Un tomb per Baix la Mar

U N

T O M B

P E R B A I X

MARÇ 2021

L A

M A R

ÍNDEX UN TOMB PER BLM 1. INTRODUCCIÓ 2. Les Falles com a Sinònim d’humanitat, per Núria Ivars Cardona. FMBLM. 3. Sentiment Faller, per Cesc Llácer Chornet, President Infantil BLM 4. Una Vida dins La Mar, per Paula Pastor Gavilá. FMIBLM 5. Tornarem més prompte que tard, per Juan Vicente Lull Serra, President BLM 6. La falla, la meua segona família per Isabel Comes Guardiola 7. El monument, la falla per Pablo Ivars Hostalrich 8. Ens tornarem a expressar per Carla Cabrera Ramis 9. Estima per Francisco Blanquer Segura 10. Què passarà amb les falles? Per Astrid Pons Ramos 11. Per a mi les falles són sentiment, per Juan Cabrera Gómez 12. Per a mi les falles són una cosa més que una festa, són sentiment per Teresa Llorens Rosado

·

13. No creguérem que fóra real, però sí, Falles 2020 anul lades, per Victor Ramis Ronda 14. Les Falles, per Neus Crespo Carrió 15. L’ ingredient màgic, per David Arbona Gómez 16. Sentiments indescriptibles, per Mireia Jordá Chornet 17. Reflexions, per Ángel Pérez Ramos 18. Allò que jo sent per Neus Moncho Roselló 19. Falles, Falletes i Fallons, per Pep Guardiola Hostalrich 20. La Millor Festa del Món, per Patricia Albi Modena

·

21. Vides paral leles, per Salvador Alberola Arriaza.

22. Les Falles, una manera d’entendre la vida, per Maria Giner Molina 23. Les Falles no són sols tres dies, per Ivan Llorens Rosado 24. La Falla és un món que completa a la perfecció la meua vida, per Mar Cabrera Ramis 25. Les Falles i la Falla Baix la Mar, per Pedro García Gavilá 26. Sols Nostre per Aitana Montero Castro 27. Una altra manera de sentir les Falles per Alex García Lechiguero 28. Les Falles Lliures no marciran mai, per Laura Casado Banda

UN TOMB PER BLM Ningú haguera imaginat, o almenys molt pocs, que un dia ens alçarien i allò que teníem i que de vegades ni miraven anava a canviar sobtadament. Que ingenus, ho teníem tot i no ho sabíem. El gust d’abraçar-nos, tocar-nos i parlar a tan sols uns centímetres sembla a hores d’ara una situació llunyana que anhelem tornar a fer amb normalitat, la que teníem abans del 14 de març de 2020, quan tot s’aturà i des d’aleshores vivim en un esglai. I és per això que naix “Un Tomb per Baix la Mar”, amb la vocació de donar veu a persones

que

cadascuna coincidents

són

des i

i

estan,

del

que

seu per

que

punt

consideren

de

damunt

vista,

de

tot

la

amb

festa

fallera

visions

conviuen

de

de

amb

una

vegades

manera

gran

estima,

diferents,

tolerant,

altres

persones

compromeses, que a la fi són conscients que res és com era.

Des que la idea del tomb va quedar conformada, la delegació de xarxes socials va crear un cartell que servira d’imatge i a partir d’aquest moment, puntualment cada setmana, hem fet arribar a tothom les opinions de la nostra gent sobre què és la falla o les falles per a cadascun i com s’aguaita el futur. A partir d’aquestes premisses, cada participant ens ha sorprés amb textos plens d’ànima, acompanyats de fotografies que mostren

moments

viscuts,

obrint

d’aquesta

manera

una

finestra

des

de

la

web

www.fallabaixlamar.org i les xarxes socials de la nostra falla. A més a més, cal agrair

·

les col laboracions de la Junta Local Fallera mitjançant la publicació a la plana web www.fallesdenia.com, i l’ajuda incondicional dels mitjans de comunicació tan digitals www.tvdenia.com com el periòdic Canfali Marina Alta.

És el moment de recopilar aquesta feina i donar-li forma i ho fem com sempre, a manera de llibret, perquè si els llibrets fallers deixen constància d’allò que hem fet en un any, des de Baix la Mar volem marca la petjada d’un any de pandèmia que no ens ha aturat del tot, perquè sempre hem estat aquí.

·

A més a més, agrair a totes les persones que hi han col laborat el seu incondicional suport per a dur a terme aquesta tasca que evidència ben a les clares una mar que no descansa i es mostra sempre immensa, especialment front l’adversitat.

Finalment,

anunciem

des

d’aquí

que

el

tomb

no

finalitza,

sinó

que

donem

ja

començament a un nou passeig obert no sols a la nostra falla, però aquesta serà ja una altra història que compartirem, sense dubte, en un futur pròxim.

L O L A

G U N T I Ñ A S

LES FALLES COM A SINÒNIM D’HUMANITAT Les Falles són una realitat polièdrica de la qual cada persona segurament oferirà una visió diferent i pròpia, i segurament aquí rau gran part de la màgia d'aquestes. Prenent com

a

eix

fonamental

i

central

el

monument,

són

un

munt

d'experiències

socials,

culturals, artístiques i festives les que es generen al voltant de la falla, sent el vessant social aquell pel qual més afectiva i emocionalment estic lligada a les falles.

Diuen que basta dir una paraula i el món sona més clar, doncs bé jo en diré dos: Sandunga i Fora-Mur. D'aquí és d'on venen les fermes arrels i un alegre rècord dels que per sort m'uniren al barri de Baix La Mar.

·

·

Són els lligams socials i afectius cap a les falles, com a col lectius i com a col lectivitat, amb els quals he crescut i m'han acompanyat al llarg de la meua vida. Són vint-i-set anys d'un sentiment de pertinència únic i difícilment explicable, el qual mai ha minvat tot ni la distància que hi haguera entremig. Indubtablement, les Falles i la seua activitat no sols han suposat un desenvolupament personal, sinó que han contribuït a ser qui soc i tot això, és gràcies a créixer envoltada d'una qualitat humana insuperable, perquè dintre del món de les Falles ho he trobat TOT: persones entregades i compromeses, amants de la cultura i la festa, una infància marcada amb somriures infinits i amistats forjades pel mateix sentir. Però si em pregunten què són les falles, us respondré en femení, perquè les falles són ELLES. Per a mi, dones marineres fortes i valentes, dones

·

que inspiren, que lluiten, que es rebel len i somien, dones que són exemple de tot.

És impossible imaginar-me la falla i les Falles sense tota aquesta gent, són els que les fan

GRANS.

Per

tant,

entre

la

quantitat

de

definicions

i

concepcions

que

li

són

atribuïbles a les Falles, vull assenyalar les Falles com a sinònim d'humanitat.

Venen temps canviants, temps d'incertesa i moments que ens fan apreciar les menudes dosis de felicitat i valorar tot allò que gaudíem i ara, de moment, no és possible. Però això no ha de ser motiu de desànim, sinó al contrari, venen temps de reinvenció, de

·

creació, però sobretot d'apreciar intensament tot allò que les Falles com a col lectivitat ens ofereix i que ens ha fet ser qui som.

RS CARDONA V ACardona A IIvars N Ú R INúria Fallera Major BLM

1 1 / 0 9 / 2 0 2 0

SENTIMENT FALLER Amics, amigues. Les falles són:

Carrosses: Un dia de disfresses i diversió.

Presentació: Ens presentem com a falleres i fallers.

Plantà, dies de falles, ofrena: Diversió, amigues, amics,

germanor, rialles, música,

foc, sentiment.

Però el que realment vull contar-vos és com els majors transmeten aquest sentiment:

Carrosses:

Temps

de

manualitats,

jocs

i

sopars.

Al

llarg

de

dos

mesos

fem

manualitats, juguem, sopars a la fresca... Per a preparar aquest dia de colors i música.

Presentació: La xicalla marinera som part d’una història, un decorat, unes melodies creades perquè ens sentim protagonistes d’aquest moment.

Plantà, dies de falles, ofrena:

Esforç,

vivències,

germanor.

Colofó

d’un

any

d’esforç, compromís, cooperació, vivències, aprenentatges, germanor...

Sentiment faller. Sentiment de família.

CESC LLÁCER CHORNET

1 8 / 0 9 / 2 0 2 0

UNA VIDA DINS LA MAR Molts dels xiquets que pertanyem a la xicalla fallera, efectivament portem tota la nostra vida dins de la FALLA BAIX LA MAR i amb aquesta cançó va començar un any molt especial per a mi. El dia del nomenament, carrosses, presentacions, jocs fallers, visites de casals, sopar de germanor, la crida, el pregó...que per sort vam poder arribar a gaudir, i ja formen part dels bonics records que m'emporte d'aquest meravellós exercici.

·

Però el dia 10 de març, quan es van anul lar les falles, no m'ho podia creure. No podia deixar de plorar, perquè no podia entendre el perquè havia de ser enguany i a uns pocs dies

de

la

gran

setmana

fallera

i

encara

que

tots

intentaven

animar-me,

que

simplement se celebrarien una mica més tard, jo volia que entengueren que les volia celebrar igual que la resta, no volia que foren recordades per celebrar-se en altres dates, però després, a poc a poc, vaig anar entenent la gravetat de la situació en la qual vivíem.

Cada vegada véiem més lluny el moment de poder celebrar les falles, però els vostres missatges, dibuixos i mascletaes casolanes ens han fet fins i tot més forts davant aquesta situació i us puc assegurar que no hem perdut les ganes de celebrar-ho “com toca” i per això, recordarem amb molt d'afecte tots aquests moments tan feliços, que hem pogut viure, al costat d'amics i familiars i cada dia estem més agraïts a aquesta falla, pel suport que ens han donat en aquests moments tan complicats, en els quals ens ha tocat viure.

·

No sabem al març que passarà, però la il lusió per poder acabar el que en el 2019 vam començar, no les pensem perdre i esperem poder comptar amb tots vosaltres com fins ara.

Que visquen les falles i esteu ben segurs que tornarem més forts que mai…

Amb estima,

PAULA PASTOR GAVILÀ

2 5 / 0 9 / 2 0 2 0

TORNAREM MÉS PROMPTE QUE TARD Força és la paraula per a poder començar a fer aquest escrit. Tot i que han passat mesos... Encara em ve el sentiment d’aquell moment, quan em vaig assabentar de la suspensió de les falles pocs dies abans de la plantà.

Tot estava previst: góndoles, dinars, coets, flors i un llarg etcètera d’esdeveniments per a poder gaudir de la nostra millor setmana fallera. Em va caure el món al damunt, pensant amb els meus càrrecs Núria, Paula i Cesc i amb tota la comissió.

Evidentment, res estava a la nostra mà per a poder evitar aquesta pandèmia i finalitzar

·

d’aquesta manera el nostre any faller, exercici que amb tanta il lusió i treball havia preparat amb la nostra comissió. Però res que puga en la falla de Baix la Mar!

Tots junts com la gran família que som i sent de les millors falles, tornarem més prompte que tard a gaudir de la nostra gran festa!

Aquest nou exercici és un any atípic i tots i totes trobem a faltar molts moments...

Els

divendres de casal, dinars, reunions... En fi, un gran buit, ja que a molts i moltes ens uneix un vincle familiar, d’amistats i social, i ens està costant concebre viure sense aquest dia a dia al nostre carrer Pont.

Per tot això

vull animar-vos que continuem tots units i ens carreguem de molta força

per gaudir al màxim quan tornem.

Per sempre Baix la Mar!

JUAN VICENTE LULL SERRA

0 2 / 1 0 / 2 0 2 0

LA FALLA, LA MEUA SEGONA FAMÍLIA Per a mi, que soc fallera des d’abans de nàixer, ja que els meus pares van anunciar que estaven esperant-me el dia de Sant Josep, vestits de fallers, és molt difícil no vincular la falla amb la paraula família. I és que això és la meua falla per a mi, una segona família que m’ha vist créixer i que m’ha ensenyat moltes coses.

Bé, potser sone un poc massa sentimental, però és la veritat. Us explique. La falla Baix la Mar està plena de gent amb una gran diversitat de personalitats i habilitats que, cada una amb la seua singularitat, aporta al creixement de la falla i de la gent que l’envolta. Com en una família normal, tots tenim el nostre rol dins d’ella i, com a bons familiars, aprenem uns dels altres, sent capaços de desenvolupar immenses tasques de treball

·

col laboratiu

com,

per

exemple,

la

més

gran

de

totes,

la

confecció

de

les

carrosses i les seues comparses. No menys importants són altres tasques com el disseny del llibret, l’elaboració de presentacions i bàndols i altres menys visibles però igual d’importants com l’organització dels dinars i sopars, cobraments de quotes, etc. En fi, un

·

gran grup de persones disposades a treballar per una mateixa il lusió: el benestar de la falla, és a dir, de la nostra família.

Ficant-nos encara més sentimentals, com a família no sols celebrem els nostres triomfs personals, sinó els de tots els integrants de la falla, perquè tots ens alegrem, aplaudim, cantem

i

botem

reconeixement.

A

quan més,

algun sempre

dels fem

nostres costat

fallers

als

guanya

nostres

qualsevol

càrrecs.

Jo

premi

mateixa

o

puc

confirmar-ho, ja que durant el meu exercici com a fallera major infantil vaig sentir totes les emocions que els fallers de la comissió em van fer arribar, com l’estima, l’alegria i l’orgull.

I, seré honesta, estic orgullosa d’aquesta família. Potser no sempre estem d’acord en tot, però tots treballem pel mateix objectiu, la nostra falla. A més, sent orgull de ser part d’una

falla

que

Contínuament

sempre

realitzem

està

involucrada

jornades

en

culturals,

la

cultura,

debats

i

la

inclusió

xarrades

i

la

igualtat.

informatives

sobre

diferents temes d’importància social i fem ús actiu del qual aprenem, inclús involucrant als més menuts en aquestes activitats de manera que puguen entendre-les i aplicar-les en el dia a dia.

Personalment, he vist la nostra falla evolucionar durant molts anys en diferents temes.

No

dic

que

ja

estiga

tot

fet,

però

definitivament

estem

anant

pel

camí

correcte.

Afortunadament, forme part d’un grup d’amics i amigues, els actuals “Juniors”, juntamb els quals he crescut i amb els que estic segura que durem endavant totes les coses que la nostra falla ens ha ensenyat, tan culturalment com socialment, i més.

Espere algun dia mirar enrere i llegir aquest text i poder adonar-me i enorgullir-me de tot el treball que hem fet i que el món de les falles haja evolucionat, especialment en els camps d’inclusió i igualtat. Agafem tots junts el timó i marquem el rumb cap a un gran futur per a la nostra festa i la nostra falla!

ISABEL COMES GUARDIOLA

0 8 / 1 0 / 2 0 2 0

EL MONUMENT, LA FALLA Tot monument comença en el taller d’un artista faller.

Des del meu punt de vista ací

comença tota la màgia de les falles. Recorde de xicotet anar amb mon pare a veure un taller, per a ensenyar-me com es feia una falla. Per primera vegada em vaig quedar bocabadat, em va encantar com es realitzava tot. Per a mi el monument és una part fonamental,

pel qual les comissions falleres fan tot l’esforç i treball per a aconseguir el

millor, el més alt guardó.

Una

volta

l'artista

té

acabada

la

falla,

allà

anem

tots

junts

per

ella,

carregades cap a les naus a Dénia. El bo ve a l’hora de descarregar,

góndoles

tots formant

escàndol i quan hem anat a descarregar falla sempre n’hi ha algú que indica

com cal

fer-ho, saps doncs, en aquest moment, qui és el que mana. Una volta descarregada es guarda fins als grans dies de la plantà.

El dia la plantà apareix un grup de gent amb els monos rosa o amb les jaquetes de la falla preparats per a aquest gran dia. Una vegada arribes al carrer Dr. Fleming que creua amb Sanchis Guarner ja sents aquests nervis fallers, aquell que et

va preguntant:

guanyarem??? Quedarem bé o malament???

I en aquest moment quan arranquen el motor de la grua i comencen a pujar el ninot de la peça central cap a dalt, aquest moment és emocionant, estem tots pendents i et fas la pregunta. Encaixarà?? Perfecte!!! Acaba encaixant, uf!! Què bé!

Per últim quan ja l'artista se'n va, ve una de les parts que sincerament més m’agrada.

Posar arena i gespa, allí estan tots, carretó en mans i pala, sacs d'arena cap amunt i cap avall. Acabes amb més arena tu que la falla.

Després ve l’hora de posar la gespa, tots ganivets en mà perquè quadre tot bé. I per a rematar sempre la corfa, graveta, plantes amb flor i altres decoracions que sempre als nostres artistes se’ls ocorre.

Personalment, és un dels moments que més he trobat a faltar, però prompte tornarem a traure monuments i a preparar la falla.

PABLO IVARS HOSTALRICH

1 6 / 1 0 / 2 0 2 0

ENS TORNAREM A EXPRESSAR Les falles. Sembla un tema tan complicat en l’actualitat, i.... Així és. Si ser faller fora com anar en un tren, estem dins d’un túnel molt fosc. I per molt que intentem normalitzar la situació, no sabem quan eixirem d’aquest túnel, o què esperar en eixir d’ell.

Mentrestant faig memòria d’aquells moments que no valorava i ara tant necessite; com anar a fer carrossa i quedar-nos fins a les tantes, el comboi del dia de la presentació, els diumenges de cassal o els llaços que es forcen els dies de plantà. Moments com aquests són els fonaments de la nostra festa, essència que es basa en la generositat, el fet de treballar sense més pretensió que fer feliç a la nostra gent.

·

Vivim les falles de forma protocol lària, amb horaris i agendes, que de vegades ens fan oblidar el que crec que és el més important, L’ART. Aquesta és la màxima forma d’expressió i no entén de límits ni tabús. Tot i ser jove estic convençuda que per a crear has de sentir-te lliure, i la llibertat et fa crear sense frontera, aquesta hauria de ser la nostra filosofia. Per sort en Baix la Mar, des de xicotets ens ensenyen a ser-ho. A ser persones de ment oberta, sense prejudicis, i ajudant a crear una societat igualitària, sempre respectant i

tenint en compte a les persones, a la nostra cultura i llengua. Les

nostres obres d’art són grans exemples que ho demostren: Com els llibrets, les narratives de les presentacions i els seus decorats, els bàndols, la indumentària, i com no, el nostre màxim símbol, els monuments.

·

De xicoteta tenia una tècnica infal lible, m’adormia mentre em contaven amb tota mena de detalls allò que el proper cap de setmana faria a la falla. Ara he descobert que el que jo pensava era una tècnica secreta, s’anomena llei de l’atracció, i això és el us propose: tanquem els ulls, notem la pólvora, a poc a poc escoltarem més forta la música, hi ha gent, molta gent i quan obrirem els ulls haurem deixat enrere el túnel i tornarem a viure les falles de la forma que més ens agrada, junts.

CARLA CABRERA RAMIS

2 3 / 1 0 / 2 0 2 0

ESTIMA En buscar un tema per a escriure aquestes línies i pensant en el que significa la falla per a mi, la paraula que em ve al cap és “estima”.

Si alguna cosa tenim en el món de les falles i en concret a Baix la Mar és estima per tot allò que té a vorer en la nostra idiosincràsia.

Estimem

la

nostra

cultura

que

queda

reflectida

en

les

nostres

presentacions,

nomenaments, bàndols, celebració del 9 d’Octubre, dansades i un llarg etc.

Estimem la gastronomia organitzant al llarg de l’any dinars i sopars, cuinant menjars de la nostra terra, però sense posar moltes pegues a degustar menjars de quasi tot arreu del món, organitzant amb gran èxit un concurs nocturn d’arròs a banda i el multitudinari concurs de paelles, reunint a quasi 400 persones al carrer Pont.

Estimem l’art en totes les seues expressions, gaudint de concursos de dibuix i festivals infantils en la nostra xicalla, bàndols fallers d’un nivell altíssim, presentant any rere any un llibret que no deixa mai de sorprendre’ns i desfilant al mes de juliol amb unes carrosses que no deixen a ningú indiferent, sense oblidar les comparses on indumentària i dansa fan les delícies del públic, omplin de llum i color els carrers.

Estimem les altres festes en què convivim a la nostra ciutat, mantenint molt bona relació en les filades de moros i cristians, en la confraria de pescadors, majorals de Sant Roc, confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, etc.

Estima pel que és just, lluitant per la igualtat, encapçalant iniciatives per tal de fer-la efectiva, signant el Pacte Valencià en contra de la Violència de Gènere, organitzant xarrades.

·

Estima per les persones, col laborant amb Amunt Contra el Càncer, el menjador social i organitzant xarrades per a previndre el càncer de mama de la mà de “Sonríe, Eres Maravillosa”...

Estimem molt la festa de les falles i ens agrada passar-ho bé, plantant els nostres monuments, gaudint de la nostra banda de música quan anem de passa carrer o ballant en la discoteca mòbil, vibrant en les mascletades i les despertades, encisar-nos de l’olor a pólvora, desfilant en les nostres millors gales el dia de l’ofrena i cremant els nostres monuments al son del “fallero” i el “no hay quien pueda”.

En el meu cas és ESTIMA en majúscules, ja que allà per l’any 2001 quan em vaig apuntar a la falla vaig ser acollit immediatament.

Des que sóc faller de Baix la Mar he anat

coneixent a persones que estime moltíssim i que la falla ha posat en la meua vida: La meua dona i els meus fills, les millors amistats, grans persones amb qui passar moltes bones estones...

En definitiva estima, la Falla Baix la Mar per a mi és estima.

PACO BLANQUER SEGURA

3 0 / 1 0 / 2 0 2 0

QUÈ PASSARÀ AMB LES FALLES? Aquesta pregunta de segur que molta gent se la ha plantejada donada

la situació en

què ens trobem ara.

Jo, com a fallera, m’he replantejat moltes vegades aquesta pregunta, i fins i tot he aplegat a pensar com seria la meua vida sense les falles.

La falla per a mi és com la meua segona família, on m’han vist créixer i gaudir, però sobretot on he

viscut experiències meravelloses i inigualables. Gràcies a les falles he

conegut a persones molt especials, algunes d’unes altres falles, gent nova que ha anat unint-se a aquesta família marinera i amics amb els que he compartit la meua infància dins de la falla.

Des que vaig nàixer, cada març em pentine i em vesteix de valenciana amb les meues millors gales. Mai haguera imaginat que arribara el meu volgut març i fóra tan diferent dels altres anys. Enguany ha sigut el primer març en setze anys que no m’he vestit de fallera.

Quan era menuda en els dies de plantà m’encantava passar-me les vesprades tirant coets amb mon pare, ja que tenim una veneta de pirotècnics. Al cap dels anys he anat canviant els coets per anar a visitar altres falles i gaudir dels seus monuments, la sàtira i la crítica.

Les falles no són soles els tres dies de març, al llarg de l’any anem fent dinars i algunes festes, també els dies que ens passem quasi tot el dia fent carrossa i estem fins a les tantes tots clavats dins de la nau; les paelles de la falla on per primera vegada et poses el “mono” i és una de les millors sensacions perquè et recorda que queda poquet per a falles; també el dia de la presentació, és un divendres que esperes durant molt de temps amb moltes ganes i amb emoció, ja que et vesteixes de fallera i desfiles pel carrer amb la xaranga al darrere.

No m’oblide del dia del faller, on ens passem tot el dia amb gent d’altres falles i participem en cucanyes i ens banyem amb aigua.

I per últim els tres dies de falles, el dia dels premis és el meu preferit perquè estàs tot el dia amb els nervis a flor de pell I estàs discutint amb els teus amics

quin premi es

mereix cada monument.

El dia de Sant Josep és un dia un poc trist perquè és l’últim dia que et vesteixes de fallera. Desfilar els últims a l’ofrena és un honor, perquè això significa que has guanyat el primer premi i totes les persones que estan mirant aquest acte esperen amb molta emoció als guanyadors.

Quan arriba la nit i s’apropa la cremà de la falla, significa que es tanca un exercici faller per deixar pas a un nou any.

Estic

molt

orgullosa

de

formar

part

d’aquesta

falla,

d’estar

rodejada

de

gent

treballadora que fa possible que les falles tinguen eixa màgia tan especial i sobretot estic molt orgullosa de formar part d’una falla igualitària.

Desitge amb totes les meues forces poder tornar a viure tot això, encara que en la situació

en

què

estem

les

coses

estan

molt

difícils

i

les

falles

són

un

tema

molt

complicat de solucionar, ja que en aquestes festes es junta molta gent i és una tasca un poc complicada d’organitzar.

Espere que entre tots puguem trobar una solució i poder tornar a sentir els nervis a flor de pell, l’olor de pólvora i gaudir de la nostra festa com sempre ho hem fet.

ASTRID PONS RAMOS

0 6 / 1 1 / 2 0 2 0

PER A MI LES FALLES SÓN SENTIMENT El sentiment a les falles el tenim abans de nàixer.

De fet, presumeix que quan vaig

arribar a la vida, jo ja era faller i des de xicotet he viscut aquesta festa a peu de carrer, a peus de la meua falla.

Quan de menut et proposen si vols ostentar el màxim càrrec infantil, no ho dubtes ni un segon

i

quasi

sense

adonar-me’n

ja

estava

jo

embarcat

l’any

1990,

bastó

de

comandament en mà. Prèviament ja havia tingut una experiència l’any anterior, sent coeter. Tots aquests fets van anar marcant la meua vida fallera, aprenent dels més grans. De sobte, et veus fer el salt a la comissió gran i treballar per la falla: fer carrossa, delegació de festejos, ajudant a les tasques de plantà, ajudant a tots els càrrecs que any rere any confien i compten amb tu. Finalment, tot esforç té la seua recompensa i un dia et converteixes en President de la Falla Baix la Mar. Realment aquest any és bonic, però suposa un gran esforç, si bé és cert que quan estimes allò que fas no et sap gens mal dedicar a la festa i a la teua falla el que calga.

De la mateixa manera que vaig aprendre de xicotet el sentiment faller, tant la meua dona com jo hem transmet a la família que hem format junts l’estima per la festa fallera, apropant-los

les

nostres

arrels

perquè

puguen

mantindre

una

tradició

que

ens

ha

fascinat des de sempre i en això estem ara.

Per tot i per tant, fa trenta-set anys que he nascut aquí i en aquesta festa moriré, la millor del món: Les Falles.

JUAN ANTONIO CABRERA GÓMEZ

1 3 / 1 1 / 2 0 2 0

PER A MI LES FALLES SÓN UNA COSA MÉS QUE UNA FESTA, SÓN SENTIMENT Un sentiment que ha sigut inculcat per la meua família des del meu naixement, des que tinc ús de raó he vist la meua vida lligada a les falles. Sempre m'han dit els meus pares que abans de nàixer ja estava apuntada a la falla, a la meua falla, la que m'ha vist créixer com a fallera i com a persona.

Per a mi les falles són diversió, perquè qualsevol divendres al casal o un dinar et fa desconnectar de tot, i passar una bona estona en els teus amics. Aquelles amistats que

·

et proporciona la falla que són per a sempre, també són il lusió i ganes. Aquestes que quan comença l'any ja fas el compte enrere perquè arribe el mes més desitjat pels fallers, el nostre benvolgut març. Les falles també són nervis, aquells que sentim tots els fallers de camí a la plaça de l'Ajuntament el dia dels premis. També són creativitat, que es veu reflectida als nostres bàndols, carrosses, comparses. I per últim, són tradició, aquella que de generació en generació es va inculcant dins la família.

Aquest sentiment el vaig sentir en plenitud quan vaig ser fallera major infantil, és un any que vius una dosi de realitat, t'adones de tot el treball i esforç de tot un equip que hi ha darrere de les coses que fins ara no sabies, i molta gent no sap per què es pensen que les falles sols és la setmana fallera, i tot aquest equip treballa desinteressadament amb un objectiu comú, fer més gran la nostra festa. Viure això va ser un somni acompanyat de tota una barreja de sentiments

Tots

aquests

sentiments

anomenats

anteriorment,

ara

es

barregen

en

tristesa

i

incertesa, perquè no sabem quan tornarem a gaudir de la nostra festa i de la millor setmana de tot l'any. Les enyorem, però tots els nostres records, vivències i sentiments ens fan sentir-les encara vives, perquè quan les tornem a celebrar les gaudirem com mai.

TERESA LLORENS ROSADO

2 0 / 1 1 / 2 0 2 0

NO CREGUÉREM QUE FORA REIAL, PERÒ SÍ, FALLES 2020 ANUL · LADES Quan es va saber que les falles 2020 eren OUT, el primer que vaig dir és: "... Que em tornen els diners...", com un instint de supervivència. Després d’unes quantes hores d'assimilació i una pastilleta baix de la llengua, vaig pensar: " Xe... Quina puta merda".

Passat

un

dia

i

desconcertat,

vaig

pensar

en

els

càrrecs

de

la

comissió:

"...

I

si

m'haguera passat això a mi...", pensar que ja acabes i de sobte... “vuelves a la casilla de salida”. Té collons la cosa, xe...

Passats uns dies t'adones que això no és qüestió de broma, totes aquestes persones que basen la seua economia en el món de les falles, com són els indumentaristes, orfebres, coeters, xurrers, hostalers, músics, floristes, artistes... I sobretot penses amb els fallers i les falleres, que ens hem quedat en la mel als llavis.

Però no sols ens ha llevat la gran setmana de falles, també ens ha llevat l'esperat Dia del Faller, l'espectacular desfilada de carrosses, les presentacions, els divendres de casal, els dinars, els actes del 9 d'octubre, en fi, tot un any maleït i totalment injust per a

·

un col lectiu de persones de qualsevol edat, que no els importa cremar el present per fer-lo passat i així poder tornar a construir un nou futur.

Per tant, les falles sempre tindran un futur, motiu pel qual la gent fallera no ens podem rendir. El Covid ens ha posat a prova però no podrà amb nosaltres, en la nostra forma de ser, ni en la nostra cultura, ni en les nostres ganes de viure.

Cal tornar a començar el puzle que un dia es va trencar. Junts, fallers i falleres, ho podrem aconseguir, perquè tenim un deute amb els nostres avantpassats fallers, amb el nostre poble Dénia i amb la nostra cultura valenciana.

Junts tot serà millor, perquè duguem en el nostre ADN, mirar cap endavant i no fer-nos llagues del passat.

Les falles ho aconseguiran i que siga Baix la Mar qui faça rodar el món.

VICTOR RAMIS RONDA

2 7 / 1 1 / 2 0 2 0

LES FALLES Les

falles

són

una

tradició

que

podríem

comparar

amb

una

moneda,

un

fenomen

bilateral que té dues cares, per una banda trobem la de la festa, i d’una altra la del treball i l’esforç. Tothom sembla relacionar la primera amb aquestes, però quan ens fixem en la segona, la cultura de l’esforç per aconseguir uns objectius (normalment presentar un magnífic monument), ja és més delicat i n’apareixen diverses opinions al respecte.

Malgrat haver de respectar totes les opinions, que podríem fins i tot classificar com a “filosofies”, n’hi ha d’algunes que contribueixen a l’essència i futur de les falles, i d’altres que no tant. Aquestes decisions sobre com s’han de viure les falles, com i quan s’ha de treballar, en quins aspectes es pot millorar, la destinació dels esforços… són les que modelen i acaben per esculpir les falles, la seua imatge, i conseqüentment, la seua supervivència.

Fent un gir de 180 falles,

perquè

si

º

en el meu discurs, voldria parlar d’allò que considere que són les

un

no

sap

què

són

les

falles,

difícil

és

buscar

el

mode

que

no

desapareguen. Les falles són un costum valencià que influència molts aspectes de les nostres vides, per a bé, tot siga dit, com puguen ser les nostres amistats, capacitats per relacionar-nos amb altra gent, valors com el respecte, la humilitat, la paciència i la responsabilitat, i com he mencionat abans, la cultura de l’esforç. Des de ben xicoteta, podríem dir que fins i tot, abans de nàixer, he estat dins d’aquest món i puc dir de primera mà, que t’envolta completament, i et fa emocionar, riure, et fica atacat perdut, et fa plorar, però a la fi i al cap, et fa sentir, i aquesta és una faceta que atrau l’ésser humà, mogut i guiat per les seues sensacions. A més, per a fer a aquesta festa cobrar

·

vida, es necessària la col laboració entre distints individus i la convivència que de vegades, es fa dura tot siga dit.

No tot és un camí de roses, com he mencionat abans es requereixen grans esforços i moltes hores de faena per a arribar a veure els resultats buscats. Des de la perspectiva individual i especialment d’una xica, es fa encara més dur, perquè la vestimenta és un poc dura de portar. Al llarg de tota la meua “carrera” com a fallera he tingut problemes a l’hora de vestir-me, jo soc la típica que s’alçava tots els dies de bon matí per anar a la perruqueria, i només poder llevar-me’ls a la vesprada ho feia. Els tacons em feien bambolles, les arracades em feien pupes, i els monyos em picaven a més no poder. Tot i això, mai no m’havia plantejat deixar-me la falla, perquè quan creixes com a fallera, el teu esperit adopta aquesta característica, i deixa un buit en tu quan no hi estàs.

En definitiva, podríem dir que les falles són part d’una cultura que t’atrapa i de la que és difícil escapar a pesar de les dificultats que comporta.

NEUS CRESPO CARRIÓ

0 4 / 1 2 / 2 0 2 0

L’INGREDIENT MÀGIC Després

de

més

de

vint

anys

des

que

va

plantegen per primera vegada la pregunta:

començar

aquesta

aventura

fallera,

em

¿Què són per a mi les falles?

I el primer pensament que m’apareix al cap és una olor màgica que qualsevol valencià enllaça en les falles, l’olor de pólvora. L’ingredient amb el qual es creen els coets, aquest objecte que ens fa tan feliços als fallers, siguen menuts com no tan menuts.

Aquest objecte amb el qual es dona inici les falles i lamentablement, també les dona fi en forma de traca.

Molta gent associa les falles al monument però a mi sempre m’ha agradat els dies previs a falles, quan anàvem a l’armeria del poble veí a comprar coets per a després debatre quin era el que més soroll feia.

Aquestes “despertaes” a les set del matí (que de segur a la gent de fora del món faller no els agradaven gens), que quan la gent torna a casa, tu comences el dia llançant coets pels barris en direcció al barri dels mariners, on t’espera un bon perol de xocolate, uns bunyols i altres districtes fallers, per acabar-la en una tronà conjunta.

Com podria oblidar-me d’aquests camins de “xinets” per a encendre els coets més grans i que te’n fallara un pel camí, aquests salts que féiem sobre el volcà amb el mono, aquestes candeles que et fan paréixer un mag llançant boletes, aquests discos que converteixen qualsevol carrer en un camp de futbol, i com oblidar-se de les bombetes que tants somriures generen en els menuts.

Aquest any ha sigut un any diferent on no hem pogut disfrutar d’aquesta festa que tant ens agrada, però estic segur que més prompte que tard, podrem tornar a disfrutar-la i olorar de nou, la màgia de les falles.

DAVID ARBONA GÓMEZ

1 1 / 1 2 / 2 0 2 0

SENTIMENTS INDESCRIPTIBLES El terme de "falles" té diferent significat segons a la persona que li preguntes. Doncs per a mi, les falles son sinònim de cultura, estima, amistat, família, records i pólvora. No hi ha una definició exacta que puga descriure aquest sentiment.

Aquest sentiment que sent tan fort cap a les falles, ve lligat a les meues arrels familiars que sempre han estat vinculades al món faller i ens han inculcat aquest meravellós llegat amb molta estima.

Uns dels records més preuats de la meua infància eren els divendres de casal i sopar, mentre els grans s'encarregaven de cobrar quotes, els menuts jugàvem a la vorera del carrer pont. És d'ací d'on pense que prové aquesta amistat tan forta que hui en dia continua sent un grup d'amics al que s'hi han anat incorporant noves amistats a aquesta meravellosa família marinera on de segur serà molt difícil acomiadar-se d'ella.

Les falles no són tan sols tres dies a l'any, sinó que són tots i cadascun dels dies que conté l'any, ja que, durant l'exercici faller se celebren diferents actes i esdeveniments.

En les falles s'envolten diferents gremis com els tallers dels artistes fallers, la banda de música, la pirotècnia, la gastronomia, però sobretot una de les peces més fonamentals que desenvolupa a través del temps un llegat històric és la indumentària valenciana on últimament s'hi han realitzat investigacions per a conéixer l'autèntica indumentària.

Gràcies a aquest gran estudi, molts indumentaristes hui en dia se solen basar en els dissenys de l'època, inclús realitzen reproduccions de brodats antics i tota mena de vestimenta recuperant els mateixos materials tradicionals tant en tèxtil com en joieria i diversos ornaments.

En quant en l'actualitat que ens rodeja hui en dia, m'és impossible imaginar-me un altre març sense falles, de fet no m'imagine un altre dia de Sant Josep sense ofrenar a la nostra "geperudeta". Ara com ara, no podem saber amb certesa el que passarà d'ací a uns mesos, però pense que les falles s’hauran de tornar a celebrar una vegada es trobe una solució a aquesta pandèmia. Així tots tant menuts com grans podrem tornar a gaudir del sentiment que tot faller està desitjant sentir a flor de pell, eixir al carrer i gaudir del comboi faller.

Em sent plenament orgullosa amb la gent que forma part d'aquesta comissió, que treballa any rere any de manera desinteressada per fer possible tots aquells actes, organització de dinars i sopars, elaboració de carrosses i comparses tant grans com infantils, presentacions i llibrets. Però sobretot, m'enorgulleix la lluita que està portant cada vegada més a terme la falla amb la igualtat i la inclusió sense perdre l'essència fonamental de la tradició valenciana.

Ens tornarem a veure amb més ganes que mai.

MIREIA JORDÁ CHORNET

1 8 / 1 2 / 2 0 2 0

REFLEXIONS Què és la falla per a mi? Una pregunta tant fàcil com difícil de contestar. Des del meu punt de vista el més important de la falla, sense dubte, és la gent que compon la comissió.

Persones

molt

diverses

però

unides

per

una

finalitat

comuna:

treballar

i

treballar.

És realment increïble tot el que poden realitzar al llarg de l’any i et quedes meravellat quan gires la vista enrere i repasses la quantitat de coses que s’han fet en un exercici faller. Parlem de persones que estan quan cal estar i on cal estar, sempre disposades a entregar desinteressadament el seu temps a La Mar. Res pot aturar-los ni tan sols els temps actuals, difícils i complicats, els fa baixar la marxa. Sempre n’hi ha algú pensant, armejant alguna cosa, i mans expertes per a portar-ho endavant.

Ara, quan la pandèmia ha trastocat les nostres vides, pense que note que em falten coses que abans tenia fàcilment al meu abast: les vesprades de casal, les dinades dels diumenges i les nits a la nau número 11 fent carrossa, decorats o portant falla.

Quan

pense

en

cadascun

d’aquests

moments,

pose

cara

a

les

persones

que

m’acompanyen i crec que la Falla i la seua gent és molt important a les nostres vides i potser aquest atur ens haja donat l’oportunitat de valorar quan d’important ho és.

Estic segur que ens tornarem a reunir, compartint el que tenim perquè

vull tindre la

confiança que tot açò passarà i mentrestant La Mar no descansa.

ÁNGEL PÉREZ RAMOS

2 4 / 1 2 / 2 0 2 0

ALLÒ QUE JO SENT Després de plantejar-me la pregunta, què són les falles per a mi, arribe a la conclusió de

fer

una

barrejada

d’adjectius

per

descriure

allò

que

sent

per

aquestes

festes.

Germanor, amistat, treball, futur, igualtat, diversió, alegria.

-GERMANOR: El fet de poder conéxer gent d’altres falles, fa que òbrigues el teu món d’amistats. Fer comboi amb altres falles, els dies en la carrossa tots junts, són moments màgics que fa que mantingues una amistat més enllà de la rivalitat que puga haver-hi entre cada districte.

-AMISTAT:

El

fet

de

ser

fallera

des

de

ben

menuda,

ha

fet

que

conega

gent

meravellosa, “els juniors”. Fallers i falleres des de menudets, o altres que van arribant a poc a poc, els quals hem creat una gran família, una família fallera, on junts, allà on anem, ens ho passem molt bé.

-TREBALL: Dins d’aquesta diversió, són moltes les persones que fan que els fallers i falleres

ens

divertim.

Fer

presentacions,

bans

fallers,

dinars

i

sopars,

crear

esdeveniments perquè tots i totes ens divertim, aquesta feina que hi ha darrere d’una sola festa, és molt més gran del que pensem. Treball fet amb estima per aquelles persones que estimen aquesta festa.

-DIVERSIÓ: Després de molt de treball fet per poder crear records junts, arriben els moments de disfrutar. Els tres dies de falles, presentacions, dinars i sopars en el casal, paelles. Són molts els moments per poder disfrutar tots junts, tant majors com menuts.

Aquests records són els que portarem sempre en el nostre pensament i són els que tenim presents en aquests moments tan difícils que estem passant.

-ALEGRIA: Veure la falla plantà, em provoca sentiments barrejats. Alegria perquè per fi passarem els tres dies que tant esperem amb ganes tot l’any, però tristesa per saber que al passar el dia 19, ja tot s’haurà acabat. Alegria quan arriba Març, el nostre esperat mes. L’arribada del sopar de germanor, crida i pregó que ens fa arribar que ja estan ahí les falles.

-IGUALTAT: La nostra comissió és pionera en la lluita per aconseguir una igualtat reial entre els fallers i les falleres. Treballem intensament per defensar, fomentar i proclamar la igualtat en el món faller. Cada vegada, mitjançant les nostres accions, ens trobem més prop d’aconseguir-la.

-FUTUR: Després d’assabentar-nos que les falles 2020 no anaven a celebrar-se, van ser moltes les persones que ens vam quedar xafades. Prompte podrem celebrar el que ens esperava pel 2020 i les falles 2021.

Prompte podrem celebrar com ho féiem. Prompte tornarem a casa.

NEUS MONCHO ROSELLÓ

3 1 / 1 2 / 2 0 2 0

FALLES, FALLETES I FALLONS Em pregunten que són les falles per a mi, i a mi sols em ve al cap: falles, falletes i fallons.

·

Ara bé, agafe aire i pense... Ser faller és una manera de viure. És una vida paral lela a la teua, però que al final acaba envoltant-la. Són falleres i fallers que es converteixen en amigues i amics, són el soroll de la música valenciana a les cercaviles, són l’olor de la pólvora quan s’arrima març, són els colors de vestimentes i flors a l’aproximar-se la primavera. Són carrosses, presentacions, dinars als casals, divendres amb els a vegades oblidats cobradors del ‘frac’... Són tota una maquinària on cada u aporta el que sap perquè a març tot isca bé.

(Caram que bonic m’ha quedat!!!! Hui estic inspirat... Allà vaig!!!!)

Aquell que em coneix sap quina és la meua vertadera passió dins de les Falles. Com cantava Serrat “Cada loco con su tema”, i el meu és el dels artistes, tant les seues obres com les seues vides. Aquells artistes que he tingut el plaer de conéixer al llarg del meu recorregut faller i també aquells altres que no conec personalment però que ho són tot dins de la meua ment artística.

Les seues obres, els monuments fallers, són per a mi com un màster, però en el que no necessite estudiar, és com si la meua ment absorbira tot allò el que fa referència a questes grans obres que em fan perdre el cap, als seus artistes i a les seues vides.

(Ja podria haver-me pegat per gastar tot aquest cabet per a estudiar una carrera amb oposició inclosa!!!)

Al llarg d’aquests anys he conegut molts artistes de diferents pobles. He viscut la seua evolució, des del cartó i la vareta, fins al suro i el fresat de les màquines. Des de falles barroques a falles de línies impossibles i risc desmesurat. Però del que més orgullós estic és d’haver conegut no sols als artistes, sinó també a les persones que són, a les seues famílies, parelles i amics. I no sols dels grans artistes, també de tots aquells que treballen als tallers que tantes vegades he visitat, dels que tallen la fusta, modelen o escaten el suro, pinten, empaperen, donen gota, armen els sacabutxos, i fins i tot, el que grana el taller. Per a mi són herois amb qui he compartit històries de mil tipus, des de

situacions

còmiques

que

preferisc

no

reproduir,

a

experiències

personals

molt

agradables i també d’altres molt dures.

·

Quan arriba el 20 de març, jo ja comence a cavil lejar en la ‘plantà’ del pròxim any. En els viatges de ‘ninots’, en les góndoles que necessitarem... I com no, en el monument que ens porte a guanyar el primer premi. Perquè sí, jo soc monumentaliste, i clar que m’agrada la festa però per damunt de tot, com he dit, està la FALLA. De fet, jo sempre he dit que quan donen els premis, jo aniria, ficaria els banderins i l’endemà a cremar i tornar a començar.

(Digueu-me boig, però com he dit, la passió és la passió i així no estarien les falles tres dies agafant pols)

Enguany no hem pogut gaudir de tot això, però res ens aturarà. Esperarem el que faça falta per a tornar a eixir al carrer a disfrutar de les obres dels meus amics, els artistes, als quals vull mostrar des d’ací tot el meu suport en un any tan complicat per a ells.

La bestiola ens ha fotut enguany la festa i la “plantà” que tant anhele, però continuaré a l’espera de tornar a traure al carrer els monuments, tornaré a visitar tallers per vorers peces noves i a esmorzar amb els cracks (No tot ha de ser patir!!!).

Més prompte que tard... Tornarem!!

PEP GUARDIOLA HOSTALRICH

0 8 / 0 1 / 2 0 2 1

LA MILLOR FESTA DEL MÓN Què són les falles per a mi? Aquesta pregunta no me l’havia fet mai, perquè la falla, les falles, formen part de la meua vida i ho fan d’una manera natural des de sempre, una simbiosi perfecta que em dona felicitat.

Puc presumir, i ho faig, de ser fallera des que vaig nàixer. Podria comptar mil i una anècdotes de la meua família i la falla, però hui recorde allò que sempre relata la meua àvia Maria: la primera vegada que em vaig vestir de fallera va ser una sorpresa per a tota la família perquè encara no tenia l’any i ja lluïa la indumentària valenciana. Estic molt orgullosa de la meua àvia qui em va fer el primer vestit de fallera i les seues mans van cosir amb estima l’últim vestit, el més esperat, el de Fallera Major.

Pense que les falles les porte en la sang, era difícil que no fora així, a la vista de l’historial familiar que tinc, fins a un president d’honor i la dona més festera de tota la falla, qui sempre se n’havia d’anar l’última, mai en tenia prou... Sabeu de qui parle, no?

La veritat és que la festa sempre l’he portada dins, no debades he treballat en la delegació de festejos tants anys que ja he perdut el compte. Això sí, amb grans resultats perquè són memorables les festes de Baix la Mar. Quins temps aquells en els quals anàvem a festeta setmana sí, setmana no. Era la nostra excusa perfecta per fer pinya i ajuntar-nos, el que ens va permetre fer una bona colla.

Per altra banda, està la feina, perquè res arriba a bon port sense que n’hi haja esforç.

He de reconéixer que respecte a aquesta segona part realment em vaig adonar quan vaig ser Fallera Major i vaig veure de primera mà la quantitat de gent que ha de treballar i deixar-se la pell per a portar una comissió endavant.

Respecte a la situació actual, encara tinc al cap el dia que van anunciar que suspenien les falles. Recorde que l’endemà quasi esperava que digueren que tot era una mentida i que podríem plantar, però, era una trista realitat. No sabia jo en aquell moment que trobaria a faltar anar a la meua segona casa a dinar un diumenge, les festes, fins i tot fer carrossa; és a dir, sent nostàlgia per tot allò que envolta a les falles i l’oportunitat que ens donava per a fer comboi faller. No puc ni creurem que enguany, quan quasi ha passat un any des de la iniciació de la crisi sanitària, tampoc sapiem si podrem celebrar la nostra festa gran o quan ho farem, però les circumstàncies manen. Vull acabar amb un

missatge

positivista

amb

l’esperança

que

prompte

mirem

enrere

i

recordarem

aquests temps com a passats i llunyans per a gaudir d’allò que més ens agrada, de la millor festa del món.

LBI MODENA A A R I C I Albi P A TPatricia Modena

1 5 / 0 1 / 2 0 2 1

VIDES PARAL · LELES ·

Com si es tractara d'un univers paral lel de Murakami, intente entrar en aquest món de les falles, aquest món que ens ronda al cap en algun moment de les nostres vides; a voltes més sovint, a voltes menys, però sempre ens torna a la ment d'una forma o una altra.

Ens pregunten què podrien ser les falles per a nosaltres i tal vegada la resposta estiga dins de la mateixa pregunta. Les falles són el que som nosaltres, cadascú de nosaltres.

Com a la vida, la falla sempre et torna el que li dones.

Més de la meitat de la meua vida, l'he passat formant part d'aquesta gran família. Vaig arribar sent una espècie d'adolescent sabut i fester, desgraciadament, no soc faller “de cuna” i la meua vinculació al barri era inexistent. No obstant això, em tractaren des del primer moment com un de més. Mil i una d'anècdotes, mil i una d'experiències, mil i una vivències entre vaques sagrades, ninots, feiners, gent que s'escaqueja, fallers d’un dia, els de cor, la xicona que t'agrada, “la xicalla marinera”... Gent que ve i va, que torna i no torna... I la falla continua ací, donant-nos forma a la volta que nosaltres li la donem a ella.

El que en un principi pensava que seria un viatge curt, mogut pel desig de festa i burrera, es va convertir en un amor etern. Aquests mariners saben el que fan. Els divendres de casal, on sempre apareixen els quintos i els colpets sense adonar-te’n, aquests sopars de fallers i falleres on abunda la germanor implacable i sobretot, aquest sentit de pertinència; que et porta a sentir que quan entres al barri marítim, entres a ta casa.

No va ser difícil continuar, els mariners es venen molt bé i saben fer-se de voler...

Embriagat per totes les anècdotes que et conten els veterans de la falla, vas gaudint aquesta història on cada presentació té un relat a recordar i et veus, tu que no tenies vinculació cap amb la festa, plorant com un xiquet menut quan veus els teus companys d'aventures pujant a l'escenari...

Penses que serà puntual, però acabes tornant a emocionar-te quan apareixen els càrrecs pel balcó de l’ajuntament i et desfones cantant el “no hay quien pueda...” de camí a la nostra casa, el carrer Pont... Estàs totalment enganxat a aquesta comissió, la teua vida canvia, com la de tots; estudies fora de Dénia, fas vida, acabes tenint parella, tens fills...i com no, la falla continua ací.

He vist persones que s'han baixat del vaixell, persones que desgraciadament ja no estan

·

i d'altres que simplement no encaixen i paral lelament: als de sempre, els que mai fallen. Això és per a mi la falla. Tots els meus presidents que s’hi han deixat literalment l'ànima

encapçalant

la

nostra

aventura

i

totes

les

meues

falleres

majors;

valentes

marineres, que com valentes que són, reivindiquen el paper de la dona a la societat i ens representen amb molt orgull.

Perquè això també és la meua falla, la representació d'uns valors i un sentiment.

Orgullós

de

representar

la

voluntat

i

llibertat

d'un

poble,

del

qual

em

vaig

sentir

·

representat de seguida i que no ha canviat ni un mil límetre al llarg d'aquest temps.

I et veus totalment identificat a aquesta causa, els teus companys de viatge han comandat l'expedició, els xiquets i xiquetes que van començar el viatge amb tu, ja són orgullosos mariners i marineres i ara, no dubten en acollir a nous tripulants; en aquest cas, les meues filles.

Elles es pregunten pel de vindre de la festa en aquests moments difícils...

Mireu, la nostra falla ha viscut gran quantitat d'esdeveniments: dels bons i dels no tan bons... Dictadura, democràcia, moments de benestar i moments de fam... Inclòs no hem pogut plantar monument!! Nosaltres i les nostres circumstàncies, com les de la festa són canviants, però amb els nostres valors de llibertat, espenta, solidaritat i treball... Molt de treball, SEMPRE eixim victoriosos!

Ara ens toca superar una pandèmia mundial, un virus que ens posa de genolls a tots i que, com hem fet altres voltes, superarem; de la mateixa forma que ho farà la falla, esperant-nos al carrer Pont amb els braços oberts.

Aquesta falla que, com la seua gent i les bones amistats, no pregunta i, encara que sàpies que has de cuidar-la més, tornes a oblidar altra volta... Però sempre tornes.

I ho diu un, que li costa aparéixer, però que no té cap dubte que tornarà a veure desfilar a la falla Baix la Mar pel carrer; ningú desfila com Baix la Mar. I tornaré a veure plantar "fallons" al barri, tornarem a barallar-nos per no voler agafar aquest faristol maleït que pesa com un mort o aquests “floripondios” que ens preparen els nostres delegats a totes les ofrenes... I és que això, amics i amigues, és per a mi la falla: la vida,

·

una vida paral lela a la teua, però que al mateix temps forma part de tu.

SALVA ALBEROLA ARRIAZA

2 2 / 0 1 / 2 0 2 1

LES FALLES, UNA FORMA D’ENTENDRE LA VIDA Les falles, que són per a mi les falles? Que difícil és contestar a aquesta pregunta, quan fa vora un any ens les van arrabassar, quan ja les tocàvem amb les puntes dels dits.

Parlar de falles quan ja no les tenim, quan la situació actual ha canviat tant les nostres falles, fins a fer-les pràcticament desaparéixer.

Per a mi les falles són alguna cosa més que monuments, indumentària i festes. Les falles són una forma d’entendre la vida.

Parlar

sobre

què

representen

les

falles

per

a

mi,

suposa

parlar

d’amistat,

feina,

·

compromís, il lusió, dedicació, celebració, tristesa, sentiments.

AMISTATS

que

ens

porten

les

falles,

persones

que

arriben

a

la

teua

vida

per

quedar-se. Les falles tenen aquesta gran virtut d’unió entre nosaltres per damunt de tots els colors. La rivalitat passa a un segon pla quan d’amistat es tracta.

FEINA realitzada per traure les nostres carrosses el dissabte de la Festa Major, cada presentació

per

arribar

al

cor

de

la

nostra

fallera

major,

els

nostres

bàndols,

per

anunciar a tothom que les falles ja estan aquí.

COMPROMÍS amb la cultura, la igualtat, la diversitat, per a

intentar transmetre a

tothom que les falles van més enllà. Som oberts, comptem amb tots.

·

IL LUSIÓ per tot el que fem, per arribar als nostres dies grans. Gaudir en les cercaviles, en veure els monuments al carrer.

DEDICACIÓ en cada acte organitzat, en cada dinar o sopar al nostre casal.

CELEBRACIÓ en cada triomf, en cada premi aconseguit.

TRISTESA en cada cremà, en posar punt final a un exercici faller.

SENTIMENTS de Baix la Mar, perquè ací he crescut i espere creixen els meus fills. Perquè espere saber transmetre als meus tot allò que la falla a mi m’ha ensenyat.

Perquè la meua, és una vida en blau, i la mar té un pes molt important. Així ho he viscut des de xicoteta, i així ho sent cada dia, en cada pas, en cadascuna de les meues decisions.

Una vegada em van dir que la vida és un seguit d’instants, recorda els passats, gaudeix els presents i lluita pels veniders, els bons vents t’acompanyaran en la teua travessia i de segur ens duran a tornar a gaudir de les nostres estimades falles, com millor sabem, tots junts.

MARIA GINER MOLINA

2 9 / 0 1 / 2 0 2 1

LES FALLES NO SOLS SÓN TRES DIES Mai podria haver imaginat un 17 de març sense falles, sense premis o sense música al carrer, i molt menys un exercici faller perdut per una pandèmia que ens arrancava

·

d'arrel totes les il lusions que teníem focalitzades en disfrutar de la nostra festa.

Ara, quan no les tenim ni podem gaudir d'elles, és quan més m’adone del que suposen a la meua vida, ja que igual que hi ha gent que té diferents hobbies, el meu és la falla.

Una afició que té darrere un treball incansable de molta gent, que et lleva hores de la teua vida per a gastar-les en ella, que et provoca nervis abans d’un gran esdeveniment perquè vols que tot isca a la perfecció. Però també és una afició reconfortant, que et torna en felicitat tot el treball que hages pogut realitzar, que et permet fer amics, molts d'ells per a tota la vida, i que sense cap dubte és la millor festa del món.

Aquest moment és idoni per a adonar-nos de la importància que tenen les falles a les nostres vides, de quant ens ha marcat una simple festa, de com ens ha ajudat a créixer com

a

persones,

de

com

ens

ha

permés

ser

persones

més

creatives,

solidàries,

participatives, responsables i lluitadores amb els objectius que ens puguem trobar o els obstacles que puguen sorgir.

Però no ens enganyem, aquesta festa està tocada de mort per la pandèmia, i quan tot torne a la normalitat haurem d’aprendre que les falles no són sols 3 dies i que les coses no ixen així perquè sí. Les coses ixen perquè molta gent treballa 365 dies per a aquesta comissió, i quan tornem a la normalitat haurem de donar tot de nosaltres per a recuperar el temps perdut i tornar a posar a l'aparador aquesta festa.

Perquè estic segur que, en la qualitat humana que té aquesta falla, les ganes de superar-nos any rere any i la nostra estima en cada acte o esdeveniment que fem, farà possible que les pròximes falles siguen les millors de la nostra vida.

IVAN LLORENS ROSADO 0 5 / 0 2 / 2 0 2 1

LA FALLA, ÉS UN MÓN QUE COMPLETA A LA PERFECCIÓ LA MEUA VIDA ·

Rialles, festa, il lusió i estima… Gaudir i compartir, què més es pot demanar?

Des del meu punt de vista, és la millor forma de compartir moments inoblidables en la gent a la qual estime.

La falla, No són sols monuments, però és el que més esperem No és sols alegria, perquè també plorem No és sols treball constant i incondicional, perquè també gaudim No és anar tots a una, però un sol no fa res No és tot germanor, però la germanor sempre està present Quan olore la pólvora m’esborrone, en sentir els coets, s’activen els meus 5 sentits, són mil sensacions a la vegada.

Com el moment dels premis, on es para el cor en un segon de tensió i al segon següent botar d'alegria, perquè ens donen el premi que ens donen, amb nosaltres “no hay quien pueda”... Bé, però... Nosaltres ja sabem que com el primer no n’hi ha res.

Gaudir d’aquests moments, és el que fan que la falla siga única i meravellosa, que el món pare i no res siga més important.

La falla m’ha regalat, vivències increïbles, coneixements i descobriments, gent molt especial, amics i amigues.

La falla és per a mi tot allò que ara mateix trobe a faltar.

MAR CABRERA RAMIS

1 2 / 0 2 / 2 0 2 1

LES FALLES I LA FALLA BAIX LA MAR La Falla som tots i totes som la falla.

En aquestes dades tan properes a l'inici dels nostres dies, em pregunten: què són per a mi les falles i la falla Baix la Mar?

A menys d'un mes que arribe el que seria una nova setmana fallera, ens trobem de nou, per segon any consecutiu en una desagradable i trista situació. No podrem celebrar-les.

Si parlem de falles el primer que em ve a la ment és la meua falla, la nostra falla, la falla Baix la Mar. La falla que des de menut ens ha anat inculcant valors i experiències, que ens ha fet gaudir de bons i no tan bons moments, però que sens dubte passe el que passe sempre serà la meua falla, la meua casa.

Les falles, d’una manera directa o indirecta, fa molts anys que formen part de la meua vida. De família fallera, nebot de fallera major, germà de fallera major infantil i cosí de dues falleres majors infantils de la falla, la falla fa molts anys que m’envolta i forma part de la meua família.

De menut desitjaves que arribaren falles per anar a tirar coets, jugar a futbol al carrer, els berenars i passar hores i hores amb el “mono” de la falla per tot el barri.

Encara que, no tan sols els records em porten a aquests dies, perquè les falles no són sols

tres

dies

a

l’any,

també

el

tradicional

concurs

de

dibuix

del

9

d’octubre,

disfressar-te en carrosses, agafar la teua pistola d’aigua per a gaudir del dia del faller (que a mesura que te n’anaves fent major la pistola d’aigua donava pas a un bon poal), jugar les 12 hores de futbet, pujar a l'escenari el dia de la presentació... Van passant els anys, et vas fent major i gaudeixes de manera diferent, arriben aquests dinars, de paella,

cous-cous,

putxero,

polp

guisat;

les

festes

com

la

presentació,

carrosses,

germanor, les nits de falles, la plantà, la cremà, tants i tants moments que trobe a faltar i no puc parar de pensar, que només voldria tornar a tindre falles, les que foren, com a xiquet o com adult, però tornar a tindre-les.

Quan recorde tots aquests moments pense en la quantitat de gent que fa i ha fet que la falla vaja cap endavant tots aquests anys, des de la gent més major que ens ha anat deixant o s’ha anat desvinculant, fins a la gent que està hui dia al peu del canó portant el vaixell de la Falla Baix la Mar.

Per a mi les falles són totes les persones que d'una manera o una altra han passat per ella i han deixat el seu granet d’arena en la nostra història, perquè com diuen “Tota pedra fa marge”, molts d'ells han format i formen part de les meues vivències i altres no els he conegut, però bo en una falla de més de 70 anys, com és la nostra, no és d'estranyar. Tots ells formen part d’allò que som, amb més involucració o menys, de tots ha sigut feina que continuem ací, perquè la falla som tots i totes som la falla.

Sols una pandèmia ha aconseguit que estiguem més d'un any sense gaudir de la nostra festa, i ara mateix és complicat pensar alguna data on puguem celebrar les pròximes falles o en unes com les que vivíem abans, possiblement tardem anys a tornar a viure-les així, però com el vol de l’“Avé Fènix”, les falles i tot el que les envolta tornaran a

·

ressorgir de les cendres com ho feien cada 20 de març, contagiant-nos d’il lusions per a començar.

Perquè com ja hem demostrat, el món de les falles se sobreposa a tot i és capaç d'adaptar-se a totes les circumstàncies i serà capaç de tornar a celebrar de nou unes falles, de tornar a fer carrosses, dinars, sopars, festes, cercaviles, ofrena, plantà i cremà del monument. No sabem quan, però arribarà.

Per acabar sols m'agradaria recordar dues frases que ens representen a tots els fallers de la nostra falla i que per a nosaltres té un gran significat

“TOT SIGA PER BAIX LA MAR” i “REMEM CONTRA VENTS I TEMPESTES, REMEM PER BAIX LA MAR”

PEDRO GARCÍA GAVILÁ

1 9 / 0 2 / 2 0 2 1

SOLS NOSTRE Que són les falles per a mi? Se m’ocorren moltes paraules capaces de descriure aquest sentiment: festa, germanor, música, març... Però les més destacades sense dubte són esforç i feina. M'he criat a Baix la Mar, sabent, de primera mà que sense esforç, res és possible,

sabent,

que

darrere

d’una

carrossa,

d’una

presentació,

d’un

dinar

o

de

qualsevol esdeveniment hi ha hores i hores de feina de gent que fa la nostra falla més gran si cap treballant desinteressadament. La gent de Baix la Mar són sense dubte més que els meus amics, són la meua segona família, en la que m’he criat i m’ha vist créixer, la que em va veure ser fallera major i convertir-me en qui soc hui. La falla per a mi és cultura; és saber respectar les tradicions i canviar-les quan siga necessari, és defendre el que és nostre; la nostra festa, la nostra llengua i la nostra història, que per davant de tot i tots, és nostra i és única. Per a mi ser fallera és una manera de viure, i això, és un sentiment que només nosaltres tenim, ser part d’això, per a mi, és un privilegi, i em sent afortunada d’estar envoltada d’aquest sentiment, em sent afortunada de poder dir que soc fallera de Baix la Mar, la meua segona casa. Per a mi la falla és sentir, sentir la pólvora els matins de falles, sentir les rialles dels teus amics, és sentir la música, i també plorar de tant en tant, una barreja de sentiments que sols nosaltres entenem a març, el nostre mes preferit. Els dies de plantà s’acosten, i dolen més que mai, trencant-nos el cor per segona vegada. Hem de ser forts, forts pel nostre sentiment faller, que és això, sols nostre. Tornarem a sentir el sol vibrar, tornarem a ballar i cantar, i tornarem a gaudir de les falles, més que mai. Les falles m’han unit a molta gent, de dins, i fora de Baix la Mar, ells han fet que la paraula germanor cobre sentit, unint-nos a tots per un mateix significat: estar junts incondicionalment, ara més que mai, març s’acosta, ja està aquí, i tots tenim el mateix buit, trobem a faltar els divendres al casal, la música, la festa, i vestir-nos, trobem a faltar tirar coets, i gaudir de les falles, trobe a faltar les proves del vestit i abraçar-me amb la gent després dels premis, trobe a faltar les falles. En Baix la Mar he aprés per davant de tot, a ser fallera, a viure questa vida, i a ser tan feliç com ens fan les falles, que són part de mi. Des que tinc memòria he passat quasi tots els diumenges si no tots envoltada del món faller, creixent envoltada de pólvora i sabent sempre que sense esforç no n’hi ha recompensa, i les falles més enllà de l’esforç són sentiment, i és viure a la nostra manera, ser faller de la mar és una forma de viure la teua història fallera, i sense dubte, és la meua.

AITANA MONTERO CASTRO 2 6 / 0 2 / 2 0 2 1

UNA ALTRA MANERA DE SENTIR LES FALLES Quan em van preguntar que eren per a mi les falles, no ho vaig dubtar ni un segon.

Per a mi les falles són carrosses, presentacions, plantà del monument i el moment de la cremà, però no des del punt de vista de festa, sinó des de la seua part més artística. Els que em coneixen, saben que no soc molt de vestir-me de faller i fer cercaviles, però això no significa que no visca les falles amb la mateixa intensitat que la resta.

Des de ben menut, m’han ensenyat a viure les falles des de la seua essència, la creació des de zero d’aquest art que són les falles, que naixen amb el seu destí ja escrit, i no és un altre que fer-nos gaudir del seu color i del seu atractiu durant uns dies per acabar consumides per la bellesa de les flames.

He crescut entre fustes, martells, suro i pintures de tots els colors i he aprés el que significa l’amistat, el treball en equip, el compromís, l’esforç i sacrificar hores de son perquè tot lluïsca el millor possible i si a més a més ens donen un bon premi, millor que millor.

Recorde les visites als tallers dels artistes fallers, i com d’un tros de suro, cartó i fusta, poden crear eixos monuments que engalanen els nostres carrers en el mes de ,març, el

·

mes per excel lència dels fallers.

Però aquests monuments, són només la punta de l’iceberg de tot el que comporta un exercici faller. És la recompensa a tot un any de feina, en el que participa molta gent i on tots som importants.

En aquests moments, ja hauríem d’estar sentint l’olor de pólvora, gaudint de les festes abans de les falles que ambienten els carrers i ens preparen per a la nostra festa, però enguany tampoc podrà ser. Però tornaran i tornarem a gaudir del color, de l’art i de tot allò que la falla representa.

ALEX GARCÍA LECHIGUERO

0 5 / 0 3 / 2 0 2 1

LES FALLES LLIURES NO MARCIRAN MAI Si

em

permeteu,

per

a

mi

no

hi

ha

millor

paraula

per

a

definir

les

falles

que

immarcescible, des de fa uns anys aquesta paraula descriu tot el que les falles envolten.

Tota la seua empremta, la nostra cultura, la devoció que els fallers sentim... Aquest esperit que es manté any rere any. Tot açò no marcirà mai, ara més que mai hem de sentir-ho així.

A més l'adjectiu que ens descriu com a fallers, fallers de Baix la Mar, és que som lliures,

·

lliures per a fer, per a cavil lar, per a imaginar, crear i somiar, lliures per a lluitar per la igualtat i per l'apoderament de la dona tant en la falla com en la societat. Lliures per a no decaure, partir des del punt en què ens trobem i continuar navegant entre marors i tempestats.

Però la veritat és que ningú estàvem preparats, a hores dels dies grans, a què tot es parara, que tot s'esfumara.

·

De nou, no tinc dubte, ressorgirem com sempre, en llibertat, amb il lusió i amb més ganes

de

continuar

disfrutant

i

continuar

compartint

tants

i

tants

moments,

però

sobretot viure'ls amb aquest grup d'amics que som i que tant ens trobem a faltar a hores d'ara.

A més la falla de regalar-nos tantes coses, una de les coses més importants són aquestes persones que s'han convertit en amics, en una gran família fallera que sents així, com a part de tu i amb els que comptes en el teu dia a dia.

Tots els que enyorem aquests dies, recordem els preparatius dels grans dies, els dies de plantà, el sol de falles, l'oloreta a pólvora, els carrers tallats amb xiquets tirant coets, simplement passejar amb l'alegria que es contagia de llums i colors dels monuments, ultimar detalls perquè tot estiga perfecte, les vestimentes de les falleres i fallers, la música de les bandes i xarangues d'aquests dies, nervis, emoció i com no la devoció en l'ofrena a la nostra Mareta. I com a bons fallers donar punt final a un any intens amb la calor del foc per a tornar a ressorgir creant nous somnis.

Recordant tots aquests moments no puc oblidar, els nostres càrrecs, tan sols desitge que aquest dia arribe i poder disfrutar junts d'aquests grans dies, poder disfrutar de la recompensa de l’esforç de tot l'any, un any de molt treball però ple d'alegries i de grans èxits.

Que no se'ns obliden, ells, el nostre futur, els nostres xiquets. Ells seran els que ens veuran novament com renaixem, com es lluita i com es treballa per a tornar a disfrutar.

Les falles ens donen uns valors que tan sols elles ens poden transmetre i jo vull que els meus fills disfruten de cada moment, de cada sentiment, que jo he tingut la gran sort de poder tindre.

Com ja han dit, ser faller és una forma de vida, és una manera de viure que qui no ho és, no pot entendre.

Continuem mantenint aquest alé per a aquesta immarcescibilitat que no pot acabar ací, som patrimoni immaterial de la humanitat.

LAURA CASADO BANDA

1 2 / 0 3 / 2 0 2 1