2 minute read

PRIMERES REFERÈNCIES DE LA PILOTA A ALZIRA

Aurelià Lairón Pla

En el mes d’octubre de 1760, l’Ajuntament d’Alzira va rebre la proposta dels administradors del hospital de Santa Llúcia on assenyalaven que podia resultar molt profitós per a les rendes del centre sanitari, sempre tan necessitat, que es construïra a la vila d’Alzira un trinquet de pilota similar als dels altres pobles. Els administradors de l’hospital es justificaven dient que podia servir per a que es divertiren els veïns i com una forma de traure ingressos destinats als pobres i als més necessitats.

Advertisement

La construcció del trinquet no fructificà fins setze anys després. En 1776, el majordom de l’hospital sol·licità al Capità General del Regne permís per a formar un trinquet. El lloc elegit per a la seua construcció anava a ser el trapa de l’eixida, a mà esquerra, del pont de Sant Agustí que després s’anomenà pont de Sant Bernat, junt al baluard defensiu. Els gastos de les obres correrien per compte del centre benèfic. El 22 d’octubre del mateix any, un decret de l’autoritat governativa autoritzà la pretensió. El terreny sobre el que s’edificà el trinquet, propietat de l’hospital alzireny, havia sigut donat a la vila anys abans pel Marqués de Wenmarck, en atenció a les rendes del centre i la necessitat que tenia de comptar amb recursos per atendre la gran quantitat de malalts existents. Els patrons i administradors de l’establiment de la caritat procuraren traure a subhasta l’arrendament del trinquet per a la pràctica de la pilota. Per això, convocaren els veïns, a través de pregons i edictes, assenyalant el dia per al remat, acte que es va portar a terme en la porta principal del trinquet on acudiren els postors. L’arrendament es va efectuar per a dos anys amb l’obligació per a l’arrendador de mantindre l’edifici en condicions òptimes, amb la prohibició de que, sense prèvia autorització de la junta del hospital, el local servira per a celebrar qualsevol tipus d’espectacle públic i l’exigència de presentar fiances a satisfacció dels administradors, entre altres. No es tenen noticies sobre si el trinquet estava cobert o no, detall que tenia molta importància. La diferència venia donada perquè en els trinquets oberts, el pilotari podia entrar de volea sense por a que la pilota poguera colpejar en el límit metàl·lic i així llançar-la amb gran potencia cap a la galeria. Si el trinquet estava tancat es buscava la precaució de no impulsar excessivament la pilota cap a dalt perquè podia pegar contra la coberta i cometre falta.

Amb el pas del temps, el joc al trinquet es va popularitzar entre els alzirenys, els veïns dels pobles de la comarca acudien a les nombroses partides que se celebraven i poc a poc, creixia l’afició.

Els mitjans de comunicació únicament es feien ressò de les partides disputades al cap i casal i extranyament es reflectien les de les poblacions de la resta de la província. El Diario Mercantil de Valencia va reflectir quinze dies després la partida que el 12 de setembre de 1857 l’alzireny Roque Delpoyo i dos jugadors més guanyaren al conegut José Hueso “Caragol” i altres dos pilotaris. Es destacava que el trinquet de la Vila d’Alzira era un dels primers en magnitud de la província. Un més després s’informà que Caragol i Roque tornaren a enfrontar-se, acompanyats per Mollá i Manet i Peluso i Bolca, respectivament. Tot i això, la urbanització de la plaça de Sant Agustí i l’impuls que donaren les autoritats de la època a les obres en el segle XIX, va portar a la desaparició del trinquet, motivant a que durant un temps es deixara de practicar l’esport de la pilota a Alzira.