Dibuixos per a la conscienciació

L’ONU ha llançat aquest missatge amb motiu del Dia Mundial els Oceans que se celebra cada 8 de juny des de 2008 per a recordar cada any la importància que tenen en el dia a dia en la Terra i en la vida de l’ésser humà. El 71% de la superfície terrestre és aigua i els experts adverteixen: en els últims anys, la mar s’ha convertit en una vertadera “sopa de plàstic”.

Els oceans produeixen quasi el 50% de l’oxigen que respirem en la Terra i el seu empitjorament ens en hauria de preocupar cada vegada més. Cada any es llancen ns a 8 milions de tones de plàstic a l’aigua, i com a conseqüència, en aquests 150 anys s’han perdut aproximadament la meitat de tots els corals vius. El propòsit del dia 8 de juny és conscienciar a l’opinió pública sobre les conseqüències que l’activitat humana té per als oceans i posar en marxa un moviment mundial ciutadà a favor dels oceans.

I és que el plàstic està present per tot arreu: des de les profunditats ns a la superfície de la mar. És més, danya greument als éssers vius de l’ecosistema, perquè és ingerit tant per ocells com per mamífers. La contaminació marina suposa un gran perill per a la nostra vida i la del nostre futur, ja que està acabant amb gran quantitat del plàncton, l’encarregat de la producció del 70% d’oxigen. D’altra banda, els oceans absorbeixen grans quantitats de diòxid de carboni, entorn d’un 30% del total que produïm els humans. Per tant, són claus per a controlar un altre dels grans problemes actuals: el calfament global.

No obstant això, segons dades d’alguns experts, encara que sone contradictori, cada dia reciclem més. Només a Espanya es va reciclar durant 2017 un 77,1% dels envasos de plàstic, bricks, llandes i cartó. Així i tot, encara ens queda molt a aprendre, les conseqüències de la contaminació que ha patit el planeta persistiran durant molts anys, però si la parem ara podría ser reversible. Huit milions de tones mètriques és la quantitat de plàstic que llancem als oceans cada any, equivalent a quasi 57.000 balenes blaves.

La meua opinió sobre que la contaminació del mar s’ha multiplicat per 10 en els últims 40 anys és que crec que pensem que el mar és un abocador de plàstic i no ens adonem que estem destruint el planeta i, a més, també a nosaltres mateixos.

La situació és molt preocupant, està desapareixent l’ecosistema i no sols això, també el nostre propi oxigen, sent un conjunt de successions que, a major pas del temps, més greu serà la situació si no la parem. I no sols amb el reciclatge, també hem de conscienciar-nos de reduir l’ús del plàstic en el nostre dia a dia.

Hem de parar d’utilitzar qualsevol envàs de plàstic, substituir-lo per envasos reutilitzables, hi ha in nites possibilitats per ajudar a detindre la propagació del plàstic en el nostre món. En primer lloc hem de conscierciar-nos dels seus efectes per recuperar els nostres oceans i a la vegada moltes espècies.

Les causes de no prende mesures poden ser devastadores. Per tu i per tots els éssers vius, redueix la utilització del plàstic i conscienciat.

Sara Izquierdo

A alguns animals marins els queda poca vida gràcies als residus de petroli que hi ha al mar o dins del seu cos.

Els efectes que pot causar el petroli en un animal marí són la irritació en les seues mucoses, la pèrdua de la capacitat per a regular la temperatura corporal, problemes respiratoris i inclús la mort.

En la meua opinió s’ha d’anar amb molt de compte amb l’efecte que pot causar el petroli en la mar i els animals que l’habiten, per això hem d’evitar contaminar els nostres mars, ja no soles pel petroli, també per altres residus fan que s’acabe la vida dels animals marins. Per exemple, els animals més afectats per l’abocament del petroli al mar són els do ns, les balenes i les tortugues, ja que quan estes eixen a respirar, els abocaments poden provocar els efectes que estan relatats en aquest text.

En la meua opinió el mar està molt contaminat, cada vegada hi ha més residus que acaben en el mar. També hi ha menys animals perquè els plàstics, petroli i demés residus no deixen als animals estar pels mars y el rius tranquils. Molta gent tracta d’ajudar, reciclant i fent tot el possible perquè els animals puguen nadar en pau, però també hi ha molta gent que no ajuda, no reciclen i no fan res pel medi ambent, no els importa que, probablement, quan passen els anys s’extingeixen els animals per culpa de tot això, per això estic molt agraïda amb les persones que sí que ajuden als animals.

Jo espere que les persones es donen compte que el que fan no està bé el més prompte possible, i comencen a reciclar més i a ajudar, que tots el animals puguen estar millor i no hi haja redidus ni petroli pel mar. Amb aquest missatge vull demanar a tot el món que està llegint, que recicle sempre que puga, si pot fer encara que siga algo molt xicotet, que ho faça, perquè si no comencem a fer coses pel món, no arribarem a cap lloc així. També vull que difonguen aquest missatge, que reciclen i que ajuden amb qualsevol cosa, a vore si puguem canviar el món. Així és que moltes gràcies per llegir açò i espere que el meu missatge es difonga a tot el món.

Clara Visquert

Richard Sowa va explicar que va començar a sentir una forta preocupació per la quantitat de residus plàstics que es generen en el planeta i, a partir d’ahí, va decidir construir el seu habitatge i “establir un precedent per a la humanitat”.

L’artista anglés, Richard Sowa, va construir una illa amb milers de botelles de plàstic que hui s’ha convertit en un vertader atractiu turístic del Carib mexicà. L’Illa Joysxee es va constituir sobre més de 150.000 contenidors plens de botelles de plàstic reciclades. Les botelles de plàstic són un problema mediambiental, però poden servir per a alguna cosa més que embrutar les platges.

La majoria de persones ni tan sols es plantegen el fundar una micronació de plàstics, encara que siga a l’interior de la seua pròpia casa. Entenem que apropiar-se de qualsevol territori pot entrar en con icte amb un govern, així que és millor construir-se un territori propi. Però construir una illa arti cial només està a l’abast d’empresaris i milionaris, així que el millor és adquirir un bon grapat de botelles d’aigua, ja que les botelles, una vegada buidades, suren. I si uneixes moltes botelles, ja tens una superfície plana per on caminar.

Rubén Boluda

Em pareix molt bé que haja fet una illa amb botelles de plàstic que s’ha trobat al mar perquè està netejant la natura i també té un espai per a viure. Ha tingut molt bona idea, és una persona que li agrada cuidar el medi ambient i entre tots podem aconseguir un món més net.