Llibret Falla Plaça de l'Hort any 2019

Falla Plaça de l’Hort

La Pobla de Vallbona

Falles 2019

Edita Falla Plaça de l´Hort www.falla-hort.es www.facebook.com/fallaplacahort.falla Mail: falla.hort@gmail.com https://issuu.com/fallahort Tel: 962 028 287 Mòbil: 601 297 609 Direcció i coordinació José García i Pelechà Disseny de la portada Cristina Bargues i García Redacció Cristina Bargues i García Francisco Senent i Gutierrez Correcció lingüística Francisco Senent i Gutierrez Poeta autor Falla Infantil Amparo Herrero i Polo Poeta autor Falla Gran Vicent Blanes Fotografies oficials Cristina Bargues i García Maquetació Jose Aliaga i Linares Dipòsit Legal V-747-2011 (S’han imprés 550 exemplars)

L’Associació Cultural Falla Plaça de l’Hort no es fa responsable de les idees i opinions dels autors dels escrits.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

SUMARI Junta Directiva...................................................4

Participants......................................................98

Comissió Fallera................................................7

Equips de Pilota.............................................102

Salutació del President....................................12

Junta Jove......................................................106

Fallera Major...................................................14

Com es fa una falla........................................110

Fallera Major Infantil.......................................18

Casa Jueva.....................................................116

President Infantil..............................................22

Els Presidents.................................................120

Salutació de l´Alcalde......................................26

Anuari Faller..................................................140

Salutació del Regidor de Festes........................27 Premis Als Llibrets...........................................28 Demanà i Proclamació....................................30 Explicació Falla Gran......................................52 Comissió Fallera Infantil..................................56 Entrevista Fallera Major Infanti........................58 Entrevista President Infantil..............................64

Comiat Falleres Majors 2018........................182 Corporació Musical.......................................192 Recuperant el Nostre Patrimoni.....................200 Amics del Coet..............................................204

Sumari

Entrevista Fallera Major...................................38

Festivitat 9 d´octubre....................................170

Premis Comtessa de Lluna.............................208 L´Orfebreria...................................................212

Entrevista pares dels Infantils...........................70

La inclusió.....................................................216

Explicació Falla Infantil...................................80

Los Jaguars....................................................218

El Futur............................................................85

L´adopció......................................................224

Premis 2018....................................................86

100 Anys del Valencia C.F............................226

Torns de Servir................................................90

Himnes..........................................................381

Falleres Majors de la Pobla..............................94

Programa d’actes fallers.................................384

Junta Local Fallera...........................................96

Index Publicitats............................................388 1

JUNTA DIRECTIVA President Maties García i Ruix Presidents Honorifics José García i Pelechà Miguel Aleixandre i García Julio Vicente Correa i Devis Vice-president 1er Mª Carmen Bargues i Bataller Tere Gómez i Romero Vice-president 2on Judit García i Ruix

Falla Plaça de l´Hort 2019

Vice-president 3er Cristina Bargues i García Vice-president 4ar Raquel Correa i García Vice-president 5è Mili Aleixandre i Roca Sari Gasent i González Tresorer i secretari José García i Pelechá Luis García i Sanía Delegats JLF Marta Valls i Segarra Alester Martí i Ramos Vocals Vicenta Segarra i Crespo Víctor García i Fuster Mª Carmen Sanfélix i Moreno María Vidal i Aguilar Susana Mayordomo i González Jaime Picher i Mestre 4

Delegats de loteries Mª Carmen Bargues i Bataller Delegats torns de servir i Protocol Tere Gómez i Romero Raquel Correa i García Sari Gasent i González Delegats pilota valenciana Aitor Torres i Ruix Borja Martí i Ramos Delegats noves tecnologies Cristina Bargues i García Luis García i Sania

Delegats de llibret Francisco Senent i Gutiérrez Cristina Bargues i García José García i Pelechà Delegats de compres vàries Vicenta Segarra i Crespo Mª Carmen Sanfélix i Moreno Mili Aleixandre i Roca Judit García i Ruix Inmaculada Romero i Garcia

Delegats d’informació Marian Tamarit i Puertes Mª Carmen Bargues i Bataller Cristina Bargues i García Mª Carmen Sanfélix i Moreno Carmen Contelles i Benavent Raquel Correa i García Amparo Martí i Campos Mª José Bargues i García Mª Dolores Navarro i García Mayte Segarra i Chilet Jaime Picher i Mestre Mª Jose Buenaventura i Martínez Delegats de presentació Julio Vicente Correa i Devis Raquel Correa i García Luis García i Espinosa Luis Valls i Segarra

Junta Directiva

Delegats d’escenari Julio Correa i Devis Javier Paniagua i Pérez Juan Pitarch i Raimundo Susana Mayordomo i González Víctor García i Fuster

Delegats d’obres Juan Pitarch i Raimundo Gabriel Gallart i Martínez José García i Campos Juan Segura i Herrero Emilio Cruz i LLopis Juan Tamarit i Raimundo Juan Tortosa i Crespo

Delegats de monuments Julio Vicente Correa i Devis Miguel Aleixandre i García José Miguel Mico

Delegats de llum Javier Paniagua i Pérez Serafin Jorge i Romero

5

Falla Plaça de l´Hort 2019

Delegats de traca Ramón Navarro i Serra Federico Cervera i Sabater José Miguel Mico i Martí Marta Valls i Segarra Delegats de publicitat Mª Carmen Bargues i Bataller Luis García i Espinosa Montiel Chelet i Buenaventura Vicenta Segarra i Crespo Tere Gómez i Romero Amparo Buenaventura i Martínez Marta Navarro i García Jaime Picher i Mestre Carmen Contelles i Benavent José Picher i Martí Mª Carmen Sanfélix i Moreno Mariola Tamarit i Contelles Mili Aleixandre i Roca Macarena Aragó i Herrera Víctor García i Fuster Susana Mayordomo i González María Vidal i Aguila Delegats de playbacks Celia Cervera i Romero Ruben Tamarit I Bargues Marta Valls i Segarra Delegats de xarxes socials Cristina Bargues i García Teresa Contelles i Gómez Delegats de dansa Inmaculada Romero i García Celia Cervera i Romero

6

Delegats de roba Mili Aleixandre i Roca Sari Gasent i González Delegats de decoració de carrer Iris Pitarch i Asensi Francisco Senent i Gutiérrez Daniel Martínez i Rodrigo

COMISSIÓ FALLERA ★★

★★★ ★★★ ★★

★★★★

Aguilar i Alcañiz Alicia Agustí i Navarro Yolanda Alcañiz i Roca Teresa Aleixandre i Arranz Ramón Aleixandre i García Miguel Aleixandre i Almero Arian

★★★ ★★★ ★★ ★★ ★★ ★★

★★★ ★★★ ★★ ★★

★★★

★★★★ ★★★★ ★★★

★★★★ ★★★★

Aleixandre i Roca Mili Alfonso i Sanchis Vicent Alfonso i Torrent Miriam Antequera i Chilet Mónica Antequera i Chilet Paloma Antequera i Tortajada Ramón

★★★

★★★★

★★★ ★★

★★★★ ★★★★ ★

★★

★★★ ★★

★★★★ ★★★ ★★

Antón i Lorente Mª José Arago i Herrera Macarena Arrué i Martínez Miguel

★

Bataller i García Mercedes Belda i García Concepción Bochons i Capel Cristina Bochons i Capel Mª Amparo Bosch i García Lucía Buenaventura i Martínez Inmaculada Buenaventura i Martínez Mª Amparo Buenaventura i Martínez María José Buenaventura i Peiró José Luis Buenaventura i Peiró María Luisa Cabrera i Requena Eduardo Castillo i Ramírez Celia Cebrián i Ramón Mireia

★

Asensi i Navarro Rosa María Bargues i Bataller Mª Carmen

Bataller i Contelles Francisco

Campos i Lluch Juan Domingo

Arboledas i Marín Paqui

Cebrián i Valle Noemi Cerezo i Fuster Angeles

★★★

Cervera i Navarro Federico

Bargues i Bataller Mercedes

Cervera i Orient Santiago

Bargues i Chilet Amparo

Cervera i Romero Celia

Bargues i Chilet Vicente

Cervera i Romero Noelia

Bargues i García Cristina Bargues i García Daniel

★★★★

★★

Bargues i García Juan Bautista Bargues i García María José Bargues i García María Luisa

★★

★★★★ ★★

★★★

Comissió Fallera

★★★

Aleixandre i Roca Miguel

Bargues i Real Alexis

Cervera i Zapata Jennifer Chelet i Buenaventura Montiel Chelet i March Mª Angeles Chilet i Aguilar Jesús Chilet i Aleixandre Janna 7

Chilet i Puertes Anselmo ★★★

Civera i Ferrer Victoria

Filgueiras i Rodriguez Antonio ★

Coll i Marimón Claudia Cones i Prieto Mª Carmen ★★★★ ★★★ ★

★★★

★★★★ ★★★ ★★★

★★★★ ★★★

Fulgencio i García Fco. Alberto ★★★

Falla Plaça de l´Hort 2019

★

Galán i Chilet Elizabet

Contelles i Benabent Mª Amparo

Galán i Chilet Víctor Vicente

Contelles i Gómez Teresa Coronil i Román Amparo Correa i Devis Julio Vicente Correa i Devis Mª Ángeles Correa i García Emilio José Correa i García Mª Ángeles Correa i García Raquel Correa i Ramón Sonia

★★★★ ★★ ★★

★★★★ ★★★★ ★★★★ ★★★

★★★ ★★ ★★

★★★

Cruz i Llopis Manolo Cruz i Llopis Ros Mary Cruz i Quesada Emilio Delgado i López Aarón

★★

★★★★

Desco i Martí Fréderic

★★★

★★★★ ★

★★★★ ★★ ★★ 8

Espí i Martín Jezabel Esteban i Alcañiz Verónica Esteban i Roch Emilio Esteban i Tamarit Vicente Faus i Tort Emilio Fayos i Jordá Miguel Ángel

Gallart i Sanfélix Gabriel García i Alcañiz Josefa García i Báguena Dolores García i Campos José García i Campos Sergio García i Espinosa Luis García i Martínez Ruth García i Ortega Rebeca

★★★★ ★★★

★★★★ ★★★★ ★★★ ★★

Deval i Fernandez Lidia ★★

Gallart i Sanfélix Beatriz

García i Fuster Víctor

Crespo i Sanfélix Fernando Cruz i Llopis Emilio José

Gallart i Martínez Gabriel

García i Correa Ángela

Cortijo i Murgui Daniel Crespo i Gramuntell Gemma

★★★

Fuster i Benabent Mercedes

Contelles i Benabent Carmen

Correa i Gómez Aroa ★

Fraj i Pardo Juan Francisco

García i Pelechá Conchín García i Pelechá Miguel García i Pelechá José María García i Ruix Judit García i Ruix Matíes García i Ruix Nicolás García i Sanchez Nicolás

★★★ ★★

★★★ ★★★ ★★★ ★★★

García i Sangenaro José García i Sanía Francesc García i Sanía Luis García i Soler Josefa García i Soler Manolo Gasent i Gonzalez Rosario

★★ ★★

★★★★ ★★

Gimeno i Balaguer Mª Carmen Gimeno i Calvo Alberto José Gimeno i Cases Fernando Gimeno i Cases Silvia Gimeno i Gasent Nerea

★★★

★★★★ ★★★ ★★★

Gómez i Buenaventura Concha Gómez i Romero Teresa Gutiérrez i Guarnido Rafael

★★★★ ★★ ★★ ★★

★★★ ★

★★

★★

★★★

★★★★ ★★★★ ★★★ ★★★

Jorge i Coronil Mireia Jorge i Coronil Natalia

★★★★

Llavata i Santes José Miguel

★

★★★

Llopis i Mestre Rosa Mari Llopis i Mestre Serafina

★★★ ★★★ ★★

Lozano i Galera Aarón ★★ ★★

★★★ ★★★

★★★ ★★

Máñez i Domenech Juan Ramón Maqueda i Llongo Bernardo

Martí i Jorge José Luis Martí i Pons José Martí i Ramos Alester Martí i Ventura Sara Martínez i Agustí Andrea Martínez i Chilet Encarna Martínez i Garrido Mª Amparo Martínez i Hervás Miguel Ángel Martínez i Rodrigo José Daniel Martínez i Rodrigo Vicente Martínez i Sangenaro Rubén

★★★ ★

Marzo i Martínez Fernando Marzo i Moreno Beatriz Marzo i Moreno Fernando

★

★★

Lozano i Rodríguez Marta Máñez i Correa Juan Ramón

Martí i Comes Sebastián

Martínez i Martínez Antonio

López i Gomez Vega López i Romero Alba

Martí i Campos Amparo

Martinez i Agustí Paula

Llopis i Izquierdo David ★★★

Marín i Renat Pepe

Martín i Domenech Fco. José

Jorge i Romero Serafín Lapuente i Maza Juan Isidro

Marimón i Navarro Jessica

Martí i Ramos Borja

Ibáñez i Castillo Gabri Ibáñez i Faus Mª Asunción

Marimón i García José

Martí i Esteban Nacho

Herrero i Polo Mª Amparo Huguet i Sos Concepción

Marí i Fuster Sebastián

Comissió Fallera

★★★

★★★

Gutiérrez i Sáez Sarai Hernández i Giner Francisco

★

★★★★

Gómez i Marí Ricardo

Gutierrez i Saéz Nerea ★

★★★★

Marzo i Moreno Pilar Matador i Sánchez Raúl Mayordomo i González Susana

★★★ ★★★ ★★

Mestre i Benabent Vicenta Mestre i Llopis Alma Mestre i Ramada Emilio 9

Mestre i Sánchez Andreu ★★

★★★ ★ ★ ★★★ ★★ ★★ ★★

★★★ ★★ ★★ ★★ Falla Plaça de l´Hort 2019

★★

★★★ ★★ ★

★★★

★

★★ ★ ★

★★ ★

★★ 10

Peinado i Jaren Vicente

Micó i Martí José Miguel

Pérez i Gonzalez Daniel

Micó i Zurriaga José Miguel

Pérez i Gonzalez Vanessa

Montesinos i Garrido Miguel Ángel

Pérez i Rodríguez José

Morales i Micó José Vicente

Pérez i Tramoyeres Mª Angeles

Morcillo i Moyá Jesús

Perles i Miñana Mª Inés

Moreno i Soriano Mª Pilar Navarro i Alonso Laura

★★

★★★

Navarro i García José

★

Picher i Mestre Jaime Pitarch i Asensi Iris Pitarch i Civera José

Navarro i García Mª Dolores Navarro i García Marta

Picher i Martí José Ramón Picher i Pastor José

Navarro i Alonso Sara

★★

Pitarch i García Juan

Navarro i García Pepa

Pitarch i Gómez Anna

Navarro i García Salvador

Pitarch i Jorge Jose Luís

Navarro i Gimeno Raimon

★★★

Navarro i Llopis Amparo Navarro i Serra Jaime Ramón

Pitarch i Raimundo Juan Pitarch i Tamarit Miguel

Navarro i Gramuntell Ricardo ★ ★

Prósper i Silvestre José Enrique Puerto i Cones Nadia

Navarro i Serra Mª Amparo

Raimundo i Castellano Maica

Navarro i Soler Inmaculada

Real i Monfort Montiel

Niñerola i Atienza Marta

Real i Segarra Rubén

Nohales i Prieto Encarnación ★★★

★★

Ordóñez i Ferrer José Vicente Ortega i Rodríguez Araceli

★★★★

Roca i Peiró Emilia Roch i Belda Alicia

★★

Roch i Peinado Manuel

Ortega i Serra Carmen

Rodriguez i Tortajada Javier

Ortíz i Frases Joan

Romero i Arboledas David

Ortiz i Garrido Juan Palau i Gutiérrez Ernest Paniagua i Pérez Javier Pardo i Pellicer María José Pastor i Alemany Mª Amparo

★★★★ ★★★★ ★★★

Romero i Crespo Jesús Romero i García Inmaculada Romero i García José María Rubio i Navarro Helena

★

Rubio i Samblas Fco. José

★★★★ ★★★★ ★★★★

★★

Ruix i Alcañiz Jaime

★★★ Tamarit i Raimundo Juan ★★ Tamarit i Raimundo Sebastián

Ruix i Navarro Encarna Ruix i Navarro Mª Amparo

★★★ Tamarit i Tamarit Juani Tatarasanu Mihai

Ruiz i Martinez Lydia ★★

★★★ ★★★ ★★

Sabater i Mestre Mª Dolores

★★

Sáez i Crespo Rubén Salguero i Carrasco Ana María

★★★★ ★★★★ ★★★

Sánchez i Aguilar Encarna Sanfélix i Moreno Mª Carmen Sanía i Comes Mª Carmen

Trillo i Carnerero Lionel Bertrand

★★★ ★

★★

★★★★ Valls i Cuevas Vte. Pascual ★★ Valls i Segarra Luis ★★★ Valls i Segarra Marta ★★★ Ventura i Pérez Sara

Segarra i Chilet Mayra Segarra i Chilet Mayte Segarra i Chilet Richard

Vidal i Aguilar María ★★★ Yago i Palacios Julio Vicente ★★★ Zaragoza i Benavides Joaquín

Segarra i Crespo Vicenta Segura i Herrero Juan Senent i Gutierrez Francisco Serra i Juan Juan Simeón

★★★ ★

Comissió Fallera

★★★

★★★★ Tortosa i Crespo Juan José ★★★ Tortosa i Martí Silvia Tramoyeres i Sánchez Mª Angeles

Segarra i Castillo Richard ★★★

Torres i Ruix Miriam

Sanfélix i Moreno Pilar Santamaría i Sola Andrea

★★★

Torrent i Martí Amparo

★★★ Torres i Gordo Pablo ★★ Torres i Ruix Aitor

Sáez i Royo Soledad Salon i Cremades Raquel

★★

Tamarit i Puertes Marian

Silvestre i Garrido Sonia Tamarit i Adalid Selina Tamarit i Aguilar Sebastian

★★ ★

★★★★ ★★★

★★★★ ★

Tamarit i Bargues Iván Tamarit i Bargues Rubén Tamarit i Contelles Eva María

★★★★ Bunyol d´Argent J.C.F. ★★★

Bunyol d´Or J.C.F.

Tamarit i Contelles Mariola

★★

Bunyol d´Or amb fulles de llorer J.C.F.

Tamarit i Llorens Naomi

★

Bunyol d´Or amb fulles de llorer i brillants J.C.F.

Tamarit i Contelles Jose Miguel

11

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

Falla Plaça de l´Hort 2019

F

12

allers i amics, si estàs llegint aquestes línies, és per què tens a les teues mans el llibret de la falla plaça de l’hort per a les falles de l’any 2019. És per a mi una gran satisfacció poder tornar a dedicar unes afectuoses paraules com a president d’aquesta gran família fallera quan ens trobem a les portes de celebrar unes noves falles. Després d’un any esperant la gran setmana festiva dels valencians toca a la nostra porta una vegada més.

Ja no queda quasi res per a transformar la nostra rutina diària. Tant nosaltres com la resta de La Pobla canviarem per complet per uns dies, per tal d’expressar quina és la nostra millor manera d’entendre la vida, la setmana fallera. Però si la setmana de falles és una setmana de diversió i festa, prèviament durant la resta de l’exercici faller, s’ha hagut de treballar de valent per a deixar-ho tot a punt. I és ací on no és possible estar més orgullós de tots vosaltres. La nostra comissió, els seus fallers i falleres, treballeu de forma metòdica i eficient al llarg dels mesos per tal que qualsevol dels projectes en els quals ens endinsem acabe per ser un èxit. Té igual que siga la decoració del carrer o l’escenari de la presentació, el muntatge del Betlem o les llums de Nadal, fer obres al casal o la plantà del monument, el llibret o

vendre loteria, els playbacks o les juntes, quan la falla us necessita sempre esteu i feu que tot allò que ens plantegem acabem convertint-se en realitat. També tota aquesta activitat fa que el casal, la vostra llar, tinga vida cada dia de l’any i que es demostre que cap faller és millor que l’altre sense l’ajuda de qui té al seu costat. Si no fora així seria impossible haver arribat on hem arribat fins al dia de hui, sou els millors!

Un bon exemple al qual volia referir-me a les anteriors línies és la joventut de la falla. L’any passat a aquestes mateixes línies animava als joves a empoderar-se i agafar el màxim protagonisme possible. Un any després tenim el record de la gran nit amb orquestra que ens oferiren i per a enguany, de la venda de loteria, eixiran alguns dels actes més importants del calendari festiu, continueu així!

Les falles de 2019 que estan a punt de donar inici seran inoblidables per a tres persones. Martina, Joan i Teresa, són enguany els nostres màxims representants. Des d’ací vull demanar a tot el nostre

col·lectiu faller que els acompanyen a tots i cadascú dels actes que s’organitzaran. No puc deixar de nomenar a les seues famílies, tant la de Joan i Martina com la de Teresa, les dos famílies falleres de soca i arrel on les seues mares saben els que els seus fills van a viure, ja que elles també foren falleres majors de la nostra comissió al seu moment. Per la dedicació que tenen cap a la falla, per eixe sentiment de l’hort que les caracteritza i per deixar-nos enguany als seus tresors més volguts, MOLTES GRÀCIES. Un any més no volguera oblidar-me en aquesta salutació dels nostres representants de la junta local fallera, Marta i Alexter. Enhorabona i gràcies pel vostre treball incansable i constant que feu per les falles de La Pobla de Vallbona en nom de la falla plaça de l’hort.

Per anar finalitzant no vull deixar de mencionar a la junta local fallera, a la qual envie una salutació molt afectuosa. Sou l’entitat aglutinadora del sentiment faller de La Pobla i gràcies al vostre treball i la vostra dedicació les falles de La Pobla gaudim d’un gran programa d’actes al llarg de tot l’any molt complet.

A la resta de comissions falleres us dic que des de la falla de l’hort sempre tindreu la mà estesa per a treballar de forma conjunta per la festa, per la germanor i per la cultura valenciana. És imprescindible

que entre poblans l’ambient de familiaritat i amistat estiga sempre present, d’unes falles fortes ens beneficiem tots i totes, som tots fallers i falleres, però per damunt de tot som poblans i poblanes Per últim, felicite en nom meu i el de tota la comissió a l’excel·lentíssim Ajuntament pel seu suport i col·laboració constant cap a la nostra festa.

Salutació del President

Aprofite per a saludar a les dos màximes representants de la festa fallera de La Pobla en aquest 2019, Noa Roch i Beatriz Gallart. Després de representar a les seues comissions l’any passat enguany van a representar a una de les coses que tots i totes més volem, el nostre poble. Menció especial per a Beatriz, que va ser la nostra fallera major en 2018 i que des del seu naixement és fallera de la nostra comissió. Us desitge un any ple d’alegries i moments excepcionals.

BONES FALLES DE 2019 A TOTES I A TOTS. GAUDIM PER MOLTS ANYS D’AQUESTA FESTA QUE ÉS PATRIMONI MUNDIAL I DE LA FALLA PLAÇA DE L’HORT! El vostre amic: MATIES 13

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE lles han de ser un patrimoni de cohesió entre els valencians i una porta de benvinguda per a les persones que venen a viure al nostre territori.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Les falles són més que una festa. Són el reflex d’una societat emprenedora, amb ganes d’encetar cada any nous projectes i en què tots i totes ens bolquem amb un objectiu comú.

E

stimats fallers i falleres,

És per a mi una satisfacció dirigir-me un any més a vosaltres a través del llibre de la Falla Plaça de l’Hort.

Sou una falla referent en molts sentit i aquest llibre n’és un bon exemple. El llibret faller va unit a la tradició de la festa i la vostra aposta per la qualitat vos ha portat a rebre el premi rere any a estar premiats per la Generalitat Valenciana entre els millors.

Com a responsables polítics hem de reivindicar la festa, però no quedar-nos només en les paraules i hem de treballar per enfortir-la i millorar-la. Les Fa-

26

En aquest sentit, vull felicitar la Falla Plaça de l’Hort, degana al nostre municipi i que durant els 43 anys d’història ha estat un referent en posar en marxa noves iniciatives. Vos anime que continueu treballant des del món faller per recuperar la nostra indumentària i els nostres balls tradicionals, normalitzant la nostra llengua i sent un aparador per a tants artistes i professionals que treballen per fer realitat la festa més important que tenim els valencians.

Sabeu que a l’Ajuntament trobareu tot el suport institucional i personal i el ferm compromís de col·laborar perquè les falles siguen cada vegada més un referent de la nostra cultura.

En nom de tota la corporació municipal que presidisc, vos desitge unes falles inoblidables.

Josep Vicent Garcia i Tamarit Alcalde i president nat de Junta Focal Fallera de la Pobla de Vallbona

SALUTACIÓ DEL REGIDOR DE FESTES E

stimats fallers i falleres,

Com a regidor de Festes tinc el plaer de poder dirigir-me a tots vosaltres a través del llibre de la Falla Plaça de l’Hort.

Vull agrair-vos la bona acollida mostrada per la vostra comissió a tots aquests actes i pel vostre entusiasme i dedicació en tots aquells esdeveniments que en formeu part. També per totes aquelles iniciatives que des de la vostra comissió impulseu any rere any i que ajuden a engrandir la festa de tots.

Sou la falla degana de la Pobla, els primers a traure un moment al carrer al nostre municipi i també heu

Salutació

S’aproximen els dies grans de la festa fallera i és moment de gaudir del treball que hem realitzat al llarg de l’any. Des de l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona i des de la Junta Local Fallera hem impulsat en els darrers anys diferents iniciatives per a millorar les festes i augmentar els actes que agermanen les falles. El canvi d’ubicació de l’Ofrena, la Trasto-tunning i el sopar de germanor són un exemple que hem consolidat i que ara formen part del nostre calendari d’activitats.

estat pioners a<recuperar moltes tradicions i incorporar-les a la nostra festa. Felicitar el treball que des de Maties Garcia com a president fins l’últim faller realitzeu dia a dia de manera desinteressada.

Vos anime a continuar així i que la vostra estima per les falles ajude a engrandir la Falla Plaça de l’Hort i tota la festa fallera de la Pobla.

Fran Esteban Alcañiz Regidor de Festes i Música President Executiu Junta Local Fallera 27

Falla Plaça de l´Hort 2019 28

PREMIS ALS LLIBRETS n any més la falla Plaça de l’Hort reprén la iniciativa de presentar-se als premis de la Generalitat a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de les Falles després del 48é lloc en aquest premi aconseguit al 2018.

U

Unes planes que amb articles d’opinió, culturals,de recuperació del patrimoni, de difusió dels actes i activitats falleres...acaben donant forma a unes pàgines que es converteixen en una ferramenta ineludible de difusió del nostre municipi.

En primer lloc vull agrair la invitació a escriure unes paraules per començar engrandint la faena que hi realitzeu a la vostra comissió i en especial en aquest llibret faller que ara cobra vida.

Sant Miquel dels Reis,convent del renaixement valencià, sol ser l’escenari de lliurament de guardons d’aquests premis on representants dels membres de les juntes locals falleres dels municipis que compten

amb comissions premiades s’ hi apleguen per retre homenatge a la nostra llengua i a aquells que la utilitzen. Aquest fet que en un altre context no resultaria cridaner, esdevé de vital importància pel que fa al tractament de la llengua i la seua difusió i protecció. És tot un orgull que el nostre municipi estiga representat de la mà de la vostra falla en aquesta festa on es premia l’ús del valencià i a més a més que aquest premi es convertisca en un repte anual de superació per tal de millorar el vostre llibret faller.

Enhorabona pel vostre esforç i per la representació que suposa per a la Pobla que la falla Plaça de l’Hort aparega sempre premiada.

Així doncs, no em queda més que desitjar-vos un gran i bon exercici faller ple de festa, cultura, respecte i harmonia.

Beatriu Palmero i Simon Regidora de cultura,patrimoni i Diversitat funcional.

Premis als Llibrets

Resulta força encoratjador com a regidora de cultura veure com una de les nostres comissions falleres

és especialment conscient del paper que hi juga en l’ús i protecció de la nostra llengua.

29

DEMANÀ I PROCLAMACIÓ U

n any més hem efectuat l’acte que a continuació els contem i molt ens alegrem de veure com cada vegada major és la participació de tots els fallers per a celebrar l’acte de la demanà.

Un acte en el qual els dubtes que teníem de com seria el seu futur, ja podem contar en tota la garantia de què es va a seguir celebrant tant en la nostra falla com en la nostra població. Gran ha sigut la nostra satisfacció, veient com aquest acte s’ha convertit en un dels més importants de la nostra comissió fallera, així com la rebuda per part dels nostres representants i tota la seua família, ja que la il·lusió que demostren en aquest dia difícilment es pot superar.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Com els déiem, la nostra falla, any rere any, ve donant-li un especial protagonisme als nostres representants en un acte molt emotiu en el qual donem a conéixer a tota la nostra comissió fallera, les persones que ens van a representar.

30

Comencem l’acte tots reunits en el nostre casal faller, Junta directiva, falleres majors de la Pobla i les seues respectives corts d’honor, delegats de la Junta Local, falleres majors de cadascuna de les comissions de la Pobla, juntament amb els nostres fallers i els familiars de cadascun dels representants, acompanyats pel tabalet i dolçaina, així com el nostre grup de dansa valenciana, format per 14 persones, tan majors com a infantils, i enguany pels nostres amics de La Font de la Figuera.

En primer lloc ens dirigim a casa dels nostres representants infantils JOAN I MARTINA PANIAGUA I BARGUES. Com sempre una gran quantitat de gent ens esperava en les portes de la seua casa per a rebre’ns, juntament amb els seus familiars, fallers, amics i públic en general. Uns representants infantils que formen part de la nostra comissió des del seu naixement, així com tota la seua família.

L’acte de la demanà de Joan, començava amb unes paraules de son tio, que és també president honorífic de la comissió, ell és Vicent Correa. Correa amb la seua gràcia i facilitat per a expressar-se treia les llàgrimes d’emoció a cadascun dels allí presents. Aquestes foren algunes de les seues paraules: “President, junta directiva, fallers i falleres de la Pobla, amb el vostre permís tinc l’honor de presentar-vos als membres d’aquesta família. Estem en casa dels nostres amics fallers, dels meus cunyats Vicent i Pepa.

S’han brindat a deixar sa casa a la seua filla (Cris) per ha fer aquesta demanà. Ja en el 2011 férem la demanà del nostre nebot Nicolás, però aquesta vegada són els seus néts... si dos: Xiquet i Xiqueta o Fallereta i Falleret... Joan i Martina

No volen ser menys que sa mare, que va ser la nostra fallera major Infantil en l’any 1981-82 o que sa tia Marisa que fou la nostra Fallera Major 1990-91.

Però ... a propòsit d’això, no m’estic oblidant d’algú?

Esteu segurs que els pares estan d’acord? El teu pare abans no pareixia molt content?

Falleres i fallers tinc l’honor de presentar-vos als nostres fallers Javier i Cristina, pares d’aquesta parelleta, que volen ser els nostres representants infantils. Venim del casal, amb molta algaravia per a fer l’acte de la demanà. Ací estem la junta directiva a fer-vos una petició... Si voleu que aquesta parelleta de fallerets, siguen aquest any els nostres representants infantils.

Javi i Cris, teniu molta il·lusió... us agradaria que Joan i Martina siguen el nostre president i la fallera major infantil de la nostra falla?

Però... espereu i anem a veure el que pensen ells” Sa tia Raquel agafa el micròfon i comença en les següents paraules: “Joan i Martina...

Sentiu els dos el que us diré.

Haureu de treballar molt, alçar-se prompte cada dia de falles, no gitar-se tard, vestir-se de faller i fallera, per anar a totes les cercaviles, preparar-se per als playbacks, moltes hores d’assajar, en unes guapes xiquetes i xiquets ballareu, a l’ofrena i a la missa, el dia de Sant Josep.

Inclús anireu a València,,, per a veure l’ambient faller, la mascletà en la plaça de l’Ajuntament de València, veureu quina emoció sentireu, el dia de la plantà de la falleta, cada dia la mirareu, per veure quins ninotets us agraden més, avui m’agrada aquest, demà m’agrada aquell fins al dia 19, pensareu, s’ha acabat tot!! però us queda l’emoció de la mascletà, del ninotet que agafareu i la crema.

Demanà i Proclamació

No tenen prou amb representar a la nostra falla, en el grup de danses i participar en altres actes fallers.

Aleshores ells volen ser els nostres representants infantils fallera major i president

31

Falla Plaça de l´Hort 2019

Però... mai oblidareu, l’experiència que heu viscut!.... això si!, quin record per a tota la vostra vida.

Us ha quedat clar?

32

Joan...

Eres un xiquet molt despert i templat... has sentit als teus pares abans, a ells els fa molta il·lusió, ens vols contestar aquesta pregunta..... vols ser el nostre president infantil de la Falla Plaça de l’hort?

SI!!! (Contestació de Joan) Cris, Javi, no contesteu. Ja heu sentit a Joan, després parlem” “Martina, sent un soroller molt conegut i presta-li molta atenció.

Després ens contestaràs” Apareix son tio Alberto amb les següents paraules: “ATENCIÓ AL BANDO ATENCIÓ: de part de la junta directiva i el nostre president es fa saber a tot el veïnat, que la falla Plaça de l’Hort ja ha triat als xiquets

que representaran aquest pròxim any a tota la seua xicalla.

Com que porten el sentiment faller gravat a foc, seran la imatge perfecta de la nostra falla.

L’honor ha recaigut en els fills de Javi i Cris, ell és el meu cunyat, que sempre està ahí per si s’ha fos alguna cosa, a més, ella és la germana de la meua dona, que amb l’objectiu a la mà sempre ens diu, riu-te i estigues quiet.

Néts de Bargues “El Mecànic” i “Pepica la Sardinera”, Vicent i Pepa.

Xiqueta molt bonica i alegre, i ell, puix també, a la vista està!

En la nostra Falla tenen les arrels, per ser de família molt fallera.

I com que, aquesta, és la primera ocasió en la qual nomenem a dos bessons com a màxims representants de tota la xicalla, açò passarà a la història.

Des de ben xicotets han sentit el soroll de la música i la traca, l’olor de la pólvora i les flors.

Una ho portava millor que l’altre, però a la fi, ací estan els dos juntets, i ben pagats.

Demanar-vos el permís necessari, per a dur a cap aquest bonic i gustós “calvari”, que siguen ells, els nostres presidents i fallera major infantils, Joan i Martina Paniagua i Bargues” Novament és Correa el que continua en les paraules següents: “Voldrà aquesta xiqueta tan guapa representar a la falleta xicoteta, del braç del seu germà?

Martina, vols ser de la nostra falla, la fallera major infantil”

SI!!! (Contestació de Martina) “Javier i Cristina, ja heu sentit als vostres fills esteu d’acord que Joan i Martina siguen enguany, els que representen a la xicalla de la nostra falla? i proclamar-los aquesta nit en el casal, com a president i fallera major infantil de la falla plaça de l’hort?

Doncs, la meua funció ha arribat a la fi, Raquel i Alberto Gràcies per la vostra intervenció.

I a vosaltres per haver-nos aguantat.

Només em queda passar-li la paraula al nostre president Maties Per tal de fer el comiat d’aquesta demanà”

Després d’efectuar, per part del nostre grup de danses i el de la Font de la Figuera, unes magnífiques interpretacions en honor de Joan i Martina, ens dirigim a casa de la nostra fallera major, Teresa.

Anàrem acompanyats durant tot el recorregut per les carcasses de foc que anàvem tirant, sabent que molt nerviosa ens estava esperant la que anava a ser la nostra fallera major, que estava al costat de tota la seua família i els seus pares Jesús i Tere.

Bona vesprada a tots.

Venim de casa de Joan i Martina als que els hem demanat que siguen els nostres representants de la nostra Cort Infantil. Ells han acceptat i després anirem a celebrar-ho i proclamar-ho, però sabeu que no estem complets, ens falta el principal: ens falta eixa fallera que tots hem de seguir, a la qual hem de servir i per la qual hem de treballar; per la nostra Fallera Majo, per a la Fallera Major de la Falla Plaça de l’Hort.

Tots sabeu on estem, qualsevol que conega a la nostra comissió coneix a Tere. Ella porta tota la vida treballant per nosaltres, per la falla, i du la falla al seu cor.

Per a mi és una fallera excel·lent, excepcional i no soles s’acaba ací, vos contaré una coseta. Ahir vaig anar a la nostra falla i estaven Cristina i ella organitzant les taules per a hui, i com tots sabeu Tere va ser

Demanà i Proclamació

El President dóna per finalitzat l’acte, diguen el següent: “Anem tots amb els xiquets que ací al carrer ens ballaran una dansà, són els vostres companys de dansà, que fora ens estan esperant.

Anem Joan i Martina anem amb musiqueta i alegria, amb el soroll de la dolçaina i el tabal.

Ha arribat el moment, anem tots junts, anem en cercavila, Que Teresa esta esperant.

Brindem tots junts!”

L´acte de la demaná a Teresa començava amb unes paraules del nostre president Maties, que amb la seua gràcia treia les llàgrimes d´emoció cadascun dels allí presents:

33

Falla Plaça de l´Hort 2019

Per descomptat que sí! – diuen els dos.

Ja hau sentit, fallers, tots sabíem que anaven a dir que sí. Però ara falta el més important i és que Teresa accepte el seu destí, el que estava escrit. Tots coneixeu a Teresa, eixa guapíssima moreneta que sempre anava corrent pel casal, que estava al mig de tot, que és esta preciosa dona valenciana en la qual s’ha convertit. Vos puc dir una cosa i és que Teresa és una persona molt especial; el que està al seu costat, el que té la sort de viure les seues vivències li queden marcats i no sols a mi, hi ha una persona que visqué unes experiències durant tres anys que li quedaren marcades i que hui li vol dedicar unes paraules.

34

Fallera Major i me’n duguí una sorpresa quan vaig mirar l’any al quadre i posava “Fallera Major 1979”, la qual cosa volia dir que aquest any és el seu 40 aniversari, cosa que a mi no m’havia dit. Com m’ha enganyat! Perquè ella sí que ho sabia que aquest any és el seu aniversari!

I ací estem,Tere, els teus fallers, quina història més bonica! Fa 40 anys que vas regnar, però no venim a buscar-te a tu; venim a demanar-te permís, pel que treballes, pel que més vols, pel que pateixes i ben orgullosa estàs. Volem que siga l’elegida, que siga nostra Fallera Major i eixa història que començà fa 40 anys, que pareix que estiga escrita i que siga el destí .

Ací estem Jesús i Tere, ens deixeu que la vostra filla siga la fallera, la nostra Fallera Major de la Falla Plaça de l’Hort?

la seua amiga i companya Marta que digué el següent: “Hola bona vesprada a tots. Imagine Teresa que no t’esperaves que aquesta vesprada et dirigirà unes paraules, però no et podia faltar en un acte tan important com el de la demanà, en el qual sóc jo, l’encarregada de fer conéixer la teua trajectòria fallera. de tots és sabut, que tots tenim algú que ens contagia l’esperit faller. i en aquest cas ta mare t’ha portat a conéixer el món faller.

Món que has viscut intensament, món en el qual he tingut la sort d’acompanyar-te.

El teu recorregut faller, que és llarg i intens, a continuació vaig a explicar: Aquesta xiqueta, bé, ja senyoreta, va a representar a la nostra comissió com a fallera major infantil l’any 2008, també va forma part de la cort d’honor de junta local fallera l’any 2009 i com no tenia prou va ser fallera major infantil de junta local fallera de la Pobla de Vallbona l’any 2010.

Serà un oboé sens dubte, qui més sentiment posarà dibuixant-nos, preciosa regina, el teu cor com a regal T’estima per sempre. la teua germaneta.”

Demanà i Proclamació

Records que mai oblidaré i que sempre estaran dins del meu cor, per a formar part junt a tu d’aquesta trajectòria fallera, on varen conéixer al món faller i a gent d’altres comissions que ja formen part de la nostra vida.

Teresa sempre em deia que ella també volia, representar a la nostra comissió com a fallera major i en un futur a la festa poblana i hui comença el conte enrere…

En totes les nostres presentacions ella sempre em preguntava: on he de saludar primer?, contem fins a 3 per començar?, on anem de presentació?, i encara que mai parava queta, ella era la meua reineta. Doncs bé, aquest any tu seràs l’encarregada d’ensenyar, cuidar i malcriar a Joan i Martina.

Per a mi sempre seràs la meua xiqueta, però saps que ets com la meua germaneta, aquella personeta amb la que puc riure, plorar amb intensitat o abraçar-se fins que el món s’acabe.

Ben orgullosa estic de veure com la meua xiqueta es transforma en senyoreta per veure el seu somni complit i fer d’aquesta comissió una gran representació.

Per tots aquests anys, escolta aquestes paraules que et vaig a recitar: I és que eres un regal per a gaudir amb els nostres sentits, bellesa per a admirar i música per als oïts.

Elegant, graciosa i senzilla com batuta que marca el compàs, al temps caminant d’una festa de la qual fallera major seràs.

La música present estarà, en cada moment especial com l’any 2008 on tot va començar.

Jo buscaria un instrument que poguera interpretar tot allò que les paraules no poden expressar.

Novament eren les paraules del nostre president: Ja heu escoltat com Teresa és especial. A Marta li va passar en el seu any com ja vos ha explicat.

A mi també em va passar el mateix, no sols en l’ambient faller. Jo he tingut la sort d’estar al seu costat en la cultura i tradició poblana, ja que ha sigut festera 35

Falla Plaça de l´Hort 2019 36

xicoteta i gran en companyia de les seues amigues.

Elles anaven ben orgulloses, guapes i “templades”, molt il·lusionades acompanyant a la nostra Verge del Rosari per tots els carrer del poble. Jo ho he vist i a mi me va marcar perquè per a mi és molt especial la gent valenciana com tu que li dediquen els seus somnis, les seues il·lusions i els seus desitjos a la nostra festa, a la nostra tradició. Perquè per valencianes com tu sou les que feu que treballem any rere any i s’esforcem per la nostra festa.

També sé una cosa que tot açò és un preparatiu, sé que estaves preparant-te pel que venia aquest any, perquè sempre has desitjat ser nostra fallera, ser la nostra màxima representant, la que estiguera en el més alt. Te puc dir que tots els fallers treballarem per tu este any i no l’oblidaràs mai. Serà molt emocionant i per a nosaltres és un honor; és més una obligació que sigues la nostra Fallera Major.

Ja vaig a parar, perquè se fa llarg i perquè tinc ganes de escoltart-te que digues que sí que vols serho. Però sols et recordaré una cosa: vull que tots ho tingueu clar. Quan jo vaig eixir de president, ella vingué i me digué que aguantara, que no m’ho deixara perquè ella volia que jo l’acompanyara en el seu regnat. Són paraules que mai oblidaré, és més, te puc dir que me van emocionar molt.

Vos vull dir a tots que me diuen Maties Garcia i Ruix i estic ben orgullós, ben emocionat de preguntar-te a tu, Teresa Contelles i Gómez, si vols ser la nostra Fallera Major, si vols ser la Fallera Major de la Falla Plaça de l’Hort.

Clar que sí! – diu Teresa.

Fallers, ja ho sabeu! Teresa ha dit que sí, el destí es complirà: sa mare li passa el testimoni en el seu 40 aniversari en el qual la seua filla regnarà.

Ara els nostres “dansaors” li dedicaran una bonica dansà i ho celebrarem en la seua proclamació.

Ara diré ben alt que la nostra xiqueta, la nostra moreneta Teresa Contelles i Gómez serà la nostra Fallera Major de la Falla Plaça de l’Hort.

Després d’unes boniques i emotives paraules del nostre president enaltint a Teresa com fallera i persona, donant-li les gràcies tant a ella com als seus pares per haver acceptat ser la nostra fallera major, ens dirigim al carrer per a també oferir a Teresa els balls de la nostra dança i La Font de la Figuera, sempre acompanyats per una gran multitud de gent i de focs d’artifici ens dirigim al nostre casal per a efectuar l’acte de la proclamació.

Una proclamació que una vegada més va ser molt gran l’assistència de fallers, familiars i amics, així com la presència de les falleres majors de la Pobla,

amb les seues corts d’honor i les falleres majors de cadascuna de les falles de la nostra població.

Un acte que va estar dirigit magistralment i amb la seua gràcia, com és costum, pels nostres representants de l’exercici anterior, en aquest cas Ferran i Cloe.

Va finalitzar l´acte de proclamació amb la visita de les Falleres Majors de la Pobla, Noa Roch i Beatriz Gallart, i amb les paraules del nostre president Maties. Com en anys anteriors, a la finalització, el nostre grup de balls regionals ens van oferir unes magnífiques interpretacions que van ser molt bé rebudes i aplaudides per tota la gent que omplia el nostre Casal.

Com sempre i després d’aquest acte de proclamació dels nostres representants, tinguérem un magnífic sopar finalitzant la vetllada amb ball i orquestra.

Demanà i Proclamació 37

38

Falla Plaça de l´Hort 2019

TERESA

FALLERA MAJOR 2019 DEIXE-MEU PRESENTAR COMISSIÓ LA NOSTRA FALLERA MAJOR, FALLERA, AMB MOLTA IL·LUSIÓ QUE TÉ A LA NOSTRA FALLA, GRAVADA AL COR.

LA FALLA PLAÇA DE L’HORT, ÉS UNA ESTORA QUE ESTÉN ALS TEUS PEUS EL SEU AMOR.!!

EL SEU GLATIR PER TU, ÉS EL CLAM D’UNA FALLA QUE ET SENT, I QUE T’ADORA

Entrevista Fallera Major

ÉS EL SEU ROSTRE, EL RETRAT QUE OMPLI RENGLONS D’HARMONIA. D´AQUESTES BONIQUES PARAULES, QUE ENLLUERNEN, MÉS SI CAP!!

LA SEUA PRESÈNCIA JOVIAL D’ELEGÀNCIA, I SIMPATIA

PROPER ESTÀ EL TEU SOMNI. PREPARAT, PER A GAUDIR DELS CARRERS QUE S’ENGALANEN!!!

DELS FALLERS QUE A TU T’ACLAMEN!!

AMB LA MÉS FERMA DEVOCIÓ!!

I QUE ORGULLOSOS A TERESA DIUEN!!!!!

TU ETS LA NOSTRA FALLERA MAJOR!!!!!!

39

Coneguem a Teresa Tinc el plaer i l’honor de dirigir-me a tots vostés des d’aquestes pàgines per a donar a conéixer un poc mes a Teresa.

Una Fallera i una gran amiga, enguany està demostrant-nos amb el seu esforç, la seua vàlua per desenvolupar un càrrec tan important. Teresa, viuràs una experiència inoblidable, plena d’emocions i sensacions que mai podràs oblidar.

Comença gaudint d’aquestes paraules que la gent que tant et vol ha volgut dedicar-te.

DE PART DELS TEUS PARES

Falla Plaça de l´Hort 2019

Aquest any la nostra filla és la Fallera Major de la Falla Plaça de l’hort, cosa que ens enorgulleix, poder representar als fallers que tanta estima tenim.

Va nàixer un 11 d’abril, deu mesos després pujà a la seua primera presentació formant part de la cort infantil, no volia pedres cap acte.

Teresa ja des de ben menuda era una xiqueta que li agradava molt la falla, sabia que aplegaria el dia que en demanaria ser FM perquè es quedava embovada mirant a les falleres, i s’emocionava en cada acte faller on participava, és a dir playbacks tren faller, ofrena, missa.

Tant Teresa com jo portem la festa fallera al cor i sempre estem disposades a treballar pel que més volem “la nostra comissió”.

El primer somni es va complir en representar a la nostra falla el 2008 com a Fallera Major Infantil, un any molt esperat que juntament amb Marta i la seua família vàrem gaudir.

40

L’amor a les falles, és un sentiment que no puc descriure en paraules sinó amb fets i moments tan grans com els que aquest any estem vivint.

Teresa és una persona molt familiar, oberta humil i molt afectuosa, és amiga de tots i sempre està disposada en participar en allò que li envolta, el seu amor a la falla és infinit. Aquest any no pot estar més contenta, ja que l’espera s’ha fet eterna, però tot ha eixit com esperàvem. Fa 11 anys, Kris i Jo, les mares, ja els apuntarem com a màxims representants del 2019 i junts congenien genial i estem segurs que ho faran d’allò més bé.

Eres vida, sempre pendent de què tot estiga com toca a la falla, als juniors, als estudis... No pares en torreta i és que som tan paregudes que no imagine cada una de les coses que compartim sense tu. Eres una gran amiga en la qual confiar, en la que recolzar-se quan alguna cosa va mal, en la que en eixir de festa i no parar de ballar, en la que cada concert es deixa la veu, la que fa sessions de perruqueria i maquillatge per amor a l’art, a la que no cal insistir per a fer alguna aventura, la «moni» més canyera i saps què? Que tots els xiquets i xiquetes t’adoren tant com ho faig jo.

Volien compartir aquests moments plens d’il·lusió junt amb els nostres familiars, fallers i la gent que ens envolta.

Jo no sóc molt faller, però si visc cada dia l’emoció i els sentiments que la nostra filla té per la nostra falla, per això se molt bé que deixara a aquesta gran comissió en el lloc que es mereix.

Teresa el teu any ja arribat, gaudeix-lo, perquè passa volant i de segur que ho faràs!!!

DE PART DE LORENA Un 11 d’abril de 1997, va nàixer una bonica i dolça flor nomenada Teresa.

Teresa, sempre has sigut un poc vergonyosa, però cal dir que això sols al principi perquè si esperen a què agafes un poc de confiança podran veure com no pares.

Eres fallera quasi abans de nàixer, no tenies ni un any quan vas pujar a la teua primera presentació, has anat creixent i en eixe pas del temps vaig aparéixer jo, des d’aquell moment formes part de mi, i és que... com no recordar aquells anys tan importants per a nosaltres en el món faller? Si, si, cada una d’una comissió diferent però inseparables en cada acte.

L’any 2008 vam compartir regnat com a Falleres Majors infantils, anàrem a la cort de junta local a l’any següent, i en 2010 vas ser nomenada com a la Fallera Major infantil del poble més rebonica, on vaig repetir per seguir acompanyant-te a cada acte.

Han anat passant els anys i ja fa 10 anys que vam començar, amb les nostres cosetes hem anat passant els anys i poden haver-hi coses de les quals penedir-me i per això et demane perdó, per cada un dels moments en què t’he pogut faltar, cada bes o cada t’estime que poques vegades et dic.

Entrevista Fallera Major

Aquest any és molt important, ja que estem de celebració, ja que fa 40 anys que vaig tindre l’honor de representar a la nostra falla com a Fallera Major i aquest any és la nostra filla la que amb molt d’orgull la representa.

Tornant a l’assumpte principal...

Hui en dia, sols puc tindre paraules d’agraïment i d’orgull cap a tu. Tu m’has ensenyat moltes coses i juntes hem aprés moltes més, i esque no imagine un 41

der compartir cada acte al teu costat, cada matí de falles que toque vestir-se, cada festa i cada mascletà.

Ara ja no existeixen nervis, sinó ganes i il·lusió per gaudir al màxim d’aquesta festa i d’aquest gran somni. Gaudeix de la meravellosa setmana de falles, perquè sols tu saps fer-ho especial i saps que companyia no et faltarà, mira al teu costat, a la gent que t’envolta, la gent que per tu es desviurà, la teua cort que va t’acompanyarà en cada cercavila.

Viu, somriu, balla, crema tot i sobretot obri els ulls i gaudeix de la teua història perquè tu eres la protagonista principal de les falles del 2019.

VISCA LA FALLERA MAJOR DE LA FALLA PLAÇA DE L’HORT. T’ESTIME PIXURRI.

Falla Plaça de l´Hort 2019

DE PART DE MARTA

42

dia a dia sense àudios de mil minuts per a contar-se qualsevol cosa.

Eres dolça i atrevida, activa com la que més. Encara que no tingues temps tu estàs en tot. Eres afectusa amb tots els que t’envolten, l’alegria de ta casa i de cada carrer per on passes. Eres la llum que desprenen els teus ulls marro clar, eres en definitiva FELICITAT.

La vida ens posa en el camí a milions de persones; algunes van de pas, altres es queden un temps i després marxen, però altres ens queden per ensenyar-nos una lliçó i per estar al nostre costat durant tota la vida i entre elles estàs tu, xiqueta meua.

El meu destí, va lligat a caminar al teu costat per a sempre, perquè et cuidaré encara que ja eres majoreta, però saps, que per a mi, sempre seràs la meua xiqueta.

El meu somni ja ha acabat i ara és quan et toca a tu, ara em toca a mi ser l’amiga caldosa de la FM i cuidar cada detall perquè brilles com la que més i no et falte de res.

Eres la meua família. Per molt que no tinguem llaços de sang, tinc la certesa que aquest amor si és per a sempre. Perquè tu millor que ningú saps tot el que hem passat juntes i després de molts canvis necessite una persona com tu al meu costat.

Aquesta vegada és diferent i encara que no compartim regnat com quan érem xicotetes, vaig a po-

Com no vaig a voler-te si estàs plena d’alegria, hem sent feliç per poder veure com et rius i gaudeixes de

cada moment de la vida, però sobretot per l’esforç diari que realitzes per aconseguir tot allò que vols.

I vull dir-te que tindre’t al meu costat, m’ha servit per a donar-me conter del que significa la verdadera amistat, l’amor més desinteressat i el voler més acollidor. Que considere els teus besos i abraçades la meua possessió més valuosa i el teu somriure l’aliment de la meua il·lusió. Però no em vull posar cursi!

Sols dir-te que gràcies i mil gràcies i dir-te mil voltes que et vull, que em resultes imprescindible en la meua vida i que en aquests moments sols busque la manera de tornar-te tot eixe amor. Però també, assegurar-te que sempre tindràs la meua confiança i el suport. Hem sent afortunada d’haver compartit tot aquest temps amb tu, al teu costat i el de la teua família, poder veure com el teu somni es fa realitat i compartir cada un dels passos de la teua vida.

He vist com has crescut i canvies diàriament, però per dins continues amb la personalitat tant afectuosa, amable, generosa i feliç que sempre he conegut.

No podria haver trobat millor companya de viatge, la qual espere ajudar en aquest any, per tindre sempre els peus a terra i no separar-te mai dels teus.

L’amor entre amigues no és l’amor dels enamorats, però és l’amor de dos persones que es coneixen, es respecten, s’accepten i es donen suport mútuament sense plantejar-se el que passarà. Una forma de voler, que mai ens plantegem com amor, però que és una de les formes de voler més generoses que hi ha.

Entrevista Fallera Major

Volia escriure’t aquestes línies per què mai dubtes que et vull molt i que sempre hem tindràs al teu costat. La meua intenció, és que guardes aquestes frases dins del teu cor i puges llegir-les sempre quan la distancia ens separe o necessites qualsevol cosa de mi. Perquè sempre caminem juntes.

Gràcies per entrar en la meua vida, per formar part de cada moment i deixar-me formar part de la teua.

Sabem que ens queda molta vida per recórrer juntes i açò, sols és l’inici d’una llarga amistat que varen unir les falles i que mai ningú separarà.

43

DE PART DE MAYTE I MAYRA Que ràpid passa el temps!! Pareix l’altre dia quant et varen proclamar fallera major infantil i ara et tenim davant feta una dona i proclamada fallera major de la Falla Plaça de L’hort.

Des de ben xiqueta has viscut les falles molt intensament al costat de ta mare i les teues amigues de colla. Has ballat i has gaudit com si fos l’última volta que ho faries, com si no hi haguera un altre dia o un altre any de falles.

Eres fallera des del moment de nàixer i has viscut el món de les falles des de ben prop: cercaviles, disfresses, playbacks, nits de ball...

Falla Plaça de l´Hort 2019

I per fi el teu somni s’ha complit: eres la màxima representant de la teua falla.

Has sigut una xiqueta ben responsable des de ben menuda, constant als estudis i a tot el que tas proposat en la vida. I com no, has fet que el que has somiat des de sempre siga una realitat.

Poques coses podem dir-te del món de les falles que tu no sàpies: possiblement ja saps més que nosaltres!!

Recordem que de menuda mai tenies prou, sempre estaves al mig de la pista ballant i si hi havia un acte faller, quan arribàvem a la falla, ja estaves tu allí.

Has sigut i eres completa de cap a peus, fallera com la que més, cosa que els estàs inculcant als nostres fills i nebots!!

Et volen en bogeria, sempre estan preguntant: On està Teresa? Puc anar amb ella? I nosaltres dient-los que no et molesten, que tu eres major. Estem orgullosos de pensar que van a seguir el teu camí. Joel es desvia un poc, però tu l’adreçaràs.

44

Pots estar molt orgullosa de la teua família, sobretot dels teus pares que sempre t’han recolzat en tot.

Tens un bon espill on mirar-te: ta mare ha sigut fallera de soca i arrel i tu vas pel mateix camí. Esteu disposades sempre a ajudar en tot el que siga necessari.

La teua valentia i la teua constància ens recorda a una persona per a aquesta família, un pilar fonamental per a tots: “l’abuela amparito”.

Quants besos et donaria!! I com diria a boca plena: eixa és la meua néta!!! Des d’allí on estiga ben segur que desitja el millor per al teu regnat.

Igual que nosaltres que estem molt orgullosos de tu i sols ens queda dir-te: Gaudeix al màxim d’aquest any, passeja per tots els carrers amb eixe somriure que et caracteritza perquè la gent es quede bocabadada en veure’t passar, i que tot el món sàpiga que tenim a la millor fallera major!!

Anem a estar al teu costat per a tot el que necessites.

UN BES MOLT FORT. ET VOLEM TERESA!!

DE PART DE RICHAR Hola Teresa no podia deixar descriure unes paraules. Vaig nàixer el 2004, on tu ja vares saber que sempre anàvem a estar junts. Des de ben xicotet m’has ensenyat com estar en cada lloc, a respectar i a tindre valors i no sols a mi sinó també al meu germà i ales meues cosinetes, bo que enguany ha vingut un trasto més.

Eres Fallera des del moment que vares nàixer, mai has faltat a cap acte, inclús vas ser fallera major de la falla, també de la Pobla i enguany després de tanta espera eres la nostra Fallera major.

Espere que ho passes de meravella tant amb els teus amics com família i sols volia dir-te que sempre vaig a estar ahí per a tot el que vulgues i acompanyar-te en els mals i bons moments. Et volem molt!

DELS AMICS DE LA FALLA Entrevista Fallera Major

Ben volgut lector, esperem que estiga còmode i que tinga a mà un paquet de mocadors o roses, a la seua disposició, perquè a continuació coneixerà el relat d’una xiqueta que des de ben xicoteta tènia una missió. Estàs preparat? Comencem!. L’11 d’abril del 97, va nàixer una persona molt especial per a tots nosaltres, ella era riallera, autèntica, divertida i mil qualificatius més. Aquesta xiqueta va nàixer rodejada d’una família que la volia moltíssim, però a part va tindre la sort de pertànyer a una comissió fallera que l’estava esperant amb els braços oberts. Aquesta comissió a poc a poc es va convertir en la seua casa i la gent que hi havia en ella, en la seua família.

La xiqueta va viure entre eixes parets les aventures més emocionants, va aprendre a caminar entre els corredors que formaven les taules, va aprendre a ballar de manera enfervorida enfront d’un espill de 10 metres de llarg. Una xiqueta que es passava les

45

Falla Plaça de l´Hort 2019

DE PART DE ESTELA

46

nits menjant olives i aprenent a llançar tramussos.

Que posava les llums al betlem en nadal i treia les banderes en falles. Però clar aquesta xiqueta no estava sola, comptava amb un grup d’amigues que la seguien en tot. Amigues amb les quals feia viatges, amb les que se n’anava de campaments i s’agafaven de les mans en la nit de por, amigues amb què assajava playbacks i amb les que dissenyaven disfresses innovadores cada any per al tren faller. Amb les que gaudia cada nit i cada dia, amigues amb què les anècdotes i els secrets són infinits. Però com era normal, amb el pas dels anys aquesta xiqueta es va convertir en tota una dona i aleshores va aplegar el seu any, va arribar el seu moment de brillar i de desfilar com mai ningú ho havia fet, vestint-se amb les seues millors gales, unes gales fetes amb les mans, eixes mans que han brodat uns dibuixos que hipnotitzen, unes mans que han col·locat cada pedra que llueix en el seu collar o pendents, unes mans que l’han pentinat i deixat com una guapíssima valència.

I com tota fallera major, darrere d’ella tindrà ací, a totes les seues amigues per a crear noves aventures, nous records, nous balls, noves rialles i nous sons, perquè amiga, mai deixos de somiar, que nosaltres ens encarregarem que eixos somnis sempre es facen realitat. Perquè vam ser amigues, som amigues i serem amigues. Allò que una nit jugant es va forjar, mai es desfarà.

Per a mi el món es divideix en els que s’animen a seguir les posies de la vida i els que no, per això et dic que camines tant com pugues fins que t’òmpligues de tot alló que et faça ser tu mateixa.

Com ells dirien: “Riu molt i plora molt, balla i fes ballar.”

Estela, una persona que t’estima molt.

ENTREVISTA Teresa Contelles Gómez FALLERA MAJOR 2019 Anys: 21 Acte preferit: la presentació Un color: blau Una olor: a muntanya, a pluja i a pólvora.

Un lloc: Una muntanya, però millor si és a Calles.

Un llibre: Tothom hauria de ser feminista de Chimamanda Ngozi Adichie.

Una cançó/artista: Sweet Child O’ Mine de Guns N’ Roses, Chiquilla de Seguridad Social, 19 días y 500 noches de Joaquín Sabina, El Run Run d’Estopa... qualsevol cançó que en tancar els ulls et traga un somriure. També m’agrada molt la música en valencià i el “reggaeton” i les cançons llatines.

Un desig: no perdre mai la xiqueta menuda que duc dins.

Un viatge: Cuba.

Què estudies: Estic cursant 4rt del Grau de Magisteri d’Educació Primària especialitzada en Audició i Llenguatge a la Universitat de València.

Defineix la teua personalitat: Sóc extravertida encara que un poc vergonyosa també, afectuosa i amant de les abraçades, responsable i treballadora i sempre amb un somriure a la cara.

Castell o mascletà? M’agraden els castells per l’espectacle de llums i colors. Però, he de dir que m’encisa la mascletà pel seu soroll i per veure la Plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom de xarangues, comissions i d’un ambient de festa que fa que se m’eriçone la pell.

“El mismo momento en que dudes de que eres capaz de volar, ya no podrás hacerlo nunca más” de Peter Pan. “Tengo una cabeza pesimista... no creo en casi nada, y tengo un corazón optimista que me hace levantar por las mañanas. Esa es mi bipolaridad” de Joaquín Sabina.

Conta’ns, quantes ganes tenies de què arribara aquest any?

Entrevista Fallera Major

Una peli: Un monstruo viene a verme i Peter Pan.

Una frase:

Qualsevol que em conega sap quantes tenia i he de viure el meu somni. L’espera ha sigut eterna, ja que des que vaig ser Fallera Major Infantil de la meua comissió ja sabia en quin any seria la màxima representant amb els meus xiquets que encara estaven en la panxa de sa mare. Els tres hem dut el compte enrere junts i hem somiat com seria poder viure’l. La meua família i les meues amigues estaven ja fartes d’escoltar-me però sé que tenen més ganes que jo.

47

A tu sentiments, emocions, somnis i moltes ganes de gaudir, no et falten, t’espera un any molt especial, representaràs a la nostra falla, però que és el que més il·lusió et fa d’aquest any?

Falla Plaça de l´Hort 2019

Viure la meua cultura i tradició valenciana de primera mà sent la màxima representant de la comissió en què he nascut, crescut i he aprés els valors que engloben la nostra festa fallera.

48

Què li diries a un turista que no coneix les falles? I què li diries de la teua falla en particular?

Les Falles són les festes tradicionals i culturals de València, són el nostre patrimoni i la nostra referència cultural. Tenim la sort que no són unes festes que es viuen durant dos dies o una setmana, sinó que es treballa per elles durant tot l’any perquè són un estil de vida, una forma d’omplir-nos de les nos-

tres tradicions englobant la pólvora, la flama, la música, la poesia, l’educació i la festa.

La meua comissió és sinònim de treball i passió, d’esforç i lluita per dur endavant la nostra festa de la millor forma perquè tots els seus fallers i totes les seues falleres gaudisquen al màxim i s’emocionen en cada acte. Per a mi, estar al casal és estar com a casa, amb la meua família, amigues i amics, oncles i ties postisses i sumant experiències mentre vaig creixent.

Sabem que comptes amb el suport incondicional dels teus pares, qui penses que té més il·lusió? Què parleu en casa sobre aquest any?

I no podria deixar de costat a les meues amigues, les caldoses. Solament puc donar-los les gràcies perquè des del primer dia han estat al meu costat donant-me tot el seu suport i fent de les seues per

Com veus als teus infantils? Hauràs de fer un poc de mami amb ells, no?

Són els millors xiquets que podria haver tingut! Els tres fem un bon equip i una bona pinya quan ja s’ajunten els pares i les mares nostres.

Mai em falta una abraçada o un beset per part d’ells i sobretot moltes rialles i moments divertits. Estic ben segura que serà un gran any per als tres i que junts viurem el nostre somni amb més felicitat. I ja quan ve el presi Maties som el millor equip.

Et consideres una apassionada de la indumentària?

Has gaudit triant tota la teua indumentària? Ha sigut com esperaves tot?

Entrevista Fallera Major

Ma mare, sense dubtar-ho. Ella va ser la tercera Fallera Major de la nostra comissió i enguany fa 40 anys d’allò. Així que la il·lusió que té és immesurable i més ella que està clavada en tots els embolics fallers. Mon pare, encara que no ho diga, també té molta il·lusió, els seus ullets ho diuen tot!

a què gaudisca al màxim. Espere que duran la setmana fallera estiguen a punt per a tot també, encara que sé que són les millors del món.

Per descomptat, la indumentària valenciana és meravellosa, tant per a la fallera que com per al faller.

Des de ben menuda he viscut de ben a prop el món de la indumentària valenciana atés que ma tia Tere és modista i he passat moltes vesprades amb ella i la meua iaia ajudant-les o observant-les.

49

Si sóc sincera, la veritat és que és un mal de cap perquè vols que tot estiga a punt i perfecte i veure quines “puntilles” queden millor, que si un llaç sabater, els botons... però la veritat és que tinc la sort de tindre a ma mare i a ma tia Tere que no hi ha persones que millor entenguen d’açò i m’han ajudat en tot. Sempre recordaré les rialles que ens hem pegat anant a comprar o durant les proves. Finalment, quan exposes els vestits i veus la passió amb què amb les mans de ma tia ha creat tanta màgia se’n van tots els mals.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Eres més fallera de nit o de dia? De monument o festa?

Sóc fallera de cap a peus i això vol dir que sóc fallera de nit i de dia. M’agrada viure-ho tot i no perdre’m res. De matí a la perruqueria i corrent a casa a vestir-me, que sempre faig tard. Gaudisc a les cercaviles com una xiqueta ballant pels carrers i de la xaranga. Dine al casal i torne corrent a casa a posar-me a punt per a tornar a vestir-me; torne, “dutxeta” i al casal a sopar i a continuar amb la festa. I així cada dia, sempre preparada per a vestir-me i per a gaudir de cada moment perquè cadascun d’ells té la seua màgia.

I ara conta’ns un poc sobre els teus estudis.

Sempre he sabut que volia ser mestra d’Educació Primària perquè m’agrada transmetre’ls coneixements i valors i ensenyar-los tot el que m’han ensenyat a mi, servint-los com a referent com m’ho han fet a mi. I, per si algú no ho sap encara, adore els xiquets i xiquetes i ser una més.

A més, quan comencí la carrera vaig descobrir el món de l’Educació Especial i em vaig adonar que la societat no està oberta a aquestes persones i 50

m’agradaria poder ajudar-les i aconseguir una inclusió adaptant-nos a les seues necessitats. Per això, a l’any que ve vull continuar els meus estudis fent el Màster d’Educació Inclusiva per a aprendre i professionalitzar-me més en aquest àmbit, ja que com a futura mestre d’Audició i Llenguatge he de rehabilitar i tractar de millorar la vida de persones amb necessitats especials.

Per últim, tens algun desig per a aquestes falles?

Vols contar-nos alguna cosa més o dedicar el teu regnat?

Espere que aquest any visquem totes i tots un any ple de magia i especial, com ho serà per a mi. Desitge que totes les persones s’assabenten de la importància que tenen les falles per a continuar amb les nostres tradicions, potenciant la nostra cultura des de la innovació i continuant els referents que tenim per a dur endavant la nostra cultura.

Us convide a tota la comissió perquè participeu en tots els actes i gaudiu de les falles al màxim, aprofitant cada oportunitat que ens ofereix per a compartir-ho amb la gent que estimem i... ja dormirem el 20 de març!

LEMA: SET PECATS I UN CAPITAL

Falla Plaça de l´Hort 2019

Artista Faller: Jose Miguel Gassent Versos: Vicent Blanes

52

EXPLICACIÓ DE LA FALLA GRAN COMENCEM EL RELAT PARLANT DELS PECATS Des que algun mort de fam va crear els set pecats, el ser humà no ha alçat el cap portant al llom eixe regal.

Van ser set els veredictes, ací en la falla els mostrarem i en esta explicació entendrem, el significat del capital.

És mes senzill del que pareix, aixó ho inventà un amargat, un monjo Asceta del segle quart que la bilis va escampar.

Segurament estaria flac i per fotre als mas fartons va dictar per collons que la gola era pecat.

Anem a l’amor per la carn.

No la de menjar, la de palpar, eixe plaer tan peculiar que l’asceta amargat va assenyalar.

Luxúria li posà a eixe “vici” i es va quedar mes ample que llarg, cal tindre poc de trellat per prohibir el plaer.... de”caçar” El quint pecat és la Supérbia i en els polítics es va inspirar, en ells va veure la falsedat i les ànsies de governar.

Això no ha canviat en els anys ara i abans volen poder en les eleccions es fan de voler i quan han guanyat et miren per dalt.

L’últim pecat capital l’associem al món faller, quan les falles al carrer esperen el vot del jurat.

Quan se “canta” el premi guanyat si no t’han donat el primer la Ira en el coll s’encén per eixe premi furtat.

S’ha acabat l’explicació i els set pecats he mostrat, però i el capital? on està?

El capital...és la comissió.

Per l’esforç tan gran que fan, al plantar falla cada any, que ningú es porte a engany que cal tindre molta passió.

Explicació de la Falla Gran

Segurament seria un recelós que ho volia tot per a ell i per força o per llei l’avarícia trenca el sac.

Ja en portem dos de set tan sols ens queden cinc, l’enveja, tots la tenim, anem a buscar el quart.

Després la manta al coll a guanyar diners i donar per sac, treballar pel poble no cal hi han quatre anys per davant. És el pecat de la peresa que en el congrés s´ha fet gran, allí estan els malfatans passant les hores i cobrant.

Per eixe motiu el meu desig és que enguany brille la sort, i els que vinguen de jurat valoren la falla de l’Hort.

Encara que d’ells no vull parlar que despres prenen nota, no siga cosa que per mal versar ens deixen la cara torta.

53

Els tres van carregats de pistoles i míssils caducats, és la supérbia al quadrat un dels pecats capitals.

DESPRÉS D´ESTA BURUMBALLA ANEM A RODAR LA FALLA COS CENTRAL

Falla Plaça de l´Hort 2019

LA GOLA Una figura grandiosa es mostra al mig de la falla, un gran home de talla de bona gana i gola grossa.

54

Mentre, una xicona alada li ompli la copa de vi, que estiga el senyor ben servit que ací, el que paga mana.

L’escena a part de la gola representa al pobre i al ric, el pobre sempre servint i el ric criant la “melona”

Que no siguen tan “vacilons” que ací en l’Armeria Civera tenen material de primera, escopetes, bales i perdigons.

Aguaita per allí i trobaràs el milloret que hi ha al mercat, no com estos atontats que no saben ni canviar el pas.

LA IRA Ací hi ha tela per tallar, un tema molt delicat que cal tractar en suavitat si no volem eixir escaldats.

Per supost parlem dels premis d’eixe banderí tan preciat que el volem arreplegar en bona falla i enginy.

Com es reparteix la tarta? nosaltres lluitem per guanyar, caldrà revisar el V.A.R. per veure de qui és la falta.

LA SUPÉRBIA Són els actors principals de la gran tragèdia mundial, els tres que la poden liar si peguen un pas en fals.

Portàvem uns anys arrasant fins que va canviar l’Ajuntament, ara del segon no passem, algú ho pot explicar?

Putin, Tramp i Kim Jong, el “Tripartit” del terror, a vore qui és mes fanfarró i li donen el premi al mas boig.

A veure si toca enguany que és any d’eleccions com ara són tots bons pregarem per guanyar.

LA PERESA Renegar? el que faça falta.

Protestar? totes les juntes.

Són les clàssiques preguntes que sempre fa qui no treballa.

Estan en totes les comissions com una plaga de grills, a la taula al primer crit i a la faena? uns collons!!

Són la Peresa en persona, no cal fixar-se molt, en una mirada hi ha prou.

Mira que tenen valor!!

Enhorabona!!

Enhorabona per la vergonya eixa que no coneixeu, totes les falles les passeu com els amos de la colla.

L’AVARÍCIA Ximo i el seu perruquí no saben on s’han ficat, porta tres anys intentant que li facen cas els “amics.”

Els amics del Botànic que li fan el trage a mesura li deixen poca cobertura i s’afonarà com el Titanic.

Els diners són temptadors i quan s’està en el poder l’avarícia sempre apareix que li’l pregunten a Rajoy.

Que ha Ximet li ha deixat la caixa mes neta que un plat, i el poquet que s’ha salvat s´ho dóna als “amics” Catalans.

“Ximet” se´t veu el perruquí, entre tu i l’Alemanya de Riba-roja, als Catalans els dones la grossa i la “pedrea”... a la terra que t’ha parit.

En la part de dalt hi ha un àngel que va de cap a l’infern, perquè ha perdut el blindage que el va pujar fins al cel.

Cada u és com és hi ha millors i pitjors, per a gust els colors i per a mi és el plaer.

Van elegir mal els companys i després passa la granera, una palmada en l’esquena i tanca la porta en pany.

LA LUXÚRIA No he trobat cap escena que represente a la luxúria l’artista em perjura que l’ha posat d’esquena.

Per escriure un any mes la sàtira de la falla de l’Hort.

Us desitge de tot cor que arreplegueu un bon palet.

A no ser que siga l’escena vestida per l’ocasió disposada a fer un favor si portes la cartera plena.

LA MOMA Una dansa que mai s’ha perdut on ballen set ballarins, representen els pecats roïns davant la Moma i sa virtut.

L’ENVEJA Este pecat és molt roín, és mal per la salut, no cal envejar a ningú i mirar-se un poc per dins.

Si és el primer millor i si no, ha seguir lluitant que la Ira i l’enveja fan mal i són molt roïnes per al cor.

Els acompanya la dolçaina i la força del tabal, se balla al cap i casal i en els pobles que els dóna la gana.

La Moma de blanca vestida representa la virtut, els Momos de roig obscur els pecats i la mentira.

Explicació de la Falla Gran

L’ÀNGEL CAIGUT, S’HA COLAT ENTRE ELS PECATS I LA VIRTUT.

Esta escena representa la porga del qui mana, la Cospe i la Soraya han patit eixa “afrenta”.

En ells acabe la critica d’esta falla tan bonica, i aprofite la visita per a desitjar-vos a tots bones falles i bona companyia!!

Vicent Blanes 55

COMISSIÓ FALLERA INFANTIL ★★

García i Ortega Judith

Alfonso i Torrent Hugo

★

García i Tamarit Emma

Antequera i Chilet Luna

★★

García i Tamarit Ibai

Bargues i Real Izan

★★

García i Tamarit Mireia

Bataller i Martínez Lucio

★

García i Tamarit Sergio

Biosca i Pérez Carla

★

Gimeno i Bargues Cayetana

Biosca i Pérez Javi

★★

Aleixandre i Herrero Miquel Sebastiá ★★

★★

Cabrera i Bochons Borja

★

Cabrera i Bochons Lucas

★

Llavata i Tortosa Empar

Cabrera i Bochons Mario

★

Llavata i Tortosa Esther

Chilet i Aleixandre Cloe

★

Lopez i Balaguer Noah

Cortijo i Cervera Joel

★

López i Herrero Andrea

Falla Plaça de l´Hort 2019

★★ ★

Ibañez i Buenaventura Eric

Cortijo i Cervera Vega

López i Martínez Alejandra

Crespo i Salguero Blanca

López i Martínez Irene

Crespo i Salguero Diana

Maqueda i Segarra Alvaro

★

Esteban i Ortega Emilio

★

★

Esteban i Ortega Henar

★★

Marín i Esteban Anais

★

Esteban i Ortega Vera

★

Martí i Aguirre María

★

Fayos i Antón Noa

★

Ferrín i Bargues René Filgueiras i García Jimena Fraj i Lozano Blanca

★★

García i Ortega Isaac

Maqueda i Segarra Cintia

Martinez i Navarro Daniel ★

Martínez i Navarro Marta

★★

Martínez i Silvestre Adriá

★

Martínez i Silvestre Ángel

Galán i Paya Victor

56

Gimeno i Gasent Ferrán

Matador i Gómez Darío ★★

Matador i Gómez Roser

Mazcuñan i Correa Greta

★★

Pitarch i Tamarit Miguel

★

Mestre i Sánchez Ainhoa

★★

Pitarch i Tamarit Aitana

★

Mestre i Sánchez Andreu

★

Montesinos i Marimón Elia Montesinos i Marimón Inés ★

Prósper i Navarro Gemma Real i Aragó Macarena

★★

Romero i Arboledas Natalia

Morcillo i Perles Inés

★

Rubio i Navarro Fernando

Navarro i Álvarez-Sala Derek

★

Sáez i García Aitana

Navarro i Álvarez-Sala Nely

Sáez i García Álvaro

★★

Ordoñez i Bochons Irene

Salom i García Mya

★★

Ordoñez i Bochons Ana

★★

Segarra i Castillo Joel

★★

Ordoñez i Bochons María

★★

Segarra i Castillo Richard

Ortiz i Frases Joan

★★

Segura i Espí Jezabel

★

Segura i Espí Joan

Palau i Navarro Sara

Taberner i Picher Leo

Paniagua i Bargues Gerard

Tamarit i Aguilar Claudia

★★

Paniagua i Bargues Joan

Tamarit i Llorens Mar

★★

Paniagua i Bargues Martina

Tatarasanu i Galán Alba

Perez i Correa Aitor

Tatarasanu i Galán Mihaela

Perez i Correa Paola

Trillo i Antequera Emma

Perez i Tramoyeres Lucía

Trillo i Antequera Olivia

★

★ ★ ★★

Picher i Pastor José

★

Vivó i Segarra Paula

★★

Pitarch i Asensi Alexandra

★

Yago i Igoa Arnau

Comissió Fallera

Palau i Navarro Mía

★ Distintiu d´Argent J.C.F.

★★ Distintiu d´Or J.C.F.

57

MARTINA

FALLERA MAJOR INFANTIL 2019 Que bonic seria somiar baix un cel, cobert d’estreles i en l’aurora despertar en un món de meravelles On els xiquets, foren el mar en un paradís fet de palmeres i les xiquetes, de dolç caminar, elegants, i guapes falleres!!!!!

Fallera major dels infantils eixe món de fantasies està creat fa molts anys, en nostres, terres llevantines!!!

Per eixe món, passejaràs el teu somriure que encén la falla dels teus avantpassats!!! i el coret del teu president!!! que bonic seria somiar!! i despertar al mateix crit!! escoltant l’alba cantar!!!! i el teu nom ací escrit!!!!!!

Falla Plaça de l´Hort 2019

ENTREVISTA Martina Paniagua i Bargues FALLERA MAJOR INFANTIL 2019 Edat: 10 anys Col·legi i curs: Mas de Tous, curs 5º Primaria Des de quina edad eres fallera?: Jo sóc fallera des d’abans de nàixer.

Acte preferit: Entre la presentació i proclamació no sabria decidir-me, també on gaudisc molt és en els playbacks del concurs!

Un color: El blau Número de la sort: El 6 em dóna molta sort sempre.

Un lloc: La falla, i la casa d’Albocàsser, amb tots els que anem sempre.

60

Un llibre: Agatha mistery- El enigma del faraón Una cançó/artista: Chunku- Bruno Mars Una peli: “Los mundos de Caroline”

Tu representaràs a tota la cort infantil, i pots estar tranquil·la, gaudeix de tot el que aquest any vas a fer, perquè tens a la teua falla acompanyant-te per a què tot isca bé.

La teua comissió vol fer-te arribar l’alegria que tenim pel fet, i transmetre la més sincera enhorabona.

Aquest any serà molt emocionant, per a tu i tota la teua família, que gaudiran al teu costat.

Ho estic vivint amb molta il·lusió. Perquè des del moment que m’ho varen dir, no pare d’anar a tots els actes amb Joan i Teresa, i ho passem genial.

Que és el que mes t’agrada de ser fallera?

Que puc anar a tots els actes i representant a la meua falla, i viure aquesta experiència, que està agradant-me més del que jo em pensava.

Serà diferent aquest any, has d’estar més en la falla que mai, com ho dus?, creus que podràs en tot?

Ho duc prou bé, la veritat. Clar que podré en tot! De moment per a mi està siguen molt divertit.

Els teus pares, iaios, tios, cosins, tots estan orgullosos de tu i del teu germà, de veure’t que esteu tan entusiasmats del càrrec que us han atorgat, i de veure que bé que ho esteu duguen.

Tots sabem des de sempre, el poc que t’agrada ferte els monyos de fallera, Martina aquest any ho aguantaràs millor? Creus que podràs? Mira que són molts els actes als quals has d’anar.

Martina, tots et coneguem en la falla, però ens agradaria que tu ens contares un poc millor com vius el món de les falles.

Si, la veritat que no ho duc massa bé, però aquest any ho porte millor, de tant en tant em lleve els «topos» del costat i aguante de meravella.

Entrevista Fallera Major Infantil

Aquest any serà unes falles molt especial per a una xiqueta com tu, de 10 anys. Martina, aquest any eres la nostra fallera major infantil 2019.

Ja sabem la il·lusió que et feia ser aquest any fallera major infantil, com ho estàs vivint?

61

Que tal els amics de la falla?, i els del cole?, que et diuen?, algun d’ells ja han passat pel que tu viuràs, segur que estan igual de nerviosos que tu, per veure’t com a la màxima representant.

Els amics de la falla i del cole van molt bé, m´agrada estar en tots ells i passar dies de rialles.

Tots ells em diuen que estan segurs que ho faré perfectament, les meues amigues del cole, vingueren a la proclamació i digueren que s’ho passaren molt bé, en la nostra falla sempre t’ho passes bé, això és així.

T’han donat molts consells?, ens ho contes??, que t’han dit?

Falla Plaça de l´Hort 2019

Si, molts. En conte els que puc, m’han dit des de qué he d’anar amb l´esquena recta, que em riga i que no córrega, jajaja

62

Com dus el col·legi?, quina és l’assignatura que mes t’agrada?

Què t’agradaria estudiar o ser de major?

M´agradaria ser professora quan siga major, perquè treballar amb xiquets xicotets és el que mes m’agrada.

Per últim, dirigeix unes paraules a tots els xiquets i xiquetes de la teua comissió.

Xiquets i xiquetes de la meua comissió, espere que gaudiu aquest any de les falles tant com jo i al meu costat

Sempre està al meu costat, em fas favors i sempre m’has donat suport.

Cada dia amb tu és un altre dia aprofitat, excepte quan no estàs a classe que em sent sola.

Tu no eres la meua amiga, tu eres el meu millor amiga, segur que ningú ha tingut tanta sort com jo; perquè eres la millor amiga que algú podria tindre, t’ho assegure.

Espere que no ens separem mai, que ja de molt majors encara estiguem juntes i siguem millors amigues.

D’IRENE PER A MARTINA

Et conec des de fa molt temps, exactament des dels tres anys i la meua vida des que et vaig conéixer ha sigut millor.

Volguda Martina:

I espere que ens queden moltes aventures per viure!

Que sort d’haver-me creuat amb tu.

Entrevista Fallera Major Infantil

Duc prou bé el col·legi, la que mes m´agrada és plàstica, m’encanta fer treballs manuals, però realment les duc totes bé.

Amb tu ho he passat genial, bo jo crec que hem fet de tot: riure, ballar, cantar, jugar, bromejar i a vegades ens hem enfadat un poc.

Perquè eres molt especial 63

64

Falla Plaça de l´Hort 2019

JOAN

PRESIDENT INFANTIL 2019 Enguany ens tirem la manta al coll i unint imaginació i ploma intentarem versar a un nou sol per què ja està bé la broma El nou sol eres tu que et mostres dubtós i vergonyós per a després mostrar eixe orgull i dir sense por, açí estic jo!

Ací estàs per a complir l’encàrrec de la comissió bona presencia si tenim, hem encertat en l’elecció.

Et desitgem molta sort, i que visques unes falles de somni Perquè eixos ulls del nou sol es mereixen descobrir el misteri, el de la Falla Plaça de l’Hort.

A la que tu Joan Paniagua i Bargues Ompliràs d’eixa nova alegria al costat de ta germana bonica!!

Falla Plaça de l´Hort 2019

Enguany es Joan el qui farà el relleu de ser president infantil, un xiquet que des de menut ha estat dins de la festa fallera, un xiquet que ha viscut aquesta festa molt prop.

D’ell m’agradaria destacar que és un xiquet molt bon amic dels seus amics i que sempre està en el moment precís per a tot i per a tots, ell sempre està preparat per a eixir en playbacks, dansa, pilota, a tot s’agafa, a vegades es cansa i necessita descansar,

66

jajaja, però de seguida té les piles carregades i compleix en el que li manen.

Si mirem la seua careta, pensem que és normal que un xiquet com ell ens represente amb el càrrec més alt de la nostra comissió infantil.

Xiquet inquiet com el que mes, sabem que vas a gaudir com mai, i pots estar tranquil perquè tota la comissió estarà pendent que així siga.

ENTREVISTA Joan Paniagua i Bargues President Infantil de la nostra falla aquest any 2019 Edat: 10 anys Col·legi i curs: C.E.I.P. Mas de Tous 5e Un color: Roig Un lloc: El cine Un llibre: Tom Gates Una cançó/artista: Perm de Bruno Mars Una peli: Vengadores Infiniti war Un somni: Ser científic

Des de quant estàs esperant que aplegue aquest moment?, quin és l’acte que mes t’agrada de tots els que es realitzen al llarg de l’exercici faller, el que esperes que arribe amb més ànsia?, i a quin li tens més respecte?

Des que era xicotet, sempre he sabut que seria president infantil amb Teresa i Martina, així que duc tota

la vida esperant aquest any, els tres faci 10 anys que estem esperant-ho.

La cremà de la falla, encara que parega mentida és el que mes m’agrada, ahí gaudisc molt, encara que em sap mal, perquè en realitat és quan tot acaba, però és que eixe dia sempre ho passem genial.

De moment l’acte de la presentació és el millor dia que he viscut, va ser un dia molt important per a mi.

Tens la sort de tindre al teu costat a tota la teua família, fallera tots viuen aquest món faller des del primer moment que en aquest Poble es va plantar una falla. Hui eres tu el protagonista junt amb la teua germana, creus que podràs dur-ho avant?, i la nit de la “l’empalmà”, creus que et quedaràs?

Sí, clar que vaig a poder dur-ho! Amb totes les meues ganes. Per suposat! Això si, espere tindre als meus amics al meu costat.

La nit de “l´empalma”...no sé, la veritat és que si em quede, l’endemà no aguante ni de broma. Sóc massa dormidor.

Entrevista President Infantil

Joan, enhorabona el primer, enguany assumeixes la condició de president infantil de la Falla Plaça del’Hort.

Sabem que vens de família de tradició fallera, la teua mare ha viscut el món de les falles des de sempre, segur que ella és la que t’ha transmés les ganes d’estar dins d’un casal a tota hora. Tu ja saps el que envolta estar dins d’aquest món faller, llavors com afrontes tots els actes que t’esperen?

Els afronte amb molta il·lusió i amb ganes perquè aquest any serà diferent, de fet ja fa uns mesos que he viscut moltíssimes aventures amb Teresa i Martina, sempre hi ha a alguna cosa a fer.

67

La teua germana segur que aquest any estarà al teu costat, fins i tot, crec que el teu germà xicotet tampoc fallarà en res, que et diuen? Confien en tu?

Creus que podràs en tot?

Ells em diuen sempre que ho faré súper bé, Gerard està súper orgullós de Martina i de mi, sempre va diguen que som el president i fallera major infantil de la falla i que som els seus germans, per a ell això és el més important, jajaja Jo em vaig a esforçar al màxim per a poder complir amb tot, espere poder-ho fer.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Què t’han dit els teus companys de classe quan han sabut que eres president infantil?

Que tinc molta sort, i que ho gaudisca, ells vingueren a la proclamació i ho passaren genial, els agrada molt el nostre casal.

I els teus amics de la Falla, com ho duen?

Súper feliços, i sé que sempre van a estar en mi, amb Ferran i Hugo sé que vaig a gaudir, tal com fem sempre, amb ells mai tinc temps per avorrir-me, són els millors!

Entre tots els preparatius, quin és el que esperes amb més ganes que arribe?

M’agraden tots, els Playbacks perquè m’ho passe bé, les cercaviles, el tren faller, tots…

Realment esperava la presentació i va eixir com imaginava o millor, va ser un dia molt bonic.

Com esperes que siga la teua falleta?

Doncs ben bonica i plena d’emoció, espere que Micó treballe al màxim, encara que ahir vaig anar a veure-la i ...buf encara no hi ha res, sols un ninot blanc.

68

Quin és el teu desig per al teu any de president?

Vols dedicar-lo?

Poder gaudir aquesta experiència al màxim amb Teresa, Martina i Maties, crec que ho passarem molt bé, eixe és el meu desig.

El dedique a tot el món faller!!!

DE PART DEL SEU AMIC HUGO PER A JOAN Felicitats Joan, has arribat a ser president infantil de la falla Plaça de l’hort i com no, Ferran i jo estem molt contents de tindre’t com amic, ja que sense tu la falla no seria igual. Ja saps que junts ho passem molt bé i les rialles que ens ocorren en cada moment que estem al teu costat, ja que eres el millor amic que podem tindre.

Ara que eres president infantil Ferran i jo estarem al teu costat en tot moment, fins i tot que anem a arribar a ser uns cracks en pilota valenciana, bé, ja veurem.

Una cosa que em va fer molta gràcia que segur que te’n recordes, va ser quan, pujàvem al pis de dalt i ens posàvem youtube i veiem “jou tu basi” i també quan en el campament de Quercus jugàvem a dinosaures i quan anàvem a la piscina no ens banyàvem perquè l’aigua estava congelada.

Espere que gaudisques aquest any com a president en companyia de la teua germana i que deixeu a la falla en bon lloc. Ahh!, compta amb nosaltres aquest any per a tirar petards.

DE FERRAN A JOAN

Començarem a ser inseparables, tu, Hugo i jo, “El trio caravel·la”.

Recorde cada any des d’aleshores, esperar ansiosament que arribarà Març per a passar el màxim de temps els tres junts tirant petards sense parar, ni per a sopar. Jajaja!

Ja han passat set anys fallers i aquest, és el teu any.

Va a er inoblidable, un somni que sempre anem a recordar, El nostre president infantil, el nostre millor amic!!!

Quina il·lusió!!! Ho gaudirem al màxim no ho dubtes, que ja s’encarregarem nosaltres.

Entrevista President Infantil

Joan, ja no recorde quan ens coneguérem, perquè teníem 2 anys, en la guarderia de Mamen, però sí que recorde que des del principi vam ser súper amics, i un any després, quina va ser la meua sorpresa quan ma mare i mon pare decidiren formar part d’aquesta falla i allí ens trobarem de nou.

69

Paraules dels pares de Joan i Martina U

Falla Plaça de l´Hort 2019

ns xiquets molt desitjats, com sempre hem dit.

Abans de tindre’ls ja els volíem, el regal més gran que hem tingut han sigut ells dos, sempre somniàvem ser pares, però no sabíem que en ser realitat anava a superar aquell somni.

Tindre bessons és una cosa que pocs podem experimentar, te de bo i de dolent, ho tornaríem a passar, a pesar de moltes coses, al final és una gran recompensa, i aquest any veure’ls representar als dos junts a la falla que m’ha vist créixer, per a mi és una gran satisfacció. Com sempre se sol dir, que puc dir jo?

Si sóc sa mare Tenim la sort de tindre uns fills meravellosos, per a nosaltres, els tres perfectes, en les seues cosetes que no venen al cas, jajaja, el que és de veres és que en

70

la nostra casa no hi ha temps per avorrir-se, sinó que li ho pregunten a Cayetana i René, que els encanta vindre a casa.

O als iaios que sempre volen vindre i en poc tenen prou, jajaja són esgotadors.

Des del mateix moment que van nĂ ixer tenia clar que volia que fĂłreu president i fallera major infantil de la falla amb Teresa eixa xiqueta tan fallera, que sabia que aplegaria el dia en el qual seria una gran fallera major, per als meus fills, la millor que podrien tindre, ella serĂ la que els porte per la senda de les falles.

Paraules dels pares de Joan i Martina 71

Falla Plaça de l´Hort 2019

Martina és una xiqueta, que de sobte s’està fent tota una doneta, quina llàstima, ella és molt bona xiqueta, amiga de les seues amigues, afectuosa i dolça i molt maura per a la seua curta edat, sempre ha anat per davant, ella és la que ho dut tot controlat, sempre està preguntant-ho tot, no li passa per alt res, ha d’estar sabedora de tot.

Ella sempre està pendent del germà per tal que faça les coses com cal, és un poc com la germana major.

Joan és un xiquet divertit, extravertit i esportista, a més de ser molt cordial i graciós. Ell cau bé sense voler, te eixa coseta que el fa distint, quan obri la boca atrau les mirades, encara hui ens quedem bocabadats sentint-lo parlar, ara per a fer parlar també és el número u, uff que pallisa és a vegades, jajajaj

72

Una de les coses que ens omplin de satisfacció, és quant en alguna ocasió ens han donat l’enhorabona pels xiquets que tenim, i ja han sigut en diverses ocasions. Aquest any repetiren en el campament de «Quercus» i veure com els monitors els abrasaven i ens deien que teníem uns xiquets que eren una passada, això per a nosaltres no té preu.

En casa són un poquet revoltosos però estan molt ben educats, són molt estudiosos i trauen bones notes.

Estem molt contents perquè són els primers néts que vingueren. Ara s’han fet majors i no podem estar més orgullosos de veure’ls com a representants de la nostra falla, la de tota la vida, la de tots nosaltres.

Esperem que gaudeixen al màxim aquesta experiència, perquè ací estem tots pendents dels dos. Sou junt amb Gerard el que més volem en aquest món.

Paraules dels iaios Vicent i Pepa Ha sigut una alegria molt gran la que ens donaren quan ens digueren que anaven a fer-los fallers majors infantils de la falla. De fet, no paren de donar-nos alegries, ja que són molt afectuosos i guapos. Esperem que s’ho passen molt bé.

Paraules dels pares de Joan i Martina

Paraules dels tios Alberto i Marisa Quan Cris ens preguntà si ens agradaria escriure a Joan i Martina no tinguérem cap dubte. I tant que sí!

Això sí, a l’hora de començar a escriure ens trobàrem amb el fet que no era una tasca fàcil de fer. Era molt complicat resumir en unes poquetes paraules totes les vivències i tot el que sentíem per Joan i Martina.

73

[Alberto:]

Falla Plaça de l´Hort 2019

[Marisa:] Gràcies a Joan i Martina he tingut el plaer de gaudir i assaborir del meravellós paper de tia. És a dir, de voler sense límit i sense regles a uns sers que no són meus i pels quals tinc el cor robat. Encara recorde el dia que nasqueren i més encara la nit. Com que al vostre pare li agarrà un batistot se n’hagué d’anar a casa a descansar i fou jo la que passà eixa primera nit de vida vostra a l’hospital. Quina nit! Sempre la recordaré!

Amb vosaltres tot ha sigut un no parar; dos bibes, dos dutxes, dos regals… Sempre el doble de faena i al mateix temps el doble d’alegries i felicitat compartida.

Tenen moltes virtuts, però si hi ha alguna cosa que els defineix és la seua simpatia, la seua alegria, i la il·lusió que transmeten quan parlen. Són amics dels seus amics. Practiquen el bàsquet, els encanten els “Musicalis” i el “Fornite”.

Són senzillament uns xiquets de deu anys que van a l’escola del Mas de Tous. Els he vist créixer, jugar i divertir-se i saben que m’agrada estar al seu costat en cada joc i rialla. Ma casa i el meu llit són sa casa i el seu llit, més del que m’agradaria, però … ahí els tinc! I que els vull, amb permís de Cayetana, com si fills meus foren.

Són senzills, saben gaudir de cada moment, educats i nobles, conscients de la sort que tenen i agraïts per això. També són molt afectuosos, sempre tenen un bes a donar-te a canvi de res. També són sensibles i els agrada molt sentir-se volguts i sempre agraeixen una abraçada en qualsevol moment.

[Marisa:] Respecte a les Falles, he de dir que hem fet moltes ofrenes junts. De fet, fins que no heu sigut capaços de fer-la caminant jo he tingut el gust de portar-vos a un de vosaltres en el carro. Quan veres a la tia Mª José i a mi vestides de fallera per anar a missa, començares a plorar perquè també volies vestir-te.

74

[Alberto:] I de Joan, què puc dir? Les Falles el duen de cap, el món faller li encanta! Passa les vesprades dels dies de Falles com si fos un pirotècnic, però no penseu que sempre ha sigut així. Des que va nàixer fins a

ben majoret, no podia veure les traquetes! En casa dels “abuelos” tots intentàvem que es fera amb les bombetes i altres traquetes per als més menuts, però res de res! Ara sí, des d’un temps cap ací, no hi ha qui l’aparte del seu caixonet, tot ple de la traca més variada, que s’ha convertit en una obsessió per a ell … Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

Paraules dels cosins tios i iaios de Gilet Diuen que els cosins són nostres primers amics, que són un tros d’infància que mai podrem perdre, sobretot quan tenen la nostra mateixa edat. En el nostre cas, no és així, ens portem uns quants (prous) anys, però què més dóna? Això mai ens ha importat.

Més aviat el contrari, ens encanta. Sempre passant temps junts, jugant, pintant, fent concerts privats de Bruno Mars... bo, i fent alguna que altra malifeta.

Quasi no ens hem separat en 10 anys.

Paraules dels pares de Joan i Martina

“Però, com?” vaig pensar. Era impossible. Ta mare ja havia amagat el teu adreç, el vestit, els monyos…

La nit anterior em digué que no anava a vestir-te.

Ens posàrem a buscar-ho tot i al final et vestírem i a missa que se n’anàrem. Quan ta mare et va veure, es quedà morta! Portaves el vestit de fallera i la mantellina però no duies el monyo de fallera. Portaves una coleta amb la peineta i la mantellina damunt.

Tampoc portaves les sabates de fallera, et posàrem les que duies la nit anterior i el que no sabia la meua germana és que tampoc portaves braguetes. No les trobàrem, jajaja!

75

I d’això tenen molta culpa els vostres pares, els tios i els iaios. Diumenge o sí, diumenge també, tenim paelles de la “abueli”, esdeveniment al qual ningú pot faltar. Anem, que és igual que no visquem en el mateix poble, perquè ens veiem quasi més que si fórem veïns, i això és gràcies a la família tan guay que tenim.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Vindre a Gilet és com una festa per a vosaltres. I no m’estranya, perquè per a què estan els tios i els iaios? Per a donar afectes, clar, i consentir tot el que els pares no deuen. Alguna llepolia sota manega, dormis menys del permés, passar-se la vesprada en els matalassos... Bé, la veritat és que no és sol una festa per a vosaltres. Després de tota una setmana sense veure’ns, o dos, tots esperem el diumenge amb ganes. Sobretot els iaios. Quina il·lusió els fa veure-us a tots. I que majors us veuen sempre. En-

76

cara que no és veritat que cada diumenge esteu un poc més alts, perquè si no, mare meua!

I com no podia ser d’una altra manera, cap de nosaltres volíem perdre’ns l’oportunitat de participar també en el vostre any com a FMI i president de la falla, d’acompanyar-vos en una cosa que us fa tanta il·lusió i de viure-ho al vostre costat.

Sabíem que ho faríeu genial, estàvem convençuts.

Però, jolín, ens heu deixat al·lucinats amb el vostre do de paraula. Quins discursos doneu! No ho podeu fer millor.

Seguiu així. Segur que aconseguiu transmetre a tots l’alegria que us caracteritza, i esperem que ho visqueu amb la bogeria i la il·lusió amb les quals viviu cada moment.

Correa, Àngela, Lales, Coto, Àngela, Emilio, Raquel i Greta.

Enguany gaudireu de moltes vivències que no oblidareu en les vostres vides i recordareu amb alegria quan us feu majors.

Joan i Martina;

Això ens fa sentir molt feliços i orgullosos de vosaltres, perquè sabem que aprofitareu aquests moments, ara i en el futur. Ens recordem de la proclamació quan parlareu davant de tanta gent. Que bé ho fereu!.

En aquest llibret es conten, histories, llegendes, anècdotes….. però nosaltres, la família Correa-Sardinera, anem a utilitzar-lo hui per a transmetre els nostres sentiments. Amor, per damunt de tot, cap a dos bessons que ens han emocionat com ningú en el poc de temps que porten com a màxims representants de la nostra comissió.

Un bes molt fort dels vostres tios i el vostre cosí, que us volen moltíssim”

No es pot descriure en paraules quant per primera vegada et diuen que tindràs un net. Serem avis! se-

Paraules dels pares de Joan i Martina

Dels vostres tios Patricia i Juan Carlos i el vostre cosí Rubén.

77

Falla Plaça de l´Hort 2019 78

rem tios! Anem a tenir cosinets! – s’escolta per cada racó de la casa. Però quina alegria és escoltar que no sols serà u, sinó que seran dos bessons, xiquet i xiqueta, els que van a omplir el futur de la teua vida amb amor. Açò els va ocórrer als tios Pepa i Bargues, i van muntar una gran festa per celebrar tots junts en família l’arribada de dos nous membres que anaven a marcar un abans i un després en la vida de tots nosaltres. Tots junts som una gran família perquè estem criats com a germans, ja que les nostres mares Pepa i Àngela sempre han recorregut el camí de la vida juntes.

Aquesta família té la sort de compartir tots els moments importants de la vostra vida com a bessons, i com no, no anàvem a faltar en tot aquest any faller que us espera. Ja sabeu, que per a nosaltres les falles no són uns dies més. Són tradició, cultura, art... però sobretot amor que fa encendre el foc del nostre cor faller, ens fa olorar la pólvora, escoltar les rialles que hi ha en el casal i recordar tots aquells que un dia foren al casal i ara no estan. Perquè una família fallera, no sols és aquella que tens per sang, sinó tots aquells que han lluitat i fet més gran la falla, i

us assegure que en la Falla Plaça de l’Hort teniu una immensa família amb vosaltres escoltant-vos i fentvos costat en tot aquest any faller que us espera.

Que podem dir més dels nostres representants infantils? Son molts fallers per tradició, si no mireu als seus pares que sempre que poden van vestits amb la indumentària valenciana. Això si, si alguna cosa caracteritza a aquesta parelleta de representants són el seu temple, el seu saber estar i la seua facilitat parlant quan agafen els micròfons deixant-nos bocabadats.

A Joan dir-li que és un príncep, molt sensible, encara que com a xiquet un poc entretingut, però amb un cor més gran que ell mateix, amb eixe carisma que té serà molt bon representant de la xicalla de la falla.

la nostra comissió. Un bes mot gran, ple d’amor faller, per a què gaudiu junts d’aquest meravellós any.

No puc finalitzar com voldria, donant-vos tot l’amor que tinc per vosaltres, ja que aquest sentiment no es pot descriure en paraules. Per això ho faré fent-vos costat i seguint al vostre costat al llarg de la resta de la vostra vida, sentint amb vosaltres un sentiment faller que hui creix sent els màxims representants de

Em recorde quan els seus pares van vindre una nit a ma casa i ens van donar la gran notícia que Kris estava embarassada i quan ens digueren que venien dos, ens quedem flipant jaja, però no m’haguera imaginat que tindria aquestos dos terratrémols i l’afecte que s’arriba a tindre, tant per u com per l’altre.

Paraules dels pares de Joan i Martina

A Martina que és una doneta, molt responsable i amb moltíssima picardia, no se li escapa cap detall, i sempre està atenta perquè tot estiga bé, eres la Regina major infantil de la falla i de segur que t’ho passes genial.

Paraules de Nicolas Quan em pregunten per Martina i Joan, vénen dos coses al cap: la primera és tot el que dos personetes com ells dos poden significar tant per a mon. I la segona cosa és com en algunes ocasions poden tornar-me boig en molt poc de temps. Podria dir mil i una anècdotes amb ells, com tantes vesprades des de xicotets que hem passat en la piscina, tots eixos dies en què sa mare em preguntava si tènia coses a fer i si em volia anar a menjar a sa casa, i així em podria tirar hores i hores comptant-les.

79

LEMA: L’OLIMP

Falla Plaça de l´Hort 2019

Artista Faller: Gotes de Foc Versos: Amparo Herrero

80

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL A la seua esquena fent equilibris Apol·lo demostra qualitats, la força li ve dels avis i entrenaments constants.

Just darrere podem veure a Posidó molt content.

Xic!, mal lloc per a asseure’t Si se li escapa un pet!

La muntanya més alta de tota Grècia, habitada pels déus, alguns secs, ha arribat a veure si s’aprecia i és voleu fer-los precs.

Déu de la bellesa i les arts i també de la medicina, ja estan tots farts de la seua destresa divina.

Doncs és Posidó, el rei dels mars, de la terra agitador i protector de ciutats.

Assegut al cul d’Afrodita està la deessa de la cuina: Hestia. Fa calor i vida és deessa pacífica i divina.

Baix de Posidó està el Kraquen esperant.

Voldrà donar-li un mos? És poderós... gegant!

Filla primogènita dels Titans Crono i Rea són els pares, dóna vida a les llars i els protegeix d’Ares.

Sembla un polp de debò, aquest ésser mitològic.

A la gallega estarà bo?

Ho ficarem al zoològic.

Com a ninot principal tenim a la bella Afrodita amb el pandero en alt vigilant la collita.

Era la deessa de l’amor, la més venerada per tots, vigilant amb dolçor tenia temples en molts llocs.

Explicació de la Falla Infantil

La nostra falleta bonica hui ens acosta el cel amb la mitologia èpica escrita antany pels grecs.

81

Falla Plaça de l´Hort 2019 82

A un costat hi ha un agonista amb túnica de grec, i com a bon esportista, porta cinta per a mantenir-se sec.

Déu de les brises del dia. És un faune, diuen, caçador, músic i remeier d’ell mai riuen.

Al seu costat trobem a Medusa.

Quina por dóna!

Se’m gela fins a la brusa.

És el déu de la verema i el vi, besnét d’Afrodita.

Trau el cap tots els matins…

Quan puc agafar la collita?

Amb el casc i la llança, Ares, déu de la guerra, no té enyorança ni por a la deessa Era

Per un encantament causat per l’enveja serps eren els seus cabells i pedra serà el qui la veja.

Amb casc de lluita es presenta Athenea, deessa de la saviesa, guerrera i amb molta riquesa.

Ares és un home jove i molt endreçat fins i tot porta una granera al cap.

I aquesta és la nostra falleta, plena de deesses i déus.

Ja la tenim feta... perquè arriben els trofeus!

Patrona de diverses ciutats, protectora d’Atenes.

Minerva per als romans, Enemics?... dotzenes.

A l’altre costat Centaure ens mira, aquest home també és cavall, com si el cos se li partira.

Davant d’Afrodita veiem al semidéu de pastors i ramats, ell és el cornut Pan, s embla un dimoni agraciat.

Vigorós i incivilitzat, diuen els grecs, sempre disposat a barallar.

No li faces precs!

Amparo Herrero

El Futur 85

PREMIS 2018 MONUMENT GRAN

Falla Plaça de l´Hort 2019

2º PREMI. .

1º PREMI D´ENGINY I GRACIA.

86

Premis 2018

EXPOSICIÓ DEL NINOT NINOT INDULTAT GRAN

MONUMENT INFANTIL PRIMER PREMI 1º PREMI A L´US DEL VALENCIÁ

DECORACIÓ CARRERS. 2º PREMI. 87

BIRLES MAJORS CAMPEÓ: Jose Garcia SUBCAMPEÓ: Pablo Torres

Falla Plaça de l´Hort 2019

GRAND-PRIX SUBCAMPEÓ

LLIBRET FALLER PRIMER PREMI JUNTA LOCAL FALLERA 48º PREMI GENERALITAT VALENCIANA

PILOTA SUBCAMPEÓ CATEGORIA MASCULINA IVAN-AITOR-NIC-EMILIO

PLAY-BACK INFANTIL Premi de Ingeny 88

PLAY-BACK MAJORS. 2º Premi

TRUC 3º CLASIFICATS Alberto Gimeno - Javier Paniagua

Premis 2018

BELEN. Primer clasificat PILOTA SUBCAMPEÓ CATEGORIA FEMENINA MARTA-BEA-REBECA 1º PREMI NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÁ EN EL MÓN FALLER SOM EL TEU COMERC-FALLA GRAN PRIMER PREMI

Concurs d´Il-Luminació i Decoració Nadalenca 1º Premi

IL-LUMINACIÓ DE CARRER 2º PREMI 89

TORNS DE SERVIR

Falla Plaça de l´Hort 2019

TORN Nº1 MARTA VALLS

90

Marta Valls José Micó Luis Valls Beatriz Gallart Juan Ortiz Vicente Micó Luis Garcia Francesc Garcia Miriam Alonso Fernando Marzo Victor Martí Emilio Cruz Manolo Cruz Miguel Arrué Natalia Jorge Emilio Faus Mireia Jorge

Pilar Marzo Mª Ángeles Pérez Gabriel Gallart Sarai Gutiérrez Francisco Hernández Rous Mary Cruz Javier Rodríguez Sonia Correa Aaron Lozano Selina Tamarit Celia Castillo Alester Marti Juan Simeon Serra Maria Vidal Susana Mayordomo Victor Garcia Iris Pitarch

TORN Nº2 AMPARO MARTÍ

Amparo Martínez José Luis Buenaventura Mª Carmen Sanfélix Gabriel Gallart Amparo Martí Juan Tortosa Amparo Ruix José Garcia Encarna Martínez Pepe Garcia Mª Inés Perles Jesús Morcillo Vicenta Segarra Vicente Valls Lolita Sabater Mili Roca Miguel Aleixandre

Carmen Contelles José Miguel Tamarit Julio Vicente Correa Amparo Contelles Pilar Sanfélix Susi Ibáñez Conchín Garcia José Picher Amparo Pastor Vicenta Mestre José Martí Encarnación Nohales Miguel Garcia Lolita Garcia Mª Ángeles Correa Juan Ramon Máñez Juani Tamarit

TORN Nº3 CRISTINA BARGUES

Alicia Aguilar Sebastià Tamarit Mª Ángeles Tramoyeres José Pérez Pepa Navarro Alma Mestre Ramon Aleixandre Raquel Salon Jaime Picher Fco. Alberto Fulgencio Jezable Espi Elizabeth Galan Juan Segura Mihael Tatarasanu

Mili Aleixandre Jesús Chilet Sonia Silvestre Miguel Martínez Concha Gómez Raúl Matador Verónica Esteban Pepe Marín Mariola Tamarit Sergio Garcia Eva Tamarit Juan Pitarch Silvia Gimeno Isidro Lapuente Concepción Belda Manuel Roch

Salvador Navarro Carmen Ortega Montiel Real Daniel Bargues Manolo Garcia Amparo Herrero Miguel Aleixandre Encarna Sánchez Emilio Mestre Macarena Aragó Rubén Real Daniel Pérez Aroa Correa Fernando Gimeno Rosario Gasent Richard Segarra Torns de servir

Encarna Ruix Pablo Torres Carmen Gimeno Ramon Navarro Amparo Navarro Pepe Pròsper Amparo Bochons José Vicente Ordóñez Marisa Bargues Alberto Gimeno Cristina Bargues Javi Paniagua Mª Ángeles Correa José Garcia

TORN Nº4 MILI ALEIXANDRE

91

Falla Plaça de l´Hort 2019

TORN Nº5 TERE GÓMEZ

92

Tere Gómez Julio Yago Merce Bargues Juan Tamarit Marian Tamarit Maties Garcia Yolanda Agustí Vicente Martínez Rosa Asensi Juan Pitarch Paqui Arboledas José Mª Romero Inma Romero Fede Cervera Amparo Navarro Sole Sáez Rafa Gutiérrez Judit Garcia Ximo Zaragozá Mª Pilar Moreno Fernando Marzo

Amparo Torrent Vicent Alfonso Inma Navarro Mª Carmen Bargues Mº. Carmen Cones José Pitarch José Martí Emilio Cruz Rosa Mª LLopis José Micó Luis Garcia Fino Jorge Santi Cervera Vanesa Perez Antonio Martinez José Marimon Amparo Coronil Tere Alcañiz Mª Carmen Sania Fina LLopis Sara Martí

TORN Nº6 AMPARO BUENAVENTURA Amparo Buenaventura Frederic Desco Gabriel Ibáñez Borja Martí Marta Lozano Juan Francisco Fraj Laura Navarro Paco Rubio Mónica Antequera Anselmo Chilet Raquel Correa David LLopis José Luis Pitarch Claudia Coll Pepi Garcia Rubén Martínez Rubén Sáez Aitor Torres Jenni Cervera Vicente Peinado Dani Cortijo

Raimon Navarro Sara Navarro

Ángeles Cerezo Ernest Palau

Aaron Delgado Paloma Antequera

Nacho Martí Jessica Marimon

Nic Garcia Miguel Ángel Montesinos Ivan Tamarit Mª José Buenaventura Juan Ramon Máñez Fran Bataller Naomi Tamarit Inma Buenaventura Mireia Cebrian Emilio Esteban Andrea Martínez Araceli Ortega Gemma Crespo

TORN Nº7 RUTH GARCIA

Mª Ángeles Chelet Francisco Senent Silvia Tortosa José Miguel LLavata Mª Dolores Navarro Juan D. Campos Elisabet Galan Mayte Segarra Sebastià Marí José Navarro Garcia Antonio Filgueiras Enrique Martínez Victor Galán

Teresa Contelles Maica Raimundo Nadia Puerto Rubén Tamarit Marta Niñerola Lidia Deval Nerea Gutiérrez Alba López Fernando Martínez David Romero Lydia Ruiz Sebastià Tamarit Andrea Santamaria Paula Martínez Beatriz Marzo Celia Cervera Noelia Cervera Juan Martín López Miriam Torres

Vega López Lucia Bosch Nicolás Garcia Angela Garcia Nerea Gimeno Rebeca Garcia Arian Aleixandre Janna Chilet Alicia Roch Anna Pitarch Helena rubio Alexis Bargues Fco. Jose Domenech Richard Segarra Andreu Mestre Miguel Pitarch Jose Picher Joan Ortiz

Torns de servir

Ruth Garcia Mayra Segarra Bernardo Maqueda Noemí Cebrian Mª José Bargues Ana Salguero Fernando Crespo Marta Navarro Daniel Martínez Cristina Bochons Eduardo Cabrera Mª José Anton Miguel Fayos

TORN JOVENS

93

Falla Plaça de l´Hort 2019

FALLERES MAJORS DE LA POBLA DE VALLBONA

94

“Els fallers de La Pobla de Vallbona Tots tenim una joia dins del cor Ser amics i viure en harmonia Perquè això és el millor del món” Ens dirigim com a màximes representants de les festes josefines al nostre poble, a la falla veterana, la primera que es planta, seguint la tradició de la terra valenciana.

Comissió ben arrelada al seu poble i coneixedora de les seues tradicions. Treballadors inesgotables capitanejats pel seu president Maties, salvaguardat sempre pels presidents honorífics (Pepe, Correa i Rajoler).

Esperem compartir mil moments junts, acompanyades també pels nostres delegats Marta i Alester i com no amb Cloe i Celia components de les corts d’honors.

Amb molt d’afecte les vostres FFMM de la Pobla de Vallbona 2019 Beatriz i Noa

Falleres Majors de La Pobla de Vallbona

I enguany a més acompanyat per un altre trio que Noa i jo mateixa coneguem molt bé: Teresa, Martina i Joan, us desitgem el millor en aquest any on el vostre somni es farà realitat.

95

Falla Plaça de l´Hort 2019 96

JUNTA LOCAL FALLERA DE LA POBLA DE VALLBONA

E

stimats fallers de la associació cultural falla plaça de l’Hort, és tot un privilegi per a la Junta Local Fallera, poder dirigir-vos unes paraules des d’aquest fantàstic llibret faller, el qual amb tanta il·lusió i treball, elaboreu cada any.

nostra festa i tradició vaja en augment gràcies a la dedicació dels fallers, també aprofitem l’ocasió per a felicitar-vos per la vostra participació als premis de la Generalitat Valenciana de Llibrets de Falla de les comissions de la Comunitat Valenciana.

En primer lloc donar l´enhorabona als màxims representants de la festa en la vostra comissió, Teresa, Joan i Martina, us desitgem que gaudiu de les festes josefines que ja estan prop, i com no, al vostre president Maties, exemple de persona dedicada en cos i anima a la nostra festa.

Des d’aquestes línies, us animen a que continueu treballant com heu feu per a què la nostra festa i el nostre poble faller siga cada vegada més gran, ja que els poblans som així, fallers tots, reunits en set comissions que donen vida al nostre poble.

Donar-vos les gràcies per recolzar en tot moment a la JLF, junta que treballa gràcies al sacrifici i voluntat de les set falles del nostre poble.

La més sincera enhorabona per formar el col·lectiu faller que hui en dia sou al nostre poble, i fer que la

Fallers, gaudiu de cada acte i moment que us brinda la festa.

Visquen les falles de la Pobla!

JUNTA LOCAL FALLERA DE LA POBLA DE VALLBONA

Junta Local 97

PARTICIPANTS

Falla Plaça de l´Hort 2019

CAMPIONAT DE BIRLES (ADULTS)

98

IBAI GARCIA FERRAN GIMENO CLOE CHILET JOAN PANIAGUA MARTINA PANIAGUA MIREIA GARCIA SERGIO GARCIA AINHOA MESTRE ANDREA LOPEZ ANAIS MARIN

ANGEL MARTINEZ ADRIA MARTINEZ RICHARD SEGARRA JOEL SEGARRA ISAAC GARCIA JUDITH GARCIA AITANA PITARCH PAOLA PEREZ AITOR PEREZ

TICA SEGARRA VICENTE VALLS MARTA VALLS LLUIS VALLS JOSE MIGUEL MICO AMPARO MARTI JUAN TORTOSA TERESA GOMEZ GABRIEL GALLART MARI CARMEN SANFELIX J. LUIS BUENAVENTURA AMPARO MARTINEZ FEDERICO CERVERA PABLO TORRES JUAN ORTIZ BEA GALLART INMA BUENAVENTURA M. JOSE BUENAVENTURA AMPARO BUENAVENTURA RUBEN TAMARIT RAQUEL CORREA SEBASTIAN MARI

JOSE PICHER TERE ALCAÑIZ VICENTE ESTEBAN JAIME PICHER JOSE GARCIA SUSI IBAÑEZ LUIS GARCIA REBECA GARCIA JANNA CHILET IVAN TAMARIT NEREA GIMENO HELENA RUBIO ANNA PITARCH FINA LLOPIS ALESTER MARTI CELIA CASTILLO MIGUEL PITARCH ANDREU MESTRE RICHARD SEGARRA JOAN ORTIZ JOSE PICHER

CAMPIONAT DE BIRLES (INFANTILS)

DANSA

MAJORS RAQUEL CORREA JUDIT GARCIA CELIA CERVERA MARIA JOSE BUENAVENTURA BEATRIZ GALLART INMACULADA ROMERO MARTA VALLS JAIME PICHER ALEXANDRA PITARCH ANGELA GARCIA CELIA CASTILLO

XIQUETS MARTINA PANIAGUA JOAN PANIAGUA GERARD PANIAGUA CAYETANA GIMENO EMMA GARCIA JUDITH GARCIA CLOE CHILET

CAMPIONAT DE TRUC JUAN SEGURA VICENTE VALLS ALBERTO GIMENO JAVIER PANIAGUA VICTOR GARCIA SUSANA MAYORDOMO

Participants

SERGIO GARCIA VICENTE ESTEBAN FRANK BATALLER LUIS GARCIA LUIS VALLS PABLO TORRES JUAN PITARCH

TRASTO TUNNING EMILIO FAUS VICENTE PEINADO JOSE MICO RAIMON NAVARRO FRANCISCO HERNANDEZ MIHAELA TATARASANU CLOE CHILET IBAI GARCIA TERESA CONTELLES MIRIAM TORRES

NICOLAS GARCIA ALICIA ROCH RICHARD SEGARRA JANNA CHILET ALBA LOPEZ RUBEN TAMARIT MARTINA PANIAGUA JOAN PANIAGUA FERRAN GIMENO 99

Falla Plaça de l´Hort 2019

CAMPIONAT DE PARXIS

100

BEATRIZ MARZO TERESA CONTELLES ROSE MARY CRUZ MARTA VALLS ANDREA MARTINEZ PAULA MARTINEZ RAQUEL CORREA Mº JOSE BUENAVENTURA NAOMI TAMARIT AMPARO BUENAVENTURA NADIA PUERTO JENNIFER CERVERA MAICA RAIMUNDO CELIA CASTILLO RUBEN TAMARIT CELIA CERVERA

MARTA NIÑEROLA RICHARD SEGARRA NEREA GIMENO AROA CORREA SARI GASENT VERONICA ESTEBAN MARTA NAVARRO PEPI GARCIA ALICIA ROCH ALBA LOPEZ LYDIA DEVAL MIRIAM TORRES JANNA CHILET NOELIA CERVERA NICOLAS GARCIA

INMA BUENAVENTURA Mº JOSE BUENAVENTURA NAOMI TAMARIT Mº ANGELES CORREA RAQUEL CORREA MILI ALEIXANDRE CONCHA GOMEZ MILI ROCA J. LUIS BUENAVENTURA JOSE PICHER JOSE GARCIA J. GARCIA SANGENARO CARMEN CONTELLES

JOSEFA GARCIA SUSI IBAÑEZ AMPARO MARTINEZ LYDIA DEVAL MARTA NIÑEROLA NOELIA CERVERA CELIA CERVERA NICOLAS GARCIA REBECA GARCIA RICHARD SEGARRA INMA BELDA ALICIA ROCH VICENTA MESTRE

PLAYBACKS ADULTS

PLAYBACKS INFANTIL

MARTA MARTINEZ JUDITH GARCIA EMMA GARCIA HENAR ESTEBAN AITANA PITARCH AINHOA MESTRE CAYETANA GIMENO CLOE CHILET GEMMA PROSPER MIHAELA TATARASANU IBAI GARCIA INES MORCILLO JOAN PANIAGUA MARTINA PANIAGUA

JOEL CORTIJO AITANA SAEZ ALVARO SAEZ MACARENA REAL VERA ESTEBAN VEGA CORTIJO PAOLA PEREZ GERARD PANIAGUA MAR TAMARIT JEZABEL SEGURA MARIA ORDOÑEZ IRENE ORDOÑEZ ANA ORDOÑEZ CARLA BIOSCA

GRAN PRIX Participants

AARON LOZANO ALESTER MARTI EMILIO CRUZ IVAN TAMARIT

101

EQUIPS DE PILOTA EQUIPOS PARTICIPANTES EN EL CAMPEONATO DE PELOTA 2018-2019

1ª CATEGORIA

HORT “H” Juan – Sergio – Fernando – Jose Garcia Miguel Aleixandre

HORT “A” Ivan - Emilio - Aitor - Nic

HORT “I” Jose Luis – Ruben – Frederick – Jose

2ª CATEGORIA

HORT “J” Frank – Javi – Aaron -Ernest

Falla Plaça de l´Hort 2019

MASCULINOS

HORT “B” Emilio - Borja - Alester - Anselmo

HORT “C” Pepe Marin – Maties- Gabri – Dani -Ruben

HORT “K” Marta - Veronica - Rebeca - Bea

HORT “D” Pablo – Fede – Miguel – Frank - Ramon

HORT “L” Maria Angeles - Sonia- Ros Mary M. J. Buenaventura

HORT “E” Paco – Ramon – Raimon- Alberto

3ª CATEGORIA HORT “F” Jose Mico – Juan Ortiz – Joan Ortiz – Miguel Angel HORT “G” J.l. Buenaventura - Luis Valls - Paco Senent Bernardo - Dani Martinez 102

FEMENINOS

HORT “M” Amparo – Helena – Alicia –Angela

INFANTILES HORT “Y” Isaac – Ferran Gimeno – Ibai HORT “Z” Hugo – Joan – Ferran Rubio

HORT D

HORT A

HORT B

HORT E

Equips de Pilota

HORT C HORT F

103

HORT J

HORT G

Falla Plaça de l´Hort 2019

HORT K

HORT H

HORT L

HORT I 104

HORT Z HORT M HORT Y

PRESENTACIÃ&#x201C; EQUIPS

Equips de Pilota

LES NOSTRES CUINERES

105

JUNTA JOVE 2019 TRESORERIA Maica Raimundo i Castellano Teresa Contelles i Gómez DELEGATS DE LOTERIA Nicolàs Garcia i Sánchez Noelia Cervera i Romero

Falla Plaça de l´Hort 2019

DELEGATS D’ACAMPADES Helena Rubio i Navarro Anna Pitarch Lidia Deval i Fernández DELEGATS D’ACTIVITATS DIVERSES Nicolàs Garcia i Sánchez Noelia Cervera i Romero Marta Niñerola i Atienza Miriam Torres i Ruix PRESIDENTA Teresa Contelles i Gómez VICEPRESIDENT 1er Rubén Tamarit i Bargues VICEPRESIDENTA 1na Celia Cervera i Romero SECRETÀRIES Lidia Deval i Fernández Alba López i Romero 106

VOCALS Paula Martínez i Agustí Beatriz Marzo i Moreno Janna Chilet i Aleixandre Alicia Roch i Belda Nerea Gimeno i Gasent Lucia Bosch i Garcia Rebeca Garcia i Ortega Fran Martín i Doménech Richard Segarra i Chilet Alexis Bargues i Real

B

envolguts fallers i benvolgudes falleres d’aquesta estimada comissió,

Un any faller passa volant! I quan ens adonem ja estem a la setmana fallera!

Enguany ha estat un any molt especial i per això vos volem contar algunes de les coses que hem fet.

Primerament, el 16 de març vam tindre l’honor de gaudir de l’orquestra Ágora amb una gran benvinguda per part de tota la comissió i de les comissions veïnes. De part de tota la Junta Jove, volem donar les gràcies a tota la comissió per tot el suport que ens heu transmés per a poder dur-ho a terme.

Durant les vacances de Pasqua vam anar a passar un dia molt divertit al parc de La Manguilla i també vam fer un taller per a celebrar el dia de la mare.

Junta Jove

El passat abril anàrem d’acampada a Calles a passar uns dies amb la família fallera i gaudir de la natura i dels jocs que organitzàrem per als xiquets i les xiquetes de la falla. També, férem una caminada fins a una cova, un poc esgotats i esgotades però ho aconseguírem.

107

Falla Plaça de l´Hort 2019

El nostre tradicional i esperat per a totes i tots Dia de l’Aigua que enguany comptava amb diverses piscines per a totes les edats i uns grans tobogans que van embogir als nostres menuts i a les nostres menudes. A més, per a gaudir del tot vam tenir un deliciós dinar.

Però no poden deixar de costat la nostra participació al concurs organitzat per la Junta Local Fallera Trasto Tunning en què els nostres fallers i les nostres falleres gaudiren d’un gran espectacle i d’un bon ambient faller amb la companyia de totes les comissions veïnes. A continuació, vam tindre un sopar faller amb totes les altres comissions i festa al Parc Municipal.

Farem tot allò que estiga al nostre abast de la millor manera possible, però vos demanem que ens perdoneu si alguna volta ho fem malament. Així doncs, volem dir-vos que tenim ganes i il·lusió per aquesta festa i esperem no defraudar-vos en cap moment.

108

Per tant, esperem el vostre suport i el de tota la comissió en tot moment perquè sense tots i totes vosaltres no hi hauria Junta Jove, ni Junta Directiva, ni gent implicada en aquesta volguda comissió. Per això, volem donar-vos les gràcies a tots els fallers i a totes les falleres per la dedicació i el compromís que, d’una manera desinteressada, feu que aquesta falla estiga sempre en moviment i creixent cada any més.

Ara bé, volem convidar a tot el jovent de la comissió perquè s’anime i s’apunte a la Junta Jove i que junts i juntes puguem fer millor la nostra tasca. Per això,

cal esmentar algunes de les activitats que realitzem durant tot l’any faller.

I vosaltres, xiquets i xiquetes, estigueu alerta per a apuntar-vos a les acampades, escapades, festes i activitats que organitzem per a vosaltres perquè les fem amb molta il·lusió i estima perquè s’ho passeu d’allò més bé i així nosaltres també ho podrem fer.

Així que, sols ens queda per dir que vos esperem a tots i a totes en els actes que hi realitzem i que vos desitgem unes meravelloses falles i, per suposat, que visca la Falla Plaça de l’Hort!!

Junta Jove 109

COM ES FA UNA FALLA DE PRIMER PREMI!!!

Com tot artista faller compta, un 20 de març comença el nostre dolor de cap. Perquè? Us preguntareu.

Per què aquest moment és un murmuri d’idees que provenen de tot arreu. És la nostra imaginació, la que a poc a poc donara pas a la nostra futura falleta infantil, que amb tot el nostre cor realitzem per aquesta comissió.

Aquests xicotets no tenen forma, però no us preocupeu que amb un cúter, un bon ganivet, la fregadora i les mans del nostre artista José, tot tindrà vida. I podrem veure per primera vegada la forma dels nostres ninotets.

Falla Plaça de l´Hort 2019

En primer lloc, plasmem en un trosset de suro totes aquelles idees que durant dies ens ronden pel cap.

Aquestes ratlletes rogetes seran el reflex dels ninotets que rodejaran la falleta.

Després d’aquest pas, donem lloc a la formació de cada una de les figures, que a poc a poc seran empaperades per les nostres mans, amb paper i una cola especial. Però no us penseu que aquest pas és fàcil, es complica amb el fred del mes de novembre, on les mans i l’aigua freda es deixen els dits gelats com la neu, però no ens importa, per què el nostre treball ens encanta.

110

Però no us cregueu que tot acaba ací, Vicent serà l´encarregat d’enfortir el cor de les nostres figures.

Ell és conegut al taller com “madereta”, ja que ningú coneix millor el fons d’una falla.

Recordeu quin era el següent pas? Nosaltres si per suposat, aquell tan necessari però un poc pesat... Us parlem de la nostra benvolguda fregadora!!! Amb ella retoquem cada figura i acabem més o menys de marcar cada una de les faccions i parts del cos de cada ninot. Per suposat, no podia faltar la nostra figura central, la qual ens tenia enamorats des del primer moment.

Com es fa una falla de primer premi!!

Una vegada els nostres ninotes els trobem secs, gràcies al sol del Mediterrani i la bona temperatura dels primers mesos de la tardor i l’hivern, ens trobem amb les mans del nostre artista Vicent, ell serà l´encarregat de donar capes i capes de gotele a cadascuna de les peces de la nostra falleta. Cada una de les capes són de diferent color per tal d’ajudar-nos i fer-nos de guia en el següent pas. Sabeu de quin pas us parle? Creguem que no és el més divertit, però si el més acurat i necessari per cadascun dels ninotets.

111

Falla Plaça de l´Hort 2019

Però ens falta alguna cosa? Alguna peça molt important, quina serà? Ja ho tinc! Com oblidar-ho, el nostre ninot indultat infantil. Ell sí que ens dóna mal de cap, tot menudet, gracioset i tenim en compte les mides del reglament. Aquest pas és cosa de dos!

112

No, no ens hem oblidat de tot el conjunt de la nostra falla infantil. Ara, arriba uns dels moments més esperats per a nosaltres i únics per als ulls de tot artista faller. És el moment de pintar. Hores i hores de pintura, secat, paciència, pols i com no, purpurina, molta purpurina!!!

Per suposat, el nostre ninot indultat serà uns dels primers a ser pintat, per estar a punt per a l’exposició del ninot a la nostra població.

A poc a poc, la nostra falleta va fent-se realitat i podem veure les nostres idees plasmades en un monument infantil. De totes maneres, ens queden hores de treball, nervis, hores sense dormir, fam, i ganes de plantar el monument, però tot arribarà.

Gràcies a l’ajuda de moltes persones que ens acompanyen en tot aquest procés, podem gaudir del nostre monument infantil, la passió per les falles i el nostre treball com artistes fallers.

Com es fa una falla de primer premi!!

113

Falla Plaça de l´Hort 2019

Ara si, arribat el moment més esperat, tant per a nosaltres com per a la comissió. Però aquest moment es troba ple de nervis, cansament, mal de caps i moltes coses més que apareixen en cadascun dels monuments que plantem.

114

I per tancar aquest cicle faller tenim l’honor de poder veure cremar aquell treball que ens han fet gaudir i treballar de debò durant mesos. Dia 19 de març, nit de la crema del monument infantil de la falla Plaça de l’hort amb el qual van aconseguir el primer premi. Podria donar-nos penao tristor cremar el nostre treball però no és així, ja que per a nosaltres significa tornar a començar amb un full en blanc a les nostres mans i podem desenvolupar en un suro tota la nostra imaginació i l’amor per les falles.

GOTES DE FOC

Com es fa una falla de primer premi!!

Gràcies, gràcies i mil gràcies per confiar amb nosaltres, esperem treballar al vostre costat per molts anys mes i veure les vostres cares de felicitat el dia de la plantà.

115

CASA JUEVA E

nguany la nostra presentació representava una façana famosa pel seu color i originalitat, no passa desapercebuda per a ningú, la nostra València aquesta repleta de racons desconeguts per a molta gent, i quan algú te l’ensenya ens crida poderosament l’atenció i volem saber mes sobre ella, per això enguany li hem volgut donar el protagonisme que mereix.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Això és una mica del molt que podem trobar sobre aquesta espectacular façana que a tots ens ha enamorat enguany, per ser el nostre escenari sobre el qual hem pogut veure a les nostres falleres i fallers

116

Casa Jueva

Parlar de la Casa Jueva a València és parlar de la profusió de color i originalitat de la seua façana.

Situada al carrer Castelló número 20, malgrat trobar-se a escassos metres de l’Estació del Nord o l’Avinguda de les Germanies, l’estretor del carrer impedeix que siga molt concorreguda, i fa, si cap, que siga més inesperat trobar-se un tresor amb semblant voltatge de formes i colors. Si eres dels que ha passat per allí per casualitat segur que no t’ha deixat indiferent i has hagut de tornar sobre els teus passos i dedicar el temps necessari per a apreciar amb atenció la profusió de detalls originals que

en ella es disposen. En l’eix central, quasi a l’altura dels ulls, en el centre del frontó curvilini que marca l’entrada, una estrela de sis puntes delineada en blava sobre una tela ondulada ocre ens dóna la clau per a entendre el perquè del seu sobrenom.

Construïda en 1930 per l’arquitecte Juan Francisco Guardiola Martínez, és un clar exemple de l’estil art-déco dels anys 20 i 30 en el qual es reutilitzaven de manera totalment lliure elements arquitectònics d’altres èpoques i cultures. A manera romàntica es posen al mateix nivell i s’usen indistintament en la 117

composició columnes amb capitells egipcis, finestres ogivals o rematades exòtiques amb forma de pagoda.

Juan Francisco Guardiola Martínez naix a Sueca (València) en 1895. En 1917 s’instal·la, juntament amb la seua família, a Barcelona, per a cursar els estudis d’Arquitectura. En 1922 va aconseguir un Premi Extraordinari pel seu projecte per a l’estació de metro de la Plaça de Catalunya. Arquitecte prolífic, durant la seua dilatada carrera va edificar molts habitatges, magatzems, cinemes, fàbriques i teatres.

Destaquen per l’ús similar d’una imaginació efusiva i sense límits: la casa xinesa a Barcelona (Muntaner, 54) o l’Ateneu dels Socors a Sueca.

Falla Plaça de l´Hort 2019

La Casa Jueva s’inscriu dins d’una parcel·la de l’eixample amb habitatges de doble orientació a carrer i pati de poma. No és fàcil trobar informació de la

118

seua disposició en plantes i secció, però com ja hem deixat clar al principi d’aquest article, la qual cosa fa realment únic a aquest edifici és la seua façana.

Aquesta respon a un ordre clàssic el que la divideix en tres cossos: basamental, central i superior.

El basament està compost per dos plantes que en origen quedaven enquadrades per dos impressionants columnes neo-egípcies de doble altura. Pel fet que l’edifici manca de qualsevol grau de protecció, en algun moment de la seua història, aquestes columnes van ser amputades en la seua part inferior, i substituïdes per uns aparadors i reixats de dubtós gust.

El cos de la façana està format per dos pisos on destaquen la composició dels balcons i la disposició i el ritme dels miradors centrals en fusta. La composició d’aquest element és menys volumètrica i més

Com a colofó, la rematada de l’edifici, es caracteritza per l’ús de línies trencades en les pilastres centrals, la qual cosa dóna major moviment al conjunt.

En aquesta part central, les tres finestres de l’última planta estan rematades amb arcs ogivals, i rosasses calades de clara inspiració àrab. Desgraciadament, igual que va passar amb la part inferior, la part superior de la façana ha patit importants canvis en la seua composició, ja que en algun moment de la seua història van desaparéixer les rematades d’estil neo-hindú que a manera de pinacles coronaven la façana.

Malgrat les nombroses vicissituds i l’implacable pas del temps, la casa jueva, i sobretot la seua façana, pot estar orgullosa de continuar tenint un buit especial en el cor dels valencians que s’han topat amb ella pel seu camí. Si eres dels quals no ha tingut encara la sort, ha arribat l’hora de fer un xicotet passeig per aquest monument no catalogat de la ciutat de València.

Casa Jueva

prolífica en l’ús del color. Destaca l’ús de ratlles horitzontals alternes en les pilastres; i ratlles horitzontals en les llindes.

CASA JUEVA, una icona de Juan Guardiola a València.

Aquesta és la història d’una façana que ha aconseguit per si sola i sense faltar raons, convertir-se en una icona arquitectònica (però sobretot estètic) de la ciutat de València.

119

ELS PRESIDENTS! S

er President de una falla no es fàcil, per esta falla han passat ja uns quants, llargues trajectòries, curtes i fins i tot, curtíssimes, d’unes hores.

També podem presumir de haver tingut com a president a tres membres de la comissió, si, tres al mateix temps, això era difícil e impensable, però en esta falla ha sigut una realitat, després van ser dos, i fins i tot una presidenta ha desfilat per les cercaviles representant a la nostra falla.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Però tots i cada u d’ells a treballat de valent per a dur el càrrec, i tots ells, a dia de hui sols tenen bones paraules quant recorden la seua trajectòria com a presidents. Tots han sigut grans presidents de la nostra comissió.

120

El President es el que mes mana en la comissió, o almenys això es el que hauria de fer, acudeix a totes les reunions, tant de la junta directiva com de junta local, junta jove o ajuntament.

Sempre ha d’estar apunt, i es el primer per a tot. Per a treballar i per a gaudir, ell o ella sempre ha de ser el primer a estar.

Un president ha d’estar estar capacitat per a dur la direcció de la falla, no és feina fàcil, es molt complicat ser el cap d’una comissió, tot passa per ell.

Tenim la sort d’haver tingut com a presidents a fallers i falleres de soca i arrel, que apart de dirigir durant els seus mandats, també son els primers per

a treballar de valent, per a que tot siga perfecte, no sols la setmana fallera, sinó per a estar al peu del canó tot el any.

Miguel Aleixandre President des de 1976-1986

S’ha de valorar el treball de tots ells, cada u ens a deixat uns valors que ha fet que esta falla estiga hui en dia al lloc que li correspon.

L’aguela Amparito “La Dora” no va ser presidenta, però va ser més que una presidenta, durant més de 5 anys va estar lluitant per a que aquesta falla es plantara, eixos anys aconseguia plantar amb la companyia dels veïns una falleta amb trastos vells, i així el dia de Sant Josep poder fer la nit del foc, un any darrere de l’altre, fins que per fi va aconseguir que se formara la primera falla en la Pobla de Vallbona, aquell va ser el seu somni fet realitat.

Ara seran els mateixos presidents i presidentes els que ens conten quins records tenen d’eixos anys.

Els Presidents!

La falla Plaça de l’Hort es va crear perquè una veïna de La Pobla, Amparito “La Dora”, els dies 17 i 18 de març de vesprada, es posava on començava el carrer de l’Hort on ella vivia, amb un foguer a fer bunyols per al veïnat. Ella deia: “Per què no feu una falla?” i muntarem una amb ninots de canyots i caixes de cartó. Per aquest motiu ens mobilitzarem els veïns i crearem una comissió de nom “Falla Plaça de L’Hort”, plaça que s’estava acabant de formar amb la construcció de la finca on està la clínica Sermesa.

121

Jo tenia un tio carnal de la meua dona en la junta central fallera de València, al qual vaig demanar informació. Ell em va facilitar tots els papers per a fer realitat aquell somni. Es va inscriure com la primera falla de La Pobla de Vallbona, la Falla Plaça de L’Hort.

Vaig presentar uns plànols dels carrers de La Pobla i es va fer una demarcació que anava des de l’ajuntament fins a la carrer Poeta Llorente, de Poeta Llorente a José Garrido i de Santa Teresa a la part posterior de l’ajuntament. Aquesta és la demarcació que consta en la Junta Central Fallera de València.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Vam fer un escrit a l’ajuntament.

L’alcalde era José Martí Ángeles i ens va donar el permís per a plantar una falla i fer els actes.

Tinc el record amb molta emoció de quan eixíem en cercavila per a arreplegar a les falleres majors i president infantil, la gent del poble ens aplaudia i podíem veure les seues cares d’alegria.

LA COMISSIÓ President: Miguel Aleixandre García Vicepresident: José García Pelechà Secretari: Ricardo Segarra Moretó Depos: Julio Yago Lázaro Vocals: Juan Bautista Bargues, José María Salvador Rosalen, Manuel Sanía Chilet, Jaime Serra, Francisco García, Heliodoro Navarro, Marcial Saura, José Vicente Sanía, Antonio Martí, Francisco Contelles, 122

Vicente Puertes, Manuel Soler, Vicente Jesús Cases, Juan Mario Estivalis, Juan A. Simarro, Ramón Navarro, Vicente Martínez, Juan Pitarch, Pedro Raimundo, Miguel Aliaga, José Navarro, Heliodoro Navarro, Ricardo García, Gerardo Sanía, Jesús March, Jaime Ruix, José Pons, Bautista Blay i Julián Navarro.

Les falleres majors van ser Maria Ángeles Pons Aleixandre i Maria Ángeles Martínez Rodrigo.

El president infantil, Hipòlit Martí Navarro.

Els vocals majors van ser 140.

Es vestiren 33 xiques i 36 infantils.

El pressupost de la falla gran va ser de 190.000 ptes i de la falla infantil de 50.000 ptes.

El pressupost total varen ser un total de 540.000ptes.

L’artista faller va ser Ramón Espuig Romeu.

Els sopars de l’any es feien en la discoteca Les Palmeres.

A les vesprades ens portàvem taulers i cadires, i es muntava per al sopar.

Cap a les 2 o 3 del matí es retornava l’escurà a casa de “La Morena” i els taulers al meu baix, al de Bomba i al de Jaumet.

Les presentacions es feien en el cinema Rialto.

Durant la setmana fallera els casals eren: casa Miguel “El Doro” amb cuina i bany, la gent que no cabia estaven en el baix de Jaumet i Bomba, i en el meu estava el bar.

ELS ACTES

El dia de la Cremà tota la població va vindre a veure cremar la falla.En els inicis no teníem casal i ens reuníem en la meua planta baixa.

La nit del fum es feia en el baix de Jaumet i consistia en tirar traquetes xineses baix de la taula, fins i tot tancàvem la porta perquè el fum no isquera.

També es va crear la nit de les paelles, tradició que continua molt arrelada, es menjava en el carrer envoltant la paella i molta gent del poble venia a veure-ho.

També es muntaven en el carrer playbacks, desfilades de models i altres actuacions, la més destacada va ser “el bateig” en la discoteca, amb banda de música.

Els Presidents!

Vam fer el primer tren faller i va a ser un èxit, també cercaviles, l’ofrena, que cada any era en una parròquia, la missa al dia següent, una mascletá de Caballer i un castell a la nit.

En el racó de la plaça es muntava l’entaulat per al ball amb l’orquestra “Caribes” i, posteriorment passàvem al baix de Manolo i Juan Bolea.

123

El cinquè any de falles, en plena presentació en el cinema Rialto, vam tenir l’honor de rebre a la fallera major infantil de València i tota la cort d’honor acompanyades per la policia municipal de València.

Va ser possible gràcies a la persona que he nomenat abans, membre de la junta central de València, a la qual vaig insistir perquè ens visitaren en alguna ocasió.

Acomiadament

Correa i Segarra amb bolquers en carros que no cabien dins, padrins i padrines, retor i acòlits, i com no, molts caramels.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Els biberons dels batejats eren conyac i whisky amb Coca-cola i Fanta.

Nomenàvem fallers d’honor i anàvem en cercavila a les cases i comerços a portar-los un detall que ells corresponien amb un sobre per a l’ajuda econòmica que donava bon resultat.

En els sopars es menjaven 5 perols de clòtxines o faves.

Hi havia fallers que regalaven taronges, caixes de cava i moltes altres coses per a la setmana fallera.

Sobre les dos del matí, damunt de la “Sèquia de l’agutzil”, que estava tapada, es donava xocolata a tota la gent que estava a la plaça.

El segon any de falles, es va retolar en ceràmica el nom de Plaça de L’Hort i va ser inaugurat pel senyor alcalde José Martí Ángeles, les falleres majors i tota la comissió, fent-se després de l’acte una gran mascletá com era costum tots els anys.

Més tard ja es van començar a fer nocturnes i a decorar amb llums la plaça.

124

Per motius de treball, vaig deixar la presidència però sempre he estat al costat de la falla, col·laborant en tot el que he pogut.

Vull aprofitar aquesta ocasió per a manar una salutació de tot cor i emoció a les 10 falleres majors, falleres majors infantils i presidents amb els quals vaig compartir aquells dies d’alegria, festa i il·lusió; i com no, també a tota la família fallera de la Plaça de L’Hort.

Per a mi ha sigut una de les millors il·lusions festives veure com aquella difícil idea ha anat creixent.

Actualment hi ha set falles i una Junta Local Fallera que ja ha complit 25 anys. Per a mi, els deu anys que vaig estar com a president foren un gran honor.

Hi havia problemes, però sobretot, alegries, una gran companyonia i treball de tots els que integraven aquesta comissió. Alguns ja no estan entre nosaltres, però és com si estigueren.

Tant els d’abans com els d’ara, treballem perquè aquesta celebració festiva cultural i religiosa siga un dels actes socioculturals que més captiven els cors dels poblans i poblanes.

Entre tots els fallers, hem fet gran a la primera comissió fallera del poble; en puny i lletra, amb sang i suor, i amb cor i orgull per la gent del nostre poble, va nàixer la Falla Plaça de L’Hort.

Vaig deixar la presidència l’any 1990 per motius personals encara que col·laborí uns anys en la preparació de les presentacions Vicente Valls i Cuevas President des de 1990 a 1990 La dona és tota una autoritat dins i fora de casa

Vaig recollir la presidència de Miguel Aleixandre, en una junta sense estar jo present em van elegir com a president i quan m’ho van notificar acceptí.

Durant la meua presidència es van promoure diverses coses.

1. Es van abolir les subhastes per ser falleres majors i presidents infantils 2. Es crec la junta jove i es van iniciar els playback promogut per aquesta junta 3. S’inicia el parlar de comprar un local per a consolidar la falla perquè els locals eren xicotets per a tots els fallers

Els Presidents!

Jesus Llopis i Bernat President desde 1986 a 1990

Com en cada exercici, en finalitzar, el president presenta la seua dimissió i en aquest cas de forma irrevocable, el president Jesus Llopis Bernat no desitjà ni podia continuar, per tant va decidir-se en una reunió de la junta directiva que si no eixia un nou president voluntàriament, cada any seria president un membre de la junta. Però no calgué fer rotatiu el torn visqué voluntàriament el Sr. Vicente Valls Cuevas, o siga, jo.

I en aquella reunió celebrada a l’abril de 1990 s’alçà acta proclamant president a D. Vicente Valls

125

En aquella reunió va haver-hi alegria i celebració i estaven molt orgullosos que haguera eixit aquesta persona, però alhora s’estaven descollonant perquè el comentari que mes se sentia era: “aquest durarà de president el mateix que un caramel a la porta d’un col·legi”, o “li has demanat permís a la dona!”, o “la teua dona ho sap?”

Una vegada isquerem cap a casa jo estava replet d’alegria, però també de por. Anava caminant amb Fernando Crespo i Gabriel Gallart i em comentaven: “nosaltres ens quedarem a la cantonada de la teua casa per a veure com quedes en això de president”. Jo els vaig contestar: “d’acord, si em tira la meua dona per l’escala al carrer sóc president, si trac el cap a la finestra presentaré la meua dimissió”.

Falla Plaça de l´Hort 2019

I res només entrar a casa vaig anar-me’n a la finestra per a comunicar-los que ja no era president, volia dormir a casa i estaven els dos trencant-se de riure a la cantonada.

El dijous següent en la reunió de la junta directiva presentí la meua dimissió.

Si prens una decisió, que es prenga exemple, el matrimoni el formen dos persones, tan per a les coses bones com per a les dolentes i només pel teu compte sempre ires coix.

Posteriorment va anomenar-se president a D. Fernando Crespo Fernando Crespo i Fernandez President desde 1990 a 1991 Faltava poquet per a la presentació i no teníem president, en aquesta situació es trobàvem fins una nit que estàvem sopant en el antic casal, que era el Musical. De repent Rajola, Bomba, Correa i Llopis s’acostaren a la nostra taula i ens digueren que els 126

Jose Balaguer i Huguet President desde 1991 a 1994 Hola, sóc Jose Balaguer.

acompanyarem, encara recorde la riseta d’alguns que si sabien on anàvem i pot ser també volia pegar darrere, però jo, em vaig fer la desentesa...

Ens tancaren en un quarto que encara estava per lluir i ens contaren que el Sr. Llopis ja no volia ser president, i en lloc de preguntar-li a Fernando si volia ser ell el president de la nostra falla, va i em diuen a mi: “Pili, tu vols que Fernando siga president?” Quina “encerrona”, a veure que dia jo, que si, que no...

Em vaig sentir molt orgullosa de la fallera major que tinguérem aquell any, eren les falles de 1991, i ella va ser la senyoreta Marisa Bargues i García, acompanyada pels representants infantils la xiqueta MªDolores Marin i Rausell i el xiquet Daniel Martínez i Rodrigo. Anàvem junts a tots les cercaviles de les falles i també a les presentacions tant de la Pobla, però també com a convidats a les exaltacions de l’Eliana, que en aquella època, es feien en la Unió Musical de Llíria. Foren només dos mesos de presidència però van ser ser molt intensos i ho vàrem passar d’allò més bé.

M’ho passí molt bé durant aquells anys, al costat de la meua esposa i els meus fills, que durant uns quants anys ens vestim tots junts de fallers.

Va ser un orgull el dia de la presentació pujar per la passarel·la de l’escenari els cinc junts, igual que participant en les cercaviles.

Els Presidents!

Com jo volia molt a Fernando i ell no podia quedar malament vaig dir que si, i així es va convertir en el president de la falla Plaça de l’Hort.

En primer lloc, els diré que vaig ser faller des de l’any 78 fins l’any 2000 i em sent molt orgullós d’haver sigut faller de la Falla plaça de l’hort.

Per això Marisa tu sempre seràs la fallera major del meu Fernando. Gràcies a tots els que ens acompanyareu en l’últim viatge.

Fernando Crespo i Fernández Pilar Sanfélix i Moreno 127

Jose Garcia i Pelecha President desde 1991 a 2015

Falla Plaça de l´Hort 2019

Allà pels anys 90, havia dimitit el president i a continuació en una junta es va dir de nomenar a un nou president. A la següent junta, només acudim tres, Vicente Correa, Jose Bomba i jo (Jose Balaguer).

Com ningú volia prendre el càrrec de president, ens van nomenar als tres.

128

Compartim tres anys molt bonics i la Falla plaça de l’hort va ser la primera falla que va tindre tres presidents.

I sense mes, Jose Balaguer s’acomiada.

Gràcies Julio Vicente Correa i Devis President desde 1991 a 2013

Un dia Cristina, mare dels fallers majors infantils d’enguany i que és una persona que forma un pilar molt important d’aquesta comissió, des de la seua fundació, perquè cal donar-li l’enhorabona per la seua gran labor d’implicació en aquesta falla, em va comentar que enguany tenia interés en què tots els que han sigut presidents d’aquesta comissió ens comptaren algunes coses i curiositats que recordaren dels anys en els quals havíem dirigit a aquesta comissió.

No comptaré com es va fundar la Falla Plaça de l’Hort, perquè estic segur que tots els presidents anteriors que m’han precedit l’hauran comptat. Sí que puc dir que he format part d’aquesta gran família fallera com a directiu des de la seua fundació en l’any 1976 fins hui, havent representat quasi la totalitat de càrrecs, des de secretari fins a president, havent exercit aquest càrrec des dels anys 1992 a 2013 juntament amb Julio Vicente Correa i en els anys 2014 i 2015 amb Raquel Correa. Per a finalitzar en l’actualitat tinc el càrrec de President d’Honor juntament amb Miguel Aleixandre i Julio Correa.

Després de tants anys i com és lògic hem passat per moments bons i dolents, però que sempre hem sabut donar-li solució, perquè hem tingut la sort que la nostra comissió fallera i cadascuna de les juntes directives que ha format aquesta comissió ens ha donat suport per a aconseguir cadascun dels objectius que teníem proposats, que no eren pocs.

Amb data 29 de gener de 1999 vam haver de transformar la Falla Plaça de l’Hort com «associació cultural falla plaça de l’hort», respectant a cadascun dels fallers els drets que li corresponien. El motiu de la transformació en associació cultural arribava motivada per les ajudes que s’efectuaven per a la compra de casals.

Els Presidents!

El principal objectiu que ens plantegem després de diversos anys des de la fundació de la nostra falla va ser l’adquisició del casal que actualment tenim i que estem gaudint. Tot va vindre motivat perquè com altres comissions falleres, buscaves i llogaves una planta baixa, es feien els oportuns arranjaments i quan la teníem en unes mínimes condicions els amos de la mateixa necessitaven disposar d’ella. Així successivament anàrem de casal en casal fins a un total de huit ubicacions diferents, fins que ens va sorgir l’ocasió de la compra de l’edifici que actualment gaudim.

Així doncs, al juliol de 1997 el Sr. Alfonso Grau Alonso, primer tinent d’alcalde de l’Excel. Ajuntament de València, va escriure un saluda al Sr. Enrique Raimundo Coll, president de la Junta Local Fallera de La Pobla de Vallbona, informant-lo del conveni subscrit per aquest Ajuntament de València per a ajuda finançar a les falles per a l’adquisició i condicionament de locals destinats a casals fallers.

129

Teníem un llarg treball a efectuar, ja que com hem dit, el local que adquirirem era un gimnàs i vam haver d’efectuar moltes variacions d’obra en cadascuna de les tres plantes que formaven l’edifici. La dedicació per part dels fallers va ser enorme, ja que cada dia i després de treballar, venien desinteressadament a col·laborar dins de les seues possibilitats, ja que feien falta obrers, electricistes, lampistes, tècnics, etc. NINGÚ COBRÀ EN AQUELLS DIES NI UNA PESSETA.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Amb data 16 d’abril de 1999 es va efectuar l’escriptura pública per a la compra del local que actualment disposem i que en aquelles dates era un immoble destinat a gimnàs. Signem el primer conveni amb l’ajuntament amb data del 31 de gener de 2001, per a l’ajuda del pagament de part dels interessos del préstec hipotecari que efectuem. Conveni que s’ha anat renovant de cada quatre anys fins a la data de hui.

Especialment cal ressaltar el suport total per part dels fallers, ja que necessitàvem els avals personals per a poder efectuar el préstec hipotecari. Un total de 22 persones són les que van signar, van avalar i van dipositar tota la seua confiança en les persones que llavors dirigien a aquesta comissió.

Per fi el dia 9 de març de 2001 i després de dos anys de gran treball efectuem la inauguració del qual anava a ser la nostra gran OBRA, que amb tot respecte cuidem, sent la gran admiració de cadascun dels que ens visiten.

Va ser inaugurat pel Sr. Alcalde Sr. Vicente Alba Puertes i el president de la Junta local fallera i regidor de festes Sr. Enrique Raimundo Coll, així com beneït pels rectors Sr. Javier Costa i Joaquín Aguilar.

Els nostres màxims representants aquell any van ser: President Infantil: Ivan Tamarit Bargues Fallera Major Infantil: Inma Buenaventura Martínez Fallera Major: Mª Teresa Martí Coronil Presidents: Julio Vte. Correa Devis i Jose Garcia Pelechà

130

Ha sigut una xicoteta narració de com es va realitzar la compra del nostre casal però crec que és important que es conega i recorde per part de tots la nostra història.

Els Presidents!

Un altre dels objectius que ens proposarem va ser a partir de l’any 2011 a començar a efectuar el treball de publicar un gran llibret faller, en el qual es reflectira tot allò que és important per a la nostra falla al llarg de tot l’exercici, així com una extensa exposició de cadascun dels màxims representants.

Al mateix temps també volíem fer referència a la cultura local, a les personalitats de la nostra població i al patrimoni de la Pobla de Vallbona, així com els actes culturals que realitza l’ajuntament. Aquell any comencem a participar en els premis de la Generalitat Valenciana en la promoció de l’ús del valencià, havent aconseguit des de l’any 2012 fins a l’actualitat 2018 el reconeixement al nostre treball atorgant-nos el premi corresponent de totes les comissions falleres que es presenten de la comunitat valenciana. Moltes han sigut les persones que han col·laborat com Pablo Torres, Sebastià Marí, Amparo Herrero, amb les seues explicacions de la falla infantil i contribuint a la consecució dels premis,

així com Paco Senent amb la seua col·laboració per a escriure i aconseguir els articles de tota classe per al nostre llibre, però sobretot no seria just si no nomenara a la responsable de l’escrit d’aquest article, Cristina. Persona incansable quan es tracta de treballar per a la falla i sobretot en l’elaboració del muntatge del llibret i cadascuna de les fotos que publiquem en les nostres pàgines i que està des del primer dia que començarem aquest projecte. GRÀCIES I ENHORABONA CRISTINA! LEMA: Les falles es cremen i desapareixen, el llibre és l’única cosa que queda.

Un altre objectiu que m’agradaria comentar i que hem aconseguit és la creació del grup de danses. Va ser a la fi de l’any 2014 quan va sorgir la idea. Tasca difícil, ja que aquesta faceta en la nostra població no ha sigut molt practicada i costa molt de ficar en practica, encara que creiem que amb el temps i a costa de treballar i insistir molt acabarà sent un complet èxit. Com hem dit, començarem uns pocs

131

Falla Plaça de l´Hort 2019

i dia a dia s’ha augmentat la quantitat de fallers que s’han anat incorporant fins a formar actualment un grup important, on cada vegada són més els xiquets que participen. Actualment el nostre grup de dansa tradicional valenciana està compost per 12 majors i 7 xiquets, havent aconseguit una categoria que és l’admiració de tot el municipi.

Molts són els premis aconseguits per la nostra comissió però no vull numerar-los perquè ningú ens puga assenyalar amb paraules que no ens mereixem.

Varis han sigut els artistes fallers que hem tingut en aquesta comissió des de la seua fundació, però cal ressaltar a Enrique Garcia que va aconseguir el Primer premi en el monument gran des dels anys 2004 a 2015 , dotze anys consecutius. Gràcies Enrique.

Si vull ressaltar la nostra participació en cadascun dels actes que han sigut promoguts tant per la Junta Local Fallera com per l’ajuntament. A tots ells la nostra comissió fallera sempre s’ha caracteritzat per la seua gran participació.

La nostra falla també s’ha donat a conéixer per la gran feina que efectuem en les presentacions, oferint

132

uns meravellosos escenaris dignes d’admirar. El protagonisme cal donar-li’n a Julio Vicente Correa, per la quantitat de treball que està fent des de la fundació d’aquesta falla i que mai es cansa d’efectuar, ajudat per un grup de fallers que mai li deixen d’ajudar. La recompensa la té, ja que és admirat per tota la població amb la seua assistència, per a veure cada any com ens sorprén a l’acte de la presentació.

ENHORABONA! Com he indicat anteriorment he exercit el càrrec de president al costat de Julio Vicente Correa des de l’any 1992 fins a 2013. Molts anys, sí, però ha sigut un plaer haver treballat junts sempre amb dedicació, esforç i havent realitzat una labor digna per a la nostra falla. No és fàcil ser presidents dos persones

juntes durant 21 anys, però puc dir ben alt i fort que ens hem entés sempre a la perfecció, com és lògic amb algunes discrepàncies, però sempre ens hem respectat mútuament i no seria honrat si no digues que poques persones tenen tanta devoció a les falles i que haja treballat tant per a la nostra comissió com Julio Vicente Correa. GRÀCIES CORREA! Però la nostra falla necessitava un canvi, com totes les coses, i vam creure que era el moment d’anar deixant pas a noves generacions, per la qual cosa en els anys 2014 i 2015, Correa va deixar el càrrec de president i va entrar a formar part com a presidenta Raquel, filla de Correa. Van ser dos anys que compartirem mútuament la presidència de la falla i en la qual cadascun tenia la seua feina amb l’ajuda

Els Presidents!

133

de l’altre. Raquel tenia l’objectiu d’anar aprenent el que era portar una falla dia a dia, amb l’ajuda de les persones que havien representat a la nostra comissió. Dos anys junts que treballarem meravellosament i va arribar el moment de fer el pas definitiu per a deixar que el canvi de generacions fóra total.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Va ser en l’exercici 2016 quan em vaig apartar de president per a deixar pas al meu fill Maties, que al costat de Raquel van ser els presidents en aquest exercici. Els fills dels presidents Tico i Pepe eren els que anaven a ocupar els càrrecs dels seus pares, havent adquirit la passió de les falles per a continuar amb el gran projecte construït en la nostra comissió.

Solament va ser un any de col·laboració junts, ja

134

que Raquel anava a ser mare d’una preciosa xiqueta i va haver de dedicar-se a la seua família renunciant al càrrec de presidenta, però col·laborant sempre i treballant per a la falla fent una magnífica labor.

La Falla Plaça de l’hort sempre s’ha caracteritzat per ser una gran família fallera en la qual s’han anat transmetent tots els valors de pares a fills i als néts.

No és fàcil aconseguir que una comissió fallera després de 43 anys de dur treball la quasi totalitat dels seus presidents estiguen col·laborant i treballant desinteressadament perquè aquesta festa siga cada vegada més gran i respectada pel món faller.

A partir de l’any 2017 fins a l’actualitat el nostre president és Maties. Ha sigut un canvi molt impor-

UNA SALUTACIÓ DE PEPE BOMBA

Raquel Correa i Garcia President desde 2013 a 2015

Des de ben menuda he viscut les falles amb devoció, formant part de la meua vida i de la meua anima. En tots aquests anys he viscut mil histories dins del mon faller que m’han fet trobar-me amb fallers, que a dia d’avui continue diguent “amics”. I es que la falla es companyonia, amistat i unitat per les falles, aquest be immaterial de la tradició valenciana.

Però van ser els tres anys que vaig ser presidenta (2013-2015) quant vaig poder conèixer al complet la falla i portar endavant tots aquells projectes que sempre havia somiat fer realitat en la meua benvolguda segona llar, la Falla Plaça de l’Hort.

Els Presidents!

tant i necessari per a la nostra comissió, ja que cal deixar pas als joves i deixar-los treballar, perquè aporten noves idees i millores importants, sempre respectant els valors que hem sigut capaços de transmetre’ls durant els anys. Personalment puc felicitar-lo per haver aconseguit aquesta tasca de continuïtat i canvis per a bé en la nostra comissió ja que reuneix tots els valors positius per a representar dignament a la nostra falla com són , dedicació, esforç, integració , respecte a totes les persones i sobretot aconseguir unes metes que cada any siguen millors i al mateix temps haver format un gran grup de gent jove, treballadora, integrada en la falla, que col·labora en cadascuna de les facetes que ens proposem.

Té la nostra ajuda, respecte i treball perquè puga aconseguir cadascun dels èxits que es propose, que no són pocs, i que sobretot la nostra població reconega que quan es diu el nom de la nostra falla siga reconeguda com es mereix. La meua enhorabona pels canvis fets en els anys 2018 i 2019 de voler fer unes festes obertes a tota la població, amb les actuacions musicals de grans orquestres en ple carrer, així com l’actuació dels grups de la nostra població per al gaudi de la gent tant els més joves, com els majors. El nostre suport de Miguel, Correa i Pepe com a presidents honorífics, sempre el tindrà. GRACIES MATIES .

El que vaig a dir ací no es per falta d’humilitat, sinó perquè crec que es necessari per ajudar a les dones i falleres a donar el pas als càrrecs importants de la nostra comissió. Dones i homes som igual de vàlids per a portar endavant la responsabilitat de ser presidenta de la nostra falla. I més, sent que en la nostra falla tenim com a fundadora a una dona, Amparito “La Dora”, un referent en el mon faller per ser de les poquíssimes dones que en la seua època de fundar i presidir una falla.

135

Falla Plaça de l´Hort 2019

I, vingué el dia. En una xerradeta amb Bomba (mig en broma, mig en serio) me proposà ocupar el càrrec de mon pare. M’emociona la idea, però al mateix temps em donava moltíssima por. Pepe hem tranquil·litza diguent-me que ell estaria al meu costat i junts estaríem per a tot. I ja sabeu com soc, no m’ho pensi, i de cap me tiri a l’arena.

Però com acabi siguent presidenta? Bé, com tots sabeu mon pare “Correa” va decidir deixar la presidència després de dècades d’esforç i treball per a deixar pas a les joves generacions que venien. Clar esta, que Bomba el seu company de batalles, també volia fer-ho amb ell, però van decidir fer-ho poc a poc. Jo sempre els diguí que volia tindre’ls a prop perquè les velles glories falleres son les millors, per la seua experiència, coneixement i saviesa. Que faríem sense ells!!!

En eixa època jo estava en la junta directiva i formava part de la junta local fallera, i com no en mil faenes dins del casal perquè el mon faller és la meua passió. Llavors, sabia tot el que envoltava i implicava aquest càrrecs.

La feina de president per una part és molt dura. Son molts actes, moltes responsabilitats, i encara que estigues bomba, eren moltes coses. D’aquesta forma estiguérem junts compartint el càrrec dos anys (2013-2015). Fèiem molt bon equip, cadascun tenia la seua feina i el recolzament de l’altre en tot moment, i com no l’ajuda de la junta directiva amb els que sempre saps que tot és moltíssimes. Gracies per tot, sou únics.

I un altre canvi. En l’any 2015 Bomba se retirà, i en el seu lloc entrà Maties. Els fills dels mítics presidents de la falla, ara eren els que ocupaven els càrrecs dels seus pares, i això sols és perquè els dos ens hem criat amb dos apassionats de les falles i dos persones treballadores orgulloses del projecte que han construït tots aquest anys, la Falla Plaça de l’Hort.

Ara compartia el càrrec amb Maties, quantes vegades havíem comentat Maties i jo que aquest dia arribaria, però no pensàvem que fora realitat, fins eixe dia!.

En el 2015 junt amb Macarena, Irene i Borja visquérem unes falles màgiques, un record únic que ningú hem podrà llevar mai, es per a mi, per a sempre.

Gracies.

No obstant, aquell any no hem vaig poder vestir de fallera perquè estava embarassada de 7 mesos i, com es normal, el vestit de fallera no hem cabia, era una llàstima ja que per primera vegada m’havia botat unes falles. A més, recorde com va ploure durant

136

molts dies, incloent l’ofrena on la gent es va poder vestir de particular.... i clar, hem vaig poder vestir!!!

Ser mare és, sense dubte, la cosa més bonica que m’ha passat mai, i com no la meua Greta és per a mi una llum que il·lumina dia a dia la meua vida. Et vull amb tot el cor, Greta.

Llavors, es podeu imaginar perquè vaig deixar la presidència... Ja no podia anar a tots els actes, ni a la meitat de les reunions, així que amb el dolor de tot el cor, vaig decidir abandonar el càrrec de presidenta, deixant-lo en les mans de Maties que amb el poc de temps que estava com a president ja havia demostrat de sobres que havia nascut per a ser el més alt càrrec de la nostra comissió.

Gracies per tot.

Els Presidents!

Però, eh!, no he desaparegut. Encara estic en la junta directiva i com no en mil feinetes de la falla.

Sempre estaré al costat d’aquest projecte que la tia Amparito “La Dora” va començar fa anys, a la que les falleres de la nostra comissió tenen que tindre com a referent per a donar un pas endavant i convertir-se, al igual que jo, en presidenta de la Falla Plaça de l’Hort.

137

ANUARI FALLER 2018 GENER

Falla Plaça de l´Hort 2019

Comencem l’any 2018 amb tota una tradició, el sopar de nit de cap d’any, en el qual ens reunim un gran grup de gent fallera i no fallera per a rebre el nou any. Una gran vetlada amb una molt bona harmonia per part de cadascuna de les persones i en la qual passem una excel·lent nit amb humor, simpatia i alegria ballant al so de la música per a rebre l’any nou.

El primer acte que van realitzar els nostres representants en enguany, va ser la festa dels Reis Mags, en la qual com tots els anys, els nostres xiquets van tenir un magnífic berenar i a continuació van rebre la visita de Melcior, Gaspar i Baltasar, oferint un regal per a cadascun dels xiquets de la nostra falla.

Després de les festes nadalenques hem començat a preparar el muntatge de l’escenari del carrer per al present exercici. Una decoració del carrer que la gent encarregada l’ha preparat amb molt de treball i disseny.

També hem participat en les Festes Patronals de Sant Sebastià, en la qual els nostres representants van assistir a la processó que es va efectuar el dia 20 amb una gran assistència de gent de tot el poble.

També es va efectuar, en el Centre Social, la presentació d´Esbossos per part de cada una de les set comissions falleres de la nostra població, vestint-se per a este acte amb els vestits d´indumentària valenciana.

140

FEBRER En aquest mes efectuem el primer sopar de l’any i que aprofitem per a informar a tots els fallers dels diferents actes que s’anaven a realitzar durant la setmana fallera.

Al final del sopar els nostres representants infantils, Cloe i Ferran van fer lliurament d’un detall a tota la comissió infantil.

També es va aprofitar per a presentar a tots els fallers el que anava a ser el nostre LLIBRET FALLER per al present exercici, ja que un any més ens presentàvem al concurs de llibrets convocat per la Generalitat Valenciana. Per primera vegada es pot veure a través d’Internet el nostre llibret per a qualsevol persona que puga interessar-li.

El divendres 16 de Febrer efectuem una festa per a tots els xiquets fallers i no fallers amb el títol “L’hora del conte” amb la participació de la «Titella». Una bona manera de fer que els nostres infantils s’endinsen en el món de la lectura.

Anuari Faller

El diumenge 11 de Febrer es van efectuar les primeres semifinals del campionat faller de pilota valenciana i en el qual es van classificar per a jugar les finals dos dels nostres equips, l’equip femení format per Bea, Marta i Rebeca , disputant-se una gran partida arribant a l’últim joc amb empat a 45. Així mateix també el nostre equip masculí de primera categoria format per Ivan, Aitor,Nic i Emilio guanyaren la seua partida classificant-se per a jugar la Gran Final.

També efectuem una visita al taller on s’està treballant el nostre monument Infantil per al present exercici, veient el gran treball que estava efectuant el nostre artista Micó, obtenint més tard el seu recompensa amb un PRIMER PREMI. El diumenge dia 25 es disputaren les finals de pilota valenciana en la C/ Colom i allí van participar 2 dels nos141

Falla Plaça de l´Hort 2019

tres equips. L’equip femení de primera categoria format per Bea, Marta i Rebeca i l’equip masculí de primera categoria format Ivan, Aitor,Nic i Emilio. No fou el nostre dia i a pesar que els nostres fallers van donar tot el possible no va ser prou i es proclamaren subcampions ENHORABONA PEL CAMPIONAT REALITZAT!.

A la vesprada férem carretera i manta per a veure l’exposició del ninot a València i posteriorment anar a l’acte de la cridà a València, que una vegada més va omplir de festa les torres de serrans amb la visita de les Falleres Majors de València i les seues corts d’honor.

MARÇ Comencem el mes de març preparant els ninots que es presentaran per a l’exposició que decidirà quin serà el ninot indultat. Últims retocs de pintura i acabats que sempre fan falta.

El dissabte dia 3 , després de l’esmorzar al qual va acudir molta gent, efectuem la tradicional penxà de banderes pels carrers i entorn de la nostra demarcació.

142

El diumenge dia 4 al matí es va efectuar la inauguració de l’exposició del ninot, el concurs de llibret faller i fotografia. A la vesprada es van entregar els premis als indicats concursos resultant la nostra falla guanyadora en:

A continuació es va efectuar l’acte de la cridà en la qual van participar les Falleres Majors de La Pobla, juntament amb la seua cort d’Honor donant la benvinguda a la festa fallera amb el tradicional crit a tota la població: JA ESTEM EN FALLES!!!

Anuari Faller

PREMI NINOT INDULTAT MAJOR PRIMER PREMI LLIBRET FALLER

Durant tota la setmana següent es va estar preparant els últims detalls i assajos per a l’actuació del concurs de Playbacks així com els últims treballs per al decorat del carrer.

El dissabte 10 es va efectuar l’esperat concurs de Playbacks i com sempre és l’acte que més gent participa esgotant-se l’aforament de les localitats, que enguany estaven prop de 1.400 persones. Gran espectacle per part de totes les comissions tant infantils com majors i en la qual enguany per primera vegada es van fer per 143

separat les actuacions, ja que a la vesprada van actuar els xiquets i a la nit els majors.

Com és costum per part de la nostra comissió donem l’enhorabona als nostres representants tant infantils com majors, ja que van tindre unes actuacions magnífiques, aconseguint els infantils el premi a l’enginy en el Playback. Per part de les nostres representants adultes van fer un magnífic treball de decoració, de posada en escena, de ball i de coreografia, així com el magnífic maquillatge per part de tots, aconseguint un 2n Premi.

Falla Plaça de l´Hort 2019

L’endemà celebrarem el tan esperat tren faller, començant amb la inauguració del quiosquet en la nostra demarcació per a poder servir cervesa i tapes durant la

144

setmana fallera. Seguidament tinguérem el dinar de tortetes que serveix per a la preparació del tren faller. Gran ambient en el dinar amb una participació massiva de tots els fallers que tenen ganes de falles.

Després del dinar gaudirem d’una divertida vesprada del tren faller i en el qual enguany iniciàvem la desfilada com a primers, i per això obrirem l’acte amb una batucada, que va ser un vertader espectacle.

Un any més amb un total de 7 premis consecutius des de l’any 2012, vam ser premiats i guardonats en el concurs convocat per la Generalitat Valenciana en l’ús del valencià en els llibrets de falla. Una vegada mes el lliurament dels premis se celebre a l’auditori Reina Sofia de la Ciutat de les Arts i Ciències de València. Ens emportem el palet que ens acreditava com el 48 millor llibret en valencià de la Comunitat Valenciana.

A partir d’eixe moment els actes succeïren sense parar, la setmana fallera és molt intensa en el nostre municipi i si ja havien viscut els playbacks i el tren faller ara quedava la traca final. El dia 15 la visita dels jurats va ser el matí, per a la vesprada acudir totes les comissions a les portes de l’ajuntament per a sentir l’emocionant lectura del veredicte amb els premis. La decoració del nostre carrer, ambient en el dia dels morts de Mèxic va ser mereixedora d’un gran segon premi. I pel que respecta als monuments guanyarem el primer premi en la falla infantil i el segon per al monument gran.

Anuari Faller

Tornarem a València una vegada més per a la tradicional visita a la seu de la Diputació de València. Tal com és costum poguérem visitar l’edifici seu de l’entitat provincial valenciana. Una vegada allí se’ns va lliurar un banderí que enguany portava com a títol «Som igualtat».

Estos foren tots els nostres premis: 2º Premi al monument gran. 1º Premi d’enginy i gràcia al monument gran. 1º Premi al monument infantil.

145

Ninot indultat gran. 2º Premi d’il-luminació. 2º Premi decoració de carrers. 2º Premi Play-Back majors. Premi d´enginy Play-Back infantil. 1º Premi normalització del valencià en el món faller. 1º Premi Ús del valencià en el monument infantil. 1º Premi som el teu comerç en la falla gran. 1º Premi concurs de Belén d’associacions. 1º Premi concurs decoració façanes-il-luminació i balcons d´associacions. 1º Premi millor llibret Junta Local Fallera.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Un dels fets que seran més recordats de les falles de 2018 serà la gran nit d’orquestra que organitzarem a la porta del nostre casal. El fet de tenir un casal faller amb la màxima catalogació, és un casal tipus «C», ens permet poder fer sempre les actuacions dels grups contractats i les disco mòbils a la part de dins, però enguany optarem per un espectacle de gran format i va ser una nit inoblidable. Tant ens va agradar eixa nit que per a les falles de 2019 no ens conformem amb una sola i anem a fer tres!

146

El divendres 16 al matí, ens reunim en el casal per a efectuar totes les comissions falleres juntes una cercavila pels carrers de la població i al mateix temps recollir

la subvenció que atorga l’Ajuntament per a cadascuna de les set comissions. I en finalitzar el protocol·lari acte de les subvencions es va donar pas a la tradicional dansà, a les portes del consistori, participant els màxims representants de les comissions i també el nostre grup de danses de la falla.

I de sopars es tracta en la setmana fallera el primer premi sempre és per a la nit de paelles. Un sopar sense el qual ja no entenem els de l’hort la setmana josefina i que ompli el nostre casal de gom a gom.

Anuari Faller

El diumenge dia 18 va ser especial, ja que teníem un acte dels més importants de la setmana fallera com era l’ofrena. Com en anys anteriors és nombrosa la quantitat de gent que participa en la nostra comissió, tant majors com infantils, sent la nostra falla una de les més aplaudides i admirades per la gran quantitat de gent que es congrega per a gaudir d’aquesta desfilada de falleres i dels rams de flors que porten cadascuna d’elles. En primer lloc oferim les flors al barri de sant Josep per a continuació traslladar-nos al parc per a oferir aquesta ofrena a la nostra patrona la Verge del Rosari.

147

A la nit, dia de l’empalmà, nit pesada, ja que són una gran quantitat de majors i xiquets fallers que volen estar tota la nit celebrant aquest dia sense ficar-se al llit i ballant amb la música. Com de costum tinguérem monitors perquè cuidaren tota la nit als infantils.

L’endemà, festivitat Sant Josep, a les 7 hores del matí recorrem els carrers de la nostra demarcació, per a fer la despertà amb molts dels nostres s xiquets, els quals van gaudir molt tirant una gran quantitat de petards infantils. Amb cara d’haver dormit poc tota la nit, férem un esforç especial, ja que ens quedava l’acte de la missa juntament amb totes les comissions falleres i a continuació de la mateixa es va disparar una mascletà al parc municipal.

A la vesprada i com és costum organitzem un berenar per a tots els xiquets i a continuació es van celebrar diversos jocs d’entreteniment amb la col·laboració de la Junta Jove. A la finalització dels mateixos procedirem, per part dels nostres representants infantils a la cremà del monument Infantil. Tant Cloe com Ferran accediren a la zona on es trobava el monument, per a botar-li foc, escortats per una passejà. Un any més grans van ser els plors i les emocions per part tant dels nostres representants com per tots els xiquets que allí cercaven a la que havia sigut el seu falleta.

Falla Plaça de l´Hort 2019

A continuació efectuem l’últim sopar de la setmana fallera per a procedir a muntar nostra especial i gran nit del fum, que s’ha convertit en un vertader espectacle de focs, ja que una part de tots els joves de la nostra comissió participen disparant una gran quantitat de carcasses, petards, traques, etc. Este acte és imprescindible i ens visiten molts veïns de la població per a gaudir d’un acte que quasi finalitza les falles.

148

Anuari Faller

A la finalització del mateix arribava el gran moment, el castell de focs d’artifici i la cremà del nostre monument faller. Grans emocions es van viure per part de tots els fallers recordant tot el treball efectuat durant un any, però al mateix temps amb tota la il·lusió per a començar a treballar en l’any vinent L’endemà acudim una gran quantitat de gent per a netejar tot el casal i deixar-lo en perfectes condicions i a la finalització del mateix efectuem un sopar amb una extraordinària paella.

El calendari faller va ser tan intens que el sopar de lliurament de premis es va celebrar una vegada acabaren les falles. Totes les comissions ens reunirem per tal de poder arreplegar els premis aconseguits als diferents campionats d’esports que organitza junta local fallera durant l’any. En birles guanyarem el segon i el primer premi

149

d’adults (José Garcia i Pablo Torres). Pel que respecta a la pilota arreplegarem el premi de subcampiones femení de primera (Marta - Bea i Rebeca) i de subcampions de la primera categoria masculina (Ivan-Aitor-Nic-Emilio). El campionat de Truc arreplegarem el tercer premi (Alberto i Javi).

Falla Plaça de l´Hort 2019

ABRIL – MAIG En el present mes tinguérem l’acte del besamans. Com és tradicional es va efectuar a l’Església de l’escolania de València i en la qual ens van explicar la història de la Verge dels Desemparats. Els nostres representants acudiren a aquest acte juntament amb totes les comissions falleres de la nostra població.

També celebrem un sopar important per a tots els fallers, ja que es van donar els comptes del present exercici tant de despeses com d’ingressos, les quals van ser aprovades per la seua totalitat pels membres de la nostra comissió.

Un acte nou en la qual participem va ser “La gal·la dels u”. Aquest acte es va celebrar per primera vegada en l’exercici 2017 i consisteix en un reconeixement per part de la Junta Central Fallera de València a totes les comissions de poblacions amb Juntes Locals que han aconseguit un Primer Premi tant en el monument Infantil com en el Gran i on també es premia a l’artista faller que ha realitzat el monument. Per part nostra vam ser 150

premiats tant la falla infantil pel seu primer premi com al nostre artista faller, el taller “Gotes de Foc” per la seua gran labor de treball i esforç realitzat.

En aquest mes com a primera i única vegada es va efectuar la “NIT FALLERA EN HOMENATGE A TOTS ELS BANCS D’ALIMENTS D’ESPANYA“. Aquest acte va vindre motivat perquè durant els dies del 24 al 26 de maig s’efectuà a València el congrés de bancs d’aliments d’Espanya. El banc d’aliments de València amb seu al nostre poble, la Pobla de Vallbona, per mitjà del seu President Jaime Serra Peiró va ser el responsable d’aquest esdeveniment per a mostrar als visitants de tota Espanya del Banc d’Aliments una nit tradicional valenciana.

Més tard, a càrrec de la penya amics del coet es va realitzar una demostració de “la nit de foc”, que va finalitzar amb la cremà d’una falla feta per voluntaris i pel nostre artista Julio Vicente Correa. Aquesta falla estava formada per ninots de totes les falles de la nostra localitat, que enguany deixarem de cremar-los en la nit de Sant Josep en homenatge a tots els representants del Banc d’Aliments d’Espanya, amb motiu del XXIII congrés Nacional que es va celebrar a València del 24 al 26 de Maig de 2018.

Anuari Faller

Posteriorment es va celebrar un sopar al parc municipal per a fallers i falleres així com per a tots els representants del Banc d’Aliments d’Espanya, actuant el grup de danses de la Falla Plaça de l´Hort amb una representació del nostre folklore valencià acompanyats pel tabalet i la dolçaina.

JUNY – JULIOL En aquests dos mesos moltes van ser les activitats que efectuem, ja que a mitjan mes de maig tinguérem el tradicional sopar de caragols, amb un casal ple de gom a gom, efectuant abans del sopar el comiat de les nostres 151

Falla Plaça de l´Hort 2019

Falleres Majors Beatriz i Cloe i del nostre President Infantil Ferran com a màxims representants de l’exercici 2017-18, efectuant un recorregut de cadascun dels actes i records celebrats durant el seu regnat, finalitzant aquest acte amb un cocktail organitzat per la Junta Jove.

Posteriorment tot el que volgué va poder dipositar els seus millors desitjos per a les pròximes falles en unes bústies que posteriorment cremem .

152

El mes de Juliol començà amb un acte organitzat per la Junta Local Fallera, en la qual s’efectuà l’elecció de les Falleres Majors de La Pobla. Nombrosa va ser la participació de les falles a un acte molt esperat pel nostre col·lectiu. Ell jurat va tindre una difícil elecció després de passar nombroses proves, amb diferents candidates amb un extens currículum faller. Tinguérem sort ja que la nostra representant Beatriz Gallart i Sanfelix fou nomenada com a Fallera Major de La Pobla sent acompanyada per Noa Roch i Gonzalez com a Fallera Major Infantil.

Anuari Faller També en aquest mes i com és tradicional vam tenir un acte per a tots els infantils de la nostra comissió, la festa de l’aigua. Una festa molt participativa per part dels nostres xicotets i xicotetes, ja que gaudeixen amb el muntatge d’inflables aquàtics amb els seus tobogans i piscines.

També en aquest mes i com és tradicional es va celebrar la tercera edició de trasto tunning. Una competició que s’efectua entre totes les comissions de la nostra població i que tracta de muntar i participar en una prova tant de velocitat com de posada en escena de vehicles que han sigut muntats exclusivament pels mateixos fallers i 153

Falla Plaça de l´Hort 2019

amb materials de reciclatge. Una prova que tots els anys s’efectua amb molt d’interés, i que té una gran expectació per part de la població per la seua gran afluència de públic. Després d’efectuar les proves pertinents, la nostra comissió va obtenir el primer premi de velocitat.

A la nit tinguérem el sopar de germanor entre totes les falles, sent la nostra comissió la més participativa amb més de 100 assistents. A continuació es van lliurar els corresponents premis i una disco mòbil va ser el punt final d’un dia molt faller.

AGOST – SETEMBRE Va començar el mes d’Agost amb el primer acte en el qual participaren els nostres nous representants, com és l’acte de la presentació de les festes patronals de la Verge del Rosari.

Després d’unes merescudes vacances, novament mamprenem amb les activitats, ja que es va iniciar el mes de setembre amb un sopar de presentació de cadascun dels equips que participaven en el campionat faller de pilota al carrer.

154

També a principis de Setembre, fórem partícips d’ un dels actes més simpàtics organitzats per penya taurina de La Pobla, el grand prix. Un concurs en la qual també participen altres comissions on es disputen una gran quantitat de proves en la plaça de bous, muntada per la penya, amb les corresponents vaquetes que solten en la plaça i en la qual els participants han d’enfrontar-se a cadascuna d’elles. Després de nombroses proves que van ser un bon passatemps per a tot el públic que va omplir la plaça la nostra comissió, falla plaça de l’hort, va obtenir el PRIMER PREMI. Així mateix en aquest mes es va efectuar el comiat de les Falleres Majors de La Pobla del passat exercici.

Alejandra I Estela, juntament amb les seues corresponents corts d’honor, ens digueren adéu després d’un intens any de ple d’actes per tot arreu.

Després d’aquest comiat celebrarem la proclamació de les noves falleres majors de La Pobla, Noa i Beatriz, juntament amb les seues corresponents corts i els delegats de la junta local fallera. Tal com els comentem anteriorment, enguany hem tingut la sort que la nostra representant Beatriz Gallart i Sanfelix va ser nomenada per a representar a la nostra població com a Fallera Major.

En aquest mes es van començar a gaudir els calendaris de pilota, birles, parxís i truc. Com sempre la nostra comissió és una de les més participants.

Anuari Faller

Un acte dels quals cada vegada són més importants és la demanà i la proclamació, actes molt especials que serveixen per a recollir, per primera vegada als nostres nous representants: Joan, Martina i Teresa, per a procedir posteriorment al nomenament dels càrrecs de president infantil i falleres majors. Després d’aquest acte, tinguérem un excel·lent sopar finalitzant amb una gran nit de música amb l’actuació dels “Dynamics”.

155

Falla Plaça de l´Hort 2019

OCTUBRE-NOVEMBRE Un dels primers actes que es van efectuar a l’octubre va ser la participació dels nostres representants en la processó de les festes verge del Rosari. També una data important va ser el 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, on es va efectuar per part de l’Excelentissim Ajuntament una processó cívica de la qual participen la majoria de les associacions de la població i entre elles les comissions falleres amb els seus màxims representants. Una gran desfilada històrica, presidida per la reial senyera, que és tot un referent dels actes festiu de La Pobla i del qual són moltes les persones que el gaudeixen al carrer, bé siguen poblans o forasters.

En aquestes dates efectuem una visita molt especial al nostre artista faller, per a comprovar en primera línia com el nostre monument, a poc a poc, va prenent forma del que serà una gran falla amb tots els ninots que la componen.

Durant aquest mes i tenint en compte que enguany l’exaltació dels nostres representants es trobava prop, comencem amb molt de treball l’elaboració i construcció de l’escenari. Com tots saben és un gran treball i dedicació, de temps i esforç, per part d’un gran equip de fallers dirigits per Julio Vicente Correa, ja que comencem de res i es va creant una grandiosa meravella dedicada a grans monuments de la nostra comunitat.

Enguany s’ha representat la façana de «La Casa Jueva» situada en la C/ Castelló, 20 de València.

156

Finalitzem el mes d’Octubre amb la tradicional festa de “Haloween”, organitzada pels joves de la nostra falla amb un sopar i posterior festa omplint el nostre casal de terrorífica festa.

Anuari Faller

Una data fonamental en aquest mes va ser l’exaltació de les falleres Majors de La Pobla, en la qual es va efectuar una cercavila on participaren totes les comissions, amb els seus respectius estendards, per a recollir a les falleres majors i tots junts acudir a la Casa de la Cultura per a celebrar l’exaltació de Junta Local Fallera per al present exercici. Eixa vesprada marca el començament de les proclamacions del nostre municipi i en la qual estiguérem representats per la fallera major de La Pobla i fallera de la nostra comissió, Beatriz Gallart, per Celia Castillo Ramirez, com a component de la Cort d’Honor, i Cloe Chilet Aleixandre pertanyent a la cort d’honor Infantil, així com els nostres delegats de la Junta Local, que per al present exercici seran Marta Valls i Segarra i Alester Marti i Ramos. Després de l’exaltació, tots els representants de les comissions, la junta local i corts d’honor celebrarem un sopar.

157

Falla Plaça de l´Hort 2019

Els dies 23 i 24 de novembre són dates molt importants en el nostre calendari faller per tractar-se de les dates en les quals els nostres representants mostraven a tots els fallers, així com a tota la població, les indumentàries falleres que lluirien en el dia de la seua exaltació i que s’efectuaria l’endemà. Com és tradicional en la nostra falla , gran va ser la quantitat de gent que ens va visitar per a compartir la festa amb els nostres representants.

158

L’endemà a primeres hores van començar els últims preparatius per a muntar i decorar el magnífic escenari que s’havia efectuat durant una gran quantitat de temps en el nostre casal, amb l’ajuda desinteressada dels fallers.

A la vesprada efectuem la primera cercavila del present exercici, per a recollir als nostres representants majors, Joan, Martina i Teresa. Gran va ser la participació de tots els fallers i falleres vestits amb la indumentària valenciana per a traslladar-nos a la casa de la cultura per a celebrar l’acte. Una exaltació que va omplir per complet la casa de la cultura per la gran afluència de gent. A poc a poc anaven pujant tant els infantils com els majors, sent rebuts pels seus respectius representants. L’obertura de les cortines va deixar al descobert la meravella d’escenari que havia quedat i més amb la gran quantitat de fallers i falleres que formaven l’estampa fallera.

A la finalització de l’acte, tots els fallers ens traslladem al casal per a efectuar el tradicional sopar de tortetes, finalitzant amb una magnífica nit de festa i alegria.

Anuari Faller

Després dels pertinents nomenaments, els nostres representants van efectuar el primer acte rebent als nounats durant el present exercici.

També els nostres representants, juntament amb les falleres majors de La Pobla, Noa i Beatriz, imposaren la màxima recompensa concedida per la junta central fallera de València, el bunyol d’or amb fulles llorer, a una gran quantitat de fallers i falleres que els corresponia en el present exercici.

DESEMBRE Poc temps de descans ha passat des de l’exaltació, ja que l’endemà s’ha començat la construcció i el muntatge del Betlem que tots els anys muntem per a aquestes festes nadalenques, així com la decoració i la il·luminació de la façana i balcó que amb tant treball elaborem i que és l’admiració de tota La Pobla.

Poc temps de descans ha passat des de l’exaltació, ja que l’endemà hem començat la construcció i el muntatge del betlem que tots els 159

anys muntem per a aquestes festes nadalenques, així com la decoració i la il·luminació de la façana i el balcó que amb tant de treball elaborem i que és l’admiració de tota La Pobla. Acabat el muntatge, que no ha sigut poc, hem rebut una important quantitat de visites dels col·legis del municipi, com van ser el Sant Rafael, Lluís Vives i Sant Josep. Els xiquets i xiquetes van poder contemplar el gran treball efectuat en la construcció del betlem.

Falla Plaça de l´Hort 2019

En aquest mes de desembre s’han efectuat les finals dels campionats de parxís i truc. Després d’una llarga competició, que va començar el mes de setembre, arribarem a la final de cadascun d’ells i en els quals la nostra comissió tenia una parella representant en la competició de truc. CAMPIONS, els nostres fallers Vicent Esteban i Sergio Garcia es van proclamar campions en el TRUC. ENHORABONA. Com és costum s’efectua el sopar de Nadal de Junta Local Fallera en la qual participen cadascuna de les set comissions amb els seus màxims representants, així com els delegats de la junta i les corresponents corts d’honor.

Per segon any l’Excel. Aj. convoca el concurs d’il·luminació i decoració de façanes i balcons , així com el tradicional concurs de betlems.

La nostra comissió participa en cadascun dels concursos i hem sigut guanyadors tant en el concurs de Betlem com en la Il·luminació i decoració de façanes.

L’últim acte que realitzem va ser el sopar de cap d’any i com és costum la nostra comissió posa el màxim interés per a efectuar un magnífic sopar. Cada any una important quantitat de gent fallera i no fallera és la que participa per a rebre el nou any amb alegria, simpatia i germanor. Després del sopar continuem amb ball per a celebrar i donar la benvinguda a l’any 2019.

Aquest ha sigut un xicotet resum del nostre any faller 2018 160

FESTIVITAT 9 D’OCTUBRE P

Falla Plaça de l´Hort 2019

er tercer any consecutiu el dia gran dels valencians, el 9 d’octubre va celebrar-se a La Pobla durant diversos dies. Després de l’experiència d’anys anteriors en la que centenars de persones gaudiren de la fira, el mercat i el camp de justes medievals, enguany es va tornar a preparar una nova recreació històrica que transportava els nostres carrers, i als seus visitants, a les típiques celebracions medievals.

170

Tres dies en els quals penons i estendards vestiren de colors les vies més cèntriques de la població i on les mercaderies, els aromes dels menjars, les herbes i el vestuari dels actors crearan un ambient festiu medieval que convidava a passar uns dies al carrer festejant la data del 9 d’octubre. Els malabaristes, bufons, arquers, escuders i tota la comitiva representant del rei, van desfilar per donar per inaugurat

el mercat medieval, i també per a donar a conéixer a la gent totes les activitats que s’anaven a disposar durant els festejos del 9 d’octubre. Tres dies intensos de festa al carrer que enguany van tenir com incomoda protagonista la pluja. Dilluns i dimarts la pluja va alterar el programa d’actes, i algunes de les representacions més esperades es van suspendre per l’aigua i entre altres esdeveniments es va cancel·lar el gran torneig medieval.

El mercat d’oficis va ser un important punt de trobada, lloc on els artesans i mercaders arribats des dels més remots punts del regne oferien a veïns i visitants els més diversos productes. I on també es citava la gent era al voltant de les cantines, lloc per a parar a menjar i beure i recuperar forces al voltant de la taula.

Tampoc faltaren l’humor i la màgia, espectacles que sorprenien i deixaven bocabadats a tots, especialment als més menuts.

La Diputació de València ha estat una de les entitats patrocinadores d’aquesta commemoració del 9 d’octubre. Dilluns 8 d’octubre la Diputada de Turisme, Pilar Moncho, va estar a La Pobla per tal de visitar el poblat medieval. Juntament amb l’alcalde i els regidors va fer una visita guiada per les diferents zones, una visita en la qual el gerent de l’empresa «CULTHISME» va ser el guia perfecte per tal d’anar explicant punt per punt tots els detalls d’aquest mercat i fira medieval. Una fira que no soles atrau públic local, sinó que porta fins al nostre municipi a molta gent de fora a visitar-nos.

Festivitat 9 d’octubre

Un poblat medieval amb infinitat de visites que fer i un no menys extens catàleg d’animals, des dels cavalls que estaven als estables i de tant en tant eixien a passejar fins a la granja reial, amb ànecs i gallines, un burro i la imponent presència d’un dromedari.

171

Com hem dit abans foren molts els animals que es pogueren veure i tocar de prop, però alguns dels que més cridaren l’atenció foren els mussols, les àguiles i les òbiles del mestre falconer reial. La seua tenda estava al costat de la zona de jocs infantils i van ser moltes les persones que van gaudir en directe d’aquestos animals de mirada hipnòtica.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Espectacles d’esgrima, falconers reials i el nomenament als xiquets i xiquetes com a cavallers d’honor de la cort foren alguns dels espectacles dels quals es pogueren gaudir durant els tres dies que el recinte medieval va estar obert al públic.

172

I un dels punts àlgids arribava el 9 d’octubre de matí amb gran desfilada d’entrada de Jaume I i Na Violant d’Hongria amb tot el seu seguici de cavallers, soldats, arquers, joglars i músics que arribaran al camp de justes per a fer publica lectura de la carta pobla a un acte institucional amb les autoritats i on es convida a les associacions del municipi i a tot el veïnat a participar. Autoritats, col·lectius fallers i gran part del teixit associatiu del poble, marxaren amb tota la representació medieval i la música acompanyant, fent d’aquesta processó civica un acte multitudinari.

La corporació musical iniciava la marxa i era la reial senyera la que obria la processó al capdavant, juntament amb els seus portadors i els regidors de l’Ajuntament. La música del tabal i la dolçaina els seguia de ben a prop. I també les regines majors i la clavariessa així com les festeres de la Verge del Rosari. A ritme de la música tradicional valenciana, anaven desfilant; Noa Roch i Beatriz Gallart, com a falleres majors de La Pobla, les seues corts d’honor, els delegats de junta local fallera i els representants de totes les comissions falleres formaren l’ampla representació del col·lectiu faller que va assistir a l’acte. Tampoc faltaren, i per a tancar, representants de

les diverses associacions de la Pobla que tancaven la desfilada civil.

Al darrere, una comitiva de la cort del rei en Jaume I i la reina na Violant d’Hongria també desfilaren pels carrers de La Pobla. Els acompanyaven diferents grups de música, com la batucada i la banda de tambors i bombos de la confraria de Santa Maria Magdalena de Castelló. Cavallers, bufons, gegants i animals exòtics feien costat al rei al seu pas pels carrers de La Pobla.

Festivitat 9 d’octubre 173

Un acte molt especial que enorgullia tant als que hi participaven en la desfilada, com els que ocupaven el carrer per a no perdre-se-la, un públic que va omplir les principals vies del municipi al dia de la festa del poble valencià. I els que també ho van sentir molt a prop, van ser els quatre escollits per a dur la Senyera. Els elegits van ser Francesc Coll, que va dur la senyera en el tram entre Mercadona i el carrer l’Argila, Tica Domenech que li va fer el relleu en l’Argila fins a l’església i per últim Pasqual Balaguer, que va ser l’encarregat de completar el trajecte fins a l’ajuntament.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Amb tots a la simulada plaça d’armes l’acte principal del 9 d’octubre finalitzava amb la lectura de la carta pobla de La Pobla de Vallbona de la veu del rei Jaume I i un manifest institucional que va llegir l’alcalde, Josep Vicent Garcia.

174

Com ja hem vist les dates a prop del 9 d’octubre, i el mateix de la celebració del dia que commemora l’entrada triomfal del rei En Jaume I, en La Pobla són dies on la festa, la cultura i la història van de la mà a una celebració de la qual participen famílies senceres.

Per a conéixer millor qui està darrere de tot el muntatge i la coordinació d’aquesta recreació històrica ens n’anem fins al polígon Mas de Tous, exactament fins al carrer París número 12. Allí està la seu de l’empresa “CULTHISME”, empresa al 100% poblana i en la qual al capdavant d’ella estan Vicente Herrera i Eva Herrera. Ens rebem amb una extraordinària amabilitat i ens concedeixen uns minuts del seu temps de treball mostrant-nos les instal·lacions, que són noves, i mantenint una xerrada sobre com és el treball que desenvolupen per tot arreu.

-Comenteu-nos, com va nàixer “CULTHISME” i quin va ser el seu origen.

-Açò és un projecte que és tota una continuació a una llarga història familiar dedicada a l’espectacle.

Per part dels vostres pares, especialment la vostra mare, heu tingut bons mestres Eva: Ha influenciat molt. Els nostres pares ens han donat les dos vessants de l’espectacle. Per part de ma mare la més artística, ja que ella la que eixia a la pista a actuar i per la part burocràtica l’ha representat el nostre pare. Ells dos aconseguiren una

Festivitat 9 d’octubre

Vicente: L’empresa ja fa 45 anys que treballa al món de l’espectacle i la recreació històrica. Va ser fundada pels nostres pares i per aquell moment estava tot orientat cap al món del circ. La nostra mare és Eva Miller i ha estat treballant al circ tota la vida, ha fet pel·lícules, ha gravat discs, va ser “Mis Costa Azul” a França, va treballar al “Moulin Rouge” de París.

Quan ella va arribar a Espanya va conéixer a mon pare i continuà vinculada a l’espectacle, fins al punt de poder gravar pel·lícules amb Manolo Escobar.

D’aquella relació nasquérem jo i la meua germana. Nosaltres dos hem estudiat, per la meua part art dramàtic, així tindria la possibilitat de professionalitzar els continguts dels nostres treballs. Per part de la meua germana la titulació de turisme, amb ella podríem saber la repercussió turística dels nostres espectacles per a la població on anem cada vegada. Una vegada que finalitzarem els estudis agafarem responsabilitat a l’empresa dels nostres pares, en aquell moment “Espectaculos HYM Producciones”, i ampliem el negoci més enllà del circ. A partir d’aquell moment comencem a treballar amb orquestres, discomobils i grups d’animació. També

destacar que per culpa de la meua germana, que és una apassionada del món del cavall, ens van entrar les ganes de fer espectacles amb cavalls. El primer espectacle eqüestre que férem va ser un torneig medieval i amb en el vestuari que teníem i mirant que a la gent li va agradar, pensarem a fer més. Així podríem oferir una vertadera recreació històrica de diversos dies. Començarem a ampliar el negoci, comprarem carpes, campaments, decoració, vestimenta i altres coses que per no existir les has de construir, ja que no és possible comprar una exposició de tortures, per exemple. Amb tot això crearem una empresa que estigues dedicada a la recreació històrica medieval. Eixa empresa és “CULTHISME” que significa cultura històrica medieval.

175

Falla Plaça de l´Hort 2019 176

fusió perfecta que ens van saber transmetre. El meu germà és el que ha heretat la part de mare, la més artística, com demostra en la recreació del 9 d’octubre, i jo sóc més d’oficina.

-Aquests tipus d’esdeveniments la gent els associa amb mercats medievals. Vosaltres aposteu i defeneu que feu recreació històrica. Com podeu explicar a la gent la diferencia del vostre producte.

-En ser l’empresa que organitza la recreació històrica del 9 d’octubre i ser de La Pobla, quin és el percentatge de responsabilitat i quin el d’orgull per tal que tot isca de la millor manera possible?

Vicente: Quan començarem a aquest món teníem molt clar que volíem dedicar-se a açò. Veiem que hi havia tendència d’anunciar mercats medievals a moltes poblacions. Quan arribaves allí veiem 20 tendes, sense cap ambientació i revenent productes de poca qualitat. Tot açò ha fet molt de mal i la gent s’ha cansat. Nosaltres volíem fer recreació històrica, dins de la qual hi hagués un mercat medieval, ja que aquest ha de ser un complement a la mateixa recreació. Tenim clar que un esdeveniment ha d’anar vinculat cap a un personatge o un fet històric.

A la Pobla ho vinculem tot a la “Carta Pobla” i la figura del rei En Jaume I i la reina Na Violant, que

Vicente: Estem molt orgullosos. Treballem per tot arreu d’Espanya i Europa. Fem recreació per molts llocs i fins fa tres anys mai havíem treballat a casa nostra, al nostre poble i amb la nostra història, de la que ens sentim orgullosos. No estem fent un mercat medieval, recreem amb documents i personatges fets molt importants. És molt d’orgull i la responsabilitat encara és més gran que en altres llocs, per què estàs amb la teua gent

ció històrica de llocs com Almansa o Waterloo. A aquests esdeveniments has d’anar perfecte amb una infraestructura i un rigor que de no tenir-los no seria possible participar.

-Agafant La Pobla com a exemple. Quant de treball previ hi ha i quanta gent s’involucra al projecte?

Eva: El treball previ comença quan un Ajuntament ens contacta. Fem un projecte exclusiu amb col·laboració d’historiadors i el mateix Ajuntament. Una

Eva: Els nostres vestuaris estan fets de manera exclusiva per cada personatge.

Vicente: Cada cavaller porta la seua heràldica i tot el que apareix és fruit d’una investigació de diferents historiadors. Hem treballat amb Julio Samuel Badenes Almenara, que va ser cronista oficial de la localitat del Puig, Toni Gascó, que és cronista oficial de Castelló de La Plana. Quan arribem a un poble no pengem 4 banderes, 20 tendes i ja està. Aquesta àrea la tenim professionalitzada i per això comptem amb l’ajuda d’associacions de recreació històrica.

Gràcies a tot açò hem pogut entrar en la recrea-

Festivitat 9 d’octubre

encara que no va ser ells els que concediren la carta de població de forma directa, sí que ho van fer els seus descendents. Així, per mitjà d’un personatge o un fet desenvolupes un treball personalitzat per a cada lloc que només val per a un poble i que no pot fer-se en altre lloc. Nosaltres estudiem les dates, els personatges, el context històric i amb això recreem amb actors i actrius professionals i espectacles amb un guió treballat. Tots els personatges que apareixen a La Pobla no són casuals, són cavallers que vingueren amb Jaume I a la reconquesta. Tot açò és el que ens diferencia del mercat medieval normal.

177

Falla Plaça de l´Hort 2019

vegada fet el projecte sempre poden sorgir canvis, però estem parlant d’un mes i mig cap a dos mesos de treball. Amb el projecte ja concretat entren en joc els policies, el personal municipal i tota la infraestructura com són les tanques de seguretat o la connexió a la xarxa elèctrica, etc. També destaquem que treballem amb proveïdors del poble.

178

Vicente: A la fase de producció prèvia treballa molta gent. Una vegada tenim el projecte, passem a la part artística per tal de confeccionar els espectacles, el programa d’acte. En La Pobla oferim més d’un centenar d’actes gratuïts, això vol dir un acte cada 15 minuts, per tant hem de coordinar als músics, als joglars, als trobadors, als que cuiden als animals, als monitors infantils, llumeners. No només s’ha de programar i ja està, per què fem esdeveniments en els quals participen milers de persones i hem d’entretenir-los i també saber reaccionar davant qualsevol cosa. Si parlem dels artesans, a nosaltres no ens hi val qualsevol artesà, fem una selecció molt minuciosa dels que participen i això també és un fet que ens caracteritza de la resta. Per a poder participar en les nostres recreacions demanem un mínim d’un 80% de productes fets per ells mateixos, si no podem acreditar això, no poden participar.

Eva: A nosaltres podem arribar-nos més de 500 sol· licituds per a cada fira. Fem un filtre molt cuidat.

El departament d’artesans que treballa a les oficines cada dia arriben multitud de correus electrònics i hem de triar. També hi ha dificultats en l’àmbit logístic, ja que cada pobla és diferent i per a cada poble presentem una decoració diferent. A través de la decoració reflectim la temàtica, la jerarquia de la població. No és igual un nucli poblacional de la noblesa que un nucli d’artesans. Tot açò és molt important, ja que busquem aconseguir el millor ambient medieval i que a simple vista la gent puga diferenciar al mercader del noble.

-Amb soles tres anys de celebració del 9 d’octubre a La Pobla el balanç és més que positiu. El veïnat ha fet la festa seua, cada any ens visita més gent de fora i també cada vegada venen més grups de recreació històrica a compartir aquest dia amb nosaltres. Per a “CULTHISME” açò serà la millor recompensa.

Vicente: La millor recompensa que podem obtenir és el públic, però el que més goig ens fa és veure als xiquets. Per a tots ells veure un cavaller, al rei, el

torneig medieval és una manera perquè aprenguen i s’ho passen bé. Per mitjà de l’entreteniment arriben a conéixer a personatges com el Rei Jaume i la reina Na Violant. També poden estar en contacte amb animals que no són comuns per a ells i per a nosaltres és un fet destacat, ja que açò està perdent-se per la tendència del moviment animalista, però veure als menuts pujant a un dromedari per primera vegada és una gran recompensa.

Eva: En el 9 d’Octubre hi ha molts actes per tot arreu i és molt bonic veure com associacions de recreació històrica que podrien participar on volgueren, per la seua qualitat, decideixen vindre amb nosaltres fins a La Pobla. Per a tots els que venen és una gran experiència participar de la cavalcada cívica del 9 d’octubre al matí, ja que és un acte multitudinari on participen moltes associacions del poble

Vicente: Als últims anys hem fet esdeveniments emblemàtics, com la gran desfilada històrica del 9 d’octubre a València de fa uns anys. Allí participaren més de 120 cavalls i 700 actors. En l’àmbit de la recreació històrica participem amb cavalleries a la recreació de la batalla d’Almansa. També participem a “Escala Castelló”, un acte amb temàtica marinera amb vaixells del segle XV I XVI. Podríem parlar també de les jornades “calatraves” d’Alcaudete, que és una de les recreacions més importants d’Espanya i en la que des de fa 14 anys estem organitzant-les. Altres recreacions que fem serien les de Vilasardà, del Puig de Santa Maria i Almedina Mora, a Ciutat Reial. Aquest últim és un cas especial, ja que per mitjà d’una temàtica àrab s’organitza un acte nocturn amb l’única il·luminació de 35000 ciris. Altres actes a destacar seria el que fem a Mascarell, que és l’única població valenciana 100% emmurallada. També hem pogut treballar a Moraira. En resum han sigut i són moltes les localitats en les quals hem pogut treballar i en tots elles la magnitud ha sigut i és molt gran.

Festivitat 9 d’octubre

Vicente: En aquest cas és molt important el treball del promotor, l’ajuntament de La Pobla. Per a ells la intenció era crear un esdeveniment que amb el temps pogués consolidar-se i que acabes siguen un referent autonòmic. Aquesta festivitat la celebren molts pobles, alguns des de fa anys i quasi cap pot dir que ha aconseguit la repercussió de La Pobla.

Tot açò ho hem aconseguit gràcies a un treball conjunt entre l’Ajuntament i la nostra empresa. No és suficient amb oferir un producte de qualitat, sinó que també s’ha de promocionar. Fins al moment s’ha pogut aconseguir que no soles participe gent de La Pobla, també sabem que vénen des d’altres poblacions veïnes i també d’altres llocs de la Comunitat Valenciana.

Per anar finalitzant i per a deixar a la gent amb una imatge global del que és “CULTHISME”, en quants pobles més organitzeu actes d’aquest tipus?

Eva: Una cosa molt important és que en ser una empresa de La Pobla moltes despeses d’allotjament i transport que desapareixen i al remat tot això va en benefici de l’espectacle.

179

COMIAT FALLERES MAJORS 2018 É

Falla Plaça de l´Hort 2019

s un plaer poder dirigir-se a tots els fallers de la nostra comissió per última vegada per a contar-los el que ha sigut un dels anys més importants de les nostres vides. On tres famílies ben falleres creuaren els seus camins per a no separar-los més, perquè estic segura que totes les emocions viscudes enguany han aconseguit crear un vincle molt especial, i és que el que no aconsegueixen les falles...Però bé, comencem pel principi, és molt difícil contar amb paraules tot allò que hem sentit aquests 365 dies, per això tinc l’ajuda dels meus xiquets Cloe i Ferran, que han fet que aquest viatge siga inoblidable.

182

Feia temps que sabíem que el 2018 seria el nostre any, per això l’esperàvem amb moltes ganes i il·lusió, quan varen cremar la falla el 19 de març de 2017, ja somiàvem en tot allò que anàvem a viure, estàvem ansiosos per començar!

De seguida va aplegar l’estiu i amb ell el tradicional sopar de caragols, on vàrem ser cridats per Ibai, Alexandra i Nadia per a donar-nos a conèixer a tota la comissió, aquella nit vàrem dir les nostres primeres paraules, mig nerviosos mig improvisades però teníem clar que només acabar havíem de cridar ben fort QUE VISCA LA FALLA PLAÇA DE L’HORT!!!

A partir d’ací vàrem tindre alguns actes com l’oberta de sobres on va eixir elegida la nostra benvolguda Alexandra com a fallera major infantil! També tinguérem el Torneig de Padel/Madel, el sopar de germanor i el concurs del Trasto Tunning, allí on fera falta estàvem nosaltres amb la nostra samarreta de la falla.

El mes de setembre també va ser mogudet, acudirem a l’acomiadament de les FFMM de la Pobla i al mateix temps teníem el sopar de mig any al casal

per a acomiadar als nostres representats de l’exercici anterior. També vàrem anar a la proclamació de JLF i com no a l’exaltació de les Festeres de la Verge del Rosari, era la primera volta que ens vestíem de valencians, va ser molt especial perquè coneixíem a totes les festeres ja que formen part de la nostra família fallera. Com no, també tinguérem la nostra primera sessió de fotos a càrrec de Kris per a preparar les invitacions per a la nostra proclamació, per al calendari i mil coses més.

Ja dissabte de vesprada, esperàvem cadascun a sa casa l arribada de la comissió junt amb el nostre grup de dansa. Quina emoció vore entrar tant gent a casa i com no sentir a Maties dient les paraules màgiques i la pregunta que tots tres volíem contestar amb tantes ganes!!!

Una volta al casal nomes faltava que el nostre president ens proclamara com a màxims representants i ens imposara la caramba, ací Cloe va tindre la sorpresa de que va ser el seu avi Miguel El Rajoler el que li dona tal honor, no se a qui dels dos els va fer més il·lusió! Per a tancar l’acte i, acompanyats pels nostres artistes, vàrem mostrar els esbossos dels que serien els nostres monuments.

Comiat Falleres Majors 2018

Encara que nosaltres el que volíem era que aplegarà octubre perquè era quan seriem proclamats com a màxim representats de la comissió, però abans d’això aplegaren les festes en honor a la Verge del Rosari on vàrem acudir a tots els actes que havíem programats com el prego de festes, el trasllat de la verge on vàrem ballar junt amb el nostre grup de dansa i per últim la processó del dia 7. A més el dia 9 vàrem participar en la desfilada organitzada per l’Ajuntament, on dia molt calorós però molt especial per que era el dia de tots els valencians.

I per fi aplegà el 21 d octubre, el dia de la nostra proclamació, dies de faena, neteja de casal, assajos per a que tot eixira perfecte i a la fi així va ser. Ferran te n recordes quan em preguntaves si em sabia el vers que hauria de dir i jo et deia que encara no el sabia del tot. En canvi Cloe el va dir tan bé a l assaig que em va traure les llàgrimes!

183

Falla Plaça de l´Hort 2019

Abans dels nadals també vàrem tindre molta feina perquè la nostra exaltació era la primera després de junta local, i havíem de tindre preparats els vestits, blusons, invitacions, etc. Però abans d’això no podíem faltar a un acte tan important com l’exaltació de les FFMM de la Pobla. Després de l’acte anàrem al sopar de gala al Restaurant la Rascanya, que be ho passarem aquella nit!!!

184

I quasi sense donar-nos compte, els dies anaven passant fins que aplegà el 15 de desembre, tocava ensenyar els nostres vestits a tots els fallers i amics que acudiren el casal, passarem bona part del matí endreçant-ho tot, com queda millor açò? Ací necessitem alguna cosa per a pujar açò, i de repent no paraven d’aplegar rams de flors d’amics i familiars desitjant-nos els millor. Una vegada tot preparat, vàrem rebre a tot aquell que es va arrimar al casal, mare meua allò pareixia no acabar mai, però per fi quan ja no quedava ningú ràpidament vàrem replegar tot per a poder anar a descansar ja que al dia següent per fi era la nostra exaltació!!!

Era un dia molt especial i la veritat que un dels moments més bonics per a mi va ser quan va passar tota la comissió per davant de casa per a replegar-me.

Crec que no es pot explicar amb paraules tot el vius eixe dia, és una experiència que has de viure en la teua pròpia pell, pujar la passarel·la quan et fan cridar com a fallera major, l’oberta de cortines, la imposició de la banda i com no els mantenidors no podria oblidar-me d’ells. Van anar apareixent d’ambdues parts de l’escenari totes les meues amigues vestides de falleres, i com no, no podien faltar el meu cosí Rubén i la meua amiga Maria vestits també. I com en la nostra falla som artistes des de ben menuts els mantenidors de Cloe i Ferran varen ser els seus amics que ho van fer d’allò més be.

Per a tancar el 2017 varem tindre el sopar de nadal organitzat per JLF al nostre casal, on vàrem compartir una nit amb la resta de representants de les altres comissions.

I que millor manera de començar l’any que amb la festa del Reis Mags que fa la falla a tots els xiquets de la comissió. Ferran, Cloe i jo vàrem ajudar a Ses Majestats a entregar tots els regalets que havíem portats

als més menuts. A més Cloe i jo al dia següent vàrem participar en la Cavalcada dels Reis Mags de la Pobla.

Per si això no era suficient, abans d’acabar el mes de febrer vàrem tindre un cap de setmana molt complet: es disputaven les finals del campionat de pilota i era la Crida de València, creieu que faltarem a alguna cosa? Mireu, mireu...

Comiat Falleres Majors 2018

Durant els mesos de gener i febrer no podíem faltar a les exaltacions de la resta de les comissions de la Pobla, a més també participarem a la processó de Sant Sebastià i com no, acudirem a la presentació dels esbossos acte organitzat per JLF on vàrem explicar al públic els monuments que plantaríem a la nostra plaça.

Per fi aplegà el mes més esperat per tots els fallers i com no per a nosaltres: MARÇ!!!Que penseu que va ser el primer que férem? Doncs vàrem visitar als nostres artistes Gotes de Foc per tal de descobrir com era la nostra falleta infantil i quan arribarem, quina sorpresa, que bonica i quants colors tenia! Abans d’arribar la setmana fallera també vàrem acudir a la inauguració de l’exposició del ninot i a la Crida que protagonitzarem les nostres falleres majors junt a les seues corts d’honors, per fi les falles havien aplegat a la Pobla!!!

185

Com no, també vàrem participar amb concurs de playbacks, que nervis que passarem eixe dia!! Però havia que gitar-se prompte, perquè recordeu que al dia següent teníem dinar de tortetes al casal abans del tren faller? El que pot ser no sabeu es que al dia següent del tren faller ens esperava la visita a Diputació amb la resta de comissions, estàvem un poc cansats però nomes arribar ens vàrem a posar a ballar amb l’orquestra que estava tocant allí.

Falla Plaça de l´Hort 2019

De tant de ballar, se’ns va oblidar que havíem d’entrar al palau de Diputació i fins que no va aparèixer Juan el pare d’Alexandra no ens vàrem adonar de que havíem entrat totes les falles menys la nostra.

Però no patiu nosaltres també vàrem entrar acompanyats de Kris que ens va poder fer unes fotos molt xules, vàrem tindre la nostra pròpia visita guiada!

Aprofitant que estàvem a València vàrem anar a vore la mascletà i vam tindre la sort de poder pujar a la terrassa de l’Ajuntament de València.

186

Si penseu que al dia següent podíem descansar esteu equivocats, tocava tornar a València per a replegar el premi atorgat per la Generalitat Valenciana al nostre llibret, quin privilegi poder anar al Reina Sofia i veure a la fallera major de València i poder fotografiar-se amb ella a que si Cloe? Quin ritme més

frenètic, allò era un no parar fins que vàrem pujar al cotxe per a tornar a casa on Cloe va pegar una becadeta per a agafar forces, ja que al dia següent tocava anar a per la falla.

Sense quasi temps per a pensar-ho ja estàvem a 14 de març, el que nomes vol dir una cosa que el casal estava ple de gent perquè tocava anar a pel nostre monument per a plantar-lo a la plaça, com soc un poc insistent allí estava jo en tots els homes per si podia tirar una maneta i clar no vaig poder evitar pujar a la grua per a assegurar que tot estiguera com tocava...

Al dia següent vàrem organitzar un esmorzar per a tot aquell que ens acompanyara en el passacarrer que férem pel nostre poble on vàrem aprofitar per a visitar a la nostra amiga Mª Dolores, i que finalitzà tornant al casal per que pogueren col·locar els nostres corbatins al estàndard, un moment únic perquè es un dels records que deixem del nostre any com a màxims representants.

Comiat Falleres Majors 2018

Però ací no acaba el dia tocava anar a casa per a dinar i enseguida preparar-se per a que tornar a desfilar per anar al parc i veure el veredicte dels jurats. Per als tres era una experiència nova perquè enguany anàvem a poder viure-ho de primera ma, al saló de plens de l’Ajuntament junt al nostre president Maties. Recorde que Cloe que cada volta que anaven a dir un premi m’agafava de la mà i es que son moments de molts nervis, encara que ens quedava el millor, eixir al balcó per a poder celebrar-ho amb la resta de la comissió. Ferran i Cloe només feien que contar els estendars i vore com se’ls repartien per a eixir al balcó, quanta eufòria i alegria!!

En acabar l’acte vàrem tornar al casal per a seguir ballant i cantant i col·locar els premis al lloc on mereixien. Estàvem tant emocionats d’haver aconseguit el primer premi de la falleta infantil, que no dubtarem en agafar els cotxes i anar al taller de Gotes de Foc, perquè més que els nostres artistes son part de la nostra família fallera, ENHORABONA AMICS, per fi aplegà tan merescut reconeixement i que feliç coincidència en que fora en aquest any que mai oblidarem, estic segura que continuareu sorprenent-nos amb el vostre art.

187

ball. Per la vesprada Cloe i Ferran vàrem oferir un berenar a tots els xiquets de la falla i vàrem gaudir d’una globotà amb forma de senyera a càrrec de la Titella.

Per fi aplegà el dia 18, dia d’ofrena i sentiments, ens vàrem posar les millors gales per anar a deixar les nostres flors a la patrona de Pobla i com no per la nit vàrem tindre la Empalmà on Ferran va aguantar tota la nit al casal com a bon president infantil i també va participar en la despertà que ens vàrem fer, jo estava tan adormida que quan vaig eixir per la finestra perquè vaig escoltar molt de rebombori, ja quasi se’n anaven!!

Falla Plaça de l´Hort 2019

Aquella nit vàrem tindre el primer sopar al casal i com no després vàrem tindre la nit de playbacks, on vàrem ser els encarregats de presentar als més artistes de la falla, i com no on també vàrem participar nosaltres.

188

El dia 16 de març tornàvem a reunir-se a l’Ajuntament per a recollir la subvenció, i realitzar la cercavila que en aquesta ocasió acabà en la falla Mas de Tous, com sabeu també vàrem participar en la dansà ja que Cloe i jo formem part del grup de dansa de la falla i encara que Ferran no havia ballat mai, com es tan espavilat amb quatre assajos va aprendre el

I aplegarem al 19 de març on els somnis comencen però també acaben, en primer lloc havien de visitar l’església Santiago Apòstol per a assistir a la missa en honor a Sant Josep, on Cloe i Ferran feren una xicoteta ofrena i jo vaig llegir una plegaria. En aquest punt sempre es d’agrair a tot eixa gent que malgrat el cansament no dubta en acompanyar-nos en un dels últims actes del nostre regnat, MOLTISSIMES GRÀCIES FALLERS I FALLERES!!!

Com es tradició a la nostra falla, el 19 de març vàrem celebrar la Nit del Fum i junt a Cloe i Ferran vàrem poder donar l’inici d’aquest acte des del balcó de la nostra falla, a continuació s’apropava el moment més esperat de la nit, el de cremar la nostra falla, quants sentiments en un sol instant, quants records de tot allò viscut però sobre tot la satisfacció d’haver gaudit de cadascun d’ells i sempre ben rodejada de amics i família i com no d’ells, de Cloe i Ferran.

Comiat Falleres Majors 2018

Després de la missa vàrem gaudir de la mascletà i ja va ser hora de descansar una mica fins l’hora del berenar per a posteriorment que Cloe i Ferran li pegaren foc a la seua falleta, això si abans varen fer una passejà amb coets i tronadors, quin moment

més emotiu, justet abans d’encendre la metxa va ser el moment de decidir quins ninots indultarien del foc i s’emportarien a casa com a record del seu regnat com a representants de la xicalla de la nostra comissió.

189

Falla Plaça de l´Hort 2019

Però si penseu que ací acaba la nostra aventura, esteu equivocats, encara ens quedaven uns quants actes als que acudir com la entrega de trofeus de pilota que tindre lloc en el casal de la falla Cervantes o el Besamans de la Mare de Deu dels Desemparats a la capella de la Escolania de la Mare de Deu. Anàvem preparats per a entregar la vidriola com tots els anys que col·labora la nostra falla i quan ens varen donar la que havíem de portar al casal per a tornar-la al any següent, Ferran que la duia tot el viatge li va caure una dent que se li menejava i va parar dins de la vidriola!!

190

També passarem un cap de setmana a Calles amb la resta de xiquets de la falla i al mes de maig participarem en la processó del Barri Sant Josep i vàrem presenciar la Gala dels 1 en Catarroja junts als nostres artistes infantils. Com a novetat i per a celebrar el seu aniversari el Banc d’Aliments va realitzar una sèrie d’actes als que també vàrem estar convidats.

Com a colofó d’un any tan intens el 16 de juny vàrem posar-nos per última vegada les nostres bandes de falleres majors i la caramba de president infantil per a acomiadar-nos com calia de vosaltres, els fa-

llers de la Plaça de l’Hort als que ha sigut un plaer poder representar, esperem que no ens oblideu perquè nosaltres mai ho farem.

Comiat Falleres Majors 2018

BEATRIZ, CLOE I FERRAN FALLERES MAJORS I PRESIDENT INFANTIL ANY 2018 191

MÉS DE 150 ANYS FENT MÚSICA

Falla Plaça de l´Hort 2019

L’inici de la història de la Corporació Musical data de 1860 amb la figura del Sr. Juan Lázaro i Blasco.

Nascut a Barraques (1800), era mestre nacional i va ser enviat a la Pobla com a titular de l’única escola a la part alta de l’antic ajuntament. Tenia una gran afició per la música i prompte va exercir el càrrec d’organista a l’església de Santiago Apòstol. Va agafar els alumnes millor qualificats i els va aconseguir instruments.

192

El 2 de febrer de 1864 es formalitza l’escriptura del conveni i fundació de la banda de la Corporació Musical de la Pobla de Vallbona va ser un fet que va provocar un gran entusiasme en tota la població i que va culminar en què prompte la banda disposara de 20 places.

Amb la mort del Sr. Juan Lázaro va substituir-lo el seu alumne més avantatjat, el Sr. Vicente Segarra i Ramada, del 1877 al 1905 (aprox. 25 anys de trajectòria). Era conegut com a “tio Vicent”.

Del 1905 al 1925 el Sr. Dionisio Pitarch i Gomis va continuar amb la tasca de director. Natural de la Pobla, va començar els estudis a l’escola de la banda a l’edat de 10 anys en contra de la voluntat dels seus pares. Es va especialitzar en clarinet, i va ser durant molt de temps el primer clarinet de la banda. Després de casar-se va continuar amb els estudis de teoria i harmonia amb el mestre Ibáñez de Benaguasil.

Va tindre quatre fills, tres dels quals van ser músics.

Va compondre peces religioses, pasdobles, marxes de processó i altres obres. També va complir la tas-

ca de transcriure misses i obres per a adaptar-les a la interpretació de la banda. Amb el següent director la banda va augmentar en nombre fins a 50 músics.

La banda va guanyar el primer premi al Certamen de València els anys 1916 i 1917. Cal dir que tota la millora i evolució de la banda no haguera existit sense l’ajuda inestimable del seu mecenes i protector el Sr. Rafael Plasencia i Martí (benefactor 19001926) (1870-1926).

els mestres Cervera i Borrero. Tots ajudaren a pujar el nivell de la banda. També es va adquirir un nou instrumental i uniformes per a la banda (que vestia de blanc), en aquell moment la banda va arribar a tindre 50 integrants.

De 1927 a 1948 només hi ha constància dels llibres de comptabilitat. Son tres els directors que es feren càrrec de la direcció de la Corporació: el Sr. Emilio Segarra i Cervera, el Sr. Manuel Aguilar i Constant i el Sr. Escolástico Guillem i Clos.

En 1927 es va segregar la banda en dues parts: banda adults i banda jove.

En 1929, sols tenim constància de la participació durant el mes d’agost en el Certamen de València, en el qual va obtenir el primer premi.

Corporació Musical

Ja en la primera dècada del present segle el mecenes va edificar al primer pis de sa casa i per compte propi una casa-acadèmia amb sostre alt i sòl de fusta per a millorar la sonorització i que resultara més còmode per a que els musics assajaren. Després de morir es va seguir utilitzant amb un lloguer pràcticament simbòlic fins a la dècada dels 60. El Sr. Rafael Plasencia sufragava també les despeses de la banda respecte a material i directors. A més a més, en l’època esmentada van ser contractats directors d’una important trajectòria per a preparar la banda per a certàmens i festivals com al que va assistir el 1920 a Albacete amb el Sr. Mariano Puig (22 anys) o altres directors, com el Sr. Félix Soler que era músic major del regiment amb el grau de capità director o

A principis de 1940 la banda apareix com a Unió Musical. I, per aquests temps, hi ha constància d’anar a tocar per falles a València i guanyar 1.500 pessetes. Es compren faristols i partitures. També es compren instruments (un fiscorn, dos clarinets, un trombó, saxofon tenor). També hi ha constància de la compra de 26 gorres.

193

El 22 d’agost de 1948, la comissió organitzadora i la junta de govern realitza treballs de preparació d’un reglament per a millorar el funcionament de la banda. L’11 de juny rep del Ministeri de la Governació el reglament aprovat. les autoritats prenen la iniciativa: celebrar junta directiva.

En 1949 es prenen una sèrie de mesures com el repartiment de les actuacions als músics i la reducció temporal del sou dels professors. Es marca una quota per als educands que no foren fills de socis.

La banda realitza un passacarrer amb motiu de l’apertura del “Cine Avenida” que pertanyia a l’expresident el Sr. Claudio Cervera que permet la cessió del local de Cinema d’Estiu gratuïtament.

La banda passa problemes econòmics i s’acorda que els socis protectors puguen voluntàriament subscriure diners per cancel·lar els deutes, com a préstecs o acomptes reintegrables sense interessos.

Falla Plaça de l´Hort 2019

En 1951 és nomenat president l’antic tresorer el Sr. Toribio Sanía

En 1948 es forma la primera Acta de Constitució. La junta provisional informa de l’autorització per a la constitució i funcionament de la societat “Corporació Musical de la Pobla de Vallbona” atorgada pel Ministeri de la Governació, en la qual es va llegir el reglament registrat i l’assemblea va votar per a donar pas a una junta de govern definitiva. Es designen per unanimitat els mateixos membres de la junta provisional i es confirmen els càrrecs de la manera següent: President: el Sr. Claudio Cervera i Gómez.

Secretari: el Sr. Francisco Barella i Múñoz.

Tresorer: el Sr. Toribio Sania i Serra.

Vocal-arxiver: el Sr. Bautista Desco i Devís.

Vocal de Música: el Sr. Gerardo Martí i Llavata.

Vocal: el Sr. Sebastià Montaner i Devis.

Vocal: el Sr. Juan Peinado i García.

En la segona acta funden la Secció de Teatre amb el Quadre de Declamació (músics i socis).

194

En 1953 l’alcalde, el Sr. Francisco Barella, i el president de la banda, el Sr. Serafín Navarro Serra, fan una xarrada als músics i membres de l’Assemblea General per a estimular els ànims.

La banda comença a remuntar econòmicament.

L’Ajuntament subvencionava i pagava el sou del director. Tornen a tindre més actes: Sant Isidre a la Pobla i Benaixever.

L’any següent el quadre artístic de la Secció de Teatre va recaptar 408 pessetes per interpretar “La Reina Mora”.

Es realitza una compra d’instruments per a educands: tres clarinets i uns timbals, en total al voltant de 10.000 pessetes. Es compraren dos clarinets més per 4.000 pessetes, un tudell i uns timbals a la Unió Musical de Benaguasil.

El 3 de maig de 1958 a la Pobla de Vallbona se celebra un Concurs de Pasdoble amb la banda de Paterna, Benissanó i Casinos. El pasdoble obligat va ser Camino de Rosas de J. Franco.

Del 1950 al 1960 el continu canvi de directors i de locals d’assajos va provocar que molts músics es donaren de baixa. Una altra conseqüència va ser que l’any 1957 es formà un conjunt musical anomenat ACROY format per joves instrumentistes de la banda.

Altres factors que van influenciar en un període de decadència de la banda va ser la televisió i el futbol.

ACROY Components: Ángel Silvestre i Correa. Cantant José Sayas i Martínez. Saxòfon tenor Francisco García i Estellés. Guitarra Manuel Soler i Pons. Bateria José Civera i Plasencia. Piano Miguel Llopis i Bernat: Saxòfon alt Manuel Contelles i Pelechà: Trompeta

En 1969 es renova la bandera, la bendició de la qual ocorre el 4 de novembre amb els padrins de la cerimònia Julio Miguel Martí i Correa i María Sara Martí i Ventura.

El 17 de juny el nou director va ser el Sr. Manuel Enguídanos i Cotanda i es va homenatjar el músic que es jubilava, el Sr. Antonio Peinado i García i el director convidat el Sr. Miguel Peñarrocha i Blesa.

En 1973 la seu passa a ser l’edifici del Grup Escolar Colón. Signa el president el Sr. José Marimón i Silvestre i l’esmentat any acorden comprar la casa en l’avinguda de Colón núm. 44 al propietari el Sr. Francisco Vila i Monzó per 850.000 pessetes.

Corporació Musical

Els components del següent grup van ser els guanyadors del concurs En pos de la fama patrocinat per Radio Valencia. Cadena SER. Altres grups amb membres de la banda foren Los Gamma.

S’homenatja els músics socis difunts, els que no estan en la banda, el matrimoni Ramón Martí-Vicenta i Correa i el Sr. Emilio Segarra. I, en una altra acta, el Sr. Antonio Garcia i Sanía (director de l’Orquestra Municipal d’Oran), i es nomenat director honorífic.

En 1962 s’inaugurà la nova Acadèmia Musical en el cinema d’estiu Avenida, cedit per les ames desinteressadament i pintat pel president de manera altruista.

En 1964 el saldo de la banda és favorable. Se celebra nova junta amb el president Sr. Francisco Ventura Verdún i demana que continue com a vocal el soci protector de la Corporació perquè la banda marxe millor el Sr. Ramón Martí Medina.

El director, el Sr. Miguel Llopis, a la fi de l’any anterior es va oferir a treballar sense cobrar.

Se celebra el primer aniversari del centenari de la fundació de la banda. Es col·loca una placa en memòria del fundador en el nou local i es convida a tots els que han sigut músics als actes de commemoració. També se li assigna el nom de un carrer en la localitat.

La banda toca per falles a València. El mateix any la banda es desplaça a Sant Sebastià (a la Casa El Erviti) per comprovar la marca Alexandre i Buffett, i compra nou instrumental per valor de 1.649.117 pessetes..

195

A Pedralba se celebra el I Concurs Regional de Bandes de Música (Diputació). Les bandes invitades van ser la de Benissanó, Titaigües, Xelva, El Puig, Quartell, Museros, Bugarra i l’Algar de Palència. Interpretaren un pasdoble de lliure elecció i l’obra obligada va ser Una Noche en Granada d’Emilio Cebrián. El 26 de maig va ser la final del I Concurs de Bandes Civils i la Corporació va guanyar el segon premi.

El 18 d’abril de 1975 a Villar del Arzobispo se celebra el II Festival Regional, el primer premi del qual va ser per a l’obra Coplas de mi tierra del mestre Palau.

En 1981 es president de la Corporació Vicente Asensi i Mestre i els arquitectes del projecte del nou local social son: Daniel Riera i García junt a José García i Sebastià. S’elaboren els plànols del nou edifici Local Social i es busquen solucions econòmiques factibles per a portar endavant el projecte.

El 4 desembre està present en un concert al saló columnari de la llotja de València acompanyant la banda municipal de València. En aquell moment el director n’era Manuel Enguídanos.

Després, el 22 juny va tenir lloc la fase final a Alcàsser, on la banda va guanyar el primer premi.

Falla Plaça de l´Hort 2019

En 1976 ingressa la primera dona en la història de la música de la Corporació, la xiqueta Pilar Marco i Campos de 10 anys.

El 6 de juny va ser la final del III Concurs Regional de Bandes Civils (davant escoles Colón). L’acte el va tancar la nostra Corporació sota la direcció del mestre Manuel Enguídanos i Cotanda.

El 12 d’agost a Benaguasil se celebra el Certamen Regional i la Corporació va ser la que va obtenir el primer premi amb l’obra obligada Gayanech de Khachaturian. El mateix any els reis d’Espanya visiten la ciutat de Llíria i la Corporació va ser invitada.

La banda toca en actes de la falla Na Jordana (l’última vegada que van anar a tocar a falles a Valencia).

En 1978 és l’any del Certamen Musical de València a la Plaça de Bous, en el qual obté el tercer premi de la segona secció. A més, es fa un concert al maig a la Factoria IBM. Al setembre se celebra el Festival de bandes a Llíria. És la primera vegada en la història que la banda celebra un concert dins de l’església en homenatge a Santa Cecília (director Manuel Enguídanos).

196

En 1982 la banda toca als actes de les falles Plaça Sant Jaume, Plaça de l’Hort i el Trinquet.

Se celebra la primera setmana cultural local amb concert a l’edifici del Grup Escolar Colón.

En 1987 la banda obté diversos premis: Primer premi al Certamen de juliol de València, menció d’Honor 3a secció en el 101 Aniversari del Certamen i segon premi al Certamen de Cullera. En aquest moment era director Miguel Llopis i Bernat .

El 21 de novembre té lloc un passacarrer amb motiu de la col·locació de la primera pedra per al local de la Corporació

El 4 de maig de 1996 es realitza un passacarrer i un concert al Camp del Mestalla.

En 1998 es funda la Banda Juvenil “ La bandeta”. El 26 de setembre del mateix any s’inaugura el local social.

En 2002 es funda la Coral de la Corporació Musical sota la batuta del director Vicent Máñez amb 13 persones solament Se celebra el 150 aniversari en 2014 en diferents actes organitzats per la Corporació Musical i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona. Entre els actes destaca la visita de la Banda Municipal de València i la commemoració de Santa Cecília amb la col·locació d’un monòlit dedicat als músics en particular i a la cultura en general.

PREMIS I GUARDONS DE LA BANDA • 1 novembre de 1890: Primer premi Certamen de Llíria. Director: Vicent Segarra.

• 3 d’octubre 1891: Primer premi Certamen de Llíria en homenatge al patró Sant Miquel.

• 1916: Certamen de València (primer premi).

• 1917: Certamen de València (primer premi).

• 1920: Certamen de Albacete. Participa en la primera secció i guanya el segon premi. El director era Mariano Puig.

• 1929: Certamen de València (primer premi).

• Del 1900 al 1925: La banda incrementa 50 places amb el director, Dionisio Pitarch i Gomís.

• 1957-1959: Concursos de pasdobles a Benissanó, Moncada, Cullera, mitjançant els quals s’ingressen 3.400 pessetes.

• 3 de maig de 1958: Se celebra un concurs de pasdobles al barri de Sant Josep a la Pobla, en el qual participen les bandes de Benissanó, Casinos i Paterna. L’obra obligada és Camino de Rosas de J. Franco.

Corporació Musical

En el curs 1992-93 amb la nova Llei d’ensenyament de les Escoles de Música es demanen classes de percussió i instruments de corda. Per tant, es contracten dos professors, s’organitza tot el necessari per a les classes de percussió, també es compren sis violins i dos violoncels, a més a més de dos trombons.

197

Falla Plaça de l´Hort 2019 198

• Des de 1969 a 1976 el director va ser Manuel Enguidanos i Cotanda.

• 1973: Se celebra el IV Festival de Música de Llíria, al Centre Instructiu de la Unió, amb el pasdoble Las Provincias de Vicente i Arturo Terol i Rosamunda de Schubert.

• 1974: Semifinal del I Concurs Regional de bandes a Pedralba (primer premi).

• 26 de maig de 1974: Final del I Concurs Regional de bandes a Monserrat (segon premi).

• 18 d’abril de 1975: Semifinal II Concurs Regional de bandes a Villar del Arzobispo. Obté el primer premi amb l’obra obligada Coplas de mi tierra del Mestre Palau.

• 22 de juny de 1975: Final II Concurs Regional de bandes a Alcàsser (primer premi obsequiat amb 60.000 pessetes.).

• 1976: Certamen Regional de bandes a Benaguasil en les festes de setembre (secció única). Obté el primer premi amb el director Manuel Enguídanos i l’obra obligada Gayaneh.

• 1985: XXXVIII Certamen de Cullera. Obté el tercer premi amb el director Miguel Llopis.

• 1987: Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València (tercera secció). Obté el primer premi i menció d’honor amb el director Miguel Llopis.

• 19 de juny de 1999: IX Certamen de Bandes de Leganés. Obté el primer premi compartit amb la banda de Tobarra. L’obra obligada és La Revoltosa. Gran Fantasía de Ruperto Chapí i de lliure Obertura Rítmica de Rafael Talens.

• 2002: Certamen de Bandes de Leganés. Guanya el tercer premi i el director va ser Jesús Martí Correa.

• 2006: Certamen de Cullera. Director José Alcàcer Durà.

• 2010: Certamen de Benissanó (segon premi i primer premi de passacarrer). Director: Jose Luis Civera.

• 2013: Certamen Internacional de València (segon premi). Director: Francisco Javier Castellano i Gómez.

• 2015, Certamen Internacional de València segon premi . Director: Fancisco Javier Castellano i Gómez.

La Corporació Musical després de molts anys segueix sent una agrupació cultural que treballa cada dia amb la cultura i educació musical dels alumnes que desitgen formar-se com a músics En l’Escola de Música també es prepara l’alumnat per entrar al conservatori i poder realitzar-se com a músics professionals.

Durant tot l’any són diverses les activitats que la Corporació realitza, està a la disposició de les activitats de l’Ajuntament, clavaries, festejos i agrupacions falleres. També són diversos els concerts els que la Corporació realitza per oferir-los als veïns de la població.

Aquest any la Corporació a realitzat un total huit concerts dels quals podem destacar el realitzat el 21 de juliol al parc del Retiro de Madrid on la banda va ser convidada per l’Ajuntament. La comissió de cultura de Madrid tots els anys realitza una sèrie de concerts al parc del Retiro on d’algunes corporacions musicals són convidades a oferir el concert en un bonic escenari, la nostra Corporació es va sen-

Aquest concert a estat una de les millors i més enriquidores experiències realitzades en aquests últims anys per a la nostra Corporació, és cert que l’experiència de participar en el certamen internacional de València en 2013 i dos anys després en 2015 reforcen l’autoestima i eleva el nivell musical del grup i el de tots els que formem part de la Corporació.

Però com hem dit adés, l’experiència al parc del Retiro a estat diferent , actuar para més de 3000 persones en un espai a l’aire lliure juntament amb el respecte d’un públic molt entés que escoltava i estava atent a tot el que la banda interpretava en aquest magnífic escenari: la glorieta del parc del Retiro.

En aquests quatre mesos, per acabar l’any la Corporació participa en els actes festius a la nostra pa-

trona, la verge del Rosari, cercaviles, processons i altres actes. També participa en l’organització d’un gran concert on festegem el 9 d’Octubre. En el mes de Novembre és temps ja de proclamacions i presentacions Falleres on la Corporació està implicada en moltes de les activitats. A final de novembre celebrem la festivitat a la nostra patrona, la patrona dels músic, Santa Cecília, on any rere any músics, socis i veïns de la Pobla festegen i participen en diferents actes.

La Corporació Musical de la Pobla és una entitat cultural on es fan classes de música a xiquets de totes les edats, amb un conjunt instrumental, una Banda Juvenil, un cor i la Banda de la Corporació, tots ells amb diverses activitats culturals, festives i d’educació al servici del nostre poble i les persones que ens necessiten, Així, la Corporació compta amb més de 150 anys d’història. (Imatge 9)

Corporació Musical

tir molt satisfeta per aquesta invitació, i al mateix temps va adquirir la responsabilitat que ens va donar ànim i força per seguir amb el treball del dia a dia, ja que, a l’estiu són moltes les activitats que nostra Corporació realitza.

CORPORACIÓ MUSICAL DE LA POBLA DE VALLBONA 199

RECUPERANT EL NOSTRE PATRIMONI La cisterna i els estels funeraris medievals

E

Falla Plaça de l´Hort 2019

l passat és una espècie de fantasma que tendeix a tornar. Quan no ho esperem ens visita i es planta davant de nosaltres per a recordar-nos qui som, de quin lloc venim i en algun cas també per tal d’ajustar comptes. Però si eixe passat torna a les nostres vides en forma de patrimoni, en el cas del patrimoni arqueològic, més que un fantasma és un tresor, que sense cap mena d’esforç es fica davant de la nostra cara amb ànsia i il·lusió per tornar a lluir com va fer al seu moment i per a començar a ser part del present que ara vivim.

200

A l’últim any el catàleg arqueològic dels poblans s’ha vist, si no augmentat, per què no s’ha descobert res que no es conegués prèviament, recuperat i ficat en valor. Parlem de la cisterna i dos estels (tombes) funeràries d’època medieval. Els estels ja estan rehabilitats i la cisterna es troba en procés.

Comencem pels estels funeraris. Aquestes dos lapides formaren part del primitiu cementeri medieval del costat a l’església de Sant Jaume. Els treballs de restauració es presentaren al mes d’octubre a la Casa Gran. Aquestes dos peces més conegudes com a esteles funeràries estan datades del segle XIV, un fet que els atorga un gran valor. Les lapides, o esteles, estaven des de fa anys a la Casa Gran, però en estat d’abandonament i es va decidir restaurar-les.

El treball realitzat permet tindre, molts segles després, dos peces d’origen fundacional en tot el seu esplendor. S’han restaurat un total de dos peces d’origen funerari. Una d’elles és de més qualitat, ja que es tracta d’un estel de pedra de siller, i l’altra de pedra de tova. La restauració ha consistit principalment a netejar els estels de fang i humitat i consolidar la neteja amb diferents fungicides per a què les dos pedres no pateixen el pas del temps

Els treballs de restauració duraren una setmana. Una feina destinada que aquestes dos làpides de l’original cementeri de La Pobla queden definitivament exposades a la casa gran, perquè tots els que visiten puguen admirar-les, tal com van ser ficades fa més de 500 anys.

Un espai singular i que ens parla de La Pobla de Vallbona quasi des de la seua fundació. Aquesta s’omplia en la lluna vella de gener i l’operació durava quatre nits i s’efectuava per mitjà d’altre canal que la unia a la séquia primera. Abans de comen-

Recuperant el nostre patrimoni

Per altra banda a pocs metres dels estels, a l’antiga plaça dels màrtirs ara rebatejada com a plaça de la cisterna, està treballant-se per tal de recuperar l’antic dipòsit d’aigües del municipi, la cisterna me-

dieval. La cisterna és monumental i està datada del segle XVI. Trobar-la no va ser difícil, ja que com que fa 40 anys encara estava en funcionament la memòria oral dels poblans encara estava fresca per tal de situar el seu lloc exacte.

201

Falla Plaça de l´Hort 2019

Les prospeccions es van fer al mes de febrer de 2018. En aquells treballs, va eixir un farciment contemporani molt solt i amb materials de construcció contemporanis, corresponents al farciment que es va fer l’any 1971 de la cisterna per tal de soterrar-la.

En aquell any, lamentablement es va demolir la volta i es va compactar emplenant-la.

202

çar, es feia un bàndol en el Municipi de Benaguasil perquè els veïns d’aquesta població s’abstingueren de llavar en la séquia durant eixos dies, a fi que l’aigua que s’abocava en la cisterna estigues totalment neta i fóra potable. En 1927 es va deixar d’utilitzar el canal que abans s’han nomenat i la cisterna era omplida amb aigua potable procedent del “Pou de San Gerardo” de Llíria. Durant els anys de la guerra civil del 36, la cisterna va ser habilitada per a refugi natural, tenint una entrada per la Plaça de l’Ajuntament i l’altra era la mateixa escala d’entrada a la cisterna.

Els treballs arqueològics que s’han desenvolupat, sota la direcció de l’arqueòleg municipal Juan José Ruiz, han permés descobrir i traure a la llum la cisterna monumental del segle XVI, que s’usava per a consum humà al poble i que es proveïa de la séquia anomenada Primera. Per sort la cisterna està i es conserva en bastant bon estat. Es tracta d’una estructura de dos depòsits, connectades almenys per un arc de mig punt, amb revestiment hidràulic on cadascun dels depòsits són voltats en origen, tenint una amplària cadascun de 5 metres aproximadament per 5 d’alçat.

Els treballs de febrer donaren pas a un altre que ha donat inici al mes de desembre de 2018. La primera fase de rehabilitació i recuperació de la cisterna ja està en marxa. Uns treballs encaminats a retirar el parc existent i per a poder buidar la cisterna d’enderrocs, per tal que a una segona fase poder fer d’ella un element viu, visitable i a l’abast del veïnat.

Un passat que torna per a fer-nos entendre que érem i com hem evolucionat i que vol viure el present i el futur de La Pobla com a elements destacats sense tornar a caure en l’oblit.

Associació Amics del Coet L

Falla Plaça de l´Hort 2019

a història de la nostra associació podem dir que comença fa 4 anys, en un dia de la festivitat del nostre patró Sant Sebastià. Més concretament en el Bar “El Negre”. Doncs bé, recordant un poc el que se solia fer en aquelles dates en temps passats i veient com anava en decadència aquesta tradició (la despertà, la passejà, la cordà, els correfocs…) ens armem de valor per a constituir la primera associació dedicada principalment a mantenir aquestes tradicions vives i recuperar altres perdudes.

204

Al cap de poc temps teníem ja un grup de persones decidides a portar avant aquesta idea. Un 24 de març de 2017, reunits a la casa d’un dels membres fundadors comencem a redactar la primera acta i els estatuts. Una dada curiosa és que en realitat la nostra primera reunió i per tant la primer acta es va alçar el 19 de Febrer però pel fet que constituir els estatuts ens anava a demanar tant de temps i amb les Falles molt a la vora, decidim posposar-ho per a després de Falles, ja que el 90% dels fundadors pertanyem a alguna comissió fallera.

No va ser fàcil, poder formalitzar l’associació ens va portar quasi un any; a causa de diversos requeriments per tecnicismes i perquè quasi tiren els nostres documents en conselleria. Però teníem tantes ganes de portar aquest projecte a bon port que ja col·laboràvem amb altres associacions i amb l’Ajuntament sense estar encara constituïts oficialment.

Pensàvem que el més difícil ja ho havíem fet però… ni de bon tros. Les primeres reunions van tractar del que volíem fer/oferir per als nostres associats, com anàvem a encaminar els nostres ideals, com finançar-se… reunions eternes carregades de tensió però plenes d’il·lusió i entusiasme. Es va acordar que amb el preu de la inscripció se li oferiria al soci tres dies complets amb esmorzar, menjar, sopar i cordà.

També va quedar clar que havíem de mobilitzar-nos molt i col·laborar en tot el que poguérem.

Associació Amics del Coet

En l’estiu de 2017 decidim fer un dia especial per a donar-nos a conéixer i va ser quan organitzem la paella gegant, ajudats per l’associació taurina, la qual ens va plantejar celebrar aquest dia, quan tenien ells els seus dies de festa. Un dia en què ens sentim recolzats per moltíssim veïns. Un dia en què vam veure com en aquest poble encara hi ha moltes persones que volen que la flama d’aquesta tradició es mantinga encesa.

I van arribar les festes patronals de la Verge del Rosari i amb elles la primera cordà, en la qual participem juntament amb els “quintos” d’aquell any.

La caseta de 2017 ens va proposar tirar uns coets en la processó fins a la casa de la clavariessa major i nosaltres amb molt de gust participem en l’acte.

Dies com aquell són els que ens donen ànims per a seguir avant amb el nostre propòsit.

205

Falla Plaça de l´Hort 2019

Les Festes de Sant Sebastià no van ser menys, ja que la clavaria de 2018 pensà en nosaltres per a realitzar una passejà i una ofrena de foc al nostre patró.

Moments bonics, especials i emotius per al record de tots aquells que vam poder participar. Amb les festes de Sant Sebastià arriba el nostre segon dia de l’associació; esmorzar, paella, música, sopar i… cordà.

206

A l’estiu de 2018 tinguérem un dia dedicat al foc.

Amb el poc temps que tenia la nostra associació, la inexperiència ens va impulsar a envoltar-nos d’altres associacions més longeves i aprendre de la seua experiència. Perquè no poguérem tenir millors mentors que els membres de la federació Interpenyes de Paterna, l’associació del coet de Benissanó, l’associació del coet borratxo de l’Eliana, l’historiador del nostre municipi So Andrés Castellano…

Aquell dia era molt complicat d’organitzar perquè només érem 12 en la directiva i se’ns plantejava un problema poder realitzar una despertà, esmorzar, jocs per a xiquets, xerrades informatives impartides per Vicent Plà (coeter major de Paterna) i So Andrés Castellano (historiador del municipi). Quatre paelles de 50 persones cadascuna per al dinar, una discomóvil vespertina, chillout, sopar, correfocs i cordà tradicional. Però amb l’esforç de tots i l’ajuda d’uns quants aconseguim realitzar tots els actes programats, malgrat les inclemències meteorològiques, ja que va ser el dia que més calor va fer l’estiu de 2018. La gent de La Pobla va gaudir amb tots els

actes i tinguérem una gran acceptació per part del veïnat. D’aquell dia el que recordarem tots són les paraules que ens va dir el gran Vicent Plà…”tan joves que sou, quant a associació i tot el que heu fet ja… podeu sentir-vos molt orgullosos, si seguiu per aquest camí, arribareu a ser un poble dels referents”.

Aquelles paraules ens marcarem i volem continuar treballant dur per a arribar a ser el que ens va dir… un poble referent en la tradició del coet. És per això que convidem a tots a gaudir de la nostra tradició, a gaudir-la, a sentir-la i com no a associar-se a… l’associació d’amics del coet de La Pobla de Vallbona.

No volem deixar d’agrair a l’associació Cultural Falla plaça de l’Hort tot el suport, des de fins i tot abans d’estar fundada la nostra associació. Per tots els favors que ens feu i per deixar-nos escriure aquestes lletres… MOLTES GRÀCIES. Associació Amics del Coet 207

Falla Plaça de l´Hort 2019 208

GALA CULTURA COMTESSA DE LLUNA 2018 E

l món de la Cultura local es vestia de gala per al seu dia més gran de l’any amb la celebració dels premis Comtessa de Luna. Uns premis que un any més s’han concedit entre les diferents propostes realitzades pel veïnat i el món associatiu. Està ací un dels aspectes més importants, tria el poble als seus candidats i és el poble, el jurat el formen associacions de La Pobla, el que decideix quines persones s’emporten tan distingit premi

Sisena edició de la gala de la cultura en la qual una edició més s’atorgaven els premis en les categories de mèrit social, al mèrit cultural, pedagogia i coneixement, lletres i divulgació i el premi en la categoria ambaixador.

Com a premi un any més els premiats se’n portaven a casa una escultura de Maria de Luna, obra de l’artista local Francesc Crespo. Aquesta escultura

s’ha convertit en tota una icona del món cultural poblà. El símbol dels premiats és una al·legoria a la comtessa Maria de Luna, IV senyora de Sogorb i II comtessa de Luna, va ser també regna consort del Regne d’Aragó.

El guanyador en la categoria mèrit social va ser Vicent Asensi. Un premi per tota una vida dedicada a la seua passió, la música, i per l’afany a desenvolupar l’educació musical al nostre municipi. Vicent Asensi ha dedicat una part important de la seua vida

a la corporació musical, culminant tot el treball amb la construcció de l’actual edifici seu de la Corporació. El mateix Vicent Asensi va pujar a l’escenari per el premi.

El guanyador del premi Comtessa Maria de Luna en la categoria mèrit cultural ha estat este 2018 per a Francesc Crespo i Navarro. El premi va ser concedit per la seua trajectòria artística com a pintor i escultor. L’esforç i la dedicació l’ha portat ha poder mostrar la seua obra per tot arreu. La seua obra és Contessa de Lluna 2018 209

Falla Plaça de l´Hort 2019

molt extensa i gràcies a aquesta distinció que se li atorgava podia, per fi, endur-se a casa un premi que ha estat dissenyat per ell.

Belen és molt extens i molts els països, com Perú, Guatemala o els Estats Units, en els quals ha desenvolupat la seua carrera personal.

El premi a les Lletres i Divulgació va ser per a Artur Balaguer. El jurat va valorar l’extensa trajectòria periodística d’Artur, una carrera professional que va més enllà de l’esport, secció del periodisme on va saltar a la fama. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i ha sigut periodista destacat entre ells de ràdio nou i Canal nou. Actualment treballa al diari digital València Plaza i presenta el programa «Parlem» a la Pobla televisió

Vicent Asensi, Frances Crespo, Artur Balaguer, Ester Alba i Belen Marco ja són història dels premis comtessa de Luna. Ells són els 5 premiats de l’edició de 2018

El premi Comtessa Maria de Luna en la categoria Pedagogia i Coneixements va recaure aquesta edició en Ester Alba. Els membres del jurat han destacat d’Ester el seu afany de superació i per ser part important de diverses investigacions del nostre passat que són important per al futur de La Pobla. Actualment Ester és membre del consell rector de l’IVAM, del comité de memòria històrica de la Generalitat i mestra de la universitat de València des de 2001 i també entre el 2012 i el 2018 va ser la degana de la facultat de Geografia i Història.

Per últim el premi en la categoria ambaixadora va recaure en Belen Marco. El premi ambaixadora va ser concedit per la seua ampla trajectòria amb la solidaritat internacional i social. El currículum de

210

La gala de la Cultura ha deixat aquests cinc guanyadors en la sisena edició que se celebra dels premis Comtessa Maria de Luna. Una cita imprescindible per a l’àmbit cultural del municipi que va començar l’any 2013.

Des del 2013 fins a l’edició d’enguany han canviat moltes coses. L’essència de la gala es manté, però les categories s’han anat modificant. A les dos primeres edicions hi havia 6 grans categories on es concedien premis, cada categoria, depenent dels nominats, tenia uns premis o altres. En educació es concedien premis al millor projecte fi de grua, al de fi de màster, al de tesi doctoral o trajectòria docent entre altres. Els premis a les arts escèniques es dividien entre millor artista de dansa, millor grup local, millor músic o artista local, millor associació, millor artista o millor grup. Pel que respecta a les lletres hi havia un premi per a la poesia i altres per al teatre i a la categoria de les belles arts al millor pintor local. Per últim a la categoria de patrimoni històric es

dividia entre premi patrimoni històric individual, al grup. Dins d’aquesta categoria també es concedia un premi honorífic.

A la gala de 2014 també va haver-hi una important quantitat de premiats, ja que es va repetir la fórmula. Des de 2015 soles es premien a cada edició les categories de mèrit social, al mèrit cultural, pedagogia i coneixement, lletres i divulgació i el premi en la categoria ambaixador. El que realment importa no és si es premien a més o menys persones. El que realment importa és que cada edició els que són distingits amb el premi són homes i dones que allà

on van representen a la gent del nostre municipi i són un aparador de La Pobla inmillorable. Un motiu d’orgull per a tota la població poder tenir veïns i veïnes tan il·lustres.

No volem acabar sense recordar que la nostra falla també va ser premiada. Exactament va ser l’any 2013, a la primera edició. El premi va ser per al nostre grup de danses tradicionals i se li va atorgar el premi de patrimoni històric a escala de grup o associació.

Llarga vida als premis de la Cultura de La Pobla i... visca Maria de Luna!

Contessa de Lluna 2018 211

Parlarem de l’Orfebreria, però que és exactament?

P

rocedent del llatí Auri “Or” i faber “fabricador” naix la paraula Orfebreria i és segons la definició és el treball artístic realitzat sobre utensilis o adorns en metalls.

Falla Plaça de l´Hort 2019

L’orfebreria perquè la situem en la història i siguem conscients del que tenim hui dia, es fabricava ja des de la prehistòria, amb peces d’adorns, joies, monedes, i seguint els estils i gustos propis de l’època i sobretot de la nació on les elaboraven, com observarem a continuació.

Dins del món de la indumentària Valenciana que és el que ens porta ací, hem de tindre en compte que som el producte multicultural de civilitzacions i costums que ens fan si cap més rica la nostra història dins del tema que estem tractant, però si ens centrem en l’explotat dins de la festa, haurem de centrar-nos en els segles XVIII I XIX que són els més treballats, sense oblidar que també existeix indumentària d’altres segles arrere, ja que l’home des de la prehistòria fins a aqueixos segles com hem dit ja és vestia i s’adornava amb diferents abillaments.

Però no parlaré ni de pells ni d’ossos al cap, només vull que en tot moment sapiem per on estem trepitjant en la xarrada, com deia dins de la indumentària tradicional valenciana, ens centrarem en les joies dels vestits populars d’aquests segles, per ser els més característics de la nostra cultura i sobretot els que més vestigis ens han deixat.

212

Són les joies i complements utilitzats per la gent senzilla del poble, parlar de l’autenticitat com es parla tant a la lleugera de la indumentària és pràcticament impossible, ja que l’autenticitat i la unitat d’aquestes peces no se solen ser acceptades per totes les comarques alhora, i en ells recau la variació segons perquè regió que et mogues, ja que la personalitat de les joies de cada regió determinen factors tal com els mitjans de producció, religió o tradicions.

Si bé és cert que amb el pas del temps, naixen uns focus de creació que marca unes modes entorn de la cort i els seus afins, que es destaquen dels altres respecte a les seues peces suposant que per a exhibir el seu poder i posició social, més o menys com hui dia.

Per tot això la classe popular intenta imitar, i així aconseguir, una aparença de riquesa i igualtat davant la cort i afins, d’ací el començament de les derivacions d’adaptació de les peces.

Com podem comprovar, últimament sembla que les persones ens interessem més per la indumentària en general, gràcies en part als grups folklòrics que malgrat això s’han fet canvis en les peces per la conseqüència que abans parlàvem, les joies populars estan aconseguint estimació i respecte dins de la indumentària, recuperant-se així en balls i festes locals i guanyant el seu lloc corresponent en vitrines, com el model de balcó, que és una recuperació d’una

peça que està en el museu Marià de la Real Basílica de la Verge dels Desemparats, en la qual puc dir amb la boca plena que fa molts anys que aporte les meues mans i coneixements en orfebreria, perquè a la nostra mare mai li falte de res i estiga sempre tan bonica i digna.

en publicacions. Altra font indirecta són les peces de ceràmica, que també es poden interpretar, tant en la decoració de plats i pitxers de Manises. També podem ajudar-nos en els quadres amb temàtica costumista en la qual podem observar escenes quotidianes, del moment.

Tornant al fil que ens porta ací, cada vegada és major el desig per part del consumidor de portar una peça amb l’autenticitat més gran possible, com en els vestits. La reproducció d’una peça sempre té una mica de fals, perquè a pesar que comptem amb el material i la voluntat, sempre se’ns escaparà poder arribar a aquella imitació real, ja que hem d’entendre que no estem en aquella època i per tant la nostra voltant i forma de vida és diferent.

Aqueilla forma espontània de col·locar-se les peces i no tan calculades com es fa ara, per molt que volguérem, hem d’entendre que no es coneix persona d’antany que ens diga de quina forma es posava les peces a cada moment, ni per què es decidia per aquelles peces per a l’ocasió.

I quant a tot això podem fer-nos una idea de com es prepara la primera part del procés d’una peça. Quasi una part de les més importants dins del procés.

Si us sembla bé, podem veure alguns dels models que fabriquem en «Artesania Bertomeu», dels quals estem orgullosos d’aportar a la indumentària valenciana com són els models de Girandole, de la segona meitat de segle XVIII.

L´Orfebreria

Conclusió, hem de buscar les vies per a poder fabricar les peces amb la veracitat més gran, i d’ací busque de dos fonts, les directes i les indirectes.

Les directes són de les peces reals de museus o antiquaris, i també estudis de indumentaristes que contrasten la informació, per a la seua posterior recuperació.

I les indirectes, són les escrites, que es poden trobar en el Real Arxiu per cartes de núvies en les quals es descrivia l’aixovar. Entre això les seues joies o testaments i també la part gràfica tant en llibres com

L’estructura bàsica de les arracades en Girandole, d’ací el seu nom, format per un cadenat o peça que es fixa en el lòbul de l’orella i un cos en forma de llaç que pengen tres peces en forma de llàgrima o al213

mendrilla. Aquest model de pendent va ser de molt de goig en tota Europa en el segle XVIII, sembla ser l’origen dels anomenats pendents de tres o neules valencianes. D’estructura idèntica, varien pels tres penjolls que pengen d’un cos en el primer cas metàl·lic i en el segon de perles.

Un altre model del qual es fa molt ús en la indumentària tradicional són els isabelins.

Existeix un altre estudi que diu que les arracades de tres sorgeixen de l’evolució del llaç, denominat així aquelles arracades entre la peça anomenada cadenat que és la que s’acobla en el lòbul i la almendrilla, que és la que penja del pendent i ix una tercera peça quasi en sentit apaïsat. Aquest cos central adquireix a vegades forma de llaç com el que estem veient o de papallona, també hi ha qui els diu pendents clàssics i apareixen per altres llocs d’Espanya amb característiques similars.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Els models isabelins es coneixen a mitjan segle XIX durant el regnat d’Isabel II, la classe mitjana valenciana i Espanyola disposa d’una joieria no massa cara, realitzada industrialment, de poc pes i una bona grandària per aquest motiu durant un temps aquests models isabelins, normalment tots de disseny allargats, tingueren tan gran acceptació.

Siga com siga podem dir que d’aquest model de tres, fos el que fos el seu original i procedència, evoluciona al model de la Verge que tots coneixen, per què remuntant-nos a temps molt llunyans al nostre li ho van col·locar a la verge dels Desemparats, apropiant-se popularment el nom de la Verge als models de tres.

214

El balconet, que parlàvem abans, i que en «Artesania Bertomeu» estem tan satisfets del treball, és un model amb forma de balcó. Del seu cadenat penja una peça vertical sobre la qual descansen altres horitzontals sobreposades en altura, de totes les quals pengen xicotetes tires de perles, que amb aspectes de cortineta, dóna el nom de barca en el cas d’una sola i de balconet si es tracta de diverses tires.

I finalment veurem el ram, el nom del qual es deu al penjoll o rematada inferior del pendent, format per

perles que se subjecten per fils rematats amb fulles de parra que sorgeixen de la part superior del pendent, solen portar un parell d’adorns simètrics en posició horitzontal des de la part superior del ram, equilibrant així la peça. Aquest model de pendent va estar molt arrelat en la classe mitjana de la societat Valenciana durant la segona meitat del segle XIX

Miguel Angel Bertomeu

L´Orfebreria 215

Un punt molt important a destacar és el de la inclusió a la festa de les persones amb discapacitats. El fet recau a l’acte d’involucrar-nos perquè aquestes

LA INCLUSIÓ ÉS COSA DE de viure.

TOTES I TOTS

persones puguen gaudir de la màgia de les falles adaptant-nos a la seua forma

Sóc estudiant del Grau de Magisteri d’Educació Primària en menció d’Audició i

L

es Falles són les festes dels valencians i de les va-

la poca inclusió que hi ha a la nostra societat per a

Llenguatge, amant dels xiquets i de les xiquetes i de com poder ensenyar-los lencianes, festes que donen veu a l’art que tenim les persones amb discapacitat i com de silenciat està a la nostra terra. Es dóna visibilitat a tot el treball aquest tema. Així com dels prejudicis i dels falsos amb màgia valors i coneixements.

Probablement, fins que no comencí la de pintors, artistes, modistes, pirotècnics... A poc a mites que hi ha sobre aquest tema.

poc, aquesta festa es va modernitzant i es va adapcarrera no era conscient de la poca inclusió que hi ha a ladiscapacitats nostra societat La inclusió de persones amb en les ac- per a tant a les noves corrents i apropant-se, així, als nous tivitats quotidianes comporta pràctiques i polítiques

canvis.

D’aquesta manera, mai es perden les itradiles persones amb discapacitat com dissenyades de silenciat està aquest Així com per identificar i eliminar tema. barreres, com

Falla Plaça de l´Hort 2019

cions i sempre s’innova i es viu el dia a dia estimant la nostra festa. Tanmateix, i tots podem fer-ho? dels prejudicis i delstotes falsos mites que

216

obstacles físics, de comunicació i d’actitud, que hiadificulten ha sobre aquest tema. la capacitat de les persones de tenir una

Un punt molt important a destacar és el de la inparticipació plena en la societat, igual que les perclusió a la festa de les persones amb discapacitats. sones sense discapacitats.

La inclusió de persones amb discapacitats en les activitats quotidianes El fet recau a l’acte d’involucrar-nos perquè aquesMoltes vegades ens oblidem, sent crítics, de com tes persones puguen gaudir dei lapolítiques màgia de les falles comporta pràctiques dissenyades per identificar i eliminar barreres, “gaudeixen” aquestes persones i no tractem d’adapadaptant-nos a la seua forma de viure. tar-nos a elles, sinóque que per contra fem just contrari. com a obstacles físics, ded’Educació comunicació i d'actitud, dificulten laelcapacitat de Sóc estudiant del Grau de Magisteri PriDes de l’Associació Cultural Falla Plaça de l’Hort mària en menció d’Audició i Llenguatge, amant dels les persones de tenir una participació la societat, igual que les volemplena fomentaren la inclusió de les persones amb disxiquets i de les xiquetes i de com poder ensenyar-los capacitats aproximant-los la festa fallera promovent amb màgia valors i coneixements. Probablement, persones sense discapacitats. l’ús de pictogrames al nostre casal. Un pictograma fins que no comencí la carrera no era conscient de

Per tant, és tan fàcil com incloure un pictograma als nostres casals indicant què poden fer o per a què serveix alguna cosa, per exemple. D’aquesta manera, promovem la inclusió, ens adaptem Contelles a ells i elles i Teresa els possibilitem el fet de gaudir de les nostres festes, ja que són tant nostres com d’elles i d’ells.

Els pictogrames poden ser emprats com a sistemes alternatius o augmentatius de comunicació (SAAC).

Generalment, les persones que l’utilitzen presenten dificultats en la comunicació oral i escrita, i utilitzen imatges a mode de paraules per expressar idees, conceptes, sentiments, etc. Un pictograma ha de ser per a la persona que l’utilitza com a una forma d’interpretar, comprendre i transformar la seua realitat en imatges i, a través d’aquestes, un mitjà per expressar i transmetre el seu pensament al interlocutor.

Al nostre casal comptem amb cartells que indiquen els llocs i les parts del casal. Per tal de promoure la inclusió, posarem també pictogrames per a què tothom sàpiga i puga comunicar-se amb la resta. A més, tractarem de fer cartells amb pictogrames en què s’explique la història del nostre monument infantil i gran o el nostre carrer.

Al nostre abast tenim un sèrie de recursos per a potenciar-ho i si no, sempre podem preguntar i esforçar-nos per fer que totes i tots gaudim tal i com nosaltres ho fem i donant veu a persones que tenen els mateixos drets i conscienciant als més menuts i menudes, així com a la resta.

i Góm

La inclusió és cosa de totes i tots

és un signe icònic dibuixat i no lingüístic, representant figurativament, de forma més o menys realista, un objecte real, o un significat. En agrupacions és precursor o antecedent dels sistemes d’escriptura pròpiament dits. Les historietes o còmics, i els acudits gràfics sense text, són també pictogrames.

Teresa Contelles i Gómez 217

LOS JAGUARS E

l conjunt musical “LOS JAGUARS”, es va formar l’any 1965, quan en la majoria de les poblacions, van començar a sorgir aquest tipus de grups musicals.

diversos anys, fins a la seua dissolució. A més, el grup continua actuant en múltiples festes en tota la comarca.

El conjunt original, estava format per: José Antonio Gómez Puertes “Toni el Gat”, guitarra rítmica (La Pobla de Vallbona); Vicente Ruiz “Nillo”, cantant (La Pobla de Vallbona); Vicente Campos “Mona”, bateria (Benaguasil); Vicente Alonso “El Chino”, guitarra solista (Benaguasil) i Leopoldo Castillo, baixista (Benaguasil).

Falla Plaça de l´Hort 2019

Aquesta formació primera, es va denominar “THE PITERSTON”

218

Primers canvis: Vicente Alonso, deixa el grup per a incorporar-se “LOS KRAMERS”, quedant els quatre restants. Vicente Ruiz es fa càrrec de la guitarra rítmica i Toni Gómez de la guitarra solista.

Al cap d’un temps, Vicente Campos, bateria, deixa el grup per a dedicar-se de forma professional a la música de banda, sent substituït per Roberto Enguix (Riba-roja de Túria), que provenia del grup “LLUIS MIQUEL I ELS 4Z”.

El següent canvi es produeix quan el cantant, Vicente Ruiz, s’incorpora al servei militar, sent substituït per Esteve Micó “Steve” (Benissanó), provinent del grup “LOS BENAGUA”, qui, a més de cantar, aporta la trompeta. També s’incorpora en aquesta etapa, a causa de les noves tendències musicals, Juan José Sayas (Xelva), qui es fa càrrec dels teclats.

Posteriorment, Leopoldo Castillo, baixista, s’incorpora al servei militar, sent substituït per Antonio Soriano (Albacete), company de Toni Gómez en la “RONDALLA EL CISNE” de La Pobla de Vallbona.

Va ser l’època de més èxit del grup, de la mà d’un representant que portava als millors cantants i grups del moment, arribant a actuar com a teloners del famós grup “LOS CANARIOS” de Teddy Bautista, a la Sala Gran Via, d’Oliva.

Durant aqueixa època, el conjunt “LOS JAGUARS” és el grup oficial del Club Universitari, de València. Actuen tots els diumenges a la vesprada i en esdeveniments festius. En ell romandrien al llarg de

El grup que apareix en la següent fotografia, és l’última formació d’aquella època i la de més llarga durada, fins a la seua dissolució en 1969 a causa del servei militar.

És la formació del grup que es consolida en aquesta època, sent requerits per a concerts, entrevistes de ràdio i de televisió en diferents emissores locals.

Normalment els seus concerts es reparteixen entre les actuacions per a esdeveniments privats i la seua participació desinteressada i solidària amb grups i ONG’s, amb la finalitat de recaptar fons per a causes socials.

Després de 43 anys, en l’any 2012, Toni Gómez, guitarra solista i Toni Soriano, baixista, tornen a trobar-se i decideixen recuperar aquella meravellosa música dels anys 60. A ells se’ls uneix al cap de poc temps Vicente Ruiz, cantant i guitarra rítmica.

En l’ànim de tots està tornar a constituir el grup, mancant el teclista Juan José Sayas, mort fa uns anys.

Los Jaguars

Desgraciadament i, malgrat haver contactat prèviament amb Roberto Enguix, bateria, a l’hora de començar els assajos, no es pot comptar amb ell a causa de la seua sobtada defunció.

Per a substituir-ho, s’incorpora Vicente Cortina, reconegut músic que ha estat en grups com “Al TALL” i “COTO EN PEL”, entre altres.

Posteriorment i en ple funcionament del grup, s’incorpora al mateix un excel·lent teclista, Juan Hernández, pertanyent al conegut grup “PIEDRAS AZULES” i, a partir del 2016, després de la marxa de Vicente Cortina, el seu company Juan Acedo, bateria.

Les seues actuacions són molt apreciades pel públic, donat el tipus de repertori musical, bàsicament instrumental i sobre temes dels anys 60.

219

És per això que, coneguts els seus concerts a través de les xarxes socials, són requerits per a actuar a Holanda, durant la 61a Convenció “Cliff Richard & The Shadows”.

La participació dels “Los Jaguars” en aquest esdeveniment, el més important en l’àmbit europeu, va suposar una gran experiència per al grup, per diversos motius.

Falla Plaça de l´Hort 2019

En primer lloc, per la seua relació musical amb els altres grups, d’un important nivell en aquest tipus de música. Pel coneixement de la cultura musical existent fora del nostre país. Per les relacions amb els components dels altres grups i sobretot, amb el públic, que es va bolcar amb el grup, fins al punt que es va haver de prolongar l’actuació.

Experiència meravellosa, tenint en compte l’edat dels components del grup “Los Jaguars” i satisfacció per haver fet un bon concert, en representació del nostre país, davant un públic coneixedor i entés en aquest tipus de música.

A partir del 2.018 i després de la marxa del bateria Juan Acedo, s’incorpora al grup un bon amic i músic, Vicente Segarra, més conegut pels amics com Martin Yack, antic component del grup “LOS YACKS”.

La foto correspon a l’última formació, en el concert Homenatge a la Música dels anys 60, 13 de Juliol de 2018 al Parc Municipal de La Pobla de Vallbona.

DISCOGRAFIA La discografia del grup “Los Jaguars” està composta per enregistraments de temes interpretats en els seus concerts. Aquests enregistraments són sempre dels temes en directe, perquè el grup mai ha gravat la seua música en un estudi.

1 Disc Lp de vinil 5 Cd’s de diversos concerts, inclòs el concert complet del grup en la Convenció d’Holanda.

4 Dvd’s Concert d’Holanda i Homenatge a Andalusia.

220

BIOGRAFÍA MUSICAL DE JOSÉ ANTONIO GOMEZ PUERTES (TONI EL GAT) Amb el seu amic Vicente Ruiz (El Nillo) van formar el Duo “Los Halcones” tocant al cinema «Aevnida» de la nostra localitat en les festes. Posteriorment Toni “El Gat” (d’ara endavant Toni) i Vicente, juntament amb tres xics de Benaguasil, van crear el conjunt “The Piterston” que al cap de poc de temps van canviar al nom de “LOS JAGUARS” i aquest va ser el seu nom fins a la seua dissolució. El grup estava format en primera instància per: Vicente Campos, Toni, Vicente Ruiz, Leopoldo Castillo i Vicente Alonso.

En 1970 s’incorpora al servei militar obligatori en el regiment d’Artilleria núm. 17 de Paterna i al mateix temps es matricula en el conservatori superior de música de València per lliure, prenent classes de guitarra en l’especialitat de guitarra elèctrica, que era una assignatura de recent creació. El mestre va ser el catedràtic de guitarra Sr.Patricio Galindo, que a més havia publicat diversos mètodes de guitarra elèctrica, que era la seua especialitat. Al temps com tenia la “pase per nocta” entre a formar part integrant de l’orquestra “Los Gammas” de La Pobla, actuant per diferents sales de ball de la província de València, així com totes les vesprades del diumenge al cinema “Rialto” de la nostra població. Per aquell

Los Jaguars

L’any 1948 el 30 d’Octubre va nàixer José Antonio Gomez Puertes, en l’humil Barri de San José, de La Pobla de Vallbona, conegut després com a “TONI EL GAT”. De xicotet ja apuntava afició a la música i com a mostra ací ho tenen a la foto amb els seus pares. Va aprendre a tocar la guitarra i amb dos xics de la seua edat va formar la rondalla “El Cigne” (Toni, Ramon i Toni “el Gat”) fent diverses serenates i arribant a tocar en l’ermita de Sant Sebastià el dia 20 de gener, dia de la nostra festa patronal, en la missa que es va efectuar en l’Altar Major.

221

Falla Plaça de l´Hort 2019

gales al cantant Juan Bau i en aquesta data és quan va gravar el disc de “La Estrella de David”, recorrent tot el territori nacional. A mitjan 74 va deixar la vida musical i es va casar amb Mari Paz i d’aquesta unió van nàixer tres fills: Elisabet, Javier i Oscar.

moment “Los Gammas” estaven formats per Toni, Pepe Sayas, Vicente Cortina, Esteve Micó, Vicente Alba i Federico Marco.

Acabat el servei militar va ser contractat pel cantant “Ernesto” perquè formara part del seu grup “Los Jupers” actuant per tot el territori nacional. Amb aquest grup i cantant, es va dedicar per complet a la música deixant l’ofici d’obrer que tenia fins al moment. També va formar part de la Banda de Música de la nostra població.

L’any 1973 i part del 74, Toni va formar part com a guitarra del grup que acompanyava en les seues

222

Després d’un llarg període d’inactivitat musical, en 1982 va retornar a la música d’orquestra formant part del grup “Caribes JR”, el qual estava formada per Jesús Marti (Rebusca), Federico Marco (El Porro),

Toni (El Gat), Ramon Marti (Rebusca), Esteve Micó i Vicente Ferrando. Va ser l’orquestra que va amenitzar les revetles de falles així com les presentacions de la Falla plaça de l’hort. El Sr. Vicente Ferrando (pianista de “Caribes JR”) va ser el que va compondre l’himne de la comissió de l’hort.

Aquest grup va estar diversos anys recorrent tota la comunitat valenciana així com Cuenca, Ciudad Real i Aragó. Va estar molt temps sent l’orquestra del Restaurant “Raices” de Benissanó actuant en els sopars, noces i celebracions diverses.

temes. També en Facebook, en diversos fòrums de guitarristes i covers instrumentals per la difusió de les xarxes socials.

El prestigiós director, el Sr. Robert Walsh, locutor anglés de la cadena UK WFRM, del Regne Unit, que dirigeix i presenta tots els primers diumenges de cada mes el programa internacional “The Global Guitar Show”, va contactar amb Toni al qual li va demanar el seu CD per a radiar-lo en el seu programa. Per a Robert Walsh, Toni està com un els cinquanta millors guitarristes del món i en el seu programa, durant dos anys cada diumenge de mes, radia un dels seus temes al qual esmenta com a excel·lent a “el meu amic Jose Antonio Gomez Puertes de La Pobla de Vallbona de València, Spain”. És un gran honor per a Toni el que li consideren dels millors 50 guitarristes mundials.

Los Jaguars

Alhora és el president de l’Associació de Músics “La Pobla en Directe” (EDAS), promocionant l’ensenyament musical i la música en directe, a més forma part del Consell Cultural de La Pobla de Vallbona de present creació.

Toni en 2013 es va jubilar i va gravar un CD de catorze temes del mític grup Inglés “The Shadows” al qual va titular “Recordando a The Shadows”, amb dos dels antics components de “Els Jaguars” com eren Vicente Ruiz i Antonio Soriano.

Toni grava un segon CD de catorze temes variats titulat “Temes Inoblidables”. Els temes estan en Youtube en la pàgina d’accés com “José Antonio Gomez Puertes” amb els seus 14 + 14 és a dir 28 223

LA IMPORTÀNCIA DE L’ADOPCIÓ S

Falla Plaça de l´Hort 2019

ovint escoltem en els mitjans de comunicació que Espanya es uns dels països on es produeixen un major nombre d’abandons d’animals de companyia, uns 400 al dia, el que va suposar en 2017, 138.000 gossos i gats, segons un exhaustiu estudi realitzat per la Fundació Affinity.

Però, per què se produeixen tants d’abandons en al nostre país? Segons l’esmentat estudi, les causes són diverses: les ventrades no desitjades suposen un 15% dels abandons, la fi de la temporada de caça un 12%, els factors econòmics un 12%, els problemes de comportament de l’animal un 11% i la pèrdua d’interès per l’animal un 10%.

Ens portaria molt temps analitzar totes aquestes circumstàncies que porten als humans a abandonar als membres no humans de les seues famílies, però hi ha diversos factors que poden ajudar al fet que la situació se solucione: Deixar de veure a l’animal com un objecte. L’animal que és adquirit com si fora un joguet per a la família o per a un ús concret, quan no compleix amb les expectatives o no s’adapta al ritme de vida dels humans, és en moltes ocasions, abandonat. És, per això, molt important veure a l’animal com un membre més de la nostra família i assumir que, com a tal, requerirà una educació i unes cures al llarg de la seua vida.

Informar-se sobre les característiques físiques i psíquiques de l’animal és essencial. Ens pot agradar,

224

per posar un exemple, una determinada raça de gos però, hauríem de consultar al veterinari sobre si s’adaptarà bé al nostre estil de vida.

Ser conscients de la importància de l’esterilització.

Les ventrades no desitjades són, com hem vist anteriorment, una de les causes principals de l’abandonament de gossos i gats. L’esterilització no solament acabaria amb ventrades que els propietaris saben que no podran cuidar, sinó que, a més, prevé certes malalties i ajuda al fet que aquests estiguen més tranquils i s’adapten millor a la vida en un habitatge.

Optar per l’adopció. La major part dels animals abandonats pararan a protectores, però només el 13,6% són adoptats. Tots els animals de les protectores estan esterilitzats i vacunats. A més són animals molt necessitats de la calor humana i agraeixen amb escreix la segona oportunitat que se’ls brinda. És paradoxal que sent un país amb tants gossos abandonats, la compra d’un animal i no l’adopció, siga la primera opció per a moltes famílies. L’aposta de països com Holanda pels plans d’adopció i la sensibilització, ha aconseguit que l’abandó d’animals deixe d’existir.

Què podem fer a la Pobla de Vallbona per a donar suport a les adopcions?

Donar suport a la tasca que desenvolupa el Projecte Animalista la Pobla de Vallbona, el seu Grup Felí, controla les colònies de gats ferals tal com contempla la nostra ordenança municipal de tinença d’ani-

mals i promou l’adopció d’aquells susceptibles a una millor socialització amb humans. (Segueix-nos en la nostra pàgina de Facebook Projecte Animalista la Pobla_PAP o fes un donatiu en https://www.teaming.net/projecteanimalistalapobladevallbona) Donar suport a les protectores de la comarca, que sobreviuen gràcies a donacions privades i cuiden a centenars de gossos, adoptant, donant material i menjar, inscrivint-te en els passejos de gossos que s’organitzen des de la regidoria de Joventut i en els quals col·labora Projecte Animalista.

Fonts consultades: https://www.fundacion-affinity.org/blog/resultados-del-estudio-del-abandono-en-espana-2018 https://www.mapa.gob.es/gl/ganaderia/temas/produccion-y-mercados-ganaderos/20160222_informeestudioparapublicar_tcm37-104720.pdf

Per a saber més: http://www.lapobladevallbona.es/uploads/tx_documentacion/Tenencia_de_animales_ordenanza_01.pdf https://www.elmundo.es/vida-sana/familia-y-co/2016/11/06/57fb7bc9268e3e51228b45e6.html

On se pot adoptar en la nostra comarca?

L’Addopció

http://www.animaleslliriaasia.es/adoptar/perros-en-adopcion/ https://www.facebook.com/Accionanimalvalencia/ http://www.naturalezayanimales.com/ https://www.facebook.com/ProyectoElRatoli/ Article escrit per: Projecte Animalista la Pobla de Vallbona_PAP

225

226

Falla Plaça de l´Hort 2019

100 ANYS DE

Centenari València C.F.

VALÈNCIA C.F

227

228

Falla Plaça de l´Hort 2019

C

omplir cent anys no està a l’abast de qualsevol, principalment per que a la condició de centenari s’arriba per causes naturals i no és mai una opció que puga triar-se. Poder arribar a la centena és un motiu de satisfacció, tant per a la persona a qui li toca com per a la seua família. Quanta vida, quanta vitalitat i quantes experiències podem arribar a viure i sentir si tenim a un familiar centenari a prop.

Podeu imaginar que la celebració que s’organitza a estos casos no és com a qualsevol aniversari. Ací en La Pobla de Vallbona estos actes s’han convertit en tot un esdeveniment social del qual col·labora fins a l’Ajuntament entregant un detall a la persona, no és per a menys. Un dia i una festa plena d’alegries i al mateix moment de melancolia, ja que també significa estar prop del final. Siga de la manera que siga complir cent anys és una fet extraordinari.

Des del mateix moment que es va fundar el club, va nàixer amb vocació de representar a tota la ciutat de València, un fet que fins al moment no havia ocorregut i que s’ha. El València va arribar per a revolu-

Actualment el València C.F. és el principal club esportiu valencià. Al seu darrere trobem més de 45.000 abonats i quasi 400 penyes d’aficionats repartides per tot el món. El club ha sigut des del 18 de març de 1919 una entitat amb la qual milers de valencians i valencianes s’han sentit identificats, una passió i un sentiment que s’ha anat heretant de generació en generació. Per puntuació és el quart equip espanyol, havent guanyat 6 vegades el títol de lliga, i per títols nacionals el cinquè, gràcies a més de les lligues a 7 copes del rei i una supercopa.

Al mateix moment s’ha de significar el palmeres internacional, que és molt preuat, al qual només li falta guanyar una Champions, tot i haver-se quedat dos vegades a les portes, quasi amb la copa amb la mà. Dos copes de fires, una recopa, una UEFA i dos supercopes llueixen a les vitrines de Mestalla. La identitat col·lectiva valenciana ja no es pot entendre sense el València i la seua apassionada història passem a explicar a través de les pròximes fulles.

Centenari València C.F.

Pel que fa a les entitats civils és un cas semblant, amb l’afegit del sentit de representativitat que hi ha darrere de qualsevol societat, siga musical, esportiva, política o cultural. I en eixes ens trobem el valencianistes. Per fi ja estem en 2019 i això significa que el València C.F. compleix 100 anys de vida.

Des de la primera reunió oficial l’u de març de 1919 al Bar Torino, situat al carrer de la baixada de Sant Francesc (actual plaça de l’Ajuntament del cap i casal), fins a hui la història és més que apassionant.

El club va nàixer en una ciutat que arribava tard en quant a l’afició pel futbol es refereix i s’ha convertit en l’entitat més representativa de la societat valenciana, passejant el nom de la ciutat per tota Espanya, Europa i la resta del món.

cionar tot allò que fins al moment estava establert a la València futbolística. L’afició pel club de la rata penada va començar de zero, però ja des del primer moment el seu primer estadi (Algiros) es va quedar menut i s’hagué de construir Mestalla. Els seus primers passos com a club van ser definits per un equip estranger, que va vindre a disputar un amistós, com “la voluntat de voler arribar”, va ser el reflex d’un equip ja professional al veure com i de quina manera estava estructurat el València dels anys 20.

A mode d’homenatge a un equip que representa tant per a tantes persones, el nostre llibret de la falla plaça de l’hort per a l’any 2019 queda dedicat al València C.F., al valencianisme i a la seua història, a la qual, com a la nostra falla no li falta mai “la voluntat de voler arribar” 229

Falla Plaça de l´Hort 2019

L’ORIGEN D’UN SENTIMENT

230

E

n la València de mil nou-cents denou el futbol encara era un esport minoritari, i a pesar, que com ja s’ha pogut llegir anteriorment, que si existia costum de jugar, els clubs de l’època ni acabaven per arrelar ni tenien darrere seu una massa social important per a tindre pes representatiu. Si a tots aquests factors li sumem la desgraciada mort de Luis Bonora amb el Deportivo Español, a principis d’any, el còctel era més que suficient per a què l’afició pel futbol al cap i casal no acabes d’arrancar amb força, com ja havia passat en altres ciutats del país.

Centenari València C.F.

A principis de març de l’any denou del segle passat la vida social de la capital valenciana bullia dins dels bars. A una societat on no es disposava dels entreteniments i les facilitats d’ara, aquests locals eren els punts de referència, llocs de trobada i autèntics punts neuràlgics de la vida del veïnat de l’època. D’entre els locals destacats estava el Bar Torino, també conegut com a orxateria Novejarque, situat al desaparegut carrer de la baixada de Sant Francesc, lloc que hui en dia és la plaça de l’Ajuntament de València. Allí era comú que a qualsevol hora s’ajuntaren uns entusiastes del futbol, entre els quals destacaven Octavio Augusto Milego i Gonzalo Medina, entre altres. El somni de formar un equip de futbol potent i representatiu de la ciutat no se’ls allunyava del cap, tot i l’infortuni amb Bonora pocs mesos abans, es van disposar a fundar una nova entitat. El primer de març de mil nou-cents denou pegaren un pas definitiu, decidiren redactar l’acta de constitució i els estatus pels quals anava a guiar-se la nova entitat. Tots estos documents van ser entregats al Govern Civil i al Registre de Societats el 5 de Març, per mitjà del seu equip fundacional: Gonzalo Medina Pernas, Octavio Augusto Milego Díaz, Pascual Gascó Ballester, Julio Gascó Zaragoza, Andrés Bonilla Folgado, Fernando Marzal Queralt, José Llorca Rodríguez i Adolfo de Moya. Mentres arribava l’aprovació dels estatuts, va ser anomenada una comissió constituent, presidida per Gonzalo Medina.

Tots ells no van dubtar en el que anava a ser el sant i senya del nou club, per una banda no podia recordar al desaparegut Deportivo Español, i per l’altra, havia de tindre un nom representatiu de la societat a la qual es volia representar, per tant va nàixer el Valencia Foot-ball Club. Amb l’aprovació dels estatuts per part del Govern Civil i amb número de registre 3906, el díhuit de març començava a caminar un club que encara que els seus fundadors no ho imaginaven, seria amb el pas del temps la societat més representativa de la

231

ciutat de València i un equip que acabaria tenint milers de seguidors. Amb olor de pólvora, amb una ciutat que vivia la vespra de la gran festa fallera i segurament entre cares de satisfacció i, per què no, algun brindis, i sense saber que el que anava a passar des d’aquell moment fins al dia de hui, arribava al món el club que hem heretat els valencianistes de hui en dia.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Per a triar el president del nou club hi havia dos clars candidats, Octavio Augusto Milego i Gonzalo Medina. Es va optar pel llançament d’una moneda a l’aire per a fer l’elecció. Va eixir cara i Octavio Augusto Milego va passar a ser el president del València, quan tan sols comptava amb 26 anys.

El 4 d’abril es constituïa la primera junta directiva del club: Octavio August Milego Díaz (President), Fernando Marzal Queralt (Secretari), Andrés Bonilla Folgado (Tresorer) i Gonzalo Medina Pernas (Relacions externes). Posteriorment, el València F.C. va ser inscrit en la Federació Regional Valenciana de Futbol, presidida per Amador Sanchís Mora.

232

Tenien nom, per unanimitat el club portava la denominació de la ciutat que l’havia vist nàixer, tenien junta directiva i un president decidit per l’atzar, només faltava triar els colors per tal de saber com seria l’equipatge que els futurs futbolistes anaven a lluir als seus partits. En l’elecció de l’equipatge no va haver-hi el menor dubte. L’uniforme de l’equip es componia de camiseta blanca rematada per cordons i sense escut amb el pantaló del mateix color, amb calces negres adornades per rivets blancs. Aquest va ser el primer uniforme que va lluir el València Football Club, encara que molt prompte assimilaria el pantaló de color negre, en la temporada 20/21.

Quatre anys més tard, durant la campanya 24/25 el pantaló passaria a ser altra vegada blanc, fins que en 1995 es tornaria a recuperar el negre original. Per la seua banda, l’escut originari del València era molt diferent de l’actual. Estava format per un baló, en l’interior del qual es trobaven el rombe amb les franges i colors de la Senyera, la corona representativa del Regne de València i la rata penada, flanquejats per les inicials de l’entitat: Club València.

Fins al 25 de juliol del mateix any no tornaria el VFC a jugar un altre partit, aquesta vegada ja com a local. Per a poder disputar el match es va condicionar un solar del barri d’Algirós per tal de disputar un trofeu entre el conjunt valencianista, el Gimnastico, Levante, Sagunto i España, amb commemoració de la fira de juliol. El trofeu va ser per al Gimnastico, després de jugar fins a un total de tres desempats contra el València, però poca i molt difusa és la informació al voltant d’aquells enfrontaments. El més important de tot el que va passar va ser, per una banda el primer gol de la història, obra de Llo-

Centenari València C.F.

Només dos mesos després de la fundació el nou València F.C. disputava el seu primer partit, va ser un vint-i-u de maig i hagué de ser fora de la ciutat, ja que encara no es tenia un camp en propietat. Va ser a Castelló, enfront del Gimnastico i amb motiu de les festes de la capital de La Plana. Aquest partit amistós, acabaria amb derrota dels valencianistes per 1-0, gol de Morris. Només estava en joc un trofeu que va donar l’Ajuntament castellonenc, però el més important era que el nou club començava la seua vida esportiva i ho va fer amb la següent alineació: Marco, Amador Peris, Julio Gascó, Fernando Marzal, Pepe Llobet, Antonio Ferré, Fernández, Umbert, Martínez Ibarra, Aliaga y Gómez Juaneda.

233

Falla Plaça de l´Hort 2019

bet, i per l’altra, que sense tindre consciència que podria ser així, aquest partit es va jugar a la que al remat seria la primera llar valencianista, el camp d’Algirós.

234

Per aquells moments el que poc després seria conegut com a camp d’Algirós en un primer moment va ser només un descampat ubicat al barri del mateix nom. Estava situat entre els quarters de la Guàrdia Civil i l’estació d’Aragó, molt a prop de l’actual carrer Finlandia. El terreny, que era propietat d’Eugenio Miquel, estava sense tancar, i la terra cobria lleument el pedregar. El solar no es trobava en condicions per acollir partits de futbol i tant els jugadors com els directius hagueren d’encarregar-se de netejar i preparar el que seria el camp del València F.C. durant les següents quatre temporades. Amb les dificultats pròpies del moment i de la situació, per fi el club disposava d’un camp propi. El contracte de lloguer pujava a un total de cent pessetes i va estar contractat a nom de Octavio Augusto Milego i Gonzalo Medina. Els esforços i sacrificis per tirar endavant el projecte foren descomunals i s’hagué de sacrificar temps lliure, treball i dedicació familiar, a més de diners personals.

Per a guanyar-se el dret d’acollir partits del campionat regional la Federació espanyola obligava a cercar el terreny de joc, construir vestidors tant per als jugadors com per a l’àrbitre, ficar urinaris, construir una caseta per al conserge i disposar d’una porta amb taquilles per a poder vendre les entrades als espectadors.

Tot aquest projecte ascendia a una quantitat econòmica que el primitiu València F.C. no tenia, i per tant va ser la donació de les 25.000 pessetes que feien falta, de la butxaca personal de Gonzalo Medina, la que va fer possible que Algirós es convertira en un vertader camp de futbol. Una enorme quantitat econòmica per aquella època que Gonzalo Medina tenia estalviats i reservats per a la seua boda.

Amb el camp preparat per a la pràctica esportiva es delimitaria el terreny de joc en 91 metres de llarg i 47 d’ample. La gran inauguració arribaria el 7 de desembre de mil nou-cents denou, amb un partit contra el Castalia de Castelló. Eixe primer partit va finalitzar amb un empat a zero i la recaptació va ascendir a 37,5 pessetes. En aquell dia les entrades de preferència valgueren 0,75 pessetes, per les 0,40 de general. Dos dies més tard el partit es repetiria i el València F.C. guanyaria l’encontre per 1-0, un gol que marcaria Eduardo Cubells, jugador debutant eixe dia i que posteriorment seria el primer gran ídol del valencianisme i un dels grans de la història del club.

Amb un “estadi” en condicions i una plantilla al complet en l’any vint l’acabat de nàixer Valencia F.C. va poder disputar la seua primera competició oficial, el campionat regional. Els altres equips que formaren part del campionat foren Gimnástico FC, Levante FC y España FC. El díhuit de gener de mil nou-cents vint per fi arribaria el primer partit oficial. El rival va ser el España F.C. i els valencianistes caigueren per la mínima amb un gol de penal. Pascual Gascó, Julio Gascó, Piñol, Ferré, Llobet, José Marín, Amador Peris, Almenar, Guerendiain, Eduardo Cubells i Umbert foren els futbolistes alineats al primer onze titular en partit oficial de la història. Els valencianistes jugaren un total de set partits, tots ells a Algirós, i finalitzaria el campionat en segona posició.

Centenari València C.F.

Al llarg de la seua primera temporada, el València es va centrar en la captació de nous socis i simpatitzants. Als integrants de la primera plantilla, se’ls van sumar altres procedents, majoritàriament, del Sagunt FC, club de la veïna barriada valenciana.

Els primers fitxatges de futbolistes van ser Piñol, Marín i Bellver (Sagunt), Julio Gascó (Lo Rat Penat), Amador Peris (España), Cubells i Colomer (Algirós), Fernández (Levante), Aliaga, Llobet i Marzal (Español), Marco (Godella) i Gómez Juaneda (Regional) .

Per tant ja sabem com va donar inici la història valencianista: un grup d’amics al caliu d’un bar, que amb un cert aire canalla decideixen fundar un club que representara a la ciutat dels seus amors, una moneda enlairada per tal de decidir el primer president i una boda suspesa per tal de poder construir el primer camp de futbol, ingredients més que de sobra per a escriure una preciosa novel·la de la València de principis de segle. Arribava per a quedar-se en les nostres vides el València F.C.

235

LA VALÈNCIA ABANS DEL VALÈNCIA

Falla Plaça de l´Hort 2019

O

l’u de març o el díhuit de març de mil nou-cents dènou, els especialistes i estudiosos de la historia del València C.F. no acaben de ficar-se d’acord al voltant de quina seria la data oficial de la fundació de l’entitat. Tal com arreplega l’acta fundacional, signada el primer dia de març de l’any dènou del segle passat, esta hauria de ser la jornada fundacional, però el fet que el govern de l’època li dónes validesa als estatuts presentats la vespra de Sant Josep, del mateix any, fa que fins i tot l’origen del club estiga envoltat d’alguna imprecisió. El que és clar és el fet que el naixement del club que porta com a nom la denominació del cap i casal va arribar amb un caràcter festiu, el València C.F. va arribar al món en el mes faller per excel·lència i tant el club com la nostra festa queden vinculats des del primer moment. Però fins a arribar al març de mil nou-cents dènou i comprendre el perquè uns entusiastes del baló decideixen fundar un club d’un esport que no tenia excessius seguidors a la ciutat, encara que a poc a poc la passió futbolera anava en augment de forma exponencial, que millor manera que conéixer els antecedents del futbol en la València de principis del segle XX. Els convidem a viatjar en el temps, anem a aproximar-se a la València abans del València.

En els albors del segle XX la pràctica del football va irrompre a València propiciat principalment per la presència en el port de nombrosos vaixells britànics dedicats a l’exportació de cebes i cítrics, sent

236

per tant mariners i treballadors portuaris els que van començar a practicar-ho als voltants del districte marítim, sobretot en l’esplanada de “Las Arenas” i en la Platjeta del Cabanyal.

Posteriorment es va estendre cap a la capital per dos solars del seu entorn, situats en el Camí del Grau i d’Algirós, i ja en la ciutat se situen altres focus en el Parc de la Petxina, del Patronat de la Joventut Obrera, impulsats per residents de la colònia anglesa, protegits per aficionats natius, que coneixien el nou esport per la seua estada en terres britàniques amb motiu d’estudis o treball.

La referència més antiga que es disposa, apareguda el 2 de febrer de mil nou-cents tres, en la revista “Los Deportes”, assenyala al Club Español com a pioner del futbol a València. Fundat en els primers dies d’eixe any jugava els seus partits en un solar situat enfront del balneari “Las Arenas”, però a penes hi ha indicis de la seua efímera activitat entre els seus socis.

Centenari València C.F.

14 anys abans de la reunió al Bar Torino, que donaria origen al València CF actual, es va fundar un equip que va estar batejat com a “València Football Club”, l’any mil nou-cents cinc, però fins dos anys després no va ser legal en les institucions, això seria en gener de mil nou-cents set. Esta pràctica era comú en l’època, primer es fundava un club i més tard es registrava, els exemples de l’Athletic Club de Bilbao i del FC Barcelona fundats al mil huit-cents noranta-huit i al mil huit-cents noranta-nou, però registrats al mil nou-cents u i al mil nou-cents dos respectivament són un bon exemple.

Una tendència del moment era fundar un club i que tingues seu social a un bar, si el nostre València C.F. va ser al bar Torino, el primitiu València FC. de mil nou-cents cinc tenia la seua llar en el café Tupinamba, al carrer de la Pau. El primer partit que va disputar va ser el 4 de febrer guanyant per 2-1 al Club Marítim, un equip de la zona portuària de la ciutat. La seua

237

Falla Plaça de l´Hort 2019

equipació consistia en samarreta blanca i pantaló i calces de color blau marí.

238

L’any 1909 la ciutat de València va viure un esdeveniment de caràcter extraordinari, l’Exposició Regional.

Esta mostra comercial i industrial marcaria un abans i un després, ja que el seu objectiu era donar cabuda a les noves avantguardes del segle XX, comprenent amb això a quasi tots els camps de la cultura, la indústria, l’economia, l’art, l’oci, el turisme, o la projecció exterior. Per tant en l’exposició l’esport va estar molt present i, per descomptat, el nou football va tenir un gran protagonisme. Francisco Sinisterra Montesinos, destacat membre del València F.C. va organitzar a l’Exposició la celebració d’un torneig de futbol que es va jugar l’última setmana de juny de mil nou-cents nou. Este campionat va tenir una fase amb equips de la regió amb la participació del Recreación Club de Alicante, F.C. Cabanyal i F.C. València, proclamant-se guanyador el F.C. València després de golejar per 7-0 als alacantins i guanyar l’endemà per 3-0 a l’equip marítim. Com a guanyador local es va enfrontar en una fase posterior, i de caràcter nacional, al Club Deportivo Español de Barcelona, Sociedad Gimnástica Española de Madrid y Fútbol Club Barcelona. A esta segona fase el Futbol Club Barcelona va ser el campió.

Este campionat va ser el germen definitiu perquè la pràctica del futbol a la ciutat esclatara de manera definitiva. Va ser tal l’afició que va sorgir entre la població que van aparéixer immediatament noves societats, com el “España F.C.”; constituït el 4 de setembre, el Rat Penat F.C. nascut l’endemà, i el Llevant F.C. legalitzat dos dies després com a continuació de F.C. Cabanyal. Una setmana després va sorgir el Club Gimnàstico, amb seu en el Patronat de la Joventut Obrera, i per les mateixes dates, d’una escissió del F.C. València, quedava també constituït el Hispano F.C.

Però esta efervescència va tindre una part negativa amb els esdeveniments sociopolítics viscuts en la ciutat entre 1912 i 1914. La crisi econòmica que va seguir a l’esclat de la Gran Guerra i la falta de terrenys de joc, després del desmantellament de la Pista de l’Exposició, van marcar un període poc afavoridor per al desenrotllament del futbol valencià i este va entrar en una greu crisi estructural. La flama va quedar viva en els col·legis religiosos de la ciutat organitzant tornejos i jornades esportives.

En este context de futbol escolar, o de carrer, aparegueren tímidament alguns equips que van actuar amb el nom de València, tots ells amb escassa entitat. L’afició va tornar aparéixer en mil noucents díhuit amb una nova disputa d’un campionat regional.

Centenari València C.F.

Ens acostem cap al mes de març del dènou i ací fixem la mirada en el Deportivo Español, equip al qual arriben a la directiva en la temporada 1918/1919 Augusto Milego i Gonzalo Medina, posteriorment fundadors de l’actual València C.F. Este equip es va desplaçar fins a Elx, en gener del dènou, per a jugar un partit amistós i per culpa d’un trencament de peroné i una posterior complicació, el jugador Luis Bonora mor pocs dies després del partit. Amb esta notícia, que s’escampa per la ciutat com la pólvora, el futbol quedava sentenciat, si l’afició no era majoritària, ara la seua pràctica pareixia, fins i tot, perillosa.

Després d’este infortunat accident el futbol va quedar paralitzat a la ciutat i es deixaren de jugar partits durant un temps. Al mateix moment Octavio Augusto va haver de marxar a Madrid, per estudis, i el Deportivo Español va acabar per desaparéixer.

Madrid, Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, La Corunya i Vigo per aquell any no soles gaudien de les incipients estrelles futbolístiques del moment, sinó que també tenien estadis amb capacitat per albergar a milers de persones. Els esdeveniments no acompanyaven, però el verí del futbol estava a punt d’arribar a València, i anava a ser per a quedar-se. Octavio Augusto Milego i Gonzalo Medina estaven quasi a punt, sense saber-ho, de crear la seua gran obra.

239

BRONC I COPER

Falla Plaça de l´Hort 2019

L

240

’ADN del València C.F. és per definició bronc i coper, com resa la llegenda. Perquè la Copa, en totes les seues denominacions, sempre va ser una oportunitat per a destronar a qualsevol que es posara davant del València.

L’hemeroteca està plena de partits èpics en aquesta competició. Si ben és cert que l’apel·latiu de bronc i coper defineix a la perfecció part de la idiosincràsia valencianista, s’ha de recordar que aquesta expressió naix des de la premsa madrilenya cap al primer gran València de la història, el dels 40, de forma pejorativa. Ja des d’aquell moment queda patent que no els agradava que un nouvingut a l’elit del futbol els tocara el seu protagonisme. Però que millor manera que fer d’un desavantatge una virtut? Bé, dir desavantatge seria donar la raó a tots aquells que acusaven al València de bronc i coper, definint-lo com a un equip dur, rocós i brut, juntament amb altres qualificatius més deshonestos. Ja des de ben prompte els molestavem, que millor manera que fer d’això una bandera?, us molestem?, doncs ens agrada molestar. Com canta la graderia de Mestalla «Equipo bronco y copero, como reza la tradición, nosotros somos los hinchas que te animan para que seas campeoón» La competició del KO és una competició fetitxe per als valencianistes que es van guanyar l’apel·latiu ja nomenat de ‘bronc i coper’ en els anys 40, on van disputar huit semifinals en una dècada (únicament es va absentar en els cursos 46-47 i 47-48). D’aquelles huit semifinals, el València va superar cinc i finalment va conquistar dos títols: el de 1941 quan es va imposar a l’Espanyol per 3-1 i el de 1949 en derrotar per 1-0 a l’Athletic de Bilbao.

Amb el pas dels anys arribarien cinc entorxats més, l’últim en 2008, que l’equip ni va celebrar per estar en crisi en la Lliga. Aquesta és la història del València en la competició que més èxits ha aportat al seu palmarés. En total set títols ostenta en les seues vitrines, una competició, que a pesar de ser terreny natural per a gestes esportives i triomfs per a la posteritat, ja fa més de 10 anys que no guanya.

Aquesta és la història del València bronc i coper, un València ha guanyat set títols després de disputar 17 finals.

Durant la dècada dels 40, el València es va començar a guanyar l’esmentat malnom de bronc i coper per l’esperit i la lluita que demostrava cada vegada que saltava al terreny de joc i que traspassaria als gens de l’entitat dècades després. Huit semifinals en els 40, cinc finals i dos títols demostren que el conjunt de Mestalla era, sens dubte, el número u a la competició.

Aquesta plantilla conquistaria el primer gran títol nacional per al club: la Copa de 1941, davant l’Espanyol. Era el primer triomf després de dos dècades d’existència, i la celebració en la capital del Túria va ser apoteósica.

En la dècada dels 40 l’equip aconseguiria tres Lligues i una altra Copa, però també va haver-hi alguna desfeta per als interessos valencianistes. De fet, el club de Mestalla és l’únic del futbol espanyol que ha perdut tres finals consecutives. El València va ser subcampió de Copa en 1944, 1945 i 1946, i ho va tornar a ser en 1970, 1971 i 1972. El curiós és que les tres finals perdudes en la dècada dels quaranta van tindre el mateix escenari: l’estadi Olímpic de Montjuïc. L’estadi barceloní va ser considerat malastruc pels aficionats valencianistes de l’època. En la

Centenari València C.F.

El primer títol va arribar en 1941. El València tenia un gran equip, possiblement una de les millors plantilles que haja tingut mai, amb Ignacio Eizaguirre, Álvaro i Juan Ramón, entre altres, i la davantera elèctrica, formada per dos jugadors valencians i tres bascos.

241

primera final el València va perdre 2-0 enfront de l’Atlètic de Bilbao, per 3-2 també davant el club bilbaí en 1945 i per 3-1 davant el Reial Madrid en 1946.

El València havia perdut els seus tres finals anteriors jugades a Barcelona. En la final de Copa de 1949, que va enfrontar a l’Atlètic de Bilbao i al València, els valencianistes van jugar en la capital d’Espanya una final molt renyida que es va resoldre amb un gol d’Epi i que posava punt final a una generació de jugadors que havien sigut molt exitosos per al València Club de Futbol.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Aquesta dècada, gloriosa en Copa amb dos títols i tres finals en deu anys, va ser la que li va valdre el sobrenom de bronc i coper.

Per a la següent no s’hagué d’esperar molts anys, encara que la competició copera no va ser tan exitosa com als 40. Després d’un començament dubitatiu i insípid de dècada, el 54 es tallaria la ratxa. No va ser una gran campanya, però sens dubte el millor d’aquell any va ser la consecució de la Copa del Generalíssim. El rival va ser el Barcelona, però aquella vegada l’equip català va caure estrepitosament per 3-0, per la qual cosa el club de Mestalla es prenia una merescuda revenja de la final de 1952 guanyada pels catalans. Aquell 20 de juny de 1954, Quincoces va alinear a Quique, Monzó, Puchades, Badenes, Pasieguito, Seguí, Sòcrates, Juan Carlos Quincoces (nebot de l’entrenador), Mañó, Forts i Buqué. Els gols van ser anotats per Fuertes, en dos ocasions, i Badenes.

Si el València es va gravar a foc a la seua pell el malnom de bronc i coper va ser, entre altres coses, per actuacions com les de Puchades, en realitzar un feroç marcatge individual sobre Luis Suárez en la final de Copa de 1954 que donava al València la seua tercera Copa enfront del Barça. Passaven els anys, però l’esperit es mantenia.

Els seixanta van ser els anys en què el València va debutar a Europa i va guanyar la Copa de Fires (actual Europa League). Va véncer en dos i va poder guanyar una tercera en el 64. L’equip de Mestalla va rebre un dur colp en la final contra el Saragossa dels 5 magnífics. Aquella derrota donaria pas a tres anys d’incertesa, fins que al juliol de 1967 s’aconseguiria un nou títol, aquesta vegada la Copa del Generalíssim.

A Madrid van acudir al voltant de 30.000 espectadors valencians per a viure en directe la novena final del València en la Copa del Generalíssim. Per part del València C.F. van jugar Abelardo, Sol, Mestre, Tatono, Paquito, Roberto, Poli, Guillot, Waldo, Claramunt i Jara. Segons recullen les croniques del moment, va 242

començar marcant el València per mediació de Jara, poc abans del descans. La segona part el València va ser amo del camp i Paquito, a passada de Guillot, va aconseguir el segon gol per al València a mitja hora del final del partit. L’Ath. Bilbao es va jugar el tot pel tot i va marcar un gol obra de Argoitia i amb aquell resultat va acabar el partit. El València era per quarta vegada en la seua història campió de la Copa del Generalíssim. Va recollir el trofeu el jugador de Riba-roja Roberto Gil.

La famosa final amb dos gols de Kempes en el Calderón abarrotat de Senyeres obria les portes a disputar la Recopa que el València guanyaria a l’any següent i la Supercopa d’Europa. L’equip tornava a l’elit europea gràcies a la Copa del Rei i encetava amb una icònica nit una trilogia copera que s’ha convertit en una de les seues millors ratxes històriques.

La Copa del Rei va ser durant el segle passat el punt de partida de les millors èpoques de la història del València, com ja hem dit anteriroment la del 79 va obrir de bat a bat les portes d’Europa i 20 anys més tard, amb altra final donava inici l’última gran epoca valencianista, i tal vegada la més gloriosa de totes. La final disputada a Sevilla enfront de l’Atlètic va establir les bases del que acabaria convertint-se en el millor València de la història.

Centenari València C.F.

I d’aquella gran nit a Madrid a una altra 12 anys més tard. El València va aconseguir per cinquena vegada en la seua història proclamar-se campió de la Copa del Rei en 1979. Ho va fer jugant en gran i eliminant als més poderosos que es van quedar per davall del millor, que no va ser un altre que el València. El València no va tindre fàcil el camí de la final. Va derrotar al Girona, Reial Societat, Barcelona, Alabés i Valladolid.

Aquests van ser els partits que va jugar per a accedir a la final, on el rival no va ser un altre que el Reial Madrid.

El dia 26 de juny de 1999, el València es va proclamar en l’Estadi Olímpic de Sevilla campió de la Copa del Rei, per sisena vegada en la seua història. El rival va ser l’Atlètic de Madrid, seguit per una admirable afició que va aplaudir de valent al València quan aquest va donar la volta d’honor a l’estadi. Però la victòria va arribar d’una forma que ningú podia sospitar. El València va jugar un dels millors i més espectaculars partits que es recorden.

243

El València va presentar per a aquesta final la següent alineació: Cañizares, Anglomá, Djukic, Roche, Carboni (substituït per Juanfran), Mendieta, Vlaovic (substituït per Angulo), Farinós, Ilie i Claudio López. Claudio Ranieri, molt volgut per l’afició, era l’entrenador. «Piojo» en dos ocasions, i Mendieta amb un dels gols més bells de la història del club, li donaven el triomf als de Mestalla. El que va ocórrer entre el 1999 i l’any 2004 ja queda per a l’eternitat, una supercopa d’Espanya, dos final de Champions, dos lligues, una Uefa i una supercopa d’Europa.

Falla Plaça de l´Hort 2019

El València va guanyar la competició per última vegada en 2008, després de véncer en la final disputada davant el Getafe per 3-1. Immers llavors, en una profunda crisi de joc i resultats en la Lliga, el València va aconseguir aquell any arribar a la final del torneig després de superar en dues eliminatòries molt ajustades a l’Atlètic de Madrid en quarts de final i al Barcelona en la semifinal.

244

Prèviament, l’equip valencià havia superat al Real Unió d’Irun, en una eliminatòria marcada per la decisió del tècnic Ronald Koeman d’apartar de l’equip a David Albelda, Santiago Cañizares i Miguel Ángel Angulo.

Davant el Getafe en la trobada decisiva va guanyar per 3-1 amb gols de Juan Mata, Alexis Ruano i Fernando Morientes, i així el València va aconseguir l’últim títol obtingut fins al moment i que també es recorda per no haver sigut celebrat, ja que la trajectòria de l’equip en la Lliga era molt adversa.

EL VALÈNCIA CAMPIÓ DE LLIGA

Falla Plaça de l´Hort 2019

Les sis vegades que dormirem en el cel

246

Guanyar sempre és una sensació més gojosa que la de participar. Res és comparable a ser el millor equip, el més potent i regular d’un campionat que dura tota una temporada. Proclamar-se campió de la lliga és, amb diferencia, el títol més complicat, ja que obliga a no fallar a qui vol ser el primer quan acaba el campionat. A més, la lliga és una lluita d’igual a igual en la que s’enfronten tots contra tots i no queda espai per a les excuses. Cada victòria compta, cada gol ajuda, cada partit és una batalla nova que et puja al cel o et baixa a l’infern de la gran guerra de tots contra tots que és el campionat de lliga.

Fins hui en dia sis han sigut les vegades que el València C.F. s’ha proclamat el millor entre els millors. Sis lligues que signifiquen alguns dels més bonics records de la centenària història del club de la rata penada. Però per damunt de tot aquestes sis lligues són sis dies en els quals el valencianisme ha pogut dormir en el cel. Sis vegades en les quals la ciutat va viure festa sense mesura, no era per a menys, no sempre es té l’oportunitat de veure la vida des de les altures, des dels primers llocs de la classificació.

El primer campionat de primera divisió que va guanyar el València C.F. va ser a la temporada 1941/1942. La dècada dels 40 va servir per a començar a omplir les vitrines de Mestalla i només un any després de guanyar la primera copa arribaria la primera de les lligues.

El València va succeir a l’Atlètic Aviació com a equip dominador a l’Espanya heretada després de la Guerra Civil. De l’equip de 1939 només quedaven sis jugadors quan va arribar la primera de les sis lligues del València. L’equip dirigit per Ramón Encinas va perdre només quatre partits dels 26 disputats en el campionat.

Va ser l’equip més golejador amb 85 gols, 20 més que el Reial Madrid, segon classificat, i la segona millor defensa (39 gols encaixats, dos més que el Deportivo). Mundo va ser el màxim golejador del campionat amb 27 gols, comandant l’atac de l’equip, en el qual li acompanyaven Epi, Amadeo, Asensi i Gorostiza, la coneguda com a davantera elèctrica.

La presidència de Luis Casanova Giner va continuar sent prolífica. Després d’un parèntesi en el qual l’Athletic de Zarra, Gárate o Gaínza va conquistar la lliga, el València va tornar a ser campió. L’equip d’Eduardo Cubells va tenir en Mundo al seu jugador més golejador, amb 28 dianes, a dos punts de ficar-se en el club dels jugadors que han superat els 30 gols en una temporada en Lliga.

Centenari València C.F.

Per a tornar a viure la glòria de ser campions de lliga, només s’hagué d’esperar dos temporades, la temporada 1943/1944 el trofeu de campions tornava a Mestalla

A l’Espanya posterior a la guerra el futbol estava principalment dominat pel València i el conjunt basc de l’Athletic Club, d’aquells anys especialment va poder traure profit el conjunt de Mestalla guanyant 3 de les sis lligues aconseguides en la seua història. La tercera lliga de la dècada arribaria en la temporada 1946/1947 Respecte a temporades anteriors el bloc es va mantenir: alguns jugadors van seguir en l’onze i uns altres, veterans i jo247

ves, van intercanviar el seu lloc en l’equip titular per a guanyar un nou títol pocs anys després. El València va guanyar la Lliga en l’última jornada, empatat a punts amb l’Athletic Club (34). Els bascos eren els favorits, però van empatar contra Deportivo de la Corunya. L’Atlètic de Madrid, segon classificat, va perdre contra el Reial Madrid. D’aquesta manera, el València es va aprofitar de les errades dels seus competidors i es va col·locar com a primer classificat en l’última jornada.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Així quedaven quasi per finalitzats deu anys magistrals per al valencianisme, que veurien com amb les tres lligues abans comentades, i les copes de 1941 i 1949, el seu equip es convertia en conjunt fort i poderós. Un total de cinc títols, que de la mateixa manera que amb el canvi de segle, significarien les dos èpoques glorioses més importants de la història.

La ratxa d’eixir campió de forma habitual va trencar-se. Amb l’arribada dels anys 50 el club capitanejat per Luis Casanova va invertir quasi tot el seu patrimoni en construir el gran Mestalla, i això va restar poder esportiu al club. Durant els anys 50 el València no va ser campió de lliga, però sí que va poder lluitar pel títol en alguna ocasió, com en la temporada 1952/1953, que va quedar segon classificat i aconseguiria un nou campionat de copa en l’any 1954. Amb aquestes dos últimes fites la presidència de Luis Casanova ficava el seu punt final pel que respecta als títols. La glòria de la lliga no tornaria a passejar per Mestalla fins a l’any 1971 Haurien de passar més de 20 anys, i en aquelles dos dècades passaren moltes coses, algunes molt bones, com els primers èxits europeus. El poder de Reial Madrid i Barcelona ja s’havia instaurat. Fins a 1947, només l’Athletic tenia més lligues que el València. No obstant això, en els 70, dècada ara recordada per l’Ajax de Cruyff o el Bayern de Beckenbauer, el que es recordarà serà el Reial Madrid de Di Stéfano i les cinc Copes d’Europa.

Va ser precisament Alfredo Di Stéfano des de la banqueta qui va conduir a l’equip cap a un nou títol de lliga. La solidesa defensiva va ser clau: Abelardo, el porter, només va encaixar 248

19 gols. També la fortuna. Al primer classificat (València) i al quart (Reial Madrid) només els separaren dos punts. Es va guanyar el títol de nou empatant a punts, aquesta vegada amb el Barcelona, que no va passar de l’1-1 en l’última jornada amb l’Atlètic de Madrid, que va ser tercer classificat. Malgrat perdre el seu últim partit contra l’Espanyol, el València va ser campió. L’eufòria dels valencianistes desplaçats fins al desaparegut Sarria va ser de les que fan època, convertint l’antic estadi espanyolista en una festa, amb traques a les grades i amb la immortal imatge del “palmito” de la penya d’Aldaia al damunt de l’herba. 20 anys eren molts i per fi la copa de la lliga tornava a la capital del Túria. D’aquell moment només queda per destacar negativament un fet que ningú per aquell dia podia imaginar, i era que fins 31 anys més tard no tornaria a guanyar-se un campionat de lliga

Centenari València C.F.

Arrere van quedar l’època de Kempes o l’any del descens. El València, en la majoria de les temporades va competir amb els equips de dalt, però sense aconseguir l’excel·lència. Va avisar de les seues aspiracions el València guanyant Copa del Rei en 1999, amb Ranieri o la Supercopa d’Espanya amb Héctor Cúper, entrenador amb el qual els valencianistes aconseguirien dos finals de la Champions League consecutives. Primer Reial Madrid i després Bayern acabaren amb les seues aspiracions. L’estiu de l’any 2001 no va ser gens tranquil. Per la séquia de Mestalla l’aigua baixava agitada i ningú podia imaginar el que estava a punt de passar. Per agafar el relleu d’un equip que pareixia tocat de mort després dels penals de Milà es va fitxar a un entrenador novell a l’elit del futbol, Rafa Benitez. El madrileny arribava després d’aconseguir pujar a primera al Tenerife, des del primer dia tot feia indicar que els seus dies a esta vora del mediterrani estaven contats. No obstant això, seria amb aquest entrenador en la banqueta quan el València va viure els millors anys de la seua història. Una època daurada, plena d’èxits i triomfs començava en l’estiu de l’any 2001. Cañizares, Carboni, Ayala, Vicente, Pellegrino, Albelda, Rufete, Angulo, Salva, Aimar, Baraja… Són molts els que recorden de memòria aquell

249

Falla Plaça de l´Hort 2019 250

equip. Li van sobrar dos jornades al València per a ser campió, de nou amb la millor defensa del campionat.

Fidel al seu esperit històric, fent-se fort des de darrere, es va convertir en un equip que va saber superar totes les adversitats possibles. Fins al mes de desembre la trajectòria va ser erràtica, però amb una remuntada a l’estadi de Montjuic contra l’Espanyol de Barcelona va començar a guanyar partits convertint-se en un equip quasi indestructible. La resta de la història està més que comentada, a principis de maig, a la Rosaleda de Malaga el València tornava a proclamar-se campió de lliga. L’estadi de la capital de la costa del sol va ser una extensió de Mestalla amb milers de valencianistes que van tornar a veure el seu València C.F. en el més alt. Destacar la importància que per a tota una generació de valencianistes va ser aquell dia, ja que era la primera vegada que veien com una lliga venia cap a València.

Per a tornar a tastar les mels de l’èxit només hagueren de passar dos anys. Però no per a qualsevol èxit, en la temporada 2003-2004 el València anava a signar la millor campanya des de la seua fundació, aconseguint un doblet, amb lliga i copa europea (UEFA) Es va mantenir el mateix bloc, amb alguna incorporació com la del davanter Oliveira. Rafa Benítez i els seus jugadors van viure un any històric. De nou li van sobrar jornades a l’equip per a portar-se la lliga, la qual cosa els va beneficiar per a preparar-se de cara a la final de la Copa de la UEFA. L’Olympique de Marsella no va poder frenar als valencianistes a l’estadi Ulevi de Goteborg. Una altra vegada el conjunt valencianista va traure la seua millor versió i va fer una temporada imperial, amb les rotacions dels jugadors com a un dels fets més destacats, la qual cosa va permetre que tots estigueren al 100% en qualsevol moment de la temporada. Amb una segona volta perfecta al València li van sobrar jornades per a ser campió i va tancar la temporada més brillant dels seus 100 anys de vida. Una temporada brillant a la qual s’hauria de sumar uns mesos després la Supercopa d’Europa a Mònaco guanyada al Porto.

EL VALÈNCIA SE’N VA DE FIRES

Falla Plaça de l´Hort 2019

En la València dels anys 60 l’esperit emprenedor i l’ànima comercial dels seus empresaris va acabar per tenir una repercussió futbolística que va catapultar a la ciutat del Túria, i per extensió al seu equip de futbol, cap a èxits desconeguts fins al moment.

252

A principis dels 60 la copa d’Europa venia disputant-se soles unes poques temporades, i el fet que el club de Mestalla no s’haguera alçat amb el campionat de lliga des de la temporada 1946/1947, havia impedit que els valencianistes comptaren amb experiència en competicions europees. També des de la temporada 55/56 venia disputant-se una altra competició que donava espai a jugar a altres grans conjunts europeus que no havien sigut campions de lliga, la coneguda com a Copa de Fires. Com suggereix el nom, la competició va ser implantada per a promocionar les fires de mostres internacionals i que aquestes tingueren dins del seu programa d’actes un de caràcter esportiu, especialment de futbol pel seu auge i repercussió produïts en els anys de la postguerra. Amb anterioritat i de forma regular ja es disputaven partits amistosos entre equips de ciutats que organitzaven fires de mostres, i va ser gràcies a aquestes trobades que la competició es va originar.

Els seus inicis esportius foren molt modests, ja que per a participar en ella no era necessari haver-se adjudicat cap títol de Lliga o Copa,

però en canvi va ser creada com una competició il· lustre i distingida, ja que era obligatori que els equips participants tingueren com a seu una ciutat que albergara una Fira internacional. En un principi aquesta nova competició donava la possibilitat de presentar equips representatius de les ciutats, i era comú que no participaren clubs com a tal. Un bon exemple el tenim a la primera final que es va jugar, una final que enfrontaria a un equip representatiu de Barcelona i una selecció de Londres.

En l’any 62 València tenia la seua Fira Mostrari Internacional, per tant estava en el seu dret de participar en la competició europea de la Copa de Fires. La temporada 61/62 va començar marcada per la tragèdia de la mort en accident de trànsit del davanter brasiler Walter Marciano.

El destí voldria que aquest desgraciat fet servira per a fer a l’entitat de Mestalla més forta i poder passar de la tragèdia a la gloria en pocs mesos.

Centenari València C.F.

L’equip dirigit per Domingo Balmanya s’enfrontaria en la primera ronda de la Copa de Fires 1961-62 al Nottingham Forest. El partit d’anada ja va encarrilar l’eliminatòria per al conjunt «xe» amb un 2-0 gràcies a dos gols de Waldo, la

253

Falla Plaça de l´Hort 2019

nova aposta en la davantera. El partit de tornada va ser més recordat pel pànic que va patir l’expedició valencianista, a causa de les turbulències en el seu viatge amb avió a Anglaterra, que per la golejada (1-5).

254

En vuitens de final esperava el Lausanne suís, però aquesta ronda es disputaria a partit únic, ja que la neu va impedir que es jugara en el camp del conjunt helvètic. Els de Balmanya van accedir a quarts després d’un partit disputat a Mestalla amb el resultat de 4-3. En quarts, els valencianistes es van enfrontar amb un dels grans favorits a alçar-se amb el títol, l’Inter de Milà d’Helenio Herrera. Dos gols del jove Vicente Guillot donaven un bon avantatge (2-0) per a la tornada en Sant Siro, en la qual un empat a 3 permetia al València accedir a les semifinals. El partit d’anada i el seu resultat donaren per al record un dels partits que la història del camp de Mestalla ha donat per a la posteritat, eixe magnífic 2-0 unit a l’eliminació dels milanesos deixa un dels millors records de la nostra història que els nostres majors encara recorden.

Era la primera vegada que el València jugava contra un súper equip europeu, un conjunt amb un potencial superlatiu per a l’època, però això no va ser obstacle per a passar de ronda. Encara es recorda la rebuda de l’afició als jugadors en la seua tornada de Milà.

El MTK Budapest no va ser rival per al València en semifinals i va encaixar dos golejades tant en l’anada com en la tornada, amb un 3-0 a Mestalla i un 3-7 en terres hongareses (un triplet del davanter uruguaià Héctor Núñez i doblets de Waldo i Guillot). D’aquesta manera, el València arribava a una final que es va retardar fins a setembre a causa del Mundial.

El Futbol Club Barcelona abans d’aquesta temporada ja s’havia alçat amb el trofeu en dos vegades, la primera en el 58 i la segona en el 60, els dos triomfs davant equips anglesos, però el València de Vicente Guillot havia agafat accent europeu amb facilitat i arribava a competir al vell continent amb ganes de fer-se un nom.

L’aventura europea va tindre un segon, i gloriós capítol a la següent temporada. La temporada 1962-63, amb Scopelli al comandament, li va oferir al València fins a tres eliminatòries amb equips escocesos. Primer va tocar enfrontar-se al Celtic de Glasgow. El 4-2 de l’anada permetia encarar la tornada en Celtic Park amb confiança. Finalment, l’empat a 2 en l’històric camp del Celtic va ser suficient per a accedir a vuitens. Waldo i Guillot seguien sent essencials una temporada més.

Centenari València C.F.

València i Barcelona van disputar la final a doble partit en l’inici d’una nova campanya. Aquest fet va provocar que Domingo Balmanya deixara l’equip en negar-se a renovar el seu contracte. L’entrenador argentí Alejandro Scopelli va ser el seu substitut a la banqueta de l’equip valencianista. La final ja va quedar decidida en l’anada en el camp valencianista amb un marcador de 6-2. En aquest històric partit Guillot va anotar un triplet, Nando Yosu dos gols i Héctor Núñez un més per al seu compte particular.

La primera final europea dels valencianistes no podia començar de millor manera, una espectacular golejada contra el conjunt català a un dels partits més mítics a la història valencianista. La tornada en el Camp Nou va acabar 1-1 i el València va poder festejar el seu primer títol europeu. La targeta de presentació va ser immillorable i portava l’esperit d’equip campió per bandera. El València va alinear als dos partits a: Zamora, Piquer, Quincoces II, Mestre, Sastre, Chicao, Héctor Núñez, Ribelles, Waldo, Guillolt i Yosu.

255

El Dunfermline va ser un rival dur de pelar per als de Scopelli, en els vuitens de final. Malgrat el resultat del partit d’anada en «East end Park» l’eliminatòria tingué desenllaç feliç. A aquest primer partit els escocesos arribaren a ficar-se per davant 4-0, ja que el terreny de joc estava impracticable. Els locals estaven preparats, amb tacs de goma, a diferència del València que se’ls hi va posar en la segona part quan ja perdia 5-1; el resultat final va ser de 6-2. Es va jugar un partit de desempat a Lisboa, que es van portar els de Scopelli amb un gol del central Manolo Mestre.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Els quarts es van solucionar ràpidament en l’anada amb un 5-0 a l’Hibernian (també escocés). La tornada es va perdre 2-1, però com va declarar el president del València, Julio de Miguel, ja podien dir que eren «el nou campió escocés». En semifinals es va eliminar a la Roma amb un 3-0 a Mestalla i una derrota per la mínima (1-0) en l’Estadi Olímpic.

El València tenia una nova cita amb la història en una nova final, en aquesta ocasió davant el Dinamo de Zagreb. En l’estadi Maksimir, els gols de Waldo, de falta directa, i Urtiaga, li donaven la volta al marcador i permetien encarar la tornada amb un lleuger avantatge (1-2). Finalment, Mestalla es va vestir de gala per a una nit màgica. A més anava a ser l’últim partit de Scopelli com a entrenador xe. El 2-0, amb gols de Mañó i Héctor Núñez, li donava al València la seua segona Copa de Fires consecutiva. L’equip que va jugar el segon partit de la final va ser el format per: Zamora, Piquer, Quincoces II, Chicao, Paquito, Sastre, Mañó, Sánchez Lage, Waldo, Ribelles i Héctor Núñez.

No obstant açò, el fet d’aconseguir dos trofeus en dos participacions, no va obstacle per a què l’equip de la capital del Túria pogués arribar a la tercera final en tres anys. Però en aquesta ocasió van sucumbir davant el Reial Saragossa a una final a partit únic i plena de polèmica en la qual l’arbitre va enfonsar les possibilitats d’alçar un tercer trofeu consecutiu. Un gol dels aragonesos protestat per fora de joc, l’anulació a Guillot del gol que devia haver sigut el 2-2, i un penal no xiulat al mateix Guillot, juntament amb l’expulsió d’un jugador valencianista per protestar davant el nefast arbitratge, van soterrar les possibilitats de tornar a regnar en Europa. L’alineació del Valencia C.F. en la final fou: Zamora, Arnal, Quincoces II, Vidagany, Paquito, Roberto, Suco, Guillot, Waldo, Urtiaga i Ficha.

Amb el mal sabor de la final a Barcelona davant del Saragossa es tancava una de les millors èpoques del valencianisme, passant per damunt de gegants europeus com el Barça, l’Inter de Milà o el Celtic de Glasgow.

Mestalla mai oblidarà a aquells herois que van passar de la tragèdia a la glòria.

256

14 de Maig de 1980

LA GRAN NIT DE TOTS ELS TEMPS S Falla Plaça de l´Hort 2019

i a la primavera del 79 es va aconseguir convertir Madrid en un riu de senyeres amb un Calderón embogit pels gols del «Matador» Kempes, el nou decenni arribaria amb un dels trofeus més important de tots els aconseguits pel club de Mestalla en els seus 100 anys de vida.

258

Centenari València C.F.

El 14 de maig de l’any mil nou-cents huitanta Brussel·les va parlar valencià en un desplaçament inèdit fins al moment per part de l’afició valencianista. Si fins al moment les diferents finals de l’equip a Madrid amb motiu de les finals de copa contaven per miler els aficionats desplaçats, el que encara no havia ocorregut era agafar «carretera i manta» per a recórrer el vell continent a la recerca d’un nou trofeu per a les vitrines, un trofeu que es convertiria en el més important que el València C.F. llueix fins el dia de hui. El 14 de maig la capital belga va despertar amb les melodies de la dolçaina i el tabal i amb el soroll inconfusible de la traca valenciana. Tota una demostració d’amor que no trobava precedents. Per a entendre la força del futbol s’ha de saber que aquella època res tenia a veure amb hui en dia. Les carreteres no eren tal com hui estem acostumats, els cotxes no tenien ni les prestacions ni les comoditats dels que ara podem conduir, ni molt menys existien vols «low cost», ni tan sols per aquell moment la gent tenia el costum de fer turisme, indubtablement tirar quasi quaranta anys arrere ens fa comprendre el fenomen que es va viure, tota una revolució. Amb una massa social forta i vinguda a més amb la copa del setanta-nou i un equip que tenia, entre altres gran jugadors, a Mario Alberto Kempes com a gran referent, tots els que van poder no dubtaren en agafar els seus vehicles particulars, a pujar-se als autobusos de les penyes i falles, per tal de fer els més de mil cinc-cents kilòmetres que ens separen de Brussel·les. Sense encara cultura de turisme en la nostra societat, sense comoditat i amb quasi una setmana de viatge pel mig, la final va ser en dimecres, el valencianisme traspassava fronteres per primera vegada en la seua història, i amb tots els ànims i desconeixements per davant, es viatjava cap a la gran nit de tots els temps, un viatge per a capitanejar a Europa.

Abans d’endinsar-nos una miqueta més en l’odissea belga farem un breu recordatori, especialment per als més joves, de què era la Recopa d’Europa. Esta competició va nàixer a la temporada 1960/1961 i en ella participaven els campions de la copa de cada país. Ens podem imaginar el gran potencial que per aquells moments, i mentre a la Copa d’Europa només es classificava el campió de cada lliga nacional, tenia la competició, ja que ajuntar als campions de les diferents copes nacionals baix una mateixa competició donava un nivell molt semblant o quasi igual a la copa d’Europa. La competició va estar disputant-se des de l’any mil nou-cents seixanta-u fins a l’any mil nou-cents noranta-nou. A partir d’aquell moment la Recopa va ser absorbida per la Copa de la UEFA, competició que hui en dia ha canviat el seu nom a «Europa League».

259

Falla Plaça de l´Hort 2019

El dret de jugar la Recopa de la temporada 1979/1980 se’l va guanyar el València C.F. amb la consecució de la copa del Rei la temporada anterior. Una copa del rei que representa en la memòria col·lectiva del valencianisme una de les imatges més boniques que es recorden per diferents motius. Per una banda la satisfacció de guanyar-la un títol al Reial Madrid, per l’altra un estadi Vicente Calderón on per primera vegada i de forma espontània les senyeres ompliren la graderia, i com no, la llarga cabellera al vent de Mario Kempes amb els braços en alt celebrant els dos gols que donaren la victòria, quasi un somni que va fer viure al valencianisme una de les nits més dolces de la seua existència. Una final preciosa que va ser la consecució a un campionat on abans de la final a l’estadi matalafer l’equip entrenat per Pasieguito va haver d’eliminar al Girona, al Barcelona, a la Real Societat, Alabès i Valladolid.

Saura, Felman, Arias, Bonhoff, Botubot, Cerveró, Solsona, Carrete, Kempes, Manzanedo, Diarte, Castellanos, Cordero, Cabral, Pereira, Pablo, Palmer, Tendillo, Villarrodrá, Dani, Balaguer, Higinio, Subirats, Orlando Jiménez i Juan Sol foren els integrants del planter que entrenat per Alfredo Di Stefano competiren pel vell continent a la recerca del nou trofeu.

El Boldkluben de Copenhague va ser el rival de la primera eliminatòria. El 19 de setembre tingué lloc el partit d’anada a Copenhague, un enfrontament que va acabar amb empat a dos, els gols valencianistes foren de Castellanos i Arias. En el partit de tornada disputat a Mestalla el resultat va ser contundentment favorable al València C.F. per 4-0, dos gols de Kempes, un de Felman i altre de Saura van sentenciar l’eliminatòria.

A la següent eliminatòria el camí es ficava costera amunt, ja que el sorteig emparellava als valencians amb el Glasgow Rangers. L’anada es disputaria en Mestalla amb empat a u (Kempes) i tot quedava pendent de la tornada al sempre difícil i complicat Ibrox Park. I tal com és costum, quan més difícil i complicada pareixia la situació, l’equip va traure la seua millor cara i amb dos gols de Kempes i un altre de Bonhof es va guanyar el partit per 1-3, passant a la següent ronda. La dificultat per superar el duel davant de l’equip escocés i la poca esperança que una part del sector del valencianisme tenia davant del partit de tornada, quedà reflectida en la crònica que el gran periodista Jaime Hernadez Perpinyà va escriure : «molts seguidors del València van

260

apostar entre chirigota i pitorreo, sobre la quantitat de gols que encaixaria el València en Glasgow, sense parar a pensar que el nostre equip, encara que de vegades no ho parega, és prou més de lo que molts creuen.»

Per als quarts de final un plat fort, el sempre temut F.C. Barcelona. Cal destacar l’alt nivell de competitivitat i joc demostrat pel València C.F. durant tota l’eliminatòria, ja que va guanyar els dos partits. A l’anada al Camp Nou, els jugadors d’Alfredo Di Stefano guanyaren 0-1 (Pablo), en una demostració de llibre de com jugar al contracolp. A la tornada el F.C. Barcelona va fer suar de valent al València C.F., que va jugar espentat per l’afició al dia gran de l’any, el 19 de març. Un bon Barça i un gran València van disputar un partit pirotècnic i els dos gols de Saura, un de Kempes i un altre de Bonhof feren que Mestalla fora una festa amb el 4-3 final. Victòria als dos partits i passe d’eliminatòria, els valencianistes avançaven de ronda i ja estaven a semifinals.

Centenari València C.F.

Per al pas previ a la gran final, a disputar-se a l’estadi de Heysel, el rival va ser una de les grans sensacions de la temporada, el Nantes francés. L’anada va ser a terres gal·les i la victòria va ser per al Nantes per 2-1 (Kempes). L’eliminatòria es ficava complicada en el moment més important de la competició, però la tornada al Luis Casanova va ser un grandíssim festival de gols, ja que el València C.F. va guanyar per 4-0 amb dos gols de Kempes, un de Bonhof i un altre de Subirats, el vint-i-tres d’abril de mil nou-cents huitanta el València es classificava per a la gran final, enfront seu vinti-un dies després tindria a l’Arsenal de Londres que havia eliminat a la seua semifinal al Juventus italià.

El relat del València europeu estava quedant tan bonic, que milers de valencianistes no dubtaren en creuar mitja Europa per tal d’estar amb el seu equip durant el partit decisiu de la temporada. Aquell catorze de maig de mil nou-cents huitanta Brussel·les va vore com la seua rutina quedava alterada,

261

La Gran Place pareixia més la Plaça de l’Ajuntament en plenes falles i l’atomium, símbol de l’avantguarda de la ciutat belga, era fotografiat pels animats i sorollosos valencians, que van convertir la capital Belga i de la Unió Europea en una imitació de la València més fallera. Imaginar-se que com va ser el dia de milers de valencians sense molt de costum a viatjar a l’estranger en les hores prèvies a una gran final europea, ens fa imaginar la festa que durant tot el dia van poder viure. Traques, tabals i dolçaina, càntics en favor del València i sobretot, fer que al cor d’Europa se sentira parlar en valencià, com quasi mai s’haurà sentit, ens dóna una mida del preciós dia, fins a la fi del partit, que visqueren els nostres pares i iaios. I diguem fins al final, per què els salvatges hooligans anglesos, convertiren la fi del partit en una gran batalla campal que va impedir la festa a la finalització de la final. Este desafortunat fet és possiblement el causant que esta final, la festa durant el dia i el desplaçament massiu d’aficionats no siga recordat tal com es mereix.

Falla Plaça de l´Hort 2019

El partit contra l’Arsenal no va tenir molta història, va ser un partit típic de final, amb dos equips engarrotats, sense un joc fluid i per moments avorrit. Predominava la por a no perdre i no es va oferir un bon espectacle en cap moment. Amb empat a zero s’arribaria a la prorroga, moment on la intensitat i l’emoció la ficava més prompte el rellotge, pel temps que passava i que cada vegada conduïa cap a la fi del partit, que pel que estava veient-se damunt de l’herba de Heysel. I amb 0-0 finalitzaven el cent vint minuts de joc i s’arribava a la tanda de penals. El llançament d’una tanda de penals en una final europea era la primera vegada que ocorria. Mai abans s’havia necessitat anar als onze metres per a decidir un campió europeu.

262

Kempes va ser l’encarregat de llançar el primer penal i el va fallar. El valencianisme sencer veia com s’escapava la Recopa, fins que en el següent penal Pereira interceptà el llançament de Brady. El València tornava a estar dins de la Recopa. Els següents llançaments van ser tots transformats per aquest ordre: Solsona, Stappleton, Pablo, Sunderland, Castellanos, Talbot, Bonhof i Collins. Va acabar la primera tanda de penals amb empat a 4 gols. En la segona, l’equip que fallara el primer tret s’acomiadaria de la competició.

El primer llançament el va llançar Arias... i gol. El segon el va llançar Rix i... va parar Pereira!. El València es proclamava Campió de la Recopa d’Europa!

Tot i l’infortuni final el que no queda esborrat de la història és que el trofeu de la Recopa va viatjar a cap a la capital de Túria, i que com és normal la ciutat va ser una festa per a rebre als jugadors campions. Un títol europeu que s’arredoniria mesos després guanyant la supercopa d’Europa al Nothingham Forest, a doble partit, convertint-se el València C.F. en el primer equip espanyol en guanyar aquest títol, i que culminava un dels cicles més gloriosos del club de la rata penada, fent una trilogia mítica de Copa, recopa i supercopa.

Centenari València C.F.

Però l’alegria valencianista es veuria aombrada per les agressions que van patir per part dels hooligans anglesos que, pals en mà, es van llançar sobre la nostra afició els quals van intentar repel·lir l’agressió com van poder. La intervenció de les forces públiques va evitar una massacre. Van ser nombrosos els valencianistes ferits i atesos en hospitals de Brussel·les. Però els hooligans van continuar als carrers de Brussel·les provocant nombrosos incidents contra tot el que portara símbols valencianistes, provocant més ferits. Un fet desafortunat que va deixar la festa posterior al partit ajornada i que provocaria que la tornada a València fora menys festiva del que mereixia l’ocasió.

263

LLAGRIMES D’ARGENT A PARIS I MILÀ

Falla Plaça de l´Hort 2019

“La nostra major glòria no resideix a caure, sinó a alçar-nos després de la caiguda”

El vint de juny de mil nou-cents noranta-nou Mestalla acollia l’última jornada del campionat nacional de lliga, amb una plaça per a classificar-se per a l’edició de la “Champions League” de la següent temporada en joc. L’objectiu era prou complicat, s’havia de guanyar al Mallorca de Cuper i esperar una derrota del Celta a Balaidos davant del At.Madrid, i al final va ser. Mestalla celebrava que tornava a la màxima competició continental només uns dies abans de disputar la final de copa de Sevilla. L’emoció del valencianisme per estar molt a prop de poder tornar a guanyar un títol, quasi 20 anys després, se sumava el fet de ser part de l’aristocràcia europea del futbol la següent temporada. El que ningú podia imaginar era que aquell vint de juny començava un dels viatges més satisfactoris i gloriosos de la nostra història, un viatge cap a un món desconegut que anava a permetre a la rata penada a tornar a volar per Europa amb orgull.

Per a disputar aquella temporada el València C.F. va contractar a l’entrenador de moda, Hector Cuper i arribaren futbolistes com Pellegrino, Kily, Fagiani, Oscar, Gerard i Sanchez, es va recuperar els cedits Albelda i Palop, tots ells es van sumar als que ja estaven donant bon rendiment, com eren Cañizares, Djukic, Mendieta, Illie, Angulo, Carboni, Farinós, Milla o Angloma. Una plantilla ampla i compensada amb la qual poder fer front a una temporada molt dura i exigent.

264

La tornada a la més gran de les competicions europees va començar en mig de la pretemporada, l’onze d’agost a Israel, allí esperava l’Hapoel Haifa a l’estadi Kiriat Eliecer per al primer dels 18 partits que anaven a portar, contra pronòstic, als valencianistes fins a la final de París.

Centenari València C.F.

Superada la fase prèvia el sorteig va enquadrar als valencianistes en el conegut com a “grup de la mort” amb Glasgow Rangers, PSV i Bayern Múnich. El València no anava de farol i acabaria primer de grup. En la següent ronda, novament sorteig de grup, i la classificació per als quarts de final seria amb la Fiorentina, el Girondins i el Manchester United com a rivals. S’aconseguia fer història i classificar-se, s’arribava per primera vegada a quarts de final de la copa d’Europa i el club de Mestalla es veia les cares amb el ric de l’època al vell continent, amb un equip que col·leccionava figures del baló amb una plantilla feta a colp de talonari, la Lazio de Roma. En l’anada a Mestalla la festa no va poder ser més completa i els italians caigueren golejats a un partit quasi perfecte on la victòria es quedava a València per 5-2, amb un Gerard Lopez fent el millor partit de la seua carrera esportiva. La renda va ser suficient per a què la visita a la ciutat eterna no fora gens complicada. Primera participació a Champions i en semifinals!, ni el més optimista ho haguera imaginat. Arribava l’enfrontament a doble partit en semifinals contra el sempre poderós F.C. Barcelona. De la mateixa manera que amb la Lazio, el Barça va ser víctima d’una nit per a la història, víctima d’un València al qual no li marejaven les altures i que amb la gran final de París a la vista no volia deixar passar l’oportunitat de jugar el partit més important del món del futbol. La victòria per 4-1 ficava a l’afició, al club, als jugadors i a la ciutat en un estat d’efervescència mai abans coneguts, les portes de la final estaven a punt d’obrir-se de bat a bat. La tornada en el Camp Nou va ser un deliri per al 1200 valencianistes desplaçats, que a pesar de la derrota per 2-1 pogueren cantar alt i clar allò de “SI, SI, SI, ENS ANEM A PARIS”.

Al mateix escenari que 15 anys abans es deixava certificat el descens a segona el valencianisme tocava el cel futbolístic arribant a on mesos abans ni somiava en arribar.

La febre per estar a Paris va ser tal, que mentre que es disputava la tornada de semifinals, centenars de persones ja feien cua a les portes de les taquilles de Mestalla. Les 23.576 entrades que la UEFA va assignar al club de Mestalla eren els tresors més preuats i la gran majoria van haver de fer més de 100 hores de cua per a poder tindre el bitllet a les mans. Si a l’any huitanta el desplaçament a Brussel·les va ser massiu, el viatge a París va ser l’èxode continental més gran del club, 38 avions, un tren i majoritàriament en centenars d’autobusos desplaçaren als aficionats cap a la capital francesa.

265

Falla Plaça de l´Hort 2019

El València arribava arrasant i el Madrid havia completat una temporada molt mediocre i els d’Hector Cuper eren els clars favorits per alçar la copa a Saint-Dennis. El fons sud de l’estadi francés va ser per un dia un barri més de València. La ciutat de l’amor va alçar-se envaïda de valencians, ja que no soles els càntics, les senyeres i els ànims dels valencianistes es feren de notar, com no les traques van ser protagonistes. Però la festa prompte es va convertir en silenci, els guerrers que vestien per aquell dia de taronja pareixia que s’havien quedat a casa, l’equip poderós i quasi invencible no va eixir eixe dia a jugar i el Madrid va assestar tres fortes punyalades al València, primer Morientes al 39, després McManaman al 66 i per últim Raúl al 74 van dir-li al valencianisme que la gloria eterna havia d’esperar. L’entrenador argentí del València va declarar en roda de premsa que “daría mi vida por que la final se jugara mañana”, sense saber que eixa frase anava a convertir-se en un pacte amb el diable que li donaria un any després una altra oportunitat. Eixa nit l’eufòria i l’alegria es transformaven en decepció i tristor. El fons sud de Saint-Dennis, la ciutat de València, els bars, els pubs, els casals fallers i per extensió qualsevol lloc on en aquella nit hi havia un valencianista quedava sumit en el més gran dels silencis, davant d’un escenari desolador que ningú havia pensat que podia arribar a ocórrer, el dia de nervis i d’expectació acabava de la forma més agra possible. El bes de Cañizares abans del partit, i la carícia que Farinós, Gerard i Pellegrino li van fer a l’orelluda va ser el més prop que aquella nit estiguérem de la copa, però el que ningú sabia en aquella desoladora nit era que el viatge a Milà estava començant.

En veritat la tornada de Paris acabaria en convertir-se en l’anada a Milà. De la mateixa manera que la temporada anterior la classificació per a la “Champions League” s’aconseguiria l’última jornada, en un partit a Mestalla, esta vegada contra el Saragossa, que arribava a València amb opcions de proclamar-se campió de lliga.

Per a poder estar al sorteig de la fase de grup s’hagué de superar a doble partit al Tirol Insbruck. Huit parades es van haver de fer abans d’arribar a Milà. L’Acròpoli atenesa va ser testimoni de dos visites del València, per a jugar contra l’Olympiakos i Panathinaikos, també es visita Holanda (Heerenveen) i França (Olympique Lió), abans de fer dos visites a Anglaterra per a jugar contra Manchester i Leeds. En les dos fases de grupals el conjunt blanc i negre aconseguiria ser primer de grup, arribant a empatar a un en Old Trafford, contra el Manchester, a un partit que va ser tota una declaració d’intencions de voler tornar a la final.

266

Altra vegada superades de les dos fases de grups, el sorteig emparellava a quarts de final al València contra l’Arsenal de Thierry Henry, Pires i Vieira. El partit a Londres es va perdre per 2-1, però en la tornada a Mestalla un gol de Carew quan faltaven 15 minuts classificava a l’equip per a les semifinals. En el pas previ a la final quedava superar al Leeds United, equip revelació de la temporada a Europa. El fet de disputar l’anada a Ellan Road va fer que el partit fora molt dur, molt igualat i amb un resultat final de 0-0. Tot quedava pendent per a la tornada, cara o creu, o final o quedar-se a les portes d’una nova epopeia. El 8 de maig del dos mil u Mestalla presentava un aspecte únic, amb 54.000 espectadors, quasi 6.000 vinguts des del comptat de Yorkshire, a l’oest del Regne Unit crearen un ambient i una atmosfera commovedora. Pluja de papers, mosaic amb 11.000 cartolines a les grades i una pancarta al fons nord “Conquerim Europa”, i una altra al Sud “La cuperativa de sempre ens feu somiar. Gràcies mister, gràcies jugadors”, donaven la benvinguda als equips. Va ser la gran nit de Juan Sánchez, que amb dos gols, un al minut quinze i un altre al quaranta-set van fer embogir Mestalla. El davanter d’Aldaia va fer el partit més important de la seua carrera futbolísti-

Centenari València C.F. 267

Falla Plaça de l´Hort 2019

ca aquella nit, deixant per al record la imatge del seu rostre desencaixat, amb els ulls fora de les orbites celebrant els gols tal com estaven celebrant-se a les grades de Mestalla. La rúbrica final la ficava Gaizka Mendieta en el minut quaranta-nou per a començar una llarga nit de celebracions al cap i casal. L’avinguda de Suècia, els principals carrers de la capital, i com no, la plaça de l’Ajuntament foren l’escenari d’una celebració on ballaren fins a les rates penades dels escuts. Cuper no havia necessitat donar la vida per jugar una altra final, sinó que la vida li tornava l’oportunitat, el passaport a Milà estava a la butxaca.

Fins a un total de 23.372 valencianistes viatjaren fins a la capital de la Lombardia per a poder aconseguir la més gran de les fites de la història del club blanc i negre, amb 35 vols, un tren i 40 autobusos. Un any després de la decepció de Paris tot pareixia indicar que a la segona oportunitat anava a ser la definitiva.

La Piazza del Duomo i la Galleria Vittorio Emmanuelle van ser uns espais envaïts pel color taronja. L’ambient dins de la Galleria Vittorio Emmanuelle, espai cobert per una gran cristallera, no podia ser més faller, al so de les dolçaines i els tabals i els càntics dels aficionats s’havia de sumar el de les traques, que dins d’este espai cobert retronaven amb força ensordidora. Una simfonia que pareixia el preludi perfecte a la gloria eterna que esperava a San Siro a partir de les 20:45.

La final va tenir com a títol “L’òpera del futbol”, no era per a menys. Per a un partit tan distingit no es pogué triar millor escenari. L’imponent i majestuós estadi de San Siro acollia a dos aficions amb ganes de triomf, de fet esta final enfrontava als dos últims subcampions de la competició. Era el dia “D” i l’hora “H” marcades a foc per 268

a capgirar la història, per a alçar al cel una copa a la qual ja se li reservava lloc a les vitrines de Mestalla, vint-i-tres de maig de l’any dos mil u, era el moment per a escriure amb lletres d’or el moment més gloriós dels valencianistes.

El que ningú podia imaginar era que “L’òpera del futbol” anava a convertir-se en “L’òpera dels penals”. El “Nabuco” de Verdi va donar la benvinguda a un partit on el cor de l’òpera de Milà es va encarregar de cantar el cerimoniós himne de la Champions. L’ambient dins de l’estadi era dels que aborronava, fins i tot aborrona de recordar-lo anys després, i a València l’escenari era apocalíptic, amb els carrers deserts on soles la plaça de bous, amb 5.000 persones, i un Mestalla ple eren l’epicentre d’una nit on a les seus de les penyes valencianistes, els bars, els casals fallers i a cada casa on vivia un valencianista es va contenir la respiració durant 120 minuts.

Centenari València C.F.

El guió del partit va començar de cara, Gaizka Mendieta, capità dels blanc i negres aquella nit, va marcar el primer del partit al minut tres des del punt de penal, encara no ho sabia ningú, però els penals anaven a ser els grans protagonistes de la vetllada milanesa. Minuts més tard Cañizares va parar el llançament a Scholl amb les cames. Ja en la segona part Dick Jol, àrbitre del partit, va tornar a assenyalar un penal als muniquesos que esta vegada sí que va marcar Effenberg. Un empat que es mantindria fins al minut 120. La tanda de penals marcaria el destí d’aquella nit. Primer penal per al Bayern i Paulo Sergio errava, tot pareixia un poc més a prop. Mendieta tornava a llançar i a marcar. Salihadmidzic va marcar, Carew i Zickler també, Zahovic va errar el primer penal del València. Cañizares es va tornar a fer gegant i li va parar el penal a Andersson. Tota la responsabilitat per a l’italià Amedeo Carboni, el d’Arezzo gran absent de la final de París podia llevar-se eixa pena de damunt convertint-se en un dels herois de la nit. Carboni va llançar i el porter va tocar el baló amb la mà dreta, després en el travesser i quan va caure a terra va botar a pocs centímetres de línia de gol.

269

Falla Plaça de l´Hort 2019

Una seqüència que per als que estigueren a l’estadi va ser eterna. L’emoció no podia pujar més les pulsacions dels espectadors, tot es decidia en la tanda de llançaments a mort. Lizarazu (Bayern) va marcar, Kily anotava per al València i Linke feia el mateix per als de Munich. Cara a cara Pellegrino i Oliver Khan, en eixe moment el seriós defensa argentí no va poder batre al porter alemany, tornant a deixar al valencianisme orfe de copa d’Europa i convertint-se Khan, per mèrits propis en el gran ogre del valencianisme, en el protagonista dels pitjors malsons del poble de Mestalla.

Després de l’errada no va existir consol, plorar era poc, la desolació a l’herba i a la graderia valencianista eren absolutes, per segona vegada la gran copa no venia a València i no hi havia paraules d’ànims possibles per als aficionats. El cor s’encongia i la sensació de buit era de proporcions descomunals. La imatge de Cañizares esgarrava l’ànima i la seua mirada cap al cel demanant un “per què?” no pot reflectir millor el que es va viure aquella nit. Braços caiguts, ulls banyats i jugadors tombats a l’herba sabent, que ara si, podia haver sigut l’última gran oportunitat de coronar-se a l’Olimp del futbol.

En qualsevol altre club una nit com la de Milà podia haver-se convertit en la primera pedra d’un camí cap a l’autodestrucció i els fets que s’endevinaven en l’horitzó no convidaven a l’optimisme, amb un entrenador que feia les maletes i un capità, Gaizka Mendieta, que pocs mesos després desertaria cap a altres terres.

El que ningú sabia era que si la tornada de París es va convertir en l’anada a Milà, la tornada de Milà, tornada silenciosa i desconsolada com cap altra, anava a convertir-se en el viatge cap a conquerir dos noves lligues, per què com diu la dita el València sempre s’alça.

270

ELS NOSTRES CAPITANS Un braçalet per a dominar-los a tots

Falla Plaça de l´Hort 2019

L

272

es pulsacions s’acceleren, ja estàs vestit per a l’ocasió, el rellotge descompta els minuts per a eixir a jugar al camp, l’entrenador ja ha donat les ordres prèvies al partit que està a punt de disputar-se i eres el primer en baixar les escales cap al túnel de vestidors de Mestalla. Mires als companys i sents l’adrenalina d’abans del duel, els rivals al teu costat i de sobte comença a sonar el pasdoble València. Mirada al front, puges les escales cap al terreny de joc i ahí està Mestalla, si en algun moment fluixegen les cames, mires el teu braç i veuràs la senyera i l’escut que defens, eres el capità, el portador de sentiments i representant de l’entitat durant el partit.

Aquests podrien ser perfectament els moments que qualsevol dels capitans dels cent anys d’història del València han viscut abans de començar el partit. A espècie de selecció natural els encarregats de lluir el braçalet són i han sigut futbolistes diferents, fets d’altra pasta. Siga per elecció directa dels companys, o pel caràcter mostrat com a futbolista, el capità sempre ha sigut un jugador especial i diferent, un càrrec que no tots han estat d’acord en assumir, encara que ho meresqueren i que altres que han tingut l’oportunitat no han estat a l’altura de la situació, clar està que cent anys donen per a molt. De qualsevol de les maneres i exceptuant alguns

casos, ser capità de la nau blanc i negra, et dóna l’oportunitat de pujar a l’Olimp del valencianisme, per això anem a recordar aquells que han fet de la capitania una professió.

Ens endinsem en el món dels capitans, de les llegendes, dels escollits per a la glòria.

Centenari València C.F.

Des que Pep Llovet va exercir com a primer capità valencianista fins a Dani Parejo als nostres dies molt ha plogut. Diferents valors han anat forjant la capitania, per què una cosa ha de quedar clara, lluir el braçalet necessita diferents aptituds, i per a què especialment, els més joves ho entenguen, donem exemples. Carlos Marchena és un d’ells, amb el seu pas enfront en el moment més convuls que es recorda per Mestalla a les últimes dècades. Altre exemple, Santiago Cañizares, que de les seues llàgrimes nasqué el compromís de no tornar a perdre una final. I com no, el prototip de capità perfecte, ideal de valencianisme i guardià del sentiment, Ricardo Arias, que després de guanyar la copa, la recopa i la supercopa va descendir a l’infern de segona i va preferir quedar-se a Mestalla abans d’emigrar, per a tornar a primera divisió tan sols un any després. Però el cas dels capitans, com el mateix futbol, ha anat evolucionant amb els pas del temps. Als primers anys, quan el professionalisme no havia arribat el futbol, el capità era el comandant en cap de l’equip, un poder unipersonal que assumia una sola persona, un fet que més o menys va quedar quasi sense alterar fins fa pocs anys. Sense anar més lluny en l’última època daurada del valencianisme (1999-2004) la capitania ja va començar a ser compartida, tal com va passar amb el triumvirat (Camarasa, Mendieta, Claudio Lopez) que alçava la copa en juny del 99 a Sevilla o amb el triplet de 2004 on el braçalet era per Albelda, però li acompanya Ruben Baraja. I tan canviant ha sigut la capitania com a càrrec, com la personalitat i les funcions dels que les han assumit. S’ha passat d’un Cirilo Amaros retirant al seu equip del terreny de joc, primer per jugar contra el Betis de forma indigna, com altra vegada al Bernabeu, en la copa de 1930, per un escàndol arbitral en contra, a capitans que han passat sense pena ni glòria ni record.

273

Falla Plaça de l´Hort 2019

Un cas paradigmàtic és el de Juan Ramon Santiago. Juan Ramón hauria de ser, per caràcter, partits jugats, anys defensant la camiseta valencianista i títols guanyats, considerat a la història com el gran capità. El brau central, basc de naixement però valencià d’adopció i de cor, és una figura clau en la millor època xe, la dels 40. Corpulent i seriós, central de raça i de caràcter forjat per l’adversitat va viure profundament marcat per la guerra civil, la qual se’n va emportar el seu germà i son pare. Diuen les llengües del moment que quan sonava la seua veu el vestidor callava i escoltava. El mític periodista Jaime Hernández Perpiña va dir “una vegada fet Juan Ramon, es va trencar el motlle”. En una època de grans davanters al futbol espanyol, va ser el líder de la defensa valencianista des de 1935 a 1949 i les seues mans arreplegaren una copa (1941) i tres lligues (41-42, 43-44, 46-47). La seua llegenda s’engrandeix quan en els seus últims dies i perjudicat per a una demència senil va desaparéixer unes hores de casa i davant de la desesperació familiar va ser trobat en pijama i sabatilles a les portes de Mestalla. Per què? Juan Ramon estava esperant que obriren les portes de sa casa.

La senda de Juan Ramon la van continuar Mundo, un dels integrants de la famosa davantera elèctrica, Asensi i Monzo.

Mundo pogué arreplegar la copa del 1949 i Monzó la del 1954. Per contra Asensi es quedaria a les portes de la del 1952. Com anècdota respecte a Mundo queda que va ser el davanter, i no Juan Ramon, el que arreplegaria el trofeu de campions per no poder disputar Juan Ramon el partit.

I espai reservat per al record ha de tenir un altre mític, Jacinto Quincoces, que va ser el triat per arreplegar els dos primers títols europeus del club de Mestalla. Ell va ser el primer valencianista a tocar metall europeu, seues van ser les mans que alçaren les dos copes de fires que el València va poder guanyar contra gegants del futbol europeu als anys 1962 i 1963 Ser capità no és una exclusivitat del millor jugador del planter, per exemple Antonio Puchades no ho va ser mai i Clara-

274

Centenari València C.F.

munt ho era sense voler, i si per ell era li cedia el testimoni moltes vegades a Juan Cruz Sol. Encara que a Claramunt no li anés massa ser capità queda per al record que fou el primer valencià a capitanejar l’equip de la selecció espanyola. Però si de capitans mítics parlem, no hem d’oblidar a l’asturià Paquito i a Roberto Gil, de Riba-roja. El valencià seria la brúixola de l’equip de 1964 fins a 1971 i va poder alçar la copa de 1967, mentre que el d’Oviedo faria el mateix amb la lliga de 1971. Altre motiu que ha impulsat a un jugador a ser capità ha sigut que l’entrenador decidia per l’experiència. Així seria el cas de Roberto Gil, que va ser triat per davant de Mestre, Nuñez o Piquer, una cosa per l’estil va ocórrer amb Pepe Carrete. Ramos Costa volgué, en senyal de reconeixement a la trajectòria del centrecampista premiar-lo amb la capitania a la final de copa guanyada al Calderón en 1979, a una temporada en la qual jugadors com Kempes i Saura també va ser capitans. Altre motiu que impulsa a un jugador cap al braçalet és per decisió dels seus companys. El primer cas en Mestalla el trobem en Enrique Saura. L’encarregat de rebre a les seues mans el trofeu de la recopa d’Europa va ser capità per elecció directa dels companys, fet que es va mantenir fins al seu comiat en 1985. La dècada dels 80 començava amb la glòria europea, però va suposar el fatídic descens a la segona divisió per primera vegada, és en eixe moment on s’ageganta la figura de Ricardo Arias. Ricardo, per als que no el coneguen bé és un símil valencià de William Wallace, un Bravehert de natural de Catarroja que té l’honor de ser el segon que més partits ha jugat (521) i el jugador que més temporades ha jugat al València (16). “Em sentia culpable que el meu equip estiguera en segona”. Per això va decidir estar a la

275

Falla Plaça de l´Hort 2019

divisió de plata amb el seu equip que anar a altres conjunts, un exemple que continuaren també Sempere o Subirats. I de Ricardo Arias a Fernando, després Lubo Penev i finalment Camarasa. Amb Camarasa quedaria immortalitzada una foto molt esperada, la de campions de la copa de 1999. Aquesta copa va ser el primer títol valencianista en 18 anys. La copa l’alçaven el de Rafelbunyol, l’argentí Claudio Lopez i Gaizka Mendieta. Aquella nit començava una de les grans èpoques valencianistes. Tanta glòria i èxits que podien haver-se arrodonit amb una copa d’Europa. Dos finals de Champions seguides, Paris (2000) i Milan (2001) foren els escenaris on Gaizka Mendieta hagués protagonitzat una foto per a l’eternitat, que no va poder ser, i que al valencianisme li agradaria que no quedes postergada fins a temps eterns. Però de les decepcions de champions a la dolça de mel de la victòria. Santiago Cañizares va ser l’encarregat d’alçar al cel de València la lliga de l’any 2002, una lliga que arribava al cap i casal després de 23 anys d’espera. A partir d’ahí tot pareixia fàcil, per què per a una altra lliga només s’hagueren d’esperar 2 anys. L’any 2004 altra vegada el València era el millor i eren Albelda i Baraja els encarregats d’arreplegar el trofeu. Una foto d’una parella de jugadors que no poden entendres l’un sense l’altre. David i Rubèn, Rubèn i David, “tanto monta monta tanto”. Dos futbolistes que feien més bo encara a l’altre, una parella indivisible que en l’Olimp valencianista residiran al més alt amb el pas dels anys. Tots dos són per a les generacions més joves els grans capitans i motors d’una de les millors èpoques del club. A Rubèn encara li reservava el destí poder dur a les vitrines altre trofeu, la copa de 2008, un privilegi compartit amb Carlos Marchena. Una copa quasi maldita, que no es va celebrar i que des d’aleshores és l’últim títol guanyat pel València

276

L’EXIGENCIA DE SER ENTRENADOR A MESTALLA

Falla Plaça de l´Hort 2019

Els guardians de la banqueta

278

S

er entrenador de futbol és una passió quasi malaltissa. Qualsevol que ocupa una banqueta per a dirigir un equip queda envaït al 100% pel futbol i no té més preocupació ni ocupació que la de traure el màxim profit dels seus jugadors i conéixer al rival com si fóra ell mateix. Idolatrats quan les coses van bé i primera víctima quan arriba la desfeta esportiva. Per a ells la vida és de color blanc o negre, i poques, o cap, és la vegada en la qual el seu destí va de la mà dels matisos del color gris.

A Mestalla la relació amb els entrenadors passa de la sorna a l’admiració més absoluta i és que el caràcter valencià desenvolupa la seua màxima expressió bufonesca a l’hora de definir-los quan les coses no vénen de cara. “Burro”, “moniato” “Ma que eres roin!, són més habituals que el clàssic “vete ya” que es canta a quasi tots els estadis i que pareix que des de certs sectors de la premsa, especialment la que no és valenciana, sempre s’està a punt de cantar a Mestalla.

La figura de l’entrenador desperta respecte, critica i admiració a parts per igual. Ells són els principals preocupats que les coses isquen bé. Són els teixidors de somnis, els que viuen la soledat de la banqueta quan les coses van mal i també els peguen un pas enrere per a deixar en el focus dels protagonistes quan les coses van bé, com si no anés amb ells la cosa. I a València també han sigut autors d’alguns dels titulars més sonats, signataris de frases que amb els pas dels anys no han deixat de tenir vigència i que poden aplicar-se a moltes de les situacions que es viuen. Des del famós “si quieren espectáculo váyanse a ver el bombero torero” d’Alfredo di Stefano, o als més recents “nos quedan dos meses de aguantarnos” o “yo pedí un sofá y me trajeron una lámpara” de Rafa Benitez, curiosament tres frases de dos dels entrenadors més llorejats de la història que van ser nomenades en moments de dificultats.

Des d’Anton Fivber a Marcelino els 100 anys de la banqueta valencianista han donat per a molt.

D’entrenadors vinguts des dels terrenys de joc des de ben prompte van tenir bons exemples per València.

Exemple tenim a grapats, el primer de tots ells el mític Eduardo Cubells.

Un dels primers grans ídols de l’afició valencianista va deixar de jugar i des de la seua ocupació de la banqueta valencianista va guanyar la lliga i arribaria a disputar tres finals de copa, tot açò en tres temporades. Altre gran

Centenari València C.F.

A principis de la dècada dels anys 20 del segle passat el primer ocupant professional de la banqueta del València C.F. el trobem en la figura del txecoslovac Anton Fivber. Amb ell arribaren els primers grans èxits i de la seua estratègia i formació de futbolistes van arribar les primeres gran fites esportives de l’entitat de Mestalla. Anton Fivber van entrenar al València en tres etapes, primerament de 1923 a 1927, i a la segona etapa en les temporades 1929-1930 i 1930-1931, i la tercera i última en la temporada 1934-1935. Un entrenador i diverses etapes, des dels primers passos del club de Mestalla ja es va viure una situació que seria molt comú amb els pas dels anys. Anton Fivber va aconseguir tres campionats regionals en la primera etapa i el somniat ascens a la primera divisió a la segona etapa. Diverses etapes com a entrenador, un recorregut que també van fer Quincoces, Mundo, Di Stefano, Manolo Mestre, Ranieri o Voro. Si tots ells volgueren repetir, vol dir que no és tan ferotge la graderia com la pinten, ja que les persones només tornen als llocs on se’ls estima. I no soles que hi ha casos d’entrenadors que han repetit, sinó que també trobem exemples de jugadors que penjaren les botes i volgueren ser entrenadors, com Mundo, Cubells,Djukic, Pellegrino o Quique Sanchez Flores.

279

Falla Plaça de l´Hort 2019

exemple d’exjugador, encara que no del València, va ser Jacinto Quincoces que quan va penjar les botes va aconseguir dos copes i una copa Eva Duarte, la supercopa del moment, siguen fins al moment el segon entrenador amb partits a la banqueta a aquestos cent anys. Un dels integrants de la llegendària davantera elèctrica també va continuar la seua vida a les banquetes, tota la glòria que Mundo va donar com a jugador també la va oferir com a entrenador, ell va ser el mister que va guanyar la copa de l’any 1967.

Però per damunt de tot està Alfredo di Stefano, Don Alfredo per als que el van conéixer. La seua figura mundialment queda associada al Reial Madrid, però des del valencianisme s’ha de reivindicar que ell també forma part de l’olimp valencianista, ja que el seu pas per la banqueta de Mestalla quedà impregnat de fites glorioses que canviaren el pas de la història quan ell va ser l’entrenador del València.

La personalitat i forma de ser de l’argentí va contagiar l’entitat a les seues diferents etapes com a entrenador. L’any 1971 va fer que el València és proclames com campió de lliga, després de 24 anys sense el títol, i subcampió de la copa. A la segona etapa va ser campió de la recopa d’Europa i a la tercera etapa va descendir a segona, un error perdonat amb l’ascens un any després. Tot un mite valencianista amb majúscules que va triomfar a diferents etapes fent del seu equip un exponent de lluita i tenacitat i convertint-se en l’entrenador amb més partits oficials de la història.

Amb la tornada a la primera divisió trobem diversos entrenadors que a pesar que al seu moment no van tenir un gran carisma sí que han deixat un record en l’afició important, com són el cas de Victor Esparrago i Guus Hiddink. D’aquell València d’abans de l’última època daurada (1999-2004) destaca per damunt de tots la fi280

gura de Luis Aragones, un entrenador que va mantenir amb possibilitats de ser campió de lliga a l’equip de la temporada 1995-1996 fins a l’última jornada.

Aquell equip va completar una campanya extraordinaria, només superat per l’At de Madrid, que acabaria guanyant la lliga i la copa. Un conjunt amb jugadors que van demostrar el seu millor nivell, com va ser el cas de Fernando Gomez Colomer, Pedja Mijatovic, Viola i Pep Galvez entre altres. Menys ben recordat va ser el pas per la banqueta valencianista de Jorge Valdano, encara que amb la seua destitució arribaria Claudio Ranieri. L’entrenador italià va aconseguir fer un equip a la imatge i semblança del seu caràcter i forma d’entendre el futbol. El romà va aconseguiria com a valencianista una copa Intertoto, la primera classificació per a la Champions i la copa del rei de l’any 1999.

Claudio va tenir una segona etapa que no arribaria a durar ni un any.

Centenari València C.F.

I encara que només va poder sumar una supercopa d’Espanya la figura d’Héctor Cuper mereix tot el respecte i reconeixement possible. Amb un futbol de defensa i amb més preocupació per no veure la porteria pròpia superada que la del rival l’entrenador argentí va fer arribar al València a quotes mai abans conegudes, dos finals de Champions. A la competició europea l’equip de Cuper va saber traure el seu millor futbol i amb eliminatòries mítiques amb golejades per al record a alguns dels principals conjunts del moment el València va poder jugar de forma seguida el partit més important del món del futbol. Dos experiències úniques que deixaren al valencianisme a les portes de la glòria eterna per dos vegades.

281

Falla Plaça de l´Hort 2019

Però si d’entrenadors parlem, a Mestalla no hi ha ningú que puga resumir millor l’ADN valencianista que Rafa Benitez.

La figura del madrileny és venerada com la d’un Déu i el seu record encara perdura a la ciutat. El tècnic madrileny arribava a un València que venia de perdre dos finals de la copa d’Europa consecutives i els dubtes sobre el seu rendiment eren absoluts. Però de la desconfiança inicial va passar-se a les llàgrimes pel seu precipitat adéu quan va decidir deixar el València pel Liverpool. Dos lligues i una copa de la Uefa en tres anys li atorguen una categoria quasi mística. Amb ell el València no soles tornava a la senda dels triomfs, sinó que es convertia en el millor equip del món de l’any 2004.

282

De Benitez fins al moment la successió d’entrenadors a la banqueta del València fa entendre que des de 2008 fins al moment no s’ha tornat a ser campió. Amb més o menys encert cap dels que han ocupat la posició d’entrenador als últims 15 anys ha tingut el beneplàcit de Mestalla. Tot i que amb alguna excepció tots han sigut qüestionats, convertint a aquestos anys la banqueta de Mestalla en una espècie de cadira elèctrica. La poca continuïtat dels resultats durant diverses temporades o la falta de carisma fan que tant Ronald Koeman, campió de copa en 2008 i un estratosfèric desastre a les altres competicions, Unai Emery, Pellegrino, Djukic, i Nuno han arribat a calar entre els aficionats. Sol Valverde, durant mitja temporada, Pizzi o Marcelino han tingut al valencianisme de cara, tot i que a excepció de Marcelino, cap dels altres dos aconseguiren els objectius que se’ls demanava.

Per al desastre i per a no repetir queden les funestes conseqüències que tingueren les experiències de Pako Ayestaran i Gary Neville, que de no haver passat mai per Mestalla ningú els trobaria a faltar. De tan convulsa etapa només cal destacar de manera significativa les vegades que Salvador Gonzalez “Voro” va asseure a la banqueta. Fins a 5 vegades li va tocar al de l’Alcúdia fer més de bomber que d’entrenador i a totes elles va demostrar el seu sentit i responsabilitat d’home de club per a eixir victoriós de totes elles.

Falla Plaça de l´Hort 2019

MESTALLA, BRESSOL DELS SENTIMENTS

284

Si el vell Mestalla parlara seria com sentir la veu experta d’un patriarca. Ens contaria les mil i una histories en les quals els seus milers de fills s’ajunten i baix un mateix objectiu animen i espenten a l’equip, a l’estil de la família que lluita unida contra les adversitats. I com en tota família eixirien a relluir relats, alguns plens d’alegries i altres plens de llàgrimes de tristor. El nostre Mestalla ha sigut el gran testimoni d’una gran part dels cent anys de vida del club. Allí cantem, ens abracem, patim, cridem, ens alegrem i també plorem, allí sentim l’emoció infantil dels que traspassen les seues portes per primera vegada i recordem als que ens portaven de la ma quan eixa emoció infantil recorria el nostre cos quan només alçaven un pam de terra i entravem a la graderia. Mestalla en si mateix és com la pròpia vida, Mestalla és més que un estadi de futbol, Mestalla és la nostra casa i el seu esperit resideix dins de tots el valencianisme.

L’estadi d’Algiros va ser útil només pocs anys, ja que el creixent interès pel futbol a la capital valenciana i l’entusiasme i passió que demostrava l’incipient afició valencianista va obligar als directius del club a construir un nou estadi. El València CF de principis dels anys vint necessitava un recinte amb més capacitat i comoditat per tal de donar cabuda a una massa social que anava en augment sense control. El 20 de maig de 1923, soles quatre anys després de fundar-se el club obria les seus portes el nou “Camp de Mestalla”. El nom del nou recinte s’agafava d’una de les set sèquies que naixen del

Túria i que regaven les fèrtils hortes de la ciutat. Per tant, tot i que encara que el futbol com a espectacle massiu havia arribat tard a València, amb la construcció del Mestalla la ciutat es posava a l’altura d’altres importants ciutats espanyoles i europees. Soles un any abans Barcelona estrenava l’estadi de “Les Corts” i Madrid “El Metropolitano” i uns dies abans de Mestalla, el 28 d‘abril, s’inaugurava el llegendari Wembley.

El trasllat a Mestalla va suposar un canvi radical per a l’entitat i va ser la pedra angular per a consagrar-se ràpidament com a un club important en l’àmbit territorial valencià i nacional. Mestalla era un dels millors estadis d’Espanya per a l’època. La nova llar va permetre que el València es transformes en un club professional, que va tenir en aquella època diferents seccions esportives.

Centenari València C.F.

Una junta general de València F.C., amb data del 16 de gener de 1923, va decidir el trasllat des d’Algiros fins a Mestalla. A poca distancia del primer recinte de joc valencianista hi havia uns terrenys d’us agrícola propietat del Baró de Bellver, una parcel·la de deu mil metres quadrats. Amb la formula d’arrendament amb opció de compra a terminis es va acordar el pagament del terreny. Ni les recaptacions de taquilla, cada vegada més grans, ni la massa social del club, que per aquell moment era de 2.500 socis, va ser suficient per a poder fer-se càrrec del preu total de venta, i finalment els directius tingueren que fer aportacions personals per a poder cobrir les 316.439,20 pesetes del preu estipulat per al terreny, i de les 271.865 pesetes de la construcció de la graderia i el condicionament per a la practica del futbol.

L’estadi era de fusta, el ciment encara no va estar present en el primitiu Mestalla i el seu primer terreny de joc va ser de terra amb unes mides de 100 x 59.

Amb només cinc mesos d’obres va haver prou per tal de construir un estadi que permetia acollir a 14.000 espectadors. Per a veure el característic color verd 285

Falla Plaça de l´Hort 2019

de l’herba tingueren que passar tres temporades, i en la 1926/1927 s’estrenaria el nou tapet, amb un partit amistós contra el SC WIENER. Tota una gran novetat per a l’època que va reforçar, encara més, la grandiositat de Mestalla.

286

L’estadi anava any darrere any millorant-se i en el mateix any de 1926 es va construir la tribuna. Amb una inversió de 212.000 pesetes s’aconseguia augmentar en tres mil espectador l’aforament i passar a donar cabuda a 17.000 aficionats.

La nova tribuna era majestuosa i oferia als espectadors una visibilitat perfecta del terreny de joc. Aquella grada disposà de “llotges de pista” prop de l’herba, per damunt cinc files de seients i a més les llotges principals, par dalt d’estes “nobles” localitats encara si situaven nou files més de seients.

Totes estes localitats estaven a cobert, gràcies a una coberta espectacular, que salvant les distancies recorda a la que ara encara hi ha a l’estadi. Amb esta nova tribuna també es van millorar les instal·lacions, es construïren uns nous vestidors baix de la graderia i també es va construir una infermeria i noves dependencies per al club. Tota una revolució que va servir, entre altres coses, per a fer que a la temporada 1931/1932 el València disputes per primera vegada partits a la primera divisió.

Les següents intervencions que es van fer a l’estadi va ser per a refer un recinte que en acabar la guerra Civil presentava un estat calamitós. Durant la guerra l’estadi va servir d’aparcament de vehicles militars i en finalitzar l’enfrontament bel·lic la coberta de la tribuna estava en un estat penós, la fusta de les grades havia sigut arrancada, no hi havia aigua ni corrent elèctrica, la instal·lació era inservible. Des de la directiva del club ràpidament es ficaren mans a l’obra per tal de deixar l’estadi preparat per a la practica esportiva una vegada la guerra ja era història. Els treballs de reconstrucció foren durs i es prolongaren en el temps però es va aconseguir que

Mestalla acabes lluint com al principi, encara que al primer partit després de la guerra només es pogué donar cabuda a 5.000 espectadors. La reforma que es va haver de fer va començar a introduir el ciment substituint les graderies de fusta inicials. La reforma es va dividir en tres fases i gràcies a ella començaria el que a la dècada del 50 es va coneixer com a “Gran Mestalla”, una obra de reforma integral de l’estadi valencianista que el faria créixer de forma superlativa i que també va portar greus dolors de cap de tresoreria. Mestalla passava de la desolació de la guerra a donar el seu gran pas cap a la modernitat.

Centenari València C.F.

El “Gran Mestalla” trencava amb tot allò que fins al moment es coneixia i va fer que de l’estadi original només quedes el nom. Després de l’aprovació en junta general de socis, un set de juliol de 1950, la més gran de les reformes que s’han fet en l’estadi valencianista començava el seu trajecte.

El projecte era descomunal, i obligaria als gestors de l’entitat a trobar diferents formules per a poder costejar l’obra. Primerament es va idear fer abonaments a quinze anys, però no es va obtenir la resposta necessària, encara que s’aconseguiren fons suficients per a donar inici l’obra. El club no tenia capacitat econòmica per enfrontar-se a un tipus de reforma que fins al moment només el Reial Madrid havia fet al país, ja que la resta de clubs encara continuaven en els seus vells estadis i no es ficarien en projectes semblants fins passats uns anys. De fet el projecte original contemplava un majestuós Mestalla de 70.000 butaques i que finalment no veuria la llum. El projecte acabaria siguent un poc més modest i el seu resultat final seria de 55.000 espectadors. Amb tots els problemes que va tenir el projecte l’estadi actual de Mestalla deu la seua fisonomia al que en la dècada dels 50 es va executar i que fins a la reforma realitzada per al mundial de futbol del 82 es va mantenir intacte. Finalment unes gran rampes d’accés des de la part recaient a l’avinguda Aragó i una gran torre, juntament amb la

287

Falla Plaça de l´Hort 2019

façana plantejada, que anava a albergar al seu interior dependencies del club, només quedaren en un somni en forma de maqueta. No serien 70.000 però el 55.000 espectadors i la grandiositat del “Gran Mestalla” plantejat i impulsat, entre altres, per Luis Casanova va situar al València amb un estadi d’avantguarda en el futbol espanyol i europeu, un gran estadi amb una flamant tribuna a dos altures amb 12.500 espectadors tots assentats i a cobert. Primera vegada en la història del València que una reforma d’estadi anava a donar greus problemes econòmics, una nota predominant durant tota la vida del club que es repetirà dècades després amb successius projectes de reforma i ampliació.

Fins a final dels anys 70 encara es viurien fets significatius, un d’ells seria el mal que va fer a Mestalla la tràgica riuada del 57 pel desbordament de les aigües del Túria i que va deixar el camp impracticable, i l’altre el canvi de nom de Mestalla per Luis Casanova en la temporada 68-69, nom que es mantindria fins als anys 90 per a tornar a denominar-se oficialment “Camp de Mestalla”.

Els anys 70 arribaren amb canvis, els primer d’ells en el 72, quan a la part que ara és l’avinguda Aragó s’inauguraren les oficines que passaven a convertir-se en la seu social del club. Després del Bar Torino, Carrer Barcelonina, Felix Pizcueta i Antic regne de València, entre altres, la seu del club passaria a situar-se en Mestalla. Un local, ben il·luminat, senzill, funcional i que destil·lava modernitat en comparació amb la seu anterior. El següent canvi seria una profunda reforma per a poder albergar partits del mundial de futbol de l’any 82, un altre projecte, com el del “Gran Mestalla”, que donaria problemes de tresoreria i que no es veuria executat tal i com es va plantejar.

288

Mestalla anava a ser un dels setze estadis que acollirien la copa mundial de futbol de l’any 1982 i per tant deuria d’adaptar-se a les necessitats del més gran dels esdeveniments futbolístics del planeta. Es plantejaria una reforma i ampliació de l’estadi molt ambiciosa que només veuria la llum en una primera fase, el gran somni de Ramos Costa mai acabaria per fer-se realitat. El projecte presentat faria créixer Mestalla fins a les 70.000 localitats, però això mai va ser així. Nomes es van reformar els sectors de l’u al deu canviant la vertical grada tradicional, que sempre tant havia inquietat als arbitres i els rivals, per dos nivells superposats, deixant una aspecte que s’ha mantes intacte fins als nostres dies. S’instal·laren butaques de plàstic noves, que visualment canviaven l’aspecte de l’estadi i amb aproximadament 50.000 seients per al públic. Els plans d’ajuda i finançament estipulats pel govern no acabaren d’arribar i això provocaria una greu crisi econòmica que en anys posteriors portaria al club cap a la segona divisió, tot i viure a finals del 70 i principis del 80 un dels millors moments esportius de la seua història.

Des de del final dels anys 70 fins a meitat dels 90 ja no entrarien maquines al coliseu de l’avinguda de Suècia. Va ser a partir del 1996 quan s’iniciaria l’última de les reformes, que encara que no provocaria problemes econòmics si que va portar polèmica. Per aquell moment la creixent xifra de socis i l’eliminació de la general de peu feia necessària una intervenció per a poder acollir a més valencianistes, i una vegada descartada la idea de fer un nou estadi, s’optaria per una ampliació. Esta última obra ja seria la que li donava a l’estadi l’aspecte que podem veure hui en dia, tant per dins com per fora, amb una capacitat de 55.000 espectadors. Esta última reforma va iniciar-se amb Paco Roig com a president.

Centenari València C.F. 289

L’aspecte i visualitat que presenta l’estadi en el seu centenari va ser una intervenció que es faria per a permutar el gris i decadent aspecte exterior per una façana amb els colors corporatius del club i unes grans lones amb les imatges més icòniques de la historia del València C.F. . La part interior de l’estadi, una vegada pintades les butaques, també va quedar renovada, mostrant un aspecte modern i espectacular, amb una gran rata penada a la graderia en forma de sentinella de l’estadi. Uns projectes efectuats per una empresa valenciana i van tenir un reconeixement a nivell internacional i que foren impulsats per Amadeo Salvo.

Falla Plaça de l´Hort 2019

En principi este capítol de Mestalla deuria de ser un capítol tancat dels anys de vida del València, però el fet que el nou estadi plantejat a l’avinguda de els Corts Valencianes no tinga data de finalització, fa que encara quede molta vida per davant i molt per viure a l’avinguda de Suècia. Des de la presentació pomposa de l’estadi projectat per Juan Soler en l’any 2006 ja queda poc, excepte l’estructura gegant de ciment que espera pacient algun dia ser finalitzada. Eixe primer projecte de Juan Soler ha sigut modificat per tots els presidents que han passat pel càrrec als anys posteriors, tots ells sense ser una realitat. Cada cert temps apareix una noticia que fa pensar que la represa de les obres podria ser immediata, però fins al moment tot continua igual.

290

Mentre que el panorama al voltant del nou Mestalla s’aclareix els fidels aficionats valencianistes continuen acudint amb religiositat cap a l’avinguda de Suècia. Allí els rep a forma de pare el Mestalla de tota la vida.

Un Mestalla que destil·la la tradició per una ubicació en la qual ja fa 96 anys es juga a futbol i que ha vist com l’equip ha sigut capaç de mostrar les millors vesprades de futbol, les més inoblidables nits europees, les festes més memorables que la ciutat recorda. També moments menys alegres, partits de desfetes on l’estadi ple ha quedat en silenci, mut en mig de la tragèdia. Allí hem tocat el cel amb el gol de Forment en el 71 i els de Baraja en el 2002, i hem somniat amb l’eternitat en les final de les copes de fires i les semifinals de copes, recopes i Champions League. Però també hem conegut la cara amarga amb el gol de M’bia que ens deixava sense final europea després d’una titànica remuntada contra el Sevilla o el 1-3 de Barça l’any 1948, en la penúltima jornada del campionat, quan els valencianistes ho tenien tot a favor per alçar un nou títol de lliga.

En resum, a Mestalla se va a riure i a plorar, a guanyar i a perdre, per que al remat Mestalla és la vida en si, un carrusel d’emocions sense límit.

EL POBLE DE MESTALLA

Falla Plaça de l´Hort 2019

Una afició pirotècnica, fidel i inconformista

292

L

El poble de Mestalla va redactar la seua “carta pobla” el 18 de març de 1919 al desaparegut Bar Torino. Una moneda a l’aire va ser la que va decidir qui seria el primer president i des d’aquell moment fins al dia de hui. L’únic que és cert i no ha canviat és que passen els dirigents, passen als jugadors i l’aficionat es manté, no canvia i no soles no canvia, sinó que traspassa generacions. Amb el naixement de l’entitat va nàixer el valencianisme, un sentiment majúscul, a vegades irracional però sempre passional. Entre valencianistes no existeix divisió social ni afiliació política. Quan marca el València i l’alegria et fa abraçar al teu company de seient no importa ni quants diners de més o de menys guanya a final de mes, ni tampoc a quin partit polític va votar a les últimes eleccions.

Centenari València C.F.

a sociologia és la ciència encarregada d’estudiar el comportament social de les persones, dels grups i de l’organització de les societats. Aquesta ciència analitza les formes internes d’organització, les relacions que els subjectes mantenen entre si i amb el sistema, i el grau de cohesió existent en el marc de l’estructura social. Per tant, seria aquesta ciència la millor per a saber com actua, com s’organitza i com és la forma de ser i de reaccionar d’un col·lectiu d’aficionats a un equip de futbol? Un estudi sociològic ens ajudaria a comprendre i aproximar-se als seguidors d’un equip? Seria la formula per a desmitificar i llevar falses creences al voltant del valencianisme? Som diferents? O som, amb les peculiaritats que ens envolten, com qualsevol altra afició d’altre conjunt? No és fàcil saber-ho i tal vegada seria interessant que algun expert en la matèria pogués desenvolupar un estudi al respecte. Mentre que arriba eixe dia el millor que podem fer és intentar conéixer de prop com és el valencianisme futbolístic, com actua, com sent o com reacciona als estímuls que l’envolta. Per a opinar, que millor manera que conéixer, i ací el valencianisme està un poc orfe, ja que tradicionalment els intel·lectuals del moment ha renegat de la causa. L’afició estima a l’equip com qualsevol altra afició, però en un moment on s’imposa un model d’aficionats, des dels mitjans de comunicació, on es prioritza la immediatesa del resultat menyspreant la identitat històrica, que millor manera que saber les peculiaritats del col·lectiu que representa a aquesta institució centenària. Parlem de l’afició del València, parlem del poble de Mestalla.

El València i la seua afició està per damunt de sigles polítiques. El poble de Mestalla acull a tot tipus de sensibilitats i durant la seua història a donat sobrades mostres que l’adoctrinament no té lloc.

293

Durant aquests primers 100 anys de vida allò que més i millors ha definit als aficionats del València ha sigut l’eterna expectativa d’aconseguir la glòria. Una expectativa que passa de pares a fills i que moltes vegades es gira en contra, convertint a l’aficionat en el principal enemic de l’equip i oblidant que la vertadera força està en el poder del col·lectiu.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Des d’un primer moment l’aficionat valencianista ha lluitat per obtenir un reconeixement cap al seu equip en l’àmbit social, ja que en l’àmbit l’esportiu no hi ha dubtes de la transcendència de la institució. Des del primer moment se li va negar el pa i la sal, com demostren les cròniques que definien al València com a “bronco y copero”, eufemisme de la premsa madrilenya dels anys 40 del segle XX, per a definir el que per a ulls de la capital d’Espanya era un equip brut i violent. Aleshores ja el club de Mestalla els molestava i la tendència no ha canviat fins al dia de hui.

294

Tal vegada alguns dels fets que més caracteritzen i defineixen als seguidors del València és el de ser una afició fortament dividida on el pensament únic no té espai. També ací trobem raó de ser si tirem la vista enrere. L’afició pel club de la rata penada va créixer a la dècada dels anys 20 molt ràpid, i en poc de temps va passar de ser fundat a jugar en un estadi professional amb aforament per a milers de persones. Per tant és fàcil imaginar la convivència dins del mateix estadi dels antics aficionats al futbol de la ciutat, aquells que ja gaudiren del futbol en la pista de l’exposició regional, amb els nouvinguts. Una barreja d’optimisme i pessimisme, de somiadors i de realistes, i també d’admiradors per una banda de Cubells i per l’altra de Montes. Si ja en aquella època les baralles i discussions entre aficionats per defendre qui era el millor jugador eren més que notòries, que no serà ara cent anys després. Poc o res ha canviat. D’aquelles discussions i d’aquell inconformisme inicial es va asseure una forma de ser i sentir que ha arribat fins als nostres dies.

L’eterna ansietat per “voler arribar” va fer de Mestalla un cas únic al futbol, ja que els seus aficionats, com abans hem explicat, van créixer de forma desmesurada en molt poc de temps des de la seua fundació. També ací es pot explicar que el València C.F va poder abastir en molt poc de temps resultats que altres equips del seu entorn no pogueren o els costa més anys.

El F.C. Barcelona fundat en 1899 no va tenir una penya coneguda fins a 1923. El València C.F. en 1920 ja tenia una “La Tartana”, i més que arribaren, comptabilitzant-se a 1930 fins a una dotzena. El Reial Madrid va estar jugant a un Chamartin de 10.000 espectadors durant els seus primers 44 anys de vida, mentre que el València va haver de mudar-se d’Algirós a Mestalla en 4 anys, ja que la primera llar es va quedar xicoteta des del primer moment i el club va necessitar ràpidament un estadi per a 17.000 espectadors.

L’aficionat valencianista, des del primer moment no es va conformar en ser un simple espectador i va voler ser part activa de la història del club. Ja en 1922 alguns aficionats de la penya “La Tartana” plantejaren una moció de censura contra els fundadors per creure’s més capacitats, en 1924 foren els aficionats els que pagaren i donaren al club la que va ser la seua primera bandera i fins i tot un any després, a 1925, uns socis del club van pagar la primera falla dedicada al València.

Centenari València C.F.

Tal vegada una paraula que podria definir a l’aficionat és la de peculiar. Resta mèrits amb facilitat als seus i enalteix als de fora. Moltes vegades els vertaders ídols només han sigut reconeguts una vegada han deixat el camp. A Mestalla viu amb facilitat l’ansietat, ja que constantment el futur està per conquistar, i és ací on al mateix moment es poden viure els xiulits amb les ovacions, convertint al recinte de l’avinguda de Suècia en una catarsi d’emocions difícil d’explicar. Un recinte on si mirem les fotos de cada partit, trobem altra paraula que defineix al valencianista, fidelitat. Ja podem estar més, o menys conformes, amb la marxa de l’equip, però ha Mestalla s’assisteix a cada partit si o sí. I és ací on resideix la grandiositat de l’afició, la capacitat de salvaguardar al club en els moments més delicats de la seua existència. Si com a col·lectiu l’afició tingues clar el poder que exerceix com a local, Mestalla no soles seria un recinte on és molt difícil puntuar, sinó que es convertiria en un terreny inexpugnable.

295

Falla Plaça de l´Hort 2019

El reconeixement de les virtuts que posseeix l’afició valencianista no han estat quasi mai reconegudes, però eixe fet no ha importat per tal de donar suport a l’equip. Ja en 1934 més de 12.000 aficionats es desplaçaren fins a Montjuic per a veure la primera final de copa, tot un record per l’època, en 1995 dos van ser els viatges per animar en la coneguda com a final de l’aigua o organitzant en 1928,en partit contra el Reial Madrid, el que podria considerar-se el primer mosaic en Mestalla amb senyeres i banderes del club als seients. I tot açò amb les traques com a inseparables companyes de viatge, tant a Mestalla com a fora de Mestalla, i sinó que li pregunten als anglesos de l’Arsenal en Brussel·les en 1980 o als alemanys del Bayern en Milà en 2001. I per damunt de tot està eixa manera de ser i de concebre la vida. Allà per on passa l’afició del València queda visible eixa manera d’entendre el futbol des de la diversió i el pacifisme.

Tal vegada el major dels problemes d’un aficionat al València estiga en no saber assimilar el camí, a vegades llarg a vegades curt, cap a ser campió. Que cada generació de valencianista tinga la seua lliga o final europea els fa sentir-se frustrats i desconsolats en el tram de vida que existeix entre un títol i un altre. El saber que tornarem a ser campions, això és tan cert com que la pilota és redona, però no saber quan ens turmenta i és el nostre particular fantasma que ens lleva la son.

Però per damunt de tot, Mestalla i tot aquell que és aficionat del València, mai exigirà a cap jugador ni entrenador més que la correspondència en el camp de l’esforç que escomet en la militància. Fidels a l’esperit fundacional de tenir la voluntat de voler arribar, ja que el València no es va fundar per a fomentar l’esport entre la joventut, sinó que es va fundar per a guanyar, per a competir i per a molestar.

296

ONZE HISTÒRIC SANTIAGO CAÑIZARES

Falla Plaça de l´Hort 2019

Porter del València durant deu temporades.

Com a portera de Mestalla va aconseguir dos Lligues, dos Copes, una Supercopa d’Espanya, una Copa UEFA, una Supercopa d’Europa i dos subcampionats en Lliga de Campions. Disputà tres mundials amb la selecció espanyola i tres Eurocopes. A títol personal va ser 4 vegades el porter menys golejat de la lliga, tres d’elles com a valencianista i en la temporada 2000/2001 va ser inclòs en l’equip de l’any de la UEFA.

298

JUAN RAMÓN El primer gran capità amb majúscules de la història valencianista. Esforç, concentració, tensió, sacrifici i compromís defineixen a un futbolista etern que va tenir el privilegi de ser el primer en alçar al cel una lliga i una copa com a jugador del València C.F. Va donar al València vesprades d’immensa glòria, títols i fama de solvència i elegància. Basc de bressol però valencià de cor, va ser el pilar en el qual es va començar a escriure un València campió a la dècada dels 40.

RICARDO ARIAS Central físic i amb molta elegància. La copa del 79, la recopa del 80 i la supercopa d’Europa posterior immortalitzen el seu nom en la història.

Segon futbolista amb més partits disputats amb el València amb un total de 537. Un estilista de la defensa i un referent d’amor, respecte i dedicació cap a l’escut de la rata penada. Des de l’any 76 fins al 92 va ser referent a la defensa valencianista.

Actualment és un dels ambaixadors oficials del València als seus actes.

Altre basc que arribà a València per donar més glòria a la història valencianista. Durant les seues dos èpoques de valencianista va poder aconseguir una lliga, dos copes, una recopa i una supercopa d’Europa. Ell és tota una institució al valencianisme, ja que va poder disputar més de 300 partits. Va ser delegat del primer equip del València C.F. (1994-2001), conseller entre juny de 2013 i desembre de 2014. En l’actualitat exerceix el càrrec d’ambaixador social del València, acumulant més de vint anys de servei al club en diferents estaments.

Centenari València C.F.

JUAN CRUZ SOL

299

AMEDEO CARBONI

Falla Plaça de l´Hort 2019

El jugador estranger que més vegades ha vestit l’equipatge valencianista, un total de 337 vegades. Amedeo Carboni ho va donar tota durant nou temporades, amb una trajectòria redona, en la qual va aconseguir dos Lligues, una Copa del Rei, una UEFA Cup, una Supercopa d’Espanya, una Supercopa d’Europa i la implicació directa en el nomenament de l’equip com el millor l’any 2004. Un futbolista que enalteix els valors del valencianisme i que serà recordat com “Il Cappo”

300

PUCHADES La màxima expressió de valencianisme mai vista a un terreny de joc. Un futbolista immens, amb unes qualitats físiques i gran capacitat per a recuperar pilotes. Però Tonico tenia una gran qualitat tècnica, la qual cosa a més li permetia construir el joc de l’equip des d’una demarcació que era clau en una època en la qual es jugava amb dos defenses i tres migcampistes. Per a molts, es va convertir en el millor migcampista espanyol de l’època. De fet, es va convertir en fix amb la selecció nacional, i va contribuir al fet que Espanya finalitzés quarta en el Mundial del Brasil de 1950, on va ser triat com el millor migcampista del món. Per a molts, i no sense raó, ell és el gran mite de la història del València.

CLARAMUNT Claramunt va lluir diversos dorsals durant la seua carrera. Va vestir el «7», el «8», el «10» i el «11», però en la maduresa es va convertir en l’etern «6» amb el qual tots li recordem. Sempre li va agradar jugar per banda dreta, però podia jugar en qualsevol posició del centre del camp, convertintse en el pulmó del València durant 12 temporades, convertint-se en un dels futbolistes més longeus en la història del club de Mestalla, acumulant 432 partits i 90 gols amb la samarreta xe. Era un líder nat sobre el camp: parava, manava, contemporitzava, circulava la pilota, tocava amb extraordinària precisió i tenia molt més gol que qualsevol altre jugador en el seu lloc. Va ser, a més, el llançador oficial de penaltis durant molts anys.

El gran referent del València de la modernitat. De la mateixa manera que Puchades, Claramunt o Albelda seu va ser el dorsal “6”, convertint-se aquest dorsal en un número mític i màgic a Mestalla.

Un pulmó físic acompanyat d’una tècnica depurada. Tal vegada de les seues botes va eixir el millor gol de la història del València, va capitanejar a un València campió de copa del rei i supercopa d’Espanya al 99 juntament amb dos finals de Champions League. També va ser distingit com a millor jugador de la Lliga espanyola en la temporada 1999-2000.

Centenari València C.F.

GAIZKA MENDIETA

301

CLAUDIO “PIOJO” LOPEZ 72 gols en 4 temporades són la millor carta de presentació d’un futbolista elèctric i desequilibrant que des de la banda esquerra va signar gols i partits memorables en un València dels més gloriosos de la història. El Barça va ser la seua víctima perfecta, equip al qual li va arribar a anotar 12 gols en 15 partits. Un dels seus gols en la temporada de la final de Paris va ser escollit per la UEFA com el millor gol de la temporada.

Va calar profundament en el cor de l’afició valencianista.

Falla Plaça de l´Hort 2019

MUNDO

302

Màxim anotador històric del club, amb 261 gols en 281 partits oficials, va conquistar dos trofeus Pichichi, sent el dècim màxim golejador de la Lliga espanyola. Amb el club de Mestalla va conquistar tres Lligues i dos Copes, liderant la mítica «davantera elèctrica». Ja retirat, va demostrar també el seu fort caràcter i rigidesa com a entrenador, conquistant la Copa de 1966.

El davanter basc es va mantenir en el primer equip durant quasi 11 temporades de forma ininterrompuda, sent l’eix de la davantera més llegendària en la història del València. Va formar al costat d’Epi, Amadeo, Asensi i Gorostiza un atac insaciable, que devorava defenses sense importar el nivell del rival.

MARIO ALBERTO KEMPES “EL MATADOR” va arribar a València amb 22 anys des de Rosario Central.

Després d’aconseguir dos Pichichis amb 24 i 28 gols en les lligues 76-77 i 77-78, Kempes va ser campió del món i màxim golejador en el Mundial de l’Argentina ‘78.

Es va proclamar amb el València campió de la Copa del Rei de 1979 i un any després va aconseguir la Recopa i la Supercopa europea.

Per a molts el millor jugador de la història del club.

Va disputar un total de 247 partits anotant 146 gols.

Tal com diu la llegenda “No diga Kempes, diga GOL”

Centenari València C.F. 303

ELS COLORS DEL SENTIMENT, LA VIDA MÉS ENLLÀ DEL BLANC I EL NEGRE

Falla Plaça de l´Hort 2019

Perquè el blanc i el negre? Per a respondre a la pregunta cal viatjar molt més allà del Bar Torino. Perquè tracta d’un sentit homenatge al Club València, al F.C. València de 1905, pioner a utilitzar el nom de la ciutat per a conformar un equip.

Suposa una curiosa simbiosi, ja que el València de 1919 no és més que una unió de restes d’entitats desaparegudes. Als colors adquirits d’aquell equip de 1905, també se li uneix la còpia al seu primer escut, no tenint una altra forma que el de la ciutat tancat en un cercle. Els fundadors del quadre de Mestalla afegiren una pilota al fons circular substituint les dos eles de l’emblema de la capital per les sigles C.V., fent referència al ‘Club València’ com col·loquialment es coneixia també al susdit de 1905.

No obstant això, l’heràldica balompédica dicta que els colors d’un club estan determinats pel seu mallot; per res més. La resta de l’equipatge, a consonància o divergint, no canvia la identitat. Així s’explica que l’única esquadra titllada de blanc i negra fóra un Llevant F.C vestit a ratlles blanques i negres, quedant el sobrenom de merengots per als valencianistes.

Quin va ser el primer equipament alternatiu que va vestir el València? Difícil de determinar, perquè en els seus inicis hi ha un estrany silenci en els seus caminars pels camps de terra.

304

Fins al moment, la més antiga coneguda data de 1921. Un equipament verd lluït davant el Castalia castellonenc en un triomf per 3-1. Però durant les fites inicials de l’entitat el color més estable tracta del negre. Suposa, a més, de l’equipament amb la qual es va estrenar en la competició copera.

La primera referència al color negre es troba al març de 1922 en dolorosa visita del València a Sevilla, partit finalitzat amb un 2-6 per als andalusos.

Més enllà dels anys 20, el color negre ha tingut aparicions fugaces, residuals. Va tornar per primera vegada en la 2006-2007 com segon equipament. En 2009 i 2012 tindria una nova oportunitat en mans de Kappa i Joma, convertint-se en habitual, amb detalls taronges, en la segona dècada del segle XXI. Si hi ha un color més enllà del blanc que identifica al club de la rata penada aquest és el roig bordeus, el grana, el color Torino. És l’equipament per excel·lència que va acompanyar a l’entitat durant més de seixanta anys. La seua última aparició està datada en la temporada 92-93 i des de llavors, de manera inexplicable, no ha tornat a veure’s.

Centenari València C.F.

Encara que fins a institucionalitzar el negre, trobem el 19 de juny d’aqueix mateix any una samarra la mar de curiosa; deixant una semblança sorprenent amb la de l’Athletic Club. Assumpte que té la seua importància si tenim en compte que al gener d’aquell curs el València estrenava el seu palmarés en el Campionat de València, guanyant-lo de manera invicta i vencent en totes les trobades, aspecte que li va valdre el sobrenom de ‘El Lleó de Mestalla’ a imatge i semblança dels imbatibles lleons de San Mamés de la dècada anterior. Una samarra molt en la línia d’una altra datada el 31 de juliol de 1923, davant el Fortuna de Vigo, quan el València va saltar al terreny de joc vestit a ratlles negres i grogues emulant l’equipament de l’extint Sagunt.

La seua primera datació gràfica apareix durant el partit de tornada dels quarts de final de Copa a l’abril de 1928, davant el Reial Madrid. Encara que la va estrenar un parell de rondes abans, enfront del Sevilla. Suposant aqueix ínterim que separa els anys 20 de la dècada dels 30 el naixement del símbol granat, arraconant al negre per a l’eternitat. Samarreta que no s’enlairaria del club fins a finals del segle XX. Perquè és, a més, el color amb el qual es va jugar el primer partit de lliga a Mestalla com a equip de primera divisió; la final de Copa del 34 —encara que amb una senyera en forma de V creuant el pit—; la del 37 davant el Llevant FC i també les de 1946 i 1969. Les quatre saldades amb derrota.

305

Perquè el roig forma part de la història del club, conformant dècades de suors i alegries, vestint-la tots i cadascun dels seus jugadors més il·lustres. Hauria de ser una exigència reclamar la seua recuperació en temps tan insulsos a l’hora de llançar productes oficials.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Un altre color que ha format part de la rica varietat cromàtica del segon equipatge ha sigut el blau. A diferència de la samarra roja, la blava va tornar com a tercer equipament l’any 2001, i poc després, a les mans de Kappa, va haver-hi un altre fugaç intent de restauració.

Al seu retorn, a inicis dels 90, van acompanyar les barres roges i grogues com a detall, amagades en el coll de la samarreta i la vora dels pantalons representant la senyera. Per als ja no tan joves, la rèplica identificable és la de 1995 amb la bandera al muscle i el logo de CIP al pit, lluïda durant el curs de la final de l’aigua i el subcampionat de lliga de Luis Aragónes.

En els primers anys 70, abans de la irrupció de la senyera, va ser samarreta molt habitual. En aquesta ocasió, creuant el pit de manera horitzontal, el fons groc estava compost per dues barres roges molt espaiades entre si, i de forma desconjuntada. Encara que el seu naixement és molt més antic, també és possible trobar al València lluint equipatge blau celeste, amb pantalons blancs, a un amistós davant el Nacional de Montevideo l’any 1925.

Un dels segons equipatges més icònics sempre ha sigut el de la senyera, un equipament que des del primer moment va trobar una forta vinculació simbòlica amb la graderia. Sent en 1934 en la primera final de copa la primera vegada que la bandera de tots els valencians apareix en la samarreta, en forma de V sobre fons granat fosc.

Des de primerenca edat el club de Mestalla ha utilitzat la bandera pròpia dels valencians com a detall en els seus equipaments. En 1922 davant el Settè francés es va eixir al terreny de joc portant la camisola de la selecció valenciana i en 1930 un grup de socis va fer per escrit una petició al club per a usar la senyera en la samarreta, petició que es tornaria a emetre abans d’un partit de copa enfront del Reial Madrid en 1933, totes elles sense èxit.

306

Però seria durant 1956 la primera vegada que s’atreviria a confeccionar una senyera. Va ser amb motiu d’una sèrie d’amistosos, davant el Rangers escossés, en equivocada reivindicació, ja que es va entendre que els britànics disposaven de tals colors amb motiu de la bandera escocesa. I clar, el València no anava a ser menys. Després d’allò a penes s’utilitzaria en un parell de partits, a Valladolid i el 25 d’abril del 57 en partit de lliga en el Bernabeú durant el mateix curs. Mai més es va tornar a saber d’ella.

Encara que haja quedat impregnada i identificada per sempre amb la figura de Kempes la recuperació de la senyera va ser anterior al fitxatge de l’argentí. I va generar tal divisió que van ser els mateixos socis valencianistes els que van reclamar la seua desaparició. Curiosament, un parell d’anys després, els mateixos que van exhibir ideals retrògrads que menyscabaven la identitat valenciana en reclam de la seua abolició van fer el contrari perquè és recuperes 1977. El seu lluïment al Bernabéu en plena transició va suposar un esdeveniment polèmic. El València va saltar a un estadi copat de pancartes ofensives i va eixir d’ell xopat en insults i vexacions en gosar representar la seua bandera.

El seu retorn va ser efímer. En els 80 va haver-hi un intent de recuperar-la, sense massa recorregut. Igual que en 2005. Fins a 2012 en mans de Joma, l’única marca que va saber captar l’essència del disseny original, cap rèplica va aconseguir un èxit si més no semblant al qual va tindre a la fi dels 70.

Però si les últimes dècades valencianistes hagueren de definir-se amb un color, no podia ser altre que el taronja.

Centenari València C.F.

L’origen del color que tant ha identificat al club des de finals dels 90 va tindre el seu naixement en la 73/74 i va anar d’allò més variat. Aquella samarreta, que es va arribar a estrenar al Bernabéu, no va tindre més vida fins a la seua fugaç aparició en el 91 com tercer equipament, en 1998 Luanvi la va recuperar amb un encert extraordinari.

307

De la mateixa manera que ocorria amb la senyera, el color del cítric ha quedat identificat per sempre amb una època i un moment. Però a diferència de la tricolor, el seu ús ha sigut molt més prolongat. De forma quasi habitual el taronja acompanya al club en els últims díhuit anys, fins i tot apareguen com a detall cromàtic en el primer equipament.

Amb ella es va jugar la primera final de Copa d’Europa en la història de l’entitat, convertint-se ja en una samarra mítica. Igual que el Milà va institucionalitzar el color blanc per a jugar les finals per disputar, el taronja seria un bon to per a fer el propi al València. Ja que dota d’una estranya bellesa a la graderia i és d’una visibilitat extraordinària en el camp.

En els 70, l’últim boom del sector citrícola va tenir la culpa que es creara tal mantell. Tenint al seu principal responsable a Juliol de Miguel, un dels majors exponents del sector taronger de l’època i president del gremi d’exportadors.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Varietat cromàtica al llarg de la història que alguns casos, com el color Bordeus, ha caigut en l’oblit, malgrat ser el color que més vegades s’ha vestit com a segona pell en els 100 anys de vida. Una mostra que la història valencianista va molt enllà del blanc i el negre.

308

VCF I FALLES, LA SIMBIOSÍ PERFECTA

Falla Plaça de l´Hort 2019

Les falles sempre li han portat bons records futbolístics al València Club de Futbol, el qual ha disputat alguns dels partits més importants de la seua història per aquestes dates. L’alegria i il·lusió que desprén la capital del Túria durant eixos dies es contagia a uns jugadors que després solen rendir sobre la gespa.

310

En els anys cinquanta, el Wolverhampton s’autoproclamà campió del món després de derrotar al Honved de Budapest i al Spartak de Moscou. Aquell fet va ser una de les majors inspiracions dels fundadors de la Copa d’Europa. En 1957, el València no s’havia estrenat encara en les competicions europees, però el públic de Mestalla va poder gaudir d’una trobada molt especial, que tenia com convidat als Wolves.

Amb motiu del Trofeu de Falles, la directiva valencianista va entendre que el conjunt anglès seria un bon reclam perquè el públic acudira en massa a l’estadi, encara que finalment no es va donar una bona entrada.

El dia de Sant Josep de 1957, el València vencia per tres gols a zero a l’enigmàtic conjunt del Wolverhampton; una victòria treballada amb gols de Plá, Seoane i Mañó. Faas Wilkes i Eizaguirre van reforçar a l’equip en aquest amistós internacional amb tints fallers.

Centenari València C.F.

Volem recordar els partits més importants que es van jugar per aquestes dates des de la creació de l’equip blanc i negre, que curiosament va ser en plena setmana fallera. El València CF va ser fundat el 18 de març de 1919. Coincidint amb aquella efemèride, la història ha permés que el club disputara grans batalles futbolístiques enmig d’un clima festiu i olor de pólvora. Van ser els grans partits del València Club de futbol en falles.

La gran vesprada del valencianisme arribaria el 19 de Març de 1980, en la Recopa d’Europa. L’equip, entrenat llavors per Alfredo Di Stéfano, viuria sota un clima d’autèntica festa i so de traques, la seua volta a una semifinal europea després de 16 anys sense arribar a ella.

311

Un duel fratricida davant el Barcelona, vigent campió de la competició, es va convertir en una guerra d’alternatives des del primer minut. Va marcar Saura l’1-0 i va empatar per a el Barcelona Canito en el minut 15. La reacció de l’equip català va silenciar Mestalla, ja que una acció de Landáburu va posar l’1-2 en el marcador, resultat que eliminava al València.

Però les ganes i la qualitat de l’equip local, va fer possible una remuntada èpica que va cremar, metafòricament parlant, als jugadors barcelonistes. Primer va empatar Bonhof amb una jugada de classe, i ja en el segon temps, Saura de nou i Mario Alberto Kempes de penal, arredonirien el balanç final. El 4-3 va permetre al València avançar en una Recopa que acabaria en les vitrines del club “ché”.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Una altra gran nit europea en el dia de la “cremà”, va tenir lloc l’any 2003; última jornada de la segona fase de grups de la Lliga de Campions. Al davant, l’Arsenal d’Arsene Wenger, la màquina britànica que ja havia sucumbit davant el València en els quarts de final de la Champions 2000-01.

L’equip valencianista comptava amb un futbolista especial, John Carew; el malson dels “gunners”. El noruec va obrir el marcador en la primera part (el València necessitava guanyar el partit per a classificar-se a quarts de final). Però poc després d’iniciar-se el segon acte, Thierry Henry, l’estratosfèric davanter de l’Arsenal, va encarar amb decisió el marc valencianista. El seu tret es va colar sense remei en la porteria defensada per Santi Cañizares.

La decepció i la por va sacsejar els fonaments de Mestalla. L’Arsenal comptava amb un equip fantàstic, especialment centrecampistes i davanters;Vieira, Ljunberg, Robert Pires, Wiltord i l’enèrgic i talentós Henry.

Però van aparéixer Vicente i Carew… el punyal de Benicalap per a trencar la banda defensada per l’ex-levantinista Lauren i el noruec per a segellar amb una cabotada la classificació als quarts de final. L’Arsenal tornava a ser eliminat pel València. Els anglesos van ser una altra víctima del sensacional i magnific ambient que suposa jugar a Mestalla en falles.

També en falles, aquesta vegada en 1997, va arribar una eliminació europea dolorosa. El Schalke 04 va començar en els quarts de final de la Copa de la UEFA 1996-97, el seu particular festival a costa del València.

Tot estava preparat perquè Mestalla visquera una remuntada històrica després de la derrota en terres germàniques. Els de Valdano venien de guanyar 1-4 en l’estadi Vicente Calderón a l’Atlètic de Madrid i comptaven amb la inspiració que Ariel Ortega havia injectat a l’equip. Però l’argentí no podia ser alineat en competició europea. L’empat a un va classificar als alemanys i va frenar en sec el somni europeu blanc i negre.

València en falles. Resultats de tot tipus i moments per al record, classificacions, eliminacions, gols i molta passió. La ciutat es transforma… també en el futbol 312

Falla Plaça de l´Hort 2019

C.D. MESTALLA, a l’ombra de la rata penada

314

Hi ha una dita popular, que diu que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. Futbolisticament esta frase té un encaix difícil pel que fa a poder traure similituds, però el que sí que podria ser més encertat i que s’ajusta a la realitat d’aquesta dita popular, anteriorment nomenada, seria que darrere d’un gran equip de futbol sempre hi ha un gran equip filial. Equips a l’ombra, o a vegades no tant a l’ombra, però que formen part de la idiosincràsia dels equips de futbol actuals, i que pel que respecta al nostre València C.F. arriba ja a 75 anys d’història, ja que va ser fundat en l’any 1944.

Una història plena de jugadors que han pujat l’escaló cap al primer equip, d’èxits i d’una afició que mira al seu conjunt filial, amb la tendresa i la condescendència del que mira al seu fill més menut.

L’ara conegut com a València C.F. «B», des de la conversió del club en societat anònima, va nàixer amb la denominació de C.D. Mestalla, amb escut i equipació pròpia, diferents del primer equip. La història d’este C.D. Mestalla va estar vinculada des del primer moment a l’estadi que li va donar el nom, i allí va disputar els seus partits durant moltes temporades, actuant com a teloners del primer equip. Parlar amb els nostres majors és el millor testimoni per a saber com eren aquelles vesprades en les quals el filial jugava al camp de Mestalla abans que el València C.F. i la vesprada futbolística constava de dos partits, amb un estadi quasi ple per a veure els partits d’aquell equip filial que des de la seua fundació enamorava als valencianistes. Una història d’amor que amb

el pas dels anys no ha decaigut i que, entre altres coses, al mes de juny de 2017 va propiciar un dels desplaçaments més massius de l’afició valencianista de l’última dècada. Va ser a l’estadi del Carlos Belmonte, per al partit de tornada de la final per l’ascens a segona divisió, entre l’Albacete i el Valencia-Mestalla, un partit on més de 1.500 aficionats viatjaren fins a la capital manxega per a poder espentar al seu conjunt filial cap a la segona divisió.

Ens anem cap a la dècada dels 40, exactament cap a l’any 1944, amb un València C.F. amb només 25 anys de vida al seu darrere. Es funda el 6 de setembre de 1944 a partir de l’estructura del CD Cuenca, dit així per estar situat al carrer Cuenca de la capital valenciana, amb el nom de Club Deportivo Mestalla. El seu primer president és Federico Blasco Marzo.

Centenari València C.F.

En la seua primera temporada com a filial valencianista, en Primera Regional, és subcampió de la categoria després del CD Segarra, i campió Regional d’Aficionats, on acaba invicte i sense encaixar un sol gol. Aquest títol li dóna dret a jugar el Campionat d’Espanya d’aficionats. En el torneig aconsegueix arribar a la final, enfrontant-se a la Ferroviària, un equip filial de la RENFE. El partit es juga en el camp del conjunt madrileny que que guanyà per 3-2. En la mateixa temporada, en confeccionar-se els grups de Tercera Divisió, el Terol renuncia a la seua plaça, la qual ocupa el CD Mestalla a causa dels èxits de la temporada.

315

Falla Plaça de l´Hort 2019

En la temporada 1946/47 queda segon en Tercera Divisió i aconsegueix l’ascens a Segona Divisió d’Espanya.

La seua màxima fita l’aconsegueix en la temporada 1951/52 quan, després d’acabar segon del Grup II de Segona Divisió, disputa la promoció d’ascens a Primera Divisió. En ella acaba primer per davant d’equips com el Racing de Santander o Sporting de Gijón, convertint-se en el primer filial que aconsegueix l’ascens a la màxima categoria. No obstant això, la directiva, presidida per Luis Casanova, renúncia a l’ascens. Luis Casanova ho explica de la següent forma: “El Mestalla ha complit amb la seua obligació de jugar i ascendir, i el València amb l’ajuda d’impedir que un club tinguera dos equips en la mateixa categoria, la qual cosa era tant com començar la lliga amb quatre punts d’avantatge. Això hauria sigut jugar brut i l’honorabilitat del club no podia permetre-ho”. Aquella decisió és un colp dur i va generar una agra polèmica interna. El Racing va ser el beneficiat en quedar-se amb la plaça. Algun temps després del frustrat ascens del filial, Luis Casanova admet que en aquelles dates va patir fins i tot pressions polítiques perquè el Mestalla declinara la possibilitat. En 1956, en circumstàncies similars, l’Espanya Industrial, filial del Barça, ascendeix a Primera, simplement canviant el seu nom pel de CD Comptal.

Fins a 1973 el Mestalla competeix 21 temporades en Segona Divisió i 5 en Tercera Divisió.

Després de l’últim descens a Tercera Divisió, l’equip competeix en aquesta categoria durant 13 temporades fins que en 1987 aconsegueix l’ascens a Segona Divisió B. En aquesta categoria participa en la lliga d’ascens a segona 3 vegades, en 1995, 1996 i 2002. En 1992, amb la conversió del club en societat anònima esportiva el Mestalla passa a dir-se València C.F. «B», en virtut de la nova llei que, entre altres va provocar que els clubs fins llavors filials relacionats amb aquests 316

s’extingisquen i siguen assimilats pels clubs professionals quedant integrats en la seua estructura. El C.D. Mestalla es dissol en l’estiu de 1991 i desapareix com a club, passant a ser equip dependent i adoptant el nom de València Club de Futbol “B”, respectant-se la plaça i categoria gaudides fins al moment del canvi. No seria fins a 2006 quan recupera el nom de Mestalla, a petició de la directiva del moment a la R.F.E.F., en un intent de recuperar la denominació històrica que tantes alegries havia donat.

Però hui en dia parlar del València-Mestalla és parlar del conjunt de la pedrera valencianista. La coneguda com a «ACADÈMIA» que té la seua seu en la ciutat esportiva del València CF en la ciutat de Paterna. Els actuals terrenys foren adquirits baix la presidència de Francisco Ros Casares, en l’any mil nou-cents setanta-quatre, amb un cost de huitanta-cinc milions de pessetes. Hui en dia poc queda ja d’aquella ciutat esportiva que va ser inaugura en l’olímpic any del noranta-dos. El constant creixement de l’entitat valencianista i les que cada vegada majors necessitats, han convertit Paterna en la segona casa dels valencianistes i en un dels complexos esportius més complets dins del panorama del futbol

Centenari València C.F.

Este conjunt filial naix amb l’ànim de ser un viver constant de jugadors per al primer equip, i no ha decebut des del primer dia. La llista de jugadors que han passat des de la pedrera valencianista fins al primer equip no soles és extensa, sinó que podria configurar un planter històric, amb molts dels millors jugadors blanc i negres d’aquests quasi cent anys. Des dels actuals Jose Luis Gaya, Jaume Domenech, Carlos Soler i Toni Lato, fins a altres més històrics, com Fernando Gomez Colomer o Ricardo Arias. I sense anar més lluny i per nomenar a altres que han tingut un paper destacat en el futbol actual podrien estar Paco Alcacer, jugador del Borussia Dortmund, Juan Bernat, que acaba de fitxar pel PSG o Isco, jugador del Reial Madrid. Però fent una mirada més cap al passat i veure a Vicent Piquer, Vicente Guillot, Vidagany, Claramunt o Paquito ens deixa clar i ras que la finalitat amb la qual va nàixer este equip s’ha complit.

317

Falla Plaça de l´Hort 2019

nacional i internacional. La ciutat esportiva és el recinte esportiu de tots els equips de l’escola valencianista, i al mateix moment residència de futbolistes. La ciutat esportiva s’estén per una superfície de 180.000 m2. A més de com a escola de futurs futbolistes i residència, està concebuda com un modern centre de rehabilitació equipat amb diverses sales per a la recuperació de futbolistes lesionats o que es troben en procés de rehabilitació. Hi ha algunes sales condicionades, com les dels fisioterapeutes, la d’hidromassatges, sauna i piscina. L’espaiós gimnàs, amb una àmplia varietat dels aparells més moderns, és un complement ideal per la correcta preparació física dels futbolistes. L’edifici central disposa, a la primera planta, de deu cambres per allotjar els jugadors, a més d’una sala d’estar i un menjador. La sala d’audiovisuals permet a l’entrenador treballar amb l’edició de vídeos, per a analitzar el joc dels seus equips i estudiar els equips rivals. Els vestuaris del primer equip i del filial es troben en la planta baixa. Darrere de l’edifici central hi ha un camp amb una graderia que pot albergar quasi tres mil espectadors, lloc on el València CF - Mestalla disputa els seus partits, estadi que va ser batejat en l’any 2013 amb el nom d’un dels millors jugadors de la història del Valencia CF., Antonio Puchades. Per part seua, el primer equip del València disposa de diversos camps d’herba per als seus entrenaments habituals, a més de zones exclusivament reservades per a la primera plantilla. Una instal·lació d’avantguarda de la qual han eixit campions del món de futbol criats des de ben menuts allí, i que després del seu pas pel València C.F., durant diverses temporades, han continuat amb una exitosa carrera futbolística, com són el valencià Raul Albiol o el canari David Silva. Dos jugadors que després de créixer i forma-se com a jugadors en els equips inferior, arribaren a alçar el trofeu de campions del món amb la selecció espanyola.

El Mestalla, o col·loquialment conegut com a Mestalleta i, per extensió, l’escola de futbol del València són centenars de jugadors i jugadores que tot i que encara que estan a l’ombra de la rata penada algun dia desplegaran les seues ales per a fer més gran el club valencianista.

318

VCF FEMENÍ

El futur del futbol, serà femení o no serà

Falla Plaça de l´Hort 2019

P

320

er fortuna, el futbol femení al nostre país ha evolucionat de forma espectacular als últims anys. Una evolució que s’ha traduït en la professionalització dels principals clubs de la nostra Comunitat tant pel que respecta als equips que disputen els seus partits a la primera divisió com a l’organigrama de les escoles de formació que tenen per baix. Per a entendre el fenomen del futbol femení actual s’ha d’analitzar de forma conjunta, no soles per clubs, ja que les estructures, a pesar d’haver evolucionat ràpidament, encara no han arribat a quotes equivalents a les del futbol masculí i per tant s’ha d’entendre el futbol femení com a un col·lectiu, més que per entitats a títol individual, encara que el camí dels últims anys convida molt a l’optimisme.

El futbol a Espanya ha sigut quasi en exclusiva un esport masculí i fins fa molt poc de temps la figura de les dones ha sigut quasi testimonial o anecdòtica, tant per al gran públic com per als mitjans de comunicació, tot i que ja són quasi 50 anys els que des que es tenen constància de les primeres manifestacions serioses d’aquesta disciplina. Abans de la dècada dels 70 va ser difícil poder veure en públic a dones amb un baló en els peus, i si ho feien, no era estrany que reberen algun improperi al voltant de la seua feminitat. A

pesar que la situació en Espanya era molt decebedora en l’àmbit internacional el panorama no era molt millor, ja que exceptuant els matisos, per a la FIFA no es va decidir a reconéixer la branca femenina del futbol fins a l’any 1969 com a conseqüència de l’incessant creixement registrat a partir del Mundial d’Anglaterra. Dos anys després la UEFA va encarregar als seus associats la gestió i el foment d’aquesta disciplina, fet que es va consolidar en els següents anys.

Però que ha passat entre aquestos 47 anys? La resposta no és fàcil i difícilment es podia traure una conclusió. El que és una realitat és que fins fa pocs anys ha sigut el mateix València el que no ha cregut en el futbol femení i això que per tradició de futbol d’elit en la ciutat no ha sigut, especialment des de la dècada dels 90. L’any 1993 es va fundar el San Vicente València conjunt que amb eixa denominació va conquistar el seu primer títol, la Super lliga de la temporada 1996/97 i, posteriorment, la Supercopa. No obstant això la falta de mitjans econòmics i d’infraestructures porten al club a plantejar-se ser apadrinat per un altre més gran. Després

Centenari València C.F.

Pel que ens toca de prop als valencians és l’any 1970 en el qual el futbol femení registra els seus primers moviments dels quals tenim testimoni. Un 10 de desembre apareixia el Racing de València. Però abans d’aquell mes de desembre de 1970 el futbol femení va fer la seua primera aparició a l’estadi de Mestalla. Aquell any es disputava la primera edició del trofeu València Taronja i en els prolegòmens d’un dels partits es va disputar un partit femení. Eixa nit quedarà per a la història el nom de la primera dona que anotaria un gol al coliseu de l’avinguda de Suècia, ella era Merchina Peris. L’anècdota va ocórrer minuts abans de començar un partit, quan una xiqueta de deu anys va aconseguir marcar un gol i des del túnel de vestuaris van començar a eixir jugadors com Juan Sol, Poli i Antón per a celebrar-lo, davant l’atònita mirada del públic. Per tornar a veure un gol d’una dona en Mestalla passarien 47 anys, exactament fins al 24 d’abril de 2017, amb el derbi del cap i casal femení entre València C.F. i el Levante U.D.

321

de la negativa del València C.F., s’arriba a un acord amb el Levante U.D., presidit per Pedro Villarroel. El 4 d’agost de 1998 el Levante U.D. absorbeix oficialment al Sant Vicent València CFF, que es converteix en una secció més del club granota, passant a denominar-se Levante Unión Deportiva Femení i adoptant els seus colors, escut i distintius. No obstant això, per raons federatives, no va poder inscriure’s oficialment amb el seu nou nom fins a la temporada 1999/2000.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Però i com podia ser que el primer equip de la ciutat no tingues un equip de dones i deixes l’àmbit del futbol femení oblidat? Ara ja no és moment de resoldre dubtes del passat, anem a intentar comprendre el present. I per a comprendre el present s’ha d’anar fins a l’any 1998. A eixe any un grup de xiques del Col·legi Alemany s’ajuntaren per jugar a futbol.

La il·lusió i la passió que desbordava aquell grup va desembocar en el 2009 en el que actualment es coneix com a València C.F. femení.

El transcurs d’aquells anys significarem tot un seguit d’esdeveniments que cal recordar. En la temporada 2006-2007 l’equip Colegio Aleman-Universitat de València va aconseguir l’ascens a la primera divisió del futbol nacional. Una alegria a la qual s’havia de sumar un augment dels problemes pel que respecta a la supervivència econòmica. El fet de jugar la Super lliga feia créixer les despeses de manera exponencial, en contrast amb els ingressos, que provinents de subvencions institucionals i d’uns pocs esforços desinteressats no donaven per a mantenir l’equip.

La situació econòmica va ser la protagonista de les següents temporades i l’equip va rondar el descens durant dos anys més, del qual es va salvar a l’última jornada.

Desplaçaments per tota Espanya, allotjaments i tot el que significa mantenir un equip en l’elit portava darrere unes despeses a les quals es feia front amb moltes dificultats. Des del punt de vista econòmic només quedaven dos solucions: deixar desaparéixer el somni d’estar entre els més grans o trobar una solució al problema amb imaginació. Per tant no 322

quedava una altra via que trobar un padrí que pagues el bateig. Per segona vegada es tocava a la porta del València C.F. i es feia amb esperances limitades, ja que anteriorment la resposta havia sigut negativa.

L’estiu de 2009 va arribar l’anhelada resposta positiva. La visió de futur de la Fundació del València va ser fonamental per a poder aconseguir un acord pel qual el Col·legi Alemany obtenia una cessió dels drets d’imatge que li permetia usar l’escut i el nom de València C.F., per tant en eixe moment naixia el València C.F. Femení.

El fet d’entrar a formar part del club valencianista no va ser prou per a eliminar els problemes i les dificultats, ja que el club de Mestalla passava per moments econòmics difícils, per tant en l’acord es va deixar clar que este nou equip no havia de costar-li diners al club. Però lluir al pit l’escut de la rata penada va ajudar a obrir portes que feien que les gestions de les necessitats foren més còmodes. Amb tot açò les temporades 2009/2010 i la 2012/2013 l’equip no es va salvar d’estar en la lluita pel descens.

Centenari València C.F. 323

Aquest sacrifici va obtenir resultats en el moment en el qual el club va apostar decididament per la secció femenina i es va facilitar la incorporació de jugadores importants del panorama nacional i internacional. Ara si, l’equip abandonava els llocs de descens per a instal·lar-se a la part alta i passar a ser un dels clubs importants del futbol femení nacional.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Per tant en la 2014/2015 l’equip aconseguia ser quart classificat en lliga i es classificava per a disputar la copa de la Reina. Aquella competició va ser històrica, tant pel resultat com pels rivals eliminats. En quarts de final es va eliminar a l’Athletic Club de Bilbao i en les semis al F.C. Barcelona. Lamentablement la primera final de la història no va poder ser guanyada i les nostres xiques caigueren derrotades per 2-1 enfront del Sporting de Huelva a l’estadi municipal Álvarez Claro de Melilla.

324

La temporada 2016/2017 també va ser d’èxit, ja que l’equip entrenat per l’argentí Alejandro del Toro va ser tercer classificat, quedant-se a les portes de ser segon i guanyar-se l’oportunitat de disputar la Champions League femenina. Però aquella temporada també ens deixa per al record el derbi femení a Mestalla el 23 d’abril de 2017. Un partit inoblidable per la golejada a les granotes per 6-0 i per l’assistència de 17.000 espectadors a la graderia de Mestalla, xifra que en aquell moment va establir el record de la lliga Iberdrola.

Més enllà de tota la història, el més important és el fet que el València ha incorporat a la dona de forma definitiva al futbol. El club reconeix el futbol femení i el fa costat no soles en el marc de la responsabilitat social corporativa, sinó amb la visió històrica de la imparable inclusió i equiparació de la dona a tots els nivells: laboral, social i esportiu.

SABEM QUE LA GLÒRIA SEMPRE POT ESPERAR

Falla Plaça de l´Hort 2019

F

326

inalitzem ací el nostre humil resum d’allò que hem considerat que són els fets més destacats de la història del València C.F. No ha sigut una feina gens fàcil, més bé ha sigut tot un repte, ja que atrevir-se a contar aquesta aventura centenària era tot un risc. Abans de començar pel cap et passen mil idees i mil formes d’estructurar el relat i és tot un atreviment fer el pas avant, ja que cadascú veu i viu aquest club d’una forma diferent. Existeix un València per cada valencianista i de les experiències personals naix un relat que cada persona enfoca des d’un prisma diferent.

El més important que han deixat 100 anys de futbol és el fet que el València ha passat a formar part de la vida dels seus aficionats. Les vides d’un aficionat es conten per temporades i cada any, cada fet familiar, cada pas que donem a les nostres vides sempre queda associat a un record futbolístic. De la mateixa manera que cada record relacionat amb el futbol passa a ser un record personal. Per què el futbol és viu en primera persona o no pot ser futbol. Probablement molts dels que llisquen el llibret no els agrade aquest esport o si els agrada, pot ser que no siguen del València. Però han d’entendre la

repercussió que té aquest club en tots els àmbits de la nostra societat, i si no és de manera directa, segur que tenen a algun familiar o amic que es desviu pels colors blanc i negres.

Per a qui no és aficionat li costa molt entendre que es puga viure tot açò en tanta passió, no els demanem que empatitzen, només que entenguen que la nostra vida sense futbol podria ser més feliç i més fàcil, si encara amb tot això decidim ser fidels aquest equip, és per què el verí és tan fort que no podem desvincular-se d’ell. No ens importa la situació de l’equip, ni la distancia, ni els horaris ni les adversitats, per a nosaltres el que importa és estar al seu costat.

Per què tal com diu aquella cita «el fútbol és lo mas importante entre las cosas menos importantes».

Ser del València no és fàcil, no sempre guanya. I des d’eixa visió comença a escriure’s part del relat que ens ha acompanyat durant 100 anys. Des del moment que ens pariren hem volgut arribar sempre a les fites més altes, i sabem quina és la recepta. A pesar de tot això quan hem aconseguit la glòria ens hem emborratxat i voler ser cada vegada més contra qui té sempre més ens ha fet caure. Són 100 anys de constantment tornar a començar, 100 anys de

frustracions, però també 100 anys d’alegries i de vivencies intenses. 100 anys on podem impartir masters sobre resultats adversos, gràcies a titular-nos en les universitats de París i Milà, però també d’haver viscut com a protagonistes principals de les festes més majestuoses, llargues i boniques que ha viscut el Cap i casal i els pobles, com foren les celebracions de les dos últimes lligues i la copa de la UEFA. I per últim destacar el fet de ser valencianista a La Pobla de Vallbona. Durant 100 anys hem tingut l’orgull de tenir a 3 veïns nostres defenent l’equipació valencianista. Primerament va ser Pepe Balaguer, que va poder defensar la porteria valencianista durant 9 temporades. Uns anys més tard va ser «Suso» Garcia Pitarch, hàbil migcampista que durant any i mig va jugar al primer equip i que una vegada retirat va ser el director esportiu en dos etapes diferents.

I per últim arribem fins als nostres dies amb Toni

Lato com a jugador del primer planter valencianista després d’un llarg recorregut per les categories inferiors. Amb aquests tres casos i el fet d’haver comptat com a fallers de la nostra falla amb Pepe Balaguer i «Suso» no podíem deixar passar l’efemèride del centenari sense destacar-la al més alt nivell de les nostres possibilitats.

Que aquest llibret, que qualsevol aportació d’un aficionat, que les decisions dels dirigents que estan i els que vindran, i sobretot l’encert de futbolistes i entrenadors ens ajuden a fer del València C.F. un equip millor.

Als aficionats d’altres equips que guanyem més títols tot açò que contem els sabrà a almoina, ens té igual. Preneu, la glòria per a vosaltres. No canviem els vostres títols per les nostres misèries en els camps. Preferim guanyar 2 Lligues en 33 anys que caure en l’avorriment de l’èxit. AMUNT! Centenari València C.F. 327

HIMNE FALLER FALLA PLAÇA DE L’HORT Lletra i musica Caribes JR.

La Falla Plaça de l’Hort És la falla l’alegria per les boniques falleres I pels fallers d’homenia.

Quan desfilen pel carrer es nota amb precisió la gràcia i la cosania de gent d’esta regió.

És la festa més completa que en el cor es sent; la Falla Plaça de l’Hort que ensalsa la nostra gent.

Himnes

La Falla Plaça de l’Hort i la nit de les paelles els bunyols, el xocolate i les guapes camareres.

És la falla veterana La primera que es plantà seguint la gran tradició de terra valenciana.

Un ramell de xiques guapes fallers de devoció treballen tots per la Falla la Pobla i la Regió.

VISCA LA POBLA FALLERA! VISCA LA FALLA DE L’HORT!!!

381

HIMNE FALLER LA POBLA DE VALLBONA Lletra i música: Arturo Balaguer

Els fallers de La Pobla de Vallbona Tots tenim una joia dins del cor Ser amics i viure en harmonia Perquè això és el millor tresor.

Falla Plaça de l´Hort 2019

Les falleres porten a la cara, La vinguda de la inspiració I els fallers desfilen com si anara Tot el poble en manifestació.

Són les falles de la Pobla un exemple de la unió, I anirem amb simpatia pregonant esta cançó.

VISCA LA FALLA DEL TIO PEP VISCA LA FESTA I ELS CASTELLS DE [SANT JOSEP Com a roses tenim les nostres reines Com jardins de clavells les corts d’honor, I al compàs de Dolçaina i Tabalet anirem fent la cort tots els fallers.

Un ambient de gran festa té la Pobla I els xiquets disparant van tronadors i entre pólvora, riures i una copla tots refarem la millor nit del foc.

382

HIMNE REGIONAL DE VALÈNCIA Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora...

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tos jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Visca!

Visca!!

Visca!!!

Himnes

Pas a la regió que avança en marxa triomfal!

Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Brindes fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres...

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó, notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians, en peu alcem-se.

383

PROGRAMA D’ACTES FALLERS Dissabte 24 de novembre: 16:00: Ens reunirem tots al casal, per a eixir en cercavila a per les nostres Falleres Majors i President Infantil.

18:00: Exaltació de les nostres Falleres Majors i President Infantil junt amb les seues corts d’honor.

President Infantil: Joan Paniagua i Bargues Fallera Major Infantil: Martina Paniagua i Bargues Fallera Major: Falla Plaça de l´Hort 2019

Teresa Contelles i Gómez

Com tots sabeu, en aquest sopar no hi ha torn de servir, per tant, es demana la màxima col·laboració.

En acabar de sopar tindrem música fins que el cos aguante.

Dissatbe 26 de gener 18:00: Presentació dels esbossos dels monuments fallers de la Pobla, al centre social.

Diumenge 24 de febrer 10:00: Finals del campionat de pilota de la Junta Local Fallera al carrer Colom

Els presentadors de l’acte seran: Nicolás Garcia i Sánchez

Dissatbe 2 de març

Marta valls i Segarra

10:00: Esmorzar per als col·laboradors, per a la “penjà” de banderes per tal de preparar els carrers per a falles.

Coordinadors de l’ acte: Julio Vte. Correa i Devís Manuel Almela i Capilla Lluís Garcia i Espinosa Raquel Correa i Garcia Teresa Gómez i Romero Sari Gasent i González

384

Com ja és costum, després de la presentació, tindrem sopar de “tortetes” al nostre casal.

XXV Concurs faller de playbacks al Poliesportiu Municipal.

Playbacks infantils a les 19:00h.

Playbacks adults a les 22:30 h.

Demanem la col·laboració de tot el món.

Diumenge 3 de març 12:00: Inauguració de l’Exposició del Ninot Indultat, llibrets i concurs de fotografia.

14.00: Dinar de les “tortetes” per agafar forces per a la vesprada. Servit pels joves de la falla.

17.00: Concentració al casal, per a eixir cap al parc.

19:00: Lliurament de premis de fotografia, llibret i ninots indultats, a la porta de l’Ajuntament.

18.00: Tren Faller que ens portarà per tota la població.

19:30: Crida al balcó de l’Ajuntament i en acabar hi haurà “xocolatà”.

Dimecres 13 de març

Dissabte 9 de març

Durant tot el dia estarà obert el casal, per a anar finalitzant la decoració del carrer i anar preparant el casal.

10.00- Esmorzar per als col·laboradors, ja que durant tot el dia estarà obert el casal, per a muntar tot el que es necessita per a la setmana fallera: muntatge de llums, tanques, “xiringuito” i també neteja del casal....per a poder preparar la decoració del carrer.

Demanem la col·laboració de tot el món.

A les 18:00h a la Casa de la Cultura, JLF celebrarà el seu 25 aniversari.

Esperem que tot vaja molt bé i tots junts puguem gaudir de la festa.

Diumenge 10 de març

A partir de les 17:00h. anirem ultimant el muntatge de la decoració del carrer.

A les 18:00h. Tindrà lloc el trasllat del monument faller des del taller de l’artista faller, fins a la plaça per a començar la “Plantà”.

Després hi haurà sopar per als col·laboradors.

Dijous 14 de març 10:00 Esmorzar al nostre casal per a tots els plantadors.

A les 10:30h. “Plantà” oficial del monument faller.

A partir de les 17:00 h. ultimarem el muntatge de la decoració del carrer.

Programa d’actes Fallers

21:00h: Sopar de presentació dels trofeus de tots els campionats de JLF i lliurament de premis als campions, organitzats per JLF. Per a assistir cal demanar informació als nostres delegats. Aquest sopar tindrà lloc al Centre Social.

Demanem la col·laboració de tot el món, especialment, la dels joves de la falla.

12.00: Inauguració oficial de la barra de tapes al carrer. (La barra es mantindrà oberta durant tota la setmana fallera).

385

Divendres 15 de març 10.00: Visita del jurat a totes les comissions falleres.

11.00: Ens reunirem al casal tots vestits de fallers i falleres amb caramba, per esmorzar al casal per a tot aquell que es vista de faller. Després realitzarem un cercavila per la població i acabarem fent una “picadeta” per la cafeteria Mª Dolores.

13.00: Els representants de les falles i JLF saludaran als jurats a la Casa de la Cultura.

17.30: Concentració al casal per tal d’assistir al lliurament de premis, amb caramba.

18.30: Lliurament de premis al balcó de l’Ajuntament.

22.00: Sopar de pa i porta. Aletes adobades

Falla Plaça de l´Hort 2019

Torn a servir: Kris Bargues

386

En acabar de sopar tindrem la nit dels playbacks on els xiquets i els joves ens delectaran amb moltes sorpreses.

En acabar els playbacks tindrem una discomóvil al casal.

Dissabte 16 de març 10.30: Ens reunirem al casal per anar en cercavila a totes les falles i arreplegar la subvenció de l’Ajuntament, amb caramba.

A les 14:00h. La Junta Jove ortganitza la “Torrà Jove”.

17.00: Campionats interns de la falla; pilota, truc, parxís…

22.00: Sopar pa i porta, Costelles amb Tomata Torn a servir: Mili Aleixandre Amb la gran participació de tots els fallers pel magnífic treball, portem l’orquestra “Ágora” per a poder gaudir d’una nit màgica.

Diumenge 17 de març 11.30: Un any més realitzarem un “concurs de paelles”. La falla posarà la llenya, l’arena, la carn i els ingredients.

A les 12:00h. La falla farà un avís perquè tots a la vegada comencem a fer la paella.

A les 14:00h. Es farà el segon avís per a què tots junts posem l’arròs.

La falla farà una paella per als xiquets a les 14:00h.

Torn a servir : Tere Gomez 18.00: Berenar per a tots els xiquets de la comissió i en acabar, festa per als xiquets amb castells inflables.

21.30: Sopar de pa i porta. Champinyo amb alls Torn a servir: Amparo Buenaventura En acabar de sopar, continuarem amb la festa dels joves amb la Nit Jove ja que tindrem una Macro-discomòvil al carrer. Com sempre la Nit Jove s’allargarà fins que la joventut i els joves d’esperit diguen prou.

Dilluns 18 de març 15.30:Ens reunim al casal, per a eixir tots cap a l’ofrena amb la banda.

En primer lloc al Barri Sant Josep i a continuació al Parc Municipal, a la nostra patrona.

Aquest any serem els segons a desfilar.

22.00: Sopar de pa i porta. Embutit amb tomata

14.30: En el nostre monument faller com ja és tradició, Joan, Martina i Teresa, obsequiaran al nostre estendard amb un corbatí.

20:00: “Cremà” del monument infantil.

20.30: “Cremà” del monument infantil del 1er premi.

22.00: Sopar de pa i porta. “fabes amb alls pendres”

Torn de servir : Ruth Garcia

Torn a servir: Amparo Marti

Amb la gran participació de tots els fallers pel magnífic treball, portem l’orquestra “Bakara 2.0” per a poder gaudir d’una nit màgica.

00.00: “Cremà” del nostre monument faller.

El casal romandrà obert durant tota la nit, per als més valents.

ELS XIQUETS PODEN QUEDAR-SE A DORMIR AL CASAL. HI HAURÀ FALLERS CUIDANT-LOS.

07.00: “despertà” infantil amb “xocolatà”.

10.00: Esmorzar al casal, per als músics i participants de la “despertà”.

12.00: Concentració al casal, vestits de fallers i falleres amb la banda, per a participar en els actes de celebració de Sant Josep.

13.00: Santa Missa a l’església Santíssima Trinitat i Sant Josep.

14.00: “Mascletà” al Parc Municipal.

00.30: Es cremarà el primer premi.

Dimarts 20 de març 18:00: Com molts sabeu aquest dia és el de la neteja, molts fallers, especialment el més veterans, acudeixen al casal per tal d’esborrar ràpidament la petjada de les falles.

Enguany volem demanar especialment als nous fallers i fallers més joves la seua col·laboració per tal de fer menys pesat i més ràpid el treball.

En acabar es farà un sopar per als col·laboradors.

NOTA: AMB LES DATES I ELS HORARIS PODEN SORGIR MODIFICACIONS.

Programa d’actes Fallers

Dimats 19 de març

23.30: Tradicional Nit del Fum a la porta del casal.

387

INDEX PUBLICITATS

Falla Plaça de l´Hort 2019

ALIMENTACIÓ - FRUITES-VERDURES BODEGA CASTRO........................355 CAFÉ 4M.......................................356 COMERCO....................................373 COMIDAS LA LLAR DEL ARROS...362 COMIDAS PUNT I COMA............138 DULCES PEREZ.............................168 GARCIA BADIA.............................349 SALAZONES JESMAR....................374 PIZZERIA GIOVANNA..................339 XARCUTERIA MARCOS................334 XARCUTERIA POBLA-VALL..........336

388

ASSESORIES ABOGADA MARIA VIDAL............333 ABOGADO VICTOR URBAN........372 CAMPOS ASSESSORS...................271 DONELIA GARCIA........................353 HELIOS ASSESORS........................344 JUMOBAL.....................................355 BANCS CAIXA POPULAR..........................139 BARS CA VIDAL.....................................333 BON PALADAR.............................169 CAFETERIA L´ARGILA...................336 CLEMENS GASTROBAR................371 GIN...............................................364 GRUPO HOSTELERO ARAGÓ......346 LA VIGUETA.................................369 LATINO.........................................358 MARIA DOLORES.........................181

POLIGONO DE TIRO...................331 RACO............................................337 RACO DE MANUELA....................203 RESTAURANT RASCANYA............283 RESTAURANTE LLIRIA..................341 RESTAURANTE SANTA CREU.......361 SINDICAT.....................................368 TRINQUET....................................341 TTS................................................369 VALERO........................................356 VIAL DOCE...................................337 BEGUDES J. LUIS LATORRE...........................351 CARNISSERIES CRESPO........................................251 JAIME ROCH.................................328 JUAN PEINADO............................351 SALAMANCA................................162 CARPINTERIES ALUMINIO GINER........................360 ALUPOBLA...................................370 CLÍNICA DENTAL - PODOLOGÍA CENTRO ROCH 53.......................329 OCAÑA ALBERT...........................368 VELA.............................................161 CONSTRUCCIÓ - FONTANERS AZULEJOS BARMA.......................353 AZULEJOS DYSAMA.....................163 CONSTRUCCIONES IGRIN...........245

CONTECO....................................366 ESCAYOLAS FERNANDO.............257 ESTUDIO TM................................379 FERRALLAS VALLBONA................361 FONTANERIA DUARTE................168 FONTANERIA FONTALMAR.........164 FONTANERIA VICENTE PETIT......346 GRUPO MONTANER....................379 MATERIALES CIVERA....................338 PARQUETS SAEZ..........................319 DECORACIÓ - PINTURES JAVIER GONZALEZ.......................354 JOSE VICENTE MARTINEZ............165 MARCS I ESPILLS MICALET...........378 DIRECTORI D’EMPRESES CUBE............................................330 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROPECA..............................352 ESCOLES CA-MAMEN..................................352 CENTRE ESTUDIS CEAPS..............379 LA MILOTXA.................................363 ESTÈTICA PILI................................................354 YGEA............................................364 FERRETERIES PICHER.........................................277 RYSERNA-LEVANTE......................378

FLORS SANTI............................................332 FOCS AMICS DEL COET.........................164 RICASA.........................................167 FORNS ANDRES........................................359 CARAMELS TU..............................380 FOC Y FLAMA...............................378 FORN-CAFETERIA SANT SEBASTIA.350 JUAN.............................................377 LES ERES........................................371 MONTESINOS..............................349 ORTÍZ...........................................339 SANT SEBASTIA............................350

INFORMÀTICA JPD................................................348 IMPRENTA - GRÀFICS GRAFIQUES 74.............................347 MAIL-BOXES.................................376 MONZÓ.......................................162 PERCHA GRAFICS.........................374 JOIERIES MORA CARBONELL.....................343 ZARZO..........................................348 MERCERIA-CORSETERIA COSER Y CANTAR........................360

PERRUQUERIES AMPARO BOCHONS...................365 BARRERA......................................365 COSMOPEL...................................344 ELSA..............................................335 INMA Y CARMEN.........................340 JUANJO.........................................373 LOOKER M&G..............................367 STYLISIMM....................................345 TAU 9...........................................378 VALERO........................................345 REGALS - PAPERERIES CAPRICHOS..................................370 PAPELERIA TICA...........................375 PERFUM-ARTE..............................335 SEGURS ALLIANZ- ISIDRE - ARTUR............375 BGV- COINBROKER.....................377 MAPFRE........................................169 SOLER...........................................340 TINTORERIES ELECTROLUX................................334 TALLERS AUTOMOCIÓ ANCOS.........................................343 AUTOBOX GARCIA......................366 CAPECAR......................................347 GABRI IBAÑEZ..............................313 MANUEL GARCIA CAMPOS.........291

PALACIOS.....................................357 PEROLET.......................................363 RAMPI...........................................379 RENAULT LA ELIANA..................166 TRANSPORTS AUTOCARES RAMON....................83 TRANS-TOU.................................325 VICENT ALFONSO........................297 VETERINARIS GUAU...........................................380 POBLAVET....................................377 PRIETO..........................................362 VIATGES ZAFIRO TOURS............................181 DIVERSOS ARTESANIA FEROR.......................342 BICICLETAS BIKE-CRAFT...............377 CHIMENEAS HERGAR..................138 FRUTAS TONO.............................180 GUARNICIONERIA REGINA.........372 HIELO ALTO TURIA......................358 HONORIO SALAVERT..................359 INFANTILES J&R...........................357 LAVANDERIA LA COLADA...........161 MONTECARLO REPRES....................51 PARC INFANTIL MOMO...............376 PEIRO Y EIDA.................................84 RESIDENCIA ELIASOL...................309

Index Publicitats

INDUMENTÀRIA VALENCIANA CARMEN CHILET..........................367

ÒPTIQUES BELLISOL......................................342 PORCAR.......................................338

EL OSITO CIUDAD COMERCIAL........................

CONTRAPORTADA 389

Dedicatories

392

Falla Plaça de l´Hort 2019

Falla Plaça de l’Hort

La Pobla de Vallbona

Falles 2019