E
El gust per pintar M A NU EL RO DRÍGU EZ
Em diu César que escriga sobre el bon gust, concretament, sobre el meu bon gust a l’hora de pintar, i li agraïsc que mire amb tan bons ulls la meua obra. Començaré dient que el bon gust és una capacitat. De la mateixa manera que un coneixedor de la música és capaç de saber amb la seua oïda quines són les notes de la melodia que sona, el bon gust és una capacitat de tipus perceptiu que revela la capacitat interior de les persones que la posseeixen. Tota habilitat necessita ser desenvolupada, d’experiència. En el meu cas, intente pintar constantment per a perfeccionar la meua tècnica. De la mateixa manera, per percebre amb bon gust cal d’esforç i pràctica. El bon gust és innat i crec que és el reflex de la personalitat i la forma de ser de cadascun. Són un conjunt de característiques en l’àmbit intern i extern. El bon gust és també una manera de fer que consisteix a saber conjugar amb harmonia diferents elements, en el meu cas,
74 SENTS · Baix La Mar 2020
en un quadre. És cert que és un concepte subjectiu allò que defineix al bon o mal gust, de fet, no es regeix per regles preestablides. Realment, per a alguns experts, el bon gust no existeix, s’imposa. El que sí és veritat és que jo, a l’hora de pintar un quadre, tracte de reflectir estèticament el més bell d’un paisatge, una persona, etc., inclús els defectes són bells. Per no parlar de la tècnica, he de dir que m’agrada acaronar el llenç amb el pinzell, no són brotxades sense sentit, sinó tot el contrari, ben definides, sense brusquedat i sempre dins d’un ordre. Els colors. M’agraden els colors neutres, generalment gens estridents, però tampoc tinc unes regles establides. Adore la bellesa (allò que en el meu món és bellesa) i tracte de reflectir el meu món interior. La sensibilitat estètica té un component personal i un altre contextual, i ambdós són altament significatius. Allò que es percep com a bon gust a Occident, pot ser considerat mal gust a l’Orient.