La mar de fallers

#SomlaMar

#LlibretCervantes18

#SomCervantes

Paiporta, Falles 2018

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Edició i Redacció: Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes

Il·lustracions: Elena Tarazona Portada i Coordinació: Delegació de Llibret Maquetació i impressió: ITRES Arts Gràfiques, S.L. Dipòsit Legal: V-732-2012

Agraïments: Museu de la Rajoleria de Paiporta Oceanogràfic de València

lamardefallers

A la falla com a la nau, li convé la mar suau per

– Verónica March –

L

’aigua. Responsable de la vida, a ella li dediquem el nostre llibret i la nostra falla. Vos convidem enguany a navegar, a llançar-vos a la piscina o a la mar, a nadar, a pescar o a comprar peix,

a passejar per la sèquia que rega el nostre terme, o pel barranc; a ballar davall la pluja, a plorar d’alegria, a brindar i beure… Capbusseu-vos al nostre llibret, estes línies vos faran sentir… la mar de bé.

A la falla com a la nau, li convé la mar suau, vent a favor, sol lluent, bona pesca i armonia entre la gent A la falla com a la nau, li convé la mar suau, gent valenta i responsable, humil i treballadora, que facen de la feina festa i remen en pau i alhora En la falla com en la mar, s’ha de saber navegar, amb decisió i energia, amb ganes i bon quefer, sense prejudicis, amb respecte, aplicant els bons sabers, escoltant de l’experiència, aprofitant al jove mariner, seguint la llum dels estels que brillen ben alt en el cel El faller, com el mariner és valent… i bona gent

5

lamardefallers

Ruta marítima Creuant el barranc de Paiporta de Pont a Pont___________________ 91

Pròleg___________________________ 5 On hi ha patró, no mana mariner._______________ 8

Qué ve barrancà!________________ 98 Un regnat passat per aigua______ 105

Estels de mar____________________ 14

‘L’aigua’ de les nostres festes ____ 108

Llàgrimes de Fallera Major______ 26

Bateig faller_____________________ 111

Pont de Comandament__________ 28

La mar i l’esport_________________ 113

Mariners/eres___________________ 30

Merche Peris, nadadora olímpica i paiportina____________ 120

Acadèmia de Cadets____________ 33

De pesca fallera!_________________ 125

Grumets________________________ 34

Fauna marina… i fallera!________ 132

‘Vaya Tela Marinera!’____________ 37

Les pescateries de Paiporta______ 135

Reserves Marines La mar de neta__________________ 43 El que passa per la nit___________ 46

A l’abordatge!___________________ 139 Mar a la vista, descobrint el Mediterrani___________________ 140

Els Fars: La llum dels navegants__ 48

Activitats aquàtiques____________ 144

Ultramar i el vaixell faller_______ 53

L’Oceanogràfic de València: Aprenentatge i conservació______ 146

Falles a vora mar________________ 61

Sequera_________________________ 154

Aigua de festa___________________ 66

Carta Nàutica___________________ 157

Paiportins al Tribunal de les Aigües____________________ 71

Quadern de bitàcola____________ 160 Fent el gamba___________________ 162

L’aigua de reg i l’aigua potable a Paiporta_______________ 78

Embarcacions col·laboradores___ 173 7

lamardefallers

On hi ha patró, no mana mariner.

Parla el Capità – Raúl

Folgado Valero

Mariners i marineres! Grumets i demés tripulació!

–

M’alegra fer-vos saber que el viatge està anant segons l’esperat i la velocitat és bona. Hem navegat a favor del vent i contracorrent.

Hem tingut sol i tempestes. Però el nostre Pont de Comandament sempre ha fet possible que el vaixell vaja endavant amb trellat, entreteniment i bons aliments.

Carol i Paula, representants d’esta expedició, vos animen a participar de tot el que tenim preparat, i gràcies a Alonso, el meu segon patró a bord, les meues tasques de capità estan sent més lleugeres.

Sóc el vostre capità, Raúl Folgado.

Benvinguts a la nostra nau, gràcies per elegir-nos per fer la vostra travessia pel mar faller. Esteu en la més cómoda embarcació que pugau trobar, així que relaxeuvos en les vostres cabines. Vos comunique també que el nostre creuer ens està duguent a la més anhelada destinació, les Falles!

Just en esta coordenada ens mantindrem durant uns dies per gaudir de la festa:

En breu baixarem el ritme, però ara hem de treballar dur perquè tot estiga a punt per als dies grans, quan arribem eixirem a coberta amb la nostra millor indumentària, llançarem focs d’artifici i farem saber a totes les embarcacions veïnes que el TroAtlànlic està de festa, ací els esperem. Ara vos deixe, he de seguir portant el timó, no perdem el rumb…

39º 25’ 41,76” N 0º 25’ 06,48” O (Casal el Tro) En esta altra trobarem una de les millors reserves marines: 39º 25’ 40,81” N 0º 25’ 06,20” O (Plaça Cervantes)

Bones falles!

8

lamardefallers

9

lamardefallers

On hi ha patró, no mana mariner.

Parla el Cadet-Capità – Alonso

Obregón Company –

Falleres i fallers, amics i amigues!

Estem a punt d’arribar al nostre destí tan esperat: les Falles 2018.

Enguany, sóc jo qui tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres, ja que represente junt a Paula, la nostra Fallera Major Infantil, als membres de la nostra comissió infantil. Comissió de la qual forme part des de que vaig nàixer, així com la meua família. I han sigut ells qui han anat augmentant en mi la passió per aquesta festa.

A més, dir a tots els que formeu part directa o indirectament de la nostra comissió, que esteu convidats al nostre casal en aquesta setmana fallera, on podreu conèixer la nostra festa. Els membres de la nostra comissió es faran càrrec de fer la vostra estada el millor possible.

Abans d’acomiadar-me vull manar una gran salutació als representants de les cinc comissions falleres, a Junta Local Fallera i com no, a les nostres màximes representants de Paiporta. Res més amics, espere disfrutar al màxim aquest somni que compartisc junt a Paula, Carol i Raúl.

En primer lloc, vull donar les gràcies a tots els membres que formen part d’esta comissió, però especialment als membres de la directiva, qui treballen durant tot l’any per a que tots pugam disfrutar d’aquesta gran festa.

Bones Falles!!!

Aprofite també aquestes breus paraules per demanar la vostra participació en tots els actes, la vostra ajuda en tot allò que faça falta i com no, que gaudim, com una gran família fallera que som, aquesta festa.

10

lamardefallers

11

lamardefallers

Estels de mar

Carolina De Jaime Ferrer Carol, la il·lusió és l’últim que es perd, et recordaves tu cada any, i és que tenies una espineta, que de colp t’has llevat enguany.

A la fi eres la Fallera Major, un somni que ja has fet realitat, i després dels regnats de Paula, ha arribat la teua oportunitat.

Divertida i de cabells rossos, amb un somriure que mai falla, portes l’alegria al casal, en cada acte que passa.

Gaudeix amb cura cada moment, fes-ho amb la major de les ganes, puix en un obrir i tancar d’ulls, estaràs trista cremant falles.

Sols podem dir-te Carol, que amb tu hem més que encertat, per a que enguany ens representes, com a Regina del Mercat.

14

lamardefallers

15

lamardefallers

Estels de mar

Paula Folgado Manzano Paula, de família cent per cent fallera, la llavor mostra la veritat, iaio, cosins i pares t’enseyaren, un somni que tu has fet realitat.

Desitjaves com aigua de maig, això de ser Fallera Major, però hi ha algú que més ho volia, i que gaudeix de tu i del teu goig.

Pare, filla i família, una combinació ideal, fareu que tots gaudim enguany , d’un any complet, molt especial.

Perquè Paula és riallera, divertida i molt activa, és un cel de fallera, però sobretot una gran amiga.

De “professió” estudiant, de naixement paiportina, d’afició, entre d’altres, fallera, i ara nostra Regina.

Gaudix del teu any salerosa, que per a això tu tens molta traça, i tan sols passeja l’elegància, per la teua falla, la de la Plaça.

16

lamardefallers

17

lamardefallers

18

lamardefallers

19

lamardefallers

20

lamardefallers

21

lamardefallers

22

lamardefallers

23

lamardefallers

24

lamardefallers

25

lamardefallers

Llàgrimes de Fallera Major per

– Encarna Valls –

Mireu la mar, com està de bonica, dolça, tranquil·la, altres vegades sacsejada i ara... plana, quasi com un plat.

El sol llueix, tebi, i escalfa el cos suaument.

Només a la vora, com els rulls d’una nena, trenquen unes suaus ones.

Com si t’acariciaren a poc a poc, cada vegada un poc més amunt de les cames, relaxant-te, cada ona un poc més amunt.

Asseguda a la vora, no deixes de mirar-la, una sensació de plenitud t’envaeix, tens un nus a la gola, el cor encongit i dues llàgrimes de goig rellisquen per les teues galtes.

26

lamardefallers

Tens un nus a la gola, el cor encongit i dues llàgrimes de goig rellisquen per les teues galtes.

Veus dins del teu cap tot el que has viscut durant uns dies meravellosos.

Actes viscuts amb emoció i alegria.

Has tirat a faltar alguns absents per viatges sense retorn.

Però amb l’alegria de tots hem tirat endavant.

Tens l’orgull d’haver sigut la nostra regina.

Ara s’acaba, però sempre tindràs el teu lloc únic d’enguany.

Veus el foc i més llàgrimes eixen.

Són llàgrimes serenes, de satisfacció, per haver estat sempre ahí, en moments dolços, i no tan dolços... però ahí.

En la cavalcada, en els premis, en el nostre casal, en els altres, en els passacarrers, en l’ofrena, amb Sant Josep… i ara, la culminació de tot, cremant la falla amb el nus a la gola i el cor encongit.

27

lamardefallers

Pont de Comandament

Capità de Navili Primer Oficial Segón Oficial Tercer Oficial Quart Oficial Quint Oficial

Raúl Folgado Valero José Manuel Císcar Soriano Héctor Moreno Ramón Elena Tarazona Tarazona Alfonso Tarazona Motes Rafa Salvador Martínez

Oficial d’Administració Maria Pilar Císcar Soriano Ajudant Nieves Fernández Zomeño Oficial Contramaestre José Manuel Císcar Soriano Sub-Oficial Javier Belda Rua

Oficial Entreteniment Héctor Moreno Ramón

Sub-Oficials Amparo Casado Motes Maica Palmero Martínez

Comodoro de Protocol Esperanza Muñoz Paredes

Oficials de Comunicació Verónica Martínez March Rafa Salvador Martínez Raúl Máñez Gil

RR. PP. i Mariners d’honor Santi Planells Andreu

Alferes Instructor de Grumets

Carolina Planells Tarazona Marta Tarazona Amat Julia Martín Olmos Carla Castellanos Montesa Vanessa Ruiz Zamora Marta Pérez Folgado Carla Folgado de la Herran

Alferes Arts Escèniques

Andrea Costa Navarro Maria Planells Tarazona Carla Obregón Company Àngela Martínez Ferrandis 28

lamardefallers

Cadets Arts Escèniques

Oficial de Cavalcada

Sub-Oficial de Cavalcada

Voro Gómez Marí Fran Hidalgo Guillamón Elena Tarazona Tarazona Loli Tarazona Rubio

Oficials Enginyers de Carrosa Jesús Cusi Garcia Vicent Palmero Martínez Xelo Puertes Torrent

Alferes Instructors de Cadets

Borja Salvador Pastor David Peris Manzano Inma Tarazona Gil Alberto Betes Ribes Celia Quevedo Donet Jordi Coscollá Martínez

Sub-Oficial Recreo Tripulació

Alferes de Cuberta

Oficials de Restauració

Sub-Oficials de Compres

Sub-Oficials d’Armament

Mariners de 1ª de Palo i Proa

Junta Marinera

Amparo Tarazona Balbastre Albert Tarazona Masiá Jordi Tarazona Masiá Maria Jesús Tarazona Babiera Alfons Tarazona Motes Nacho Costa Navarro Carles Moreno Tarazona Jordi Alcántara Mateu Paco Moreno Pérez Juan Antonio Chirivella Ruiz Emilio Aroca Sáez Marcos González Alonso Susana Moreno Ramón Raúl Zamora Jurado Alba Escoruela Valladares Álvaro Chirivella Ruiz 29

lamardefallers

Mariners/eres Ahullana Adalid Jonathan Alanzabes Moya Ana Alba Muñoz Miguel Ángel Alcántara Mateu Jordi Aleixandre Pascual José Antonio Amat Sánchez Mª Teresa Andreu Gregori Miguel Ángel Andreu Herrero Trinidad Andreu Huesa Miguel Angel Aranda Martínez Vanesa Arce Tamarit Adelina Aroca Sáez Emilio José Arranz Garay Xabier Asensio De La Torre Irene Barberá Vall Tania Barreales Feliz Miguel Angel Belda Rua Javier Belmonte Toribio Hugo Benlloch Ortiz Noelia Bermell Jiménez Rafa Bermell Jiménez Rubén Betes Ribes Alberto Betes Ribes Eduardo Blasco Fernández Marc Boluda Moya Juan Miguel Boluda Moya Pili Brull Puchal David Bueno Redondo Sofia Cano Tarazona Paula Cañas Madrid Sara Casado Fabra Víctoria Casado Motes Amparo Casado Ruiz Iñaki Cascales Ortiz Alejandra Castellanos Montesa Carla Castelló Marí Maite Castillo García Isabel

Castillo Rodríguez MªÁngeles Cebriá Romero Sara Chaler Alcántara Ana Maria Chica Martínez Andrea Chirivella Ruiz Álvaro Chirivella Ruiz Juan Antonio Chisbert Ibáñez Joséfina Chisvert Tarazona Mª Carmen Císcar Marí Conchín Císcar Soriano José Manuel Císcar Soriano Mª Pilar Company Pausá Ana Maria Coscolla Martínez Jordi Costa Navarro Andrea Costa Navarro Nacho Cotrina Santano Claudia Cuba Pomares Natalia Cusy García Jesús Dalmau Marí Miguel Ángel Dalmau Monreal Maria De Jaime Ferrer Carolina De La Fuente Cuenca Javier Del Saz Masiá José Domingo Delhom Villalba Maite Doguet Cristophe Durá González Alejandro Escoruela Peiró Rafael Escoruela Valladares Alba Fabiá Baviera Vicky Fabra Cote Irene Felipe López Beni Felipe Montesa Sara Fernández Gómez Carolina Fernández Mora Consuelo Fernández Vila Julio Fernández Zomeño Dori Fernández Zomeño Nieves 30

lamardefallers

Ferrandis Eustaquio Vicente Ferrandis Martínez Raquel Ferrandis Puchal Amparo Ferrandis Puchal Ángeles Ferrandis Puertes Maria Ferrandis Serrano Salvador Ferrandis Silvestre Consuelo Ferrando Embuena Dolores Ferrando Embuena Teresa Folgado De La Herranz Carla Folgado Manzano Alex Folgado Valero Inmaculada Folgado Valero Raúl Folgado Valero Salvador Fuertes Bercianos Marino Fuertes Bercianos Mª Teresa Fuertes Ferrandis Francesc Galán Moreno Mara Gamón Escamilla Verónica García Montolio Héctor García Morales Eva García Palomares Andrea García Palomares Gloria García Romero Noelia García Serrano Maria García Vazquez Salvador Gómez Caraballo Nuria Gómez Feliciano Mª José Gómez Maldonado Coral Gómez Maldonado Daniel Gómez Marí Voro Gómez Medina Lydia Juana González Alonso Marcos Manuel Gregori López Pilar Gregori Verdejo Amparo Guzman Molero Javier Herreria Rodríguez Iban Hidalgo Guillamón Francisco Hontecillas Muñoz Santi Huete Orts César Huete Orts Mario Ibáñez Tarazona Joséfa Jiménez Rubio Pere Josép Juan Tarazona Álvaro

Juan Tarazona Mª Amparo Leal Frasquet Cristina Lisarde Prats Mireia López López José López Panadero Mario Lorente Castillo Mª José Lozano Juan Carolina Manzano Gómez Lourdes Manzano Gómez Merche Mañez Gil Raúl March Paredes Mª José Marí Andreu Cristina Marí Andreu Trini Marín Jaramillo Tamara Martí Andreu Empar Marti Lianes Juan Ramón Martín Olmos Belen Martín Olmos Julia Martín Serrano Agustin Martínez Arguisuelas Marta Martínez Biosca Isabel Martínez Chisbert Juan Carlos Martínez Ferrandis Angela Martínez Ferrandis Héctor Martínez Ferrandis Marina Martínez Ferrando Marta Martínez March Verónica Martínez Martín-Albo Manuel Martínez Paredes Silverio Martínez Ricart Paula Martínez Romero Raquel Martínez Sánchez Sofia Martínez Taberner Francisco Martínez Tarazona Francisco Masiá Tarazona Mª Antonia Masiá Tarazona Mª Carmen Mateu Delhom Trini Mateu Planells Albert Medina Campos Estela Medina Marín Paula Méndez Díaz Ivan Mendoza Muñoz Gregori Mesado Yusà Cristina Minguillon Briz Dario 31

lamardefallers

Mocholí Paredes Cristina Mocholí Sánchez Desamparados Molero Moreno Eusebio Moncholí Paredes José Monreal Herrera Raquel Montané Muñoz Lourdes Montaner Fernández Almudena Montesa Muñoz Susi Montesa Puertes Balma Mor Fernández Marian Moreno Castillo Sonia Moreno Dalmau Francisco Moreno Fernández Paco Moreno Pérez Francisco Moreno Pérez Jorge Moreno Pérez Mª Pilar Moreno Ramón Héctor Moreno Ramón Susana Moreno Tarazona Carles Motes García Rebeca Motes Renovell José Antonio Muñoz Casany Amparo Muñoz Casany Francisco Muñoz Domingo Francisco Javier Muñoz Paredes Amparo Muñoz Paredes Esperanza Navarro Parra Borja Navarro Tordera Leyre Navas Sáez Diego Nevado Fernández Víctor Obregón Belenguer Jessica Obregón Belenguer Tomas Obregón Company Carla Olmos García Mª Carmen Ormeño Díaz Víctor Ortega Pérez Luisa Ortiz Prieto Alberto Palacios Marí Andrea Palmero Martínez Amparo Palmero Martínez Maica Palmero Martínez Vicente Pardo Barceló Ignacio Pardo Sánchez Ángela Paredes Varea Raquel

Pascual Muñoz Inmaculada Pascual Muñoz José Luis Pascual Muñoz Vicent Pascual Paredes Marian Pastor Gandul Rafael Pastor Tarazona Amparo Pastor Tarazona Carmen Pérez Folgado Marta Pérez Folgado Nacho Pérez Muñoz Gonzalo Pérez Sánchez Yolanda Peris Guillem David Peris Manzano Carla Peris Manzano David Planells Andreu Santiago Planells Tarazona Carolina Planells Tarazona Maria Puchades Mompó Abel Puertes Ruiz Esther Puertes Torrent Xelo Quevedo Donet Celia Quevedo Gordón Alberto Ramón March Vicenta Mª Ramón Saneustaquio Jesús Regalado Galeano Aranzazu Reyes Marco Jorge Rodríguez Guillen Isabel Rodríguez Juarez Vanessa Rodríguez Sánchez Ernesto Roger Díaz Ana Roman Cavero Mireia Romeu Cervera Beatriz Rosello Aguilar Marina Ruiz Biedma Octavio Ruiz Ruiz Laura Ruiz Zamora Angela Ruiz Zamora Vanessa Sabaté Penades Montserrat Salort Herrera Almudena Salvador Martínez Rafa Salvador Pastor Borja Salvador Pastor Marc Sánchez Martínez Ylenia Sánchez Masiá Carmen 32

lamardefallers

Sánchez Masiá Neus Sánchez Migallon Martínez José Santamans Sanz Josép Santos González Francisco Javier Serna Chisbert Maruja Serrano Aparicio Ramón Soler Aroca Lorena Soler Juan Joaquin Soler Sarrión Joana Soler Sarrión Maria Soriano Benlloch Mª Pilar Tarazona Amat Alfons Josép Tarazona Amat Marta Tarazona Arce Mª Adelina Tarazona Balbastre Clara Tarazona Balbastre Cristina Tarazona Balbastre Mª Amparo Tarazona Balbastre Maria Tarazona Baviera Mª Amparo Tarazona Baviera Mª Jesús Tarazona Baviera Maruja Tarazona Ferrandis Amparo Tarazona García Marta Tarazona Gil Celia Tarazona Gil Inma Tarazona Juan Alfonso P.

Tarazona Juan Amparo Tarazona López Ana Tarazona Martínez Joaquin Tarazona Martínez Salvador Tarazona Martínez Vicenta Tarazona Masiá Albert Tarazona Masiá Jordi Tarazona Montesinos Jordi Tarazona Montesinos Manuel Tarazona Motes Alfonso José Tarazona Motes Sari Tarazona Navarrete José Joaquin Tarazona Rubio Loli Tarazona Serrador Ana Tarazona Tarazona Elena Tarazona Tarazona Nacho Trigo Pescuezo Mª Carmen Valenzuela Alcalá Antonio Valero Salvador Conchín Valladares Trenado Puri Valls Pastor Encarna Verdejo Hortal Eva Maria Villar Ramos Myriam Villar Ramos Paula Zamora Jurado Raúl

Acadèmia de Cadets

Cadet-Capità

Cadet-Oficial Primer

Cadet-Oficial Segon

Cadet-Secretaria

Cadets Financers

Cadet Fester

Alonso Obregón Company Alejandro Delgado Zamora David Belda Fernández Claudia Candelas Verdejo Àngela Juan Mor Cristina Tarazona García Paula Marí De Jaime Jordi Rodríguez Cortina 33

lamardefallers

Grumets Ahullana Adalid Alejandro Alcalá Ramos Carlos Alcalá Ramos Maria Alcalá Ramos Marta Alcañiz Tarazona Paula Aleixandre Tarazona David Aleixandre Tarazona J. Antonio Almenar Martínez Alba Almenar Martínez Laia Andreu Masia Marc Baños Chisbert Victoria Barreales Ferrandis Nico Belda Fernández David Bermell Tarazona Maria Bermell Tarazona Rubén Bernardo Casany Covadonga Blasco Barberá Erika Boluda Ruiz Mario Boluda Ruiz Rubén Boza Val Claudia Boza Val Maria Brull Puchal Amparo Caballero González Paula Candelas Verdejo Claudia Candelas Verdejo Marc Casado Jordá Carlos Casado Pascual Ariadna Casañ Bolos Alba Cebrián Chisbert Paola Chica Martínez Claudia Chirivella Fabiá Nico Córdoba Trigo Aitor Córdoba Trigo Irune Cortina Rodríguez Aitana Cuenca Berjano Carla Cuevas Igual Sara Dalmau Monreal Ana De Dios Carretero Lucia

De La Fuente Gómez Claudia Del Saz Almerich Pablo Delgado Zamora Alejandro Doguet Tarazona Marc Durá Casado Alejandra Embuena Llovera Ana Embuena Llovera Carla Escrich Laorden Jorge Espert Fuertes Victoria Esteban Marí Nekane Fenoll Herraiz Pablo Fernández Pastor Miquel Ferrer Alcañiz Alejandra Folgado Cotrina Gabriel Folgado Manzano Paula Gallego Abad Irene García Aparicio Álvaro García Aparicio Clara García Benlloch Albert García Benlloch Mireia García Cuesta Enrique Vicente García Rodrigo Miquel García Romero Irene García Serrano Thais García Tarazona Berta García Tarazona Lucas Gómez Marí Andreu Gómez Rodríguez Álvaro Gómez Romero Cira Gutiérrez Oviedo Blanca Guzman Aranda Alejandra Guzman Aranda Gabriel Guzman Aranda Mario Herreria Chaler Izan Herrero Cuesta Paula Ibor Lisarde Celia Izquierdo Casañ Elsa Izquierdo Casañ Sara 34

lamardefallers

Jaramillo Menargues Inés Juan Mor Álvaro Juan Mor Àngela Lerma Martínez Fernando Lerma Martínez Juan Lisarde Prats Álvaro Lleonart Pereiro Jordi Lleonart Pereiro Maria Llopis Ramos Marc Llopis Ramos Sandra Lopez Medina Adriana Lopez Medina Laura Lopez Obregón Natalia Lopez Vela Sara Lorca Gregori Candela Lorca Gregori Lucia Malet Brau Emma Marí De Jaime Paula Marí González Barbara Marí González Daniel Marí González Miguel Martí Andreu Sergi Martí Galan Nicolás Martí Huertas Blanca Martínez Boluda Hugo Martínez Boluda Oliver Martínez Castillo Carlos Martínez Chisbert Juan Martínez Chisbert Maria Martínez Dalmau Celia Martínez Monteagudo Neus Martínez Morte Chimo Martínez Morte Lourdes Martínez Sirvent Miriam Martínez Tarazona Alejandro Martínez Tarazona Maria Mas Chisvert Carlos Masia Ricarte Maria Mateu Planells Nelo Melero Almazán Elsa Melero Almazán Meritxell Minguillón Montaner Lucas Mira Casañ Carolina Molero Alanzabes Aitor Monasterio Pardo Blanca

Monasterio Pardo Maria Monedero Arenas Maria Montero Martínez Marta Montesa Puertes Emili Montoro Soriano David Montoro Soriano José Moreno Luzzy Alejandra Moreno Luzzy Juan Luis Muñoz Moyano Alfonso Muñoz Moyano Ferrán Navarrete Doña Sara Obregón Company Alonso Onrubia Tarazona Marina Pascual Picazo Jordi Pitarch Galindo José Luis Ramírez Marchante Aitana Ramírez Marchante Alba Rivodigo Benedito Lucia Rodríguez Cortina Jordi Ruiz Gómez Meritxell Ruiz Gómez Pau Sáez Barbera Carolina Sáez Martínez Claudia Sáez Montesa Martína Salas Pastor Natalia Sánchez M. Roselló Daniel Sánchez M. Roselló José Sánchez Martínez Irene Sánchez Valenzuela Laura Santamans Sanz Teresa Sanz Ramón Maria Rosario Sanz Ramón Maria Teresa Serrano Roger Mateo Soler Juan Joaquin Soriano Bueno Carmen Soriano Bueno Lucas Tarazona Felipe Alicia Tarazona Felipe Beni Tarazona Ferrandis Gesmil Tarazona Ferrandis Teresa Tarazona Ferrandis Vicent Tarazona García Cristina Tárrega Folgado Lucia Yago Tarazona Irene Yago Tarazona Ramón 35

lamardefallers

‘Vaya Tela Marinera!’

Els colors de la mar en la seda valenciana per

– Amparo Casado i Maite Delhom –

N

Major de l’Art de la Seda.

La seda és un element molt important en la cultura valenciana i en especial en la indumentària de la dona valenciana. Nombrosos colors, entre ells el blau del mar Mediterrani, banyen els carrers de la ciutat com si de rius es tractara durant les festes falleres. Són ells, les falleres i fallers, qui orgullosos els llueixen. Han sigut moltes falleres majors les que han elegit el color blau del mar, en moltes i diferents tonalitats, per lluirlo durant el seu regnat. Falleres Majors de València també han triat este color, i és especial el cas d’Adriana Polo Escrich.

o podríem descriure la Comunitat Valenciana sense la seua mar, el Mediterrani, que banya tantes costes de la nostra terra, i que sempre està reflectida al nostre caràcter i a la nostra cultura, ja que han sigut molts els artistes que han manifestat la importància de la mar a les seues obres. Uns bons exemples són Joaquim Sorolla i Vicent Blasco Ibáñez, artistes valencians l’obra dels quals no s’entendria sense la presència del Mediterràni.

Una altra manifestació artística a València és l’art de la seda, València forma part de la Ruta de la Seda, un programa de la UNESCO per promoure el turisme sostenible i conservar el patrimoni de la històrica ruta. La Ruta de la Seda fou una xarxa de rutes comercials organitzada a partir del negoci de la seda xinesa des del segle II a. C., i que es va estendre pel continent asiàtic i va finalitzar al segle XV als regnes hispànics i al Mediterrani occidental. La història i importància de la Ruta de la Seda a València és àmplia, i té el seu impacte en l’actualitat al barri de Velluters (ara El Pilar) i, més concretament, en edificacions com la Llotja de la Seda i el Col·legi

Adriana Polo es presenta com una dona valenciana que sempre ha sentit un gran amor per València i les Falles. Ens conta que des de xicoteta pertany a la mateixa comissió, República Argentina Dr. Vicente Pallarés, més coneguda com la Falla de L’Amistat de València. Al 1990, amb tan sols 6, anys va ser Fallera Major Infantil de la comissió i al següent any formà part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València de les falles de 1991. Deu anys després va repetir experiència com a Fallera Major de L’Amistat i 37

lamardefallers

en 2001 va tindre l’honor de poder representar a tots els fallers com a Fallera Major de València. Parlem amb ella per saber més coses sobre el seu espolí, òbviament de color blau.

aconsellar pels profesionals de Català. Quan férem la primera prova de color i el vaig vore, vaig elegir el blau ultramar sense dubtar, perquè em va recordar al mar i al blau del cel de València. Em va pareixer expectacular!.

Descriu-nos les característiques de l’espolí que vares triar per a ser FMV: nom del color, colors utilitzats, fabricant, indumentarista….

L’espolí va ser fabricat pels telars de Rafael Català i confeccionat per la indumentarista Amparo Gómez d’Espolí. El nom de la tela és ‘Fallera Mayor de Valencia’ i el color que vaig elegir ‘Blau Ultramar’. Va ser teixit amb 6848 fils d’ordit, 24 colors de trama, 3 tonalitats d’or i 2 de plata.

Pot ser siga un dels trages al que més estima li tens, compta’ns per què és especial per a tú.

Vaig ser molt afortunada d’estrenar por primera vegada l’espolí ‘Fallera Mayor de Valencia’, era la primera vegada que València regalava dos trages a les seues Falleres Majors.

A més, és el trage amb el que vaig ser exaltada com a Fallera Major de València, cada vegada que me’l pose recordé aquella nit… va ser màgica.

Per què triares eixe color?, és significatiu per a tu?

Perquè des de sempre el meu color preferit havia sigut el blau, no tenia cap dubte que el meu espolí havia de ser d’eixe color. Respecte a la tonalitat del blau hem vaig deixar

En quins actes el portares?

El vaig estrenar el día de la meua exaltació i després me’l vaig posar en tots els actes més importants del regnat, ja que era el meu trage de gala. Me vaig fer un cosset de seda blava per portar-lo en l’Ofrena i el dia de Sant Josep.

Encara seguixes gastant-lo?

Sí, encara el seguisc gastant però sols per a actes molt especials, ja que per a mi és un tresor i el cuide i mime al màxim.

Durant el teu regnat assistires a algun acte relacionat amb la mar?

Recorde amb molt de carinyo l’ofrena marítima a la Verge del Port, que va organitzar l’agrupació de falles del Marítim. A més de la mascletà napolitana que es va realizar per primera vegada en la platja de la Malvarrosa.

Adriana Polo Escrich

38

lamardefallers

Però no ha sigut Adriana Polo la única en lluir aquesta joia de la indumentària valenciana, també altres senyoretes que han ostentat el càrreg de Fallera Major de València han elegit el color del mar per als seus espolins oficials.

a primer trage o per al segon.

Algunes d’elles són les següents: Maite Fuertes Bercianos fou la primera Fallera Major de la nostra falla que va triar un blau per vestir de valenciana l’any 1992. Maite volía algo diferent que cridara l’atenció. Va triar un damasc de Català que feren de forma exclusiva per a ella. Ens conta que va arriscar a l’hora d’elegir el color ja que sols va vore el color del fil amb què la tela anava a ser teixida. I va ser tot un encert.

Marta Agustín Ferrando, FMV 2009: Verd Aiguamarina (Vives i Marí) María Pilar Giménez Santamarina, FMV 2010: Blau Safir (Rafael Català) Estefanía López Montesinos, FMV 2015: Blau Percellana (Vives i Marí) Alicia Moreno Morales, FMV 2016: Blau Imperi (Vives i Marí) A més de les representants majors, també les xiquetes que han sigut elegides com a Fallera Major Infatil de València, han triat colors blaus per als seus espolins oficials, l’anomenat espolí ‘Fallera Major Infantil de València’. Els colors del mar Mediterrani han estat presents en la indumentària d’aquestes xiquetes.

Nela Ayora Cortés, FMIV 2003 (Garín) Laura María Ortega Cano, FMIV 2004 (Rafael Català) Rocio Pascual Candel, FMIV 2012: Blau Cobalt (Vives i Mari) Sofía Soler Casas, FMIV 2016: Blau Cerceta (Garín) Daniela Gómez De Los Ángeles, FMVI 2018, Blau Turquí (Garín)

Maite Fuertes Bercianos

Al 2007 Nieves Fernandez Zomeño, ens conta que des de que va saber que anava a ser Fallera Major va tindre clar que el seu primer trage seria blau. D’ell sap que és un teixit de Rafael Català i el va lluir amb orgull el dia de la seua exaltació, també en l’Ofrena i per al dia de Sant Josep. Vint-i-un anys després encara es vestix amb ell.

A la nostra comissió també han sigut moltes representants qui han vestit teixits de color blau, en diferents tonalitats, ja fóra com 39

lamardefallers

Cristina Mesado Yusà va ser Fallera Major de la comissió al 2008.

Encara recorda com va escollir la tela per al seu segon trage: ‘quan la xica de la botiga va traure la tela em vaig quedar prendada d’ella. Ma mare i jo anàvem buscant un color que quedara bé amb els meus ulls i el monyo ros, que fóra un tot i que combinara de forma perfecta, i era eixe blau el que volia, era perfecte’. Cristina diu que malgrat ser el segon trage tenia algo especial, tant que se’l volia posar per a tots els actes, així que el va lluir en l’exaltació de Júlia, la Fallera Major Infantil d’aquell 2008, en les exaltacions de les falleres majors de les comissions veïnes, en la cavalcada del ninot i en algun passacarrer de la setmana fallera. Ens assegura que a dia de hui encara segueix posant-se’l ben orgullosa.

Altre cas, el més actual, és el de Esperanza Muñoz Paredes. Ella va ser fallera major al 2016 i també va elegir el blau per al seu segón trage.

En este cas un brocat de Bartual amb un disseny personalitzat per a ella. Un color blau que ella tenia clar des del principi i que és especial per la quantitat de records al que està lligat.

Falleretes infantils també han vestit del color de la mar als seus regnats. La primera fou Mª José Casany Mocholí al 1977.

Al 1982 Ana Chaler Alcántara es vestía de blau per a la seua exaltació amb un trage que va elegir la seua iaia Carmen dels telars de Bartual.

Carolina Planells Tarazona, al 2007, el seu segon trage va ser una seda de Vives i Marí. ‘Quan vaig tindre clar que el fons de la tela anava a ser blava vaig elegir un dibuix i els colors per a les flors amb tonalitats fucsia, rojos i roses’. Carolina diu que sempre li havien agradat els colors blaus per als trages de fallera i quan va vore el seu va tindre clar que seria eixe. Tanta és l’estima que li té que actualmente és el que utilitza, ‘Me’l ficaré cada any, i el seguiré gastant sempre que puga. Per a mi ja no és el segón trage, ara els dos són el meu primer trage’.

Belén Martín Olmos al 2012, malgrat la seua curta edat, tenia ben clar que volia un color oscur perquè ‘m’apasionen i el blau és un color preciós’. Recorda este trage amb molta estima, diu que va significar molt per a ella ja que va representar un any molt important

Esperanza Muñoz Paredes

40

lamardefallers

Any 1977 1979 1982 1991 1994 1997 2004 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2016 2017

Fallera Major

Fallera Major Infantil

Maite Fuertes Bercianos Mª Jesús Tarazona Baviera Nieves Fernandez Zomeño

Cristina Mesado Yusá Amparo Tarazona Balbastre Verónica March Coral Gómez Maldonado Esperanza Muñoz Paredes

en la seua vida. Una tela teixida als telars de Rafael Català. Un lampazo amb un dibuix que pertany a l’arxiu històric de dibuixos de

Mª José Casany Mocholi Maite Mirabet Saiz Ana Chaler Alcantara Rosa Mª Martínez March

Maria González Llácer Carolina Planells Tarazona

Empar Martí Andreu Belén Martín Olmos Carla Obregón Company Paula Marí de Jaime Mireia García Benlloch

Català anomenat “El Puig”, una joia que Belén va lluir en color Blau Petroli. Coincideix amb altres falleres en que el va portar per als actes més importants i a dia de hui és el que utilitza.

Però açò sols és una xicoteta mostra, anem a veure quines altres falleres majors de la nostra falla han triat les tonalitats blaves per a les seues sedes, ací estan totes…

Com hem pogut vore, en les joies que han lluït tant Falleres Majors de València com Falleres Majors de la nostra comissió, la mar del Mediterrani està ben reflectida en la seda. Està present al nostre caràcter com a poble i en les expressions artístiques de la nostra terra i, com no, en la indumentària valenciana. El Mediterrani és la nostra inspiració, i no podríem viure sense ell.

Belén Martín Olmos

41

lamardefallers

42

lamardefallers

Reserves Marines

La Mar de Neta per

– Vicent Llàcer –

EXPLICACIÓ FALLA GRAN Mar bucòlica, banyada per llum esplendorosa, blanca bromera, aigua salada, bonica estampa i molta merda acumulada. Bosses de plàstic, residus tòxics, botelles, joguines, un femater, quin fàstic.

Restes de menjar, puntes de tabac, Sorolla cauria desplomat si ara alçara el cap. Veient el seu mar, la mar del Mediterrani, convertida en el vell traster que amaguem al soterrani.

COS CENTRAL I REMAT: LA MAR, UN FEMATER Agafen tovalla i flotador que ens n’anem a la mar, no obliden la granera que l’haurem de netejar

El capità del vaixell s’enfada i no sap que fer, d’on ha de traure el menjar ara sembla un femater

Les espècies s’organitzen i munten equips de neteja, però com passa en la falla algu hi ha que s’escaqueja

I una cosa els hem de dir, i és una realitat, tot el que al mar es llança després ens retorna al plat

Hui els ha tocat als pelicans anar amb recollidor, a més d’un ‘cotxino’ agafarien per dur-lo al contenidor

Sols estan contents els fills de les sirenetes, que troben un fum de joguines i es mantenen entreteses

EL BARRANC El nostre preciat barranc és una zona de pas, tot el que per ell travesse en la mar acabarà

Per tant hem de cuidar-lo i lliurar-lo de plàstic i fem, si no volem ser còmplices de la fi del medi ambient 43

lamardefallers

NIT DE SANT JOAN

Hui la platja està festa pols, és la ressaca del botelló, altre any ha patit la mar la celebració de Sant Joan

L’agranador està fins al pirri de llevar la merda dels altres, que paguen una bona multa o netejen abans d’anar-se’n

Els d’Aspai no donen a bast, llandes, vidre, plàstic o roba, fins dins de la paperera i ha un fester dormint la mona

Hi ha alguns dies que a Paiporta dóna ‘gonia’ caminar, sembla un poble de costa l’endemà de Sant Joan

Intentava fer-se un selfie, volia mantindre’s dret, però l’alcohol és cosa mala i el pobre al fem es caigué

EL DESGEL Alcem una veu d’alarma entre tota la gent, un problema ens amenaça parlem de l’escalfament

A esta pobra família d’óssos els estan llevant el pis, serà el banc que vol revendre’l? i augmentar el seu pastís?

L’oratge està com les cabres, és hivern i fa calor, l’humà abusa del combustible i s’estan fonent els pols

Quan puje el nivel de la mar aneu comprant el neoprè, ‘València ciutat submarina’ per culpa del gran desgel

ELS TAURONS Milers de taurons moren a l’any per culpa d l’ésser humà, ja que els talllen les aletes per a fer bones sopetes

El tauró és com el polític, viu de luxe en la seua mar, sols se’n recorda del poble ‘quan li falta de menjar’

No s’estranyeu banyistes de vore un tauró per la platja, vol tastar-vos la cuixeta, és la seua venjança 44

lamardefallers

EL PLÀSTIC Homes i dones som uns ‘gorrinos’, la nostra mar dóna fàstic, anem d’avançats i moderns, i mentre l’omplim de plàstic

Els peixos passen pel cèrcol i esgotem a les espècies igual que ens fan als fallers a l’hora de fer les festes

Bosses, botelles i objectes els pobres peixos es mengen, no poden digerir-ho i sols amb la raspa es queden

45

lamardefallers

Reserves Marines

El que passa per la nit per

– Salva Banyuls –

El dia s’acaba i arriba la nit, la lluna ens avisa que anem a dormir.

Xiquets i xiquetes omplin els bressols, dolces melodies els porten la son.

Però hui no dormim, pareu atenció, a tot el que passa quan ve la foscor

Ja ve l’home del sac!

Amb eixa bossa tan gran!

On caben tots els xiquets que pel dia es porten mal

Ni dalt ni baix, Ni a un o altre costat, el calcetí perdut… per on estarà amagat?

A cada pas una flor, que s’obri amb la llum de la lluna són dama i galant de nit… quina sort si en veiem alguna!

Dorm baix la manta, embolicat com un cuc, i pel matí quan s’alça… ai mare!, el cap ple de nucs!

Barret de punta i graneres, les bruixes ja se desperten, preparen els seus encanteris i omplin la nit de misteri

El ratolí Pérez va carregat de queixals, els recull baix del coixí i te’ls canvia per regals

De sobte trenca el silenci un xiquet vinga el plor, és el que per la nit passa… que ens vénen totes les pors!

A monstres, mòmies o vampirs no els hem de tindre por, no pegueu a fugir! de segur que és un malson!

46

lamardefallers

Silenci al carrer, i tots dins del llit, solament s’escolten dels gats els maulits

La xiqueta mira al cel, i vol arribar a la llum, en nits plenes d’estels els visita un a un

Au nocturna és el mussol, mirada fixa i ulls ben redons, ells vigilen i cuiden el bosc… com és possible que no tinguen son?

47

lamardefallers

Els Fars: la llum dels navegants

T

ots sabem que quan un mariner s’embarcava en una expedició, allà per l’època dels conqueridors, la por els envaïa només alçar el peu de terra ferma. Situacions perilloses amb criatures marines, fortes tempestes o malalties mortíferes eren el principal malson per a qualsevol d’ells. No obstant i per contra, els mariners que superaven esta situació inicial, es convertien en persones amb un caràcter molt fort, capaços de portar endavant tot allò que es proposaven, ja que havien superat una travessia a través de la gran massa d’aigua que era l’oceà. Este tipus de mariners feien amb decisió i valentia que les coses complicades paregueren senzilles.

Piedad Pérez Castillo va arribar a Paiporta procedent de la localitat de Matet i prompte es va involucrar en la nostra falla.

Encara que ella no està registrada com a fundadora, ja que en les actes fundacionals sols apareixen els homes, xiquets i xiquetes i xiques de la Cort d’Honor (coses de l’època), Piedad va estar al costat de la nostra falla des dels inicis. Bona prova d’això és que tots els seus fills: Pili, Jordi i Paco, junt al seu home, Paco Moreno March, formaven part de la nostra primera comissió.

Esta descripció del caràcter mariner podria clarament aplicarse al món faller. Per una banda està qui escriu l’article, ‘el grumet faller’ que pateix la sensació de por i de feblesa al tindre que superar el síndrome del full en blanc a l’haver de redactar algunes paraules de DOS mariners experimentats, dos exemples fallers que han segut, són i seran un far per a molts de nosaltres, una llum que ens guie en la complicada tasca de navegar per la mar fallera.

Piedad ha sigut una persona de caràcter fort i decidit, molt treballadora, amb idees clares i com no, amant de la nostra festa 48

lamardefallers

i per suposat de la seua falla.

Eixa falla que ha alimentat any darrere d’any, perquè estic segur que tot faller o fallera l’associaria ràpidament amb una idea: la gastronomia. Recorde amb molta estima i algo de fam, els gaspatxos manxecs que cuinava en la setmana fallera. Se’m fa la boca aigua pensar en eixa meravellosa combinació que vaig descobrir gràcies a ella. També recorde com tots els anys quan acabava de servir tots els plats em deia: “He puesto un poquito más, así que podrás repetir” i aixina era. Ella i la seua llibreta on tenia apuntades totes les proporcions per a alimentar a tot el regiment faller, va ser capaç de dirigir la part gastronòmica de la falla des de 2003 fins 2010 com a delegada de gastronomia. No obstant, ella ha sigut sempre part activa del conjunt de cuineres que abans i després d’eixe període preparaven els menús d’actes com Fallers d’Honor, exaltacions o la nit de la plantà.

No obstant, si haguera de rescatar una imatge de Piedad seria la de dona valenta, lluitadora, decidida i amb la idea sempre de mirar i tirar cap endavant. I és que Piedad era de les que agafava el bou per les banyes.

Salvador Folgado Cases, o millor dit Don Salvador el metge, va ser un altre dels mariners de la nostra tripulació que més endavant es va convertir en un far per a tots nosaltres. Paiportí de naixement, va ser un referent de la nostra falla perquè encara que no va ser fundador, va promoure el

Un equip de cuineres que compartien alguna cosa més que l’afició a cuinar, ja que Piedad tenia a gran part de les seues amistats dins de la falla. Podem dir que les partides de parxís, últimament amb flexo, eren una forma de viure la falla amb les amigues. I dic la falla, perquè quan no hi havia falla, sé de bona tinta que ella obria les portes de sa casa per a jugar allí més d’una partideta. Divertida i jugadora gaudia la falla com la que més.

creixement de la nostra comissió, a la que amava en bogeria. Al 1982, Enrique Mateu el va nombrar comptador amb el seu fill Salva com a vice-comptador. Des d’eixe moment fins els anys 90 va formar part de les diferents directives i va ostentar càrrecs com vicepresident, delegat d’activitats diverses, 49

lamardefallers

membre de Junta Local Fallera i delegat de relacions públiques i Fallers d’Honor. No obstant, al 1987 i 1988 va ostentar el càrrec més alt de la nostra comissió, el de ser president. Recorde com sempre em recordava que, a més del 25 aniversari, durant el seu mandat de 1987 s’havien aconseguit els 3 primers premis (infantil, major i cavalcada). ‘El Rei de los Unos’, bromejava Don Salvador.

El seu caràcter, com el de Piedad, era també fort i decidit. Els que érem xiquets en els anys 80 i 90 recordem el respecte que ens causava una mirada o una paraula de Don Salvador, o com desfilàvem de rectes als passacarrers, perquè si venia el metge... Don Salvador era l’encarregat de controlar-nos i més d’un calvot s’hem emportat en algun moment per fer alguna trastada. Ell tenia una capacitat innata, i era la d’aparèixer quan menys t’ho esperaves després de fer la trastada. Vamos, que ens pillava sempre ‘in fraganti’. També recorde com en falles, quan ens passava alguna cosa, ell era qui et curava.

Primer et pegava un rapapolvo, perquè algun cosa no havies fet bé, i després et curava i es preocupava de com estaves durant la resta de la setmana fallera.

La seua passió per la falla el va portar a aconseguir artistes que plantaren falles espectaculars per a

50

lamardefallers

l’època. Ell era un dels encarregats de buscar als artistes per a plantar en la plaça. Amant de les falles com a monument, recorde quan ens deia als més jovenets que hi havia que anar a Cullera o a Sueca a veure falles infantils, amb la finalitat de que trencàrem la mala ratxa en quan a premis infantils. A veure si enguany que li hem fet cas, tenim més sort. El coneixement i l’amor per la nostra festa era innat en ell. M’haguera agradat gaudir més de les seues anècdotes i històries falleres, ja que si parlem d’història fallera Don Salvador era un clar exemple. Una llàstima que mai podem aprofitar del tot els coneixements dels que tant saben i tant ens poden contar.

fallera fan d’estos grans mariners una referència per a seguir i portar la falla al lloc més alt. Dos persones, Piedad i Don Salvador, que amb la seua dedicació van afavorir el creixement d’esta comissió, a més de sembrar la llavor en dos de les famílies falleres per excel·lència en la nostra falla: les famílies Moreno i Folgado.

Ells són ara dos fars fallers per a nosaltres, sense dubte. Que les seues accions ens guien per esta travessia. Moltes gràcies Piedad i moltes gràcies Don Salvador.

Moltes gràcies per tot.

Els dos van començar esta gran aventura de la Falla Plaça de Cervantes allà pels anys 70 del segle passat, i ells han deixat una empremta clara sobre la comissió.

El seu quefer i l’amor per la festa

51

lamardefallers

52

lamardefallers

Ultramar i el vaixell faller per

– – Verónica March – –

‘Els emigrants valencians i les Cases Regionals serien la llavor i l’agent propagador de les falles. En les colònies valencianes bategava la idea de la falla com una remmemoració i cultiu dels seus vincles natius. La festa en torn al monument faller era un mitjà poderós per alleugerir la seua profunda nostàlgia per la terreta.’

Enric Soler i Godes. Historia de las Fallas, 1990

U

les associacions no contestaven.

Aleshores vaig caure que del naixement d’estes associacions també nasqué una proposta que ara encara te continuitat i sobretot molt a veure amb la temàtica d’aquest llibret…

n bon dia, sobretot al llarg de les primeres quatre décades del segle XX, un important nombre de valencians i valencianes agafaren una embarcació i creuaren la mar, per fugir en molts casos i per buscar noves oportunitats en altres. Les destinacions foren diverses, encara que la majoria es centraren en sud-amèrica: Buenos Aires, Mèxic, Equador, Mar del Plata… Estos emigrants, des de meitat del segle XX aproximadament, es preocuparen per fer ressonar les falles més enllà de les seues fronteres originàries.

Algunes d’elles encara es celebren, són el que nosaltres hem anomenat Falles d’Ultramar.

EL VAIXELL FALLER La Casa de València en Santiago de Chile era un lloc per celebrar les alegries i plorar la llunyania de València. Organitzaren el primer dels dotze vaixells fallers amb la col·laboració i participació de la Falla El Túria de Buenos Aires.

‘Parlàrem amb ells i començàrem a dissenyar el que seria el viatge conjuntament amb la companyia Ibarra’, explica Emilio Sanz (Santiago de Chile) en un article de Fallers.com

La primera idea fou posar-me en contacte amb estes associacions i preguntar-li’s com era la seua activitat. Les adreces electròniques del CEVEX (Centres de Valencians a l’Exterior) i algunes pàgines de facebook eren l’únic fil de què tirar, però no hi va haver massa sort,

El primer vaixell faller arribà a València el 8 de març de 1961 amb prop de 500 valencians que venien de Chile, Argentina, Uruguay i Brasil. El periòdic Levante-EMV 53

lamardefallers

periodistes esperaven al port, entre mocadors a l’aire, amb paper i boli en mà per agafar totes les reaccions. El periodisme de l’època conta amb detall i literatura tot el que aquell dia es va viure al tinglat nº11 del port de València. Mireu este extracte del Levante:

féu un gran desplegament per a tal fet i a l’endemà la notícia era la portada del periòdic: ‘Desbordante entusiasmo a la llegada del barco fallero’ Más de 25.000 personas recibieron al Cabo de San Vicente Periòdic Levante, 9 de març de 1961

Comenzó el diálogo, el reconocerse, el decirse frases que el aire se llevaba; ese aire que olía a salobre y murta esparcida en las losas que iban a pisar. Luego, cuando sonó El Fallero, cuando descendieron la escalerilla y la muchedumbre aplaudió frenética; cuando por fin pudieron abrazarse familias y amigos; cuando hablaron en valenciano y obtuvieron respuesta (…), se sucedieron las escenas más emotivas, esas escenas donde las sonrisas y las lágrimas tienen el más elocuente de los lenguajes’.

El viatge va estar ple d’emocions, alguns periodistes anaren fins a Mallorca per pujar allí al ‘Cabo de San Vicente’ i viure amb els valencians emigrats les últimes hores del viatge fins la seua terreta.

Hi havia moltes històries emotives, ansia per reviure les falles, vore una correguda de bous o conéixer l’horta valenciana. Els periodistes passejaven amb els viatgers per la coberta recollint dades i sent testimonis de com, a poques hores d’arribar al port, molts i moltes anaren a vestir-se amb els trages regionals de València. Altres

Levante, 9 de març de 1961

Arribada del primer vaixell faller (1961). Arxiu Las Provincias

54

lamardefallers

Primer vaixell faller (1961). Arxiu fallasvalencia.es

Sonava música valenciana i es llançaven carcases i focs d’artifici.

Varen haver discursos institucionals i la recepció de la Fallera Major de València. Alguns havien estat fora de València prop de 30 anys, altres 7, o 4. Uns venien amb un net o fills, altres sols. Uns venien a quedarse, altres no. Aquell vaixell venia carregat de vides però hi havia un denominador comú: tots eren amants de les falles i les havien instaurat allà on havien emigrat.

Les il·lusions en aquell moment eren moltes: abraçar a una mare, pujar al Micalet, anar a la Basílica de la Mare de Déu a donar les gràcies pel viatge o conéixer la ciutat, com Raquel Valero, una fallera infantil de Chile, que isqué de València als 5 anys i ara tornava amb tretze, i tot i que els seus pares li parlaven molt i bo de València, ella no la recordava.

Altres tres germans venien amb sa mare, que sempre havia somiat en tornar a València, ara els seus fills li ho havien costejat. Era un transatlàntic ple de somnis.

La veritat és que sembla una imatge prou pel·liculera llegida ara, al 2018, però de segur que les descripcions del Levante es queden curtes per transmetre tot allò que es va viure.

Una voz de hombre, delante de mí, gritó de pronto, ‘Mare!’. Para poder decir esto, después de no sabemos cuántos años, valía la pena hasta un mal viaje.

FRANCISCO BRULL TARAZONA Qui és Francisco Brull Tarazona?

Jo no ho sé, sols sé que és paiportí.

Però si tenen alguna dada d’ell o de la seua família facen el favor d’avisar-me. Ara entendran el perquè.

A l’endemà de la vinguda del vaixell faller seguia l’eufòria a Valéncia i seguien generant-se notícies als periòdics. El dia 10 de març de 1961 al periòdic Levante hi havia més informació sobre aquells valencians que havien fet falles en les seues destinacions. La 55

lamardefallers

Falla El Túria de Buenos Aires va ser la primera d’Argentina i una de les principals col·laboradoes del vaixell faller. Hi havia un article dedicat a esta falla escrit a partir d’una conversa amb quatre dels seus fallers que venien ja per a quedar-se. L’entrevista entre el periodista i els fallers de El Túria se va donar en la Font de la plaça de Mare de Déu. Frutos Marzal va contar la seua història com a emigrant i el seu amor per València i per les falles. Després de passar per diverses societats valencianes va decidir, al 1951, muntar un falla.

Jo anava llegint l’article i quina fou la meua sorpresa…

repetiren un any rere altre. Ara ja portaven 10 anys i asseguraven que res havien d’envejar a les festes de València.

Aleshores no sols hem descobert a un paiportí que venia en el vaixell faller, sinó que a més fou un dels possibles fundadors de la falla El Túria i per tant exportador de la festa de les falles i impulsor del vaixell faller, precursor de l’actual avió faller. És un temazo. El que passa és que no hem aconseguit saber res més d’ell ni de la seua família, ja que tampoc sabem si quan tornà s’instal·là a Paiporta o en qualsevol altre lloc.

LA FALLA EL TÚRIA DE BUENOS AIRES Era bàsic contactar amb algun membre d’esta associació i finalment aconseguim parlar amb Rocio Belén García Meilán. La seua falla, a la que també es refereix com a club, està formada per la directiva, l’agrupació coral i el cos de ball. El cos de ball és un grup de ballaors i balladores que aprenen i assatgen dansa valenciana. Rocio està en este cos de ball. Celebren quatre festejos a l’any, un d’ells en la data de la Mare de Déu dels Desemparats, i en cap dels casos falta la paella, el xocolate amb porres i les danses valencianes. En quan a les falles Rocio ens conta que fa diversos anys que no poden fer-la degut a que un incendi molt tràgic en un concert de rock ha fet endurir la llei fins no poder utilitzar bengales ni material pirotècnic.

‘Y como su actividad y entusiasmo lo demandan, hace diez años, en 1951, fue fundador de la comisión fallera de Bueno Aires, en unión de otros valencianos, festeros empedernidos, y de los que algunos han venido en el barco fallero y se quedarán ya entre nosotros. El señor Marzal nos los presenta: don Francisco Brull Tarazona, de Paiporta, don Matías Lorente, de la calle Pascual y Genís, y don Amadeo Puig, de la calle Sogueros’.

Levante, 10 de març de 1961

Sí, em vaig quedar bocabadada.

Ho vaig llegir unes quantes vegades perquè creia que ho estava entenent malament, però no. En les següents línies a este fragment, Marzal explica com un dia ja no podien més de la nostàlgia i van decidir fer una falla, avisaren a JCF i nombraren a Matías Lorente president. Tingué tant d’èxit que

‘La majoria de nosaltres ha pogut preparar el seu vestit típic amb la tela i els adressos adequats. Totes hem 56

lamardefallers

Façana Falla El Túria, Buenos Aires

Ofrena Falla El Túria de Buenos Aires

treball d’investigació de les falles d’ultramar. En ell parla de la història d’una quinzena d’associacions i col·lectius que treballen des de l’ultramar hispà per rememorar la valenciana i saciar la seua nostàlgia.

El treball ens mostra una gran tasca de recopilació de dades, anècdotes, activitats… un gran treball que ens deixa veure la gran pressència que ha tingut la nostra festa en els països de Sudamèrica. En l’apartat referit a la falla El Túria, però, no trobem tampoc cap referència al nostre home, Francisco Brull Tarazona, en canvi sí trobem a Matías Lorente i a Amadeu Puig, que estigueren en les primeres directives del col·lectiu i que també, com hem vist en la noticia del Levante, venien en el primer vaixell faller. De fet Elena Martínez, al seu llibret, ens narra així:

viatjat a Espanya per sort i vam poder fer-nos la tela i els accessoris per al pentinat típic. Açò és una de les coses més difícils per a nosaltres, ja que les teles només s’aconsegueixen a Espanya i és complicat perquè anar són molts diners. Altra cosa difícil d’exportar de la cultura valenciana són les músiques i coreografíes de les danses valencianes, ens costa mentindre’ns actualitzats.’, ens conta Rocio. Diu que la festa està prou difosa i que els vilatans participen prou d’ella, ‘esta associació representa molt per a tots nosaltres, per als valencians immigrants, els fills i els néts. És un espai de retrobament amb les nostres arrels, tradicions, cultura i història’.

De moment Rocio no ha pogut saber res de Francisco Brull Tarazona, però a hores d’ara segueix preguntant als més majors de l’associació i en quan trobe alguna informació ens ho farà saber.

‘Un valencià, Matías Lorente, va arribar a Argentina en 1949 amb la seua esposa, el seu fill i la seua cunyada, i com molts altres, des que va arribar es va integrar en una associació de valencians (…). Danada la proximitat de les festes de les falles, i l’ocasió de tindre al seu costat a altre gran valencià i amic Vicente Puig, l’any 1951 va fer que nasquera la idea de fer una falla i cremar-la al carrer’.

Per altra banda algú em diu que una falla de Paterna, la comissió de la Plaça Dos de Maig, ha escrit molt d’este mateix tema. Me trobe amb Elena Martínez, activa fallera i reponsable del llibret de la seua falla durant molts anys. Elena em porta el llibret de 2005, on va fer un 57

lamardefallers

FALLES BALEARS Però estes no han segut les úniques falles que s’han plantat fora de la península. Molt més a prop, però també amb aigua pel mig, trobem les dos falles que es planten a les Illes Balears. La Falla de El Toro i la falla de Sant Antoni de Portmany.

de les dates, es celebra un parell de setmanes després de Sant Josep, ja que els seus representants tenen actes a València en falles i la música, la pirotècnia, el monument… ‘tot ve des de València i per tant no es pot celebrar en les mateixes dates’.

Enguany es celebrarà els dies 13, 14 i 15 d’abril amb despertà, mascletaes, ofrena, plantà, concurs de paelles, música, vesprada de flolklore mallorquí i, com no, la cremà de les dos falles. ‘La nostra plantà és durant el dia per qüestions de transport, la nit del foc és just abans de la Cremà, no la nit anterior com a València, i l’ofrena la unim amb la missa de Sant Josep’.

La falla El Toro El Toro és una urbanització de la localitat de Calvià, a Mallorca. Fa 25 anys alli vivien prou valencians que es reunien cada 19 de març per celebrar Sant Josep amb una paella i unes quantes traques. Com sol passar, la veu d’alarma d’uns veïns féu que acudira la policia i els demanara els pertinents permisos que òbviament no tenien.

Així naix la idea de fer una falla i poder demanar tots els permisos que calgueren. Enguany la falla cumplix 25 anys, està considerada com una falla més de Junta Central Fallera inclús en l’adjudicació de recompenses. Han arribat a ser 160 socis.

Mª Elena ens reconeix que als mallorquins els agraden les falles, sobretot la indumentària, i es sorprenen del nivell d’esforç i sacrifici que fan per traure la falla endavant. Tant les autoritats locals com les autonòmiques els donen suport en l’organització de les falles, que ja formen part del calendari festiu del municipi.

‘Tota la festa ve importada de València, ací no hi ha tendes d’indumentària, ni de pirotècnia, ni cap persona que puga cosir trages a un nivell professional, i aprofiten els seus viatges a València

Tot açò en ho explica Mª Elena Gutiérrez, presidenta de la comissió, qui ens diu que la seua falla és exactament igual que una falla de València, amb la diferència Grup de fallers de 1996 de la falla El Toro

Mare i fallereta, falles de 1994 El Toro

58

lamardefallers

Mascletà Sant Antoni de Portmany - Diario de Ibiza

Falla infantil 2017 Sant Antoni - Diario de Ibiza

per vore a la família per anar conformant-se el seu trage regional amb indumentària valenciana’.

plantà. Dissabte recollida de Falleres Majors, passacarrer i festa en la carpa. I diumenge ofrena i cremà.

Tampoc poden faltar les mascletaes, una dissabte i altra diumenge. La indumentària ens la fem a València, amb l’inconvenient de que per a fernos les proves hem d’agarrar un avió’, ens explica Carmen. Per a ells el més difícil és el transport de la mascletà i els castells, fa dos anys sols tingueren una mascletà perquè el camió de RICASA no va poder portar tot el material per la nova normativa de transport. ‘A més el transport és una despesa afegida molt elevada, a part de la pirotècnia s’ha de dur la falla, als músics, l’artista…’

En este 25 aniversari han incrementat les seues activitats, el seu pressupost i han projectat un llibret especial, des d’ací els desitgem molta sort, moltes felicitats i li donem les gràcies a Mª Elena per atendre’ns tan amablement.

La Falla de Sant Antoni de Portmany Sant Antoni de Portmany és un poble de l’illa d’Eivissa. Des de 1999 conten amb una comissió fallera.

La idea nasqué al voltant de la barra d’un bar que regentava un valencià.

‘Un grup de valencians es juntava allí per les vesprades, primer pensaren de muntar una penya valencianista, després, quan anàrem comboiant-se les famílies pensàrem també en fer una falla’, ens conta Carmen Ordóñez, membre de la comissió, torrentina i amb família a Paiporta.

També els veïns de Sant Antoni s’apunten a la festa, i acudeix no solament gent del poble sinó de tota l’illa. Carmen ens conta que tot i que la majoria de membres són valencians també hi ha altres illencs que es senten fallers, ‘com el meu home, que és d’Eivissa però se vist de faller, o els nostres infantils, que ja són quasi tots nascuts ací’.

La Falla de Sant Antoni es planta el cap de setmana següent al de Sant Josep, contracten a un artista que du des de València el monument, també va des d’ací una banda de música i concentren tots els actes en tres dies. ‘Divendres la

L’associació i la falla és una manera d’estar prop dels arrels, ensenyar als més menuts i poder seguir adorant, com ens diu Carmen, a la millor terreta del món!.

59

lamardefallers

Falles a vora mar per

– Verónica March –

Quan visualitzem la festa fallera de segur que una de les primeres imatges que ens ve al cap és la del foc. El foc renovador que es menja amb les seues flames el que ha costat tant de fer. Falles i foc sempre han anat de mà, i així aniran sempre.

Ara be, hi ha algunes comissions on l’element aigua també hi està molt present. Cert és que la nostra província, on s’aglutinen la major part de les falles, és costera, la mar del Meditarreni la tenim ben a prop, però uns més que altres.

La Falla Baix de la Mar de Dénia o la Falla Grup de Peixcadors del Perellonet són, entre moltes, falles intrínsecament marineres. Però com els afecta esta proximitat a la mar? Juga la platja algun paper en la festa?

Si fem una ullada a les comissions de cada sector trobarem falles com Blocs Platja o Sirena-Delfins, falles que amb els seus noms ens donen una dada de la seua idiosincràsia.

Toneti Barberà, delegat del sector de Malvarrosa, ens diu que hi ha moltes comissions en el sector amb peixcadors, portuaris, mecànics d’embarcacions i treballadors de la llotja del peix, situada dins del port. ‘El dia 17 es sol fer un passacarrer pel passeig marítim amb les 17 falles del sector’, conta Toneti.

Tirant cap a casa ens assegura que al estar al costat de la mar allí la festa fallera és ‘molt més bonica’, de fet la proximitat de la platja fa que les seues falles siguen visitades per prou de turisme, ‘encara que els dies en què bufa fort vent els nostres monuments ho noten més i hem d’estar més pendents’.

Fem un recorregut per les falles més marineres de la franja Mediterrània i comencem per les que tenim més a prop, les falles del cap i casal, les de la ciutat de València. Dels 25 sectors fallers que hi ha, hi trobem alguns molts vinculats a la mar:

Salva Castelló és el president de l’Agrupació de Falles Poblats al Sud on gran part de les falles pertanyen a barris molt propers a la platja. ‘L’essència marinera està molt arrelada i la gent que els habita sol sentir-se molt identificada amb la mar’, ens comenta Salva. Com a Agrupació tots els anys fan un acte en estiu on porten als més menuts de totes les comissions a passar una vesprada de germanor en la platja, fan berenar i un concurs de castells

- Camins al Grau - Canyamelar – Grau – Natzaret - Malvarrosa – Cabanyal – Beteró - Poblats al sud

61

lamardefallers

d’arena. Varies falles també tenen el costum d’organitzar el dia de la bici, fent ús del carril que connecta València amb la devesa, i alguna que altra comissió fa un passacarrer pel passeig marítim els dies de falles, ‘aprofiten el moment per acostar-se a replegar les col·laboracions dels restaurants allí situats, resulta una estampa molt curiosa’. Pel que fa a la vinguda de turistes que busquen eixa combinació d’aigua i falles, Salva ens parla de la falla Plaça de la Sequiota de El Palmar, que tot i que no és un barri específicament marítim, sí està al cor del Parc Natural de l’Albufera, ‘veus els monuments plantats a la plaça i al voltant tot ple de taules de gent, molts d’ells turistes, que han decidit apropar-se al Palmar per dinar en un dia de Falles’.

nom pel barri on s’ubica, un barri de peixcadors inaugurat en 1955, a més la Confraria de Peixcadors del Perellonet els va cedir part del seu terreny perquè els fallers pugueren construir allí el casal, en forma de barraca valenciana, per la qual cosa estan molt agraïts.

‘En la setmana fallera no tenim activitat a la platja o la mar. Però si hem fet alguna vegada una mostra de la pesca amb el RALL. Durant l’any, i sobretot a les festes patronals (16 de juliol), participem en la processó i fem, junt l’associació de veïns i el club de paddel-surf, la recollida de plàstics i brutícia de la nostra Gola, on desemboca l’Albufera’.

Luis ens explica també que la humitat i l’aire de la mar els influix prou, ‘ho portem més o menys be encara que el que més ens perjudica és estar dins del Parc Natural de l’Albufera’.

A escasos 100 metres de la mar, i també en el sector Poblats al Sud trobem les comissions del Perellonet, i trobem a Luis Zorrilla, secretari de la Falla Grup de Peixcadors. Al Perellonet hi ha dues falles, una al nucli nord i altra al nucli sud. Luis ens conta que l’origen de la falla naix d’un grup de xiquetes que volien fer alguna cosa diferent al poble.

Fou al 1978 quan començaren a enllestir ninots perquè després foren admirats i cremats. En els primer anys l’ofrena es realitzava a la Mare de Déu del Carmen, patrona dels peixcadors, però en 1980 donaren el vot i ja passaren a formar part de Junta Central Fallera, participant així en l’ofrena de València. La comissió rep el seu

Al Mareny de Barraquetes també trobem una falla, la comissió Sol i Tarongers pertany a la Junta Local Fallera de Sueca però les seues condicions geogràfiques la fan diferent. El seu president, Vicent Peñarrocha, ens conta que l’origen d’esta falla hi està en un grup de xiquets, que recolzats pel rector i els pares, plantaren una falleta feta per ells mateixa, ‘així ja començaren els pares a fer tot el que es tenia que fer per crear la nostra comissió’.

Noten que en falles hi ha més gent al poble, la qual cosa fa més festa.

‘Ja fa anys ens visità en falles una banda de música alemanya i férem 62

lamardefallers

de festa’ d’este mateix llibret. La imatge de la seua patrona, Santa Maria del Castell és portada per mariners i pescadors des del barri de Sant Antoni fins a vora mar.

un pasacarrer per la platja’, però allò fou una cosa puntual. Cert és que les falles transcórren amb normalitat però atenció, durant el mes d’agost es celebra la ‘Festa Fallera’, en la que les comissions de Sueca, El Perelló i la Junta Local Fallera visiten a la comissió Sol i Tarongers aprofitant el bon temps i la platja. ‘Fem un passacarrer en el que hi ha un recorregut pel passeig marítim del Mareny, perquè tota la gent que està estiuejant disfrute de l’ambient faller’, ens diu Vicent, qui també ens conta que organitzen sopars populars oberts a tot el món perquè els turistes gaudisquen d’una atmosfera fallera.

Dúnia també ens comenta que quan les falles cauen en cap de setmana, el bon temps i la magnitud de la festa fallera en Cullera fa que el nombre de visitants augmente, ‘platja i festa és una bona combinació i els turistes visiten les falles, veuen l’ofrena…’. Recorda que durant 2 o 3 anys la falla Passeig-Mercat va celebrar falles es agost en el que ells anomenaren la Fira Fallera de la Ciutat de Cullera, ‘era un cap de setmana on al Passeig Marítim plantaven un xicotet monument, es vestien de valencians i ballaven balls regionals, entre altres activiats’.

Seguim una miqueta més endavant per arribar a Cullera. A més de ser un poble amb molta història i gaudir de bona mar, del que també pot presumir és de bones falles. Parlem amb Dúnia Valero, secretària de la JLF de Cullera, qui ens conta que allí conviuen 15 comissions, algunes d’elles deuen el seu nom a la mar o a la seua proximitat al riu Xúquer. ‘Una de les comissions falleres més antigues de la localitat és la de Sant Antoni de la Mar, única falla que existia a la barriada del poble situada al costat de la mar. Esta falla participa durant les festes patronals en l’Aurora de Sant Antoni, posa un altar al pas de la Mare de Déu i els representants de cada any acudeixen a la processó’.

Si creuem la frontera valenciana per arribar a Alacant també hi trobarem falles. Pintes i sedes passegen pels carrers de Calp, Dénia, Pego, Benidorm i Xàbia, tot municipis costers, turístics i molt fallers. Parlem amb Lola Guntiñas de la falla Baix la Mar de Dénia, Lola ens diu que a Dénia, capital de la Marina Alta, hi ha 11 comissions.

La seua té origen mariner, es funda l’any 1947 per persones que vivien en la zona més propera al mar, baix la mar, d’ahí el nom de la falla. ‘Cal assenyalar que en la seua fundació els mariners arreplegaven diners per a fer falla amb l’anomenat COVE, que era una part del salari que rebien en forma de ranxo de peix, i el venien per a traure diners, donar-lo a la falla i col·laborar d’aquesta manera a fer el monument’.

Per als que no ho sabeu l’Aurora és una de les festivitats més emblemàtiques de Cullera i té un vincle molt estret amb la mar, ho podreu vore en l’article ‘Aigua 63

lamardefallers

ha molt de turisme durant les falles? Feu alguna cosa per a ells?

El turisme sempre ha vingut en falles, potser un turisme més nacional.

L’Ajuntament de Dénia va realitzar una campanya publicitària al metro de Madrid per donar a conéixer les Falles de Dénia. També és cert que com més a prop del cap de setmana cau Sant Josep, més visites turístiques rebem.

Però Lola ens conta que hi ha altres falles també molt pròximes al port i a la mar. La Falla Port Rotes o la Falla Diana, que també té un origen mariner i els seus fundadors tenien aquest caràcter. De fet, hi estan en un barri ubicat prop del port. Lola ens dóna a més una informació molt interessant, ‘hi ha dos barris que estan formats per cases baixes que estaven habitades per persones que treballaven en la mar. Són el Primer Grup de Mariners i el Segon Grup de Mariners. Si bé no tenen la condició de comissions falleres, cada any per març planten falles artesanals fetes pels veïns’. La falla Baix la Mar visita estos monuments de poca envergadura però de molta tradició, mantenint així un nexe de unió en les seues arrels. En els últims anys altres comissions i la JLF també els visiten com a homenatge a estos barris de Grups de Mariners i la seua implicació en la festa fallera.

Però en arribar les festes patronals d’estiu, quan més turisme hi ha, es realitzen moltes activitats on els fallers són protagonistes, ‘es celebra el Dia del Faller. En aquest dia es posen en marxa concursos de paelles al carrer, cucanyes, etc., on participen totes les comissions falleres. L’últim dissabte de la setmana de festes es celebren les carrosses. Cada comissió fallera realitza, de manera manual, una o dos carrosses, una gran i una infantil’.

‘Quan es viu tan a prop de la mar aquesta ho impregna tot, el que fa que estem vinculats amb associacions marineres, per exemple a les presentacions cursem sempre invitació a la confraria de pescadors.

Per altra banda, hem realitzat diferents llibrets de falla amb relació amb la mar, la pesca i diferents activitats relacionades amb ella. Pel que fa a les falles, és important l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona dels mariners de Dénia per això en aquest acte, moltes vegades, es fa ús de motius mariners’, ens explica Lola.

Està clar que ens hem deixat moltes zones marineres per repassar: el Grau, el Saler, el Perelló, altres pobles alacantins o de Castelló, o sobretot altres comissions valencianes com la de Port Saplaya, o les que estan a la zona costera de Puçol o la Pobla de Farnals.

Però ara ja podem conéixer una miqueta més de les nostres falles, i saber que en molts casos, l’aigua i la mar, han marcat i marquen, l’origen i funcionament de moltes comissions.

Els més de 20 km de costa fa que Dénia tinga un gran atractiu, hi 64

lamardefallers

Falla al passeig de Cullera

Passacarrer Pinedo

Visita Grup Mariners de Dènia

Cartell Dia Faller, Falla Sol i Tarongers Mareny de Barraquetes

65

lamardefallers

Aigua de festa per

– Carla Obregón, Àngela Martínez i Neus Sánchez –

V

Processó del Crist del Salvador, Setmana Santa Marinera (València) Una de les múltiples celebracions de la Setmana Santa Marinera de València és la processó on es trasllada al Crist del Salvador, que és el patró del Cabanyal, per vora de la mar. Aquesta cerimònia té lloc a primera hora del matí el Divendres Sant. En la celebració centenars de fidels acompanyen la imatge del Crist del Salvador, portada als muscles, en una processó per les platges del Cabanyal i la Malvarrosa. Es celebra en memòria dels difunts en la mar i dels difunts dels familiars dels confrares. La Germandat del Crist del Salvador que va ser fundada en 1851, té actualment més de 200 membres i és així una de les més nombroses de la Setmana Santa Marinera a València.

alència és una ciutat amb les seues festes, costums i tradicions, les quals nosaltres, els valencians i valencianes, les respectem i celebrem. Com que és una ciutat costera moltes d’estes festes es celebren a la mar o prop d’ella. Així com a València, a Alacant i Castelló també ho fan.

La nostra tasca en aquest article ha sigut fer una recerca d’algunes festes que es celebren a la mar o tenen un vincle directe amb l’aigua.

A continuació, hem explicat quan es celebren, on, com i el perquè d’aquestes festes.

Verge del Carme (València) La Mare de Déu del Carme és la patrona de la mar, dels pescadors i de l’Armada Espanyola, així com la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani. Aquesta festa es celebra el 16 de juliol a València i consisteix en una processó marinera, és a dir, una ofrena floral, llençant rams a l’aigua des de les embarcacions, en memòria de totes aquelles persones que van trobar la mort a la mar i així demanar-li protecció a la nostra Mare de Déu del Carme. És una celebració molt emotiva, plena de màgia i devoció que passa de pares a fills.

Arribada dels Reis d’Orient per la mar (València) Acostumada des de menuda a vore als Reis d’Orient a camell, resulta molt especial l’arribada dels Reis a València per la mar. Aquesta arribada reflecteix la il·lusió i la màgia d’esta gran tradició. En la celebració es realitza l’habitual recepció als Reis a la seua arribada al Port de València. A continuació, la desfilada passa pel tradicional 66

lamardefallers

barques a la platja de Sant Antoni, amb els focs artificials i darrere el sol eixint.

Pont de l’Exposició, la Porta de la Mar, els carrers dels Generals Palanca, del General Tovar, de la Pau i de Sant Vicent, fins a arribar a la Plaça de l’Ajuntament.

Bous a la Mar (Dénia) Bous a la Mar és una Festa d’Interés Turístic Nacional que es celebra en la localitat de Dénia, Alacant.

Es celebra al mes de juliol, durant la segona setmana en honor a la Santíssima Sang. La tradició es va iniciar l’any 1926 encara que al principi no tenia aquest objectiu.

La celebració comença amb l’entrada de bous fins la semiplaça.

L’objectiu és que el bou seguisca els participants, que el conduïran cap l’aigua de la platja, i que finalment faran que el bou caiga a la mar del Mediterrani. També es celebren Bous a la Mar en altres localitats espanyoles com Benicarló, en el municipi d’Alcanar, Catalunya i molt important a Xàbia.

Ofrena al riu Túria (Ribarroja del Túria) Aquesta festa es celebra cada cinc anys a Riba-roja del Túria.

Va sorgir l’any 1980, data en la qual es va commemorar el XXV aniversari del nom del poble. En esta celebració participen tots els pobles que s’aprofiten de les aigües del riu Túria i per a celebrar-ho fan una ofrena a aquest riu amb els productes que gràcies al Túria s’han obtés. Es llancen flors i fruits des del pont vell com a regals que simbolitzen la flora i el fruit que s’han pogut obtindre gràcies a l’aigua del riu. L’ofrena al riu Túria és el final d’una setmana repleta d’emocions on tots els pobles de la ribera ofereixen aigua, verdures, flors, cançons… al propi riu. L’acte finalitza amb el descens del riu per la Comunitat d’Aragó, Castilla la Mancha i per la Comunitat Valenciana.

Castell de l’Olla (Altea) El Castell de l’Olla és un espectacle pirotècnic que es celebra a la Marina Baixa, a Altea. La primera volta que es va celebrar va ser l’any 1987, on la Confraria del Castell va ser l’afortunada de poder organitzar-lo. Es celebra a l’estiu, el dissabte més proper a la festivitat de Sant Llorenç (festa que es celebra el cap de setmana posterior al 10 d’Agost). Aquesta celebració consta de diversos castells de focs d’artifici, que es col·loquen en plataformes dins de la platja de l’Olla, a Altea.

La superfície sobre l’aigua pot arribar als 400 metres quadrats, mentre que la pólvora disparada és entorn a les dues tones. Aquesta

Nit de l’Aurora (Cullera) Durant nou dies Cullera està de festa en honor a la Verge de l’Encarnació. Dies i nits de gran animació que acaben a l’hora en que lluna i sol disputen entre la nit i l’aurora. L’Aurora és l’acte més emblemàtic i emotiu de les festes, on la mare de Déu del Castell de Cullera és passejada pels pescadors i mariners fins la vora de la mar.

El més espectacular és veure les 67

lamardefallers

festa és una de les més conegudes de la província d’Alacant i compta amb un nombrós públic que gira al voltant d’uns 45.000 espectadors.

I per aquest motiu, ha sigut declarada Bé Etnogràfic d’Interès Cultural.

amb dos dies de retard. L’origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials. Les celebracions tenen el foc com a element característic. Es fan fogueres comunals, familiars i individuals, generalment a l’arena de la platja o a una plaça, tradicionalment amb objectes inservibles de fusta que s’han anat acumulant durant tot l’any. La Nit de Sant Joan no té una festa única, sinó que, simultàniament, cada poble i cada barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen a vora mar, quan el sol es pon i s’alimenten fins ben entrada la nit, o la matinada.

La gent es junta, canta i balla al voltant i els més agosarats boten sobre elles o trepitgen les brases.

Tal i com mana la tradició, també s’han de botar les dotze ones a la mar i prendre un bany a la platja la mateixa nit, així conservaràs la salut per a tot l’any.

Desembarcament dels moros i cristians (El Campello) El desembarcament dels moros i cristians es pot considerar el primer acte d’aquesta trilogia festera en la localitat. Aquest acte té lloc el dia 12 d’Octubre, a primera hora del matí. En el desembarcament es representa l’arribada de les hostes mores per la mar i a continuació, la seua lluita amb les tropes cristianes a la platja del Campello, simulant la batalla on van perdre davant l’empenta dels invasors vinguts del mar i que donarà peu als actes posteriors d’aquesta festa.

Nit de Sant Joan (Alacant) La Nit de Sant Joan té lloc entre el 23 i 24 de juny. És una nit màgica en què se celebra el solstici d’estiu

Verge del Carme (València)

68

lamardefallers

Reis d’Orient per la mar (València)

Ofrena al riu Túria (Ribarroja del Túria)

Desembarcament dels moros i cristians (El Campello)

Ofrena al riu Túria (Ribarroja del Túria) Bous a la mar (Dènia)

Nit de Sant Joan (Alacant)

Castell de L’Olla (Altea)

69

lamardefallers

70

lamardefallers

Paiportins al Tribunal de les Aigües per

– Jose Del Saz –

d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana; el Tajo-Segura, entre les Comunitats Autònomes de Castilla-La Mancha, Murcia i Comunitat Valenciana; o el Xúquer-Vinalopó, entre els regants d’una i altra conca.

L’aigua és un bé essencial per viure.

Necessitem l’aigua per beure, cuinar o netejar-nos i, des que l’èsser humà començà a practicar a l’antiga Mesopotàmia les formes més primitives d’agricultura, també la necessiten per regar les collites i assegurar-se una alimentació bàsica. Fins i tot, l’aigua ha sigut un element imprescindible en qüestions geo-estratègiques com la ubicació d’assentaments humans o la construcció d’infraestructures com castells o preses.

La ciutat de València i les poblacions del seu voltant tampoc han escapat a estes baralles per l’ús i aprofitament de l’aigua del riu Túria, que nodrerix d’aigua les huit sèquies que recorren la reconeguda Horta de València. Per a resoldre estes disputes, a l’època d’Al-Andalus, i més concretament al Califat de Còrdova, es creà una institució que hem heretat i encara es manté en funcionament, el Tribunal de les Aïgues, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2009.

Però este caràcter fonamental de l’aigua ha provocat que al llarg dels segles haja estat també la protagonista de nombroses guerres i nombrosos conflictes polítics i econòmics com la disputa entre Israel i Palestina o els transvasaments de l’Ebre entre les Comunitats Autònomes

Tribunal de les Aigües, foto cedida per Maruja Serna

71

lamardefallers

Apòstols de la Catedral de València per exercir com a jutge del Tribunal de les Aigües, d’ahí també que se’ls anomene als seus membres com a Jutge-Síndic, excepte al representant de la sèquia de Rovella. D’esta manera ho recullen les pròpies Ordenanses per a la distribució i govern de les aigües de la séquia de Benàger i Faitanar del 7 d’Abril de 1732 i aprobades per Ses Majestats i Senyors de sa Reial i Suprem Consell de Castella el 4 de Novembre de 1740. Capítol I. Article 127:

Una de les huit sèquies baix la jurisdicció d’este Tribunal és la sèquia de Benàger i Faitanar. Esta sèquia comença a l’Ermita de Sant Onofre de Quart de Poblet, just on acaba la sèquia de Quart, per introduir-se en València i en els pobles del sud. Aixina, després de travessar Aldaia i Alaquàs, discorre entre els termes de Picanya i València per enfilar-se a continuació de manera paral. lela cap al marge esquerre del Barranc del Poyo, creuant així el casc urbà de Paiporta i acabant el seu recorregut desaiguant els seus sobrants en la sèquia de Favara, junt al casc urbà de Benetússer.

Per desgràcia al tractar-se d’òrgans que han funcionat preeminentment de manera oral no es disposa a la seu de la séquia, ubicada en Picanya, de fons documentals més enllà de principis del segle XIX. Aixina, el primer Síndic del qual es té constància a la séquia de Benàger i Faitanar és Francisco

Este pas de la sèquia de Benàger i Faitanar pel terme de Paiporta va dur a molts llauradors del nostre poble a implicar-se com a màxima autoritat en la gestió d’esta canalització, és a dir, a ocupar el lloc de Síndic de la sèquia, càrrec que du a ocupar una cadira cada dijous a la porta gòtica dels 72

lamardefallers

Soler, natural de Paiporta, qui va ocupar este lloc en el període entre 1820-1822, tal i com es reflecteix en l’acta del Llibre d’Actes de 1820:

que arribaren a ocupar este càrrec de responsabilitat a la sèquia de Benàger i Faitanar i el propi Tribunal de les Aigües:

“En la Ciudad de Valencia a los diez días del mes de Diciembre de mil ochocientos veinte años. Los S.S. Francisco Soler, Síndico del Ilustre Común de la Acequia de Benácher y Faytanar, vecino del lugar de Paiporta; Don Miguel Sánchez Presvitero Beneficiado del Reverendo Clero de la parroquial Iglesia de Santa Catalina Mártir de esta mi Ciudad, Don Joaquín, de la misma, Barón de Santa Bárbara, Don Francisco Castillo, vecinos de ella, Joaquín Tarazona, vecino del mismo lugar de Paiporta, Vicente Lerma, labrador y vecino de la villa de Alacuás; Francisco Cubells, labrador y vecino del lugar de Chirivella y Pascual Montesa de Vistabella, Electos de Ilustre Comun juntos en la casa del escribano…”.

Font: Pág 166. Drets i regadius de l’Horta de Picanya. Autor: Ramón Tarín López. Pont Vell Estudis Locals.

Editat per l’Ajuntament de Picanya.

Francisco Soler 1820-1822 Francisco Císcar 1840-1842 / 1846-1847 Manuel Tarazona Martínez 1842-1846 / 1847-1850 Antonio Tarazona 1860-1864 / 1868-1870 Antonio Tarazona Paredes 1878 – 1886 Jorge Císcar Martínez 1888-1892 / 1910-1912 Joaquín Tarazona Muñoz 1920-1922 / 1932-1934 Francisco Tarazona Soto 1942-1944 / 1948-1950 / 1958-1959 Ramón Císcar Juan 1965-1967 – ‘Ramón Solatge’ Francisco Tarazona Tarazona 1987-1991 – ‘Paco el Sec’ Font: Pág 166-186. Drets i regadius de l’Horta de Picanya. Ramón Tarín López. Pont Vell Estudis Locals. Editat per l’Ajuntament de Picanya.

Després de Francisco Soler, han sigut molts altres paiportíns els

Sèquia Quart - Benàger - Faitanar. Arxiu Tribunal de les Aigües

73

lamardefallers

A esta llista d’hòmens també podem afegir el nom de Francisco Costa Gil, ‘Paco el Cabrero’, qui, encara que mai ha ostentat de manera oficial el lloc de SíndicJutge, ha tingut el privilegi de poder ocupar ocasionalment una cadira al Tribunal de les Aigues com a substitut del Síndic-Jutge titular.

equitativament entre els pobles d’Alaquàs, Paiporta, Picanya i Xirivella, tenint cadascún d’estos municipis dos representants, un llaurador i un cavaller. Per la seua part, el Guarda, que des de fa dos anys és el també paiportí Francisco Costa Sebastian, Paco el Cabrero, s’encarrega principalment de fer complir les normes de reg i informar sobre les infraccions comeses.

En general, estos paiportins arribaren a esta posició d’autoritat i responsabilitat de Síndic després de ser triats de manera democràtica pel conjunt de comuneros-regants per representar-los i defendre els seus interessos al capdavant de la séquia Benàger i Faitanar.

D’esta manera, per a molts, el Tribunal de les Aïgues pot ser siga només un vestigi del passat o una tradició que cada dijous uns quants llauradors nostàlgics s’encarreguen de mantindre viva.

Però el ben cert és que estem davant d’una institució amb una trascendència històrica i jurídica valorada per nombrosos organismes d’àmbit nacional i internacional i del que podem dir sense por a equivocar-nos que el poble de Paiporta ha contribuit per fer-lo més gran i important.

Aixina, els requisits per poder ser triats eren: ser llauradors, propietaris i cultivadors directes de les terres regades per la sèquia. A més, havien de ser considerats un home bo, és a dir, persones amb qualitats morals, intel·lectuals, amb criteri, justos, sensats i imparcials en les seues decisions.

Font: El tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia. Autor: Daniel Sala Giner, catedràtic i acadèmic del número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Junt al Síndic, la gestió de la séquia de Benàger i Faitanar la realitzen la Junta Directiva i el Guarda. La Junta Directiva està formada per un Subsíndic i 7 Alets, quatre de la séquia de Benàger i quatre de la séquia de Faitanar, dels quals quatre han de ser Alet Llaurador i quatre Alet Cavaller.

D’igual manera el càrrec de Subsíndic i Alets es repartixen 74

lamardefallers

Francisco Tarazona Soto, assegut el segon per la dreta. Foto cedida per Ximo Tarazona.

75

lamardefallers

Francisco Tarazona Tarazona , assegut el primer per la dreta. Foto cedida per Paco Tarazona.

76

lamardefallers

Ramón Císcar Juan, de peu, el sèptim per la dreta. Foto cedida per Maruja Serna.

Francisco Costa Gil, assegut el primer per l’esquerra. Foto cedida per Paco Costa.

77

lamardefallers

L’aigua de reg i l’aigua potable a Paiporta per

– Héctor Moreno –

delimitades geogràficament pel llit del Barranc. Per una banda, l’agricultura de regadiu es va desenvolupar a la part est del municipi; es a dir, a la banda del “poble” (Església Sant Jordi).

Més concretament els paiportins cultivaven les terres de regadiu de les partides de Cotelles, la Pascualeta, el Sisé, el Huité, el Nové i el Racó (de nord a sud respectivament.) Per contra, a les partides del Pedregal i Sant Joaquim es desenvolupà l’agricultura de secà. Eixe fet és el que ha definit la part oest del terme municipal (Mecart, Rajolar, etc.) com el “secà”.

Paiporta ha sigut tradicionalment un poble agrícola. Dels 3.9 Km2 d’extensió del terme municipal, més de la meitat de la superfície ha estat ocupada per cultius aproximadament fins els anys 90 del segle XX. Tarongers, plantes ornamentals, i altres cultius com l’alfals, la dacsa, la carxofa, les lleguminoses i altres hortalisses encara es poden vore als camps de cultiu paiportins que patixen un abandonament molt greu.

Com a poble dual per excel·lència, a Paiporta s’han presentat tradicionalment dos classes d’agricultura que han estat

78

lamardefallers

paiportí predominant que l’encisa: “Aquest migdia ... he tingut la grata sorpresa de trobar-me davant d’un cel esbatanat pel terral (amb un vent que bufa procedent de terra), i uns núvols color de rosa que deixaven veure entre ells un blau vivíssim. Ajegut en el margerol d’un rec (sèquia), recolzat en els pollancs (xops) alts a no poder més..... als meus peus hi tenia un taulat de patates. Entremig dels solcs, hi havia unes quantes oliveres. Més enllà hi passava una trilla que menava (anava) a una casa de camp que hi havia a quatre passes (passos), amb dos xiprers al costat que s’aixecaven molt per damunt de la teulada. A l’altra banda de la carretera començaven a rossejar per totes bandes, els forments, grassos blats de regadiu,... i en l’aire pul·lulaven els mosquits volaven les oronetes” (Meridià, 27 de maig de 1938).

“Abans de marxar al front, vaig caminar, a hora foscant, pels afores de Paiporta. Vers (Cara a) ponent, un groc intens de fornal retallava les muntanyes. Em trobava a frec (al costat) d’un camp de blat, i les espigues eren tan altes que gairebé venien a nivell de la meva mirada. Això feia que veiés solament una perspectiva de blats rossos. Fins a l’ínfima llunyania, on els raigs moribunds del sol destacaven el color vaporós i pur de les muntanyes”.

(Meridià, 4 de novembre de 1938).

El clima junt a les immillorables propietats dels sòls al·luvials sobre els què s’assenta el nostre municipi van ser el principal motor de la economia paiportina fins als anys 80 del segle XX, quan els paiportins i paiportines vivien dels fruits de la seua terra. Cavanilles al segle XVIII ja va reflectir a les seues observacions sobre el Regne de València el caràcter agrícola de Paiporta. Va registrar que en el terme es produïen moreres per a alimentar els cucs de seda, blat, dacsa, fesols, faves, cànem, melons i altres hortalisses. També va destacar la producció de la zona de secà on es produïa vi i oli d’oliva (Cavanilles, 1795). Posteriorment a finals del segle XIX, es torna a reflectir en els escrits de l’època la producció d’oli, vi i cereals, començant a aparèixer un cultiu que és habitual en l’actualitat a la nostra província: les taronges (Anuari, 1909). És a meitat del segle XIX i principi dels XX quan els horts de regadiu valencians patixen la conversió cap als de tarongers, donant lloc al cultiu hegemònic dels regadius valencians (Abad, 1991). Paiporta no s’escapa a esta moda i molts dels camps de secà són transformats a regadiu, produint-se una substitució de camps de cereals per cítrics. La importància dels cítrics al municipi ens ve registrat en que a la dècada dels anys 80 (segle XX), el 52% de la superfície agrícola estava ocupada per cítrics (SIGA, 2017)).

Possiblement Josep Sol, estiguera passant una temporada a Paiporta en algun dels xalets que hi havia i que eren emprats per a que els soldats descansaren del front. El que està clar, es que definix un paisatge en el que el blat estava present als camps de cultiu.

També és anecdòtic el testimoni de Josep Sol en 1938 (pilot de l’aviació republicana en plena Guerra Civil).

Ell descriu el paisatge agrícola 79

lamardefallers

El desenvolupament industrial després de la Guerra Civil va anar reduint el terreny emprat per a l’agricultura. Possiblement les empreses de cebes, de taronges i els vivers, foren els que mantingueren fins ben entrat els anys 90, la superfície agrícola al nostre poble, observant-se com en l’entrada del segle XXI, la superfície agrícola es va reduir al 52,94%. Actualment la superfície no supera més del 30%.

Eixa reducció ha anat associada al desenvolupament industrial i al sellat que ha patit el terme municipal degut l’ampliació del casc urbà i dels polígons industrials.

Abans de la destrucció del paisatge agrícola, el nostre poble creixia cap a l’oest (on estaven les terres de secà), però eixa tendència va canviar a partir dels anys 90.

Durant els anys 40 i 50 del segle XX, el 15-17% de la superfície urbana construïda es trobava al poble (església de Sant Jordi), mentre que la resta de superfície urbanitzada corresponia a la zona del secà (8583%). En l’actualitat eixa tendència es veu totalment canviada, ja que el 62% de la superfície urbanitzada està al “poble”, mentre que el secà únicament presenta un 38% de la superfície urbana ocupada.

En este sentit, terres que han sigut tota la vida regades de forma superficial amb l’aigua del riu Túria, s’han reconvertit en asfalt, sent esta zona on la reducció de la superfície agrícola ha sigut més dràstica.

Paradoxalment al que els nostres avantpassats varen fer, en els últims 20-30 anys el poble ha crescut cap a les terres de regadiu (polígons la Mina i la Pascualeta), el que denota el sentiment de menyspreu cap a les terres més preparades per al cultiu (amb aigua superficial disponible).

80

lamardefallers

L’aigua del Túria, el combustible per als nostres camps.

Motor de Sant Roc (1914), motor de Sant Bernat (1925), motor de Sant Francesc (1917) i el motor de Sant Vicent (1944). Mirabet (2004) a la publicació “Paiporta, nostre poble... les seues anècdotes”, assenyala l’existència dels motors de Sant Miquel, Sant Juan, Sant Ramón, Santa Bàrbara, San Pascual, Sant Antoni i El fadrí.

Molts d’estos motors no es troben al terme municipal de Paiporta, però subministraven aigua al terme mitjançant una xarxa de sèquies que la portaven fins la sèquia de reg amb boqueres (a la part alta dels camps). Des de les boqueres, l’aigua entrava a cada taula del camp i es regaven a manta en funció de la saó de les terres.

Com bé s’ha comentat abans, Paiporta esta dividida en dos zones des del punt de vista del regadiu.

Per una banda tenim la part est del municipi; regada per aigües procedents del riu Túria, i per altra banda, la zona oest que és regada amb aigües subterrànies provinents del aqüífer i extretes del subsòl amb motors que l’eleven fins la superfície.

Abans del segle XX, únicament es regaven les terres de les partides de Cotelles, Pascualeta, Sisè, Huitè, Novè i el Racó, però amb l’arribada dels motors de vapor o l’electricitat (finals del segle XIX i principis del segle XX), es desenvolupà un sistema de reg tradicional per elevacions al voltant de la sèquia de Picanya i del barranc de Xiva. És quan tot el secà paiportí canvià, i comencen a desenvolupant-se els cultius de cítrics i hortalisses, abandonant-se les oliveres i les vinyes. Al mapa de Paiporta es pot veure clarament la quantitat de motors que es van construir en el àrea de secà.

En la zona de secà, la xarxa de sèquies tenia com a inici els motors, però a la zona de regadiu, hem de parlar de la sèquia mare que subministrava aigua de qualitat des de el riu Túria. Parlem de la sèquia de Faitanar, de la qual naix la xarxa de sèquies a Paiporta.

Com ja s’ha vist anteriorment, Faitanar és una de 8 sèquies que reguen la Vega de València. Més concretament és una de les sèquies del marge dret del Túria i és més coneguda com la sèquia de QuartBenacher-Faitanar. El seu traçat al pas per Paiporta discorre paral·lel al límit nord del municipi, servint de límit municipal amb Picanya. El final es produeix al creuar-se amb la sèquia de Favara on desaigua.

Esta última és altra de les 8 sèquies de Valencia i marca els límits municipals per l’est amb el terme de Benetússer.

Pel que respecta als motors en Paiporta, hem d’assenyalar que únicament es construeixen dos en la zona del secà (Porvenir i Estrela), mentre que la resta ho fan en la zona de regadiu. En el primer cas, subministren aigua durant tot l’any, però en el cas de la zona de regadiu, la seua finalitat és abastir d’aigua els camps en èpoques de falta d’aigua superficial. Els motors i pous d’esta zona són: 81

lamardefallers

Patrimoni hidràulic paiportí.

1

15

COTELLES

2

3 4

16

5 SISÉ

6

7

13 HUITÉ

12 PEDREGAL

14

8

9

11 SANT JOAQUIM

NO

10

R

82

16

lamardefallers

1 Llengües de Paiporta 2 Motor de Sant Roc (desaparegut) 3 Partidor del Braç del Braç Nou 4 Motor de Sant Bernat (abandonat) 5 Partidor del Braç de Cotelles 6 Sèquia de Paiporta 7 Motor de Sant Francesc 8 Partidor del Braç del Huitè 9 Motor de Sant Vicent (derruït) 10 Partidor del Braç de Racò 11 Motor del Porvenir (Reutilitzat) 12 Dipòsit Municipal- Pou del Palleter 13 Motor del Porvenir (abandonat) 14 Sèquia de Picanya 15 Sèquia de Faitanar 16 Sèquia de Favara

Motor Dipòsit Motors de Picanya Sèquia descoberta Sèquia coberta Zona Regadiu per elevació (motors) Zona Regadiu Sèquia Faitanar-Paiporta Àrea de cultiu

Àrea de cultiu 2017

regadius tradicionals

OVÉ

RACÓ

83

lamardefallers

La importància de la sèquia de Faitanar per al poble ha estat clau al llarg de la nostra història. La primera noticia que es té en relació al regadiu paiportí és la inauguració de la sèquia de Faitanar el 21 de novembre de 1849. Al periòdic “La España” editat a Madrid es fan ressò de la importància del fet per als llauradors paiportins:

Al arribar la sèquia de Faitanar al límit municipal entre Paiporta i Picanya, trobem les llengües de Paiporta, lloc on es produix una derivació de la sèquia de Quart-Benager-Faitanar en dos: la de Faitanar que transcorre com bé hem assenyalat abans entre Paiporta i Picanya, i la sèquia de Paiporta, que recórre bordejant el barranc tot el poble i de la qual naixen les sèquies derivades paiportines.

“Los dias de nuestra excelsa sobirana han sido solemnizados en una de las comarcas de esta vega, con uno de aquellos actos memorables que conmueven mchos corazones, a la par que protegen muchos intereses. Los regantes de Faitanar, principalmente radicados en el pueblo de Paiporta, iban por fin a conseguir un objeto por el que suspiraban ya muchos siglos, desde la época de Felipe II en que se les concedió el real privilegio para conducir por un cauce propio las aguas de su dotación” .

La sèquia de Paiporta naix un poc més amunt del cementeri vell i transcorre soterrada per dins del casc urbà (1,3 Km) fins al polígon la Mina. Allí deixa d’estar soterrada per a transcórrer per superfície (1.6 Km) fins a desaiguar els sobrants al barranc de Xiva. Durant el seu recorregut trobem 4 partidors que donen lloc a les 4 sèquies derivades que porten les aigües des de l’oest fins als camps més a l’est del municipi. La primera sèquia derivada és la del Braç Nou amb un recorregut superior als 1.3 Km i seguida de la sèquia de Cotelles amb una longitud de 1.6 Km. Estes dos sèquies reguen l’àrea localitzada entre les vies del metro i la zona limítrofa amb Picanya. Una volta ja superat tota zona urbana i industrial, la sèquia de Paiporta torna a la superfície, donant lloc a la sèquia del Huitè (aproximadament 661 metres de longitud), que subministra aigües a la partida del mateix nom. Per últim, i quasi al final del terme municipal pel sud-est, tenim la sèquia del racó (343 metres), que abastix d’aigua els camps més meridionals del municipi.

Un projecte que va començar a prendre forma en 1842 i que a arribar a la finalització 7 anys després. Entre rialles, traques i música es va fer la solta d’aigües, fet que ha provocat que des d’aleshores fins ara llauradors, cultius i consumidors hagen gaudit ininterrompudament dels productes que amb l’aigua del Túria han sigut capaços de produir en l’horta Paiportina. Els problemes de sequera que porta associats el nostre clima, i l’augment de la demanda d’aigua per al reg, donaren lloc a la construcció d’embassaments en la conca del riu i després a la construcció de pous o motor. La necessitat dels embassaments va ser una prioritat 84

lamardefallers

paiportines. En els últims 30 anys, eixa tendència s’ha vist truncada, i li hem donat l’esquena a un sector que ha sigut motor econòmic del nostre municipi. No obstant això, la societat demana avanços i està clar quina és la tendència del nostre municipi. El que sí hem de fer és autocrítica i hem de salvar i restaurar el meravellós patrimoni hidràulic que tenim al terme. La desaparició per enderrocament del motor de Sant Roc, l’estat actual en el que es troba el motor de Sant Vicent o el futur que li depara al motor de Sant Bernat, són situacions que els paiportins i paiportines que estimem el nostre poble no podem tolerar. És necessari un pla de protecció d’estos elements hidràulics que tant van ajudar al desenvolupament econòmic dels nostres avantpassats. Si no els cuidem els passarà com al molí de Navarrete, que sabem que va existir i s’encarregava de moldre el blat, però que no queda cap resta de l’edifici i per tant no sabem la seua ubicació, encara que estava localitzat a l’est del municipi sobre la sèquia de Favara.

per als llauradors paiportins, on s’acorda pagar el 52% dels costos de la construcció del pantà de Buseo d’acord amb les fanecades de cadascú (La Correspondència, 4 de octubre de 1903). Trenta cinc anys més tard, al 1938, el govern de la República insta la necessitat de tramitació i execució d’un nou embassament (Alarcón), que augmentarà la dotació de regs a la plana de València, incloent, per suposat al poble de Paiporta (La Vanguardia, 20 de novembre de 1938).

Tanta va ser la dotació d’aigua que rebia Paiporta en certs moments, que al 1925, D Joaquin Tarazona Muñoz entres altres propietaris, sol·liciten en unes 278 fanecades a les partides del Racòt del Dé, Novè, Huitè, de la Alqueria del Bollo i de la Escualeta poder utilitzar les terres per a plantels d’arrós, amb la necessitat hídrica d’esta planta (Las provincias, 5 de maig de 1925).

També és de destacar els conflictes que es donaven entre regants per a l’obtenció de l’aigua. Al Diario de Valencia (13 de juliol de 1913), un regant eleva una petició al senyor governador de la regió per tal de que intercedisca sobre l’abús que la taula de la comunitat de regants està produint sobre 34-35 llauradors paiportins que no reben la dotació d’aigua acordada en les tandes de reg corresponent.

En resum, la sèquia de Faitanar i els motors que s’han construït al terme municipal han permés el desenvolupament d’una agricultura fèrtil que ha donat els millors fruits als paiportins i 85

lamardefallers

L’aigua per al consum humà

Esta clar que l’aigua de consum no era habitualment agafada dels pous, etre altres coses perquè també hi havia pous negres a la mateixa casa. Per això, l’aigua de consum es solia comprar als aiguaders procedents de Torrent o Picassent, portant aigües de les fonts del Realón o del Almaguer.

Vicenta March conta com venien persones amb un carro i un depòsit anunciant la venda d’aigües.

Este subministrament es solia fer setmanalment, i es guardava en botelles de vidre, ceràmica o cànters. L’aigua es podia emmagatzemar, però sòls durant un cert temps.

A banda de les visites dels aiguaders, també es podia agafar aigua potable de les fonts municipals, unes fonts que es subministraven del pou municipal el Palleter. La primera referència que es té de l’abastiment de la conducció d’aigua potable fins les fonts és al 1935 (Oliver, 2011), on s’aprova l’execució de la conducció d’aigua potable a les fonts per part de la delegació de servicis hidràulics del Xúquer. El 31 de decembre de 1935 totes les fonts municipals estaven connectades amb el dipòsit d’aigües potables municipal.

Des del pou del Palleter es subministrava aigua a les fonts públiques mitjançant la diferència de càrrega que es produïa a l’emmagatzemar l’aigua en dipòsits elevats. Este és el cas del dipòsit municipal que es troba a la partida del Pedregal (mapa anterior), i que està ubicat junt al pou del Palleter.

Una de les necessitats per a qualsevol esser viu és l’aigua.

Molècula conformada per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen que ens proporciona sals minerals, ens refresca, és el medi en el que es produeixen la gran majoria de reaccions bioquímiques i ens aporta energia. Des del principi de la civilització, els humans han buscat este recurs en abundància, ja que és necessari per a poder subsistir, però no tota l’aigua servix per al consum humà. Tan sols es acceptable l’aigua potable, aquella que ha sigut tratada i de la que s’ha eliminat aquells agents patògens (bactèries) o contaminants (metalls pesats).

D’on s’extraia l’aigua per al consum en Paiporta? L’existència de pous subterranis en les cases particulars era habitual a la Paiporta del passat.

Els més majors del poble encara conten com dins de la pròpia casa hi havia un pou, d’on es pouava l’aigua per a l’ús domèstic (neteja, frega d’utensilis, etc.). Les cases de Paiporta amb pou eren un al·licient als anuncis de venda de cases en els periòdics. Un clar exemple és el que apareixia publicat a La Correspondencia de Valencia el 3 de Abril de 1908. El text deia així: “En Paiporta, situada en el punto más sano y fresco de este pintoresco pueblo, se alquila una espaciosa planta baja, con abundante agua, y de muy buenos resultados para las enfermedades de vientre y orina. Calle Santa Ana, 36.

Paiporta”.

86

lamardefallers

Fins a finals del segle XX, els habitants de Paiporta s’abastien de les aigües que s’extreien del pou del Palleter, una captació de 30 metres de profunditat. No obstant, en l’actualitat l’aigua del pou únicament s’utilitza per al reg de jardins i neteja de carrers. Ara, l’aigua potable es subministra mitjançant una xarxa de canonades que recorren tots els carrers del poble i que ens subministra aigua d’una xarxa provinent de Picassent.

Eixa xarxa de canonades, que any darrere d’any es van modificant, s’ha anat construint des de la primera instal·lació allà pels anys 40 del segle XX. Oliver (2011) cita la instal·lació de la xarxa d’aigües potables a la zona de la plaça Cervantes en 1947, o al 1955 a la zona coetània (Carrer Colon, Pelayo, etc.). En 1966 serà el nou barri de la Florida fins on arriben les canonades de l’aigua potable, i va ser en 1968 quan una canonada passa a la zona del “poble” per a

subministrar aigua potable a esta zona de Paiporta.

Encara que el principal pou haja segut el Palleter, els problemes de subministrament d’aigua van ser una constant durant els anys 40-70.

En 1955 un veí reproduia la següent carta al Levante-EMV: “En el que va de mes i concretament des del dia 7 del corrent (Gener) fins al dia 15 del mateix, hem romàs en aquest poble sense aigua, per avaria del motor que subministra l’aigua potable als veïns, que avui és gairebé tot el poble. En l’actualitat no queden amb prou feines pous, ja que seguint les directrius de les autoritats han estat eliminats per no ser saludables, i ara ocorre que des del dia 21 estem de nou sense el preuat líquid. El passat 19 se us va donar a conèixer per aquest mateix Periòdic, un pla de millores del nostre ajuntament, que comprén la instal·lació d’un altre motor elevador d’aigua: Es portarà per fi a pràctica aquest projecte? Quan?”.

Grup d’amics i amigues en el dipòsit d’aigua, Paiporta.

Foto cedida per José Sánchez. Arxiu Museu de la Rajoleria.

87

lamardefallers

Deu mesos després, una altra noticia descrivia la prohibició de beure aigua als xiquets lactants degut a la qualitat del aigua potable del grifo. Dos mesos després l’ajuntament decidia portar aigua des de València i abandonar el subministrament de l’aigua del pou el Palleter (Levante-emv, 4 de maig i 11 de juny de 1985).

Per tal motiu o per problemes de sequera com els que van ocórrer al juliol de 1955, l’abastiment d’aigües no va ser constant i els paiportins amb els seus dirigents al cap van intentar obrir diversos pous o analitzar la qualitat dels existents per a l’ús humà. Este es el cas del motor del Porvenir, descartant-se per la seua alta duresa (22 de març de 1965).

Al 1972 el projecte tècnic general d’abastiment de aigües potables de Paiporta va marcar un abans i un després en el subministrament d’aigües als llars dels paiportins. En 1977, s’adjudicà el subministrament a una empresa privada (Omnium ibèrico) i com bé senyala la noticia de premsa del Levante-emv del 29 de maig de 1977 la satisfacció general dels paiportins va ser clara front a este fet. La redacció posterior dels plans directors d’aigua potable són la millor clau per a un subministrament que ha de ser de qualitat i constant, quedant ja enrere tots els problemes de falta de subministrament que es van donar durant el segle XX.

No obstant això, no tota l’aigua pot ser consumida pels humans.

Problemes de salut han sigut atribuïts directament a la qualitat de l’aigua de consum, i com es clar, el nostre poble va patir problemes de qualitat de l’aigua potable.

En 1984 Levante EMV destacava la contaminació dels aqüífers de l’horta per industries, fertilitzants i pous cecs. Més concretament la noticia diu que “Paiporta, Alaquàs i altres zones de l’Horta Sud, eminentment agrícoles, tenen els seus aqüífers carregats de nitrats, fruit de l’abonament amb excés dels terrenys que en un 42% s’abastixen d’aigües subterrànies” (Levante-emv, 25 de juliol de 1984).

Bibliografia: Abad, V. (1991). La Historia de la Naranja. Capítol Cavanilles, A.J (1795). Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia Fotos aèries 1945, 1956, 1980 Oliver, J., (2011). Historia de Paiporta. Crónica del siglo XX. Ajuntament de Paiporta Periòdics: La Vanguardia, Levante-EMV, Correspondència de Valencia, La España, Anuari del comerç, Las provincias.

Mirabet, (2004). Paiporta, nostre poble, les seues anècdotes.

SIGA, (2017). (Sistema de información de datos agrarios) Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente.

88

lamardefallers

Extracció d’aigua del pou nou, Paiporta.

Foto cedida per José Sánchez. Arxiu Museu de la Rajoleria.

89

lamardefallers

Creuant el Barranc de Paiporta…

De Pont A Pont per

– Vicky Fabià i Maica Palmero –

E

s diu que la història d’un poble ve marcada pels fets que en ell han ocorregut. Anant més enllà, pensem que aquestos fets són conseqüència de la seua disposició geogràfica. Per tant, la història de Paiporta està influenciada per l’accident geogràfic més important de l’Horta Sud: el barranc de Xiva.

de la localitat de Set Aigües i el seu curs es troba quasi sempre sec però algunes vegades es deixen notar els efectes de les seues crescudes causant mals sobre l’agricultura i la població, ja que el barranc, en cas de vindre ple, pot portar un cabal de fins 598 m3 per segon. El seu naixement es troba a uns 830 metres d’altitud, i la seua conca hidrogràfica té una amplitud d’unes 36.760 hectàrees.

Al llarg dels seus 44 quilòmetres de longitud, va arreplegant l’aigua de diferents afluents fins desembocar al llac de l’Albufera.

El barranc de Paiporta és conegut amb el nom de barranc de Torrent, de Xiva o de Catarroja i històricament ha dividit a la localitat en dos parts anomenades ‘el poble’ i ‘el secà’. Naix al nord

Construcció del pont vell, Paiporta 1926.

Foto cedida per Josefina Torregrosa. Arxiu Museu de la Rajoleria.

91

Andana d’obra al barranc. Foto Historia de Paiporta: Crónica del siglo XX, Juan Oliver

Vista del camp de futbol en el barranc, Paiporta 1960.

Foto cedida per Diego Roldán. Arxiu Museu de la Rajoleria.

lamardefallers

Donat aquest fet, la història de Paiporta vindrà marcada, sens dubte, pels seus ponts. La millor prova d’açó la trobarem mirant el nostre escut. A més dels quatre pals de la Corona d’Aragó, destaca en ell un pont. Aquest pont recorda a aquell que es pensa que va ser construït per Jaume I, i també al Pont Vell, inaugurat l’any 1931. Actualment, cinc ponts comuniquen Paiporta: el del ferrocarril, el de l’Avinguda de la Independència, el Vell, el Nou i la Passarel·la peatonal. No obstant això el pont més important i sobre el qual gira la vida dels paiportins és indubtablement el conegut com a Pont Vell.

sempre era fàcil creuar d’un costat a l’altre. Per aquest motiu, a l’any 1931 va ser inaugurat el primer pont de Paiporta amb el nom de Niceto Alcalá Zamora, hui anomenat Pont Vell, després de dos anys d’obres.

Té tres pilars de forma el·líptica que suporten el pes de la carretera i una baranda de ferro amb arcades.

El pont tenia una gran resistència a prova de riuades, tal i com es demostrà en la riuà del 57. El pont, eixe nou nexe d’unió entre les dos bandes del poble, jugarà un paper molt important en la vida del poble.

No sols per la seua arquitectura, sinó perquè canvia la forma de relació entre veïns, ja que creuar el barranc ja no suponia un impediment.

El barranc sempre ha sigut el punt de trobada i el punt de separació de veïns i veïnes de Paiporta. La població naix al marge esquerre del barranc en un assentament al voltant d’una església i passa a anomenar-se Lloc de Sant Jordi, rodejat per conreus de l’horta. No està buit el marge dret del barranc, on no arriba tanta aigua, és per això que hi ha cultius de secà. Ací també es construeix el Convent de Sant Joaquim, el qual té una gran afluència als segles XVI, XVII i XVIII i és on els habitants de Paiporta fan ‘peregrinació’ per als diferents actes religiosos, sempre que el barranc ho permetera, per supost. Els paiportins el travessaven per una andana d’obra, com podem vore en la fotografia.

Poc a poc la vida paiportina es desenvolupa amb la facilitat de la unió de les dues parts, malgrat això, Paiporta sempre ha sigut un poble dividit, ja que la part de secà hagué d’abandonar el món rural per evolucionar cap a la indústria degut a la gran sequia que assejtava les nostres terres, mentre que els habitants de la part de regadiu encara podien viure de les seues collites. Este fet ha marcat una diferència de caràcter entre les dues parts, però malgrat dites diferències, les necessitats eren les mateixes. Tot i aixó, la distància social establerta originà la dualitat caracteristca del nostre poble, que ha perdurat fins els notres dies; donant origen a dues bandes de música, dos clubs de futbol, dos grups de dansa, dos auditoris...

Amb el pas del temps, desaparegut el convent en 1835, el poble va anar creixent al voltant de la seua primitiva església. Encara així, algunes famílies tenien casa a les dos bandes del barranc, ja que no

Deixant de banda aquest anàlisi crític de la societat paiportina, volem tornar a centrar-nos en el tema que ens ocupa: els ponts de 93

lamardefallers

Paiporta. No només aquestos ponts unien el nostre poble en sí, també ho feien amb altres poblacions.

Tot aixó va ser possible gràcies al Pont del Ferrocarril, el qual ja des de 1894 podia unir les poblacions de València fins a Torrent, i en 1950 arribava ja fins a Vila Nova de Castelló. Aquest ‘trenet’ va fer que Paiporta tinguera un considerable augment en la qualitat de vida, tant per a traslladar-se a treballar, com per a, simplement, pegar un passetget pels pobles veïns. Més endavant, al 1979, concretament el 7 d’abril, Paiporta va inaugurar dos noves víes de comunicació: el Pont Nou i la Passarel·la. Al 1977 es va aprovar la construcció d’aquestes dos obres per l’alcalde Francisco Baviera Boix, donat el gran increment que havia experimentat Paiporta en molt poc de temps.

D. Alberto Albert Quiles posava la primera passarel·la peatonal al nostre municipi. Aquesta va costar 2.352.800 pesetes. Com a anècdota podem destacar que la distància originada al llit del barranc entre el pont de la via del tren i en Pont Vell es va aprofitar per a ubicar l’antic camp de futbol, molt ben anomenat ‘Los Puentes’ o ‘Entre Puntes’.

saludar a ma mare, ja que, ens véiem de balcó a balcó. Però això de visitar-se era ja altra cosa. Havíem de buscar el pont, però quan varen obrir la passarel·la la vida es va facilitar moltíssim.

No només perquè podia anar a vore a mos pares sense donar tanta volta, sinó perquè ja em permetia anar al mercat o al centre del poble amb quatre passes rectes.’ Aquesta passarel·la va ser remodelada i substituida per altra més moderna al 2006. Ella també ho comenta com si fora ahir: ‘Recorde quan la canviaren. Va estar uns dies tancada per les obres. Però a mi em va paréixer una eternitat.’

Per altra banda, Mª Carmen Martínez, filla de Ricardo ‘el Forner’ i Rosario ‘la Boniqueta’ també recorda amb un divertit somriure aquella època sense passarel·la. Ella vivia amb el seus pares al carrer Convent número 41, allí va ser on obriren un saló de bodes, “Salón Ricardo”, però el van traslladar a la carretera de Benetusser número 1, just, just davant d’on s’ubica actualment la passarel·la. Mª Carmen ens comenta que solien creuar el barranc per anar al saló per baix per les escales del final del carrer Pelayo, els semblava més curt. Li demanem que ens conte alguna anècdota i ella es riu: ‘quan plovia i corria aigua pel barranc col·locàvem unes pedres per poder creuar’ i de sobte comença a contarnos un fet divertidisim: ‘Quan férem el trasllat del saló, la meua mare volia un quadre enorme, tan gran com tota una paret, i una nit, quan no hi havia ningú pel carrer allà que anàrem, carregàrem el quadre, baixàrem pel barranc i per fí arribàrem al saló, va ser molt divertit, ja que el quadre

La construcció de la passarel·la va suposar un gran canvi per a molts veïns, entre ells podem destacar el cas de la família dels ‘Llimoners’ que vivien vora barranc al carrer Antonio Machado i que havien vist com la seua filla major, Mª José, es casava i se’n anava a viure a l’altre costat del barranc, a la carretera Benetusser. Mª José així ens ho comenta: ‘Quan em vaig casar, vaig anar a viure a l’atra banda del barranc amb el meu home. Des d’allí podia 94

Remodelació Pont Vell, 2007. Foto cedida per l’Ajuntament de Paiporta.

Col·locació de la nova passarel·la. 2006. Foto cedida per l’Ajuntament de Paiporta.

lamardefallers

comunicació entre les dues parts de Paiporta és, a ulls de tots, envejable.

Tot i aixó, a l’any 2007 es fa una nova remodelació al pont més important del nostre municipi, el Pont Vell, amb la qual s’amplien les voreres a la vegada que es perd un carril de circulació per als vehicles. Aquesta nova situació implica que el pont només es pot creuar en un sentit, cosa que dificulta el trànsit intern entre veïns. Més d’una vegada hem escoltat el comentari en boca dels paiportins que ‘per anar del Casino a l’Auditori podem triar si volem passar per Picanya o per Catarroja’ fent referència a la volta que s’ha de donar per passar d’una part a l’altra del poble si vas en cotxe. En la nostra humil opinió, pensem que això és involucionar, ja que els ponts serveixen per a apropar a la gent i no por a dificultar la seua comunicació, ja que com molt bé deia Isaac Newton: “Els homes construïm massa murs i no ponts suficients”.

pesava molt i ma mare anava tot el camí pendent que no s’emportara cap colp’. També utilitzava el Pont Vell, però sols els dissabtes de nit, quant hi havia boda i es desplaçava al saló amb la bicicleta. Està clar que quan inauguraren la Passarel·la els feren com es sol dir ‘un pont de plata’. Amb aquestes afirmacions podem fer-se una idea de la gran importància que els ponts juguen a la vida dels paiportins.

Per altra banda, el Pont Nou va ser obra de l’enginyer D. Adolfo Machinandiarena, i comptava amb un pressupost de 11.559.893 pessetes.

Aquest pont era un gran desig donada la necessitat de traslladar el trànsit pesat dels estrets carrers del centre del poble a vies més amples.

El culmini d’aquest projecte va ser la inauguració al 1988 del pont de l’Avinguda de la Independència, el qual dona a Paiporta una ronda exterior que facilita creuar el poble sense passar pel casc antic.

Gràcies a la construcció d’aquestos cinc ponts ja esmentats, la

Inauguració del Pont Nou, Paiporta 1978.

Foto cedida per Carmen Romeu 1. Arxiu Museu de la Rajoleria.

96

lamardefallers

Què ve barrancà! per

– José Manuel Císcar –

L

’aigua al barranc sempre ha sigut motiu ‘de rebombori’ al poble. En això coincideixen tots els testimonis amb els que he parlat per a la redacció de l’article: ‘en el moment érem sabedors que venia barrancà tots corríem al pont per vore l’altura fins on aplegava l’aigua’. És el primer que em digueren els meus pares quan els vaig comentar que havia d’escriure al llibret sobre les ‘barrancaes’.

“En Paiporta lleva el barranco una avenida formidable que alcanza 14 metros de altura. El barranco se ha desbordado inundando la mayor parte de la población. Gracias al auxilio que se presta en algunos carros, se logra extraer a las familias de las casas inundadas. El pueblo está incomunicado”. (Periòdic ‘La Época’, 11 de novembre de 1897)

Un altre cas anecdòtic que te relació amb les inundacions del barranc és el que va contar Felip Martínez al llibre “Juan Peset, médico, rector y político republicano”. L’any 1927 i a petició de la família de Joaquin Tarazona Soto, el Metge Peset va tindre que analitzar les aigües de diferents basses del barranc amb la intenció de buscar el cadàver de Joaquin, qui junt al xiquet Manuel Tarazona Tarazona van ofegarse al intentar creuar el barranc després d’uns dies d’intensa pluja. El cadàver del xiquet va aparèixer al poc de temps, però el de Joaquin, no. El Metge Peset comparant els nivells de bactèries i de matèria orgànica presents en les aigües analitzades va localitzar la bassa on es trobava Joaquin Tarazona.

La veritat és que el fet de viure ‘vora barranc’ des que vaig nàixer, fa que molts dels meus records guarden relació amb ell. Encara recorde aquells hiverns en que la pluja, molt més habitual que hui en dia, feia que pel barranc, amb major o menor quantitat, fóra més freqüent vore aigua. Com m’agradava apropar-me a la finestra! Escoltar el seu soroll em feia imaginar que es tractava d’un riu. Però eixa no era la realitat i amb l’eixida del sol, l’aigua de sobte, desapareixia.

El que per a mi era una ‘festa’, en altres moments de la història no ha sigut així. L’aigua fou la protagonista també d’episodis tràgics que es guarden en la memòria dels qui els van viure i encara ho recorden. De testimonis d’inundacions a la nostra població ja en trobem a la premsa escrita de l’any 1885.

Avancem al segle XX. Si fem un repàs del mateix, podem definir com a episodis d’inundacions i crescudes més destacables, els que van ocórrer els anys 1949, 1957 i 1983.

98

BarrancĂ 1957, Paiporta. Foto cedida per JesĂşs Soriano

lamardefallers

Precisament ‘la riuà’ de 1957, és un dels episodis que amb més tristesa es recorda pels qui el van viure.

Què millor que parlar amb les dones més majors de la falla per a extraure informació sobre aquells dies. Entre partideta i partideta de parxís Lola Ferrando, Consuelo Fernández, Conchin Ciscar, Maruja Serna, Amparo Tarazona, Trini Mateu i Vicenta Tarazona, em comenten: ‘Pels carrers del poble tot era aigua’, ‘A la placeta del forn l’aigua es remolinava amb una força que feia por’, ‘Per on ara és el carrer Sant Josep, és on més aigua s’acumulava’.

Els semblants es tornen seriosos en recordar aquells dies: ‘als treballadors de l’antiga fàbrica de Català que vivíem a l’altra banda del poble, ens van dir que havíem d’abandonar corrent el nostre lloc de treball’.

‘Al barranc hi havia un arbre semblant al conegut eucaliptus que hui en dia encara trobem i que es va vore arrossegat per la força de l’aigua i va xocar contra l’antic pont’.

Totes elles coincideixen en que ‘van ser dies durs però on el sentiment de solidaritat i ajuda amb els veïns que ho van passar mal amb el desbordament del barranc va estar més present que mai’.

Ma mare, que tenia un any, recorda el que Pilar, la meua iaia, li va contar: ‘no abandonàrem la casa per no deixar els animals que teníem. Les vivendes es van haver de protegir amb sacs per tal de reduir els efectes de l’aigua’.

Episodis així sempre deixen empremta entre els veïns, i si bé no s’han tornat a registrar amb la magnitud d’aquell any, ‘sempre s’han mirat amb recel les vingudes d’aigua del barranc’. És molt curiós, i així ho diu qui ho ha vist en primera persona, el moment en que l’aigua amb tota la seua força comença a transcórrer de sobte pel barranc pràcticament sec, arrossegant tot el que es troba al seu camí, i ‘amb un soroll que si et desperta de sobte produeix molt molt de respecte’. Jo mateix he pogut experimentar aquesta sensació.

Amb el pas del temps, els efectes negatius de les barrancades s’han aconseguit reduir amb les obres de canalització que els darrers anys s’han fet a les poblacions per on travessa el barranc. Entre altres mesures, l’any 1988 es va instal·lar un sistema automàtic d’informació hidrològica que ha fet possible estudiar amb precisió l’evolució de les seues crescudes, les quals podem definir com molt ràpides i de recessió lenta. Tot açó, unit a l’escassetat de precipitacions dels darrers anys, fa que cada volta les ‘barrancaes’ siguen menys habituals i quasi esporàdiques, podent destacar dels últims 20 anys com a més significativa la d’octubre de l’any 2000 i amb menor intensitat, les dels anys 2008, 2011 i 2016.

Però al voltant del barranc i les seues ‘riuaes’ també trobem un bon grapat d’anècdotes molt divertides. Amb tots els avanços tecnològics de hui en dia, durant qualsevol temporal, 100

BarrancĂ 2000, Paiporta. Foto cedida per JesĂşs Soriano

lamardefallers

coneguem a l’instant dades sobre la pluja, sobre crescudes de rius etc... Però... i en l’antiguitat? Com s’avisaria? Molt curiós. Era la pròpia Guàrdia Civil qui anava de poble en poble avisant que el nivell de l’aigua anava a pujar.

Mon pare, que durant molts anys ha jugat al futbol, em conta què succeïa amb l’antic camp de futbol, que precisament estava al barranc, quan venia aigua: ‘ens avisaven d’altres poblacions, que ve barrancà... i es llevaven les porteries. Això sempre que s’aplegara a temps. En cas contrari... adéu porteries!’. El camp, com també

ho expliquen en l’article sobre el barranc i els ponts de Paiporta, es deia ‘Los Puentes’ o ‘Entre Puentes’, un nom molt aclaridor.

Una imatge que em va quedar gravada, és de principis dels 90.

Jo era menut, però ho recorde perfectament. Va ploure molt i com que en altres municipis hi ha naus industrials vora barranc, algunes es van inundar.

En concret, una d’electrodomèstics. I això va provocar que pel barranc de Paiporta passaren llavadores, neveres i tot tipus d’aparells. Mai podré oblidar aquella imatge.

Barrancà 1957, Paiporta. Antic pont del ‘trenet’. Foto cedida per Jesús Soriano.

Barrancà 1957, Paiporta. Carrer Convent. Foto cedida per Jesús Soriano.

102

lamardefallers

i ens sembla ‘estrany’ o ‘llunyà’, però en realitat són fets que no fa tants anys que van ocórrer, i que demostren que l’evolució i forma de ser de Paiporta i els seus habitants ha estat lligada en gran part al seu barranc. En la memòria dels qui ho van viure queden aquells moments de tensió en que el barranc es va desbordar i les aigües van envair tota la població. Una mar de sentiments que encara hui es conserven i que formen part de la nostra història.

Paiporta i el barranc, el barranc i Paiporta... la història dels dos, tal i com es pot comprovar, no s’entendria per separat.

El món de les falles també ha patit els efectes de les ‘barrancaes’. Sense anar més lluny les passades festes de 2017, les mascletaes es van haver de traslladar de lloc per les fortes pluges dels dies 12 i 13 de març i l’estancament d’aigua impedia el muntatge de les mateixes.

Ah! I fa molts, molts anys, entre el cementeri vell i el pont de l’estació hi havia aigua durant tot l’any, i en l’època d’estiu s’aprofitava per anar a banyar-se. Res a vore amb el paisatge sec que defineix al barranc a dia de hui La veritat és que ara ens ho conten

Barrancà 2000, Paiporta. Pont Avda. Independència. Foto cedida per Jesús Soriano.

Barrancà 2000, Paiporta. Foto cedida per Jesús Soriano.

103

lamardefallers

Un regnat passat per aigua per

– Raquel Ferrandis –

A

çò era una vegada….

‘AQUELL ANY NO VA PODER CAURE MÉS AIGUA EN FALLES!’

Així comencen la majoria de contes.

Després de tindre una fantàstica proclamació, una millor presentació i esperant la setmana fallera amb ganes i il.lusió… no esperes que tot canvie de forma tan radical.

El meu era el d’una xica que tenia un somni: arribar a ser Fallera Major de la meua falla després d’haver complit aquell mateix somni anys enrere quan vaig ser Fallera Major Infantil.

Perquè hem passat falles amb pluja d’un o dos dies, o un ratet, o molta gelor per la nit… però aquell any… pareixia que s’havia obert el cel!, pluja a tot hora!. Ja volgueren hui en dia molts tota aquella pluja que va caure dia darrere dia.

Doncs això és el que em va ocórrer a mí.

Arriben els teus pares, fallers de tota la vida i et diuen… ‘Vols que et presentem a Fallera Major junt a la teua germana?’ Com no!!!??, i més amb la meua germana de Fallera Major Infantil!

Quina pena quan miraves la falla caiguent-li damunt tota aquella aigua! Així va ser el començament del regnat de la meua germana i meu. Passat per aigua i la cosa no tenia previsió de millorar…

1989. Un any faller que esperes que arribe com altres, però amb més il·lusió si cap. Serem les falleres majors i les representants de la nostra falla en el nostre poble. En ma casa es fa un gran esforç per portar endavant la despesa que allò comporta. Però sé que per als meus pares també era un gran orgull vore a les seues filles com a falleres majors, i juntes!

Recorde el dia de l’ofrena, aquella incertesa de no saber si s’anulava o no. Finalmentent s´arriscarem a portar-la endavant, però sense poder acabar-la, a l’altura del pont vell allò pareixia l’antiga mili: rompan filas! I ràpidament tots eixíem a llevar-nos la banda perquè no s’embrutaren les manteletes i a ficar-se a refugi de l’aigua que caia!

Tot podria ser part d’un meravellós conte amb final feliç… si no fóra per una gran diferència:

I mascletaes... ni una! No ens donava treva!

105

lamardefallers

En aquells anys no teníem les carpes que hi ha hui en dia, que si plou et fiques dins i continues la festa. Ara be… la pluja no va poder amb les ganes de marxa que teníem tots. En aquell moment tots els anys contaven amb l’orquestra “Los Persas”, que ens feia ballar fins que venia la policia a dir que era hora d’acabarl! Amb tanta aigua, a vore que féiem! Això era un perill! Però sense orquestra no ens anàvem a quedar!

Doncs la solució arribà dos o tres portes més enllà del notre casal.

Allí hi havia, i encara està, una planta baixa d’aquestes boniques, valencianes, amb un bonic taulell i dos pilarets que flanquejaven l’entrada, era el menjador principal, tot s’ha de dir dir, no era massa gran. El menjador donava a unes habitacions d’aquelles amb boniques portes altes fins al sostre, d’eixes que tenen uns cristals colorits però també xicotetes. No recorde si la teníem llogada aquell any per a guardar les provisions del menjar i beguda per a la setmana fallera.

ment em porta a aquella casona i a recordar com de bé s’ho passàrem malgrat el mal temps.

Podria resultar una història trista, de llàstima, de mala sort…. però la veritat és que no va a ser així.

Perquè com la majoria de contes, el nostre, va tindre un final feliç.

La nostra comissió, l’últim dia de falles, en el casal, després del dinar de Sant Josep, ens va tornar a proclamar Falleres Majors de la nostra comissió per al següent exercici faller.

Així que allò que començà molt malament acabà tenint un fantàstic final que molta gent de la falla, tornant la vista enrere, també recorda com anecdòtic, o millor dit com: REGNAT PASSAT PER AIGUA. I com tots els contes… este va tindre el seu final... perquè començara un nou conte per a dos noves regines, i… CONTE CONTAT, CONTE ACABAT.

Solució: orquestra dins del menjador i a ballar i a disfrutar de les nits de falles!

S’ha de dir que aquell any no érem la quantitat de fallers que som ara, però tampoc poquets!. La veritat, no sé com ho féiem per a clavar-se allí dins tota la joventut i no parar de ballar en tota la nit. Recorde que la cançó “Sabor de Amor” era la que aquell any més pegava, i cada vegada que l’escolte la meua 106

lamardefallers

107

lamardefallers

“L’aigua” de les nostres festes: Begudes amb denominació d’origen Per – Héctor Moreno –

A

tot l’estat Espanyol i quasi diria que a nivell mundial, una acció molt comuna associada a moments d’esplai o festa és assaborir alguna beguda que de normal no solem consumir. Els més majors del poble recorden amb certa nostàlgia, quan el cap de setmana demanaven aigua civà amb alguna mesureta de cacaus i tramussos per passar la vesprada; o quan en les grans celebracions familiars es treia l’herbero o el millor vi.

Eixa relació biunívoca entre festa i consum de begudes especials és una simbiosi perfecta si esta no es desvirtua o s’adultera. En eixe precís instant és quan trobem un problema de salut que preocupa a la societat i que s’ha d’erradicar amb l’educació i la conscienciació dels perills que porta.

No obstant, llevat este aspecte negatiu que només apareix amb un mal ús de la beguda, hem d’assenyalar que els valencians som un clar exemple de producció de diferents tipus ‘d’aigües’. Al llarg del nostre territori, des del nord de Castelló, fins al sud de la província d’Alacant, tenim vertaders artesans pel que fa a les begudes.

“Qué la cassalla no és Valenciana?

Això no pot ser!!, si és una de les begudes per excel·lència falleres!”

Estic segur que més d’un faller ha pensat tota la vida que esta beguda provinent de la destil·lació d’alcohol i de la planta Pimpinella anisum era 100% valenciana, i la resposta és NO. La Cassalla com la coneguem prové d’Andalusia, més concretament del municipi de Cazalla de la Sierra, on es va obtindre per primera vegada un aiguardent procedent de la destil·lació de l’anís i de les restes de producció vinícola de la zona als segles XV i XVI. D’esta localitat pren el nom de Cassalla, encara que al nostre territori també començarà a fabricar-se. Aielo del Malferit, Monforte del Cid, Cullera, Silla, Bellreguard o Almassora són pobles on es produeix esta beguda transparent espirituosa que arriba a 45-55º d’alcohol.

En les festes i celebracions és costum sentir la cançoneta de ‘Una cassalleta i mon anem...’, encara que sempre en cauen més d’una o dos. Abans de sopar, després o mesclat en altres licors o aigua, els valencians emprem la cassalla en moments de festa i també 108

lamardefallers

per a despertar-se o calfar el cos.

Molts llauradors o treballadors de bon matí es fan un nuvolet o una palometa (cassalla mesclada amb aigua). També la podem trobar mesclada amb mistela, anomenant-se barrejat, o bé amb llima granitzada o licor de llima i gasosa, anomenant-se xifli o canari respectivament.

d’altres. Les receptes són molt casolanes, i cada herbero pot estar format per una o varies herbes.

Fins 15 tipus diferents s’han emprat en la seu elaboració. Sol consumirse en les postres i com molta gent diu, te propietats digestives.

El cafè licor, és altra beguda emprada sobretot a les festes de Moros i Cristians. A Alcoi, Bocairent, Ontinyent i tota la zona de Moros i Cristians d’Alacant. Té una graduació alcohòlica d’entre 15-25 graus i està elaborada a base d’alcohol i cafè.

Altra beguda molt consumida i amb segell Comunitat Valenciana és l’orxata d’Alboraia, una mescla de sucre i chufes exprimides que solem consumir a l’estiu amb l’aparició del calor mediterrani.

El cantahueso d’Elx és altra beguda típica de la Comunitat, elaborada al destil·lar la flor i el peduncle de la planta del cantueso (Thymusmoroderi) i alcohol neutre, té una graduació alcohòlica entre el 25-35%.

A més de la cassalla podem trobar la mistela, un licor elaborat amb la mescla del most de raïm moscatell i alcohol, donant-li un color groguenc amb un sabor dols i uns 15-17 graus d’alcohol. La més coneguda és la que s’elabora a Toris, i sol emprar-se en els dolços típics valencians. A Castelló, per exemple, tenen la Barreja Castellonera, una beguda que es consumeix durant les festes de la Magdalena i que està elaborada amb moscatell i anís.

Per contra, a la província d’Alacant trobem dos de les begudes més conegudes. La primera és l’Herbero, un anís condimentat amb herbes de la serra Mariola com són el romer, el timó, la farigola, l’alfàbrega, fruits del ginebre, majorana, sàlvia o camamilla entre

Per últim hem de destacar altra beguda que per excel·lència trobem a la capital del Túria: l’Aigua de València, un còctel

109

lamardefallers

elaborat a l’any 1959 per Constante Gil al cafè Madrid de València. La combinació de suc de taronja, cava, vodka, ginebra i sucre, dóna lloc a este meravellós còctel que s’ha de prendre molt fresc.

del nostre semàfor particular amb el ‘amunt, avall, tres colpets i cap a dins’. I per últim, altra beguda que no és originaria de la nostra comunitat però que va arribar amb força a la nostra comissió fou el Legendario, ron cubà que prenem en forma de colpet a la barra del casal i al ritme de la cançoneta...

‘Legendaario, oe, legendario, oe, legendario, oe legendario oe oe’.

De totes les begudes que s’han presentat, els fallers cervantins consumeixen durant la setmana fallera la cassalla i la mistela. La cassalla en la nostra comissió s’ha arribat a distribuir en una sulfatadora. Després de sopar més d’un faller es desplaçava taula amunt o taula avall omplint els gots d’aquells que en volien amb la sulfatadora de cassalla. També és típic consumir els colpets durant la setmana fallera. Una mescla de kiwi amb altres begudes espirituoses (la recepta és secreta). Es prenem durant les nits de falles al ritme

110

lamardefallers

Bateig Faller per

– Borja Salvador –

Q

amb el teu polar, el brusó i el mocador, perquè no et passe res roí. És imprescindible perquè et reconeguen els de la teua comissió i també per a que et salves de les ‘cremaes’ dels petards.

uan parlem de baptisme podem referir-nos a l’acte de purificació d’alguna religió o bé al baptisme d’alguna activitat. El baptisme de busseig es refereix a la primera immersió d’una persona que vol aprendre a bussejar.

Diuen que és una experiència inoblidable i que recordes al llarg de la teua vida. Doncs bé, aquesta experiència té molt a veure amb la immersió que fa una persona quan s’introdueix per primera vegada al món faller.

Altra cosa necessària per a la immersió al món faller és aquella persona que fa que t’apuntes i et ‘comboia’ per a anar a cadascun dels actes que s’hi facen. De la mateixa manera que en el busseig és fonamental tindre a un professional al costat, en el primer any faller d’una persona s’ha d’anar acompanyat d’altre faller o fallera amb experiència, que et dóna els consells necessaris perquè vages pel bon camí i no entres en mal peu.

La primera volta que algú es submergeix en l’aigua ha de ferho amb un equipament adequat i acompanyat d’una persona que sàpiga de que va l’assumpte. Al món faller és imprescindible que al submergir-te vages equipat

111

lamardefallers

De la mateixa manera, podem comparar les diferents sensacions que tenim al tindre el primer contacte en aquestos mons. La pressió a la que són sotmets els oïts en les “mascletaes” es equiparable a la que tenim al summergir-nos en l’aigua. La forma física també és un aspecte a tindre en compte, de la mateixa manera que un futur bussejador ha d’estar be físicament, un faller també ha d’estar preparat per a aguantar eixa setmana fallera plena d’actes, festa i amb poques hores de descans.

Aquestes dos activitats podem considerar-les com a molt especials i quan les fem per primera vegada, en acabar d’experimentar-les tenim ja ganes de tornar a viureles. Tots els fallers que s’estrenen en la festa valenciana, al acabar la seua primera experiència, tenen unes ganes incommensurables de tornar a viure l’experiència.

Paula Medina ens conta que el seu grup d’amigues va ser qui l’animà a apuntar-se i que dins d’una falla es veu tot d’altre color, ho vius més intensament i coneixes a gent d’allò més divertida. Irene Asensio ens diu que només entrar ella i la seua colla es feren un brusó per anar ben equipades.

Com veieu, la immersió al món faller té un paral·lelisme molt estret amb el baptisme a la mar i el primer any faller d’una persona pot ser tota una experiència.

112

lamardefallers

La mar i l’esport per

– Juan Antonio Chirivella –

L

a mar i l’esport són dos paraules que estan molt lligades. Al nostre país tenim molts exemples d’esportistes que han fet grans gestes als diferents esports aquàtics: Gisela Pulido, els germans Doreste, David Meca, Gómez Noya, Mailaen Chourraut, David Cal, Saul Craviotto, Iker Martínez… són exemples de grans campions dels quals la mar és una gran protagonista. Al nostre poble també tenim uns quants atletes que fan de la mar i l’ésport una forma de vida i hem parlat amb alguns d’ells perquè ens conten les seues experiències.

educatius relacionats amb la natura i l’esport. Com a membre de l’equip de rem de la Universitat Politècnica de València, del què va formar part durant més de 12 anys, arribà a ser tercera a nivell autònomic i cinquena en algun campionant d’Espanya, sempre dins del seu equip. El grup d’estudiants i professors amb els que va començar a remar, varen ser els que posaren en marxa la secció de rem de la UPV, que continua actualment competint a nivell nacional. L’equip senior masculí va ser subcampió d’Espanya el passat 2017. A més Marian és corredora, practica triatló, li encanta la bici, i ha fet la volta a Eivissa en kayac unes quantes vegades. Esport i aire lliure, una combinació difícil de rebutjar.

Primer parlàrem amb Marian Val, enginyera de professió, la seua activitat professional sempre ha estat centrada en projectes

113

lamardefallers

Per què practiques el rem?

T’inicià algún amic?

Vaig començar a remar en primer de carrera, el campus estava al Grau de Gandia, molt a prop del Port, i entre l’oferta esportiva que teníem estava inclós el rem. Vaig provar, em va encantar, i en menys d’un curs ja teníem equip masculí i femení i estàvem pensant en formar-nos com a monitors i entrenadors per millorar i poder donar a conéixer este esport a molts més estudiants. De fet, al llarg d’eixa época vaig fer els cursos i exàmens pertinents i sóc entrenadora de rem. He donat cursos per a la UPV durant tots estos anys de manera intermitent, i el curs 2016-2017 vaig ser la coordinadora i entrenadora responsable de l’Escola de Rem que la Federació Valenciana té en la Marina de València.

manera lúdica no és necessari fer una preparació més enllà de remar en l’embarcació, però si pensem en millorar la tècnica i en entrar en competicions, sí que és necessari introduir entrenaments en sec: treball amb peses, acondicionament físic, sessions en remoergometre…

Com és la interacció del rem en la mar?

Una de les coses que enganxa del rem és el contacte amb la mar. Fer esport a l’aire lliure sempre és un plaer però poder gaudir alhora d’un medi que no és el nostre com la mar, és una meravella. Amb un nivell prou bàsic i bones condicions meteorològiques es pot eixir del port i entrenar en la mar o en la platja, i eixa combinació de concentració per a seguir el ritme i la sensació de navegar sense el soroll de cap motor és impressionant. A més, en l’embarcació típica valenciana, el llaüt valencià, no és necessari tocar aigua, amb la qual cosa es pot practicar durant tot l’any sense por a que l’aigua estiga massa freda.

Com és la preparació per a la pràctica del rem?

El rem, junt a la natació, és un dels esports que treballa tots els grans grups musculars del cos, és un esport molt complet. Per a practicar de

114

lamardefallers

És un esport complicat de practicar? La seua pràctica ens farà fer una gran inversió econòmica? És un esport molt tècnic. I a la dificultat tècnica hem d’afegir que és un esport d’equip on la sincronització i coordinació amb la resta és més important que la força que fem. En les primeres sessions dóna la sensació de que no avances però una vegada superada eixa primera por te n’adones que no, que no és un esport difícil.

Tampoc és un esport car, si trobes una escola o un club on poder practicarlo les mensulitats són més barartes que les de qualsevol gimnàs, no cal equipament específic. Roba i calcer esportiu i ganes, poc més fa falta.

privilegi encara, una oportunitat que no deuríem deixar passar.

Un altre atleta paiportí que destaca per les seues aptituts per als esports aquàtics és Vicente Puig, que destaca en la modalitat de natació en aigues obertes, esport que ha practicat desde xicotet i que coneix molt be, ja que és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, amb l’especialitat en natació, a més de ser entrenador superior de natació. Entre les seues fites esportives trobem la seua travessia per l’estret de Gibraltar, amb una distància de 20km en menys de 5 hores, així com recórrer la distància que separa Tabarca amb les platges d’Alacant (21km).

La seua última travessia va ser en l’Atlàntic, creuar la ria de Arousa, 10 hores nadant en aigües per davall dels 14 graus. Com entrenador de natació compta amb una participació en unes paralimpiades i en un mundial de natació adaptada durant els anys 2012 i 2013.

Com podríem iniciar-nos en la pràctica del rem? On ens hauríem d’adreçar?

A València, des de fa dos anys tenim l’Escola de Rem de la Federació Valenciana, situada en la Marina de València, compartint instal·lacions amb l’Escola de Vela. És necessari federar-se per a estar assegurat i no tindre cap problema, però la llicència federativa de l’escola és molt econòmica, no arriba a 20€ anuals. Les quotes mensuals de l’escola oscil·len entre els 30 i 50 euros mensuals en funció del nombre de sessions setmanals que triem.

Per què practiques la natació?

Com t’iniciares?

Practique aquest esport perquè em fa sentir-me be i disfrute, l’he practicat des de xicotet i a dia de hui continue amb les mateixes sensacions. El meu primer contacte amb la natació va ser en la piscina de Paiporta, quan jo era menut la inauguraren i alli em passava tots els dies, desitjava que fóra estiu perquè tornaren a obrir la piscina.

Com animaries a la gent a que s’iniciara en la pràctica del rem?

A València, amb el clima i les condicions que tenim, som uns privilegiats. Poder gaudir a més d’un esport d’equip tan complet com el rem durant tot l’any i en contacte directe amb la mar és doble 115

lamardefallers

Com és la preparació per a la pràctica de la natació?

La natació és un esport que exigeix molta preparació i dedicar-li molt de temps tant dins com fora de l’aigua. És un esport on per a competir en una prova de 50m es deu de nadar com a entrenament a la setmana entre 30.000m y 50.000m. L’any passat, en la meua preparació per a la prova de 28km, vaig haver de nadar prop de 800km en tot l’any. A més és molt important el treball en sec (en el gimnàs) per a compensar i enfortir la musculatura i així previndre lesions.

És complicat ser un bon nadador en aigües obertes? És un esport tècnic, de manera que si tens una bona tècnica en natació te cansaràs menys i te resultarà fàcil practicar-lo, per això recomane per a començar que es faça un curs de natació i que s’aprenguen bons hàbits. És un esport motivant perquè observes millores de forma rápida. El límit el poses tu, el que hui són 2000m, a la setmana següent poden ser 5000m i sense adonar-te’n estàs fent una travessia de 20km.

Què fem si volem parcticar-lo?

València compta amb una gran afició a les aigües obertes, de fet es pot consultar en les xarxes socials associacions de persones que comparteixen el gust de nadar en el mar sense cap tipus d’interés en la competició, a mode d’exemple hi està el grup Nadópatas que organitzen trobades de tots els nivells i de totes les distàncies. Altra opció és buscar un club de natació especialitzat en aigues obertes, com el Club de Natació Patacona, que fan competicions únicament en la mar.

Com és nadar en obert? Quines són les sensacions?

Nadar en el mar és una experiència que tota persona deuria experimentar.

Quan nade en el mar em sent lliure, un més de l’entorn, disfrutant del fons de la mar i dels bancs de peixos. Això sí, tot i ser bon nadador sempre hem de tindre respecte a l’aigua i prendre les degudes precaucions: nadar sempre acompanyat d’algú i sense separar-se més de 50m, no nadar a més de 200m de la vora de la platja i dur sempre una boia de color per a ser vist en la distància.

116

lamardefallers

Com animaries a la gent a endinsar-se en la mar?

Que pensen en un lloc tranquil, en silenci, acompanyat d’una una posta de sol, i tu pots ser el protagonista de l’escena, aquest lloc es troba en la mar.

No hem de tindre por, sols respecte per poder gaudir al 100% d’una pràctica esportiva molt completa en tots els sentits.

Feia spinning i alguna carrera popular i poc a poc comencí a connectar-me en este esport.

Com és la preparació per fer un triatló?

La preparació depén de la distància que prepares, sobretot en quantidat d’hores i d’intensitat però en general entrenes un parell de dies a la setmana carrera a peu, un parell de dies natació i el cap de setmana fas eixides en bici.

Normalment descanse un dia o dos per setmana i també algun dia faig més d’un entrenament.

La nostra següent protagonista és un altra gran nadadora, però la natació és una tercera part de l’esport que practica. Cristina de la Torre Paredes compta amb un extens palmarés: campiona autonòmica de duatló 2017 absoluta, campiona grup edat 3035 anys de triatló mitja distància València 2017, campiona grup edat 25-29 anys del campionat de triatló llarga distància España 2016 i subcampiona de triatló mitja distància ‘Bola del Mundo’ (Madrid).

Conta’ns com és la part de contactar amb la mar.

A partir de març sols anar a la mar a practicar natació per a adaptarte al neopré i tot el que la mar implica: corrents, ones, brutícia, orientació.

La natació és una part essencial per practicar triatló, molta gent es dedica a entrenar sols en piscina però s’ha de fer també en la mar. És una de les coses que més costa i que a molta gent li angoixa, pel neopré, les corrents, les meduses… són molts factors per controlar. De fet, la part mes difícil es la natació perquè requereix més tècnica.

Ens parles dels teus inicis Cristina?

Vaig fer el Triatló de la Dona de València fa 4 anys i em vaig enganxar.

117

lamardefallers

D’altra banda és car, necessites prou de material i encara que no siga el millor del mercat requereix una inversió, les competicions també són prou cares.

en moltes netejes del fons marí i tasques medi ambientals, ja que l’home l’està tractant com a un verteder des de ja fa anys.

Com comencem?

Pots iniciar-te entrenant pel teu compte les tres modalitats o apuntar-te a un club de triatló. Si t’apuntes a un club és mes fàcil aprendre perquè els mateixos companys en més experiència són els que te van donant consells, a més de ser més divertit entranar en grup. No és necessari estar federat, però s’ha de pagar un segur per a cada prova, si fas més de tres proves en un any eix més rentable federar-se. Si t’agraden les tres disciplines jo recomanaria provar a fer un, ja que és un esport on cada dia fas algo diferent i compatibilitzes esport en terra i en la mar.

Ivan, qui et va iniciar en açò del busseig?

El busseig el practique des que era xicotet, en els meus pares anava molt a la platja i mon pare m’ensenyà a bussetjar i a fer pesca submarina.

Degut a que els humans som poc respectuosos amb la mar cada vegada era més difícil trobar a poca profunditat espècies que abans trobaves prop i això va fer que m’especialitzara en el busseig, per poder continuar gaudint dels paisatges submarins. L’amor per la mar és un sentiment que tinc inculcat des de menut.

Per últim, anem a parlar d’un esport desconegut per a molts però que abarca un ampli ventall de disciplines com és el submarinisme.

Per a això parlàrem amb Ivan, president del club de busseig El Polpeter de Paiporta, club que es fundà a l’any 2011 i que està adscrit a la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques.

Esta federació inclou la pesca submarina, la abnea, la fotografía submarina o inclús alguns esports quasi desconeguts com poden ser el hockey submarí o el rugby submarí. El club el conformen un grup d’amics que comparteixen la afició pel submarinisme i l’amor i respecte per la mar. La gran majoria de la gent del club practica el busseig esportiu, la foto i el vídeo, és un club molt conscienciat en el medi ambient i participen

Com te prepares?

El busseig és un esport que no necessita una preparació física específica, en començar a practicar-lo pots trobar una falta d’agilitat que vas guanyant amb l’experiència i la única possible molèstia és el pes de la botella d’oxígen. És molt important tindre en bon estat el sistema auditiu perquè a grans profunditats es suporta molta pressió i per això és fan revisions periòdiques, per a garantir la nostra seguretat.

Un esport on la interacció amb el mar és del 100%...

Clar, l’estàs practicant dins d’ell, flotant, observant-lo, escoltant-lo… a més si quan vas a practicar-lo has d’arribar en vaixell al lloc immersió, durant el trajecte pots disfrutar de la brisa, del peixos botant, dels dofins… És una simbiosi amb la mar del 100% 118

lamardefallers

Però este serà un esport car, no?

En principi no tant, encara que per a practicar-lo fa falta un equip que haurem de comprar o llogar. També encareix el fet de que la gent busquem llocs més exòtics per a practicar-lo, per la qual cosa hauríem de sumar el preu del desplaçament. Però es pot practicar d’una forma prou barata fent una simple inversió en unes aletes i unes ulleres per a practicar el busseig en apnea, i es pot encarir més si el fem en botella.

per a la gent. Per a iniciar-se ho hem de fer amb l’ajuda d’un instructor, i podem fer-ho en escoles, que solen ser empreses que es lucren per impartir l’activitat, o en clubs, que no solen tindre ànim lucratiu. El preu sol ser paregut perquè les escoles s’aprofiten de que ja tenen el material i els clubs normalment han de llogar-lo.

Per a Ivan bussejar és fascinant ho recomana a tot el món, ens explica que la sensació de flotar és semblant a la de volar, i mirar al fons i veure la immensitat de la profunditat de la mar, els colors, la natura, la vida marina… és impressionant. Com veiem diferents esports on poder gaudir de l’activitat física i de la mar, i en Paiporta tenim protagonistes de tot tipus, tu quin triaries?

És millor adreçar-se a una escola o a un club? Es necesari federarse?

La primera experiència en el busseig és el que és diu un ‘bateig’, que és provar a estar dins de l’aigua, flotar, respirar sense la necessitat d’eixir a la superíicie, que és el més estrany

119

lamardefallers

Merche Peris,

nadadora olímpica i paiportina per

– Verónica March –

L

‘Aconseguir la mínima per participar als Jocs Olímpics de Pekin fou una recompensa per a tota la família’

’aigua és el seu medi natural.

Merche Peris porta nadant des dels 11 anys i prompte se’n adonà de que la natació anava a ser la gran protagonista de la seua vida.

Se’n va anar de Paiporta per seguir evolucionant, i tant que ho va fer!.

La paiportina es va convertir en la dominadora absoluta en la modalitat 50 metres esquena i el seu palmarés deixa bocabadat a qualsevol. En 2012 va obtindre el seu millor resultat professional i va guanyar l’or en la final de 50 esquena de l’europeu de natació de Debrecen, Hongria. En agost de 2017 va dir adéu a la natació, encara que ja mai podrà perdre el vincle amb l’aigua. El vincle que sí s’ha recuperat és el de la seua família. Després d’uns quinze anys fora, Merche ha tornat a València, i vindre a Paiporta a visitar als seus pares o la seua iaia és molt més senzill, tant que nosaltres també puguérem quedar amb ella, ací al nostre poble, perquè ens parlara de les experiències viscudes.

Merche arribà molt contenta, i agraïda per la nostra proposta a participar del llibret de la falla.

Com comences en el món de la natació?

En la meua família sempre s’ha fet esport, i en el cole on jo anava, Selesianos – San Juan Bosco, feien moltes activitats extra-escolars.

Proví amb ballet i bàsket però res. La mare d’un company de la meua germana ens digué que per què no ho intentàvem amb la natació, va coincidir que hi havia un grup de xiquets molt bons, el professor també ho era i me vaig enganxar. M’absorbia l’equip i els entrenaments, i vaig anar guanyant campionats. Poc a poc te vas posant més objectius: al provincial, als autonòmics… de sobte, en 15 anys guanyí el primer campionat d’Espanya absolut i aní al primer campionat d’Europa.

Me’n vaig anar fora per seguir evolucionant i ara, amb 32 anys, he tornat a València. Quasi tots els objectius que m’he plantejat els he aconseguit, per tant estic molt contenta.

120

lamardefallers

Quin ha segut el moment més gratificant en la teua carrera?

Sense dubte aconseguir la mínima per als jocs Olímpics de Pekín de 2008. Foren 4 anys de dur entrenament, renunciant a coses de les que no era ni conscient. Però quan vaig vore el marcador vaig pensar: ‘papis ho hem aconseguit!’.

Fou una recompensa també per a mos pares, per tot el que havien fet per mi. Durant els Jocs ells també vingueren a Xina i ho disfrutaren moltíssim. Allí vaig ser companya de Rafa Nadal, Pau Gasol… fou al·lucinant. En 2012, per a les Olimpiades de Londres, vaig quedar a 7 centèssimes de la mínima per culpa d’una gastrointeritis molt dura.

representant al meu país no era una pressió, sinó una recompensa.

Podria parlar més d’autopressió, de voler donar el màxim de mi, sóc molt autoexigent.

On està la teua ment quan competixes? És una sensació molt estranya, no sé si es pot arribar a entendre. És un estat mental increïble. Saps el que has de fer perquè has entrenat per a eixe moment i estàs al 100% tant de cos com de cap. Hi ha algo que te guia i tu vas cap a endavant, te sentixes be, poderosa, és una sensació que realment tire de menys ara que m’acabe de retirar.

Hi ha uns segons abans d’eixir que dius: ‘mare meua qui em mana clavar-me ací’, però saps que has estat treballant mentalment i tens les ferramentes per poder anar endavant. En els entrenaments hi ha vegades que ja no pots més i encara estàs en la meitad de les séries, hi ha un gran treball mental.

Quan entres a l’aigua i estàs amb totes les teues rivals ja està, sols has de fer el que has entrenat.

Com es porta la pressió? Eres considerada la millor nadadora de la modalitat d’esquena en Espanya, quina responsabilitat, no?

La veritat és que no sentia pressió, i això que no vaig arribar en el millor estat. Nosaltres notem com estem, però encara així vaig anar a per totes, per a mi estar allí

121

lamardefallers

I quan acabes que passa?

Fins que no veus el temps sols te bases en les sensacions, però no te pots guiar per això. Tampoc te pots fixar en la resta, això sempre ho diuen els psicòlegs, has de fer la teua pròpia carrera no la dels altres.

Quan vinc a Paiporta estic en ma casa, és com poder descansar, estar relaxada, acabar de dinar i quedar-se xarrant tranquil·lament, acompanyar a ma mare al mercat o poder anar a vore a m’abuela quan vullga. Ho estic disfrutant moltíssim, ara que ja fa quasi un any que estic ací.

Són molt important els psicòlegs, no?

Sí!!! Molt!! Jo de vegades pense que haguera pogut fer més coses si haguera controlat més els nervis en algunes ocasions. En el Palau Sant Jordi per exemple, en el Mundial de Bareclona de 2013, estava tot a rebentar i les grades molt prop de la piscina, tots cridant el meu nom, l’autopressió que tenia… fou un moment molt difícil. Jo m’havia preparat per a medalla però vaig quedar la cinquena del món, que no està mal, però encara a dia de hui no estic contenta, crec que podria haver controlat més la situació.

Eixa és una de les meues espinetes, la medalla en un mundial de llarga.

T’agraden les falles? Has segut fallera alguna vegada?

A mi les falles que no me les toquen. Sí, sí… des de xicoteta vaig ser fallera molts anys de la Falla L’Horta, després també vaig estar en Na Rovella, m’ecantaven les despertaes no me’n perdia cap. Fins que ja me començaren a coincidir els campionats importants de l’any en dates de falles, i havia d’anar perquè sinó no podia classficarme. Tot això va fer que m’haguera d’apartar de les falles perquè durant l’any no podia anar a molts actes. Ara estem encara instal·lantse però sí que m’agradaria formar part d’una comissió, tindre amics dins d’una falla i viure els actes des de dins.

Per la teua carrera has estat molt de temps fora, has viscut a Barcelona, Tenerife, en diferents països degut a les competicions... has trobat alguna cosa a faltar de València?

Tot!. Sobretot la família, jo sóc molt casolana. Al final, t’adaptes, però no t’acostumes. Les falles, per exemple, feia 10 anys o més que no les vivia així que les de 2017, com ja estava ací, foren brutals. No em vaig perdre cap mascletà, vaig vore falles… a més el meu home, que no és d’ací però li encanten les falles, les va viure molt intensament.

Per què deixares el passat estiu la natació?

Era el moment, la ment i el cos t’ho diuen. Feia un any aproximadament que ja no era com abans, la motivació sobretot. És molt dur, són 8 hores d’entrenament diari i si no estàs motivat és molt difícil. Així que no estic trista, és una cosa que he fet quan he volgut, necessitava altre tipus de vida. Ho vaig deixar sent campiona d’Espanya, què més vull.

122

lamardefallers

I què fas ara?

Treballe amb el Comité Olímpic Espanyol, divulgant els valors de l’olimpisme pels coles de la Comunitat. Continue vinculada a la natació però a nivell d’esport base, amb xiquets, inculcant-li’s els valors de l’esport. Tinc com a objectius que disfruten fent el que els agrada i que aprenguen valors com la constància, l’esforç…

M’abellix molt fer açò i m’agrada ajudar a tots els esportistes de la nostra Comunitat amb tot el que he aprés en estos 24 anys.

Valenciana encara queden moltes coses a fer en el món de la natació. ‘No tenim piscines olímpiques, no es pot entrenar ací i és una llàstima perquè se’n van molts talents o ho deixen perquè no tenen bones condicions. M’agradaria ajudar en tot açò, a Paiporta, a València, on siga. Que la gent disfrute i que no hi haja pedres en el camí’.

En 2010 fou destacada com l’esportista de l’any en el nostre poble, i en 2016 se li va atorgar la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat Valenciana.

Enhorabona Merche i a seguir endavant!

Ha segut un gran plaer conversar amb Merche Peris, que acabà contant-nos que en la Comunitat

123

lamardefallers

De pesca fallera! per

– Albert Tarazona i Carolina Planells –

persones amb qui parlem.

Quina relació cregueu que existeix entre els pescadors i els fallers? O entre els navegants i els fallers? Aparentment no hi ha cap concordança, però després de parlar amb alguns dels que comparteixen ambdues aficions, se’n hem adonat que són dos modes de vida i de diversió. Alguns fallers també pesquen i naveguen, per això hem parlat amb ells. Ens confirmen que tant el mar com el món faller són dos grans passions que formen part de les seues vides.

Per tal de començar, quedem un dia al casal amb Paco Chon i Vicent Palmero, els qui, de bon gust, es posen a la nostra disposició per tal d’esbrinar els amagatalls de la navegació.

Paco ens conta que la navegació arribà a la seua vida d’una manera curiosa, ja que no tenia cap conegut que li introduira en aquest mon, sinó que ell mateix, pel seu afany d’aprendre coses noves, es va traure el PER (Títol de Patró d’Embarcacions). Anys més tard la seua afició va créixer i quan es va comprar el primer vaixell, es va traure el títol de Patró de Iot per poder navegar per tot el Mediterrani.

Com pot ser que eixos dos entreteniments desperten l’interès al mateix temps en un determinat individu? Pues bé, ens hem posat en contacte amb ells per saber més. Esteu atents, perquè potser quedeu sorpresos de les

125

lamardefallers

En canvi, Palmero ens conta que ja de ben xicotet, tenia interès per esbrinar com un vaixell podia avançar per simplement una vela, ja que al Mareny, poble on ell estiueja, es passava hores i hores observant-los a la mar. Però no va ser fins anys després, mentre estudiava el títol de Patró de Iot, quan un company de classe el va convidar a fer una regata amb un equip de l’equip de regates de València.

prova eixe dia i pel que sembla els vaig agradar, així que hem vaig quedar en l’equip durant 5 anys.

De veritat Palmero? No ho sabíem!

I vas passar a formar part d’un equip de regates professional?

És el meu somni, contesta ràpidament Paco amb molta il·lusió als ulls, m’agradaria fer una travessia fins Austràlia i passar-me un mes en alta mar.

I ara? Estranyes eixe ritme de navegació?

La veritat és que sí, però per la meua rutina de treball no ho puc dur, encara així sempre que puc agarre el vaixell i m’escape. La mar m’evadeix moltíssim de l’estrés del dia a dia.

I a tu Paco, t’agradaria passar més temps en alta mar?

Així és! Professional no era, perquè no cobràvem diners, era més una colla d’amics, però sí, vaig tindre molta sort, perquè precisament el dia que em varen convidar, els faltava un integrant en la posició de la proa. Per ser proa has de ser àgil, baixet, fort i amb poc de pes, així que pel meu físic em venia perfecte. Vaig fer una

Guau! Quin esperit aventurer per atrevir-se a creuar-se mig mon, de segur que amb tantes hores navegant ens pots contar d’alguna ben bona...

Les primeres vegades en alta mar, contàvem les eixides per esglais,

126

lamardefallers

a qui li agrada molt pescar. Un dia, ja fa tres anys, ens vàrem decidir a provar esta nova afició sense tindre molt d’èxit les primeres vegades, però sí amb molta il·lusió, poc a poc ens vàrem anar enganxant a este passatemps. Al principi acostumàvem a anar després de dinar, però hui en dia, aprofitem qualsevol moment per escapar-nos a pescar

confessa Paco entre rialles. Recorde la regata de Sa Majestat la Reina, que eixint per la bocana, envoltats d’altres embarcacions, traguérem la gènova i una ràfega de vent capgirà el vaixell 180 graus, quedant-se proa amb proa amb una dotzena de velers que partien en eixe moment, imagineu-vos les nostres cares...

De segur que molta tranquil·litat no denotarien! Moltes gràcies per acudir a la nostra cita. Tot seguit, una vegada ja hem corroborat que en la nostra comissió existeixen fallers navegants, ens disposem a buscar la mateixa correlació amb el món de la pesca.

I... Tommy per allà per Xàbia que habitueu a pescar?

Orades i llobarros és el que més veiem per les platges de València, però quan ens trobem a Xàbia aprofitem, sempre que ens és possible, per pescar un peix a ratlles molt típic d’aquest municipi.

Tommy és el primer pescador en qui ens posem en contacte, perquè ens aclarisca la relació que existeix entre aquestes grans aficions. Quedem amb ell a sa casa un dilluns de vesprada per tal d’assabentar-nos de com es va originar esta afició per la pesca.

Quan entrem, ens sorprenem de veure a Alonso, el nostre president infantil, preparat per a contestar les nostres preguntes, i és que, Alonso també adora pescar, sempre que pot acompanya a son pare a practicar aquesta bonica afició.

Que bona pinta té això, però per tal d’aconseguir el vostre producte, quina és la qualitat més important?

Paciència, paciència i paciència.

Hola Alonso, hola Tommy! Estem molt sorpresos, no esperàvem que tantes persones de la nostra comissió tingueren aquesta afició a la pesca. Conteu-nos, com va sorgir aquest hobby? Quan començà?

Com ja sabeu nosaltres estiuegem a Xàbia, poble coster, i allí també resideix el meu cosí, i tio d’Alonso, 127

lamardefallers

paciència, perquè aquest hobby pot arribar a desesperar. De la mateixa manera, la confiança en un mateix és una qualitat que no hem d’oblidar, ja que un bon pescador ha de confiar en la seua manera de pescar i en el seu esquer, l’aliment que s’utilitza per atreure al peix.

La pesca és una activitat de llarg termini, no es pot pretendre arribar, plantar la canya i pescar.

De segur que més d’un faller no podria tindre eixa paciència.

Gràcies per les teues respostes i segueix gaudint d’eixa gran afició com de les falles. Seguidament, ens anem rapidament a casa de Quico, ja que arribem tard al seu encontre.

Apleguem a sa casa i seiem en el menjador per investigar sobre com aquesta afició va entrar en la seua vida.

De segur que tu compleixes aquestes qualitats, i per això ens agradaria saber si tens alguna anècdota que contar-nos.

No s’ho aneu a creure, però quan jo era jove i encara estava aprenent a pescar, sense donar-me compte vaig clavar-li l’ham al meu cosí a la galta del cul al agafar impuls per a llançar la canya, ara pareix graciós, però en eixe moment se’m va parar el cor.

‘Un dia, fa molt anys ja, concreta Quico entre rialles, un company de treball em va dir si volia anar a veure com es pescava a la mar. Una volta allí, em va oferir una canya, la qual vaig acceptar, i aquella nit vaig pescar quatre orades. A partir d’aquell moment vaig començar a aficionarme.

Mare meua Quico!!!, menys mal que tot va quedar en un esglai i que ara ho pots contar com una anècdota. Moltes gràcies per la teua atenció. Ens acomiadem de Quico i tot seguit ens desplacem pel nostre poble per posar-nos en contacte amb Gonzalo, el qual ens rep a sa casa.

I a dia de hui, t’agradaria dedicarte professionalment a la pesca o poder invertir més hores en pescar?

Sí, tot i que la meua feina no m’ho permet. M’agradaria invertir més hores en la pesca perquè per a mi aquesta activitat em transmiteix tranquil·litat.

Xé! De veritat m’ho esteu dient?

Comenta Gonzalo amb to de sorpresa. Si precisament el meu amic, Quico, va ser qui va introduirme en açò de la pesca! Si ho arribem a saber podríeu haver parlat amb els dos alhora, tenim de cada anècdota... No patisques Gonzalo, temps tenim per a que ens les contes. Abans conta’ns la teua introducció al món de la pesca.

De segur que en algun moment de la teua vida, tindràs més temps per a dedicar-li’n. Baix el teu punt de vista, quines serien les qualitats que descriuen millor a un bon pescador?

Quico, com Alonso i Tommy, ens afirmen que la qualitat més important és sens dubte la

Doncs, jo vaig començar, tal com vos he comentat, pel meu amic Quico, qui 128

lamardefallers

Per l’amor de Déu Gonzalo, quina estrena!! Moltes gràcies per el teu temps, ha segut un plaer. Per últim, anem a parlar en Salva Folgado perquè ens conte la seua experiència.

ja havia anat abans. Jo personalment sóc pescador de canya y cuc, y malgrat que no sempre aconseguim grans botins, una volta vaig pescar un llobarro al Perelló.

I respecte al temps que li dediques, t’agradaria poder invertir-ne més o d’un mode més professional?

Hola Salva, sabem que el teu germà i tu, sou dos grans aficionats a la pesca, per això ens agradaria saber com va sorgir aquest hobby.

Crec que no, és una professió molt dura, requereix molta paciència. Ara en maig i fins a agost, anem a la platja de nit, sopem, parlem... ens riguem molt i sempre acabem pescant alguna coseta, crec que amb els moments que anem són suficients per matar l’afició que tenim.

Pesque des de la infància.

Acompanyava a pescar a mon pare quan vivíem a Requena. Ens agradava pescar carrancs en els rius i carpes als pantans. A més pescàvem lluços de riu, que actualment estan prohibits.

Al vindre a Valéncia, vam substituir la pesca de riu per la pesca de mar. A dia de hui, el meu fill Gabriel, m’acompanya a pescar, ho viu pràcticament més que jo.

Vinga va, que ho estàs desitjant, conta’ns eixa anècdota.

No s’ho aneu a creure, però aquella primera vegada que Quico hem va portar a pescar, li vaig partir la canya per la meitat....

Pareix que el teu fill ha heretat la tradició familiar, esperem que

129

lamardefallers

perdure per molts anys. Salva, ens podries explicar a nosaltres, que no tenim cap coneixement de pesca, quines són les rutines i procediments que feu des que pugeu al vaixell fins que aconseguiu que el peix mossegue l’ham.

Una volta, fa molts anys, vaig pescar amb mon pare en alta mar amb la tècnica de ‘l’ensebat’. Parada la barca, es posa com a esquerp o ‘sebo’ un boqueró i així s’atrau el banc de tonyines, aleshores es llança una canya per pescador, amb boqueró per ham. El mar es va posar molt brau i la biodramina no va ser suficient.

Mentre ells seguien pescant, cegats per la bravura de les captures, jo seguia ‘encebant’, però aquesta vegada el contingut del meu estómac i donant cabotades de borda a borda. Verd, groguenc, pistatxo, mostassa... Si hagués pogut cridar un helicòpter per extraurem d’allí, ho haguera fet.

En estiu anem a la platja del Perelló, on estiuegem. Allí no es sol pescar molt, però solament estar junt al mar mereix la pena. Orades, mabres i algun llobarro cauen amb els cucs que utilitzem com a ham. En octubre i novembre és quan passa la tonyina prop de la nostra costa, és en eixe moment quan aprofitem per eixir a alta mar amb el vaixell. Esmorzem, beguda per a alguns i biodramina per als que ens maregem, i a la mar, a practicar la pesca al currican, aquesta tècnica consisteix en arrastrar vàries canyes amb hams artificials que simulen peixets, a una velocitat de 4 o 5 nucs i esperar, esperar a que la tonyina, molt voraç, caiga en la trampa y s’enganxe. Estrany és tornar amb les mans buides.

Doncs bé, resulta que estàvem plenament equivocats, la mar i les falles, estan plenament relacionades, són aficions que, després de parlar en els nostres protagonistes, ens hem adonat que casen a la perfecció. Requereix paciència, com la que ha de tindre el faller durant tot l’any fins que arribe març, dedicació i sobretot, el més important, bona companyia, per poder riure i gaudir de l’experiència.

Que bé s’ho teniu que passar, ens encantaria compartir algun dia d’eixos amb vosaltres, alguna anècdota que pugues compartir?

130

lamardefallers

131

lamardefallers

Fauna marina... i fallera! per

– Vicky Fabià i Maica Palmero –

Salmó Del color ataronjat del salmó fumat, on qualsevol faller de la nostra maror taronja podria sentirse identificat; al salmó comú, aquell que va ‘contra corrent’ d’aquesta maror. Diguem d’aquell faller que quan tots van a la dreta, ell va a l’esquerra. Que quan tots volen festa, ell vol tranquil·litat. I quan tots estan tranquils, va i ell munta la festa... no sabem si és per ‘despiste’ o que la seua naturalesa ‘asalmonada’ li fa fer el que li ix de la carabassa...

Polp Segur que s’haveu trobat a aquest faller que aprofita qualsevol excusa, per tal d’arrepretar i toquetejar tot el que puga. O a aquell faller que ha de tastar-ho tot i palpar bé el que es fa a la falla, per descomptat, per assegurar la bona qualitat del que servim al casal... Els tentacles d’aquests dos tipus de fallers són infinits...

Gamba Es diu d’aquell faller que, com el seu nom indica, fa el gamba tot el que pot i més. Aquell que, faça el que faça, posa la nota d’humor a qualsevol reunió, acte o passacarrer. Alguns saben quan parar... altres no...

Bacallà Es diu d’aquell faller que a ritme del Flying Free tanca totes les discomòbils com si d’una festa de la mítica ‘ruta del bacalao’ valenciana es tractara. Que quan sonen les mítiques cançons dels 90, entra en éxtasi i pareix que el poder del techno l’ha posseït. Res que un Paquito el Xocolatero no puga calmar... o no...

Anguila El faller anguila és aquell que s’escapa intel·ligentment de qualsevol feina que implique un mínim d’esforç. Sempre té alguna excusa. I encara que intentes que treballe... ups... s’ha tornat a escapolir...

132

lamardefallers

Peix espasa

Peix roig

Contràriament al que les males llengües del poble diuen, algún peix roig tenim amagat en aquesta falla. I més dels que pensem... Aixó sí, si alguna cosa ens identifica és que l’esperit faller no entén de colors ni ideologies, i tots som com una gran família.

Faller lluitador per naturalesa. Res li pareix bé. Res està al seu gust. Tot és lluitar i criticar però feina per a canviar les coses... poqueta fa....

Tauró La competició la porta en la sang.

I com si de negocis es tractara, vol menjar-se a tots els rivals i ser sempre el millor. Obssessionat amb el millor banderí, aguditza l’olfacte, i com si d’un tauró amb la sang es tractara, quan es fa en ell, esclata en éxtasi.

Peix manta

Com bé indica el seu nom, el manta és el típic faller que es despreocupa de tot. Es tira ‘la manta al coll’ i si s’ha de netejar, no passa res, algun altre faller ho farà. I si hi ha que donar una empenteta a qualsevol cosa, segur que hi haurà algú millor que ell. Que per a aixó som 500, no?

Piranya Es diu d’aquell faller que sempre va rosegant. Es igual si és dolç o salat, el cas és tindre alguna cosa en la boca. Que si bunyols, entrepà de llonganissa, pernil...

Peix volador

És aquell faller que sempre va ‘volant’ a tots els llocs. Que no para de fer feina. D’aquest tipus no hi ha massa fallers. “Pero haberlos, haylos”. Gràcies a ells, la falla tira endavant.

Per a finalitzar també hi trobem en un casal al conjunt dels peixos de la famosa nadala... “Que beben y beben... y vuelven a beber...”. El cas és no tindre mai prou... i després.. passa el que passa.

133

lamardefallers

134

lamardefallers

Les pescateries a Paiporta per

– Coral Gómez i Susana Moreno –

A

Paiporta, el nostre poble, localitat de l’Horta Sud amb una densitat de població de 25.241 habitants, al 2017, curiosament sols trobem tres pescateries que resisteixen sota la pressió de les grans superfícies. És precisament per això que hem volgut acostarse a estos comerços de tota la vida, per tal de conéixer com és el dia a dia d’aquest ofici i la vida d’estos establimets.

a l’ofici gràcies als seus oncles, on va començar fa més de 20 anys en una pescateria de Mislata. I desde fa ja 3 anys en la pescateria del carrer Doctor Fleming de Paiporta.

Altre cas diferents és el d’Ana i Javier, que arribaren a l’ofici per la jubilació d’un familiar. Ara situats al carrer Primer de Maig. És per això que cap d’ells va rebre al seu moment formació reglada al respecte per tal de desenvolupar el seu ofici. A excepció de la demandada a nivell legal, és a dir, manipulador d’aliments, ens va comentar Javier. Més be van poder aprofitar l’experiència dels seus majors per tal d’aprendre, no sols el treballar en el peix, sinó com dur endavant el negoci.

Al llarg dels anys, la dedicació i interés per ser peixaters ha segut normalment per herència familiar, així és el cas de Joaquim, més conegut per Ximo El Seba, al mercat de la Plaça de Cervantes, que ja als 8 anys anava amb una bici venent peix pel carrer Lepanto. També és el cas de Gabi, que es va introduir

Parada al mercat municipal, (Pescateria JOAQUIN)

135

lamardefallers

- Actualment és molt difícil competir amb les grans superfícies que ofereixen horaris de compra més amplis, més varietat i quantitat de peix i altres serveis complementaris.

Tots coincideixen en que es tracta d’un ofici prou sacrificat, donat que el dia per a ells comença al voltant de les 3:45 hores quan es disposen camí a Mercavalencia per tal de dur als seus negocis el millor peix i al millor preu. Continuen amb la col·locació del gènere a les seues pescateries per tindre tot a punt per als seus clients. La seua jornada finalitza a les 15:00 hores, quan ja han pogut retirar el peix no venut i tot queda net per encetar a l’endemà un nou dia.

- Els jóvens volen dedicar-se a estudiar una carrera de les anomenades ‘amb futur’ o altres oficis menys sacrificats.

- En general, les persones busquen allò més pràctic, tant pel temps, perquè ho poden comprar tot al mateix lloc, com per comprar peix envasat, congelat o a millor preu.

A dia de hui podem trobar tot tipus de peix però antigament, tal i com ens comenta Ximo, ‘es venia el que hi havia’. Actualment trobem a les xicotetes pescateries tot tipus de peix tant fresc de la mar, com de piscifactories o inclús congelat.

- Hi ha hagut una evolució negativa, així ens ho comenta Javier, perquè es consumeix menys peix com a conseqüència de l’existència de les grans superfícies.

Mirant al futur, l’ofici de peixater i, per tant, les pescateries de barri o poble están en perill d’extinció per diversos motius:

- Les grans superfícies poden vendre a menors preus perquè porten peix de països estrangers a preu molt econòmic.

Gabi (Pescateria PAIPORTA)

136

lamardefallers

Malgrat aquestos inconvenients, els peixaters locals confien en la qualitat del seu gènere, és per això que aposten per ell, així com pel tracte personal amb els clients que acudeixen dia a dia, any rere any i estan acostumats a comprar al comerç local. Ja saben els gustos i preferències dels clients, els assessoren què emportar-se i fins tot com cuinar-ho. ’I això no te preu’.

emplaçant-se a diferents províncies d’Espanya; Bilbao, San Sebastián… tal i com ens comenta Ximo, que és l’actual secretari de l’associació.

També és el cas de la coalició entre l’Ajuntament de València i Mercavalencia, mitjaçant la regidoria de Comerç, que posà en marxa la iniciativa ‘Apoyo a la creación de nuevas pescaderías’, per la que s’ensenyava als aturats a gestionar aquest tipus de comerços i es cedien llocs gratuïtament.

Malgrat tot comenten que es podria portar a cap algun tipus d’iniciativa o d’ajuda per a incentivar la compra a les pescateries del poble, donat que no en reben cap per part de l’administració.

En aquest sentit sí que existeixen iniciatives per part de l’Asociació de Peixaters de València, que anualment promou unes jornades amb concursos, exposicions de peix, xerrades, etc., que van

Per tant, com hem pogut comprovar amb aquestes tres pescateries, i tal i com com diu un conegut dit del gremi, ‘hi ha peixaters de cor i altres de professió’, però tant uns com altres, malgrat veure un futur incert, s’esforçaran al màxim perquè aquest ofici tan antic no desaparega.

Ximo, ‘el Ceba’ (Pescateria JOAQUIN)

Javier, (Pescateria JAVI I ANA)

137

!

l

ge

A

’a

b o r d at

Llibret Infantil

lamardefallers

Mar a la Vista!

Descobrint el Mediterrani per

– Paula Martínez –

Com es va formar la nostra mar?

El Mediterrani significa ‘mar entre terres’ i es va formar a partir de les restes d’un antic mar anomenat Tethys, que va desaparèixer quasi en la seua totalitat degut al xoc de tres continents (Europa, Àsia i Àfrica), produint el plegament de la terra i deixant tancada una massa d’ aigua salada.

pas del temps es va produir una ruptura en la franja terrestre que separava l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, donant lloc al que coneguem com l’estret de Gibraltar. Per esta ruptura va començar a entrar tal quantitat d’aigua que el nivell pujava 10 metres cada dia (això és com un edifici de 4 plantes) i en tal sols 2 anys es va tornar a omplir. La formació del mar Mediterrani tal i com es coneix ara es va produir per la més gran inundació que s’ha conegut en la terra.

I com és el Mediterrani?

El Mediterrani té una superfície de més de 2,5 milions de km2. És el mar tancat més profund de la Terra, té una fondària mitja de 1.460 metres i la part més profunda es troba en la fosa de Matapan, en Grècia, a 5.267 metres. Limita amb els països: Itàlia, França, Espanya, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Síria, Líban i Turquia.

Esta massa va quedar aïllada de l’oceà Atlàntic, al no tindre una entrada d’aigua poc a poc es va anar evaporant fins que, fa 6 milions d’anys, es va secar donant lloc a una imatge desèrtica amb llacs salins. Però amb el

La temperatura de la superfície de l’aigua varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30ºC a l’estiu i entre 10 i 15ºC a l’hivern, a partir dels 100 als 200 metres la temperatura es manté constant a uns 13ºC. La salinitat mitjana és de 38‰, però augmenta d’est a 140

lamardefallers

oest de 37‰ a 39‰ la quantitat de sal. El Mediterrani és un mar oligotròfic, és a dir, ric d’oxigen però pobre de nutrients, a causa de la poca quantitat de rius que desemboquen en ell.

Quina és la seua història?

El mar Mediterrani és un mar amb història, ha sigut testimoni del desenvolupament de grans civilitzacions; en les seues riberes s’ha descobert l’agricultura, inventat el comerç, la geometria, l’escriptura, s’han fundat grans imperis, va nàixer la filosofia i algunes de les principals religions... Milions de persones es banyen cada any en les seues aigües sense adonar-se’n dels tresors que es troben amagats en les seues profunditats, alguns d’ells submergits des de fa centenars d’anys.

A més, una gran quantitat de vaixells enfonsats es troben amagats en les segues profunditats. Encara que alguns porten molts anys en la mar, la seua càrrega y mercaderia es conserva perfectament gràcies a la sal de l’aigua, un dels descobriments més antics va ser un vaixell de l’època dels grecs (any 2.500 aC) en la costa Balear.

El Mediterrani ha segut testimoni d’innumerables batalles i naufragis, per això, si ens enfonsem en les seues aigües podrem apreciar part d’aquesta història, des d’antigues ciutats submergides com la que es pot trobar en la costa Turca anomenada Kekova, a una ciutat egípcia anomenada Heracleion que porta baix l’aigua més de 1.500 anys.

Qui habita Mediterrani?

141

les

aigües

del

lamardefallers

Qui habita les aigües del Mediterrani?

En el mar Mediterrani s’han registrat unes 17.000 espècies marines, de les quals sols el 20% estan presents únicament en aquest mar. Alguns exemples són la famosa planta marina Posidònia oceànica, l’emblemàtica foca monjo del Mediterrani, l’alga Rissoella verruculosa i el coral roig, que creix molt lentament, entre 3 i 5 mil.límetres per any, es tracta d’una de les espècies més amenaçades del Mediterrani.

Les praderies de Posidònia són de gran importància perquè la seua presència implica una bona oxigenació de les aigües, poca terbolesa i grans aportacions de nutrients. Associada a les praderies de Posidònia es troba el mol.lusc més gran de la Mediterrània, és a dir la Pinna nobilis o coneguda també com nacra. La superfície exterior facilita la instal.lació d’algunes espècies com algues, esponges, etc.

Aquestes són només algunes de les espècies úniques del Mediterrani, però com les seues aigües provenen de l’Atlàntic, la biodiversitat està composta en gran part per espècies pròpies d’aquest oceà. Hi ha almenys 19 espècies de cetacis, per exemple: el dofí de Risso, el dofí llistat, el dofí nas d’ampolla, el cap d’olla comú, el catxalot, l’orca, etc.

Altres espècies marines comunes són la tortuga caguama, els lluços, la tonyina vermella, el musclo mediterrani, les sardines, el peix espasa, la tortuga llaüt, el llobarro, les morenes, l’escurçó o el mer, que pot pesar fins 50 kg i arribar al metro i mig de llargària.

142

lamardefallers

Dins dels animals marins del Mediterrani, també podem trobar alguns amb els que s’ha d’anar espai, com les aranyes de mar i els capricis que es troben a la vorera de la mar soterrats baix l’arena i quan es troben amenaçats utilitzen les punxes que tenen a la seua superfície per defensar-se. Les meduses, les actínies, conegudes com tomàquet de mar, i les anemones, també són éssers que ens poden picar ja que si els toques deixen anar un verí que ens pot resultar prou molest. Els peixos torpede es troben a les profunditats i poden produir una descarrega de fins 200 voltis al sentir-se amenaçats.

Al arribar la nit el Mediterrani no sols es fa fosc, sinó que també apareixen espècies i comportaments que durant el dia resulten impossibles de vore.

Es diu que coneguem més de la lluna que de les aigües que envolten el nostre planeta, el 95% del fons marí està encara sense explorar, així que és possible que queden infinitat d’espècies, fenòmens i tresors sense descobrir a les profunditats del mar Mediterrani, la nostra mar.

Per acabar, dins dels perills que poden comportar la fauna marina del mediterrani cal fer menció als taurons, hi ha fins a 47 classes diferents habitant en estes aigües, encara que el risc de ser atacat per un tauró al Mediterrani és molt menut.

143

lamardefallers

T’agradat la mar del Mediterrani?

Si has llegit les pàgines anteriors de segur que ja has aprés moltes coses, però coneixes com es diuen els peixos en valencià? A vore si saps unir el nom d’estes espécies en castellà amb el seu corresponent nom en valencià.

Merluza Salmón Lubina Trucha Boquerón Atún Lenguado Tiburón Bacalao Rape Anchoa Besugo Berberechos Almeja

Rap Tauró Aladroc Escopinyes Anxova Salmó Besuc Abadejo Cloïssa Tonyina Truita Lluç Llobarro Llenguado

La nostra proximitat a la mar fa que en la manera de parlar hi hagen moltes expressions pròpies d’este medi. A veure si saps unir cada expressió amb el seu significat: 1 Aniràs a la mar i no trobaràs aigua

No saber molt be on i com anem a acabar

2 Anar a la deriva

Quan tot va sense problemes Tindre una cosa davant i no veure-la

3 Estar com peix en l’aigua 4 Tindre memòria de peix

No recordar les coses Estar molt còmode

5 Anar vent en popa 144

lamardefallers

Una vegada coneguts els noms d’un fum de peixos, anem a aprendre quines són les parts del cos d’un peix. Ubica cada part del cos del peix en la seua casella corresponent.

OPERCLE, ULL, CUA, ALETA, BOCA

Uneix els punts seguint els números i… quina imatge veus?

145

lamardefallers

L’Oceanogràfic de València: aprenentatge i conservació per

– Verónica March –

‘En l’any 2050 hi haurà al mar més microplàstics que peixos’ Vos imagineu una mar on hi haja més plàstic que peixos? A què no? Doncs un estudi diu que en l’any 2050 així ho será. Ens ho conta Pedro A. del Baño, que és biòleg i educador ambiental en un lloc tan apassionant com l’Oceanogràfic de València.

De segur que molts de vosaltres heu estat allí amb els vostres pares o d’excursió amb l’escola, i de segur que heu vist els dofins, els lleons marins, els taurons!!! Però l’Oceanogràfic

és molt més que un aquarium on vore moltes i diverses espècies.

Des d’allí fan una feina excel. lent per la investigació, la divulgació i la conservació del medi.

Què podem aprendre l’Oceanogràfic?

en

En l’Oceanogràfic hi ha un edifici que es diu ‘Centre de Divulgació’, és el departament d’educació del aquarium,

146

lamardefallers

als animals marins.

on s’ensenyen un fum de continguts. Allí treballa Pedro.

Ell i altres companys reben a tots els xiquets i xiquetes dels coles i els expliquen moltes coses sobre la mar i les espécies que allí viuen. Hi ha tallers per a tots: infantils, primària, secundària, batxiller… També hi ha cursos generals per a totes les persones que es vullguen apuntar, i també podem acudir a l’Escola d’Estiu o de Pasqua on farem activitats tan divertides com dormir amb els taurons, o treballar directament amb closques de tortuga, plomes d’au i dents de tauró.

Però això què és? Què fan exactament? Mireu, mireu…

Estudis de bioaqústica.

Molts animals del mar emeten sons que la nostra oïda no és capaç d’escoltar, però amb un micròfon aquàtic, que es diu hidròfon, i un amplificador, els investigadors de l’Oceanogràfic estan aconseguint saber com parlen alguns cetacis com les belugues.

Arca del Mar. És un hospital de tortugues marines. Pedro ens diu que si trobem una tortuga ferida, en perill o fins i tot morta hem de cridar al 112 i el servei d’emergències la portarà a este hospital. Els biòlegs i veterinaris

Moltes de les explicacions que ens donen al Centre de Divulgació són els resultats d’insvestigacions que es fan des de la Fundació de l’Oceanogràfic, on estudien

147

lamardefallers

costa reproduir-se si no la curen i quan ja està totalment estan al seu espai ‘Els xiquets recuperada la natural, a la seua eixen tornen al mar. Si casa. conscienciats de està morta també Estos són alguns és important saber que s’ha de cuidar exemples de molts les causes per poder l’entorn’ dels projectes que posar solucions. duen endavant. Els Moltes de les tortugues xiquets i xiquetes van apareixen amb plàstics a al Centre de Divulgació de l’estòmac perquè es mengen l’Oceanogràgic a través de les bosses al confondre-les les escoles i poden triar entre amb meduses. moltes activitats, algunes es centren en animals concrets, Reproducció de l’anguila. altres són més genèriques Les anguiles estan en perill però en totes es treballa el d’extinció.

L’Albufera, un tema estrela: la conservació. dels seus hàbitats naturals, i Es dóna una informació, es l’aigua salada en general, està coneix i aixó ajuda a fomentar contaminada i la seua qualitat la conservació, en este cas, cada vegada és més baixa, del medi. així que des de la Fundació de l’Oceanogràfic intenten Nosaltres som els responsables reproduir-les en captivitat, de la contaminació, però tot i que és una tasca prou també els que podem aplicar complicada. A les anguiles els les solucions. Què hem fet al

148

lamardefallers

animals que més criden llarg de tots estos anys? l’atenció. ‘Els dofins Pedro en conta com són la cara amable l’home ha anant ‘Els taurons i de la mar, el taruró evolucionant al les anguiles són és el mal de la pel. llarg de la història les espècies més lícula, però degut mentre que la amenaçades’ al cinema, ja que mar es mantenia en realitat moren sense canvis, però més taurons a causa la Revolució Industrial de l’home que homés per ho canvià tot. En 200 anys la mar ha canviat moltíssim. taurons’. Sembla que no però a Tots els residus que s’han les nostres costes hi ha diverses anat abocant al mar amb el espècies de taurons, encara naixement de la indústria l’han que ara moltes d’elles estan en transformat totalment fent- perill d’extinció, sobretot per la lo més feble, menys ric i més pràctica del finning: captiven contaminat. ‘Ho hem fet molt als taurons, els tallen les aletes malament’, ens diu Pedro, per al consum humà i quan els ‘però encara estem a temps tornen a tirar a la mar moren perquè no poden ni moure’s de reaccionar’. ni desplaçar-se. ‘A l’any moren L’Star System de l’Oceanogràfic uns 100 milions de taurons pel Segons ens explica Pedro finning’. Els taurons ataquen en l’Oceanogràfic hi ha tres a les persones perquè les animals estrela: les belugues, confonen amb altres animals els dofins i els taurons. Són els com lleons marins o foques

149

lamardefallers

i el pose on cal, ja no hi ha problema’. Imaginem que tirem una botella de plàstic a l’aigua, amb el pas del temps la botella es desfarà, però no del tot, es trenca en microplàstics, uns mini-trossets molt perillosos perquè no es poden llevar de l’aigua. Els peixos els traguen sense adonar-se’n o pensant que és aliment i això no ho poden digerir. Omplin el seu estòmac amb plàstic i moren quan ja no hi cap res més. Este és el gran problema de la mar.

i solament si tenen fam, per tant no són tant roïns com sembla i d’açò Pedro ens diu que els xiquets eixen molt conscienciats.

Què podem fer per cuidar la nostra aigua?

Li preguntem a Pedro per este tema, ell ens diu que no hi ha una única causa per a la mala qualitat de l’aigua.

Les altes temperaturas han fet que canvien els cicles naturals de la plutja i això afecta al placton, uns microorganismes que habiten l’aigua i que serveixen d’aliment als peixos.

Així que la cadena alimentària de tots es veu alterada. Però el principal problema de la mar és la brutícia i la solució és senzilla: ‘si jo tinc un residu

Des d’ací donem les gràcies a Pedro i a tot l’equip que conformen este departament de l’Oceanogràfic, per havernos rebut i per tot el treball que fan.

150

lamardefallers

Què t’ha semblat tot el treball que es fa des de l’Oceanogràfic?

Interessant, veritat? Ara és el torn de que tu també pugues confeccionar el teu propi aquarium. És senzill i divertit!

Pinta i retalla estos peixos i segueix els passos que t’expliquem en la pàgina següent.

151

lamardefallers

Què més coses necessitem?

Una caixa de sabates Paper de seda blau i goma eva verda Els peixos que has colorejat i retallat Tisores Una barra de pegament Colors Fil de pescar Pegatines blanques

Com es fa?

Forrem l’interior de la caixa de sabates amb paper blau.

Dibuixem en la goma eva verda un fons d’algues i les retallem.

Peguem les algues al fons de la caixa i fem un mar amb paper de seda blau. Pintem i retallem els peixos. Peguem amb les pegatines un extrem de fil de pescar en la part de darrere de cada peixet. L’altre extrem el peguem o penjem en el sostre de la nostra peixera. I ja tenim el nostre aquarium particular!

Nosaltres confeccionàrem un, vols vore com ens quedà? Mira este enllaç!

Fes el teu aquarium i porta’l al casal durant la setmana fallera.

Tots els que rebam els posarem en la falla infantil. A vore si l’omplim d’aquariums ben colorits!.

153

lamardefallers

Sequera per

– Cristina Mocholí –

E

causa de la falta l’aigua. Entre ells Espanya, que a causa de les recents sequeres ha augmentat el seu risc de desertificació. A Espanya s’estan donant uns rècords de sequera que indiquen que no està canviant el temps sinó el clima en general, és a dir, que és un problema a llarg termini.

stem acostumats a obrir l’aixeta i obtindre aigua a l’instant sense límits i sense esgotar-se, però és l’aigua ilimitada?, podem quedar-nos sense aigua? Hem de saber que la majoria de l’aigua de la terra és salada i que només el 3% aproximadament és aigua dolça i es troba la major part en forma de gel en els pols.

Esta escassa part de l’aigua superficial no està repartida de manera uniforme en tot el planeta, és a dir, que mentre en uns països es gasta més aigua de la necessària, en altres les persones han de recórrer llargues distàncies per a aconseguir un poc d’aigua.

En primer lloc les pluges estan disminuint i la temperatura augmentant al llarg dels anys.

Les altes temperatures fan que s’evapore més ràpid l’aigua i s’asseque el sòl i perjudique plantes i animals. Les conseqüències més evidents de la sequera són la disminució del nivell d’aigua en els embassaments, pantans i rius, i el descens de la vegetació i els animals.

La falta de l’aigua no sols afecta a les persones, també perjudica el medi ambient i molts països es troben en risc de desertificació a

TOTAL AIGUA DEL PLANETA Aigua marina 97 %

TOTAL AIGUA DOLÇA Gel 79 %

Aigua dolça 3%

Aigües subterrànies 20 %

Aigua dolça superficial 1% Diagrames de la distribució d’aigua al planeta.

154

lamardefallers

20/05/2014 ALACANT.- Embassaments i llit del Amadorio/ FOTO ALEX DOMINGUEZ

se ni omplir la banyera.

Però també s’observen efectes indirectes com l’augment del preu de la llum ja que la falta d’aigua afecta les centrals hidroelèctriques disminuint la producció d’estes. També es veu afectada la qualitat de l’aire ja que les pluges arrosseguen part dels contaminants de l’aire cap al sòl.

Però el problema de la sequera no sols es deu al canvi climàtic i a la falta de pluges es deu també a la utilització de l’aigua sense límits i sense control gastant més aigua de què disposem. Tots necessitem l’aigua per a viure i hem d’aprendre a gastar-la de manera responsable i no deixar que es desperdicie.

En la nostra vida diària podem estalviar aigua de moltes maneres: - Donar-se dutxes sense banyar-

- Tancar les aixetes mentre no s’usen.

- No usar el vàter com a paperera i no buidar la cisterna si no cal.

- Arreglar de seguida les fugues d’aigua.

- Posar la llavadora o el llavaplats quan estiga totalment ple.

- Regar les plantes al matí o a la nit que és quan menys aigua s’evapora i es perd.

- Utilitzar l’aigua que es desperdicia quan esperem a que es calente per a algun ús.

Estalviar aigua no és només important per a la nostra butxaca, sinó per a un consum sostenible dels recursos del planeta i tots hem de contribuir en això.

155

lamardefallers

Com ja hem vist en tot este apartat l’aigua es super-importat per al nostre planeta. I la mar esta plena d’espécies exòtiques i colorides. Dona-li color a este dibuix i a gaudir de la mar!

156

lamardefallers

Carta Nàutica

– Programa de festes – Una carta nàutica és una representació a escala d’aigües navegables i regions terrestres adjuntes. Normalment indica les profunditats de l’aigua i les altures del terreny, naturalesa del fons,

detalls de la costa incloent ports, perills, localització de llums i altres ajudes. Les cartes de navegació són instruments essencials per a la navegació nàutica.

10. 2, 18,, 21 : 00 Sopar de gala als salons Viher d’Albal 17. 2, 18,, 17 : 15

3. 3, 18,, 22 : 00 Sopar sobaquer al casal 4. 3, 18,, 14 : 00

Inaguració Exposició del Ninot al Museu del Rajolar Per la vesprada-nit festa amb tapes, disco-mòbil i bon ambient A continuació Nit d’Albaes 24. 2, 18,, 18 : 15

Trasllat extraordinari de Sant Josep pel seu 75 Aniversari. La imatge passarà per tots els casals.

10. 3, 18,, 18 : 00

Paelles en la nostra falla i presentació del nostre llibret ‘La mar de fallers’ 9. 3, 18,, 21 : 30

Pregó Faller Cervantí, en la Plaça del Mercat 17. 2, 18,, 18 : 00

Berenar del President Infantil Alonso Obregón Company Per la nit habitual festa pre-falles amb sopar i disco-carpa.

II edició concurs ‘Posat un Davantal’ 11. 3, 18,, 14 : 00

Concentració al casal per acudir a la Crida, que serà a les 19:00h front l’ajuntament Sopar sobaquer al casal 24. 2, 18,, 23 : 30

Dinar al casal i posteriorment entrega de recompenses 12. 3, 18,, 18 : 00

Nit del Faller en la falla Jaume I 25. 2, 18,, 10 : 30

Cant de l’Estoreta, acte organitzat per JLF. Anirà pels carrers del poble i acabarà en la Plaça de l’Església.

12. 3, 18,, 19 : 15

Dia del Faller en la falla Jaume I amb unflables infantils 3. 3, 18,, 17 : 00 Concentració al casal per a acudir a la Cavalcada del Ninot, que serà a les 18:00h

Cremà dels trastos vells i xocolatà per als infantils en la Plaça de l’Ésglésia 157

lamardefallers

12. 3, 18,, 20 : 00 Tridu en l’església de Sant Jordi en honor a Sant Josep 13. 3, 18,, 20 : 00 Tridu en l’església de Sant Jordi en honor a Sant Josep 14. 3, 18,, Al llarg del dia estarà en marxa la Plantà de la nostra falla 14. 3, 18,, 20 : 00 Tridu en l’església de Sant Jordi en honor a Sant Josep 14. 3, 18,, 21 : 30 Mascletà nocturna a càrrec de Jaume I 14. 3, 18,, 22 : 30 Passetjada del Foc des de l’església de Sant Jordi i pels carrers del poble 15. 3, 18,, Al llarg del dia Plantà de les nostres falles 15. 3, 18,, 18 : 00 Berenar de la Fallera Major Infantil Paula Folgado Manzano i entrega recompenses infantils 15. 3, 18,, 21 : 30 Mascletà nocturna a càrrec de la falla Verge del Desemparats -Dr. Fleming, després Sopar de la Plantà per agafar energía i rematar la plantà de les falles 15. 3, 18,, 00 : 00 Nit de l’Alba 16. 3, 18,, 14 : 00 Mascletà a càrrec de la falla Plaça de Cervantes 16. 3, 18,, 17 : 30 Concentració per a acudir a l’Entrega de Premis

16. 3, 18,, 19 : 00 Entrega de Premis front a l’Auditori Municipal 16. 3, 18,, 21 : 30 Sopar infantil 16. 3, 18,, 22 : 15

Sopar major 16. 3, 18,, 23 : 30

Discomòbil 16. 3, 18,, 11 : 30

Passacarrer matutí per visitar les falles del nostre poble 17. 3, 18,, 14 : 00

Mascletà a càrrec de la falla Mestre Serrano – Sant Francesc 17. 3, 18,, 17 : 00 Passacarrer vespertí per visitar les falles del nostre poble 17. 3, 18,, 21 : 30 Sopar infantil 17. 3, 18,, 22 : 15

Sopar major 17. 3, 18,, 23 : 30

Discomòbil 18. 3, 18,, 14 : 00

Mascletà a càrrec de la falla Sant Antoni 18. 3, 18,, 16 : 45

Concentració al casal per acudir a l’Ofrena 18. 3, 18,, 18 : 00 Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats 18. 3, 18,, 21 : 30 Sopar infantil 18. 3, 18,, 22 : 15 Sopar major

158

lamardefallers

18. 3, 18,, 23 : 30 Orquestra La Vendetta 18. 3, 18,, 23 : 30

19. 3, 18,, 13 : 45 Interpretació del pasodoble ‘El Fallero’ per totes les bandes de música de forma simuntània a càrrec de la directora paiportina Beatriz Fernández. En acabar dispar de focs d’artifici 19. 3, 18,, 14 : 30

Nit del Foc a càrrec de l’Ajuntament 19. 3, 18,, 11 : 00

Concentració per a acudir a la missa de Sant Josep 19. 3, 18,, 12 : 00

Mascletà a càrrec de la falla Av. Francesc Císcar – Pl. de l’Església 19. 3, 18,, 18 : 00

Missa de Sant Josep en l’església de Sant Jordi amb una prèvia Benedicció del Foc. En acabar la missa la JLF obsequiarà a cada comissió amb un fanalet que contindrà el foc beneït

Festa infantil 19. 3, 18,, 21 : 30

Cremà de la nostra falla infantil 19. 3, 18,, 24 : 00

SI

Ó

MONUMENT

SÁTIRA ESCEN A NINO T PIN T SAC URA AR ABUT X RI TIST S ES CO C

T EN SID E PR SAL CA UT D ESC NDAR E R EST MAJO ERA L L A F IA INSIGN NOR FALLERS D’HO

M

P

IS

RP PA SO CO-CA S I A D ETL REV E OLAT C XO S L O BUNY PAELLES

A KS ER ST AC QU FE AY-B SOBA L A R

Cremà de la nostra falla gran

ACTES

A NI

ESPARDENYE S FAIXA GIPÒ BLU S SIN Ò SA AGÜE PIN RAGÜ S EL TE L S

INDUMENTARIA

159

ÈC

CULTURA

PATRIMONI TRADIC IÓ UNE SCO G A S T MÚ RONO MIA LL SICA IBR

T O RO AT PI REB ET AR SCL MA ARD PET ORA V PÒL AC DE B TRO ETÀ MASCL CASTELL

T

T TA A RI IVI EG TIT AL MPE CO CIÓ VO DE SIÓ U IL·L S RIME LLÀG A TRISTE GERMANOR

EN TS

IM

ET E SE ATR NT E

CAVALCADA CREMÀ CRID A DES PER EX TÀ A OF LTAC R I Ò PL EN AN A TÀ

lamardefallers

Quadern de Bitàcola – Actes d l’any –

dent. D : Divendres 7: E puntà Presi ium L A e I : d R 9 l e e ó nge cci AB e up te 22: Partici frena l XX el gr de dans es Dissab Diumen pació en l’o Sant Jo aniversari d e rdi ge 2 . í d l ó o 3 : Process l’Esp

endres 5 a ll e t Infanti les F res M : Div iden l MAIG tmana d : Elecció de vitat de l ajors i Pres ls Desem 2018. e e i a e t s d p s l M e ara are de Déu Cap d 27: Sopa 19, 20 i 21: Fe s. 26, 27 de la Puris ts. e i i r e r n t 2 d a 8: 75 anivers ima. ’homes a do Dissab ogueres endres 23 iumenge 25: T les F : Div JUNY er a la c : Excursió a uera de d’Alacant. D : Cor de aller onf 5 San Jesu il p ecció de la fog t Joan. 24 i 2 s infant

s de Sant Joan L: Dis abte 8: C elebració JULIO T: D AGOS

el 10 al 1 6: p a

les Fest es de ió en oc rticipac Sant R

RE: Dissa de play-ba 0: celebrac MB bte 23 oncurs ió del cks. Dissabte 3 :C SETE faller y n Mig A

160

lamardefallers

viatge, per deixar constància de tot el que passava, els entrebancs que trobaven i les solucions que havien aplicat. El quadern es guardava en la bitàcola, d’ahí el seu nom, una espècie d’armari que es fixava en la coberta, prop del timó.

Parlant en termes mariners, el Quadern de Bitàcola era el llibre on els marins, en les seues guàrdies, apuntaven totes les dades i incidències que succedien. També era on els navegants anotaven tot el que els ocurria al llarg d’un

nil del 9 BRE: Diume illuns 9: excu Juve d OCTU er vore l nge 8: Festa ssabte 21 ’Octubre. D la Faller rsió a aM :p an ap Di de Culler e 22: Pa ostra falla. . Dissab roclamació Fallers d ajor. g te 2 ell ’Ho en aça 8: Sopar de nor.

Dium 31: Hallo es en la pl w s t e r en Infantil.

Dima E: antil. ció de la F MBR Dissa r Inf ama NOVE 18: Festa bte 2: Procl Diumen allera Majo la platja ge 2 per d te s.

6: excursió a ferDissab essió fo e les Tortille s t o a g n r áfi ca. nos u E: Diss nques al infantil i a MBR nar activi ts nadale c a s a l. ta DESE s 22: Sop bte 16: Bere e r a r de d Nadal.

Diven issabte ó. Dissa ió de la F R: D 5 b Rosc ntac allera GENE iumenge : Sopar del s de la F te 13: Prese ntil. a n a D l 1 f l o 4 . e i Major 16: Missa : Presentac i de la im ra Major In ep. r s a p a t t s r e ge de Sant Jos l 75 Aniver Dima

161

Fe

n

ba

lamardefallers

te l ga m

162

lamardefallers

164

lamardefallers

166

lamardefallers

167

lamardefallers

168

lamardefallers

169

lamardefallers

170

lamardefallers

171

lamardefallers

172

lamardefallers

Guia

d’embarcacions col¡laboradores

173

• Construcción • Reformas Integrales • Instalaciones • Telecomunicaciones • Fibra Óptica • Trabajos Verticales • Cerrajería

174

175

176

177

INSTALACIONS BORPA LLANTERNERIA - GAS CALEFACCIÓ - TÈRMICA C/. Albufera, 6 B - Tel./Fax 96 195 00 66 - 46200 PAIPORTA (Valencia) www.instalacionesborpa.es mail: info@ instalacionesborpa.es garcia@instalacionesborpa.es

178

179

Elena

Artesanía Valenciana

ALQUILER Y CONFECCIÓN DE INDUMENTARIA VALENCIANA www.indumentariavalencianaelena.es e-mail: info@ indumentariavalencianaelena.es Santa Ana, 14 - 46200 PAIPORTA (Valencia) Teléfono: 96 397 31 67

180

I n f o r m a c i Ăł n y r e s e rv a s Te l :

9 6 3 7 8 49 69

www.transitbus.es

Fax: 96 358 71 70 ¡ presupuestos@transitbus.es

181

182

183

Ana&Eva ESTILISTES

Lepanto, 8 46200 PAIPORTA Tel. 96 397 96 39 184

185

Visita la nostra Gastrotasca Menjars Parrilla Arrossos Celebracions Grups

ELS DIUMENGES MENÚS 15 € Reserves 96 147 64 61 · 610 43 7 3 71 Carrer Gabriel Miró, 7 - Paiporta

186

pepa@perisvazquez.com vazquez@perisvazquez.com www.perisvazquez.com

187

DISSENY FLORAL DECORACIÓ

Antonio Machado, 3 - 46200 Paiporta València - 96 397 10 45 artefloral@pilartarazona.com www.pilartarazona.com

188

189

190

191

Vanesa Aranda Martínez 647591810 charcuteriaysalazones@gmail.com

Forn-Pastisseria

Nº DCA 3304

Tenor Alonso, 48 46110 GODELLA (Valencia) 192

Teléfon 96 390 30 36

GRUPO

Arrocería Alquería Beniparrell Ctra. Real de Madrid, 60 - Beniparrell, Valencia

961 21 06 11

Tapería Hernán Cortés Carrer de Hernán Cortés, 20, Valencia

963 10 69 98

Tapería Cortes Valencianas Av. de les Corts Valencianes, 26, Valencia

963 47 18 15

Arrocería Masía de las Estrellas Camino de Paiporta Santa Ana s/n, Catarroja

960 44 22 00

193

194

Carnes y Embutidos

Coop.V.

¿Quién dijo que solo era carne?

C/ Constitución, 4 bajo izq.

46200 Paiporta (Valencia)

195

www.verticalsneakers.com 96 345 07 27 C/ Primer de Mayo, 1 46200 PAIPORTA. Valencia

Síguenos Plaça Esglesia de Sant Jordi, 8 46200 Paiporta 196

197

610 836 697

ALISADO PERMANENTE TRATAMIENTO DE KERATINA VENTA Y CONFECCIÓN DE MOÑOS DE FALLERA CORTE Y COLOR DE MODA RECOGIDOS NOVIAS, FIESTAS Y FALLERA CORTE CABALLERO SERVICIO DE ESTÉTICA INTEGRAL, UÑAS ESCULPIDAS, DEPILACIÓN LÁSER Y MAQUILLAJE

HORARIO: 9:30 a 14:00 y 15:30 a 19:30 SÁBADO: 9:00 a 15:00 MARTES TARDE CERRADO

198

199

cortines • mobles • paper pintat • llar • matalafs • tendalls

C/. Francisco Almela, 3 Telèfon 96 397 39 60 46200 PAIPORTA

200

ESPECIALIDAD EN carnes a la brasa, chuletas de cabrito a la brasa y conejo HAGA SU RESERVA AL

963 972 972

Y DISFRUTE DE LA MEJOR COCINA A LA BRASA Calle Juan de Austria, 2 46200 PAIPORTA (Valencia)

201

FRUITES I VERDURES SELECTES

C’AL MATALAFER SERVEIILAI DOMIC

FRUITES SERRADOR S.L.

Plaça de Cervantes, 7 – Telèfon 717 19 24 47 46200 PAIPORTA Telèfon 96 157 02 72 - PICANYA 202

PATATAS

ROSELLÓ mercavalencia Pto. 17 Tel./Fax 96 367 10 67

mercovasa Pto. 43 - A Mòbil 629 11 54 82 Magatzem central:

C/. Sèquia de Faitanar, 18 Pol. Ind. La Pascualeta · 46200 PAIPORTA (València) Tel. 649 43 80 65 (Rafa)

203

Santamans e Hijos DECORACIONS

MOBLES I CORTINATGES

estudi cuines-banys

Ctra. Benetússer, 13 46200 PAIPORTA (València) CISMANS: Tel.: 96 397 93 24 información@cocinascismans.com www.cocinascismans.com

SANTAMANS: Tel.: 96 397 09 78 información@santamansehijos.com www.santamansehijos.com

204

2018

205

Gabinet d'Estètica

DEPILACIÓ-DEPILACIÓ ELÈCTRICANETEJA DE CUTIS TRACTAMENTS FACIALS (arrugues, flaccicitat...)

MAQUILLATGE - MASSATGE - MANICURA PEDICURA - CRIOTERÀPIA - UNGLES DE PORCELLANA OBERT AL MIGDIA C./ Ramón i Cajal, 24b - 687 97 37 19 46200 PAIPORTA (VALÈNCIA)

PEIX, MARISC i CONGELATS

T ENT M A ALORM T TO REF

Pescateria “El Seba” MERCAT MUNICIPAL PAIPORTA CASETA Nº 1 SERVICI A DOMICILI (Comandes) Mòbil: 625 580 237 46200 PAIPORTA (València) 206

207

Metge Peset, 15 - Tel. 96 397 29 42 - 46200 PAIPORTA (Valencia) e-mail: paiportaenglish@gmail.com

208

VENTA Y ALQUILER DE INMUEBLES Avinguda Jaume I, 3 baix 46192 Montserrat (Valencia) T. 96 298 81 81

REVESTIMENTS PAVIMENTS CERÀMICS I GRES

209

2018

210

211

jogueteria · llibreria · papereria Primer de Maig, 23 - Tel. 96 397 23 89 46200 PAIPORTA

212

Garantia de 2 anys davant qualsevol anomalia o defecte de fabricació Segur de trencament d'1 any Garantia d'adaptació de 2 mesos Descomptes especials per a pensionistes Paga les teues ulleres fins a 12 mesos sense interessos C/. Pelayo, 46 • Tel.: 96 397 20 68 • 46200 PAIPORTA

BUÑUELOS

DE

CALABAZA

TODOS LOS FINES DE SEMANA HASTA DESPUÉS DE FALLAS

213

CARNICERÍA - CHARCUTERÍA

Lidia

Elaboración propia de: Hamburguesas Albóndigas - Lasaña - Flamenquines - Croquetas San Jacobos - Embutidos caseros - etc...

Especialistas en Carnes Rellenas C\ Jaime I, 22 (Paiporta) • Telf: 96 397 43 43

214

ACEITUNAS

BENLLOCH S.L. Martí l’Humà, 16 - baix Pol. Ind. Masía de l’Espí - R.S.I.: 21.20987/V QUART DE POBLET (València) Tel.: 96 152 02 41 - 666 35 60 90 aceitunasbenlloch@gmail.com 215

XURRERIA U

TI A D’ES

SS TERRA

En l’hivern terrassa coberta Esmorzars populars · Tapes variades Rostits per encàrrec Xocolates · Bunyols en falles Plaça Cervantes, 17 · 46200 PAIPORTA (València) Tel: 96 397 10 00 · Mòbil: 699 941 022 216

ALDIESPORT FÀBRICA TROFEUS ESPORTIUS

www.aldiesport.com

TROFEUS • PERGAMINS BANDES FALLERES INSÍGNIES • ESTENDARDS Mestre Sanchis Almiñano, 8 baix 46900 TORRENT (València) Tel./Fax 96 155 65 11 217

FORN I PASTISSERIA

HNOS. PÉREZ ROMEU

GRAN

PASTISSERIA

ASSORTIT EN

I BOIERIA

FORN C/. SAN RAMÓN, 6 TEL.: 96 397 39 65 46200 PAIPORTA (València)

SUCURSAL C/. TOMÁS DE VILLARROYA, 11 TEL.: 96 357 25 52 46017 VALÈNCIA

Administradora de Finques col. nº 26.446

218

Pepe Mas i Paco Moreno Fusteria d’alumini i PVC Mallorquines, Cortines de cristal Mosquiteres, Tendalls, Sostres fixes i mòbils San Juan de Ribera, 16 baix · 46200 PAIPORTA (València) Tel. i Fax: 96 397 99 34 · Mòbil: 692 104 386 E-mail: comercialjomasfel@gmail.com 219

La teua immobiliària de confiança

96 397 30 30 C/. Regino Mas, 6 baix esq. - (Cantó Mestre Palau, 33) 46200 PAIPORTA (València) Mòbil: 629 755 199 e-mail: paiporta@nova-gestio.com www.nova-gestio.com

Ramón Císcar 654 02 17 01 REALIZAREMOS CASTILLO, CRIDÀ FALLES 2018 PAIPORTA PATROCINADOR CREMÀ ALDIS 2018 PRECIOS SIN COMPETENCIA PARA COMISIONES FALLERAS 220

221

222

Guia d’embarcacions col·laboradores ACADÈMIES I CENTRES EDUCATIUS The Paiporta English Centre___ 208

ENTITATS BANCÀRIES Caixa Popular___________________ 175

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES La Milionària___________________ 185

ESTUDIS FOTOGRAFIA Maxi Roldán____________________ 197

ASSESORIES I ASSEGURANCES Peris Vázquez____________________ 187 Martinez Asesores_______________ 183 Trisegur_________________________ 179 Esperanza Serrano______________ 218

ESTUDIS ARQUITECTURA Vicent Palmero__________________ 182 Diconval________________________ 182 EVENTS I SERVEIS J. Sergio Navarro________________ 219 Maxi Cash______________________ 211

AUTOCARS Transit Bus______________________ 181 AUTOMOCIÓ Automovils Saiz_________________ 212 Automovils l’Horta Sud_________ 178

FERRETERIES Casanova_______________________ 204 FLORISTERIES Pilar Tarazona___________________ 188

BARS I RESTAURANTS Hispania________________________ 193 Xupla’t els dits___________________ 186 Richi____________________________ 191 La Gruta________________________ 201 Vora Barranc____________________ 198 Xurreria Paquito_________________ 216 El Pintxito_______________________ 194

FORNS I PASTISSERIES Els Paiportins___________________ 192 Jose Ordoñez____________________ 184 J. Muñoz_______________________ 200 Rial_____________________________202 Genoves_________________________203 Sant Joan________________________205 Sant Ramon_____________________ 218

CARNISSERIES I XARCUTERIES Pollos Planes ____________________180 Lidia____________________________ 214 Maria___________________________ 192 Marbal__________________________ 195

DECORACIÓ DE LA LLAR MDA___________________________ 200 Santamans e hijos______________ 204

FRUITES, VERDURES I ADOBATS Patatas Roselló__________________203 Ca’l Matalafer___________________202 Patatas Aguilar__________________207 Aceitunas Benlloch______________ 215

DISSENY INDUSTRIAL Miguel Andreu Design__________ 186

FUNERARIES Alcantara Bort__________________ 221

CLÍNIQUES DENTALS Centro Dental Paiporta__________ 189

223

GABINETS D’ESTÈTICA PERRUQUERIES Ana & Eva_______________________ 184 15 minutos para ti________________ 188 Vintage__________________________ 198 Susi Montesa___________________ 206 Imatge__________________________222 Solmania________________________ 141 Salón 42_________________________ 196 INFORMÀTICA Orientaciones Informaticas_____ 214 IMPREMTES Formatos________________________ 210 Itres_____________________________ 225 INDUMENTÀRIA I MERCERIA Artesania Valenciana Elena_____180 MB indumentaria_______________ 216 Paqui____________________________190 IMMOBILIÀRIES Nou Habitat____________________ 209 Nova Paiporta___________________220 INSTAL-LACIONS ELÈCTRIQUES I INDUSTRIALS Tevalco__________________________ 174 JOGUETERIES La Caseta de Nimsi______________ 212 LLANTERNERIES Instal-lacions BORPA___________ 178 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Dekkokeramica________________ 209 MENJARS PREPARATS Pollastres a l’ast Amparo i Salvador______________ 199

MODA I COMPLEMENTS Pitusos__________________________ 210 Cuadricula______________________ 211 ÒPTIQUES Vistalia__________________________205 Centro Óptico Paiporta__________ 213 ORXATERIES Nadal__________________________ 208 PERFUMERIES Vip______________________________ 177 Perfumarte______________________190 PESCATERIES Joaquin “el ceba”_______________ 206 PIROTÈCNIES Caballer_________________________ 176 Pirotècnia Paiporta______________220 PIZZERIES Capri____________________________ 213 REFORMES Manuel Torres__________________ 173 SABATERIES Vertical Sneakers________________ 196 TANCAMENTS METÀLICS Jomasfel_________________________ 219 TROFEUS, QUADRES I RECLAMS Aldiesport_______________________ 217 Jrreclam_________________________ 215

La Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes, agraïx la col·laboració desinteressada de tots els que han fet possible la realització del nostre llibret.

224