AL NATURAL - LLIBRET FALLA CENTRO-DÉNIA 2020 by FALLA CENTRO DÉNIA

FALLES

2020

LLIBRET FALLA DISTRICTE CENTRO

AL NATURAL

AL NATURAL LLIBRET 2020 FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià 2020. El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2020. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres falleres 2020. Edita: Associació Cultural i Festiva Falla Districte Centro-Dénia Idea Original: Manolo Catalán i Lluís Grimalt Coordinació Editorial: Manolo Catalán Disseny i maquetació: El Búho Disseny Impressió: Dprint Dénia Fotografies: Peke Fotógrafos, Arxiu Municipal de Dénia Arxiu Falla Centro, Raul Martín Portada: Lucía Garrigues Versos i Explicació Falla Gran i Infantil: Marc Grimalt Coordinació Publicitats: Marc Grimalt i Roque Simó Correcció Lingüística: Aina Grimalt Col.labora Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Dénia Col.laboració i Textos Manolo Catalán, Tomás Chiner, José María Chornet, Fernando Reig, Jaume Bertomeu, Fran Serra, Jose Rafa Pérez, Aida Simó, Lluís Grimalt, Manuel Catalán, Tico Romay, Moni Dimech, Aina Grimalt, Raul Sanchis Dipòsit legal: A-160-2012 No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibret, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altre mitjà, sense permís previ de l’Associació Cultural i Festiva Falla Districte Centro. La Falla Centro no es responsabilitza del contingut dels articles publicats.

INDICE Editorial HISTÒRIA NATURAL Orígens 50 anys fa ja... Fa 25 anys Tradició Per fora AL NATURAL La Pólvora Els Monuments Les Carrosses Les Presentacions Els Llibrets LES PERSONES AL NATURAL Els Infantils La Presidència La Fallera Major Les Falleres El Futur EL PRESENT NATURALMENT El President El President Infantil La Fallera Major La Fallera Major Infantil La Comissió Les Més Dures El Monument Infantil El Monument Gran Falleres Majors de Dénia Representant de la Falla Centro COL·LABORADORS COMERCIALS

4 8 16 20 24 28 32 36 40 46 50 56 60 60 64 68 78 80 82 84 85 92 94 96 98 99 100

EDITORIAL 4

AL NATURAL

“Allà on naix el Carrer Campos, que és el cor de la ciutat, ben esvelta i divertida, retorna com cada any. La històrica Falla Centro segueix amb pas orgullós, sent l’admiració de Dénia, ben prop dels Quatre Cantons. Som de les falles l’espill, vi en marraixa, oli en setrill, llesca de pa, trau el pernil, la Falla Centro ja està aquí. Fills som del tro i del bullici, la festa en la sang portem. La Falla Centro és un vici, i està bé que ens “enviciem”. Si del Centro eres faller, riu i canta, bota i balla, entregat de cor sencer, com un ninot de la falla.” Amb aquests versos escrivia l’il.lustre Vicent Balaguer la lletra de l’Himne de la Falla Centro, el guardià de la memòria com l’anomenava l’amic Arturo Ruiz. I és que Vicent ens ha deixat en aquest exercici faller, i el seu nom romandrà sempre en el casal, amb la lletra original escrita de pròpia mà, penjant en un lloc preferent. Uns simples versos mostren de principi a fi com és la Falla Centro, descrivint-la perfectament, la falla alta i esvelta, el cor de la ciutat en els Quatre Cantons, fills del tro i de la bullícia. I cert és que any rere any, siga el president que siga, segueix les directrius escrites per Vicent Balaguer. I d’això volem parlar en aquest llibret, de nosaltres, de la Falla Centro, de la que riu i

canta, bota i balla, la que s’entrega de cor. Totes i cadascuna de les persones que han escrit en el present llibret, ho han fet amb el cor, intentant expressar de la millor manera possible un sentiment únic, que solament poden expressar els que, quan s’acosta el mes de març, senten pessigolles a l’estómac, i més encara quan arriba Sant Josep i veuen la Glorieta del País Valencià tallada al trànsit. No hem buscat erudits locals ni internacionals, per a això ja hi són altres llibrets a la ciutat. Nosaltres hem volgut tocar pell, saber qui ens escriu, i per damunt de tot, perquè escriu el que escriu. Sols trobaran fallers i falleres de la Falla Centro de Dénia. Volem mostrar-los com és la Falla Centro, i sobretot, com són els seus fallers i falleres, qui senten una gran estima en cadascuna de les seues vivències al voltant de la festa fallera a la ciutat, ja siga amb les carrosses, els llibrets o les presentacions, fins a l’amor que sent la falla per la pólvora i els monuments fallers.; les experiències d’un President gran i infantil, d’una Fallera Major o simplement d’una fallera a la Cort d’Honor; com la tradició familiar et transmet uns valors amb la falla i com el temps et deixa marcats records inesborrable gràcies a la Falla Centro. Sense filtres ni màscares, tot AL NATURAL. Gaudiu del llibret, que per a això ho hem fet: “entregat de cor, sencer, com un ninot de la falla”. FALLA CENTRO DÉNIA

HISTÃ&#x2019;RIA natural

LA FALLA CENTRO

ORÍGENS

La primera pregunta que es fa qualsevol amant de les falles, en comentar que un és de Dénia, és perquè si està a Alacant, la tradició per les festes Josefines es troba tan arrelada, fent cas omís a les Fogueres d’Alacant. La geografia pot ser que fos un dels elements detonants que ha provocat que una de les ciutats més importants de la província alacantina mire més cap a la capital del Túria que cap a la seua capital administrativa. El Parc Natural del Montgó, amb la seua muntanya d’uns escassos 753 metres partint del nivell del mar, la qual cosa crea una sensació de majestuositat i, delimitant la ciutat pel sud, incita al fet que l’eixida natural cap al nord, cap a València. La línia de l’antic ferrocarril que unia Dénia-Carcaixent, també contribueix al fet que els deniers sempre miraren al nord. Era molt més fàcil traslladar-se a València, que per les sinuoses carreteres que vorejaven la muntanyenca orografia de la costa alacantina. Una altra de les raons que mostren la simpatia que Dénia ha tingut cap a València va ser la sol.licitud d’escissió de la província d’Alacant per a unir-se a la província de València, dins de la redacció del projecte de bases per a l’estatut del País Valencià, de 1936. Com reflecteix Vicent Balaguer, fill Predilecte de la ciutat i cronista de Dénia, en els seus articles publicats en el diari local Canfali Marina Alta, a la fi del s. XIX, la primera referència que tenim de les falles a Dénia és quan es va plantar una davant de l’actual Plaça del Consell i el carrer de la Mar, a l’altura de la Pastisseria Morales, amb el títol

AL NATURAL

“Qui no vulga pols que no vaja a l’era”. Els impulsors d’aquesta van ser els propietaris de la Pastisseria. Comenta la veu popular que es va llançar algun que altre “masclet”, i un d’aquests va arribar al Jutge del Districte, fet pel qual els responsables del monument van haver d’acudir a declarar. Es desconeix com va acabar tot allò. La segona referència s’emmarca dins dels anys 20, època en què s’obriren a València els carrers Alcoy, Sueca i Dénia. El carrer Dénia, originalment del Corset, adopta la denominació en 1929, creant-se a continuació la Comissió de la Falla Alcoi-Sueca-Dénia i adjacents. Amb el típic esperit faller de cobrir el pressupost d’on es puga, la comissió nomena soci d’honor a l’Ajuntament de Dénia, sol.licitant alguna quantitat econòmica per a aportar. Des de Dénia, s’enviaren caixes de panses i joguets, dos dels motors econòmics de la ciutat en eixa època, a mena de col.laboració. A part d’aquestes ressenyes en el temps, cert és que a Dénia existia també la tradició de traure andròmines velles al carrer, per a calar-los foc, passant la vetllada, xarrant, cantant i saltant les flames, tradicionalment per Sant Josep i Sant Joan. Cert és que la primera constància documentada d’una “plantà” és exactament en el barri de Les Roques, concretament en el carrer Olivera. Aquesta sol.licitud d’autorització està signada per Pepe Gilabert i Simó Arlandis. Aquest es podria considerar el primer monument oficial de Dénia. Centrem-nos en aquest. Es tractava d’un grup de gent jove que, amb l’ajuda d’altres persones de més edat i “categoria” encarregades de sol.licitar els permisos pertinents per a la festa, tots veïns de Les Roques, que es van reunir en el bar de “Bosina”, conegut també com el bar “Cebolla”, situat en l’esmentat carrer de l’Olivera. Entre tots van

confeccionar un ninot de tela, acudiren a la platja i el van omplir d’alga (posidònia oceànica), molt abundant en aquells temps, on el turisme encara no havia fet la seua aparició. Al personatge protagonista li van posar el nom de “Tio Pep” i el van passejar el 19 de març per tota la ciutat, acompanyats per tota la xicalla, sense cap tipus d’indumentària ni cerimònia fallera, tot en un ambient d’espontaneïtat, amb l’únic objectiu de fer festa i divertirse. Aqueixa nit van calar foc al ninot, damunt d’un munt de mobiliari usat i inservible, i altres estris domèstics. Un any després, concretament el 15 de març de 1928, l’Ajuntament autoritza a Francisco Gamir Sala la “plantà” d’una nova falla al solar conegut per la plaça de Bous, al carrer de la Independència. Allí havia existit un recinte dedicat als festejos taurins, que acabava de desaparéixer per aquells anys; d’ací li venia el nom al barri, “Barrio Nuevo-Dénia”. EI que feia la petició era un personatge molt popular, dinàmic, fester i extravertit, conegut per “Paco el limpiabotes”, per raó del seu ofici. Amb ell col.laboren altres persones amigues, però l’autor, tant del monument com del llibret on es feia l’explicació, era Sebastian Costa, pintor i poeta que treballava en la Notaria de Modesto Díaz Palomo. Allò són quatre simples ninots damunt d’un entaulat: dos homes, una dona i un xiquet. Penjats apareixen dos fanals i un cresol. I a un costat, en una espècie d’escudeller menut, un parell de botelles de beguda. Dalt, un cartell on es podia llegir “Barrio La Fosca”. La crítica, segur, es referia a la llum elèctrica, que encara no havia aparegut per aquell barri, de nova construcció i amb alguns solars per cobrir. Aquells incipients fallers es presentaven amb el nom de “Unión Fallera “EL TRO”. Barrio Nuevo-Dénia”.

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

El 14 de febrer de l’any següent la Corporació Municipal autoritza al mateix Francisco Gamir perquè puguen plantar una nova falla en el mateix solar de la “plaça de Bous”. Són bàsicament les mateixes persones les que organitzen tota la festa, i la part artística recau en l’esmenta’t Sebastià Costa. Al monument li han ficat el lema de “Ja volen tots”. Apareixia un home ascendint agarrat a un paraigües obert, mentre baix s’observava un burro arrastrat per una dona, potser ironitzant sobre allò que s’ha dit sempre que ens volen fer creure que “un burro vola”. La realitat és que no se sap realment quin era l’autèntic significat de la falla. No queda cap testimoni escrit que ens explique el monument o ens aclarisca a què feia referència el lema. Amb tot i això, des de València continuaven els contactes a través de la Comissió dels carrers Alcoi-Sueca-Dénia. La Comissió Gestora de l’Ajuntament de Dénia, pel febrer de 1944, accepta la Presidència d’Honor d’aquella falla de la capital i coopera enviant panses i joguets per a repartir-ho entre els fallers del barri. Però el que podríem considerar l’embrió de la festa, els fets que donarien l’impuls definitiu perquè les falles trobaren la calor necessària que fera possible la implantació a Dénia, començarien el 1945.

FALLA AL CARRER OLIVERA, 1929 HISTÒRIA DE DÉNIA 1880-1980

FALLA CENTRO DÉNIA

Aquell any, a València es plantaren 138 falles, nou més que en l’exercici anterior; la festa anava creixent malgrat totes les dificultats socials i econòmiques del moment Al Cap i Casal s’acaben d’inventar dues novetats: l’”Ofrena”, que naixeria encara amb el nom de la “Ofrenda”, i els “bunyols d’or” per a premiaren or, plata i coure els mèrits fallers, segons els criteris de la Junta Central Fallera. D’eixes 138 comissions falleres de València, una, l’esmentada abans, la dels carrers Alcoi-Sueca-Dénia, decideix nomenar el 9 de març de 1945, com a faller

AL NATURAL

d’honor a l’Ajuntament de Dénia, una vegada més, en la persona de l’Alcalde, Antonio Muñoz. La primera autoritat deniera, després de fer unes consultes, decideix designar com a fallera, per a representar-nos allà, a Consuelito Sánchez Martí, una jove de bona presència i prou popular degut a les seues intervencions en les funcions de teatre que aleshores muntaven els aficionats locals dels “Cuadros de Educación y Descanso”. Vingueren les falleres de la Comissió i alguns membres, des de València, a homenatjar la representant local amb una cercavila, l’acte oficial i el de la seua presentació al Teatro-Circo. A l’any següent, al mateix local, va tindre lloc, el dia 6 de març, un acte faller organitzat per la repetida Comissió de València, en el transcurs del qual el seu quadre artístic representà l’obra dels germans Alvarez Quintero, “Malvaloca”. Al finalitzar la representació nomenaren fallera de Dénia Angelita Martí Bueno, que, després, acompanyada dels regidors José Gasent i José Reig, assistiria, del 18 al 20 d’aquell mes, a les festes de Sant Josep de la ciutat de València. Les despeses, naturalment, corren a càrrec del nostre Ajuntament, que, al mateix temps, fa un donatiu de 500 pessetes a la Comissió fallera valenciana. Amb l’espurna i calor dels actes citats sorgeix la idea, per part d’un grup de deniers, de crear el que acabaria anomenant-se “La penya del Tio Pep”. Foren els seus fundadors: José Marsal Caballero, José Mª Almiñana Ferrer, José Gualde Martí, Juan Bta. Pérez Fonés, José Rostoll Mateu, José Cardona Cerdà, Francisco Crespo Enguix, José Armada Monfort, Vicente París Rogers, José Lledó Marco, José Ramis Caselles, José Martí Ivars, José

Gualde Cano i José Pérez Bisquert. Estem al1946, i es decideix plantar una falla a Dénia per a l’any següent, programant, així mateix, altres actes relacionats amb la festa, dels quals cal destacar la presentació oficial de la Reina Fallera –com l’anomenaven en aquell temps-, Teresita Carrió Alemany, i les seues dames d’honor: Rosarito Romero, Manolita Vicens, Teresita Català i Pepita Alcayna, sent, per tant, les primeres falleres que tingueren les nostres festes locals, deixant a banda les representacions anteriors en les Comissions de València. L’acte de presentació tindria lloc al ja desaparegut TeatroCirco la nit del 17 de març de 1947. En l’espectacle participaren un baríton de València, interpretant dues romances de sarsuela, el “Cuadro Artístico Benavente”, un grup de teatre format per joves aficionats de la localitat, que interpretarien “Una limosna por Dios! i “El femater de la casa”. Al final foren presentades la Reina i la seua Cort dins del context d’un quadre titulat “Pepet i la penya del tio Pep”, escrit expressament per a aquest acte per José Martí (“Chiqui”) i Miguel Vicens. Tot açò amenitzat per la Banda de Música “La Primitiva” de Dénia, dirigida pel mestre Fermin Ribes. Les noves falleres, segons les seues pròpies manifestacions, resolgueren la qüestió de la vestimenta per mitjà de la Secció Femenina, a excepció de la fallera Major, Tere Carrió, a la qual li la facilitaren a València. Les notes de “El Fallero”, del mestre Serrano, sonaven, per a la gran majoria, com una cosa nova en aquest inici, diguérem oficial, de les falles a Dénia. La Penya, per a sufragar, en part, les despeses, s’havia dirigit a l’Ajuntament, del qual aconseguiren una

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

subvenció de 250 pessetes. Amb eixa modestíssima aportació municipal i la voluntat de tots, construïren la falla, dirigida pel pintor denier Francisco Crespo, “el malaguenyo”.

A les 7 de la vesprada del dia 18 de març de1947 van començar a muntar-la al centre del que era aleshores la plaça del Mercat, avui convertida en la glorieta del País Valencià. Fou batejada amb el títol de “La bola del món”, però la fragilitat dels materials utilitzats, per manca de pressupostos, i la inexperiència dels organitzadors, no pogueren evitar que una forta ventolera la destruïra parcialment, abans que el foc ell consumira de manera definitiva. El cos principal estava format per un gran mapamundi damunt del qual penjava una bomba. La crítica anava dirigida cap als comerciants sense escrúpols. Una mena de crítica a l’obertura de mercat per tot arreu del món, o com s’anomena hui en dia, globalització.

Però la llavor ja havia fet arrels a Dénia i començava a donar fruites sucoses, com veurem a continuació. Encara els serveis de neteja pública –dotats d’un carro i una burra-no havien retirat les cendres de la “cremà” d’aquella falla plantada per la “Penya del Tio Pep” el 1947, i semblant que sense solució de continuïtat, l’esperit fester es va posar en marxa. L’ambient hi havia augmentat i l’entusiasme popular era tan gran que, ben prompte, se celebrà una reunió al ja desaparegut Café “Neutró”, antic casino fundat el segle XIX, i que, també després de la guerra, havia estat centre de tanta tertúlia esportiva, festera i recreativa.

Eixe mateix any, els veïns del carrer de l’Olivera van plantar una nova falleta, vint anys després d’aquella primera activitat contrastada del 1927. Bautista Crespo Palonés, propietari del Bar Cebolla o Bosina, s’encarregava de demanar permís a l’Ajuntament, enviant el reglamentari esbós de la falla, segons consta en el registre d’entrada de documents de la Corporació deniera. El 1948, de nou, la Penya del “tio Pep” va plantar la seua falleta, i seria ja l’última, al centre de l’antiga plaça del Mercat. L’anomenaren “La moda”, i hi apareixien bones crítiques d’àmbit local, entre elles la que es referia a la “desbandà” de la Banda de Música “La Primitiva”, d’existència lànguida i amb evident perill de desaparéixer. Amb les activitats d’aquest segon any, la Penya del Tio Pep tancaria les seues activitats, després d’haver estat, com hem dit, la impulsora a Dénia de les festes falleres.

FALLA CENTRO DÉNIA

ENTREGA DE PREMIS, FALLES 1949 Tomás Chiner. Arxiu Falla Centro

AL NATURAL

Assistiren veïns de diverses zones de la ciutat, i es pot afirmar que aquella assemblea donaria lloc al naixement no sols dels primers districtes fallers, sinó a la creació, en certa manera, d’alguns barris fins aleshores no massa definits. La consciència de barri a Dénia no és un sentiment molt arrelat a la ciutat. Tot això canvia fins a l’arribada de les comissions falleres, que incorporen en els seus noms la definició de Districte, referint-se a l’àmbit geogràfic de la ciutat que cadascuna de les comissions representa. Sembla que va ser una mesura presa a imatge de les comissions del Cap i Casal, on el nom del càrrec delimitava la seua influència. A Dénia, delimitava l’àmbit d’on un havia de ser faller, però per damunt de tot, delimitava l’àmbit recaptatori de la comissió. Encara hui en dia, són les comissions falleres les que estan nomenant els barris de nova creació en la ciutat. Per posar l’exemple de l’última comissió creada a Dénia l’any 2004, la de Camp Roig. Aques era el nom d’un antic camp de futbol, anomenat així per la rojor de la seua terra, que va ser enderrocat a principi dels anys 90, i que estava en una zona de bancals i horta, anomenada Les Vessanes. Hui en dia, el barri ja és conegut popularment com a Camp Roig. Allí es constituiria la Junta Central Fallera, que resultaria de curta vida. I, després de llargues discussions i de salvar no poques dificultats, quedaven delimitats els districtes, els quatre primers de la història fallera de Dénia: “Centro”, “Marítimo”, “Roques” i “Oeste”, el primer i l’últim batejats amb les denominacions de les seues ubicacions geogràfiques, perquè no tenien, fins aquell moment, definició com a barris. “Marítimo” indicava el barri dels mariners, la part que donava a la mar de la ciutat, i Roques, definia definitivament el barri de la Vila

Vella. Aquestes serien les úniques Comissions existents durant el primer període de falles oficials a Dénia. En la nascuda Junta Central Fallera s’integraren la majoria de les persones de la Penya del Tio Pep. En realitat podríem dir que el que es feia era crear un òrgan coordinador de la festa, a imitació del que hi havia a València, i per això l’expressió Central, que més avant haurien de modificar per Local. Figura en la primera Junta com a President: José Gualde Martí. L’any següent, la composició seria: President, José Ramis Caselles, Vicepresident i Tresorer, José Rostoll Mateu, Secretari, José Martí Ivars “Chiqui”, i com a vocals, Arturo Vicent, José Marsal Caballero, José Gualde Cano, Agustín Enguix, Leonardo Dénia, Vicente París Roger, Luís Bolufer, Miquel Ferrer Cabrera, Salvador Mengual Pellicer, Rafael Pla Guardiola i José Pedraza Lillo. Els permisos per a la festa es cursaven a través de l’Ajuntament, el qual remetia la documentació al Governador Civil de la província d’Alacant. Per a aquesta activitat, que no estava mal vista pel sistema, mai no existiren problemes. En quant a la censura, es feia enviant els corresponents esbossos a la Corporació, i la Comissió Permanent, atesa l’opinió del Delegat Local d’Educació Popular, qui donava el vistiplau al monument faller. Però era imprescindible -com es recordava cada any- complir amb eixe tràmit per a rebre l’autorització. Sols existiren certs problemes formals amb la falla del districte Marítim del 1948, obra de l’artista local Pepe Roldán, a la qual el Jurat acabaria atorgant-li el primer premi, no sense que es produïren algunes discussions que obligaren a modificar parcialment l’esbós entregat, perquè es considerava que en la seua crítica, purament de caràcter local, existia una al.lusió al general Franco. Aquesta primera etapa que estem comentant es caracteritzava pel gran entusiasme dels fallers i del veïnat,

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

que suplien la manca d’experiència. Els monuments són pensats i construïts per les pròpies comissions, dirigits també per artistes locals: Pepe Roldán, Vicente Ramírez, Arturo Vicent, Juan Bisquert, Honorato Salvador, Ramon Marí... Els ninots i les motlures –algunes les farien a Dénia- són encomanades a València, però tota l’estructura, el cadafal, els treballs de fusteria i pintura i la resta de volums, es realitzaven a Dénia, en les hores lliures de la gent. La llarga tradició artesana del nostre poble en la fabricació de joguets havia de facilitar les coses al personal.

ESCENA FALLA CENTRO 1952 Tomás Chiner. Arxiu Falla Centro

Les crítiques falleres solien referir-se, entre altres coses, a un tema etern i motiu d’inspiració festera en el nostre poble: el de l’aigua potable, carregada de sal i deficientment servida. Hui en dia, aquest tema, continua sortint en les crítiques a les falles de Dénia. Poques, per no dir cap comissió, hauria deixat de tocar alguna

FALLA CENTRO DÉNIA

vegada la qüestió. En certa ocasió es criticà també, de passada, l’Ajuntament com a edifici, mai com a Corporació Municipal, ni tampoc, com és lògic, la figura de l’Alcalde. Precisament l’any 1949 la falla Centro reproduí la façana de la Casa Consistorial, molt minuciosament i sembla que feta a escala, per a criticar certa reforma d’aquella plaça, reforma que qualificaven de xorigueresca, amb la referència irònica d’un ninot que feixa xurros. En ella apareixia també la figura de Vicentico Ferrer, un personatge molt popular i gran aficionat a la festa dels bous. La cara del bo de Vicentico havia estat reproduïda en cera, amb tant de realisme que es va decidir salvar del foc el ninot, convertint-se històricament en el primer ninot indultat a Dénia. El cansament de les persones que crearen i impulsaren la Junta Central Fallera fa que, en finalitzar l’exercici de 1949, deixe de funcionar, i l’Ajuntament, a través de la seua Comissió de Governació, decideix assumir aquelles funcions en febrer de 1950, per a tot el que no foren activitats particulars de cada falla. I fan constar que, com no els han entregat llibres, contes ni cap antecedent, consideren que la Junta comença de nou, sense continuïtat de l’anterior. Decideixen, així mateix, que el Jurat qualificador estiga compost pels quatre regidors de la Comissió de Governació de l’Ajuntament i una persona designada entre les comissions. Analitzar les causes que originaren la desaparició de les falles, pel 1961, de la vida ciutadana, no és cosa fàcil, encara que, van concórrer diversos motius: un, potser el més important, el del cansament dels fallers, quasi sempre les mateixes persones, en un moment prou difícil; i l’altre, la possible incidència

AL NATURAL

la seua falla i organitzant tots els actes propis de la festa. A partir de la nova etapa iniciada el 1967, la cosa va anar consolidant-se, amb l’aparició de noves Comissions, i a hores d’ara seria impensable creure que tornaren a desaparéixer.

MONUMENT FALLA CENTRO 1949 HISTÒRIA DE DÉNIA 1880-1980

de les pressions per part de l’Ajuntament de traslladar els festejos de les falles al mes de juliol, a la Santíssima Sang, per a potenciar la festa major; i també la supressió posterior de la jornada festiva del dia 18 de març, vespra de Sant Josep. Tot això va incidir notablement en l’ànim de la gent, i així l’any 1962 els carrers i places de Dénia quedaren òrfens del bullici faller, que tardaria sis anys a recuperar-se, fent excepció de l’intent aïllat del districte Marítim, que va aparéixer, en solitari, pel 1964, plantant

PRESENTACIÓ FALLA CENTRO 1952 TEATRO CIRCO. Tomás Chiner Arxiu Falla Centro

Manolo Catalán i Moreno

Bibliografia: Revista Cendra nº17 Juny 2015 Llibre Falla Centro 50 aniversari Llibre Falla Baix La Mar 50 aniversari Llibre Falla Oeste 50 aniversari

FALLA CENTRO DÉNIA

LA FALLA CENTRO

50 ANYS FA JA.....

AL NATURAL

Les falles a Dénia estaven vivint un moment dolç, fet que feia possible la fundació de comissions sense grans problemes. Pel que respectava al nostre districte, la nostra comissió masculina anava en augment. Molts fallers censats aquell any encara ho estan a dia d’avui, fet que ha significat una estabilitat i una experiència en aquest món fester que sempre ha sigut enveja sana d’altres comissions. Destaquem que aquell any fou el debut oficial de Pepito Catalá Santonja. Al front de tots ells, com a president, va ser anomenat Jose A. Sánchez Gómez, en el dinar del dia de Sant Josep en el Salón Diana, que amb gran força i un esperit emprenedor es va posar a treballar per tal d’aconseguir que l’exercici fora digne de la falla que presidia. El mateix dia a la vesprada, en el bar ¨Neutro¨, com a conseqüència de l’eufòria existent, és elegida com a Fallera Major, acceptant el càrrec, Pepita Collado Ferrer, a qui després s’unirà una cort d’honor de 10 falleres. Amb posterioritat, són nomenats President Infantil, el xiquet Juan Rovira Murillo i la xiqueta Blanca Martínez Oliveras com a Fallera Major Infantil. Tot l’organigrama estava fet i per tant s’havia de pensar sobre com deuria ser l’exercici. Aquest va commemorar les noces d’argent del naixement del Districte faller, considerant als que formaven la Penya del Tio Pep com els creadors del que després seria la Comissió del Centro. A l’estiu novament es pensava en la participació en les carrosses. El fet ens va conduir als Germans Sánchez, que ens van oferir una moderna i artística carrossa, especial per a l’ocasió, i que la falla estrenaria a Dénia. Això, junt amb l’atractiu de les falleres, va ajudar a aconseguir el 1r Premi.

Entre les celebracions especials que l’any requeria es van fer dos sopars de gala, a l’antic sopar de la Muntanyeta, en les dues ocasions amb caràcter benèfic. Hi va haver una participació molt important en els dos actes. Cal destacar que, de manera molt especial, es va crear la Insígnia d’Or de la Falla Centro, per a poder ser imposada a les persones que foren mereixedores d’aquesta. Alguna vegada fou imposada, en moments d’eufòria, a persones no massa relacionades amb la nostra festa. Avui en dia continua s’atorga aquesta insígnia d’or com un dels màxims guardons de la Falla Centro. La presentació de la Fallera Major i la cort d’honor va ser molt emotiva, ja que es va poder reunir a tots el que fins eixe dia havien sigut presidents de la falla, i va ser en eixe marc on es va fer imposició de la mencionada Insígnia d’Or, corresponent així, a cadascú d’ells, la col.locació d’un corbatí a la bandera de la Falla com a record d’un fet tan entranyable per als fallers d’aquesta comissió. Com a artista de la Falla, una vegada més es contracta a Ramón Primo, al qual se li comenta que ens agradaria un monument commemoratiu de l’important historial de la falla, i li vam donar les orientacions pertinents pel que fa a la compassió i al remat. Prompte va començar la festa. La disposició d’un casal en un baix del Carrer Marqués de Campo va facilitar la reunió festera dels components de la comissió i simpatitzants, que no van dubtar en prendre foc a la metxa, i l’olor a pólvora prompte es va sentir per tot el districte. Els coets en el casal van ser un dels principals protagonistes, junt amb la famosa frase “que córrega el xampany”. Això també es tradueix en molts diners, ja que les despeses anaven fent-se grosses. La festa es va distingir

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

per la força de la música en els dies de falles. Per a aquesta ocasió la comissió va disposar de la Banda de Cornetes i Tambors de Dénia, la Banda de Música de Castell de Castells, ja tradicional en la comissió, i com a excepció, una banda de música procedent d’Alemanya, que va causar sensació per la novetat i l’espectacularitat de les seues desfilades. Els actes habituals de la visita a l’hospital, en aquesta ocasió amb les tres bandes de música, la desfilada de l’ofrena, i altres desfilades pel districte, van posar una nota de color i alegria especial en aquest any. La falla va aconseguir el segon premi, amb el qual la comissió no va quedar plenament satisfeta, ja que la monumentalitat d’aquesta pareixia meréixer un poc més.

18 Tomás Chiner i Marsal Llibre 50 Aniversari Falla Centro

MEDALLES D’OR FALLA CENTRO Leonardo Dénia i Roselló Antonio Collado i Giner José Martín i Pastor Jaime Salvador i Font Joaquín Bel-lán i Costa José A. Sánchez i Gómez Enrique Sauquillo i Bertó Antonio Femenía i Carpi Vicente Monllor i Roselló Antonio Gutiérrez i García José A. Reig i Roselló Rafael Marsal i Armell Vicente Sastre i Salort José Catalá i Santonja Bernando Sanz i Moncho Ramón Bertó i Martí Francisco Carrio i Company Bartolomé Sanchis i Pons Tomás Chiner i Marsal Enrique Marsal i Armell Juan Rostoll i Salort Luis Terrades i Fornés José Pedro i Sastre José Ma. Almiñana i Martí Juan José Ribes i Fornés Jose Pedraza i Lillo Tomás Chiner i Domingo José Marsal i Mahiques José Femenía i Ivars Antonio Timoner i Villó Fernando Pérez i Tamarit

AL NATURAL

Francisco Sentí i Montaner Juan Ignacio Chiner i Marsal Luis García i Cuello Fernando Reig i Marí Javier Reig i Roselló Javier González i García Salvador Sanchis i Pons Francisco Perles i Castro Manolo Blanco i Sancho Miguel Belda i Vila José Cabrera i Ferrando Francisco Moreno i Espi Antonio LLorca i Torres Bernado Serra i Ronda María Marsal i Senen Marina Marsal i Senen José María Chornet i Adsuar Jaume Bertomeu i Catalán J. Rafael Pérez i Belenguer José Simó i Chorro Manuel Vives i Cheli Raúl Sanchis i Morera Cuqui Ribes i Fornés Agustin Ribera i Ferrer Francisco Sentí i Timoner Francisco Andrés i Giménez Carlos Sánchez i Sánchez Manolo Catalán i Moreno José Miguel Cabrera i Belda Rafael Pastor i Soler Juan Catalán i Moreno José Lorente i Sala Francisco Serra i Ronda Álvaro Verdú i Palú Luis Sentí i Timoner

Enrique Javier Sánchez i Botella Miguel LLorca i Bolta Alfredo Villalba Francisco Borderia i Biosca Massu Sentí i Ribes Marc Grimalt i Ribes Aida Simó i Marí David Ramís i Pérez Fernando Reig i Mascarell Juan Ots i Llacer Roque Simó i Mari Esteban Arnau i Ibáñez Tico Romany i Terencio Maite Cabrera i Belda Francisco Silvestre i Calbo David Jaen i García Iván Jorrillo i Romero

MEDALLES D’OR COL.LECTIVES FALLA CENTRO Grup de Teatre L’Esparalló Col.lectiu Les Més Dures Presidencia Falla Centro

LA FALLA CENTRO

FA 25 ANYS

AL NATURAL

La veritat és que mai va ser la meua intenció ser President de la Falla Centro, segurament pel meu caràcter poc anomenat a cridar l'atenció, encara que la veritat és que sent tan alt i pèl-roig, la gent de seguida es fixava en mi. Però la greu situació econòmica per la qual travessava la Falla requeria un esforç extra per la gent jove de la falla, i ho vam donar tot.

monuments guanyadors, i poca gent amb l'ADN Centro estava disposada a assumir aquesta responsabilitat. Juan Ignacio Chiner va ser el valent que, malgrat sabent que seria un any de transició, va fer un pas al capdavant i va assumir la Presidència de la Falla. Segurament perquè com que havia mamat la Falla des de xicotet, tenia clar que primer era la Falla, i després la resta.

Els meus primers records en la Falla són de la mà de la meua germana Araceli, que va ser nomenada Fallera Major per Juanjo Ribes. Em va semblar un món tan especial, que a l'any següent, en 1982, vaig decidir apuntar-me a la Falla. I així fins a l'actualitat.

Però l'esforç va ser gegant, i ni així la falla aconseguia estabilitzar la seua situació econòmica. Calia passar un altre any amb retallades, com es diu ara. La veritat és que el desgast entre els més veterans de la falla, es feia notar, i ja feia temps que reclamaven un canvi generacional que no acabava de produir-se. Als de la meua generació fallera ens costava molt fer un pas al capdavant, segurament per la comoditat de tindre la responsabilitat justa per a poder divertir-nos el màxim possible.

I és que ens vam ajuntar un grup de gent jove a la qual per damunt de tot ens agradava la festa, i això a la gent gran li va vindre molt bé. A l'hora de les cercaviles, festes i altres saraus, sempre ens encarregàvem nosaltres de donar-ho tot. Jaume Bertomeu, Bernardo Serra "Caraco", Vicente Pastor "el Plataner", Carlos Sánchez, Luis Villó, Quique Marsal, Luis i Kiko Sentí, Fran Serra, Quique Sánchez, Bernardo Sanz, Paco Andrés "Mogollón", i segurament m’oblide algú..... Vam passar grans moments en la Falla, i a més compartíem una afició pel futbol sala que sempre ens reuníem per a jugar tots junts . Van començar a cridar-nos "La Colla", no sé molt bé si de manera despectiva o no, però així ens vam quedar, i ens van posar a Pepe Cabrera com a vigilant, o més aviat un amic, que amb l'excusa de controlar-nos, era dels que millor s'ho passava. Però arriba l'any 1993-1994, quan la falla travessava una greu situació econòmica, en la qual es van haver de prendre decisions dràstiques. Calia renunciar a un dels senyals d'identitat de la falla, que era apostar per

I pràcticament sense pensar-m'ho dues vegades, accepte la proposta de bon grat. La "Colla" íntegrament se sumà a l'aventura i els veterans de la Falla, gustosos, van fer un pas arrere, no dos ni tres, només un per a no perdre'ns de vista. El dia de Sant Josep de 1994 vaig ser elegit President de la Falla Centro. Com era coneixedor de la realitat de la Falla, no em va costar molt trobar a una Fallera Major que tinguera el cap en el seu lloc. Silvia Femenía Catalá era el complement perfecte perquè l'any tinguera èxit. Era fallera veterana, encara que en la Falla Centro amb ‘vint i pocs’ ja són veteranes, i va saber des del principi que les falleres més joves havien de pujar-se al carro. A més, les falleres, van dissenyar la carrossa, tenint a "Caraco" i Carlos Sánchez com a mà dreta. Antonio i Merche, els pares de Silvia eren gent de la falla de tota la vida, i van saber en tot moment què fer perquè no es notaren per a res les dificultats de la comissió. Mai

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

faltava res per part d'ells, i van posar de la seua part tot el que van poder i més. De la mateixa manera ho van fer els pares dels dos càrrecs infantils. Tant la família Belda Blázquez, de la mà de Carolina, la meua Fallera Major Infantil, com la d'Emilio García Lacruz, President Infantil, eren gent que coneixia la Falla des de dins, per la qual cosa tot va començar a rodar a la perfecció.

roig. Els dos lleons que presidien la carrossa van ser obra de l'artista faller Vicente Agulleiro, i incorporaven un sistema d'aigua que expulsaven per la boca. La carrossa infantil va ser obra de Miguel Belda amb l'ajuda de Pepe Simó. Una divertida carrossa presidida per un cotxe dels pica pedra, que li donava un toc infantil i divertit a la carrossa. Dos tercers premis, que no estaven res malament per a una comissió que debutava en aquests menesters. Com a bon esportista que he sigut sempre, les competicions de futbol, futbet i bàsquet van ser quasi, assumpte personal. Vam guanyar les tres competicions masculines, i les xiques van quedar segones en bàsquet. Un èxit magnífic que va unir a la Falla i li va donar més energia de la que ja disposava la gent jove.

Les festes i els sopars no van faltar al llarg de tot l'any. No importava el motiu, es buscava qualsevol excusa per a eixir amb la Falla. Ajudava que fórem molt joves i carregats d'energia, estrenant-nos en la responsabilitat de la Falla. La carrossa gran va ser dissenyada per Silvia, la Fallera Major, que malgrat trobar-se estudiant a València, sempre trobava un moment per a aparéixer per la nau. Per cert, una nau immensa, gegant, on es troba l'actual concessionari de Nissan. Aparcàvem els cotxes dins, jugàvem partits de futbol, de pilota valenciana, i Antonio Femenía dia si, dia no, ens regalava derrapatges com a bon amant dels ‘rallies’, amb el seu flamant Nissan Micra

FALLA CENTRO DÉNIA

Per al monument gran vam haver de deixar a Manolo Blanco, ja que demanar-li dues vegades seguides l'esforç d'assumir el minso pressupost del qual disposàvem, era massa. Per aqueix motiu vam escollir a Vicente Piera, un jove artista eixit del taller de Julio Monterrubio a Alzira, i la veritat és que el resultat va ser molt bo. Ens va crear una magnífica falla, amb uns quadres en els laterals de la sopera que presidia la falla molt reeixits. Una de les millors anècdotes que reflecteixen l'esperit que vivim en l'exercici faller va ocórrer amb Vicente Piera durant la Plantà de la falla. Els més joves mataven les hores jugant a futbol al Carrer Marqués de Campos. Sí, encara que sone estrany, es podia jugar a futbol al carrer, i d’això fa només 25 anys. Perquè, sense pensar-ho dues vegades, allà que va anar a jugar el partidet, al qual ens vam unir uns quants més. La cara d'esglai dels més veterans de la Falla era per a gravar-la. Algú fins i tot va vindre després

AL NATURAL

a pegar-me la basta dient-me, " i si s'arriba a trencar un peu, qui et planta la falla?". La veritat és que podien tindre raó, però ens ho vam passar genial, i això són els records que fan que recorde amb tant d’afecte l'any, com de bé que ens ho vam passar en tot moment. Amb la falla infantil vam repetir amb Antonio Añon d'Ador, qui tan bon resultat havia aconseguit l'any anterior amb el seu debut amb nosaltres. El segon premi va ser merescut, i el vam celebrar quasi com si haguérem guanyat. Aqueixa era l'actitud de la comissió, gaudint-ho tot. El quart premi de la falla gran també va ser ben acollit, ja que érem realistes i sabíem que ni des de lluny disposàvem dels pressupostos més alts de l'any. En definitiva, els que em coneixeu sabeu que li solc llevar ferro a tot, donant-li la importància justa a les coses. Per aqueix motiu crec que amb l'ajuda de Silvia, Emilio, Carolina i les seues famílies, vam fer una gran feina, i a més, ens ho vam passar estupendament. Fins i tot hui dia, algun president de no fa molt, em recorda, "José te’n recordes en el teu any, com de bé que ens ho vam passar". Sí, ens ho vam passar d’allò més bé, però va ser gràcies a la gran comissió i a les magnífiques persones que van formar part de la comissió de l'exercici 19941995.

José María Chornet i Adsuar

FALLA CENTRO DÉNIA

LA FALLA CENTRO

TRADICIÃ&#x201C;

AL NATURAL

1954. Eixa és la data que ens uneix a la Falla Centro. En aquell exercici van entrar en la comissió infantil Pepe Reig Roselló “El tigre”, Javier Reig Roselló i Jose Fernando Reig Marí. Els 3 serien Presidents de la Falla Centro en 4 exercicis diferents. Fins hui. No obstant això, és la generació anterior la que realment ens uneix a aquesta festa. En 1946, la comissió “Alcoi-Sueca-Dénia” de València nomena com a faller d’honor de la Comissió al M.I. Ajuntament de Dénia, en la persona del seu Alcalde Sr. Antonio Muñoz qui, acompanyat pels regidors Pepe Reig Ferrer i Jose Gassent, assisteixen a València a les festes josefines. D’ací va néixer el germen de crear a l’any següent “La Penya del Tio Pep” amb la qual compartim emplaçament i fundadors. Així mateix, durant l’aturada entre la primera i la segona època de les falles de Dénia, des del Centre d’Iniciatives i Turisme, organisme dependent del M.I. Ajuntament de Dénia, en reunió de 31 de març de 1966, segons consta en el llibre d’actes:

“Se propone por el Sr. D. Juan Reig Ferrer, el impulsar la fiesta de las fallas, de honda raigambre en Dénia y que por diversas circunstancias ha desaparecido de nuestro calendario festivo. Se considera una idea excelente y se nombra por la Presidencia a los Sres. Reig, Salort y Ferrer como delegados para la gestión del resurgir de esta fiesta.”

a tal efecto, del buen eco alcanzado por esta iniciativa del Centro y la incorporación en consecuencia de cinco comisiones falleras, es decir, Distrito Centro, Oeste, Roques, Marítimo y Saladar. De la aportación económica prometida por el Centro a efectos del resurgir de esta fiesta y de la extraordinaria acogida que ha merecido por todos los distritos.” És difícil explicar els sentiments que ens uneixen a aquesta festa, encara que és relativament fàcil trobar els motius: són diverses les generacions que hem crescut entre pergamins, llibrets, faixins, pintes i una cara molt familiar, la d’un besoncle al qual anomenem Pep, i del qual tots tenim alguna foto, alguna anècdota, alguna samarreta i fins i tot algun rellotge penjat a casa amb la seua cara. Pertànyer a aquesta Comissió no és una cosa merament recreativa, un passatemps, un trampolí social, o tot l’anterior junt. És una cosa bastant més gran. És difícil trobar una altra comissió en la qual les arrels dels seus fundadors i d’altres fallers i falleres que els van seguir darrere, es conserven durant 3 o 4 generacions. Evidentment té una explicació, es tracta de mamar una manera de concebre la festa única, diferent, singular.

En data 30 d’abril de 1966, poc més d’un mes després, recullen les actes:

“Por el Sr. Juan Reig Ferrer, junto con los Sres. Salort y Ferer, como delegados para el impulso de las fiestas de las fallas en Dénia, se dio cuenta de la gestión realizada

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

No és només tindre un munt de bons moments -i també dolents-, d’anècdotes, o vivències personals, sinó d’assimilar i transmetre aqueix “know-how” a les generacions posteriors, d’entregar-los un testimoni o donar-nos suport en l’experiència de persones que han tingut aqueixes mateixes vivències.

Clar que la festa ha canviat! Per descomptat que ha d’evolucionar! Però per a saber cap a on es va, un ha de saber d’on ve. Són centenars les històries que he escoltat a casa, no sols divertides, també les que no es veuen, que es tapen, d’autèntics marrons que algú de manera silenciosa però eficaç ha resolt, sense més, sense demanar res a canvi. Des de xicotet em van fascinar les trajectòries, els vincles, els frecs i les paraules que es cultiven i s’alimenten amb el pas del temps, regant-les, abonant-les i a vegades també, arrancant-les, però sempre constant, donant fruits i gaudint de la companyia, d’una bona xarrada, d’un bon record, però mirant cap avant, compartint il.lusions i projectes.

FALLA CENTRO DÉNIA

Vaig créixer en este ambient, el meu pare no ens donava grans arengues ni grans xerrades sobre això, però el véiem treballar incansablement, en moltes ocasions deixant el treball i les labors quotidianes per a atendre la falla. En aqueixes relacions per descomptat està la meua mare, nascuda en barri aliè, però de falles, només una, la del Centro. Sempre animant-nos i donant-nos suport, fallera en els exercicis 69 i 70, tot una rara avis en l’època, que només s’era fallera un exercici, per allò del què diran. Passat un temps, va desmuntar el seu vestit i el va guardar per si tenia alguna filla. D’això fa 50 anys, i aqueix vestit, doblegat, guardat i tornat a cosir, el porta la meua filla, també María. Desconec el que seré capaç de transmetre als meus fills sobre la falla, perquè són molt xicotets, però estic segur que em conformaré si són feliços, i si són capaços d’apreciar els moments bons i dolents, les persones pròximes i els vincles i trajectòries. Això ho he aprés ací, exercint dia a dia. I m’encanta estar envoltat d’uns altres que també han sigut inculcats amb aqueixos valors. Gaudisc xerrant amb els més veterans sobre com funcionen les coses hui en dia, i el que més enganxa és veure’ls a ells com gaudeixen quan els ho expliques. També jo vaig conéixer a la meua dona en la Falla, i ella ha sigut part de la comissió durant 20 anys, de moment, quasi res. Gaudisc a la seua casa, en la qual també són de només una falla, la dels quatre cantons, en la qual guarden quasi tants pergamins i llibrets com nosaltres. I també ella sap que tenim una malaltia hereditària en el cor, que es diu Falla Centro, i contra la que no hi ha cap cura. No és necessari buscar fàrmacs en el mercat, ni

posarem a buscar investigadors perquè el remeien, sincerament no volem curar-nos. Possiblement el millor de tot no és assimilar o aprendre, sinó que, el que realment ens uneix des de el melic amb aquesta entitat, és la capacitat per a transmetre, per a alambinar una relació duradora i pròspera. Gaudisc preguntant als més majors una vegada i una altra que m’indiquen on està el Tio Pep projectat en el Montgó, quins han sigut els casals de la falla, on es va fer la carrossa en aquest any o en aquell altre any, quina obra de teatre es va representar en aquella presentació, o simplement rellegint centenars de vegades els llibrets de la falla. No m’importa saber ja les respostes, ni que em repetisquen les històries, ja que el que veritablement importa és com t’ho expliquen, l’amor i la nostàlgia amb la qual es transmeten els sentiments.

Ja adult, durant el meu any en la Presidència de la falla, vaig gaudir de presumir per Dénia amb el bastó del meu pare. Això només ho poden fer els fallers del Centro, vaig pensar. I per fi vaig tindre també bastó propi, el d’infantil i el d’adult, els quals esperen 365 dies en un lloc privilegiat de casa per a eixir cada 19 de març. Els meus fills ho observen i pregunten si poden tocar-ho, igual que feia jo amb el del meu pare. Aqueix és el meu ambient, sé que sóc un ‘friki’ o un enamorat d’això, però us assegure que el meu amor no és passatger, és per a tota la vida. No pense baixar-me en la pròxima estació, ni encara que m’espente l’autoritat del moment. Desgraciadament, no tots els Reig Marí segueixen en la falla, circumstàncies diverses, però no hi ha conversa que ningú pregunte com van les coses, quin monument ve enguany, o quin premi ens han donat. Si no és el 1er, sempre estarà mal donat, hi haurà un jurat untat o malcarat, és el que té aquest verí. De moment, van 7 Presidents en 10 exercicis, 7 Falleres Majors i 3 Presidents Infantils, una Reina del Foc i 2 coeters... el que faça falta!

Sent xiquet, va haver-hi un temps en el qual vaig pensar que la corona de President no anava a eixir mai del carrer la Mar. Passaven els anys i la corona canviava de porta, però no de número. Llavors un dia va marxar, però per sempre es van quedar el faixí roig i el bastó.

I per descomptat, no hi ha racó familiar al qual no arribe el 21610 i el 23017. Em confesse culpable d’estimar-te.

Fernando Reig i Mascarell FALLA CENTRO DÉNIA

LA FALLA CENTRO

PER FORA

AL NATURAL

Durant els anys 2011 a 2015 vaig ostentar la presidència de Junta Local Fallera de Dénia, donant-me així lóportunitat de conéixer més com treballen o com enfoquen la festa tant en altres comissions de la nostra ciutat, com en altres poblacions a nivell de juntes locals o bé de les comissions falleres d’aquestes. M’agradaria que amb les meues experiències pugueu ser coneixedors de lénveja sana que ens tenen arreu de la Comunitat Valenciana, ja que la qualitat dels nostres monuments fa que Dénia siga un referent a l´hora de visitar-los, tant en grans com infantils. Cal saber que la majoria de comissions dáltres poblacions ens dupliquen o tripliquen en quant a persones que les conformen, i per a mi sempre ha sigut un orgull poder explicar la gran dedicació i feina que fem per a arribar als nostres pressupostos. A més a més, traure endavant al mateix temps i tindre cura cada vegada més de presentacions, llibrets, actes i com no, les nostres Carrosses, admirades localment, i després en lloguers aconseguits per a les poblacions veïnes, publicitant una vegada més Dénia i posicionant-la com a referent faller. Com a anècdota, i perquè pugueu entendre el que us dic, fa poc vaig estar amb amics cuinant en el casal dúna falla de València. Així com nosaltres tots els dinars i sopars els realitzem per a traure diners, allí ens vans van explicar que eixe dia, arran del dinar, la falla havia tingut un dèficit d’uns 200€, però que estava dins dels càlculs, i que en cap moment existeix la possibilitat de recaptar diners si això ha de suposar una despesa “extra” per a fallers i falleres. Al contrari del que pensem, allí valoren més tindre el casal de gom a gom, lámbient que es va gaudir i l’activitat que hi havien realitzat.

Com veieu, la manera de treballar és totalment distinta, tot i que compartim la mateixa festa, per això hem de seguir treballant intensament per a que les Falles de Dénia segueixen en el més alt del territori faller. A nivell particular, de la nostra Falla Centro, és fàcil veure com artistes reconeguts o simplement fallers interessats en la festa ens reconeguen i coneguen els nostres monuments plantats al mes de Març. Pel que fa a com ens veuen les altres falles de la nostra ciutat, coincideixen en que som una falla gran, capdavantera, però tal volta tancada en nosaltres mateix cap a les demés falles. Cuidem els monuments, seguim apostant per les mascletades, fer presentacions falleres a l´altura de les circumstàncies, carrosses, llibrets i la difusió d’aquests i de la cultura. Però a la contra, coincideixen a l´hora de dir que a pesar de ser una falla nombrosa, no donem tot del que podríem disposar. Tenim molta més capacitat per a superar-nos i engrandir-nos si deixarem a banda les nostres lluites internes. Al meu paréixer, açò ha sigut habitualment al llarg del temps una realitat, però en els dos darrers anys ha millorat i hem treballat junts per un bé en comú, La Falla Centro. Hem de seguir aquest camí, doncs estic segur que d´aquesta manera tornarem a ser més forts com en dècades anteriors, aconseguint nous i millors èxits. Espere no enganyar-me, i així poder veure-ho i gaudir-ho junts. Ens veiem als Quatre Cantons.

Jaume Bertomeu i Catalán FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

LA PÃ&#x201C;LVORA

SOROLL, OLOR, I EN DEFINITIVA, SENTIMENT

AL NATURAL

Imagineu-vos, per un moment, què serien les falles sense la pólvora. Però només un moment. Una matèria imprescindible per a les nostres festes. Perillosa i divertida a la vegada. Un soroll i una olor que ens omplen el cor d’il.lusió i de grandesa. Mascletaes, despertaes, cordaes, la nit de la cremà, tot al voltant de la pólvora. Al llarg d’aquestes línies, us parlaré del que ha significat aquest material per a la nostra falla Centro. Les mascletaes. Què dir d’elles? I és que, a la nostra falla sempre han sigut d’allò més gran del poble. Fins al punt que la gent que ve de visita es pensa que la mascletà que tirem a la Glorieta és a càrrec de l’Ajuntament. Quilograms i quilograms han sigut cremats a la nostra parcel.la dels Quatre Cantons. Mascletaes de tots els colors i de totes les mides. Les mascletaes són un acte, sens dubte, imprescindible per a la festa fallera dins de la nostra comissió. Ja que, quan les tirem, vol dir que ja estem immersos en la festa josefina. Formen part de la nostra falla, del nostre ADN. Vestits de gala, monyos ben fets, el somriure a la cara. En fi, què més dir que no sapigueu ja del que es viu cada 17, 18 i 19 de març a la nostra estimada plaça... Però no són l’únic espectacle que gira entorn a la pólvora. Escrivint aquestes línies, el meu fill de sobte em pregunta què era una cordà. “Mira Javier – li vaig dir jo, - una cordà era com una guerra de coets que ens tiràvem uns contra els altres. Allà que anàvem, amb el mono ‘butanero’ ben posat, un passamuntanyes, uns guants, un barret, i au, a la cordà”. I si, he dit ‘era’ perquè ja no es poden fer, per qüestions legals, clar, i de seguretat. Aquests esdeveniments es feien després de sopar, ben

tard. Sobre les 2 del matí, i duraven fins que començava la despertà. Hores i hores tirant coets i divertint-nos. Els coets eren voladors sense canya, li pegàvem foc a la metxa i els soltàvem pel terra. Al no tenir el pal, el coet anava boig. Corria per terra, es pujava per les parets, s’aturava i tornaven a pujar. Eren coneguts com borratxos o ‘carretilles’. Hi havia alguns d’ells que no tenien parada, i uns altres que en tenien cinc. Evidentment, el que no tenia parada, era impossible d’agafar, però els que si que tenien eren molt més divertits ja que podies agafar-los i tornar-los a soltar cap on volgueres. Les cordaes es feien pel nostre barri: els Quatre Cantons, carrer Campos, carrer Diana, Glorieta, carrer Cop, mercat municipal, etc. Hi havia moments en els que hi havia més de cent coets pel terra. Era un espectacle poder estar allà dins. I com és normal, qui més s’arrimava als coets, més cremat tenia el mono, i això es convertien en senyals de la guerra de la nit anterior. Per últim, i per completar el cercle, no podem oblidar les sorolloses despertaes. Un dels actes que, any rere any ha anat caient a l’oblit a la nostra comissió. Siga pel que siga. Tot i això els més majors les recordem com un esdeveniment únic i igual de divertit que les cordaes. Als anys 80 i 90 si que eren vertaderes despertaes. A aquella època, la comissió comprava, a principi d’any, tots els coets que s’havien de gastar durant l’exercici. Els guardavem a un petit magatzem que ens deixaven al ‘cantonet’ del Carrer la Via. Masclets, parelles, traques, ‘volaors’, ‘carretilles’, de tota classe de coets que podeu imaginar. Clar, el dia 19 a la nit, no podia quedar cap coet guardat, i què cregueu que féiem? Doncs ho cremàvem tot a la despertà del dia 19 al matí. Tot! Això era impressionant. Era increïble veure la quantitat de

FALLA CENTRO DÉNIA

coets que esclatava als Quatre Cantons en menys de dues hores. I clar, els veïns ens ho agraïen... Els despertàvem en un dia festiu a les 7.00 del matí, però era la tradició i era d’allò més divertit. Jo, un faller de sempre, ho he contat com ho he viscut. Estaria hores contant batalletes sobre el que vol dir la pólvora per a les falles, però necessitaria un llibret sencer com aquest.

Fran Serra i Ronda

ELS MONUMENTS

ENGUANY AQUESTS DEL CENTRO ESTAN FLUIXETS!

AL NATURAL

S’ha de contractar el monument de la Falla! … Tenim artista? … ¡Glup! … Ja fa anys, lustres, fins i tot dècades d’aquesta sensació – què majors ens fem – (bona senyal!). Feia poca de la meua arribada, el meu segon any de faller, abril de 1994, i ja estàvem així. Des d’aleshores, això era una cosa recurrent. Un bucle preciós. Aquesta sensació l’he sentida en moltes ocasions (entre monuments grans i infantils, van per sobre de les quaranta vegades i prop d’una vintena d’artistes) amb moltíssimes anècdotes (de tots els colors); però aquesta no es la comesa d’aquestes línies, sinó més bé donaria per a una joiosa trobada al voltant d’una taula en ELS QUATRE CANTONS i entre tots contar-nos aquestes alegres i absurdes historietes.

Falla Centro 2019. Artista: Pere Baenas García

A fe de ser sincer, i com llavors, sempre hem prioritzat l’aspecte econòmic. És cert que hem passat anys vertaderament durs, encara que des que forme part d’aquesta comissió, sols reconec especialment tres en els quals fou

extraordinàriament crític i impossible arribar a més (per descomptat, aprofite aquestes línies per agrair-los de la meua part, i crec que en nom de tota la Falla, tot el seu desinteressat esforç personal en benefici del col.lectiu). Pel que fa a la decisió d’aquest reduït nombre de persones s’han de balancejar diversos factors, amb acurada sensatesa i equilibri, amb l’objectiu d’arribar a una meta molta ambiciosa, encara que, això sí, lluny d’utopies perilloses. Per començar, la il.lusió de tota una comissió que, encapçalada per els seus màxims càrrecs, serà fonamental per tal de poder dur a terme el gran esforç econòmic que allò suposa, junt amb la ‘saviesa estètica’ d’aqueixes persones, així com cert coneixement i experiència en el tema econòmic... Però encara més en el nostre cas, l’envejable ubicació on emplacem els nostres monuments (punt de pas geogràfic quasi obligat, i referent singular per a una gran part de la població de Dénia) i sobretot, permeteu-me destacar un aspecte que marca la diferència: L’ADN GUANYADOR dels que hem format part i actualment formem part d’aquesta comissió. Solament així s’entén el nostre dilatat prestigi i que siguem els que més vegades hem guanyat en ambdós monuments en aquests 72 anys. A aquesta mirada híbrida cal afegir altre element de dificultat: El temps. Els monuments es contracten al principi de l’exercici. Tot l’exercici està per esdevenir! Se suposa que anirà tot bé, encara que sobretot solc refugiar-me en la idea de que un projecte acaba bé quan et fa somniar molt més. La il.lusió és el nostre vertader motor per fer més coses i millor. Més enllà d’eixos moments del principi de l’exercici, hi ha que saber mantenir-la d’allò més intacta possible durant tot l’any. Implicar a la major quan-

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

titat de persones en tot el projecte facilita molt aquest objectiu. Fer sentir al major nombre de fallers i falleres de la nostra comissió, i als que no ho són, partícips de l’exercici sol ser una garantia que ens porta a la sensació de felicitat a tots aquells que prenen aquestes decisions de gran envergadura, ja que junt amb això, compromís i responsabilitat van per la mateixa línia.

He de reconéixer que amb el temps, o és més, amb la comunicació, el procés ha canviat. Fa temps confiàvem en una barreja de traços que en un paper ens dibuixava l’artista, el famós ‘esbós’; després també buscàvem fotos de les peces proposades; i fins i tot visitàvem amb anterioritat altres localitats per poder veure-les ‘in situ’. Ara tot açò s’ha relativitzat. A més de tot açò, amb la tecnologia actual disposem de molta més informació i molt més accessible. No obstant, crec més oportú mencionar la importància de la relació de la comissió amb l’artista. El que comença sent un contracte purament mercantil, poc a poc va convertint-se amb el temps amb visites a la nau de l’artista, amb el diàleg, amb tota mena de mutus estímuls constants i participant per descomptat de la complicitat adequada per ambdues parts en una sintonia en comú. Fins i tot d’una manera inercial sorgeix una natural i sincera amistat. No es pot entendre l’èxit més que en un llenguatge plural, el que apareix quan l’artista fa un magnífic treball d’estructura, modelatge, pintura, etc., i és elogiat per la comissió; però, al mateix temps, quan l’artista valora l’esforç que fa la comissió per tal de complir amb tots els compromisos econòmics pactats amb ell des del principi de l’exercici. Perquè compartir el valor d’una obra efímera com és el monument, ens uneix, i encara més, ens permet créixer i evolucionar a ambdós. Així, al mateix temps que possibilita a l’artista per trobar l’equilibri adequat entre la seua dedicació, capacitat i lli-

FALLA CENTRO DÉNIA

bertat artística, i la pressió del premi, ens sedueix a la comissió per esforçar-nos una mica més i satisfer el desig comú d’obtenir el màxim reconeixement. Sense cap dubte, al llarg de la nostra història hem gaudit d’una gran selecció d’artistes. M’atreviria a dir que hem aconseguit compartir grans projectes, il.lusions i esforços amb els millors artistes de la Comunitat, però a més, i com a reflex del nostre saber fer i la nostra integritat, en tots els casos ells ens han deixat les portes obertes per tornar, junt amb unes magnífiques relacions d’ampli afecte, una vegada ja finalitzada la nostra relació contractual. Això també és un unànime indicador de prestigi.

Falla Centro 2013. Artista: Pere Baenas García.

AL NATURAL

Per últim, lògicament em veig obligat a explicar el títol d’aquest article, que no és més que la innocent opinió que alguna vegada he arribat a escoltar d’alguna persona aliena al món faller en referència a algun dels nostres monuments, però que descriu molt certament el que s’espera d’aquests, tant gran com infantil, que cada any plantem a la nostra Glorieta. I això, disculpeu-me una vegada més, és prestigi. Perquè el prestigi ens obliga, i molt, però afortunadament també ens dóna moltes satisfaccions. PD: En l’elecció de les imatges que acompanyen aquestes paraules podria haver seleccionat moltes altres; no obstant això, he permés que fóra el meu avatar emocional qui prengués aquesta delicada decisió. Espere que us agraden!

Cremà Falla Centro 1998. EL PAIS SEMANAL (21/08/2011). Celebrant el 35 aniversari de la seua publicació recull a través d’una selecció de fotografies els valors de tota aquesta època baix el títol: Espanya, somni i realitat. Viatge en 19 imatges per l’ànima d’un país. Açò també és prestigi.

Jose Rafa Pérez i Belenguer

Falla Infantil 2009. IN MEMORIAM. Artista: Alfredo Villalba

FALLA CENTRO DÉNIA

LES CARROSSES

FER CARROSSA

AL NATURAL

Dos paraules, inicialment inofensives. Dos paraules que reuneixen sentiments difícils de descriure en un modest escrit, que parla ni mes ni menys que de nosaltres.

persones que ho fan possible, i per a mi és el que realment es màgic a la falla.

Sóc Aida Simó, i des de fa més o menys vuit anys, estic implicada en la tasca que més energiaconsumeixde tot l’any faller, i que si bé, és molt satisfactori arribar el dia de carrosses amb les coses ben rematades i les idees plasmades a la plataforma, “fer carrossa” és massa.

Perquè al SINDICAT CARROSSER ningú ens ha ensenyat a fer res. Hem anat aprenent a base de galtades, prova – error, i moltes hores. No eres expert mai de res, però el temps ens ha donat soltesa a l’hora de distribuir la feina, i ens hem format com un gran equip de personesamb un objectiu comú.

Per a mi, igual d’important som jo i el meu intent de fer alguna cosa a la plataforma, com Sisco Silvestre, que tracta de dur a terme el que hem ideat a casa. Al igual quela resta de l’equip, ells són, EL SINDICAT CARROSSER.Entre tots fem grans coses. I es que això de “fer carrossa” no té un nom i un cognom, sinó que està envoltat de moltes

La primera vegada que vaig estar davant de l’equip carrosser va ser l’any que la meua quasi germaneta, Marta Tabernero,va ser Fallera Major. Vam fer més faena que mai. No teníem idea de res, ni de fusta, ni d’on es comprava el material, ni el que costava treure un carro amb alguna cosa vistosa al carrer. Vam pagar tants tiquets per

AL NATURAL

novells, que és difícil escollir una sola anècdota. La que mes recordem al pas del temps és una cosa tan senzilla com la decisió de l’hora de treure la carrossa. La resta de les falles pel matí.Nosaltres, novells, incrèduls, i pensant amb el retard que portàvem, vam decidir que de vesprada, era la millor opció… i va resultar ser quan mes vent feia a Dénia. Ho recordecom un tornado gegant, hi havia un microclima fora de la nau vuit, que va fer volar la falda de cordovesa que havíem fet per a Marta. I literalment, els pètals que formaven la seua falda, on ella anava dins, van volar pel pàrquing de l’espai fester, les bombetes van explotar i la purpurina es va esfumar davant els nostres ulls. No pareixia real el que estàvem vivint, un pensament hem va envair el cap…: “Jo notorne a fer carrossa”.

Recorde amb amargura aquell instant, tots miràvem en desolació el que estava passant, peròen un segon tot va canviar. Un crit al cel i estàvem tots en marxa.Materials per a arreglar els desperfectes carregats als cotxes i amb el cap ben alt vam arribar al punt d’eixida. Allà, l’equip sense dir ni una paraula, i cadascú va solucionar una cosa, tots encabits a la feina.El gran Roberto Sánchez va portar una grua, encara no sabem si la tenia preparada. Tots vam treballar, com els mecànics de la Fórmula I, coordinats al mil.límetre, i en un tres i no res, estava tot llest. Quan vaig vorer als càrrecs, vestits per a l’ocasió, ahi vaig caure. Tot el nuc que tenia, es va desembolicar i vaig plorar com una xiqueta menuda. I sí, ho vam aconseguir. La nostra primera carrossa estava al carrer, satisfets, saben el que hem fet mal, el que podríem millorar, però aquest gran repte el vam aconseguir i serà sempre especial. Altra cosa, són els premis, això mereix un article apart. L’any següent vam guanyar el primer premi, així que ja ens vam quedar a la nau vuit com un estil de vida.On, per al SINDICAT CARROSSER i per a mi, l’estiu comença la tercera setmana de juliol. Quan vam començar, hi havia una norma no escrita del SINDICAT CARROSSER, que deia que no es feia faena després de sopar fins a juny. Pense que no ho hem respectat mai. Quant més estona estàvem asseguts, més es complicava, pensant coses noves. I en aquest punt, vull contar-vos una altra anècdota que recordem molt… La situació era la següent: la carrossa estava quasi acabada la nit d’abans, segur que era ja a la matinada. Vaig baixar per l’ escala amb unes peces noves, no eren grans, però la gent estava ja molt cansada. Uns ferros plens de boles, per a fer de palometa! i de baix em cridaven: -No inventes, no inventes! – Encara em fa gràcia. I sense dir ni piu, ho van fer, i vam triomfar. Era el toc.

AL NATURAL

A la Falla Centro ens precedeixen artistes com Honorato Salvador, Pepito Catalá, Pepe Simó i Tomás Chiner, amb els seus equips “d’enginyers”, i encara que no hem aprés molt d’ells per el tema generacional, és veritat que després de llegir alguns llibrets, sembla que l’ambient i les ganes continuen des d’aleshores. Començar la carrossa és un món apart. De sobte estàs en un lloc i veus alguna cosa que t’inspira, i penses… - I si..? Així comença una idea i després, entre tots anem fent-ho possible. Tractar de posar-nos d’acord entre els que pensem i els que fan quesiga viable, o que “s’aguante de peu”. Què difícil és fer realitat les fantasies, en cola blanca, una atornilladora i fusta.

I és que sí, sóc Aida Simó, “la filla de Pepe Simó”, però no per això sé el que és “fer carrossa”. Hem aprés des de 0, i a més, el que jo he viscut a casa no és sembla gens al que ara fem a la nau 8. Eixe any que el meu pare va fer l’estrella el recorde molt bé, perquè explicant com havia de ser i moure, no arribaven a cap lloc. Eixe cap anava a mil, els nervis i el seu geni s’apoderaven d’ell alveure que no treien res en clar, així que, entre els meus pares i pocs més, ens van pujar a Juan Ivars i a mi dalt la carrossa i, grapant teles, i floritures, van aconseguir el que ell volia: Una grandiosa estrella dorada amb moviment i una moderna estrella platejada, molt futurista i diferent al que mai s’havia vist a Dénia. Fins els vestitsestaven fets amb silicona, cartrons i pedres brillants. Una autèntica passada. Moviment inclòs? Si, si…. Amb tecnologia punta formada per una improvisada politja i dos blocs de guies de telèfon. Altra cosa molt diferent va serhaver de baixar-nos d’allà d’alt. Ara som altres els “enginyers” que tractem de fer alguna cosa digna dalt de la plataforma cada juliol. També han debutat altres valents com Silvia Femenía, l’any que va ser Fallera Major, Juan Llorca, Raul Zapata, i Isa Ribes. Sempre portant el nom de la falla Centro ben alt, per tal de generarexpectació cada juliol. És vertaderament màgic quan, a les vuit del matí del dia de la desfilada, s’obrin les portes de les naus i els demés fallers veuen el treball i admiren la competència amb emoció de veureidees diferents.

Recorde el meu any de Fallereta Major Infantil, el meu pare explicava com fer l’estrella que ell tenia al cap. Els altres el miraven en cara d’incrèduls, com si estigués plantejant un problema de física aplicada. Eixa sensació sí que la he viscuda, i tal volta si que tenim alguna cosa semblant…

La veritat és que quan eres càrrec tot canvia. A l’estiu de 2014, el meu any de Fallera Major, vam idear una gran carrossa ambientada en el món de Mary Poppins, amb un carrusel donava voltes, xemeneies i molts detalls. El meu president, Ivan Jorrillo, i jo estàvem igualets que els protagonistes de la pel.lícula, i el dia de carrosses és el record més gran que tinc de tot l’any. Hem vaig

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

sentir molt feliç dalt de la carrossa, i orgullosa perquè el SINDICAT CARROSSER es va involucrar moltíssim per tal de fer una idea nova i especial per a mi. Sisco Silvestre es va encarregar d’organitzar i donar forma a la majoria de les peces, ja que jo tenia mil coses al cap. Recorde eixe procés de “fer carrossa” com el més difícil de tots. Doncs estàvem fent carrossa i triant manteletes i pintes. Portaven berenar a la nau i jotenia que anar a diferents actes… i així, era impossible centrar-se. Però finalment va eixir endavant, i estic molt feliç d’haver viscut l’experiència de pujar allà dalt, perquè per a mi va ser realment màgic. No és el monument que pagues i altre el fa, eixa plataforma l’havien adornat amics i fallers per a que nosaltres gaudirem, i eixa sensació tan especial junt amb el record que tinc és el més gran que la falla m’ha regalat.

I és que si anar a fer carrossa es difícil, com explique que és per a mi fer-la? Ja no és el trajecte d’anar tots els dies i trencar la teua rutina, sinó moure a la gent dels seus quefers diaris i portar-la a la nau, per a que quan vinguenestiguen agust, s’ho passen bé, i el millor de tot… que vulguen tornar. És a dir, contagiar-los (un poc) d’aquesta bogeria.

Clar està que ve qui vol, i gràcies. Però per a fer un gran projecte es necessita gent. Tant que sapiguen de fusta, com de ferro, com de paperet i boleta com de ‘xarraeta’, i d’ambient. Ací tot el món fa falta, i encara que treballem molt, ens cansem, ens enfadem i ens reconciliem amb un café, les ‘xarraetes’ i els entrepans en bona companyia saben a glòria. És una estranya sensació quan et diuen que estem bojos per anar a la nau, però si estem rodejats de més bojos i no eres tu sol, pareix que no és tanta bojeria el que fem. Al cap i a la fi, ens agrada. Després està quan ho fas per a algú que t’importa molt. Perquè “fer carrossa” és massa quan tens dalt al teu germà. I és que, el sentiment que tenim els fallers per les coses que fem es dispara quan, a més, ho fas per gent que estimes. El procés de treure El regne de fantasia (“el monstre”) al carrer va ser el més gran que hem fet fins aleshores. Ens va quadrar tot. Gent amb ganes i bones idees. Durant tots els mesos de treball vam tindre la sort de “no guanyar per a cadires” totes les nits, doncs érem al voltant de trenta persones a la nau diàriament. Vicent Pastor, l’encarregat de la il.luminació, es va lluir com mai, i la carrossa lluïa de nit i de dia. Els càrrecs ens van tractar molt bé i vam fer un magnífic ambient. El pare de la Fallera Major, Antonio Fernández, venia amb la seua nevera plena d’embotits bons i ens portava pa i ‘nocilla’ per a les postres. També ens va portar un gran ferrer que, incansablement, va posar en peu una bojaidea que va impactar a tots. I és que quan la gent vol, es poden fer grans coses. Eixa desfilada si que va ser important per a mi. El meu germà estava radiant de felicitat. Havia fet tot una catifa de ‘rosetons’ en la seua pròpia carrossa, tenia una majestuosa plataforma decorada al mil.límetre. Als seus ulls no cabien més llàgrimes d’emoció, ho havíem acon-

AL NATURAL

seguit. Marta Fernández estava fantàstica, pareixia una autèntica deessa, i allí dalt semblava la reina del món. Formaven un conjunt increïble que ens va emocionar a tots. Tanta gent implicada, i contenta al veure’ls allà dalt. Això és falla. La guinda del pastís vas ser quan ella, molt tremolosa, va descobrir l’anhelat banderí, i ell, sense pensar, entre llàgrimes, el va dedicar al cel, perquè allà on estiga, sabem que esta orgullós de nosaltres. Vam botar d’alegria, ho hem tornat a fer! Som una gran comissió i junts fem grans coses. Aquestes son les coses que passen a la nostra falla, dos germans, la família, els amics, el sindicat carrosser, les boletes, els paperets, dinars, sopars, comparsa, Dures, falleres, ambient, molta feina, sentiment, implicació... Una barreja de tot, i finalment… ix endavant. El meu escrit començava amb les paraules “fer carrossa” seguit de la descripció de “la tasca que més energia consumeix de tot l’any faller”, però amb el pas del temps he aprés que, si els mesos de carrossa ixen be, hi ha bon ambient i es fa pinya, l’any faller ix rodat. Es treballa molt, però també és una bona oportunitat per a conèixer als demés, compartir vivències i ensenyar-nos uns als altres. Perquè amics, fer carrossa, és fer falla.

Aida Simó i Marí

FALLA CENTRO DÉNIA

LES PRESENTACIONS

FER PRESENTACIONS: ACABAR I TORNAR A COMENÃ&#x2021;AR

AL NATURAL

És complicat explicar com es queda un quan, amb poc més de 19 anys, acudeixen el President i la Fallera Major de la teua falla per demanar-te una tasca tan complicada com és fer una presentació. El que és clar és que, en eixe moment te’n adones de que no hi ha volta enrere i que de tu i dels teus companys de tasca (també amics) depèn que la regina de la falla Centro mai oblide eixa nit. Si bé és cert que l’humil equip que va començar a fer presentacions allà per l’any 2014 ja havia fet els seus ‘pinets’ a una altra falla de Dénia, fer-ho a per a la nostra comissió fou un repte. Des d’aquell moment ja han sigut sis les Falleres Majors les que han pujat al més alt de l’escenari guiades per les nostres idees. I pràcticament el mateix nombre de càrrecs infantils. Fer presentacions és, per dir-ho d’alguna manera, igual de complicat que divertit. Escriure un guió, en definitiva, és tasca fàcil, i més si no ho fas sol. El complicat és, com no, tindre la idea, i que aquesta siga original, ja que sinó ixirà algun ‘yonki’ de les falles a dir que t’has copiat. I no ho oblidem, no sempre es tenen idees que es poden plasmar en un bon decorat. També cal tenir eixe aspecte en compte: tindre la idea, que siga original, i que es puga convertir en una cosa bonica i lluïdora dalt de l’escenari. Però al cap i a la fi, s’aconsegueix, més tard que prompte, tot siga dit. Ser el creador (sempre junt amb l’equip) d’un homenatge com és una presentació és com una muntanya russa. Comencem pel final, quan acaba l’acte. Eixe moment és, sens dubte, el millor. Respires, soltes la tensió i, bo, comença la festa. Però millor que la festa, si cap, és eixe instant en el que es tanca el teló i la comissió (els

primers, agraïts, els familiars dels càrrecs) s’acosta per saludar-te i felicitar-te (sempre feliciten tot i que, de segur que a alguns no els ha agradat, qüestió d’estadística). Eixe moment és impagable i a la vegada contradictori. Es genera una lluita interna a la teua ment entre dues parts oposades. Per una banda està eixa veu que et diu: “Ja està, fins aquí. Aquesta ha sigut l’última. Vull tornar a gaudir de les cercaviles. Però, per altra banda, està eixa altra veueta: “L’any que ve la tornaràs a fer i ho saps (com diria algú)”. I bé, tots sabem com acaba eixa lluita... És com tot, sempre guanya qui ha de guanyar. A l’any següent, a tornar a fer la presentació, perquè sí, perquè la falla està per damunt de qui la regna. I tu (i els teus companys de tasca i amics) l’estimes i mai li dones l’esquena. El final d’un acte, de prompte, és l’inici del de l’any següent (sense oblidar l’acte infantil, que estarà pel mig). De sobte, entre la multitud et trobaràs alguna veu còmplice que ja voldrà donar-te alguna idea per a l’any que ve. I tu, de la millor de les maneres i amb la millor de les educacions, l’enviaràs a passejar pel port. Però en el fons pensaràs: “No és mala idea”. I aleshores, tornem a començar. Tot i això, arriba un moment en què tothom s’oblida de la presentació i es deixen passar alguns mesos. Cal recordar que, entre presentació i presentació, a més de les falles al mes de març, tenim les carrosses, que ja és un altre tema redactat també en aquest llibret, i que us recomane llegir. Però quan, de nou, et trobes a dos o tres mesos d’una nova presentació, hi ha un interruptor al teu cap que, de cop i volta, s’encén. Els nous càrrecs no mereixen menys. Una primera reunió (sempre a casa del mateix), marca l’inici. I sense encantar-se, comença a agafar forma, en

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

primer lloc, el guió. Després de la difícil tasca de trobar la idea, com ja he dit abans, les paraules s’uneixen per crear una història imaginada, que serà dirigida per una o dues persones, i que arribarà al seu punt més àlgid quan la protagonista enfile les escales per arribar al seu tro.

de cap més gros, ¿per a què anem a negar-ho? Torna a muntar una reunió i a pegar-li voltes al coco, sempre amb l’inestimable ajuda d’internet, que ens donarà les idees per a definir el que farà lluir a la Fallera Major i a la seua Cort d’Honor dalt l’escenari.

Guió fet. O quasi. Falta trobar alguna cosa, aspectes que el facen atractiu de cara al públic. ¿Un ball, per exemple? ¿O un vídeo? Si la falla Centro va tindre durant molts anys el grup de teatre l’Esparralló ¿per què no fer actuar a algú? I així és com es completa eixa peça fonamental com és el guió. Sobre aquest gira tota la resta.

Però abans de construir la idea cal tenir en compte un aspecte que ens permetrà decorar d’una o altra manera: el nombre de falleres. Afortunadament, a la nostre benvolguda falla podem presumir de tindre una de les corts d’honor més grans. De fet, el nombre de falleres que es vesteixen i pugen a l’escenari mai sol baixar de 30. Això, i sols això, ja fa que el decorat siga especial. Algun any amb elles hem tingut més que suficient, no ha fet falta

Ara que si que està acabat, cal decorar l’escenari. El mal

49 fer res més per a fer lluir l’escenari, ja que les flors dels seus vestits ho han fet meravellosament.

sempre a amagades de la fallera major, i ha quedat tot quadrat. Veurem demà.

Després de tindre això lligat, dur a la realitat aquesta idea no és tasca fàcil, però una vegada posats, les formes ixen soles. Com si de màgia es tractara, quatre fustes sense harmonia es transformen en un decorat magnífic. No cal fer una obra de gran enginyeria. De fet, segons el nostre parèixer, allò senzill és més que suficient si està ben fet. I de sobte, i després de moltes hores de feina (sempre fins l’últim minut, ja que sinó, no té emoció), arriba el dia de muntar i assatjar. Apagues els llums, s’encenen els focus de l’escenari, i tot es transforma. I és en eixe moment quan tornes a respirar, per primera vegada (ja no tornaràs a respirar fins acabar l’acte). Tot ha quedat perfecte. Sols falta la part important, l’acte del dia següent. A més, les falleres han assajat la pujada,

La història del dia següent, tothom la coneix. A nosaltres no se’ns veu, estem amagats entre bambolines o a la peixera controlant el so i la llum, tots ben connectats. I fem tot el possible per a que tot vaja rodat. Afortunadament, sempre és així. Una vegada tot passat, tornem a l’inici, tots ens feliciten, i ... tornem a començar.

Lluís Grimalt i Timoner

FALLA CENTRO DÉNIA

ELS LLIBRETS

EL LLIBRET, EL GERMÃ&#x20AC; POBRE DE LA FALLA

AL NATURAL

Fent una mica d’història, la Falla Centro sempre ha sigut una comissió de llibrets. El primer del qual tenim constància data de l’any 1948, pràcticament tot en castellà, i el poc valencià que hi havia, escrit fonèticament, com “Sentro” en lloc de Centro. Però ja existien les col.laboracions literàries, com les de Joaquín Guillem, dramaturg local que d’igual manera col.laborava en els escrits dels llibrets que en la realització de les crítiques de la falla.

A excepció d’algun exercici, la Falla Centro sempre ha confeccionat llibrets en la primera època, igual que les altres comissions falleres d’aquesta primera època de les falles, Baix La Mar, Oeste i Les Roques. Una altra història és a partir de 1967, quan es reprenen oficialment les falles. A la llista de les quatre deganes,

s’uneix inicialment el Saladar, però continuen sent les mateixes les que els confeccionen. I la veritat és que són estructurats de manera molt similar a l’actual. Una part protocol.lària, una part de l’explicació de la falla i una altra literària. En aquest aspecte no han canviat molt. I com en l’actualitat, dramaturgs locals, en molts casos aficionats, signen articles i poesies; Vicent Balaguer, José Romany, Luis Aracil, o Jaime Salort, són un exemple clar. Durant els anys 70 es va perdent la confecció de llibrets, i únicament la falla Baix la Mar manté una continuïtat més o menys regular. A mitjans dels anys 80 es torna a reprendre, però amb una visió únicament comercial. La foto dels càrrecs, els esbossos de la falla, amb la foto de la comissió i els noms, i la resta publicitat, i quanta més, millor per a la falla. Però la història dels llibrets, comença a canviar a la fi dels anys 90, quan des de la Generalitat Valenciana es creen els Premis per a la difusió del valencià en els llibrets de falla. Va ser ací quan començaren a apostar pels llibrets, a localitats com Alzira, Sagunt o Torrent, a més dels que ja s’editaven a la ciutat de València. Falles com la Malva o el Forn d’Alzira, Sant Roc de Torrent, i El Mocador de Sagunt, són un referent dins d’aquest microclima dins de les falles. En l’actualitat, també ho són d’altres municipis com Plaça Major de Carcaixent, El Mosquit de Gandia o Canet de Cullera. D’altra banda, i arran dels premis de la Generalitat, es crea la Federació de Lletres Falleres, en l’exercici 20112012 “per potenciar els continguts culturals dels llibrets de falla i per reconèixer l’esforç que fan tant les comissions com els autors i col.laboradors per a mantenir uns nivells de qualitat i obrir nous horitzons creatius i de continguts en eixes publicacions, tan arrelades en la història de la nostra festa”. Els premis abasten totes les modalitats literàries que habitualment apareixen en els llibrets i

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

que, en les primeres dècades del segle XXI, han convertit estes publicacions en atractives publicacions mes enllà de l’estricta explicació de la falla. Poques vegades coincideix l’ordre de premis tant de la Generalitat com els de Lletres Falleres. Aquests últims es regeixen per unes directrius més tècniques, i els oficials, moltes vegades depenen del que pesa el llibret o qui signa els articles que apareixen. La Generalitat ja fa diversos anys que ha hagut de modificar els premis en dues seccions, els de València capital i els de les altres poblacions, ja que aquests últims copaven tots els premis en els últims anys i les comissions del Cap i Casal això no ho podien permetre. Pel que fa a Dénia, des del Centro també vam ser pioners a l’hora de participar en aquests certàmens, i és en 2007 quan el llibret “59 histories i un poema d’amor” és guardonat amb el 53é premi. I no fos perquè va ser el primer premi a València o perquè realment vam fer un treball de producció real i exhaustiu, parlant amb els 59 presidents que havia tingut la falla o les seues falleres majors, però l’afecte a aquest llibret és especial. La veritat és que a excepció de Paco Borderia i un servidor, poca gent sabia de què estàvem parlant quan vam dir de presentar el llibret als premis de València. Fins i tot crec que la comissió no va anar a recollir el banderí al lliurament de premis. I per què m’endinse en aquest món tan particular dels llibret? Molt senzill. Per motius laborals em desplaçava a diferents poblacions de la comarca de la Safor i de la Ribera, i era fàcil acabar cada exercici faller amb tres o quatre de Gandia, Alzira, Xàtiva, etc. Els primers llibrets que van caure a les meues mans van ser els del Prado i el Mosquit de Gandia, i em vaig quedar impressionat. Això era l’any 2000. Fotografies cuidades, textos de qualitat, parlant de qualsevol dels temes imaginables, des de les

FALLA CENTRO DÉNIA

falles fins a sexe. Em va semblar que alguna cosa en la falla havíem de fer, però entre unes coses i unes altres mai es donava el cas. L’Ajuntament de Dénia atorgava un fixe a qualsevol falla que presentara qualsevol paper semblant a un llibret. L’any 2004, sent President de l’exercici, quan va arribar l’hora de parlar de les partides econòmiques, va aparèixer el tema del llibret. La sensació que tingué va ser que el llibret, com ho teníem contemplat en la falla, era més una càrrega on no perdre diners, i si podia ser, traure algun, que el contenidor cultural i d’opinió que jo estava veient fora de Dénia. Fins i tot en algun moment es va considerar la possibilitat de no fer-lo. I segurament el comentari de com m’agradaven els llibrets, on ja començaven a ocupar prestatgeries a casa, el va escoltar José Rafa Pérez, “Petete”. Als pocs dies, em va dir que estiguera tranquil, que tindria llibret en el meu any de president, que ell s’encarregava de tot. I així va ser, vaig tindre llibret, dels de molta publicitat i poca ‘chicha’, però vaig tindre. Això per a mi va ser com un xicotet regal que em va fer Rafa i l’equip de Plusmarca, el seu projecte empresarial. Dins meua hi havia una xicoteta espina que necessitava traure’m, i a l’any següent em vaig posar a la feina. Recorde que vaig anar a Plusmarca i allí els vaig explicar que volia fer un llibret que fora un periòdic, i Juan Llorca em va deixar un programa de disseny anomenat QuarkXPress. Em comenten que era el que utilitzaven els periòdics de tirada nacional, i que era molt senzill d’utilitzar. La veritat és que crec que mai vaig arribar a utilitzar-ho, segurament perquè el meu ordinador no tenia tanta potència com els dels periòdics nacionals. Així que sense pensa’m-ho dues vegades, preparà una maqueta amb cada article retallat i pegat, cada fotografia, cada publicitat, en definitiva, tot. Pesava una tona, i amb això em presente

AL NATURAL

a la Impremta Mengual, amb un disc de 3 polzades amb els textos i un sobre amb les fotografies i les publicitats. Allí coneixia a Lucia Garrigues, que en l’actualitat continua maquetant els llibrets de la falla Centro, i parlant un dia d’aquell primer periòdic-llibret, em va recordar aquell tros de rajola que li vaig portar, i que em vaig presentar allí dient “així és com s’ha de quedar el llibret”. I així es va quedar. Eixa any va ser del primer que des de la Junta Local Fallera de Dénia es concedia premi al millor llibret de Dénia i simplement és que van trobar qui pagara el banderí. I premi que vam guanyar: el primer. Arran d’això ja va ser un no parar. Primer es va incorporar Paco Borderia a les tasques de disseny, i cada vegada es va sumar més gent de les de labors literàries. Massu Senti, Pepa Ribes i Cuqui Ribes li donen forma al genial Ai les dones!, un any després, més de 10 anys per davant que altres falles de la ciutat que hui s’omplin la boca de feminisme i igualtat. Després, Vicent Martí Lapeña va començar a donar-li un toc històric, Cristina Ygarza va aportar frescor amb els dissenys, Raul Martí amb la fotografia, Lluís Grimalt amb la seua espontaneïtat, Marc Grimalt i Roque Simó amb la seua labor comercial, i una infinitat de persones que col.laboren desinteressadament amb els textos, poesies i altres, que ja hem aconseguit que el llibret de la falla Centro siga referent tant a Dénia com en la resta del món faller. I ací és on he de tornar a escriure que, la veritat, em sap greu que seguisca pensant la gent de la Falla Centro, que el llibret es una càrrega econòmica. Amb la d’alegries i èxits que els llibrets estan aportant a la comissió els últims 15 anys, i encara es posa en dubte el pressupost per al llibret. A les madures, el llibret no augmenta, i a les dures, és el primer que es retoca a la baixa. I és complicat d’entendre, encara que supose que el mateix pensaran els que fan la carrossa, la presentació, etc. Quan parles

amb persones que participen en llibrets d’altres poblacions i et comenten els pressupostos que gestionen, un es deprimeix més si cap. Ens dupliquen, i fins i tot tripliquen.

L’aparador d’una comissió a la resta del món faller, en l’actualitat són els llibrets, ja siga en els premis o sol. licitant col.laboracions literàries. No hi ha població fallera que no conegui en l’actualitat a la Falla Centro de Dénia pels seus magnífics monuments i pels seus llibrets. El clar exemple va ser a l’any passat, participant de jurat de falles en altra població. Quan comente a un company que era de Dénia, de la Falla Centro, em va dir, “que ‘fallons’ planteu a la Glorieta i que bonic era el llibret de la farina, referint-se a A la taula ningú es fa vell, llibret de l’any 2017, dedicat a la gastronomia i on els càrrecs van fer una sessió de fotos jugant amb farina. Per cert, 31é premi de la Generalitat, amb el pressupost més alt que mai hem tingut en llibret. Al cap i a la fi, ací està el resultat. El llibret es l’únic record físic que ens queda d’un exercici faller, i cada vegada més, la gent els veu com un magnífic contenidor de cultura i vivències, i per damunt de tot, mostrant-lo a la gent, ja que, als fallers i falleres del Centro ens agrada ser un referent en tot, també en llibrets. Veurem l’any que ve….

Manolo Catalán i Moreno FALLA CENTRO DÉNIA

LES PERSONES AL NATURAL

ELS INFANTILS

APRENDRE DES DE XICOTET

AL NATURAL

Sóc faller de la Falla Centro des que vaig nàixer, per això sempre ha format part de la meua vida, de la meua família, passant dels meus avis al meu pare, oncles… fins al meu germà, que és el més menut de tots i un dels que més gaudeix de la festa.. Ma mare també ha sigut fallera, del Saladar, però crec que és l’únic defecte que li conec. Amb el temps ja és un poc del Centro també, però no ho diguem molt fort, que tal volta després em renya. A ma casa sempre he estat rodejat de llibrets, pergamins, i tot el que envolta a la falla. No hi ha dia que no es parla de la falla. A la porta de la meua habitació molts anys he tingut a Pepe, un cuiner gros de la falleta infantil de l’any que mon pare va ser president, i per les nits ens vigilava al meu germà i a mi per a què dormirem tranquils. A més, la ceràmica de la Falla de mon pare del primer any de president, té un lloc preferent junt als nomenaments que pengen de les parets. Amb la gent de la Falla he crescut i m´han vist créixer, tant en la comissió gran com en l’infantil. Perquè a banda de gaudir dels berenars i demés activitats de la comissió infantil, he tingut la sort de poder fer coses amb els majors de la comissió, sempre acompanyant a mon pare quan em preguntava si volia anar. No ho he dubtat mai i sempre on anava ell, jo darrere. SI hi havia sopar en la carrossa, allà que anava jo. Si hi havia que anar a per falla, també. I per descomptat, si venia algú a casa a parlar de llibrets o presentacions, sempre aconseguia clavar l’orella i com un retonent, pujar dalt les cames de Sisco, Aida, Lluis o el meu tio Juan. En eixes reunions de falla al menjador de ma casa és on he aprés que la falla té molta feina darrere.

Una de les coses que més m´agrada són els monuments fallers i gaudisc amb la plantà com el que més veient com l’artista faller i el seu equip treballa en el monument fent els últims retocs amb precisió per a veure la falla plantà als Quatre Cantons. Damunt he tingut la sort d’anar al taller de l’artista a vorer com la feia, i recorde com era un suro blanc al taller, i acaba convertint-se en una autèntica obra d’art. M’agradaria que la falla fera un viatge tots els anys al taller dels nostres artistes, i així tots els xiquets veurien com es fa una falla. I per a ser sincers, posar-me el mono taronja també està d’allò més bé. Pots rodar per terra sense problema i amb retolador en mà demanar signatures. Tirar coets cada vegada m’agrada menys, serà que estic fent-me major. Anar a veure les Falles de València és una altra de les coses que més m’agrada, amb eixos monuments gegants a cada cantonada, els carrers plens de gent i per descomptat, la mascletà a la Plaça de l’Ajuntament amb Andrés. També fer la porra dels premis que sempre encerta mon pare, l’entrepà de calamars al baret de Sueca-Literato Azorín, i com no, saludar a Enric Ginestar i a Jose Gallego mentre planten les seues falletes. I què dir de les cercaviles acompanyats de la música, rient amb els companys, ballant, visitant les altres comissions i veient a amics d’altres falles, visitant altres monuments i recorrent la ciutat com si el carrer fos nostre. El dia dels premis és un altre dia molt important perquè és el reconeixement a tot un any de treball. Fins que no vaig ser President Infantil fa uns anys, no vaig poder gaudir-los com cal. Sempre em posava malalt dels nervis, i tenia pujades de febre. Ma mare va trobar un remei miraculós que va fer que em passara la febre. Unes ampolles

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

de vitamines que no deixaven que la febre aparegués. El dia de premis que mai oblidaré és el del meu any, quan la meua falleta infantil va guanyar el primer premi. Una meravellosa falla feta per un gran amic i artista faller de la talla de Jose Gallego. I per rematar el dia, la gran va guanyar un segon premi, quasi ho aconseguirem tot, però va ser un meravellós somni junt amb Lucia, Roque i Marta.

L’any que ve segurament ja serà l’últim amb la comissió infantil del Centro, i us dic la veritat, ja en tinc gana, ja que vaig a moltes activitats dels grans. Els esmorzars a falles són divertidíssims amb Jalisco, Jorrillo i Chornet, i les mascletades a peu de glorieta són molt emocionants. Les falles no són només els tres dies de març, són un any en el qual vivim treta dels càrrecs, els nomenaments, les dotze hores de futbol faller, les festes de Dénia amb el dia del faller i el gran dia de carrosses, que culmina mesos de feina, sopars i dinars en la nau, i amb l’ambient d’amistat que es comparteix eixos dies amb la resta de comissions. I passat l’estiu arriben les presentacions, visita de vestits, traques i cercaviles. I comença la recta final amb els jocs fallers, sopar de gala, sopar de germanor, crida amb el pregoner i els fallers exemplars, on s’anuncia que ja estan ací les falles. És a dir, que comença la nostra festa. Tampoc oblidem els sopars i dinars durant tot l’any al casal. Tant de bo tots els xiquets pogueren ser un any presidents infantils d’aquesta meravellosa falla. Gaudirien molt les falles junt als seus càrrecs i farien una amistat que mai es trencarà, i més jo, personalment, he descobert que la falla és més que anar amb la banda de festa en festa, ja que hi ha molt de treball darrere per a poder gaudir, sempre rodejats d’amics i d’un ambient súper divertit.

Manuel Catalán i Pulido FALLA CENTRO DÉNIA

LA PRESIDÈNCIA

UNA GUÀRDIA DE 365 DIES A LA FALLA CENTRO

AL NATURAL

La voluntat d’aquest article és fer veure i transmetre a l’exterior de la Falla una figura que, encara que la majoria pot creure que la coneix bé, us puc assegurar que no és així, i no és altra que la figura de President.

tenim autèntics “cracks”. I ja que diem la paraula “cracks”, deixeu-me faça una comparació amb un símil futbolístic: Un jugador pot ser bo o dolent, però si s’envolta dels millors és molt més bo o molt menys dolent.

Com l’últim President que sóc ara mateix (amb l’exercici faller ja acabat), podria resumir el fet de ser President en una frase que un dia va comentar un expresident d’una altra comissió i company de càrrec (José Malèfic García), i que deia així: “És una experiència que tot faller hauria de viure, encara que amb viure-ho una vegada n’és suficient. “

Un President mai viatja sol als comandaments del transatlàntic, sinó que viatja amb tres persones i les seves respectives famílies, que no són altres que la Fallera Major i els seus càrrecs infantils. Tots ells són persones clau per fer que aquest exercici faller siga inoblidable, tant per a la comissió com per a nosaltres.

També, com en molts altres aspectes de la vida, cada falla o comissió (com a cadascú li agrade nomenar) és diferent: Des de la pròpia comissió de fallers, les seves vestimentes, el seu emplaçament, la seva filosofia, la seva forma de ser... I just a la Falla Centro de Dénia aquesta diferència és encara més notable respecte a les altres falles. Aquesta diferència és més que justificada: Som la comissió més nombrosa i llorejada de la història de les falles de Dénia, i això implica un saber fer i una responsabilitat extra. Un President de la Falla Centro es casa durant 365 dies amb unes 250 persones. Com bé diuen antics presidents de la comissió dels Quatre Cantons, el dia 19 de març durant la votació per escollir al nou President: “Açò no és una barqueta, és un transatlàntic”. Un viatge en aquest transatlàntic pot ser dur, pots tenir vertigen i marejos, per això és important envoltar-te dels millors, i d’aquests en aquesta falla en tens tots els que vulgues. Ja m’ho imaginava, però l’any passat ho vaig confirmar,

Si haguéssim de fer una llista de característiques que un President hauria de tenir serien les següents: • Uns càrrecs excepcionals • Envoltar-te dels millors en cada àrea • Telèfon mòbil amb gran capacitat de bateria, o si no, bateria extra • Una parella disposada a sacrificar molt • Però sobretot, IL.LUSIÓ, IL.LUSIÓ I MOLTA IL.LUSIÓ. Si estàs llegint aquestes línies i ets una persona aliena al món de les falles, pots pensar que açò és tot festa, alcohol i més de caràcter privat, però aquest pensar és molt allunyat de la realitat fallera. Ho demostra una comissió com la Falla Centro, amb un President que és com un director d’orquestra i que treballa durant el 365 dies de l’any per omplir els carrers de Dénia de vestits tradicionals, música, flors, color i, a diferència d’altres, de pólvora, atraient turisme, consum i alegria a la nostra ciutat. I per filar més prim, des de la falla Centro amb uns estàndards de qualitat altíssims. A la fi, un President serà responsable de tot, serà criticat amb qualsevol canvi que se’n vaja una mica de la norma-

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

litat de la Falla dels últims anys. Rar serà que sigui felicitat si els canvis són un èxit, rar serà també que pugui estar a casa sense estar pensant en la Falla, sense que li sone el mòbil en qualsevol dinar o sopar, però a la fi de tot, tant en aquestes situacions com en moltes altres, queden al marge quan el dia març 17 veus des del balcó de l’Ajuntament a tota la comissió cantant l’himne de la Falla. Una de les decisions més importants és la de triar el monument que anem a plantar, decisió que encara que molts presidents quan comencen el seu exercici faller no ho creuen tan rellevant, i creuen valorar més altres coses de la Falla, de manera que s’acosta el mes de març canvien de paréixer, i comencen a aparéixer els ‘piques’ entre les diferents falles. Comences a imaginar què fer quan isques a la balconada de l’Ajuntament, què farà la comissió quan et vega ahi dalt, perquè a la fi (i és una cosa que la gent externa a les falles li costa comprendre) estem competint, i tot i que és una competició “no esportiva”, lluitem per ser els millors de Dénia, i per això quan comencen a florir els jacints i tulipes, se’ns crea aquest ‘run-run’ a la panxa que ja no hi ha qui el pare. Un President és President de la seva comissió però també ho és del seu artista faller, ja que si un faller o fallera necessita atenció i proximitat, també ho necessita el seu artista, perquè quan un està agust en un lloc treballa molt millor i els resultats també són millors. És clar que potser jo vaig ser massa atent amb unes 50 visites al taller, però gràcies a això ha sortit una amistat tan gran que puc dir que Pere Baenas i José Gallego són part de la nostra família fallera.

moltes nits d’anar a dormir molt tard, de moltes hores dins d’una nau a 28 graus. I tornem al mateix, com he comentat abans, tot per omplir Dénia de color, de balls, de música, perquè tothom puga gaudir d’aquest espectacle Tot el que fem i portem al carrer durant tot l’any ho fem amb els diners que nosaltres mateixos generem i que invertim en el comerç de Dénia la majoria. Les subvencions són únicament un 10 per cent del pressupost d’una comissió. Per tot açò podeu comprendre la importància d’una bona gestió, i la d’un bon President que sàpiga adreçar els diners en cadascuna de les partides. En la nostra comissió, a diferència de moltes altres comissions, el President assumirà totes les responsabilitats econòmiques, tant si l’any és favorable com si no ho és. Per aquest motiu, cada vegada ens està costant més que algú assumisca aquest càrrec, però torne a insistir: Els bons moments són increïbles, i et sents completament realitzat i orgullós de la teva comissió. Així doncs ... Com diu el títol d’aquest article, ser President de la meva falla és una guàrdia de 24 hores durant 365 dies, on el mòbil no para de sonar i el cabet no para d’organitzar, gestionar i sobretot gaudir, tot per a dues coses: La Falla Centro i la ciutat de Dénia.

Tico Romany i Terencio

Per a un President una d’etapes més reconfortants és la de les carrosses, ja que el resultat surt de les pròpies mans dels fallers. Són diversos mesos de sacrifici, de

FALLA CENTRO DÉNIA

LA FALLERA MAJOR

EL MILLOR REGAL

AL NATURAL

La vida a vegades et dóna regals que mai abans havies imaginat… Des de ben menuda hi havia un sentiment que brollava dins de mi… ser fallera. Sempre m’han agradat les falles i tot el que elles comporten, la música, el foc, el disseny, la llum… Vaig tindre l’oportunitat d’apuntar-me a la Falla Centro l’exercici 2007 – 2008, i uns anys després em van fer el regal més gran que se li pot fer a una de les nostres falleres… vaig poder ser la Fallera Major per a l’exercici 2012 - 2013. Enguany m’han preguntat què significa per a una dona valenciana ser Fallera Major de la Falla Centro, i de sobte han tornat a brollar en mi tots els sentiments que tinc guardats, tots ells difícils d’explicar… Clar està que és un any inoblidable, que t’ompli de sensacions que mai abans havies viscut. És un orgull i una tremolor que recorre el teu cos, i que t’acompanyen des del moment que t’anomenen i que mai més et solten... Però també és un any que et fa créixer, com a fallera i com a persona.

nament i la presentació. I és cert, són moments màgics, que involucren cada any a gent que treballa per fer més gran la nostra falla. Però pense que sempre deixem un poc de costat els que per a mi són dies més importants de l’any, doncs jo em quedaria amb els dies de falles. I és que ningú pot oblidar els nervis que se sent en la nit del 16 de març, quan estan rematant la ‘plantà’. Ressaltaria el nus a l’estómac del dia 17. Les llàgrimes que afloren fruit de l’emoció que comporta eixe dia. La mà ferma del teu president dalt de l’Ajuntament. La cara innocent dels teus infantils, espantats pel que està per vindre. Els crits de la teua comissió, que omplin l’edifici, i que van en una mateixa direcció. Records que mai eixiran del teu cor. Recorde també l’estimat dia 18, on tots es relaxen i ballen de manera incansable al ritme de la música que ens brinda la banda. Però crec que per a una Fallera Major, el moment més emotiu de tot l’any, ve el dia de l’ofrena a la Mare de Déu. Tenim la sort de poder desfilar per davant dels nostres estimats Quatre Cantons, lloc emblemàtic per a nosaltres, i que eixe dia estan més guarnits que mai.

Un any de busca, d’arreplega i de treball incansable per tal d’aconseguir un objectiu més que satisfactori: les falles. Jo, personalment, ho vaig viure com si d’un somni es tractara. Cada moment i cada detall, per insignificant que parega, va ser increïble.

L’emoció comença quan la nostra nombrosa comissió ompli el Carrer Marqués de Campo.

En els discursos sempre solem anomenar com a moments inoblidables la treta, la desfilada de carrosses, el nome-

Fas un balanç de tot allò que has viscut fins al moment. Vas acompanyada de la comissió d’una falla de solera,

És just en eixe instant, quan et pares, respires profund i mires al teu voltant.

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

capaç d’atraure any rere any a iaios, pares, fills i néts d’una mateixa família, i t’adones que la falla és això, és família, i que com en totes les famílies, tenim algo en comú: compartim un mateix sentiment. Continues caminant, i al fons, entre vestits, pintes i flors, veus els monuments. Les llàgrimes comencen a florir, perquè és just ací quant n’adones que ho heu tornant a aconseguir, que heu complit un any més l’objectiu, i que tot el treball que comporta un exercici faller té la seua recompensa. Veus la felicitat que tot açò t’aporta, i aquest és un sentiment imborrable.

I el millor de tot açò és que la ‘cremà’ tan sols consumeix el monument, perquè els records, les sensacions i l’estima cap a la nostra falla viurà per sempre dins nostra. I ho sabràs quan tornes a casa, al nostre casal, cada any, per a rebre als nous càrrecs i el teu cor bategue un poquet més ràpid, perquè saps com és d’afortunada la fallera escollida. Així que bé, ara ja sabeu que si em tornen a preguntar què és per a mi ser Fallera Major de la Falla Centro, diré que és un regal meravellós.

Mónica Dimech i Tortosa

FALLA CENTRO DÉNIA

LES FALLERES

SENTIMENTS Dâ&#x20AC;&#x2122;UNA FALLERA

AL NATURAL

No és gens fàcil descriure què significa ser fallera. Però una cosa és clara: és sentiment. Ser fallera és una barreja d’emocions i sentiments a flor de pell. És alegria, eufòria, nervis, esforç, il.lusió, felicitat. I si a més eres fallera d’una comissió tan gran, important i històrica com aquesta, tots aquests sentiments són multiplicats per mil. Formar part d’una comissió és formar part d’una família. No importa si t’apuntes sol o amb el teu grup d’amics, i tampoc quants anys fa que en formes part. En poc de temps es crea un vincle i una unió indestructible, i comences a sentir que ja eres part d’aquesta gran família com és la Falla Centro. No obstant això, ser fallera no és fàcil. Ser fallera comporta un gran esforç i patiment, i les raons són prou òbvies: el pentinat i la indumentària. Comencem amb el pentinat. La majoria de les falleres, avui en dia, la setmana de falles anem a pentinar-nos sols un dia, és a dir, la nit del 16 de març, abans de que comencen els tres dies més esperats i durs de l’any. Açò vol dir que durant tres dies i tres nits anem amb milers de ganxos i amb una gran quantitat de laca i gomina als nostres cabells per tal de que els monyos postissos aguanten intactes i perfectes fins la nit del 19 de març. Com podeu imaginar... o tal volta resulta difícil d’imaginar si no ho heu viscut, aguantar tres dies així, i sobretot, dormir amb aquest tipus de pentinat no ens resulta gens senzill. Però si eres una fallera de veritat, val la pena. Seguim amb la indumentària. Personalment, la indumentària és el més bonic i el que més m’agrada de ser fallera. No importa que siga més o menys còmoda, més o menys pesada. Sens dubte cada vestit és el seny d’identitat de cada fallera. Tot comença amb l’elecció de la tela. El dia que vas a veure teles per escollir-ne una és un dia emocionant a la vegada que complicat. Cada tela és més bo-

nica que l’anterior. Totes amb flors i colors preciosos que fan que no sàpigues quina de totes escollir. I de cop i volta la veus. Et mostren la tela que fa que no vulgues seguir mirant, i a partir d’aqueix moment comença tot el procés. Seguidament, és hora d’escollir les mantellines, les pintes, la joia, les arracades, i tota mena de detall que faran que llueixis perfecta. I a continuació, has de prendre’t les mides per a que el vestit que sempre has somniat puga ser una realitat. I així, amb tres o quatre visites i proves els següents mesos, arriba el dia en què te’l pots dur a casa, i esperes impacient a que arribe el moment en què l’estrenaràs. I és què veure’t per primera vegada amb un vestit tan bonic i valuós, junt amb el pentinat i totes les joies, és una sensació de satisfacció i felicitat plena. És per això que durant els tres dies de falles, malgrat el cansament acumulat i la incomoditat que comporta lluir un vestit tan voluminós, una fallera és capaç de suportar això i més, perquè sap quant esforç i sacrifici s’ha de fer per crear una vestimenta així. Però ser fallera no és sols lluir un vestit i un pentinat. És molt més que això, perquè no sols eres fallera els tres dies de Falles. Eres fallera tots els dies de l’any. I això suposa treball i sacrifici, com per exemple els mesos de fer carrossa. Acudir per ajudar a crear una carrossa no és sols fer feina, és també reunir-se i ajuntar-se amb la resta de comissió, on les rialles i les anècdotes estan assegurades, però sempre acompanyades de les tasques carrosseres. I en moments així, al igual que quan ens reunim per dinar i sopar, és quan realment és fa falla i és fa família, és quan coneixes a les persones que formen part d’una comissió tan gran com aquesta. Perquè la falla és el nostre nexe d’unió, i és aquest nexe el que ha aconseguit que s’hagen forjat amistats que duraran tota la vida. Perquè som una barreja de gent amb vides molt diferents, però el que sentim per la nostra falla, amb el

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

pas del temps, ens ha unit per sempre. I què és d’una fallera sense la festa? La festa, és a dir, totes les nits de l’any que ens reunim amb qualsevol excusa, ja siga un sopar de falleres a l’estiu, el mig any del ‘Xino Assassí’, el sopar de dones, o qualsevol ‘tardeo’ improvisat després d’un dinar, fa que l’espera fins als dies de Falles es faça un poc més amena i curta. Perquè cada vegada que escoltem pel carrer una xaranga o l’olor a pólvora sentim papallones a la panxa, ansiosos per viure el mes de Març, per això sentim la necessitat de fer festa durant la resta de l’any. I quan arriba la setmana de Falles, tota aquesta festa i diversió s’incrementen. Les nits de ‘plantà’ i els tres dies de Falles són un ‘no parar’. Acompanyats per la xaranga, riem, cantem, botem i ballem amb els nostres vestits fins que no podem més. I al dia següent, tornem a començar. Així doncs, una fallera és la combinació perfecta de sentiments, emocions, treball, sacrifici, tradició i festa. Perquè és impossible no recordar el sentiment de nervi barrejat amb alegria que qualsevol fallera sent el dia 17 de març als baixos de l’Ajuntament esperant els premis. O l’emoció continguda quan el dia 19 de març realitzem l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. I tots aquests sentiments culminen amb la tristesa i la nostàlgia de la ‘cremà’, quan ens adonem que ja ha acabat un any més, i que de nou hem d’esperar un any sencer per tornar a viure aquests dies que són tan especials per a tots els que formem part d’aquesta festa. I com no, una fallera no ha d’oblidar que formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de la seua falla és essencial i imprescindible, i totes han de sentir-se orgulloses de ser-ho, perquè som un pilar fonamental de la festa i de la comissió. Perquè com va dir una bona amiga i Fallera Major de la Falla Centro: “No eres Fallera Major fins que t’adones que tu no eres res sense la teua Cort d’Honor”.

Aina Grimalt i Timoner

EL FUTUR

ES QÜESTIÓ D´EVOLUCIÓ O D’INVOLUCIÓ

AL NATURAL

Veure com les falles han canviat tant és equiparable amb el canvi de la societat globalment. És ineludible enfrontar-te als canvis que s’afronten, noves tecnologies, progrés, etc. Recorde que el motiu per poder començar a eixir de festa era la falla. Els famosos sopars al casal quan estàvem al local del Quirro o la plaça del Consell, i sobretot els de la Venta de Posa. Els nostres pares ens marcaven en qui havíem d’anar i sobretot, tornar. Ara cadascú té prou més alternatives per a eixir, i el més trist de tot és que cadascú s’apanya per a tornar. Aquells temps on el mes de febrer era exclusivament per a fer pergamins, anaves a casa dels veïns, t´obrien la porta, et convidaven a un aperitiu, de vegades a sopar, i a més, et donaven diners. Es troba a faltar aquella caliu personal, la cara d’il.lusió d’eixa persona quan entraves a sa casa. Sempre anàvem fallers i falleres, tots junts. Ara es fan arreu, a arreplegar tot el que pots. És una llàstima que s’haja perdut està costum, ja que eren moments divertits, a part de la finalitat d’aconseguir diners, clar. Com jo dic, ja fa temps que la falla s’ha convertit en una ‘mitjana gran empresa’ i ha deixat de ser aquella empresa familiar. La forma de gestió, la forma de fer, és totalment diferent de com es feia abans. Quan érem uns 50, tots ens coneixíem i ho teníem tot a mà, sabíem cadascú de quin peu coixejava, hui en dia som quasi 400 persones, entre grans i infantils. Imagineu-vos el tresorer, per exemple, per tal de controlar-ho totes necessiten hores i paciència. D’anar a pagar les quotes, les rifes i la loteria els divendres al casal, hem passat a donar el número de compte de la falla perquè es cobre pel banc la quota. Ja fa temps que la falla sospesa l’opció de què una persona externa a la falla faça aquesta funció, ja que cada volta implica més feina i més responsabilitat. Les obligacions fiscals que hi ha hui en dia no tenen res a veure amb el

passat. Tot està més controlat, potser crec que massa. Hem passat d’una deixadesa,tal vegada exagerada, a una fiscalitat més desproporcionada. Demanar permisos per a passar un templet, per a demanar servei de fem, demanar permisos per a posar alguna ‘paraeta’ on la falla puga guanyar-se un poquet de calés. Demanar permís per a les mascletades, per a portar la falla, buffff…….. Recorde una anècdota d´una plantà pujant el camió de falla pel carrer Diana cap a la plaça. Hi havia un cotxe aparcat que no ens deixava passar el camió. No ho vam pensar dues voltes i entre quatre vam alçar el vehicle i el vam moure dos pams suficients perquè el camió pogués passar. Si ara ho fem i ve un policia municipal, doncs rebríem una multa. La sensació que tinc és que hui en dia hi ha més d’afany recaptatori tant en l’àmbit del món faller com en la vida en general, que de col.laborar, de fer coses altruistes i d’ajudar-se. Parlant de mascletades, recorde les ‘cordaes’ famoses de la Falla Centro, però hui en dia ni se’ns ocorre anomenarles, prou fem que de moment encara ens deixen tirar mascletades. La burocràcia i la responsabilitat en aquest aspecte és digne d’avorrir. La gent ha de saber que demanar permís per a una ‘mascletà’ comporta una quantitat de documentació que és una barbaritat. La Guàrdia Civil tots els matins inspecciona i comprova que tot està bé. En pareix perfecte, com més seguretat millor, el problema és que el que firma l’autorització, que sol ser el President, és el que té la responsabilitat si passara alguna cosa, i això, la veritat és que no és just. No ho era abans quan es permetia tot sense cap control, ni ara tant quan està tot fiscalitzat.

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

L’evolució de les carrosses és patent també tant en la realització com en l’ambient a l’hora del procés de confecció. És veritat que encara es manté la famosa palometa i la boleta, però òbviament s´ha inclòs material nou que va d’acord amb l’evolució dels temps. La carrossa era un motiu per a ajuntar-se els amics. Recorde quan els meus pares estaven a l’apartament i preparaven els entrepans per a anar a la carrossa. Ara tinc la sort de poder fer el mateix que feien els meus pares però ara amb la meua dona i la meua filla. És una figura important la de ‘l’emprenyaor’ en la carrossa, i per això s’ha de cuidar per a que no desaparega. Podem comprovar que comptem amb un grup d’excel. lents fallers que continuen amb el llegat que ens van deixar persones com Pepito Catalá la ‘uela’, Tomás Chiner, i el meu amic Pepito Simó. En definitiva, la conclusió que trac és que no sé si fa trenta anys hi havia més facilitats i llibertat a l’hora de coses que ara. Però la forma de fer-les era, en la majoria dels casos, totalment diferent del que es fa ara. El que sí que veig és que la gent jove que entra veu el monument com el punt o l’activitat principal de la falla Centro, i això dóna alegria i ànim per continuar en aquesta causa fallera.

Raul Sanchis

FALLA CENTRO DÉNIA

EL PRESENT NATURALMENT

AL NATURAL

FALLA CENTRO DENIA

AL NATURAL

PRESIDENT FALLA DISTRICTE CENTRO Estimats ciutadans de Dénia. Arriba març i ja queda molt poc per al moment que tot faller i fallera espera durant un any: la festa josefina. Per a tots els que formem part d’aquesta festa són dies especials als quals la pólvora, els monuments i el sentiment conformen un ambient únic. Com a president de la Falla Centro és tot un orgull poder encapçalar aquesta comissió. Un sempre somia amb com serà el seu any, des de que comença fins que acaba, però mai s’arriba a imaginar els moments que es viuen dia a dia en un exercici faller. I el millor és que encara ens queda el millor per viure. Ho viurem junt a vosaltres, ciutadans de Dénia i visitants, ja que us esperem a tots al peu del monument, per gaudir dels moments més inoblidables d’aquesta estimada festa: la plantà, els passacarrers amb els fallers i falleres i la música de les bandes, les mascletaes i per acabar, la cremà purificadora, que donarà pas a la tan esperada primavera i a un nou exercici faller. Espere que gaudiu amb nosaltres de la millor festa del món, tant com ho fem els que representem a la nostra benvolguda Falla Centro amb alegria i, sobretot, amb respecte. Us esperem a tots als Quatre Cantons, allà on naix el carrer Campos.

DAVID JAEN I GARCÍA

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

FALLA CENTRO DENIA

AL NATURAL

PRESIDENT INFANTIL FALLA DISTRICTE CENTRO Benvolguts amics i estimats tots els que teniu a mans aquest llibret. Han passat quasi 12 mesos des que un dia vaig ser escollit com a màxim representant d’aquesta comissió. Va ser un dia en el qual vaig veure complit un dels meus somnis: Ser el President Infantil de la meua estimada Falla Centro. Ha sigut un any molt especial per a mi i per a la meua família, ple d’il.lusions que s’han fet realitat i de moments meravellosos. En definitiva, un any ple d’emocions. Però vull dir-vos que el millor està per arribar. Els dies més bonics, pels quals hem treballat durant tot l’any, estan molt prop. Prompte veurem als Quatre Cantons els nostres monuments plantats. I tot això vull gaudir-ho amb tots vosaltres. Així és que vos espere per a gaudir tots junts d’aquesta festa fallera. Un any que mai oblidaré. VISQUEN LES FALLES I VISCA LA FALLA CENTRO

PABLO RAMIS I FORNÉS

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

FALLA CENTRO DENIA

AL NATURAL

A LA FALLERA MAJOR FALLA DISTRICTE CENTRO La llum dansa entre els pètals banyant de color el món; el camí sempre solitari, es cobreix de bellesa sola amb tu. La teua presència és motiu d'alegries i enyorances, estàs on visita la vida, també si aquesta se’n va, estàs on el ferit es queixa, i on l'amor brolla, i en cadascuna d'elles, dónes raó a la vida. La teua estada és breu, però el significat del teu pas pot ser tan sublim com el sentiment més gran, de l'ull que et mire, o del cor que entregues.

LAURA CHARDÍ I CERVERA FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

FALLA CENTRO DENIA

AL NATURAL

A LA FALLERA MAJOR INFANTIL FALLA DISTRICTE CENTRO Sou ferma dama verda, llum de cada ser i cosa, estàs en la mar, en la terra, amb tu la vista es perd.

Els teus camins ens mostren sobre el temps de la creació, i és que tu eres música de tots els que somien. Anar al teu encontre cada dia permet ampliar el saber, eres fàcil de voler i sempre portes alegria. Eres tu, naturalesa, aire, terra, mar i cel, foc versat en el que vol, arrel real de la riquesa. No et rendeixis, sempre brilla, contra el temps, lluita, et cuidaré bé cada dia, eres Fallera Major per naturalesa.

AMELIA CARAVACA I DIMECH FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

COMISSIÓ GRAN David Jaen i García PRESIDENT Tico Romany i Terencio VICE. PRESIDENT 1r Esteban Arnau i Ibáñez VICE. PRESIDENT 2n Roque Simó i Marí VICE, PRESIDENT 3r

David Ramis i Pérez VICE. PRESIDENT 4t Marc Grimalt i Ribes DIRECTIVA SECRETARI Lluis Grimalt i Timoner DIRECTIVA SECRETARI Llanos Ygarza i Pérez DIRECTIVA SECRETARI Francisco Silvestre i Calbo DIRECTIVA ASSESOR Álvaro Verdú i Palú DIRECTIVA ASSESOR

FALLA CENTRO DÉNIA

Juan Catalán i Moreno DIRECTIVA CASAL

Alejandro Plá i Catalá DEL. PREMSA I XARXES

Luis Llinares i Escriva DEL. CASAL/FESTES

Rosa Ivars i Ribes DEL. PREMSA I XARXES

Andoni Blanquer i Vallés DEL. CASAL/FESTES

Mónica Dimech i Tortosa DEL. BANDA DE MÚSICA

Marta Carrió i Guillem DIRECTIVA INFANTIL

Marta Fernández i Perelló DEL. PROTOCOL

Mireya Contreras i Sánchez DEL. INFANTIL

Marta Tabernero i San Miguel DEL. PROTOCOL

Sofía Hernández i Vizuete DEL. INFANTIL

Jaume Bertomeu i Catalán DEL. REL.LACIONS EXTERIORS

Aina Grimalt i Timoner DEL. FESTES

Tomás Chiner i Marsal DEL. ARXIU

Lluna Pérez i Pérez DEL. FESTES

José María Chornet i Adsuar DEL. LOTERIES

Inés Murillo i Gómez DEL. FESTES

José Rafael Pérez i Belenguer DEL. LOTERIES

Aida Simó i Marí DEL. ARTÍSTICA

Mª del Valle Salvá i Ruíz DEL. LOTERIES

Francisco Serra i Ronda DEL. RECOMPENSES

Juan Ots i Llacer DEL. JLF

Sergi Santacreu i Caro DEL. ESPORTS

Manolo Catalán i Moreno DEL. JLF

AL NATURAL

María Giménez i Pérez PRESIDENTA FUNDACIÓ F. CENTRO Raul Sanchis i Morera PRESIDENT ASSOCIACIÓ F. CENTRO Óscar Ahuir i Ribes Rafael Balaguer i Marsal Javier Balaguer i Martí Jaime Barber i Higueras Jose Vte Barona i de Ramón Ramón Bertó i Martí Nicolás Bertó i Maurandi Javier Bonilla i Marsal Juan Bueno i Gómez Pablo Carrió i García Jorge Chornet i Baides Esteban Chornet i Baides Antonio Fernández i Luna Antonio Gadea i Romany Salvador Gil i García Dario González i Birolini David Guerri i Almiñana J. María Guerri i Quintanilla Iván Jorrillo i Romero Eric Letellier i Grabriel Carlos Augusto Linero i de Jesus Miguel Llorca i Bolta Miguel Llorca i Gª de la Reina Alfonso Llorca i Pedraza Antonio Llorca i Torres Francisco Javier Llull i Gómez Vicente Llull i Gómez Alex Marco i Esteve Joan Marco i Esteve

Jose Marti i Roig Javier Martínez i Medina Miguel A. Martínez i Messabi Miquel Montaner i Biosca Alex Morales Bernat Ortega i Madrid Feli Ortiz i Montes Joaquin Pastor i Catala Manel Pastor i Orozco Vicente Pastor i Torres Isaac Pastor i Walthon Álvaro Pérez i Font Miguel Ángel Piera i Parreño Julián Pinar i Diaz Fernando Reig i Mascarell Cuqui Ribes i Fornes Joan Ribes i Noguera Nicolás Rodríguez i Sentí Hugo Roig i Buigues Eduardo Romany i Terencio Josep Roselló i García Raul Ruiz i Peiró Mar Sala i Ballester Roberto Sánchez i Montero Óscar Sánchez i Ordoñez Andrés Sarrate i Costa Massu Sentí i Ribes Kiko Sentí i Timoner Luis Senti i Timoner Luis Senti i Pérez Javier Serer i Gutiérrez Fco. Javier Serra i Marsal Marc Serra i Romero Juan Carlos Signes i Gómes Alejandro Tabernero i San Miguel

Toni Tent i Cantó Joan Tormo i Soler Cesar Villar i Lucas Laura Chardí i Cervera FALLERA MAJOR Aitana Armell i Aulet Alba Balaguer i Romans Mar Ballesteros i Serra Marina Bandas i Ibáñez Marina Bertomeu i Rodríguez Rita Brines Laura Buigues i Antequera Beatriz Burguera Mayte Cabrera i Belda Belén Cañamás i Puig Lucía Carrió i Ferrer Marta Carrió i Font Paula Carrió i Palomo Sara Casarrubios i Bustos Teresa Cerdá i Portoles Raquel Chelet i Asperilla Adela Chornet i Fornés Lua Fernández i García Alba Fernández i Glez- Albo Blanca Fernández i Glez-Albo Alba Ferrer i Bisquert Laura Gª de la Reina i Salort Alba García i Lorente Carlota Gadea i Romany Arantxa Gil i Santafelicitas Judith Gil i Santafelicitas Paula Giménez i Giner Sheila Govea i Palú

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

Marina Iborra i Català Teresa Jardón i Chornet Mª Ángeles Jensen i Cabrerizo Raquel Jorrillo i Romero Ana Leonis i Lorente Paula Lledó i Gil Elena Llorca i Gª de la Reina Sara Llorca i Pedraza Elsa Llorens i Piera Sara Llorens i Piera Maria López Mayte Madrid i Guijarro Marta Maldonado i Gasquet Mar Marí i Mora Sabela Marrades i Doménech Paula Martínez i Marsal Mar Miralles i Higueras Carla Molina i Campos Marta Molina i Portillo Maria Mut i Maquilla Esther Ochoa i Buhiges Laura Ochoa i Delgado Silvia Olivares i Sánchez Maria Oliver i Mas Isabel Ordoñez i Reig Alicia Perelló i Mas Rocío Pérez i Giráldez Marina Polo i Villena Andrea Pons i Tomás Elena Portillo i Fontanet Maria Puerta i Torres Elisabeth Rolfs i Juieta Beatriz Romany i Sevilla Iciar Sala i Utrilla Andrea Saldaña i Hernández

FALLA CENTRO DÉNIA

Nerea Salinero i Aguilar Maria Sánchez i Albi Lucía Sánchez i Chornet Elena Santonja i Balaguer Maria Selles i Cascales Alicia Sentí i Calabuig Carla Serra i Montoya María Signes i Sentí Alina Sophic i Rolfs Maria Tent i Cantó Laura Tur i Peretó Lara Valverde i Salvador

COMISSIÓ INFANTIL

Marc Martínez i Brines Francesc Miralles i Bertó Carlos Noguera i Cardona Alex Ochoa i Marrades Álvaro Pérez i Muñiz Gonzalo Pons i Arberola Carlos Ramis i González Daniel Ramis González Pepe Reig i Sala Óscar Rivera i Santos Pepe Romany i Elvira Tico Romany i Elvira Álvaro Sánchez i Bosca Jorge Sánchez i Fornes Migue Silvestre i Simó Gorka Soeiro i Signes Carlos Tur i Peretó

Pablo Ramis i Fornés PRESIDENT

Amelia Caravaca i Dimech FALLERA MAJOR

Marc Ahuir i Maldonado Javier Balaguer i Marsal Eric Bertomeu i Mas Sergi Bou i Peiro Rafael Calabuig i Doménech Héctor Caravaca i Dimech Alejandro Catalán i Pulido Manuel Catalán i Pulido Tomás Chiner i Boulah José Maria Chornet i Fornés Rodrigo Gil i López Nicolau Gilabert i Pedraza Albert Llorca i Costa Pau Llorca i Costa

Eugenia Albert i Estrela Amparo Andrés i Pastor Elisa Aspas i Castañón Gala Aspas i Castañón Elisa Bertomeu i Mas Jimena Botella i Poveda Elena Calabuig i Doménech Maracda Costa i Gutiérrez Arish Cuadros i Palú Eiden Cuadros i Palú María Ferrer i Bisquert Daniela García i Gómez Irene García i Santillo Gloria Gil López

AL NATURAL

Aroa González i Marrero Ainara Linero i Oltra Naiara Linero i Oltra Sara Llorca i Costa Clara Mezquida i Femenía Leída Jaramillo i Maza Helena Martínez i Alvarez Tania Mofort i Blotny Teresa Montesinos i Ribera Carmen Montesinos i Ribera Martina Moreno i Segarra

María Ots i Mut Carla Palomo i Reig Elena Palomo i Reig Naiara Papio i González Mª Begoña Perles i Giménez María Pons i Alberola Alba Quiñones i Pastor Maria Reig i Sala Marta Rescalvo i Dimech Alejandra Rodríguez i Sentí Sofía Roelofs i Aspas

Vera Sanchis i Montes Marina Adara Sanchis i Flores Blanca Sanjuan i Pérez Maria Serra i Marsal Ainoa Sendra i Wlazlinski Elena Signes i Sentí Ariadna Soeiro i Signes Clara Soler i Miguel Lucía Tabernero i López Alba Tur Marcilla Carla Vizcarro i Cabrera

AL NATURAL

MARITERE BELDA, IN MEMORIAM Ens costa imaginar-te absent. Sense les teues anades vers el soroll de la plaça del mercat, capficada en una mar de matinades vessants d’olives, aroma de queviures i remors de café. Ja et dic estimada, ens costa imaginar-te absent, enfugida de sobte sense a penes una estona per al comiat. Però hi viuràs tota tu sencera entre nosaltres mentre ens reste un esquitx de memòria. Asseguda a taula nostra hi romandrà la teua ànima juganera, DURA i discreta, sense cap estrèpit, apacible com sempre. Persistiràs en el sol de Sant Josep i en la immensitat de les mascletades, redossada a l’ombra de la falla, en els tardets de música i en les cercaviles. Ara, enfilada en altres quefers, ara que l’hora t’ha estat arribada, nosaltres honorem la teua memòria.

LES MÉS DURES Encarna Adam i Ferrer Sefa Albi i Caselles Isabel Babaloni i Mena Marilin Bertó i Martí Maite Cabrera i Belda Sílvia Castañón i Jaime Catherine Celma Maria Amparo Chiner i Marsal Gloria Dedent i García Aurora Elvira i Aguilar Xaro Esteve i Perales Maria Clara Femenia i Avellà Anna Galàn i Chiner Rosana García i Pons Pepa Gª de la Reina i Rodado Marina González i Hermoso de Mendoza

Maria José Guillem i Pastor Brigitte Houder i di Luccio Rosa Ivars i Jorro Diana Ivars i Ribes Roseta Ivars i Ribes Claudia Lorente i Ribes Cisca Lorente i Sala Maria José Maurandi i Guillem Maria Mut i Mezquida Pepa Ortolà i Serra Fina Palú i Crespo Maria Àngels Parreño i García Àngels Pérez i Arbona Isa Pérez i Conejero Maite Pérez i Conejero Laura Perucha i Gasen Àngela Ribes i Albi

93 Tere Ribes i Albi Cuqui Ribes i Fornés Pepa Ribes i Fornés Isa Ribes i Pedro Maria Riera i Seguí Maido Rodríguez i Martínez Maria Segarra i Guillem Gloria Sentí i Ribes Massu Sentí i Ribes Patrícia Sentí i Ribes Amanda Signes i Peretó Marian Tamarit i Mengual Tere Terrades i Cabrera Maria Teresa Timoner i Villó Núria Vengut i Marco Beatriz Yanguas i Santos

AL NATURAL

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

Lluna ve enguany a la nostra falleta, I molt contenta està de vindre a la Glorieta. Ens conta el seu costum costum de cada nit. Abans de gitar-se treu el cap per la finestra, i mira el cel obscur infinit damunt d´ella. Pensa en la possible vida que allí habita, en els planetes i estreles de l´univers, on hi ha mons paral.lels i originals creats amb el poder de la seua imaginació. Amb una Dénia en miniatura damunt Lluna es queda fascinada, tant que no pot parar d’imaginar la vida que es viu dalt d’ella. Lluna no deté la seua imaginació, ni quan li toca anar a dormir. Com una fallereta de la nostra comissió, fins que aconsegueix el somni que des de xicoteta tant ha desitjat, com és ser de la nostra xicalla, la fallera major.

LLUNA Mario Pérez

Junt a ella estan els guardians del somni. El xiquet protector amb el bastó de President, de la seua mà junt al gosset i la resta dánimals, sempre disposats a fer a Lluna la xiqueta més feliç, volant així per un món de colors, de fantasia i meravelles possibles on el límit tan sols el posa ella. Aquesta falleta va dedicada, a totes aquelles persones que mai deixen dímaginar i tinguen lédat que tinguen guarden a la seua ment, la seua Lluna particular. I en especial als xiquets i xiquetes de la ben estimada Falla Centro. FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

La imatge idíl.lica d´una família al llarg de la seua vida, amb la natura com a element imprescindible. Quin millor marc que Dénia plena de natura amb el Montgó com a referent, on la família amb el pare i la mare com punt central de la falla adorant als seus fills que romanen tranquils a un bressol fet de flor. El rey de la natura no pot ser un altre, que l´avi contemplant en el punt més alt. Un jove guerrer com a protector del regne, amb la barca, custòdia el llegat de la naturalesa, observa que per la mar Mediterrània tot estiga en calma. Un altre guerrer vigila, com a la nostra Història, sempre des del nostre castell ha ocorregut.

PER NATURALEA Pere Baenas

L´àvia mostra a la xiqueta un dels secrets de la natura, i amb la seua pròpia medicina li mostra com poder curar als animals. El tronc té cara d´enfadat, i no té per a menys, la desforestació cada vegada és major, en canvi, la xica del foc només pensa a seduir a l´arbre. Els polítics segueixen relaxats i cadascun pensant en les seues coses, mentre el canvi climàtic és una realitat a la qual no fan front. Les tres fades intenten oblidar tots els problemes que succeeixen i amb la seua música fan que es puga gaudir de la bellesa de la naturalesa i tots els éssers que viuen en ella.

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

Safir Malonda i Costa i Martina Gimeno i Estévez Falleres Majors de Dénia 2020

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

Maria Ots i Mut Cort d’Honor Fallera Major Infantil de Dénia 2020

FALLA CENTRO DÉNIA

COLÂ·LABORADORS COMERCIALS

AL NATURAL

101

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

102

CERRAJEROS 24 H

606 452 162

APERTURA DE PUERTAS / CERRADURAS DUPLICADO DE TODO TIPO DE LLAVES COPIAS DE MANDOS Y LLAVES DE COCHE

simdenia@gmail.com · C/ Temple de Sant Telm 15 A · 03700 DÉNIA

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

103

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

104

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

105

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

106

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

107

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

108

Avenida Marquesado (esquina C/ Carlos Senti)

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

109

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

110

C/ Sandunga, 50 · Dénia T. 96 648 88 22 laxernadelmar.com

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

111

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

C/Benissa 31 bajo B DÉNIA T. 644 977 415 112

Carrer dels Impressors Botella, 6 03700 DÉNIA (Alicante) T. 609 64 64 37 FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

113

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

114

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

115

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

116

Camí Corral de Calafat, 5 03700 DÉNIA (Alicante) T. 965 78 39 52 FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

117

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

118

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

119

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

120

elbúho disseny T. 96 642 45 96 elbuho.disseny@gmail.com

FALLA CENTRO DÉNIA

AL NATURAL

121

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

122

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

123

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

124

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

125

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

126

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

127

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA

AL NATURAL

128

FALLA CENTRO DÃ&#x2030;NIA