LLIBRET A. C. FALLA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ-2025-SOM MÚSICA

Som Música

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ

FALLES 2025

ASSOCIACIÓ CULTURAL

FALLA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ

Pas

SOM MÚSICA

Llibret de l’Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució, Carcaixent 2025

EDICIÓ:

Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Noelia Albert

Eva Camarena

Sandra Escobar

EQUIP PUBLICITAT:

Eva Cogollos

Patricia Lillo

IMPRESSIÓ:

Graficas Papallona S. COOP. V. Paper coberta 350gr estucat mate

Paper interior 90gr offset

DIPÒSIT LEGAL:

V-645-2017

AMB LA COL·LABORACIÓ:

La nostra comissió ha sigut beneficiària de la subvenció otorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2025.

CONCURSOS:

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de Junta Local Fallera de Carcaixent i en la convocatòria dels Premis Rubén Cervera Barberà per l’ús i promoció del valencià en les Falles 2025 de l’Ajuntament de Carcaixent.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

L’Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució no s’identifica necessàriament amb els articles de les seues col·laboracions literàries.

COL·LABORACIONS LITERÀRIES:

Ricardo Albert, Eva Camarena, Laia Chorro, Anna Estrada, Arantxa Estrada, Naiara Estrada, Eva Pedrós i Mª Ángeles Tarragó

FOTOGRAFIES:

Arxiu de la Comissió, Jorge , Monrós i Pastor Fotògrafs i Saül Burguet

IL·LUSTRACIONS I PORTADA

Noelia Albert CORRECCIONS LINGÜÍSTIQUES:

Eva Camarena TIRADA IMPRESA: 200 exemplars

DIFUSIÓ ELECTRÒNICA:

@fallaconstitucio

A. C. Falla Plaça De La Constitució - Carcaixent

REINA, TRADICIÓ, PASDOBLE, PEINETA

Els nostres càrrecs!

osa Cogollos R

Estimats fallers i falleres, Els que em coneixeu de tota la vida sabeu que porte les Falles a les venes, que ma mare va ser Padrina de la comissió al 2007, jo vaig ser FMI al 2009 i FMI de Carcaixent al 2013, i hui per fi puc escriure unes línies com a Fallera Major de la comissió que m’ha

vist nàixer i on va començar la meua estima per la festa fallera. Un somni fet realitat. I on ens heu tornat a acollir amb els braços oberts a la meua família i a mi. Voldria dirigir-me a tota la comissió per donar les gràcies a tota la gent que es desviu dia a dia per continuar fent falla, per tot el treball que feu durant tot l’any per a que siga així i per fer que tinguem un any inoblidable tots els càrrecs, falleres i fallers. Gràcies de tot cor.

Totes i tots sabeu que aquest exercici per a mi no va començar sent un camí de roses, però vull donar les gràcies als meus càrrecs que fan que tot siga més fàcil. Tristán i Rebeka, els meus Padrins, dos persones magnífiques amb un cor enorme i que viuen les Falles amb molta estima. Els meus xiquets, Albert, un xiquet que no para ni un segon, però que sap comportar-se a la perfecció en cada acte, ja que és faller fins la medul·la. Nayara, la meua companya de somni, tots els que la coneixeu sabeu que és pura dolçor i saber estar, tot i no conèixer-nos d’abans, ens complementem a la perfecció. Soc molt afortunada de tenir-te al meu costat. Jesús, el meu presi, des del primer moment que et posares al capdavant de la comissió et volcares amb nosaltres, sempre pendent de que estaguerem a gust. Si a dia de hui em donaren a triar, t’escolliria mil vegades. Com no, a les vostres famílies, Mado, Zenon, Lucia, Patrick, Susana, Ana i Angel, gràcies per fer que ens juntarem en aquest any perquè com bé vos vaig dir un dia, sense vosaltres aquestes falles 2025 no serien igual, i de segur que aquesta mini-família fallera que hem format durarà per molts anys més.

Per últim però per a mi el més important, dirigir-me a la meua família. Cristian, la meua vida, gràcies per estimar les Falles per mi, fer possible que s’estiga complint aquest somni i estar ben orgullós de veure’m en cada presentació. Mama, gràcies per estar pendent de que sempre estiguera tot perfecte per tirar avant al meu costat i per estar amb Enzo, el nostre terremotet, sempre que ha sigut necessari; encara que ens falte un pilar, segur que també disfrutarà amb nosaltres aquestes Falles. Vos estime moltíssim.

Fallers i falleres, espere que ens acompanyeu durant tot aquest exercici faller, i així gaudir de la setmana fallera amb nosaltres, que de segur que serà inoblidable.

Que visquen les Falles! Que visca la Falla Plaça de la Constitució!

Fallera Major

Fallera Major infantil

ayara Palau N

Hola, família fallera:

És un honor i un orgull per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major Infantil de la millor falla que haguera pogut existir, la Falla Plaça de la Constitució. El dia que em van nomenar, no m’ho podia creure, perquè en segons, el meu somni es va fer realitat. Als meus Padrins, Rebeca i Tristán,

vull dir-vos que m’heu demostrat que al costat de vosaltres dos, tot és possible. A Rosa, la Fallera Major, dir-te que junt a tu no tinc vergonya de ser cap cosa i que este any l’estem disfrutant com ningú.

Gràcies per aquests moments tan divertits que hem passat juntes. A Albert, el President Infantil, i també el meu amic i company de tota la vida, que en les falles tenim un vincle molt especial. A Jesús, el Presi de la falla i també el millor pare que haguera pogut existir, al teu costat els moments es van fent més divertits. T’estime molt.

No puc oblidar-me de la meua família, Mamà, gràcies per estar en els pitjors moments, però també en els millors, i també gràcies per preocupar-te de mi perquè no em faltara de res. T’estime. A la meua germana i millor amiga, gràcies per aportar-me bones idees i per tots els moments bons que he viscut al teu costat. T’estime.

I tan sols em queda dirigir-me a la Comissió, gràcies per fer que cada moment siga especial per a mi i per a tots, sense vosaltres no s’haguera pogut fer res i a la Comissió Infantil vull donar-los les gràcies per recolzar-me en tot moment. Vos estime.

Sols em queda dir

QUE VISQUEN LES FALLES I QUE VISCA LA FALLA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ!

lbert Martínez A

Estimada Comissió, Estic molt feliç de poder dirigir-me a vosaltres com a President Infantil i membre d’aquesta gran família anomenada Falla Plaça de la Constitució.

Com ja sabreu, soc nou ací, ja que només porte 2 anys, per això vull agrair tota la confiança que heu dipositat, tant majors com infantils, en que un novell com jo siga un dels representants d’aquest exercici 2025.

Vaig a contar-vos un “secret”: no m’ho esperava. Bé, igual al principi tenia una poca esperança en que anava a ser jo, perquè per tot arreu els meus amics de la comissió infantil em deien “Albert, eres tu, Albert, eres tu”, però a casa, els meus pares em deien que era impossible, que aquest any no ens venia bé i al pròxim ja veuríem. Quina va ser la meua sorpresa? Quan el dia de la demanà, en compte d’escoltar “Acompanyant” vaig escoltar “President Infantil”. Per tot això, vull agrair abans que res a la meua família poder gaudir d’aquesta oportunitat.

També especial agraïment a la meua germana Paula per estar en mi sempre, en els bons moments i en els roïns.

Agrair el recolzament dels càrrecs d’aquest any que m’acompanyen en el viatge que hem començat fa uns mesos, vos estime molt a tots i a totes.

Jo, la veritat que no tinc una gran experiència que contar com el President Infantil de l’any passat, Arturo, però promet que faré tot el que estiga en la meua mà per a que aquest any siga increïble, no sols per als càrrecs sinó per a tota la comissió.

Ja no em queda res més que dir que no siga: Visquen les falles i visca la Falla Plaça de la Constitució!

esus Palau

Benvolgudes falleres i fallers, amigues i amics: És un honor per a mi dirigir-me a tots i totes vosaltres en este moment tan especial. Vull expressar el meu més sincer agraïment a tota la Comissió pel vostre suport i dedicació al llarg de tot aquest any.

Als nostres càrrecs i representants, gràcies per portar amb orgull el nom de la nostra falla i pel vostre

compromís indestructible, en especial, a la meua filla Nayara Palau, que ha fet el seu somni una realitat al costat de son pare. T’estime. A la Junta Directiva, gràcies pel vostre esforç i treball incansable per tal que cadascun dels actes haja sigut tot un èxit. A José Alberto, donar-li les gràcies especialment pel suport mostrat i a tu, Riky, per il·lustrar-me en tot moment. A les falleres i fallers d’aquesta magnífica comissió, gràcies per la vostra alegria i entusiasme, que són l’ànima de la nostra falla i festa.

Aquest any hem viscut moments inoblidables. Hem rist, hem treballat junts i hem superat grans desafiaments. Però el més important és que hem enfortit els nostres llaços com una gran família.

No vull acabar este escrit sense dedicar-li unes paraules a la meua dona Mado, agraint-li tota l’adhesió i lluita junt a mi. Gràcies, t’estime.

Seguim endavant amb la mateixa passió i entrega, fent de la nostra falla un exemple d’unitat, germanor i tradició.

VISCA LA FALLA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ I VISCA LA FESTA FALLERA!

Amb estima i gratitud, del vostre President

ebeca Vila R

Benvolguda família, En primer lloc, vull donar les gràcies per la vostra benvinguda i gran recepció d’aquesta gran Comissió Fallera. Com alguns sabeu, he sigut fallera molts anys, des de ben xicoteta, encara que no era d’esta comissió. Per

circumstàncies de la vida, vaig haver de marxar 20 anys fora de València per la família, però així i tot, quan podia, venia per tal de vestir-me de fallera el dia de l’ofrena. Ací estava jo per a complir la tradició.

Vull agrair personalment el fet de poder ser la vostra Padrina aquest any 2025, perquè era el càrrec que em faltava ser. Simplement, espere estar a l’altura junt amb els meus càrrecs Nayara, Albert, Rosa, Jesús i Tristán, i passar un molt bon any que sempre tindrem marcat al nostre cor. Junt amb ells, les seues famílies i la meua, que hem fet un gran equip (Nado, Susana, Patrick, Cristian, Enzo, Encarna, Lucia i Zenon).Sobretot, donar gràcies a la meua família i a la gent que m’ha deixat complir aquest somni. Més que a ningú, a la meua parella, que quan va veure fa un any aquesta festa, no va voler pensar-s’ho molt per apuntar-se a ella per tal de viure-la.

Bé, anem a passar un bon any que tindrà de tot: festa, rialles, música, alegria, germanor, també alguns plors, etc... Només em queda dir:

Visca la Falla Plaça de la Constitució!

Padrina

ristán Moreno T

Benvolguda Comissió fallera, Ací vull dirigir-me a vosaltres per agrair. Donar les gràcies és un dels majors i més clars actes d’amor, i AMOR amb majúscules és el sentiment que he rebut des de que forme part d’aquesta comissió.

Gràcies per acollir-me, per fer-me sentir part d’aquesta gran família, ja que jo no havia sigut mai faller i el meu primer any va ser tot un esdeveniment.

Gràcies per fer-me sentir inclòs, per deixar-me formar part d’un món que jo no coneixia i del qual m’he enamorat. Gràcies per ajudar-me a ser més valent, a superar els meus temors i pors… Fa uns anys era incapaç d’eixir al carrer quan escoltava un coet, i ara gràcies a vosaltres, disfrute un muntó amb les mascletaes. Gràcies per la música, que em dóna la vida, pel soroll que ja no m’espanta, per les rialles, per la germanor i per haver-me ensenyat a gaudir d’una festa meravellosa.

Enguany serà un any inoblidable per a mi, i espere que també per a tots i totes vosaltres. Gràcies als càrrecs que m’acompanyen en esta aventura, a la meua família i a cadascun de vosaltres que formeu la comissió.

Vaig a intentar ser un bon Padrí, representar-vos i donar exemple, contar-li a tothom que en aquesta falla som família, que totes i tots poden vindre a la nostra casa, que ací es sentiran acollits i acompanyats i es sentiran un mes, i ho puc contar de cosa certa perquè a mi m’ha passat.

GRÀCIES DE TOT COR

FALLES 2025

Per a Rosa

Ni més ni menys que aquest és el teu any, des de ben xicoteta portes la sang fallera corrent per les venes.

Al nàixer ja estaves en aquesta falla de cabuts, molts anys després canviares i fores Fallera Major Infantil, i ahí vas desmostrar que estaves feta per a açò.

Poc després et nomenaren Fallera Major Infantil del poble, i continuares demostrant que valies molt i sabies dur-ho molt bé.

Ara, al tornar a la millor falla dels cabuts, has complit el teu somni que tant desitjaves. Ser càrrec és un honor, però la teua il·lusió i somni era ser Fallera Major, i aquest any, encara que no siga el nostre millor any, és el teu any!

També vull dir-te que tens uns acompanyants meravellosos per recórrer junt a tu aquest camí, camí que serà inoblidable i ple d’emocions. I Enzo, el nostre terratrèmol, i jo, estarem veient des de baix com es compleix el teu somni especial, ser la Fallera Major de Plaça de la Constitució, perquè tu estàs en lo més alt.

Et volem a muntó.

Unes paraules de ta mare

Hola Rosa,

Què vols que et diga que tu no sàpigues ja, eres una fallera de cap a peus, ho portes en la sang des de ben menuda. Per això, representes enguany a la teua comissió com tu saps.

Encara que hem tingut diversos obstacles i desgràcies, saps que has d’estar més bé que mai. I que sàpigues que ta mare sempre està ahí en tot moment. I el papa, des d’allà on estiga, estarà ben feliç i orgullós de tu.

T’estime mil.

Disfruta del teu any.

Molts besets

Per a Nayara

Benvolguda filla, Fallera Major Infantil Nayara Palau Romero, volem agrair-te per ser una filla meravellosa, per la teua alegria, el teu entusiasme i per dur sempre en alt el nom de la nostra família. El teu desig s’ha fet realitat, però este èxit no és sols teu, sinó també de totes i tots els que et volem i et donem suport.

Has dut el càrrec com si ho hagueres fet tota la vida, perquè ho portes escrit en les teues venes i circula per tot el teu cos. Volem dir-te també que és un orgull per a nosaltres veure’t com a Fallera Major Infantil de la nostra falla. Et voldrem sempre, ta mare i jo, ton pare.

Has demostrat el teu amor i dedicació per les falles i aquest esforç s’ha vist recompensat. Volem que seguisques així en esta línia. Has gaudit de cada moment i en els actes fallers has demostrat el teu saber estar.

Amb tot el nostre amor, dels teus pares que t’estimen molt.

Hola Jesús,

Ací estem reunides la teua família:

Mado, Laura i Nayara. Volem dir-te que eres el millor pare i marit que poguérem haver tingut. Encara que en alguns moments estas un poc dispers de nosaltres, ho entenem, tot és perquè aquest any isca tot bé.

Per a nosaltres eres el millor Presi del món sencer, i sabem que amb molt d’esforç tiraràs l’any endavant. No t’hagueres imaginat mai en la teua vida que al costat de Nayara podries ser President i ella Fallera Major Infantil.

Et desitgem un any inoblidable en companyia dels teus càrrecs i en la teua Comissió. Et volem molt.

Que visca els Presi de la Falla Plaça de la Constitució!

Per a

Albert

Hola Albert!

Des de molt xicotet sempre ens has demanat ser faller, i en casa et contestàvem “A l’any que ve, tranquil, a l’any que ve segur”. Passaven els anys i la teua insistència era major, així que al final cedirem. Fa dos anys el papi i tu entrareu en el món faller.

Ja ho havies aconseguit, per fi! I bé que ho aprofitàreu, no te’n perderes ni una en el teu primer any faller. Sempre preguntant “Esta setmana hi ha falla?”.

I mira’t ara, President Infantil. Per a tu, una il·lusió feta realitat, per a nosaltres, un orgull poder-la complir.

Eres una persona humil i generosa, molt carinyós i algo pallasset. Molt amic dels teus amics, això sí,

cansino, molt cansino i nervioset. La teta, el papi i jo estem amb tu al màxim i esperem que disfrutes moltíssim d’aquest, el teu any.

Riu, plora, disfruta i guarda’t estos moments per siempre en el cor. Moments plens d’alegria i sentiment que t’acompanyaran per sempre. Sé que t’agradaria compartir esta experiència amb persones que ja no estan amb nosaltres, però que sàpigues que des d’allà dalt t’estan veient.

Per últim, dir-te que et volem molt i sempre, sempre ens tindràs al teu costat.

Els teus pares.

La teua germana

Quan era xicoteta sempre demanava un germanet xicotet, i quan tenia 8 anys va arribar a la meua vida un bebé, un germà, i una persona que sempre vaig a tindre al meu costat.

No sabia que tindre un germà xicotet implicava tindre un trasto darrere meua tota l’estona, a algú que es clava amb tu i et fa la mà tots els dies, sobretot ara que estàs entrant en l’etapa adolescent, però el que tampoc sabia és que anava a tindre a algú en qui comptar sempre, a una persona que veu els meus passos i els vol seguir, a algú de qui estar orgullosa.

Albert, eres una persona súper atenta i observadora amb la gent que t’envolta, analitzes els gestos, les cares i els comportaments i et preocupes sempre en que tot estiga bé, i si veus que una persona està més desanimada que de normal, de seguida preguntes, t’interesses i fas perquè torne a estar bé. Eres un terratrèmol, però des de ben xicotet eh! Però sempre saps treure un somriure a qualsevol persona del teu voltant.

Ser President Infantil i ser faller era un somni que tenies, i ací estàs, complint-lo, és un orgull viure-ho amb tu.

T’estime sempre.

Als meus càrrecs,

Ací unes parauletes per a vosaltres. Espere que vos agrade.

A la meua madrina, Rebeca: una de les encarregades de vigilar-me en la falla quan la meua mare no està o no pot vindre. Gràcies per evitar que em clave en embolics i cobrirme quan faig alguna trastada. Gràcies de tot cor.

Al meu padrí, Tristán: qui em diria que solament en veure a algú em quedaria tan encantant d’ell. Els teus grans gustos musicals, es teues històries i la teua forma de ser formen a la increïble persona que tinc aquest any com a Padrí. Espere que aquest any tinguem molts bons moments amb els nostres càrrecs i molts bons moments junts.

Hola Jesús, m’encanta que sigues el meu presi, ja que compartim diverses coses en comú: mateixos gustos musicals i mateix amor per les Falles. A banda d’això, eres una persona bona, graciosa i confiable. Espere que t’ixca bé tot el que et proposes per millorar aquesta comissió.

A la meua Fallera Major, Rosa: la importantíssima Fallera Major, una persona molt graciosa, de bon caràcter i sobretot molt responsable. A tu no et coneixia tant com a la resta de càrrecs, però això no lleva el fet que aquest any et tornes algú molt important, tant per a la falla com per a mi.

Fallera Major Infantil, la meua amiga i la meua companya, sempre des de ben xicotets hem estat junts, en el col·legi, en les extraescolars i ara ací. Si em posara a recordar, segur em vindrien records super graciosos i bons amb tu, però per molts records que tinguem, els millors moments dels dos, ja siga junts

o per separat, seran aquest any. Espere que t’ho passes bé amb els nostres càrrecs i els càrrecs de les altres comissions en aquest any.

Gràcies per estar amb mi en aquest viatge.

Albert.

Per a Rebeca

Hola mare,

No sabem com començar però arranquem. La primera vegada que em vaig vestir de faller tenia 3 mesos, quan em vas portar a l’Ofrena de la Mare de Déu del poble. Tot seguit ja tenia un any i mig, i així fins tindre 7 o 8 anys, quan no podia eixir de casa perquè tenia por als coets. És el dia de hui quan tinc 18 anys dir-te que per a mi serà un plaer poder acompanyar-te en aquest any tan important per a tu.

Perquè recorde quan viviem a Barcelona i per feina no podíem vindre, i els ulls es plenaven de llàgrimes. Però ara més que mai vas a disfrutar del que més t’agrada, i nosaltres estarem al teu costat.

T’estime molt mare. El teu fill, Sergio.

Mareta,

Soc una persona que em costa expressar el que sent, però hui per tu ho he de fer. Sé que tu sempre has portat les Falles a les venes, ja que encara que per circumstàncies vivíem fora de València, a Barcelona, sempre ens has inculcat aquesta festa a dins. Mostra d’això són les fotos que sempre he vist, quan em vaig vestir la primera vegada als 9 mesos, i fins als 3 o 4 anys, ja que després, per feina, no podíem vindre.

Fa 3 anys vam tornar per veure les Falles i em vaig enamorar, ja que fins als 14 anys que tinc ara no tenia aquest record. Com no, fa un any em vaig tornar a vestir, fet que em va agradar. És per això que et vull acompanyar en aquest any tan especial per a tu. Què més que estar tots junts, amb la teua família, i poder divertir-nos.

Et desitge que distrutes molt i aprofites cada moment.

Et vull i revull, mare. La teua filla, Lucía.

Tristán

Si t’haguera de definir amb una paraula seria: MÚSICA.

La cançó que escoltares fa temps i que no saps perquè recordes cada paraula, la melodia que sense voler et fa fer un somriure, la que et canvia l'estat d'ànim en un dia trist. Això eres tu, eres una música inoblidable perquè tota aquella persona que et coneix no deixarà mai de recordar-te amb un somriure, i perquè eres capaç, amb la teua magia, de canviar l‘estat d'ànim de tothom que estiga a prop de tu.

Eres un ésser màgic envoltat de música. Per això estic convençuda que aquesta festa t'ha triat a tu… Perquè aquesta festa, les Falles, no s'equivoqueu, és la que tria, qui decideix, i ella escull entre la gent a qui, com ella, representa la música, la màgia i el sentiment, i d'això, tu fill meu, vas sobrat.

Aix! Benvolguts fallers i falleres, enguany serà un gran any. Deixeu-se portar i disfruteu, la màgia la posa Tristán, el meu fill.

2024 2025 COMISSIÓ

Madrina de l’Estendard: Mª del Carmen Lacasa Bixquert

Madrina d’Honor: Rebeca Vila Huguet

Fallera Major: Rosa Cogollos Montalbán

President Perpetu: Francisco Cogollos Roch

President d’Honor: Tristán Moreno Sanz

President: Jesús Palau Mahiques

Vicepresident 1r:

José Alberto Pascual Villalba

Vicepresident 2n: Francisco Javier Cogollos Tormo

Vicepresident 3r: Ferran Suárez Sayago

Vicepresident 4t: Natxo Salom Pelufo

Secretari: Ricardo Albert Talens

Vicesecretària: Arantxa Estrada Muñoz

Tresorera:

Sílvia Pons Pla

Comptadora : Montserrat Climent Cortell

Vice-Comptadora:

Amparo Piera Borrás

Delegació de Festejos: Laura Pascual Albelda

Jéssica Estrada Fayos

Delegada de Loteries i Rifes: Ana Rosa Coso Oroval

Delegat de Pirotècnia:

Josep Gordillo Puig

Delegació de Cavalcada: Eva Pedrós Conejero

Anna Estrada Tarragó

Zaira Alegre Martínez

Cristina Martínez Martí

Laura Pedrós Conejero

Delegació de Parador: Chuano Mongort de la Asunción

Rafa Diert Guerrero

Mercedes Evaristo Donet

Sergio Tejeda Sánchez de la Morena

Rubén Ribes Caballero

Juan Bautista Conde Tello

Delegació de Llibret: Noelia Albert Piera

Sandra Escobar Montagud

Delegació de Protocol: Sílvia Pons Pla

Amparo Soler Lozano

Delegació de Publicitat Llibret: Eva Cogollos Suñer

Patricia Lillo Canet

Delegada Infantils: Naiara Estrada Boluda

Vice-Delegada Infantils: Maria Pascual Albelda

Delegat de Monuments: Javier Ros Pedrosa

Delegada d’Activitats diverses: Aroa Estrada Boluda

Delegació de Mig Any Faller: Marta Albelda Moya

Laia Chorro Cabrera

Delegada d’Al·legories: Mercedes Copoví Tarragó

Delegat d’Esports: Rafa Oliver Santamaria

Delegació de Presentació: Francisco Javier Navarro Tárrega

Ricardo Seguí Serra

Patrick Martínez Martínez

Delegat de Xaranga i Música: Raül Curia Copoví

Delegat de Compres: Vicent Calatayud Ruiz

Delegació de Junta Local: Ana Rosa Coso Oroval

Carla Ortega Castillo

Delegat d’Incidències Junta

Local: Ricardo Albert Talens

Bibliotecària-Arxivera: Eva Camarena Sánchez

VOCALS

Ramón Albelda Ahullana

Lorena Albelda Pérez

Mª del Valle Albelda Pérez

Claudia Albendín Santamaria

Rubén Almunia Mengual

Emilio Armengol Oliver

Teresa Ballester Sebastiá

Carlos Barbas Ponce

Fernando Bausá Izquierdo

Susana Boluda Soler

Jonathan Borrego Penella

Abel Caballero Camarena

Carla Caballero Camarena

Nerea Calatayud Izquierdo

Sandra Calatayud Lillo

Antonia Camarena Guerrero

Mª Jesus Camarena Guerrero

Adrián Carsín Guijarro

Candela Cardona Sancho

Guillem Català Castelló

Diego Fernando Chango Pazmiño

Maria Isabel Chorro Talens

Ines Clausi Almiñana

Kiefer Climent Gil

Salvador Fernando Climent Giménez

Francesc Cogollos Cogollos

Vanesa Cogollos Martin

Teresa Coso Oroval

Sandra Cuenca Sanchis

José Luis Curia Alcoy

Rafa Diert Seguí

Sofia Diert Seguí

Pol Donet Martínez

Jordi Donet Rubio

Andres Estrada Hernández

José Vicente Faus Gamero

Rosa Fayos Bosch

Sergio Fernández Gómez

Jennifer Ferrando Martínez

Olga Fresco Garrido

Alba García Calatayud

Inmaculada García Camarena

Melanie García Fillol

Pablo García Lletí

Ruth Garrido Palomares

Nerea Garrigues Lairón

Marc Gascó García

Laura Gil Ferrer

Beatriz Gregori Huguet

Valeria Gómez Ramírez

Melani Guerra Arroyo

Nayara Guerra Arroyo

Inmaculada Gumilla De Haros

Vanessa Hurtado Morant

Alexandre Ivars Landete

Andreu Ivars Landete

Zenón Jaramillo Méndez

Yaiza Lara Serrano

Marco Lenzi

Aitana Lledó Santandreu

Carla Llinares Embuena

Jorge Llorca Armengol

Alicia Llorens Andres

Marcos López Ayuso

Maria Martí Amat

Josep Martí López

Cristian Martínez Ahullana

Lorena Martínez Albelda

Salvador Martínez Baldoví

José Martínez Francés

María Martínez Huguet

Álvaro Martínez Martínez

Rosana Martínez Onrubia

Alejandro Martínez Ramos

Claudio Mas Balsera

Sergio Medina Vila

Irene Mesa Candela

Cristian Mollar Borras

Jérica Mongort Cogollos

Encarna Montalbán Serrano

Mª Carmen Morant Esplugues

Laura Moya Pérez

Adriana Oliver Guerrero

Arturo Oliver Lillo

Ofelia Paches Climent

Enriqueta Palao Garrigues

José Palau Mahiques

Empar Palop Gadea

Vicent Pardo Borredá

Desamparados Aguas Vivas Pérez

Alonso

Paula Pérez Calatayud

Gemma Pérez Diert

Neus Pérez Reig

Luis Francisco Pérez Soler

Mari Reme Piera Borrás

Cristina Piera Flores

Àngel José Piñero Morales

Francisco Pons Pla

Juan Alfonso Puig Ribero

Fran Ramos Baldoví

Jorge Redondo Salom

Pedro Jorge Rodrigues Melro

Mª Dolores Romero Alabort

Carles Sánchez Moya

Mario Santamaria Arroyo

Ana Sanz de los Santos

Lidia Seguí Isona

Borja Seguí Soler

Alba Segura Coso

Laura Segura Coso

Raül Segura Sifre

Joan Segura Vendrell

Susana Sierra Pérez

Ángela Soler Coronado

Nuria Talavera Fons

Lucia Tarragó Escandell

Mª Àngels Tarragó Palao

Alfonso José Toledano Montilla

Ángela Tormo Oliver

Patricia Tormos Camarena

Sergio Tudela Plá

Jose Luis Valera Gámez

Concepción Vila Pepiol

COMISSIÓ INFANTIL

Madrina de L’Estendard Infantil: Tonica Martí Huguet

Fallera Major Infantil: Nayara Palau Romero

President Infantil: Albert Martínez Sierra

Pau Albelda i Moya

Aitana Armengol i Fayos

Vega Armengol i Fayos

Joan Bausá i Llinares

Mar Bausá i Llinares

Ismael Calatayud i García

Lucía Calatayud i García

Josep Calatayud i Lillo

Adrián Carsín i Guerra

Lucia Carsín i Guerra

África Climent i Gil

Marta Climent i Palop

Andreu Conde i Talavera

Maria Donet i Martínez

Éric Fernández i Ballester

Noa Fernández i Ballester

Gemma Gascó i Garcia

Vega Lacy i García

Érika Lairón i Caballero

Gorka Llorca i Guerra

Daniel López i Morant

Ismael Martínez i Arroyo

Enzo Martínez i Cogollos

Lucía Medina i Vila

Aitana Mollar i Climent

Andreu Mollar i Climent

Emma Navarro i Talens

Arturo Oliver i Albelda

Erika Palau i Pérez

Gemma Palau i Pérez

Arianna Pérez i Estrada

Aina Pons i Martí

Claudia Puig i Piera

Joan Puig i Piera

Emma Tach Ha Redondo i Chorro

Valeria Thi Tham Redondo i Chorro

David Rodríguez i Pascual

Adriana Ros i Pons

Valeria Ros i Pons

Laia Ruilova i Llorens

Marta Salom i Gregori

Sílvia Signes i Vila

Clara Talens i Tormo

Daniella Toledano i Pérez

Guillem Tudela i Granero

RECOMPENSES

INFANTILS

INSIGNIES DE COURE:

Noa Fernández Ballester

Erik Fernández Ballester

Ismael Calatayud García

Lucía Calatayud García

Gorka Llorca Guerra

Laia Ruilova Llorens

Sílvia Signes Vila

Claudia Puig Piera

Joan Puig Piera

Lucía Medina Vila

Gemma Palau Pérez

Érika Palau Pérez

Daniel López Morant

Guillem Tudela Granero

David Rodríguez Pascual

INSIGNIES D’ARGENT:

Andre Mollar Climent

Noa Fernández Ballester

Erik Fernández Ballester

Clara Talens Tormo

Marta Climent Palop

Mar Bausá Llinares

Emma Navarro Talens

África Climent Gil

INSIGNIES D’OR:

Valeria Ros Pons

ADULTS

BUNYOLS DE COURE:

Rafa Diert Seguí

Marc Gascó García

Chuano Mongort de la Asunción

Neus Pérez Reig

Pol Donet Martínez

Cristian Martínez Ahullana

José Martínez Frances

Joan Segura Vendrell

Teresa Ballester Sebastiá

Sergio Fernández Gómez

Rosa Fayos Bosch

Ana Sanz de los Santos

Tristán Moreno Sanz

Kiefer Climent Gil

Jorge Redondo Salom

Mª Isabel Chorro Talens

Sandra Cuenca Sanchis

Lucía Aparicio Luque

Cristina Martínez Martí

Sergio Tudela Pla

Andreu Ivars Landete

BUNYOLS D’ARGENT:

Mario Santamaria Arroyo

Eva Cogollos Suñer

Alba Segura Coso

Beatriz Gregori Huguet

Ines Clausi Almiñana

Alexandre Ivars Landete

María Martínez Huguet

BUNYOLS D’OR:

Vanessa Hurtado Morant

Arantxa Estrada Muñoz

Marco Lenzi

Melani Guerra Arroyo

Alicia Llorens Andrés

Laura Moya Pérez

Empar Palop Gadea

BUNYOLS D’OR AMB FULLES DE LLORER:

Alfonso José Toledano

Montilla

Noelia Albert Piera

BUNYOLS D’OR AMB FULLES DE LLORER i BRILLANTS:

Claudio Mas Balsera

Recompensa a tota una vida de treball per les

Falles de Carcaixent

Insígnia d’Or a títol pòstum de la Junta Local Fallera de Carcaixent

Enriqueta Palao Garrigues

BENVINGUTS i BENVINGUDES

A LA NOSTRA GRAN FAMILIA

LUCIA CALATAYUD GARCÍA

ISMAEL CALATAYUD GARCÍA

LUCIA MEDINA VILA

SILVIA SIGNES VILA

LAIA RUILOVA LLORENS

CLARA TALENS TORMOS

CLAUDIA PUIG PIERA

JOAN PUIG PIERA

JOAN BAUSÁ LLINARES

Comissió Infantil Comissió Adulta

MELANIE GARCÍA FILLOL

EMPAR PALOP GADEA

SERGIO MEDINA VILA

REBECA VILA HUGUET

ZENÓN JARAMILLO MÉNDEZ

NEREA CALATAYUD IZQUIERDO

AITANA LLEDÓ SANTANDREU

VICENT PARDO BORREDA

ALEJANDRO MARTÍNEZ RAMOS

MARIA MARTÍNEZ HUGUET

EMILIO ARMENGOL OLIVER

CLAUDIA ALBENDÍN SANTAMERIA

ALEXANDRE IVARS LANDETE

ANDREU IVARS LANDETE

CANDELA CARDONA SANCHO

SUSANA SIERRA PÉREZ

SERGIO TUDELA PLA

CARLA ORTEGA CASTILLO

MAR BAUSÁ LLINARES

GORKA LLORCA GUERRA

MARTA CLIMENT PALOP

GEMMA PALAU PÉREZ

ÉRIKA PALAU PÉREZ

DANIEL LÓPEZ MORANT

GUILLEM TUDELA GRANERO

DAVID RODRÍGUEZ PASCUAL

ÁFRICA CLIMENT GIL

INES CLAUSI ALMIÑANA

PATRICIA TORMOS CAMARENA

CRISTINA PIERA FLORES

JUAN ALFONSO PUIG RIBERO

CARLES SÁNCHEZ MOYA

JOSÉ VICENTE FAUS GAMERO

YAIZA LARA SERRANO

FERNANDO BAUSÁ IZQUIERDO

CARLA LLINARES EMBUENA

RUBÉN ALMUNIA MENGUAL

JOSÉ PALAU MAHIQUES

GEMMA PÉREZ DIERT

SALVADOR F. CLIMENT GIMÉNEZ

LAURA GIL FERRER

ANGEL JOSÉ PIÑERO MORALES

INMACULADA GUMILLA DE HAROS

Falla Les Barraques de Catarroja

El passat 29 d’octubre una tragèdia va colpejar el nostre territori afectant 80 poblacions amb pèrdues humanes i materials.

Després d’aquesta situació, la nostra comissió va buscar la manera de fer arribar el nostre suport als afectats, entre ells les associacions culturals falleres.

Per rendir homenatge i expressant la nostra solidaritat amb les associacions germanes, hem convidat la Falla Les Barraques de Catarroja a la nostra presentació, donant-los també els nostres decorats per poder aportar el nostre petit gra d’arena en el temps tan complicats que estan vivint totes aquestes poblacions.

Els nostres monuments

Qui no ha vist mai en una festa de disfresses un Frankenstein, zombis o inclús un vampir? Sovint la gent es disfressa amb aquesta temàtica tan recurrent, i com tot, el poc agrada i el molt cansa. És a partir d’aquesta idea d’on naix aquesta falla.

Ens trobem en una festa terrorífica, amb els personatges originals: Frankenstein, la seva dona, Dràcula, el Dr. Jekyll i el seu acompanyant Igor, entre d’altres. I sí, és una festa de disfresses on cansats i cansades de ser sempre estereotipats, són ells i elles qui es disfressen amb unes temàtiques amb les que de segur tu també t’hauràs disfressat, i que la

majoria de vegades hem pensat: Què ridículs anàvem en aquella festa... Ha arribat l’hora de que els vertaders protagonistes facen una festa on els estereotipats siguem nosaltres, amb disfresses coentes com: de semàfor, de monja, o de sevillana entre d’altres… Uns clàssics podríem dir, i que faran que aquesta temàtica de terror siga d’allò més sarcàstica i divertida.

Renovar conceptes, reestructurar idees i innovar seran les pautes a tindre en compte en aquesta festa de disfresses. I sense més preàmbuls...

Benvinguts i benvingudes a la nostra particular festa!

En l’actualitat podem veure als més menuts jugar a jocs que la majoria de persones adultes no podríem concebre en la nostra època. Ara, la copiosa quantitat d’eines i joguines de les que disposen és aclaparadora, i als pocs dies ja s’han cansat i en volen altres que han anunciat uns altres xiquets i xiquetes al Youtube...

Aquest any, fem la prova d'agafar un grup de fallerets i falleretes de la comissió i que juguen a un joc dels nostres, de la nostra infantesa… Anem a jugar a Indis i Vaquers

- I què necessitem per a jugar a Indis i Vaquers?

- Doncs és senzill, l’únic que necessitem és la imaginació. Unes valuoses caixes de cartró extretes del costat del contenidor que algun veí o veïna ha tirat a l’haver-se canviat la nevera o la televisió.

- I què fem amb això?

- Farem un fort!

- Un fort?

- Si, ara us expliquem, veniu i veureu que bé ens ho passem!

Visita a l’artista

PROGRAMA DE

DIVENDRES 7 DE FEBRER

- A les 21.30 h, hi haurà sopar de pa i porta al parador.

- A les 22.30 h, continuarem en els preparatius de les disfresses per la Cavalcada del Ninot.

DIVENDRES 14 DE FEBRER

- A les 21.30 h, hi haurà sopar de pa i porta al parador.

- A les 22.30 h, continuarem en els preparatius de les disfresses per la Cavalcada del Ninot.

DIJOUS 20 DE FEBRER

- A les 21.00 h, hi haurà sopar de pa i porta al parador.

- A les 22.30 h, entrega dels nostres Ninots al Centre Comercial Ribera del Xúquer per a l’Exposició del Ninot.

DIVENDRES 21 DE FEBRER

- A les 18.00 h, al nostre parador i amb la indumentària fallera, eixida de la cercavila de la Crida.

- A les 18.30 h, es realitzarà la nostra Crida particular des del balcó de casa del nostre President.

- A les 19. 00 h, Inauguració de l’Exposició del Ninot.

- A les 20.00 h, Crida des del balcó de l’Ajuntament.

- A les 21.30 h Sopar de la Crida on es designe.

- A les 22.00 h, hi haurà sopar de pa i porta al parador.

- A les 23.30 h, hi haurà disco-mòbil a la FEVE.

DISSABTE 22 DE FEBRER

- A les 14.00 h, hi haurà dinar al nostre parador.

- A les 16.00 h, ja disfressats, concentració al parador, des d’on acudirem al carrer Apotecari Bodi per a la Cavalcada del Ninot. Es seguirà l’itinerari de costum, acabant al Passeig. Es prega màxima puntualitat.

- A les 17.30 h, Cavalcada del Ninot.

- A les 22.00 h, hi haurà sopar de pa i porta al parador.

- A les 23.00 h, lliurament dels premis de la Cavalcada del Ninot a la FEVE .

- A les 23.30 h, hi haurà disco-mòbil a la FEVE.

FESTEJOS 2025

DIUMENGE 23 DE FEBRER

- A les 14.00 h, Concurs de Menjars Valencians amb les modalitats de dolç i salat al nostre parador.

- A les 16.30 h, en acabar de dinar, hi haurà jocs de taula.

DIVENDRES 28 DE FEBRER

- A les 21.00 h, sopar d´entrepà al nostre parador. Es prega màxima puntualitat per poder arribar a temps a l’acte de recompenses del Magatzem

- A les 22.30 h, Lliurament de Recompenses al Magatzem de Ribera.

DISSABTE 1 DE MARÇ

- A les 16.00 h, Concentració a la Penya Esportiva per a preparar el Vi d’Honor. Es prega la màxima col·laboració per part de les falleres i fallers.

- A les 21.00 h, Vi d’Honor a la Penya Esportiva

- A les 23.30 h, al finalitzar el Vi d’Honor, festa.

DIUMENGE 2 DE MARÇ

- A les 9.00 h, ens veurem al parador, per a arreplegar tots els trastos que ens facen falta (cadires, taules, etc.) i traslladar-se al parc Navarro Daràs.

- A les 10.00 h, hi haurà esmorzar al Parc Navarro Daràs segons llista prèvia per als que s’hagen apuntat.

- A les 11.00 h, preparació del Concurs de Paelles al Parc Navarro Daràs.

- A les 16.30 h, lliurament de Premis del Concurs de Paelles.

DISSABTE DIA 8 DE MARÇ

- A les 14.00 h, a la Penya Esportiva hi haurà dinar.

- A les 19.30 h, hi haurà tardeo a la Plaça de la Constitució.

- A les 20.00 h, hi haurà disco-mòbil remember a càrrec del Dj. Javi Oliver a la Plaça de la Constitució.

- A les 22.00 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

DIUMENGE DIA 9 DE MARÇ

- A les 11.00 h, hi haurà concurs de dibuix infantil. Cada xiquet i xiqueta deurà portar-se el seu material de dibuix.

- A les 11.00 h, hi haurà diverses activitats per als infantils a la Plaça de la Constitució.

- A les 14.00h, hi haurà el tradicional dinar de truites a la Penya Esportiva.

DILLUNS 10 DE MARÇ

- A les 09.30 h, hi haurà esmorzar on es designe.

- Durant tot el dia, tasques a la Plaça de la Constitució, muntar focus, etc...

DIMARTS 11 DE MARÇ

- A les 09.30 h, hi haurà esmorzar on es designe.

- Durant tot el dia, tasques a la Plaça de la Constitució, muntar focus, etc...

DIMECRES 12 DE MARÇ

- A les 09.30 h, hi haurà esmorzar on es designe.

- Durant tot el dia, tasques a la Plaça de la Constitució, muntar focus, traure falla, etc...

DIJOUS 13 DE MARÇ

- A les 09.30 h, hi haurà esmorzar on es designe.

- A les 10.30 h, treballs de la Plantà, escampar arena, endreçar plaça, etc...

- A les 12.00 h, Plantà de les falles.

- A les 21.30 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

DIVENDRES 14 DE MARÇ

- A les 09.30 h, hi haurà esmorzar on es designe.

- A les 17.00 h, berenar i festa infantil.

- A les 18.00 h, rematar tasques de la Plantà falla i arreglar plaça.

- A les 21.30 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

- A les 23.00 h, continuació dels treballs a la plaça.

DISSABTE 15 DE MARÇ

- A les 09.30 h, hi haurà esmorzar on es designe.

- A les 10.30 h, finalització dels treballs de la Plantà.

- A les 14.00 h, hi haurà dinar a la Penya Esportiva.

- A les 18.00 h, hi haurà II Festa de l’Aigua de València.

- A les 19.30 h, els nostres Càrrecs rebran les tradicionals Albaes.

- A les 21.30 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

- A les 23.30 h, disco-mòbil a la plaça amb el Dj. Pablosu.

DIUMENGE 16 DE MARÇ

- A les 09.00 h, visita del Jurat Qualificador a les falles grans i infantils plantades a Carcaixent.

- A les 09.30 h, per a carregar les piles,hi haurà esmorzar allà on es designe.

- A les 14.00 h, hi haurà dinar a la Penya Esportiva.

- A les 17.00 h, concentració per eixir de cercavila, arreplegar els càrrecs i assistir al lliurament de premis.

- A les 19.00 h, recepció del M. I. Ajuntament a les Falleres Majors de Carcaixent, Junta Local Fallera i Comissions Falleres de la ciutat en el Magatzem de Ribera.

- A les 20.00 h, lliurament de premis al Passeig. En finalitzar, cercavila per festejar els premis que ens hagen donat.

- A les 21.30 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

- A les 23.00 h, lliurament de recompenses de coure, argent i or per a infantils i majors.

- A les 00.00 h, V nit de Playbacks. En finalitzar, festa a la Penya Esportiva.

DILLUNS 17 DE MARÇ

- A les 8.00 h, hi haurà Despertà.

- A les 9.30 h, esmorzar oferit pels nostres padrins.

- A les 11.00 h, festa infantil amb atraccions inflables a la plaça.

- A les 14.00 h, hi haurà dinar a la Penya Esportiva.

- A les 18.00 h, concentració per anar a arreplegar als nostres càrrecs i eixir de cercavila pels diferents districtes de la ciutat.

- A les 21.30 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

- A les 23.30 h, hi haurà festa a la Penya Esportiva.

DIMARTS 18 DE MARÇ

- A les 8.00 h, hi haurà Despertà.

- A les 9.30 h, esmorzar oferit pels nostres càrrecs infantils.

- A les 14.00 h, hi haurà dinar a la Penya Esportiva.

- A les 17.00 h, concentració al parador per a assistir a l´Ofrena de Flors a la Verge d´Aigües Vives, que es celebrarà al passeig. Es recorda que totes les falleres han d’assistir amb la pertinent mantellina.

- A les 22.00 h, hi haurà sopar a la Penya Esportiva.

- A les 00.00 h, disco-mòbil remember a la nostra plaça.

DIMECRES 19 DE MARÇ

- A les 8.00 h, hi haurà Despertà per tot el districte.

- A les 9.30 h, esmorzar oferit per nostra Fallera Major.

- A les 12.00 h, concentració al parador per a eixir en cercavila pels districtes de la ciutat.

- A les 13.30 h, mascletà al parc Navarro Daràs.

- A les 14.30 h, a l’Hotel Lluna d’Alzira, dinar oferit pels nostres càrrecs. Com no, haurem d’ assistir amb la indumentària fallera pertinent.

- A les 18.00 h, eixirem de cercavila pels carrers de Carcaixent.

- A les 21.00 h, es procedirà a la Cremà de la Falla Infantil.

- A les 22.00 h, puntualitat per a sopar a la Penya Esportiva, en finalitzar prepararem la Falla per a la CREMÀ.

- A les 23.00 h, Cremà de les Falles, segons l´ordre que marquen les autoritats competents.

DIVENDRES 28 DE MARÇ

-A les 21.30 h al parador, hi haurà sopar i reunió extraordinària de tancament d’exercici.

DIVENDRES 4 D’ABRIL

-A les 21.30 h al parador, hi haurà sopar de l’apuntà del nou exercici 20252026.

* Horaris i llocs subjectes a possibles canvis. Seran notificats pel grup de Whatsapp de la falla o al mateix casal.

Bones Falles!

CAMALS MULLATS A LA TRINXERA, JA NAIX LA PRIMAVERA

FALLERA PER SEMPRE, SENYORA ENRIQUETA

“In Memoriam”

El passat dia 9 d’octubre va ser dia de festa, però per a nosaltres va ser un dia trist perquè ens va deixar una persona molt entranyable per a la nostra Comissió. Sí, estic parlant de la Sra. Enriqueta Palao i Garrigues, i com no, voldríem dedicar-li unes paraules tant merescudes com necessàries en aquest llibret, per al seu record.

Tota la seua vida involucrada en la nostra comissió fallera i fundadora d’aquesta; primer com a dona de faller, faller insigne tal i com va ser el Sr. Enrique Tarragó, i després com a fallera i sempre com a col·laboradora. Més de 50 anys al servici de la falla donen per a molt, moltes històries, moltes anècdotes, però, qui no recorda quan vos ajuntàveu la teua germana, la teua cunyada, la Sra. Maruja i tu, per a fer aquells bunyols tan bons que féieu, i omplíeu tot el carrer d’aquella olor màgica i peculiar, anunciant que ja estàvem en falles. Tantes i tantes altres coses que heu fet al llarg dels anys, tantes, que ací no es podrien enumerar per la quantitat d’elles.

Has sigut Padrina de la nostra Comissió i sense anar més lluny, l’any passat et va concedir la Junta Central Fallera de València la més alta distinció que atorga aquesta, el Bunyol de Fulles de Llorer i Brillants. Has sigut esposa, mare, àvia i besàvia de fallers i falleres que ja van per la quarta generació amb l’arribada d’Arianna. Sempre has estat per a tot allò que se t’ha requerit i necessitat. Sempre incombustible mentre les forces t’han fet costat.

Ara ja pots descansar tranquil·la i satisfeta de la teua llavor, perquè ja en som més, molts més, els que continuarem la teua tasca fallera, utilitzant les ensenyances i el gran llegat que tu ens has deixat.

Tan sols tenim paraules d’agraïment per tot allò que has fet i representat per a nosaltres, sempre et portarem als nostres cors i mai t’oblidarem.

Gràcies per tot Sra. Enriqueta!

R

ecords i anècdotes de la iaia Enriqueta...

Hui no escric per expressar tot el que sent per tu i la falta que ens fas. Hui escric per recordar i rememorar algunes de les anècdotes i històries de la falla que tu, junt al iaio, em contàveu.

Anècdotes que espere que sempre es mantinguen vives al record, que contaré als meus fills i nets perquè, encara que ja no esteu, diuen que si no s’oblida, una part de la persona segueix viva, i ací estarem qui vos estimàvem perquè el vostre record perdure per sempre.

Per a qui no la coneixia, la meua iaia Enriqueta, o la Henry com li deia jo, era una de les dones fundadores d’aquesta falla. Una d’aquelles que dedicaren molt del seu temps a fer feina per la seua comissió, però que després no estaven inscrites com a falleres perquè eren “dones de fallers”. A ella li encantava fer bunyols per a la falla junt a la resta de les amigues, o preparar els esmorzars de les despertades per als fallers, falleres i músics. Després, quan es va fer més major, era la primera en eixir al balcó quan sentia la xaranga passar per baix de casa per veure a la seua estimada comissió.

Com que aquest any parlem de la Música, primer m’agradaria contar el primer any de vida de la nostra falla, quan els músics venien de fora i no tenien on quedar-se. I així, entre els fallers i falleres improvisaren “cases d’acollida”. La iaia contava que es quedaren a la planta baixa de la casa, i qui no cabia, a la caseta del Pla.

Una altra de les anècdotes recordades és aquell any en què va ploure tant que per a poder fer cercaviles, els músics anaven baix de tenders que portaven els fallers perquè no es banyaren els instruments.

I aquell any que a uns fallers se’ls va ocórrer tirar un masclet dins d’una tuba d’un músic? Aquell home va eixir escaldat de la cercavila, no sabem si tornà a l’any següent!

La iaia contava que aquell temps era molt diferent, que els fallers i falleres feien excursions per buscar xaranga i quan en trobaven una, organitzaven dies de convivència per conèixer-se els uns als altres, com per exemple per Onil o per Teulada. Que l’amistat que feia la comissió i els músics era tan gran que fins i tot, anys després, seguien cartejant-se i mantenint l’amistat.

I, si parlem de germanor fallera amb la música, també recorde la història de quan ens quedarem sense xaranga i era la Falla de la Creu la que ens va deixar compartir-la perquè no ens quedarem sense música.

Com veieu, tant hui com durant aquests 51 anys la música ha sigut un dels pilars fonamentals de la festa fallera. Tant la joventut com els més majors no gaudiríem tant si no fora per ella, ja que és un vincle que ens uneix i que ens fa apropar-nos una miqueta més. Què seria de les nits de Falles sense fer un ball amb tots els components de la comissió sense importar l’edat?

Per últim, iaia, espere que allà on estigueu tu i el iaio vos arriben aquestes paraules i recordeu rient aquelles històries falleres que passaren entre pasdobles i música de xaranga.

Vos estima un món, Anna.

EL CONSERVATORI MESTRE VERT

Ara que recentment s’han complit els 40 anys del nostre Conservatori Professional dedicat a la figura del Mestre Vert, es va a intentar fer un resum de la seua trajectòria des dels seus inicis i etapes viscudes al nostre poble, i també des de les diverses localitzacions que ha tingut a la nostra ciutat durant la seua història.

En principi, la seu del conservatori, aleshores anomenat centre de música, va estar ubicada al carrer Bonaire. En aquest carrer destaca l’edifici de l’antic forn de la “Cooperativa Agrícola de San José”, seu successivament del grup escolar “Blasco Ibáñez” (1936-39), “San Bonifacio”, de “Ramón Laporta” i del Centre de Música “Mestre Vert”, filial del Conservatori de Música de València, que va ser inaugurat el 2 de novembre de 1974 i reconegut pel Consell de Ministres el 24 d’abril de 1975, amb assistència de les autoritats locals, alcalde pedani de la Muntanyeta, di-

rector de la Banda Lira Carcaixentina, mestres i gran nombre d’alumnes.

Des del 1986, una vegada traslladat el conservatori a la nova seu, aquest edifici es va constituir en l’Escola d’Adults.

En aquest edifici va estar allotjat el Centre de Música Mestre Vert durant 12 anys, formant un gran número de músics, la major part dels quals s’integraven en la Societat Musical Lira Carcaixentina, ja que es va produir una unificació entre les dos entitats durant molts anys i una col·laboració molt estreta entre ambdós.

El Conservatori Mestre Vert, com ja s’ha mencionat abans, es va traslladar a l’antic edifici de l’Hospital Municipal situat al carrer Boscà. Edifici d’autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà, que va plantejar una construcció representativa, tant

per l’estructura com pel destí com a hospital, dels ideals il·lustrats del segle XVIII; la preocupació social s’uneix a l’ordre rigorós, l’absència de superflus ornaments i la referència al llenguatge clàssic. La part de l’edifici construïda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Boscà, pareix correspondre a un projecte més ampli, pensat per a ocupar tota l’illa, amb un gran pati central d’ordre toscà. Articulat en tres altures manifestades en la gradació de buits de façana, l’únic èmfasi decoratiu es centra en la concisa portada de pedra remarcada amb balcó corregut.

En una fase posterior, cap a 1770, es va afegir el cos que va de la porta principal a l’altre cantó, amb distribució idèntica de les plantes i que acaben en un xicotet xamfrà, innovador per a la seua època, que exhibeix l’única llicència formal de la façana: un elegant mirador sobremuntat per fornícula classicista. A mitjan segle XIX es va construir el que va ser l’última intervenció històrica, a més de l’actual escala, la capella en el pati en un cos clarament diferenciat perpendicular a la façana.

Esta ampliació no es va integrar en l’edifici tan perfectament com la primera, forçant la seua incrustació en el claustre amb total indiferència cap a aquest.

Va funcionar com a hospital municipal fins a la seua rehabilitació per a nova seu del “Conservatori Professional Mestre Vert”, seguint el projecte de 1983 de l’arquitecte José Manuel Sanjuan,

finalitzat per José Simó Cantos. Per a adequar-lo a ús docent, l’edifici antic ha patit remodelacions en l’interior, la més rellevant de les quals ha sigut la recuperació de la cambra, per la qual cosa s’ha construït un corredor interior al voltant del claustre, de forma que el pati ha guanyat així una galeria més seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessària la construcció d’un edifici nou per a albergar grans aules i instal·lacions.

En la connexió d’ambdós s’ha optat per una solució moderna: un gran mur de vidre que serveix d’espill a les antigues construccions sense ignorar-les, mentre que la potentíssima cornisa ha sigut pensada per a articular i absorbir els desnivells existents entre el claustre i la capella. Recentment s’ha acabat la part nova i s’ha dotat el centre de noves aules, sala de professors,

biblioteca, etc. S’ha culminat aquesta obra amb la instal·lació d’un ascensor justament en la unió d’ambdós construccions (l’antiga i la moderna).

El 18 d’octubre de 1986, el Conservatori Municipal Mestre Vert -ubicat a les dependències de l’antic Hospital Municipal- va ser inaugurat pel ministre d’Educació i Ciència, José María Maravall i Herrero. A l’acte acudí també el conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, Ciprià Ciscar i Casabán, i l’alcalde de Carcaixent, Vicent E. Pla i Noguera. El Conservatori compta amb 3.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes, amb una capacitat per a 2.000 alumnes.

Preguntar per este paràgraf En el pla merament educatiu. “Música és l’art de relacionar els sons amb el temps.” Esta definició, tan escarida i clara (enunciada en la seua “Teoria de la Música” pel carcaixentí José María Gomar) és susceptible, no obstant això, d’interpretacions relativament diferents i contraposades.

Cada època històrica, com a fruit i conseqüència del concepte que vol posseir sobre l’home i la vida, engendra en el seu esdevenir un concepte sobre “el que és bell”, i en el que a nosaltres ens concernix, un concepte sobre “el que és bell en la música”. S’ha comentat sempre que oferir la millor docència possible en un ampli espectre d’assignatures i d’especialitats instrumentals, així com la voluntat de constituir-se en focus incessant d’activitat artística i musical, conformaven bàsicament les prerrogatives fonamentals del Conservatori “Mestre Vert”. Doncs bé, un

dels postulats pedagògics en la labor docent del Conservatori consisteix precisament en educar l’alumnat de tal forma que dins d’alguns anys siguen capaços de saber distingir i gaudir de les peculiaritats innates en cadascun dels conceptes de “el que és bell en la música” que han imperat en la història de la música occidental.

La formació professional d’un músic, per a ser idònia, ha de ser extensa (bastant més del que es sol suposar) i empara no solament la dedicació exclusivament acadèmica, sinó també altres facetes sens dubte tan necessàries i importants com la docent. Per este motiu, el Conservatori “Mestre Vert”, fermament convençut d’esta necessitat sense pal·liatius, ha posat en funcionament els mitjans necessaris perquè tot alumne puga completar la seua formació de manera satisfactòria.

En primer lloc, el Conservatori organitza periòdicament audicions musicals, l’única finalitat de les quals consisteix en educar de manera gradual i progressiva la sensibilitat artístic-musical de l’alumnat; audicions per a la realització de les quals contribuïx de manera notable la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Al costat de l’organització d’audicions, el Conservatori incita a l’alumnat a l’assistència massiva i alhora plaent als concerts, recitals i conferències organitzats.

En segon lloc, el Conservatori crea, amb caràcter estable, una sèrie d’agrupacions musicals: l’Orquestra de Corda, el Grup de Metalls, el Grup de Saxofons, el Grup de Clarinets, el Grup

de Percussionistes i el Quintet de Vent, els quals han constituït mostra feliç del progrés del Conservatori en la línia pedagògica inicialment proposta.

Tot quant antecedeix, i la labor callada, tenaç i rigorosa de tots estos anys d’esforços coordinats, posen de manifest l’obstinació a aconseguir un centre modern connectat amb el panorama musical contemporani i el compromís per oferir una ensenyança gradualment més qualificada i actualitzada que constituïxen, de manera irrenunciable, els objectius del Conservatori Professional “Mestre Vert” de Carcaixent.

BIBLIOGRAFIA:

“Historia de Carcagente”. Francisco Fogués Juan. Edita M. I. A. Carcaixent. Maig 2000

“Crónica de la Ciudad (1922 – 1935)” Francisco Fogués Juan. Transcripció de Bernardo Daras Mahiques

“Carcaixent, 1916 – 2016 cent anys d’alcaldes i una alcaldessa. Bernardo Daras Magiques. Agost 2018

Llibre de Festes Majors 1986. Edita M. I. A. Carcaixent 1986

Llibre de Festes Majors 1990. Edita M. I. A. Carcaixent 1990

“Carcaixen biografia d’un poble de la Ribera Alta”. Eduard Soleristruch. Edita M. I. A. Carcaixent. 1a edició maig 2001

Riky

LA DILATADA HISTÒRIA DE LA LIRA CARCAIXENTINA

La Lira Carcaixentina va nàixer en 1942, amb 58 músics, hereva directa de les històriques agrupacions de bandes de Carcaixent, el primer antecedent de les quals es remunta a 1863 i, més concretament, a la Banda Primitiva i la Unió Musical, societats musicals existents a Carcaixent abans de la Guerra Civil. La legalització de l’associació va esdevindre en 1948 sota la direcció de D. José Pareja Machí i des dels anys 50 va iniciar ja la seua trajectòria de participació habitual en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València i altres concursos, festivals i certàmens, per a aconseguir la contínua millora del seu nivell artístic.

La Banda va participar en diferents seccions del Certamen de València, sempre creixent en plantilla i aconseguint cada vegada seccions més elevades i premis més prestigiosos. En 1979, a partir de l’Escola de Música de la Lira, es va crear el Centre Unificat Mestre Vert-Lira Carcaixentina, embrió del qual seria posteriorment el Conservatori Professional Mestre Vert de Carcaixent, integrat en la xarxa de Conservatoris de la Comunitat Valenciana. En 1982 es va crear la Banda Juvenil, amb 39 joves músics, viver, des de llavors, de la Banda Simfònica. La Banda Juvenil de la Lira també va participar en el Certamen Internacional de Bandes de València en 1989, obtenint el Segon Premi de la seua secció. En 1990 va assumir la direcció de la Banda Simfònica D. Rafael Sanz Espert i, sota la seua batuta, va aconseguir l’agrupació el seu zenit artístic i el seu lloc i consideració entre les millors bandes valencianes, com mostra la trajectòria dels últims anys.

En 1996, la Banda Simfònica va participar en el Certamen de València, amb una plantilla de 112 músics i músiques, i va aconseguir el Primer Premi i Menció d’Honor de la Secció Especial, així com la Menció Especial al director, concedida pel Tribunal de manera extraordinària, aconseguint també la màxima puntuació de totes les seccions del Certamen. L’any 2001 la Banda Simfònica va participar, per primera vegada, en la Secció d’Honor del Certamen de València, obtenint el Primer Premi i la Menció d’Honor. També en 2001, el 9 d’octubre, es va consumar la fusió de la Lira Carcaixentina amb una altra històrica associació de Carcaixent, el Casino Carcagentino, aprovant-se nous estatuts i modificant la denominació social que empara a l’associació: Lira i Casino Carcaixentí, Societat Musical i Recreativa. En els locals del Casino es va instal·lar l’Escola Oficial de Música de la Lira i Casino Carcaixentí, i des de l’any 2015, el local d’assaig de la Banda.

L’any 2007 es va produir una transició en la Direcció de la Banda Simfònica i de la Societat, que va donar com a resultat, ja en 2008, la contractació

D. Rafael Pascual Alfonso com a nou director, amb una llarga experiència professional en la direcció de bandes, i amb el quan es va comptar per a continuar mantenint la màxima qualitat artística.

Actualment la Banda Simfònica, que compta amb 103 músics i músiques, també compta amb una Banda Juvenil, sota la direcció de D. Aurelio Olivares Ramos, suplent del recentment mort D. Agustín Martínez Caballero, així com amb una Escola Oficial de Música, Escola d’Adults, i diferents Agrupacions Musicals.

Per la seua direcció han passat directors de renom com Antonio Peinado Puertos (anys 50), Salvador Prades (anys 70), Manuel Enguídanos Cotanda (anys 80), Francisco Tamarit Fayos (anys 80), Rafael Sanz Espert (anys 90-2000), l’esmentat Rafael Pascual Alfonso (2008-2012) o José Onofre Díez Monzó (2013-2018).

Des de maig de 2018 el seu director és Adrián Garrido Belda. Sota la seua di-

recció, la Banda Simfònica va guanyar el Primer Premi, Premi de Desfilada i Premi Especial del Jurat del Certamen de Bandes de Música Ciutat de Cullera celebrat a l’abril de 2022.

D’altra banda, la Societat Musical Lira i Casino Carcaixentí compta amb altres agrupacions musicals que s’han anat creant al llarg del temps i que ofereixen una gran oferta de possibilitats per a tots els gustos i que s’integren dins de l’Escola de Música Lira Carcaixentina:

- Banda Juvenil, des de 1981.

- Banda Infantil, des de 2004.

- Banda d’Adults, des de 1995.

Una altra de les agrupacions és la Big Band Lira Carcaixentina, que interpreta obres de jazz, soul, swing, etc.

També s’ofereixen en la societat musical estudis de dansa des de l’any 2017 a la seua Escola de Dansa.

de

Dates d’interés

• 1 de febrer de 1923: Els músics de les bandes La Primitiva i La Progresiva acorden fusionar-se i crear la Unión Musical. Els promotors de la unificació van ser l’alcalde José Donat, el jutge José Boquera i el músic Elías Úbeda. Van signar l’acord el director Emilio Seguí i Ripoll (Algemesí, 1892-València, 1963), el president Joaquín Montaner (La Progresiva), el director Antonio Palanca i Macià (Sagunt, 1870-1933), i el president José Boquera (La Primitiva). Però els conflictes entre les dues bandes provocà que tres anys més tard es separaren novament. El 17 de febrer de 1926, Carcaixent tingué de nou dos bandes.

• 29 d’abril de 1923: Dins dels actes de la festa en honor de Santa Cecília, a la Plaça de la Constitució (actual Plaça Major), es celebra el primer concert de la banda Unión Musical, integrada per components de les bandes La Primitiva (Músiva Vella) i La Progresiva (Música Nova), sota la direcció del Mestre Emilio Seguí

• 7 d’agost de 1926: La Unión Musical, dirigida pel mestre Emilio Seguí, participa en la Primera Secció del Certamen de València, on va obtindre el Primer Premi.

• 23 de juliol de 1931: La Unión Musical, dirigida per Carlos Cosmén i Bergantiños, guanya el Primer Premi de la Primera Secció del Certamen de València.

• En el Certamen Musical de València de juliol de 1932, les dos bandes de la localitat van obtindre premi. La Primitiva un Tercer Accèssit de la Secció Primera i la Unión Musical el Segon Diploma de la Secció Especial.

• 21 d’abril de 1933: Al Certamen Regional de Bandes Civils d’Alcoi, La Primitiva, dirigida per José Álvarez Cancio, guanya el Primer Premi de la Primera Secció.

• 11 d’agost de 1934: La Unión Musical guanya el Primer Premi del Certamen de Ciudad Real, sota la direcció de Carlos Cosmén i Bergantiños. El poble de Carcaixent els organitza una gran recepció ja de matinada.

• 16 de juny de 1935: A la Plaça de la República (hui Plaça Major), té lloc el darrer concert de la banda Unión Musical, sota la direcció del mestre Carlos Cosmén i Bergantiños.

• El 29 de setembre de 1935 es va presentar en públic la nova Banda Municipal. Amb este motiu va desaparèixer la titulada Unión Musical.

• En 1942 es reunixen 55 músics formant la Banda, que inicia les seues primeres actuacions. En 1948 queda oficialment constituïda l’associació Banda Musical Lira Carcagentina.

• 8 de febrer de 1956: La Lira Carcaixentina obté el Primer Premi del Certamen de València (Segona Secció), sota la direcció d’Antonio Peinado i Puertas.

• 19 de juliol de 1977: La Lira Carcaixentina, sota la direcció del mestre Salvador Padres i Pérez, obté el Tercer Premi (Segona Secció) al Certamen Internacional de Bandes celebrat a València.

• En 1979 s’inicia la creació del Centre Musical Unificat Mestre Vert-Lira Carcaixentina, que després derivà cap a l’actual Conservatori Professional Mestre Vert.

• 15 de juliol de 1980: La Lira Carcaixentina obté el Primer Premi al Certamen Internacional de Bandes de Música celebrat a València (Primera Secció), sota la direcció del mestre Manuel Enguídanos i Cotanda (Llíria, 1943-2011).

• En 1981 es crea la Banda Juvenil.

• 15 de juliol de 1982: La Lira obté el Segon Premi al Certamen de València (Secció Especial B), sota la direcció del mestre Manuel Enguídanos i Cotanda.

• 16 de juliol de 1986: La Lira Carcaixentina obté el Primer Pemi (Secció Especial B) al Certamen Internacional de Bandes celebrat a València, sota la direcció de Francisco Tamarit i Fayos.

• L’any 1995 l’Escola de Música es fa oficial, registrant-se en la Conselleria d’Educació i Cultura.

• 12 de juliol de 1996: La Banda Simfònica Lira Carcaixentina obté el Primer Premi i Menció d’Honor (Secció Especial) al Certamen de València, sota la direcció de Rafael Sanz i Espert.

• L’any 1998 l’Ajuntament de Carcaixent concedeix la Medalla d’Or de la ciutat a la Lira Carcaixentina.

• L’any 2001, la Banda Simfònica va participar per primera vegada en la Secció d’Honor del Certamen de València, obtenint el Primer Premi i la Menció d’Honor.

• 9 d’octubre de 2001: Per acord de la junta general és aprovada la fusió de la Societat Lira Carcaixentina i el Casino Carcaixentí, de la qual va nàixer la Lira i Casino Carcaixentí, Societat Musical i Recreativa, que va ser signada pels presidents de les dues societats, Juan Iranzo i Pons (Lira) i Enrique Picot i Serra (Casino).

• 31 de desembre de 2015: La Lira Carcaixentina perd la seua seu històrica, El Musical, després de setanta anys en acabar el lloguer històric (1942-2016) i no a haver-hi acord de renovació del contracte per part del propietari i la Junta Directiva.

• En abril de 2022, sota la direcció d’Adrián Garrido Belda, la Banda Simfònica Lira Carcaixentina guanya el Primer Premi, Premi de Desfilada i Premi Especial del Jurat del Certamen de Bandes de Música Ciudad de Cullera.

Riky

Banda simfònica

BIBLIOGRAFIA

- “Historia de Carcagente”. Francisco Fogués Juan. Edita M. I. A. Carcaixent. Maig 2000

- “Crónica de la Ciudad (1922 – 1935)” Francisco Fogués Juan. Transcripció de Bernardo Daras Mahiques

- “Carcaixent, 1916 – 2016 cent anys d’alcaldes i una alcaldessa”. Bernardo Daras Magiques. Agost 2018

- “150 Anys de música de banda a Carcaixent. Anuari 1860-1910” Muñoz Martínez, G i Ribera Barberá, J.

-Imatges: “Crónica de la Ciudad (1922 – 1935)”, “Carcaixent, 1916 – 2016 cent anys d’alcaldes i una alcaldessa”, “Google”, https://liracarcaixentina.org/

El Gaudir del Geni: Gaudí, la Sagrada Família, Ferrer Ferran, interpretada per la Banda Simfònica en el 39º Certamen Provincial de Bandes de Música de València (Director: José Onofre Díez Monzó, 10 de maig de 2015)

ENTREVISTA A AURELIO OLIVARES RAMOS

Per Mª Ángeles Tarragó Palao

Músic des de menut, compositor del nostre himne del cinquanta aniversari, a més de professor de conservatori, director de banda de música, solista, concertista i amb un llarg repertori.

1.- Com i quan va ser el teu primer contacte amb la música? A quina edat?

Un company de classe em contà que anava a música i volia tocar la trompeta. Una vesprada el vaig acompanyar a la classe de música i vaig pensar, “Està bé”.

Jo volia tocar també la trompeta com ell, però no la vaig tocar perquè en la banda em van donar l’oboè, ja que faltaven oboès per compensar les cordes de la banda. Jo tenia sobre els nou anys.

2.- Per què vares decidir estudiar la carrera musical? Va influir alguna persona en tu?

En principi, des de molt jovenet, ja estudiaves al conservatori de València. Anàvem amb xiquets de diferents edats i poblacions; entre uns i altres entraves en converses musicals, vivint el món de la música. En els últims cursos de la carrera vaig pertànyer a un grup de cambra ”Quintet de Vent” (flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa) i fórem seleccionats pel conservatori de València per representar-lo en diferents actes al llarg de la geografia espanyola. A més a més, fórem seleccionats per Joventuts musicals, i ens contractaren per fer una gira per Espanya, actuant en un programa de TVE, on ens van fer una entrevista a tots els components del quintet, fent un xicotet repertori musical. Vaig tenir un professor particular, Miguel Morellà, que era en aquell moment professor de l’orquestra municipal de València; a partir d’entrar en contacte amb ell vaig participar en diversos concerts de l’orquestra i funcions d’òpera i sarsuela.

3.- Em podries parlar un poc més de la teua trajectòria en el món musical?

La primera vegada que vaig començar en el món musical fou en Madrid per entrar de sergent músic en l’especialitat d’oboè als díhuit anys amb l’oposició aprovada.

Després vaig anar a la gira de concerts amb el quintet de vent abans mencionat per Espanya i França; gira que es va veure truncada quan vaig passar a ocupar una plaça de músic en l’Orquestra Simfònica de les Palmes de Gran Canaria. Allí vaig estar durant dos anys. A continuació, l’orquestra es va desfer per falta de pressupost del Cabildo i tots els músics que formàvem part d’ella ens vàrem haver de buscar altres alternatives. Als pocs mesos em vaig presentar a una plaça de solista en la Banda Municipal de Sevilla, on vaig obtenir la vacant i vaig estar-hi tres anys. Allí vaig aprofitar per cursar l’últim curs de Grau Superior de conservatori.

En 1983 l’Ajuntament de Carcaixent va convocar oposicions al conservatori i, aprovada l’oposició, vaig treballar allí fins l’any 2020. En este conservatori, el Mestre Vert, vaig ser vicedirector i secretari.

També vaig ser fundador del Conservatori de Xella i professor durant uns anys, i d’igual manera en el conservatori de Terol i Carlet; tot compaginat amb el de Carcaixent i l’Orquestra Municipal de València durant set anys.

Els dos últims anys fins a la meua jubilació he impartit docència al conservatori d’Elx.

Una altra faceta ha sigut ser director de la Societat Musical Virgen de Gracia de Xella durant deu anys, obtenint el Segon Premi en el Certamen de la Diputació de València.

Actualment estic com a director en la Banda Juvenil de la Lira Carcaixentina.

Tota la trajectòria des del 83 l’he compaginant, a més a més, com a solista i concertista, actuant en agrupacions en orquestra de cambra, piano i oboè, clavicèmbal i oboè, guitarra i oboè, quintet de vent…

4.- Tu, que has treballat amb músics de diferents parts d’Espanya; què vos uneix a tots?

El que més ens uneix és el llenguatge, perquè la música és un llenguatge universal, i la capacitat d’unir-se i crear el so a través de la música.

5.- Has sigut músic d’orquestres, de bandes, músic solista, concertista i també professor de conservatori i director de bandes. Ara, com a docent de molts alumnes, quin record és el que millor guardes o t’endús?

En general, gratitud, que és el que més em transmeten de l’època compartida, que han estat a gust i han aprés.

6.- I quines qualitats reuneix un director?

Cal empatitzar amb els diferents músics i músiques com a persones que formen la banda, donat que tots no són professionals, són de distintes edats i habilitats.

7.- Hi ha alguna obra en particular que prefereixes interpretar o dirigir?

Interpretar, m’agrada molt la música del barroc: Bach, Vivaldi, Telemann…

Dirigir, sobretot, sarsueles.

8.- Tu eres músic de la Lira des de ben menut, i has format part d’ella desenvolupant diversos càrrecs; pots comentar un poc la teua experiència en ella?

He format part sempre com a músic i, des de fa quinze anys he compartit ser músic i directiu, com a secretari de l’entitat. Actualment forme part de la junta directiva de l’Escola de la Lira.

9.- Com et sents dirigint la Banda Juvenil, on vas començar, la de la teua ciutat? Com és eixa experiència?

Entusiasmat. Entusiasmat de poder muntar concerts i activitats que il·lusionen als futurs components de la Banda Simfònica.

10.- La menudalla que entra en la banda i són el futur d’ella; amb quina actitud o sentiment comencen?

Entren amb una gran curiositat per formar part d’ella i veure si són capaços d’interpretar les partitures que van a rebre. De fet, hi ha notacions que les desconeixen, i això fa que estiguen més cohibits i dubtosos de la seua interpretació, però quasi sempre tenen un company de faristol que, a més a més del director, fa de codirector en treure’ls d’algun dubte.

11.- Les Falles no s’entenen sense música. Quina és la teua visió de futur de la música en la festa Josefina?

Sense música desapareix la festa, d’igual manera que sense la música, el cine no s’entén de la mateixa forma.

12.- Tu has sigut el compositor de la música de l’himne del vint-i-cinc aniversari de la nostra falla. En què et vares inspirar?

En el significat de les paraules de la lletra, de fet, la música quan té un text, intenta reflectir el significat de les paraules: alegria, tristesa, por, etc. Tot a través de la creació del so, la melodia i l’harmonia.

13.- Quines característiques ha de reunir un himne?

Un himne en base a una lletra identificativa, com és en aquest cas, ha d’exalçar els valors del significat de la lletra.

14.- Quins passos cal seguir per fer una composició musical?

Cal crear una estructura a desenvolupar en la qual hi ha una introducció, el tema principal, la tornada, un segon tema o tema b, tornada i una conclusió. En definitiva, no hauria de ser molt extens.

15.- Musicalment, què t’agradaria fer que no hages fet mai?

Dins del món de la interpretació, en la part en la que més he gaudit com a intèrpret ha sigut en l’òpera, i una de les coses que desitjaria fer seria dirigir una òpera pel gran esforç mental que suposa la cohesió de tot el que apareix en el moment de l’actuació: orquestra, cantants, cor, actors, etc.

Moltes gràcies pel teu temps dedicat a la nostra falla ara i abans!

Podràs gaudir d’aquesta entrevista a Aurelio Olivares a través del QR

Himnes que traspassen fronteres

La música com a representació d’un poble

La música forma part del dia a dia de l’ésser humà des de l’antiguitat. A pesar que l’origen dels rituals musicals encara no es coneix amb certesa, els antropòlegs consideren que l’ús de melodies i ritmes eren utilitzats per unir al grup i transmetre un sentiment de pertinença al mateix. Milers d’anys després, la música continua sent un dels elements culturals més integrats i definitoris de les nostres societats1 .

I precisament per la seua utilitat com a instrument socialitzador i generador de percepcions i actituds socials comunes, els diferents processos de construcció nacional sorgits a partir del segle XIX van recórrer a himnes i cançons com elements indispensables per a definir-se2 .

És el cas de l’Himne Regional, que va ser composat pel mestre Josep Serrano Simeón, amb lletra del poeta Maximilià Thous, per a l’«Exposició Regional Valenciana» organitzada per l’Ateneu Mercantil de València en 1909. Va rebre tan gran acceptació que va haver de ser interpretat diverses vegades3. Va ser finalment aprovat de manera oficial pels alcaldes dels ajuntaments d’Alacant, Castelló i València en maig de 1925.

I si existeix un altre himne valencià per excel·lència, encara que no oficial com defensava Joan Fuster, eixe és “La Muixeranga”, una de les tres melodies que sonen durant el ball de la muixeranga d’Algemesí. És una melodia interpretada només amb tabals i dolçaines, d’una gran simplicitat però amb un enorme poder emotiu. El seu origen està associat al conjunt de danses i torres humanes tradicionals, conegudes com a ball dels valencians4. No hi ha cap dubte que esta composició musical ha estès la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí, fins a convertir-se en patrimoni cultural i himne popular de tot el poble valencià.

I des dels seus orígens fins l’actualitat, seguim utilitzant els himnes com a composicions musicals que representen i identifiquen una col·lectivitat. Per això el passat 2024 vam escoltar estes dos peces musicals d’origen valencià en els indrets més inesperats d’arreu del món. La causa, malauradament, no era motiu d’alegria. Intèrprets valencians, però també d’altres nacionalitats, feien sonar els seus instruments amb estes melodies per recolzar el poble valencià després de la gran riuada del 29 d’octubre.

Deixant de banda l’ús polític que s’ha fet d’estes dos peces musicals, i per tant, la controvèrsia que les segueix des de temps passats, en esta ocasió l’objectiu de la seua utilització ha sigut ben distinta. Han resultat, o almenys eixa ha sigut la intenció de qui les ha escollides, un element d’agermanament i una mostra inequívoca de suport al nostre territori.

Perquè la música és un llenguatge universal, i allà on és interpretada és capaç d’unir persones, de crear emocions compartides i de trencar barreres culturals.

Eva Camarena

Concert celebrat per Voces para la Paz el 17 de novembre en l’Auditori Nacional de Música de Madrid

Estudiants valencians interpretant la Muixeranga al Royal College of Music de Londres

himne [ímne]

1. m. LIT./MÚS. Composició poètica o musical que exalta accions i ideals de l’individu, d’un poble, d’una comunitat, d’un partit polític, d’un equip esportiu.

Font. Diccionari Normatiu Valencià

1 ¿Qué es la sociología de la música y qué aborda? | UNIR. (2022, Gener 27). https://www.unir.net/ revista/humanidades/sociologia-de-la-musica/

2 Collado-Seidel, Carlos. (2016). Himnos y canciones : imaginarios colectivos, símbolos e identidades fragmentadas en la España del siglo XX.

3 Himne de l’Exposició - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (n.d.). Recupertat en gener 2025, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Himne_de_l%27Exposici%C3%B3

4 Cançons per una revolta: «La muixeranga» | Enderrock.cat. (n.d.). Recupertat en gener 2025, des de https://www.enderrock.cat/noticia/15497/cancons-revolta-muixeranga

La melodia de la pólvora i el soroll

La música i les Falles formen un vincle inseparable, una aliança que transforma cada racó de València en una festa vibrant, on la cultura i la tradició ressonen amb força. Nostra festa i emoció és més que una celebració; és una experiència col·lectiva, un crit d’identitat on la pólvora i el soroll corren per les venes, creant un ambient únic i inconfusible.

Al carrer, fallers i falleres dansen i transmeten amb orgull l’essència valenciana. La música ens acompanya en cada moment, en cada acte, amb la màgia de les xarangues, que mai no poden faltar. Els seus ritmes festius omplin els dies i les nits, animant les despertades on els instruments desperten no només la ciutat, sinó també la passió fallera.

El caballo camina pa’alante

Tot comença amb la presentació, una apertura vibrant que marca l’inici de la festa. Aquest dia, els cors bateguen al compàs de les melodies que donen vida a les Falles. Cada nota i cada melodia embolcallen les emocions i escriuen la història d’una comissió, convertint l’alegria en art i tradició.

Run Boy Run (Instrumental), de Woodkid

Els passacarrers són moments màgics, on la música s’entrellaça amb el moviment. Les bandes i les xarangues marquen el ritme de la cercavila, convidant a tothom a participar en aquesta dansa col·lectiva que simbolitza la unió. A mesura que ens dirigim a l’Ofrena recordem que, com diu la llegenda, a Sant Josep cremem tot allò que no desitgem, i ho fem amb la música com a teló de fons, un himne de renovació.

El Fallero, de Josep Serrano

Les falles són sentiment, són identitat. Cada acord i cada cançó ens recorda que, més enllà del fum i la pólvora, la festa és un homenatge a l’essència valenciana. Així, la música, amb la seua força i alegria, ens uneix, ens emociona i ens acompanya en aquest viatge extraordinari que són les Falles.

Arantxa Estrada i Eva Pedrós

Música en setmana santa

Quan pensem en Setmana Santa pensem en les diferents imatges que ixen al carrer eixos dies, però també ens ve a la ment com ressonen els tambors i les caixes pels carrers i com ens fa emocionar-nos fins que tenim els pèls de punta.

Jo soc membre de la Real Germandat de la Santa Faç del Senyor d’Alzira, i en esta confraria tenim dos bandes, la Banda Gran, que és la principal i la que toca les diferents peces, i la Banda del Pas, que és la que va davant de la imatge de la Verònica, marcant el pas de les costaleres, que són en este cas el grup de dones que carrega a muscle la imatge.

La Banda Gran impressiona, perquè sentir tot el conjunt de persones tocant amb les seues forces al màxim i fent soroll per tot arreu és increïble. Però la Banda del Pas és un altre nivell, transmet respecte i se t’encollix el cor a l’escoltar-la, és un sentiment molt diferent al d’escoltar una xaranga fallera, ja que en Falles el que es necessita és música festera i animada per contagiar alegria a tot el món i l’esperit de celebració. Però en canvi, una banda de Setmana Santa el que transmet és totalment diferent, transmet sentiments de pau i de superació.

Generalment les persones que toquen en la meua confraria són aficionades, encara que hi ha algunes que sí que són professionals ja que venen d’estudiar percussió o de tocar en altres bandes de música. Jo mateixa soc una aficionada que, gràcies a una amiga que em va comboiar, vaig decidir apuntar-me junt a ella a la banda. També sé que era una espineta que tenia, ja que mon pare portava a la Mare de Déu en Carcaixent i sempre m’agradava anar a veure’l i el sentiment que això em transmetia, així que pense que em vaig animar gràcies a les dos coses.

Com que en general els que toquem no som músics, existeix la figura dels Directors de la Banda, que tenen molta paciència amb nosaltres, ja que tots els dissabtes anem a assajar durant una hora i mitja, i durant eixe temps el que fan és ensenyar-nos el compàs pràcticament de memoria o marcant-nos en quin moment hem de tocar i com, així que pràcticament ens ensenyem d’oïda.

Pel que fa als instruments, en la meua banda tenim tant caixes com bombos, així com també un carro de timbals, que solen tocar els Directors de la Banda. Però hi ha un que predomina, els bombos de pell, que són els bombos més grans que hi ha. Col·loquialment els coneixem com paelles. En el meu cas, el que toque és el bombo normal, i la diferència que hi ha entre els dos bombos és que el normal, al colpejarlo, sona fort i retrona el soroll, en canvi el soroll del bombo de pell és fort i sec. Amb estos instruments aconseguim una sonoritat molt diferent a la de formacions musicals d’altres festes, fet que ens permet donar-li eixa

“El 1977 es va fundar la Banda de Tambors i Timbals de la Germandat, sent una de les més antigues de la ciutat. Es caracteritza pels seus tocs innovadors i originals, i va ser pionera en incorporar dones entre les seues files.” 1

1(https://www.semanasanta-alzira.com/ real-hermandad-de-la-santa-faz-delsenor/)

EL MESTRE JOAN VERT

COMPOSITOR CARCAIXENTÍ

Joan Baptista Vert i Carbonell, més conegut per Joan Vert, va nàixer a Carcaixent, al carrer Sant Antoni número 6 (hui en dia número 8), a les sis de la vesprada del dia 22 d’abril de 1890. Va ser batejat amb el nom de Joan Baptista, el mateix que son pare, a l’església de l’Assumpció de Carcaixent. Fill legítim de Juan Bautista Vert Falses, natural de València, de 23 anys, obrer, domiciliat en esta vila, i de Milagro Carbonell Esteve, natural de Massamagrell. Avis paterns: Juan Bautista Vert, natural de Vilanova de Castelló i Bárbara Falses, natural de Xàtiva. Avis materns: Vicente Carbonell i Rosa Esteve, naturals de Massamagrell i veïns de Carcaixent.

Als cincs anys la seua família es va traslladar a Ontinyent, on van instal·lar una fàbrica de rajoles i de piques de pedra artificial, primer al carrer del Clariano (Cantarería), núm. 11, passaren després a la de Mayán, 61, i finalment a l’extrem de Sant Antoni (Ermiteta), núm. 46 hui dia. Va començar els estudis musicals molt jove, amb son pare. A la mort d’este, els va continuar amb Enrique Casa-

nova, director de la banda i organista de la Parròquia d’Ontinyent. Posteriorment va continuar els seus estudis musicals de piano, harmonia i composició amb Manuel Ferrando en el col·legi de La Concepció, en el qual va fer l’ingrés en el curs 1901-1902 i on va realitzar al mateix temps el batxillerat. Vert s’havia constituït en un xicotet ídol. Primer va ser la seua veu infantil, “preciosa”, “afinada”,

“extensa”, la que inundava les esglésies parroquials, i la qualitat de la seua veu era elogiada per totes i tots. Dominava el violí i piano als catorze anys, i va ser violí concertino de la llavors nodrida i notable Orquestra de Santa María d’Ontinyent. No obstant això, amb el seu caràcter tímid i retret, Vert al piano era l’atractiu dels casinos de la Societat de Festers. Ací, amb motiu de la inauguració de la “Música Nova” el 24 de juny del 1911, va interpretar al piano, cantant-lo la seua germana Milagro, el recent estrenat Himne Regional de Serrano. També actuava en la Lira i en el Cercle Industrial. Vert havia donat proves d’aptituds musicals gens comunes, encara que fins aleshores només eren promeses, perquè encara no s’havia pronunciat el veritable curs que el singularitzaria: el teatre. Els propis professors, avançant-se amb visió futurista, i després persones influents, convenceren els seus pares, que eren de modesta posició, perquè el jove Vert continuara els seus estudis musicals a València, i va ser València la propulsora de cultures concordes al temperament del xic. Matricular-se en el Conservatori de València va ser la immediata providència. Viure el Centre, les inquietuds i el món de l’alumnat, com mig eficaç de relacions socials i el saber situar-se.

Destacava en aquells dies un cavaller, magnànim ell, assaltat d’estudiosos músics, compositor i director de la Banda Municipal de València, Emilio Vega. El mestre encertà a enfocar la inclinació lírica del deixeble Vert. Entre tots dos, per afegiment, forjaren una estreta amistat. Però Vega va haver de partir a Madrid, nomenat director de la Banda d’Alabarders. El pare de Vert s’afanyà a felicitar

el mestre per la seua alta designació, i li va exposar la seua contrarietat perquè el fill quedava orfe de tal mestre, al qual va respodre aquest: “En modo alguno, su hijo se viene conmigo a Madrid.”

Coses de l’atzar! Van poder fallar els projectes de Vert de no sorgir una mà benefactora. Però va solucionar el problema econòmic la futura esposa de Vert, María Dolores Collado Ortega, natural de Torís i trasplantada a la ciutat del Túria. María Dolores era germana menor de Librada. Aquesta es va casar amb Andrés Marín Simón, amo d’una fàbrica de guitarres situada al carrer Barcelonina de Torís. Andrés Marín, al cap cunyat de Vert, es va erigir, realment, en el mecenes del músic.

Les noces de Vert-Collado van tindre lloc en la valenciana parròquia de Sant Andrés l’any 1916, segons convenen els familiars torisans del matrimoni. Elegant i culta la consort, dots mantinguts per a tota la vida, nascuda el 21 de febrer de 1889. Esvelt, fi, cortés, el marit. El matrimoni gaudia de casa a Torís (carrer Ceba, hui General Primo de Ribera, núm. 105), on passava llargues temporades i, per descomptat, pis a Madrid. Del matrimoni va nàixer una filla que va morir a primerenca edat. L’esposa de Juan Vert mor el 8 de juliol de 1951. Va sobreviure 20 anys al seu marit. Ultimem esta faceta familiar, encara que la narració patisca avanços i retrocessos.

María Dolores va muntar domicili, definitivament, a València. Solia visitar alguna vegada la seua casa de Torís, la qual va heretar el seu nebot Andrés Marín Soucase (resident a València), i va heretar també els drets d’autor de la

música de Vert, i continua cobrant-los. Este fet esvaeïx una creença general que la germana de Vert, Milagro, era depositària d’aquella música que va desaparèixer en el saqueig domiciliari arran de la seua mort.

Com dèiem abans, Joan Vert va haver de partir a Madrid el mateix any que Emilio Vega, en 1911, ja que al següent, des d’allí va vindre al soterrar del seu germà xicotet, José, el 13 de febrer de 1912. Acostumava a passar les vacances estivals al poble, estància que aprofitaven un grupet d’amics perquè els repassara lliçons de piano. En un d’eixos desplaçaments el va acompanyar el mestre Vega. Cada vegada disminuïen les visites de Batistet a Ontinyent, o perquè la mare i filles casades s’havien domiciliat a València, o perquè, casat Vert, preferira la seua mansió torisana.

Una de les seues primeres composicions va ser un pasdoble, el títol del qual es desconeix i que va ser estrenat per la dissolta banda de música “La Progressiva” enfront del local del “Cercle Maurista” que va existir a Carcaixent al carrer Julià Ribera, i que el Sr. Juan Bautista Vert, avi del músic, deia en aquella ocasió, que era desig seu i del seu nét el que la seua primera obra fora estrenada al seu poble natal. I així va ser.

El nostre músic va ingressar en el Real Conservatori Superior de Música de Madrid, on va obtindre premi honorífic en harmonia i composició. Com es comentaba anteriorment: tímid, retret, taciturn, va haver de veure-se-les amargues en eixes tertúlies cafeterils d’empresaris, autors i actors teatrals, climes propicis a l’autobombo i sornegueres crítiques, que li eren tan violents com necessaris però que a ell no li agradaven en absolut. Les coses, ningú sap com, degueren rodar-li bastant bé. Les portes de la Zarzuela de Madrid se li obriren amb Las vírgenes paganas, primera sarsuela de Vert, que a València es va estrenar en el desaparegut Circo Regües. Amb lletra d’Enrique García Álvarez i Félix Garzo, a l’estrena de la qual va seguir El Versalles madrileño, llibret de García Álvarez i Muñoz Seca, en el teatre Apol·lo de la mateixa capital.

Estes primícies van palesar la font lírica de Vert, produint sensible ressonància amb un compositor amic. Tots dos pensaren el fructífer de treballar junts, cas no insòlit en els nostres compositors de sarsuela d’aquella època, de manera que pactaren mútua col·laboració. L’amic al que ens referim és Reveriano Soutullo, gallec, sis anys major que el valencià. Així

doncs, naix per a la sarsuela espanyola la firma permanent Soutullo i Vert, sent el seu primer fruit en comú El capricho de una reina, text d’Antonio Paso i Antonio Vidal i Moya, estrenada el 17 de maig de 1919 en el teatre Apol·lo de Madrid.

En les obres composades en col·laboració entre Soutullo i Vert no s’especifica quina part correspon a cadascun dels compositors. No obstant això, Reveriano Soutullo, en referència al sistema de treball utilitzat va declarar: “Vert feia els seus números, jo els meus, i després ens preocupàvem de donar-los unitat. Entre Joan i jo hi havia una compenetració tan gran que els seus números semblaven fets per mi i viceversa...”

A part de les esmentades sarsueles de Vert presentades en solitari, en l’índex compartit i de coautoria destaquen tres sarsueles d’immens èxit i favoritisme popular: La leyenda del beso, amb llibre d’Enrique Reollo, Antonio Paso (fill) i Silva Aramburu, estrenada el 18 de gener de 1924 en el teatre Apol·lo; La del soto del parral, 26 d’octubre de 1927, en el teatre La Latina de Madrid, amb tal èxit que dos setmanes després es representava també en l’Apol·lo. Cas insòlit que una mateixa obra s’oferira simultàniament en els dos teatres més importants de Madrid i per les dos millors companyies del moment. El llibret d’eixa sarsuela va ser d’Anselmo C. Carreño i Luis Fernández de Sevilla. Esta última es va denominar en un principi La dama del batán, perquè el paper del romancer el representava una dona vella borratxa. Van tindre també bon acolliment pel públic La Garduña, estrenada el 15 de novembre de 1919, en el teatre Cómico

de Madrid, lletres de José Rosales Méndez i Antonio Paso (pare); Guitarras y bandurrias, 20 de maig de 1920, teatre Centro de Madrid, llibret de Francisco García Pacheco, Fernando Gómez, Antonio Paso (pare) i José Rosales; La piscina de Buda, 6 d’abril de 1923, teatre Martín de Madrid, llibres de Joaquín Dicenta (fill), Antonio Paso (pare) i Juan Lleó Ramírez; Encarna la Misterio, 8 de maig de 1925, teatre Apol·lo, llibre d’Enrique Calonge i Fernando Luque; El asombro de Gràcia, 26 de novembre de 1927, teatre Chueca de Madrid, text: José Lucio i Enrique García Álvarez; El último romántico, estrenada el 9 de març de 1928 amb llibre de José Tellaeche; Las Maravillosas, 11 de gener de 1929, teatre Prince de Madrid, lletra: Eulogio Velázquez, Tomás Borrás i Antonio Paso (pare); La guillotina, de 1920, lletra de Pastor; La Venus de Chamberí, de 1922

amb llibret de Fernando Luque; El regalo de boda, de 1923, lletra de Fernando Luque; La conquista del mundo, de 1923, llibret de Fernando Luque; Los hombrecitos, de 1921 amb lletra d’Enrique Calonge. Sense data i lloc d’estrena, La caída de la tarde, text: Antonio Paso (pare) i José Rosales; La Virgen de Bronce (sabem que es va representar en el teatre Apol·lo de València). També se li atribueïx a només Vert el pasdoble Pino Gordo (Pino Gordo o Turrullón és un monticle de Torís). Escrivint La maja serrana, obra de la seua màxima il·lusió, mor sobtadament per un infart de miocardi a les tres de la vesprada, en el seu pis madrileny del carrer Trafalgar, 17, el dia 16 de febrer de 1931.

Va deixar sense acabar les revistes de gran espectacle S.O.S. i la ja esmentada sarsuela La maja serrana, la qual esperava ser l’obra magna de l’artista. Soutullo, coneixedor sens dubte de la gestació d’aquesta obra, va fer un silenci sensacional -per respecte, per dolor ...?-, renunciant al que va poder ser l’última obra de tots dos coautors. El dia 28 d’octubre de 1932 expirava Soutullo, el compositor de Ponteareas (Pontevedra). Vert va morir amb només 40 anys, deixant una prolífica obra. Què hagués

passat si Vert haguera viscut més anys en compte de morir tan jove?

El Conservatori de Carcaixent porta el seu nom i el M.I. Ajuntament de Carcaixent li va dedicar el nom d’un carrer. Actualment es troba soterrat al Cementeri de l’Almudena de Madrid.

Homenatges

La Ciutat d’Ontinyent, la seua pàtria, va realitzar diversos homenatges a Joan Vert, destacant el que va tindre lloc el 3 de juny de 1928. La Companyia Valenciana del Teatre Ruzafa representà La Leyenda del Beso sota la direcció de Ramón Sancho, en la qual Vert va accedir a dirigir números solts i segons el propi compositor, en una carta del 12 de maig de 1928 dirigida a Manuel Mompó, llavors alcalde d’Ontinyent: “La prensa de Madrid y Valencia se ha ocupado con mucha extensión del homenaje y mis buenos amigos de aquí participan exaltadamente de mi emoción y agradecimiento.”. Esta ciutat també li va dedicar un carrer en el seu honor: “Al Músico Vert”, resava el rètol d’aquest.

Madrid també li va retre homenatge en 1930 i a la Ciutat de València, en el barri de Borbotó, en el districte de Poblats del Nord, també té un carrer dedicat retolat com a Compositor Vert.

El 20 d’octubre de 1930 Carcaixent va realitzar, al Saló Moderno, un homenatge al mestre Joan Vert representant la seua sarsuela La del soto del parral. Com a intèrprets principals figuraren, entre altres, Matilde Cuquerella, tiple, y Lacárcel Palomares, baríton-baix. Així mateix, va ser col·locada una làpida en

la façana de la casa on va nàixer, al carrer Sant Antoni, número 6 (actualment número 8), amb la següent inscripció:

“A JUAN BAUTISTA VERT CARBONELL MUSICO INSIGNE NACIDO EN ESTA CASA

EL 22 DE ABRIL DE MCCMXC EN JUSTO HOMENAJE A LA LABOR MERITÍSIMA QUE GLORIFICA SU NOMBRE Y EL DEL PUEBLO QUE LE VIO NACER

CARCAGENTE A XVII OCTUBRE MCMXXX

(LA DEL SOTO DEL PARRAL) (LA LEYENDA DEL BESO) (EL ÚLTIMO ROMÁNTICO)

(ENCARNA LA MISTERIO) (REGALO DE BODA) (LA VIRGEN DE BRONCE)”

També l’Ajuntament de Carcaixent, en sessió plenària del dia 20 de maig de 1931, li va dedicar un carrer. Així resa al llibre d’actes textualment d’aquesta corporació:

En despacho extraordinario, se acuerda por unanimidad y a propuesta de la presidencia, rotular con el nombre de Maestro Vert, la actual calle de Alfonso XII, rindiendo con ello un homenaje póstumo al esclarecido músico, hijo de esta Ciudad, recientemente fallecido.

Per a concloure este record al Mestre Vert, ho farem amb les seues pròpies paraules:

Yo me tengo nacido en Carcagente y algo de ello hay de cierto cuando siento predilección y amor por él a pesar de lo poco que allí he vivido... Un algo inexplicable, un sentimiento indefinible me hace recordar de continuo y con agrado a Carcagente y mirar con cierta melancolía su silueta cada vez que paso por allí en mis viajes desde la Corte a Valencia.

Catàleg Musical

Sarsueles:

● 1917 Las vírgenes paganas - llibret: Enrique García Álvarez i Félix Garzo

● 1918 El Versalles madrileño

● 1919 El capricho de una reina (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

- llibret: Antonio Paso i Antonio Vidal y Moya

● 1919 La Garduña (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Antonio

Paso i José Rosales Méndez

● 1920 La Guillotina (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Pastor

● 1920 Guitarras y bandurrias (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)llibret: Francisco García Pacheco i Antonio Paso

● 1921 Los hombrecitos (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Enrique Calonge

● 1921 La Paloma del barrio (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

● 1921 Las perversas (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Alfonso Lapena Casañas i Alfonso Muñoz

● 1922 La venus de Chamberí (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)llibret: Fernando Luque

● 1923 La conquista del mundo (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Fernando Luque

● 1923 La piscina del Buda (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo i Vicent Lleó) - llibret: Antonio Paso i Joaquín Dicenta

● 1923 El regalo de boda (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Fernando Luque

● 1924 La leyenda del beso (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Enrique Reoyo, Antonio Paso i Silva Aramburu

● 1924 La chica del sereno (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

● 1925 La casita del guarda (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Enrique Calonge

● 1925 Primitivo y la Gregoria o el amor en la Prehistoria (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Fernando Luque i Enrique Calonge

● 1925 Encarna, la Misterio (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Enrique Calonge i Fernando Luque

● 1927 El asombro de Gracia (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)llibret: José Lucio y Enrique García Álvarez

● 1927 La del soto del Parral (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)llibret: Anselmo C. Carreño i Luis Fernández de Sevilla

● 1928 El último romántico (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: José Tellaeche

● 1930 Las Pantorrillas (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) - llibret: Joaquin Mariño i Francisco García Laygorri

● El capricho de Margot (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

● La caída de la tarde (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo) – llibret:

Antonio Paso i José Rosales

● La Virgen de Bronce (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

● Las aventuras de Colón

Altres obres líriques:

● 1919 Justicias y ladrones, opereta (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

● 1929 Las Maravillosas, revista (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

- llibret: Antonio Paso, Tomás Borrás i Eulogio Velázquez

● Pino Gordo, passodoble

Obres líriques Inacabades

● 1931 S. O. S., revista espectacle

1931 La maja serrana (en col·laboració amb: Reveriano Soutullo)

BIBLIOGRAFIA:

Riky

- “Historia de Carcagente”. Francisco Fogués Juan. Edita M. I. A. Carcaixent. Maig 2000

- Historia de la Música, Ed. Levante-EMV, 1992, VV. AA.

- Gran Enciclopedia...Op. c., 1991. GARCIA FRANCO, M. i REGIDOR ARRIBAS, R.

- La Zarzuela, ed. Acento, núm. 49, 1997. BLASCO HERNÀNDEZ, R.

- “Crónica de la Ciudad (1922 – 1935)” Francisco Fogués Juan. Transcripció de Bernardo Daras Mahiques

- “Carcaixent, 1916 – 2016 cent anys d’alcaldes i una alcaldessa. Bernardo Daras Magiques. Agost 2018

- Llibre de Festes Majors 1986. Edita M. I. A. Carcaixent 1986

LA MÚSICA EN VALENCIÀ

expressió de la nostra identitat com a poble

Quan viatges fora de València i dius que eres valencià sempre et diuen “València?”, i tot seguit sempre escoltaràs una d'estes dos respostes, Falles o paella.

És normal, són coses que van molt unides a la nostra cultura, al nostre caràcter, encara que realment, si existix alguna cosa que ens identifica és la música. Si realitzàrem una enquesta entre la població de la nostra província, dubte que hi haguera algú que no tinguera un músic o música en la família o entre els seus amics i amigues, perquè València és terra de música i així ho confirmen totes les seues festes, les quals estan impregnades d'ella. No poden entendre's unes Fa-

lles sense una banda de música, això és una cosa impossible.

Com qualsevol mode d'expressió cultural, la música ha anat evolucionant amb el pas dels temps i, en els seus orígens, la música en valencià ha sigut sempre una forma d’expressió profundament arrelada a la terra i a la nostra història. Al meu parer, jo l'entenc com una evolució de cants que van nàixer en el cor del treball i de la vida quotidiana. Pensem en les cançons de magatzem o els cants de batre que han acompanyat durant segles els moments de fatiga i de resistència. Aquells cants no eren només una manera de fer més lleugera la feina, sinó que eren una manera de donar veu a

la nostra realitat, de transmetre històries, de compartir emocions, de resistir davant les adversitats o de festejar la vida. Un altre exemple poden ser les nostres albades, cançons cantades al carrer per a satiritzar una situació concreta i actual, en les quals la persona versadora improvisa uns versos que dicta a cau d'orella a la persona cantadora. Les albades continuen cantant-se en l'actualitat.

A poc a poc la música va evolucionar, però no va perdre mai aquest caràcter popular i reivindicatiu que sempre ha sigut la seua essència. Fins l'arribada de la dictadura, la cançó popular valenciana era la més escoltada en les festes locals, és més, tots els pobles tenien alguna festivitat en què es realitzaven danses populars, i allí es podien escoltar jotes o altres tipus de balls cantats en valencià. Amb l'arribada d'aquesta època es va perdre un poc aquest tipus de música, inclús es van castellanitzar les lletres perquè estava prohibit l'ús de la nostra llengua materna.

En plena dictadura, i a causa de l'opressió patida, van aparèixer diversos grups de joves que reivindicaren l'ús de la nostra llengua, entre els quals destaca la gran figura de Raimon, un dels primers a fer-se escoltar en un moment on cantar en català era un acte de coratge i una manera de lluitar pel que era nostre. Raimon va trencar el silenci amb la seua veu en català, amb unes lletres que no només eren belles, sinó també profundament polítiques. Va ser un clar exemple de com la música pot ser una eina de resistència i de reivindicació, una forma d’alçar la veu en contra d'un sistema opressor i d’una situació que intentava silenciar la llengua i la cultura del nostre territori. A través de les seues lletres,

Raimon va demostrar que la música en valencià, tot i les circumstàncies, no només es mantenia viva, sinó que també estava en plena creació, canviant i renovant-se. Va portar la nostra música més enllà de les fronteres del País Valencià i va obrir un camí per a altres artistes que, en ple franquisme, van entendre la música com una arma de lluita i d’alliberament.

Hui en dia, la música en valencià s’ha popularitzat moltíssim i ara, més que mai, és un pont entre cultures, una forma de comunicar-nos amb gent de diferents llocs, però sense perdre mai la nostra identitat, arribant a molts altres racons d’Europa, fins i tot a llocs on no es parla la nostra llengua arreu del món. Una bona mostra és la quantitat de grups joves que canten en valencià com Zoo, La Fúmiga, Oques Grasses, NIUSS, Xavi Sarrià… És un reflex de com la nostra cultura ha sabut expandir-se i créixer més enllà de les nostres fronteres. Això no vol dir que haja deixat de ser el que era, ni que haja perdut la seua essència. Al contrari, ha aconseguit arribar més lluny sense oblidar mai les seues arrels.

Per a mi, la música en valencià no només és un gènere musical, sinó una declaració d’intencions. És una part fonamental de la nostra cultura, un reflex de la importància de la llengua. La nostra llengua no és només una eina per a comunicar-nos, sinó també una forma de veure el món. I la música és el vehicle perfecte per transmetre aquesta visió. Quan cantem en valencià, no només estem cantant unes paraules, estem expressant tot un llegat,

una història, una manera de pensar i de sentir. Estem defensant la nostra cultura, la nostra història i la nostra manera de viure.

La música en valencià és, doncs, essencial per a preservar la nostra identitat i per a seguir lluitant per la nostra llengua i per les nostres arrels, una manera de dir que seguim ací, que som una cultura que no es deixa arraconar, que es manté viva. Cada cançó, cada lletra en valencià, és una xicoteta victòria, un pas més per garantir que la nostra llengua continuarà creixent i evolucionant, com ho ha fet la música al llarg de la història.

La música és una eina d’expressió, una manera de comunicar-nos amb la resta de persones i amb nosaltres mateixa. I quan parlem de música en valencià, parlem d’una música que no es limita a entretenir, sinó que també té un missatge, una intenció profunda: la de defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat.

Laia Chorro

Escolta Som, d’Obrint Pas, un dels temes més populars i reivindicatius de la música en valencià del grup

LES FOLIES de Carcaixent

Les Folies de Carcaixent és un grup de balls populars i escolaritzats de Carcaixent, a la Ribera Alta. Un grup que arreplega la tradició folklòrica local principalment, com també la de poblacions veïnes molt relacionades amb Carcaixent, tant de la mateixa comarca de la Ribera Alta, com d’altres de tot el territori valencià, i amb una tasca gens menyspreable a la ciutat de València.

Les Folies, prèviament a la seua formació i en la persona dels seus fundadors Francesc Xavier Rausell, Francesc Xavier Gregori i Susanna Vallés, realitzen un treball de camp per tal de restaurar i recuperar les tradicionals danses del carrer de Santa Anna a la veïna població de Simat de la Valldigna. A conseqüència d’aquest exercici d’investigació de la cultura tradicional, decideixen formar una agrupació a la ciutat de Carcaixent, d’on són originaris els dos últims.

Les Folies comença la seua tasca l’any 1998 amb la recuperació i instauració de les danses del carrer Sant Roc de Carcaixent dins de les festes Patronals. Al mateix temps i de la mà d’antigues balladores com Matilde Cuello, Maria la Barraleta o les germanes

Mantellines, es recuperà bona part del repertori folklòric carcaixentí, entre el qual trobem les Seguidilles, el Bolero Pla, el Ball per la de l’u, el Bolero Llís i el Ball de les Llauradores o danses d’escola, junt amb la Jota de Nadal, la Malaguenya i la Masurca de les mantellines, de caire popular i que, el 3 de desembre de 2005 es presentaven a l’Auditori local de l’Antic Convent de Corpus Christi.

També a Carcaixent s’ha treballat en la recuperació de les danses de la Processó de la Mare de Déu d’Aigües Vives, fent un minuciós estudi del seguici antic i mantenint viu cada any al carrer la Dansa dels pastorets i pastoretes, la Dansa de serrans, la Dansa de les xiques peregrines o el Misteri de Santa Bárbara, així com diverses celebracions al voltant d’aquestes festes.

Seguint les passes dels diversos mestres de balls més reconeguts en el món del ball, així com dels seus i les seues deixebles, s’ha recuperat bona part del patrimoni folklòric que llegaren a poblacions de tota la Ribera Alta i Ribera Baixa, la Safor o la Costera, mestres com José Pla Penalva o José España Sifre.

Amb una acurada atenció a la indumentària tradicional valenciana, especialment lligada al costum decimonònic de finals del segle XIX, s’han dut a terme actuacions en tota la geografia valenciana així com en diferents comunitats de l’estat espanyol. El treball d’investigació s’ha centrat també en el muntatge d’exposicions mono-

Escaneja el Qr per descobrir els balls tradicionals de l’agrupació.

BIBLIOGRAFIA:

Pàgina Web: lesfoliesdecarcaixent.con Imatges: web i xarxes socials de l’agrupació gràfiques d’indumentària antiga, joieria tradicional i de la producció de la seda. Les mostres són fresques, divertides i amb força, representant un ampli i variat conjunt de peces que tenen en les escoles de balls populars de la nostra comarca de principis del segle XIX el seu origen.

ENGANXATS A LA TECNOLOGIA?

Addicció al telèfon mòbil

En una època en la qual els telèfons mòbils estan presents en tots els moments i llocs, un recent estudi revela que quasi el 70% de la població espanyola no sap controlar els seus impulsos i patix el que es podria denominar com a “addicció a la tecnologia”.

La tecnologia ha modificat els nostres comportaments diaris i, segons l’estudi Influència de la tecnologia en la vida dels espanyols, de l’empresa de ciberseguretat Kaspersky, la dependència tecnològica afecta a prop del 70% de la població al nostre país. Per exemple, quan va ser l’última vegada que vas eixir de casa sense el teu mòbil? El temps que passes davant les pantalles afecta la teua son o les teues relacions personals? En qualsevol cas, és clar que els nostres hàbits s’han transformat amb la presència dels dispositius electrònics. Prioritza les interaccions amb amics i familiars, en lloc d’estar sempre amb el teu mòbil. Dedica moments a activitats socials sense tecnologia.

L’informe indica, a més, que el 46% de les persones enquestades sent la necessitat de reduir l’ús que fa ara de la tecnologia. Sorprenentment, una de cada deu ha buscat ajuda professional, fins i tot ha acudit a teràpia per intentar resoldre la seua dependència tecnològica.

“Destaquen TikTok i les aplicacions de cites com Tinder. En el cas d’aquesta última, la ludificació del procés de cites, on es navega a través de perfils a la recerca de coincidències, pot generar una sensació de gratificació instantània i mantenir a les persones en un cicle constant de busca”, explica en una entrevista Víctor Deutsch, especialista i professor de ciberseguretat en IMMUNE Technology Institute. “Tal com revela un estudi de Top Doctors i la Dra. Sandra Bravo Herrero, una de cada tres persones usuàries d’aplicacions de cites és addicta a elles. Tant és així que una de cada deu persones espanyoles usa alguna aplicació d’este tipus i un 90% admet haver fet ús d’ella en horari laboral”, afig.

A banda de les esmentades, les tan populars aplicacions de missatgeria instantània també encapçalen la llista, sent en el seu cas responsables del 32% de la dependència tecnològica, seguides de prop per les xarxes socials amb un 22% i de les plataformes de streaming amb l’11%.

“En general, els homes tendixen a mostrar una major tendència a l’addicció als videojocs i a cert tipus de xarxes socials, mentre que les dones poden estar més inclinades cap a l’ús excessiu d’aplicacions de comunicació social i xarxes socials visuals”

“L’estudi revela dades sorprenents sobre l’ús de mòbils: un 30% de les persones enquestades mostra un alt risc de desenvolupar addicció”

Segons els resultats de l’estudi, el 45% de les persones enquestades va admetre que passaria més temps amb la seua parella si dedicara menys hores als seus dispositius, i el 40% dorm menys a causa de l’ús de la tecnologia. “La distracció constant de notificacions provinents d’estes aplicacions disminuïx el temps de qualitat dedicat a la nostra relació amb els altres, desembocant en una comunicació menys efectiva i, possiblement, donant lloc a conflictes recurrents per falta d’atenció o presència emocional. I és que el problema de les notificacions no és tant que la gent no puga desenganxar-se d’elles. El problema radica en la pressió social si no es contesta o es dona per assabentat immediatament”, afig l’expert.

Mapa de la dependència tecnològica a Espanya: per comunitats autònomes, la ciutadania de Catalunya (75%) i de la Comunitat de Madrid (74,5%) és la que més dependència de la tecnologia reconeixen tindre.

D’altra banda, les xarxes socials juguen un paper important en la vida de la població espanyola. Un 20% reconeix experimentar enveja o tristesa en comparar les seues vides amb les de la resta de persones usuàries.

Aleshores, quina és la incidència de l’addicció tecnològica i la seua variació segons regions, gènere i grups d’edat? “La taxa d’addicció a la tecnologia per regions pot variar a causa de la disponibilitat i accés a Internet, així com a les diferències culturals en la percepció i l’ús de la tecnologia. En àrees urbanes amb major connectivitat, és més probable trobar una major dependència tecnològica”, explica Víctor Deutsch. “Pel que fa al gènere, en general, els homes tendeixen a mostrar una major tendència a l’addicció als videojocs i a cert tipus de xarxes socials, mentre que les dones poden estar més inclinades cap a l’ús excessiu d’aplicacions de comunicació social i xarxes socials visuals”, comenta.

Consells per a un ús més saludable i segur.

La tecnologia forma part de les nostres vides, i apartar-la no és la solució a l’hora de previndre un ús excessiu. Les mesures passen per utilitzar-les de manera responsable, i això és una cosa que es pot aconseguir tenint present els següents consells:

Limita el temps de pantalla: Analitzar i quantificar el temps dedicat als dispositius és el primer pas cap a un ús més equilibrat. Establir límits diaris o setmanals, si així ho veus necessari, pot ajudar a evitar mals hàbits i fomentar un bon ús. “Al meu entendre, és molt important establir límits de temps, definir moments específics per a l’ús de dispositius i aplicacions, així com programar temps de desconnexió. Això ajudarà a mantenir un equilibri entre la vida digital i la vida real”, afig també l’expert.

Crea espais lliures de tecnologia: Designa àrees a la teua casa com a zones “lliures de dispositius”. La taula durant el menjar o el sopar i el teu dormitori són

llocs ideals per a posar en marxa una desconnexió. Estableix moments específics del dia sense tecnologia: la primera hora després de despertar-te o abans de dormir pot ser un moment valuós per a intentar desconnectar.

Prioritza les interaccions personals: Quan estigues amb amics o familiars, intenta enfocar-te en les converses cara a cara, en lloc d’estar constantment amb el telèfon mòbil. Reserva també temps per a activitats socials sense tecnologia. “És essencial que les noves generacions que han nascut amb la tecnologia de la mà sàpiguen que hi ha altres activitats més enllà de les que es poden realitzar des d’un dispositiu mòbil. Per exemple, establir temps de qualitat sense tecnologia i dedicar moments a activitats fora de la pantalla com llegir, fer exercici, socialitzar o gaudir de la naturalesa, ajudarà a reduir la dependència tecnològica i a mantenir un benestar general”, explica l’expert.

Busca suport si ho veus necessari: Si en algun moment sents que la dependència afecta el teu dia a dia de manera real, no ho deixes passar i considera la possibilitat de buscar suport professional. La teràpia especialitzada pot ajudar-te a comprendre i abordar els desafiaments associats a l’addicció a la tecnologia

Vides perfectes? L’estudi llança resultats com que el 20% de les persones espanyoles reconeix experimentar enveja o tristesa en comparar la seua vida amb el que veuen publicat en xarxes socials com lnstagram o Facebook.

Prioritza les interaccions amb amics i familiars, en lloc d’estar sempre amb el teu mòbil.

Dedica moments a activitats socials sense tecnologia.

.

“Finalment, però no menys important, mantenir una postura alçada en utilitzar dispositius i realitzar pauses freqüents per a descansar la vista és essencial per a dur a terme este ús segur i saludable de la tecnologia. La llum blava de les pantalles pot afectar la son, per la qual cosa és recomanable usar filtres de llum o aplicacions que la reduïsquen durant la nit”, afig. “En els pròxims anys, s’espera que els hàbits tecnològics continuen la seua evolució cap a una major integració en les nostres vides quotidianes. La tecnologia continuarà sent cada vegada més omnipresent, amb un augment en la dependència de dispositius mòbils i una major connectivitat”, finalitza l’expert. Riky

FONT DE DADES: Kaspersky

Cada cançó que escolte, cada lletra que m’emociona, és un motiu que em porta a crear. Els meus collages naixen d’aquell lloc on la música i l’art s’unixen, on una melodia es converteix en imatge i les paraules es tornen colors i textures. És el meu llenguatge per expressar el que la música em fa sentir i per compartir amb vosaltres ixa connexió especial.

Gràcies a la música i als músics, per ser sempre, la meua millor inspiració.

Pedro/ads

BRINDEN FRUITES DAURADES ELS PARAISOS DE LES RIBERES

El Faller

José Serrano

Sopa de lletres

Haureu de trobar les 13 comissions falleres que existeixen a Carcaixent i també l’entitat que les regís.

Junta Local Fallera · Muntanyeta · Jaume I · Mestre Giner · Joan XXIII · Bressol · Pes de la Fulla · Cánovas · Constitució · Jardí · Germanies · Major · Dies · Creu

L’entromés

Assenyala l’instrument que no té relació amb la resta.

Qui soc?

Endivina de quin instrument es tracta.

Endevina endevinalla Em dibuixes?

Panxa per panxa

forat per forat

i amb sa remenadissa

fan tracatac tracatac

Completa el dibuix seguint la numeració.

A per ell!

Troba la ruta correcta per recollir l’instrument.

Galeria d’imatges 2024-2025

Solucions

Haureu de trobar les 13 comissions falleres que existeixen a Carcaixent i també l’entitat que les regís.

Junta Local Fallera · Muntanyeta · Jaume I · Mestre Giner · Joan XXIII · Bressol · Pes de la Fulla · Cánovas · Constitució · Jardí · Germanies · Major · Dies · Creu

L’entromés

Assenyala l’instrument que no té relació amb la resta.

Qui soc?

Endivina de quin instrument es tracta. Les castanyoles

Panxa per panxa

forat per forat

i amb sa remenadissa

fan tracatac tracatac

Endevina endevinalla Em dibuixes?

Completa el dibuix seguint la numeració.

A per ell!

Troba la ruta correcta per recollir l’instrument.

Galeria comercial

MAQUINARIA PARA LA MANIPULACION DEL PAPEL EN EL SECTOR DOMESTICO Y DE HOSTELERIA.

@mesquebarmans /mesquebarmans

Gràcies!

per col·laborar amb nosaltres