LA HISTÒRIA DEL CLUB DE PILOTA ALZIRA (1991-...)

Andrés Fraile/David Chordà

Alzira va acusar més que en altres pobles que la pilota fóra una desconeguda per als xiquets. Pràcticament no hi havia base.

Els aficionats continuaven anant a jugar per les vesprades i els caps de setmana les seues partides, però l’edat mitjana dels participants anava augmentant conforme passava el temps. No hi havia joves que practicaren la pilota i els pocs que anaven, no podien jugar, ja que estaven els hòmens, de manera que només els quedava mirar.

El 1991 es creà el Club de Pilota d’Alzira sota la presidència de Vidal López. Els aficionats es varen organitzar per fer campionats i sobretot, solventaren el principal problema creant en 1992 l’escola de pilota.

Els fills dels socis del Club foren els primers integrants i dugueren els seus amics. Es va fer una campanya pels col·legis per promocionar l’escola i donar a conéixer als menuts l’esport autòcton. L’èxit fou rotund que el primer any contava amb més d’una vintena d’alumnes. Gran part d’eixos xiquets provenien del CP Alborxí.

El primer mestre de l’escola va ser l’exjugador professional i aleshores trinqueter, Jesús Rodríguez “Ferrer II”.

Jesús es un home molt seriós, solemne, amant de la disciplina, que va ensenyar als alumnes el que era l’essència del joc de pilota. Per a ell les principals normes a seguir eren la bona col·locació al trinquet, que cada jugador havia de tindre recursos de joc a les dues mans, encara que s’havia d’utilitzar sempre que es poguera la bona o que qui mana es qui juga més arrere de l’equip. Va ser un home apreciat i sobretot, respectat pels seus alumnes.

Amb ell al capdavant, els alumnes van conéixer l’esport i ben prompte comencen a aconseguir triomfs. En 1993 el campionat autonòmic escolar de raspall, baix el nom del col·legi Alborxí, i en 1996 la X trobada d’escoles de pilota. Eixe mateix any es guanyà el trofeu infantil President de la Generalitat. El nombre de socis va creixent i són molts els aficionats que participen als diversos tornejos que s’organitzen al llarg de l’any, tant en Falles com en Sant Bernat i Nadal.

En 1997 arribaria el trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta i el campionat d’hivern de raspall per parelles així com el trofeu Telyco Mancomunitat/sabor.

En 1998 canvia la presidència i Eduardo López-Pintor dirigeix el club, el que segueix fent en l’actualitat. Eixe any es disputà el primer campionat de Promeses de la Comunitat Valenciana i cinc alumnes alzirenys (Sagasta, Emilio, Almiñana, Ibáñez i Edu) foren seleccionats per la Federació per a disputar-lo.

El 1999, el senyor Jesús, com era conegut entre els alumnes de l’escola, no podia fer-se càrrec de l’escola i la nova directiva va decidir buscar-li un substitut: Balduino de Simat. Baldu era un home molt més jove, que feia poc que s’havia retirat de la pràctica profes- sional de la pilota i amb qui perfeccionaren els coneixements rebuts del senyor Jesús. El raspall era la principal modalitat a què jugaven els alumnes des del principi i encara va quedar més marcada amb Baldu. A més, la directiva va trobar en el jugador de Simat un espill perfecte on els xicons més fadrins podien mirar-se. Amb esforç anirien agafant nivell per acabar vivint d’allò que més els agradava: jugar a pilota. Les competicions van sobrepassar la barrera escolar i per primera vegada l’any 2000 s’hi va inscriure un equip del club a l’autonòmic de raspall absolut, encara que dos dels components eren joves alumnes de setze anys, Edu i Emilio, i l’altre, el mateix Baldu. 2001 va ser molt bo per al club i per a l’escola. Els tradicionals campionats d’aficionats de Falles i de Sant Bernat foren un èxit de participació i d’assistència i als campionats escolars, els cadets i els infantils havien arribat a les finals.

Varen passar dos anys d’intensa competició per als cadets del Club, tant a nivell escolar com a nivell absolut, mentre que els més menuts començaven a competir amb les altres escoles. Tots estaven agafant un alt nivell de joc i cada curs que passava, hi havia nous xiquets que reforçaven l’escola.

La decadència

A finals d’agost de 2001 el club es va quedar sense poder jugar al quasi centenari trinquet perquè este era privat i no hi havia prou di- ners per a pagar el lloguer de les partides. Açò va ser un bac molt fort ja que els aficionats no podien disputar a la seua ciutat les partides ni els campionats locals, ni l’escola de pilota els seus entrenaments. Durant quatre anys es va viure un èxode. Els campionats d’aficionats es disputaren al trinquet d’Alginet (encara que els majors sols jugaren el primer any ja que es cansaren de desplaçar-se). Les classes de pilota s’impartien als frontons municipals del Venècia. Amb estes penúries no es podia ensenyar bé als xiquets a jugar al raspall. amb edat i aptituds per poder disputar l’autonòmic era molt elevat. Es van aconseguir formar fins a deu equips, d’ells nou d’homes i un –i per primera vegada– de dones.

La gran majoria dels socis del Club es van esborrar, ja que no podien jugar a casa i la font d’ingressos per pagar al mestre de l’escola es va tallar. L’equip de govern socialista va plantejar comprar el centenari trinquet per 33 milions de pessetes (198.000 €) però el plenari va rebutjar esta compra.

El relleu al capdavant de l’escola va ser pres per Edu López, fill d’un dels primers socis del Club i un dels primers alumnes. De forma desinteressada va ensenyar als xiquets als frontons tot el que ell havia aprés. Es patien dificultats econòmiques i falta de material així com unes instal·lacions insuficients, que havien estat cedides per l’Ajuntament.

Edu López i Emilio Montalvà foren els primers a deixar l’escola per a dedicar-se mantindre viva la dèbil flama entre els més menuts. A més, es curtiren jugant campio nats autonòmics representant a Alzira, tot i que era el trinquet d’Alginet on jugaven de locals.

El 2004 arribaren els primers fruits de l’escola en aconseguir l’Autonòmic de raspall per parelles de Tercera Divisió, el primer títol absolut per a un club que es veia pràcticament desaparegut. Edu i Emilio guanyaren una renyida final a l’Albalat de la Ribera.

L’èxit va ser rotund i es va arredonir amb un subcampionat de Tercera divisió A i un altre de Tercera “B”.

L’Alzira A va alzar un 30-20 a 30-35. Amb tanteig a dos i la pilota a tres quartes parts del carrer s’escapà el quinze i a la fi la final que anà a Xeraco 40-35.

L’Alzira D, format per Salva Pla i Manolo Sifre, va perdre contra el Real de Gandia 405. A més, l’equip de xiques va aconseguir un meritori quint lloc al Femení. El primer equip es va quedar a un joc de

Primer premi de la Federació

El renaixement

Quan es pensava en tancar portes definitivament, en 2005 ocorre un fet inesperat. El propietari del trinquet, Jesús Rodríguez, va vendre el trinquet al constructor Bernardo Casterà qui, molt gentilment, el va cedir quan anaren a demanar-li jugar allí mentre no haguera d’obrar cap edifici al lloc del trinquet.

L’escola tornà al seu habitatge natural i el nombre d’alumnes es va tornar a disparar. El 2006 es tornà a arribar a una final escolar i açò va motivar més encara als alumnes més majors de cara a competir. A més, es van introduir nous jugadors als equips absoluts per a disputar l’Autonòmic de raspall. A final d’any, es disputaren partides d’exhibició en l’adoquinat carrer de Major Santa Llúcia per a promocionar l’esport a iniciativa de la falla Sant Roc.

El projecte esportiu del 2007 no va tindre precedents, ja que el nombre de jugadors

Estos progressos no van passar desapercebuts per a la Federació que, el dia de la Pilota, a la Plaça de l’Ajuntament de València, va atorgar el premi al club alzireny per “l’exemplar trajectòria en la promoció, recuperació i divulgació de la pilota en els últims tretze anys”, pel nombre de jugadors i d’equips i per disputar dos de les quatre finals autonòmiques.

En l’any 2008 el Club va continuar creixent. Va presentar 8 equips, el que suposava el 10% dels participants i el doble que clubs amb solera com Genovés, Rafelbunyol, La Llosa o Polinyà. Malauradament, assoles es va aconseguir el campionat de 4a divisió per parelles i el subcampionat de 4a divisió per trios. Mentrestant, el trinquet, que acabava de complir els 100 anys seguia envellint-se i les dificultats creixien. Es buscava el suport de l’ajuntament per a construir un nou trinquet. En Sant Bernat es va organitzar dos tornejos paral·lels: un escolar de benjamins a cadets i altre senior, que culminava amb partides d’exhibició i una de professionals i amateurs on Carlos d’Oliva, Salva de Simat, Trini de Xeraco i Carrió d’Alzira guanyaren 30-25 a Waldo, Coeter II de Simat i els alzirenys Edu i Emilio.

Per al Ruralcaixa per parelles es va presentar 12 equips, un en 1a, un en 3a i deu en 4a B. Edu i Guille no podien ni imaginar-se que, com a components del primer equip, s’anaven a enfrontar als que l’any següent serien els seus companys, Lluiset i Roberto. Els alzirenys participaren per primera volta en la màxima categoria del raspall no professional.

Premi al foment de la pilota en les fèmines

La gran notícia de l’any va ser rebre el premi de Promoció Paco Cabanes “Genovés” a l’equip femení de raspall per la promoció del raspall entre les dones. Zaida, Maribel i Marisa el reberen de mans del mite de la pilota i la secretària autonòmica de l’esport, Niurka Montalvo.

A finals de 2008, l’alzireny Guille Orón va aconseguir el prestigiós títol de campió sub-23 de raspall, atorgant-li el triomf a Alzira en ocupar la posició de rest, per un contundent 25 per cap junt a Xoto, sobre els germans Sentandreu.

Abans que s’acabara l’Autonòmic per parelles es va confirmar que Lluiset de Beniarrés i Roberto d’Aielo, a la fi campions de 1a divisió, jugarien la següent temporada a Alzira, així com també Cristian de Simat, Vinagre d’Alcàntera, Baldu de Simat i Juan II de Xeraco.

L’any finalitzà amb el títol autonòmic de 2a. Javi Carrió i Alejandro guanyaren totes les partides i no permeteren que cap equip arribara a 20 tants, per tant, no cediren cap punt.

2009 és l’any de la seua consagració com a club. Es començava amb un doble enfrontament Alzira-Rafelbunyol: Cristian, Vinagre i Polit contra Piquer, Doménech i J. Miguel en primer lloc per acabar amb el plat fort: Lluiset, Roberto i Edu contra Campos, Moro i Julio.

Amb les noves incorporacions, la ciutat d’Alzira va viure la millor època, fins el moment, de la història del seu Club de pilota. En el campionat de trios s’arribaren a composar 13 equips i 20 en el de parelles.

Millor club de la Comunitat Valenciana Alzira era premiada per tercera vegada consecutiva en el dia de la Pilota a Valencia. Esta vegada el premi arribà amb motiu del 25 aniversari de la Federació de Pilota en ser el club que més representació als Autonòmics, on reuniren fins a 20 equips –el triple que el segon club– i per tota una trajectòria marcada pel treball amb l’escola i el manteniment de la pilota valenciana a la nostra localitat. En el seu primer any en el club, Lluiset i Roberto van aconseguir un èxit impensable per als alzirenys: guanyar al Rafelbunyol en la final del Campionat Autonòmic de parelles de Primera divisió. Però la victòria es va fer esperar. La final es jugava en el “modern” trinquet blau del Genovés. Allí es desplaçà un autobús d’aficionats que s’hagueren de tornar més prompte del que esperaven a Alzira. La forta pluja amb que viatjaren a la localitat de la Costera va continuar i les goteres es feren presents al trinquet, obligant a susprendre la final. Esta s’acabà jugant a Xeraco on sí arribà l’històric primer triomf alzireny.

A més, els èxits no sols es produïen al cim sinó també amb jugadors de la casa i s’aconseguí ser campió i subcampió de Segona Divisió per parelles en la final que Juan II i Javi Carrió guanyaren a Cristian i Sagasta al trinquet de Benidorm 25 per 5. L’equip femení va acabar tercer en Primera Divisió, sols per darrere de clubs consolidats com Borbotó.

Insígnia d’or de la Ciutat per al Club

L’històric any finalitzava amb el lliurament de la Insígnia d’Or d’Alzira al club alzireny en l’acte que commemora la conquesta de la capital riberenca per Jaume I, el 30 de desembre.

En 2010 Alzira va presentar la major quantitat d’equips que ho haja fet qualsevol club, 27, en totes les categories d’hòmens i dones. Un terç arribaren als quarts de final i i sis d’estos nou a les semifinals de totes les categories excepte una. A la fi, tres conjunts jugaren les finals, un en 1a i dos equips en 4a B.

En la màxima categoria no es va poder repetir triomf. Lluïset i Trini, que substituïa eixa temporada a Roberto, havien arribat a l’últim encontre de manera directa, en haver-se proclamats campions de la lliga regular però no pogueren amb el Rafelbunyol que estava format pel gran jugador d’Ancàntera de Xúquer, Moro, i Miguel. Els de l’Horta Nord guanyaren 25-5 tot i que amb 15-5, l’Alzira tingué val per a tornar a entrar en la final. El Moro aconseguia així venjar-se de les tres derrotes prèvies i donar-li per fi el títol al Rafelbunyol.

En 4a B sí que hi hagué triomf perquè la final era completament alzirenya. Surdo i Roberto no tingueren rivals en Blanco i Villalba, als que venceren 30 per 10. Prèviament havien guanyat les semifinals al Rafelbunyol i Xeraco.

D’altra banda, l’equip F, format por Emilio i Javi Carrió i el Maner, composat per Toni Mora i Aparisi no pogueren vencer el Bicorp B i Planes per a jugar les finals de 2a i 4a.

Tampoc les Second Girls arribaren a la final. Després de perdre en l’anada 25-15 a Borbotó, va aconseguir posar-se 20-0 a favor, amb val i bola en el 8. Però l’errada en el remat va ser el punt d’inflexió per a que les de l’Horta acabaren arribant a la final. En definitiva, un any per a emmarcar.

Prèviament, en el campionat de trios, el quadre alzireny es va quedar a un quinze de clavar-se en la final en detriment del potent Rafelbunyol mentre que Manolo Sifre, David “Surdo” i Xuso perderen la final de 4a B contra la Llosa de Ranes.

Edu López tampoc pogué alçar-se amb el triomf en una modalitat en què no era especialista, l’escala i corda. En la final de l’individual va perdre contra Jeffry de Pedreguer.

El 2011 estigué marcat per la inauguració del nou Trinquet d’Alzira el 27 de març. Però fins arribar a l’esperada data, els equips apuraven les últimes partides al centenari trinquet. En la competició per equips, es comença jugant l’Autonòmic de Trios on no es presenten els 20 equips de l’any anterior perquè es vol que cada conjunt tinga els seus reserves i no anar transtornat els altres equips inferiors quan hi haguera una baixa. Lluiset seguix al club formant equip amb Roberto, Trini i Juan II. En segona també hi hagué un únic equip composat per Emilio, Sagasta i Salva Pla. En la 3a categoría competiren dues esquadres: Cristian, Edu López, Alejandro i Baldu per una banda i Edu de Villanueva de Castellón, Paco de Manuel i Javi Carrió per altra. Tres equips disputaren la 4a categoria.

El favorit estava composat per Surdo (campió de l’últim Ruralcaixa per parelles de 4a B), Toledo i Manolo Sifre (dos voltes finalista del Ruralcaixa). Toni Mora, Pardo i Aparici era un altre mentre que tres jugadors de Rafelguaraf composaren el tercer: Pep, Saúl i Miguel. En Quarta B, Alzira presentà sis equips, on es donava oportunitat als més jóvens. Els favorits per arribar a les últimes rondes foren Roberto, Blanco i Vicent Setze així com Roig, Edu i Villalba. En la categoria femenina Zaida, Maribel, Marisa i Bea podien aspirar al sempre complicat títol de 1a davant l’absència d’Ana de Borbotó, l’estrella de la pilota femenina. Per al conjunt de 2a es van fitxar dos jóvens de 15 anys de Rafelguaraf, formades en l’escola del Moro d’Alcàntera, Eva i Mónica, que s’uniren a María, semifinalista de l’últim Ruralcaixa.

Pel que fa a la trajectòria dels trios alzirenys, el primer equip caigué eliminat en la lligueta de semifinals.

El Taxi Driver, de 4a categoría, sí jugà la final contra Bicorp el 10 de juliol. El primer equip femení va ser derrotat a Borbotó quan les de l’Horta no acceptaren ajornar la partida per lesió de Maribel i disputaren la semifinal amb sols dos jugadores (Marisa i Bea). El segon equip finalista alzireny va ser el B femení que va véncer amb claredat el Tavernes Blanques i jugà la final contra el Beniparrell el 17 de juliol.

Campions de 1a per segona volta en 3 anys

La temporada es culminà recuperant el ceptre autonòmic en guanyar al Dénia dels germans Ricard i Guillem Sentandreu. L’equip alzireny estigué format per l’incombustible Lluiset i Juan II. Els alzirenys aconseguiren el títol havent guanyat les deu partides de la lliga regular, les dos semifinals i la final. També es va aconseguir el subcampionat femení tant en Primera com en Segona Divisió i el subcampionat de Quarta Divisió masculina per parelles. El Surdo i Roberto caigueren davant Bicorp.

En 2012 es disputa el campionat de trios de raspall on s’aconseguix el subcampionat en Primera Divisió, en la primera final de trios de la història alzirenya. La tripleta de Bicorp, format per Armando, Víctor i Mario, que a més jugaven al seu carrer, va estar intractable i guanyà 25-5.

En el campionat per parelles es va tindre possibilitat de classificar tres equips a les finals. Lluiset i Juan II buscaven la 4a final consecutiva per al club alzireny i sols havien d’aconseguir tres jocs al trinquet riberenc, després d’haver guanyat 10-25 a Benigànim. No obstant, els germans Sentandreu venjaren la derrota en la final de l’any anterior –que defensaven el nom de Dénia– remuntant l’eliminatòria. Posteriorment no podrien imposar-se al totpoderós Bicorp en la final disputada en la canxa alzirenya. La bona notícia va ser la victòria de Roberto Chordà en la final del torneig individual sub-16 en guanyar a Néstor de Xeraco.

Tot i no viure l’esplendor global dels anteriors anys, Alzira segueix estant present als palmarés. En 2013 el trio composat per Eduardo, Roberto i Blanco obtenen el campionat Autonòmic de trios de Segona Divisió. Els alzirenys guanyaren la final a Quatretonda el 13 de juliol contra l’Orba 40-35. La partida va ser emocionant fins a l’últim quinze.

D’altra banda, l’Ajuntament d’Alzira estigué representat per primera volta en la copa President de la Diputació pel trio Santi II, Jesús i Herrera.

En 2014 es va fer un equip de trios de raspall amb Edu López, Roberto, Blanco i Murillo i d’escala i corda amb Edu López de nou, Edu Alpuente i els veterans Eliseo i Carlos Martínez. Malauradament, tots els xiquets i jóvens abandonaren la pràctica de la pilota en eixos anys. Tot i això, en 2014 es tornà a organitzar l’escola, que comptà amb un mestre d’excepció, altre campioníssim com Enric Sarasol.

Este llibret acabà d’imprimir-se el 6 de febrer de 2015

Portada: Laura Granell Moreno Maquetació: LAART

Edita: Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira) Coordinació: David Chordà i Argente

Col·laboracions:

Vicente Sanmartín, Bernat i Carmen Mª Ríos, P. C., Andrés Fraile, Aurelià Lairón, Alberto Soldado i David Chordà

Fotos:

Víctor Balaguer, Agustín Serra, Janina Pellicer, Tot Alzira, Ribera Express, Juan Miguel Araque “Hayack”, El Seis Doble, Bernat Ríos, Esteban Roca, Fany Lara, David Chordà, Guada Tatay i Elena Salvador

Publicitat:

Víctor Balaguer, Quique Baviera, Cristina Berenguer, Javier Biosca, Jorge Calabuig, Kiko, Paco i Mari Carmen Cano, Teresa Castillo, David Chordà, Pepe Costa, Hermi Crespo, Guillermo Daries, Carlos Duce, Toni Fayos, Vicent Ferrús, Fernando Gresa, José Guillén, Bernardo Hernándiz, Fany Lara, Bernat i Bernardo Martínez, Fernando Martínez, José Montalvà, Tente Pérez, Bernat Ríos, Esteban Roca, Óscar Salvador, Alfredo Sifre pare i fill i Juan Vila.

Dipòsit legal: V-199-2012