Explicació de la falla

Boques que neguen. Boques que a rmen. Boques que resten mudes. Boques somrients. Boques que quen en problemes. Boquetes de pinyol. Piquets d’or.

La falla va de xarrar i xarrar, de parlar i de no parar, de seduir, enamorar, enfadar, cabrejar. De les boquetes de pinyol i dels que parlen per boca de cànter, que tenen boca de rap i de major llustre, de totes elles parlarà la falla d’enguany. I sobretot de política i de crisi, la que vivim hui en dia.

Ajuntem els personatges literaris que major us i abús de les seues boques han realitzat sempre: Cyrano de Bergerac, que sempre va equiparar el seu nas a la seua enorme boca, la mateixa d’aquell que ens sedueix a cau d’orella. Per exemple, una operadora de telefonia, una oferta que no podem rebutjar, una ganga a preu de rialla... o el que és el mateix: un vendemotos! També tenim a Don Mendo, convertit en trobador, al costat de la seua amada i del seu pare, els quals formen la tripleta perfecta de les xarxes socials: Facebook, Instagram i Twitter. Per a no parar de parlar de tot.

En l’escena veiem al polític espanyol intentant seduir a una votant. Arribem a un any electoral en el qual vorem moltes promeses fetes. Però les promeses i els fets, normalment, no són coincidents. Això ho vorem amb la bonica Votantina i el polític Xafaxarcos.

Pa i circ. La televisió és un lloc per a la vanitat i la mentida. Els mitjans de comunicació i xarxes socials són partidistes, més que mai. La publicitat és enganyosa. El clickbait està a l’ordre del dia. L’era de la informació només ens ha portat un bufó que mai actua pensant en la gent i a soles es mou per interessos, fent moltes voltes el ridícul.

Dins d’aquesta escena vorem al rei i la reina de la política de Paiporta, o el que es el mateix, la Reina Maria Isabel i el Rei Josep. PSOE i Compromís de moment mantenen el seu regne paiportí unit per un matrimoni de conveniència, però l’any proper venen eleccions. Què passarà amb el seu “amor”? En l’escena veiem també un tro buit a falta d’ocupar pel nou alcalde que ixca en les eleccions de maig, la por es nota en l’ambient: poden presumir de les coses ben fetes, però les mal fetes… les podran amagar?

En esta escena apareixerà el Duc de Cornucòpia que ha tirat les etxes de l’amor en la diana diverses vegades eixint sempre escaldat i acabant amb el cor partit. En l’escena apareixeran també uns cors partits amb fotogra es de relacions interessades que han acabat malament. Poden ser relacions d’àmbit tant nacional com local, o relacions socials…

Dins d’aquesta escena vorem una parella navegant a diari pel mar de la crisi. La guerra, la pujada de preus, la post pandèmia. Tot ha generat un oceà on els taurons del preu de la llum, l’IPC, les hipoteques, etc... es mengen als treballadors, als autònoms i a la ja quasi extinta classe mitjana.

Esta escena parla la falta de recursos naturals que estem patint en la actualitat. Vorem a un xiquet intentant agafar la última gota de aigua que ix de una vella aixeta.