setembre de l’any 1972, per les ràdios del poble sona “Mediterraneo” de Joan Manel Serrat “Quizás porque mi niñez, sigue jugando en tu playa, y escondido tras las cañas, duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor, por donde quiera que vaya, y amontonado en tu arena, guardo amor, juegos y penas”

L

es calors de l’estiu encara es resisteixen a abandonar-nos, però en el nostre poble eixe diumenge no era un diumenge qualsevol. La veu del mestre Serrat, el famós i idealista “Imagine” de John Lennon, o el “Beso y una flor “ del immortal Nino Bravo, eixe segon dissabte del setembre del 72, només servien per a fer de compàs d’espera per a que el “Carrusel Deportivo” començara la seua transmissió en directe des de l’estadi de futbol de “Los Carmenes” a Granada. Eixe dia el Valencia C.F. jugava a l’estadi dels natzaris.

196

Falla Plaça de l´Hort 2018

El conjunt entrenat per Alfredo Di Estefano encarava la tercera jornada del campionat nacional de lliga després d’haver caigut derrotat en la primera jornada al Calderón per 3-1, enfront del At. Madrid, i a Mestalla una setmana abans contra el Barça per 0-1. A l’onze inicial plantejat per l’entrenador argentí destaca una novetat a la porteria. El titular valencianista baix dels pals va ser Pep Balaguer. Debutava a primera divisió un fill del poble. La Pobla de Vallbona podia presumir de tindre un jugador seu a l’equip de Mestalla. Aquell dia d’estiu a Granada començava una aventura que anava a durar 9 temporades.

Tal com s’ha comentat anteriorment el debut de Balaguer va ser a la temporada 1972/1973 i per als aficionats valencianistes de La Pobla eixa seria l’única alegria d’una temporada negra al club de Mestalla. Tot paregut amb el conjunt que només dos temporades abans s’havia proclamat campió de lliga era pura coincidència. L’equip es va estrenar en la jove segona edició de la Copa de la UEFA però només va resistir dos eliminatòries. En la primera va superar al Manchester City, però en els setzens de final no va poder amb l’Estrella Roja, que va eliminar sense problemes als valencianistes. En Lliga va quedar sext, un mal resultat que deixava a l’equip fora d’Europa per primera vegada des de 1961. Les contínues lesions dels seus jugadors van fer que la marxa de l’equip fora molt irregular.

I en la Copa el paper va ser desastrós, ja que l’equip només va eliminar al Rayo Vallecano i va caure en la segona ronda enfront d’un Castelló que va ser la revelació de la temporada. La situació es va tornar insostenible i Julio de Miguel va haver de preparar les primeres eleccions democràtiques de la història del València CF i va presentar

Patrimoni Esportiu

Pep va començar com a porter del Paterna CF abans d’arribar a les categories inferiors del València CF. Ja des de molt jove va donar mostres de ser un porter de futur i amb garanties. Segur en els balons aeris, es convertia en un líder en la seua àrea i organitzava a la defensa amb rigor. Va debutar amb el Mestalla en Segona Divisió als 20 anys, el 25 de setembre de 1971, contra el Racing de Santander. No va tornar fins a la jornada 13, però va ser per a quedar-se com titular. Va acabar jugant 27 partits, i les seues bones actuacions li van donar el passaport al primer conjunt valencianista.

197

la seua dimissió, eixint guanyador Francisco Ros Casares.

Amb este panorama la situació de Pep Balaguer va ser molt bona, jugant un total de 21 partit de titular encaixant 15 gols. .Fins al moment del seu comiat, com a jugador valencianista, foren un total de 11031 minuts defenent la porteria durant cent vint-i-huit partits, cent vint-i-dos com a titular, en els quals es va ha haver de girar cap a la xarxa, a arreplegar balons, un total de cent trenta set vegades.

De les nou campanyes, en cinc d’elles va participar en els onzes inicials de forma habitual, especialment en la temporada 1974-1975, en la que la porteria de Mestalla va ser de la seua propietat. Per al record quedarà sempre l’orgull de portar el braçalet de capità en 1977.

Nou temporades en el València C.F., i tal com al llarg de la historia els ha passat a quasi tots els jugadors, deixa al bagatge moments molt bons juntament amb altres de no tant bon record. A pesar de tot Pep es va mostrar en tot moment fidel a l’escut i va estar vinculat al club d’una manera ferma, ficant al servei de l’equip la seua experiència, i sense cap pretensió d’anar a jugar a altre club. El seu desig va ser sempre el de no deixar de ser jugador valencianista, i gràcies a això, va poder omplir el seu palmarès amb una copa del rei, guanyada al R.Madrid, una Recopa d’Europa, contra l’Arsenal i una super copa d’Europa, enfront del Nottingham Forest anglès.

Després de retirar-se del futbol, va voler posar la seua experiència i coneixement al servei del club, per la qual cosa es va unir al cos tècnic de l’equip. Va ser preparador de porters i entrenador del Mestalla des de 1994 fins a 1997. Va estar a punt d’aconseguir l’ascens a Segona divisió amb el filial en la seua primera campanya, però una

198

inoportuna derrota davant de l’Almeria a casa, en l’última jornada, li va privar d’aconseguir l’objectiu, un ascens que el filial valencianista no aconseguia des de feia dècades, i que malauradament encara no ha aconseguit. Després va entrenar al Llevant durant quatre campanyes, estant també prop d’aconseguir l’ascens a Primera, convertint-se en una figura molt volguda a l’univers granota, i posteriorment al Nàstic de Tarragona i al Cartagena.

La seua figura també va donar l’opció per a que el vint-itres de juny de 1973 aquells seguidors, que al setembre del 1972 estaven sentint la radio per a seguir el debut del seu amic i veí, fundaren en La Pobla una penya valencianista. Actualment, la penya valencianista Balaguer compleix 45 anys de vida, una de les més veteranes del cens de penyes valencianistes, amb l’orgull de continuar passejant allà per on juga el VCF, el nom de La Pobla i el de Pep Balaguer.

Falla Plaça de l´Hort 2018

PASQUAL BALAGUER - La pilota sempre li diu al que més juga -

E

l frontó valencià. Espai per la pràctica esportiva on es disputen algunes de les modalitats del nostre esport autòcton més semblants amb la pilota basca, però a la nostra terra la diferencia respecte a les pràctiques típiques euskaldunes les trobem a les característiques de les pilotes i les mesures del frontó. El frontó és un espai rectangular de 10 a 11 m d’ample, amb parets de 10 m d’altura en tres dels costats, excepte un dels llargs. Les mesures de llarg poden ser tres: 30, 36 o 54 metres. Les mesures del frontó valencià són menors, comptant amb una longitud entre 20 i 30 metres, la qual cosa possibilita el joc habitual de rebot. És ací, al frontó valencià, on el nom de Pasqual II agafa una magnitud grandíssima, siguen tot un referent i un dels seus màxims exponents actuals.

Nascut l’1 de juny de l’any 1980 també és conegut per “Pasqual de La Pobla”. Per als aficionats de la pilota del nostre poble és un gran orgull poder tenir entre nosaltres a tot un campió, inclús en l’àmbit internacional, de la pilota valenciana.

Són molts els títols a diferents modalitats que llueixen a la prestatgeria de trofeus de sa casa. Fites esportives que són el fruit de la constància i la superació, de la lluita constant de la mà contra la pilota, en modalitats individuals, per parelles o per equips. Una trajectòria que l’ha portat a arribar a ser un nom important dins de la pilota. Pasqual Balaguer Castillo (any 1983) més conegut com a Pasqual II, és un exjugador professional d’Escala i corda, que estigué en la nòmina de l’empresa ValNet.

Patrimoni Esportiu

199

Va debutar com a professional en l’any 2001 al Trinquet de Pelaio. Ha sigut membre de la selecció de pilota el 2006 i 2007. El 2008 debutà en l’Individual d’escala i corda. El 2009 fitxà pel club de pilota de Montserrat per a jugar «El Corte Ingles» de galotxa, que va acabar guanyant aquell mateix any en la categoria sénior de primera, la màxima categoria, a l’any següent queda subcampió a la super-copa i després de dos anys de sequera torna a guanyar «El Corte Ingles» de galotxa sénior de primera de 2013, amb l’equip de Montserrat. El 2015 tornà a disputar la final de l’Individual de Frontó a Xest, però perdé 31 per 41 contra Alejandro de Paterna. Però per damunt de tot el nom de Pasqual s’ha fet gran al frontó. Les finals individuals entres ell i Adrian de Museros són tot un clàssic. Com no podia ser d’altra manera, ja que s’ha criat entre les verds parets del frontó de la casa dels seus pares, és a este recinte on la seua carrera esportiva ha agafat una dimensió major. L’any 2009, 2012, 2013 i a 2017 es va proclamar campió individual del campionat autonòmic i va ser subcampió a 2003, 2010 i 2011, 2014 i 2015. Però no soles ha disputat campionat ell a soles, per parelles també ha aconseguit escriure un currículum ample. Per tres vegades es va quedar a les portes del triomf a l’autonòmic per parelles (2000, 2010 i 2011) i els dos últims anys ha sigut el campió (2016,2017) juntament amb Javi Díez, el ‘Moro” de Massalfassar.

200

Pasqual II o Pasqual de La Pobla és per mèrits propis una de les senyeres esportives del nostre municipi. Un cavaller de la pilota i l’esport, i que no soles ha guanyat campionats, sinó que deixa com a legat esportiu el campionat de pilota fallera, creat baix la seua presidència de Junta Local, ara fa 14 anys, i que gràcies a esta iniciativa els fallers i falleres de La Pobla juguen al nostre esport tots els diumenges de setembre a març.

Falla Plaça de l´Hort 2018

PALMARÈS Escala i corda: •Campió Lliga Caixa Popular: 2007 i 2008 •Subcampió Lliga Caixa Popular: 2006 •Subcampió del Campionat Autonòmic d’Escala i Corda primera sénior: 2005 •Campió individual escala i corda: 2017 Frontó: •Campió de l’Obert d’Albal: 2006 i 2007 •Subcampió del Trofeu Platges de Moncofa: 2008 •Campió de l’Autonòmic de Frontó Individual: 2009, 2012, 2013, 2017 •Subcampió de l’Autonòmic de Frontó Individual: 2003, 2010 i 2011, 2014, 2015 •Campió de l’autonòmic de frontó per parelles 2016, 2017 •Subcampió de l’Autonòmic de Frontó per Parelles: 2000, 2010 i 2011 • Subcampió ‘XII Trofeu Diputació de València’: 2017 •Campió d’Espanya de Frontó Valencià (torneig organitzat per la federació de pilota valenciana juntament amb l’empresa Garfe): 2010 Galotxa: •Subcampió del «El Corte Ingles»de primera juvenil: 2002 •Subcampió de la Super-copa de galotxa categoria juvenil: 2002 •Campió del «El Corte Ingles» de primera sénior: 2009 i 2013 •Subcampió de la Super-copa de galotxa categoria absoluta: 2010 Campionats Internacionals de Pilota •Campió europeu del Joc internacional, Nivelles (Bèlgica) 2007 •Subcampió europeu de Llargues: Nivelles (Bèlgica) 2007 •Campió absolut per equips Euro Pilota 2010 (Comunitat Valenciana) •Subcampió One Wall Euro Pilota 2010 (Comunitat Valenciana)

Patrimoni Esportiu

201

CAMPIONAT DE PILOTA FALLERA A

l’hora de fer esport La Pobla no abandona ni deixa a un costat ni les nostres modalitats més autòctones, com poden ser el tir i arrossegament, els concursos ornitològics de cant de pardalets, ni molt menys la pilota valenciana, un dels símbols per excel•lència de la rica i ampla Cultura valenciana. Tant és així que la instal•lació esportiva més antiga del nostre poble, que encara es troba amb ús i amb un important pla de reforma per als pròxims mesos, és el trinquet «Miguel Canya I» construït en l’any 1968. Este trinquet es la llar del club de galotxa i de l’escola de pilota.

202

Falla Plaça de l´Hort 2018

Però la pilota valenciana de La Pobla té vida més enllà de les parets del trinquet, des de fa catorze anys, cada diumenge al matí, la pilota fa seus els carrers des de setembre fins a finals de Febrer, gràcies a la celebració del campionat de pilota fallera al carrer.

El col•lectiu faller del nostre poble començà ja fa 14 anys amb un campionat, i fins al dia de hui, esta competició només ha fet que créixer, tant en numero de jugadors, com d’equips i categories. Una idea que va nàixer i vore la llum per primera vegada l’any 2004. Este campionat es va organitzar amb un clar objectiu, fer que la gent de les comissions falleres, a banda de fer esport, es conegues més, es relacionaren entre ells i la germanor entre les falles anara en augment dia a dia. Cada setmana una demarcació es transforma en un autentic trinquet a l’aire lliure.

Cada jornada són dos els carrers en els quals es disputen partides, fins a un total de 10 per cada dia. Un dels aspectes més importants a destacar d’esta competició és que com que cada setmana es juga a una falla l’ambient de germanor i amistat entre els fallers és total. Tot esta pensat, i no es deixa res a la improvisació, al mateix moment que les partides, dins dels casals es preparen esmorzar per als jugadors, per a què abans o després de l’enfrontament puguen asseure’s al voltant de la taula a menjar-se l’entrepà i el café com autèntics cavallers.

setmana. Dos són les motivacions, vore pilota valenciana, que ja és prou reclam per a eixir de casa un diumenge de matí, i animar als amics i companys de la seua comissió per tal que puguen guanyar els enfrontaments. Guanyar el campionat sempre és un motiu d’orgull, especialment a la primera categoria, un espai reservat fins ara només per a dos comissions a falla del trinquet i la de l’hort, la nostra monopolitzem el trofeu a la categoria més prestigiosa de la pilota fallera al carrer. Nosaltres tenim l’orgull d’haver pogut guanyar en 4 ocasions, en 2007, 2013, 2015 i l’última edició, la de 2017. Els nostres companys del trinquet ha sigut els guanyadors a totes les altres edicions del campionat, però que no s’adormen, que per ganes i il•lusió per part dels de l’hort no serà i volem arribar, com a mínim, a igualar-los.

Les falles de La Pobla ja no es podrien entendre sense la pilota i la gent acudeix a gaudir de les partides cada

Patrimoni Esportiu

203

Per altra banda, també este campionat és un campionat que no es podia entendre hui en dia sense la seua presencia, que és altíssima. Si hi ha algú que digué allò que «en el futur, la pilota serà de les dones o no serà» les jugadores de pilota poblanes han fet seua esta frase. Des del moment en el qual s’incorporaren al campionat fins a l’edició d’enguany, la categoria femenina només ha fet que pujar de nivell i de participants, inclús hi ha hagut anys que es s’hagueren de fer dos categories de xiques. Per a qualsevol comissió aconseguir el campionat femení de pilota és un motiu d’orgull, i les finals d’equips de dones, de la mateixa manera que les partides al llarg del campionat, sempre citen a molt de públic.

Per a la pilota valenciana, per a la seua supervivència, el fet de poder tindre campionat d’este tipus per arreu dels pobles del nostre territori és fonamental per a què continue amb el pas dels anys. Però no soles és important el que els fallers de hui en dia juguen a pilota, això està bé, però és una solució a curt termini. Per a què les pròximes generacions de fallers també juguen, practiquen i coneguen la pilota valenciana des de la nostra Junta Local Fallera s’ha impulsat un campionat de pilota infantil.

Una iniciativa que als xiquets i xiquetes ha sigut bona, i les inscripcions així ho demostren, amb este campionat amb pilotaris en format reduït s’aconsegueix vore a famílies senceres jugar a pilota. Per ací trobem altre motiu d’orgull per a nosaltres a l’hora de promocionar i divulgar el nostre patrimoni esportiu, en pocs llocs es pot vore a un pare, una mare i els seus fills jugar a pilota valenciana a l’hora.

Com a qualsevol esport poder guanyar el campionat és un somni per als seus participants i en el campionat de pilota fallera al carrer de La Pobla no és una excepció.

204

Com ja s’ha nomenat més arrere cada setmana es juga als carrers dels voltants d’un casal, però per a les finals de cada categoria, al mes de febrer, es reserva el carrer principal del municipi, el Carrer Colón. El dret de jugar a esta via principal només se’l guanyen dos equips per categoria i és una experiència bonica de viure en primera persona. El dia de les finals és sempre un dia de festa, a on els fallers acudeixen en multitud a vore les millors partides del campionat, i de pas, animar als seus jugadors en el camí cap a la victòria, a un dels millors esdeveniments esportius que actualment es poden vore a La Pobla.

Un campionat que fomenta la germanor fallera i vertebra a les 7 comissions i del qual participen totes les comissions falleres de La Pobla, sense cap excepció. Les xifres són espectaculars, ja que formen part de la competició més de 40 equips, repartits entre la categoria de tercera, segona i primera masculina, segona femenina i primera femenina i la categoria infantil. En total més de 40 equips i quasi 200 jugadors per a què entre tots ajudem a mantenir amb vida, de la millor manera possible, el nostre esport autòcton.

Per als fallers de vaqueta de La Pobla, tots els diumenges des de setembre fins a febrer... VA DE BO!!!!!

Falla Plaça de l´Hort 2018

JORGE NAVARRO SÁNCHEZ Per a molts esports es necessita una pilota, per a muntar en moto es necessiten dos!

J

orge Navarro va nàixer un tres de febrer de 1996 a la Pobla de Vallbona. El seu caràcter el va mostrar des de ben xicotet com a un aficionat a les motos, exactament a les carreres de motos. Amb només 8 anys va tenir el seu primer contacte amb elles i va ser participant de les proves de selecció del programa “Bressol de campions Bancaixa”, prova que organitza el circuit Ricardo Tormo de Xest. En aquella ocasió va participar a la categoria de “minimotos 2” i va ser seleccionat pe a participar l’any 2005 a la mateixa categoria.

Patrimoni Esportiu

205

A la temporada 2005, i al mateix campionat va fer la primera “pole position”, fou al circuit d’Albacete, i també a eixa temporada va saber el que era pujar al podi. Durant el 2006 repetiria en “minimotos”, també al campionat “Bressol de campions Bancaixa”, i seria aleshores quan va aconseguir la sua primera victòria. Una primera victòria que obria un any fantàstic, ja que a falta de 4 proves per a finalitzar es proclamava campió. També durant la mateixa temporada va competir a “mini GP 70”, disputant el campionat de la Comunitat de Madrid, el campionat territorial valencià i el mundial “metakrit mini GP 70”, certamen que es disputava a escala mundial a final de temporada al circuit de Xest. Un any més tard, en 2007, continuava la trajectòria de Jorge al “Bressol de campions Bancaixa”, i al mateix moment al campionat territorial valencià de “metakrit mini GP 70”. L’any 2008 va ser més competitiu, ja que el ja nomenat campionat territorial va ser compatibilitzat amb la categoria “Pre GP 125” del campionat “Bressol de campions”. La projecció de Jorge creixia any darrere any i l’any 2009 pràcticament no baixaria de

206

la moto, ja que va competir en el campionat “Pre GP 125” de “Bressol de campions”, “Pre GP 125 evolució“ i al campionat valencià de “Pre GP 125”.

Ja en 2010 la carrera esportiva començava a creixer exponencialment, per una banda Jorge va ser participant del “Bressol de campions” a la categoria “pre GP 125”, i per l’altra va començar a competir al campionat d’Espanya de velocitat de 125. 2011, com altres anys arrere, arribava amb millors resultats. La participació al campionat de velocitat d’Espanya de 125 portava dos podis, un a Jérez i l’altre a Aragó, també va competir al campionat d’Europa de 125. Per a Jorge Navarro la temporada de l’any 2012 va ser inoblidable, ja que poder fer la seua aparició al campionat del món de motociclisme. La carrera del 30 de setembre de 2012 seria la primera al campionat professional, i tota una experiència per al jove pilot poblà, recordar que Jorge va poder formar part de la carerra gràcies a una invitació per a poder fer-ho, Jorge va obtenir per aquell dia el que

Falla Plaça de l´Hort 2018

al món de l’esport es coneix com una “wild card”.

La mateixa formula es repetiria una temporada més tard, en 2013. Per aquells moments la “wild card” arribava per dos vegades i amb ella Jorge Navarro va poder competir al mundial als circuits de Jerez i València. Durant la temporada de 2014 va competir en el “FIM CEV REPSOL”, de “moto 3”, aconseguint la seua primera victòria al circuit d’Albacete. A partir de mitja temporada fitxa per l’equip “Team Marc VDS” per acabar el nous grans premis que quedaven com a pilot permanent en el mundial de motociclisme a la categoria “Moto 3”, siguent la primera aparició a Indianapolis. Per a la temporada 2015 va ser fitxat per l’equip “Team Estrella Galicia 00”. Amb este equip Jorge completa la que va ser la seua primera temporada de manera íntegra al mundial. Jorge aconseguiria en el GP d’Anglaterra una “Pole position” i als circuits d’Aragó, Japó, Malàisia i València va pujar al podi. Els bons resultats el fan repetir en 2016 com a pilot del “Team Estrella Galicia 00” i a este any Jorge era capaç de guanyar dos carreres, les dos prop de casa, a dos circuits nacionals i amb el suport dels aficionats a les graderies, Catalunya

Patrimoni Esportiu

i Aragó veien com el pilot del nostre poble aconseguia les dos primeres victòries del seu palmarès.

Aquella temporada va ser un dels ferms candidats pel títol mundial, però una greu lesió, la fractura de la tíbia i el peroné, va fer que les opcions de Jorge s’esvaïren. 2017 ha sigut un any de canvis i novetats, ja que ha pujat de categoria. L’any passat Jorge deixava arrere la categoria de “Moto 3” i començava el seu caminar per la categoria de “Moto 2” amb el “Team Federal Oil Gresini” i la temporada va ser d’adpatació, amb bons resultats, com els sisens llocs dels grans premis de Catalunya, Alemanya i Aragó.

Finalment a esta primera temporada a la sala prèvia a “Moto Gp” Jorge vaser catorzè classificat de la general amb 60 punts. Este 2018 repetirà equip i categoria, i de segur que amb l’experiència acumulada de la temporada de 2017 i en plenes condicions físiques podrem veure a Jorge Navarro passejant amb orgull i esperit guanyador per tots els circuits del món el nom del nostre poble. Des de març fins a Novembre els diumenges de carrera estan marcats en roig al nostre poble.

MOLTA SORT JORGE!

207

ENTREVISTA A JESUS TORTAJADA (PRESIDENT C.E.L)

E

l patrimoni del nostre poble és una cosa que ens ha d’interessar i preocupar. Qualsevol aspecte patrimonial és fonamental per saber qui som i de quin lloc venim, i totes aquelles coses que ens fan diferents com a poble. És important conéixer estos aspecte patrimonials, de la mateixa manera que és impostant catalogar-les, investigar-les i promocionar-les per a que arribe a tots els poblans i poblanes. Per que el nostre patrimoni, pot ser més important o menys que el d’altres llocs, però es important per que és nostre.

Els que coneixen, estudien, i lluiten en totes les seues accions, pel patrimoni de la Pobla de Vallbona són els membres de C.E.L (Centre d’estudis locals). Que millor manera per a saber com és la seua activitat que parlar amb el seu president, Jesús Tortajada.

208

Falla Plaça de l´Hort 2018

-Quan naix i amb quin esperit és va fundar el C.E.L.?

Tenim el 23 d’Octubre com a el dia en el qual s’oficialitzaren els nostres estatuts. Abans hi havia una junta provisional, i amb ella convocaren una junta general per a normalitzar la situació. Fa 4 anys del inici del nostre funcionament, tres amb el primer president i des de l’any passat soc jo el president.

El C.E.L. naix després de 15 anys de treball per a presentar els estatuts i, posteriorment constituir la nova entitat. Anteriorment jo pertanyia a l’Ateneu Cultural de La Pobla. Per aquells moments no érem molta gent i el projecte no va consolidar-se. Per aquella època va eixir l’Institut d’estudis comarcals, del qual formava part gent important de la comarca, com l’alcalde de Llíria juntament amb diferents mestres i intel·lectuals de la comarca. Fins al moment no existien entitats d’eixe categoria i al mateix moment es va fundar el C.E.L. de l’Eliana, del qual nosaltres agafem els estatuts.

La fundació del C.E.L. va estar propiciada per que ens adonarem compte que hi ha molta gent que en l’aspecte Cultural va per lliure. Eixa gent, en sa casa, investiga el patrimoni i la historia. Ens adonarem que el feia falta era una institució que arreplegara a la gent que treballara pel patrimoni. Un cas molt clar era Llavata, que va escriure el llibre d’història local, un llibre que recull el patrimoni i ho va fer a soles, no volíem que passara més això.

-Hui en dia quanta gent forma part del C.E.L.?

Tenim la junta directiva, que som els que més ens reunim i també tenim els grups de treball. El C.E.L. esta format per diferents grups de treball per temàtiques. En total som 90 persones aproximadament, però com ja sabeu, açò és com una falla, som molt però sempre treballem els mateixos.

Entrevista

-Quines són les principals accions que des del C.E.L. s’impulsen per a difondre i divulgar el patrimoni de La Pobla?

La primera cosa que pensarem va ser fer un cicle de conferències. Van vore quina era eixa gent que treballava individualment a casa i que poguera oferir una conferència. Ens posarem en contacte amb ells i ahi va començar el cicle de conferències anuals del C.E.L. A partir d’ahi ens adonarem que la millor manera de treballar era per grups, que cada grup treballara un aspecte, una besant del patrimoni. Després convocarem unes beques, ja que la gent jove que estudiava una carrera eren els més indicats per a treballar en la investigació de La Pobla. Despés de les beques del primer any s’han continuat convocant. La historia de les beques ens va sorprendre, ja que férem un «verkami» i la gent va posar diners, uns més, altres menys, però arreplegarem 900€, no teníem per a convocar una beca, teníem per a convocar tres o quatre!

Enguany a tornar a convocar beques. Pel que fa al cicle de conferències ja estem preparant la quarta edició. També és molt important que hem aconseguit un local, l’ajuntament ens l’ha cedit. I pel que respecte als socis destacar que com que no paguen quota, doncs, no se’ls dona de baixa.

209

-Com és possible que el patrimoni de La Pobla no estiga historicament suficientment estudiat i divulgat?

Aci sempre la gent ha investigat, però al faltar un pol d’atracció no han tingut visibilitat. En La Pobla hi ha molta gent que ha estudiat el patrimoni, però no ha transcendit.

Intel·lectualment La Pobla sempre ha sigut molt contraria.

Per exemple, Benissanó, Benaguasil, Lliria, han tingut un bagatge d’investigació i intel·lectual, que amb excepcions no ha existit en La Pobla. En Benissanó, a proporció d’habitants hi ha molts més músics, metges, mestres, mentre que les famílies més riques de La pobla, en èpoques passades, no tenien la mateixa concepció de la intel·lectualitat. La gent amb diners no valorava suficientment que els seus fills, a banda de deixar-los diners, devia deixar-los una formació acadèmica. Les elits econòmiques no ho valoraven com a altres pobles.

-Penseu que hui en dia la gent coneix prou, i aprecia, el nostre patrimoni?

La diferència que hui en dia hi ha molta gent que ja ha estudiat. La Pobla, des de fa anys, ja compta amb arquitectes, mestres, tenim una degana de la facultat, gent que ha estudiat historia, metges. Des de fa 40 anys cap ací, des de la transició, s’han incorporat molta gent a la intel·lectualitat i la investigació. Ara si que podem tenir a eixa gent per que puga investigar. Tenim restauradors, estudiants de belles arts.

-Que ha canviat per a què la societat poblana haja passat de no importar-li l’enderrocament de la casa Blanca, un emblema local, a ser participe dels usos futurs de la futura rehabilitació de la casa Bernal?

L’avantatge és que amb la transició es va vore un gran canvi, amb la incorporació del poble a l’estudi, jo ho vaig

210

viure. Abans els organismes públics no preservaven el patrimoni. La mentalitat abans era molt diferent. Per que s’havia de realçar el poble?. L’aspecte patrimonial ho ha patit. La casa gran va evolucionar molt. Al 1947 es va celebrar allí una fira agrària, quan l’estat de la casa era immillorable, i poc a poc es va degradar. No va haver-hi cap institució que alertara del deteriorament. De la mateixa manera que amb altres coses. Al costat de la Casa Blanca s’enderrocà un aljub i també quasi tota l’arquitectura rural del terme, i ahi els llauradors no protestaren per què tiraren part del seu treball. A La Pobla hi hagut molt de meninfotisme en eixe sentit.

A la Pobla quan es començaren a declarar els Béns d’interés culturals es van declarar comptats amb els dits. La gent preferia enderrocar façanes d’habitatges històrics i si podia, que l’ajuntament no se n’adonara, molt millor, i l’ajuntament tampoc feia res. Amb el pas de la dictadura a la democràcia es va fer una continuïtat i no s’acabava de respectar. L’alcalde que va enderrocar la Casa Blanca ho faria convençut que seria millor tirar-la que alguna persona es matara allí. Amb tot passava igual, per què el manteniment requeria despesa. El colons tampoc recriminaren res, doncs, aixi amb tot el patrimoni.

Falla Plaça de l´Hort 2018

Casa Gran i com es preocuparen pel patrimoni agrari es va obrir i rehabilitar la Casa per a ser museu. Amb el pas dels anys a l’ajuntament va entrar M.Carmen Contelles i ella ja era d’altra mentalitat, era més moderna. En aquell moment es va adquirir la Casa Gran i s’obrigue el Museu. La Casa Bernal quan moriren els hostatgers se va comprar, i amb l’altra igual. Preferiren vendre que mantenir, ja que estes coses es poden expropiar i preferiren que la compraren.

-Que us pareix la iniciativa que enguany la nostra falla ha dut a terme de fer el llibret dedicat als patrimonis de La Pobla?

-L’opinió del C.E.L. és escoltada per les institucions a l’hora d’avaluar projectes de rehabilitació o recuperació patrimonial?

Hui en dia si. Hui estan els mitjans de comunicació i la nostra opinió pot transcendir a l’opinió pública i al poder arribar a més gent se’ns té més en compte. Amb la Casa Gran, per exemple, hi havia una associació d’amics de la

Ja fa uns anys que publiqueu articles d’investigació i nosaltres hem col·laborat. Jo, en l’aspecte gràfic sempre he col·laborat, i en l’històric també. Ara la iniciativa d’enguany, serà per a consolidar una cosa més seria, i que us donarà més entitat com a falla. Publicar al llibret transcendeix molt i es dóna a conéixer el patrimoni, i repercuteix positivament a nosaltres.

Agrair a Jesús la seua col·laboració constants en tot allò que sempre hem necessitat, i al mateix moment, encoratjar-lo a ell i tots els associats del C.E.L. per tal que continuen la seua activitat i difusió del patrimoni local amb ganes i molta il·lusió per molts anys. De segur que La Pobla li ho agrairà.

Entrevista

211

Estos són els nostres patrimonis Hem mostrat tots aquells béns patrimonials que fan diferent al nostre municipi d’altres. Som un poble amb segles d’història que es troba fortament arrelat a els seus costums i tradicions. Uns costums que s’han anat forjant amb el pas dels segles i que han creat una identitat en tots aquells poblans, i que esperem que els nouvinguts a La Pobla adopten com a seus. Com a poble mirem cap arrere i veiem el nostre passat amb orgull, però això no impedeix també saber que volem ser el dia de dema. Volem ser un poble cada dia més habitable, on la gent se senta còmoda i que la modernitat i el progrés s’instaure entre nosaltres per tal de donar-nos més i millor qualitat de vida, és clar, respectant el nostre passat i tot allò que ens fa diferents.

Des del moment de la fundació del municipi fins al dia de hui cada dia, cada moment, cada pedra de cada edifici ens ha marcat el camí a seguir i de tots nosaltres és el repte de tirar cap avant, per que per damunt de qualsevol altra cosa, el millor patrimoni de La Pobla és la seua gent.

La falla de l’hort vol agrair a totes i cadascuna de les persones que han fet possible l’exposició a este llibret dels nostres patrimonis. Gent que de manera desinteressada i gràcies als seus coneixements i amor per La Pobla ens han ajudat en tot allò que els hem demanat. Volem donar les GRÀCIES a Josep Jorge, historiador local i llicenciat en història, al director del museu etnogràfic de la Casa Gran i arqueoleg Juanjo Ruiz, al president del C.EL. De La Pobla Jesus Tortajada, a Estefani Barrero, al regidor de festes Fran Esteban i a la regidora de Cultura i Patrimoni de La Pobla Beatriu Palmero. Sense la vostra col·laboració, així com la dels fallers que han col·laborat en la redacció d’este llibret dedicat «Als nostres patrimonis», haguera sigut impossible. Els agraïm el temps, les ganes i la preocupació invertida.

A tots i a totes bones falles de 2018!

212

Falla Plaça de l´Hort 2018

Els Nostres Patrimonis

213

FRANCISCO ROMERO CRESPO DONAR LA VOLTA AL MÓN SENSE EIXIR DE CASA

E

m dic Francisco Romero Crespo, fill de Francisco i Ines. Vaig naixer el 28 de juliol de 1939 en el carrer Barri Sant Josep nº 55 de La Pobla de Vallbona i, encara que en l’actualitat visc en Fenouillet (França), tots els anys vinc a La Pobla per a les festes del “Bario”, l’1 de Maig, San José Obrer. Haureu vist que les portes de la meua casa sempre estan obertes perquè pugueu veure les meues obres, les meues maquetes en pedra homenatge a la història arquitectònica.

Com aquesta afició per construir maquetes en pedra?

El “tio Salvoret”, germà de la meua mare, havia emigrat a França. L›any 53, quan va venir a visitar a la família, va intentar convèncer a la meua mare, vídua i amb 2 fills, que no hi havia molt futur ni per a la meua germana ni per a mi.

Al final, amb 17 anys, ens vam anar a França la meua mare i jo. Després vindria la meua germana. El “tio Salvoret” i la seua filla Julia, ens van acollir en la seua casa, ens van donar un habitatge, em van ajudar a aconseguir el meu primer treball en la construcció i, gràcies al “tio Salvoret”, vaig poder estalviar i amb 25 anys muntar la meua empresa de construcció.

Paco junt a la Basílica San Marcos

Quan la meua economia m’ho va permetre, vaig començar a viatjar, el meu altre hobbie, per diferents països o el nostre, i observava les basíliques, les catedrals, els monuments. Sentía un gran respecte i admiració pels arquitectes, constructors i altres gremis que al llarg dels temps ens han mostrat el camí de la bellesa arquitectònica. I en veure que aquests monuments, amb el pas del temps, es van deteriorant, no estan tot el nets i cures que haurien d’estar, vaig sentir la necessitat d›homenatjar a aquests constructors construint aquestes maquetes, reproduint fins al mínim detall de les seues obres mestres.

Així que quan em vaig jubilar, amb 60 anys vaig començar a construir aquestes maquetes. La primera que vaig construir, en el 2002, va ser un catxirulo. Els veia per la muntanya mitjà derruïts, abandonats, i volia preservar-los. Em va costar 25 hores construir-ho. Després varen vindre les Torres de Serrans, 150h; el Micalet, 120h; la Casa Blanca de La Pobla, 85h; l›església de Santiago Apostol, 250h; l›església de la Santíssima Trinitat, 270h., amb 2 campanars, tal com al principi estava previst, però un d›ells està tallat i es pot llevar.

Porte una relació de totes les maquetes construïdes des del 2002 i el nombre d›hores invertides en cadascuna d›elles.

Les que més he tardat a construir són la Catedral de Notre Dame, la Basílica de Sant Marcos i la Sagrada Família de Gaudí en les quals he invertit unes 1.000 hores en cadascuna d›elles. Les últimes que he fet en el 2016 són la Basílica

214

Falla Plaça de l´Hort 2018

Detalle Notre Dame

Iglésia Santísima Trinidad y San José

Notre-Dame

Iglesia Santiago Apostol

del Sacré Coeur de Montmartre, amb 350h., i l›Opera Garnier de París, amb 500h.

festes del Bario, vaig portant ací, a la meua casa, en la Calle Barri Sant Josep nº 55.

Estes són les hores que li dedique a la construcció, però prèviament hi ha un ardu treball. No he estudiat arquitectura. Sé llegir plànols pel meu treball com a constructor, així que per a construir una maqueta, partics d›una fotografia que obtinc del monument i, segons la grandària que vull construir, comence a incrementar cadascun dels elements: finestres, portes, llindes, gàrgolas, etc. en la mateixa proporció. Quan tinc totes les mesures, en mil·límetres, comence a tallar la pedra i muntar.

Aquestes maquetes les he donat al patrimoni del municipi.

El dia 3 de maig de 2017 he signat un conveni amb l›Ajuntament, amb l›Alcalde Josep Vicent i la regidora de Patrimoni Beatriz Palmero, en el que estes maquetes aniran a la Casa Bernal quan tinguen una sala adequada per a la seua exposició, en la qual els alumnes de La Pobla de Vallbona i, qualsevol visitant, podrà admirar la bellesa arquitectònica dels edificis que es troben en diferents països. Serà com donar la volta al món sense eixir de casa.

Només utilitze els mateixos materials, pedra i fusta, amb els quals es van construir els originals. La pedra l›obtinc en una pedrera d›Alemanya i, a casa del “tio Salvoret” en la qual encara vivim la meua cosina Julia, el seu marit i jo, tinc el taller. Crec que poca gent, o ningú, fa maquetes en pedra.

Les poden fer en cartó o un altre material, però en pedra, no. Cadascuna de les peces de mil·límetre la talle amb una màquina amb disc de diamant que va per l›aigua….us podeu imaginar com es posa el taller i com em pose jo!!!

Francisco Romero Crespo Artesà Constructor en Pedra Paco Treballant

Pedres tallades a mil·límetre, vidrieres, gàrgoles, etc., i després cadascuna de les peces pegades amb pasta de pedra fins a formar l›edifici, la maqueta. Maquetes que poden arribar a pesar 200kg o més i que tots els anys, quan vinc a les

Francisco Romero Crespo

215

La Sagrada Familia

Opera de Paris

216

Sacre Coeur

Catedral de San Basilio (Moscú)

Le Capitol -Toulouse

Falla Plaça de l´Hort 2018

NARRATIVA FALLERA Falles, pinta’m les ales Eric va sentir gent cridar pel carrer, va sentir un tro i es va dirigir cap a la seua habitació. Quan va veure tota la gent amb els polars de les falles i amb els mocadors fallers es va adonar que la setmana fallera, eixa setmana que tant esperava, havia començat. Així, va asomar el seu cap per la finestra i a més de veure els carrers plens de gent, els monuments muntats, xiquets tirant tronadors... de cop i volta, va veure una cosa que li va sorprendre molt.

Estava just al cantó de sa casa, quieta, immòbil...era

una papallona menuda, d’eixes que hi ha volant al mes de març per la ciutat de València, però aquesta estava asseguda sola al cantó de sa casa i pareixia que intentava volar amb totes les seues forces però no podia.

Allò que Eric podia observar des de la seua finestra era que la papallona tenia un coll llarg i les seues ales es movien d’una banda cap a un altra nerviosament, però sense menejar-se. Tanmateix, va haver una cosa que va sorprendre a Eric i és que, les seues ales no tenien color; eren totalment negres i això era una cosa que no acabava d’entendre. Per què seria així? Com podia ser que la papallona no tinguera brillantor a les seues ales? Tot i que en un principi, pareixia que res la diferenciava de la resta, Eric se n’havia adonat que era el color de les seues ales probablement el que la feia diferent i el que ocasionava que no poguera volar…

Eric no podia romandre quiet sense fer res i abans de baixar a veure la papallona, va recordar una historieta que li va contar el seu avi sobre la plaça de la verge de la Ciutat de València.

“Diuen i conten que el dia de Sant Josep passen coses miraculoses i és que totes les persones ixen a la plaça de la Verge quan veuen a la mare de deu dels desemparats plena de flors. És increïble veure l’alegria que transmeten els colors de les flors a tots els habitants de la ciutat i sobretot, a totes les fallers

Narrativa Fallera

217

i falleres que desfilen fins a la plaça per oferir el seu ram a la seua benvolguda Geperudeta. Quan alguna persona es nota fluixa, es troba malament o està passant per una mala època, la nostre verge sempre li ajuda i la fa sentir-se volguda...”

-Va haver un moment en el que una companya es va apropar a mi i em va dir que anar a jugar amb les demés, però jo només li vaig dir:

Eric no necessitava recordar més de la història que li contava el seu avi i no podia continuar veient que la papallona no pogués volar. Així doncs, va decidir baixar i retrobar-se amb ella per conèixer què estava passant.

-Clar està que la papallona es va sorprendre molt amb la meua resposta i com que les demés la cridaven per a jugar, ella no em va fer massa cas i va pegar al vol dirigint-se cap on estaven les altres.

Efectivament, quan va baixar, la papallona continuava en el mateix lloc i després d’una llarga estona on Eric intentava apropar-se a ella i preocupar-se pel que li estava ocorrent, de la boca de la papallona van eixir les seues primeres paraules: “Fa un temps enrere, just el dia que vaig nàixer junt amb les altres papallones, totes tenien les ales plenes de colors i començaren a volar d’un costat cap a un altre de l’alegria de saber que eren lliures; jo no vaig entendre molt bé el que estava ocorrent així que em vaig quedar al terra, sola, amb les ales baixes i mirant a les altres papallones. Vaig intentar de diverses formes alçar les meues ales i posar-me a volar tal com ho estaven fent les meues companyes; les observava i intentava copiar els seus passos però em resultava impossible. Sentia que tenia un pes enorme al damunt meu que m’impedia alçar-les. Volia volar Eric, t’ho assegure, però veia que no era possible. Al final, he de confessar-te que vaig desistir”.

Just en eixe moment, Eric es va adonar com dels seus ulls només cauien llàgrimes, llàgrimes que no eren d’alegria, sinó de frustració de sentir-se diferent a la resta. Després d’un llarg silenci i quan ja li havien parat de caure llàgrimes, la papallona va continuar dient:

218

-No, no vull. Preferisc mirar-vos, em divertisc més així.

Després va afegir: -Des d’eixe moment Eric, estic sola. Tu, després de mesos has sigut l’únic en preocupar-te per mi. No saps com de llarg se m’ha fet tot aquest temps, cada dia els minuts em pareixien hores i semblava que estava detinguda en el temps. Just en eixe moment, la papallona va mirar a Eric i va somriure. A més, li va dir: -Tu també estàs sol?

Eric sorprès i sense pensar-s’ho va dir: com vaig a estar sol? Tots els xiquets tenen amics i amigues i jo a més, en tinc molts: tinc amics de l’escola, del futbol....i sobretot, amics de la falla.

-Falla? – va dir la papallona. Això que és?

Eric preferia no haver de contar-li-ho, sinó mostrar-li-ho, així que només li va dir: -Confia en mi i deixa’m que et porte a un lloc meravellós.

Tot corrents, la va agafar i van moure cap a la falla, La falla és el lloc on es reuneixen sempre els fallers, no sols al mes de març quan comencen les falles, sinó al llarg de tot l’any. És un espai on es respira germanor i on la responsabilitat, l’esforç, l’alegria,

Falla Plaça de l´Hort 2018

la felicitat i la constància sempre estan presents. A la falla, tots som iguals, col·laborem els uns amb els altres, ens respectem i treballem de forma desinteressada perquè vivim les falles d’una manera especial. Això era el que volia Eric que sentira la papallona quan arribaren allí, doncs pensava que li feia falta experimentar totes eixes bones sensacions.

En entrar a la falla, Eric es va reunir amb el seu grup d’amics i abans que es posaren les jaquetes per anar a jugar i a tirar tronadors, els va ensenyar la papallona i els va contar un poc la seua història. Els amics d’Eric no sabien quina cara fer, no sabien per què no podia volar, no podien imaginar com ningu-

Narrativa Fallera

na papallona s’havia quedat amb ella i havia estat sola tot aquest temps.

-Què trist!- va dir Vega -Quina llàstima!- va dir Álvaro.

Però de seguida, Greta va dir: tinc una idea! Vosaltres recordeu la història que ens contaren fa uns anys els nostres avis el dia que anàrem a la plaça de la verge? La història començava així: “diuen i conten que el dia de Sant Josep passen coses miraculoses...”

Eric no podia creure que Greta havia pensat el mateix que ell i li va dir:

219

-No t’ho vas a creure però quan l’he vista he pensat el mateix! Hem de portar a la papallona a la plaça de la verge el dia 19 de març, estic segur que els nostres avis tenien raó en allò que deien i potser aconseguim tornar-li l’alegria a la papallona.

Alguns dels amics van pensar que Eric i Greta estaven bojos, pensaven que era una pèrdua de temps preocupar-se per una papallona, però altres, en canvi, van pensar també que seria una bona idea i es comprometeren a no deixar de costat a la papallona i intentar fer-la volar. Durant tota la setmana, la papallona va ser una més del grup d’amics d’Eric i no es va perdre cap estona amb ells. En molts moments intentaven fer-la volar però ella només deia: -No puc, no puc volar. Vull volar però no puc, no sóc capaç. De veritat, no ho seguiu intentant. Només amb la vostra companyia jo sóc feliç.

Eric li va preguntar: -Però per què? Per què no pots volar?

La papallona només va dir: no ho sé...

A Eric li recordaven molt aquestes paraules, quan la papallona, el dia que se la va trobar, li contava el moment en què una altra papallona es va apropar a ella per convidar-la a jugar amb la resta. Però Eric, en vegada d’anar-se’n i deixar-la com ho havia fet en el seu moment l’altra papallona, es va quedar ahí, amb els seus amics, intentant-ho una i una altra vegada.

Acte seguit, li va dir: -Tens por i la por et paralitza. No creus en les teues pròpies forces, t’has auto convençut que no pots i això no és així. Estic segur que pots aconseguir-ho.

Si no ho intentes mai, mai sabràs si eres capaç de fer-ho.

220

La papallona el va mirar i li va dir: - ¿i si no puc?

I Eric li va dir: -Només t’estic demanant que ens deixes intentar-ho i que ho intentes tu també. Nosaltres sabem que tu pots i que ho vas a aconseguir.

La resta de dies, la papallona va canviar la seua actitud i ho va continuar intentant. Possiblement seria l’esperit faller el que la va fer canviar d’opinió i veure la seua dificultat per a volar d’una perspectiva diferent....Així doncs, va arribar el dia tan esperat per a Eric i els seus amics, el dia de portar a la papallona a contemplar la plaça de la verge. Quan van arribar, hi havia milers de persones passejant al voltant de la verge que no podien deixar perdre l’oportunitat de veure com havia quedat el manto de la Geperudeta.

L’emoció es notava en tots els xiquets i els seus ulls reflectien el seu sentiment faller. Feia bon oratge i les altes temperatures afavorien la visita dels valencians i com no, no podia faltar la foto de rigor amb la imatge de la verge al fons, quan més a prop, millor.

Eric i els seus amics no van ser menys i amb el seu telèfon mòbil i el palo selfie, es van fer una gran quantitat de fotos per a immortalitzar el moment. Si els haguéreu vist! Vega fent morrets, Álvaro amb els ulls tancats, Greta mirant a la papallona i Eric somrient amb la papallona al seu muscle.

-“La verge està preciosa. Mai l’havia vista decorada amb tant de clavell blanc i roig” – va dir la papallona.

En eixe moment, tots es van acostar de ben a prop a la verge i en silenci, li van demanar amb totes les seues forces que ajudara a la papallona a aconseguir allò que ella mateixa no creuia que podia fer, volar.

Just al seu costat, hi havia una parella de vellets que

Falla Plaça de l´Hort 2018

es va fixar en com estaven Eric i els seus amics perplexos mirant cap a la Geperudeta. La dona va mirar al seu home i li va dir:

rada cap a la papallona, que amb molta felicitat, rodava per tota la plaça, acompanyada d’ una gran quantitat d’aplaudiments.

-Fixa’t en eixos xiquets! Tan xicotets i ja pareix que estiguen demanant-li alguna cosa a la verge... estic segura que ella farà realitat tot el que demanen... doncs ja saps, la Geperudeta obri sempre el seu cor a totes les persones, però especialment a totes aquelles que sofreixen i viuen un mal moment.

-Gràcies! Gràcies...-va dir la papallona, que en eixe moment només tenia paraules d’agraïment per a Eric i els seus amics.

La parella de vellets va veure com tots els amics d’Eric tancaven els ulls amb totes les seues forces i ells, com no, a la mateixa vegada, els van tancar també, agarrant-se de les mans i desitjant que allò que demanaren es fera realitat. En obrir els ulls, va passar una cosa miraculosa, una cosa que els seus avantpassats ja sabien que anava a passar i és que, sense adonar-se’n, la papallona havia començat a omplir les seues ales de colors brillants: el perfum de la flor i els colors del manto havien impregnat les ales de la papallona i així, la papallona es va posar de peu, les seues ales es van obrir a poc a poc, es van agitar i el seu cos començà a alçar el vol. Quin plaer! Quina emoció! Podia volar...Sentia que cel era totalment seu! Rebossava d’alegria i era feliç, molt feliç.

Tota la gent, incloses les falleres i els fallers que desfilaven, es van detenir en sec i van desviar la mi-

Narrativa Fallera

A partir d’eixe dia, la papallona va canviar completament la seua forma de ser...se n’havia adonat que no era incapaç de volar i que si no ho feia era perquè ni ella mateixa s’ho creia i les coses, per a ferles, has de creure-te-les primer. És cert que la papallona va entropessar amb alguns arbres de la ciutat i es va caure moltes vegades; tot no anava a ser tan perfecte, però ara entenia que eixes situacions són pròpies de la vida, situacions que has de superar i que et fan una persona més forta. Són, sense cap dubte, els cops de la vida viscuda...

I tot això va ser gràcies a aquella meravellosa vesprada de març, a l’inici del començament de les Falles, vesprada en la que Eric es va decidir a mirar per la finestra....contribuiria l’esperit faller a fer que la papallona alçarà el vol el dia de Sant Josep?

Inma Buenaventura Martínez

221

TRASTO TUNNING 2017 A

l mes de Juliol va tindre lloc el “II Trasto tunning” organitzat per Junta Local Fallera del nostre poble, on cada comissió s’havia d’encarregar de crear un cotxe original que hauria de seguir un recorregut al llarg de tot el carrer Colon.

Este any, els encarregats de fer el «Trastotunning» van ser, per descomptat, Vicente Peinado, Paco Gineret, Raimon Navarro, Jose Micó i Emilio Faus. En un primer moment, no tenien cap idea en concret però després, van decidir utilitzar la mateixa estructura de l’any anterior i reforçar-la. Açò no volia dir que no hi haguera feina al davant, ja que eren moltes les modificacions que havien de fer-se. Per això, era necessari organitzar la feina i aprofitar al màxim el temps a la falla.

De la mateixa forma que l’any anterior, tot va començar amb dinars i sopars, on els encarregats d’elaborar-lo es reunien al casal per a anar fent a poc a poc les modificacions pertinents del cotxe. Emilio Faus va ser l’encarregat de repintar l‘estructura i Paco el Gineret i Vicente Peinado

222

van encarregar-se de reforçar l’estructura i redissenyar una nova direcció i sistema de frens. Una vegada fortificada l’estructura del cotxe, era moment de pensar la seua decoració, ja que com hem dit anteriorment, el «Trastotunning» havia d’estar decorat per a cridar l’atenció dels assistents.

La decoració del «Trastotunning», una vegada més, va ser una decisió molt complicada; hi havia moltes idees però no se sabia quina triar. Primer es pensava una idea i després, es canviava totalment per una altra i així fins que finalment, es posaren tots d’acord! De fet, fins dos dies abans de la presentació del «Trastotunning» no es va començar a decorar el cotxe. Este any es va optar per representar l’anda de Sant Antoni, ja que era una temàtica divertida i diferent de les que s’havien utilitzat fins ara.

Falla Plaça de l´Hort 2018

Com no, era moment de demanar ajuda i col•laboració del nostre artista faller Jose Micó, qui en tan sols un dia, es va encarregar de deixar perfecte el decorat del «Trastotunning». Quin artista! Així, en la decoració del cotxe va simular l’anda de Sant Antoni, pintada de color daurat i roig, i va afegir flors blanques i roges que donaven un toc diferent.

La veritat és que va ser un gran treball i va quedar espectacular. Sort que els va donar temps a acabar-lo a hora...ells no les tenien totes! A més a més, ací no acabava tot; havien de pensar una coreografia per a representar-la davant de l’ajuntament el dia de l’exhibició dels «Trastotunnings». Per a la posada en escena, van demanar la col•laboració de Rubén Tamarit, Iván Tamarit, Raimon Navarro, Vicente Peinado, Jaime Picher i el nostre president infantil, Ibai Tamarit. També es va demanar la col•laboració de Raquel Correa i Marta Valls, dos de les nostres balladores de dansaes de la Falla, les quals van estar dispostes sense cap problema i van fer un treball magnífic.

Si és que en aquesta falla, ningú es nega a participar dels actes!

Vicente Peinado va ser una vegada més el conductor junt amb Raimon Navarro com a acompanyant. Esta vegada, els nostres conductors no estaven tan nerviosos, doncs ja sabien quines eren les sensacions que anaven a sentir mentre conduïen el cotxe.

Finalment, el «Trastotunning» de la Falla va fer el recorregut al llarg del carrer Colon perfectament. Tota la falla estava molt contenta amb el producte final aconseguit.

Una vegada més, els joves de la falla havien demostrat ser uns artistes i deixar a la falla en el lloc que es mereix.

Què tindran pensat per a dissenyar l’any que ve? Ja estem ansiosos per saber-ho!

La veritat és que tot açò es va preparar en un tres i no res, puix els participants assajaren el mateix dia després de dinar tots junts al casal. Hauríeu d’haver-los vist...feien de tot menys assajar! Respecte al conductor i acompanyant del cotxe, aquest any van decidir que foren les mateixes persones que el van conduir l’any passat. Així,

Trasto Tunning

223

GRAND PRIX E

l dia 03 de setembre l’Associació Cultural Taurina de La Pobla de Vallbona va organitzar per segona vegada el “Grand Prix”, on es convidava a participar a totes les comissions falleres de la localitat. Com no, la Falla Plaça de l’Hort volgué implicar-se en aquesta activitat i alguns joves de la falla van decidir participar. Aquest any, els valents de la falla que anaven a posar-se davant de la vaqueta van ser: Alester Martí, Jose Luis Pitarch, Borja Martí, Aaron Lozano, Emilio Cruz i Victor “Trofa”.

224

Falla Plaça de l´Hort 2018

Algunes de les activitats que es varen dur a terme en la plaça de bous van ser:

diverses vegades, hi hagueren caigudes molt gracioses i el públic ho passava d’allò més bé.

-“El futbol vaca”, una activitat que té la mateixa finalitat que el futbol però substituint el baló per la vaca.

-“La taula dels valents”, una prova en la que cada equip havia d’elegir a 4 membres per a estar durant el màxim temps quiets intentant que la vaca no els fera abandonar la seua taula amb un revolcó.

-“El pato mareado”, un activitat que, a pesar a ser molt divertida, va ser, probablement, la que més posava a prova als nostres participants. Aquests, havien de pegar deu voltes sobre sí mateix i després, córrer fins a la meitat de la plaça, on es trobava una campana que havien de fer sonar. Hauríeu d’haver-los vist a tots...ningú d’ells aconseguia anar en línia recta i tota la plaça no parava de riure.

-La “carrera de sacs”, on els participants havien d’elegir a quatre membres de l’equip per a posar-se dins del mateix sac, coordinar-se entre ells i botar per a avançar uns quants metres i arribar a la línia de meta. Els nostres participants no es coordinaven massa i van caure diverses vegades a terra. Quin show!

-“El víking”. En aquesta prova, un membre de cada equip havia de col·locar-se damunt d’una cadira prop dels torils amb un barret amb dues banyes, amb la vaca rodant per la plaça. La resta de membres havia de córrer fins a la piscina, agafar una anella del color del seu equip i col·locar-la a les banyes del seu víking.

-“Els bolos”, una activitat molt divertida també en la que dos membres de l’equip havien de disfressar-se de birla i quedar-se quiets en mig de la plaça a l’espera de la vaca. En aquesta activitat tots els participants caigueren

Grand Prix

-“El bolo musical”: En aquesta prova, sonava una cançó i tots els participants estaven d’esquenes. En eixe moment, sonava la música i cadascú havia de buscar la cartolina corresponent a la cançó que sonava. Les cartolines estaven repartides pel terra i qui la trobava primer, es posava damunt de la cartolina i així, successivament. L’última jugador en arribar, es desqualificava.

Per a finalitzar el concurs, després d’una intensa vesprada d’activitats on el públic va gaudir i va riure molt, va arribar l’última prova, que va ser la mateixa que es va realitzar l’any passat. Tots els equips del concurs es situaren en mig de la plaça per a sentir la cançó que fera sonar el DJ i havien de muntar una coreografia adient. Els nostres participants, tot i no destacar precisament per la seua coordinació, van fer gaudir a tota la plaça d’una bona estona.

En definitiva, el Grand Prix va ser tot un èxit; va ser una vesprada plena de bons moments, on tots pogueren gaudir del concurs i on va quedar més que demostrat que allò més important va ser participar i passar-ho d’allò més bé junt a la resta de comissions falleres. Per això, com a comissió, esperem i animem a que els més joves de la falla sempre tinguen ganes de participar en els actes organitzats per altres associacions del nostre poble.

225

UN PINTOR DE LA POBLA DE VALLBONA

FRANCISCO IBAÑEZ NAVARRO LA PINTURA EN LA MEUA VIDA, EXPRESSIÓ DELS MEUS SENTIMENTS

V

aig nàixer en la La Pobla de Vallbona a l’abril de 1955, on viu i residisc, el meu treball professional s’ha desenvolupat al llarg de 46 anys ininterromputs en la mateixa empresa, en el sector del segur d’Assistència Sanitària. Actualment ja estic jubilat i la meua afició o hobby, entre uns altres, és la Pintura.

El meu millor mestre ha sigut el meu pare “Doro el Fuster”. Deia que cal saber aprofitar el temps, després del treball professional, no caure en vicis i temptacions, per la qual cosa sempre cal fer alguna cosa i no donar motiu a l’oci, que a la llarga sempre serà de profit per a la persona i per a la societat, per tant li admire i agraïsc la transmissió d’aquesta virtut, valorar i apreciar el temps i el treball.

El meu millor mestra, la meua mare “Amparito la Bruna”, la qual em va inculcar i m’inculca valors ètics i morals per a poder passar per aquesta vida fent el ben.

Ella, dibuixant i brodadora, és de qui sempre, des de xicotet, m’ha guiat l’els treballs de dibuix i manualitats en temps dels meus estudis i és a ella a qui li he demanat consell i opinió en els meus grans treballs pictòrics i ella és qui sempre m’ha corregit quan ha sigut necessari; per tant el meu filial agraïment.

Agraïment a la meua esposa Carmen i als meus fills Heliodoro i Maria José, els quals han sigut suport i ajuda en els meus treballs, aguantant moltes vegades les hores en les quals he estat enfront del cavallet. Sense ells no haguera pogut aconseguir els meus objectius ja que la seua ajuda, tant en crítica com en acompanyament de les seues idees, ha redundat en el meu bon fer. Per tant puc dir

226

Falla Plaça de l´Hort 2018

que han sigut els meus mestres en paciència i temprança, que és un do per a transformar la matèria en art.

No pertany a una escola determinada, sóc autodidacta nat, m’he anat format en l’admiració de l’obra pictòrica dels grans mestres valencians i en la meua gran tenacitat per aconseguir l’objectiu.

La meua afició per la pintura comença a principis dels anys 1980, quan els meus fills eren xicotets i molts caps de setmana ens quedàvem a casa, és ací quan vaig començar a provar amb el dibuix i la pintura.

Ja des del principi em vaig iniciar amb la utilització de les ESPÀTULES sent en l’actualitat dels pocs pintors espatulistes puros realitzant les obres a l’oli des del principi a la fi amb aquesta tècnica, aconseguint com resultat un convincent esclat de llum i de color dins de la mes pura tradició valenciana.

Una altra de les meues particularitats és que he sabut plasmar el paisatge, tant rústic com a urbà, de La Pobla de Vallbona i d’altres poblacions i haver rescatat per als meus quadres monuments històrics de la nostra població, avui desapareguts.

Per a mi la pintura és l’expressió dels meus sentiments, records, alegries i somnis, que els he fet realitat, que els he transformat de muses a llenç, que he parlat amb la llengua de l’ESPÀTULA. Els colors han sigut la meua saliva, que el cor ha expressat a través de la pintura allò que en paraula no sabria expressar. I el meu gran orgull és que la majoria d’aqueixos sentiments realitzats en obres estan en isntitucions públiques, que han sabut seleccionar-les, on tothom les pot contemplar, i veure els sentiments d’un Pintor de La Pobla de Vallbona.

També un gaudi com a pintor és quan agafe les meues andròmines de pintar i em desplace a la muntanya o a la mar, o en els meus viatges tant per Espanya com en l’estranger, i allí realitze en directe la meua obra, i en

Passejant per el meu poble

227

Al llarg de la meua vida pictòrica, una de les col·leccions mes importants que he realitzat ha sigut, durant quatre anys, la reproducció dels catorze panells a 1/4 de l´obra pictòrica del nostre gran mestre JOAQUÍN SOROLLA – VISIÓ D’ESPANYA, que les va realitzar per encàrrec de la Hispanic Society de Nova York. Aquesta reproducció es va inaugurar en la Casa de Cultura de La Pobla de Vallbona, en el mes de gener de 2010, amb gran afluència de públic.

La mateixa l’he mostrat també, al març del mateix any, en la Casa de Cultura de Sueca, i al setembre de 2016 en la Casa de Cultura de Xativa.

aqueixos moments sent com la brisa, el sol, la calor o el fred, t’estan donant pressa, perquè allò que estàs veient en qüestió de moments et pot canviar i per tant és un plaure el poder realitzar el que es diu pintura a l’aire lliure i pintura ràpida. I si passen transeünts, t’assegues com a torero en una plaça davant el bou i envoltat de gent, i que solament la teua pots rematar la faena. En aqueix tipus de pintura és quan l’artista trau tot l’art del seu interior per a no fallar davant qui t’admira. Posseïsc una gran col·lecció d’anotacions i aquarel·les realitzades en els meus viatges.

228

Falla Plaça de l´Hort 2018

En el mes de gener de 2010, vaig ser convidat per l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona a impartir unes xarrades als alumnes de Primària de la població, explicant la reproducció efectuada per mi de la Visió d’Espanya de Joaquín Sorolla, que estava exposada en la Casa de Cultura.

Amb l’Ajuntament de Nàquera 5 exposicions.

En el mes d’abril de 2013, vaig ser convidat pel Col·legi Públic Carrasquer de Sueca a impartir unes xarrades sobre l’obra de Joaquín Sorolla, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement.

En 1998 Exposició inaugural de la Casa de Cultura de La Pobla de Vallbona.

Amb l’Ajuntament de Casinos.

Exposició inaugural de l’Ateneu Musical de Benaguasil.

Exposició en el Club de Telecomunicacions de València.

IV Fira Info-Turística de València.

Setmana Cultural de Benissanó.

Centre Cultural dels Exèrcits a València.

Centre cultural Reina Sofia a Godella.

EXPOSICIONS I COL·LABORACIONS DE FRANCISCO IBAÑEZ

Ajuntament de Lliria Fira de Mos-*redó.

Ajuntament de la Vall d´Uxio en el Centre cultural Palau de Vivel.

Centre Cultural del Racó de Requena.

Ajuntament de Xativa, Casa de la Cultura.

INSTITUCIONS I ENTITATS AMB OBRA DE FRANCISCO IBÁÑEZ A més de que la meua obra penja en moltes llars i Institucions de La Pobla de Vallbona, caldria destacar que també en moltes llars fora del nostre poble, forma part del decore dels mateixos, així com en Institucions civils, militars o religioses, de les quals podem ressenyar :

Amb l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona des de 1985, en les famoses Setmanes Culturals, i després en la Casa de Cultura, amb més de 20 exposicions individuals i col·lectives.

Dins de les Demostracions Comarcals en 1986 celebrades en Nou Centre a València, representant a La Pobla de Vallbona.

Passejant per el meu poble

Parròquia de la Santíssima Trinitat i San José a La Pobla de Vallbona.

Parròquia de Santiago Apóstol a La Pobla de Vallbona.

Ajuntament a La Pobla de Vallbona.

Llar del Jubilat a La Pobla de Vallbona.

Cooperativa la Constància a La Pobla de Vallbona.

Ajuntament de Nàquera.

Casa de Cultura de Nàquera 229

Ajuntament de Casinos.

Ajuntament de Lliria.

Ajuntament de Benissanó.

Ajuntament de la Vall d´Uixo.

Club de Telecomunicacions de València.

Regiment d’Artilleria Antiaèria nº 81 a Marines.

Regiment de Transmissions nº 21 a Marines.

Regiment de Cavalleria Lleugera Lusitania nº 8 a Marines.

Base Militar Jaime I a Bétera.

Brigada de Transmissions de l’Exèrcit a València Centre cultura Regna Sofia a Godella.

Regiment de Transmissions nº 1 en El Pardo – Madrid.

Parròquia Sant Antonio Abad de les Alcubles.

Parròquia de Osset.

Caserna de la Zona de la Guàrdia Civil a València Aportació d’obres per a col·laboracions desinteressades amb entitats benèfiques, culturals, festives i parroquials.

RECONEIXEMENTS:

de l’ART I LA CULTURA en 1989 , per les meues accions desinteressades en favor de la mateixa.

Primer premie Comtessa María de Lluna al MÈRIT CULTURAL EN LES BELLES ARTS per l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona en 2013 per la meua trajectòria artística i cultural.

Reconeixement a l’aportació cultural per part de les unitats militars, Ajuntaments i altres entitats.

Caldria destacar que: Em va ser concedida per l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona, la primera placa que es va atorgar en favor

PREMSA: En diverses dates en ocasió de les exposicions en escrit sobre el meu en : Les Províncies.

Llevant el Mercantil Valencià.

Paraula La Terra de Requena-Utiel Setmanal de Sueca.

La Comarca La Premsa del Camp de Turia, etc.

230

Falla Plaça de l´Hort 2018

HAN ESCRIT SOBRE FRANCISCO IBAÑEZ: Entre uns altres.

Vicente Climent Ferrer (sacerdot) “De la seua obra, notable ja, podem destacar llenços de grans dimensions en tot el temple de la parròquia de la SantísimaTrinidad i San José que donen fe del seu bon fer” Beatriu Palmero i Simón (Regidora de Cultura Discapacitat i Patrimoni de La Pobla de Vallbona) Una visió il.lustrada, que cobra vida en la llum i color a través de paisatges tant urbans amb rurals, tot buscant la bellesa dels nostres racons, el secà, la mediterrania,... tot un plaer als sentits i tot un goig poder gaudir del nostre artista.

Joan Alepuz Chelet (Historiador de l’Art) Les obres mostrades en la present exposició són una magnífica mostra del patrimoni i identitat de La Pobla de Vallbona. Aquestes permeten a l’espectador acostar-se a l’essència del municipi materialitzada per mitjà dels seus monuments i costums. També ens mostra elements del patrimoni local en molts casos poc coneguts o considerats o fins i tot perduts, però que en el seu moment van formar part de la prosperitat de la població en el cas de masies, pous, algibes, etc..

Francisco Ibáñez

231

PASSEJANT PEL MEU POBLE S

ón molts els carrers pels quals hem passejat durant tots estos anys des de les pàgines del nostre llibret faller, però crec que cap amb tanta història i tan nugada al nostre poble com pel que passegem enguany, el de Sant Sebastià, el nostre patró.

Situat a la part de dalt del carrer del poeta Llorente, comença entre els números 55 i 57 i va de sud a nord; la configuració del carrer, al seu començament és exactament igual que els carrers que té al costat, el del Rosari i el d’en Joaquín Barbera, molt estrets fins al carrer de la

232

Constitució de 1978, els tres formen un rectangle tallat pel carrer llarg a l’altura del número set, que aplega per darrere de l’església al carrer Josep Antoni, açò ens fa pensar que aquesta zona és la més antiga construïda a esta part del poble, al voltant de l’església Santíssima. Trinitat i sant Josep.

Falla Plaça de l´Hort 2018

Tornant a la història del carrer, contarem que per a ser un dels més llargs i amb més veïns, només compta amb quatre o cinc comerços.

Enfront de l’ermitori, es trobaven, fa un grapat d’anys, les eres que gastaven els llauradors per a fer la parva, batre el forment, fer algun paller i moltes altres feines, el lloc estava prop però al mateix temps allunyat per tal de no molestar els veïns.

En quant arribaven les festes de pasqua, era el lloc triat per les colles de xics i xiques per anar a berenar i jugar als jocs tradicionals allà pels anys 1960-70 i molt abans.

Molt a prop, als números 91, 93 i 95 de la carretera es trobava la primera caserna de la guàrdia civil que hi hagué ací a la Pobla.

Fins al número 30 el carrer és molt estret, quasi no cap ni un vehicle, d’ací en endavant s’eixampla quasi al doble.

A la banda de l’esquerra, comença el carrer Constitució de 1978, a la part dreta les cases van totes seguides sense cap tall de carrer fins a arribar al carrer València, un dels més llargs, paral·lel a la carretera, travessa tot el poble. Un poc més endavant, un altre carrer, el del doctor Peris.

Donat que tot el terreny forma un xicotet monticle, el lloc s’aprofità per a fer una sèrie d’habitatges troglodites, la més antiga que es coneix és la “cova de Donís” datada l’any 1920, arribaren a construir-se quasi cinquanta d’aquestes cases-cova baix terra, al voltant de 1965, segons pujava el nivell de vida, les coves anaren abandonant-se. A poc a poc les enderrocaren totes, sols en quedaren un parell habitades, mentre vivien els amos, actualment estan totes soterrades.

Seguint el passeig ens trobem amb el següent carrer, molt curtet però molt significatiu per als amants de la literatura, Ramon Maria del Valle-Inclan, seguim caminant i és un gran i desconegut, el mariner valencià el que dóna nom a l’últim carrer que travessa, Jorge Juan Santacilia, almirall de la marina.

Ja en el remat del carrer sant Sebastià, una gran avinguda, la del vicari Camarena, a l’entrada de l’ermita, el carrer acaba al número 101 i enfront del número 86, per la part dreta queda un altre carrer amb moltes recents edificacions que porta el nom de carrer l’ermita i encara segueix el nostre ara ja com a carretera de la Casa Blanca, més avant, el barranc del Carraixet i que continua fins a Bétera.

Passejant per el meu poble

233

a l’església de sant Jaume passant pel nostre carrer, en aquest trasllat té cabuda el desordre més ordenat, la gent, la banda de música, els “quintos” portant l’anda i de tant en tant una traca oferida al sant per algun devot i a tot açò afegir les salves a l’aire que disparen els caçadors amb les escopetes al pas del sant.

Des de temps immemorials, fins fa dos anys, es tirava amb foc real, actualment està prohibit per motius de seguretat, encara que mai ha passat res; ara es tiren cartutxos de fogueig, la Pobla ha sigut l’únic poble que feia l’honorà a sant Sebastià amb foc real, les festes encara duren un parell de dies més i fins a l’any següent no torna a passar pel seu carrer, però això ja seria una altra història.

El número 60 del carrer és un edifici de vivendes, però als anys 1950 era l’escola pública de pàrvuls, tenia dues aules, una de xiquets i una de xiquetes. L’any 1958 les traslladaren al carrer del Pilar per motius sanitaris, es trobava al costat d’un corral de ramat.

I fins ací el nostre passeig de hui, com deia al principi, ben aprofitat, un dels carrers amb més coses que contar del nostre poble.

Conxin Llorens

Un altre fet històric que tingué lloc al nostre carrer fon, durant la primera guerra Carlista. A finals de març de 1833, passà per la Pobla el general Cabrera procedent de la serra Calderona i Bétera, passejà per tot el carrer.

Pel que fa a l’ermita del sant que dóna nom al carrer, el seu origen es perd a la nit del temps, per l’estil arquitectònic que té es pot pensar que pertany a la reconquesta, segle XIII, durant la seua existència ha estat restaurada tres vegades, durant l’última es trobà una pàgina de diari de 1929, enrotllada dins d’una botella amagada en un forat de la paret.

El dia 20 de gener se celebren les festes en honor a sant Sebastià. A primeres hores del matí es puja a l’ermita en romeria per un altre carrer, en arribar al lloc s’oficia la missa solemne i es dóna a besar la relíquia mentre es canten els gojos. Després té lloc la “baixà” del sant fins

234

Falla Plaça de l´Hort 2018

PARTICIPANTS CAMPIONAT DE BIRLES, ADULTS

CAMPIONAT DE BIRLES, INFANTILS

236

TICA SEGARRA VICENTE VALLS MARTA VALLS LLUIS VALLS JOSE MIGUEL MICO AMPARO MARTI JUAN TORTOSA TERESA GOMEZ GABRIEL GALLART MARI CARMEN SANFELIX J. LUIS BUENAVENTURA AMPARO MARTINEZ FEDERICO CERVERA PABLO TORRES JUAN ORTIZ BEA GALLART INMA BUENAVENTURA M. JOSE BUENAVENTURA

IBAI GARCIA FERRAN GIMENO CLOE CHILET JOAN 00PANIAGUA MARTINA PANIAGUA MIREIA GARCIA SERGIO GARCIA ANDREU MESTRE AINHOA MESTRE ANDREA LOPEZ ANAIS MARIN

AMPARO BUENAVENTURA RUBEN TAMARIT RAQUEL CORREA SEBASTIAN MARI JOSE PICHER TERE ALCAÑIZ VICENTE ESTEBAN JAIME PICHER JOSE GARCIA SUSI IBAÑEZ LUIS GARCIA REBECA GARCIA JANNA CHILET IVAN TAMARIT NEREA GIMENO HELENA RUBIO ANNA PITARCH

ANGEL MARTINEZ ADRIA MARTINEZ RICHARD SEGARRA JOEL SEGARRA ISAAC GARCIA JUDITH GARCIA MIGUEL PITARCH AITANA PITARCH JOSE PICHER PAOLA PEREZ AITOR PEREZ

Falla Plaça de l´Hort 2018

DANÇA RAQUEL CORREA JUDIT GARCIA CELIA CERVERA MARIA JOSE BUENAVENTURA BEATRIZ GALLART INMACULADA ROMERO MARTA VALLS REBECA GARCIA

JAIME PICHER JOAN PANIAGUA MARTINA PANIAGUA ANGELA GARCIA CLOE CHILET JUDITH GARCIA IRENE BOCHONS ANA BOCHONS

CAMPEONAT DE TRUC SERGIO GARCIA VICENTE ESTEBAN MIGUEL ANGEL MARTINEZ FRANK BATALLER JOSE MARTI LUIS GARCIA LUIS VALLS PABLO TORRES JUAN PITARCH EMILIO CRUZ

JUAN SEGURA AITOR TORRES ANSELMO CHILET VICENTE VALLS ALBERTO GIMENO JAVIER PANIAGUA JUAN ORTIZ FRANCISCO RUBIO JOSE PICHER

TRASTO TUNNING TRASTO TUNNING EMILIO FAUS VICENTE PEINADO

Participants

JOSE MICO RAIMON NAVARRO FRANCISCO HERNANDEZ

237

CAMPIONAT DE PARXIS

INMA BUENAVENTURA Mº JOSE BUENAVENTURA NAOMI TAMARIT Mº ANGELES CORREA CRISTINA BARGUES RAQUEL CORREA JOSE PEREZ Mº ANGELES PEREZ Mº ANGELES TRAMOYERES MILI ALEIXANDRE CONCHA GOMEZ MILI ROCA J. LUIS BUENAVENTURA JOSE PICHER JOSE GARCIA CARMEN CONTELLES

JOSEFA GARCIA SUSI IBAÑEZ Mº ANGELES CORREA AMPARO MARTINEZ JANNA CHILET NEREA GIMENO ALICIA ROCH LYDIA DEVAL MARTA NIÑEROLA MIRIAM TORRES AMPARO BUENAVENTURA GABRIEL IBAÑEZ JAIME PICHER NOELIA CERVERA CELIA CERVERA NICOLAS GARCIA

PLAYBACKS ADULTS BEATRIZ GALLART GABRIEL GALLART BEATRIZ MARZO CLAUDIA COLL TERESA CONTELLES REBECA GARCIA ROSE MARY CRUZ MARTA VALLS VEGA LOPEZ NATALIA JORGE MIREIA CEBRIAN ANDREA MARTINEZ PAULA MARTINEZ SONIA CORREA

238

IRIS PITARCH MIREIA JORGE RAQUEL CORREA Mº JOSE BUENAVENTURA INMA BUENAVENTURA NAOMI TAMARIT YASMINA MESTRE AMPARO BUENAVENTURA LYDIA DEVAL NADIA PUERTO JENNIFER CERVERA MAICA RAIMUNDO CELIA CASTILLO RUBEN TAMARIT

Falla Plaça de l´Hort 2018

PLAYBACKS INFANTIL FERRAN GIMENO MARTA MARTINEZ JUDITH GARCIA EMMA GARCIA HENAR ESTEBAN AITANA PITARCH AINHOA MESTRE ISAAC GARCIA CAYETANA GIMENO ADRIA MARTINEZ

CLOE CHILET GEMMA PROSPER MIHAELA TATARASANU IBAI GARCIA JOEL SEGARRA INES MORCILLO JOAN PANIAGUA MARTINA PANIAGUA JOEL CORTIJO AITANA SAEZ

GRAND PRIX VICTOR MARTI AARON LOZANO ALESTER MARTI JOSE LUIS PITARCH

Participants

BORJA MARTI EMILIO CRUZ MANOLO CRUZ

239

EQUIPS DE PILOTA EQUIPS PARTICIPANTS EN EL CAMPEONAT DE PILOTA 2017-2018 MASCULINS 1ª CATEGORIA HORT “A” Ivan, Emilio Mestre, Aitor, Nicolas Garcia 2ª CATEGORIA HORT “B” Juan Tamarit, Emilio Cruz, Ruben Saez, Alester Marti HORT “D” Pepe Marin, Alberto, Manolo Garcia, Frank Fulgencio, Maties Garcia HORT “E” Gabri, Dani Cortijo, Borja Marti, David Llopis, Anselmo HORT “H“ Pablo Torres, Fede Cervera, Miguel Garcia, Frank Bataller, Ramon Navarro HORT “I” Paco Rubio, R. Aleixandre, Fdo. Gimeno, Jesus Tamarit, Raimon 3ª CATEGORIA HORT “C” Jose Mico, Juan Ortiz, M.a. Martinez, Jose Prosper

240

HORT “F” J. L. Buenaventura, Luis Valls, Bernardo Maqueda, Paco Senent, Dani Martinez HORT “G” Emilio Faus, Miguel Arrue, Javi Rodriguez, Aaron Lozano, Manolo Cruz HORT “J” J. Domingo Campos, Sebastia Mari, J.l. Ferrin, Antonio Filgueiras HORT “M” Jaime Picher, Sergio Garcia, Miguel Aleixandre, J.M. Lopez, Jose Garcia

FEMENINS HORT “K” Bea, Marta, Veronica, Rebeca HORT “L” M. Angeles, Sonia, Ros Mary, M. J. Buenaventura, Amparo Buenaventura HORT “N” A. Herrero, Janna Chilet, Helena Rubio, Alicia Roch, Angela Garcia EQUIP INFANTIL Aitor, Ibai, Ferran, Isaac

Falla Plaça de l´Hort 2018

HORT A

HORT B

HORT E

HORT D HORT H

Passejant per el meu poble

HORT I

241

HORT F

HORT C HORT G

HORT J

HORT M

HORT K 242

Falla Plaça de l´Hort 2018

HORT L

INFANTIL

HORT N

LES NOSTRES CUINERES

PRESENTACIÓ EQUIPS

Passejant per el meu poble

243

HIMNE FALLER FALLA PLAÇA DE L’HORT Lletra i musica Caribes JR.

La Falla Plaça de l’Hort És la falla l’alegria per les boniques falleres I pels fallers d’homenia.

Quan desfilen pel carrer es nota amb precisió la gràcia i la cosania de gent d’esta regió.

La Falla Plaça de l’Hort i la nit de les paelles els bunyols, el xocolate i les guapes camareres. És la festa més completa que en el cor es sent; la Falla Plaça de l’Hort que ensalsa la nostra gent. És la falla veterana La primera que es plantà seguint la gran tradició de terra valenciana.

Un ramell de xiques guapes fallers de devoció treballen tots per la Falla la Pobla i la Regió.

VISCA LA POBLA FALLERA! VISCA LA FALLA DE L’HORT!!!

Himnes

303

HIMNE FALLER LA POBLA DE VALLBONA Lletra i música: Arturo Balaguer

Els fallers de La Pobla de Vallbona Tots tenim una joia dins del cor Ser amics i viure en harmonia Perquè això és el millor tresor.

Les falleres porten a la cara, La vinguda de la inspiració I els fallers desfilen com si anara Tot el poble en manifestació.

Són les falles de la Pobla un exemple de la unió, I anirem amb simpatia pregonant esta cançó.

VISCA LA FALLA DEL TIO PEP VISCA LA FESTA I ELS CASTELLS DE [SANT JOSEP Com a roses tenim les nostres reines Com jardins de clavells les corts d’honor, I al compàs de Dolçaina i Tabalet anirem fent la cort tots els fallers.

Un ambient de gran festa té la Pobla I els xiquets disparant van tronadors i entre pólvora, riures i una copla tots refarem la millor nit del foc.

304

Falla Plaça de l´Hort 2018

HIMNE REGIONAL DE VALÈNCIA Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la regió que avança en marxa triomfal!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tos jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Visca!

Visca!!

Visca!!!

Brindes fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres...

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó, notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians, en peu alcem-se.

Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Himnes

305

PROGRAMA D´ACTES FALLERS Dissabte 16 de desembre: 16:00: Ens reunirem tots al casal, per a eixir en cercavila a per les nostres Falleres Majors i President Infantil.

18:00: Exaltació de les nostres Falleres Majors i President Infantil junt amb les seues corts d’honor.

President Infantil: Ferran Gimeno i Gasent Fallera Major Infantil.

Cloe Chilet i Aleixandre Fallera Major: Beatriz Gallart i Sanfélix Els presentadors de l’acte seran: Gabriel Gallart i Sanfèlix Carmen Ortega i Garcia Coordinadors de l’ acte: Julio Vte. Correa i Devís Manuel Almela i Capilla Lluís Garcia i Espinosa Raquel Correa i Garcia Teresa Gomez i Romero

306

Com ja és costum, després de la presentació, tindrem sopar de “tortetes” al nostre casal.

Com tots sabeu, en aquest sopar no hi ha torn de servir, per tant, es demana la màxima col·laboració.

En acabar de sopar tindrem música fins que el cos aguante.

Dissatbe 27 de Gener 19:00: Presentació dels esbossos dels monuments fallers de la Pobla, al centre social.

Diumenge 25 de Febrer 10:00: Finals del campionat de pilota de la Junta Local Fallera al Carrer Colon Dissatbe 3 de Març 10:00: Esmorzar per als col·laboradors, per a la penja de banderes per tal de preparar els carrers per a falles.

Falla Plaça de l´Hort 2018

Diumenge 4 de Març 12:00: Inauguració de l’Exposició del ninot indultat, llibrets i concurs de fotografia.

19:00: Lliurament de premis de fotografia, llibret i ninots indultats, a la porta de l’Ajuntament.

Demanem la col·laboració de tot el món, especialment, la dels joves de la falla.

A partir de les 22:00 h. Anirem ultimant el muntatge de la decoració del carrer.

19:30: Crida al balcó de l’Ajuntament i en acabar hi haurà “xocolatà”.

Dimecres 14 de març

Dissabte 10 de Març

9.30. Trasllat de la falla des del taller de l’artista faller, fins a la plaça per a començar la “Plantà”.

10.00- Esmorzar per als col·laboradors, ja que durant tot el dia estarà obert el casal, per a muntar tot el que es necessita per a la setmana fallera: muntatge de llums, tanques, “xiringuito” i també neteja del casal....per a poder preparar la decoració del carrer.

XXIV Concurs faller de playbacks al Poliesportiu Municipal.

Playbacks infantils a les 19:00h.

Playbacks adults a les 22:30 h.

Demanem la col·laboració de tot el món.

Diumenge 11 de març 12.00: Inauguració oficial de la barra de tapes al carrer. (La barra es mantindrà oberta durant tota la setmana fallera).

14.00: Dinar de les “tortetes” per agafar forces per a la vesprada. Servit pels joves de la falla.

9.00. Esmorzar per a tot aquell que ajude en el trasllat de la falla.

10:00: “Plantà” oficial del monument faller.

10.30: Esmorzar al nostre casal per a tots els plantadors.

A partir de les 22:00 h. Ultimarem el muntatge de la decoració del carrer.

Dijous 15 de març 11.00: Visita del jurat a totes les comissions falleres.

11.00: Ens reunirem al casal tots vestits de fallers i falleres amb caramba, per esmorzar al casal per a tot aquell que es vista de faller, invitats pels nostres representants, Beatriz, Cloe i Ferran. Després realitzarem un cercavila per la població.

13.00: Els representants de les falles i JLF saludaran als jurats a la Casa de la Cultura.

17.00: Concentració al casal, per a eixir cap al parc.

17.30: Concentració al casal per tal d’assistir al lliurament de premis, amb caramba.

18.00: Tren Faller que ens portarà per tota la població.

18.30: Lliurament de premis al balcó de l’Ajuntament.

22.00: Sopar de pa i porta.”costelles amb tomaca”

Dimarts 13 de març Durant tot el dia estarà obert el casal, anar finalitzant la decoració del carrer i anar preparant el casal.

Programa d’actes Fallers

Torn a servir: Ruth Garcia.

En acabar de sopar tindrem la nit dels playbacks on les xiquets i els joves ens delectaran amb moltes sorpreses.

307

Divendres 16 de març

17.00: Campionats interns de la falla; pilota, truc, parxís…

10.30: Ens reunirem al casal per anar en cercavila a totes les falles i arreplegar la subvenció de l’Ajuntament, amb caramba.

21.30: Sopar de pa i porta.”xampinyo amb alls”

17.00: Els nostres representants infantils oferiran a tots els xiquets un berenar i a continuació tindrà lloc l’esperada “Globotà”.

Torn a servir: Cris Bargues.

En acabar de sopar, continuarem amb la festa dels joves amb la Nit Jove ja que tindrem una discomòvil al casal amb companyia de DJ Cali. Com sempre la nit jove s’allargarà fins que la joventut i els joves d’esperit diguen prou.

21.00: Sopar de paella per als xiquets.

22.00: Tradicional sopar de les paelles.

Torn a servir: Marta Valls Segarra.

La Junta Jove amb la gran participació de tots els fallers ens porten l’orquestra “Ágora” per a poder gaudir d’una nit màgica.

Diumenge18 de març 15.30:Ens reunim al casal, per a eixir tots cap a l’ofrena amb la banda.

En primer lloc al Barri Sant Josep i a continuació al parc, a la nostra patrona.

Aquest any serem els primers a desfilar.

Dissabte 17 de març 12.00: Un any mes realitzarem una “torra Fallera”. La falla posarà la llenya i l’arena.

Torn a servir : Amparo Martí

308

22.00: Sopar de pa i porta. “Embotit” Torn de servir : Mili Alexandre .

Per a finalitzar la nit tindrem discomòvil al casal i serà el torn del DJ Alberto.

Falla Plaça de l´Hort 2018

18.00: Berenar per a tots els xiquets de la comissió, i en acabar, Festa dels xiquets amb la col·laboració de la Junta Jove.

20:00: “Cremà” del monument infantil.

21.30: “Cremà” del monument infantil del 1º premi.

22.00: Sopar de pa i porta. “Aletes” Torn a servir: Tere Gómez.

23.30: Tradicional Nit del Fum a la porta del casal.

00.00: “Cremà” dels nostres monuments fallers.

00.30: Es cremarà el primer premi.

Dimarts 20 de març El casal romandrà obert durant tota la nit, per als més valents.

ELS XIQUETS PODEN QUEDAR-SE A DORMIR AL CASAL. HI HAURÀ MONITORS CUIDANT-LOS

18:00: Com molts sabeu aquest dia és el de la neteja, molts fallers especialment el més veterans, acudeixen al casal per tal d’esborrar ràpidament la petjada de les falles.

Dilluns 19 de març

Enguany volem demanar especialment als nous fallers i fallers més joves la seua col·laboració per tal de fer menys pesat i més ràpid el treball.

07.00: “despertà” infantil amb “xocolatà”.

En acabar es farà un sopar per als col·laboradors.

10.00: Esmorzar al casal, per als músics i participants de la “despertà”.

Disabte 24 de març:

12.00: Concentració al casal, vestits de fallers i falleres amb la banda, per a participar en els actes de celebració de Sant Josep.

13.00: Santa Missa a l’església Santiago Apostol.

14.00: “Mascletà” al Parc Municipal.

14.30: En el nostre monument faller com ja és tradició, Ferran, Cloe i Beatriz, obsequiaran al nostre estendard amb un corbatí.

Programa d’actes Fallers

21:00: Sopar de presentació dels trofeus de tots els campionats de JLF i lliurament de premis als campions, organitzats per JLF. Per a assistir cal demanar informació als nostres delegats. Aquest sopar tindrà lloc al Centre Social.

Esperem que tot vaja molt bé i tots junts puguem gaudir de la festa.

NOTA:AMB LES DATES I ELS HORARIS PODEN SORGIR MODIFICACIONS.

309

INDEX PUBLICITATS ALIMENTACIÓ - FRUITES-VERDURES

RESTAURANT RASCANYA................. 108

BODEGA CASTRO............................. 279

RESTAURANTE SANTA CREU............ 281

CAFÉ 4M............................................ 282

VALERO.............................................. 282

COMERCO......................................... 299 COMIDAS LA LLAR DEL ARROS........ 288

BEGUDES

DULCES PEREZ.................................. 250

J. LUIS LATORRE................................ 273

GARCIA BADIA.................................. 271 SALAZONES JESMAR........................ 298

CARNISSERIES

XARCUTERIA MARTI.......................... 180

JAIME ROCH...................................... 260 JUAN PEINADO................................. 273

ASSESORIES

SALAMANCA..................................... 248

ABOGADA MARÍA VIDAL.................. 296 CAMPOS ASSESSORS........................ 103

CARPINTERIES

DONELIA GARCIA............................. 275

ALUMINIO GINER.............................. 285

HELIOS ASSESORS............................ 265

ALUPOBLA......................................... 253

JUMOBAL........................................... 279 CLÍNICA DENTAL - PODOLOGÍA

310

PUERTAS CANO................................. 298 VICENTE PETIT.................................. 265 DECORACIÓ - PINTURES JAVIER GONZALEZ............................ 277 JOSE VICENTE MARTINEZ................ 181 MARCS I ESPILLS MICALET............... 300 DIRECTORI D’EMPRESES WEBEEGUIA....................................... 254 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROPECA................................... 274 ESCOLES ACADEMIA SUMADD........................ 286 ACADEMIA VIAPROJEKT................... 285 CA-MAMEN........................................ 274 CENTRE ESTUDIS CEAPS.................. 289 ENGLISH TIME................................... 290 LA MILOTXA...................................... 289

BANCS

CENTRO ROCH 53............................. 178

CAIXA POPULAR.................................. 73

VELA................................................... 244

BARS

CONSTRUCCIÓ - FONTANERS

EL REVENTÓN................................... 294

AZULEJOS BARMA............................ 275

GIN..................................................... 292

AZULEJOS MARNA............................ 280

GRUPO HOSTELERO ARAGÓ........... 256

CONSTRUCCIONES IGRIN.................. 35

LA VIGUETA....................................... 109

CONTECO......................................... 290

LATINO............................................... 284

ESCAYOLAS FERNANDO.................... 65

MARIA DOLORES............................... 251

FERRALLAS VALLBONA..................... 281

PUNT I COMA.................................... 244

FONTANERIA DUARTE...................... 252

FERRETERIES PICHER............................................... 179

RACÓ DE MANUELA......................... 249

MATERIALES CIVERA......................... 268

RYSERNA-LEVANTE........................... 300

ESTÈTICA CRISTINA............................................ 302 YGEA.................................................. 292 PILI...................................................... 277

Falla Plaça de l´Hort 2018

FLORS SANTI................................................. 262

ÒPTIQUES BELLISOL............................................ 276 PORCAR............................................. 268

FOCS RIALLES.............................................. 147 FORNS ANDRES............................................. 278 FOC Y FLAMA...................................... 30 FORN-CAFETERIA SANT SEBASTIA.. 272 JUAN.................................................. 301 MONTESINOS.................................... 271 ORTÍZ................................................. 246 SANT SEBASTIA................................. 272 INDUMENTÀRIA VALENCIANA ADHARA............................................. 270 CARMEN CHILET............................... 252 INFORMÀTICA JPD..................................................... 269 IMPRENTA - GRÀFICS GRAFIQUES 74................................... 266 MAIL-BOXES...................................... 291 MONZÓ............................................. 249 PERCHA GRAFICS.............................. 297 JOIERIES ZARZO................................................ 269 MERCERIA-CORSETERIA COSER Y CANTAR............................. 280

Index Publicitats

CAPECAR........................................... 266 GABRI IBAÑEZ................................... 261 MANUEL GARCIA CAMPOS.............. 255 PALACIOS.......................................... 283

PERRUQUERIES AMPARO BOCHONS......................... 293 BARRERA............................................ 295 ELSA................................................... 297 JUANJO............................................. 302 LOOKER M&G.................................... 295 MES COLOR....................................... 248 STYLISIMM......................................... 264 TAU 9.................................................. 300 VALERO.............................................. 264 PELUQUERIA CANINA TURIACAN.... 294 REGALS - PAPERERIES PAPELERIA TICA................................. 267 PERFUM-ARTE................................... 278 SEGURS ALLIANZ- ISIDRE – ARTUR................. 267 BGV- COINBROKER........................... 301 MAPFRE.............................................. 286 SOLER................................................ 293

PEROLET............................................ 287 RAMPI................................................. 287 TRANSPORTS AUTOCARES RAMON........................ 299 TRANS-TOU....................................... 258 VICENT ALFONSO............................. 257 VETERINARIS GUAU................................................. 301 POBLAVET.......................................... 301 PRIETO............................................... 288 VIATGES ZAFIRO TOURS.................................. 251 DIVERSOS ARTESANIA FEROR............................ 276 BICICLETAS BIKE-CRAFT................... 250 FRUTAS TONO................................... 245 HIELO ALTO TURIA............................ 284

SERVICI TÈCNIC CABOLISAN-MAQUINAS COSER...... 263

HONORIO SALAVERT........................ 270

TINTORERIES ELECTROLUX..................................... 296

PEIRO Y EIDA..................................... 259

TALLERS AUTOMOCIÓ AUTOBOX GARCIA............................ 291

EL OSITO CIUDAD COMERCIAL...........

INFANTILES J&R............................... 283 LAVANDERIA LA COLADA................. 246 RESIDENCIA ELIASOL........................ 235

CONTRAPORTADA

311

Estem en la nostra falla intentant fer el llibret i ens prenem una cassalla a punt de caramelet.

Edita Falla Plaça de l´Hort www.falla-hort.es www.facebook.com/fallaplacahort.falla Mail: falla.hort@gmail.com https://issuu.com/fallahort Tel: 962 028 287 Mòbil: 601 297 609

Hi ha un “limoncello” diví si no t’agrada cassalla, «cubates», cerveses, vi, i traiem una baralla.

Direcció i coordinació José García i Pelechà

Desembre ja s’acostava i del llibret no hi ha gens, és que açò és el que ens faltava, no arribem a temps a res!

Disseny de la portada Cristina Bargues i García Redacció Cristina Bargues i García Francisco Senent i Gutierrez

De pressa, no perdeu “comba”, cal acabar la llavor, així està sempre «Bomba» fent-te el cap com un tambor.

Correcció lingüística Francisco Senent i Gutierrez Poeta autor Amparo Herrero i Polo

Però al final tot s’acaba, també el llibret dels collons, i acabem fins a la fava com en tantes ocasions.

Fotografies oficials Cristina Bargues i García Maquetació Jose Aliaga i Linares Dipòsit Legal V-747-2011 (S’han imprés 550 exemplars)

L’Associació Cultural Falla Plaça de l’Hort no es fa responsable de les idees i opinions dels autors dels escrits.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Amb la feina acabada vist el resultat final, ha quedat molt apanyada i pensem: no ha estat gens mal.

Ara a per la mariscada!!

Falla Plaça de l’Hort

La Pobla de Vallbona

Falles 2018