Page 1


1


S UMA R I S ENTS EN TOTS ELS SENTITS

[ L’ART D’ESCOLTAR ] · President......................... 04 JUAN VICENTE LULL SERRA

[ ELS MONUMENTS ] JAUME PÉREZ................... 38 [ TEIXITS VALENCIANS ] AMPARO FABRA........... 40 [ CARA LA MAR ] JUAN A. SEPULCRE................. 42 [ MIRANT LA MARINA ALTA ] CLARA GINER....... 44 [ A TRAVÉS DE L’OBJECTIU ] CELIA MARÍN........ 46

[ QUI MOU ELS FILS? ].......................................... 08 ESBÓS FALLA GRAN I EXPLICACIÓ [ A GOTA A GOTA S’OMPLI LA BOTA ]............... 10 PREMIS FALLES 2019 I CARROSSA JULIOL 2019 [ AMB ELS ULLS DE L’ÀNIMA ] · President Infantil.... 12 CESC LLÁCER CHORNET [ INTUICIÓ I BON GUST ] · Fallera Major Infantil..... 14 PAULA PASTOR GAVILÁ [ CONT’ESTIME ] ..................................................... 16 ESBÓS FALLA INFANTIL I EXPLICACIÓ [ DE MICA EN MICA S’OMPLI LA PICA ] ................ 18 PREMIS INFANTILS - FALLES I CARROSSA 2019

gust l’olfacte la oïda

[ SENTIT I SENSIBILITAT ] · Fallera Major.............. 06 NÚRIA IVARS CARDONA

la vista

INTRODUCCIÓ..................................................... 03

[ FALLER EXEMPLAR ] MIQUEL IVARS CARDONA.... 24

[ TOCANT LA MAR ] VICENT OLTRA..................... 78 [ LA PILOTA VALENCIANA ] ÀLEX TUR....................80 [ MODELAR NINOTS ] ENRIC G. I SERGIO G.........82 [ PENTINATS DE FALLERA ] ENRI CRESPO............ 84 [ AMASSAR EL PA ] RAQUEL I LUÍS LÓPEZ............ 86 [ LLENGUATGE BRAILLE ] DIEGO SOLIVERES...... 88 [ POSEM TOTS ELS SENTITS ] JOSE V. BOLTA...... 92 [ SENSE SENTIT ] NOAH HOLGUIN....................... 94 [ SENTIT DE L’HUMOR ] VICTOR RAMIS................ 96 [ SENTIR LA MAR ] VICENT GINER......................... 98 [ EL SISÈ SENTIT ] TONI REIG............................... 100

[ PREGONER ] JAUME PÉREZ PUIG......................... 26 [ FA 25 ANYS ] VICENT GINER............................... 28 [ FALLERES MAJORS DE DÉNIA]............................. 30 [ REPRESENTANT BLM CORT INFANTIL FMID ]..... 32 ALICIA GUARDIOLA 2

SENTS · Baix La Mar 2020

[ UN BON ESMORZAR ] MIQUELFORNA............... 70 [ EL GUST DE LA MAR ] BATI BORDES.................. 72 [ EL GUST PER PINTAR ] MANOLO RODRÍGUEZ.......74

tacte

[ TENACITAT ].......................................................... 22 COMISSIÓ INFANTIL I CENS

[ LA PÓLVORA ] MANOLO CATALÁN.................... 60 [ L’OLOR DE LA MAR ] VICENT OLTRA.................. 62 [ L’OLOR DE LA NATURA ] INMA GASQUET......... 64 [ OLORS DE L’INFÀNCIA ] LAURA OLTRA.............. 66

altres sentits

[ ASERTIVITAT ]........................................................ 20 COMISSIÓ GRAN I CENS

[ MÚSICA ] JOSEP PASTOR..................................... 50 [ PIROTÈCNIA ] RICARDO CABALLER................... 52 [ LA RÀDIO ] JUAN JOSÉ GUNTIÑAS.................... 54 [ EL SO DE LA MAR ] JOAN MASCARELL.............. 56


I NT R O DU C C I O VICENT OLTRA

D

es dels seus inicis, l’ésser humà ha comptat amb mitjans per adaptar-se al seu entorn. Disposa d’eines biològiques que té integrades al seu cos i li permeten reaccionar. Aquests mitjans són els sentits. Sentit és la capacitat per percebre estímuls interns i externs mitjançant l’ús d’òrgans específics. En general, es considera que els éssers humans tenim cinc sentits els quals són: oïda, vista, olfacte, tacte i gust. SENTS, el títol del llibret de la Falla Baix la Mar d’aquest any, ens farà veure i mirar les falles des d’un altre punt de vista. Els colors, els ninots i composició d’una falla, que des del punt de vista d’una persona normal no arribem a veure-hi tots aquests detalls. També mirarem el paisatge del nostre entorn, la Marina Alta, i de la nostra mar quan està en calma o embravida, i ho veurem des de darrere d’un objectiu d’una càmera fotogràfica. Escoltarem el soroll de la mascletada i la música de les bandes que fan que la festa fallera siga única, sentirem la ràdio que ens transporta a aquests moments únics i especials que vivim els fallers en el lliurament de premis i com no, també escoltarem el soroll de la nostra mar Mediterrània.

porta les falles amb ell, amb l’olor a pólvora de les disparades de coets i els aromes dels menjars que ens recordaran la nostra infantesa. Que a gust haurem d’esmorzar, aquest moment únic que els valencians tenim consagrat a mitjan matí i que pot arribar fins al dinar. Gust de viure la festa de les falles, la festa per excel·lència, que fa que els deniers compartim tots junts, amb els colors de les falles, i gust d’assaborir la nostra mar amb els excel·lents productes que ens regala. En fi, tindre gust de viure a Dénia. Tocarem les formes dels ninots que els mestres artesans han fet al llarg de tot un any per poderlos gaudir. Sentirem en les mans dures i fortes el joc autòcton de la pilota valenciana i amb les mans més delicades que donen forma als cabells i fan el pentinat de la fallera. També el tacte de l’aigua que se’n va de les nostres mans sense poder donar-li cap forma i el tacte de la farina que quan la barregem amb l’aigua adquireix la massa. Tots els sentits, vista, oïda, olfacte, gust i tacte, i altres sentits que de vegades són un sense sentit, un sisé sentit o un sentit de l’humor que no tots podem tindre. Per fer tot això hem posat tots els sentits per a poder donar-li sentit al llibret 2020 de la Falla Baix la Mar.

Aquests perfums de primavera que ens recordaran que el mes de març ja està aquí i SENTS · Baix La Mar 2020

3


Juan Vicente Lull Serra PRESIDENT

E

nguany tinc l’oportunitat de dirigirme a totes i tots des d’aquestes línies com a president de la Falla Baix la Mar, i vull aprofitar l’ocasió per a dir que som una falla que treballa els 365 dies de l’any per a millorar, superar-nos i adaptar-nos als nous temps. Treballem incansablement per la igualtat, la diversitat i la cultura, doncs és el millor exemple que podem donar a les noves generacions i a la nostra xicalla, encapçalada per Cesc i Paula, dos xiquets mariners de cor que de segur estaran a l’altura de les circumstàncies. Pocs dies abans d’arribar a la nostra setmana gran, estem enllestint les nostres millors gales i ultimant tots els detalls perquè les falles de 2020 siguen inoblidables.

4

SENTS · Baix La Mar 2020

Junt amb Núria, magnífica Fallera Major de Baix la Mar, us convide a acudir a la nostra demarcació en el cor del barri mariner, i gaudir amb nosaltres: falleres, fallers, col·laboradores i col·laboradors i amigues i amics de la Mar, dels nostres monuments, música, foc i tradició. Us assegure que no deixarà indiferent a ningú. Agafem forces perquè les falles 2020 ja són una realitat!


5

l’art d’escoltar


Nuria Ivars Cardona FA L L E R A M A J O R

I en tot aquest temps ens hem vist créixer

i evolucionar, passar de xiquetes a dones. I he pogut contemplar com t’has convertit en una dona que ha après a enlairar-se en un vol sense por. En la veu ben forta i amb ganes de dir tot el que penses, sense acovardir-te davant de ningú”.

Laura Mañas Molina

Mantenidora

Mantenidora

Una

Eres

Laura Escoda Vicens Mantenidora

6

de dones que saben escoltar, que cuiden als seus, que t’ensenyen a relacionar-te amb el món i que són capaces de regalar el seu poder, que és el teu. Aquestes que teixen una xarxa irrompible, una xarxa per a altres dones i no les deixen caure mai, ni que se senten soles. Envoltar-se de dones amb tanta valentia, dones lluitadores que obrin ments i derroquen murs. Tu ets una d’aquestes dones i jo orgullosa de tindre’t com amiga”.

Marta Escortell Serra

sincera i transparent, caldria, Núria, que hi haguera més persones com tu en aquest món. Baix la Mar, no ha pogut tindre millor marinera per portar aquest vaixell. Gaudeix de les ones que estan per vindre. Tots remarem al teu costat”. “

Per tot això és important envoltar-se

persona sensible, emotiva, apassionada, sincera, simpàtica, divertida, emprenedora, treballadora i molt, molt plorona. Així és ella, amb un immens cor, en el qual n’hi ha un trosset amb el meu nom, que recull totes les nostres vivències universitàries. Però... Entre treball i treball, sorgia la falla. La Falla Baix la Mar.

Laia Borràs Pujades

Mantenidora


7

sentiti sensibilitat


Qui mou els f ils?

Artista: Josep Sanchis Explicació: Lola Guntiñas

Volem ser lliures i soltar-nos dels fils invisibles, perquè nosaltres volem i podem ara és el moment

Q

Al centre de la falla trobareu un home molt ben plantat. Ell és el centre, tot està al seu voltant. És l’eix que controla sense dubtar. Doncs, l’haurem de tombar!

ui mou els fils? Qui ens fa ballar? Per què acceptem moure quasi sense piular? Les Falles volem un museu faller i any rere any el reivindiquem. Arriben les eleccions i tot promeses són, però passa el temps i ens quedem sense res Qui mou els fils del museu faller? Les dones volem viure I fer-ho sense patir, no tenir por a res volem vestir com ens agrade més: I la culpa no era nostra, ni on estaven, ni com vestíem.

8

SENTS · Baix La Mar 2020

Què seria d’aquest món sense les dones? Des de Baix la Mar ho tenim clar! Lluitem sense descans Per a aconseguir la igualtat Qui mou els fils perquè no n’hi haja respecte? Dones assassinades per homes covards I encara n’hi ha qui no vol alçar-se que assegut sense vergonya està Qui mou els fils per enrere tornar? Ara és el moment, ara és l’hora continuem lluitant!


SENTS · Baix La Mar 2020

9


A gota a gota s’ompli la bota

Premis Grans 2019

10

SENTS · Baix La Mar 2020


PREMIS

2019

· 2on premi Falles 2019 - Secció especial · Premi a la millor pintura · Premi Promoció de la Igualtat · Premi activitat fallera · 1er premi Promoció del Valencià · 3er premi llibret 2019 · 3er premi presentació fallera · 2on premi presentadora. · 1er premi carrosses 2019

www.fallabaixlamar.org SENTS · Baix La Mar 2020

11


Cesc Llacer Chornet P R E S ID E N T IN FAN T I L

E

stimats amics i amigues!

La xicalla tenim el plaer i la sort de viure de primera mà, allò que els adults anomenen «transmissió cultural». En aquests dies he investigat, experimentat, aprés i gaudit més a fons si cal del nostre sentiment faller. Experiència que no m’ha deixat indiferent. Són molts els moments que ens queden per viure. Sempre guiat i acompanyat per Núria, Paula i Juanvi. Moltes gràcies per ensenyar-me els valors i impregnar-me del vostre esperit humà i faller. I que dir a tots... Menuts i grans, de la nostra falla, dels diferents districtes fallers i la Junta Local Fallera de la nostra ciutat, que visquem aquesta setmana fallera plena de rialles, balls, jocs... Amb gran intensitat i entusiasme. Amb vosaltres desitge continuar aprenent, ser partícip i arribar a transmetre la nostra tradició cultural valenciana, les nostres falles. Vos convide a conviure amb tots nosaltres al nostre barri mariner. De ben segur que ens ho passarem genial. Continuem gaudint d’aquest exercici any darrere any. Una forta abraçada. 12

SENTS · Baix La Mar 2020


13

amb els ulls de l’à nima


Paula Pastor Gavila

FALLE R A MAJO R I NFA N T I L

V

oldria fer meua hui una frase que una persona molt volguda va escriure per a mi i que sempre la tinc present. Eres el vent que enlaira l’esperit faller, i això és el que eres tu Paula, el vent que ve del mar i que ens ha de portar al lloc més alt, el vent fresc i innocent que amb un dolç somriure, encara que una mica tímida per als que no et coneixen, ens ompli de vida, el vent que anuncia l’arribada de la primavera i amb ella la setmana tan esperada per a qualsevol fallera. I enguany Paula, eres tu la triada per a estar al capdavant d’aquesta meravellosa xicalla, que t’acompanyarà allà on vages. Ara et donaré el mateix consell que em va donar, en aquest mateix lloc un dia com el de hui, la mamà. Gaudeix com només tu saps d’aquesta experiència i no oblides que jo sempre estaré al teu costat per a compartir els bons moments i endolcir els no tan bons, perquè per molts anys que passen i et faces tota una senyoreta, sempre seràs la meua “bebé”, la meua germana xicoteta preferida, amb la qual sempre es pot comptar. I recorda! Que aquest març serà un dels més especials, perquè eres tu, Paula Pastor i Gavilá, la Fallera Major Infantil de Baix la Mar! Et vull!!

Alejandra Pastor Gavilá Mantenidora

14

SENTS · Baix La Mar 2020


15

intuiciรณ i bon gust


Cont’estime! Artista: Bernardo Estela

Aquesta falla conta la història d’una realitat, i molt especialment volem defensar la veritat natural perquè és de justícia per ella lluitar. Tots som diferents, amb diverses maneres i formes però això no ha d’impedir la igualtat de les persones. Al contrari, l’hem de potenciar si volem viure en honestedat. Trobareu sense dubtar, valors interioritzats: Superació, integració i estima. Farem un bon barrejat, perquè amb la diversitat funcional un ventall de possibilitats davant de nosaltres s’obrirà i ens farem més grans.

No creem divisions, no utilitzem diversos colors, xic, xica, tant se’n val que més dona totes i tots som éssers humans. Si volem, podem canviar el conte serà més humà, més reial, sols cal dir la veritat no li pegueu tantes voltes. Homes i dones, som iguals el físic no pot crear injustes desigualtats. Vivim l’amor de manera natural és un llenguatge universal i estimar-se forma part de la normalitat.

conte per la igualtat 16

SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020

17


De mica en mica s’ompli la pica

Premis Infantils 2019

18

SENTS · Baix La Mar 2020


· 2on premi Falles Infantils 2019 Secció especial

PREMIS

2019

· 1er premi de presentació infantil

· 1er premi de presentadora infantil

www.fallabaixlamar.org SENTS · Baix La Mar 2020

19


COMISSIÓ GRAN - BAIX LA MAR 2020 ASERTIVITAT PRESIDENT: JUAN VICENTE LULL SERRA SECRETARIA GENERAL VICENT OLTRA GIMENO VICESECRETARIA LOLA GUNTIÑAS GRIMALT

TESORERIA CAROL RAMIS RONDA SONIA AGUADO VILLAR CRISTINA MAHIQUES ESPASA JUAN CARLOS FEMENÍA MOLINERO

VICEPRESIDÈNCIA ANNA SOBRECASES HOSTALRICH IVAN LLORENS ROSADO MAYCA RAMOS MOLL FRANCISCO BLANQUER SEGURA PATRÍCIA ALBI MODENA ANDRÉS IVARS BERTOMEU MIGUEL IVARS CARDONA JUAN CABRERA GÓMEZ JAUME PÉREZ PUIG VICTOR RAMIS RONDA

DELEGACIÓ DE QUOTES I LOTERIES MARÍA JOSÉ HOSTALRICH TORRES MAYCA RAMOS MOLL

DELEGACIÓ DE LOTERIA DE NADAL ANDRÉS IVARS BERTOMEU

DELEGACIÓ XARXES SOCIAL LAURA OLTRA GIL

20 SENTS · Baix La Mar 2020

DELEGACIÓ DE CULTURA JAUME PÉREZ PUIG DELEGACIÓ SETMANA CULTURAL JOAN FELIP SALA I AHUIR DELEGACIÓ D’IGUALTAT I DIVERSITAT MARIA GINER MOLINA MAR MONCHO ROSELLÓ

FALLERA MAJOR: NÚRIA IVARS CARDONA DELEGACIÓ WEB PABLO IVARS HOSTALRICH

DELEGACIÓ D’ESPORTS SALVADOR ALBEROLA ARRIAZA

DELEGACIÓ DE LLIBRET VICENT OLTRA GIMENO CÉSAR ROA MARTÍNEZ LOLA GUNTIÑAS GRIMALT

DELEGACIÓ PRESENTACIONS MARIA ROSARIO GUARDIOLA HOSTALRICH MIGUEL IVARS CARDONA

DELEGACIÓ INFANTIL SONIA SELLÉS GARCÍA CAROL RAMOS BODI SILVIA CHORNET BERRUTI

DELEGACIÓ D’ARTÍSTICA SERGIO GARCÍA SIGNES ÁNGEL PÉREZ RAMOS JUAN CARLOS FEMENÍA MOLINERO ANDRÉS IVARS BERTOMEU JOSÉ GUARDIOLA HOSTALRICH CÉSAR ROA MARTÍNEZ FRANCISCO VICENTE MARTÍ PÉREZ

DELEGACIÓ DE CUINA MARISA GIL FERRER

DELEGACIÓ DE PROTOCOL ANNA SOBRECASES HOSTALRICH

DELEGACIÓ DE CENSOS I RECOMPENSES SILVIA CHORNET BERRUTI

DELEGACIÓ DE FESTEJOS IVAN LLORENS ROSADO

DELEGACIÓ PREMSA LOLA GUNTIÑAS GRIMALT


MARISA GIL FERRER VICTOR RAMIS RONDA PATRICIA ALBI MODENA JUAN CABRERA GÓMEZ MAR MONCHO ROSELLÓ PABLO IVARS HOSTALRICH NAZARETH GUILLEN VEGA ANDREU IVARS GUNTIÑAS DELEGACIÓ JUNTA LOCAL FALLERA JUAN CABRERA GÓMEZ MANUEL MARCO LLORCA MEMBRES JUNTA LOCAL FALLERA VICENTE JUAN IVARS MENGUAL SALVADOR LLORENS FORNÉS COMISSIÓ BARTOLOMÉ ALBI CASELLES MARÍA ALEMANY FRAU DAVID ARBONA GÓMEZ MARC ASUNCIÓN BOLUFER ELIA BALLESTER MAHIQUES PATRÍCIA BALLESTER MAHÍQUES VICENT BLANQUER SEGURA JOSEP MIQUEL BOLUFER CRESPO CARLA CABRERA RAMIS LAURA CASADO BANDA MIGUEL CASTILLA CASTRO ANA CASTRO BARROSO MAR CASTRO HERNÁNDEZ AMPARO COLECHÁ GARCÍA LÁZARO COLOMER MENA ISABEL COMES GUARDIOLA ÓSCAR COMES GUARDIOLA PEDRO CRESPO CARRIÓ LAURA CRESPO PIERA MAR EGEA PÉREZ LAURA ESCODA VICENS MARTA ESCORTELL SERRA MIGUEL FERRER BOLUFER

AARON FOLGADO EXPÓSITO HELENA GARCÍA BATALLER PEDRO GARCÍA GAVILÁ VICTORIA GARCÍA GAVILÁ JAIME GARCÍA MOLL SEBASTIÁ GARCIA MUT JOSÉ GARCÍA SÁNCHEZ VICTORIA GAVILÁ MONSERRAT INÉS GINER DURÁ DAVID GONZÁLEZ CHECA MARTA GONZÁLEZ CHORNET AINHOA GONZÁLEZ GONZÁLEZ ALBO AINHOA GONZÁLEZ MÁS MARÍA COVADONGA GONZÁLEZ MORENO MIGUEL IVARS BERTOMEU VICENT IVARS HOSTALRICH MIREIA JORDÁ CHORNET EDUARDO LILLO BURGOS TERESA LLORENS ROSADO ALBA LOZANO TERRADES LAURA MALLORQUÍN MORA LAURA MAÑAS MOLINA ALEIX MARÍ LÓPEZ JAVIER MARÍN GARCÍA ROBERT MOLL FERRER NEUS MONCHO ROSELLÓ ALEJANDRO MONTALVÁ COSTA LAURA MORERA ROMERA SERGIO OLIVARES MARTÍNEZ LARA PARDO SORIA LUIS PEÑAS BLANCO JAUME PÉREZ ROSADO JOAQUIN PONS PONS ASTRID PONS RAMOS ELISA RAUCCI MENICAGLI GIULIANO RAUCCI MENICAGLI NURIA RODRÍGUEZ SERRRANO JAUME ROVIRA DIEGO CARLOS SAHUQUILLO GUNTIÑAS

AMICS I AMIGUES DE LA MAR HERMINIA ALCARAZ PICAZO JOSÉ BALLESTER CRESPO BENITO SANZ GISBERT JAUME BERTOMEU CATALÁN PATRICIA BORRÁS DOMÍNGUEZ CARLOS CASELLES MARTÍ COL·LABORADORS/COL·LABORADORES MARÍA TERESA CONTRÍ SIREROL CARLOS MELCHOR BALLESTER CRESPO JUAN LULL OLIVER MAYTE CABRERA FERRER FANNY LULL SERRA MARÍA CASELLES LLAMBÍES PEPA MAHÍQUES COSTA FRANCISCO MIGUEL CATALÁ CATALÁ ROSA MARTÍ BALAGUER IOLANDA COLOMER MENA ROSA MARÍA RONDA IBIZA SANDRA CRESPO PÉREZ PAQUITA SERRA RIPOLL MARISA GIL FERRER TOÑI SERRA SANTACREU VICENTE GINER VALERO ISRAEL PÉREZ PÉREZ MARÍA JOSÉ HOSTALRICH TORRES LUIS LLINARES ESCRIVÁ CRISTINA MAHÍQUES ESPASA ESTEFANÍA MESTRE FORNÉS VICENTE AGUSTÍ MONCHO SUCH CRISTINA MORERA VENGUT JOSEFA PALLARÉS SELLÉS PAQUITA PARÍS BERRUTI DELIA PEDRO VILA JULIA PINEDA SOLER VICENT CRESPO LÓPEZ FRANCISCA ALEXANDRE SESER ÁNGEL GARCÍA DE LA REINA RÓDENAS VICENT BALAGUER JUAN VALLALTA JAVIER MIRALLES CAROLINA SÁNCHEZ MASIÁ MATEU SALA VINUESA JOAQUÍN SALVÁ BALLESTER AIDA SÁNCHEZ CRESPO MARÍA SIVERA MUT TRALLERO OLIVER, DAVID ZOE VALERO MELENCHÓN

SENTS · Baix La Mar 2020

21


COMISSIÓ INFANTIL - BAIX LA MAR 2020 TENACITAT PRESIDENT: CESC LLÁCER CHORNET

MARTA ALBEROLA PÉREZ PABLO ALBEROLA PÉREZ LARA ALBEROLA RAMOS ANNA BENAVENT GÓMEZ MARC BLANQUER PENADÉS CARLA BLANQUER RAMOS PEPE BLANQUER RAMOS VICENT BLANQUER RAMOS NICOLÁS CABRERA LOZANO CHLOÉ CABRERA MALLORQUÍN MAR CABRERA RAMIS JORGE CAMINO MORERA MIREIA CAMPS MARTÍ SARA CAMPS MARTÍ ALEX CARNEROS DURÁ CARLA CARRIÓ RAMOS JOAN CASTELLANO PERETÓ VERA CEBRIÁN IVARS MARÍA CRESPO MAHIQUES ADRIANA FERRER FERRER MARIO FERRER FERRER ARNAU FLORES GINER ONA FLORES GINER CARLA FORNÉS GUNTIÑAS INÉS FORNÉS GUNTIÑAS PAULA FORNÉS GUNTIÑAS AINA FUSTER VICENTS MARCO GARCÍA CASADO ÁNGEL Gª DE LA REINA SÁNCHEZ ALEX GARCÍA LECHIGUERO LUCA GARCÍA LECHIGUERO 22 SENTS · Baix La Mar 2020

FALLERA MAJOR: PAULA PASTOR GAVILÁ

ELENA GARCÍA MORGADO LUCÍA GARCÍA MORGADO MARTINA GARCÍA MORGADO CRISTINA GILABERT BENITO SERGIO GILABERT PÉREZ PAULA GILABERT PÉREZ ALICIA GUARDIOLA MORERA ALBA GUNTIÑAS NOFUENTES NANDO GUNTIÑAS NOFUENTES BLANCA GUNTIÑAS NOFUENTES LENNY HARTOGS GUARDIOLA CAYETANA IVARS LEBRÓN VEGA IVARS LEBRÓN MAURO LLÁCER CHORNET UXUE LLAMAS RODRIGUES NOA LLORENS NIETO AITANA LÓPEZ MESTRE CARLOTA LULL BALLESTER ELIA LULL BALLESTER CANDELA MARCO JIMÉNEZ MANUEL MARCO JIMÉNEZ MARC MARÍN LUNAR LUCAS MARTÍN LUNAR NOEL MATHE MURA LUCAS MATHE MURA CESC MENGUAL ROMÁN ELISE MESTRE CATALÁ AITANA MONTERO CASTRO EMMA MORENO SUCH MARTÍ MORENO SUCH MANUEL PALLÁS PÉREZ

ALEJANDRA PASTOR GAVILÁ ALMUDENA PEDRÓS ALCALÁ RAUL PÉREZ ROSADO FERRAN PERIS SELLÉS GISELA PERIS SELLÉS CLAUDIA RAMIS BAEZA JULIA RODRÍGUEZ GUNTIÑAS MARTINA SAPENA CABRERA PAU SENDRA GALLEGO NURIA TORRES FERNÁNDEZ JAVIER TORRES FERNÁNDEZ VEGA TORRES FERNÁNDEZ MANUEL TRAPIELLO SÁNCHEZ

COL·LABORADORS/ES: MARÍA CHORNET BERRUTI MANUEL GARCÍA PEPI GAVILÁ MONSERRAT ALFONSO GONZÁLEZ GARCÍA NAIA JIMÉNEZ IBARZABAL MARIELA LECHIGUERO SIMÓ FRAN LLÁCER GAVILÁ LÓLA LLÁCER GAVILÁ VICTORIA MONSERRAT ESPASA MARTA MORGADO JOSÉ PASTOR TENT SONIA SELLÉS GARCÍA TERE TENT BORONAT


SENTS · Baix La Mar 2020 23


Faller Exemplar

Falles 2020

Miguel, un faller exemplar Tot comença un 25 de juny de l’any 1991, totes les persones tenen un primer rumb i el seu va ser al barri del Port-Rotes. Al cap de dos anys les ones de la mar el van fer arribar a bon port, el port de Baix la Mar, on va créixer aprenent dels millors mestres com Manuel Marco, Sergio García i Enric Ginestar. Miguel, sempre ha tingut una gran creativitat des de menut, el seu joc preferit era muntar carrosses amb “legos” i als dotze anys, va entrar en el taller de l’artista Enric Ginestar, aprenent a modelar i pintar falles. L’exercici 2002/2003 va ser president infantil de la nostra falla, gràcies a ell vaig poder entrar en aquest meravellós món que tant estimem, sempre li estaré agraït. Ser faller exemplar no és tasca fàcil, has de tindre un currículum ampli en el món faller, però a Miguel no li’n falta. Ha sigut presentador, exaltador, delegat de cultura, encarregat de plantà, ha fet aparadors fallers, bàndols, carrosses, presentacions i ofrenes. Ha marcat una revolució en molts esdeveniments fallers, és un poeta que ens enlluerna amb els versos de les presentacions, on ens fa somiar i seguir lluitant per un món lliure i igualitari. Gran defensor de la nostra llengua, gran guionista, perfeccionista, però sobretot únic.

24 SENTS · Baix La Mar 2020

Des del seu inici ha sigut un exemple a seguir per a les altres falles, on trobem pinzellades del seu estil. A més a més, ha viscut les falles des de dins i no sols com a fester. Sempre que li han demanat ajuda, ell ho ha fet sense dubtarho, ja siga col·laborant amb Diana de Arias en l’organització del cartell de les falles 2017, ajudant al faller Vicent Ivars en la creació de l’espai faller, sent integrant de la Junta Local Fallera, o sent un pilar important en el grup d’artística de la Falla Baix la Mar. Com he dit abans, has sigut una revolució en els bans fallers, presentacions, ofrenes espectaculars i ara xafes fort en les carrosses. Com a cosí sols vull dir-te que estem orgullosos de tu. Com a faller, dir-te que amb els premis, reconeixements de la gent i ara faller exemplar, les falles t’estan demanant clarament que no pares d’impressionar-nos.

Des de l’altre costat del món,

Andreu Ivars Guntiñas


Miguel Ivars Cardona FALLER E X E MP L A R

25


Pregoner

Falles 2020

Les Falles 2020 tindran un aire mariner, doncs el pregoner d’aquest any és el nostre faller Jaume Pérez Puig. Jaume és un home amb fortes arrels marineres, això el va portar, com no podia ser d’una altra manera, a apuntar-se a la falla Baix la Mar l’exercici 1987/88, sota la presidència de Gregori Sellés. Prompte comença a involucrar-se amb l’organització de la nostra falla i, l’exercici 1994/95, el President Antonio Cabrera l’elegeix per portar endavant la secretaria general. Jaume Pérez continua a la falla en diversos càrrecs i l’any 1999 és delegat de festejos, i en els anys 2016 i 2017 és delegat de casal. Jaume té un do especial per a l’escriptura i la poesia, motiu pel qual la delegació del llibret el fitxa, i és ell qui ha realitzat els versos a les falleres majors de Dénia en els nostres llibrets dels últims 3 anys. L’any 2019 entra a formar part de la Junta Local Fallera i és l’encarregat de fer la presentació de la FMI de Dénia, Neus Suárez. Un guió i un decorat innovador que no passa desapercebut ja que no és el clàssic format de presentació de Fallera Major de Dénia.

26 SENTS · Baix La Mar 2020

La seua falla també li encomana la realització del ban faller, i fa un muntatge molt mariner i amb una posada en escena espectacular, que va comptar amb el falleret Vicent Blanquer com a presentador. El ban no va ser prou valorat pel jurat, però la Falla Baix la Mar està molt satisfeta de la feina feta per Jaume i tot l’equip. Enguany Jaume forma part de la directiva de la falla, és vicepresident i delegat de cultura, porta la seua delegació i col·labora amb tot el que se li demana. La Falla Baix la Mar no pot estar més orgullosa de la teua elecció com a Pregoner de les falles 2020, sabem del teu bon fer, de la teua creativitat i el teu amor per la poesia. Eres un home compromés amb els teus, la nostra terra i la nostra llengua. Segur que serà un pregó molt especial i allí estarem tots els fallers i falleres de la teua falla recolzant-te. Sort amic.

Vicent Oltra


-

Jaume Perez Puig PREGONER 27


El valor del temps VICENT GINER

Navegant pels records acabarà banyant-te l’agraïment. Cal donar les gràcies a una comissió i als seus màxims càrrecs que amb ganes i il·lusió renovades afronten la travessia d’un curt però intens any. Així ha anat succeint des d’aquell 1947, que amb molta energia, esperit i motivació començaren a fer falla. Il·lusió i esperit que hui està present. Com ja és habitual en el llibret, recordarem el de fa 25 anys arrere: 19941995. Donava fe com a secretari a principi de l’exercici d’aquell any Jaume Pérez, i com diuen els llibres va ser president un xic jove, Antoni Josep Cabrera Espí. Va elegir com a Fallera Major a Carol Ramis Ronda i els càrrecs infantils: President Joan Molina Peiró i Fallera Major Maria Giner Molina, era la més menuda dels quatre, tenia 5 per als 6 anys. El fet de ser família no va ser obstacle perquè el president triara aquesta parelleta i acabarien sent protagonistes, com els majors, d’un any meravellós. No sé el criteri que segueix un president per a conformar la seua directiva i triar els càrrecs, però el cert és que estaven allí per a col·laborar. Per a nosaltres va ser molt fàcil, tan sols anaven fent el que ens deien a més coneixíem a una comissió que aleshores participava en tot allò que es presentava en el món faller, en moltes ganes de fer-ho bé, com ara. 28 SENTS · Baix La Mar 2020

Fa anys Amb Pedro i Rosita, els pares de Toni, ens unia una bona relació, Pedro i jo havíem pescat junts, també amb Alfredo i Pascualita i el fill major Vicente. Aquell any els esdeveniments familiars es van impregnar pels càrrecs de Joanet i Maria. La fallera major Carol, he de confessar-los que em semblava una persona especial, però vaig tardar un temps a comprendre que Carol fa bona la dita “De tal palo tal astilla”, els seues pares Salvador i Emilia de seguida ens van captivar. Emilia ens va dir: “Ja sabeu que Salvador és home de poques paraules, és persona de fets i en allò que puga ajudar-vos compteu amb mi i amb ell”. Estava tot dit i així va ser. Van anant succeint esdeveniments i el president i la directiva marcaven el camí i una comissió entregada feia realitat els projectes. Van ser els artistes fallers: Manolo Blanco, amb ell havíem parlat a Xàtiva i la falla que ens va presentar ens va agradar molt, aleshores al jurat no els va convéncer, els va semblar innovadora, en l’actualitat potser no ens haguérem quedat en un segon premi. En la falla infantil, Joan Canet, una vegada més, ens va proporcionar un primer premi. Quan vam visitar el seu taller al barri del Carme a València, vaig entendre molt bé el que és la integració i com som de desafortunats quan et deixes portar per les aparences, ha passat algun any i em pareix que ens queda molt per fer i aprendre.

En les naus del polígon, podrien dir destrellatades en comparació amb les d’ara, anaven fent les carrosses, i la vida artística i la xicalla convertien aquell tenebrós espai en un meravellós escenari, els genis independentment de l’edat anaven creant. Per a acabar les carrosses ens van deixar les naus de “Mi Garaje” en l’avinguda de les Indústries. Aquell any va ser un privilegi veure com dos artistes de diferent temperament gaudien en les seues creacions i com Manuel Marco ajudava a Sergio Garcia, que era el seu primer any com a artista de la carrossa infantil, en aquests pensaments que estan reservats als artistes i els normals no arribem a entendre. Hi havia molta gent i amb gust compartíem en la taula els dinars i sopars i si calia un gelat o el que de bo es presentara. A vegades s’acabava la jornada en la Jijonenca, abans d’anar a casa a endreçar-te, eren moments especials viscuts en intensitat furtats al descans i els somnis.


En la desfilada de carrosses, Joanet no va reconéixer a Maria disfressada i no la deixava pujar a la carrossa perquè el lloc estava reservat a la seua fallera major, tot un cavaller. La carrossa gran va obtindre un primer premi i la infantil un segon, però el premi va ser gaudir de les hores compartides, on el caràcter de cadascú estava present i tots en un mateix objectiu. La comissió va participar en tots els esdeveniments esportius de l’estiu: el futbol, el futbol sala mixt i el bàsquet femení. Els equips femenins van quedar campions. En l’apartat sociocultural, en la discoteca Memphis es va fer el concurs Miss i Míster amb gran participació. Després dels actes del 9 d’octubre, van vindre les presentacions , es van fer en el cine Condado, els decorats de l’artista Manuel Marco i el bon fer de tot un equip van fer que el divendres 25 de novembre assistírem a una emotiva exaltació de Toni, el president, a la seua Fallera Major Carol, ens va deixar clar la bona relació que hi havia. Va tancar l’acte un sainet “La demanà” a càrrec del grup El Desficaci i van acabar la nit sopant en el Guadiana. El diumenge 27 al matí, la presentació infantil, també Joanet i Maria ens van captivar i després vam dinar en La Cuina. Mentre es confeccionava el llibret van arribar les dates nadalenques amb les seues celebracions, el llibret es va presentar al concurs que la Conselleria promovia per al foment de l’ús del valencià. A tot això es repartien els pergamins i anaven encarant l’arribada dels monuments. El president va tindre a bé presentar com a color de les “panyoletes” el rosa-fúcsia que encara vestim. Una virtut de les falles és que es viu amb intensitat, les alegries es fan més grans i les penes també, abans de falles

va faltar Pepe Pérez Soliveres, era molt volgut en la comissió i en especial els seus amics ho van sentir molt. Però el temps no es deté i va arribar la plantà i tot el que suposa, la festa i els monuments es van fer presents en el carrer Pont, que potser pensaven era de la falla. Obtindre bons premis és cert que alegra, pareix que has fet bé les coses, però en el pas del temps el que realment t’emociona són les relacions humanes i el record de les vivències. Quan van acabar l’exercici, en una data consensuada, Salvador ens va proposar fer una dinada de tots els càrrecs i familiars, allí ens va comunicar que tenia una malaltia greu. Hem tingut la sort de veure com Maria era volguda per Toni i Carol, ella es va convertir en el referent on Maria s’inspirava i Carol

generosament es va deixar captivar per “la seua xiqueta”. Hem vist créixer a tota una xicalla, que s’han convertit en bons fallers i amics. El patrimoni que tenim les falles són les persones, en els nostres actes construïm el present i el futur. Hauríem de pensar en el valor que això té. Els convidem, ens regalen una estoneta recordant, qui puga, aquelles dates on el meló d’alger volava i la mànega d’aigua dibuixava en el carrer Pont, preparant-lo per a convertir-se en l’escenari on han passat grans artistes en essència pura de Baix la Mar.

SENTS · Baix La Mar 2020 29


-

Falleres Majors de Denia 2020 DUES FLORS D’AIGUA SALADA Dues flors d’un mateix ramell, dues gotes d’aigua salada, una és un clavell vermell, l’altra una rosa nacrada, perfums que cobreixen la pell, com una blanca rosada, enmig d’una nit estrelada. Una és el cel!! l’altra és la terra!! una és el vent!! l’altra és la calma!! una és la pólvora que esclata, l’altra és el foc i la flama. Espurnes que volen lliures al voltant de la fusta cremada, caure rendit sota els seus somriures, reines d’una festa pagana, pintades per mans d’artistes, dues flors d’aigua salada.

Jaume Pérez Puig 30 SENTS · Baix La Mar 2020


-

Martina Gimeno Estevez FAL LER A MAJOR INFANTIL

Safir Malonda Costa FALLER A MAJOR 31


Representant BLM

en la Cort d'Honor de la FMI de FALLERA DE BRESSOL Aigües braves, vent humit, engronxada per la lluna i el sol, barri mariner d’esperit, eres fallera de bressol, fanal que enlluerna en la nit, estrela que porte en el pit i que m’ajuda a alçar el vol. Ulls que porten un missatge, mans que porten calma, desitge fer un viatge al voltant de la teua ànima, deixa’m ser el teu hostatge, reina de sal i escuma gelada. Passar-me la nit en vetla, eres la lluna, eres el sol, per a anar a collir una perla, al fons d’una mar eterna, a lloms d’una barca de vela, eres fallera de bressol.

Jaume Pérez Puig 32 SENTS · Baix La Mar 2020

Denia


Alicia Guardiola REPRESENTANT

JUNTA LOCAL FALLERA

33


34 34 SENTS · Baix La Mar 2020


En tots els sentits


36 36 SENTS · Baix La Mar 2020


E

El s monuments J A U M E PÉREZ

Els éssers humans, des que existim, sempre ens estem preguntant el per què de les coses que tenim al nostre voltant. Vivim en un món en què tot allò que podem interpretar i identificar en el nostre entorn és fonamental per a nosaltres, i ho fem gràcies a dos finestres obertes al món que no paren de registrar informació gràfica que captem gràcies a un dels 5 sentits que tenim els éssers humans i, possiblement un dels més importants, la vista.

No és la mateixa mirada d’una falla quan eres jove, t’agrada o no t’agrada, que quan ja tens una certa edat com és el meu cas, amb el temps aprens a mirar i a interpretar les imatges rebudes a través de la vista, i el més important, el missatge que l’artista vol transmetre.

quan ja està plantada al carrer, formes, composició, moviment, color, acabat, risc, tota una descàrrega d’informació gràcies a la vista.

Per això diuen que val més una imatge que mil paraules.

Amb el temps aprens a mirar un somriure, un silenci, un crit, una pena, vestits que tenen moviment, i tot gràcies a eixes mans que fan possible que un tros Els ulls, part fonamental, no paren de de fusta, suro o cartró prenguen vida, en captar estímuls de la llum, per a després de una paraula, això per a mi és art, art efímer, passar per diferents filtres, tornar-se en una que perdurarà en el temps gràcies a eixa imatge a tot color, pura màgia, imatge, llum mirada, a eixos ulls que registraran tots els i colors, la barreja perfecta per a una festa estímuls lumínics, que passaran a través de com les Falles. la pupil·la, fins arribar a la retina ja en forma Sempre quan arriba març, i les primeres d’imatges marcades a foc, per a després tornar-se en un record personal viscut en peces dels cadafals prenen els carrers primera persona, que per sempre quedarà després d’estar un any amagades en la foscor dels tallers, la gent com jo, ja estem emmagatzemat en la meua memòria. a peu de carrer per a donar la primera Sempre quan arriben les Falles, recorde mirada, eixe primer colp d’ull, eixe primer el meu primer any, baixar carrer Fora Mur, estímul de llum i de color. girar cap al carrer Pont, i ahí estava, davant No hi ha res com estar davant d’una falla meu...

38 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 39


Q

teixits valencians A M PA RO FA B RA

Quina sensació tinc al treballar amb aquests teixits valencians? Quina sensació tinc al treballar amb aquests teixits valencians? Quan veiem la tela teixida per les sederies valencianes, hem de valorar la procedència d’aquests teixits. Abans de començar el procés, es trien dibuixos d’antiquari, aquestes cartes ja tenen un valor infinit, perquè la seua procedència són o trossos de teixits o dibuixos moltes vegades dels segles XV al XIX. Les meravelloses fàbriques valencianes que es dediquen a aquest treball, solen tindre als seus arxius també dibuixos d’aquesta època abans mencionada. Si, a més a més, el teixit està treballat manualment com els que es tixen amb les llançadores d’espolí, penses les hores de dedicació que cal per a aconseguir 13 metres (quantitat necessària per a un vestit de valenciana) i és emocionant tindre aquesta joia entre les teues mans. Haver de tallar, treballar, acoblar-la a allò que tu vols aconseguir, és a dir, que el teu treball també es convertisca en una fidel mostra d’una peça d’època.

40 SENTS · Baix La Mar 2020

Tots els teixits, raions o sedes, mecàniques o manuals, el més important és que en acabar aquests cossos no es desbarate el dibuix. El “jubons”, “justillos” o cossos tinguen la forma que tinguen, estan tots tallats a peces menudes i seria una llàstima no poder veure el dibuix. No pots fer pinçaments, perquè desbarataries el dibuix. Tindre a les nostres mans aquesta història i poder reproduir aquestes peces, és tot un orgull i més quan veus a la dona valenciana lluir amb aquest meravellós somriure que li dona la satisfacció d’anar vestida amb les GALES VALENCIANES.


SENTS · Baix La Mar 2020

41


M

Mirant una obra d’art

Cara la Mar J UAN A NTO NIO S EPU LCRE

El Mar o la Mar? Sense cap dubte la Mar.

Igual que en qualsevol aspecte de la nostra vida les coses quotidianes passen inadvertides davant dels nostres ulls, com si per estar veient-les cada dia no li donàrem valor, no li prestàrem l’atenció deguda. Ens sorprenem dels paisatges de llocs llunyans i exòtics, de les obres d’art que en qualsevol museu contemplem durant uns minuts. Si aquest art desperta sentiments, emocions o suggereix estats d’ànim, crec que la mar és una de les majors obres d’art que es puguen contemplar, ja que no només ens ofereix emocions i sentiments, sinó que ho fa en moviment, en un estat de vida permanent, el qual jo tinc el privilegi de contemplar tots els dies.

és només aigua, és el conjunt de diversos elements, lluna, sol, núvols, sal, que el vent s’entreté a barrejar regalant a la mirada dels més bells, fins i tot estranys paisatges. Tons de blau plata segons dorma la lluna, tons de taronja encés segons desperte el sol, blaus serens en calmes de gener. A la rosa dels vents hi ha el fi pinzell que al caprici dels núvols reflectiran llums i ombres, pinzellades aquí i allà, pintant a cada moment un nou quadre de contemplar. Em pregunten què m’inspira aquesta obra d’art que és la mar, no sé què respondre, potser pau i solitud, que és el que solc buscar cada dia a l’eixir a treballar. Encara heu de saber que la mar és com la dona estimada que saps que mai podràs abraçar.

Però de tots els colors del quadre ens falta un per esmentar, és el que més por em fa. El blanc és el color de quan rugeix el vent i es El gran quadre de la mar, pintat amb torna vendaval, la mar s’enfureix i les onades colors que no es poden definir, doncs així brille el sol, passen els núvols, o bufe el vent, coronades per grans crestes d’escuma blanca ens oferirà un llenç diferent a cada moment, colpegen contra la barca i ens desperta del nostre somni, s’acaba l’idíl·lic paisatge i ve el oferint-nos tots els tons possibles, des dels blaus als verds, daurats i també de platejats. respecte, la ràbia i la por. Deixe de mirar aquesta gran obra d’art La plata dolça que acarona els nostres ulls i em pose mans al timó a esperar que el amb la lluna i amb el sol, plata brillant que temporal amaine aviat i així de nou tornar a no es deixa mirar. gaudir de la calma de la Mar. Així doncs “la mar”, la gran obra d’art, no 42 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 43


M

Mirant la Marina CLA RA GINER

Mirant la Marina un s’enamora de les seues arrels. Paisatge de mar i muntanya que acompanya l’ànima i que permet descobrir xicotets racons que havíem oblidat. Pobles de l’interior rural o del litoral turístic.

dos mons. Tradició i modernitat. Festes de moros i cristians i senyal d’Internet bona que arribe a tot arreu, ja siga muntanya o mar.

I més se’ns obrin els ulls si eixim a passejar. Rutes pels nostres parcs naturals. Pujadeta al Penyal d’Ifac, caminata pel Montgó o ja més en pla, escapada a la Marjal. Fauna i flora que cal preservar.

errors. L’emergència climàtica ho diu tot. Menys ciment i més protecció. Mirem la Marina tal i com la volem. Amb faena per a tots i amb millor comunicació. Amb una autopista gratuïta i amb un trenet que esperem que algun dia torne a funcionar. De la connexió a Gandia millor no parlar. Els autobusos entre pobles, depén d’on vages.

Mirem la Marina i les seues possibilitats. El Gegant de pedra de la Segària, la Serra Gastronomia tradicional, coques, de Bèrnia i tot el que hi ha allà dins a arrossos, putxeros, embotits, saladures, les valls, pel Cavall Verd i el Barranc de oli, vi i rebosteria amb reminiscències l’Infern. Desenvolupament rural versus morisques. Olors i tasts sí, però també plats despoblament. Vida als pobles envers i aliments que, en mirar-los, ens deixen fugida al litoral o a les ciutats. enlluernats. Des d’una gamba roja fins a Tornem a la costa, model d’èxit, o no. una tomaca de penjar. Qualitat o quantitat. Aprenguem dels

Terra de bancals de pedra seca amb riuraus. Vinyes de Moscatell i Giró. Oliveres, ametlers, garrofers i la meua estimada figuera. Natura viva enmig de camps abandonats que cal recuperar. Urbanitzacions plenes de xalets que trenquen barrancs i apaguen emocions, tot i que a la vegada, dius, almenys no són gratacels. O sí, com a la veïna Calp. I penses: paisatge agrícola que va canviant per un model turístic que cal adaptar. Tornar a recuperar identitat. Mirar el que volem ser i fer bondat. Combinar 44 SENTS · Baix La Mar 2020

Mirem la Marina i trobarem el nostre raconet en el món. Amb tot allò bo i tot el que es pot millorar. I llavors sentirem aquesta comarca com la nostra llar. I cada poble i cada ciutat tindran algun tresor que trobar. I nosaltres, a poc a poc, els anirem desvetllant, tot i que per més que mirem, la Marina no s’acaba mai.


SENTS · Baix La Mar 2020 45


A través de l ’ objectiu

N

C E L I A MAR Í N

Negre. Només cal alçar la tapa perquè comence el repte. El repte d’atrapar cada somriure, cada mirada, cada gest. El repte de congelar els records d’un moment únic, especial, que mai es repetirà. I amb el repte, la responsabilitat de saber captar els sentiments que es respiren cada segon. El teu objectiu es converteix en el mitjà per plasmar una cosa tan difícil com les emocions viscudes. Davant de tu es multipliquen els colors dels vestits, les flors de les dones, les brillantors de les joies. Són molts els estímuls que t’envolten, però el teu deure és anar més enllà. El teu deure és captar el que no es veu, el que se sent. Perquè només això és el que importa. Això és el que perdurarà. El que entra per l’objectiu a través dels teus ulls i que es convertirà en etern. La teua responsabilitat. Una responsabilitat que es converteix en intimitat que t’atorguen amb la confiança de saber que el teu objectiu és el bo, el que finalment exalçarà el ja de per si bon record que es té de les coses viscudes. Aferrada a aquesta confiança, dones el millor de tu i focalitzes -literalment i figurada- tots els teus esforços en convertir cada moment que passa pels teus ulls en etern. A través de l’objectiu vius cada segon amb ells, una unió que queda també reflectida en cada presa, en cada imatge. Imatges que tornaràs a veure una vegada i una altra fins a configurar una selecció que realment estiga a l’altura d’aquell moment. Són hores i hores de treball i dedicació, però... què és això comparat amb l’eternitat que ens toca crear?

46 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020

47


48 48 SENTS · Baix La Mar 2020


L

L’OÏDA

Música J O S EP PA S TO R

Soc músic, m’han demanat que parle d’un dels sentits que un músic ha de desenrotllar molt durant el seu procés d’aprenentatge: l’oïda. Sentir i escoltar són dos processos diferents.

harmonies, timbres, etc. Simplement és perquè ha educat la seua oïda, perquè l’oïda s’educa, els pedagogs musicals tenim el deure d’educar l’oïda i el gust musical, la qualitat musical. A vegades anar en contra de modes i productes comercials, que la indústria musical ens imposa sense gens d’interés cultural ni de qualitat.

Sentir és la percepció passiva dels sons, L’oïda també et produeix plaers, quan et mentre que escoltar és un acte voluntari que murmuren a l’oïda, quan t’acaricien o besen, requereix el desig d’usar l’oïda per a enfocar quan disfrutes escoltant alguna cosa que els sons seleccionats. t’agrada. És una sensació molt reconfortant i relaxant. Així mateix et pots alterar quan no En altres paraules, escoltar és la facultat t’agrada el que escoltes. de seleccionar la informació de sons que un desitja sentir per a percebre-la de Parlant d’educar l’oïda, la música fallera manera clara i ordenada. Exerceix un paper és un gènere, amb grans composicions predominant en la integració, comprensió i de grans músics, amb una qualitat musical retenció de missatges sonors, particularment que manté la tradició fallera, últimament dels sons del llenguatge. Escoltar és de vital hauríem de reflexionar un poc tots, fallers, importància en el procés d’aprenentatge. músics, entitats responsables de la festa, Des de xiquets la primera cosa que fem és sobre què està passant amb aquest gènere. escoltar, assimilar, memoritzar, més endavant, És un gènere de qualitat, tradicional, que no es pot perdre, crec que en actes oficials aquest xiquet, tindrà el desig d’imitar i de rigor faller, sempre hauria d’estar aquests sons. present, ja que reflecteix la cultura i tradició L’oïda musical és considerada una musical fallera, i cal mostrar als joves fallers destresa important per tots els músics, tant l’origen de la música fallera i tradicional de per al futur músic professional com per a la festa, amb açò no vull dir que sempre hi l’estudiant que té un enfocament amateur. ha moments per a la festa i un altre tipus de És evident que la música, que és un art basat repertori musical més festiu, però inclús en en l’escolta, precisa un desenrotllament aquest repertori, s’ha de mantindre sempre especialitzat de la funció auditiva. una qualitat musical i un quefer seriós i professional. Un músic es diu que escolta d’una altra forma, percep textures, capes sonores, 50 SENTS · Baix La Mar 2020


La música i les falles, sempre han anat agafades de la mà. Quan s’acosten les festes falleres, s’escolten els coets, la música pel carrer, les falleres i fallers celebrant la seua alegria, l’oïda fallera implica aquests elements. Escoltem tots, i dic escoltem aquests sons amb respecte, amb emoció, amb intensitat, amb amor, amb passió, perquè formen part de la nostra tradició cultural, formen part de la nostra identitat. Escoltem bona música, bones falles a totes i tots.

SENTS · Baix La Mar 2020

51


E

El despertar dels sentits

Pirotècnia R ICA RDO CA B A LLER

Els sentits. Podríem aplicar-los a aquest art efímer i tan nostre com és la pirotècnia. Tots els sentits, tots i cadascun d’ells, entren en escena en diferents manifestacions pirotècniques, però ací parlarem d’uns pocs i jugarem amb alguns d’ells. En un castell de focs, per exemple, el sentit de la vista és el que fa gaudir. Per a pintar llenços en el cel fosc, el pirotècnic agafa la seua paleta i dibuixa les formes més espectaculars en aquest, formes increïbles, combinacions de colors. La vista gaudeix amb la creativitat del pirotècnic, però l’oïda exerceix també un paper important quan s’escolta el so de la pólvora, so que accentua el sentit de l’oïda, més si cap en un piromusical, explosió d’imaginació on la música i la pólvora s’agafen de la mà per a fer-nos vibrar. És la pólvora que balla al compàs de la música. Parlem ara de la mascletà, tan nostra, el nostre tret autòcton. Ací entra en escena i cobra protagonisme l’oïda de nou, perquè és el que fa que seguim el ritme, de menys a més, vibrant, gaudint de com puja fins a arribar a aquest final desitjat, aquest clímax del foc, terratrémol, bombardeig, colp final.

52 SENTS · Baix La Mar 2020

És l’oïda el que ens fa vibrar per a passar immediatament, en finalitzar, a posar en funcionament altre sentit, l’olfacte, aquest meravellós i reconfortant olor de pólvora que tant ens ompli, el que ens embolica i ens fa sentir tan bé. El tacte, un altre dels sentits, tindria el seu moment més àlgid en la despertà, en agafar el tro de bac, acomodar-lo a la nostra mà per a llançar-lo amb força i gaudir d’un so tan familiar, el tro de bac. El gust, indubtablement, és el que es queda sense molt de protagonisme, però acompanya a la resta de sentits. Perquè, quin gust té la pólvora? Es queda aquest sabor apegat en el paladar, assaborir aquest fum que ens envolta en una despertà, en una mascletà... Però, malgrat això, és un gust, al cap i a la fi, poder escriure en aquest llibret, i poder parlar-vos una mica de pólvora, de pirotècnia. D’aquest plaer que fa que es desperten alhora tots els sentits.


SENTS · Baix La Mar 2020 53


S

La ràdio J U A N J O S É GU NTIÑA S

Sentit auditiu: segons la viquipèdia, la funció del sentit és captar i transformar ones sonores en impulsos nerviosos i posteriorment, aquest senyal és transportat a través del sistema nerviós perifèric fins a ser processat en l’encèfal que decideix quina resposta efectuar, de vegades de forma conscient i d’altres de manera inconscient o instintiva. Dit així, sembla molt més complex d’allò que estem acostumats veritat? Des de ben menuts, la nostra educació es basa a escoltar per poder aprendre de la mà d’aquells que són els responsables i encarregats d’encaminar el nostre futur i enriquir-nos amb la seua saviesa. Nosaltres som autèntiques esponges, absorbim tota la informació que ens traslladen i la guardem al nostre subconscient on posteriorment anem fent ús d’ella quasi sense adonar-nos, però a més, es converteixen en records, que igual que passa amb la resta de sentits, ens poden teletransportar a moments viscuts de la nostra vida. Els que vivim amb tanta intensitat aquesta festa de les falles, en qualsevol racó del món al sentir el soroll d’una traca o la música festera d’una xaranga, ens trasllada al mes de març, on els dies grans de la nostra festa omplin els carrers de felicitat i festa, sabeu del que parle, veritat? Fa 4 anys, va donar inici un projecte radiofònic anomenat Montgó Ràdio, on les falles anaven a tindre el seu propi espai, tasca que m’encomanaren i que si us soc sincer, vaig acceptar sense ser conscient del paper tan important i a la vegada de responsabilitat que tenia entre mans. Era el responsable de donar-li més veu si cap a les falles de la nostra ciutat, on per nom li vam ficar “el

54 SENTS · Baix La Mar 2020

Xisme Faller”, fent referència a la cançó del grup de música popular Els Pavesos. No sabia ni per on començar, tan sols tenia clara una cosa, que el programa es realitzaria en la nostra llengua. Recorde que per al primer programa em vaig fer un bon guió, pràcticament anava llegint-lo, estava molt nerviós i al finalitzar, esperava ansiós la pujada del podcast per poder escoltar-lo i fer autocrítica. Ho vaig trobar tan mecanitzat que vaig pensar, que pot eixir malament si comuniques alguna cosa que t’apassiona? Des d’aquell instant, cap guió ha estat damunt la taula, deixant així que la improvisació jugue un paper fonamental dins d’aquest espai, convertint-lo en més proper, més familiar, com estar conversant de falles en qualsevol racó, com fem molt sovint. Entrevistes de tota mena: càrrecs, artistes, temes d’actualitat fallera, tertúlies, tot el que envolta aquest fascinant món de les falles i que en poc temps va fer que me n’adonara del ressò que tenia, sobretot, quan la gent et para pel carrer per comentar-te qualsevol tema tractat al programa. En aquest moment em vaig adonar com de delicat era allò que teníem entre les mans i que s’havia d’utilitzar de la millor manera possible, sempre fent un ús imparcial de la informació, però, perquè una comunicació siga totalment satisfactòria, tan important és donar-la com rebre-la, ja que després en fem ús d’aquesta i ho comuniquem a altres persones, i ja coneixeu el joc d’infància del telèfon, que comença donant-se un missatge i a mesura que va passant per diferents persones canvia la informació totalment.


Des d’ací convide a totes les falleres i fallers que no perden mai l’oportunitat de fer ressò de la festa, que utilitzen qualsevol via per aplegar a tota la població, que siguen conscients que aquestes vies existeixen i de la importància que tenen, i que són peça fonamental perquè aquesta festa puga perdurar en el pas dels anys, això sí, que ho facen sempre mirant l’interés de la festa sense que cap color polític puga influir i sobretot que servisca com ho fan les mateixes falles, per poder reivindicar i donar visibilitat a tants temes com siguen necessaris, com ara són el medi ambient, la intrusió, la igualtat, la llengua i molts més, mitjançant qualsevol tipus de via. Les falles són una festa de totes i tots els valencians, de la qual a més de nosaltres, milions de persones en gaudeixen, i prova d’açò és l’avanç de les noves tecnologies, que han aconseguit que puguen aplegar a qualsevol racó del món, on van conquistant amants d’aquest art efímer i, si sabem anar evolucionant a mesura que ho fan aquestes, aconseguirem que tot el món siga sabedor, més si cap, del tresor que tenim a les nostres mans.

SENTS · Baix La Mar 2020 55


A

El so de la mar JO A N M A S CA RELL

Ara fa anys, vaig submergir-me entre les aigües de la Mediterrània més meua. Eren els temps dels batejos de mar, quan noves empreses volien demostrar-nos coses antigues. Quines coses! Els sorolls de les llepasses, el rugit de les petites pedres lluitant entre si. Quan els petits caragols, desproveïts de tota vida tocaven l’harmoniosa melodia de la quotidianitat marina… Les pedres del mal de cap tan acolorides elles, distreien els passejants a vora mar… Tot passava com una orquestra. M’escabussava, cada vegada que estava més i més endins, la música es feia més i més harmoniosa, les petxines, les fulles, les pedres grans i petites que parlaven i em donaven la benvinguda al seu nom… Tranquil·litat, bonhomia que després es transformaria en discrepàncies i advertiments quan bufava la llevantada. Són les llunes, és la vida en la seua més pura essència! I al cap i a la fi … El gris, entre tant de blanc i tant de negre. Quins paral·lelismes amb les circumstàncies actuals.

i beneïen els Déus per haver-los fet arribar les seues sedes i els seus llis, les seues vaixelles i els seus escrits. Oh! Feliç país! Quan en arribar aquelles gents els acollien entre riures i abraçades i els convidaven a viure entre nosaltres! Arran de tocar les nostres costes, les seues ànimes respiraven ales de llibertat i bonhomia. Aquells polps estesos vora mar, aquelles gerres plenes de vi de Benimaquia, els gerrots a vessar d’un líquid espés i miraculosament jove: l’oli! ... I ara … Em venen les xarrades dels arqueòlegs i llegisc els articles de la gent sabuda i assabentada … I mon pare? Aquell homenot ple de vitalitat i de saviesa discreta. Un home d’ací. Que no sabia expressar la seua experiència perquè no ho trobava necessari i que em feia recordar sempre com parlava la mar. Ara riu, ara fa calma, ara està marejada, ara està en llebetjada … Ara … Ves a saber què! ...

Ai! Santa paciència la d’aquelles persones que escoltaven la mar. Unes per passió, les altres per treball, unes quantes per obligació i unes moltes per delit! Ara hem Tot i això, m’he endormiscat. Enguany, arribat a un punt tan innoble! Tots es diuen un hivern avançat em crida a estar-ne de la mar i en són tan pocs! Escoltem les més temps llegint a vora mar. És bonic i onades per la tele, ens deixem endur per m’engresque a estar cada dia al mateix lloc la rapidesa de la ràdio i si ens ve molt de i escoltar els sorolls de la vida i el pas del pressa, pot ser, l’app de l’Ajuntament ens temps i m’ajuda a recuperar la meua història indica què hem de fer! Oh! La natura, el marinera. De quan els vaixells italians i de marge Roig, les línies i les voreres de les Marsella i del Magrib venien a ca meua i esculleres i la palmera que hi havia al Raset! besaven les meues voreres del carrer Pont 56 SENTS · Baix La Mar 2020


Resten quincalla, cendra per als més infants … Tota una bona mentida! Santa i sagrada mentida! Entre sedes i paraules boniques amaguem el teu soroll; la mar! La meua mar! Aquella mar que restarà sempre ací, llunyana a la irrealitat i a la parafernàlia, propera als capricis de les estacions. Sorolls de petites pedretes i meravelloses trompes fetes de pedres mil·lenàries. Una mar de revolucions mediterrànies quan cal ser-ho.

Ara, quan sembla que des d’altres indrets volen ofegar el teu soroll, jo et desitge, mar meua, que més que mai engresques la teua orquestra i empenyes la teua melodia envers les oïdes més ignorants per escampar la teua dolça bonhomia.

SENTS · Baix La Mar 2020

57


58 58 SENTS · Baix La Mar 2020


I

La pólvora MA NO LO CATA LÁ N

Un xicotet gest del cap de Manolo fa que Matías encenga la metxa del segon avís, que en el moment d’eixir cap al cel tacat de núvols esquinçats de març, sembla que el temps es deté de sobte. Un xicotet somriure apareix en Cinc minuts abans, llambregava la plaça el meu rostre, sabent que tot el que passarà a intentant visualitzar el que anava a passar a continuació. Els peus no podien romandre quiets continuació m’impressionarà. De sobte Manolo en un mateix lloc, però sense dirigir-me a cap lloc es gira i es dirigeix cap a on es troben els càrrecs, en concret, balancejant el meu cos com intentant però una mirada seua ràpida cap al meu lloc, acompanyada d’una picada d’ullet, em posa en calmar aqueixos nervis que s’anaven apoderant alerta, sabent que és el moment. En silenci, sense del meu estómac. En silenci, sense parlar amb parlar amb ningú. ningú. I de sobte no s’escolta res. Veig que m’envolta gent cridant. No l’escolte. Només sent els batecs del meu cor accelerat, intentant recuperar la normalitat.

Quan de sobte veus a Matías allà lluny posarse el casc i dirigir-se cap a la primera carcassa d’avís, el cos s’estarrufa com amb el contacte d’un fred glaçó a l’esquena. El silenci es converteix en un xicotet murmuri, i de sobte aqueixos peus inquiets es converteixen en dues estaques clavades en el sòl, inamovibles. Manolo des de la distància observa, controlant que tot estiga en el seu lloc, gaudint de la visió dels colors penjats per cordes. En silenci, sense parlar amb ningú. I el silenci es trenca en eixir de la primera carcassa d’avís cap al cel, com un xicotet preàmbul que anuncia que el bo està en camí. Matías fa dos passos arrere, tranquil, impertorbable. L’explosió en el cel del primer avís s’acompanya d’un tímid aplaudiment. Les meues mans no. Romanen entrecreuades en el meu pit, ferms. Manolo contínua impassible, amb els ulls dins la plaça, sense mirar un lloc fix, més bé en el seu interior. En silenci, sense parlar amb ningú. 60 SENTS · Baix La Mar 2020

El tercer avís pràcticament és llançat a continuació. Matías aquesta vegada no s’espera i de sobte desapareix, amagant-se entre el bell jardí multicolor que està apunt d’explotar. Amb el pols ferm Manolo entrega als afortunats una metxa encesa, però les seues mans estan tremoloses i els ha d’ajudar per a encertar l’encesa. Amb la mà dreta recull la metxa i amb l’esquerra dona una lleu espenta cap a arrere dels càrrecs, més a manera protectora que sancionadora. En silenci, sense parlar amb ningú.

Els primers acords de la traca que encén els tubs de xiuladors i trons aeris, només són el començament d’una melodia compassada i rítmica que a poc a poc va omplint l’ambient d’un perfum únic i inimitable. Els ulls poques vegades es dirigeixen cap al cel on exploten els xiuladors. Directament es queden embadalits en la dansa de la metxa quan solta amb la seua flama el coet de la corda i acaben amb el seu redó cos en el sòl fins que de sobte, desapareix.


Així un darrere l’altre; rojos, blaus, verds, taronges, de la plaça. Això sí, amb una aroma embriagadora que ompli els pulmons amb cada inhalació, sense molestar. morats i així fins a una paleta de colors que, a poc a poc, van convertint l’aire en una magnífica boira. Ja no I de sobte no s’escolta res. Veig que m’envolta hi ha silenci, però ningú parla amb ningú. gent cridant. No l’escolte. Només sent els batecs del meu cor accelerat, intentant recuperar la normalitat. I de sobte, d’entre la boira sorgeix Matías, corrent Manolo es fundeix en una sincera abraçada amb des de l’interior de la plaça, com si algú haguera Matías, i una mirada al cel preguntant-li a Miguel, si li obert les portes de l’infern. I de sobte arriba. A les nostres flors ja no els dona temps a explotar en el sòl. havia agradat. Però així i tot, és meravellosa amb la rapidesa que Comence a escoltar a la gent aplaudir, però la exploten i malgrat el generós baluern que provoquen, veritat és que mai m’ha donat a mi per fer-ho. El meu transmetent les seues vibracions per aqueixos peus cor comença a recuperar les seues pulsacions normals fixats amb ciment al sòl. i una abraçada amb Manolo, fa que el meu cos No havent acabat fins i tot d’explotar l’última de les flors, Manolo acatxa el cap i encén el bombardeig aeri final. Les flames que llancen verticalment són aterridores però alhora satisfactòries. La por i la satisfacció s’uneix en tot just uns segons, que uneixen la boira que ve del cel amb la que surt de la superfície

recupere per complet la normalitat. En silenci, sense parlar amb ningú. Manolo ha sigut durant més de 30 anys, la persona de confiança de Miguel Caballer, fundador de la Pirotècnia Caballer i en l’actualitat dispara les mascletades de la Falla Centro per Sant Josep.

SENTS · Baix La Mar 2020

61


F

L’ olor de la mar V ICENT O LTRA

Fa olor de mar ... quàntes vegades hem dit esta frase. És una olor particular. Per a alguns fa més bona olor que per a altres, però quan estem lluny de la mar, la trobem a faltar. Aquesta olor que quan respirem profundament, ens recorda a alguna cosa i no sabem a què. La mar fa olor de mar. ¿Què és aquesta olor? Les olors expliquen històries tant sobre nosaltres com sobre el món que ens envolta i jo vaig a contar-vos una de fa molt de temps. Anava caminant cap a casa quan vaig passar davant d’una botiga de records de platja que va cridar la meua atenció. Es tracta d’un local menut que fora, al carrer, ha col·locat una taula amb petxines de diverses grandàries que s’ofereixen i han resultat efectives per atraure a els turistes. Jo, vaig agafar una de les petxines i de sobte percep una olor que porta a la memòria el record de la vegada que vaig viatjar a una platja d’arena blanca amb la meua família quan era menut. Vaig deixar la petxina i pren una altra, i no fa olor, no vaig sentir l’olor d’aquesta platja. Pren novament la primera petxina i l’olor torna. No hi ha dubte, aquesta olor és el de la platja a la qual vaig anar de menut. Els paisatges solen tindre olors característiques. Per exemple, la mar té una olor que ens fa reconèixer-la. Abans de ploure som capaços de detectar l’olor de la

62 SENTS · Baix La Mar 2020

pluja sense que hi hagi començat. Distingim entre les olors de les diverses flors que hem vist i sabem identificar l’olor d’alguna cosa desagradable. Totes aquestes olors són producte de substàncies que el nostre cervell reconeix. Una barreja de substàncies va impregnar la petxina que jo vaig olorar i que va fer que el meu cervell recordara la platja que vaig visitar de jove. Quan vaig eixir de la botiga amb la meua petxina impregnada d’olors de la mar, vaig sentir que una olor coneguda se sentia en l’aire, estava a punt de ploure. Vaig mirar cap el cel i vaig veure els núvols grisos sobre el Montgó. L’olor de la pluja s’intensificava més, sabia que prompte començaria a ploure. Continua plovent i hem pose a recercar fotografies antigues i de sobte apareix una del barri de baix la mar, més concretament de la zona del Raset, Vaig sumar memòria i van vindre els records de la meua infància, les barques varades a terra i les xarxes apedaçales esteses al sol. L’olor a salnitre, algun cadàver de peix i moltes algues enganxades a elles. Les caixes de fusta a on el peix es portava a la llonja per subhastar. Mirant la fotografia tinc eixa sensació de llibertat infinita. Recorde l’alba quan arribaven al moll les barques de peix blau, els sardinals. Com els mariners batien les xarxes i arreplegaven els últims peixos, eixa era l’olor de mar que pareixia més be del mar del nord i era de la nostra mediterrània.


He de tornar un dia al port a veure les barques atracant al moll i com descarreguen el peix, he de tornar a sentir l’olor de les sardines a la matinada i he de tornar a sentir eixes emocions, perquè la mar fa olor a sal i a llibertat

SENTS · Baix La Mar 2020 63


V

L’ olor de la natura INM A GA S Q U ET

Vam obrir la floristeria fa quasi sis anys i, a poc a poc, he anat aprenent tot el relacionat amb aquest món. La gran paleta de colors i olors és tant extensa com meravellosa. Em va sorprendre la quantitat de gent que entrava al nostre espai per l’olor, i és que l’aroma de les flors, junt amb el verd impregnava tot el carrer. L’olor de cada estació de l’any ens brinda records diferents. L’hivern, amb les seues fulles de roure; eucaliptus, que tenen una fragància forta i característica; la molsa, que ens recorda al camp acabat de mullar per la pluja; l’avet ... També utilitzem fruita com la taronja de la nostra terra, avellanes i anous. Aquest conjunt d’elements ens apropen per la seua essència al Nadal.

Potser siga l’estiu l’estació més complicada per les altes temperatures. Les flors pateixen la calor i nosaltres amb elles, per això som molt més acurades a l’hora de triar el material amb el qual anem a treballar; utilitzem més verd, card, brancatges secs, etc. Decorar bodes a l’estiu al costat de la mar és un còctel de moltes olors, sentiments i bellesa. Recorde l’olor de gesmiler de les nits de l’estiu al camp. Finalment aplega la tardor i amb ella els diferents colors dels brancatges, l’olor de la pluja i les fulles que cauen dels arbres. Records tan bonics com l’arribada de la fira i l’olor de castanyes ens transporten a la infantesa, mentre imaginem les nits que encara ens queden per a gaudir a la terrassa gràcies al nostre meravellós oratge.

La primavera és una mascletada d’olors i colors, aromes a roses al jardí, freses i diferents bulbs. Obrir la porta del nostre Quasi totes les flors tenen un aroma taller en aquestes èpoques és un plaer especial que les fa úniques i irresistibles, per al nostre olfacte. I com no, el més que ens atrauen, ens fan sentir i gaudir. esperat, les Falles, eixa olor a pólvora que a tothom ens porta mil records i ens anuncia que l’estiu ja s’aguaita. És una estació on podem trobar una gran varietat de flors mentre donem passejos pel camp o assistim al romanticisme de les bodes.

64 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 65


C

Olors de la ínfància LA U RA O LTRA

“Coques, mones, pastissos, putxeros... Dolç o salat, en ma casa si hi ha una olor que ha predominat durant la meua infància i vida, ha sigut la de guisar. De menuda, recorde despertar-me molts caps de setmana per una olor que sortia de la cuina i m’arribava als somnis. Olor d’acabat de coure, de tret del forn encara fumejant dins del motle, d’algun dolç, i no em pots negar, que aquest despertar era molt millor que el de l’alarma del rellotge despertador. M’alçava del llit i m’acostava a la cuina, allí es trobava ella, enfeinada, mirant la seua llibreta de color negre, on té anotades receptes i més receptes. En entrar, el primer que em deia - Vols llepar? Senyalant-me la “llengua” (l’espàtula que s’utilitza per a escurar el bol de la mescla). Sí, és xocolate? La meua resposta era igual de ràpida que la meua llengua en llepar l’espàtula. I sense dubtar-ho ni un segon allí em quedava jo, ajudant a ma mare, portantli els condiments a mesura que anaven fent-li falta per continuar amb l’elaboració, cert és, que jo preferia ser la xef i que ella m’ajudara a mi. En cada data important, acostuma a fer el mateix, agafa el seu davantal, es lleva els anells dels dits, encén la ràdio i es clava a la cuina a fer una de les coses que més li agraden, i millor se li dona, cuinar, i no importa ni la quantitat de gent ni

66 SENTS · Baix La Mar 2020

el tipus d’esdeveniment, tot sempre queda d’estrela Michelín. I és que, que millor que el menjar, per a celebrar.” La cuina desperta els nostres records: emocions, llocs, persones, sentiments que afloren amb el menjar, olors i sabors. Aquell plat que vas tastar fa tant de temps, brolla de sobte com un instant inoblidable, perquè els records també es formen segons el context que els reforça, en aquest cas, per la companyia. I per a mi és aquest, veure a ma mare cuinejant amb mi, tant per a divertir-nos, per a aprendre o per tradició, però sempre perquè gaudim cuinant. Estic segura que al pas que heu anat llegint, a vosaltres també us han vingut al cap moments màgics i emocions que heu compartit cada dia amb els vostres éssers estimats i créieu totalment oblidats. El sabor de la paella del diumenge que comparteixes amb tota la família o l’olor dels macarrons que gaudies de menuda, o aquell viatge que vas fer i en el qual tan bé vas menjar o fins i tot, ara mateix, podries olorar el teu plat favorit fet per la teua àvia. Tots aquests records que han aflorat de qualsevol època de la nostra vida, els hem anat atresorant en la memòria i els revivim a través de l’aroma de certs plats, que ens fan reviure moments meravellosos. Sense dubte és increïble, el que la cuina ens pot fer sentir.


SENTS · Baix La Mar 2020

67


68 68 SENTS · Baix La Mar 2020


P

D‘ un bon esmorçar MIQUEL FORNA

Per a iniciar el dia no hi ha cosa millor que començar-lo amb el gust d’un bon esmorzaret. Per a moltíssima gent l’esmorzar és la primera menjada sòlida del dia i parlar d’esmorzar és parlar d’un ritual antiquíssim que ha anat passant de pares a fills. Hi ha esmorzars de faena i d’amistat, d’entrepà i de plat, al bar i a la fàbrica, a la caseta i al carrer, de mitja horeta i de tot un matí... Parlem-ne. Els que treballen en tallers, fàbriques o oficines somien en gaudir de la mitja hora de l’esmorzar, la qual cosa significa eixir del treball quotidià per a viure uns moments màgics davant d’un bon entrepà. Uns al bar de la cantonada, altres al mateix lloc de treball, tenen mitja hora per a menjar-se l’entrepà que porten de casa amb formatge, xoriç, pernil o algun tros de truita de creïlla que va sobrar del sopar -embolicat si pot ser amb paper de periòdic-, fer-se el vinet o la cerveseta, i fumar-se un cigarret amb l’aroma del café tocaet de conyac. Hi ha entrepans que són per a xuplar-se els dits. Poden ser senzills, com el de dues llesques de pa amb unes rodanxes de tomaca i un parell d’anxoves o el de figatell, acompanyats amb un platet amb quatre olives partides, mitja ceba i un tros de coliflor en vinagre. L’entrepà de sépia a la planxa amb una picadeta d’all, julivert, llima i oli, sense perdre de vista i tacte una tomaca partida, quatre ditets i un tros de pebrera en salmorra. El típic entrepà de llomello fregidet amb alls, unes penques en salmorra i un bon vinet. L’entrepà de botifarra i llonganissa de Xaló, amb raïmet de pastor i vi del “terreno”. L’entranyable entrepà de tonyina amb olives farcides d’anxova de Benjamín.

70 SENTS · Baix La Mar 2020

Una tallada de pa untada amb sagí, és hui un mosset meravellós. El de truita amb alls tendres acompanyat amb uns “variants” i bona beguda. O una barreta de pa ben plena de cansalada magrosa a la planxa, acompanyada d’amanida. Un suculent esmorzar pot ser també un parell de coques de tomacat amb sangatxo, les d’oli i sal i les d’anxoves, o les de ceba o de pésols, tot açò adobat amb un grapat de faves tendres amb un polsim de sal, llicsons amb unes gotes de llima o unes mandonguilles casolanes. Està també l’esmorzar de plat, nom que es dona pel recipient on es serveixen els aliments. De plat podem esmorzar una bona ració de magre guisat amb tomaca, uns variants amb vinagre, vi o cervesa. Un plat de bull amb ceba i bona cosa de pa per anar sucant amb el corresponent platet d’olives, uns trossets de pebrera en salmorra i un bon vinet, si pot ser del terreny millor. La deliciosa borreta de melva –i més pa per anar mullant– una tomaca partida pel mig amb sal, una bona xorrada d’oli i mitja ceba tendra amb una bona copa de vi negre. Sang amb ceba i dos capellans a penes torrats regats amb suficient oli per anar sucant, salmorra variada i una bona cervesa ben freda és tot un plaer per al paladar. Un esmorzar per a ficarse les botes: dues sardines de “casco” fregides amb alls, -es recomanable no afegir-li sal-. Una altra delícia és el conill amb tomaca amb el seu suquet per a mullar. Faves sacsades amb cansalada i llonganissa i un plat amb raïm de pastor, olives partides i un bon vi. Després d’un esmorzar de plat com aquest ja podem anar-nos-en al cel.


No oblidem els esmorzars de taula del dissabte entre amics. Per a començar bé la cerimònia, una cassalleta, que diuen que aquest aiguardent fa ganes de menjar. S’aposenten al voltant de la taula i s’acaben el cigarret que havien encés mentre es bevien la cassalla. De primer l’amanida feta amb tomaca, ceba tendra, quatre fulles d’enciam, raves i un grapat d’olives. Normalment en aquest tipus d’esmorzar, tots els comensals solen menjar el mateix. Una cassola d’anguiles a l’all i pebre o una llandeta o suquet de peix. Un calderet amb faves sacsades. Una bona torrada de xulles amb allioli. Una font de conill amb tomaca. També és molt popular esmorzar una bona ració de “despojos” o “callos”. Gamba amb bleda o aladroc fregit o un guisadet de polp amb penques. Tot açò barrejat amb un bon vi i unes llesques de pa redó per anar mullant. Mentre es menja hi ha molta conversa, acudits, crítiques... Si és estiu s’enceta el meló, el raïm o les figues, i si és hivern un grapat de taronges. En acabar ve el café o carajillo, el vaqueret, un bon conyac, un orujo o algun herbero. És costum fer la partida al sis-cents o a la brisca, mentrestant es delecten amb el gintònic. La parella que perd, paga. Al pas que anem, tot açò està en perill d’extinció. S’ha generalitzat la moda del café amb llet, una torrada amb pa fet amb motle, untat amb tomaca de pot, que no fa gust de res, altres amb oli i sal o amb un vulgar sobret de mantega. Quina llàstima.

SENTS · Baix La Mar 2020

71


E

El gust de la mar B ATI B O RDES

En aquests dies de temporal, en el que quedava de platja, afonant les sabates en ella, a vegades, mirant la mar quan està brava amb aquest soroll típic de cascada infinita, aquesta fina boira de salnitre que t’embruta les ulleres, no puc evitar pensar en les persones que viurien aquesta sensació abans que nosaltres. Com si compartires el mateix moment, no sé... Fa uns 500 anys amb Miguel de Cervantes (quan va ser lliberat del seu captiveri pels moros l’any 1580, previ pagament) estaria ací mateix mirant el que jo? I fa mil anys, estaria mirant i sentint el mateix Ibn Sida? (reconegut com un dels majors lexicògrafs d’Al-Àndalus que vivia a la taifa de Dénia i que en la seua obra ”Kitab Al-Muhassas” en el pròleg va escriure “Com no he de fer-los (barbarismes al escriure) si escric en temps tan allumtats de quan l´arap es parlava en purea i tenim que conviure familiarment en persones que parlen romanç?” uns 200 anys abans d’arribar Jaume I a València. Cal recordar d’on venim per a no oblidar el que som. Ibn Sida era cec de naixement, així que veure no veuria però sentir sí sentiria amb més intensitat que amb els altres sentits, si cap. Estant de viatge a l’estranger, em preguntaren una vegada quin seria el producte que triaria per a recordar-me’n del meu poble. No vaig haver de pensar-

72

SENTS · Baix La Mar 2020

ho molt. Si fora pel que pogueres trobar al seu mercat demanaria ostres, percebes o còdium, pel seu contingut salí, aquest gust de mar salada. Però en realitat si poguera triar alguna cosa que em poguera transportar a l’instant al meu poble i quasi a la meua infància seria l’eriçó o bogamarí, que diuen a Xàbia. Però clar, com li expliques què és i a què sap un eriçó. Li vaig contestar el següent, és un passeig per les Rotes o voreta mar que a mi em desperta els 5sentits: La vista, mirant la bellesa de l’animal, els seus moviments, la brillantor a la corfa provocada per la pel·lícula d’aigua que el cobreix, que li dona si cap, més vida als colors. Per a mi el violeta intens. El tacte, aquest record de tindre’l a la mà fent-te cosconelles, alçar la palma i vore el seu exèrcit de pues moure’s a ones com volent bogar (records de xiquet). L’oït, sentir el tallar de les tisores, espècie de ronqueig, preludi del festival que saps que t’espera… L’olfacte. Olorar, instint primitiu, iode, algues i mar que em transporten a qualsevol dia d’estiu de la meua infància, dies de germans i amics fent l’Orson Well a la platja on el dia no s’acabava.


I el gust. El festival. Tot el dit, tot el viscut en un mos. Sabedor del resultat final d’aquesta góndola o galló roig viu, brillant, humit, esperant ser engolit. Jo ja estava salivant quan el meu interlocutor em va dir que això era el més porno food que ell havia sentit mai i que per l’amor de Déu que ens anàrem a dinar. I això que encara no havia parlat de l’embotit i les creïlles in spanish omelette amb una tomaqueta tallada del terreny en allets, pebrera en salmorra i acabat en un suau bany d’oli d’oliva, tèrbol, d’ací, de primera premsada!!! ja estic salivant una altra volta ...

SENTS · Baix La Mar 2020

73


E

El gust per pintar M A NU EL RO DRÍGU EZ

Em diu César que escriga sobre el bon gust, concretament, sobre el meu bon gust a l’hora de pintar, i li agraïsc que mire amb tan bons ulls la meua obra. Començaré dient que el bon gust és una capacitat. De la mateixa manera que un coneixedor de la música és capaç de saber amb la seua oïda quines són les notes de la melodia que sona, el bon gust és una capacitat de tipus perceptiu que revela la capacitat interior de les persones que la posseeixen. Tota habilitat necessita ser desenvolupada, d’experiència. En el meu cas, intente pintar constantment per a perfeccionar la meua tècnica. De la mateixa manera, per percebre amb bon gust cal d’esforç i pràctica. El bon gust és innat i crec que és el reflex de la personalitat i la forma de ser de cadascun. Són un conjunt de característiques en l’àmbit intern i extern. El bon gust és també una manera de fer que consisteix a saber conjugar amb harmonia diferents elements, en el meu cas,

74 SENTS · Baix La Mar 2020

en un quadre. És cert que és un concepte subjectiu allò que defineix al bon o mal gust, de fet, no es regeix per regles preestablides. Realment, per a alguns experts, el bon gust no existeix, s’imposa. El que sí és veritat és que jo, a l’hora de pintar un quadre, tracte de reflectir estèticament el més bell d’un paisatge, una persona, etc., inclús els defectes són bells. Per no parlar de la tècnica, he de dir que m’agrada acaronar el llenç amb el pinzell, no són brotxades sense sentit, sinó tot el contrari, ben definides, sense brusquedat i sempre dins d’un ordre. Els colors. M’agraden els colors neutres, generalment gens estridents, però tampoc tinc unes regles establides. Adore la bellesa (allò que en el meu món és bellesa) i tracte de reflectir el meu món interior. La sensibilitat estètica té un component personal i un altre contextual, i ambdós són altament significatius. Allò que es percep com a bon gust a Occident, pot ser considerat mal gust a l’Orient.


SENTS · Baix La Mar 2020

75


76 76 SENTS · Baix La Mar 2020


L

Tocant la mar VICENT OLTRA

La mar és per tots els sentits. Només cal posar els peus a la riba per sentir la seua immensitat, que crida a cada un d’ells des del moment en què l’onatge trenca contra la nostra pell, amb una relaxant cadència que recorda a la d’un bon massatge. Podem veure-la, contemplar-la, escoltar la seua veu, de vegades ronca, altres més sedosa, tocar-la, acariciar mentre escapa entre els dits, provar el salnitre, aspirar aromes. Podem gaudir, sense cansar-nos del plaer que ens regala. Als nostres sentits els agrada la mar. Els seus beneficis van des de deixar anar l’estrés fins millorar alguns problemes de la pell. Però, què té la mar que ens atrapa? Té la puresa de l’aire, el vaivé de les onades i el seu so relaxant, la lluminositat del sol. Els efectes per al tacte, i per curar la pell. Els metges aconsellen l’aigua de la mar en moltes malalties de la pell. Psoriasi, pell atòpica, etc. Per la seua composició, rica en clorur de sodi, magnesi, potassi, calci, brom i altres elements químics, se li atribueixen efectes antiinflamatoris i bactericides, a més de propietats hidratants rejovenidores, exfoliants i molts altres beneficis terapèutics. L’esport amb contacte amb la mar. La natació, el busseig, el surf, el rem, etc. Tots tenen el tacte com a sentit, que ens farà gaudir més. Però a la mar hi ha molt més que tocar, l’aigua salada que la podem tocar, agafar amb les mans, però que se’ns escapa entre

78 SENTS · Baix La Mar 2020

els dits, no podem donar-li cap forma però sempre es quedarà a les nostres mans humides. L’arena de la platja, tocar-la i jugar amb ella, passejar amb els peus nuets i apretar-la amb les mans i donar formes efímeres que en arribar a la mar desapareixerà i es tornarà en milions de grans d’arena. Els peixos i altres animals aquàtics, hi ha amb escates i amb pell més fina, més rugosos i més suaus, ens faran sentir sensacions, que podran ser agradables i diferents. Les plantes i algues de la mar, el contacte amb estes espècies marines pot resultar desagradable, però també poden aportarnos beneficis. Algunes espècies d’algues són comestibles i altres tenen ús cosmètic per a la nostra pell, a banda que són espècies que normalment creixen en aigües netes i riques en nutrients. Els caragols de mar, un altre animal aquàtic amb milers d’espècies, al tocar-los anirem descobrint les diferents formes i textures, més fines o més rugoses. Alguns, inclús la seua petxina, la podem fer servir d’instrument musical. La mar és per tots els sentits, però el tacte és fonamental per a descobrir-la i gaudir-la. Tocar la mar, pareix molt simple, però hi molt més que es pot tocar dins la mar.


SENTS · Baix La Mar 2020

79


L

La pilota valenciana ÀLEX TUR

L’androna 2007, vaig descobrir un esport per a mi desconegut fins aquell moment, que em va sorprendre i em va encisar: la pilota valenciana. Realment no era conscient que els meus avantpassats eren jugadors de pilota valenciana. Un diumenge de vesprada retransmetien una final d’escala i corda al canal nou. Em va sorprendre l’emoció amb la qual la retransmetien, i jo, sorprés per l’emoció, vaig descobrir un esport autòcton que era més que una afició, era tot un sentiment. Els jugadors dels dos equips tots junts al mateix vestuari, enrotllant-se les mans, compartint anècdotes, parlant com amics fins a l’hora de la partida... Ací canvia el semblant: concentració, respecte, cavallerositat. No coneixia ni conec cap esport amb aquests comportaments i amb aquesta proximitat entre jugadors i aficionats. Amb el temps vaig conéixer també les diferents modalitats i vaig començar a assistir a l’Escola de Pilota de Dénia, al trinquet Vista Alegre, on disputàvem entrenaments

80 SENTS · Baix La Mar 2020

només acabar les classes, dos dies a la setmana. Quan arribava el divendres a la nit, ja començaven els nervis del dia d’abans, els nervis es disparen quan xafes el trinquet Vista Alegre, sents l’olor d’humitat del castell de Dénia o escoltes les gavines cridant de bon matí. De sobte, arriba aquesta sensació quan comences a col·locar-te la primera tira d’esparadrap a la mà i els sentiments que apareixen quan comences a calfar. Entre unes coses i unes altres, arriba el moment d’entrar i sents l’ambient que n’hi ha i saludes a la gent, parles amb els jugadors per a animar-los just abans de començar a calfar. Després, a cada colp adverteixes la seua espectacularitat, l’esforç físic i mental de cada jugador per a rendir el màxim. Realment, no es pot descriure, has de sentirho, viure-ho! És més que un esport, més que una afició. Com ja he dit, per a mi és un sentiment. És important reconéixer la figura del jugador professional, del pilotari. Per la meua part, vull destacar a Félix Peñarrubia, jugador professional de Dénia que ha marcat una època i una diferència en el temps.


SENTS · Baix La Mar 2020

81


N

Modelar ninots ENRIC GINESTAR I SERGIO GARCÍA

Nosaltres no som especialistes en la paraula, però no volíem perdre l’oportunitat de participar en el llibret de la Falla Baix la Mar d’enguany, contant, o més bé explicant com el sentit del tacte resulta essencial per a fer allò que més ens agrada: modelar o esculpir. El tacte constitueix el nexe d’unió entre la peça que volem modelar i el cervell. De fet, ens atreviríem a dir que és més important que la vista o la resta dels sentits, que a aquests efectes podríem considerar innocus, encara que també és cert que ajuden a la concentració del creador. I com intervenen aquest altres sentits? Doncs, mitjançant l’oïda s’escolta una bona música mentre es modela, l’olfacte et transmet l’olor del fang humit o el peculiar olor de la plastilina, etc., fins i tot el gust pot afectar a aquest procés de creació, mentre assaboreixes un caramel en la boca. N’hi ha tot un ventall de sensacions que percebem al modelar o esculpir una peça, però centrem-nos en el tacte. Principalment en el modelatge s’utilitza el tacte mitjançant les gemmes del dits o la palma de la mà, percebent la temperatura, textura, puresa, etc. Aconseguim aquesta transmissió de sensacions aplicant pressió als diferents materials. Si ho pensem bé, tota la informació que arriba al cervell a través de la pell de les nostres mans ens genera una fantàstica experiència sensorial. Podem dir que els materials que estan al nostre abast en procés de transformació, comencen a parlar sobre qui són i d’on venen, com la qualitat dels diferents tipus de plastilines i “plastisseres”. Realment, n’hi ha tot un món de plastilines, més de les que podeu imaginar. No sols “LA JOVI”, n’hi ha moltíssimes; unes les emprem per a

82 SENTS · Baix La Mar 2020

xicotets detalls, unes altres són tan dures que cal calfar-les prèviament per a poder treballarles i n’hi ha que són summament enganxoses i blanetes. Evidentment, d’acord amb el material del qual fem ús podrem trobar diferents textures, temperatures i densitats. Ara pensem en la textura, n’hi ha materials que, al palpar-los, notem la seua aspror i secor com quan modelem poliespan. Uns altres tenen un tacte arenós i en forma de gra, aquesta percepció és molt evident quan utilitzem l’escata, per exemple. També els diferents materials poden ser des de calents a gelats. Cal indicar que és més complicat de treballar quan el tacte és gelat, amb independència de la seua densitat. Les nostres mans estan tan posades al modelatge que es fan sensibles a qualsevol incident o accident que amb elles puguem tindre treballant. Mentre tallem suro, patim talls en la nostra pell que ens provoquen dolor o la picor que patim quan a l’escatar, raspem la ferida. Totes aquestes experiències i sensacions suposen una barrera que s’interposa entre les mans de l’artista i l’obra, el que ens obliga a pressionar més o aguditzar la intensitat. I bàsicament amb aquestes línies, que no constitueixen cap estudi científic, volem participar en aquest llibret aportant la nostra experiència i conclusions a les quals hem arribat mitjançant les sensacions percebudes en el modelatge i que per la pell de les nostres mans apleguen al nostre cervell. Aquest és el vertader ordinador central del cos humà, capaç d’interpretar els estímuls, de donar sentit a tot i percebre la bellesa d’una obra d’art tan sols tocant-la.


SENTS · Baix La Mar 2020 83


Pentinats de fallera

Q

ENRI CRESPO

Quan vaig començar de jove, per a mi, el cabell era una matèria orgànica amb la qual poder expressar els meus sentiments, fent ús dels sentits. Pensava que era una obra d’art, que podia transmetre diferents sensacions en un pentinat, talls, arreplegats, color... Han de transmetre moltes més coses que un simple “estàs guapa”. El pentinat de valenciana repercuteix directament sobre el nostre estat d’ànim. Quan les dones arreplegaven el seu gran cabell en un monyo, es feien una ratlla al mig i el separaven en tres seccions en forma de T, després la cua la separaven en huit fragments i s’encreuaven horitzontalment una agulla grossa al voltant de la qual, es realitzaven dos trenes i tot ho rodejaven en l’arreplegat central amb cada una d’aquestes. El cabell té el seu propi llenguatge i caràcter i la forma en què siga pentinat estilitza els meus sentiments a través del cabell, és una forma d’expressar l’art i la bellesa, igual que una escultura d’un pintor o un artista faller creant les seues obres. És amor el fet de modelar amb el sentit del tacte, em transporta a tradició, pólvora, seda, música, ninots... en definitiva, un conjunt d’emocions.

84 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 85


E

El tacte a la massa de pa RAQUEL I LUÍS LÓPEZ VAN BEEK

Ens toca escriure sobre el tacte, un dels sentits més gratificants i, no obstant, no el valorem com la vista o l’olfacte. Encara que sí l’incloem en expressions quotidianes, com “Tot suau com la seda” o “Aquesta persona és molt aspra”. El mateix ocorre amb el menjar, en aquest cas com la panaderia i la pastisseria. A la Marina Alta agrada un pa que després de la cocció siga de molla llisa, airejada, esponjosa, d’interior saborós i que no es camufle el sabor del forn entre els alveolats i, per descomptat, una corfa cruixent, un poc grossa per a procurar la durabilitat d’uns quants dies d’aquesta fogassa que tant enyorem dels pans denominats de poble. Per a aconseguir aquella fogassa que al tallar-la amb les mans siga suficientment sucosa però que la corfa quede intacta en quant a la seua “rudabilitat” i “grenyat” al rebregar-lo per a degustar-lo com cal, i millor si s‘ha fet a pessics. Cal matèria prima de qualitat, com en Beekery utilitzem farines sols de procedència nacional, que són excel·lents. Tenen un tacte fi i sedós, la qual cosa les fa perfectes per a la unió amb tots els ingredients de la zona com l’aigua de gran duresa en aquesta zona, l’oli i la sal. Comencem amb unes mans expertes, que pesen tots els ingredients i per últim es pesa un ingredient imprescindible pel caràcter d’un bon pa, el que li dona sentit als aromes i fa que l’interior de la molla tinga eixos alvèols que la fan tan lleugera després de 24 hores de fermentació, la massa mare. En el nostre cas n’utilitzem una anomenada “de cultiu”, és a dir, que no és atapeïda sinó que l’aspecte que té quan està plena de vida és com si estiguera a punt de bullir i en afegir-la a la massa observem la seua viscositat quasi líquida.

86 SENTS · Baix La Mar 2020

A la pastadora o a mà s’uneixen les matèries primes, en un procés que varia segons les farines però sempre comença igual. L’aigua és absorbida per la farina, la sal es dissol i es genera una pasta tosca enganxosa que difícilment podem imaginar que es convertirà en aquella fogassa. Tot això a una velocitat més aviat lenta per a fer entendre a les matèries primes que a poc a poc se’n farà un. A mesura que s’avança en el procés, la farina va desenvolupant el gluten, fet que ens fa més costós l’amassat a mà i ens fa notar si la farina és tenaç o no. En aquest punt la massa deixa d’estar enganxosa per a tenir nervi i estar més dura, encara que un poc aspra però ja fa olor de pa. En seguir amassant domestiquem una massa bruta farinosa i, de vegades molt aiguada per a fer una massa homogènia, que no s’apega a les mans i queda llisa completament. Tenim la nostra massa i la deixem llevar per una estona donar-li un plec. Durant el plec notem l’elasticitat que té després d’haver reposat i que no existeix a penes ja aquest excés d’aigua perquè la farina ja l’ha absorbida tota i està desenvolupant un gluten de qualitat que per molt que l’estirem, veiem la massa translúcida però molt difícil de trencar. Entre farines i després de moltíssim repòs, tornem a treballar la massa, en aquest cas, la formem gràcies a mans expertes. Es feny, tractant a la massa com si fora un nadó, suaument per la delicadesa que desprén i com pot arribar a estar de blaneta i la cura i estima amb la qual es tanca. Deixem una superfície en el panet sedosa, i increïblement després d’aquesta aparença de fragilitat, hem dotat a aquest tros de massa una força immensa. Força que en la fermentació retindrà els gasos generats pels distints llevats i bacteris donant al panet una estructura interna foradada de forma regular.


Arribat el moment de la cocció es trasllada el pa de les teles enfarinades on reposa, a la pala, l’instrument per excel·lència del forner, sobre aquesta superfície llisa s’empolvora farina lleugerament per a col·locar la fogassa amb molta cura perquè la massa està en el seu punt àlgid de la “festa dels llevats” el que la fa en un moment delicat de manipulació per la seua tolerabilitat. En aquesta pala li farem les incisions per a deixar que tots aquells gasos acumulats isquen just per on indiquem, fent que el pa grenye. El grenyat és la millor marca de garantia i qualitat, vol dir que el pa ha arribat a la seua fi. Considerem el grenyat com el tall per on ix la força que li vam donar al fényer la massa i el que fa que la crosta tinga aquest aspecte tan real, cruixent, artesà, a més de crear una crosta molt més grossa que protegirà la molla perquè el nostre pa tinga durant major temps les característiques organolèptiques intactes, entre elles, aquesta corfa saborosa i caramel·litzada i la molla alveolada i lleugera amb una gran capacitat saciant.

SENTS · Baix La Mar 2020

87


E

Llenguatge de Braille

El tacte i el braille com un dels seus màxims exponents Sóc Diego Soliveres, sóc cec i vull parlar-vos del tacte, probablement, el sentit del que més ens valem nosaltres, sense perjudici, clar està, dels altres tres, sense comptar amb la vista. Sols diré que, les persones a les quals ens manca algun dels sentits, tenim la resta més desenvolupats... Jo no sé si això és realment així o, senzillament, l’ús continuat d’algun dels altres sentits per al desenvolupament de quasi totes les activitats del dia a dia, fan que aquests s’aguditzen, i arriben a suplir, pràcticament, aquells que no en tenim. Però, com deia anteriorment, el tacte juga un paper fonamental en la nostra percepció del dia a dia. A més a més, a dia d’avui, encara la vista es continua considerant el “principal” dels sentits, existeixen moltes experiències en les quals la gent que disposa de tots els seus sentits, deixa a una banda la vista per a donar protagonisme i significat als altres, com pot ser sopar a cegues, etc. Tampoc ha d’escapar a ningú que les sensacions que ens ofereix el tacte, són úniques i inigualables, com per exemple les carícies o, inclús, s’utilitza per al disseny de calçat, com fa la marca inclusiva TIMPERS, dedicada al disseny del calçat per persones cegues, a través del tacte, utilitzant contrastos de materials i textures perquè el tacte siga el vehicle principal per a “veure” les sabatilles, de les quals jo sóc dissenyador i crec que hauríeu de conéixer. Per tant, podem afirmar sense por a enganyar-nos que, el tacte, és un sentit realment fonamental i necessari per a tot el món, encara que, per descomptat, per a persones cegues i

88 SENTS · Baix La Mar 2020

DIEGO SOLIVERES

deficients visuals és bàsic per a desenvoluparnos amb facilitat i soltesa, ja que ens ajuda a reconéixer objectes, orientar-nos i desenvolupar el nostre dia a dia. I com a màxim exponent del tacte, m’agradaria parlar del Sistema Braille, sistema de lectura i escriptura de les persones cegues que, en el meu cas, ha estat clau per a desenvolupar-me com a persona, ja que, gràcies a aquest, he pogut estudiar, enviar cartes, participar i guanyar nombrosos concursos de literatura, etc., i és per això que, en aquestes línies, vull fer-li un homenatge especial... El Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil, pensat per a persones cegues. Es coneix com cecografia. Va ser ideat a mitjans del segle XIX pel francés Louis Braille, que es va quedar cec per causa d’un accident durant la seua infantesa mentre jugava al taller de son pare. Quan tenia 13 anys, el director de l’Escola de Cecs i Sords de París –on estudiava el jove Braille- li va demanar que provara un sistema de lectoescriptura tàctil inventat per un militar anomenat Carles Barbier de la Serre, per a transmetre ordres a llocs d’avançada sense necessitat de delatar la posició durant les nits. Louis Braille va descobrir al cap del temps que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Amb els anys el va simplificar deixant en el sistema universalment conegut i adaptat de 6 punts. El Braille resulta interessant també per tractarse d’un sistema de numeració binari, que va precedir a l’aparició de la informàtica. Com deia anteriorment, el Braille ha estat fonamental en la meua vida i gràcies a ell, he aconseguit cultivar-me, formar-me com a persona i, a fi de comptes, ha estat peça fonamental


en fer-me qui soc actualment. I això és així fins al punt que en TIMPERS, tots els nostres dissenys tenen el nom de la nostra marca bordada en Braille, aspecte que jo sempre ressalte i pose en valor perquè em sent tremendament orgullós que el nostre sistema de lectoescriptura aparega en allò al que em dedique i que continue acompanyant-me i donant valor a allò que faig. No hem de deixar que, amb els anys, el nostre adorat sistema caiga “baix la mar”, al fons de la mar o que, amb els anys, quede reduït a fum i cendres, com una falla. Personalment, li dec moltíssim al nostre sistema i és per això que m’encantaria que es continuara aprenent, ensenyant i transmetent, sense decaure en el seu ús. En TIMPERS, jo pose el meu granet d’arena per això, des d’incloure-ho en la pròpia sabatilla, fins a la carta d’agraïment al client, que posen en cadascuna de les caixes, i no mai deixaré de comulgar amb aquest pensament per a intentar, des d’on em trobe, que no caiga en l’oblit.

SENTS · Baix La Mar 2020 89


90 90 SENTS · Baix La Mar 2020


Els altres

sentits


L

Posem tots els sentits JOSE V. BOLTA

L’olfacte periodístic i altres sentits Durant alguns anys vaig escoltar els dissabtes a la nit el programa de ràdio La Rosa de los Vientos, quan el dirigia i el presentava Juan Antonio Cebrián, mort de sobte la vesprada del dissabte 20 d’octubre de 2007. Als 13 anys d’edat, havia perdut la vista en un dels ulls com a conseqüència d’una malaltia congènita. I als 20 va patir un despreniment de retina que va acabar deixant-lo cec per complet. Això va suposar un canvi radical en la seua vida: va reprendre els seus estudis a través de l’ONCE i va decidir dedicar-se al periodisme, la seua gran vocació. És curiós que no vaig saber que Cebrián era invident fins molts anys després. Allò em va commoure perquè jo seria incapaç de treballar com a periodista sense poder utilitzar el sentit de la visió. Però, com es pot comprovar, la vista no és imprescindible. Sempre s’ha parlat de l’olfacte periodístic, però en realitat no és un sentit com a tal. Es pot definir com l’habilitat que té l’informador per captar uns fets i convertir-los en notícia. Recentment, i amb motiu de la mort del gran periodista José Oneto, es va publicar un article, signat per Antonio San José, en el qual s’afirmava: “Pepe tenia per a l’ofici especialment una intuïció, en forma d’olfacte periodístic, que mai li fallava. Quan et deia, amb el seu llenguatge peculiar, «això es calfarà», podies estar segur que estaves davant una notícia amb un desenvolupament important”. Ocorre el mateix quan parlem que algú té olfacte per als negocis.

92 SENTS · Baix La Mar 2020

Pensant-ho bé, tampoc l’olfacte, el gust i el tacte són fonamentals. Ens queda, per tant, l’oïda, que és un sentit que utilitzem per a captar les declaracions de polítics i altres protagonistes de les notícies i també per a rebre confidències o informacions exclusives. Això sí, sempre que el periodista s’ajuste a l’ètica i a les mínimes regles d’educació perquè recorde aquell company de professió, a qui ja fa molts anys, el van sorprendre escoltant per darrere d’una porta el que s’estava parlant en una important reunió a la Sala de Juntes de l’Ajuntament de Dénia. Hi ha periodistes que conviuen amb problemes auditius. La presentadora de televisió Carme Chaparro va confessar fa no massa temps que està afectada per la Síndrome de Mènier, una estranya malaltia incurable que li produeix un xiulit constant. Ella ho suporta com pot i ha pogut continuar endavant. En canvi, el cas de Vicky Beneït és diferent. La periodista, que treballa en l’agència Servimedia, pateix una discapacitat auditiva, deguda a una malaltia genètica. Malgrat la seua sordesa, ha pogut desenvolupar-se com a professional, gràcies a la utilització d’un bucle magnètic connectat als seus audiòfons, la qual cosa li permet escoltar amb molta rapidesa. Però és una excepció. Fins i tot, el primer que apareix en la seua pàgina web és aquesta frase: “A qui se li ocorre nàixer sorda i fer-se periodista? A mi”. Davant aquestes circumstàncies cal tindre coratge i molta fortalesa.


En una ocasió, en ser preguntat pels reptes dels periodistes, Manuel Campo Vidal, expresident de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió, va manifestar que “el gran repte de tots els periodistes és escoltar”. Estic d’acord. Molts entrevistadors de televisió o ràdio volen ser tan protagonistes que quasi ni escolten el convidat. En realitat, tots els sentits són importants. La vista resulta útil per a fixar-se en la comunicació no verbal, perquè els gestos, el llenguatge corporal i l’expressió de la cara transmeten quasi més informació que les paraules. Quant al gust, més aviat es podria utilitzar per a poder assaborir els pernils i caixes de vi que reben determinats periodistes per Nadal o quan cal assistir a vins d’honor i dinars, als quals ens conviden en moltes ocasions. La primera vegada que em van convidar, començava a fer pràctiques en Canfali Marina Alta. Havia quedat amb una persona per a fer-li una entrevista al Reial Club Nàutic de Dénia i després de prendre alguna cosa en la barra de la cafeteria, em va dir: “Passem al restaurant a sopar i així farem millor l’entrevista”. Jo vaig pensar: “Quin xollo de professió!”. Però l’experiència m’ha demostrat que l’activitat periodística no és tan fàcil com pareix.

SENTS · Baix La Mar 2020 93


Q

Amb els ulls d’un estranger NOAH HOLGUIN

Quan vaig arribar per primera vegada a Dénia com a estudiant d’intercanvi del Rotary des de Montgomery, Texas, als Estats Units, vaig sentir que els meus sentits estaven aclaparats. Tot era nou, diferent i em va costar un temps adaptarme. Durant aquest temps, vaig poder apreciar cadascuna de les noves experiències. Com a bon observador, soc una persona que no sols vol veure, sinó també oldre, assaborir i tocar; encara que amb freqüència m’oblide que cal fer-ho, embardissant-me en el dia a dia. Abans de vindre, estava estudiant a l’escola i treballant en la meua empresa de fotografia per a poder vindre aquí i lamente no haver desaccelerat el meu ritme durant aquest temps i fixar-me més en el meu entorn. Ara, amb un ritme de vida més lent, experimente tot allò que Dénia m’ofereix. Quan mire per la finestra de la meua classe, veig com el trenc d’alba comença a il·luminar el fons del Montgó. Advertisc aquest procés quasi tots els matins i és una de les coses que més estime. M’encanta com es veu la primera llum del matí a la muntanya i mai deixarà d’enamorar-me la mitja hora que tarda a banyar-la tota amb una tonalitat daurada. El Montgó va ser el primer que vaig veure a Dénia, la forma amb la qual dominava la ciutat en tota la seua magnitud era bella i estranya al mateix temps. Soc una persona activa que corre al costat de la mar i m’encanta Dénia com a ciutat costera. Sent que cada vegada que mire la mar, la veig diferent,

94 SENTS · Baix La Mar 2020

mai és igual. Sempre és una nova obra d’art que canvia amb el vent i l’oratge. Al caminar pels carrers de la ciutat, olc a menjar i tabac mesclat amb perfums de dona. Sovint m’agrada eixir del centre de la ciutat per a anar a la platja. L’aire hi sembla més net i fresc. El passeig al costat de la platja m’ha oferit olors nous. L’olor salat de la mar i les algues al llarg de la costa dona energia no sols al meu cos sinó també a la meua ànima. És per això que cada vegada que isc a córrer ho faig al costat del Mediterrani. Als Estats Units córrec pel bosc. Estic acostumat a l’olor de pi i a terra càlida i humida. Aquí és molt diferent, però estime els dos. Encara no m’he acostumat als sons de Dénia. El soroll de les motocicletes i dels automòbils les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, fora de la meua finestra, em mantenia despert a la nit, però ara no crec que puga dormir sense ells. Vinc d’un poble xicotet i visc en un barri tranquil, rodejat d’arbres que esmorteixen els sorolls de la carretera que es troba a 8 quilòmetres de distància. Per tant, dorm en complet silenci la major part del temps, excepte pels ocasionals sorolls d’ambulàncies allà lluny, però aquí tot està tan a prop que puc escoltar-ho tot. He començat a estimar els sons d’aquí, tots únics i diferents, és com una simfonia tocant cançons d’una cultura i forma de vida diferent. Literalment he viscut una cultura diferent de la meua. He experimentat el que és parlar un altre idioma i anar a un altre país a més de 5.000 milles


de distància del meu. Per a mi, en tan sols tres mesos, he madurat més d’allò que ho faria en la meua ciutat natal. És difícil creure que fa tan sols 7 mesos em vaig graduar a l’escola secundària i ara estic immers en una cultura que estime i que es troba a l’altra part del món de ma casa. També he tastat molts menjars diferents, com arròs a banda, truita de creïlles, pollastre al forn, clòtxines i, per descomptat, paella, que m’encanta. El tacte és l’últim sentit, però crec que la sensació més interessant. No soc conscient d’allò que toque físicament, però he notat algunes diferències que són prou evidents. Palpe una gran quantitat de monedes aquí. Sent el metall i el gravat dins d’ell, mentre que als Estats Units tots els diners són principalment bitllets de paper en lloc de monedes de metall. Sé que l’aire no es pot tocar, però puc sentir-lo contra la meua pell i m’agrada la diferència. M’encanta com l’aire aquí sempre és humit i refrescant, la brisa constant em frega, recordant-me el gran Mar Mediterrani al meu balcó. Durant aquests últims mesos, he vist bonics trencs d’alba brillar al Montgó i a la mar. He olorat els diversos aromes marins, de gent i dels restaurants, i he escoltat els sons de la gent i els carrers. He tastat la cultura i l’idioma, però també l’increïble menjar. Finalment, he tocat moltes coses en aquesta ciutat, però pense que el més important és saber que Dénia m’ha tocat a mi i al meu cor. ESTUDIANT D’INTERCANVI DE ROTARY 2019/2020 DE TEXAS PER A BAIX LA MAR

SENTS · Baix La Mar 2020 95


Q

Sentit de l ‘ humor VICTOR RAMIS

QUÈ ÉS L’HUMOR? Dius mentre claves en la meua pupil·la, la teua pupil·la blava. Què és l’humor? I tu m’ho preguntes? L’humor, eres tu. Això és el primer que vaig pensar quan em feren aquest encàrrec. Un vers de Gustavo Aldolf, germà del mític tenista Boris, però de seguida em vaig adonar que no tronava, que l’encàrrec que m’havien fet era per saber què pensava jo. Elles o ells sabran el perquè? Com explique això, Víctor, com funciones? Anem a vore... L’ACTITUD: L’humor és l’actitud que adopta una persona, és la conquesta de la seua felicitat, és un dels pilars essencials del seu benestar. Cal destacar que el sentit de l’humor és una filosofia per confrontar la vida i que experts mèdics insisteixen en els efectes saludables i el benestar físic i mental que comporta. Cal dir que en el mental soc excepció que confirma la regla. DEFENICIÓ DEL SENTIT DE L’HUMOR segons viquipèdia: El sentit de l’humor mostra la capacitat de cada persona, en donar-li un toc divertit a la realitat del dia a dia, a través de la seua interpretació que realitza a través dels seus fets. I jo afegiria que el sentit de l’humor comença per un mateix, i cadascú es responsabilitza del seu ... Com amb els orgasmes. ACCEPTAR I APRENDRE A RIURE’S D’UN MATEIX: Això és essencial, si no pots riure’t de tu, deixa de llegir ara mateix, no tens sentit de l’humor, i si el

96 SENTS · Baix La Mar 2020

tens, és mediocre... ...HOLA, ESTÀS AHÍ? ...val continuem. Això que he fet es diu humor irònic, a mi m’agrada més anomenar-lo “faltó”, és el meu preferit en aquest moment. Però cal que puntualitzem que tota mena d’humor pot arribar al seu objectiu, per exemple: Una persona al llarg de la seua vida, pot passar per moments humorístics diferents, depenent de l’edat, inquietuds o estats d’ànim, però a trets generals és el millor per a la salut, una bona riallada o una bona situació còmica, pot ser del millor de la nostra vida. Gaudim i no tinguem inconvenient de riure a boca plena, és una satisfacció que tots hauríem de sentir. També podem optar per un somriure agradable, no té el mateix efecte però tampoc podem estar donant-ho tot sempre, pot ser esgotador, i llevaríem l’essència d’aquesta virtut en moments especials. A més a més de parèixer un poc desequilibrats o desequilibrades. CONSUMIR HUMOR I RIURE’T: No és fàcil, no tot el món ens fa gràcia, i el que em fa gràcia a mi, pot ser que a tu no, com per exemple, a mi els moments incòmodes em fan molta gràcia, disme rar, -rar, em fa riure, veure la cara de l’altre intercomunicador que no sap on posar-se, això no es paga amb diners. O aquests moments en què està tot dit, i no sé “què collons fas que encara estàs ací”? Ufff brutals, gent que amb 3 segons de silenci fa fins i tot botigues. Però hi ha tants humors com persones, estem per a passar-ho bé i hem vingut a riure.


HUMOR VALENCIÀ: Jo consumisc gran dosi d’humor des de tots els punts del planeta terra i de fora d’ell també, però com diuen els grans xefs de renom, en tenim un, que es diu de proximitat, és l’humor valencià. Si comencem a citar els humoristes valencians més grans, començaríem pel millor, Don Pío, amb el seu Pepet de Bétera, Arévalo amb el gangós, continuaríem amb Xavi Castillo, Raul Antón o Eugeni Alemany, que va actuar per a la Falla Baix la Mar. O gent no tan coneguda com Nico de Dénia o la crac de Carol Tomás (mireu el monòleg, Ser fadrina i no single, és impagable). Bé doncs això, hem de riure molt, encara que siga per la salut. Però què és l’humor? Dius, m’entres em claves en la meua pupil·la, la teua pupil·la blava. Què és l’humor? I tu m’ho preguntes? L’humor, eres tu. SENTS · Baix La Mar 2020

97


E

Sentint la mar VICENT GINER

Em sent afortunat d’haver-me enamorat de la mar, com a moltes persones els ha passat. No sé dir-los com em va succeir, si tot va començar en el ventre de ma mare o potser abans. L’olor i el soroll de la mar ens arriben prompte a la nostra vida, després el plaer de vore-la immensa i tan a prop, sempre canviant, interactuant amb tota aquella persona que s’hi arrima i, al tocar-la és algú diferent, et sembla que mai serà teua però et convida a quedar-te amb ella. Si la tastes et deixa ben clar el seu gust i tornes sorprés a la realitat, és diferent i captivadora, senzillament és naturalesa. A tots ens agrada contemplar-la, i més quan arriba a banyar la terra en un ball d’ones que el vent envia, ens deixa vore la seua majestuosa força i bravura desmesurada, trencant-se per a arribar al lloc més llunyà, bruta i descomposta, com si a la guerra haguera anat. I tornarà la calma, i serena i guapa ens omplirà l’ànima però ella ja s’haurà emportat part de la nostra intimitat. Quan de jove em vaig embarcar m’acompanyava la il·lusió, una poca por i molta prepotència, prompte la mar aniria parlantme, jo no la vaig escoltar fins una nit fosca i estrellada, en l’orla de la barca mirava les llumetes que el fòsfor feia al trencar l’aigua en el casc, els arruixis anaven banyant-me la cara i vaig saber que la intuïció seria qui ens comunicaria. Has de ser valent per a reconèixer que estàs enamorat d’ella, que el temps no compta, ella

98 SENTS · Baix La Mar 2020

per ensenyar-te sols espera el moment apropiat i tu sols has d’estar allí, deixant traure el més íntim del teu ser. De la vida de pescador, em queda la millor experiència, haver estat acompanyat per la mar. Si en la barca i els companys, però tot sol en eixos moments íntims que la mar et regala, on et sents gran i a la vegada menut, més bé insignificant, curiosament et venen al pensament les persones que formen part de la teua vida i les vols com són, el que estima la mar sap que això és així, no esperes miracles tan sol disfrutes de la realitat. Tu estàs a la mar i ells a la terra però el pensament, que és lliure, els té presents, tens temps per a entendre en la distància, allò que de ben prop no entenies, perquè la mar no t’instiga ni t’encoratja, al contrari, et dona pau i enyorança, i quan aprens a escoltar-la, ja mai t’oblides d’ella. Voldràs que et parle de la solidaritat que tant ens fa falta, no hi ha persona ruca que al crit de la mar, no entregue la seua ànima i es pose a disposició de qualsevol causa, perquè la mar a tots igual ens tracta, tan sol ens demana fer el que toca. Quan li parles des de l’orgull en vigorosa serenitat et presentarà a la humilitat deixant ben clar que res té tanta importància, que no som més que una gota salada, i et queda clar quina amiga més bona és la tolerància, potser la mar qui millor t’ensenya una virtut necessària, la paciència que tant agraïm quan està present.


Hi ha dies que l’ingeni i la imaginació t’arrapa tornant-los més grans encara, fent-te saber que l’amistat no es regala, es vol en incondicional esforç i es deixa ser volguda, que no és tasca d’un a soles, ni d’un dia, és fruit d’eixe sentit que va més allà dels físics i ens fa navegar en una altra dimensió, ens permet gaudir d’allò bo que tenim, ens fa ser millor i entendre a l’altre i saber que la mar a tots estima, des del respecte si tu la vols, ella generosa a tots arriba. Quan ha passat el temps i amb enyorança al despendre’t d’ella, no la deixaràs anar, ja és part teua i per lluny que estigues seguirà banyant-te en serena calma.

SENTS · Baix La Mar 2020 99


A

El sisé sentit TONI REIG

Allò que sentim i no entenem Farà uns anys que vaig ser conscient que em faltava un sentit. Ocasionalment, venia notant una espècie de melangia que un dia vaig associar a determinades notes de música. Quan identificava aquell so, em venien a la ment escenes i instants molt concrets de la meua infantesa i adolescència. No era una música que formara part de la meua experiència generacional, ni l’escoltava freqüentment ni sabia qui podia ser l’autor. Per no saber, no sabia ni el títol de la cançó. Un dia, veient una molt recomanable pel·lícula de Billy Wilder (“Avanti!”, llargament titulada a España com “¿Qué ocurrió entre mi padre y tu madre?”), se’m van encendre les alertes: estava sonant aquella música fascinant. En aquell moment se’m va despertar l’interés per conéixer més coses de la musiqueta en qüestió. Així, em vaig assabentar que la cançó es deia “Senza fine”, que la cantava l’italià Gino Paoli i que va ser un èxit cap al 1961. Era impossible que jo la gaudira aleshores si a penes tenia dos anys. M’han dit que era una de les que es cantaven en les populars revetles del carrer del Marqués de Campo dels anys 60, on potser jo l’haguera pogut escoltar quan era un xiquet amb pantalonets curts. N’he sabut més després. Que s’havia utilitzat en almenys quatre pel·lícules, inclosa la de Billy Wilder: el 1965, el 1972, el 2003 i el 2018. Tot això he pogut saber i alguna cosa m’aporta a l’hora de comprendre el perquè de la reacció del meu cervell quan encara avui l’escolte. Però sé que no és suficient. Ha d’haverhi alguna cosa més. He posat els cinc sentits en

100 SENTS · Baix La Mar 2020

buscar arguments, raons, i fins ara cap me n’ha convençut. Crec que ha d’haver-hi un altre, de sentit. En cal un altre. Necessite un sisé sentit que, perdoneu la redundància, li done sentit a tot açò. Passen coses semblants cada dia. Algunes ens porten un record imprevist i altres ens avancen una vivència. No crec que siguen prodigis, perquè tots hem tingut aquestes sensacions alguna vegada. Les atribuirem a la casualitat, a memòries capritxoses, intuïcions, pressentiments, patiments i/o coneixements innats. Quan volem explicarles no trobem paraules ni arguments sòlids. No sabríem defensar seriosament el que ens passa. El sisé sentit almenys ens dona una coartada. Les intuïcions les assignem al cor, que potser bategue més acceleradament quan se’ns presenten, o a un generós i insòlit sentit de l’olfacte estés en algunes espècies animals però improbable en l’ésser humà. Estic segur –encara que siga a mitges- que aquest nou sentit és el resultat de sumar genètica, experiències vitals i emocions personals. Alguns han definit el sisé sentit com una resposta de l’inconscient en un instant de necessitat. Potser hi ha una part de raó. Mireu si no els nostres veïns mariners. Tenen un gran patrimoni en dites i comportaments adquirits sobre la mar, l’oratge, les tempestes, les pesqueres o la navegació. En un núvol veuen un avís, en un vent una ruta, en el vol d’unes aus una recomanació, i davant dos fenòmens naturals coincidents sabran optar per la supervivència o els guanys d’una jornada de pesca. Hi ha qui somnia en un número determinat i li falta temps per anar a comprar un bitllet de loteria


SENTS · Baix La Mar 2020 101


amb la xifra facilitada pel cervell. Segur que a tots ens ha passat pel cap la imatge d’un conegut que fa temps que no hem vist o que acabem d’anomenar, i justament en girar un cantó ens l’hem trobat de cara. No caldrà dir que ni tots els números que hem somniat i hem comprat ens han portat ingressos extres, ni cada vegada que hem pensat amb alguna persona aquesta se’ns ha presentat al davant tot seguit. El sisé sentit -haurem de deixar-ho clar- no és una garantia d’èxit. Fer-li cas i actuar segons els nostres pressentiments té tantes possibilitats d’error com qualsevol altra decisió que puguem prendre ajustantnos a paràmetres tècnics i arguments raonables. Fins i tot les conductes humanes rutinàries i les hipòtesis científiques tenen un marge d’error. El sisé sentit, doncs, no és infal·lible. Tampoc ho són els altres cinc: no heu vist aquests concursos que tapen la vista als participants i els donen a tastar productes, a palpar i olorar coses o a sentir sorolls? No és fàcil encertar. Direu que, per tant, serà la vista la que és fidedigna, indiscutible: allò que veus, és. I prompte caurem en la realitat: no tot el que veiem és igual per a tots. No tot el que veiem és el que pensem que és. La vista s’enganya i t’enganya com ho pot fer qualsevol sensació transmesa pels dits, el gust, el perfum o el so. Donem-li al sisé sentit la mateixa validesa, la de l’encert o el desencert. Els sentits ens aporten dades i ens toca a nosaltres interpretar-les i prendre les decisions. El sisé sentit fa el mateix que els altres, però s’empara en zones del coneixement encara no massa conegudes i a hores d’ara indesxifrables per a la ciència. Està en la zona d’ombra de l’evolució. Un professor meu explicava que la humanitat tenia una zona de llum, la del coneixement, la dels fenòmens empíricament comprovables; i una zona obscura, la del desconeixement, que està ocupada per tot 102 SENTS · Baix La Mar 2020

allò que ens envolta i que no podem explicar. De la zona en l’ombra van sorgir les religions i tota classe de creences, oferint explicacions de vegades molt més inexplicables que el fet incomprensible que intenten aclarir. La investigació i la ciència han anat ampliant la zona lluminosa, cada vegada més ampla i inabastable. Tot i això, i per molt que avance la tècnica i el coneixement, sempre quedarà foscor un poc més enllà d’on arribe el nostre saber. Som capaços, gràcies a la ciència, de conéixer -amb més o menys certesa- l’origen de l’univers, l’evolució de la vida o el que pot haver passat sobre el planeta fa un milió d’anys. Estem assabentant-nos ara de la presència de partícules minúscules, com els neutrins, que fan gegant un àtom i que travessen els cossos humans per milions cada dia sense col·lidir ni afectar cap de les nostres vísceres. No sabem, però, tantes coses del nostre cervell, on segurament s’allotja i té raó de ser el sisé sentit. Gràcies a ell, al sisé sentit, afrontem -podem afrontar- tot allò que se’ns escapa a la nostra intel·ligència, a la nostra lògica, a la nostra rutina. És un ressort que s’activa en el cervell inesperadament, quan hi ha en l’entorn una zona d’ombres, una zona on no podem veure, ni oldre, ni tocar, ni palpar, que no es deixa tastar. No tenim més eines per a poder identificar i respondre adequadament. El sisé sentit s’anticipa a la reacció i ens ve al rescat. Ningú l’invoca ni li dedica precs ni oracions. No l’hem aprés a l’escola ni a casa i no atén a raonaments. Al sisé sentit caldrà donar-li el seu valor. És un argument més a tindre en compte. Cadascú sabrà quan ha de seguir el seu consell. Un respectat director del cinema clàssic, Frank Capra, que ens fa plorar tots els anys per Nadal amb la pel·lícula “Que bello es vivir”, sostenia que un pressentiment és la creativitat intentant dir-te alguna cosa. No us diré que no.


CRED I T S EDITA: Associació Cultural Falla Baix la Mar - Dénia. www.fallabaixlamar.org. COORDINACIÓ EDITORIAL: Vicent Oltra, Lola Guntiñas, Antoni Reig i César Roa DISSENY I MAQUETACIÓ: Merche Valdés FOTOGRAFIES: César Roa Guillem Fotógrafo Olivia Rovira Àngel Roselló Merche Valdés

COL·LABORACIONS I TEXTOS: Juan A, Sepulcre, Clara Giner, Jaume Pérez, Amparo Fabra, Celia Marín, Josep Pastor, Ricardo Caballer, Juanjo Guntiñas, Joan Mascarell, Manolo Catalán, Vicent Oltra, Inma Gasquet, Laura Oltra, Miquel Forna, Bati Bordes, Manolo Rodríguez, Àlex Tur, Sergio García, Enric Ginestar, Enri Crespo, Raquel López, Luís López, Antoni Reig, José V. Bolta, Noah Holguin, Víctor Ramis, Vicente Giner, Diego Soliveres, Andreu Ivars. CORRECCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: Departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Dénia

PORTADA: Andrés Jaén

PUBLICITATS: La comissió

VERSOS FM DÉNIA I CORT D’HONOR: Jaume Pérez Puig

IDEA ORIGINAL: Vicent J. Oltra i Lola Guntiñas

EXPLICACIÓ FALLA GRAN I INFANTIL: Lola Guntiñas

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als librets de falles 2020”.

SENTS · Baix La Mar 2020 103


P R O G R A MA D E DIUMENGE 8 DE MARÇ · DIA DE LA DONA 12.00 h concurs de paelles al carrer del Pont. DILLUNS, 16 DE MARÇ 08.00 h “Plantà” de monuments. 10.00 h Esmorzà de “plantà”. 12.30 h “Plantà” de la falla de la Junta Local Fallera a la plaça del Consell. 14.00 h Tir de carcasses anunciadores. 17.00 h Berenar de plantà i jocs infantils a Baix la Mar. 18.00 h Visita de cortesia de les Falleres Majors de Dénia, Corts d’Honor i membres de la Junta Local Fallera a: les Roques, Baix la Mar, Darrere del Castell, Campaments, Oeste, Camp Roig, París Pedrera, Saladar, Diana, Port Rotes i Centro. 21.00 h Sopar de “plantà”. DIMARTS, 17 DE MARÇ 07.00 h Despertades als districtes que n’organitzen. 08.30 h Visita del jurat qualificador a les diferents falles. 09.00 h Visita dels jurats d’altres premis. 10.45 h Concentració de les comissions a la plaça de la Constitució. 11.00 h Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Dénia i a les Falleres Majors de les 104 SENTS · Baix La Mar 2020

Falles: les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar. 13.00 h Lliurement dels premis de falles infantils 2020 i premis enginy i gràcia, millor pintura i ninot indultat. Secció primera i especial, respectivament. 14.00 h Mascletada infantil a Baix la Mar. 18.00 h Concentració de les comissions falleres al carrer Patricio Ferrándiz. 18.30 h Acte d’homenatge a les Falleres Majors de les Falles: París Pedrera, Camp Roig, Campaments i Oeste. 20.30 h Lliurament de premis falles grans 2020 i premis enginy i gràcia, millor pintura i ninot indultat secció primera i especial. Premis promoció igualtat, promoció del valencià, crítica turística, crítica mediambiental, millor crítica local, activitat fallera. 23.00 h Revetlla a Baix la Mar. DIMECRES, 18 DE MARÇ 07.00 h Despertades falleres als districtes que n’organitzen. 11.30 h Acte d’homenatge a les Falleres Majors de les Falles: Centro, Port Rotes, Diana i Saladar. 14.00 h Mascletades falleres als districtes que n’organitzen. 18.00 h Festa fallera a Baix la Mar amb cercaviles. 21.30 h Mascletada a la plaça Jaume I. 23.00 h Revetlla fallera a Baix la Mar.


FALLES 2020 DIJOUS, 19 DE MARÇ · DIA DE SANT JOSEP 07.00 h Despertades als districtes fallers que n’organitzen. 10.00 h Cercavila a les diferents demarcacions falleres. 11.00 h Missa en honor a Sant Josep a l’església de l’Assumpció. 11.30 h Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Itinerari: Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent. 14.30 h Foto oficial a Baix la Mar. 17.00 h Cercaviles falleres pel barri mariner i districtes fallers. 18.30 h Recepció dels nous presidents 2020/2021 a la plaça de la Constitució. “CREMÀ” FALLES 20.00 h Cremà Falla Junta Local Fallera. Plaça del Consell. Falles Infantils 20.30 h “Cremà” Falles Infantils Secció Primera (excepte 1r premi) i Falla 1r Grup dels Mariners.

21.00 h “Cremà” Falla Infantil Secció Primera guanyadora del 1r premi i cremà de les Falles Infantils de Secció Especial (excepte la del primer premi). 21.30 h “Cremà” de la Falla Infantil guanyadora del 1r premi de Secció Especial. Falles Grans de la Secció Primera 22.30 h “Cremà” de les Falles guanyadores del 7é i 6é premi. 23.00 h “Cremà” de les Falles guanyadores del 5é i 4t premi. 23.30 h “Cremà” de les Falles guanyadores del 5é i 4t premi. 23.45 h “Cremà” de la Falla guanyada del 1r premi. Falles Grans de la Secció Especial 00.30 h “Cremà” de les Falles guanyadores del 4t i 3r premi. 01.15 h “Cremà” de la Falla guanyadora del 2n premi. 01.30 h “Cremà” de la Falla guanyadora del 1r premi.

Els horaris de la “cremà” són aproximats. Es prega al públic que respecte les normes i regles que establisquen tant el Cos de Bombers com Policia Local i Protecció Civil. SENTS · Baix La Mar 2020 105


PAGINES M O E C R C I AL S 106 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 107


108 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 109


110 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 111


112 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 113


ESPECIALIDAD EN ARROCES Y TAPAS CASERAS Plaza Mariana Pineda, 7 - T. 636 923 127 - 670 979 775 · DÉNIA 114 SENTS · Baix La Mar 2020


Levantamientos topográficos y replanteos Deslindes y reparcelaciones Control dimensional de estructuras Informes periciales, valoraciones y certificaciones Gestión catastral y regularización de fincas Asistencia técnica en edificación y obra civil Proyectos ambientales

ANTONIO MEZQUIDA SALVÁ

Ingeniero Agrónomo nº col 3.323 Licenciado en Ciencias Ambientales nº col 322 Ingeniero Técnico Agrícola nº col 561

Marqués de Campo, 42 · DÉNIA 96 578 11 97 - 629 663 787 info@mezquida.com · www. mezquida.com

SENTS · Baix La Mar 2020 115


116 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 117


118 SENTS · Baix La Mar 2020


Ramón y Cajal 5 bajo · T. 657 838 240 www.dianiumvillas.com

SENTS · Baix La Mar 2020 119


120 SENTS · Baix La Mar 2020


CONSTRUCCIONES E INTERIORISMO

T. 626 217 463 - 690 125 332 balbeservicios@gmail.com lbtbinteriorismo@gmail.com

SENTS · Baix La Mar 2020 121


122 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 123


BAR

JUANIQUITO Especialidad en Platos Combinados y Tapas variadas Sagunto, 9 · 966 432 826 · DÉNIA

124 SENTS · Baix La Mar 2020


Isaac Peral, 10 · DÉNIA T. 965 788 073 - 639 775 444 amc@pinturasamc.com www.pinturasamc.com

SENTS · Baix La Mar 2020 125


126 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 127


ESPACI O DE FOT OGRAFÍ A Y DI SEÑO GRÁFI CO

un col·laborador

COMUNIONES 2020

4 PACKS PARA ELEGIR

Adaptándonos a tu economía

¡Pásate y te lo contamos! Avda. Miguel Hernández, 38 · DÉNIA · T. 687 71 3 536

128 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 129


130 SENTS · Baix La Mar 2020


CASA CABRERA

ARTICLES DE PESCA ESPORTIVA CARNADES VIVES Mª Teresa Cabrera i Ahuir Carrer Alberto Sentí, 3 · 966 42 00 78 · DÉNIA www.pescaxaloc.com

TABACOS ESTANC MALCRIAT Bellavista, 8 - DÉNIA 966 421 019 - 965 781 096

SENTS · Baix La Mar 2020 131


132 SENTS · Baix La Mar 2020


SENTS · Baix La Mar 2020 133


Profile for Falla Baix La Mar Dénia

Llibret Falla Baix la Mar 2020  

SENTS

Llibret Falla Baix la Mar 2020  

SENTS

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded