Fer-li la boca un frare

Javi Belda

Segons la paremiologia (estudi dels refrenays), l’expressió “fer-li a un la boca un frare” ja apareixia escrita en el llibre “Refraner valencià” d’Estanislau Alberola Serra i Manuel Peris Fuentes de 1928, p. 116.

Editorial Arte y Letras: “que li haja fet la boca un frare (a algú), es diu d’un que sempre demana per costum: Sembla que li haja fet la boca un frare, perquè no para de demanar diners”.

Precisament d’açò anem a parlar, i és que al món faller li va molt això de demanar, i ara exposaré alguns exemples.

Les falles, a banda de les quotes i loteries, busquem “rascar” de molts llocs per poder traure els màxims diners per a l’exercici, els quals després es reinvertiran en les despeses del monument i en actes culturals i… que siiiiii, que en festa i farra també! Recorde, en el període de la meua presidència, les reunions amb l’alcaldessa i regidors per a demanar subvencions, de fet aconseguirem augmentar la partida en eixe aspecte però… ai amic! això et torna en forma de pedrà al cap, ja que després t’envien el conveni i et toca fregir a la secretària de la falla i a l’encarregat d’economia, perquè et demanen ns la marca del paper de vàter que gastes.

També demanàrem allargar els horaris de falles i tindre més talls de carrer. En quant als horaris ens costà trencar la barrera de les 4 del matí, però algun dia ens donaren mitja horeta més de les 4, encara que el que la gent realment volia era via lliure ns les cinc de la matinada, com si açò fóra la Spook!

Però per demanar… dins del món faller demana tot ‘Cristo’, i ara enumeraré alguns casos:

- Els artistes, que davant la pujada del preu de la matèria prima tenen que apujar-te el preu i a vore què li dius al de la gran, que porta dos exercicis guanyant el primer premi!

- El de l’orquestra, que diu que la pandèmia ha desfet molts grups i els que queden són de major valor, i damunt els fallers demanen que portem la Montecarlo, clar la més cara, i com som la falla dels rics… a gastar!

- El de la mascletà, que diu que la pólvora és més cara, més valdria que tota eixa pólvora que està fent tant de mal a Ucraïna la gastàrem ací en unes quantes mascletaes, i que alguna part es desviara on jo diga jejeje

- El de l’envelat, que diu que portar a la seua gent li costa més car. Osti tu!, que vénen de Finisterre? que per València no hi ha gent?

- La llum, que al vore el rebut pareix que tingues una plantació de marihuana al casal.

- L’aigua, que sembla que ja et ve en cassalla incorporada per les canonades.

- Els impostos de societats, que es creuen que eres una gran empresa que cotitza en la borsa del ‘Dowcollons’ eixe.

- Les ors, que també pugen de preu, ens veig un dia fent ors de paper per estalviar eixa despesa, ja vorás.

- El menjar y la beguda, que només cal anar al súper i vore en què plenes el carro ara, que portes la meitat de gènere que anys arrere.

I moltes més coses que el faller del carrer desconeix però que són el dia a dia de la falla. Més que un frare el que tenim tots en la boca és un monestir sencer. Perquè… ausades ma vida que saben demanar tots i donar poquet.

En la cavalcada que si jo vull tisores, que si jo vull fusta, jo ferro, jo soldador, jo teles, jo tubs, mono, capa o pintura per a parar un tren. Altres que un local ben gran, altres 200 barres de silicona i 4 o 5 pistoles. Pistola voldria jo per a més d’un! (és broma eh!, ací violència zero). La música també és motiu de peticions i em consta que a alguns DJ´s els han donat ganes d’escapar a córrer: uns demanen remember, altres demanen remember però dels 90, altres música pop espanyola, altres, com no, reguetón. O siga, que és impossible tindre content a tot el món. I arriben a amenaçar al pobre DJ de torn, encara sort que són pacients i acaben la festa en pau.

Fins la beguda és motiu de polèmica. La ginebra volen que siga Tanqueray, i això que en tenim premium però com es diu Pink més d’un diu que no la vol perquè es rosa… però collons tio que de rosa només té el nom!, ens ha fotut el mestre d’anglés!

El ron… Barcelo clar, perquè ací ha de ser qualitat nº1, i compte si canvies la marca que de seguida tens a més d’un dient que has portat garrafó.

Estan els que volen olives sevillanes en l’ensalada, altres que volen l’ensalada més gran, altres que volen més ceba, altres sense vinagre, altres amb tomata valenciana, altres encisam iceberg (o lletuga a vore si se m’enfada algú).

I ja no et dic res de la loteria. Uns diuen que volen més loteria, altres menys, altres que una part si i l’altra amb bene ci. D’ací el més estrany que he vist és el d’un faller que de dos números que corresponen ell demanà només d’un. Serà per a complicar els comptes?

I en falles tot açò, al ser mes gent, es multiplica per mil. Gent que demana taules, altres cadires, altres cacaus, que no has dut prou barrils de cervesa per a la festa, que no hi ha prou tiradors, l’envelat millor més gran, la falla gran més arrere, la xicoteta millor en este cantó, o millor davant del bar perquè es fota el propietari. També vénen a demanar que desallotge la barra perquè està plena de gent que beu ns l’aigua dels orers per la cara, però ningú vol posar-se a controlar. Estan els que diuen que hem de posar tiquets, que sinó es malbarata. Altres diuen que la xicalla ha de sopar abans, que si no és així no hi ha lloc. Que no vull torn de barra a les 4, que no vull netejar el dia de l’ofrena. Per demanar que no quede.

En , que “fer-li a un la boca un frare”, encara que semble frase d’ altres temps, està molt d’actualitat en tot el món faller i en tots els aspectes. Queda demostrat pel que heu pogut llegir, i segur que em deixe in nitat de situacions com per a omplir un llibre, però possiblement em demanen que siga breu. Així que ho deixe ací esperant que no me demaneu res més perquè front a “fer-li la boca un frare” es pot aplicar altra frase feta: “davant el vici de demanar, la virtut de no donar”.

Alberto Betes

Les falles han canviat molt en els últims anys i és per això que moltes falles d’ací poc es voran obligades a tirar-se a les “gangues” per a captar l’atenció dels possibles clients-fallers potencials de la població. Vos imagineu? Que si fem promoció al “Divendres blanc i negre”, que si pagues tot l’any de colp te fem un descompte, que si dus a tres amics no pagues la primera quota. Tot per convéncer, amb bones paraules i propostes convincents, a formar part de… la millor festa del món!

Tot açò i més de segur que pot arribar a passar en més d’una comissió si seguim avançant i agarrant costums com si d’una empresa privada es tractara, on tot va a colp de talonari i es dediquem a contractar i subcontractar. Vinga va! Anem a imaginar que… les comissions creen una Delegació d’Ofertes i Promocions en la qual els propis fallers i falleres són alguns dels teleoperadors…

“Cas imaginari d’ací 10 exercicis fallers”

+Bon dia, Empar.

· Bon dia, qui és?

+Si mira Empar, soc Héctor i te parle des del departament d’ofertes i promocions de la falla Plaça de Cervantes de Paiporta.

·Ah! Hola! Ja sou la cinquena comissió fallera que em crideu esta semana. Qué regaleu? Caramels o petards?

+No em penge Empar perquè es perdria una oportunitat d’aupa si no escoltara el que li vaig a comentar acontinuació. No es voste fallera, no? Li puc tutejar?

·Si clar, tutejam però intenta fer-ho el més breu possible per favor perquè m’has pillat de compres. Si no em sents és que estic comprant bledes en el mercat i ací dins no hi ha molta cobertura, bueno, i aire condicionat tampoc però vinga… no anem a posar-se a parlar d’açò perquè mai acabaríem. Ah! I no! No sóc fallera ara mateix encara que ho he sigut 10 anys.

+Perfecte Empar, et comente. Ara mateix tenim una promoció que acaba d’eixir en el mes d’abril per a aquells que vullguen ser nous fallers i falleres de la comissió. Es tracta de fer els pagaments normals i corrents però pel Pack Iniciació li oferim el primer any, i pel mateix preu, portar un banderí al tornar de l’entrega de premis, també assistir a la Festa de Joventut tingues l’edat que tingues, una estància en el congelador del zulo durant tota una nit per a fotos o videos i a més, una formació d’enginy i gràcia oferida pel faller Mussu. Com et quedes Empar?

· No és mala oferta però jo és que... ara mateix tinc lls i busque una zona àmplia i gran on puguen córrer i clar... allí en el Mercat… amplis, amplis… no esteu. A mi el que m’agraden són les macrocarpes. Quina amplitud! Podrien muntar ahí un centre comercial sense cap problema.

+ Ara mateix si que és veritat que no podem oferir-li el servei de macrocarpa, però si alguna cosa ens caracteritza és la seguretat d’emportar-te premis abundants cada setmana fallera.

· Ah carai! Si que és veritat que això cap falla em dóna la seguretat de tindre-ho. Vullgues o no tots tenim una veneta competitiva. Vinga va, m’ha picat la mosca taronja. Oferiu alguna cosa més?

+ Clar dona! Ara mateix oferim el servei de “Cervanming” que és el paquet de Cervantes Roaming amb el qual, mitjançant els grups de WhatsApp “Som falla” i “Info Falla”, allà on estigues, tant en territori nacional com internacional, pots estar enterada de tot el que passe en la comissió.

· Val, açò si que és de veres que hem pot arribar a interessar, però segons com es gestione, ja que en altres falles ja he tingut el problema de que es convertix en un destarifo el wasap: vinga enviar llistes, fotos de “bon dia” i cadenes de que “si no lo envías no tendrás suerte en 10 años”, i clar aixó sumat a les hores en què ho envien… xe xico, ¡que no son horas!

+ Sí, ho comprenc Empar que pot arribar a ser molest però en el nostre cas els fallers i falleres ja estan més que educats perquè solament hi haja barra lliure de missatges la setmana fallera, o al menys això s’està treballant tot l’any.

·Mira, ara has tret altre assumpte. Ja que has dit barra lliure… com està el tema? Perquè sou de les poques que encara fa això. I altra cosa ara que et tinc al telèfon, possibilitat d’ampliació de tarifa per a poder triar les cançons que jo vullga en les festes, és possible?

+Empar, això de la barra… això ho pague jo! Tu no patixques per l’alcohol que hi ha de sobra. Ara bé, si perds el got tindràs que abonar un suplement en el moment, sense repercutir a la quota trimestral, clar. Per altra part, no, no tenim la tarifa de tornar boig al DJ, ja ho vàrem suprimir fa un parell d’anys. Ara mateix el DJ està en una cabina de metacrilat aïllat de qualsevol persona assistent. Ho sentim.

·Bo, és comprensible.

+És o no una oportunitat increïble?

·La veritat que no està gens malament però no sé… em falta alguna cosa

+Mira Empar, m’has caigut bé i per això et vaig a fer una proposta que de normal no la faig. Per ser tu i ser de les primeres de la promoció t’assegure en el sopar de la plantà tindre l’entrepà de “blanc i negre”. I a més t’oferisc el… CERVAN FAST PASS! Res de cues en cap dinar o sopar de la setmana fallera. És que no et puc fer una oferta millor!

·Però això que em dius m’ho pots assegurar? És a dir, m’agradaria que m’enviares un correu amb esta informació perquè després no vull que hi haja cap problema. O per escrit o res! Si m’ho envieu, demà mateix puc passar-me pel casal.

+Qué bé que estigues interessada Empar! Mira, tenim esta promoció activa ns al mes de juny i a més si la contractes abans de maig te proporcionem un polar taronja vintage en forats i tot. D’esta forma t’assegures paréixer una fallera de tota la vida, poseidora del bunyol d’or només començar!

·De categoría!

+Fins prompte Empar!

·Adeu!

Si li pregunten a una persona aliena al món faller què és un mantenidor/a, segurament ni ho sobrà. Per intuició podría dir que és la qualitat que té algun objecte per sostindre, conservar o guardar altres. O també, si és tracta d’una persona, la que manté econòmicament, defén o protegeix o algú. Este concepte ja està en desús la veritat, però té certa relació amb l’acepció que li donem en l’àmbit faller.

A les falles hi ha una gura que sempre té bones paraules i la capacitat d’enlluernar, és sense dubte el mantenidor. El matenidor/a és la persona que pronuncia un discurs en l’acte de la presentació, lloant, per damunt de tot, a la Fallera Major, mantenint així que és una persona ideal per al càrrec, adequada, molt valenciana i molt fallera, simpàtica, divertida, implicada i un llarg etcétera de bons adjectius amb els quals sembla dir-nos: “si fallers i falleres, d’entre totes teniu a la millor al capdavant, heu encertat”. I encara que, òbviament, totes les falleres majors del món mundial no poden ser meravelloses, per als mantenidots i mantenidores sí ho seran, i si no, gràcies a la seua boqueta d’or, ens ho faran creure.

L’existència del mantenidor/a Vos conte ràpidament el que he pogut saber d’esta gura pel que m’ha explicat l’historiador i documentalista Javi Mozas: “inicialment la imposició de la banda de Fallera Major es feia en el mateix acte que el nomenament i l’elecció”. És a dir, que es feia un tres en un en tota regla. La data clau és l’any 1945, quan es crea l’acte d’Exaltació de les Falleres Majors de València. “Per idear i preparar aquell nou acte amb què contarien les falles es té com a referent l’exaltació de la Regina dels Jocs Florals, que es celebrava des de l’any 1879, i d’ahí copien els seus elements, guio i protocols: la música “Homenaje a Sagunto” del Mestre Rodrigo, el boato, la policia de gala, la Banda Municipal, la Cadira d’Or i, com no, la gura del mantenidor”, explica Javi.

El primer mantenidor en estrenar este càrrec fou Vicente Cuello Girón, periodista i cineasta valencià, responsable, per cert, de tots els guions de les pel·lícules de Paco Martínez Soria. Aquell any la fallera major a exaltar era María de los Desamparados Garrigues Santonja.

A partir d’ahí una gran quantitat de noms passarien a engrossir el llistat de mantenidors de la Fallera Major de València ns els nostres dies, i com no, les comissions de falla també acabaren copiant l’acte i el model, incloguent com a moment essencial la gura del mantenidor.

Però van haver de passar 35 anys perquè apareguera una mantenidora dona per a una Fallera Major de la ciutat València. Fou en l’exaltació de Laura Carsí Vaello, FMI de 1980, on va ser Ángeles Arazo l’encarregada d’obrir la veda, també escriptora, periodista i crítica d’art valenciana.

El discurs

En vers inicialment i més endavant en prosa, els mantenidors havien d’exaltar a la Fallera Major, però de rebot també parlaven de València i la valenciania, de la festa de les falles, de la Geperudeta, de la bellesa valenciana, la seua indumentària i algun que altre tòpic més. Com tot, estos discursos també han anat evolucionant, i s’han tornat més lleugers, més pròxims i menys so sticats, o no recordeu aquella época en la que el moment del mantenidor era el moment de desconnectar?, d’eixir al bany o fer la xarraeta?, perquè com més o menys les idees eren semblants… sentint-ne un, els havies sentit tots. I és que els mantenidors havien de ser persones amb cert honor i rellevància, il·lustrats, in uients, però que possiblement tenien poca o cap relació amb la fallera major en qüestió.

Per a les Falleres Majors de València estes gures les tria l’alcaldia i per això sempre han sigut motiu de controvèrsia ja que sembla, en moltes ocasions, que persones més o menys a ns als governants apro ten eixos minuts per vendre, una miqueta, “la seua moto”. Per eixe faristol han passat periodistes, escriptors, poetes, empresaris, advocats, rectors, polítics… i de vegades els resultats han estat molt per baix de les expectatives, i és que si no coneixes bé la festa, l’objectiu del discurs o no controles a la Fallera Major, el resultat pot ser una catàstrofe. De fet des de 1985, a València, la gura del mantenidor es va substituir per una veu en o que llegia textos de poetes, però es tornà a instaurar al 1992.

Quines solen ser les principals errades d’este discurs?

-Ser massa llarg

-Ser excessivament culte o pretenciós

-Però també s’ha d’anar amb compte i que no quede massa… d’anar per casa

-No tindre un bon valencià

-No pronunciar clar o parlar-li al coll de la camisa

-No tindre una estructura àgil i enllaçada

-Estar tot el discurs mirant el paper

-Anar-se’n per les branques i no tindre un objectiu clar

-Copiar textos o fragments d’altres discursos

-Alguno més?

Els mantenidors en la nostra falla

A la nostra comissió els primers mantenidors foren José Giner Garcia (de la primera fallera major) i José Brull Muñoz, membre de la Banda de l’Empastre (de la primera fallera major infantil), els dos repetiren en altres ocasions. També en tinguérem alguns reconeguts, com Ángel Asunción al 1979, un dels fundadors i president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana; Juan Antonio Folch Barella al 1982, escriptor i membre de l’Agrupació Amics de la Poesia de València; Francisco Borras Sanchis al 1983, president de la comissió de Patrimoni Històric-Artístic de l’arquebisbat de Valéncia; Vicente González Lizondo al 1988, fundador d’Unió Valenciana; Ignacio Gil-Lázaro al 1992, actual diputat al Congrés; Donís Martín al 1999, poeta i membre de Lo Rat Penat; o l’artista Armando Serra a l’any 2000.

Durant la primera década de la falla cap dels mantenidors foren fallers, com hem dit eren persones amb certa importància social i els buscava la falla, o si la família de la fallera major tenia algun conegut rellevant s’apro tava. És el cas de Pili Moreno quan fou Fallera

Major al 1985, “ma tia me féu els trages i me pentinava la mateixa perruquera que a les FFMM de Valéncia, i per ma tia vingué un mantenidor que estava vinculat a Junta Central Fallera”. Però ens fa curiositat que aquell mantenidor, Alfredo Soler, no anava sol, l’acompanyava Pepa Gordillo. És la primera vegada que el nom d’una dona apareix a la llista dels nostres mantenidors, i també la primera vegada que apareix una parella per a fer junts esta tasca. Lluny de ser una modernitat, com vaig pensar en un principi, tenia una raó: “resulta que l’home no tenia molt bona salut i patia del cor, i ens va dir si es podia buscar a altra persona que féra amb ell el discurs per si, de l’emoció del moment o la tensió, li donava algun patatús”, ens explica Pili. Ara bé, diu que d’ells no sabia res, i que es conegueren el mateix dia de la presentació, “no m’enrecorde de res del que me digueren, què m’anaven a dir si no me coneixien?”.

Un any següent, al 1986, el faller Jesús Marín fou el mantenidor infantil, sent ser el primer membre de la falla en tindre esta funció. Altra dada rellevant és que ns al 2001 no arribà la primera dona mantenidora en solitari, fou Lola Gregori López, germana de la Fallera Major, Pilar Gregori. A més de ser la primera dona, també fou, segurament, la primera mantenidora que tenia una relació tan estreta amb la fallera major.

I és que, a poc a poc, durant la década dels 2000, esta febre dels prohomes anà baixant, tant que actualment els mantenidors i mantenidores han acabat sent familiars i amics de les falleres majors, i això és molt millor! Les conéixen a la perfecció i sumen un plus d’emotivitat al moment que segurament no aconseguien cap dels mencionats abans. Hem tingut germans, amics, cosines, ties… a més, com en moltes ocasions són de la falla, o del poble, sempre generen més interés entre el públic: “a vore què li diu, segur que plora”.

Mantenidors de capçalera

Noms com Pepico Motes, Juan Oliver, Jesús Marín o Alfonso Tarazona són dels que més guren en la llista de mantenidors de la nostra falla, i és que són reconeguts al poble, tenen relació amb molta gent i sobretot: deuen ser uns autèntics “Piquitos de Oro”. El que lidera el rànquing de discursos és Pepico, quan parlàrem amb ell no recordava ni el número de falleres, dins de la comissió en foren huit, però en altres falles també ha exercit de mantenidor. “Jo en aquella época recollia molts llibrets, i m’anava agarrant textos i poesies que després arreglava. També n’escribia, de vegades estava treballant i si me venia alguna cosa al cap l’apuntava, tot eren xulletes i paperets, i quasi tots els discursos els feia en vers”. Són paraules de Pepico, que reconeix l’avantatge que tenia al conéixer a les falleres, “perquè com eren xiques de la falla…”. Diguem açò perquè ens confessa, com ja ens apuntava Pili Moreno, que els mantenidors de la primera época poc deien de la Fallera Major, “jo te diría que cap dels que vingué de fora va parlar amb elles primer per saber alguna cosa més”.

Per a Pepico, el canvi que ha experimentat esta gura es bo perquè conéixer a les xiques és bàsic per a ell, ja que és pot cumplir millor el seu objectiu: “afalagar a la xica que estàs enaltint”. La primera fallera major de la qual Pepico fou mentenidor és Maria Jesús Tarazona, al 1994, la última, al 2013, Susana Moreno, de qui també fou el seu mantenidor infantil al 1995, amb Amparo Casado també féu doblet d’infantil i de major. “L’any que fou Ana Chaler la fallera major, son pare volia que jo fóra el mantenidor, però ja li havia donat la paraula a Amparo Casado, que era la infantil”. I és que com es sol dir, Pepico estava més sol·licitat que la “Charito”!

Alfonso Tarazona li seguix els passos amb sis falleres majors de la falla exaltades, curiosament totes infantils, i alguna més fora de la comissió. “La primera vegada fou a l’any 1993 amb Amparo Tarazona Balbastre, els mantenidors que jo recordava d’aquella época eren més ceremoniosos, més protocol·laris, i jo ho vaig intentar ser més desenfadat. Vaig parlar del veïnat, de les amigues, tirava mà de les relacions personals entre el meu entorn i el d’ella. També llegia molt i agarrava idees, i amb les coses que jo anava apuntant nalment ho enganxava i ho adobava per donar-li forma. Tot ho feia amb boli i paper, i ho assajava a casa amb la meua dona. Intentava dir-ho a la meua manera, sense mirar massa el paper. Quan vaig ser mantenidor de Zaida vaig fer una cosa més diferent perquè vaig escriure una espècie de conte”.

Per a Alfonso eixa proximitat entre les falleres majors i els mantenidors és molt bona, però també veu amb bons ulls, si hi ha oportunitat, tindre alguna persona rellevant, “sempre i quan es preocupe per conéixer a la fallera i no s’obliden que l’objecte del discurs és la fallera major”.

No obstant, sense Alfonso saber-ho, segurament en aquell moment i amb aquells discursos estava trencant un esquema, el de la institucionalitat. “Ho vaig intentar fer un poquet menys solemne i d’un màxim de deu minuts”. Alfonso també coincidix amb Pepico en dir que el principal és homenatjar a la fallera major, i també al seu entorn perquè es genera més complicitat: mirar si ha faltat algú proper, saber coses dels seus estudis o treball, amistats en particular, “quan eres família pots apro tar molt més eixes connexions i això a la gent li agrada”, és el que li va passar a Alfonso al 2007 i al 2010, ja que va ser el mantenidor de les seues nebodes Carolina i Maria, “saps quines tecles has de tocar”, ens diu. També ens comenta que en els seus discursos acabava incloguent alguna cosa de la falla, de Paiporta o de l’ofrena. “Molts diuen ara que esta gura hauria de desaparéixer, jo trobe que no, primer per elles, perquè tinguen un homenatge, i segona per la gent, perquè puga saber coses de la fallera major que ni sospiten”.

Orgull i responsabilitat

Inicialment que te proposen ser mantenidora d’una fallera major deuria ser motiu d’orgull per a qui rep la comanda, així de fet ens deien Pepico i Alfonso que ho sentien. Con en en tu per eixa noble tasca però de segur que no m’enganye si dic que un gran pes i responsabilitat recau sobre tu ns que no passa l’acte i tot ix sense cap incident. Has d’emocionar, enaltir, tindre gràcia i estar solt, agradar a la fallera major, a la seua família, al públic… però això, els “piquitos de oro” ho tenen fet.