5 minute read

EL TRINQUET DEL CAMÍ NOU DE GANDIA

Alberto Soldado

Advertisement

La seua construcció es déu a la iniciativa personal d’un gran aficionat, anomenat Andrés Gimeno que, per a tal efecte aprofità uns terrenys de la seua propietat, situats als afores de la ciutat d’Alzira.

La seua inauguració data de l’any 1907 i van prendre part en tan feliç acolliment les grans figures de l’època Xiquet de Simat i Niño de Dénia que s’enfrontaren al Faixeret de Gandia i el Xurret.

Este celebrat esdeveniment esportiu va ser l’inici d’una renyida competència amb els únics trinquets que per aquell moment hi havia en els pobles dels voltants com el d’Alberic, Algemesí i Sueca. Està datat que el 6 de març de 1927, el trinquet va acollir una interessant partida entre Fusteret, pare i fill, contra Rochet i Blanquet d’Alzira. Després d’un vertader pugilat, la partida es va decidir a favor de l’equip del d’Alzira per cinc tants. El 13 d’abril de 1930 es disputà una gran partida entre Juan de València i el Sabater d’Alzira, contra Manuel, Blanquet i Carbonero.

La nit del 23 de juliol de 1930 es va inaugurar la reforma realitzada al trinquet per part del seu empresari, Salvador Daràs. La instal·lació de llums que es va efectuar, va permetre celebrar partides de pilota per les nits. La primera la disputaren jugadors de primera fila del trinquet de Pe- layo de València. No sols es jugava a pilota i el 14 de setembre de 1930, la Joventut Republicana inaugurà un cicle de conferencies. El 29 d’agost de 1931 se celebrà un míting comunista en què intervingueren com a oradors José García, José Carbajosa, Eduardo Mangada i Rafael Millá Santos, tots ells de València. En el transcurs de l’acte, es va constituir l’organització comunista de la localitat. L’1 de maig de 1932, el Sindicato Único de Oficios Varios de la CNT-AIT celebrà la festa del treball amb un míting al Trinquet en el que formaren part, entre altres, Juan Candel i Antonio Bada.

El 19 de maig de 1934 se celebrà al Trinquet de pilota, la primera de les vetlades de boxa organitzades pel club constituït recientment en la localitat. Foren set combats en els que intervingueren, entre d’altres, els pugilistes alzirenys Juan Tello, Juan Juan, A. Palau, Ramón Ponte, Pascual i Bautista Fuertes.

En eixe any 1934, hi havia poques cases a prop del trinquet. Francisco Fontana Mogort es va fer càrrec d’ell, després de comprarli’l a Brígida Gimeno Castillo, ama del molí d’arròs pròxim a esta instal·lació esportiva. Una de les interessants partides programades, es va jugar el 3 de febrer de 1935 entre Manuel i Guara contra Lloco I i Lloco II.

Als anys cinquanta, seguint Francisco Fontana com a trinqueter, el recinte va acollir les millors partides que es podien organitzar. I és que la capital de la Ribera bullia d’activitat econòmica gràcies a la taronja i a les industries auxiliars. Corrien amb generositat els diners i foren temps en els que s’alçaven trinquets privats. Les apostes, prohibides en totes parts però consentides en els trinquets, atorgaven gran beneficis als pilotaris i als trinqueters. Eren temps en els que la pilota professional permetia a les primeres figures gaudir d’un bon reconeixement.

Este trinquet va gaudir d’un llarg període de brillant activitat. Van aparéixer figures locals que formaren el famós trio Daràs, Alberto i Fontana, aconseguint este local el seu màxim esplendor.

Estos jugadors van competir amb èxit amb els millors pilotaris de l’època, donant lloc a un notable creixement de l’afició que assistia a contemplar les proeses dels seus paisans. Els més vells encara recorden un renyit desafiament concertat a dos encontres (Alzira i Pelayo), que enfrontava el trio local contra Rullo, Caña i Peiró. Cadascú guanyà en el seu terreny, amb idèntic resultat. Pocs anys després, va sorgir dels murs del trinquet, Enriquito, que va vindre a reforçar de manera considerable el cens local de tants excel·lents pilotaris. En este trinquet es van enfrontar per primera vegada en un mà a mà Juliet d’Alginet i Daràs. Este desafiament es va jugar després a Carcaixent, guanyant Juliet les dos ocasions. També ací es va celebrar una singular partida en la que Juliet i Rovellet, junts, es van enfrontar al millor trio de l’època, format per Enriquito d’Alzira, el Xato de Carlet i el Xatet de Museros. Jugada en diferents trinquets, en la majoria de les ocasions va guanyar el trio, en contra de l’opinió de molts aficionats.

Tornant a la saga de la família Fontana, quan va morir Francisco, es va fer càrrec del local el seu fill, Paco Fontana Ruiz. Este va jugar als anys 40 i 50, i com a trinqueter va continuar la llavor de son pare.

El trinquet d’Alzira ha oferit a l’afició una llarga i ininterrompuda trajectòria al llarg de molts anys. Com tots els trinquets, ha passat per mals moments, més o menys duradors, produïts la major part de les vegades pel reclam d’altres trinquets de pobles veïns, que acaparaven l’atenció de l’espectador. Però sempre fidel a una tradició, es mantingueren dos partides de professionals per setmana, dimarts i dimecres.

Entre les parets del trinquet s’han jugat partides i desafiaments memorables entre els millors jugadors de cada dècada com el Nel de Murla, el Xiquet de Simat, Lloco, Quart, Juliet, Rovellet, Eusebio, Genovés o Sarasol. El trinquet s’omplia de gom a gom amb aficionats de tota la comarca i fins i tot es quedava gent al carrer.

Gràcies a un desafiament a Alzira, fent parella amb el Xato de Guadassuar, Machí, també d’esta localitat, i enfrontant-se a Ricardet, Julio i Bellver, va aconseguir la fama necessària per a debutar a Pelayo i ja no desaparèixer dels cartells.

A partir dels anys 50, se celebraren diferents trofeus cada any, els més importants eren el de Falles i el de Sant Bernat en estiu. Eren cites assenyalades al calendari i tenien en el cartell els millors jugadors del moment.

El 26 de juliol de 1963, després de les partides entre Soro i El Xiquet de Museros contra Ferrer II i el Xiquet de Carlet i de Rotget i Peris contra Xatet i Alfonso, el president de la Federació, José Marín, va entregar a Paco Fontana el trofeu de la Diputació Provincial per la seua tasca d’exhaltació i difusió de l’esport.

A partir del 12 d’octubre de 1963 es va organitzar un torneig anual. El 23 de desembre de 1964, Suret i Xatet de Carlet guanyen el 2n torneig a Rovell i Machí.

Fontana organitzà grans partides com el Campionat d’Espanya de 1965 on participaren Ferrer de Museros, Gat I, Ribes i Eusebio.

Del 4 al 14 d’abril de 1967, organitzat per la Federació de Pilota Valenciana, se celebrà el “Torneig Martini”, en el que participen 18 pilotaris agrupats en equips que s’enfrontaran entre sí fins designar, per elimatories, a l’equip guanyador.

El 23 d’abril de 1970 es disputaren dos interessants partides. En la primera Eusebio i Ribes guanyaren a Rovellet i Machí per 60-50, i en la segona, Manolete i Gatet II a Xatet i Natalio per idèntic resultat.

En l’any 1974, es va celebrar un Trofeu de veterans, on participaren pilotaris ja retirats com Juliet i Pascual de Benaguasil. Va resultar molt bonic per als espectadors presenciar de nou el joc de cadascú.

Després de 46 anys regentant el trinquet, el 1980, la família Fontana es va cedir les regnes al cunyat de Paco Fontana, Jesús Rodríguez Ferrer, qui seria el trinqueter durant quasi 25 anys més. Està referenciat que el 25 de juliol de 1989, Antoniet II, Zurdet i Cuenca guanyaren el trofeu de Sant Bernat a Fredi II i Montalvà 60-40.

Als anys 90, es va crear un actiu Club d’aficionats en Alzira, el que va suposar una recuperació de la seua activitat. Anualment s’organitzava un torneig comarcal de prestigi entre els jugadors aficionats i un torneig de professionals en festes, amb totes les figures. A més, solia ser cita d’alguna de les grans partides del Circuit Bancaixa.