Llibret Falla Cervantes 2019

Page 1


Disseny i Construcció a València

Eliminació barreres arquitectòniques Elaboració de projectes tècnics Certificats eficiència energètica Rerformes integrals d'habitatges Instal·lació d'ascensors

Producció Portada Emmascarats #SomCervantes #SomLlibret #Cultura




Paiporta, Falles 2019

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Edició i Redacció: Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes Il·lustracions: Apartat Infantil: Elena Tarazona Fotomuntatges: Juanma Agapito Portada i Coordinació: Delegació de Llibret

Maquetació i impressió: ITRES Arts Gràfiques, S.L. Dipòsit Legal: V-732-2012 Agraïments: Reportatge fotogràfic realitzat a:

Indumentaria valenciana



El temps no canvia a les persones, ens lleva la màscara Verónica March

La por. La necessitat d’agradar als demés. Haver de fer el que la gent espera de nosaltres. Voler ser acceptat en un grup. Enganyar per traure’n profit. Amagar detalls no massa ben considerats. Salvar el planeta de forma anònima.

Hi ha nombrosos motius pels quals l’ésser humà utilitza infinites màscares al llarg de la seua vida. Al treball portem la màscara d’advocada, metge, administratiu o electricista; a casa portem la màscara de mare, fill, gendre, sogra… tenim moltíssimes opcions que podem combinar a cada moment. Amb els amics tenim un rol adoptat: l’organitzador, el graciós, el de la ‘mala llet’... i no cumplir-lo pot despistar a la resta del grup. Els enganys, les mentides, els fakes o les realitats emmascarades són una constant en els nostres dies. Al llarg d’este llibret vos mostrem una bona dosi d’exemples on la màscara serà la protagonista. De vegades ens la posem per passar-ho be, ens permet desinhibir-nos, com ens passa al disfressar-nos o omplir-nos la cara de maquillatge. Altres vegades la duguem per ocultar certa realitat que no interessa que es sàpiga. O per salvar el món a mode de Superheroi. De vegades enganyem per donar sorpreses, però altres per estafar. En ocasions enganyem per ser ben considerats, és una paradoxa però és així. Altres també poden enganyar per guanyar una partida de truc, i més en la falla. Vos convidem a llegir este recull de situacions que la majoria de vosaltres reconeixereu de seguida. La falla, que és una de les festes més emmascarades que conec, és un bon espai per llevar-nos la màscara i ser simplement el que som, falleres i fallers.

5


“La vostra alegria és la vostra tristesa sense màscara”. (Khalil Gibran)


La vida és un Carnaval!

Pròleg_________________________ 5 Màscares protectores______ 8 Desemmascarades_________ 12 Màscares d’entreteniment_ 28

Els orígens de la màscara_ 31 Màscares cerimonials______ 32 Màscares per ocultar la identitat____________________ 34

Les Falles, una crítica emmascarada______________ 41 Si vas emmascarat... hi haurà gat amagat!!_____ 45 Et vaig dir que mascotes no!______________ 48 ‘Trampantojos’, trampes per als teus ulls______________ 51 Enganyats___________________ 59 D’enganyats… res de res!____________________ 66 Què enganyà que estaves!_________________ 70 Màscares de Fallera. A maquillar-se!!!_____________ 75 1993. Un premi amb engany_________________ 81 Si la vista no m’enganya…._____________ 84

‘Los Ángeles de Paiporta’, el gran engany______________ 91 Amagant les vergonyes: la cavalcada del ninot______ 94 Carnavals fallers_____________ 104 Un casal amb màscara ____ 109 Mascarats____________________ 114 El Truc________________________ 117 Superherois Fallers_________ 122 Xarxes socials: l’altra cara de la realitat____________ 129 Emmascarant la realitat: el retoc faller_______ 135 Fake News. Les falses noticies__________ 141 ‘Vamos a contar mentiras tralara…’___________ 146 Menuts Super Herois!______ 151

Super Fallers al rescat!_______ 154 I tu quin super-poder tindries?______________________ 156 Peque-Herois________________ 158 Màscara facial_______________ 160

Màscares col·laboradores___ 170 Ball de màscares_____________ 222 Rostres fallers________________ 226 7


Màscares protectores Donen aire, eviten els virus i substàncies perilloses i preserven la integritat

Raul Folgado Valero President Fallers i falleres amb màscara o sense ella, m’adrece a tots vosaltres per segon any consecutiu des de les pàgines d’este llibret, que enguany, com la nostra falla, va dedicat als enganys, a les dobles cares i a les falses aparences. En la falla, com en la vida, de segur que trobem molts d’estos ingredients, però vos convide a llevar-vos totes les màscares lleges, les incòmodes, les que pesen, les dolentes… a deixar de banda els prejudicis i les càrregues i gaudir de la festa. Si alguna cosa vos heu de posar al rostre estos dies que siga l’antifaç de super-faller i super-fallera,

8

la màscara facial per disimular la falta de son o, simplement, vingau amb la vostra millor cara. En breu comença el nostre anual ‘Ball de Màscares’, les nostres belles reines, Àngela i Ana, de segur que protagonitzen una festa memorable, Izan i jo mateix farem el possible perquè vos sentiu còmodes i gaudiu d’este ball intens de 5 dies on, quasi tot, està permés. Als col·laboradors, Fallers d’Honor, veïns i demés amics i amigues vos convide a que vingau a visitar-nos i a disfrutar, i ací no vos enganye, de la millor festa que tenim, les falles.


9


Màscares protectores Donen aire, eviten els virus i substàncies perilloses i preserven la integritat

Izan Herrería Chaler President Infantil Benvolguts xiquets i xiquetes de la comissió de la falla Plaza Cervantes de Paiporta: No vos podeu imaginar la il·lusió que em feia ser president infantil d’esta falla. Perquè de la nostra festa i la nostra terra m’agrada tot. El sol, la seua llum, la lluentor, el color, els sons, i sobretot el soroll dels nostres adorats petards, la pólvora!

10

Sense dubte, la nostra festa, les falles, són una manifestació cultural i d’identitat de les més importants que existeixen. Gaudim d’ella! I no hi ha millor manera que fent-ho tots junts. Eixim al carrer!!! Veniu als actes fallers!!!! Fem d’este any una aventura inoblidable. Em despedisc i aprofite esta oportunitat per donar-vos les gràcies a TOTS per TOT.


11


Desemmascarades

Ana Chaler Alcántara Fallera Major

Mare meua quina feina tan important!! descriure a Ana!! Ana és una persona meravellosa, no pots evitar estar al seu costat i no tindre un somriure, és molt treballadora, atenta, alegre i molt divertida. Però el més important és que és una persona molt fallera, ho porta a la sang perquè el seu pare ja ho era, li encantaven les falles i els petards. Passarem una any inoblidable, per a tu va a ser un any molt bonic perquè vas a disfrutar-lo amb el teu fill, viurem moments molt divertits i emocionants que recordarem sempre. No ho oblidarem mai, et vull moltíssim.

Espere que t’agrade, la teua Fallera Major Infantil, Àngela

12


13


Desemmascarades

Ángela Juan Mor Fallera Major Infantil

Àngela és una xiqueta molt fallera, es nota que li ve de família. És molt respectuosa en tot el protocol, una perfecta doneta podríem dir. Jo li tinc molt de carinyo i apreci, ja que no només és la meua fallera major infantil, també és la companya del meu fill. Àngela es preocupa per Izan, el cuida, i a més es divertixen a muntó!! Malgrat la diferència d’edat ho porten tot fenomenal i això fa que jo, com a mare, l’estime encara més. Puc dir que sent admiració per la seua bondat. Amb mi és un perfecte i adorable bixet, la nostra complicitat és tremenda. Destaque el seu saber estar, l’honestitat i el seu amor per les falles. Àngela és la meua perfecta companya en esta aventura, i fa honor al seu nom, em sembla que he conegut a un àngel. S’ha clavat en el meu cor per sempre.

Et vull Àngela, Ana

14


15


16


17 de novembre de 2018 09.30 AM. El vaixell on viatja Àngela, Ana, Raul i Izan atracà a l’Illa de Faro, on han reconstruït una de les 7 meravelles de l’antic món, el far d’Alejandria. Va ser construït en el segle III. AC però tres terratrèmols el danyaren greument. Ara podem gaudir de nou d’ell. 17


18


11.30 AM Els nostres representants seguixen visitant part d’Egipte. L’esfinx de Giza i les grans piràmides de Keops, Kefren i Micerinos és el que més els impressiona. No tenen massa temps han d’agafar altre avió. 19


20


21


22


23


14:00 PM Falleres Majors i Presidents aterren a Grècia. Els temples són autèntics espectacles fets arquitectura. A déus com Zeus o Apolo estaven dedicats estos santuaris de grans dimensions. 24


25


26


18:30 PM I per fi Roma!!! Els quatre ho tingueren clar, es queden amb el coliseu!!! I ara ja és hora de tornar a l’aeroport direcció Manises, menuda jornada!! 27


Màscares d’entreteniment Són les utilitzades en obres de teatre, carnavals i festes. Amb elles fem un repàs pels actes que hem organitzat i dels quals hem disfrutat en el present exercici.

ABRIL: Divendres 13, Elecció de President. Diumenge 15, Apuntà MAIG: Divendres 4, Elecció de les Falleres Majors i President Infantil 2018. Cap de setmana del 18, 19 i 20, Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. Dissabte 26, Sopar d’Homes JUNY: Dissabte 16, Festa d’estiu infantil amb taller de collars, sopar per als menuts i karaoke. Dissabte, 30, Sopar de les Persones Majors JULIOL: Dissabte 7, Celebració de Sant Joan AGOST: Del 10 al 16 participació en les Festes de Sant Roc SETEMBRE: Dissabte 22, celebració del Mig Any faller. Dissabte 29, Concurs de Playbacks de Junta Central Fallera.

28

OCTUBRE: Dissabte 20, proclamació de la Fallera Major. Dissabte 27, Oktoberfest. Diumenge 28, Festa de Superherois i Paelles en la plaça. Dimecres 31, Halloween Infantil. NOVEMBRE: Dissabte 3, Proclamació de la Fallera Major Infantil. Dissabte 10, Sopar de Fallers d’Honor. Dissabte 17, Festa Remember DESEMBRE: Dissabte 8, Presentació de la Fallera Major. Diumenge 9, Presentacions de la de Fallera Major Infantil. Dissabte 15, Berenar infantil i activitats nadalenques al casal. Divendres 21, Sopar de Nadal. GENER: Dissabte 5, Sopar del Roscó. Dissabte 26, Visita als tallers dels artistes, i al Museu Faller.


29


L’home savi Ês pobre en aparences. (Roberto Fontanarrosa)

30


Els orígens de la màscara Encarna Valls

La màscara, la màscara... com sorgí? on naixqué? La resposta és evident, on sorgiren les arrels de la nostra cultura, a Grècia. A la Grècia antiga, la creadora del teatre i de la democràcia, la Grècia de Pericles, Plató, Aspàsia, Safo o Eurípides. I va sorgir per a satisfer la necessitat del teatre, que aleshores no era un espectacle lúdic, sinó que formava part del culte al déu Dionís. També durant l’Edat Mitjana nasqueren moltes representacions teatrals relacionades amb les creences del cristianisme i la nostra devoció. D’elles ens queden el Misteri d’Elx i les representacions infantils dels miracles de Sant Vicent, per parlar de les més pròximes a nosaltres. Però tornem a la màscara. En les escenes del teatre grec no participaven més de 2 o 3 actors i el nombre total de personatges d’una obra podia arribar a la quinzena. No calia per tant 15 actors, amb 3 hi havia prou i aquests portarien una màscara que identificara els diferents personatges: una dona major, un

jove, una donzella, un guerrer... En grec màscara es deia “prósopon” (πρόσωπον) i en llatí persona, a què vos sona? En efecte, també la màscara servia per a transmetre la veu amplificant-la i modificant-la, perquè la veu de l’actor ressonara al seu través. Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement la màscara fou utilitzada principalment durant Carnestoltes. Per a actuar des de l’anonimat i fer allò que “a cara descoberta” no faríem, són un element indispensable. Amaga la identitat del subjecte portador i resulta alliberadora, transformadora, revivificant. Facilita enormement l’assumpció d’un altra identitat, com si fórem altra “persona” però sense fer ressonar la veu. Quan va sorgir la comèdia de l’art a Itàlia també hi havia alguns personatges que portaven màscara, però no la duien ni les dones ni els enamorats. I ara? Que podem dir de les màscares? De vegades observem gestos que ens resulten poc creïbles: un somriure, una cara de sorpresa i aquestes persones semblen dur una màscara. La màscara dissimula i simula, amaga i mostra, és l’evident ambigüitat. I els fallers? Portem màscara? De tot hi haurà. El que sí tenim és goig, alegria i entusiasme. Per això diuen que dóna alegria veure els fallers passant pel carrer! 31


Màscares cerimonials

S’utilitzen en rituals socials i religiosos. En certes cultures es creu que utilizar la màscara atorga al seu portador les qualitats del ser al que està representant

President Vice-President 1er Vice-President 2on Vice-Presidenta 3era Vice-President 4rt Vice-President 5 Secretaria Vice-Secretaria Economia, loteries i quotes Festejos Protocol Llibret Publicitat RRPP i fallers d’honor Infantils Play-backs Monument

32

Raúl Folgado Valero José Manuel Císcar Soriano Héctor Moreno Ramón Elena Tarazona Tarazona Alfonso Tarazona Motes Rafa Salvador Martínez Maria Pilar Císcar Soriano Nieves Fernández Zomeño José Manuel Císcar Soriano Javier Belda Rua Héctor Moreno Ramón Amparo Casado Motes Maica Palmero Martínez Marina Martínez Ferrandis Alberto Betes Ribes Amparo Palmero Martínez Esperanza Muñoz Paredes Verónica Martínez March Rafa Salvador Martínez Raúl Máñez Gil Santi Planells Andreu Carolina Planells Tarazona Marta Tarazona Amat Carla Folgado de la Herran Carla Castellanos Montesa Andrea Costa Navarro Maria Planells Tarazona Carla Obregón Company Angela Martínez Ferrandis Nacho Costa Navarro Raúl Máñez Gil


Cavalcada Carrossa Joventut Jocs Casal Gastronomia Compres Focs Banderes Llums Junta Local Fallera

Elena Tarazona Tarazona Loli Tarazona Rubio Pili Moreno Pérez Xelo Puertes Torrent Emilio Aroca Sáez Jordi Tarazona Montesinos Mª Carmen Olmos García Maite Fuertes Bercianos Borja Salvador Pastor David Peris Manzano Inma Tarazona Gil Marc Salvador Pastor Celia Quevedo Donet Jesús Ramón Saneustaquio Mª Amparo Tarazona Balbastre Jordi Tarazona Masiá Jesús Ramón Saneustaquio Maria Jesús Tarazona Babiera Alfons Tarazona Motes Nacho Costa Navarro Carles Moreno Tarazona Jordi Alcántara Mateu Paco Moreno Pérez Juan Antonio Chirivella Ruiz Emilio Aroca Sáez Marcos González Alonso Susana Moreno Ramón Salvador Tarazona Martínez Diego Navas Sáez Dani Valcarcel Hervás Raul Zamora Jurado Alba Escoruela Valladares Jesús Cusi García 33


Màscares cerimonials

President Vice-President 1er Vice-President 2on Secretària Tresorera Comptadora Delegat de Festejos Delegat Secció Femenina

Izan Herreria Chaler Alonso Obregón Company Jose Sánchez-Migallón Roselló Irene Yago Tarazona Paula Folgado Manzano Cristina Tarazona Garcia Dani Sánchez-Migallón Roselló Rubén Boluda Ruiz

Màscares per ocultar la identitat

S’utilitzaven als balls en l’antiguitat per amagar el rostre; també servixen perquè els malfactors no puguen ser reconeuguts per l’autoritat o les víctimes, o també perquè persones activistes escometen gestes sense ser identificats.

Abella Giménez Ángela Ahullana Adalid Alejandro Ahullana Adalid Jonathan Alanzabes Moya Ana Alba Muñoz Miguel Ángel Alcalá Ramos Carlos Alcalá Ramos María Alcalá Ramos Marta Alcántara Chirivella Francisca Alcántara Mateu Jordi Alcañiz Tarazona Paula Aleixandre Pascual Jose Antonio Aleixandre Tarazona David Aleixandre Tarazona J. Antonio Almazán Castellanos Mª José Amat Sánchez Mª Teresa Andreu Herrero Trinidad Andreu Huesa Miguel Ángel Andreu Masià Marc Aranda Martínez Vanesa Arce TaMarít Adelina Aroca Sáez Emilio Jose Arranz Garay Xabier 34

Asensio De La Torre Irene Baeza Escribano Marta Baños Chisbert Víctoria Barberá Vall Tania Barreales Feliz Miguel Ángel Barreales Ferrandis Nico Belda Fernández David Belda Rua Javier Belmonte Toribio Hugo Benlloch Ortiz Noelia Bermell Jiménez Rafa Bermell Tarazona María Bermell Tarazona Rubén Bernardo Casany Covadonga Betes Ribes Alberto Betes Ribes Eduardo Bispo Delhom Leandro Blasco Barberá Erika Blasco Fernández Marc Boluda Moya Juan Miguel Boluda Moya Pili Boluda Ruiz Marío Boluda Ruiz Rubén


Boza Val Claudia Boza Val María Brull Puchal Amparo Brull Puchal David Bueno Redondo Sofia Caballero González Paula Candelas Verdejo Claudia Candelas Verdejo Marc Cano Tarazona Paula Cañas Madrid Sara Carrasco Oroz Juan Miguel Carratalá Collados Andrea Casado Fabra Víctoria Casado Motes Amparo Casado Pascual Ariadna Casado Ruiz Iñaki Casañ Bolos Alba Cascales Ortiz Alejandra Castellanos Montesa Carla Castelló Marí Maite Castillo García Isabel Cebrián Chisbert Paola Císcar Marí Conchin Císcar Soriano Jose Manuel Císcar Soriano Mº Pilar Company Pausa Ana María Cortina Rodríguez Aitana Coscolla Martínez Jordi Costa Navarro Andrea Costa Navarro Nacho Cotrina Santano Claudia Cuba Pomares Natalia Cuenca Berjano Carla Cusy García Jesús Chaler Alcántara Ana María Chica Martínez Andrea Chica Martínez Claudia Chicote González Mila Chirivella Fabià Nico Chirivella Ruiz Álvaro Chirivella Ruiz Juan Antonio Chisbert Ibáñez Josefina Chisvert Tarazona Mª Carmen Dalmau Marí Miguel Ángel

Dalmau Monreal Ana Dalmau Monreal María De Dios Carretero Lucía De Jaime Ferrer Carolina De La Fuente Cuenca Javier De La Fuente Gómez Claudia Del Moral García Laura Del Saz Almerich Pablo Del Saz Masià Jose Domingo Delgado Zamora Alejandro Delhom Villalba Maite Díaz Mor Carmelo Díaz Mor Lucas Díaz Mor Sara Doguet Cristophe Doguet Tarazona Marc Durá Casado Alejandra Durá González Alejandro Embuena Llovera Ana Embuena Llovera Carla Escoruela Peiró Rafael Escoruela Valladares Alba Escrich Laorden Jorge Espert Fuertes Víctoria Estebán Marí Nekane Fabià Baviera Vicky Fabra Cote Irene Felipe López Beni Felipe Montesa Sara Fenoll Herraiz Pablo Fernández Mora Consuelo Fernández Pastor Miquel Fernández Vila Julio Fernández Zomeño Dori Fernández Zomeño Nieves Ferrandis Eustaquio Vicente Ferrandis Martínez Raquel Ferrandis Puchal Amparo Ferrandis Puchal Ángeles Ferrandis Puertes María Ferrando Embuena Dolores Ferrando Embuena Teresa Ferrer Alcañiz Alejandra Folgado Cortina Gabriel 35


Màscares per ocultar la identitat

Folgado De La Herranz Carla Folgado Manzano Alex Folgado Manzano Paula Folgado Valero Inmaculada Folgado Valero Raúl Folgado Valero Salvador Fuertes Bercianos Mª Teresa Fuertes Ferrandis Francesc Galan Moreno Mara Gallego Abad Irene Gamón Escamilla Verónica García Aparicio Álvaro García Aparicio Clara García Benlloch Albert García Benlloch Mireia García Cañas Paula García Montolio Héctor García Morales Eva García Palomares Andrea García Palomares Gloria García Rodrigo Miquel García Romero Irene García Romero Noelia García Serrano María García Serrano Thais García Tarazona Berta García Tarazona Lucas García Vázquez Salvador Gómez Caraballo Nuria Gómez Feliciano Mª José Gómez Maldonado Coral Gómez Maldonado Daniel Gómez Marí Andreu Gómez Marí Voro Gómez Medina Lydia Juana Gómez Rodríguez Álvaro Gómez Romero Cira González Alonso Marcos Manuel Gregori López Pilar Gutiérrez Mirasol David Gutiérrez Mor Candela Gutiérrez Mor Samuel Gutiérrez Oviedo Blanca 36

Guzmán Aranda Alejandra Guzmán Aranda Gabriel Guzmán Aranda Marío Guzmán Molero Javier Hernández Casado Valentina Herrería Chaler Izan Herrería Rodríguez Iban Herrero Cuesta Paula Hidalgo Guillamón Francisco Hontecillas Muñoz Santi Huete Orts Cesar Huete Orts Marío Ibáñez Tarazona Josefa Ibor Lisarde Celia Izquierdo Casañ Elsa Izquierdo Casañ Sara Jaramillo Menargues Inés Jaramillo Menargues Víctor Jiménez Rubio Pere Josep Juan Mor Álvaro Juan Mor Ángela Juan Tarazona Álvaro Juan Tarazona Mª Amparo Leal Frasquet Cristina Lerma Martínez Fernando Lerma Martínez Juan Lestau Sanz Pablo Lestau Torres María Lisarde Prats Álvaro Lisarde Prats Mireia López López Cristobal López López Jose López Medina Adriana López Medina Laura López Obregón Natalia López Panadero Marío López Vela Sara Lorca Gregori Lucía Lorente Castillo Mª José Lozano Juan Carolina Lleonart Pereiro Jordi Lleonart Pereiro María Llopis Ramos Marc


Llopis Ramos Sandra Malet Brau Emma Manzano Gómez Merche Mañez Gil Raúl March Paredes Mª José Marí Andreu Cristina Marí Andreu Trini Marí De Jaime Paula Marí González Barbara Marí González Daniel Marí González Miguel Marín Jaramillo Tamara Martí Andreu Empar Martí Andreu Sergi Martí Galan Nicolas Martí Huertas Blanca Martí Lianes Juan Ramón Martín Olmos Belen Martín Olmos Julia Martín Serrano Agustin Martínez Arguisuelas Marta Martínez Ballesteros Daniel Martínez Biosca Isabel Martínez Boluda Hugo Martínez Boluda Oliver Martínez Castillo Carlos Martínez Chisbert Juan Martínez Chisbert Juan Carlos Martínez Chisbert María Martínez Dalmau Celia Martínez Ferrandis Ángela Martínez Ferrandis Héctor Martínez Ferrandis Marina Martínez Ferrando Marta Martínez March Veronica Martínez Martín-Albo Manuel Martínez Morte Chimo Martínez Morte Lourdes Martínez Paredes Silverio Martínez Ricart Paula Martínez Romero Raquel Martínez Sánchez Sofia Martínez Sirvent Miriam

Martínez Taberner Francisco Martínez Tarazona Alejandro Martínez Tarazona Francisco Martínez Tarazona María Masià Ricarte María Masià Tarazona Mª Antonia Masià Tarazona Mª Carmen Mateu Delhom Trini Mateu Planells Albert Medina Campos Estela Medina Marín Paula Melero Almazán Elsa Melero Almazán Meritxell Melero Parra Juan Méndez Díaz Ivan Méndez Salvador Ricardo Mendoza Muñoz Gregori Mesado Yusa Cristina Mira Casañ Carolina Mocholí Paredes Cristina Mocholí Sánchez Desamparados Molero Alanzabes Aitor Molero Moreno Eusebio Monreal Herrera Raquel Montane Muñoz Lourdes Montero Martínez Marta Montesa Muñoz Susi Montesa Puertes Balma Montesa Puertes Emili Montoro Soriano David Montoro Soriano Jose Mor Fernández Cristina Mor Fernández Mª José Mor Fernández Marían Mor Fernández Raquel Moreno Castillo Sonia Moreno Luzzy Alejandra Moreno Luzzy Juan Luis Moreno Pérez Francisco Moreno Pérez Mª Pilar Moreno Ramón Héctor Moreno Ramón Susana Moreno Tarazona Carles 37


Màscares per ocultar la identitat

Motes García Rebeca Motes Renovell Jose Antonio Muñoz Casany Amparo Muñoz Casany Francisco Muñoz Domingo Francisco Javier Muñoz Moyano Alfonso Muñoz Moyano Ferrán Muñoz Paredes Amparo Muñoz Paredes Esperanza Navarrete Doña Sara Navarro Durán Josico Navarro Parra Borja Navarro Ruiz Jose Antonio Navarro Tordera Leyre Navas Sáez Diego Nevado Fernández Víctor Nuñez Luján Pablo Nuñez Luján Sara Obregón Belenguer Jessica Obregón Belenguer Tomas Obregón Company Alonso Obregón Company Carla Olmos García Mª Carmen Onrubia Tarazona Marina Ormeño Díaz Víctor Ortega Pérez Luisa Ortiz Prieto Alberto Pacheco Marí Vicente Palacios Marí Andrea Palmero Martínez Amparo Palmero Martínez Maica Palmero Martínez Vicente Pardo Barceló Ignacio Pardo Sánchez Ángela Paredes Varea Raquel Pascual Muñoz Inmaculada Pascual Muñoz Jose Luis Pascual Muñoz Vicent Pascual Paredes Marían Pascual Picazo Jordi Pastor Gandul Rafael Pastor Tarazona Amparo Pastor Tarazona Carmen 38

Pérez Folgado Marta Pérez Muñoz Gonzalo Pérez Sánchez Yolanda Peris Guillem David Peris Manzano Carla Peris Manzano David Pitarch Galindo Jose Luis Planells Andreu Santiago Planells Tarazona Carolina Planells Tarazona María Puchades Mompó Abel Puertes Ruiz Esther Puertes Torrent Xelo Quevedo Donet Celia Quevedo Gordón Alberto Ramirez Alcántara Lia Ramirez Marchante Aitana Ramirez Marchante Alba Ramón March Vicenta Mª Ramón Saneustaquio Jesús Reyes Marco Jorge Rivodigo Benedito Lucía Rodríguez Cortina Jordi Rodríguez Guillén Isabel Rodríguez Juárez Vanessa Rodríguez Sánchez Ernesto Roger Díaz Ana Roman Cavero Mireia Roman Ruiz Pedro Romeu Cervera Beatriz Roselló Aguilar Marina Ruiz Biedma Octavio Ruiz Castillo Carlos Ruiz Gómez Meritxell Ruiz Gómez Pau Ruiz Ruiz Laura Ruiz Zamora Ángela Ruiz Zamora Vanessa Sabate Penades Montserrat Sáez Barberá Carolina Sáez Martínez Claudia Sáez Montesa Martína Salas Pastor Natalia


Salas Pastor Toni Salort Herrera Almudena Salvador Martínez Rafa Salvador Pastor Borja Salvador Pastor Marc San Jose Monreal Sara Sánchez M. Roselló Daniel Sánchez M. Roselló Jose Sánchez Martínez Irene Sánchez Martínez Ylenia Sánchez Masiá Carmen Sánchez Masià Neus Sánchez Migallon Martínez Jose Sánchez Valenzuela Laura Sanchis Monreal Juan Sanchis Monreal Lucía Santamans Sanz Josep Santamans Sanz Teresa Santos González Francisco Javier Sanz Ramón María Rosario Sanz Ramón María Teresa Serna Chisbert Maruja Serrano Aparicio Ramón Serrano Roger Mateo Soler Aroca Lorena Soler Juan Joaquin Soler Juan Joaquin Soler Sarrion Joana Soler Sarrion María Soriano Benlloch Mª Pilar Soriano Bueno Carmen Sorroche Hernández Cristina Sorroche Hernández Sofia Tarazona Amat Alfons Josep Tarazona Amat Marta Tarazona Arce Mª Adelina Tarazona Babiera Mª Amparo Tarazona Babiera Mª Jesús Tarazona Balbastre Clara Tarazona Balbastre Cristina Tarazona Balbastre Mª Amparo Tarazona Balbastre María Tarazona Bas Mª Carmen

Tarazona Baviera Maruja Tarazona Felipe Alicia Tarazona Felipe Beni Tarazona Ferrandis Amparo Tarazona Ferrandis Gesmil Tarazona Ferrandis Teresa Tarazona Ferrandis Vicent Tarazona García Cristina Tarazona García Marta Tarazona Gil Celia Tarazona Gil Inma Tarazona Juan Alfonso P. Tarazona Juan Amparo Tarazona López Ana Tarazona Martínez Joaquin Tarazona Martínez Salvador Tarazona Martínez Vicenta Tarazona Masià Albert Tarazona Masià Jordi Tarazona Montesinos Jordi Tarazona Montesinos Manuel Tarazona Motes Alfonso Jose Tarazona Motes Sari Tarazona Navarrete Jose Joaquin Tarazona Rubio Loli Tarazona Serrador Ana Tarazona Tarazona Elena Tarazona Tarazona Nacho Tarrega Folgado Lucía Valcarcel Hervas Daniel Valenzuela Alcalá Antonio Valenzuela Delhom Sofia Valero Salvador Conchin Valladares Trenado Puri Valle Blanch Manuel Valls Pastor Encarna Verdejo Hortal Eva María Villar Ramos Myriam Villar Ramos Paula Villena Calero David Yago Tarazona Irene Yago Tarazona Ramón Zamora Jurado Raúl 39


“No hi ha disfressa que molt de temps puga ocultar l’amor on n’hi ha, ni fingir-lo on no n’hi ha”. (François de la Rochefoucauld)


Les Falles, una crítica emmascarada Verónica March

‘Versos fallers que posen en solfa tots els problemes de la vida familiar i social, la política del municipi o el govern de la nació, o els temes més sobresalients de l’estranger. Versos fallers que satiritzen tot allò humà i diví amb la sana intenció de passar-ho bé.’ (Enric Soler i Godes) De segur que alguna vegada vos heu sentit criticats en la falla. En ocasions és per alguna cosa que hem fet, en altres perquè no les hem fet. La qüestió és criticar. I és que amics i amigues benvinguts a les Falles, la festa on la crítica és la base que la sustenta. Critiquem en el monument, critiquem en la cavalcada del ninot, critiquem en la presentació, critiquem en el casal. Critiquem, així en general. Les falles naixen per criticar. Però perquè no fóra massa directe, per no provocar una crisi social, un cabreig múltiple o una censura implacable, el que fan els fallers és emmascarar eixa crítica. Com?, amb gèneres i recursos literaris. Eines per amagar la crítica davall d’un somriure. Ja a meitat del segle XIX, en els primers llibrets on trobem les explicacions de la falla apareixen recursos literaris per crear estos efectes en el lector. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví són una mostra d’este treball creatiu d’acord amb l’estudi que va fer Josep Lluis Marin al seu llibre ‘Sàtira i Falles’ (2010). En ell ens conta que, per vehicular l’humor, Baldoví utilitza parèmies i frases fetes, jocs de paraules o doble sentit. Canvia

de registre o de codi per provocar la sorpresa, un gir o el contrast, passant-se al llenguatge jurídic, per exemple, o al castellà si li cal, però sens dubte és la paròdia allò que més distingix la seua obra. Els textos tenen les seues màscares: els recursos literaris Els recursos o figures literàries són ferramentes que els autors utilitzen per generar un efecte o estil concret en el seu text. Es tracta d’utilitzar el llenguatge d’una manera especial o poc convencional, distanciada de l’ús corrent de la llengua. L’objectiu no és altre que alterar de manera intencionada la forma, l’ordre o el sentit de les paraules, cridant l’atenció del lector i causant un efecte en ell. De recursos literaris hi ha un bon grapat. La literatura fallera o satírica utilitza aquells basats en la sátira i l’humor. Nosaltres coneixerem ara les figures pròpies d’este gènere emmascarat amb exemples que hem utilitzat en les nostres crítiques fallares, cavalcades o presentacions.

41


Les paraules es posen antifaç Ironia. És una manera de donar a entendre el contrari del que es diu. Cap: Molt be, quantes festes han fet enguany? En seran 4, no? Esbirro: Sí. Els quatre talls de carrer corresponents que inclouen l’Apuntà, al no contar-se com a acte faller. Cap: Així m’agrada, des que algú va dicidir limitar l’activitat únicament als 4 talls de carrer tot està més controlat. (Extracte presentació, 2018-2019)

És obvi que no ens agrada la norma dels 4 únics talls de carrer, tots ho saben i al dir el contrari ja s’assumix que és una ironia.

Humor negre. Fem acudits amb els colps que ens planteja la vida. És un humor que s’aplica a situacions que, mirades des d’altra perpectiva, ens provocarien un sentiment de tristesa, por, pietat o emocions semblants. Quant puge el nivel de la mar, aneu comprant el neopré, ‘València ciutat submarina’, per culpa del gran desgel (La mar de neta, 2018)

Està clar que no ens fa gens de gràcia morir ofegats per l’aigua de la mar veient com desapareixen les nostres cases, així que enfoquemho amb gràcia.

Sarcasme. Es una burla malintencionada i cruel on es maltracta algú però expressant-ho fora de la lógica. Demaneu desitjos als polítics ara que vénen eleccións, que infidels al seus principis, atendrán les peticions (Infidelitats, 2016)

42

Diem açò per burlar-nos de la poca coherència dels polítics. A primera vista l’estrofa sembla positiva i tot, però no, no…


Comparació. Expressa una similitud entre dos elements per donar una idea més clara del que estem parlant El tauró és com el polític, viu de luxe en la seua mar, sols se’n recorda del poble quan li falta de menjar (La mar de neta, 2018)

Diem que el polític és un tauró i quan li falten dinerets a l’estat ofega als ciutadans amb alguna pujada d’impostos, així com qui no vol la cosa.

Sàtira. Expressa una indignació, pot tindre un to adoctrinador o burlesc, es val de l’enginy per ridiculitzar situacions. Deconstrucció de cacau i tramussos, o espuma de paella, a totes eixes propostes esta dona foc els pega (Sense ofici ni benefici, 2017)

És una burla clara als plats sofisticats dels cuiners de vanguarda, s’indigna de la situació i la ridiculitza.

Exageració. Deforma la realitat per exagerar un fet i donar-li més emfasi. Per ser agranador et demanen dos carreres, el màster i l’anglés, és tot un gran despropòsit i ací ningú no diu res (Sense ofici ni benefici, 2017)

No demanen tant per ser agranador però dir-ho així reforça el missatge

Personificació. Atribuïm propietats humanes a un animal o objecte. A esta pobra familia d’óssos Els estan llevant el pis, Será el banc que vol revendre’l? I augmentar el seu pastís? (La mar de neta, 2018)

La crítica rebaixa el seu tot quan l’apliquem sobre animalets o objectes, no ens resulta tan brusca ni dolenta.

43


Paròdia. Caricatura d’una persona o situació mitjançant una interpretació còmica.

Cavalcada del Ninot 2017. Escenificació còmica de les batalles digitals entre Isabel Martín i Vicente Ibor lliurades en les xarxes socials. Són missatges ocults davant unes figures molt ocurrents, hi ha moltes, sols hem fet un xicotet recull, en sabeu alguna més?

Bibliografia: Marín, J.L. (2010), Sàtira i falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví. Soler i Godes, E. (1990), Literatura fallera (1850 -1936). Historia de las Fallas.

44


Si vas emmascarat... hi haurĂ gat amagat!! Sergio Musoles

45


Si vas emmascarat... hi haurà gat amagat!! Explicació falla gran

Mai mostrem la nostra cara, el que som en realitat, veritat que no es declara si se va emmascarat

La qüestió resulta clara quan la falla, al criticar, si que vol donar la cara i en la plaça es va a plantar

S’emmascara la consciència del banquer i el seu pecat, i en la crisi d’indecència va el polític ben tapat

Unes màscares de guerra, altres són per camuflar, tens la màscara que aterra i caretes per lluitar

Amaguem els nostres vicis i els problemes capitals, les manies, els desficis, i els desijos genitals!

Qui la màscara ostenta li l’anem a arrapunyar, amb la crítica i espenta del careto va a ‘volar’

MÀSCARA DE SUPERHEROI Allà veig al ciutadà que du màscara en valor, pel poder superhumà... que és el ser repartidor!

PINTURES DE FESTA El color pinta en el rostre de qui al foc ama i adora, sentiment de cor i nostre del que veus l’ambaixadora

A les cinc en l’Internet fas la compra ben completa, i a les sis este xiquet te la du en la ‘fragoneta’.

Els colors de l’alegria li dibuixen en la cara la il·lusió i la fantasia d’una festa gran i clara

És la compra al teu servici, va volant i com un raig, siga en moto, siga en bici... quan li compres ell diu ‘vaig!’

Són les falles en l’esclat el color d’ànima presa, de l’escena, del remat, de la falla i la bellesa

LA MASCARADA DE L’AMOR Un galà dels d’opereta busca fer un bell complit amagant-se en la careta de poeta i d’erudit

MÀSCARES DE GUERRA El color pinta en el rostre de qui vol i adora el foc, ara crea desencontres als fallers de verd i groc

I la xica, que és melsuda, va i li diu a este ‘cansino’, -veges tu quina mogudaque li agrada el bon ‘pepino’...

Són colors per l’alegria, i també per a les guerres, per defendre un territori, i augmentar les seues terres

...per la màscara del cutis que és allò que més destaca, fent el xic callat un mutis... què el ridícul és de traca! 46


LA MÀSCARA DEL ‘HATER’ Este és temps de modernor on es jutja en digital, criticant sense finor per la xarxa digital

‘LA MÁS CARA’ Ací afecta el consumisme a dos pobres ciutadans que patixen transformisme perquè es tornen en villans

Veus l’anònim que desficia opinant emmascarat, de manera subreptícia i en gegant brutalitat

Si la moda és la que impera res llavors els pot parar, siga ‘xoni’ o siga ‘hortera’... si existix... s’ha de comprar!

Tens al ‘hater’ en sa casa, com comproves, estovat, menys quan trau la seua ‘espasa’ dins d’un ‘tuit’ en amagat

Harley Queen voldrà la joia, la que siga més brillant... mentre Joker pasta amolla... i el seu sou s’està gastant!

MASCARADA LABORAL Allà va el treballador d’ennegrit patibulari, mascarat i patidor per la manca d’un salari

BALL DE MASCARES La política paiportina veus el rostre com maquilla per tapar la mentirola fent la dolça mascarilla

S’ha trobat este botxí a una hidra visceral, de tres caps, en el camí, d’un nou pacte laboral

El programa electoral maquillat com l’ideari, du pintura temporal correguda i a diari

‘Sindicats’ parla en ‘Govern’, i se forma el gran empastre, que el tercer, problema intern... ‘Patronal’... és un desastre!

Davall d’ella va el terror del polítics baraters que en campanya donen por mentre lluiten pel poder

BLACK MASK Ja és costum tradicional en l’Espanya fosca i rància el saqueig estacional del polític en ‘mangància’ Van a pèl, sense careta, a poalades, sense mida, la butxaca ben pleneta... i la caixa es queda buida! En targetes totes negres, comissions de pandereta, tots a Suïssa fent reintegres, i la cara... amagadeta! 47


Et vaig dir que mascotes no! Ă ngel Navarro

48


Et vaig dir que mascotes no! Explicació falla infantil

La mare mascota no vol, la xiqueta diu que si, que de tot es farà càrrec, però passada la novetat… la mascota cap als pares! Fent panda d’amics, un zoo vol muntar, i en breu té la casa pleneta d’animals! El camaleó berena mosques i el tucà obri les ales, emportant-se per davant tot el que troba en l’aire La gallina veu l’assumpte i comença a tremolar, li agafa la por de sobte i es posa a cacarejar La tortuga veu el panorama i enceta el seu pas curtet, vol escapar prompte i vore la llum del carrer Un amic li porta un conill dins d’un barret de copa, i quan traga les orelles es guanyarà una carlota! En un arbre fora de casa, trobem despert al mussol, si els ulls obri més de la cara li cauran, quan veja dins de la casa l’embolic que allí n’hi ha El lloro està cabrejat perquè no li toca bany, serà pel seu tamany? o tenen padrins els de baix?

Caos total en la casa sembla que més mal no anirà… però no cregau amics, el pitjor està per arribar Un amic gamberro i atrevit tonells plens d’aigua ha dut, per banyar als animals… quina ocorrència ha tingut? A hipopòtoma i elefant, vol posar arremulla i damunt a la casa… ja no cap ni una agulla Es sent un sonall, hi haurà un xiquet de bolquers? però no… és un cocodril! amb el seu particular joguet El gat veu la situació i s’amaga dalt d’un arbre no siga que l’agafen i dins de la dutxa el claven Com explicarà la xiqueta que un mono a casa ha portat? quan el veja sa mare li pot donar un atac! Al ratoli vol pintar com fa sa mare a diari, a la cara maquillatge, i rogets deixar-li els llavis El gos té cara de preocupat pensa que d’ací no res, també acabarà maquillat

49


“Triar la pròpia màscara és el primer gest voluntari humà. I és solitari”. (Clarice Lispector) 50


‘Trampantojos’, trampes per als teus ulls Verónica March

‘Trampantojo’: Trampa o il·lusió amb què s’enganya a algú fent-li vore el que no és (RAE). Els inicis del concepte ‘trampantojo’ els trobem en la pintura. De fet és una tècnica pictòrica que vol enganyar la vista de l’espectador jugant amb l’espai arquitectònic, la perspectiva, les ombres…, així s’intensifica la realitat o se’n crea una que no existeix. En els últims anys este concepte s’ha estés

també en la gastronomía, és a dir, tu veus un plat que aparentment és un aliment però quan el tastes te n’adones que en realitat és un altre. Nosaltres anem un poc més en enllà i apliquem la tècnica a un nou àmbit: les falles. Si partim de que el ‘trampantojo’ és un engany òptic, quantes falles ens han provocat eixa sensació?, quantes falles semblen altres coses i quantes altres coses semblen falles i no ho són?

Mireu estes fotografíes:

Torre Eiffel, 1966 (Fallas.com)

Estàtua de la Llibertat, 1973 (Fallas.com)

Nosaltres sabem que són falles però fàcilment podrien passar per les famoses escultures a què representen. Algun turista que caminara per davant podria haver pensat que al David o a l’Estàtua de la Llibertat els havien traslladat a València. Òbviament a nosaltres, els valencians, no ens poden enganyar tan fàcilment, si veiem l’Estàtua de la Llibertat el dia 16 de març front al consistori municipal no dubtarem què és

El David, 1991 (Fallas.com)

un ninot, ara be, si eixe mateix ninot el veiérem a Nova York durant les vacances d’estiu la percepció canviaria. Fins i tot podríem pensar que la figura està tallada en pedra i marbre, quan en realitat és de fusta i cartró o suro blanc. El realisme és tant que voríem una reconeguda escultura on en realitat hi ha una falla. Estaríem davant d’un ‘trampantojo’ faller? 51


Vos vaig a posar ara un altre exemple per contar-vos el cas contrari. De segur que molts de vosaltres estiguéreu l’any passat

en el famós festival Medusa de Cullera, per als que no mireu esta imatge…

‘Little Bird’, Alfredo Bayona (Medusa Festival)

Vos recorda a una falla? És una falla? Tècnicament si, funcionalment no. És el treball ‘Little Bird’, un dels escenaris del Medusa, el va fer l’artista faller de Cullera Alfredo Bayona. Isqué íntegrament del seu taller amb unes mesures de 30x15 metres per ser l’escenari de ‘remember’ del festival. Nosaltres hem volgut parlar amb ell perquè ens conte com s’aplica la tècnica de la construcció de falles a altres àmbits. Alfredo, la tècnica per construir estos escenaris és la mateixa que utilitzes per fer una falla? En que canvia? Este 52

en concret està fet amb el mateix material que les falles: suro i fusta, però l’estructura de fusta està dissenyada de manera diferent, ja que s’ha de lligar als ferros que conformen l’escenari. El procés tampoc és el mateix perquè no posem paper, ni massilla, ni escat, es posa una capa impermeable damunt del suro i es pinta directament, ja que si es fèra com les falles, al estar a l’aire lliure amb altes temperatures i amb la mar tan a prop, la humitat faria que el paper de baix de la pintura botara. I en estos casos té més importància l’efecte visual del conjunt, amb les llums i les pantalles de led, que els detalls.


amaterurs i un per al Teatre Escalante. També algunes peces per a carrosses de cavalcades. La gent, quan veu estos treballs no els relaciona amb les falles, però els sorprén que ho haja fet un artista faller.

Naus espacials, Alfredo Bayona (Medusa Festival)

De l’escenari principal, confeccionat per una empresa holandesa, Alfredo Bayona va realitzar 8 naus espacials. Estaven fetes amb fusta i sols tenien de suro la part central, ‘duien també una estuctura de ferro, ja que havien de suportar el pes dels focus’, ens comenta. Per a l’escenari ‘Little Bird’ (el del lloro) el taller de Bayona va presentar diferents esbossos i l’organització va triar-ne un. Què altres treballs has fet fora de les falles però aplicant una tècnica similar? Ja havíem fet l’any passat alguns treballs per al Medusa, com la decoració de l’entrada i part de l’escenari del remember 2017. Anteriorment he fet alguns decorats per a obres de teatre, per alguns grups

Alfredo ens confessa que poder fer estos treballs és interessant però que fer falles li ompli molt més, ja que són dissenys propis, modelats per ell i que pot treballar amb més qualitat i creativitat. ‘Els escenaris dels festivals són molt voluminosos i no es pot fer un treball minuciós’. Al vore estos escenaris-falla em preguntava si acabarien cremats com elles però la resposta fou molt més sorprenent: ‘els dissenys d’enguany volen emportar-se’ls a Mèxic i a Las Vegas, on fan festivals com el Medusa, a més estan preparats per ser transportats en contenidors de vaixells’. Crec que nosaltres, els fallers, sí que pensem en les falles quan veiem este tipus d’escenaris o decoracions. El mateix ens pot passar en parcs temàtics, molts dels seus decorats han sigut fets per artistes. Al web de Distrito Fallas trobem una entrada sobre este tema, i en la página web del Gremi Artesà d’Artistes Fallers també ens mostren tots els treballs. Disneyland París, Terra Mítica, Warner Bros i fins i tot ‘Parque España’, situat al Japó, tenen creacions d’artistes, decorats que per a nosaltres podrien ser… ‘trampantojos’?. El 53


Decoració Warner Bros (Web Distrito Fallas)

paregut amb una falla està molt clar. Altre tipus de decorats són tan realistes que no se’n adonem, és el que passa habitualemt al cinema. Els artistes fallers també han sigut demandats per fer escenografies de pel·licules, en estos casos el ‘trampantojo’ havia de ser màxim per poder confondre el treball amb allò que representava. Distrito Fallas torna a escriure una entrada al seu portal sobre esta vessant dels artistes. El Cid Campeador, La Caida del Imeperio Romano, Gulliver o Bienvenido Mr. Marshall són alguns dels títols que han comptat amb estos treballs artesanals. Més recentment, l’empresa ‘Fet d’encarrec’ dels artistes Marisa Falcó i Paco Pellicer han fet decorats per a la pel·licula Los vecinos de abajo i el curtmetratge El sueño del lobo 54

Esta és l’església que ix en la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall (1952). No és real, és un decorat que va realitzar l’artista faller Francisco Canet. Es va passar del món de les falles al món del cinema, i va treballar com a decorador en més de 50 pel·lícules. També fou director artístic i dissenyador de produccions. (Distrito Fallas) ‘Això no és una falla’ Tots estos decorats o escenaris és obvi que no són falles, encara que de vegades ens ho puguen semblar. En altres ocasions hi ha artistes que fan falles tan realistes, o tan diferents al que estem acostumats, que podem arribar a pensar que no ho són, però de nou, estem equivocats. Per a mi el paradigma del ‘trampantojo’ faller arribà amb la falla de què vos vaig a parlar ara. És tracta de Tot lo que sobra, plantada en 2015 en la falla Mossen Sorell – Corona


i dissenyada pel graffiter valencià Escif. Aquella falla volia posar en escena tot allò que es lleva del carrer per poder plantar la falla, és a dir, els cotxes, les valles, els contenidors… La falla es confonia amb el propi mobiliari urbà i si no hi sabies que estava, podies arribar a passar sense vore-la. El president de la comissió, Miguel Ángel Pérez, ens conta que l’aspecte d’aquella falla era el més paregut a l’espai sense falla. ‘Era una representació teatral del carrer fora de la setmana fallera’. Miguel Ángel, què es volia contar amb aquella falla? Precisament això, el transcórrer de la vida normal, que no té cabuda quan els monuments envaeixen els carrers. Era una manera d’enganyar al visitant, no? Es volia aconseguir eixe efecte? L’efecte ‘trampantojo’ o camuflatge es va

produir com a conseqüència de la idea. La idea era tornar al carrer allò que molesta per plantar una falla. Precisament per eixe efecte de camuflatge Miguel Ángel ens confessa que fou una falla molt divertida i que va donar molt de joc entre els visitants. També és cert que front a estes falles amb una estètica tan allunyada al que els nostres ulls estan acostumats pot sorgir la sentència… ‘això no pareix una falla’, o pitjor, ‘això no és una falla’. Front a eixes afirmacions Miguel Àngel ho té clar: ‘hi ha molta gent que mai ha reflexionat sobre què és una falla. Es limiten a analitzar el seu aspecte estètic i en quan et desvies una miqueta de l’estètica dominant no entenen res. La diferència del que és una falla o no, no pot estar tancada en una línea estètica. A la història em remet.’

Falla ‘Tot lo que sobra’ (Mossen Sorell – Corona, 2015). Revista Makma

55


Falles I + E. Falles Innovadores i Experimentals. Arribats a este punt me’n adone que moltes falles conegudes com experimentals, com la falla Corona, poden ser un ‘trampantojo’. Els turistes no ho reconeixen com a falla, i molts fallers, encara que saben que ho són, tampoc ho volen vore com a tal. Hi ha un concurs que convoca l’Ajuntament de València que dóna premis a les falles més experimentals i innovadores, les falles anomenades I+E. Estos premis nasqueren ara fa 22 anys i algunes d’elles tenen un pressupost igual o fins i tot més que una falla tradicional o convencional. Algunes d’estes falles que volen marcar la diferència front a l’estètica imperant s’han agrupat en una federació, parlem aleshores amb el seu president. ‘No hi ha res que siga definit com a I+E’, diu el president de la federació Jose Nicola, ‘és art abstracte, cadascú entendrà una cosa’. José Nicola ens diu que moltes vegades estes falles no es volen entendre per qüestions polítiques, ‘a mi no em fa falta que una falla estiga ben acabada, si vull bons acabats me’n vaig a Lladró. Jo el que vull és que hi haja un bon missatge, que la falla em diga alguna cosa’. Nicola ens assegura que als artistes d’este tipus de falles els 56

agrada explicar el seu projecte, de fet, de no ser així és possible que no s’entenguera. Altres falles de les anomenades experimentals les fan les mateixes comissions, en alguns casos per qüestions econòmiques, ‘els ix més barat, però clar, no conten tot l’esforç, treball i procés creatiu que hi ha per darrere’. Vos presente algunes falles I+E

Falla Castielfabib, 2018

Falla Borrull Socors, 2018


Falla La Punta, 2018

Què vos semblen? Les haguereu reconegut com a falles? Les haguereu confós amb altres propostes? En els últims anys les falles de l’Ajuntament de València podríem considerar-les projectes I+E, segurament per això causaren tanta polèmica, perquè eren ‘trampantojos’. Al eixir-se’n de l’estètica convencional no són reconegudes com a falles per

molts, però en realitat ho són. Ara l’objectiu de la federació és llevar-se l’estigma de los ‘raritos’, que foren uns projectes més normalitzats. ‘Si té crítica i sàtira i té un material combustible, per a mi seria una falla, però intentaria que el material fóra el menys contaminant possible’, ens diu els president de la Federació. També diu que les falles I+E tenen una sàtira més visual. A nivell de pobles no hi ha quasi falles d’estes característiques, Sagunt, Torrent o Carlet poden tindre algun exemple però són casos molt aïllats. El president creu que és perquè als pobles volem assemblar-se el màxim a les falles més visibles de València, en lloc de diferenciar-se’n. Com a conclusió tot allò que es plante amb un missatge propi i que acabe entre flames, és un falla. Què les aparences no vos enganyen!

Bibliografia: Distrito Fallas (web) https://www.distritofallas.com/las-fallas/artistas-no-solo-falleros/parques-tematicos-y-fallas/ https://www.distritofallas.com/las-fallas/artistas-no-solo-falleros/artistas-falleros-de-cine/ Web oficial de Junta Central Fallera. (Falles.com) http://www.fallas.com/index.php/es/main-noticias-es/main-noticias-organizacion-es/1328fallas-en-el-mundo Gremis Artesà d’Artistes Falles (web) http://www.gremiodeartistasfalleros.es/Servicios-Tematizaciones http://www.gremiodeartistasfalleros.es/Servicios-Escenografias ‘Escif y la revolución de lo real’, Jose Luis Pérez Pont, 2015. Makma, revista d’arts visuals i cultura contemporània. https://www.makma.net/tag/street-art/ Levante-emv (03/2018) https://www.levante-emv.com/multimedia/fotos/fallas/2018-03-17-120133-fallas-marcandiferencia.html

57


“A alguns homes les disfresses no els disfressen, sinó els revelen. Cadascú es disfressa d’allò que és per dins”. (G.K. Chesterton) 58


Enganyats José Manuel Císcar

Ens situem a finals de març principis d’abril. Dies d’activitat frenètica a les comissions. I no sols em referixc a temes econòmics i d’elecció de president/a, també a la recerca de qui seran els artistes fallers per al següent any. Si tot ha anat bé, l’habitual és renovar la confiança amb els mateixos. Però si alguna de les dos parts no vol... comencen els malsdecaps. Per quin estil s’inclinem? Grans volums o composicions més equilibrades? Modern o clàssic? Primeres espases o joves promeses? Anàlisi, debat, hores davant d’internet... aplega el moment de fer una aposta el resultat de la qual estarà al carrer en 11 mesos. S’inicia així una relació artista faller-comissió que, com qualsevol relació, té les seues particularitats. Per a començar, la comissió li exposa a l’artista el pressupost del que disposa, i l’artista, a partir del pressupost, prepara un esbós del projecte que vol realitzar. Projecte nou o ja plantat? Les comissions ‘de poble’ tenim un avantatge respecte a la ciutat, i és que normalment no veiem necessari que el que es plante siga inèdit. En eixe cas, els artistes hauran d’anar amb molt de compte perquè les comparacions seran inevitables. Definit projecte i pressupost es firma el contracte, tot un seguit

de clàusules amb un resum molt fàcil: la comissió paga tots els mesos i l’artista abans de les 8 del 16 de març planta l’acordat. Però tornem a l’esbós, ja que aquest, a la llarga, es pot convertir en una prova bàsica d’engany. L’esbós pot ser unes pinzellades molt simples del que es va a plantar, o per altra banda estar molt ‘carregat’ i donar una sensació ‘monumental’: els primers poden causar rebuig entre la comissió, i els segons poden portar a malentesos si després el monument no és ‘tal qual’. L’exercici faller va avançant. Normalment es fan visites mensuals per a vore de primera mà com va el treball, on de segur més d’un faller trau la seua ‘vena’ artística i li dóna consells a l’artista. ‘Quants ninots van?’ o ‘posa alguna cosa en aquell racó que queda pobre’, etc... frases que de segur per als artistes són molt familiars. Potser que per qüestions logístiques l’artista necessite que la comissió es vaja portant les peces del monument al llarg de l’any. Els fallers respiren, al menys saben que les peces ja les tenen a casa. Però, i si el temps va passant i no es veu cap peça ni ninot perquè l’artista està fent altres falles? Gener s’acaba, ja estem en febrer... Primers nervis. Uns diuen ‘no patiu que està tot controlat’; en la ment dels malpensats ja ressona amb força ‘ai que ens deixa tirats’. L’habitual és que l’artista ho tinga 59


tot perfectament planificat i acabe els seus treballs a temps. Però, per desgràcia, també pot succeir el contrari. No cal anar molt lluny: Un artista deixa sense falla a 4 comissions de Llíria, Riba-roja, l’Eliana i Paterna ...Pel que sembla, l’artista amb el qual havien contractat el seu monument es troba desaparegut... sense haver realitzat les obres que havien de ser cremades el proper 19 de març... Levante-EMV, 2 de març de 2018

Falles 2018: Una artista deixa sense plantà a la comissió Peris i Valero-Cuba La comissió fallera Avinguda Peris i Valero-Cuba, de Russafa, va viure una nit de la plantà complicada i no com s’esperava. L’artista fallera que tenien contractada, no els va portar els ninots en la data acordada, ahir. Per açò la comissió va haver de fer front a la situació i acabar de plantar amb el que disposaven en aquell moment. Levante, EMV, 16 de Març de 2018

Front a esta situació què diu el reglament faller al respecte? (resum dels articles 79, 80 i 81) ‘En els supòsits en què una Comissió de Falla entenga que s’ha incomplit el contracte signat amb un artista faller per 60

part d’aquest en la realització de la falla, bé abans o durant la plantà i fins a les 18 hores del dia de la mateixa admetent-se la denúncia telefònica inicial perquè es persone el Jurat d’Incidències. (...) L’actuació del Jurat d’Incidències donarà lloc a un informe tècnic emès a aquest efecte, una vegada recaptada tota la informació presencial i documental necessària per a emetre el mateix. (...) La sanció temporal sobre un artista faller fixada en la resolució tindrà els mers efectes declaratius d’una sanció pública en l’estricte àmbit de construcció de Falles. (...) Finalitzat l’exercici faller en curs i havent-se donat publicitat a les resolucions, la Junta Central Fallera farà pública una relació dels artistes fallers expedientats i sancionats, per a general coneixement de les comissions de f alla.’ Per tant si un artista faller enganya a una comissió, aquesta haurà de comunicarho quan abans a Junta Central perquè els 5 membres del Jurat d’Incidències (dos artistes fallers, dos components de la delegació d’incidències i el delegat d’incidències) estudien el cas, d’acord a la legislació vigent en matèria d’arbitratge, i emeten el corresponent informe. Per a entendre-ho millor contarem amb detall un dels casos recents nomenats abans.


Per això ens posem en contacte amb Toni Montañana, delegat de monument de la falla Peris i Valero-Cuba, qui ens explica: ‘Davant les nostres inquietuds, ens deia que primer estava fent les falles que s’anaven a emportar les comissions i després la resta. Com insistíem molt, ens ensenyava ninots i figures de la falla... però clar... s’enteràrem que feia la mateixa falla per a tres comissions diferents , així que el que ensenyava era el mateix que segurament ensenyaria a tots’.

amb la unió de tota la comissió, es va ornamentar tot el que es podia als baixos, que estaven per acabar, ens deixaren suports per als cartells, i així es va completar la plantà. Destacar d’eixa nit la unió de tots, que va fer que una nit trista es convertira en una nit especial per a tots’. Té cabuda alguna justificació en una situació així? Afirmava que li havien fallat treballadors, malaltia d’esquena, el pintor no li havia complit...

I davant eixa situació, és necessari saber com una comissió fa front a la nit de la plantà:

La falla no es planta completa, el disgust es evident, però... què passa després? Quines mesures es prenen?

‘En un principi l’ambient era molt trist, llàgrimes i decepció, però

Tal i com marca el reglament, s’avisà a incidències de Junta 61


Central Fallera. La primera mesura és que la falla queda descalificada. L’últim plaç de 1500€ no es va abonar a l’artista. Reunions amb el gremi i l’artista, amb Junta Central... la comissió reclamàvem 3000€ que era el nostre càlcul del que faltava per plantar. Finalment es va acordar no pagar els 1500€ a l’artista.

A la resta de comissions, després del viscut, ens recomanen, “contractar sempre artistes agremiats, i sobre tot tindre una relació constant al llarg de l’any i estar molt pendents del monument. El dany moral que suposa no tindre una plantà completa no es paga amb diners”.

FOTOGRAFIES DE L’ESBÓS I DEL MONUMENT DE 2007

Precisament eixe dany, eixe sentiment de decepció, també l’hem viscut a la nostra comissió. 44 monuments grans i 44 infantils plantats de segur donen per a moltes històries. Falles que al taller eren autèntiques obres d’art, que no anaven a cabre en la plaça, i que després en realitat són malsons i projeccions errònies. Cadascú tindrà algun 62

record, però a mi me ve al cap un. Any 2007. Juguem a les diferències? Evident no? Si alguna cosa recorde d’aquella nit de la plantà, era vore els nervis de les persones més majors de la falla. Les hores passaven, de l’artiste cap notícia... així que ens posàrem mans a l’obra.


Amb plastilina es tapaven totes les ‘juntes’ que tan malament estaven al monument. Amb palla i altres elements s’emplenaven els buits, que eren molts, i les ‘nostres artistes’, pinzell en mà, es pujaren a l’elevador per rematar la feina. Però tot té una part positiva, la unió, la sensació de remar tots a una i la satisfacció l’endemà de matí en acabar la feina, no té preu. Fins ara hem descrit la part on les comissions som enganyades Ara bé, si vosté és artista faller i està llegint l’article, de segur pot pensar, i nosaltres què? Efectivament, també es donen situacions on són les comissions qui no compleixen amb les obligacions establertes al contrat. Per a conèixer l’altre punt de vista, parlem amb Sergio Musoles, membre de la junta directiva del gremi d’artistes fallers de Borriana, i a més artista de la nostra falla gran. ‘Al propi contracte trobem una clàusula que indica clarament que si la comissió es retarda als pagaments estipulats, l’artista pot presentar la denúncia al jurat d’incidències, que es constituirà en un plaç màxim de 10 dies i que haurà de resoldre en 10 dies més. La comissió d’incidències, formada per representants del gremi i de la junta local on es planta el monument, en primera instància busca un acord, diríem ‘just’ entre les dos parts. Fonamentalment, que la comissió abone a l’artista les quantitats que

li deu’, ens relata Sergio. I si la situació es complica i la comissió no fa front al pagament? En eixe cas, s’elevaria a la junta d’arbitratge de la Comunitat Valenciana. I si el procés segueix sense aplegar a cap tipus d’acord, ja s’elevaria als tribunals de justícia ordinària. Estes situacions són habituals? En el meu cas, no he tingut cap problema greu. Algun retràs puntual però que s’ha pogut solucionar de seguida. Buscant en l’hemeroteca, trobem la següent notícia: Mercat Central i artista trenquen el seu contracte i s’acusen d’incompliment Els desacords es produeixen amb els pagaments dels terminis estipulats i les versions difereixen. Perquè si l’artista assegura que els terminis es pagaven amb retràs, en la comissió asseguren que l’artista va sol·licitar insistentment el pagament per anticipat de més quantitats.(...) En la comissió la versió és tan diferent com que asseguren que estaven al corrent dels pagaments i que l’artista ni havia presentat una memòria del projecte ni trobaven reflectit els pagaments en treball material; és a dir, que la falla pràcticament ni havia començat. Levante-EMV, 27 de Gener de 2018

63


Aquest conflicte es troba actualment als tribunals, amb una primera sentència favorable a l’artista però que la comissió vol recórrer. Hem vist, fins ara, el possible ‘engany’ que es pot produir entre artistes fallers i comissions, tant per una banda com per l’altra. Però siga quin siga l’origen, en els dos casos, entra en joc l’anomenat ‘Jurat d’Incidències’. Ja hem explicat com funciona, però per conèixer més detalls, ens fiquem en contacte amb Javi Tejero, vice-president 1er de Junta Central Fallera, qui, entre altres àrees, té assignada Incidències i demarcacions. Javi ens comenta que ‘el número d’incidències comunicades al jurat ha anat en disminució en els últims anys, fet que es considera positiu’. Respecte a l’origen de les reclamacions ‘és major el nombre d’incidències provocades per incompliments per part dels artistes que per part de les comissions’.

64

Aprofundint en la resolució de les mateixes, hem assenyalat que es pot donar el cas d’haver d’acudir a la justícia ordinària, si bé, tal i com ens comenta Javi ‘el més habitual és que amb la mediació del jurat d’incidències, s’aplegue a un acord. Podriem dir que el 98% dels casos es solucionen’. Per a finalitzar, una recomanació senzilla però sense cap dubte efectiva ‘complir amb els contractes firmats per les dos parts’. A la vista de tot l’exposat, es pot conclure que artista i comissió formen una relació complexa que s’ha d’atendre per les dos parts. Els incompliments d’uns o altres no fan altra cosa que danyar la imatge de la festa, i no oblidem que l’objectiu és el mateix per a tots: que el monument, element fonamental que dóna sentit i essència a la festa, lluïsca amb el seu màxim esplendor al matí del 16 de març.


“Quan portes una màscara tant temps, t’oblides de qui eres davall d’ella”. (Alan Moore)

65


D’enganyats… res de res! Héctor Moreno

Dels 45 anys de la nostra història, 20 han sigut els fallers que han estat al capdavant de la nostra comissió com a Presidents de la comissió major, mentre que 34 ho han fet al capdavant de la comissió infantil. Des de Francisco Garrigós fins Raul Folgado el president ha estat l’encarregat de dirigir amb el seu equip de confiança una falla que ha arribat a tindre més de 500 components. Ara bé, el ser el màxim dirigent de la nostra comissió s’ha produït gràcies a algun engany? És a dir, algun dels nostres presidents va arribar a la junta de constitució del nou exercici i algú el va proposar per sorpresa? No, no és el cas. Amb tots els presidents entrevistats mai s’ha donat el cas que hagueren arribat enganyats a la junta de constitució i de repent el seu nom haguera sonat com a candidat a presidir la falla. En eixe sentit des dels anys 70 fins l’actualitat els presidents han sabut molt bé al que s’enfrontaven. Així que de moment, engany cap. Altra cosa ha sigut el que ha passat després, i que el que pareixia un passeig en barca (quan no es tenia cap obligació i s’era vocal de comissió), es tornara una bogeria. Més d’un president ens ha confessat que l’engany apareix quan comences a vore el funcionament diari en la comissió: “Això de que les falles 66

van a soles no es de veres”. Este és un dels enganys que no descobrixes fins que no et fiques al capdavant de la comissió. Tots els problemes passen per tu, les decisions, has d’estar en tots els actes i en eixe sentit, el que pareixia fàcil es torna de vegades en un “malson”, encara que la gran majoria dels presidents diuen que es pot dur sense problemes, ja que per eixe motiu t’envoltes de persones de la teua confiança i que et suporten. No obstant, també remarquen els enganys i alhora decepcions que t’emportes a l’estar en el càrrec. Des de l’amic o l’amiga que et recolza al principi, quan eres elegit, però que després es dilueix i no és capaç d’aparéixer quan fa més falta. Són els que menys, però també es donen. Un altre engany que quan eres president identifiques realment són els “estereotipus” de la gent de la falla. “El/la que no fa res” i te n’adones que està a tot per la falla, “els/les incondicionals”, aquells que pareix que no pinten molt per la falla, però que sempre estan en tots els actes i sobretot quan hi ha faena, “els/les de la medalleta”, es a dir, aquells i aquelles que treballen per a que se’ls reconega la faena o també aquells/es que no estan mai a l’hora de treballar, però que apareixen per a la foto i pareix que han sigut part. Estos són alguns dels exemples entre d’altres molts


comentats pels presidents, però el que tots han destacat com a engany i que ha sigut una cosa que tots han intentat combatre és l’engany a la falla, és a dir, aquelles persones que han intentat enganyar amb alguna actitud (no delictiva) o acte a tota la comissió. Eixe fet o acció és l’engany que més ha molestat a tots els presidents en el seu conjunt i que no comprenen. Com bé diu un president de finals del segle XX, es diu el “pecat però no el pecador/a” i eixos enganys cadascú els ha tingut que sortejar i solventar de la forma més discreta possible. Altre tipus d’engany que ha marcat als presidents en general és el que han perpetrat artistes fallers a l’hora de plantar les falles tant gran com infantil a la nostra plaça, ninots i escenes que abans estaven i que el dia de la plantà desapareixen, sorpreses al vore com la pintura o l’acabat de la falla no eren el que havien vist al taller, o la situació més greu, quan l’artista desapareix i no ha acabat de plantar. Sent la falla l’eix central de la nostra

festa i per tant una de les parts més importants d’un exercici, s’ha de destacar que este tipus d’enganys han marcat el record dels presidents. Per últim, hem de destacar els comentaris no sobre enganys, si no sobre la forma en la que durant els 45 anys s’ha dirigit, de vegades, la falla. Està clar que el cap visible és el president, però no sempre les decisions han estat presses per ell. Més d’un ha confessat que, encara que generalment en algunes decisions han salvat els mobles, en altres les coses no han eixit tan bé i ha sigut el president qui ha tingut que justificar alguna cosa (idea, acte, decisió, etc.), i donar la cara. Parlem dels presidents/presidentes en l’ombra. Algun president dels entrevistats conta que fins i tot esta figura va prendre decisions sense consultar-ho amb qui realment dirigix la falla.

67


Per concloure, el cas dels presidents és ben distint d’aquelles falleres majors que com a sorpresa es troben en un any meravellós. Algun que altre infantil també ha viscut eixa sensació d’escoltar el seu nom en un dia d’elecció de presidents i falleres majors i obrir la porta a un any ple d’emocions, però en canvi, els presidents de la falla (comissió major) sabien al que anaven, encara que després

Elecció de president.

68

com en la vida mateixa s’hagen emportat més d’un desengany. Això sí, que cap persona que llisca este article es pense que no val la pena ser president d’una comissió fallera, per a tots, l’experiència sempre ha estat un plaer, això sí, mai està de més saber amb quin tipus d’enganys et pots trobar sent el màxim representant de la falla, per poder-los sortejar de la millor manera possible.


“Tota disfressa repugna al que la porta�. (Silvina Ocampo)

69


Què enganyà que estaves! Julia Martín i Belén Martín

Tot el món hem sigut enganyats alguna vegada. Més que enganyats, sorpresos. Sorpreses que ens canvien moltes vegades la vida. Sorpreses que emocionen i fan que ens il·lusionem cada dia per complir els nostres somnis. Sorpreses que preparen els nostres sers volguts simplement per a traure’ns un somriure. Perquè siguem una miqueta més feliços. Per descomptat, totes les dones que senten passió per les falles tenen un somni. El somni de representar a tota la seua comissió, que és com la seua segona família. I quan este somni es fa realitat tots ens emocionem. No hi ha res més bonic que veure a algú que estimem complir un somni. Però este no sempre ve com tots ens imaginem. Potser eixe any no esperares ser la Fallera Major o potser durant l’exercici et sorprenguen amb algun fet màgic. Nosaltres hem recopilat històries de Falleres Majors de la nostra comissió, històries que ens han fet emocionar però sobretot sorprendre’ns. Perquè d’això es tracta; de sorpreses. Així que esperem que disfruteu de… les falleres enganyades de la nostra comissió! Raquel Ferrandis Martínez va ser la Fallera Major dels anys 1989 i 1990. La seua història començà el 19 de març de 1989 quan es va enterar que anava a tornar a ser 70

la Fallera Major de la nostra falla. Una decisió que varen prendre el seu president Salvador Folgado i la directiva, ja que l’any 1989 va estar carregat de plutja. Encara així va ser un any màgic i no s’esperava que la tornaren a elegir. Aleshores el dia de Sant Josep li varen anunciar que tornava a ser Fallera Major amb la seua germana, que també era la Fallera Major Infantil amb ella. ‘Va ser una sorpresa molt bonica i compartida. Varen ser dos anys increïbles’. Loli Tarazona Rubio va ser Fallera Major de la nostra comissió l’any 1999. Ella no tenia clar si s’anava a presentar, a més hi havia més candidates. Va ser una sorpresa que isquera ella. A més aquell any era el 25 aniversari de la falla i la presentació va ser en la plaça. ‘Va ser molt especial i espectacular. Vam guanyar molts primers premis’. Fou un any ple d’actes molt emotius i que no oblidarà mai. Cristina Mesado Yusá va ser l’any 1999 la Fallera Major Infantil de la nostra falla. La varen presentar el seus pares per sorpresa i a més el dia de l’elecció ella no va anar a la falla perquè no sabia res. Al dia següent sa mare li va donar la notícia. Ella també recorda la presentació en la plaça d’una forma molt especial. L’any 2008 va cumplir el somni de ser Fallera Major,


fou el primer any que donaren la joia a les representants, una sorpresa que no esperava i per a la qual cosa varen fer una acte on danaren la joia a les Falleres Majors d’altres anys. La seua presentació va ser molt especial ja que el seu mantenidor fou el seu germà. Varen ser dos anys molts especials per a ella. Pilar Gregori López, Fallera Major de l’any 2001 amb el seu home com a President. Va ser un any molt especial i sobretot familiar. Ella sent que va ser molt volguda per la nostra falla i fou molt feliç. Però el moment més especial per a ella fou quan el seu fill li pujà per sorpresa un ram de flors el dia de la seua presentació, sols tenia tres anys. ‘És un moment que mai oblidaré’. Vicky Fabiá Baviera es va plantejar ser Fallera Major per a l’any 2007 però com estava opositant no va poder ser. En juny va a aprovar les oposicions i per motius personals la Fallera Major d’eixe any va dimitir en setembre. Aleshores Sofia li va cridar per si volia ser ella i acceptà. Un dels moments més emotius per a ella fou vore la carrossa de la Cavalcada del Ninot, ja que ella sempre volia vore-la però no li deixaven. Ara ho agraiex perquè en el moment en què la va vore es va posar a plorar de l’emoció. Era molt bonica i especial, i molt treballada. Encara que no

siguera un any sencer, varen ser els millors 6 mesos. ‘Va ser inoblidable i no ho canviaria per res absolutament’. Alba Escoruela Valladares va ser Fallera Major dos anys consecutius, 2014 i 2015. Ella va anar a l’elecció sense saber que els seus pares l’havien presentat, anava absolutament enganyada. Va ser un any increïble, ja que el President Infantil i la Fallera Major Infantil eren persones que coneixia de tota la vida i els pares eren molt amics. Va ser una sorpresa que no s’esperava i a més l’any següent va haver de repetir perquè no hi havia una nova representant. Es sent molt afortunada i creu que és una experiència que mai oblidarà. Àngela Martínez Ferrandis va ser la Fallera Major Infantil junt amb Alba l’any 2014. Ella va rebre la sorpresa amb Alba, ja que tots els pares varen estar implicats. Encara eixe moment és molt especial per a ella perquè es va fer realitat un dels seus millors somnis, ja que va conéixer a molta gent que encara permaneix en la seua vida i són molt importants per a ella. No sospitava res però li va fer molta il·lusió compartir el seu somni amb Nacho. Eixa sorpresa i l’emoció que va sentir fa que s’alegrara de ser enganyada. Ella pensa que no hagués pogut ser millor. 71


Mireia Garcia Benlloch va rebre l’any 2016 la sorpresa de ser Fallera Major Infantil per al 2017. Tot va ocórrer gràcies als seus pares que sabien que li feia molta il·lusió poder representar a tots els xicotets de la nostra falla durant un any. Però ells sempre li deien que no. Mireia recorda l’any com una etapa fabulosa en què va disfrutar molt de tots els actes amb la seua família i amics. Va fer amistat amb els representats de les altres comissions i encara tenen molt bona relació. Confessa que una miqueta si que va sospitar, però sempre li deien que no... per això va ser una sorpresa molt emocionant per a ella.

Paula Folgado Manzano va ser la nostra representant infantil l’any 2018. El 5 de maig de 2017 va ser anunciada pel seu pare, que és el president de la falla. Ella sempre li deia als seus pares que li feia molta il·lusió, però ells sempre li deien que no podia ser. Quan Raul fou nomenat president pensaren que seria el millor moment perquè ella fóra Fallera Major Infantil, i així poder viure tots els moments junts. Va ser un any molt especial per a ella, i el va poder compartir amb una de les persones més especials de la seua vida. Inoblidable.

Raquel Ferrandis, 1989

Loli Tarazona, 1999

72


Cristina Yusá, 1999

Pilar Gregori, 2001

Vicky Fabià, 2007

Alba Escoruela i Àngela Martínez, 2014

Mireia Garcia, 2017

Paula Folgado, 2018

73


“L’atzar és la disfressa que Déu tria quan desitja passejar-se d’incògnit”. (Albert Einstein)


Màscares de Fallera. A maquillar-se!!! Carla Castellanos i Maria Ferrandis

Rocio Gil Uncio (FMV 2018): “He dedicat 4 dies sencers a maquillar-me durant el meu regnat” En l’actualitat el maquillatge és molt important i rellevant en la vida de les persones. Sols hem de fixar-nos en la quantitat d’anuncis de televisió que ens bombardegen d’infinites marques dia rere dia. I, què dir del món influencer? Amb infinits sortejos de bases de maquillatge, pols compacta, màscares de pestanyes, pintallavis i un gran etcètera. I per altra banda vídeotutorials de com fer un bon fumat, un perfilat de llavis, il·luminar la pell... Però, ara bé, el camp de la cosmètica també està afectant a la festa de les Falles? De quina manera? No és cert que hi ha dies de falles en què estàs feta pols? Apareixen les bosses per no dormir, perquè clar, a l’orquestra d’anit no hi podíem faltar... Però al matí següent hem d’anar al passacarrer... i és que les falles duen implícit un ritme frenètic i de vegades hem de posar la nostra millor cara. Aleshores podem fer ús d’un bon remei: el MAQUILLATGE!!! Però a l’hora de saber si de veritat el maquillatge és una bona “cura”, si és efectiu per a dissimular les imperfeccions causades per les falles, hem parlat amb

gran quantitat de falleres de la nostra i d’altres comissions. Amb aquestes converses ens hem adonat que el maquillatge és molt important per a totes elles. Però, per què? La majoria de falleres afirmen que gràcies al maquillatge llueixen més el trage de valenciana. A més estan d’acord que ajuda a “disfressar” aquelles imperfeccions causades pel ritme que duem en falles. Per la qual cosa el kit de supervivència durant aquestos dies es podria resumir de la següent manera: - Base de maquillatge il·lumine la pell.

que

- Pols compacta per a disminuir les lluentors. - Coloret per a alegrar el rostre. - Ratlla, màscara de pestanyes i ombra d’ulls per a ressaltar la mirada. - Pintallavis de colors intensos i naturals, depenent del color de la tela del trage de valenciana. Per a tindre millors coneixements sobre el maquillatge de fallera hem parlat amb una maquilladora que, a més, forma part de la nostra comissió. Susi Montesa ens ha contat alguns truquets que de segur estes falles totes aplicarem per a lluir-nos. Primer que res Susi ens recomana preparar la pell per als dies de falles amb 75


maquillatge ràpid: ‘El millor és aplicar una base fluida i que siga adequada per a la vostra pell, uns bons colorets, una bona màscara de pestanyes i una barra de llavis que estiga en sintonia amb el vostre trage de valenciana. Així és com es realitza un maquillatge senzill en el qual tan sols emprarem 10 minuts.’

una neteja o un tractament per nodrir la pell, ‘una altra opció seria realitzar-se exfoliats per a eliminar impureses i tindre una pell perfecta, lluminosa i neta’. Així és com Susi ens recomana que arribem a falles, amb el rostre radiant. Però volem saber moltes més coses.... També ens recomana seguir una sèrie de passos després d’un dia faller: ‘El més important és desmaquillar-se quan s’arriba a casa després de tota la nit de festa. Acte seguit, amb la pell neta aplicar una mascarilla i dormir amb ella o utilitzar una crema regeneradora o tensora. Com a conseqüència la pell descansa, es purifica i s’oxigena. Per tant, al dia següent quan haja fet l’efecte el maquillatge estarà perfecte’. Susi ens aconsella seguir una sèrie de passos per a fer-nos un 76

Ens podries aconsellar com realitzar un bon maquillatge de fallera? El maquillatge depèn molt de l’òval de la cara, si teniu els ulls grans, els pòmuls marcats, etc. A partir d’aquesta premissa s’utilitzen les tècniques més apropiades per a cadascú. A més les falleres duen el rostre molt descobert, per tant un bon maquillatge de fallera consistiria en remarcar bé la mirada per a que siga intensa i profunda. També cal dir que si es marquen més els ulls seria convenient que els llavis foren més discrets i els pòmuls marcats amb un to natural de colorets, sempre evitant els excessos i les lluentors. Ens fa curiositat saber si és recomanable utilitzar el mateix maquillatge per a tots els actes. Susi ens diu que ‘per a res, si tenim un acte de dia com els passacarrers, actes en l’església, etc. el maquillatge ha de ser fluït i natural. Per contra, en actes com l’ofrena i l’exaltació es pot emprar un maquillatge més atrevit, aplicant un maquillatge


més compacte, realitzant la tècnica de fumat d’ulls i llavis més marcats, emprant labials rojos intensos, tenint sempre en compte els tons del trage.”

quan vaig ser Fallera Major de la meua comissió, en els actes de la proclamació i presentació sí que aní a maquillar-me, però en la resta ho feia jo mateixa.

Gràcies Susi per totes les teues indicacións, les seguirem.

Rocio ens confessa que, tot i que enguany ha utilitzat molt la figura del maquillador, ja ha agafat pràctica i és més còmode per a ella auto-maquillar-se, ‘en falles m’alçava, em maquillaven, em vestia i ja estava llesta. Però clar, ara que tinc més temps sí que em maquille jo’, ens diu Rocio.

Si per a qualsevol fallera ja és important el maquillatge, imagineu per a una Fallera Major, o millor, per a una Fallera Major de València (FMV). Nosaltres volíem saber com porta una FMV això d’haver d’estar perfecta les 24 hores, guapa i amb un maquillatge impecable. Així que vam tindre el gust d’entrevistar a Rocio Gil Uncio, Fallera Major de València de 2018, perquè ens donara la seua opinió i ens contara la seua experiència. Ens rep amablement en sa casa, i per cert, perfectament maquillada. En primer lloc, Rocio ens conta que es maquilla en tots el actes, perquè és una persona que es maquilla habitualment. Ja que treballava en un despatx d’advocats, i clar, ha d’anar arreglada per a estar de cara al públic. Et maquillaves en algun acte més que en la resta? Sí, perquè encara que tinc bastant pràctica, hi havia actes que eren més importants i en aquestos casos sí que feia ús del maquillador, en els altres em maquillava jo. Per exemple,

Has aprés alguna tècnica? els teus maquilladors t’han aconsellat? La veritat es que he après molt dels maquilladors i també d’una companya de la Cort que es diu Lucia Serrano, es maquilla ella mateixa per a tot i es maquilla molt bé. Per tant, ens va fer un curs d’auto-maquillatge i, de fet, quasi totes es maquillen soles gràcies a Lucia. A més ens aconsella què productes comprar. I el més important, uns pinzells adequats per a cada cosa. En definitiva, és la nostra teacher del maquillatge. També ens explica que hi ha hagut dies que tenia 4 hores després de la mascletà fins el següent acte, i això era tot un luxe!, en eixos casos podien anar més relaxades, i sí que es desmaquillava si el maquillador després podia tornar-la a maquillar. Però sinó aguantava i ella mateixa es retocava. 77


La FMV ens confessa que no pot anar a “cara llavada”, és a dir, sense maquillar. Segons ens explica... ‘imagina’t que isc al carrer i ix la veïna del tercer i vol fer-se una foto, pot ser que eixa foto li la envie al seu cosí, que a més és el germà de... i acabes en Twitter, que em va passar... A mi m’encanta maquillar-me. De fet, una anècdota del diumenge va ser que estàvem totes en ma casa fent-se una paelleta i Laura Fabra i jo s’alçàrem a maquillar-se per a res, però clar si ens fèiem alguna foto...” En alguna ocasió el maquillatge t’ha servit com una ‘màscara virtual’? No, jo sóc una persona molt natural i com em veieu és com sóc. En cada acte coneixies a gent nova i eixes persones mai van a tornar a estar amb la Fallera Major d’eixe any. I, per tant, no es 78

mereixen que jo estiga amb mala cara o cansada. Per tant, el meu lema és: “Sempre estar perfecta” I el dia més roí deixar la mala cara per a quan estic a casa, al cotxe... que és gent que sempre està amb mi. Però la gent de fora no sempre està amb la Fallera Major i no s’ho mereix. Has utilitzat algun tractament per mantenir la teua pell tant radiant? No, però jo sí que em desmaquille amb tot el ritual: els ulls, el tònic, la crema, tot! Però no d’ara sinó des de sempre. He continuat fent rutines que ja feia i, per tant, considere que per aquesta raó la meua pell ha estat radiant. Sí que és cert que he canviat la crema a una més intensa, però res més. Com a curiositat ens diu que ha calculat la quantitat d’hores que ha dedicat al maquillatge


durant el seu regnat i ha sigut la impactant xifra de 96 hores, que correspon a 4 dies. A més ens comenta que encara que aquest any ha perfeccionat les seues tècniques de maquillatge, té una assignatura pendent: els llavis. Diferències el maquillatge de fallera amb el del teu dia a dia? Sí, quan vaig de fallera em carregue més els ulls i els llavis, remarcant més la mirada. Per contra quan vaig de particular no em maquille amb tanta perfecció.

Moltes gràcies Rocio per atendre’s amb tanta amabilitat. Després de fer diverses entrevistes i buscar informació sobre el maquillatge i les Falles hem arribat a la conclusió que hui per hui el món de les falles no pot viure sense el maquillatge i és un nou complement a afegir en el trage de valenciana com ho és també en el nostre dia a dia.

79


“L’art d’agradar és l’art d’enganyar” (Marqués de Vauvenargues)

80


1993. Un premi amb engany Héctor Moreno

Diuen que en 45 anys d’història moltes coses poden passar, i com no en una falla els premis estan sempre presents en major o menor mesura per als components de la comissió. Som una falla competidora que ens agrada guanyar (com a tots), però també hem de saber que no sempre es pot. Recorde quan era menut la rivalitat que al col·legi es produia entre els meus companys i companyes amb els premis de les falles, i no ho recorde com una mala experiència, si no com una situació dins de la normalitat del “pique” entre amics i amigues. I és que una rivalitat sana no és roïna, de vegades és inclús bona per a superar-se. No obstant el que vaig a contar en este article és una anècdota que ara, des de la llunyania, es pot relativitzar, però que en aquell moment va provocar un cisma entre falles i entre amics que a dia de hui encara està latent. Estic parlant del que va ocórrer l’any 1993. Eixe exercici la nostra comissió va tindre la mala sort que durant la plantà de la falla gran, el cos central va caure i es va desfer. Exactament un moro que presidia la falla i que eixia d’un cofre es va caure uns moments després d’instal·lar-li a la mà una espasa mora. Al no ficar cap contrapès en la base

de la figura, una ràfega de vent va fer que s’esclafara contra el piso i deixara la peça irreparable, a més d’afectar a altres peces que hi havia a la plaça. Una volta en terra, i després dels oportuns plors, l’artista i membres de la nostra comissió començaren a treballar per a solucionar eixa desgràcia. La solució fou traslladar un contraremat que anava a la dreta de la falla (una parella de “discotequeros de la ruta del bakalao”) al lloc on devia d’anar el moro. Al final, i després d’una nit de plantà llarga, el 16 de març a les 10:00 la falla estava completament plantada i amb un molt bon resultat. Eixe mateix matí va passar el jurat i com no, per la vesprada la comissió va anar a pels premis que havia dictaminat el jurat. És en este moment quan es va produir l’errada. Eixe any vam guanyar el primer premi de la falla infantil amb 108 punts, però en el moment de la lectura dels premis de la falla gran l’alcalde i president nat de la JLF de Paiporta, Bertomeu Bas (qui era l’encarregat de llegir els premis), va vore en l’acta el següent: 1er premi Falla Cervantes 108 2on premi Falla Mestre Serrano 112

Sense consultar-ho va vore que no podia ser que Mestre Serrano amb 112 punts fora segon premi, i la falla Cervantes amb 108 punts el primer, i va llegir els 81


premis donant el segon premi a la nostra falla i el primer premi a la falla Mestre Serrano. L’entrega de premis estava ja acabada quan els membres de JLF, i més concretament membres de la nostra comissió, es van adonar de la incongruència en l’acta. Després de reclamar i obtindre cap explicació per part del president de JLF, alguns fallers (sense que el president de la nostra falla ho sabera) se’n van anar a Algemesí a buscar a les persones que el matí del dia 16 van fer de jurat a Paiporta. Una volta els van trobar, van reconéixer que la falla que havia guanyat era la del mercat de Paiporta, i amb eixa declaració se’n van tornar el membres de la nostra comissió. A l’endemà la Junta Local Fallera amb el seu president nat al cap van haver 82

de anar de nou a Algemesí i fer que els membres del jurat els explicaren la situació. Únicament s’havia produït una errada, ja que la puntuació real de la falla eren 120 punts, i els 108 punts que havien ficat corresponien a la falla infantil. Amb tot açò, la Junta Local Fallera va tindre que reconéixer que el primer premi fou per a la Falla Cervantes. No obstant, amb la falla Mestre Serrano, es van produir alguns que altres enfrontaments i malentesos que van provocar que el palet del premi no tornara durant eixes falles a la falla que l’havia guanyat, i que es va cremar en última posició les falles de 1993 com a guanyadora en el poble. Discussions entre amics, malentesos i un clima prou candent és el que es va viure a les falles de 1993 entre les dos


comissions, on la germanor entre les dos es va trencar. El diari Levante del 21 de març de 1993 va recollir la notícia que assenyalava l’errada que es va produir en l’entrega de premis d’eixe any. Per tant, l’any 1993 quedarà en la memòria de molts fallers i falleres com l’any de la polèmica als premis, i per a altres, l’any en què la germanor fallera es va destruir entre dos falles únicament per un premi i un palet que van provocar que amics i familiars deixaren de parlar-se, clar exemple del que no ha de tornar a passar.

Bibliografia: Actes J.L.F. i Falla Cervantes Levante-EMV

83


Si la vista no m’enganya…. Susana Moreno

‘Si la vista no m’enganya, porte una bona castanya’, qui no ha pronunciat o escoltat alguna vegada este refrany valencià diuen que “no es de fiar”. Ah!, i qui no coneix la lletra de la cançó de la nostra falla, tampoc ho és. La lletra ho diu tot, vull dir, tot el que passa de nit a la demarcació de la nostra falla. El que passa més enllà dels límits de la plaça és altra història que donaria per a un altre article, ja que si algú no volia que “la falla” s’enterara d’alguna cosa, el que havia de fer era anar-se’n fóra dels 4 cantons de la plaça. Això sí, més d’un i d’una no van anar-se’n molt lluny, i clar, això produïa que alguna que altra nit i aprofitant l’obscuritat s’hagen fet “exploracions” per la nostra demarcació per a vore el que passava... Però bé, tornem al “nostre esperit”, al que l’himne de la joventut de la falla expressa amb el ritme melòdic de la polca de la cervesa (tota una declaració d’intencions...) Som de la falla, de la falla del Mercat, som xics i xiques, la festa es lo que mos va, i si vols marxa, vine al nostre casal, i amb un parell de cubates, la son se t’en anirà…

84

Se’n va la son, l’avorriment o l’apatia entre altres coses, i es que “quan arriba la nit... (els més valencianistes dirien “Jo sóc Baraja”, però este no és el cas). En l’ambient faller i més concretament de la nostra falla, podríem dir que més d’un faller o fallera en arribar la nit Cervantina es transforma. Si, si, com si en un gran ball de màscares estiguera (amb això de que no l’arribes a identificar), trobes comportaments que són dignes d’estudi. Si eres dels que la nit els confon o dels que amb algun glopet o colpet que altre la sang se vos altera, esta seria una de les primeres transformacions que la nit cervantina produix. Tot el món sap que la cassalla i alguns altres elixirs Cervantins afecten al nostre comportament, el qual provoca que a l‘endemà algun faller o fallera et recorde que si has passat una nit de desenfreno… hauràs de prendre un ibuprofeno. I és que alguna cosa ocórre en la nit Cervantina quan les llums del nostre monument s’apaguen per donar lloc al “ball” i a la barra lliure. Les falles són tradició, cultura, art però també són festa, i clar, ahí podem distingir dos grans tipus de fallers i falleres: hi ha persones que són fallers dels de comissió i altres que són més be folloners, és a dir, que els agrada eixir de nit més que al camió del fem, i


com no... viuen les falles cremant la nit des de l’hora de sopar fins que es fa de dia. Com bé hem dit, un ball de màscares en el que més d’un i una patixen sensacions i moments únics que no són el que pareix. Per exemple, tots els anys hi ha una nit o més d’una, on es descobreix un nou faller. Si, com lligen, i no perquè siga un nou integrant de la comissió (etiquetat amb la tradicional “L”), si no perquè s’ha transformat (no sabem si perquè porta una màscara o perquè se la lleva) i amb l’ajuda de la poció Cervantina (la barra lliure) es destapat. De sobte el trobes dalt l’escenari apunt de llançar-se a la pista de ball com si d’una estrela de rock es tractara. Generalment baix hi ha gent preparada per a evitar que toque terra i a la volta mantejar-lo fins al cel, però no sempre és així. El nivell en sang dels elixirs han provocat que més d’un intrèpid faller haja tocat terra.

Un altre tipus d’especímens són els fallers i falleres transformats en estreles de la cançó. Sense avisar furten el micro al cantant de l’orquestra i entonen melodies “no celestials” per als oïts de la resta. Un altra de les situacions que poden passar en la plaça es que te pots trobar en la nit al teu millor amic. Eixe que coneixes des de fa dos dies i que de sobte és el teu millor amic o amiga. Tot comença quan no et deixa ni al sol ni a l’ombra, i menys que vages sol a la barra. Exaltacions d’amistat mai observades es produeixen entre ball i ball, tot açò provocat de nou per esta màgia que desprén la nostra plaça les nits de falles, com si d’un conjur es tractara, i que cada nit després de la sonada Murga, en donar les 24h tranasforma a més d’un faller o fallera. Bé, això és el que líricament queda millor i és una explicació endolcida del que ocórre, però el que realment promou açò és la llibertat de demanar beguda debades durant les nits falleres.

85


És una cosa de la qual no es salva cap integrant de la comissió en algun moment de la seua vida fallera, i dic açò perquè tots coneguem a algun faller o fallera que de nit es destapa i passa de ser, el més formal del món, a ser la persona més ballarina, boja, bromista, amb el do de la paraula, sense por, i un fum de qualificatius que en eixir el sol i anar-s’en cap al llit desapareixen. És el tipus de transformació que no veuen els que a les 00:00 se’n van a dormir, per a ells i elles el faller o fallera en qüestió seguirà sent una persona exemplar. Parlant de les nits de falles i les transformacions, tot el món coincidix que el pitjor que et pot passar es treballar en falles: hi ha dos tipus de sensacions: els que se’n van a casa sense poder gaudir del ball i de la nit, deixen la plaça mirant-la amb recel, sabuts que al dia següent es parlarà del que va passar la nit anterior: “no saps el que et vas perdre anit”, “vàrem acabar en el congelador de la falla”, “mare meua, la barra del casal… estava abarrotada, jo crec que vàrem aconseguir el record de persones dins la barra” ,“dins del casal no se qui va agafar el micro i ens va donar unes classes d’anglès… estava d’un graciós que no et pots imaginar”. Eixes són impressions generals, però després també estan les personals: “em vaig pegar una castanya que ni que anara jo passat, és que el 86

piso estava tot banyat”, o “vaig descobrir al nou o nova agranant la plaça i enrrollant-se en algú de l’orquestra, segur que repetixen l’any vinent!!!!”. Generalment tu, que has anat a treballar i estas resabut d’estes coses, al principi eres un poc incrèdul i no et creus la meitat del que t’estan dient perquè ja els coneixes. Menys mal que hui en dia sempre hi ha algú preparat que trau el telèfon per fer la instantània del moment o gravar un xicotet vídeo que de segur el o la protagonista no recorda. És aleshores quan t’ho creus i t’arrepentixes de no haver-te quedat un ratet més, encara que hagueres anat dormint a treballar. L’altre tipus de faller treballador és el que encara que treballa no se’n va a casa fins que no acaba de sonar la última nota i pràcticament junta la nit amb el dia. En este cas la transformació es dóna en el treball: bona cosa de maquillatge o amagar-se en el lloc de treball esperant que ningú et diga res, i menys el cap. D’estes situacions més d’un i d’una podrien escriure algun llibre, més que res, perquè poden contar en primera persona com els caps els han manat a casa a dormir perquè no eren capaços de rendir al 100%. No obstant, les nits falleres són úniques. No hi ha nit qui no et


sorprenga; qui no recorda les coreografies dels Village people, els pallassos justiciers o el ball dels Lego? Ah i el flashmob de l’any passat? on tot el món es va posar a ballar (fins i tot aquells fallers que pareix que porten un pal en l’esquena). També tenim disfresses per a donar i vendre: al xiringuito, als concursos de disfresses o als utensilis que últimament ens venen per a animar més la festa. Si, si, eixa festa en la que una nit els fallers i falleres sense ficar-se cap màscara van “jugar al din don piro” sense “piro” per reivindicar un poc més de festa al poble, o aquella nit del 18 de març que va acabar en la despertà dels nostres representants a colp de bombo i platillo, i per suposat a toc de timbre. Si és que les nits cervantines donen per a molt, hi ha que vore l’ànsia amb la que s’espera la nit

del 18 de març al 19 (la nit més llarga). Tota la setmana amb un entrenament dur durant les nits per a la gran nit final, perquè tots tenen lliure a l’endemà i solen donar-ho tot. No escatimen en beure i aixina acaben, amb una castanya que s’ha de passar abans d’anar al casal, a “l’after” que cada dia 19 es celebra des de fa uns anys. Tan sols l’obscuritat del casal amb la música fa que passes desapercebut entre tots els fallers i falleres que volen cremar les últimes hores de festa en falles. A l’after Cervantí es desemmascaren tots, les noves generacions (ja es veu del que són i van a ser capaços) i les menys noves generacions (que es queden a vigilar, però que també ho donen tot). El casal es plena en acabar el ball, esperant el famós resopó, i després de plenar la panxa i que a més d’un

87


li baixe la concentració en sucre en la sang, segueixen ballant. Això si, en eixir el sol, o més bé, en encendre’s les llums del casal per poder deixar-lo con si no hagués passat res per part de l’equip de neteja, la festa s’acaba, i per tant eixes combinacions de màgia i emmascarament es

88

tornen a difuminar fins les falles següents. Això si, com deia el principi d’este article, encara hi ha gent que porta una castanya que no escapa a la vista de ningú, i menys dels paiportins i paiportines que ja s’alcen per a fer vida normal i anar a missa el 19 de març, el dia de Sant Josep.


89


“Hi ha molta gent en el món, però encara hi ha més rostres, ja que cadascú té diverses cares” (Rainer María Rilke) 90


‘Los Ángeles de Paiporta’, el gran engany Juan Antonio Chirivella

Pot ser que molts de vosaltres mai heu sentit parlar d’ells, però a pricipis de la década dels 90, quatre xics ompliren fulles de diari, espais radiofònics i programes de televisió relatant les seues vivencies ubicades a Paiporta. Tot va començar un 25 de novembre al bar ‘Vora Barranc’, quan quatre amics, Luis Miguel Vilella, José Nieto, José Antonio Gracia i Paqui Méndez, parlaven tranquil·lament de les seues coses quan va seure junt a ells un xic vestit en camisa i vaquers al qual no coneixien. Este es va presentar com l’àngel Samahel i captà de sobte l’atenció dels quatre xics relatant-los detalls personals de la seua vida i successos que els anaven a ocórrer en les próximes hores.

Al dia següent, Samahel, es va presentar en casa de Paqui Méndez i tornà a dirigir-se als quatre i els encomanà que escrigueren una série de dictats que conformarien l’anomenat “Libro de las 2000 páginas”. Des de novembre de 1987 i fins agost de 1990, les aparicions d’àngels i divinitats varen ser continuats. Segons afirmaren els nostres protagonistes, per casa de Paqui passaren al voltant de 70 àngels o virtuts, com també es refereixen a estos ens, per a fer les seues profecies. De l’escrit al llibre tenim coneixement d’algunes de les profecies: • Tres dies d’obscuritat al 1992 • La mort de Juan Pablo II al 1990 • El crack de la Borsa de Tokio al 1993 • L’arribada dels “MIL TIEMPOS” abans de l’any 2000, on l’aigua no es podria beure, les fonts es secarien i els rius es convertirien en fang. Cap de les profecies que ens anunciaren es va cumplir, però de la resta de les profecies poc sabem perquè segons Samahel no es podien fer públiques fins l’any 2050, encara que a l’any 1993 es va publicar “El oro azul”, en 1994 “Los mil templos” i “La via iniciativa”, en 1997 “ADAMA, 91


Los angeles de Paiporta” i finalment a l’any 2000 “El libro de Samahel”, publicacions que conten gran part dels dictats. Amb el pas del temps, poc més hem conegut d’esta història, ells deixaren de viure al poble i els àngels de Paiporta perdien protagonisme al mateix temps que apareixien nous profetes a diversos llocs de la geografía espanyola, tots ells amb un mateix denominador comú. El fi del món i l’apocalipsi que vindria amb el canvi de segle.

Bibliografia: www.ellibrodesamahel.info Levante-EMV

92

Com a nota curiosa, podem dir que hi ha una comunitat a facebook amb el nom de “Ángeles de Paiporta” on periòdicament es publiquen fragments de “El libro de Samahel”.


Pocs veuen el que som, però tots veuen el que aparentem. (Nicolás Maquiavelo) 93


Amagant les vergonyes: la cavalcada del ninot Héctor Moreno

“Ma que eres ninot”, esta expressió valenciana sol definir a una persona que està fent bogeries i fa riure als demés, i com no, podria aplicar-se al que els fallers i falleres intenten aconseguir quan ixen en una de les comparses de la cavalcada del ninot. I és que per a ninots, ja estem tots els que participem en ella. No obstant, eixa burla, gràcia i sàtira que busquem en les diferents comparses, no s’ajusta molt bé a l’origen d’este acte tan faller. Més concretament, la cavalcada del ninot va nàixer als anys 30 del segle XX (1935) a València. En ella els fallers i falleres acompanyaven en comitiva al ninot que portaven a l’exposició del ninot per a salvar-lo del foc. Eixe fet va provocar que als pocs

94

anys de la creació de l’exposició del ninot apareguera un nou acte faller, la cavalcada del ninot.

Amb el pas dels anys la gent comença a disfressar-se de la temàtica del ninot que portaven, fins al punt de convertir la cavalcada inicial en una cavalcada satírica i burlesca. Exactament el 14 de març de 1941 (després de la Guerra Civil) el Heraldo de Zamora, va publicar una crònica sobre la festa de les falles que deia així: “Amb la cavalcada fallera ahir a la nit van començar les festes que tradicionalment es dediquen a Sant Josep. A les huit i mitja van eixir dels seus respectius barris les comissions falleres que van estacionar al llarg del carrer Còlon, punt des del qual inicià la seua marxa la cavalcada. En total, varen ser 40 les comissions falleres, cadascuna acompanyada d’un “ninot”. En el Mercat Central quedaren col·locats els “ninots” per a l’exposició que s’inaugurarà hui”. També al Diario de Burgos del 15 de març de 1944 es feien ressò de la importància de la


cavalcada del ninot durant la setmana fallera, indicant que participaren 28 carrosses i 38 comissions. En general, la participació en la cavalcada del ninot va començar a decaure a finals dels anys 40 degut a que el règim dictatorial de Franco, va censurar i intentar acabar amb el to grotesc de l’acte. No ho va poder aconseguir, i encara que la quantitat de comissions participants es va reduir, la cavalcada va continuar com a l’inici fins 1954, en eixe moment es deixà de portar el ninot com a excusa i es va transformar en una cavalcada com les que coneguem actualment. Una desfilada de comparses on la gent disfressada recrea de forma satírica y burlesca alguna situació de l’entorn polític, social, religiós, etc. En la cavalcada del ninot de 2018 de València, tan sols 10 “falles agrupades” hi van participar. A dia de hui les falles s’unixen per

sectors i presenten una proposta a concurs. En ella no falta la sàtira, la diversió i la crítica, ítems que ja eren un referent a les edicions celebrades durant els anys 70, 80 i 90 del segle passat. No obstant, la qualitat d’este acte s’ha vist afectat en el cap i casal, i per tant altres ciutats i pobles fallers han propiciat un “sorpasso” pel que fa a la qualitat i l’espectacularitat de les disfresses, crítiques, etc. Amb la idea de realçar l’acte de la cavalcada del ninot, al 2016 la regidoria de cultura festiva de l’Ajuntament de València va incloure al final de la cavalcada l’entrada a la plaça d’una de les peces de la falla municipal. El cap del faller de vareta va entrar en 2016, seguit dels ninots d’una escena de la falla de 2017 i el cap de l’ós en 2018. D’esta forma, la cavalcada del ninot recuperava el passeig del ninot pels carrers de València, el més paregut a la idea inicial amb la qual va nàixer la cavalcada.

95


LA CAVALCADA DEL NINOT PAIPORTINA La Paiporta fallera, com qualsevol municipi amb falles també té la seua pròpia cavalcada. No obstant, com en València, no hi ha cap ninot que es trasllade a l’exposició del ninot. La única cavalcada en la que es passeja un ninot de cartró pedra és en la que celebrem al poble cada 17 d’agost amb la passejà del gos de Sant Roc per a cremarlo en la placeta del casino. Una cavalcada molt fallera però que no té res a vore amb les falles. Bé, si ens centrem en la cavalcada del ninot fallera pròpiament dita, podem afirmar que la primera es va celebrar l’any 1974, després de la fundació de la Falla Mestre Serrano-Sant Francesc i adjacents. Als dos períodes anteriors de falles al poble, estem quasi segurs que no hi hagué cap cavalcada del ninot. Dos foren les principals raons: la primera és que en 1929-1930 (primeres falles documentades), no es va poder celebrar la cavalcada perquè encara no estava “inventada” al cap i casal. Les falles paiportines sempre han sentit la influència de les falles de València, i per tant han “copiat” els actes socials i festius de la ciutat. Per tal fet, si el primer any que es celebra en València és 1935, implica que 5-6 any abans a Paiporta no es podia haver celebrat. La segona raó té relació amb el segon període 96

de falles (1947-48). En eixe cas a València ja es celebrava la cavalcada del ninot i per tant els nostres avantpassats podrien haver importat l’acte de la ciutat. No obstant, com hi havia sols una falla i tampoc podia produirse una exposició del ninot, no té sentit pensar que els fallers i falleres d’aquells anys feren una cavalcada pel poble. Per tals motius, no es fins el 12 de març de 1974 quan es celebra la primera cavalcada del ninot. Així ho va fer saber el corresponsal de premsa del poble Casto Desdentado als lectors de Levante-EMV dos dies després. “Mai havíem presentat a Paiporta un espectacle tan meravellós com el celebrat la nit del dimarts, organitzat per la falla dels carrers Mestre Serrano-Sant Francesc i Adjacents. Tampoc havíem vist tant de personal junt pels carrers paiportins, més de quinze mil persones al llarg de tot el recorregut presenciant el pas de la cavalcada del ninot. La cavalcada va passar per tots els carrers de la població, i l’aplaudiment per a tots els que formaren part d’ella, com per a la comissió organitzadora, foren unànims. També hi hagué molts aplaudiments per a la fallera major, Maria Herminia Cardós Sanz, per a la fallera major infantil, Mª Carmen Alabau Romeu, i per a les seues corts d’honor’’.


Al final de la crònica, Casto acabava amb les següents paraules: “Un espectacle bonic i agradable a Paiporta”. Una de les principals protagonistes d’aquell fet històric és Mª Herminia (Fallera Major de la Falla Mestre Serrano en 1974) i que recorda que ‘la cavalcada es va celebrar pels carrers del poble i que tota la gent va eixir per a vore les comparses que desfilaven’. Recorda que anaven disfressats de pallassos, d’indis i també de mores. Més concretament ella i la fallera major infantil anaven una al costat de l’altra disfressades de mores amb un mocador al cap i un altre mocador transparent davant de la boca. Per tant el primer any de cavalcada les falleres majors van anar com una component més dins de la comparsa i no vestides de valenciana en una carrossa com fem a dia de hui. Recorda que no es va buscar cap crítica com en l’actualitat, sinó que es van disfressar i van organitzar una desfilada per a passar-ho bé, amb l’única finalitat de gaudir i fer passar a la gent del poble un bon ratet. L’any següent dos falles més (Plaça Cervantes i Verge dels Desemparats-Dr. Fleming) es conformaven a Paiporta i per tant es va crear una comissió de treball amb la finalitat d’afermar la cavalcada del ninot com

un acte més de la setmana fallera. Eixa comissió va estar conformada per 2 membres de cada falla, sent els fallers Onelio Manzano i Vicente Belda els dos vocals de la falla Cervantes (llibre d’actes de la comissió, 1975). Una de les primeres observacions va ser delimitar la participació en la cavalcada del ninot únicament a fallers i falleres de les tres comissions. Inicialment el recorregut de la cavalcada del ninot anava des de l’escorxador (encreuament entre els carrers Santa Ana i Palleter), continuant per Primer de Maig, Pont Vell, Plaça Blasco Ibáñez, Jaume I i carrer Doctor Fleming fins arribar a la Plaça l’Església. Este recorregut seria modificat posteriorment, l’any 1994 exactament, i la cavalcada començaria en la Plaça Xúquer i acabaria en el carrer Jaume I, evitant així els embossaments que es produïen entre les comissions en acabar en la Plaça de l’Església. En referència als premis, cal destacar que amb les 5 comissions ja creades (Falla Sant Antoni i adjacents i Falla Francesc Ciscar- Plaça l’Església), la Junta Local Fallera va decidir donar premis per la participació a totes les comissions: primer, segon i tercer premi, un primer accèssit i un segon accèssit, que es traduiria posteriorment en els premis atorgats del primer al cinqué. 97


Durant els anys 80 la cavalcada del ninot va agafar importància dins de la festa fallera, arribant en l’exercici 83-84 a proposar-se una compensació econòmica en funció dels premis obtinguts. A proposta de Vicente Hernan Cárcel, de la falla Sant Antoni, es planteja premiar econòmicament la participació de les falles amb: 10.000 pessetes (primer premi), 8.000 ptes. (segon premi,) 6.000 ptes. (tercer premi), 4.000 ptes. (quart premi) i 2.000 ptes. per al cinqué premi. Un any després, Julian Gregori, de la mateixa falla va proposar l’obligació de presentar un guió i l’explicació per megafonia dels números de la cavalcada en la zona del jurat. Esta mesura va crear controvèrsia, i a les actes de la J.L.F. no s’especifica de forma concreta si es va dur a terme. No obstant, en l’actualitat sí que es presenten els guions al jurat, a més de que fallers o falleres exposen al jurat cadascun dels números de cavalcada. A finals dels anys 80 la qualitat de la cavalcada era tanta que es va proposar ampliar el ventall de premis. A les falles de 1991 s’acorda premiar la comparsa 98

i la figura. Així ho arrepleguen les actes de J.L.F i també el llibre d’actes de la nostra falla. Exactament el 4 de maig de 1990, Pepico Motes explica a la general la nova reglamentació de la cavalcada del ninot per a les falles de 1991. En ella es cita que es va a premiar la figura i la comparsa, a més de ser obligatori que la cavalcada vaja connectada directament amb el lema de la falla. Possiblement este fet no es portara a terme, ja que l’any següent s’acorda no donar eixos premis i incloure en el premi de cavalcada dos nous aspectes: la qualitat de la comparsa (treball realitzat en la confecció de disfresses i carrossa) i la crítica (en la qual s’inclou a més de la crítica i la sàtira l’organització de la desfilada i l’ordre). Anys més tard, exactament en 1998, s’introduixen definitivament el conjunt de premis que ha perdurat fins l’actualitat. Es donen premis a la carrossa, comparsa i figura, a més del premis a la millor cavalcada en el seu conjunt. Estos premis són actualment atorgats per un jurat que és designat per Junta Central Fallera, però abans dels anys 90 del segle passat el jurat que donava els premis estava configurat per un membre designat per cada comissió. Esta persona tenia 10 punts a repartir entre les falles


restants (exceptuant la seua), i després de preparar cadascun d’ells un acta, es sumaven els punts i es determinava l’ordre dels premis de cavalcada. Fins l’any 2015 a la cavalcada s’han atorgat 5 premis, però amb la incorporació de la sisena falla a Paiporta (Jaume I) el nombre de premis ha passat de 5 a 6 pel que fa a millor cavalcada del ninot. No obstant, si parlem de la cavalcada del ninot, hem de parlar de les dos “taques negres” en la seua història. Dos situacions que van ser creades per la política. La primera s’ubica a l’any 1988 quan quatre de les cinc comissions van decidir fer la cavalcada del ninot conjuntament, deixant de banda a la Falla Doctor Fleming perquè “no complia el reglament”. És quan es constitueix una Junta Local Fallera Autònoma. El titular del Levante del dia 12 de març de 1988 deia “La cavalcada i l’ofrena dividixen a les cinc falles”. Acusacions d’utilitzar les falles com a ferramenta política van desencadenar situacions que afectaren al desenvolupament de la cavalcada del ninot. Per altra banda, l’altra taca negra va ocórrer en 2017, quan la Falla Sant Antoni va presentar en la seua cavalcada una crítica al canvi de noms dels carrers franquistes quan hi havia coses més importants que gestionar. L’Ajuntament de Paiporta i

alguns partits d’esquerra van veure en eixa cavalcada un enaltiment del franquisme i per tant una vulneració de la Llei de la Memòria Històrica. Segons les declaracions replegades en el periòdic Levante-EMV del 7 de març de 2017, la comissió volia expressar que “abans de canviar els noms, hi ha moltes coses necessàries per a fer”. La confusió i malestar va provocar una gran polèmica en les falles de 2017, que va desembocar en que la comissió major de la falla Sant Antoni no es disfressara en la cavalcada del ninot de 2018. Com a protesta per una situació que van qualificar de desmesurada, van decidir desfilar pels carrers del poble amb el polar de color blau que els caracteritza i unes màscares amb una creu a la boca. Únicament es va disfressar la comissió infantil, a més de participar amb carrossa i figura. El resultat fou que a les falles de 2018 van guanyar el premi a la millor carrossa i a la millor figura. En la figura van representar un arbre vivent que es preguntava per la democràcia, la llibertat i la tolerància.

99


LA VESSANT CAVALCATERA DE LA FALLA PLAÇA CERVANTES La nostra comissió sempre ha sigut una falla cavalcatera, i és que el treball, l’originalitat, la sàtira i sobretot molta crítica són les credencials de la marca Cervantes en la cavalcada. Som una falla que estimem este premi perquè se’l treballem nosaltres, i sempre ha sigut aixina des de la primera cavalcada en la que participàrem en 1975. Tota la comissió es volcà en un final comú, oferir a Paiporta un dels moments més divertits de l’any. Generalment la cavalcada s’ha pensat entre un fum de gent que aporta desinteressadament les idees per a millorar-la. No obstant, és veritat que un cap visible és qui s’ha encarregat generalment d’orientar a tots els que volien ajudar en la confecció de la cavalcada o de la carrossa. Exactament 31 persones han estat al capdavant o han format part de la delegació de cavalcada. Una delegació que va tindre el seu primer delegat i vicedelegat l’any 1985. Fins eixe any, no apareix en la directiva cap responsable delegat de la cavalcada. Els primers en ostentar el càrrec foren Jose Maria Mor Ortega i Rafael Pastor Gandul (delegat i vicedelegat de cavalcada). Enrique Mateu era el president i qui va decidir introduir eixos càrrecs. Entrevistats els protagonistes ens comenten que realment la cavalcada del ninot es feia entre 100

tots al casal, és a dir, que gent com el tio Baldo, Pepico, Juan Chaler o Paco Raga, eren els que s’ajuntaven i decidien com fer la carrossa i part dels números de la cavalcada. Posteriorment, homes i dones, començaven a confeccionar les disfresses al casal, mentre que la carrossa es solia confeccionar en la nau que els raqueteros tenien vora barranc. L’any 1986 la delegació de cavalcada passa a mans d’una dona, la primera en ostentar este càrrec, i que va ser Maria Teresa Bercianos Morales. Ens comenta que el càrrec en 1986 va ser una continuïtat del treball que ella de normal solia fer a la falla amb la carrossa, i que el muntatge de la cavalcada del ninot era com fins ara: juntar-se tots i totes i decidir quins números i crítiques preparar per a guanyar el primer premi. Recorda les “discussions” amb Pepico o el tio Baldo amb la carrossa, o el sentiment de família que hi havia en la comissió a l’hora de treballar. Cap persona discutia res i les ganes de treballar i ajudar-se podien en tot. Des d’eixos anys fins l’actualitat (exceptuant 1987 i 2013) sempre ha hagut delegació de cavalcada. Exactament 31 persones: 11 xics (35%) i 20 xiques (65%). D’entre estes persones Pilar Gregori (13 anys) seguida de Pilar Moreno (7 anys) i Manolo Tevar, Raquel Ferrandis i Jessica Obregón (5 anys) són les persones que més vegades han estat dins de la delegació de cavalcada, organitzant-la i aportant idees per a la seua


confecció. També hem tingut delegació de costura (des de 2003 fins 2009) amb Rosa Sáez González com a delegada i encarregada de cosir i preparar patrons per a la confecció de les disfresses. Esta funció fou posteriorment adquirida per Pili Moreno, però sense el càrrec en sí, ja que formava part de les diferents delegacions de cavalcada. També es va crear una delegació de carrossa per primera vegada en 2003 amb Raimundo Fernández com a primer responsable. Açò no vol dir que abans no es feren carrosses, sinó que fins eixe any, no s’havia creat eixa delegació. Exactament per esta delegació han passat 19 persones, de les quals únicament 5 eren xiques (26%) front als 14 xics (74%). Ells i elles foren els responsables de l’obtenció de més de 20 primers premis de cavalcada en els 45 anys de la nostra història, així com l’obtenció de premis de carrossa i figura. Del mateix mode, han sigut junt al bon quefer de molts fallers i falleres que no apareixen en estes delegacions, els que han fet cavalcades tan memorables com l’al·legoria a l’himne regional en una cavalcada infantil o la cavalcada titulada 1909-2009 amb una representació de la

Gran Fira de València de 1909 i la crítica de la situació social i polítia 100 anys després. També podem destacar la cavalcada de 2011 amb Un diumenge de torrà, o la de 2013 amb el lema Turisme o realitat? Més antigues podem recordar les comparses de “la ruta del Bakalao”, les compres al mercat, la terrassa de la Jijonenca, les Drag Queen, la gran fumata blanca o la Legionella entre d’altres. Pel que respecta a les carrosses hem de destacar els monuments (Micalet, Torres de Serrans, Porta dels Apòstols) que es van crear com a carrossa en diferents anys de la nostra història i que portaven cereals i llegums com a base. O les carrosses que va gaudir Susana Moreno: en 1995 una cistella de flors amb papallones tirada per cavalls, i en 2013 una font d’aigua viva. La quantitat de carrosses fetes per a cadascuna de les nostres representants dóna una visió del treball que esta comissió ha desenvolupat en les cavalcades, sent una comissió molt teatrera. Esta vessant es reflectix en el dinamisme i la interacció amb la qual els nostres números de la cavalcada fan partícips als paiportins i paiportines cada vegada que la cavalcada del ninot de la falla Plaça de Cervantes ix al carrer.

Bibliografia: Actes J.L.F. i Falla Plaça Cervantes Noticies de premsa: Levante-EMV, Diario de Burgos, Heraldo de Zamora Hernández Martí, Gil Manuel. 2002 ‘El indulto del fuego’ Ajuntament de València

101


102


Fingim el que som, sigam el que fingim (Calderรณn de la Barca)

103


Carnavals fallers Albert Tarazona

Com sorgeixen les tradicions? Per què es perden? Com influeixen les tradicions nacionals en les associacions falleres? Aquestes són qüestions que molts ens hem fet més d’una vegada. I és que les falles, i de la mateixa manera els fallers que les composen, sempre es fan partícips de les festivitats que els envolten. En aquest cas, anem a analitzar la influència dels “carnavals” o carnestoltes en la nostra falla Plaça Cervantes. Anys enrere, carnestoltes era una data marcada en el calendari faller per a la joventut, ja que en la nostra falla es celebrava aquesta festivitat de la mateixa forma que es feia a la resta del poble. Dic anys enrere perquè per desgràcia aquesta festa tradicional s’ha anat perdent gradualment al llarg del anys fins desaparéixer. Motius? No els sabem. Detalls? Tampoc. Per això, per tal de rememorar aquesta festa, hem aconseguit reunir al casal a cinc persones que van ser part d’aquesta celebració, perquè ens conten com van viure cadascú d’ells l’experiència. Els fallers dels que parlem són: Raquel Ferrandis, MªAntonia Masià, Ximo Tarazona, Alfonso Tarazona i Miguel Angel Andreu Huesa. 104

Però primer de tot, abans de reflexionar en torn a l’assumpte de la realització dels ‘carnavals’, hem d’esbrinar com va sorgir, d’on prové i d’on emergeixen les seues arrels. Religiós! -exclama Alfonso- Per als catòlics clar... I és que carnestoltes es celebra dies abans de començar el període de Quaresma, que com tots sabem és un temps de penitència i penediment dins del àmbit religiós. Per tant, els dies previs es convertien en moments de descontrol i excessos, on la gent es disfressava i festejava. Aquesta tradició es celebra des de l’Edat Mitjana, temps on es remunta l’inici de la festivitat. Però Alfonso, conta’ns! Ací a Espanya, on és popular aquesta tradició? En Càdiz i Santa Cruz de Tenerife -diu Alfonso-. Són els llocs on més s’han celebrat tota la vida. I a València? Villar del Arquebisbe, Vinaròs i poc més -ens comenta Alfonso-, ja que a València després de la Guerra Civil no s’ha potenciat molt més, excepte les falles, que som un cas apart... ho arrepleguem tot! -menciona Alfonso rient-. Precisament això volem saber. Com arriba carnestoltes a la Falla Cervantes? La veritat que ningú ho sabem


molt bé -admet Ximo-. Al poble no es feia res per a eixa festa, ni als col·legis tampoc. Aleshores? Com coneixedors?

es

féreu

És possible que l‘arribada de nous mitjans de comunicació -comenta Ximo-, com televisions privades, amb documentals dels carnavals més famosos com el

I és que jo recorde que quan era menuda -comença a rememorar Raquel-, anava disfressada a la falla per a una festa de carnestoltes, jo pensava que era una festa de la falla, perquè ningú més ho feia de manera general al poble. Recorde el típic organigrama faller, molt simple i col·loquial, però molt divertit per tots els que sabem com es

de Rio de Janeiro, féra despertar la imaginació de més d’un. Jo recorde -intervé Huesa-, que amb només catorze o quinze anys ja vaig vindre disfressat a la falla per a una festa de joventut... Exacte! -exclamen tots alhora-. Va iniciar-se en la falla com una festa de la joventut!

viu: portàvem sopar sobaquer, triàvem la millor disfressa i ballàvem tota la nit. I quins balls... -continua Mª Antonia-. Jo recorde eixa festivitat pels seus balls i jocs de disfresses, la veritat que no era una festa de gran institució en la falla, però jo recorde jugar al popular “Ball de la Taronja” i no poder parar de riure...!! 105


Ferrandis, qui a dia de hui és fallera de la nostra comissió i dona d’Alfonso, venia a visitarnos amb les seues amigues i es feien una foto les dues comissions juntes a la plaça. Xics, jo no vull dir res -comenta Raquel-, però al pobre Huesa l’hem deixat en la paraula en la boca quan ens estava contant com preparava ell la festa. ‘Ball de la Taronja’? Què és això Mª Antonia? Que els més joves no ho hem viscut... Joves diu... estàs poc pardal! -contesta Mª Antonia-. El ‘Ball de la Taronja’, com altres jocs populars que es feien eixes nits, consisteix en col·locar una taronja entre les fronts de dos persones que ballaven al ritme de la música que anava canviant al gust del DJ. La veritat és que sí -afegeix Ximo-, ho passàvem molt bé, era una festa molt nostra, no era molt popular al poble, així que l’enfocàrem a la nostra manera, com tenim costum de fer els fallers. Ahí tens raó amic -enuncia Alfonso-, però també recordaràs, que teníem algunes convidades de vegades... Ja sé per on vas... -replica Ximo-. I és que Alfonso recorda de bona mà, que altres falles, com la falla Sant Antoni, també celebrava aquesta festivitat. Amparo 106

Perdó Huesa! Continua contantnos. No res xics -diu Huesa-. La veritat que una de les meues primeres festes de carnestoltes la vaig passar amb el meu amic Marino, aquell any agafàrem dos llençols, ens els tiràrem per damunt del nostre cap, amb dos forats i semblàvem els millors fantasmes de la nit! Això vol dir que el nivell de disfressa tampoc era molt elaborat, no? Tampoc te cregues -replica Huesa-. Anys després, Manolo, que era l’encarregat de la cavalcada per aquell temps, i jo, ens vam disfressar de Sonny Crockett i Ricardo Tubbs coneguts personajes de la sèrie “Miami Antivicio”. La veritat és que hi havia anys que el nivell era molt alt -comenta Ximo-, però per a mi el millor era sempre veure quina sorpresa ens deparava “el primo” junt amb el seu germà bessó. La veritat que es superaven i ens sorprenien


any rere any, tal i com passa hui en dia en la cavalcada del ninot. Probablement després d’escoltar a tots ells, sigam capaços d’afirmar que realment carnestoltes no és una festa arrelada ni al poble, ni a les falles, que es va importar de l’estranger i que per tant era temporal, tenia data de caducitat. Tots els nostres participants han coincidit en no tindre records d’aquesta festa com un acte institucional, no era un acte formal marcat en roig dels que comptes els dies perquè arribe, com és el cas de la presentació o la cavalcada per exemple, per tant, pot ser siga aquest el motiu de la seua desaparició, però...

...qui sap? Tot bon faller és sabedor que en les falles, igual que en la vida, les coses van i vénen, potser siga aquest el moment de reprendre carnestoltes...

107


La manera més fácil de ser enganyat és creure’s més llest que els demés. (François de Rochefoucauld)

108


Un casal amb màscara Verónica March

Al llarg d’este llibret estem trobant-nos amb situacions que semblen una cosa però al final… resulta que són altra. Amb doble personalitat, amb dues cares, amb enganys de vegades òptics i altres reals. Amb màscares i emmascarats. Amb disfresses i disfressats. Però si hi ha una cosa que als fallers d’esta comissió ens agrada vestir i desvestir una i mil vegades, això és el nostre casal. Teles penjades per tot arreu, parets totalment empaperades i inimaginables invents per fer creure que el casal era qualsevol cosa menys el que és. I en la majoria de casos els resultats han sigut espectaculars. En els nostres 45 anys d’història el Tro ha patit i vist moltes transformacions però fou sense dubte quan encetàtem els sopars temàtics d’homes a dones i a l’inrevés quan l’assumpte de les escenografies se’ns començà a anar de les mans. Exercici 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

L’afany per superar a l’equip contrari o de superar-nos respecte a anteriors edicions va fer que en nombroses ocasions el casal quedara emmascarat. Autèntiques obres d’enginy i gràcia que convidaven a que més d’un curriós o curiosa passara a vore el resultat del treball. Fem memòria. Quantes vegades hem disfressat el nostre casal i de què? Quantes vegades hem entrat i hem dit: ‘si açò no pareix el casal!’ Els sopars que preparaven els fallers a les falleres i al contrari ja havien començat abans. Però en 2008, coincidint el Sopar d’Homes amb els dies de la Fira d’Abril vam decidir que l’ambientaríem en un tablao flamenc. Fou un tímid inici, una pancarta, llunars i poc més. Quan arribà el torn d’ells al mes següent arena i canyissos convertiren el casal en una platja del llunyà Hawai. La batalla havia començat.

Sopar Homes Sopar Dones Fira d’Abril Platja hawaiana Jaima àrab Baixell Pirata Far West Nau espacial Campament militar Plaça de Bous (en Edival) Col·legi L’antiga Roma L’Infern Despedida de soltera Per la reforma del casal no es feren els sopars Boda gitana Nit de Cap d’Any als any 90 Casa del terror Les 50 ombres d’Ana

109


110


111


Chic & Glam Casal Altre tipus de transformació també arriba al nostre casal en els últims anys quan ve l’època de les proclamacions. El casal queda convertit en un espai sofisticat i glamurós que podia

respondre a les expectatives de qualsevol festa pija, boda minimal o event top. No falten els photocalls, les candy-bars i detalls chic que fan del nostre casal un lloc per a la creació, la transformació i els somnis.

La última moda és convertir el nostre casal en un espai museístic amb exposicions

d’indumentària valenciana. nostre casal tot és possible.

112

Al


Si m’enganyes una vegada, teua és la culpa, si m’enganyes dos, és meua. (Anaxágoras)

113


Mascarats Raquel Ferrandis

Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua una de les acepcions o sinònims d’emmascarar és mascarar, i d’este verb ens diu: Embrutar de mascara. Exemple: Mascara-li la cara. No toques la paella que et mascararàs. Si busquem per tant mascara ens diu: Polseta negra, especialment de sutja, que es forma en paelles, perols i altres atifells que han estat al foc. Recordeu que esta mascara és una paraula plana, no esdrúixola com màscara, que fa referència a l’objecte que utilitzem per cobrir-nos la cara. Tot i això, a la mascara de la paella també li

114

podem donar un ús similar. D’este mascarat és del que vull parlar, el que té a vore amb la diversió, amb la relació d’uns i altres, amb el gaudir de la festa fallera sense cap aparell electrònic, sense la necessitat de fer-se un selfie per a que tot el món ens veja passant-ho bé. Sí, a tots els que sou “de la meua quinta”, segur que vos sona açò que vos vaig a contar a continuació… Açò era fa molt de temps, quan anar a la falla els dies de paella era anar no soles a menjar el nostre plat més típic, sinó molt més. El dia començava com qualsevol altre: l’esmorzaret al casal, la preparació de la carn i la verdura, anar a buscar la llenya, el romer que no faltara i


els més joves jugant al conegut “no retroceder” al voltant de la nostra mítica Plaça Cervantes. Mira que li pegàvem voltes!. Voltes i voltes i no ens cansàvem mai. Em dóna llàstima quan veig als nanos de hui en dia cara al telèfon mòbil uns al costat dels altres sense eixa diversió de la que vàrem disfrutar la gent de la meua generació. Bo, segur que si els preguntem, ells gaudeixen moltíssim amb els seus mòbils. Tornant al tema en qüestió: MASCARAR-SE… Açò és el que no faltava un dia de les paelles. Després del dinar sempre apareixia el primer o primera que anava a la paella i li pegava dità com el que no vol la cosa… ”patapam”… allà que anava i al

que tenia més a prop, li plantava en tota la cara la taca negra que deixava la mascara que havia agafat de la paella buida, que encara no l’havien netejat. I ja allò era un no parar de riure, de corregudes, de bronques quan et veia el pare o la mare amb tota la roba bruta! Perquè encara que la idea era que el destí final fóra la cara, allí acabàvem tots mascarats de dalt a baix. Així que per als fallers de la falla del mercat preguntats : MASCARAR té aquesta nova acepció: FESTA! PAELLES! ALEGRIA!…. i DIVERSIÓ!

115


El secret ĂŠs la mare de totes les mentides. (Toba Beta)

116


El Truc Borja Salvador

Es diu truc al recurs enginyós per a fer que una cosa semble el que no és o per a aconseguir un determinat objectiu. Alguns lingüistes creuen que l’origen etimològic de la paraula “truco” o “truc” (en valencià), té una relació directa amb el joc de cartes anomenat de la mateixa manera. Tot bon valencià coneix el joc del truc, o almenys ha sentit parlar d’ell. És ben habitual veure als carrers dels pobles o en qualsevol reunió d’amics, la pràctica d’aquest agradable joc. El seu origen es troba ací, a la Comunitat Valenciana. Té nombroses variants i versions i està estés per gran part de sudamèrica i Itàlia. Existeix una llegenda no verificada associada a les cartes que s´utilitzen en aquest joc. Diuen els llibres àrabs, que aquells musulmans habitants a la península disposaven d’una baralla sencera, però en un descuit els xiquets l’agarraren per jugar a la guerra. Varen retallar les figures: els reis, els cavalls i les sotes, i varen agafar l’as d’ors com a símbol i el de copes com a premi dels campionats que s’inventaven. Així, les cartes sobrants, són les que utilitzaren per jugar els pares. Al veure que no podien jugar a cap joc en la baralla incompleta, inventaren el que hui s’anomena... El Truc. Ara be, cert és que els dos no s’utilitzen

en la varietat valenciana així que aquesta part no encaixaria molt be en la llegenda. Jorge Luis Borges, escriptor argentí de contes i poemes, es refereix al joc en un dels seus escrits: ‘Ebrio de una piedad casi impersonal, caminé por las calles. En la esquina de Chile y Tacuarí vi un almacén abierto. En aquel almacén, para mi desdicha, tres hombres jugaban al truco’. (Jorge Luis Borges, El Zahir, 1949) A la nostra falla hi ha grans jugadors de truc. Hem pogut parlar amb alguns d´ells i sabem de primera mà, les vertaderes claus del joc i com d’important que es per a la falla.

En quin moment s’aprèn a jugar? El truc és el joc dels valencians per excel·lència, passa de generació en generació. Com be ens dius Salva Folgado, membre de la nostra comissió i un jugador experimentat, a ell i al seu germà els va ensenyar a jugar son pare. I amb l’experiència dels anys, ha aprés a ser un bon jugador. Paco Moreno (Paco Chon) ja porta jugant des de l’any 1978, quan el passaren de la comissió infantil a la comissió major, recorda perfectament els seus inicis: ‘m’apuntí amb Josep Lluis Pascual, que tampoc tenia ni idea de jugar, normalment no quedàvem molt ben classificats però me’n recorde 117


de la partida que li guanyàrem al Metge, (Salvador Folgado pare), que jugava de parella eixe any amb el Chilo (el de l’estanc). Anàvem cama a cama i ells estaven en onze pedres roïnes i nosatres en dos també roïnes. Els vaig tirar la falta a la desesperada, sense mirar les cartes, me volgueren en 33 i jo li vaig traure 33 a mà. Encara me ric quan ho pense’. Carles Moreno, un jugador podem dir de la nova escola, ens comenta que no fa molts anys ell i els seus amics es fixaven en els més majors a la sobretaula dels dinars de la setmana fallera i que a poc a poc anaren aprenent a jugar. Com d’important és el truc per a les falles? No hi ha unes regles definides oficialment ni una federació per a inscriure i reglar als jugadors. Però encara així, segueix més viu que mai, amb una gran quantitat de participants i nombrosos campionats en tota la Comunitat. Ens preguntem per què es segueixen fent campionats i es segueix jugant amb tanta participació Raúl, el nostre president, ens diu que els campionats creen amistats i germanor entre les diferents falles i que serveix per a conéixer a gent nova i passar una estona divertida. ‘Les Falles sempre han sigut 118

el màxim exponent col·lectiu per a presservar la cultura i tradicions valencianes. Dins d’estes tradicions estan, per supost els jocs tradicionals i el més estés per tot el Regne és sense dubte el Truc, en les distintes modalitats depenent de la comarca on es jugue’, ens comenta Paco. Quin és el truc del bon jugador? Ací val tot, tant la mentida com la veritat i són molts els factors que influeixen al joc. Els nostres experts jugadors ens resumeixen alguns. Un d’ells és la sort, que pot jugar tant a favor com en contra teua, altre seria la parella de contrincants als que t’enfrontes, i la més determinant, probablement, és la complicitat que pugues tindre amb el teu company. Encara que, qualsevol dels factors depén de la resta per a ser determinant. Està prohibit fer falses senyes per a distraure al contrari, encara així, la paraula truc ve de trucar les cartes i mentir, és un joc de mentiders. ‘El truc és la mentida. Però dir mentides ho fan tots. La gràcia del bon jugador és pillar-les’ ens comenta Alejandro Durà Com be veieu, la nostra falla és una gran exponent d’aquest joc, tots els anys són nombroses les parelles que s’apunten al torneig de truc al nostre casal, on els quatre primers classificats


juguen el campionat de truc de la Junta Local Fallera de Paiporta. Aquest campionat enfronta a quatre parelles de cada una de les sis falles que hi ha al poble. La Falla del Mercat han guanyat un gran nombre d´aquests campionats. Enguany, al de l’exercici 2018/19, hem sigut

nombrats com a campions (com a comissió). I la parella formada per David Peris I el nostre president, Raul Folgado, s’han portat la victòria (com a parella). També s’ha de nomenar que Paco Moreno i Alejandro Durà han pujat al tercer escaló del podi.

David Peris i Raul Folgado, campions JLF 2018/19

La parella guanyadora d’este campionat local participa al campionat autonòmic. Miguel Barreales i Salva Folgado han experimentat este torneig i ens comenten que és un dia ple d’emocions i nerviosisme, ja que hi ha poc marge d’errada. És un dia on hi ha molt bon rollo i germanor fallera. En 2014 van ser proclamats campions absoluts de tota la Comunitat, i en 2016 van ser subcampions. Miguel Barreales i Salva Folgado, subcampions JCF 2016

119


Miguel Barreales i Salva Folgado, campions JCF 2014

Per finalitzar, Paco ens recorda una de les tantes anècdotes de les que va viure gràcies al truc. ‘No puc oblidar a Juan Chaler, el pare de la nostra Fallera Major, era un gran jugador. Ara que igual s’apuntava una pedra que quatre si no el controlaves, però ho feia amb tanta gràcia que era impossible enfadarse. Tots els que jugaren alguna vegada amb ell se’n recordaran en un somriure de com era el tio Juan’.

Bibliografia: Ateneo Mercantil. Regles del truc Wikipedia. Truco (juego de naipes) UV. El gran juego del truc

120

El truc és una part important dins de les falles, que reuneix a molta gent per a jugar-se un campionat o simplement per a passar un bon rato. Els jugadors trauen la seua part més mentidera i es fiquen una màscara on amagar les seues millors jugades.


Si enganyes a una persona no significa que siga tonta, significa que confiava en tu mĂŠs del que mereixies. (Charles Bukowski) 121


Superherois Fallers Amparo Casado i Maite Delhom

Sempre sentim parlar dels superherois americans que van vestits de manera molt curiosa i lluiten contra el mal i la injustícia, però també hi ha superherois valencians que lluiten contra les mateixes injustícies, o paregudes. Ho fan d’un altra forma, tal vegada sense tanta fantasia, amb menys poder i més esforços, però igual de valents, són els Superherois Fallers. Quan parlem de solidaritat al món de les Falles és fonamental parlar de l’àrea de Participació i Solidaritat de Junta Central Fallera, al cap de la qual es troba Mónica Gallego Llorca, qui ens dóna algunes dades sobre la tasca que es realizta en aquesta delegació. Al mes de setembre de 2016, des de Junta Central Fallera es va voler donar resposta a una demanda que existia feia temps per part de les comissions. Eixa demanda no era altra que la creació d’un àrea que arreplegara i impulsara el treball que fa ja diversos anys es ve desenvolupant en moltes de les falles en matèria de solidaritat. D’aquesta manera naix l’àrea de Solidaritat amb una doble missió: d’una banda fomentar el principi de solidaritat com un principi transversal que ha d’estar present en totes aquelles accions que des de Junta Central Fallera es duguen a terme, així com en les comissions falleres, i d’altra banda fomentar la iniciativa 122

per part de les falles d’accions solidàries que tinguen una repercussió positiva en el seu entorn més proper, facilitant si fóra necessari, assessorament en les mateixes. Les falles com a grup social i humà que naix en cadascun dels barris, es converteix així en una eina molt potent de canvi del nostre entorn, invertint temps, hores de treball i il·lusió, molta il·lusió, per tal millorar la qualitat de vida de qui ens envolta. En molts dels projectes que les falles desenvolupen es troba present la infància i és important que açò seguisca sent així, perquè la solidaritat és un valor que ha de ser adquirit en les edats més primerenques, i és que, no podem oblidar que un xiquet solidari serà un adult compromès. Finalment, des de Junta Central Fallera, amb la creació d’aquesta àrea es fa una declaració d’intencions, es fa un pas endavant en eixe canvi social i es llança un missatge a la societat: el món faller és un món compromés i solidari. En l’exercici següent al 2016, l’àrea, al costat de l’àrea de participació, es constitueix com una Delegació. D’esta manera i des d’abril de 2017 JCF compta amb una nova Delegació que es suma a les ja existents: la Delegació de Participació i Solidaritat.


Per a aconseguir la seua missió, esta delegació es proposa un doble objectiu: d’una banda, visibilitzar tot el treball que les falles fan en el camp de la solidaritat i per un altra acompanyar a les comissions falleres en els seus projectes socials. Des del seu naixement i atenent a aquell doble objectiu, la Delegació de Solidaritat ha acudit a mig centenar d’actes organitzats per les falles i ha tingut presència en més de 25 ocasions en mitjans de comunicació. A més, s’ha treballat la difusió, a través de les xarxes socials i de totes aquelles iniciatives que des de les Falles s’han realitzat.

Finalment, este departament de JCF ha volgut reconéixer el treball que en esta matèria es fa des de les falles, impulsant d’una manera notable els premis Solidaritat i Falles, que amb col·laboració amb l’ONCE es lliuren anualment. En estos premis que s’atorguen en la Gala de la Solidaritat, que ja va per la 11ª edició, ha augmentat de forma més que notable la participació de les falles, passant de 13 participants, que va haverhi en la Gala de 2015 (abans de la creació de la delegació com a tal), a les 37 que ho van fer en l’última gala celebrada el 5 de maig de 2018.

Gala de la Solidaritat JCF.

123


Com a altres dades relevants hem de nomenar les Trobades de Solidaritat i Falles que funcionen con a espais de trobada i relfexió per a aquelles comissions falleres que desenvolupen projectes socials o desitgen iniciar-los. Es fan dos trobades a l´any, una abans de l’estiu i l’altra després. Aquesta Delegació també conta amb un hastag propi, #solidaritatFallera. A més a més s’ha creat un calendari especific per als actes solidaris dins de la web de JCF: http://www.fallas.com/index. php/main-jcf-va/main-fallessolidaries-va Altres actes importants són els Premis Caliu per a falles igualitaries i diverses, Premi Caliu 2018

124

uns premis organizats per l´Ajuntament de València a través de la Regidoría d’Igualtat i Polítiques Inclusives que busquen fomentar la creació de nous projectes que, pels seus elements o el tractament dels temes i materials, tinguen un concepte igualitari i divers, contribuint així a la superació de barreres i estereotips. Estos premis estan dotats de 14.000 euros. En 2018 es va realitzar la primera edició i els guanyadors foren els membres de la falla Universitat Vella – Plaça del Patriarca. Juan Manuel de la Torre, president de la comissió, ens conta que la seua falla estava dedicada ‘les persones sense sostre, als que fugen, als estigmatitzats per la societat’, el projecte es deia Invisibles.


En l’àmbit dels actes organitzats per les falles destaquem els premis “En Vena”, atorgats per la falla Els Generals a eixes persones o entitats que realitzen una tasca social i solidària. D´aquesta forma la falla Els Generals, pionera en estes

activitats, seguix demostrant que les falles són cada any més solidàries. El passat 2018 els guardonats foren el futbolista Santiago Cañizares, la cantant Cristina del Valle, d’Amistades Peligrosas, i José Manuel Pichel, delegat de l’Once.

Premis “En Vena”

I com no uns premis que ens vénen que ni al pèl són els Premis Herois Fallers de la falla Maestro Gozalbo, uns guardons que donen anualment en un acte molt esperat i on premien a persones vinculades al món de la festa i per a la qual fan un treball desinteresat, però conegam una miqueta més estos premis tan emblemàtics, per a d’això parlem amb el president d’esta comissió, Miguel Prim.

Els Herois Fallers de Maestro Gozalbo Moltes vegades les millors idees naixen de xicotetes tertúlies i d’algunes reflexions en veu alta, i no, com la gent creu, de grans estudis comparatius i de posar idees en comú. Va ser d’esta forma com varen nàixer els premis Herois Fallers, organitzats per la Falla Mestre Gozalbo – Conde Altea, però 125


tampoc va ser per casualitat, ja que en aquesta comissió sempre han intentat valorar qualsevol aportació que es faça amb la finalitat de millorar la nostra festa i la vida de la falla en particular, portant a terme estes idees mitjançant un pensament que beneficie al col·lectiu i que no porte implicit un fi personal. Ja que ‘els fallers, els bons fallers, troben la seua felicitat quan comproven que la resta és feliç’, sentència Miguel Prim, president d’esta comissió. En esta falla del cap i casal detectaren que es donaven molts premis però sempre als fallers que estan en primera línia, i no a eixa majoria callada i treballadora que no ambiciona res més que fer la seua tasca. I fallers aixina hi ha molts. ‘Les Falles és una festa meravellosa, que guarda en el seu si històries meravelloses, on l’actitud i la lluita són capaços d’enderrocar el mur més rocós que es pose per davant, i això només ho aconsegueixen les Falles, beneïda festa’ (Miguel Prim). I del desig i la necessitat de reconéixer a persones que ho donaven tot per la festa, van nàixer els premis Herois Fallers, i des de l’any 2014 s’han lliurat, després de la nominació d’un jurant i estudi de candidatures, quatre premis Herois a persones lligades a les Falles i un premi 126

Heroi Extraordinari per a un membre de la comisió. Miguel Prim ens conta com en tots estos anys s’ha premiat a persones amb minusvalidesa que han demostrat que es pot ser Secretària i Fallera Major des d’una cadira de rodes, que es pot ser delegat d’esports sent cec, dones de pirotècnics que són l’ànima de l’empresa, fidels escuders de presidents que mai van demanar un segon de glòria i notorietat, funcionaris municipals lliurats a la festa i així moltes històries i exemples. Però un detall que no ha de passar inadvertit és que tots els premiats van al casal el dia dels premis totalment enganyats i això fa que el seu nomenament siga més màgic, ‘ja que els premis Herois Fallers són uns premis donats amb el cor al cor de la festa de les Falles’.

Les falles solidàries no estan només al cap i casal Fora de la ciutat de Valècia també hi ha comissions que durant l’exercici faller realitzen actes solidaris, i que fins i tot compten amb una delegació de solidaritat dins la seua directiva. És el cas de la falla Sant Joan d’Alzira, que va començar a realitzar actes solidaris en l’exercici 2014-2015. Actes com concerts solidaris on la recaptació de diners va ser destinada a l’associació de


discapacitats d’Alzira Prosub o dinars fallers on l’excés de menjar el destinaven a Cáritas. Eixa va ser la primera vegada que es presentaren al Premi de Falles Solidàries que organitza Junta Central Fallera amb la col·laboració de l’ONCE, on obtingueren dos nominacions. Durant els dos següents exercicis els fallers continuaren fent actes solidàris donant allò recaptat a obres socials de València, i així seguiren participant com a falles solidàries. Ana Desantes, delegada de Solidaritat de la Falla Sant Joan, ens conta que cada vegada els fallers de la comissió es senten mes motivats amb esta iniciativa i és durant l’exercici 2017-2018, amb el canvi de la directiva de la comissió, quan s’instaura una delegació de solidaritat. Això fa començar l’exercici amb més ganes que mai. Com a novetat, estableixen un pla d’actuació en l’àmbit de la solidaritat, amb un objectiu clar: ‘a Alzira, hi ha moltes organitzacions que necessiten ajuda’. Prenen la decisió d’enfocar un projecte que permeta abastir àmpliament diferents necessitats:

setembre feren una pel·lícula sobre els refugiats siris, una arreplegà de material escolar i la representació d’una obra de teatre a favor de Balloona Matata; en octubre el quart concert benèfic De soca-rel, i també a desembre una nova recollida de joguets. Foren moltes les associacions que es beneficaren dels seus actes. Quan presentaren el projecte a València sabien que el llistó era molt elevat, no sabien que anava a passar, ja que eixe any havien canviat les bases. L’acte, a més, havia canviat de data fent-se després de falles en el Palau de les Arts. Finalment la falla Sant Joan d’Alzira va ser premiada en la Gala de la Solidaritat fallera amb el primer premi. La notícia va ser una gran alegria, després de tres anys participant la comissió s’alçà amb un banderí de reconeixement com a falla solidària i 200 euros, import que va ser destinat a una associació per ensenyar a xiquets i xiquetes a Jordania. Això, diuen, els ha donat forces per fer noves coses i construir un nou projecte. Tots ells i elles són sense dubte superherois fallers.

La campanya l’anomenaren ‘cada mes un xicotet gest’, i va consistir en la realització dels següents actes: en maig feren una arreplegà de roba; pel juny un berenar solidari; durant 127


“Una màscara ens diu més que una cara”. (Oscar Wilde)


Xarxes socials: l’altra cara de la realitat Coral Gómez, Pedagoga Terapèutica

Què son les xarxes? Les xarxes socials són un fenomen contemporani amb un component social i lúdic molt important, que apel·la a totes les franges generacionals i estan irremeiablement en les nostres vides, ens agrade o no. Així que... no els podem donar l’esquena. Segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) l’any 2017 a Espanya un 84,6% de la població entre els 16 i els 74 anys eren usuaris d’Internet. A la Comunitat Valenciana, concretament, un 67,7% de la població és usuària de xarxes socials com Twitter, Facebook, Instagram, Youtube, etc., però són els joves de 16 a 24 anys, amb un 90%, els més participatius en estos gegants digitals.

Per què ens atrapen les xarxes? Les xarxes són una necessitat social, comunicativa, curiosa i lúdica. Els éssers humans som per naturalesa éssers socials, necessitem conviure en societat, donat que no som autosuficients i requerim de l’ajuda i comunicació constant de les persones. A més, al nostre ADN ens ve de sèrie la curiositat i la indagació per la vida dels demés. I com no, les xarxes són lúdiques, tindre l’oportunitat d’intercanviar opinions amb els altres de forma ràpida és una atracció difícil d’obviar, tal i com passa a facebook, per exemple.

129


Per què ens creem la necessitat de vides fantàstiques? Quan som menuts els nostres pilars son els pares, amb ells juguem, aprenem, riguem, etc. Uns anys més tard busquem el sentit de l’autoafirmació, és a dir, la nostra pertenència al grup de referència. Per això els adolescents reforcen i mantenen els víncles socials amb els iguals, mitjaçant afinitats o gustos. Tenen la necessitat d’estar connectats constantment, i així accepten i rebutgen els sentiments i pensament dels altres. Certs usuaris de les xarxes també tenen la necessitat de mostrar al món totes i cada una de les passes que donen en la seua vida, i no sols això, la web es converteix en un aparador de vides perfectes i meravelloses, donant així una imatge enganyosa de la realitat. Però, per què no publiquem les situacions que no són tan agradables? La resposta és ben fàcil: necessitem de l’aprovació d’aquells que formen part del nostre entorn i el fet d’agradar ens fa tindre confiança, sentirnos segurs i acceptats per la societat. Es per això que creem una escenografía de vida virtual. A les xarxes socials els usuaris fan una exposició totalment controlada de la seua vida privada; activitats, gustos i opinions. Per tant, podríem 130

dir que es converteixen en els creadors d’un “jo a la carta”. És a dir, s’esforcen en representar una vida que no és la seua per tal d’aparentar que tot és idíl.lic. Les xarxes ens donen la facilitat de poder recrear espais i moments a gust particular. Per tant, trobem perfils de persones que realment no són el que aparenten ser. Sol ser habitual que les persones magnifiquen o alteren la seua vida per tal de pujar una fotografía al seu perfil social. Col·loquen atrezzo de manera específica per tal de dir que s’estan prenent unes copes de vi al millor lloc de tota València, o fan fotos minimalistes amb retocs de filtres diversos per tal de cridar l’atenció dels “avaluadors virtuals”, hi ha una frase que diu: posturea para que todo el mundo lo vea. De què es parla a les xarxes? Evidentment els continguts depenen de la franja d’edat en que ens situem, també de l’estatus social i laboral. Els continguts i temes que interessen i que podem trobar al món online van des de els col.lectius polítics, esportistes, defensors dels animals, el famoseo, etc. Tot, absolutament tot serveix per tal de deixar caure la nostra opinió o, de vegades, “sentència”.


Diferents tipus d’imatges a les xarxes Hui en dia la primera impressió de les persones ha passat de ser física, de tu a tu, a ser més bé virtual. Abans de conéixer o saber qualsevol cosa, indaguem als perfils de facebook, instagram o twitter, per exemple. Són moltes i molt diverses les imatges que volem donar a les xarxes, i molt diferents les sensacions o idees que els receptors de les nostres publicacions es creen. Tantes com perfils trobem a les xarxes, com: l’esquadrinyador (aquell que soles entra a les xarxes per conéixer de les publicacions dels demés), el publicador compulsiu (publica tot, no deixa ninguna activitat diària sense compartir), el crític negatiu (qui normalment fa crítiques

poc constructives), l’empalagós (totes les lloances, cumplits i piropos mai son prou), el happy (tot es bon rotllo i felicitat, sempre està en un núvol flotant), el professional (aquell que soles les utilitza per publicitar el seu negoci), l’idealista (qui està per la defensa de tots el drets), l’emmascarat (formaria part de pràcticament tota la resta de perfils on sempre es publica el positiu i feliç, no el real). Ràpidament es pot fer una extensa idea del gust estètic, els complexos, l’edat, l’estil de vida, com es posiciona en la vida en general en quant a actitud, quin nivell d’exposició té a les xarxes socials, i un llarg etcètera.

131


Què pense jo quan veig tanta publicació? A les xarxes mantenim informats als nostres amics, familiars i coneguts de tot allò que fem, on anem, què ens agrada, què ens provoca rebuig... En general, mantenim una exposició o registre públic documentat de la identitat i vida personal. Un fet que pot conduir a l’alteració de la salut mental, sobretot en els adolescents, donat que és un col.lectiu que a eixes edats estan en constant canvi i comença a perfilar-se la seua personalitat, algo vulnerable de moment. Cada persona afronta les publicacions dels demés d’una manera o altra, tot depenent de l’interés o l’estat d’ànim. Què pense jo quan veig publicacions? des de el meu punt de vista professional… Vols ser el que els altres són, per tant hi ha indicis de frustració: el fet d’estar connectat minut a minut, baix el meu punt de vista, pot acabar en alts nivells de frustració en dos sentits. Per una banda perquè veig en els altres allò que jo vull fer i me frustre perquè les meues condicions no m’ho permeten. I d’altra, una exigència contra mi mateix perquè m’obligue a estar a uns nivells per als que no estic preparat o no puc assumir. El me gusta et condiciona: pense que si done un m’agrada a 132

una foto o comentari teu, encara que no m’agrade, espere rebre’l de nou a les meues publicacions. Cosa que sumarà un reforç a la meua imatge i estima personal. Quin gust dóna, per exemple, veure tants seguidors a instagram! No importa que no hi haja res que ens vincule, perquè quin gust dóna veure que 234 persones em segueixen!! ”Cuando crees que me ves...”: pense que ens podem formar una imatge distornsionada dels demés pel simple fet que el que veig és sols una part programada d’ells mateixos, per tant, no pots ni deus jutjar. Pèrduda d’intimitat: si publique constantment tot allò que faig no deixe lloc a la meua pròpia intimitat, al meu espai. Done a conéixer a les amistats més properes, i no tant properes, totes i cada una de les meues costums i ubicacions, cosa que a la vegada pot resultar també perillos. Sense filtres: quan entre a l’espai virtual sóc capaç d’adoptar postures més poderoses, fent que augmenten els meus nivells de deshinibició i expresse, de manera massa oberta en alguns casos, tot tipus d’opinions, arribant a creuar les línies del considerat ètic i respetuós, i atrevint-me a fer coses que en la vida real no em plantejaria.


És tant el poder de les xarxes que s’han convertit en les responsables de la configuració de la personalitat, sobre tot de les joves generacions, i per tant, de les futures, donat que conformen la manera en què es comuniquen, estableixen relacions, coneixen el món i interactuen amb ell. Podríem dir que són els colonitzadors de les xarxes socials, s’han convertit en els grans protagonistes, deixant de costat la sociabilitat cara a

cara, per tal de ficar-se una careta i fer-ho darrere d’aquest ball de máscares on tota l’escenografia i atrezzo és valida. Serà per tant més realitat o més ficció el que vivim a les xarxes socials? Això quedarà sempre baix el prisma dels usuaris i a la incertesa dels avaluadors d’aquestos. Al cap i a la fi, mirant al futur la fórmula està clara: xarxes socials + món off line = món real.

Bibliografia: INE. Instituto Nacional de Estadística

133


“El que diu una mentida haurà d’inventar mil més per a sostindre-la” (Alexander Pope) 134


Emmascarant la realitat: el retoc faller Rafa Salvador i Héctor Moreno

Segons la RAE (Real Acadèmia Espanyola de la Llengua) un retoc és una ‘nova mà que se li dóna a qualsevol obra, especialment de pintura, per llevar les seues faltes o compondre lleugers desperfectes’, i clar està que els pintors solen donar més d’una passada de pintura quan pinten les parets de la casa o de qualsevol façana amb la idea de homogeneitzar el color i deixar una superfície perfecta, on la pintura presente el mateix matís de color en tota la seua extensió. No obstant, hi ha una altra accepció que sí que arreplega l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i que està relacionada amb la fotografia, definint el retoc com ‘una modificació a què es sotmeten els clixés per a corregir els defectes de l’original’. En este sentit, no hi ha cap dubte que la imatge que es transmet hui en dia és moltes vegades un factor important en la nostra vida i per tant hi ha que cuidar-la i corregir-la. Els retocs als quals ens tenien acostumats els famosos i les famoses a les portades de les revistes del cor a principis dels anys 90 ja estan més que superats pels retocs quirúrgics tan comuns des del principi del segle XXI. A dia de hui Photoshop pot fer miracles, però no sempre han existit estos programes tan màgics, els primers retocs fotogràfics van aparéixer de la mà de la pròpia fotografia. L’any 1826, Joseph Nicephore,

un dels pares de la fotografia, després de diversos anys de proves i investigacions, va capturar la primera imatge a través de una camera obscura, pocs anys després, al 1840, altre il·lustre fotograf, Hippolythe Bayard, va crear la primera fotografia trucada de la història, el seu propi suicidi, reivindicant mèrits no reconeguts als anys d’investigació dedicats a la fotografia.

“El ahogado” - Hippolyte Bayard, 1840

Al llarg del temps, són diverses les instantànees que s’han descobert que eren falses, algunes de les més populars podrien ser la fotografia d’Abraham Lincoln, al 1860. Varen montar el cap de Lincoln damunt el cos d’altre polític, fake realitzat per Eastman Company, en l’actualitat Eastman Kodak.

135


Foto trucada d’Abraham Lincoln, 1860.

Altra prou célebre va ser al 1945, el 30 d’abril el exèrcit soviètic s’apodera de la ciutat de Berlin, però no van caure en immortalitzar eixe triomf, el govern rus ordena al fotògraf Yevgueni Jaldéi que monte una instantània a tal efecte. Però quan feren la foto no se’n adonaren que un un dels soldats posava amb diversos rellotges, i el govern no volia que es reflectira el saqueix al que varen sotmetre als alemanys, així que s’ordenà retocar la foto.

Foto trucada per els soviètics, Berlin 1945.

136

Alguns dels dictadors i líders polítics que han falsejat algunes fotografies per interessos socials, polítics i econòmics són: Hitler, Mussolini, Franco, Stalin, Mao TseTung…, Les tècniques més utilizades per a estos retocs han sigut: - Tapat o edició zonal: consisteix en donar diferents exposicions al negatiu per mig de diferents màscares o plantilles, també se utilitzaven les mans per a que els efectes no foren tan exactes i poder fer degradacions. - Retoc manual: en este cas amb pinzells, aerògrafs i tinta negra, es retoquen directament els negatius, aconseguint modificar l’original. - Fotomuntatge: es retallen varies fotografies amb una fulla i es munten a mà, confeccionant un collage, per a després tornar a positivar. En 1988 apareix el Photoshop 1.0, en estos anys la revolució de l’autoedició pren força, i Photoshop s’aprofita d’això en gran manera. Després de diverses col·laboracions en altres softwares i enginyers, van succeint-se les actualitzacions, a la 2.0 ja es poden editar les imatges en CMYK i s’introduix professionalment al món de les arts gràfiques. En 1994 editen la versió 3.0; en 1998, i de la ma


de Apple, la versió 5.0 té un gran impacte. Hui en dia el Photoshop CS.7 és el programa d’edició d’imatges més utilitzat en tot el món. Retocar, modificar i canviar les imperfeccions és ‘coser i cantar’. I si d’imperfeccions i retocs va la cosa algo puc aportar. Com be sabeu em dedique a les arts gràfiques, i alguna anècdota vos podria contar. He retocat multitud d’images, a quantes falleres he retocat alguna taqueta a la cara!!!, recorde un any que li vaig llevar una peca a una Fallera Major, i per poc me menje el llibret, en altra ocasió vaig canviar la boca sencera de la fallera major. En alguns catàlegs hem creat mobles a través d’altres mobles, canviant colors i textures de la fusta. Fer desaparéixer o aparéixer persones o objectes, a la fi, situacions que no per ser professionals deixen de ser gracioses. Fent honor al títol del nostre article, podríem desvetllar si algun faller o fallera s’ha fet un “arreglet” durant els 45 anys de la nostra història. No obstant, no anem a ser tan roïns. Més concretament intentarem recopilar els retocs més sonats de la nostra història. El primer dels retocs fotogràfics va estar a la vista de fallers i visitants a l’entrada del nostre casal fins 2014. La fotografia que es va

“modificar” va replegar un dels moments més importants de la nostra comissió, ja que reflectia la inauguració del nostre casal el TRO allà per l’any 1981. En ella el fotògraf (un dels que hi havia al poble en aquella època), va llançar una instantània en el moment de tallar la cinta de la inauguració. El problema és que en eixa foto apareixia una mà subjectant la bandeja per a deixar el tros de cinta tallat i les tisores. Aprofitant que el vestit de faller del president (Enrique Mateu) era de color negre, el “retocador” de la foto va pintar la mà de negre, i a simple vista no es diferenciava que hi havia en eixa foto dos tonalitats de negre, la del pantaló de faller i la de la mà pintada. A més, veient eixa foto a simple vista, alguna cosa no quadrava, i és que la bandeja es trobava flotant en l’aire, ja que no l’aguantava ningú. Un altre photoshop en tota regla es va donar en la benedicció de l’estendard actual de la comissió major. Més concretament en la imatge que es va registrar a l’església de la Inmaculada en l’any 1999. En eixa imatge en la que es troben Pilar Moreno i Paco Moreno al costat de l’estendard també apareixia la cara d’un altre faller, que és qui aguantava l’estendard per a que no caiguera. Realment no 137


tenia que haver tret el cap per a la foto, però este faller el va traure, malbaratant la fotografia buscada. Una volta revelada la fotografia, i per a emmarcar-la i deixar-la al casal, tant sols es va escanejar i “eliminar” a qui no deuria d’estar en la foto de rigor. Això si, com l’anterior foto hi havia alguna cosa rara, i és que l’estendard es mantenia de peu sense que ningú el subjectara. El llibret no es lliura tampoc dels retocs pertinents, i no, no parlem de deixar més guapes a les nostres representants, o deixar impol·luts als nostres presidents amb algun que altre retoquet. La qüestió és que els encarregats del llibret sempre han tingut que fer algun que altre retoc quan s’han equivocat. Exactament podem citar tres llibrets que tenen una millora degut a les errades d’impressió. Per a solucionar estes situacions el que s’ha fet sempre ha sigut utilitzar adhesius i tapar l’errada. Un clar exemple el tenim al llibret de 2003. Va haver una errada a la comissió masculina infantil i es va tindre que ficar una pegatina, Benedicció de l’estendard, 1999.

138

ja que alguns dels xiquets no apareixien en la llista. També va ocórrer algo paregut l’any 2007, quan el nom de la fallera major eixint, Sonia Moreno, no estava, i estava la de la fallera major eixint de dos anys enrrere (coses del còpia i pega). La qüestió és que es va tindre que tornar a tirar la mateixa fulla i un 9 de març abans de donar el llibret a la gent, vam crear un equip de treball i pegar més de 500 adhesius sobre la fulla que estava equivocada. No obstant el llibret tornà a ser el protagonista fa tan sols 5 anys, exactament en 2012, on es va tindre que posar un adhesiu sobre una foto que degut a les circumstàncies podria donar que parlar al publicar-se al llibret. La delegació de llibret va dir que s’havia duplicat una foto i per això apareixia eixa imatge amb un adhesiu damunt. Realment el que va passar és que es va fer un retoc d’última hora (ja que el llibret ja estava completament imprés) per evitar algun que altre comentari que es podria haver generat amb la frase que hi havia escrita. Tan sols una o dos

Equip de treball, pegant adhesius al llibret, 2007.


persones tenen l’exemplar sense adhesiu en la foto... Per últim, si combinem retocs de fotos i la seua publicació en un llibret, el que s’emporta la palma és el de l’any 2014 (40 aniversari). En ell es va publicar una foto de tota la comissió fent un 40 al lloc o cremem les nostres falles (al centre de la plaça). Per a tal fet, vam passar un matí d’allò més divertit, utilitzant una grua per a captar una instantània única i fins ara mai vista a Paiporta. No obstant, una volta obtinguda la foto, el “carromato del xurrero” eixia en la foto i la part de dalt d’este no era massa estètic així que photoshop va fer de nou que desapareguera el carromato i es “netejara” la foto. Eixe mateix any, i el mateix dia, es va fer la fotografia que presidix l’entrada al nostre casal i que va ser dissenyada per al 40 aniversari de la comissió. Estem parlant del logo del 40 aniversari fet amb la gent de la falla que eixe dia va estar en la plaça. El problema és que la foto per fer

el número 40 va allargar-se tant que en la del logo molta gent ja no hi estava. Eixa disminució de personal va fer que el logo, encara que es veia perfectament no quedara del tot definit. Aixina que amb l’ajuda del photoshop, vam perfilar eixe logo. Més d’un faller i fallera ixen repetits en la foto, ja que per a emplenar algun forat, vam tindre que duplicar fallers. Voleu buscar-los? A vore si trobeu la diferència? Estos són alguns dels retocs fallers que s’han fet en la nostra comissió en els 45 anys de vida, encara que crec que al llibret d’enguany en trobarem algun que altre... et convide a descobrir-los i a anotar-los en la llista de ‘modificacions o retocs fallers’ que, de moment, ja hem començat.

Fotografies originals del 40 Aniversari.

139


“Les persones són ridícules quan volen paréixer o ser el que no són” (Giacomo Leopardi) 140


Fake News. Les falses noticies José del Saz

Fa poc més 80 anys, l’actor Orson Wells i el seu grup de col·laboradors feien setmanalment a la xarxa d’emissores nord-americana Columbia Broadcasting System (CBS) dramatitzacions de diferents novel·les clàssiques. El 30 d’octubre de 1938, aprofitant la celebració de Halloween, el programa el van dedicar a l’obra La guerra dels mons d’H.G. Wells, una novel·la de ciència ficció que descriu una invasió marciana a la Terra. El que ningú podia imaginar eren les conseqüències d’esta emissió, ja que molts oients que no havien escoltat la introducció del programa van pensar que es tractava d’un butlletí de notícies real. Açò va provocar el pànic dels habitants de Nova York i Nova Jersei i el col·lapse de les centraletes de la Policia i les redaccions dels principals diaris i ràdios. Este malentés va permetre demostrar per primera volta el poder dels mitjans de comunicació de masses i, sobretot, la seua capacitat d’influir o manipular en el conjunt de la societat. No obstant, lluny d’estar superada esta situació, torna a estar d’actualitat amb la irrupció de les xarxes socials. Les xarxes ens han permés comunicar-nos fàcilment i ràpidament amb amics, familiars,

coneguts, etc; i d’un mode molt econòmic. Hi ha gent que, fins i tot, creu que són gratuites. Però no, perquè cada volta que nosaltres ens creem un perfil a una d’estes empreses tecnològiques i acceptem les seues condicions, els estem donant permís a accedir a una sèrie d’informació sobre nosaltres i a comercialitzar i traure’n profit econòmic d’ella.

Així, certes empreses privades, governs amb pocs escrúpols o persones anònimes què volen guanyar diners per damunt de tot, vist el poder d’estes potents ferramentes de comunicació, han provocat l’aparició del fenomen conegut com Fake News o Postveritat. Un fet que preocupa enormement els governs occidentals per l’impacte que està tenint en les seues societats, en el desprestigi de les institucions i en la seua influència en els resultats electorals. Un clar exemple d’açò és el que van fer un grup de joves de la localitat macedònia de Veles a les eleccions presidencials 141


d’Estats Units. Ells van començar a difondre informacions falses sobre Trump i Hillary Clinton i van comprovar que els donava major rendiment econòmic fer Fake News sobre la candidata demòcrata. Així, van començar a inundar Internet d’informacions contra Clinton i a monetitzar eixos continguts, una activitat que els va permetre guanyar milers d’euros però a costa d’enganyar a milers d’americans i afectar als resultats de les eleccions del país més poderós del món. En este sentit, la Unió Europea ha creat una comissió, Commission High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation, per a investigar este context, arribant a definir el fenomen com ‘‘informació falsa, inexacta o enganyosa que és dissenyada, presentada i promoguda intencionadament per a causar un dany públic o amb una finalitat lucrativa”. En declaracions al programa Scoop de la Sexta, la periodista de The Guardian que va traure a la llum el cas Cambridge Analytica, Carol Cadwallard, assegura que el fenomen està permetent crear ‘una realitat alternativa, per a després dirigir-la a la gent i fer creure en ella’. Esta mateixa preocupació la compartix el periodista espanyol i cofundador del portal web 142

“Maldita Hemeroteca”, Julio Montes, vista la gran quantitat de mentides que es difonen a Espanya mitjançant les xarxes socials. Una gran part d’estes Fake News tenen a vore amb qüestions vinculades a la política i els processos electorals o la reputació d’una marca, però hi ha altres més perilloses com les vinculades a la salut i la sanitat o l’ajusticiament social que acaba provocant, fins i tot, la mort de persones.


Tots coneguem casos de Fake News a Espanya com que les vacunes són les causants de la malaltia de l’autisme en les persones, que els Estats Units d’Amèrica no arribaren a la lluna, que la maionesa de la marca Hacendado de Mercadona conté productes malísims per a l’organisme o que el tripartit de l’Ajuntament de València

prohibia per a 2018 la festa dels Moros i Cristians per respecte al col·lectiu musulmà. Esta última notícia es va publicar un 28 de desembre pel portal web valenciabonita.es, per tal de fer una inocentada les alarmes botaren quan la començaren a compartir en xarxes però no precisament el dia dels Innocents.

Fake News a les Falles

just en el moment que acaben les festes de Sant Josep, ja que comença el ball de fitxatges i contractacions d’artistes fallers per part de les comissions per a l’any següent. Si un s’acosta als casals fallers eixos dies és fácil trobar a grups de fallers parlant dels creadors, amb un estil de tertúlia esportiva, com si foren el pròxim fitxatge estrela del València Club de Futbol. Però igual que passa amb l’esport rei, moltes d’eixes contractacions, que es donen per fetes, acaben sent mentida.

Les falles com a part de la societat i protagonistes de les xarxes socials en la Comunitat Valenciana tampoc escapen a les mentides. Per exemple, a la ciutat de València es va dir amb l’arribada de Compromís a l’Alcaldia que no hi hauria més ofrenes de flors en falles ni mascletà, cosa que com hem pogut comprovar no és cert. Altre moment de l’any molt propici per a l’expansió de fake news vinculades a les falles és

143


Al cap i casal hi ha cada any un moment àlgid per a la propagació de Fake News falleres, eixe no és altre que el procés per a triar les Falleres Majors de València. Totes les falleres volen ser les escollides, el que crea un ambient competitiu que sembla que acaba moltes voltes en declaracions poc precises sobre possibles contrincants. A més, el procés ha anat professionalitzanse al més pur estil concurs de bellesa nordamericà i ja hi ha candidates que utilitzen preparadors i ajudants, és a dir, gent amb importants interessos que no dubten en difondre certes informacions poc reals si la seua candidata no ha eixit escollida. Igualment, les Falles de Paiporta tampoc son alienes als comentaris basats en una falsedat i que poden acabar convertint-se en una Fake New. Els casos que posem com a exemple no han sigut creats intencionadament amb Levante EL MErCANtIL vALENCIANo

Fallas 2012

objectius malversos, però si són malentesos que porten a estendre una imatge o fet equivocat. Un clar exemple d’açò són les etiquetes que es posaren a les falles del nostre poble i que encara continuen malgrat el pas del temps i els canvis socials. Tots hem escoltat alguna vegada que la nostra comissió és la falla dels rics, encara que a ningú se li demana la seua declaració de la renda per a poder ser membre. De fet, el cost per a poder formar part d’esta falla ni tan sols és el més alt si el comparem amb el conjunt de falles del nostre poble. Altra Fake New fallera va tindre com a protagonista la fallera de la nostra comissió Verònica March mentre ella treballava en Levante TV en 2012. El seu company del diari Levante-EMV, Voro Contreras, va utilizar uns termes esportius per a titular la seua notícia sobre el resultat dels L’Horta premis de les Falles de Paiporta. SábAdo, 17 dE MArzo dE 2012 23

 ENTREGA DE PREMIOS EN L’HORTA SUD

Cervantes ha obtenido la victoria en categoría mayor de Paiporta. ABELARD COMES

En Catarroja, la falla grande vencedora ha sido l’Albufera. MARGA VÁZQUEZ

Cervantes tumba a Mestre Serrano en Paiporta  L’Albufera se impone a Rambleta y a Centenar de la Ploma en Catarroja y deja sin victoria por primera vez en 6 años al Charco V. C. M. PAIPORTA/CATARROJA

144

En la pugna por el mejor monumento de Paiporta que ya el año pasado vivieron Mestre SerranoSan Francisco y Plaça Cervantes, este año ha resultado vencedora la comisión que recibe el nombre del celebre escritor manco. Los falle-

ABELARD COMES

MARGA VÁZQUEZ

esta categoría, el segundo premio lo obtuvo verge dels desamparats, mientras que el tercero ha sido para Plaça Cervantes. La mejor cabalgata ha sido para Sant Antoni. En Catarroja, la Junta Local Fallera concedió el triunfo a la falla de l’Albufera, seguida de la rambleta


I va signar la informació com era habitual en ell: V. Contreras. Esta signatura, que sols coincidia amb la inicial, va dur a pensar a alguns fallers de la Palmera que la informació l’havia signat Verónica, arribant a cridar al diari per demanar explicacions. Les Fake News no són un fenomen nou El que tot açò demostra és que sempre hi ha hagut rumors o notícies falses que la gent ha anat contant-se uns als altres. Però la rapidesa i la capacitat de difusió que tenen les xarxes socials han provocat que les dimensions d’este problema siguen molt majors que uns quants anys enrere. Segons les estimacions de la consultora Gartner, en 2022 el públic occidental consumirà més notícies falses que verdaderes.

Així, si volem utilizar Internet com una font d’informació adequada i no d’engany i desinformació, és necessari més transparència, un major empoderament tecnològic i de criteri dels consumidors de la informació i un esforç del paper dels periodistes com garants de la llibertat d’expressió i la qualitat de les notícies, segons les conclusions de la Commission High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation. L’alarma està arribant a tal punt que ja hi ha universitats i empreses privades estudiant l’antídot, amb forma d’algoritme, que faja front a les Fake News en Internet. No obstant, i fins que eixe moment arribe, hem de seguir pendents de no ser objecte de manipulacions i enganys.

Bibliografia: https://www.elmundo.es/papel/futuro/2018/09/12/5b97cc7f22601d761e8b45d0.html Blog de José Manuel Velasco – Fábulas de comunicación Scoop ‹Bulos, mentiras y Facebook› – La Sexta

145


‘Vamos a contar mentiras tralara…’

146


147


148


149


150


Menuts Super Herois! Carmen Pastor

I ara, és el torn dels mes menuts de la nostra comissió. Dels superherois i superheroïnes amb que compta la nostra falla. A qualsevol xiquet que li parles de màscares i personatges emmascarats el primer que se li passa pel cap és…. SUPERHEROIS!!! Què és un SUPERHEROI? Un superheroi és un personatge de ficció, ja que les seues característiques superen les de l’heroi clàssic. Generalment té poders sobrehumans, encara que no necessàriament, i propers a la ciència ficció. Els superherois apareixen a finals dels anys 1930 gràcies a la indústria del còmic americà. Molts d’ells els van adaptar a altres mitjans, especialment el cinema. Quins SUPERHEROIS coneixes? Els superherois no passen de moda, sinó que els ho diguen als més vellets com Superman, que va naixer al 1938 i ara té 81 anys, quina barbaritat! Altre dels més majors és Batman, nasqué un any més tard que Superman, al 1839, per tant té 80 anys. Després de tants anys estem segurs que continuen sent dels vostres preferits, i a més, com són personatges de ficció el pas del temps ni els envellix, ni fa que perden els superpoders, que a dia de hui continuen intactes.

Superman© apareix per primera vegada en 1938, els seus creadors foren l’escriptor Jerry Siegel i l’artista Joe Shuster

Els pares de Batman©, Bob Kane i Bill Finger (dels EEUU) el creen en 1939.

151


Uns anys més tard, al 1962, apareixen Spiderman i el fortíssim Hulk, per a ajudar-los amb tanta feina i ampliar així el marc dels ídols.

Spiderman© és un xiquet orfe que pren les propietats de les aranyes i les convertix en superpoders.

Hulk© va ser exposat per accident a rajos Gamma, això fa que sota l’estrés es transforme en este musculat personatge.

A día de hui són molts els que vos porten de cap, a què sí? Ladybug, una superheroïna parisina, estudiant de secundària. La seua missió és capturar a unes fosques papallones anomenades ”akumas”, amb elles un super-villà anomenat “Le Papillon” crea monstres al seu servei, per això Ladybug les ha de capturar.

Ladybug© naix en 2015 i gràcies a unes joies màgiques té el poder de la creació.

152


Els PJ Masks: Connoer, Amaya i Gerg es col·loquen els seus “pijames” i amb axiò activen els seus amulets animals que els converteix en superherois per la nit. Així viuen un fum d’aventures plenes d’acció.

PJ Masks© Són els herois del pijama. El seu origen és mig anglés i mig francés. Amb els seus poders acaben amb villans, resolen misteris i aprenen lliçons importants.

I no vos penseu que ens hem oblidat de ‘Els vengadors’, ‘Capitan América’, ‘Thor’, ‘Linterna Verde’, ‘Aquaman’…, el que passa és que si els nomenem a tots no acabaríem mai! En la falla també tenim els nostres propis herois, tots ells capitanejats pels nostres superheroi i superheroïna majors: Àngela i Izan, voleu coneixer-los? Sí!, aleshores llegiu les pàgines següents: “Super Fallers al rescat!”

Il·lustracions propietat de Marvel, DC Comics, Zag Entertainment, Method Animation, Disney

153


154


155


I tu quin super-poder tindries? Les xiquetes i xiquets responen a les nostres super-preguntes… Carmen Pastor

El diumenge 28 d’octubre vàrem rebre el fred a la nostra falla fent una festa infantil de superherois i superheroïnes, on els nostres menuts ens sorprengueren disfressats dels seus ídols. En la plaça del mercat puguérem vore diversos Spidermans, un que altre Superman, al Capitan América i un bon grapat de valentes Catwomans, es veu que les xiquetes de la nostra falla són molt fans del còmic de Batman. Això sí, estaven capitanejades per un xicotet Batman molt atrevit. La Delegació d’Infantils va preparar un fantàstic taller de màscares on els nostres miniherois es feren el seu propi antifaç, alguns no se’l llevaren en tot el dia!! Nosaltres aprofitàrem per fer-li’s una xicoteta enquesta i aixina poder conéixer un poquet més què opinen d’aquest tema, de segur que voleu saber els que ens han contestat… Les nostres xiques ho tenen clar, Wonderwoman és, per majoria, la preferida. Spiderman, en canvi, és el preferit dels xics, en una batalla entre els dos, qui cregueu que guanyaria? També preguntàrem quin superheroi o superheroïna els agradaria ser i, com no, Wonderwoman i Spiderman tornaren a guanyar, però han d’anar espai perquè la prodigiosa Lady Bug no els ha pillat per ben poc, aquesta superheroïna tan joveneta ve en molta força. Els hem donat l’opció de poder elegir un super-poder, a la majoria els agradaria volar, imagineu com molaria volar en la setmana fallera?!!!, podríem vore totes les falles des del cel, quina meravella!! En canvi, a Paula Folgado, Victoria Baños i Paula Garcia els agradaría ser invisibles, on voldran clavar-se estes xiquetes sense que les vegen? Els ho haurem de preguntar… Respecte al nom que es posarien si foren superherois tenim infinitat de respostes, ja que a tots els agradaria convertir-se en el seu nom propi: SuperPaula, SuperÁngela, SuperLópez… ens ha sorprés Nicolás Martí que li agradaría que el seu nom fóra H2OMan. Per a finalitzar, els preguntàrem qui pensaven que anava a ser l’heroi preferit per la majoria de xiquets i xiquetes i hem tingut un empat!! En este cas Batman i Spiderman han sigut els més votats, els xiquets no anaven mal encaminats… 156


157


Peque-Herois Carmen Pastor

158


159


Màscara facial Són temporals i s’apliquen sobre el rostre per donar-li un tractament de bellesa o terapèutic.

160


161


162


163


164


165


166


167


168


169


Guia de Màscares col·laboradores

Vinils decoratius i personalitzats, ideals per a la decoració de la llar, habitacions infantils, negocis, stands de fira i altres estades. Vinils i adhesius d’alta qualitat.

www.imprentaitres.com 170


171


172


ConstruCCión Completa

reformas integrales rehabilitaCiones y faChadas

mantenimiento integral limpiezas Comunidades

instalaCiones Cerrajería

serviCios 24 horas

Calle Tapissers 19. Polígono Industrial la Mina. Paiporta (Valencia) Contáctanos:

96.133.14.98 tevalcosl@gmail.com

Visítanos: www.tevalco.com info@tevalco.com

173


174


MACRI 07 OBRAS Y ESTRUCTURAS, S.L.

Ctra. Benetúser nº 11 pta 1 46200 Paiporta (Valencia) Tel: 96 108 43 98 Página Web: www.macri07.net

Empresa especializada en la estructura, albañilería y acabados. Experiencia larga en trabajos de Obra civil. Mas de 10 años en el sector Trabajos para casas y chalets particulares.

175


176


INSTALACIONS BORPA LLANTERNERIA - GAS CALEFACCIÓ - TÈRMICA C/. Albufera, 6 B - Tel./Fax 96 195 00 66 - 46200 PAIPORTA (Valencia) www.instalacionesborpa.es mail: info@ instalacionesborpa.es garcia@instalacionesborpa.es

177


178


Elena

Artesanía Valenciana

ALQUILER Y CONFECCIÓN DE INDUMENTARIA VALENCIANA www.indumentariavalencianaelena.es e-mail: info@ indumentariavalencianaelena.es Santa Ana, 14 - 46200 PAIPORTA (Valencia) Teléfono: 96 397 31 67

179


I n f o r m a c i Ăł n y re s e rv a s Te l :

9 6 3 7 8 49 69

www.transitbus.es

Fax: 96 358 71 70 ¡ presupuestos@transitbus.es

180


CARNICERÍA - CHARCUTERÍA

Lidia

Elaboración propia de: Hamburguesas Albóndigas - Lasaña - Flamenquines - Croquetas San Jacobos - Embutidos caseros - etc... Especialistas en Carnes Rellenas C\ Jaime I, 22 (Paiporta) • Telf: 96 397 43 43

181


182


Ana&Eva ESTILISTES

Lepanto, 8 46200 PAIPORTA Tel. 96 397 96 39

183


184


Visita la nostra Gastrotasca Menjars Parrilla Arrossos Celebracions Grups

Reserves 96 147 64 61 ¡ 610 43 7 3 71 Carrer Gabriel Miró, 7 - Paiporta

185


pepa@perisvazquez.com vazquez@perisvazquez.com www.perisvazquez.com

186


DISSENY FLORAL DECORACIÓ

Antonio Machado, 3 - 46200 Paiporta València - 96 397 10 45 artefloral@pilartarazona.com www.pilartarazona.com

187


188


189


190


Vanesa Aranda MartĂ­nez 647591810 charcuteriaysalazones@gmail.com

www.verticalsneakers.com 96 345 07 27 C/ Primer de Mayo, 1 46200 PAIPORTA. Valencia

191


GRUPO

Arrocería Alquería Beniparrell Ctra. Real de Madrid, 60 - Beniparrell, Valencia

961 21 06 11

Tapería Hernán Cortés Carrer de Hernán Cortés, 20, Valencia

963 10 69 98

Tapería Cortes Valencianas Av. de les Corts Valencianes, 26, Valencia

963 47 18 15

Arrocería Masía de las Estrellas Camino de Paiporta Santa Ana s/n, Catarroja

960 44 22 00

192


C/. Constituciรณn, 4 bajo izq. 46200 PAIPORTA (Valencia)

193


www.sucotex.com

194


195


cortines • mobles • paper pintat • llar • matalafs • tendalls

C/. Francisco Almela, 3 Telèfon 96 397 39 60 46200 PAIPORTA

196


ESPECIALIDAD EN carnes a la brasa, chuletas de cabrito a la brasa y conejo HAGA SU RESERVA AL

963 972 972

Y DISFRUTE DE LA MEJOR COCINA A LA BRASA Calle Juan de Austria, 2 46200 PAIPORTA (Valencia)

197


FRUITES I VERDURES SELECTES

C’AL MATALAFER SERVEIILAI DOMIC

FRUITES SERRADOR S.L.

Plaça de Cervantes, 7 – Telèfon 717 19 24 47 46200 PAIPORTA Telèfon 96 157 02 72 - PICANYA 198


PATATAS

ROSELLÓ mercavalencia Pto. 17 Tel./Fax 96 367 10 67

mercovasa Pto. 43 - A Mòbil 629 11 54 82 Magatzem central:

C/. Sèquia de Faitanar, 18 Pol. Ind. La Pascualeta · 46200 PAIPORTA (València) Tel. 649 43 80 65 (Rafa)

199


Santamans e Hijos DECORACIONS

MOBLES I CORTINATGES

estudi cuines-banys

Ctra. Benetússer, 13 46200 PAIPORTA (València) SANTAMANS: Tel.: 96 397 09 78 información@santamansehijos.com www.santamansehijos.com

200

CISMANS: Tel.: 96 397 93 24 información@cocinascismans.com www.cocinascismans.com


2019

201


Gabinet d'Estètica

DEPILACIÓ-DEPILACIÓ ELÈCTRICANETEJA DE CUTIS TRACTAMENTS FACIALS (arrugues, flaccicitat...) MAQUILLATGE - MASSATGE - MANICURA PEDICURA - CRIOTERÀPIA - UNGLES DE PORCELLANA OBERT AL MIGDIA C./ Ramón i Cajal, 24b - 687 97 37 19 46200 PAIPORTA (VALÈNCIA)

PEIX, MARISC i CONGELATS

T ENT LM MA A T OR TO REF

Pescateria “El Seba” MERCAT MUNICIPAL PAIPORTA CASETA Nº 1 SERVICI A DOMICILI (Comandes) Mòbil: 625 580 237 46200 PAIPORTA (València) 202


ALMACÉN Pol. Ind. Poyo de Reva - Sector 12 C/. de las Jacarandas, s/n Tel. +34 · 961 667 028 Fax +34 · 961 667 206 46394 RIBA-ROJA DE TÚRIA (Valencia) España MERCADO MERCOVASA PUESTO 30 Tel. +34 · 961 472 171 Fax +34 · 961 472 176 46540 EL PUIG (Valencia) España MERCADO DE ABASTOS DE CASTELLÓN PUESTO NÚMERO 5 TEL. +34 964 730 717 12006 CASTELLÓN (Valencia) España

203


Metge Peset, 15 - Tel. 96 397 29 42 - 46200 PAIPORTA (Valencia) e-mail: paiportaenglish@gmail.com

204


VENTA Y ALQUILER DE INMUEBLES Avinguda Jaume I, 3 baix 46192 Montserrat (Valencia) T. 96 298 81 81

REVESTIMENTS PAVIMENTS CERÀMICS I GRES

205


2019

206


207


jogueteria · llibreria · papereria Primer de Maig, 23 - Tel. 96 397 23 89 46200 PAIPORTA

208


ACEITUNAS

BENLLOCH S.L. Martí l’Humà, 16 - baix Pol. Ind. Masía de l’Espí - R.S.I.: 21.20987/V QUART DE POBLET (València) Tel.: 96 152 02 41 - 666 35 60 90 aceitunasbenlloch@gmail.com

PIZZERÍA CAPRI PIZZAS PARA LLEVAR Y POR ENCARGO

LUNES CERRADO

HORNO A LEÑA TEL.: 96 397 30 46

DIAS LABORABLES DE 18:00 a 23:00 H. VÍSPERAS DE FESTIVOS Y FESTIVOS DE 18:00 a 24:00 H.

25 ANIVERSARIO C/. San Antonio, 2 (Junto Plaza Xúquer) 46200 PAIPORTA (Valencia) 209


ALDIESPORT FÀBRICA TROFEUS ESPORTIUS

www.aldiesport.com

TROFEUS • PERGAMINS • BANDES FALLERES INSÍGNIES • ESTENDARDS Mestre Sanchis Almiñano, 8 baix - 46900 TORRENT (València) - Tel./Fax 96 155 65 11

XURRERIA U

’ESTI SSA D

TERRA

En l’hivern terrassa coberta Esmorzars populars · Tapes variades Rostits per encàrrec Xocolates · Bunyols en falles Plaça Cervantes, 17 · 46200 PAIPORTA (València) Tel: 96 397 10 00 · Mòbil: 699 941 022 210


FORN I PASTISSERIA

HNOS. PÉREZ ROMEU

GRAN

PASTISSERIA

ASSORTIT EN

I BOIERIA

FORN C/. SAN RAMÓN, 6 TEL.: 96 397 39 65 46200 PAIPORTA (València)

SUCURSAL C/. TOMÁS DE VILLARROYA, 11 TEL.: 96 357 25 52 46017 VALÈNCIA

Administradora de Finques col. nº 26.446

C/. Bailén, 4 - 12ª · 46007 VALÈNCIA Tel. /Fax: 96 394 08 09

211


La teua immobiliària de confiança

96 397 30 30 C/. Regino Mas, 6 baix esq. - (Cantó Mestre Palau, 33) 46200 PAIPORTA (València) Mòbil: 629 755 199 e-mail: paiporta@nova-gestio.com www.nova-gestio.com

Pepe Mas i Paco Moreno Fusteria d’alumini i PVC Mallorquines, Cortines de cristal Mosquiteres, Tendalls, Sostres fixes i mòbils San Juan de Ribera, 16 baix · 46200 PAIPORTA (València) Tel. i Fax: 96 397 99 34 · Mòbil: 692 104 386 E-mail: comercialjomasfel@gmail.com 212


ESPECIALISTES: ALIMENTACIÓ VEGANA I TES MEL I DERIVATS - CARAMELS NATURALS HERBES, TISANES I ESPÈCIES - COSMÈTICA NATURAL - AROMATERÀPIA Obert: dilluns a dissabte, de 9 a 14 h. Dimarts, dijous i divendres de 17 a 20 h. Mercat municipal PAIPORTA - Plaça Cervantes 661 42 41 19 - Comandes i repartiments a domicili (GRATUÏT A PAIPORTA)

213


214


frutas · verduras · frutas tropicales · frutos secos legumbres · conservas · pastas · vinos c/ san jorge 3 - paiporta 647 967 145 616 914 970

mercado municipal alfafar puestos 31 - 32 - 33 647 542 735 - 616 914 970

215


CONVENTO 17 ZAPATERร A, COMPLEMENTOS & ROPA CABALLERO

Convent, 26 - 46200 PAIPORTA Tel. 96 100 28 02 - Verรณnica Faya

convent17@hotmail.com - www.convento17.com

216


217


Carrer Beniparrell, 33 - Telèfon 96 126 61 78 ALBAL (Valencia)

218


Venta y Reparación de móviles y tablets

María Yago

Plaça de la Sènia, 2 46200 Paiporta VLC 659 94 16 37 myago@ymovil.es ymovil.es

219


220


C/. Colombicultura, 10 Tel.: 643 134 722 46200 PAIPORTA (València)

221


Ball de MÃ scares

222


BALL DE MÀSCARES Programa de festes

Un ball de màscares és una forma d’entreteniment molt pròpia dels cortesans del segle XVI. Els participants acudien a l’event difressats amb una màscara. En el segle XVIII, i sobretot en època de Carnaval, ja s’havia estés

per tota Europa. A París, a més dels particulars, es crearen balls públics, els salons s’omplien i sobrava la inventiva. Les màscares donaven peu als atreviments i a les aventures, i les diferències socials no importaven.

Dissabte 9 de febrer 18:00 ‘Tardeo i tapeo’, el nostre casal es prepara per a les falles!! 19:00 Cant d’Albaes. La ronda a les falles passarà per tres falles abans de sopar i per la resta després. Després de sopar discocarpa Divendres 15 de febrer 19:45 Inaguració Exposició del Ninot al Museu del Rajolar

Dissabte 23 de febrer: 18:15 Concentració al casal per acudir a la Crida, que será a les 19:00h front l’ajuntament Sopar sobaquer al casal 23:30 Nit del Faller en la falla Dr. Fleming – Verge dels Desemparats Diumenge 25 de febrer 10:30 Dia del Faller en la falla Dr. Fleming – Verge dels Desemparats

Dissabte 16 de febrer 21:00 Sopar de Gala de Junta Local Fallera als salons Viher (Albal). 223


Dissabte 2 de març 16:30 Concentració al casal per a acudir a la Cavalcada del Ninot, que será a les 17:30h 22:00 Sopar sobaquer al casal

18:30 Berenar infantil a càrrec de la falla Per la nit, habitual festa pre-falles amb sopar i disco-carpa. Enguany ho tematitzarem amb un ‘Ball de màscares’, així que anem pensant els vostres dissenys que… hi haurà premi!! Diumenge 10 de març Dinar al casal i posteriorment entrega de recompenses Dimecres 13 de març Al llarg del dia estarà en marxa la el trasllat dels ninots i la Plantà de la nostra falla 18:30 Cant de l’estoreta organitzat per Junta Local Fallera

Diumenge 3 de març Paelles en la nostra falla i presentació del nostre llibret ‘Emmascarats’ Dissabte 9 de març 09:00 Dia de la Bandera. Jornada de germanor al casal on, formant grup, ens dedicarem a penjar les banderes en la nostra demarcació per indicar que ja estem en falles.

224

Dijous 14 de març Seguirem amb els preparatius de la Plantà 18:00 Berenar del President Infantil Izan Herreria Chaler 21:30 Mascletà nocturna a càrrec de la falla Dr. Fleming – Verge dels Desemparats 22.30 Passejà del Foc organitzada per Junta Local Fallera


Divendres 15 de març Al llarg del dia Plantà de les nostres falles, la Plantà Infantil començarà pel matí i s’allargarà la resta de la jornada 14:30 Mascletà a càrrec de la nostra falla

18:00 Berenar de la Fallera Major Infantil Àngela Juan Mor i entrega recompenses infantils Després Sopar de la Plantà per agafar energía i rematar la plantà de les falles 00:00 Nit de l’Alba

Diumenge 17 de març 11:30 Passacarrer matutí per visitar les falles del nostre poble 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Sant Antoni i adjacents 17:00 Passacarrer vespertí per visitar les falles del nostre poble

21:30 Sopar infantil 22:15 Sopar major 23:30 Discomòbil

Dissabte 16 de març 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Mestre Serrano – Sant Francesc 17:30 Concentració per a acudir a l’Entrega de Premis 19:00 Eentrega de Premis front a l’Auditori Municipal 21:30 Sopar infantil 22:15 Sopar major 23:30 Discomòbil 225


Diumenge 18 de març 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Av. Francesc Císcar – Plaça de l’Església 16:30 Concentració al casal per acudir a l’Ofrena

17:30 Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats

226

21:30 Sopar infantil 22:15 Sopar major 23:30 Orquestra Manacor 23:30 Nit del Foc a càrrec de l’Ajuntament Dilluns 19 de març 11:00 Concentració per a acudir a la missa de Sant Josep 12:00 Missa de Sant Josep en l’església de Sant Jordi 14:30 Mascletà, falla Jaume I 18:00 Festa infantil 21:30 o 22:00 segons el premi, Cremà de la nostra falla infantil A partir de les 24:00h i segons el premi Cremà de la nostra falla gran.


Diuen que la cara és el fidel reflex d’una persona. Els seus sentiments, sensacions, fins i tot semblants estan clarament identificats amb la faç de cadascun de nosaltres. Qui no ha sentit alguna vegada dir als xiquets/es acabats de nàixer: “s’assembla al pare o a la mare”. Altre exemple és quan et diuen: “tens una cara de gos…” (indicant un mal dia). Si som capaços de reconéixer tot això… Hem sigut capaços de reconéixer-nos en els emmascaraments de cares que hem fet al combinar parts dels rostres de diferents fallers? En el cas que no hagueu reconegut a ningú (fins i tot a vosaltres mateixos), ací teniu una ajuda...


228


229


GUIA DE MÀSCARES COL·LABORADORES

ACADÈMIES I CENTRES EDUCATIUS The Paiporta English Centre____204

CLÍNIQUES I SALUT Bye Bye Lice_______________________217 Centro Dental Paiporta__________ 188

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES La Milionària______________________ 184

DECORACIÓ DE LA LLAR MDA_______________________________ 196 Santamans e hijos______________ 200

ASSESORIES I ASSEGURANCES Peris Vázquez_____________________ 186 Martínez Asesores_______________ 182 Trisegur____________________________178 Esperanza Serrano________________ 211 AUTOCARS Transit Bus________________________ 180 AUTOMOCIÓ Automovils Saiz__________________208 Automovils l’Horta Paiporta_____ 219 Taller ERS_________________________ 213 BARS I RESTAURANTS Hispania___________________________ 192 Xupla’t els dits____________________ 185 Richi_______________________________ 190 La Gruta____________________________197 Vora Barranc______________________ 194 Xurreria Paquito__________________ 210 Convent 32_______________________ 216 CARNISSERIES I XARCUTERIES Pollos Planes _____________________ 179 Lidia________________________________ 181 Maria_______________________________191 Marbal_____________________________ 193 230

DISSENY INDUSTRIAL Miguel Andreu Design___________ 185 ENTITATS BANCÀRIES Caixa Popular______________________ 171

ESTUDIS ARQUITECTURA Diconval______________ Contraportada EVENTS I SERVEIS Maxi Cash_________________________172 Valenciana de Bebidas__________ 176 FERRETERIES Casanova________________________ 200 FLORISTERIES Pilar Tarazona______________________187 FORNS I PASTISSERIES Jose Ordoñez_____________________ 183 J. Muñoz__________________________ 196 Rial________________________________ 198 Genovés__________________________ 199 Sant Joan_________________________ 201 Sant Ramón_______________________ 211 San Roc___________________________ 218


FRUITES, VERDURES

IMPREMTES

I ADOBATS

Formatos__________________________206

Patatas Roselló___________________ 199

Itres________________________________ 170

Ca’l Matalafer_____________________ 198 Patatas Aguilar___________________203 Aceitunas Benlloch______________209 Paquito____________________________ 214 Mi Fruteria________________________ 215

FUNERARIES

INDUMENTÀRIA I MERCERIA Artesania Valenciana Elena_____ 179 MB indumentaria_________________ 207 Paqui______________________________ 189 IMMOBILIÀRIES Nou Habitat_______________________205

Alcantara Bort____________________220

Nova Paiporta____________________ 212

GABINETS D’ESTÈTICA

JOGUETERIES

PERRUQUERIES

La Caseta de Nimsi______________208

Ana & Eva_________________________ 183 15 minutos para ti_________________187 Susi Montesa_____________________202 Imatge____________________________ 221 Solmania___________________________177

HERBOLARIS Herbolari de Vero________________ 213

LLANTERNERIES Instal-lacions BORPA______________177 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Dekkokeramica___________________205 MENJARS PREPARATS Pollastres a l’ast Amparo i Salvador_______________ 195

INFORMÀTICA I TELEFONIA

Pollos El Pilar_______________________ 181

APP_________________________________217 Y MOVIL___________________________ 219 231


MODA I COMPLEMENTS Pitusos____________________________206 Cuadricula________________________ 207 Convento 17______________________ 216 ÒPTIQUES Vistalia____________________________ 201 ORXATERIES Nadal______________________________204 PINTURES Valsol______________________________ 218 PERFUMERIES Vip_________________________________ 176 Perfumarte________________________ 189 PESCATERIES Joaquin “el ceba”_________________202 PIROTÈCNIES Caballer____________________________174

PIZZERIES Al Foc_____________________________ 214 Capri______________________________209 REFORMES I CONSTRUCCIÓ Macri_______________________________175 Manuel Torres_____________________172 Tevalco_____________________________173 ROBA LABORAL Sucotex___________________________ 194 SABATERIES Vertical Sneakers__________________191 TANCAMENTS METÀLICS Jomasfel__________________________ 212 TINTORERIES La Plaçeta_________________________ 215 TROFEUS I EMMARCACIONS Aldiesport_________________________ 210

La Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes, agraïx la col·laboració desinteressada de tots els que han fet possible la realització del nostre llibret.

232


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.