Llibret A. C. Falla Plaça de la Constitució 2023-Cosim cap al Futur

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ

ASSOCIACIÓ

COSIM CAP AL FUTUR:

Llibret de l’Associació Cultural

Falla Plaça de la Constitució, Carcaixent 2023

SEGUIX-NOS A LES XARXES SOCIALS:

Col· laboradors/es:

Ricardo Albert

Noelia Albert

Eva Camarena

La Comissió infantil

Edició:

Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució

Disseny i Maquetació:

Eva Camarena

Noelia Albert

Publicitat:

Eva Cogollos

Impressió: ADDO Impresors

Dipósit Legal: V-645-2017

Amb la col·laboració:

FotograFies:

Pròpies, bibliogràfiques i de Monrós i Pastor

il· lustracions i portada:

Noelia Albert correccions lingüístiques:

Eva Camarena

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de Junta Local Fallera de Carcaixent i a la convocatòria dels Premis de l’Ajuntament de Carcaixent per a la promoció de l’ús del valencià.

L’Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laborados.

10

58

UN POC D’HISTÒRIA DE LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA

/ ELS NOSTRES CÀRRECS / PER ALS NOSTRES CÀRRECS

68

DISTINTS TRAGES

REGIONALS VALENCIANS / COMISSIÓ

78

EL REGLAMENT FALLER DE CARCAIXENT / NOUS FALLERS

124

114 MANERES DE NUGAR-SE EL MOCADOR

TIPUS D’ADREÇOS / PROGRAMACIÓ

84

ARTESANIA I INDÚSTRIA VALENCIANA

LA MÀGIA DE DISSENYAR UN ESPOLÍ / RECOMPENSES / A LA MEUA MADRINA DE L’ESTANDARD

136

INDUMENTÀRIA DEL FUTUR / GAL·LERIA D’IMATGES

146 GUIA COMERCIAL

148

A LES DONES QUE HAN TEIXIT LA HISTÒRIA

98

COMPOSICIÓ DE LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA MASCULINA

/ VISITA A L’ARTISTA / MONUMENTS

Aquest any volem fer un agraïment especial a una persona que sempre ens dona suport i ens aporta tota l’ajuda que necessitem. Ricardo Albert, sempre al peu del canó o com li agrada dir a ell, contra vent i marea.

Pocs saben el sentiment que té cap a la cultura valenciana, però tan sols t’és necessària una conversa amb ell per apreciar l’amor que irradia per la festa.

Moltes gràcies per confiar sempre amb nosaltres i tirar-nos una mà sense pensar-t’ho massa.

Eva i Noe

“Amb temps i paciència la fulla de morera es converteix en un vestit de seda”

UN POC D’HISTÒRIA DE LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA

El terme “vestit de fallera” o “vestit de faller” és utilitzat moltes vegades impròpiament, ja que el més correcte és dir “indumentària tradicional valenciana”. No obstant això, en aquest article és més apropiat perquè es parlarà concretament de com han vestit els fallers i falleres (i els grups veïnals que van ser el seu embrió) al llarg de la història, cosa que no sempre han fet amb roba tradicional.

En efecte, quan les Falles van començar la seua existència (que se sàpia, des del segle XVIII) eren un simple festeig de la vespra de Sant Josep, que organitzaven grups improvisats de veïns. Aquests, que solien ser homes, anaven vestits com qualsevol altre dia o amb trage de jaqueta i corbata, si era el dia de la festa, donat l’esmentat caràcter accidental de la tradició i la seua encara escassa importància en la societat valenciana. I sense vestit “faller” van seguir fins la dècada de 1920, quan per fi la dona té un paper visible en la festa fallera, encara que fora solament honorífic.

L’any 1929 va suposar un punt d’inflexió de la festa ja que, per primera vegada, una dona tenia el paper de representar les Falles de València. Va ser Pepita Samper, la primera miss Espanya (“senyoreta Espanya” es deia aleshores), la que va realitzar les funcions de les actuals Falleres Majors de València. Per a tal menester, es va vestir amb un “vestit de llauradora valenciana”, convertint-se en la primera persona de la festa que vestia una indumentària específica per a aquesta. Aquest vestit, que per cert encara es conserva en el Museu de la Ciutat de València, va ser la base de molts altres vestits que van utilitzar les falleres d’aquells temps.

En realitat, l’aparició del càrrec honorífic per a les dones en les Falles (anomenada reina fallera en 1931, bellesa fallera en 1932 i Fallera Major de València des de 1933) va suposar la necessitat d’implantar una indumentària específica per a elles, que va ser aquell vestit inspirat en el que van utilitzar les llauradores valencianes. Les primeres representants

de les Falles de València també utilitzaven el “vestit de miss” (un elegant i contemporani) en actes oficials, la qual cosa no és d’estranyar perquè el propi càrrec és un encreuament entre la figura de miss i la de reina dels Jocs Florals; això va ocasionar la vacil·lació entre la imatge de l’una i l’altra.

De tota manera, el modern vestit de miss va desaparèixer prompte de les reines falleres quedant el “tradicional”, el qual va començar a usar-se per la resta de falleres, especialment des dels anys 1940 per la generalització del càrrec de Fallera Major (i els seus actes associats, com l’exaltació) i l’aparició d’actes multitudinaris com l’Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats (1945) o la Crida (que encara que existia d’abans, pren la seua fisonomia actual en 1954, primer any en què es realitza des de les Torres de Serrans). El vestit, encara que inspirat en el tradicional de l’horta valenciana, estava condicionat més per estereotips i la moda de cada moment, que per seguir la tradició.

A final del segle XIX i començament del XX, l’obra dels pintors costumistes i dels cartellistes (sobretot els de la Fira de Juliol de València) o, en un àmbit més

popular, els grups i quadres folklòrics1, contribuïren a difondre i fixar aquest model estereotipat i folkloritzant del falsament anomenat «vestit de llauradora» (opulent i espectacular, amb riques i ostentoses teles i joies) i els seus equivalents masculins. La dona així vestida comença a

identificar-se com a símbol de la tradició i de la València fèrtil, rica i nutritiva, que apareix reflectida així en els cadafals fallers de l’època. Sols així es pot entendre que ja a la dècada dels anys vint, quan apareixen les primeres imatges de dones associades a les falles –encara amb una presència esporàdica a la festa–,

1 Es tracta de grups que actuaven com a professionals en les festes dels pobles i la ciutat de València, com ara la Fira de Juliol. La majoria dels seus integrants eren professionals vinculats a les companyies dels nombrosos teatres valencians de l’època. El desig d’espectacularitat que acompanyava les seues actuacions es traduïa en la mistificació i anul·lació dels ball populars i la substitució per balls d’escola. Un procés semblant es donava amb la roba amb què s’abillaven els seus integrants. Una volta acabada la Guerra Civil, amb la dictadura, comença la ràpida decadència de les escoles de ball, però molts aspectes de la seua manera de presentar el ball i la indumentària van ser arreplegats pels grups de “Coros y Danzas de la Sección Femenina”.

aquestes aparegueren abillades de «llauradora valenciana».

I mentre la dona tenia el seu vestit “de fallera”, el faller continuava usant un de carrer, que en actes oficials solia ser el de jaqueta i corbata. Els tradicionals de saragüells i torrentí només s’utilitzaven en comptades ocasions com en les cavalcades i sobretot, per part dels xiquets, per la qual cosa no es podia parlar d’indumentària masculina per a la festa. No va ser fins a 1954 quan va aparèixer un “vestit de faller”, inventat per Junta Central Fallera com una espècie d’uniforme negre i que llavors va ser anomenat “vestit de llaurador de gala”, tot i que, de cap manera, guardava qualsevol fidelitat històrica. Era una espècie de transformació de peces tradicionals: jaqueta curta de ras negra, camisa blanca, faixa de color (el color depenia del càrrec del faller)2 de la qual penjava un barret de xarxa amb borles, pantalons llargs negres i espardenyes. Al principi només l’utilitzaven els membres de Junta Central Fallera o Juntes Locals i escassament entre els fallers, malgrat que es va fer oficial en el Congrés Faller de 1958. Doncs

a partir de 1964, any en què un altre Congrés Faller el va exigir per a l’Ofrena de Flors i a poc a poc es va anar fent obligatori per a altres actes, no va tindre més remei que generalitzar-se. En tot aqueix temps des que es va crear el vestit de faller, anomenat popularment “de panderola”, va anar evolucionant: canviant el calçat per sabates normals, la faixa per un faixí amb borles i afegint una gorgera a la camisa. També s’obligava a dur estampat al faixí l’escut de la comissió3.

Es va fer així més assequible del que ja per si era, facilitant que els fallers el pogueren adquirir en una època on l’economia domèstica encara era feble.

2 Els colors establits per als faixins eren: groc per al president de la JCF/JLF, gris per als vicepresidents i el secretari general, verd per a la resta de membres de la JCF, roig per als presidents de una comissió, blau per als directius i morat per als vocals.

3 Cal subratllar que el mateix procés es va produir en les festes de la Magdalena a Castelló de la Plana i les festes de les Fogueres de Sant Joan a Alacant, de manera que el vestit fester masculí de les Gaiates, les Fogueres i les Falles era pràcticament idèntic, amb l’afegitó d’escuts, bandes acreditatives i insígnies identificatives. En altres llocs el fenomen de creació de vestits festers o vestits regionals fou un procés també impulsat pel populisme folklòric franquista, com demostra la invenció del vestit de “baturro” i “baturra” en el context de les festes del Pilar a Saragossa.

Així doncs ens trobem que en els anys 1960, fallers i falleres tenen el seu “uniforme”. Amb això, el franquisme pretenia suposadament ocultar les classes socials i mostrar iguals a tots els participants de la festa, alguna cosa que també es va fer en altres celebracions espanyoles. Va ser també l’època en què Espanya va viure un boom econòmic en el qual era més important allò modern que allò antic, la qual cosa va transformar el vestit de llauradora fent-lo menys tradicional, passant a dir-se “trage de fallera” entre el col·lectiu de la festa. Aquesta indumentària, a més,

va ser la imatge de la festa per als turistes en ninots i postals. En aquest context, la roba que portaven les dones començà a experimentar diverses deformacions que l’anaren allunyant de l’anterior model de «llauradora», un trencament amb la tradició que va donar lloc a un vestit que evolucionava cap a un grau elevat d’adulteració i a certa extravagància que vorejava l’estètica cursi i de mal gust (l’ús de gipons de vellut negre, mànigues de fanal, faldes extremadament curtes o pintes grans i recarregades n’eren els elements més cridaners). Per la seua part, la

reglamentació que va convertir les antigues espontànies falles de xiquets en seccions infantils de comissions adultes, feu que els xiquets i les xiquetes adoptaren els vestits de faller i fallera.

A partir de la fi dels anys setanta, una minoria de fallers i falleres, en el context de democratització i reivindicació de les senyes d’identitat propi de la Transició, començaran a desafiar la normativa oficial sobre la indumentària. Intentaren rescatar els models originals del segle XVIII, des de la perspectiva dels nous temps, de manera que ben bé es pot dir que va anar emergint, des del punt de vista de la recuperació patrimonial, una mena d’indumentària neotradicional.

Es tractava d’una línia que seguia el camí marcat pels nous grups de danses sorgits durant la Transició, els quals trencaven els esquemes de la “Sección

Femenina” introduint nous criteris d’investigació i restauració del folklore4.

En principi, aquells que s’atreviren a desafiar el model imperant foren tractats poc menys que com a heretges i patiren diversos tipus de sancions de la JCF. Encara més: la invenció dels vestits de faller i fallera estava ja tan arrelada que la majoria dels components de les comissions trobaren les innovacions com a desviacions del que era reglamentari, especialment si les falles o els fallers que les defensaven eren catalogats com a herètics o alternatius.

4 Un dels primers grups de referència va ser el grup de danses Alimara, qui l’any 1979 va realitzar l’exposició «Aproximació a la indumentària tradicional del País Valencià», exhibida al Museu de Ceràmica González Martí de València de l’11 al 24 de juny i que va rebre la visita de més de 20.000 persones. També en aquest entorn destaca la creació, a començament dels huitanta, de l’Associació Valenciana d’Indumentaristes, un grup d’investigadors aglutinats al voltant de Victoria Liceras, autora de diverses publicacions sobre indumentària que han esdevingut obres de referència per als fallers més sensibilitzats cap a aquests temes.

Aquest fou el cas de comissions capdavanteres en la recuperació de la indumentària antiga, com era la desapareguda King Kong, Pintor Jacomart-Camí de Montcada o Arrancapins, a la ciutat de València5.

La posada en valor de la indumentària antiga i la pressió de les modes han conduït a una lenta però progressiva des-uniformització de la indumentària masculina i a la popularització de models de roba a l’antiga (a partir dels saragüells i calçons curts). Així, a la ciutat de València, el vestit de faller masculí (que només porta la gent major i que encara té una certa vigència a les comarques) té un caràcter quasi residual. A tal d’exemple, el relleu generacional en la directiva de la Junta Central Fallera fa que des de més d’una dècada els integrants d’aquest organisme

hagen abandonat quasi per complet el vestit negre. Per contra, cal parlar de l’aparició d’una nova variant del vestit dels homes, i que sembla estendre’s per la comoditat en l’ús i pel preu més econòmic, consistent en la combinació d’un jupetí i d’uns pantalons llargs de ratlles, una mescla on es combinen peces de diferents èpoques. Aquesta roba representa una actualització de les principals característiques de l’antic vestit de faller: té un caràcter funcional (pràctic i econòmic), comparteix el seu caràcter mistificador de la indumentària antiga i torna a introduir una certa uniformització en la roba dels homes.

5 En el context del conflicte identitari valencià durant la Transició, la indumentària també va ser motiu de molta polèmica. Així, els sectors fallers adscrits al blaverisme més extrem estigmatitzaven aquells fallers que intentaven recuperar models i peces antigues, com ara la còfia, que, en una mostra d’irracionalitat, aquells arribaven a identificar amb la barretina i, per tant, amb el «catalanisme». Amb el temps, la recuperació de la roba antiga ha perdut aquestes connotacions i, paradoxalment, són moltes les comissions falleres que han apostat per una major fidelitat a la indumentària antiga, seguint la línia restauracionista, arribant, fins i tot, a prescindir d’un element tan faller com és la banda que porten les dones per a identificar la seua pertinença a una comissió. Ací a Carcaixent la Falla Jardí de l’Alegria, des de ja fa uns quants anys, fa servir una caramba fallera amb el seu distintiu per tal d’identificar la seua comissió. La resta de comissions del municipi, de moment, no s’han decantat per aquesta opció.

En el cas de les dones, les propostes orientades a recuperar la roba antiga topen amb la tendència al luxe i l’ostentació que, juntament amb altres elements (com ara la llargària exagerada de les faldes i davantals o la tria de colors estridents), configuren un nou vestit, que no és més que l’actualització als nous temps dels estereotips que des dels inicis envolten el vestit folkloritzat (primer anomenat de llauradora i després de fallera). Aquesta és una tendència que es veu promoguda pels interessos i les estratègies comercials de gran part del sector, que llança tendències i modes, la majoria sense rigor documental, perquè els clients renoven la seua roba. Hem de pensar que, a banda de la funció com a element o símbol d’identitat diferenciadora, el vestit de la festa també té una altra funció com a mitjà d’ostentació i exhibició personal6. Això es veu reforçat per la gran projecció sobre el conjunt de la festa que tenen la Fallera Major de València

i la seua Cort d’Honor. Fins i tot és habitual que les Falleres Majors de València actuen com a reclams publicitaris d’algunes d’aquestes empreses una volta han acabat el seu regnat.

Tot en conjunt fa que la indumentària s’haja convertit també en una de les activitats comercials nascudes a partir de la festa fallera que major activitat econòmica genera (més encara que la mateixa construcció dels monuments fallers). Així, l’estudi de l’impacte econòmic generat per les Falles a la ciutat de València elaborat l’any 2008 per la Interagrupació de Falles parlava d’una despesa anual en aquest sector de 21.064.030,75€; 17.758.030,75€ en roba (inclosos complements, teles i confecció) i 3.306.000€ en perruqueria. D’altra banda, cal fer una ullada a algunes de les publicacions falleres més orientades cap a la crònica social per a veure la gran quantitat d’empreses relacionades amb la roba per a la

6 Relacionat amb aquest punt s’ha de comentar també la tria de teles i complements més luxosos (com ara el fil daurat o la seda, un material car enfront d’altres teles). Aquesta elecció tampoc no és casual des del punt de vista ideològic, perquè en l’imaginari valencià remet a una tradició cultural tèxtil que connecta amb l’època d’esplendor del Segle d’Or valencià.

festa fallera que s’han creat en els últims anys i el volum de publicitat que mou aquest sector.

Per últim, caldria fer referència a una roba associada a la festa que en els últims anys ha tingut una gran acceptació i extensió en contextos més informals. Es tracta de la brusa i del folre polar, els quals, a banda del seu caràcter pràctic, permeten reforçar la idea de pertinença a un grup -la comissió fallera- mitjançant la tria d’un color distintiu i l’addició dels símbols o noms de la falla serigrafiats. A la nostra Comissió, respecte a brusa, en principi es feia servir la brusa negra i mocador al coll a quadres com totes les comissions de Carcaixent, això sí, cada comissió portava un color de faixa. La nostra era roja, i ja en la dècada del 1990 es passà a dur en la Comissió la brusa ratllada, amb mocador al coll brodat roig, sense faixa i per fora del pantaló. Prou recentment s’ha introduït un nou canvi, ara s’ha oficialitzat la brusa color roig granat amb rivets grisos i mocador al coll gris. Pel que fa al polar, es va instaurar en un principi el de color roig granat, passant-se últimament al polar de color gris. També en diferents èpoques

s’han confeccionat per a la comissió diferents samarretes i polos, l’últim d’ells de color granat, tots ells brodats amb l’escut de la Comissió. Per a les nits més fredolines, com la Plantà, també estan a disposició dels components de la Comissió unes parques també de color granat amb l’escut brodat.

D’aquesta manera, s’ha anat configurant un espai d’indumentària mixt: d’una banda persisteixen els models de caràcter més oficialitzat i folkloritzat, amb els nous vestits de fallera i faller; d’una altra hi ha una significativa presència de vestits que segueixen una línia restauracionista o neotradicional, que té un prestigi en determinats sectors, però que continua sent una opció minoritària, i alhora bruses i folres polars es consoliden com a complements festius pràctics i reforçadors de la visibilitat

simbòlica del grup faller. En qualsevol cas, assistim a la configuració d’una tradició indumentària explícitament fallera, al servei de la reproducció del discurs i l’activitat pràctica del moviment faller com a vehicle de construcció de la identitat fallera contemporània.

I EN LA NOSTRA COMISSIÓ?

La nostra Comissió, que fou constituïda a l’exercici faller 1946 - 1947, no és alien al que estava succeint al cap i casal en aquella època. En 1945, les falleres anaven vestides amb vestit de fallera, fidel reflex dels que es confeccionaven a la ciutat de València. El vestit negre de faller (anomenat popularment “de panderola”), comença a implantar-se en 1965 i fins aleshores, els fallers anaven amb vestit de jaqueta i corbata.

El primer faller de Carcaixent que es va vestir amb vestit de faller de gala (el negre) va ser el que fou president de la Falla del Mercat, D. Juan B. Escrivà. Ell el va veure en les falles de València i va encarregar un vestit semblant per a ell. L’any següent es van vestir d’aquesta manera en la Falla del Mercat i en els anys posteriors, ja s’enganxaren a aquesta vestimenta la resta de les comissions existents a Carcaixent. Era l’any 1964. Per tant, la nostra Comissió

comença en les falles de 1965 a lluir la indumentària de vestit negre, tot i que deixarem de plantar falla en els anys següents fins a la nova era en l’exercici 1973 – 1974, en el qual es torna a refundar la nova Comissió de la Falla Plaça de Josep Antoni, actualment Falla Plaça de la Constitució. En aquest període de temps, que engloba des de les falles del 1974 fins a l’any 1994, la indumentària masculina en la comissió no sofriria cap modificació. En canvi les nostres falleres anirien seguint les tendències en indumentària que la moda anava marcant a la ciutat de València.

Arribat l’any 1994, igual que va succeir anys abans al cap i casal, en la nostra Comissió comencen a sorgir discrepàncies pel que fa al tipus d’indumentària que s’hauria de portar. Hi havia fallers que es mostraven reticents a seguir vestint el vestit de “panderola” i aquest mateix any, arribada la presentació de les nostres Falleres Majors, ja va haver-hi diferents fallers que començaren a lluir un nou vestit. Aquest, estava constituït per: pantalons negres amb sabates negres, camisa blanca o color

os, jupetí i faixa roja, que és la que aleshores s’utilitzava en la brusa negra (aquesta es feia servir en les hores de parador i nits falleres, és a dir, en tots aquells actes interns que es realitzaven al nostre parador i no eren considerats actes oficials).

Ja en les falles de 1994, i cada vegada amb més insistència, grups de fallers es negaven a dur el vestit negre, així que la comissió, després de diverses reunions, estableix una nova indumentària masculina donant l’opció de seguir portant el vestit negre. Aquesta nova indumentària era igual que l’any anterior, sols hi havia un canvi principalment: el jupetí, que havia de ser en fons negre i la mostra o dibuix, cadascú com volguera i del color que volguera sempre que el fons fora en negre. Així, en 1995 la majoria de components masculins de la comissió, llevat dels fallers més majors d’edat que es mostraven reticents a canviar d’indumentària, començaren a utilitzar aquest vestit.

Al principi, encara es gastava el vestit negre per a les presentacions i l’ofrena, quedant el vestit de jupetí per a dies com l’entrega

de premis, cercaviles lliures del dia 17 i per anar més còmodes quan la gent ja està prou castigada, el dia de Sant Josep.

Així es continua vestint en la nostra comissió durant els anys següents fins que en 2001, la junta directiva decidia un altre canvi en la indumentària masculina. Es va fer oficial un altre vestit per als fallers, prou similar al que fins ara s’havia estat utilitzant.

Aquest vestit estava compost per jupetí en fons verd, pantalons ratllats i faixa verda per als fallers i groga per als presidents. El que es pretenia era que tots anaren vestits de la mateixa manera, cosa que es va aconseguir, però per a tal menester la comissió va haver d’invertir prou diners comprant la tela dels jupetins que quedava en dipòsit en la comissió, i encara hui en dia queden unes quantes desenes de metres emmagatzemades al nostre casal.

Cal destacar que aquesta tela per als jupetins dels fallers, no agradava a les falleres i dones de la Comissió, provocant certa polèmica. Però l’elecció dels fallers va prosperar i finalment decidiren aquesta tela, ja que els que l’havien de portar als seus vestits eren ells.

Una cosa a comentar respecte les nostres padrines, càrrec que ja està en desús en València, és que les bandes acreditatives que portaven del seu càrrec eren de colors variats (blava, roja, verda, etc) fins a 1999, que ja s’instaurà imposar-li a la padrina la banda amb la bandera d’Espanya, igual que a les Falleres Majors, i així ha continuat fins a l’actualitat.

Respecte la roba dels fallers, encara que en l’actualitat segueix gastant-se el vestit de jupetí verd,

faixa verda i pantalons ratllats, la gran majoria de fallers utilitzen ja la indumentària tradicional valenciana igual que s’utilitza al cap i casal, i que és ja d’ús continuat. D’una banda, s’utilitza el tradicional vestit de torrentí, especialment per al dia de l’Ofrena, i d’altra i majoritàriament, el vestit de saragüells.

La recuperació de la indumentària antiga valenciana és ja tot un fet en la nostra comissió, tot i que segueix les tendències en moda d’indumentaristes de renom de la capital, que són importades a totes les poblacions, també a Carcaixent.

Ricardo Albert

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

RAUSELL, F. X. Indumentària Tradicional Valenciana. Volum 2. La construcció del vestit tradicional valencià. Edita Diputació de València. 2015.

ALMELA I VIVES, F. “El traje valenciano”. Valencia. Sociedad Valenciana Fomento del Turismo. 1946. GARCIA BROCH, M. D. Apunt d’Indumentària Valenciana. València. Editorial Moseguello. 2020.

VIDAL SANMIGUEL, D. Història de les Falles de Carcaixent. Volum 1.València Editorial El Petit Editor. 2016. VV. AA. Història de les Falles. València. Levante EMV. 1990.

VV. AA. Inventant la Tradició. Indumentària i identitat. València. Diputació de València. 2016.

-MIRALL DE REALITATS. El vestit dels Llauradors Valencians i la seua construcció icònica. Algemesí. Llibre Falles 2019. Editorial Mic. 2019.

REFERÈNCIES FOTOGRÀFIQUES

De l’arxiu fotogràfic de la Comissió Falla Plaça de la Constitució. De les imatges publicades a Internet.

Estimats fallers i falleres,

És un orgull per a mi poder dirigir-me a tots vosaltres com a representant de la nostra volguda comissió, una comissió que m’ha obert els braços des del primer dia i de la que estic molt feliç de formar part.

Per això, també vull agrair a totes les persones que treballen durant tot l’any perquè la nostra festa i la nostra falla continue sempre endavant.

Gràcies a la meua família per permetre’m viure aquest somni, per recolzar-me des del primer moment i per fer tot el que feu perquè la vostra xiqueta disfrute amb un gran somriure. Sense vosaltres no haguera sigut possible.

Als meus càrrecs: Adriana, Pau, Jose, Arantxa i Ruben. Junts anem a viure una experiència que recordarem per sempre i jo no podria tindre millors companys d’aventura. El 2023 ja és nostre i espere que guardem cada moment del que anem a viure als nostres cors.

No puc oblidar-me de les meues anisetes; xiques, gràcies per estar sempre al meu costat, sense vosaltres res seria igual i sé que anem a disfrutar d’aquest 2023 com sols nosaltres sabem fer-ho.

Sols desitge que tots junts gaudim un any més de la millor festa del món amb l’alegria i el sentiment faller que caracteritza a esta comissió com una gran família que som.

Que visquen les falles i que visca la Falla Plaça de la Constitució!

MAJOR INFANTIL

Estimats fallers i falleres:

Aquest any es complix el meu somni, el de ser la Fallera Major Infantil d’aquesta meravellosa falla. Falla que m’ha vist nàixer i créixer dins d’ella i ara em veu com una de les màximes representants d’aquesta comissió.

Soc la quarta generació dins la meua família fallera, els meus besavis, Paco i Maruja, foren uns dels fundadors d’aquesta comissió i sé que ells des del cel estaran disfrutant vegent-me en aquest càrrec.

Vull agrair a la meua família per fer aquest gran somni realitat, des de ben menuda ja li demanava als meus pares ser Fallera Major Infantil i quan nomenaren el meu nom la nit de Sant Josep, va ser una gran sorpresa, a més que seguidament nomenaren a Pau com a President Infantil, això va ser genial, ja que sempre havíem dit que seriem càrrecs junts.

Estan sent unes falles inoblidables junt a Pau, Alba, Arantxa, Ruben i Jose, encara ens queden molts moments per gaudir, vos estime.

Sols em queda agrair als fallers que fan possible que tot isca bé i als infantils per fer que cada moment amb ells siga divertit i especial.

Que visquen les falles i que visca la Falla Plaça de la Constitució.

PRESIDENT INFANTIL

Estimada família fallera,

És un plaer poder dirigir-me a vosaltres com a president infantil de la falla Plaça de la Constitució.

En primer lloc, voldria agrair a la meua família per haver fet possible aquest somni, en especial a la meua mare i la meua germana.

Com tots sabeu vinc d’una família molt fallera, i he estat envoltat d’aquesta festa tota la meua vida.

Aquesta comissió sempre tindrà un Iloc al meu cor, i poder representar-la aquest any em plena d’orgull i satisfacció.

A continuació, m’agradaria dirigir-me a les persones que comparteixen el meu regnat: Adriana, Alba, Arantxa, Ruben i Jose. Adriana, el nostre regnat estava predestinat. Des de ben menuts compartint passarel·la, i ara “a lo grande”. No podria haver-me tocat millor companya per representar a tots els infantils.

Alba, a més de compartir passió per les falles, la compartim pel València. Tenim un partit pendent. Sols dir-te que em sent molt afortunat de poder gaudir amb tu aquestes falles.

Arantxa, encara que tu no vulgues que tire coets, Ruben em dona els més grans. Així que preparat per a aquestes falles.

Ruben, a més de compartir aquest any com a càrrecs, compartim la nostra passió per la pólvora. Eres el meu padrí preferit.

Per acabar, però no per això menys important, estàs tu tio Jose. He de dir-te tantes coses, que no sé per on començar. Formes part del meu dia a dia, ja no sols en la falla sinó també fora d’ella. Poder compartir aquest any amb tu com a president és molt important per a mi. Gràcies per confiar en mi per a representar aquest càrrec, promet fer-ho d’allò més bé. T’estime molt.

Per finalitzar, voldria agrair a la comissió infantil per acompanyar-me aquest any, ho passarem de 10!

Que visquen les falles i que visca la falla Plaça de la Constitució!

Hola a tots i totes!

Un any més, ací al cap d’aquesta gran comissió que fa que tot esforç tinga sentit i valga la pena.

Són sis anys en els que he tingut la sort de compartir-los amb càrrecs que han estat sempre a l’altura, m’han fet disfrutar molt i han fet que tot fora més fàcil.

Vull aprofitar, ja que en el seu moment no vaig tindre l’ocasió, de dedicar unes paraules per als càrrecs del passat exercici que feren que a pesar de la pandèmia i després el mal oratge, disfrutarem d’unes falles intenses. Gràcies Melani, Josep i Marta.

Aquest any, per fi hem tornat a la normalitat i estem disfrutant de les presentacions, on hem fet un gran equip Arantxa, Ruben, Adriana, Pau, Alba i les seues famílies. Si cap, enguany és un poc més especial ja que compartisc presidència junt al meu nebot Pau, cosa que no em pot fer més feliç.

Per últim, agraïr a tota la comissió l’esforç per a que cada festa que fem siga la millor.

Amunt Constitució!

PADRINA

Estimada Comissió, fallers i falleres,

Ruben: Estic molt emocionat, qui anava a dir que un xic al que no li agradaven les falles, aquest any seria Padrí? Doncs, com heu pogut comprovar, res és impossible, aquest any sóc padrí d’aquesta comissió i, el millor de tot és que no estic sol perquè la padrina Arantxa és la meua parella i la meua futura dona. Espere aquest any estar a l’altura i representar a aquesta Comissió el millor possible.

Jose Alberto, Alba, Adriana i Pau, és un honor compartir aquest exercici amb vosaltres, de segur serà per a recordar. També m’agradaria agrair a la meua família i a la família d’Arantxa, així com als nostres amics i amigues el seu suport i recolzament, sou una peça imprescindible.

Arantxa: el 19 de Març es va complir un dels meus somnis i és gràcies a la meua parella Ruben. Ser padrina de la meua Comissió. Compartir aquest any amb tu és més que especial i sols espere que els dos el disfrutem minut a minut perquè el temps passa molt ràpid.

A banda, tindre a Jose Alberto, Alba, Adriana i Pau com a càrrecs aquest any és una sort, amb vosaltres tot és més fàcil, gràcies per el vostre recolzament.

També m’agradaria mencionar a la meua família, la que sempre està incondicionalment, així com la família de Ruben, sense oblidar als nostres amics i amigues que mai ens deixen sols, sou fonamentals.

I per acomiadar-nos d´aquesta gran Comissió sols ens queda dir, que visquen les Falles i que visca la Falla Plaça de la Constitució.

PER A ALBA

Hola Alba,

No saps la immensa felicitat que tenim de vore com estàs gaudint d’aquest meravellós any. Tu, aquella xiqueta que la seua única afició era vore els partits del València amb la teua família i a dia de hui, et passes les hores parlant de les falles.

T’apuntares a la falla “per provar” i qui diria que ara estaries sent la major representant d’aquesta falla. Ens emocionem molt al veure’t desfilant vestida de fallera, sembles una nineta.

Teta, tu vas estar colze a colze amb mi en 2019, ara jo t’acompanyaré en tot allò que necessites, ja saps, juntes sempre.

De part dels papis, ens sentim realment orgullosos de la gran persona i gran fallera en la que t’has convertit.

Disfruta molt d’aquest any, ja que aquest record t’acompanyarà tota la vida. Igual que les amistats tan boniques que les falles t’han donat.

Serà molt emocionant veure’t al més alt de l’escenari el dia de la presentació, gràcies per cada moment de felicitat que ens regales Alba.

Sols queda dir-te que nosaltres tres, el papa, la mama i la teua germana Laura anem a estar per a tu sempre, recolzant-te en cadascun dels teus somnis, començant pel periodisme i acabant en les falles. T’estimem molt Alba.

Que visquen les falles i que visca la Fallera Major!

PER A ALBA

Hola Alba:

Si ens hagueren dit que tu series la fallera major de la falla, haguera pensat que això seria impossible, perquè sempre ens dies que no volies ser.

Eixe 19 de març del 2022 junt a tots, quan et nomenaren FM, només veure’t com t’alçares de la cadira, eixa cara d’alegria i satisfacció, ens emocionares a tota la família.

Vull que sapigues l’orgull que sentim de tu, de com estàs portant i com estàs representant a la teua comissió, com setmana darrere setmana puges ixa passarel·la. Sabem que estàs gaudint-lo molt en companyia de Jose, Ruben, Pau, Arantxa i Adriana. Continua així que el temps passa volant.

Així que viu tot el teu regnat amb la mateixa intensitat que ho has estat fent i tota la família estarem al teu costat en les teues rialles i en les llàgrimes d’emoció, fins que l’ultima espurna del teu monument marque la fi del teu somni. Aprofita la gran companyia que tens al costat i sobretot ixe president (Jose) que anirà en tu en tot el teu regnat.

Vull que sàpigues que no et fallarem, en tot el que faces i penses et recolzarem i sempre estarem en tu i per a tu.

Els teus iaios Juan i Pepita, i com no, la tia

PER A ALBA

Hola Alba!

Qui ens ho anava a dir que després de sols quatre anys conquistaries els nostres cors i aplegaries a ser la Fallera Major de la falla. Va ser gràcies a Laura, la teua germana, que vas entrar al món faller. I mira que al principi et costava fer-te a la idea. Tu sols volies ser fallera de blusó i ara estàs desitjant que arribe el dissabte per vestir-te de fallera.

A pesar de que estos últims anys fallers han sigut diferents, hem forjat una bonica amistat. Les anisetes i les minianisetes hem fet pinya, i ara les huit som una gran família. Cadascuna diferent però ens complementem a la perfecció, i totes compartim la passió per esta festa. I este any ens toca estar al teu costat, disfrutant i veient-te com brilles de felicitat.

Ja saps que este any passa volant, obri bé els ulls i recorda tots els moments viscut. I si en algun moment et falla la memòria, nosaltres estarem ací per recordar-t’ho i fer-lo, si cap, més especial.

Prepara’t que este any va de bo! Que visquen les anisetes! I que visca la nostra Fallera Major!

De

les teues Anisetes

Hola Adriana,

Per fi ha arribat el moment que tant esperaves, Fallera Major Infantil de la teua benvolguda comissió, eixa que t’ha vist créixer dins d’ella, perquè tu eres fallera de cap a peus, fallera des que vas nàixer. Els teus pares recorden quan van dir en la nostra comissió que estaven esperant una bebé, en la presentació de la nostra falla, quant que es van alegrar i continuen a hores d’ara disfrutant amb tu de cada moment.

Eres pura passió per les falles, quarta generació dins d’esta falla, besnéta d’uns dels fundadors, els teus besavis, Paco i Maruja, estaran des del cel plens d’orgull i satisfacció de veure’t com estàs portant aquest càrrec, així com tots els teus familiars i amics estem fent-ho, a més d’estar al teu costat per a tot allò que necessites.

Eres dolça, simpàtica, elegant, tota una doneta fallera. Des de molt xicoteta ja em preguntaves ¨Mamà quan seré Fallera Major Infantil?”.”Als huit anys” et deia, i al final per diverses circumstàncies ha sigut amb dotze anys, però eixa maduresa adquirida et fa viure més a fons cada moment faller.

La teua germana i els teus pares et desitgem que continues disfrutant amb il·lusió d’aquest càrrec, perquè és un any únic i molt especial.

Et volem molt

PER A ADRIANA

Hola Adriana,

Per on començar?

Estaria bé contar de manera resumida el que són les falles en la teua vida, igual que Pau, eres fallera de naixement.

Fallereta de les que, des de ben menuda, tan menuda que tenies 4 mesos la primera vegada, es posa el trage de fallera com si fora el primer dia, i el disfruta com si fora l’últim.

Eres la típica fallera que quan sent una xaranga pel carrer, encara que no siga per motiu faller, s’aborrona perquè és part de la seua vida, perquè saps que sense ixa música no hi hauria falla, i això per a nosaltres és impensable. Veritat?

Per a la gent que no entén el que els intente explicar, els diré de forma resumida que per a tu és el teu estil de vida, forma part de la teua persona, i que tu tens la gran sort de poder-la disfrutar.

I com a persona, què puc dir-te? Em venen al cap adjectius molt dolços: alegre, carinyosa, sensible i molt bona. Que et fas de voler, i que quan estimes, és de tot cor, i sé que nosaltres formem part d’eixe cor.

I com no, ja saps que anem a estar ahí en els bons moments, que ens vas a tindre en els que no són tan bons, que per a això està la família que tries per a sempre, siga quan siga.

Et volem molt el tio i jo. I jo també et vull molt teta, i espere que teu passes molt bé, molts besets.

Del tio, la tia i Arturo

Pau, José, se’n recordeu quan en casa la iaia els divendres sempre dieu que volieu ser presis junts?

Doncs ha arribat l’any. El 2022-2023 és el vostre. Per fi s’ha fet realitat el vostre somni.

Mare meua quin any més increïble vos espera. Si l’experiència ja és per sí bonica, imagineu-se poder gaudir-la els dos junts, tio i nebot.

No dubteu que anem a estar sempre al vostre costat, en tots els moments, compartint amb vosaltres tots els actes i fent que cada un siga cada vegada més especial i inoblidable.

Disfruteu com vosaltres sabeu presis, perquè aquesta oportunitat de viure-la junts sols passa una vegada en la vida.

Vos volem moltíssim!

Visca el President i Visca el President Infantil!

De Valle, Laura i Maria

PER A PAU

Hola Pau,

La veritat no sé com començar. Despertes en mi tants sentiments que em costa explicar-los. Cada vegada que recorde el dia de Sant Josep quan nomenaren a Adriana i vaig veure el teu gest de “ara vaig jo”, vaig pensar “quantes vegades hem dit que algun dia Pau i Adriana havien de ser infantils junts?”. Doncs eixe dia ha aplegat, a partir d’eixe moment vaig pensar “és el seu any i l’ha de disfrutar”, i anem a fer tot el possible perquè així siga, perquè t’ho mereixes.

Ara el que em vas a permetre és que els conte a tots de quina classe de faller està fet el nostre President Infantil, que sàpiguen el que és ser faller de naixement.

Faller d’eixos que tiren cohets abans que caminar, faller que com que no podia amb l’estendard perquè era tan xicotet que anava de costat a costat, li n’haguérem de fer un xicotet per a ell fins que aplegara el dia que poguera portar el gran i anar al capdavant de la falla, la que porta al seu cor. És faller des del primer dia fins a l’últim. Des de la despertà, dinar, passacarrer i festa de nit, i al dia següent amunt prompte i a per un altre dia amb les mateixes ganes.

Faller des que disfruta siga la data que siga i la festa que siga de les mascletades i els cohets, perquè l’olor a pólvora i el soroll formen part de la seua vida, i no pot evitar quan tiren una traca estar ben prop.

Ixe és el faller que porta dins Pau, el nostre President Infantil.

Ara voldria que conegueren un poc la part més personal, el xiquet viu, inquiet, curiós i familiar. El que amb una mirada seua pot parlar, i amb el seu

somriure et pot cautivar. I com no Arturo també ha volgut participar, perquè per a ell eres un referent, el germà que no té, i el company de trastades de casa la iaia, perquè com vos diem moltes vegades, formeu un equip.

Hola tete, no se molt bé que te puc dir. Que estic molt content que sigues President Infantil i que m’agrada poder estar amb tu i acompanyar-te este any. Te vull moltíssim.

I per acabar sols queda dir-te que anem a estar al teu costat ara i sempre, i que et diria tot el que te volem, que és molt, molt, molt, moltíssim i més.

Molts besets!

Del tio, la tia i Arturo

I RUBEN

PER A ARANTXA

Bueno teta, ha aplegat el teu moment, en aquest any 2022-2023 eres madrina de la Falla Plaça de la Constitució junt al teu xic. Aquest any sou càrrecs oficials i tota la vostra família no podríem estar més orgullosos i feliços.

Encara recorde aquell 19 de març de l’any passat, quan les meues sospites es convertiren en realitat, al descobrir que tindríeu un paper tan important acompanyant els presidents i falleretes de la vostra gran família. No puc dir més, que estic immensament orgullosa de tu i de tot el que has acomplit fins el dia de hui, i de tot el que et queda. Sens dubte, eres una de les persones més fortes que he conegut i sé que a pesar que alguns passos han sigut molt difícils de fer, t’han ajudat a perseguir i trobar la teua felicitat.

Si tire la vista enrere recorde a una Adriana ben xicoteta que veia a la seua teta com el millor model a seguir en la vida i per tal, esforçar-me ben dur per a que estigueres ben orgullosa. No sé si hauré arribat a eixe nivell, però del que estic segura és que ací em tindràs per a cada pas que dones, quan et sentes trista, i poder acompanyar-te quan sigues feliç i celebrar amb tu, quan et rigues riurem amb tu, quan plores plorarem amb tu, però sobretot, per a demostrar una vegada més que nosaltres dos no som cosines, sinó germanes. Un sentiment que a mi em plena d’orgull i felicitat i per damunt de tot, un sentiment que farà que mai oblides que encara que algun dia ens puguen separar uns quants kilòmetres de distància, saps que agafaré el primer avió en llista per estar al teu costat, perquè no oblidem que, TENIM BODA! Ni cal dir que aquesta notícia ens va emocionar a tots i cadascú de nosaltres, perquè l’amor s’ha de celebrar, tant en les bones com en les males, i pots estar segura que quan aplegue eixe dia estaràs rodejada de tots els que et volem, que no som pocs, i celebrarem per tot lo alt la vostra felicitat i el vostre amor. I quan

el dia aplegue teta, recorda que tindràs un angelet molt especial cuidant-te des d’ahí dalt, el nostre iaio, tal i com ens ha cuidat, volgut i mimat des que erem menudes, perquè puc apostar que estarà infinitament orgullós de tot el que hem aconseguit.

I finalment, vull donar les gràcies a la vida per fer que Ruben i tu es trobareu i que al final del camí decidireu lluitar per una vida junts. Gràcies per voler-se tant com es voleu i per ser tan reals coms sou. I a tu Ruben, cosí meu, moltes gràcies per mai haver soltat la mà de la teua xica, per voler-nos com a la teua família i per deixar-nos voler a la teua família com la nostra propia. Per tant, recordeu sempre que vos estimem infinitament i que ambdós famílies permaneixerem sempre unides com una sola.

Amb molt d’amor

La vostra familia

ANISETES

A les meues anisetes; segur que no esperàveu que estiguera ací, però xiques, sou imprescindibles i espere en aquestes paraules poder agrair-vos un poc de tot el que feu per mi.

Les falles sense vosaltres no serien el mateix, i aquest any encara més. Gràcies per acompanyarme, ajudar-me i estar en tot moment des del primer dia. Des d’aquell primer dia en el qual m’obrireu els vostres corets per formar una amistat per a sempre.

Sobretot gràcies per saber sentir la meua felicitat com si fora vostra, és l’ingredient perfecte perquè el 2023 siga un any inoblidable.

Com no podia ser d’altra manera, amb vosaltres les rialles, l’alegria i la festa no falten. Sé que anem a gaudir d’aquest any com sols nosaltres sabem fer-ho, al mateix temps que desitge que seguim disfrutant-nos moltes falles més.

Vos estime

De Alba

DISTINTS TRAGES REGIONALS VALENCIANS

Com tots s’haureu adonat, hi ha distints trages per poder vestir en la festivitat fallera, però com són aquest vestits? En aquest article parlarem dels tres models més coneguts a dia de hui de vestits femenins valencians.

Aquesta indumentària és original d’aquesta època. És el segle de més esplendor de la ciutat de València degut al comerç de la seda. Per eixe motiu aquest trage plasma de la millor manera possible la forma de vestir d’aquest segle en concret.

Aquesta indumentària està composta per un cos rígid i ajustat gràcies a un envarat anomenat ballenes que és rigid.

Les mànegues són estretes i apleguen fins el colze, el mocador oculta l’escot de la dona i el davantal cobreix parcialment la part davantera de la falda, que deixa asomar els turmells i mostra les sabates.

Per altra banda tenim l’adreç d’espillets, blancs o verds, i el pentinat, que solia ser sols amb un monyo amb la conseqüència d’utilitzar solament una peineta.

Altra modalitat és la que s’anomena popularment de Huertana, el vestit que utilitzaven les

llauradores, una versió del vestit del segle XVIII però modificant les mànegues per no sofrir tanta calor i poder tindre millor mobilitat.

Aquest és un vestit que mostra les mànegues de la camisa interior de lli a través del cosset envarat. A més a més, aquesta indumentària durà un davantal més curt. Quasi a finals de segle XVIII i principis del XIX, el pentinat d’aquesta indumentària es modifica lleugerament afegint unes ones al lateral del pentinat sobre les orelles.

Tan sols ens queda parlar del trage de fallera. Tal i com anomena Irene Benet Morera al seu article en el periòdic Traca, aquest vestit no és del segle XIX com popularment és conegut, sinó que naix a eixa època degut a que la primera Regina dels jocs Florals de 1895 crea aquest vestit per representar València tal i com s’explica a l’article anterior “Un poc d’història”.

Aquest vestit regional agafa de referència els vestits del segle XVIII. Les mànegues de lli passen a ser de seda i formar part del mateix cosset, que ja no és envarat. Les faldes són del mateix teixit que el cos i es crea el concepte de conjunt faller. L’adreç sol ser fet de perles i amb forma de raïm, encara que en l’actualitat hi ha diferents tipus d’arracades que es poden dur amb aquest vestit.

El pentinat és amb ratlla en forma de T i amb 3 monyos. És un trage que es crea segons la moda del moment i que ha anat evolucionant amb el pas dels anys.

Noelia Albert

“El que de seda va vestit, o és molt pobre o és molt ric”

COMISSIO EXERCICI

2022 - 2023

MADRINA DE L’ESTENDARD:

Mª DEL CARMEN LACASA i BIXQUERT

MADRINA D’HONOR:

ARANTXA ESTRADA i MUÑOZ

FALLERA MAJOR:

ALBA SEGURA i COSO

PRESIDENT PERPETU: FRANCISCO COGOLLOS i ROCH

PRESIDENT D’HONOR:

RUBEN RIBES i CABALLERO

PRESIDENT:

JOSE ALBERTO PASCUAL i VILLALBA

Vicepresident 1r:

Francisco Javier Navarro i Tárrega

Vicepresident 2n:

Francisco Javier Cogollos i Tormo

Vicepresident 3r:

Raül Curia i Copoví

Vicepresident 4t:

Francisco Pons i Pla

Secretari:

Ricardo Albert i Talens

Vicesecretaria:

Lorena Albelda i Pérez

Tresorera : Silvia Pons i Pla

Comptadora :

Mª del Valle Albelda i Pérez

Vice-Comptadora:

Amparo Soler i Lozano

Delegada de Festejos: Jéssica Estrada i Fayos

Delegada de Loteries:

Ana Rosa Coso i Oroval

Delegat de Pirotècnia:

Josep Gordillo i Puig

Delegada d’Activitats Diverses:

Laura Pascual i Albelda

Delegat de Parador:

Ricardo Seguí i Serra

Vice-Delegat de Parador:

Ferran Suárez i Sayago

Delegada de Llibret:

Eva Camarena i Sánchez

Delegada de Protocol:

Arantxa Estrada i Muñoz

Delegada de Publicitat:

Eva Cogollos i Suñer

Delegada Infantils:

Naiara Estrada i Boluda

Vice-Delegada Infantils:

Anna Estrada i Tarragó

Delegat de Monuments:

Javier Ros i Pedrosa

Delegat de Carpa:

Chuano Mongort i de la Asunción

Delegada de Cavalcada:

Eva Pedros i Conejero

Delegat de Mig Any Faller:

Ruben Ribes i Caballero

Delegat de Presentació:

Francisco Javier Navarro i Tárrega

Vice-Delegat de Presentació:

Francisco Pons i Pla

Delegat de Xaranga:

Raül Curia i Copoví

Bibliotecària-Arxivera:

Noelia Albert i Piera

VOCALS

Ramón Albelda i Ahullana

Marta Albelda i Moya

Zaira Alegre i Martínez

Carlos Barbas i Ponce

Susana Boluda i Soler

Jonathan Borrego i Penella

Sandra Calatayud i Lillo

Vicent Calatayud i Rúiz

Adrián Carsín i Guijarro

Érika Castelló i Castelló

Guillem Català i Castelló

Laia Chorro i Cabrera

Montserrat Climent i Cortell

Vanesa Cogollos i Martin

Juan Conde i Tello

Mercedes Copoví i Tarragó

Teresa Coso i Oroval

José Luis Curia i Alcoy

Rafa Diert i Guerrero

Sofia Diert i Seguí

Jorge Donet i Rubio

Sandra Escobar i Montagud

Aroa Estrada i Boluda

Andres Estrada i Hernández

Mercedes Evaristo i Donet

Inmaculada García i Camarena

Pablo García i Lletí

Ruth Garrido i Palomares

David Gascó i Pérez

Beatriz Gregori i Huguet

Valeria Gómez i Ramírez

Melani Guerra i Arroyo

Nayara Guerra i Arroyo

Marco Lenzi

Patricia Lillo i Canet

Jorge Llorca i Armengol

Maria Martí i Amat

Josep Martí i López

Lorena Martínez i Albelda

Salvador Martínez i Baldoví

Rosana Martínez i Onrubia

Irene Mesa i Candela

Cristian Mollar i Borras

Jérica Mongort i Cogollos

Laura Moya i Pérez

Elena Navarro i Tárrega

Arturo Oliver i Lillo

Rafa Oliver i Santamaria

Ofelia Paches i Climent

Enriqueta Palao i Garrigues

Maria Pascual i Albelda

Laura Pedros i Conejero

Desamparados Aguas Vivas

Pérez i Alonso

Neus Pérez i Puig

Luís Francisco Pérez i Soler

Amparo Piera i Borrás

Fran Ramos i Baldoví

Natxo Salom i Pelufo

Mª Isabel Sanchis i Fàbregues

David Sarrión i Rivero

Lidia Seguí i Isona

Borja Seguí i Soler

Laura Segura i Coso

Raül Segura i Sifre

Ángeles Sierra i Pérez

Ángela Soler i Coronado

Nuria Talavera i Fons

Lucia Tarragó i Escandell

Mª Àngels Tarragó i Palao

Sergio Tejeda i Sánchez de la

Morena

Alfonso José Toledano i Montilla

Ángela Tormo i Oliver

Jose Luis Valera i Gámez

Concepción Vila i Pepiol

COMISSIO INFANTIL

2022 - 2023

MADRINA DE L’ESTENDARD

INFANTIL: TONICA MARTÍ i HUGUET

FALLERA MAJOR INFANTIL: ADRIANA ROS i PONS

PRESIDENT INFANTIL: PAU ALBELDA i MOYA

VOCALS

Josep Calatayud i Lillo

Adrián Carsín i Guerra

Lucia Carsín i Guerra

Francesc Cogollos i Cogollos

Andreu Conde i Talavera

Rafa Diert i Seguí

Maria Donet i Martínez

Pol Donet i Martínez

Aitana Estrada i Colechá

Elena Estrada i Colechá

Iris Estrada i Colechá

Gemma Gascó i Garcia

Marc Gascó i Garcia

Ismael Martínez i Arroyo

Álvaro Martínez i Martínez

Nuria Mateu i Pla

Sara Mateu i Pla

Andreu Mollar i Climent

Aitana Mollar i Climent

Arturo Oliver i Albelda

Nayara Palau i Romero

Aina Pons i Martí

Valeria Ros i Pons

Marta Salom i Gregori

Eva Abril Sarrión i Sierra

Daniella Toledano i Pérez

EL REGLAMENT FALLER DE CARCAIXENT

El reglament faller de Carcaixent, en la seua última modificació de gener de 2020, recull la normativa estipulada pel que fa a la indumentària fallera.

CAPÍTOL XIV: DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA

ARTICLE 69: DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA

1. La Junta Local Fallera de Carcaixent considera oficials, i per tant de gala, els següents vestits:

Vestit de Fallera:

I. Segle XIX

– És l’actual vestit de fallera amb la mànega de farol.

– El pentinat és de tres monyos.

II. Segle XVIII

– Es diferencia de l’anterior en el tipus de mànega i gipó.

– El pentinat és d’un sol monyo.

III.- Llauradora o de faena. – Espardenyes de careta o sabata de tacó, calces de color, falda de cretona, davantal de color que no siga

blanc i cosset amb camisa.

– El pentinat és d’un sol monyo

IV. Vestit de Huertana

V. Per a l’Ofrena a la Mare de Déu i en l’Ofrena a Sant Josep, les falleres assistiran amb mantellina o tern.

VI. Peces d’abric: mantó, caputxa o pinya.

Vestit de Faller:

I. Faller de negre – Sabata, calcetins, pantaló i jaqueta curta de color negres, camisa blanca amb gorgera i faixí amb borles.

II. Torrentí – Sabata amb un adornament o espardenyes, calces, calçons, camisa, jupetí, jupa i faixa.

III. Saragüells – Espardenyes, calces de traveta o senceres de color, saragüells, camisa, jupetí i faixa.

IV. Puntelló o de faena o sabata – Espardenyes, pantaló negre o a ratlles, camisa blanca, jupetí i faixa.

V. Qualsevol dels vestits podrà dur al cap: mocador, barret o còfia, rodina o muntera.

VI. Peces d’abric: manta morellana o capa.

ANNEX III NORMES DE PROTOCOL I

ACTUACIÓ PER A LES FALLERES MAJORS DE CARCAIXENT I LES SEUES CORTS D’HONOR

Apartat V: De la indumentària de les FF MM de Carcaixent

22. Des de la delegació de Protocol, s’informarà sobre quin dels trages hauran de vestir en cada acte:

Trage S. XIX (amb cosset de màniga curta o màniga llarga)

Trage S. XVIII

Trage de Llauradora

23. En el cas de les Falleres Majors de Carcaixent, des de l’àrea de protocol se les informarà sobre quin dels trages hauran de vestir en cadascun dels actes següents:

Proclamació de les Falleres Majors de Carcaixent.

Exaltació de les Falleres Majors de Carcaixent. Inauguració de l’Exposició del Ninot. Crida.

Concurs de paelles.

Dia del dinar de les Falleres Majors de Carcaixent. Ofrena de la Mare de Déu D’Aigües Vives. Missa de Sant Josep.

Qualsevol altre acte que, per la seua dimensió institucional i social per a la ciutat de Carcaixent i l’àmbit de les Falles, així ho requerisca

Ricardo Albert

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Dels Estatuts de la Junta Local Fallera de Carcaixent. Gener 2020

COMISSIÓ ADULTA

CARLOS BARBAS PONCE

SERGIO TEJEDA SÁNCHEZ DE LA MORENA

JORGE LLORCA ARMENGOL

ÉRIKA CASTELLÓ CASTELLÓ

JONATHAN BORREGO PENELLA

MERCEDES COPOVÍ TARRAGÓ

JOSÉ LUIS CURIA ALCOY

FRAN RAMOS BALDOVÍ

LORENA MARTÍNEZ ALBELDA

SALVADOR MARTÍNEZ BALDOVÍ

ÁNGELES SIERRA PÉREZ

DAVID SARRIÓN RIVERO

ROSANA MARTÍNEZ ONRUBIA

JORDI DONET RUBIO

DAVID GASCÓ PÉREZ

NEUS PÉREZ REIG

CRISTIAN MOLLAR BORRAS

GUILLEM CATALÀ CASTELLÓ

PABLO GARCÍA LLETÍ

LUIS FRANCISCO PÉREZ SOLER

COMISSIÓ INFANTIL

NAYARA PALAU ROMERO

ÁLVARO MARTÍNEZ MARTÍNEZ

EVA ABRIL SARRIÓN SIERRA

POL DONET MARTÍNEZ

MARIA DONET MARTÍNEZ

LUCIA CARSÍN GUERRA

Artesania i indústria valenciana per crear peces úniques

La confecció de la seua delicada indumentaria inclou un alt apreci per la tradició valenciana. La seua rigorositat històrica recau en una antiga indústria valenciana, la confecció d’un teixit artesanal dibuixat amb les sedes de la millor qualitat, una obra mestra coneguda com espolí.

En unes naus integrades en el centre urbà de Montcada, a deu quilòmetres de València, es troba la fàbrica de la família Garín. Darrere de la seua façana modernista, el prestigi d’esta empresa textil de seda compta amb 200 anys de tradició. En el taller descansen 11 telers centenaris de la marca Jacquard, cuidadosament tapats i esperant que els teixidors els donen vida.

Els teixidors treballen les seues 8 hores diàries, cadascun amb un disseny diferent. Aquest disseny ve donat per unes plantilles fetes de cartró foradat que els ajuda a determinar l’esbós del que serà la tela final.

El telar consta de dos màquines conjuntes. Una d’elles fa els dibuixos passant el teixidor de manera manual les canilles de fils de colors amb la llançadora de seda. Mentre, el mecanisme selecciona per quins fils ha de passar cada hebra de la trama per aconseguir el disseny previst. En canvi l’altra màquina produeix el moviment independent dels fils en tensió i fabrica el cos llis de la tela, el que anomenem el fons de la tela. Accionant el teixidor un pedal amb el peu pot parar i fer raso o tafetán al passar les llançadores més grans.

El mecanisme és similar al d’una pianola que, al girar un cilindre amb pinyons que passen pels forats de cartró, acciona els martells d’un piano sobre les seues cordes. La idea prové de l’inventor dels mítics mecanismes de rellotgeria per a autòmats i caixes de música, Jacques Vaucanson, millorant en temps de Lluís XV per adaptar-los a la repetitiva tasca teixidora en temps en els que la indústria anglesa i escocesa superava a la de França. De fet, esta idea que permet que sols un obrer manipule el telar és la precursora de la robòtica i l’ordinador.

Cada pasada de fil de color que fa el teixidor amb els espolins és un canvi de cartró que han de fer també a mà. Amb els peus va menejant el cos de la tela mentre amb la mà passa el batà, una pinta que apreta les fibres acabades de teixir. A l’acció d’aconseguir teixir una trama se la denomina espolinar. Per crear els 13 metres de tela que necessita un trage de valenciana, ja que l’ample és de tan sols 54cm, es necessiten fins a tres mesos de treball.

El procés de teixir les teles artesanalment és un procés laboriós i molt especial ja que no són molts els artesans que saben utilitzar les màquines i li dediquen tota l’estima a produir estes joies de seda que omplin cors d’il·lusió.

Entrevista a Agus, Toni i Amparo, teixidors de Garín (11/03/2020)

Traducció: Noelia Albert

La màgia de dissenyar un espolí

Aquest privilegi el tenen molt poques persones, entre elles les Falleres Majors de València. En aquest article parlarem de com Marina Civera creà el seu espolí Reina per a la Crida de les falles 2019.

Els vestits que duen les Falleres Majors de València en l’acte de la Crida és un dels secrets millor guardats durant tot el seu regnat. Elles són les encarregades d’escollir el dibuix i tots els colors que composaran els seus espolins.

En esta ocasió Marina, la Fallera Major de València 2019, va mostrar tot el procés creatiu tant d’ella com dels especialistes de Compañía Valenciana de la Seda. El dibuix escollit per al seu espolí fou el disseny Reina de Rafael Català.

El procés d’inspiració per als colors començà amb un pètal de rosa. A partir d’aquest pètal es donà forma a un dels trages més important del seu regnat, i com diu ella, de la seua vida.

Tal i com conta Marina, Amparo Fabra, una indumentarista valenciana, li proposà fixar-se en una flor. Marina tenia en ment vestir un trage de color rosat ja que no havia hagut cap d’eixe

to per a aquest acte tan esperat per tots els fallers i falleres. Ella es fixà en una flor que tenia al seu probador amb uns colors que no havia vist mai. Va ser una bona idea! S’escollí una secció del pètal per poder extraure el to exacte que es volia per a fer el fil de seda. Posteriorment, s’envià a Itàlia gràcies a la Compañía de la Seda, per a que feren distintes mostres de tintades úniques d’aquest pètal.

Quan s’escollí el to definitiu d’entre 4 tonalitats diferents, es fabricà la seda completa que s’enviaria a València per teixir l’espolí. Una vegada ací, es va fer una prova amb Marina per veure com lluïa el color amb la seua pell i el dibuix elegit, el dibuix Reina. Aquest dia, Marina escollí també els colors ambs els que anava a combinar aquest to rosat. La combinació principal triada va ser en tons blavosos i l’ús de quatre metalls diferents. És així com començà el procés de teixir la tela artesanalment.

Després d’uns mesos es podria admirar la feina dels artesans, de tota la gent que havia participat amb la creació d’aquesta joia tradicional i de la indumentarista Amparo Fabra, que va ser l’encarregada de confeccionar aquest vestit de valenciana.

Marina eixe dia lluïa el seu preciós somriure i aquest espolí tan especial que durà tota la vida al seu cor, tant pel moment escollit per mostrar-lo al món, com per haver format part d’aquest procés creatiu, que sens dubte, va ser molt especial per a ella.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Testimoni en xarxes socials de la pròpia Marina Civera. Blog de la web de Amparo Fabra

Noelia Albert

Si vols veure com teixixen l’espolí de Marina FMV19 seguix el QR:

92 COMISSIO ADULTA

BUNYOL DE COURE:

INMACULADA GARCIA CAMARENA

ÉRIKA CASTELLÓ CASTELLÓ

FRAN RAMOS BALDOVÍ

BUNYOL D’OR:

JORGE LLORCA ARMENGOL

LAURA PASCUAL ALBELDA

LIDIA SEGUÍ ISONA

FERRAN SUÁREZ SAYAGO

RAFA DIERT GUERRERO

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER:

JÉSSICA ESTRADA FAYOS

RAÜL CURIA COPOVÍ

FRANCISCO PONS PLA

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS:

Mª ISABEL SANCHIS FÀBREGUES

LORENA ALBELDA PÉREZ

JOSEP GORDILLO PUIG

COMISSIO INFANTIL

BUNYOL DE COURE:

LUCIA CARSÍN I GUERRA

EVA ABRIL SARRIÓN I SIERRA

ÁLVARO MARTÍNEZ I MARTÍNEZ

NAYARA PALAU I ROMERO

MARIA DONET I MARTÍNEZ

POL DONET I MARTÍNEZ

BUNYOL D’ARGENT:

ELENA ESTRADA I COLECHÁ

IRIS ESTRADA I COLECHÁ

BUNYOL D’OR:

ARTURO OLIVER ALBELDA

per a Tonica...

No volíem deixar passar aquesta oportunitat que ens brinden les pàgines del nostre llibret de les Falles 2023 per a rendir homenatge a una persona entranyable i carismàtica dins la nostra Comissió com tu has sigut.

Tonica, ens vas deixar el passat dia 2 de gener de 2022, acabat d’estrenar l’any. La notícia ens va pillar desprevinguts, encara llepantnos els llavis dels torrons dels passats nadals. La tristesa ens va envair. Ja als darrers anys la teua presència a la falla era escassa, els anys no perdonen. Però durant tota la teua vida de fallera has sigut molt activa i participativa en tot allò que podies ajudar a la comissió. Ara segur que seguiràs fent-ho a la nostra particular comissió que tenim allà al cel, ja molt nombrosa, massa!

Una gran fallera i millor persona ens ha deixat. Des de que et vas incorporar a la nostra comissió allà per l’any 1994 com a la nostra padrina, sempre has estat pendent dels nostres xiquets

i xiquetes, intentant que sempre estigueren a gust i no escatimant cap esforç per tal d’aconseguir-ho. És per això, i per la teua voluntat, que a l’any 1995 se’t va atorgar el títol honorífic en la nostra comissió de Madrina de l’Estendard Infantil, estendard que vas donar tu mateixa veient la necessitat, ja que no en teniem. Sense cap dubte, la comissió de la Falla Plaça de la Constitució ha patit una gran pèrdua, encara que el teu esperit unificador i lluitador sempre romandrà en els nostres cors.

Ara descansa en pau i satisfeta, perquè has creat una estirp de fallers amb el teu home al davant, bunyol de brillants d’enguany, els teus fills, Pepe, David, Ana i Ana Mari, els teus nets, Belinda, Pepe, Diana, Sara i el teu besnét Lean, i tot gràcies a tu. Enhorabona!

Ricardo Albert

COMPOSICIÓ DE LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA MASCULINA

Èpoques i nivells socials

La indumentària popular valenciana, estudiada com cal per la gent que a açò es dedica, correspon a dues grans èpoques, que transcorren des del primer terç del segle XVIII fins al primer terç del segle XX. Les dates són només indicatives. No són rígides, ja que no es poden aplicar d’igual manera a tots els pobles i comarques de la Comunitat Valenciana, ja que pel mig hi ha condicions de caràcter econòmic, de comunicacions o conservadorisme que fan que la gent dels pobles vaja incorporant-se més o menys lentament a la moda. Les classes populars també van adoptant els canvis segons milloren possibilitats econòmiques, però com que la comunicació amb la ciutat és lenta, és molt comú el fenomen dels pobles que s’han botat algunes modes sense haver-ne tingut notícia. També hi ha raons de tipus geogràfic que condicionen el retard de les innovacions en el vestit, els nuclis rurals o semi rurals allunyats de les principals vies de comunicació, podien viure molt de temps al marge dels últims canvis de la moda. La manera de vestir ha estat sempre conservadora per raons de tipus econòmic, entesa en el doble sentit: per fer durar la roba durant molt de temps i per no voler alterar massa el disseny. En principi, existeix la necessitat d’allargar al màxim la vida del vestuari, ja que normalment l’aixovar de roba servia quasi per a tota la vida del matrimoni i fins

i tot una part passava als hereus. També el clima és un element condicionant de les variacions en la indumentària tradicional.

A banda de les condicions esmentades, l’existència d’unes matèries primeres i la possibilitat o necessitat de desenvolupar una indústria manufacturera fa que en algunes zones aparega una producció artesanal que afavoreix l’ús de determinats tipus de teixits d’origen local o pròxim.

En conjunt, la indumentària valenciana, amb l’excepció d’algunes peces heretades del passat com els saragüells (de procedència morisca o mediterrània), respon a variants locals de l’estructura de la moda europea occidental, amb influència bàsicament anglo-francesa. Aquest model anglo-francés és copiat per la minoria dirigent del país, la gran aristocràcia que seguia el dictat directe de la cort. La classe popular intentava imitar, a més o menys distància aquests patrons de la cort, però que mai no reproduïa exactament.

Dues etapes

Durant el primer període (primer terç de segle XVIII fins a mitjans del segle XIX), la gent va alternant una mateixa peça segons el gust o la moda de cada moment.

El canvi de període es donà quan aquesta peça fou arraconada i substituïda per una altra que fa una funció idèntica o semblant. En aquest moment és on la jupa masculina és reemplaçada per la jaqueta o brusa.

El segon període (mitjans del segle XIX- primer terç del segle XX) és quan la revolució de la moda ja és més profunda i canvia l’estructura mateixa del vestit. Els homes ja es posen pantalons llargs i s’estén la brusa, peça que va substituint el jupetí i la jupa. Aquesta brusa en principi es porta per dins de la faixa i posteriorment va solta per damunt d’aquesta, manera en què ha perdurat fins als nostres dies.

Estava ben diferenciada la roba de feina quotidiana, la “d’anar net”, la de mudar-se i la de festa. Dins de la roba de festa encara es distingia si es tractava d’un diumenge normal o els anomenats “Diumenges del Nostre Senyor” i festes assenyalades com el Corpus, Nadal o altres festes majors. També hi havia festes dins del cicle individual o familiar que es prestaven a estrenar roba o a lluir-ne la més bona que es tenia. Eren festes ocasionals i les de passatge: bodes, batejos, etc.

Hi havia oficis que condicionaven l’ús de determinades peces d’indumentària directament funcionals, o determinades activitats que demanaven unes peces específiques de roba. Probablement açò estava en relació amb la dificultat de rentar certs teixits o de guardar i resguardar les robes més “mudadores”.

Per a les activitats quotidianes, l’home portava com a mínim calçotets o saragüells, camisa de lli i faixa.

La roba d’home:

CALÇOTETS: Es duien sota el calçó quan ja es portava pantaló, fins a sota el genoll, lloc on es lligaven amb vetes.

SARAGÜELLS: També anomenats camalets. Són uns calçons amples que no arriben més avall del genoll; és una peça de reminiscència morisca, que es combina amb les altres peces del model anglo-francés; habitualment eren fets de teixit de lli. En l’hivern es posaven els saragüells de negrilla i de llana, més curts i no tan amples com els de lli.

CAMISA: Cobreix el cos des dels muscles fins als genolls. Van obertes per davant fins

a la cintura i les més antigues s’arrepleguen frunzides al coll. Més tard apareix el coll de tireta, la camisa es fa més curta i s’obri completament de dalt a baix. Les de treball eren fetes de lli. Després podia afegir-se’n peces per resguardar-se del clima més dur.

CALÇÓ: Normalment de drap, va ajustat al contorn de la cuixa fins als genolls sota els quals es col·loquen amb una pestanya. Predominaven els colors foscos: negre, borrell, morat, etc.

JUPETÍ: És l’evolució del gipó masculí del segle XVI. És una peça sense mànigues que arriba fins a la cintura (el dels senyors, que es porta baix de la casaca, és més llarg). En la primera època portaven solapes o coll girat, que després van desaparèixer.

FAIXA: És una tira de roba de cotó, estam o llana. Té uns dos metres de llarg amb la qual l’home s’aguanta els calçons o els saragüells. Acaba en un flocall als extrems, cosits a manera de butxaqueta. Eren de colors diversos, però només ha perdurat el negre fins als nostres dies.

A l’estiu, l’home no portava calces o potser portava calces de traveta sense calcetí. Espardenyes i un mocador al cap completaven la indumentària en dies que no fera massa fred. A l’hivern duien calcetins i fins i tot peücs a les comarques més fredes.

Tant l’home com la dona, quan feien tasques de camp, portaven a més del mocador de cap, grans capells de palla per protegir-se del sol i de la pols, sobretot en certes activitats com la batuda. Els teixits que utilitzen els valencians en les robes de feina, a banda d’aprofitar les teles velles d’altres peces, són els que tenen major resistència: el lli, les barreges amb cànem, el drap o el jute. Tots ells tenen colors tirant a neutres, sobretot els que són de neteja difícil. En acabar la feina, l’home es mudava de roba i s’arreglava per mamprendre altres activitats més descansades i netes, o bé per descansar, fer visites o festejar.

Sobre la camisa de lli es posava el jupetí: per damunt de la faixa si no es portava jupa, i per baix si pensava posar-se aquesta peça. Per al cap, a més del mocador, nugat de les diferents maneres (de farol, de becs llargs o curts, de fumerol, de rotllo, arreplegat, cua penjant, ...), podia posar-se alguna de les diferents classes de capells:

LA MUNTERA

LA RODINA

Capell cònic de drap o vellut. D’ala ampla i copa troncocònica.

EL CALANYÉS EL COSSIOL

D’ala estreta i copa troncocònica més alta que la rodina.

Barret d’ala ampla i copa alta que es va estretint en la part superior i que portaven les autoritats, els cavallers de l’aristocràcia i els burgesos.

A l’hivern, per tal d’eixir al carrer, els homes podien portar el capot, generalment de borrell o d’altra roba gruixuda, amb mànegues, sovint amb caputxa, que es lliga a la cintura i es pot dur també per a la feina. Per a més mudar podien dur capa llarga des del coll fins als peus, oberta per davant i sense mànegues, amb coll alt i esclavina, o bé es posaven als muscles una manta, que era de fet, la peça masculina d’abrigar més escampada. Les més antigues estaven teixides a ratlles de colors, dibuixos geomètrics i duien un extrem cosit a manera de bossa (el corrinxol, cornaló o corn).

Com a bosses o sac, els homes duien a l’esquena les alforges, que consten d’una sola peça llarga i doblegada per extrems de tota mena de mides i teixits. Les més vistoses estaven teixides com les mantes: a ratlles, quadres o dibuixos geomètrics.

Es mantenia el costum d’estrenar alguna peça o vestit per la Puríssima, per al Corpus o per a les festes patronals: les mares ni es plantejaven posar als fills un dia d’entre setmana la roba que haurien de lluir els diumenges o dies de festa.

La jupa amb mànegues (posada o penjada al muscle) és més pròpiament una peça de vestir: probablement és una evolució de les casaques del segle XVII. Acurtada fins a la cintura i originàriament sense coll ni solapes, que s’afegirien més tard, evoluciona cap a la forma de la jaqueta. De vegades, la jupa i el calçó estaven confeccionats de la mateixa tela i amb els mateixos colors.

Entre els homes podíem trobar, per a les festes grosses, els vestits complets de ras, de merí, de drap o de vellut. Amb les camises de fil brodades, els jupetins de teles de seda o de vellut, brodats. Així mateix duien faixes de seda llisa o ratllades i si eren de cotó, aleshores brodades. Les calces eren blanques, subjectades amb lligacames i adornades

amb escarapel·les. Si era temps de fred, es posaven les mantes adornades amb arboços i els de la classe més rica, capa. El capell propi dels dies de molta festa o de les ocasions solemnes era el cossiol, de forma troncocònica invertida i d’ala menuda.

La denominació de Torrentí per al vestit masculí de calçó curt, ve possiblement perquè quan a València aquesta moda ja havia passat, els de Torrent encara la portaven.

A tota la Comunitat, vestir-se de llaurador o llauradora equival a emprar unes robes més antigues que aquest ha conservat més temps que la resta de la població. Encara hui, en qualsevol poble, encara que cada vegada menys, veiem homes que porten faixa, brusa o espardenyes com es feia fa més de mig segle.

Ricardo Albert

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

FERRANDIS MAS, VICENT. El vestit tradicional des d’altres mirades. Edita Ajuntament d’Aldaia. 2020

MERCADO, SALVADOR. A LA MODA VALENCIANA: L´HOME AL SEGLE XVIII, La faena de l´home i de la dona als segles XVIII i XIX. 2013

112 Monument infantil

“En algún lloc de Venecia”

Monument gran

“Cortana i el seu

Tipus d’adreços

Si la peineta és la icona de la indumentària valenciana, l’adreç és igual o més important en el conjunt del trage regional, per tindre varies peces en la seua composició com són les arracades, la joia, els pintxos, les forquetes i els complements per al coll i la mà, com el collar de perles, la gargantilla, els medallons i demés complements depenent del tipus de trage que vestirá.

La costum de regalar l’adreç a la novia el dia de la demanà és una tradició arraigada en el poble valencià. És d’esta tradició que sorgeix l’adreç de valenciana. En principi no era tot el conjunt perquè es regalava per parts depenent de l’ocasió.

Els adreços del segle XIX es distingeixen per la seua riquesa, el domini de la perla i l’acabat daurat. Els models més representatius d’aquesta època són el model de raïm, el de balconet o el de la verge. Aquests es poden utilitzar junt al vestit de fallera i poden ser de diferents qualitats de perles i pedreria.

Els adreços del segle XVIII són molt més menuts i còmodes per al tipus d’indumentària al que estan destinats. En aquesta època els models més utilitzats són amb acabat en forma d’ametlla, de llaç o de tres.

En aquesta estètica també podem incloure les peces de llauradora o huertana i per a la dansà. Reproduccions antigues com la polca o el chorro en diferents metalls, pedreria i xapats amb or, plata o or rosat.

Agustín i Amaia Orfebres

Traducció: Eva Camarena

24 DE FEBRER

21:00h, sopar d’entrepà al parador i entrega dels Ninots Indultats al C.C. Ribera del Xúquer.

25 DE FEBRER

14:00h, dinar al nostre parador.

17:00h, al nostre parador i amb la indumentària fallera, cercavila per arreplegar als nostres càrrecs .

19:00h, Inauguració de l’Exposició del Ninot al C.C. Ribera del Xúquer.

20:00h, Crida des del balcó del balcó de l’Ajuntament.

21:30h, sopar de la Crida en el Magatzem de Ribera.

26 DE FEBRER

14:00h, Concurs de menjars valencians.

En acabar la degustació i el dinar, serà la Festa Infantil oferida pels nostres càrrecs infantils de 2023.

03 DE MARÇ

21:00h, sopar d’entrepà al parador. Després rematarem les tasques de la cavalcada.

04 DE MARÇ

14:00h, dinar al nostre parador. A l’hora que es designe i ja disfressats, concentració al parador, des d’on acudirem al carrer Boticari Bodí per a la Cavalcada del Ninot. Seguirem l’itinerari de costum, acabant al Passeig. Es prega màxima puntualitat.

22:00h, sopar d’entrepà al parador.

23:00h, lliurament dels premis de la Cavalcada del Ninot a la FEVE i discomòbil.

05 DE MARÇ

14:00h, trasllat dels trastos necessaris del parador al Parc Navarro Darás, on s’esmorzarà. En acabar, preparació del I Concurs de Paelles Family Cash 2023.

16:30h, entrega de premis del concurs de paelles.

10 DE MARÇ

21:00h, sopar d’entrepà al parador. Es prega màxima puntualitat ja que en finalitzar, a les 22:30h, assistirem a l’Entrega de Recompenses al Magatzem de Ribera.

11 DE MARÇ

21:30, Vi d’Honor al parador. Es prega màxima col·laboració per part dels fallers.

12 DE MARÇ

A partir de les 12:00h, ens veiem al parador per començar a calfar motors per a la setmana fallera.

14:00, mascletà al Parc Navarro Darás. En acabar, concurs de menjars valencians amb les modalitats de dolç i salat, al nostre parador.

14 DE MARÇ

A l’hora que es comunique, preparatius per a rebre els ninots a la Plaça. Es prega màxima assistència. 21:00h, sopar d’entrepà al parador.

15 DE MARÇ

19:30h, els nostres càrrecs rebran les tradicionals albaes. 21:00h, sopar d’entrepà al parador. Després acabarem de fer els últims retocs als monuments.

16 DE MARÇ

09:00h, visita del Jurat

Qualificador a les falles grans i infantils plantades a Carcaixent.

09:30h, per carregar les piles després de tota la nit al ras, esmorzar allà on es designe.

14:00h, dinar al parador.

17:00h, concentració per eixir de cercavila, arreplegar als càrrecs i assistir a l’Entrega de Premis.

19:00h, recepció de l’Ajuntament a les Falleres Majors de Carcaixent, Junta Local Fallera i Comissions Falleres en el Magatzem de Ribera.

20:00h, lliurament de Premis al Passeig. En finalitzar, cercavila per festejar els premis que ens hagen donat.

21:30h, sopar al parador. En acabar, entrega de recompenses d’argent, coure i or per a infantils i majors. En acabar, festa al nostre casal.

17 DE MARÇ

08:00h, despertà. Tot seguit, els padrins de la comissió ens oferiran un esmorzar.

14:00h, dinar al parador.

18:00h, concentració al parador per arreplegar els càrrecs i eixir

de cercavila.

22:00h, sopar al parador. Després, III Nit de Playback. Prepareu-vos una bona cançó i vestuari per poder passar una nit molt divertida. En finalitzar les actuacions, festa al casal.

18 DE MARÇ

08:00h, despertà. Tot seguit, la Fallera Major ens oferirà un esmorzar.

14:00h, dinar al parador.

17:00h, concentració al parador per assistir a l’Ofrena de Flors. Es recorda que totes les falleres han d’assistir amb la pertinent mantellina.

21:00h, sopar al parador. En acabar, festa al casal.

19 DE MARÇ

08:00h, despertà. Tot seguit, el President Infantil i la Fallera Major Infantil ens oferiran un esmorzar.

12:00h, concentració al parador per eixir de cercavila.

13:30h, mascletà al Parc Navarro Darás.

14:30h, a La Masia en La Pobla Llarga, dinar oferit pels nostres càrrecs. Cal assistir amb la

indumentària fallera pertinent.

18:00h, eixirem de cercavila pels carrers de Carcaixent.

21:00h, Cremà de la Falla Infantil.

21:30h, puntualitat per a sopar al parador. Una vegada finalitzat el sopar, prepararem la Falla Gran per a la Cremà.

A partir de les 22:00h, Cremà de les Falles Grans, segons l’ordre que marquen les autoritats pertinents.

* Horaris subjectes a possibles canvis, es notificaran pel grup de la falla o al mateix casal.

NOTA IMPORTANT: Tot aquell que no estiga al dia en els pagaments de la comissió no podrà participar en les activitats falleres.

MANERES DE NUGAR-SE EL MOCADOR

“La balladora quan balla, sempre mira al ballador. Si li penja o no li penja, la punta del... Mocador.”

L’home, des de temps passats, sempre ha anat amb el cap cobert. És imprescindible que l’home vestit de faller o valencià porte el cap cobert.

Heu vist alguna vegada a algú vestit de faller, o de valencià amb el tors a l’aire? Heu vist alguna vegada una fallera amb els cabells solts? Perquè és el mateix… però clar, lamentablement “qui ha de donar llum, dona fum”, i així no s’aconseguirà res respecte a la recuperació de la indumentària tradicional valenciana. Tant de bo no estiga llunyà el dia en què els nostres representants visten com deuen, i siguen l’espill en què es puguen mirar els valencians, (indumentarísticament parlant), en aquest cas.

Començarem parlant del pentinat i dels elements relacionats amb ell. En un exvot valencià datat en 1792 es pot observar la diversitat

de pentinats en l’home, distingint-se des dels de més alta nissaga o poder, als més simples llauradors, els quals també porten el cabell llarg recollit en forma de cua o dins de còfies. Així doncs, tradicionalment l’home valencià porta el cap cobert, bé siga per còfies o “redecillas” o amb barrets de diferents tipus, tot just fins el segle XIX, quan per imposició Real cal rapar els caps per a evitar paràsits i transmissió d’algunes malalties. Als escriptors viatgers els crida l’atenció això. I és precisament llavors quan se substitueix la còfia, que ja no embolica res, per mocadors que cobreixen el cap alhora que imiten el volum de la còfia.

Teófilo Gautier (1811-1872), en el seu Viatge per Espanya, en referir-se a l’home valencià diu: “habitualmente llevan la cabeza rapada, como los orientales y casi siempre envuelta en un pañuelo de colores vivos.”

Quan l’home valencià es va tallar el cabell, de les còfies queda com a reminiscència l’ús d’un mocador de seda, cotó o pita nugat al capdavant i que fins i tot podria tractar-se del mateix que a vegades portava lligat al coll.

“L’alegria del fadrí es dur mocador de pita, una manta morellana i una xica ben bonica.”

Aquest és una peça de tela quadrada que es doblegava en triangle i es col·locava de manera que una punta penjava i les altres dues envoltaven el cap fins a arribar a nugar-se entre sí, formant una espècie de turbant. Algun autor indica que el mocador al cap era de tradició musulmana, però no s’ha pogut trobar demostració gràfica ni escrita que ho corrobore.

Martínez Aloy descriu, ja en el present segle, “Flores i dibujos churriguerescos constituyen el estampado de estos pañuelos, entre los cuales sobresale el de “tomaca i ou” que es rojo y amarillo y el de floripondios.”

El procediment de col·locar-se el mocador és molt variat i diferent segons comarques, o segons el gust personal de cadascú; i això ha donat lloc a diferents noms.

Quan la punta del triangle quedava darrere i les altres dues puntes es torçaven fins a formar un cordó que circumdava el cap i es lligava a l’altura del front amb un nuc es deia de cua. Una varietat d’aquesta manera

de ficar-se el mocador és aquella en què la punta es col·locava penjant sobre la templa del costat dret. I aquesta cua podia, o bé deixar-se penjant o bé recollir-se doblegada, i llavors la forma ens recorda un barret o capell.

Una altra forma consisteix a doblegar el mocador, que prèviament ja ho estava en forma de triangle, sobre si mateix fins a formar una ampla banda que serviria per a embolicar el cap, nugant-se a un costat i configurant una espècie de tub o ximenera, d’on ve la seua denominació, fumeral.

Amb el mocador al cap, a vegades es col·locava el barret simultàniament, igual que podia succeir amb les còfies. A vegades en observar peces antigues, és difícil dir si es tracta d’un mocador per a usar l’home o un mocador de dona. Es creu que per a tots dos casos podia servir la mateixa peça:

“Tu pañuelo y el mío son de una pieza tú lo llevas al cuello yo a la cabeza.”

Resum de text extret del llibre de Mª Victoria

Liceras Indumentària Valenciana, Segles XVIIIXIX “De dentro afuera, de arriba abajo”. Aquestes són les tres maneres que ens aconsella Mª Victoria Liceras en el seu llibre.

Els homes portaven sempre el cap cobert, únicament no ho feien a les esglésies i en cerimònies religioses. L’ús de la seda el tenien reservat per als mocadors més luxosos i ocasions importants, mentre que per al treball quotidià utilitzaven mocadors de teixits més econòmics.

CINC MANERES DE NUGAR-SE EL MOCADOR

El mocador de cap resulta una peça fonamental per a l’home que vist de manera tradicional valenciana en tota ocasió.

Efectivament, s’ha repetit en diverses ocasions que l’ús del mocador de cap resulta imprescindible, tant si s’usa com a peça única per a cobrir el cap, com si s’acompanya d’algun dels diferents tipus de barrets tradicionals, com la rodina valenciana, el calanyés, el cossiol, o la muntera, per nomenar els més habituals.

Els mocadors de cap que se solen utilitzar són de seda, ja que la lleugeresa d’aquest teixit facilita la realització dels nucs. Però no tots poden permetre’s un mocador de seda, pel seu preu. Per això també n’hi ha d’altres materials, com el cotó, el raió, o el polièster, tots ells més econòmics.

Existeixen infinitat de maneres de nugar el mocador de cap en l’home que vist de tradicional. Però fonamentalment, es poden resumir clarament en cinc formes distintes.

MOCADOR NUGAT DARRERE

El nugat darrere al cap de l’home ha sigut la manera més recurrent en la col·locació del mocador tradicional. Ha de rematar-se amb un segon nugat de les puntes en la part frontal, amb un xicotet nuc.

En cap cas es deixaran les tres puntes darrere a manera “pirata”, ni cobrirem les orelles per davall del mocador, ni en aquest ni en les maneres de col·locació descrites a continuació.

MOCADOR NUGAT A UN COSTAT

El mocador nugat a un costat amb un gran llaç sobre el costat sembla haver-se convertit en la manera més freqüent de col·locació del mocador de cap. Aquest nugat lateral pot resultar cridaner quan es porta un barret tradicional.

No obstant això, hi ha altres maneres de nugat lateral més poc freqüents, com el que deixa caure en un lateral la punta del mocador per dins del nugat que envolta el cap, deixant un xicotet nuc en la part oposada.

Sense moure a penes aquesta mateixa disposició del mocador de cap pot extraure’s la punta lateral per fora del nugat, aconseguint un gran efecte de lluïment del mocador de cap.

MOCADOR TIPUS FUMERAL

Si aquesta mateixa punta es recull subjectant el seu extrem a l’interior del nugat, aconseguirem un efecte similar al d’una barretina.

Denominat així aquest tipus de col·locació del mocador de cap per la forma resultant semblant al d’una ximenera o fumeral. La gran diferència respecte a les altres maneres de col·locació descrites és el plegat inicial del mocador, que haurà de resultar en una forma trapezoidal o de triangle truncat. Per tant, amb aquesta manera de col·locació del mocador de cap no es cobreix sencerament la mateixa, sinó que es deixa un buit en la part superior. Per a la col·locació és important tindre en compte que

la part més ampla del mocador ha de quedar en la part inferior i la més estreta dalt, aconseguint així la buscada forma de fumeral. El nugat del mocador pot fer-se envoltant el cap i rematant amb un xicotet nuc, o directament amb un nuc a un costat en forma de llaçada.

Aquestes són unes quantes maneres de ficar-se el mocador al cap. Com s’ha descrit al text, hi ha tantes maneres com la imaginació ens puga permetre realitzar segons el gust de cadascú i el vestit i la situació que en cada moment es lluïsca.

Si es realitza una cerca en Internet es trobaran infinitat de vídeo-tutorials en els quals es pot veure detalladament les diferents maneres de col·locació del mocador al cap en l’home que usa indumentària tradicional valenciana.

De ben segur que més prompte que tard, tots els fallers valencians es vestiran per a les nombroses ocasions que ens brinda la setmana fallera com cal i fent honor a la indumentària tradicional valenciana, també pel que respecta al mocador al cap. Nosaltres només aportem el nostre xicotet granet d’arena.

“Adeu peça del meu cor, que jo me’n vaig a Atzeneta, a comprar-me un mocador, i una cotilla de a pesseta”

INDUMENTÀRIA DEL FUTUR

I així és com els menuts i menudes de la falla s’imaginen la indumentària valenciana del futur

Gal·leria d’imatges

Aquests anys han sigut un poc diferents, però la força de les falles ens ha tornat a unir per seguir vivint-les com fins ara les havíem conegut.

A les dones que han teixit la història...

“I malgrat tot, des de temps remots les dones han explicat històries, han cantat romanços i han enfilat versos a la vora del foc. [...] Al llarg dels temps, han sigut sobretot les dones les encarregades de descabdeIlar cada nit la memòria dels contes. Han sigut les teixidores de relats i retalls. Durant segles han debanat històries al mateix temps que feien girar la filosa o feien anar la llançadora del teler.

Elles van ser les primeres a plasmar l’univers com malles i com xarxes. Nugaven les seves alegries, il·lusions, angoixes, terrors i creences més íntimes. Tenyien de colors la monotonia. Entrellaçaven verbs, Ilana, adjectius i seda. Per això els textos i els teixits comparteixen tantes paraules: la trama del relat, el nus de l’argument, el fil de la història, el desenllaç de la narració; entortolligar-se el cervell, brodar un discurs, filar prim, ordir una intriga.

Escric perquè no sé cosir, ni fer mitja; no he après mai a brodar, però em fascina la delicada ordidura de les paraules. Explico les meves fantasies cabdellades amb somnis i records. Em sento hereva d’aquelles dones que des de sempre han teixit i desteixit històries. Escric perquè no es trenqui el vell fil de veu”.

L’univers dins d’un jonc, Irene Vallejo

GUIA COMERCIAL

Des de la comissió volem agraïr tot el suport de tots els comerços locals que han participat i ens han ajudat per dur a terme aquest llibret.

Estem amb les Falles!