Llibret Cervantes Infantil #Monstres by Falla Cervantes Paiporta

VĂdeo promocional #Monstres

VersiĂł digital

Llibret sostenible confeccionat amb paper reciclat SHIRO ECHO, fabricat a base de biomasa renovable no procedent de masa forestal, fibres reciclades i energia elĂ¨ctrica de fonts renovables.

Paiporta, Falles 2020

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Edició i Redacció: Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes Activitats: Carolina Planells Marta Tarazona

Il·lustracions: Juanma Agapito Portada i Coordinació: Delegació de Llibret Maquetació i impressió: ITRES Arts Gràfiques, S.L. Dipòsit Legal: V-732-2012

Agraïments: apuntmedia.es MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA

Pròleg El llibret que anualment es publica pretén mostrar i explicar la falla que cada any es planta en la nostra demarcació. En la falla portem 47 anys publicant de manera conjunta les dos falles en un llibret, és dir que els infantils hem estat integrats dins del llibret major, però: què passaria si la comissió infantil decidira fer un llibret per a la seua falla? Què passaria si els i les més menudes de la falla feren un llibret fet per ells/es mateixos? La resposta a estes preguntes es presenta directament amb este llibret, el primer que és integrament infantil. Amb ell, la Falla Plaça Cervantes de Paiporta, presenta un ‘Llibret Monstruós’, perquè quan els xiquets ens posem al capdavant ho fem per la porta gran i apareixen els “grans monstres” que tenim dins. Vos convidem a llegir i a jugar amb el nostre llibret infantil que porta com a lema #Monstres Endinseu-vos en ell!

Índex

President Infantil........................................................................................................................... 4 Fallera Major........................................................................................................................................ 6 Actes on ho passàrem de por.....................................................................................14 Tenim uns dies monstruosos per davant....................................................16 Directiva i comissió.................................................................................................................. 22 Falleta Infantil................................................................................................................................ 25 Peque Monstres............................................................................................................................28 Menuts monstres tenim en la falla...................................................................29 Espanta la por................................................................................................................................ 35 Com són els monstres valencians........................................................................ 39 Masclet, el monstre faller................................................................................................44 Una vesprada monstruosa a la Biblioteca Maria Moliner de Paiporta...............................................47 Imaginat un monstre............................................................................................................51 Activitats Crea el teu monstre.................................................................................................. 52 Paraules encreuades.............................................................................................. 55 Sopa de lletres.................................................................................................................56 L’ombra dels monstres..........................................................................................57 Parxís...........................................................................................................................................58 Marcapàgines.................................................................................................................. 59 Trencaclosques................................................................................................................61 Quin tipus de monstre eres?........................................................................63

Chimo Martínez Morte President Infantil Estimats fallers, falleres i veinat: Quan em pose a escriure m’apareix un sentiment d’alegria que em fa somriure i això em porta a tindre frases de gratitud per a totes i cadascuna de les persones que, dins les seues possibilitats, han estat amb mi en tot moment. El primer que vull fer és AGRAIR amb majúscules el seu suport i col·laboració, i dins d’este apartat entra de ple la meua família, però també aquells amics que tant em van fer costat. Al costat d’Irene, Carla i Javi vaig a viure estes falles 2020. El color taronja és el color de la nostra terra i el color que ens representa, així que vos demane que lluïu el vostre polar com a signe d’orgull de ser faller de la nostra falla, però sense oblidar la germanor i el respecte entre les altres falles de Paiporta. Com a tots vosaltres, m’encanta la pólvora, la música, el foc, la llum, els coets, els bunyols; tot el relacionat amb el món faller així que en estos dies de dormir poc, viure al carrer i de molta festa i alegria vull demanar-vos uns favors: que tireu molts petards, que s’escolte ressonar la pólvora a l’explotar, però amb molta cura, perquè també ens podem fer mal; que continueu acompanyant-nos, que estigueu al nostre costat participant en les activitats i tot el que hem programat per tal de passar-ho el doble de millor. Bo comissió, espere que enguany siga inoblidable per a tots, que disfruteu de les falles i que sapigueu que és un orgull representar-vos. Visca València, que visquen les falles i que visca la Falla del Mercat! Chimo

Irene Yago Tarazona Fallera Major Infantil

Irene, si parlem de monstres al llibret, tu mai hauries d’aparèixer, perquè eixe somriure per decret, fins els àngels han de conèixer La il·lusió representada per fora, però la intel·ligència i el saber per dins, fan de tu, Irene, mereixedora, de la bellesa de les flors als jardins Per totes estes virtuts, aclamades amb tabal i dolçaina, ha sigut un gran encert, triar-te com a capitana I és que, Irene Yago Tarazona, al ser paiportina i valenciana, però sobretot bona persona, eres enguany de la nostra comissió, la Fallera Major Infantil, de les falles de 2020!

Les feretes d’À Punt Mèdia reben als nostres representants Enllaç: ElCauDeLesFeretes

Actes on ho passàrem de por Activitats durant l’exercici per als més menuts

ABRIL: Diumenge 7, Apuntà. MAIG: Divendres 3, Elecció de la Fallera Major i President Infantil. Cap de setmana del 17,18 i 19, Festivitat de la Mare de Déu dels Desamparats. JUNY: Dissabte 15, Jocs Infantils d’estiu JULIOL: Dissabte 13, Proclamació Falleres Majors de Paiporta. AGOST: Del 9 al 16 participació en les Festes de Sant Roc. SETEMBRE: Dissabte 21, Presentació Falleres Majors de Paiporta. Dissabte 28, celebració del Mig Any faller. OCTUBRE: Dissabte 5, Concurs de Play-backs de Junta Local Fallera. Dimecres 9, Zumba per als menuts i paelles. Cap de setmana del 18, 19 i 20, Visita de la Imatge Peregrina de la Mare de Déu. Dijous 31, Hallowen Infantil. NOVEMBRE: Dissabte 2, Proclamació Fallera Major Infantil. Dissabte 16, Presentació de la Fallera Major. Diumenge 17, Presentacions de la Fallera Major Infantil.

DESEMBRE: Dissabte 14, Concurs de Betlems. Divendres 20, Berenar infantil i activitats nadalenques al casal GENER: Diumenge 5, Visita dels Reis dâ&#x20AC;&#x2122;Orient per als mĂŠs menuts

Tenim uns dies monstruosos per davant! Programa de festejos per als xiquets i xiquetes

Dissabte 8 de febrer 10:00 Visita al taller dels nostres artistes 19:00 Cant d’Albaes. Diumenge 9 de febrer 18:30 Concert faller Divendres 14 de febrer 19:45 Inauguració de l’Exposició del Ninot al Museu del Rajolar. Dissabte 15 de febrer 21:00 Sopar de Gala de Junta Local Fallera Dissabte 22 de febrer 18:15 Concentració al casal per acudir a la Crida, que serà a les 19:00 a l’explanada de l’ajuntament. Nit del faller a càrrec de la nostra comissió: 22:00 Sopar sobaquer al casal Diumenge 23 de febrer 10:30 Dia del faller a càrrec de la nostra comissió al carrer Antonio Machado. Unflables, jocs i dinar. Dissabte 29 de febrer 16:30 Concentració al casal per acudir a la Cavalcada del Ninot, que començarà a les 17:30 22:00 Sopar sobaquer al casal Diumenge 1 de Març Paelles en la nostra falla i Presentació del #LlibretCervantes20 “Batallant” Dissabte 7 de Març 18:00 Berenar President Infantil Diumenge 8 de Març Dinar al casal Divendres 13 de Març 18:15 Cant de l’estoreta organitzat per Junta Local Fallera

17 Dissabte 14 de Març 18:00 Berenar Infantil a càrrec de la nostra Falla 21:30 Mascletà nocturna a càrrec de la nostra Falla 22:00 Sopar sobaquer Diumenge 15 de Març Al llarg del dia Plantà Infantil 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Mestre Serrano – Sant Francesc 18:00 Berenar Fallera Major Infantil i entrega de recompenses infantils 22:00 Sopar de la Plantà 00:00 Nit de l’Alba Dilluns 16 de Març 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Sant Antoni 17:00 Concentració al casal per acudir a l’Entrega de Premis (18:30) 21:30 Sopar Infantil 23:00 Murga Dimarts 17 de Març 11:30 Passacarrer per a visitar les falles del nostre poble 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Plaça l’Església 17:00 Passacarer per a visitar la resta de falles del nostre poble 21:30 Sopar Infantil 23:00 Murga Dimecres 18 de Març 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Jaume I 16:30 Concentració al casal per acudir a l’Ofrena (17:30) 21:30 Sopar Infantil 23:00 Murga 23:30 Nit del Foc a càrrec de l’Ajuntament Dijous 19 de Març 11:00 Concentració al casal per acudir a la Missa de Sant Josep (12:00) 14:30 Mascletà a càrrec de la Falla Dr. Fleming – Verge dels Desemparats 18:00 Festa Infantil 21:30 o 22:00 segons el premi, Cremà de la Nostra falla Infantil

directiva i Comissió

PRESIDENT: Chimo Martínez Morte

VICEPRESIDENT 1: Izan Herreria Chaler

VICEPRESIDENT 2: David Belda Fernández

SECRETARIA: Ángela Juan Mor

TRESORER: Blanca Martí Huertas

COMPTADOR: Juan Lerma Martínez DELEGAT: Alejandra Moreno Luzzy

DELEGAT: Miguel Marí González

23 Ahullana Adalid Alejandro Alcalá Ramos Carlos Alcalá Ramos María Alcalá Ramos Marta Aleixandre Tarazona David Andreu Masiá Marc Baeza Escribano Marta Baños Chisbert Victoria Barreales Ferrandis Nico Belda Fernández David Bermell Tarazona María Bermell Tarazona Rubén Bernardo Casany Covadonga Bispo Delhom Leandro Boluda Ruiz Mario Boluda Ruiz Rubén Boza Val Claudia Caballero González Paula Candelas Verdejo Claudia Candelas Verdejo Marc Carrasco Ruiz Alma Casado Pascual Ariadna Casañ Bolos Alba Cebrián Chisbert Paola Cortina Rodríguez Aitana Cuenca Berjano Carla Chirivella Fabiá Nicolás De Dios Carretero Lucia De La Fuente Gómez Claudia Del Saz Almerich Mario Del Saz Almerich Pablo Delgado Zamora Alejandro Doguet Tarazona Marc Dura Casado Alejandra Dura Casado María Embuena Llovera Ana Embuena Llovera Carla Enrique Marín Lucia Enrique Marín María

Esteban Mari Nekane Fenoll Herraiz Pablo Fernández Pastor Carles Fernández Pastor Miquel Ferrer Alcañiz Alejandra Folgado Cotrina Gabriel Folgado Manzano Paula García Aparicio Álvaro García Aparicio Clara García Benlloch Albert García Benlloch Mireia García Cañas Paula García Rodrigo Miquel García Romero Irene García Tarazona Berta García Tarazona Lucas Gómez Romero Cira Gutiérrez Oviedo Blanca Guzmán Aranda Alejandra Guzmán Aranda Gabriel Guzmán Aranda Mario Hernández Casado Valentina Herrería Chaler Izan Izquierdo Casañ Elsa Izquierdo Casañ Sara Jaramillo Menargues Inés Jaramillo Menargues Víctor Jordán Pérez Elia Jordán Pérez Leire Juan Mor Ángela Lerma Martínez Juan López López Pablo López Medina Adriana López Medina Laura López Obregón Natalia López Vela Sara Lleonart Pereiro Jordi Lleonart Pereiro María Llopis Ramos Marc

24 Malet Brau Emma Mari De Jaime Paula Mari González Daniel Mari González Miguel Martí Andreu Sergi Martí Galán Nicolás Martí Huertas Blanca Martínez Benavent Mar Martínez Boluda Hugo Martínez Boluda Oliver Martínez Chisbert María Martínez Dalmau Celia Martínez Mari Martin Martínez Morte Chimo Martínez Morte Lourdes Martínez Sirvent Miriam Martínez Tarazona Alejandro Martínez Tarazona María Masiá Muñoz Sela María Masiá Ricarte María Melero Almazán Elsa Melero Almazán Meritxell Mendez Salvador Ricardo Mira Casañ Carolina Molero Alanzabes Aitor Montero Martínez Marta Montesa Solaz Lucia Moreno Luzzy Alejandra Muñoz Moyano Alfonso Muñoz Moyano Ferrán Navarrete Doña Sara Núñez Lujan Sara Obregón Company Alonso Onrubia Tarazona Marina Ordiñana Salvador Adrián Ordiñana Salvador Nelia Pardo Soler Mario Pascual Picazo Jordi

Pérez Encarnación Carme Ramírez Alcántara Lia Ramírez Marchante Aitana Ramírez Marchante Alba Rivodigo Benedito Lucia Ruiz Gómez Meritxell Ruiz Gómez Pau Sáez Martínez Claudia Sáez Montesa Martina Salas Pastor Natalia Salas Pastor Toni San Jose Monreal Sara Sánchez M.Rosello Daniel Sánchez M.Roselló Jose Sánchez Martínez Irene Sánchez Valenzuela Laura Sanchis Monreal Juan Sanz Ramón María Rosario Sanz Ramón María Teresa Serrano Roger Mateo Soriano Bueno Carmen Sorroche Hernández Sofía Tarazona Del Castillo Francisco Tarazona Del Castillo German Tarazona Felipe Alicia Tarazona Felipe Beni Tarazona Ferrandis Gesmil Tarazona Ferrandis Vicent Tarazona García Cristina Tarrega Folgado Lucia Valenzuela Delhom Sofía Yago Tarazona Irene

Explicació Falla Infantil CARINYO, ESTE HOTEL ÉS MONSTRUÓS GENERAL Viatjar i descansar pensava la nostra parella entusiasmada, llàstima que l’agència un altre hotel els ha venut diferent al que ensenyava RECEPCIÓ DE L’HOTEL Amb la seua mascota viatgen, i en entrar a la recepció, com per art de màgia patix una conversió Vicent i Carmen són els nostres viatgers, una té cataractes i l’altre ja no sent be, així que de moment.... no se’n adonen de res! EL MOSSO Arriba un personatge peculiar, les maletes els ha d’arreplegar, però quan les tira a alçar... pesen massa per a ell! què les porten els clients! DESTARIFO D’HOTEL Encara no saben en quin hotel s’han clavat, diversió no els faltarà però ací estan tots tronats

MONSTRES Una clientela especial té este hotel singular, ja que famílies senceres van de monstres xicotets i grans MONSTRES NEGOCIANTS Al nostre hotel també van monstres negociants i ben mudats, on fan reunions serioses per grans negocis tancar Donen ordre en recepció per ser despertats ben matí, però quan arriba el moment ni els ulls poden obrir ELS XIQUETS Juguen amb maquinetes i jocs de monstruositats. Ara han tret un joc nou que converteix als fallers, en mòmies i homes llop... ¡¡¡¡Mare meua... quina por!!! MENJADOR Arriba l’hora de dinar i al menjador han d’anar, plats exquisits tindran estos clients peculiars

Explicació Falla Infantil

LES HABITACIONS Habitacions de molts tipus al nostre hotel tenim: que els dracs han llogat, per poder eixir volant, i alguna volteta donar LA “SUITE” També tenim a l’hotel “suites” especials i grans, on celebren la lluna de mel els monstres enamorats FI DE CURS El viatge de fi de curs fa una panda d’estudiants, no paren d’armar gresca i porten a tots de cap La banyera de l’habitació al sostre de l’hotel han pujat, no s’han adonat que tenen una piscina gegant

ELS JARDINS A les zones comunes de l’hotel trobaràs uns jardins peculiars, amb unes plantes carnívores... que vas a al·lucinar! SOLARIUM El que no entén ningú és què haurà fet esta clienta, per acabar dalt d’un arbre i deixar-nos amb la boca oberta EL PERRUQUER Si tens el monyo massa llarg no t’ho penses més, el nostre gran perruquer el talla en un tres i no res FINAL I és que este hotel, és sens dubte terrorífic, però els nostres visitants ho passen ací de vici Així que l’any que ve Vicent i Carmen tornaran, encara que saben cert que l’agència els ha enganyat

Carinyo, Este Hotel Ă&#x2030;s MonstruĂłs

Pa bl o

Alma Carrasco Ruiz

Ló

óp ez

Peque Monstres

d sa

Ca à ur D a Mar ri ia

Enr ique Mar ín

oP ard

ole

a M

ín

Ma ri

t as P z

s rle

e nd á rn

a ci Lu

e qu i r En

ar M

Mari o De l Saz

Alme rich

Menuts monstres tenim en la falla! COVADONGA BERNARDO CASANY Covadonga, té nou anys, i des dels 3 anys va a classes de ballet. Al principi es tractava d’una activitat extraescolar més, ja que anava amb amigues del col·legi a una acadèmia del carrer Primer de Maig durant una hora a la setmana. A sa mare sempre li ha fet il·lusió el ball, i més en concret el ballet, perquè sabia que era una disciplina molt completa. No obstant això, sempre ha tingut clar des del principi, que la decisió de que Covadonga anara a classes de ballet era una cosa que no depenia dels gustos de sa mare, si no d’ella mateixa. A l’any d’apuntar-se a l’acadèmia esta va tindre que tancar, i la professora, Natalia Navarro, ens va dir que anava a impartir les classes en una escola infantil a Picanya on li cedien un aula. Per suposat, Covadonga va començar el nou curs a Picanya, i allí va estar dos anys més amb les seues dos amigues i dos xiquetes més. No obstant això, prompte vingué un nou contratemps, la propietària del local li va dir a la professora que ja no li llogava l’aula i altra vegada van tindre que canviar de lloc. Esta vegada tocà desplaçar-se a València (zona de la Fonteta de Sant Lluis) però a més ho va haver de fer a soles, perquè les amigues ja no podien anar. No obstant, a Covadonga li agradava tant que va ser un esforç que es va assumir a casa. A partir d’ací la cosa va canviar: Començaren a assajar dos hores seguides (dansa clàssica i ball contemporani) durant tot un any, i a més la professora aconsellà que Covadonga començara el primer curs d’elementals de dansa en una acadèmia que tenia conveni amb el conservatori de dansa. La veritat és que ella sempre havia dit que Covadonga tenia aptituds i a més estava en l’edat idònia (a punt de complir els 8). Així que no s’ho pensàren i Covadonga va començar a donar a la volta 4 disciplines: dansa acadèmica (ballet), dansa espanyola (folklore), dansa contemporània i música.

30 Sense donar-se compte, Covadonga es va plantar en segon d’elementals, on té 6 hores a la setmana, proves trimestrals i notes, a més de prepararse per a accedir a les proves del conservatori i poder cursar els estudis professionals. És per això que Covadonga és una de les ‘monstres’ més destacades de Cervantes, ja que cada volta fa més i més hores a l’acadèmia, i clar, té menys temps per a l’estudi i l’oci, encara que de moment està complint molt bé en els seus estudis de 4t de primària i va molt contenta amb els companys/es nous i els seus professors. Del que sí estem segurs a la falla, és que en un futur la vorem com una gran professional de la dansa... avisats quedeu! Aixina que, li seguim la pista? AITANA RAMÍREZ MARCHANTE Aitana va començar a fer patinatge artístic quan tenia 4 anys, i ara ja en porta 5 d’experiència. Des de que el va descobrir, Aitana sap que el patinatge artístic és la seua passió. Ella practica este esport dins del club de Patinatge Artístic de Paiporta, on entrena 4 dies a la setmana amb unes 3 hores i mitja cada dia. Per tant a la setmana es fica damunt dels patins per a entrenar un total de 14 hores. Entrena dos modalitats: la modalitat lliure, on s’inclouen salts i piruetes, i la modalitat de dansa, on es posa en valor l’expressió corporal i la coreografia que ha d’aprendre per a estar sempre coordinada amb la música. No obstant això, no vos penseu que totes les hores d’entrenament les fa dalt dels patins. Encara que no ho parega una patinadora artística ha de calfar prèviament per a evitar lesions i per tant en cada entrenament es passa 45 minuts fent preparació física. Exactament estiraments, exercicis de força i equilibri, exercicis d’elasticitat i per suposat de calfament. Una volta ho ha fet tot, es posa els patins. Per l’edat que té, participa en la categoria territorial d’aleví, i el passat novembre va superar les proves de nivell de la màxima categoria per a la seua edat en les dos modalitats (lliure i dansa). Actualment es troba preparant els campionats pre-autonòmics de la Comunitat Valenciana, on de segur farà un molt bon paper.

31 Este esport, com molts altres, exigix molt de sacrifici i treball, i clar!, al tractar-se d’un esport individual, tota la càrrega cau damunt de la mateixa persona. No obstant això, als entrenaments no està soles i compartix amb les meues companyes moments i experiències que són molt enriquidores. Així que fallers i falleres, ja sabem, si volem vore una “monstre” dalt d’uns patins, hem de saber on competix Aitana i passar-se a vore-la. De segur que ens quedarem meravellats! NICOLAS MARTÍ GALÁN La història de Nicolás en la música va començar als seus 18 mesos. Ja amb un any els seus pares es van adonar que Nicolàs tenia un do per a la percussió participant en la seua primera murga amb la falla. Amb any i mig l’apuntaren a una escola de música a València (Crececonmúsica) i va començar amb els cursos d’Estimulació Musical. Al principi a les classes assistien els pares acompanyant-lo, era com jugar amb la música i els instruments. Ja amb 3-4 anys assistia ell només a les classes del curs “Crecemúsicos pre-rock”. En la mateixa escola i amb 4-5 anys va tindre que triar un instrument (guitarra, baix, teclat o bateria), o be apuntar-lo als cursos de “La meua banda de Rock”, on practicaria amb els quatre instruments. Al final es decidí pel curs “La meua banda de Rock”, on de normal els xiquets comencen amb 6 anys, però per indicacions dels professors de l’escola, Nicolàs tenia un “do” per a la música i el ritme, i consideraven que encara que en tinguera 4, podria començar. De fet, en la seua primera banda, “ELS BANDITS”, era el més xicotet i en el seu concert de fi de curs, només tenia 5 anys. En les classes assajava tant la bateria, com el teclat, el baix o la guitarra. La veritat és que era com un joc per a ell i s’ho passava molt bé. La seua banda de rock amb 6 anys va ser “ROCK MÀSTERS” i amb 7 anys “LLUNES SÒNIQUES”. Cada any finalitzaven cada curs escolar amb un concert en sales de València, com 16 Toneladas per exemple. Ha sigut tota una experiència per a Nicolàs i en dos dels seus concerts va actuar com a cantant en una de les cançons que tocaven.

32 Finalment Nicolàs va decidir que dels quatre instruments volia tocar el teclat. L’únic problema era que no volia desplaçar-se a València totes les setmanes, no per les classes, sinó pel desplaçament amb cotxe en eixir del col·legi a Paiporta. Al final este curs escolar, 2019-2020, s’ha volgut prendre un descans, per això d’anar i tornar a València totes les vegades. Això si, va decidir apuntar-se a la Banda de Música de Paiporta per a no perdre “el ritme”. Van estar mirant classes de piano i únicament en donaven en la Banda Primitiva. L’únic inconvenient era, que abans d’iniciar-se amb l’instrument, havia d’assistir a les classes de “Llenguatge musical” (solfeig). I en este punt és en el qual es troba ara. Va començar a l’octubre i seguix per tant amb la música, ara estudiant llenguatge musical. De segur que quan acabe el tornarem a vore dalt dels escenaris de concert. Jo no m’ho perdria, d’ací segur que ix una gran estrela o millor dit un gran monstre de la música. IZAN HERRERIA CHALER Si podem destacar alguna cosa de la família d’Izan és que, com diu el refrany castellà “de tal palo, tal astilla”. Podem dir que una de les vocacions d’Izan estava clar que anava a ser algun aspecte relacionat amb la música. El que no es sabia era el què, fins que va descobrir el violí, amic inseparable d’Izan des de ben menut. Exactament quan tenia 3 anys, sa mare el va portar al conservatori perquè el conegueren els seus companys de feina, i en un moment determinat Izan es va quedar amb el mestre de violí, i sense que ningú li diguera res, va agafar l’arco i va tocar una corda, vibrant esta amb una perfecta ressonància. Eixe dia, el mestre de violí li va dir a sa mare: “el teu fill tocarà el violí, i ho farà de meravella”. Sa mare no es va creure el que havia passat, però el mestre li va demanar si podia començar a ensenyar a Izan a tocar-lo amb una metodologia nova. Amb 3 anys i mig, Izan va rebre el seu primer violí (de suro i plàstic) per a que començara a jugar amb ell, acudint a casa del mestre per a practicar musica com un joc. Sa mare ens conta com des de ben menut ha tingut una oïda immillorable, ja que era capaç d’identificar les notes o inclús corregir notes musicals quan sa mare comentava alguna nota.

33 Amb 5 anys va fer la seua primera audició en un concert benèfic i des d’eixe moment ha participat anualment en els concerts que el seu mestre organitzava. Amb 8 anys va entrar al primer curs del conservatori, però ell practicava cançons de 2on o 3er curs. Actualment està en segon curs, però toca melodies de 4rt o 5é. A més amb 6 anys ja havia fet dos cursos de violí en estiu, impartits per grans professionals, sent ell el més menut. També és de destacar que va tindre la valentia al 2018 de tocar en directe mentre sa mare i son pare pujaven a l’exaltació de la nostra falla, perquè Raul li imposara la banda. Voleu saber més d’Izan? Segur que en un futur ens sorprén, i és per això que hem de seguir la carrera musical d’este “gran monstre” del violí. ALÍCIA I BENI TARAZONA FELIPE Alícia va nàixer amb 990 grams de pes i Beni amb 1020. Només nàixer van estar 3 mesos en l’hospital i Alicia va ser la primera en eixir de la incubadora. Des de ben menuda ha demostrat el seu afany de superació, ja que van començar a fer-li proves per a veure si presentava algun grau de sordesa, ja que hi havia molts dubtes al vore com reaccionava. Amb el temps vam saber que sense sentir havia adquirit algun truc per a fer-se entendre i saber el que esperàvem d’ella. Fins i tot va aprendre a llegir els llavis sense sentir ni saber parlar. Quan va començar la rehabilitació ens van dir que li costaria començar a caminar degut a la seua prematuritat, i per la sordesa, que provocava una falta d’estabilitat. No obstant això, va començar a gatejar i al poc de temps ja estava corrent per la sala de la secció del fisio. Generalment, els xiquets/es amb implant tarden uns mesos a reaccionar davant sons i tarden en parlar, però a ella la van operar als dos anys d’edat i al poc de temps va començar en la guarderia. Allí començava a sentir alguna cosa, però molt poc, i no sabia parlar encara, això sí, en classe s’entenia perfectament amb els companys i aprenia amb molta desimboltura, feia les seues fitxes, participava en totes les activitats en grup, actuava en els festivals, etc.

34 Al temps va començar a dir les seues primeres paraules, i això que una doctora va arribar a insinuar que després del trasplantament la xiqueta no anava a parlar. La seua primera paraula va ser “Guapa”, meravellosa paraula que ha quedat marcada en la ment de sa mare i son pare. Com bé diuen, ara fa falta dir-li algunes vegades que calle, perquè mare meua com xarra! En el col·legi va al ritme de la resta dels seus companys, tot i que hi ha assignatures com les matemàtiques que li costen un poquet més d’entendre. La seua doctora diu que són coses molt abstractes que no poden vore o tocar i la sordesa afecta una part del cervell. Ha tingut classes de suport i encara té, però ella no vol perquè no vol ser diferent als altres xiquets, però com veu que hi ha coses que li costen d’entendre, vol que li expliquem una vegada i altra el que no entén perquè vol estar al ritme de la resta de companys. A ella li arriba el so amb un xicotet retard (la informació ha d’arribar al processador), però això a ella no li impedeix ballar. Li encanta ballar i la música. A casa sempre està ballant, i enguany és el segon any que va a ballet. De xicoteta va anar a gimnàstica rítmica però ara vol ballet, i com li costa i veu que a vegades no porta el ritme com la resta, a casa continua practicant perquè vol fer el que fan les altres. En els playbacks de la falla sempre ix. Fins i tot un any, es va quedar sense bateria en l’aparell abans d’eixir a l’escenari i va eixir a ballar sense sentir res de res. Això si, tan sols sa mare es va donar compte que alguna cosa passava, ja que ella va actuar com si res i després va anar a sa mare enfadada perquè s’havia quedat sense bateria i no sentia la música. La solució fou mirar a les altres per saber per on anaven. Cada vegada que sap que té ball o alguna altra cosa i son pare i sa mare no estan prop, se preocupa de tindre suficient bateria. Cada 6 mesos va a l’hospital a revisió, on li realitzen les proves. Des del primer moment va sempre per davant del que li toca i els metges sempre s’han quedat bocabadats. En la parla ni se li nota, i quan no porta els aparells posats pots tindre una conversa amb ella tan normal, perquè té la capacitat de llegir els llavis i ni puja el to de veu, parla en un to normal de conversa entre dos persones. Pel que fa a la seua germana, des de molt xicoteta Alícia entrava en les sessions de fisio perquè deia que volia ajudar-la. Es fixava en els exercicis que li feien a Beni, amb un únic objectiu: intentar reproduir-los a casa perquè els féra igual. Alicia és la seua fidel defensora, quan anem pel carrer li cabreja si algú es queda mirant a Beni. Quan era xicoteta els presentava a Beni a les seues amigues i els deia: ‘esta és la meua germana i té una malaltia, així que no li parles que no et contestarà però no passa res’. Sempre està cuidant-la i li conta contes i l’agafa en braços. El millor de tot és que Beni quan està amb Alicia es relaxa doncs tenen una gran connexió. Alícia i Beni o Beni i Alícia, elles si que fan coses extraordinàries.

Espanta la por! Verónica March i Héctor Moreno

Segurament tots vosaltres conegueu la festa de Halloween, eixa nit terrorífica del 31 d’octubre en què ens disfressem de bruixes, vampirs, zombis i demés éssers espantosos. Eixa nit els monstres i les històries de por són els protagonistes, com en este llibret. Però ací tenim una missió especial, ensenyarvos els monstres valencians, que hi ha moltíssims! Per a eixa tasca ens n’anem a la biblioteca del Museu d’Etnologia de València, l’etnologia és la ciència que estudia la cultura i les costums dels pobles, per això allí coneixen molt be les històries de por i llegendes, amb monstres inclosos, que s’han anat contant al llarg del temps. De fet, en 2016, des d’esta biblioteca es comença una iniciativa per presentar a tots els xiquets i xiquetes els monstres valencians que des de fa molts anys habiten els nostres pobles. El projecte el van anomenar ‘Espanta la por!’ i una de les persones responsables d’esta idea és Amparo Pons, cap de la biblioteca. Com volem saber més coses de tot açò parlem amb ella, i ens va contar un fum de coses interessants. La festa de Halloween l’hem copiat des de fa uns anys d’altres països, es celebra just la nit d’abans de l’1 de novembre, dia de Tots Sants, un dia en què es molt habitual anar als cementeris a visitar als familiars i amics que ja no estan. Però per què serà que en estes dates parlem de por i de monstres? Amparo ens ho va explicar, mireu…

36 Fa molts, molts anys quan s’acostava l’època de Tots Sants i començava a fer fred i els dies eren més curts, la gent se’n anava prompte a casa, i com no hi havia televisió ni tabletes com ara, es juntaven al costat del foc per contar històries, en molts casos històries de por on apareixien bubotes, que eren fantasmes, dimonis i altres éssers monstruosos. Per este motiu i per la coindidència amb la festa de Halloween, que a vosaltres els xiquets i xiquetes vos encanta, naix a l’octubre de 2016 la campanya ‘Espanta la por!’ per donar-vos a conéixer els monstres valencians. I quines coses s’han fet o aconseguit des d’eixe moment? - Mostrar imatges dels monstres valencians - Posar en marxa teatre relacionat amb la por - Parlar de literatura popular i llegendes valencianes - Fomentar la lectura - Escriure més llibres de monstres valencians i llegendes - Que els xiquets i xiquetes escolten i pregunten al seus iaios i iaies sobre eixes històries i monstres - Promocionar les biblioteques, ja que la campanya ‘Espanta la por!’ també arriba a les biblioteques dels pobles, de fet a Paiporta també hi va estar. En 2019 els monstres de la campanya han passat per 109 municipis!!!! A més, després fan un informe que poden cosultar-lo tots i veure i aprendre del que fan uns i altres. Amparo en conta que enguany donaren un pas més enllà. Volien que els xiquets i xiquetes, en lloc de disfressar-vos de zombi o de Dràcula, vos disfressareu dels nostres monstres, els valencians. ‘Ens posàrem en contacte amb l’Escola d’Art i Disseny, en concret amb els responsables de l’assignatura d’indumentària escénica del grau de moda, la idea era que ens feren dissenys fàcils de disfresses per a menuts, coses que puguérem ensenyar als tallers i fer en casa, així els xiquets es podrien vestir de monstres valencians’.

Es féu i va ser un èxit, també es van fer dissenys d’alta costura que van estar exposats al museu i que tingueren moltes visites, la mostra es deia ‘Vestir la por’. Enguany també s’ha creat el joc ‘Espanta la por!’, un joc molt divertit per conéixer monstres, llegendes i un fum de coses de la cultura valenciana D’on es trau la imatge dels monstres? Qui diu com són, com van vestits o què cara tenen? Els monstres no tenen una aparença única, de fet volem anar canviant-la cada o dos o tres anys. Tots els monstres són irreals, estan en el cap de cadascú, són la materialització del mal i cada persona els imagina d’una manera, per això cada dissenyador és lliure de donar-li’s qualsevol forma.

38 Per eixe motiu no volem tindre imatges fixes, sinó es perdria la gràcia d’imaginar-los. La Quarantamaula, per exemple, en alguns llocs és un caragol i en altres un gat amb plomes. Tots els monstres que ens mostreu són valencians? Hi ha alguns exclusivament valencians, com la Quarantamaula precisament, però la majoria són compartits amb altres terrotoris, l’Home dels Nassos, per exemple, és compartit amb Catalunya o Mallorca, i la Cabra Montesina, molt present en la zona de la Serrania, és compartida també amb la cultura aragonesa. Encara queden monstres per traure? Clar que sí! Els nítols, les serps, els dracs… hi ha molts éssers fantàstics que encara no s’han tractat, uns formen part de llegendes i altres eren espantacriatures, és a dir, monstres que les mares i iaies utilitzaven per fer por als xiquets si no es portaven be, ‘si no fas els deures vindrà el butoni i se t’emportarà’, ara el que vos diuen és que vos llevaran la Play, el mòbil, la tableta o qualsevol altre aparell tecnològic. I així és com hem conegut molts monstres valencians gràcies a la campanya ‘Espanta la por!’. Francesc Gisbert i Víctor Labrado són dos dels escriptors que més han parlat de monstres valencians als seus llibres, per si voleu buscar-ne algun! Perquè recordeu que, com ens diu Amparo, ‘s’ha de tindre por, perquè eixa por és la nostra defensa i protecció, la por és una emoció com qualsevol altra, i l’hem de conéixer per poder controlar-la’.

Com són els monstres valencians? Cristina Tarazona, Chimo Martínez, Ángela Mor, Mireia Garcia, Irene Yago, Blanca Martí.

Els monstres valencians, com bé ha dit l’encarregada de la campanya ‘Espanta la Por!’, són nostres, i com a tal hem de conèixer-los. Està clar que alguns d’ells no són tan famosos com altres monstres més globalitzats com Dràcula, Frankenstein o els zombis que poden aparèixer en les festes de Halloween. Així que ara és el moment de descriure’ls i de visualitzar-los, pot ser t’hages trobat amb algun d’ells sense adonar-te’n. Cucafera La Cucafera és considerada dins del bestiari popular com un drac monstruós amb una closca pareguda a la d’una tortuga que representa el dimoni. Es coneix molt perquè tradicionalment ha precedit les processons del Corpus d’algunes ciutats de l’Antiga Corona d’Aragó, com al cas de la ciutat de València. En este cas, este monstre és incorporat a la festa Grossa de la ciutat i representat com una gran tortuga. Exactament a la processó del Corpus de València es representen tres sants i la lluita d’estos contra el mal en forma de mostres: Santa Marta i la Tarasca, Sant Jordi i el Drac i per últim Santa Margarida i la Cucafera. Estos monstres poden visitar-se al Museu del Corpus de València que està localitzat al carrer de les Roques. A la festa del Corpus la Cucafera va darrere de Santa Margarita. Conta la llegenda que Santa Margarida va tirar des de dins de la seua gola el dimoni amb el signe de la creu, però altra llegenda diu que es va aparèixer el dimoni en forma de Cucafera i es va menjar a Santa Margarida, però ella, com portava un crucifix va poder escapar raspant la pell del monstre i escapant del seu interior. Una frase molt utilitzada a certs llocs de la Comunitat Valenciana ha sigut: “porta’t bé o vindrà la Cucafera i et menjarà”.

40 Bubota Segons la mitologia és un fantasma que ix dels cementeris per espantar els vius. Les i els bubotes tenen l’aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que tapen el cap i els braços. Normalment els podem trobar invisibles en punts concrets, però quan es mouen per espantar algú, ho fan levitant per l’aire deixant un rastre visible que produeix calfreds en els éssers vius. Diuen que hi ha bubotes de molts tipus, encara que les més conegudes són les que passegen pels cementeris. També n’hi ha que peguen voltes pels paratges que hi ha al voltant dels pobles o ciutats, o les que van per carrers concrets, a més de les que es troben tancades a les cases. També hi ha bubotes que tenen la capacitat de fer una sèrie de pactes amb algunes persones del poble, per això se’ls anomena bubotes de contraban i són molt difícils de vore. De tota manera este tipus de bubotes van ser freqüentment suplantades per persones que, a canvi d’una part del guany que treia el contrabandista, acceptaven disfressar-se de fantasmes per tal de realitzar amb més o menys encert la tasca de les bubotes autèntiques, i per tant es treien més d’un benefici. Quarantamaula La Quarantamaula, Corantameula, Cucamaula o Quicamaula entre d’altres, és una criatura misteriosa que té un clar origen demoníac. És un ésser fantàstic i propi del món de la por, que s’utilitzava per fer por als xiquets malcreguts. És una de les espantacriatures que els adults utilitzaven per a fer por als xiquets i xiquetes que no feien cas i es portaven malament: “Au a dormir, xiquets! Tanqueu el pestell, no siga cosa que vinga la Quarantamaula!”. Amb tot això la Quarantamaula apareix representada de forma molt diferent al llarg de la Comunitat Valenciana. Per exemple a la Vall d’Albaida es considerada com una bruixa molt pareguda als gats, ja que va per les teulades fent soroll i fent patir de por als xiquets i xiquetes que hi ha dins. A

41 Tibi la caracteritzen com un monstre mig humà, mig gallina amb plomes i potes molt llargues, a més d’un coll molt llarg que s’assembla a un voltor. Viu entre canyes en zones pantanoses o humides. Altres representacions d’este monstre les trobem al territori valencià, però tots destaquen que és com un gat que fa soroll a les teulades i finestres per espantar als més menuts. Serp amb Cabellera La Serp amb Cabellera és un antic monstre valencià, que pot estar en tots els llocs, sobretot quan penses que no hi ha cap monstre, aleshores pot aparèixer i el que fa es desordenar tota l’habitació de la casa. Es representa com una serp llarga amb una cabellera ben llarga que li penja quan s’alça o se incorpora dreta. La cabellera pot ser morena, rossa o pèl-roja, encara que jo crec que ara mateixa si està a la moda, podria portar-la de qualsevol color. El pitjor que té és que sempre que passa per una casa, no se’n va fins dos o tres dies després, i sempre torna a desordenar l’habitació una volta tu has acabat d’ordenar-la en eixos dies. Es com diríem la faena del matalafer, perquè no para fins que no es cansa. Antigament les mares valencianes dien a la xicalla que havia vingut la Serp amb Cabellera i havia desordenat tota l’habitació, i que l’única manera de previndre que la serp amb cabellera no apareguera per casa era ordenant l’habitació tots els dies. Aixina que ja sabeu, si no ordeneu l’habitació, la Serp amb Cabellera anirà i vos la desordenarà l’habitació fins que no la recolliu del tot, imagineu quanta faena! L’home dels nassos L’home dels Nassos és un personatge mític de l’imaginari valencià. Molt arrelat als pobles, els majors fan creure als menuts que l’Home dels Nassos apareix tan sols el 31 de desembre de cada any. En algunes poblacions este monstre amb caràcter humà es representa mitjançant una figura de cartró-pedra amb forma de cap gros que es passeja pel poble en forma de processó i que presidix tots els actes festius i esportius de molts pobles valencians durant els últims dies de l’any. Diuen que té tants nassos com dies de l’any i aixina l’imaginen els xiquets i xiquetes.

42 A Vinaròs, tal i com es veu al llibre de Ramon Redó, els majors, i per arredonir la broma, li deien als xiquets i xiquetes que l’últim dia de l’any l’Home dels Nassos s’allotjava en la fonda amb els tres Reis i que l’acabaven de vore pel carrer. Els xiquets/es amb ganes de vore un home amb tants nassos com dies de l’any el buscaven i no el trobaven. La qüestió és que entrat ja en el primer dia de l’any tornaven a insistir als menuts si l’havien vist, al que contestaven que no. Una volta dita esta resposta els majors preguntaven, quants dies te l’any hui? Al que els xiquets deien, si hui és dia 1 de gener, doncs un, i en eixe moment els majors li deien, un dia equival a un nas, i per tant qualsevol desconegut de la població que estiguera allotjat allí era l’Home dels Nassos, això si, en un nas, perquè era 1 de gener. Pel que fa a l’origen, es creu que l’Home dels Nassos és l’evolució d’un Déu oblidat de la mitologia romana i que està vinculat al Déu Janus. No obstant, Joan Amades pensa que l’Home dels Nassos és la degeneració d’algun personatge mític que simbolitza l’inici de l’any. També es deia que solia anar per les esglésies devorant l’aigua beneïda, per tant l’Home dels Nassos era un monstre especial. Butoni Un Butoni és un tipus de monstre que s’assembla a un xicotet dimoni més o menys graciós i que sol aparèixer per les nits amb l’única tasca d’espantar els més menuts i menudes. És conegut per ser un monstre típicament valencià que s’encarrega de causar por i terror i de moure totes les coses i fer desastres en tots els llocs. Depenent de si te ganes de jugar o no, pot desordenar un lloc o arribar a infligir terror. Es coneix des de l’Edat Mitjana a les nostres terres, on els adults deien als xiquets i xiquetes que si es portaven malament i no canviaven el seu comportament vorien com a la nit el butoni se’ls acostaria per a emportar-se’ls amb ell. Podem descriure el Butoni com ún ésser xicotet, que posseeix una forma un poc ambigua i amorfa i moltes vegades se representa com un dimoni xicotet amb banyes. Això sí, és una massa completa sense cap articulació. Sempre mostra les seues dents blanques que apareixen per davant i donen por de lo esmolades que estan.

43 Banyeta Esta féra ix per la nit, és de la família dels dimonis i les ombres nocturnes, i també rep el nom de Banyeta Verda o Banyeta Torta. Té un aspecte diabòlic, la primera cosa que veiem d’ella quan ve cap a nosaltres és, com no, la seua banya en mig del cap, encara que també en pot tindre dos o tres!. Rapta els xiquets i xiquetes que no se’n volen anar a dormir, als malcreguts que en lloc de gitar-se ens quedem jugant en la nostra habitació. Banyeta apareix en moltes llegendes de la cultura popular de Girona, encara que amb els anys s’ha estés per les terres valencianes. Conta la història que fa molt, molt de temps hi havia un home que deixava diners a qui no en tenia, però a canvi d’uns interessos molt alts. Així, aprofitant-se dels pobres, es féu molt ric i com a càstig diví, un dia va aparèixer convertit en pedra, amb unes bones banyes i enganxat a una paret de la Plaça del Vi de Girona, on es feia el mercat i on este home anava sovint a buscar nous clients. Des d’eixe dia, eixa figura es coneix com Banyeta. Gambosins Per a nosaltres els valencians, els gambosins són com homenets menuts, o com animalets menuts que viuen amagats als boscos o a les afores dels pobles. Els agrada apropar-se a les cases per observar a la gent i imitar els seus gestos i les seues accions. De vegades es colen en es cases per les finestres o xemeneies. També van per les zones d’acampada, o eixes zones de la muntanya on hi ha taules de fusta i torradors per fer paelles o xulles i embotit. Quan veuen gent per ahi es burlen d’ells i se’n riuen. Les descripcions dels gambosins són moltes, uns diuen que tenen cua, altres diuen que tenen ulls de drac i llengua verinosa, altres els han sentit udolar com xicotets llops, altres diuen que són com donyets malcreguts. Són els que fan sorolls per les nits, i els que fan bufar el vent, per això en les nits fredes i ventoses els podrem trobar per ahi i jugar a caçar-los. A Mallorca feien als xiquets esta mala passada d’enviar-los a caçar gambosins, els donaven un sac i els deien: ‘aneu a l’arbre aquell, poseu-vos baix i obriu el sac i espereu fins que caiga algun gambosí’, aleshores els xiquets anaven i algu que s’havia pujat a l’arbre els llançava aigua o qualsavol altra cosa pitjor!

Masclet, el monstre faller Ana Tarazona i Carmen Pastor

Conta la història que fa molts, molts anys, en un barri de Paiporta on estava el mercat, es va crear una comissió fallera. Els veïns i veïnes, seguint la tradició valenciana, es juntaven la setmana de Sant Josep per a gaudir de la festa, juntar-se, eixir en passacarrers i, finalment, pegar-li foc a la falla. En aquesta falla sols hi havía un problema: el senyor Tro de Bac, un veí de la plaça que odiava tot el que envoltava aquesta tradició. El senyor Tro de Bac tenia un fill, Masclet, amant a més no poder de les falles, però clar, les tenia totalment prohibides, son pare no li deixava ni olorar-les. Era tant l’odi que el senyor Tro de Bac sentia per la festa que quan pasava el passacarrer per baix de sa casa els tirava poalaes d’aigua i quan feien les paelles a la plaça eixia en una granera a apagar els focs, tot açò mentre el seu fill plorava i plorava tancat en la seua habitació desitjant estar ahí fora, jugar amb els altres xiquets, tirar petards i vestir-se de faller per a tots els actes.

45 El temps passava i la flama del cor faller de Masclet s’anava apagant i, com son pare feia, estava començant a odiar les falles. Tant, que ara era Masclet qui sempre intentava boicotejar totes les activitats de la comissió, fins i tot una vegada va omplir d’aigua tots els carrers perquè els petards no esclataren. La resta de xiquets li tenien por, s’amagaven quan ell apareixia i li posaren el malnom de ‘Masclet, el monstre faller’, cridant-lo així cada vegada que el veien, perquè per a ells s’havia convertit en un xicotet monstre que imaginaven gran, dentut i dolent. Els xiquets i xiquetes de la falla tenien malsols amb Masclet: una somiava que en les nits de falles es menjava amb grans mossos els ninots de la falla, altre que amb unes unglotes llargues els esgarrava els trages de valencians i així fou com la xicalla, en la seua imaginació, creà un monstre.

Un dia de falles, disfrutant d’unes bones paelles, els fallers notaren alguna cosa estranya, alguna cosa faltava, al principi no sabien què era el que estava passant, però prompte començaren a trobar en falta a eixe xicotet monstre que els fastidiava totes les celebracions, Masclet no havia aparegut en tot el matí. Els fallers començaren a preocupar-se per ell, tant que anaren a sa casa a buscar-lo.

46 Quan arribaren la porta estava oberta i el trobaren tirat a terra, tremolant i amb molta calentura, Masclet no es trobava be. Els fallers decidiren, per no deixar-lo a soles, emportar-se’l al casal, on li donaren un got de xocolate i un plat de bunyolets. Masclet no havia tastat mai en la vida allò tan bo, es va menjar quasi una dotzena de bunyols i de seguida començà a sentir-se molt millor. En recuperar-se s’adonà que en la falla estaven tots molt preocupats i pendents d’ell. Va ser en aquest moment quan Masclet va vore el gran cor que tenien els fallers, als qui sempre havia odiat i havia fet la punyeta i, per fi, va decidir donar-li’s una oportunitat. Amb el pas del temps Masclet va gaudir de tots els actes fallers com l’exaltació, l’ofrena i divertits passacarrers, va ser així com el seu cor va tornar a tindre eixe amor per la festa fallera que mai s’havia apagat del tot. Tan fort va ser el sentiment, que passats uns anys es va convertir en un gran president de la falla del Mercat.

UNA Vesprada monstruosa en la Biblioteca Maria Moliner de Paiporta Les biblioteques són uns dels llocs més fantàstics i meravellosos per passar alguna que altra vesprada. En elles trobem el coneixement en forma de llibres, cds, dvds o altres formats que podem consultar. Més concretament a Paiporta tenim a la Plaça l’Església número 10 la Biblioteca Pública Maria Moliner Ruiz. En ella podem passar hores d’entreteniment i endinsarnos en lectures encantadores sobre qualsevol gènere. No obstant això, este llibret infantil va sobre monstres, i per tant, ens hem pres la llicència de buscar aquells llibres més monstruosos en valencià, és a dir, els llibres que tenen com a protagonista algun tipus de monstre. Si alguna vegada voleu gaudir de la lectura, aprendre de forma monstruosa o inspirar-vos per a disfresses terrorífiques podeu agafar qualsevol de les signatures de la Biblioteca Maria Moliner de Paiporta que fan referència als llibres que ací adjuntem, encara que estem segurs que hi ha molts més. T’atreveixes a descobrir-los? Fes una visita a la biblioteca i dóna una ullada, de segur que et quedaràs bocabadat!

Títol: La Bruixa Xocolata i els Monstres Mostosos Autor: Silvia Colomer Públic objectiu: Infantil i primària Signatura: I COL bru

Resum: En este llibre, la Bruixa Xocolata i la Bruixa Tecla, acompanyaran el titellaire Germán a la cova dels Monstres Mostosos. Germán ha perdut la seua titella i ha de trobar-la. Amb l’ajuda de la iaia Elisa, d’un mapa del Món dels Contes per a saber on estan, i per suposat, de llàgrimes de drac. Germán i les bruixes s’endinsaran en la cova per a buscar la titella amb un fum d’aventures captivadores i divertides. Trobaran allò que busquen?

Títol: Els amics del Butoni Autor: Francesc Gisbert Públic objectiu: Infantil i primària Signatura: I GIS ami Resum: A vegades els humans hem de solucionar alguns dels contratemps que els nostres amics els monstres tenen. En este cas, Maria i la seua mascota han de trobar un dimoni xicotet que s’ha escapat de l’escola de monstres, i clar, han de ferho tan ràpid com puguen, perquè pot ser el trobe abans un malvat caçador. Un fum d’aventures plenes d’enginy i màgia passaran mentre busquen al butoni. També coneixerem altres amics monstruosos com la Quarantamaula, vols descobrir-ho?

49 Títol: Amics i monstres Autor: Francesc Gisbert Públic objectiu: Infantil i primària Signatura: J-N GIS ami Resum: T’agraden les cases misterioses? Este és el teu llibre, perquè en ell Encarna i Laurina, dos amigues d’estrats socials molt diferents viuran més d’una aventura a la mansió de la cúpula perlada, una casa que amaga un terrible secret, i pareix ser que és el quarter general d’un caçador de monstres molt afamat, vols saber si és així?

Títol: L’Home del sac Autor: Enric Lluch Públic objectiu: Infantil i primària Signatura: I LLU hom Resum: Saps qui és l’home del sac? Sempre ens ha fet por que vinguera i se’ns emportara. No obstant, hui en dia pareix que a les noves generacions no els espanta molt, encara que siga roín o tinga un aspecte desllavassat. A més els xiquets estan tan prims que en menjar-se’n un no en té prou. Com ho solucionarà?

50 Títol: El Zombi Autor: Enric Lluch Públic objectiu: Infantil i primària Signatura: I LLU zom Resum: Els zombis són uns éssers molt especials ja que caminen lentament i fan cas de les ordres que algú li dóna. Per això són tan ben apreciats al món de la servitud. Això és el que li semblaria a qualsevol bruixot que adquirix un zombi perquè li faça de criat, però ara bé, pareix ser que l’última promoció no ha sigut massa bona, què és el que passarà?

Títol: El Vampir Autor: Enric Lluch Públic objectiu: Infantil i primària Signatura: I LLU vam Resum: Un vampir solament ha de dormir pel matí, ja que és al·lèrgic a la llum del dia, per la nit ix a buscar les seues víctimes per alimentar-se amb la seua sang. Concretament un vampir sol mossegar el coll de la víctima, que ràpidament passa a conventir-se en altre vampir. Això si, què passaria si les dents del vampir no estan esmolades?

Imaginant un monstre Izan Herreria Chaler Nom: 3 ulls Habilitats: Visió tèrmica i raigs X

Marc Andreu Masià Nom: Arc de Sant Martí Habilitats: Llevar la por als petards dels xiquets i xiquetes

Lía Ramírez Alcántara Nom: Aranya Kakota Habilitats: Mirada que congela, teranyina forta brillant i transparent

Crea el teu monstre Instruccions Retalla els complements i pinta el teu monstre amb els teus colors preferits. Ah!, i fica-li nom.

PARAULES ENCREUADES Instruccions Completa els buits d’acord amb les definicions que apareixen a continuació:

HORITZONTALS 2 Fantasma semitransparent cobert per grans teles. 6 Monstre amb aparença de gat i potes de pollastre. 7 Ésser dotat d’una única banya central. 8 Personatges alts, grossos i immensos. VERTICALS 1 Són criatures menudes, amb forma de ratapenada i d’un color negre. 3 Monstre que s’arrossega per terra amb cap de cocodril i closca de Tortuga. 4 Monstre amb figura de serp i ales d’àguila que tira foc per la boca. 5 Dimoni xicotet, amb cara de pocs amics. Sempre porta una clau al coll per a entrar a les cases.

Sopa de lletres Instruccions Troba als 8 monstres amagats en esta sopa de lletres:

BANYETA DONYET GAMBOSI HOME DEL SAC

BUBOTA DRAC GEGANT QUARANTAMAULA

L’Ombra dels monstres Instruccions Unix el monstre amb la seua ombra mitjançant una línea

Parxís Instruccions Ací tens una tabla per a jugar a un parxís molt monstruós.

Marcapàgines Instruccions Retalla, pega i pinta dels colors que preferisques este marcapàgines i utilitza’l per a saber sempre on t’has quedat al llibre de lectura

Trencaclosques Instruccions Retalla i munta estos xicotets trencaclosques. DesprĂŠs intenta ajuntar les peces i descobreix quin monstre ĂŠs.

Quin tipus de monstre eres? Moltesdents: es diu del monstre que mai es perd un berenar infantil, que per a ell, la falla és vindre a menjar el que siga. Sempre el veuràs amb un mos en la boca. Li dóna igual si hi ha paella, fideuà o arròs en perol, res se li resistirà. Esclatametxes: es diu del monstre que mor pels petards, el reconeixeràs molt fàcilment per les seues mans negres, el polar foradat i algun que altre dit cremat. Xinos, bombetes, boles de fum, i fonts en la seua caixeta sempre trobaràs. Devorabunyols: es diu del monstre que adora els bunyols, si el vols trobar, a la plaça no l’has de buscar. Ves a la cuina que en un got de xocolate i bunyols estarà. Li te igual soles que acompanyat, qualsevol nit de falles un bunyolet li abellirà. Fantasmaller: es diu del monstre que soles apareix 5 dies a l’any, del 14 al 19 de març. Durant la resta de l’any per falla no passarà, però durant la setmana fallera d’allí no eixirà. Amb un poc de sort algun any en la presentació el veuràs, però no et fases il•lusió, que no és res normal. Omnifaller: es diu dels monstre que no es perd una, la música i el ball és allò que més li agrada. Qualsevol divendres en la falla estarà. Berenars, paelles i excursions... en tots els actes el veuràs. Amb la granera l’han de tirar perquè mai se’n vol anar. Mevistatot: es diu del monstre que es vist a tots els actes, no es lleva el trage de faller ni per a dormir. En tots els passacarrers està perquè res es perdrà. Passacarrers, presentacions i un acte qualsevol, disfrutarà com el que més amb molta emoció. Posturador: es diu del monstre que sempre veus amb el mòbil en la mà fent-se fotos per pujar-les a alguna xarxa social. Mentre altres tirant petards o berenant estan, aquest monstre amb el telèfon estarà, mostrant al món seua intimitat. I tu quin mostre eres? DIBUIXA’L

Josep Corts INDUMENTARISTE

Vicente Moreno ALTA COSTURA

C/. Garrigues, 3-4, A i B València 96 395 09 10 (cita prèvia)