Cooperativa 2014-2015

Page 1

2014-15

curs


2014-15

curs

EDITORIAL, 3 LA NOSTRA ESCOLA, 4-16 TECNOLOGIA, 17-19 FEM CIÈNCIA, 20-21 Any Internacional de la llum i de les noves tecnologies basades en la llum

SOCIETAT, 22 CULTURA I TRADICIONS, 24-30 VIVÈNCIES, 31-36 ELS NOUS CATALANS ESCRIVIM, 37-38

LA COOPERATIVA Revista de l’Escola d’Adults de Salt Número 15 . Curs 2014-2015 EDICIÓ CFA Les Bernardes Escola d’Adults de Salt Sant Dionís, 42 17190 Salt Tel. 972241410 Fax. 972242038 a/e. b7005339@xtec.cat www.cfasalt.com

REFLEXIONS, 39-43 RACÓ CREATIU, 44-45 ENTRETENIMENTS, 46-47

EQUIP REDACTOR: Montse Pont, Toni Pulido, Montse Sánchez, Lourdes Triadó i Ester Vall.

HORÒSCOP LITERARI, 48

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Agnès Rubirola, Miquel Argüelles i Josuè Soler

VIURE EN EQUILIBRI, 50-55

DISSENY PORTADA: Miquel Argüelles i equip DISSENY CONTRAPORTADA, Montse Sánchez i equip IMPRESSIÓ: Impremta Pagès- Anglès Tel. 972420107 DIPÒSIT LEGAL: 513/2001

CULTURA CULINÀRIA, 56-61 ELS TRES EIXOS, 62-63 PREINSCRIPCIONS, 63


U

n any més l’equip redactor de la revista de l’Escola d’Adults de Salt i tota la comunitat educativa vol presentar-vos un nou exemplar de la revista La Cooperativa en aquest 39è aniversari del nostre centre. És una publicació contemplada en el nostre projecte educatiu de centre com a una eina més de participació i cohesió social. En aquest número trobareu un recull dels fets més significatius de l’escola d’adults des de la publicació del darrer exemplar i textos d’alumnes que han volgut participarhi: des de petits textos dels grups d’alfabetització i neolectors a articles de temes diversos de qui perfecciona la llengua i /o competència digital (COMPETIC), amplia coneixements al Graduat en Educació Secundària o al Curs Específic d’Accés a Grau Mitjà (CAM), o bé els qui es preparen per accedir als estudis superiors de Cicles Formatius de Grau Superior o Accés a la Universitat. Escrits que fan referència a les problemàtiques socials en època de crisi, les dificultats de les persones nouvingudes i experiències de vida, de superació, de força de voluntat i ganes d’obrir nous horitzons. Aquest any hem escollit com a eixos de la nostra revista tres celebracions destacades de l’any 2015: l’any internacional de la llum i les tecnologies basades en la llum, l’any de les biblioteques, en commemoració del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques públiques de la Mancomunitat de Catalunya , i l’any internacional del sòl.

Però per altra banda, en aquest món basat en el consumisme creixent, les bombetes van ser les primeres víctimes de l’obsolescència programada. D’ençà d’aquell temps que els fabricants han escurçat deliberadament la vida útil dels productes, no poden produir-se coses que no s’espatllin. El més greu és que en som tan dependents que no ens n’adonem de la gran quantitat de residus electrònics que generem i de l’impacte sobre el medi ambient que això comporta. Per això, en l’últim bloc de la revista hem volgut fer referència a l’any internacional del sòl que constitueix el fonament de la seguretat alimentària i són un element clau per al manteniment de la vida sobre la terra. En fem referència amb l’objectiu de reivindicar aquells que decideixen fer el pas de portar una vida sana, en equilibri amb l’entorn natural, que tenen clar que vivim en un món finit i, per tant, una forma de producció i consum més baixos i sostenibles és l’única opció viable per assolir el benestar personal i del planeta. Es tracta de comptar amb prou eines per superar l’obsolescència com fa la bombeta més antiga del món que des de l’any 1901 no ha deixat de fer llum.

3 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En relació a l’any internacional de la llum i les tecnologies basades en la llum volem destacar el paper fonamental que la llum ha jugat en la nostra vida quotidiana. Les ciències de la llum i les seves tecnologies ens han millorat la qualitat de vida i han impactat de manera directa en àrees com l’energia , l’agricultura, la salut o l’educació. Hem volgut que la portada de la revista fes un petit homenatge a la llum de la bombeta, que va substituir de mica en mica les incomoditats del llum de carburo i va facilitar, en certa manera, l’accés a la cultura. El llibre de la portada simbolitza la lectura i les infinites possibilitats que obre tenir-hi accés. Els documents escrits, per exemple, són la nostra memòria històrica que no hem d’oblidar i hem de donar a conèixer.


LA NOSTRA ESCOLA CFA LES BERNARDES ESCOLA D’ADULTS DE SALT

El Centre de Formació d’Adults Les Bernardes/Escola d’adults de Salt és un Centre Públic de formació de persones adultes que depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i actualment ja té 39 anys d’història. L’oferta educativa del Centre té com a finalitat donar resposta a les necessitats i demandes formatives de l’entorn, incidint en els ensenyaments inicials i especialment en l’aprenentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingudes, a la formació bàsica (sobretot el GES), a la preparació de proves d’accés als CFGS, el curs específic d’accés a Grau Mitjà (CAM), els ensenyaments de la llengua anglesa i la competència digital “Competic”.

No desaprofitis l’ocasió de formar-te i d’augmentar les teves opcions de benestar: VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT!!

OFERTA FORMATIVA El Centre ha d’organitzar l’oferta dels ensenyaments que s’imparteixen d’acord amb la planificació autoritzada pel Departament d’Ensenyament.

4 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

A) L’EDUCACIÓ GENERAL I L’ACCÉS AL SISTEMA EDUCATIU. 1. Cicle d’educació secundària (GES) Educació secundària per a les persones adultes. Adreçat a persones que vulguin obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària, el qual permet accedir a estudis superiors. Aquests ensenyaments s’organitzen de manera modular en tres àmbits i trenta-quatre mòduls, que es distribueixen en dos nivells o cursos. Si s’escau, alguns d’aquests mòduls es poden convalidar si l’alumne té matèries aprovades de tercer o quart d’ESO, 2n de BUP o amb el títol de GE. També els alumnes inscrits podran fer les proves de nivell que permetran acreditar mòduls de primer nivell. Per fer aquests estudis cal tenir 18 anys, o complir-los dintre de l’any natural de matriculació. També hi poden accedir les persones que compleixin com a mínim 16 anys l’any natural que inicien la formació, en els següents supòsits: a) Si tenen un contracte laboral que els impedeixi assistir als centres educatius en règim ordinari. b) Si es troben en procés d’obtenció d’un permís de treball. c) Si són esportistes d’alt rendiment. d) Si cursen o han cursat els mòduls obligatoris dels programes de qualificació professional inicial o un programa de Formació i Inserció. e) Si participen en el programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya “Joves per l’ocupació”.

2. Curs de formació específica per a l’accés als cicles formatius de Grau Mitjà (CAM). Adreçat a aquelles persones que tinguin o compleixin 17 anys el 2015 i majors d’edat que, sense posseir una titulació acadèmica, volen preparar-se per accedir als cicles de formació professional inicial de grau mitjà, amb la titulació de tècnic mig. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat del curs és continuada i integrada en el procés d’aprenentatge. Es realitzaran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluació final. Si les qualificacions són positives, 5 punts o més, el centre podrà emetre un certificat de qualificacions que permetrà a l’alumne la preinscripció als cicles formatius. 3. Preparació per a les proves d’accés Per facilitar l’accés de les persones adultes sense titulació adient als diversos nivells del sistema educatiu. 1. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Superior. Adreçat a aquelles persones majors de 19 anys (o 18 si tenen el títol de tècnic de grau mitjà d’acord amb la relació d’afinitats de famílies professionals establertes) que vulguin accedir a un cicle formatiu de grau superior, però no disposin de la titulació acadèmica exigida. Per accedir als cursos de formació per a l’accés a cicles formatius de grau superior cal participar en el procés d’informació i orientació del centre que es demana en primera opció. 2. Preparació a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Adreçat a persones que vulguin accedir a estudis universitaris i que no tinguin la titulació requerida. A l’Escola d’Adults es prepara la part comuna i algunes matèries específiques: Història Contemporània, Geografia, Estadística i Biologia. Aquestes permeten l’accés a Arts i Humanitats, Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques.


1. Ensenyaments de llengua estrangera 1.1. Llengua anglesa 1 (A1): adreçat a persones sense coneixement de la llengua anglesa. 1.2. Llengua anglesa 2 (Bàsic 1): Adreçat a persones que han superat el nivell inicial i desitgen ampliar els coneixements orals i escrits. 1.3. Llengua anglesa 3 (Bàsic 2): Adreçat a persones que han superat el bàsic 1. Els alumnes que superin aquest curs es podran presentar a les proves de nivell per accedir al 3r curs d’Escola Oficial d’Idiomes. 2. Ensenyaments COMPETIC 2.1. Informàtica inicial o Competic Inicial. Adreçat a persones sense coneixement de les tecnologies de la informació. En aquest curs es treballen tres de les sis competències digitals necessàries per obtenir el certificat de Competic Bàsic. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita. 2.2. Informàtica Bàsica o Competic I Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir l’acreditació de COMPETIC BÀSIC, equivalent a l’Actic bàsic. En aquest curs es preparen tres competències que, juntament amb les tres competències treballades en el curs de Competic Inicial, permeten obtenir l’acreditació si es supera el projecte final. Aquestes són les següents: C1 Cultura, participació i civisme digital. C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica. 2.3. Informàtica nivell mitjà o Competic II Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir l’acreditació de COMPETIC Mitjà. En aquest curs es repassen i s’amplien les sis competències del cursos Competic Inicial i Competic I i es preparen dues noves competències: C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts.

La nostra escola C) L’EDUCACIÓ PER A LA COHESIÓ I LA PARTICIPACIÓ SOCIAL: ENSENYAMENTS INICIALS I BÀSICS. Amb la finalitat que les persones adultes puguin assolir coneixements inicials de cadascun dels programes i, si s’escau, obtenir una certificació d’estudis. Cal tenir 16 anys o complir-los l’any de la inscripció. L’oferta és anual. 1. Llengua catalana 1.1. Cursos de Llengua Catalana 1 (A1): adreçat a persones estrangeres que no coneixen la llengua catalana, amb la finalitat d’adquirir les competències orals i escrites mínimes. 1.2. Cursos de Llengua Catalana 2 (A2): adreçat a persones que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita. 1.3. Cursos de Llengua Catalana 3 (B1): adreçat a persones amb coneixement de la llengua oral i escrita que necessitin desenvolupar-se satisfactòriament en diferents situacions de la vida quotidiana. 2. Llengua castellana 2.1. Curs de Llengua Castellana 1: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixements de llengua catalana. 2.2. Curs de Llengua castellana 2: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixements de llengua catalana, que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita.

3. Cicle de formació instrumental. Aquest cicle permet desenvolupar el nivell cultural i obtenir el certificat de formació instrumental. Nivell I: adreçat a persones que volen aprendre a llegir i a escriure. Nivell II: adreçat a persones que volen consolidar l’expressió i comprensió de la lectura i l’escriptura, avançar en l’estudi de les matemàtiques i de les ciències socials i naturals. Nivell III: adreçat a persones que saben llegir i escriure i volen obtenir la certificació bàsica, o bé incorporarse, més endavant, als àmbits del cicle d’educació secundària.

2.4. Informàtica nivell avançat o Competic III Adreçat a persones que volen aprofundir en dues de les sis competències estudiades en cursos anteriors i preparar-se per obtenir l’acreditació COMPETIC Avançat. El centre ampliarà les següents competències: C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C7 Tractament de la informació numèrica.

ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ El Centre de Formació de Persones Adultes Les Bernardes és un centre col·laborador del Departament de Governació i Administracions Públiques per poder realitzar les proves per obtenir l’acreditació ACTIC. El centre obre l’aula d’informàtica l’últim dijous de cada

5 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

B) L’EDUCACIÓ PER ADQUIRIR COMPETÈNCIES TRANSPROFESSIONALS Els ensenyaments per adquirir competències transprofessionals inclouen la formació en llengua anglesa i en competències digitals.


La nostra escola mes al matí per facilitar a les persones adultes de Salt o rodalies la possibilitat d’obtenir a través d’una prova lliure l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). La persona interessada ha de presentar la sol·licitud per participar a la prova d’avaluació a través del portal d’internet ACTIC (http://actic.gencat.cat). Un cop fet el pagament de les taxes i complerts els tràmits previstos, la persona interessada pot reservar el lloc, la data i l’hora per realitzar la prova a través del portal d’internet ACTIC. La prova d’avaluació es realitzarà sota la responsabilitat directa d’una professora del centre, prèviament acreditada. La persona interessada es pot examinar del primer o segon nivell. a) Nivell 1: Certificat Bàsic. S’avaluen les competències següents: C1 Cultura, participació i civisme digital. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita. C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica.

Actic Bàsic: per obtenir l’acreditació cal haver cursat els dos primers cursos que ofertem al centre, Competic Inicial i Competic I, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure. b) Nivell 2: Certificat Mitjà. S’aprofundeixen les competències del certificat bàsic. S’inicien les competències següents: C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts. Actic Mitjà: per obtenir aquesta certificació cal haver cursat el curs de Competic II, o bé si ja es té el nivell la persona es pot matricular per lliure. S’avaluen els coneixements que s’han ampliat de la C1 a la C6 i les dues competències noves, la C7 i la C8. c) Nivell 3: Certificat avançat. El passat 30 de setembre es van obrir les inscripcions per presentar-se a la prova del nivell avançat. Les primeres competències disponibles són la C4, Tractament de la informació escrita, i la C6, Tractament de la informació numèrica. El certificat d’aquest nivell acredita un domini avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació respecte, com a mínim, a dues de les competències que la persona interessada ha de triar entre les competències C4 a la C8. C4 Tractament de la informació escrita. C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica. C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts.

6 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Quadre 1: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER CURS I PER ORIGEN CURS 2014-2015 (28-10-2014)


7 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

La nostra escola


La nostra escola Quadre 2: ALUMNES MATRICULATS ALS ÚLTIMS CINC CURSOS DISTRIBUÏTS PER ORIGEN

8 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Quadre 3: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER EDAT i SEXE. CURS 2014-15

Quadre 4: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER LLOC DE RESIDÈNCIA. CURS 2014-15

EQUIP DE DOCENTS Aquest curs 2014/2015, el nostre centre compta amb divuit docents, setze dels quals estan a jornada completa i dos a jornada reduïda. Quatre són professors de secundària i la resta són mestres. Deu mestres de primària i tres professors d’ensenyament secundari ja tenen plaça definitiva al centre. També comptem amb els serveis d’una administrativa i un conserge a jornada completa. Aquest curs s’ha jubilat en Manel Sánchez Forniés, un bon company que sempre estava a disposició dels alumnes i mai tenia un no per a resposta. Ens ha deixat molt bon record i desitgem que gaudeixi amb plenitud d’aquesta nova etapa de la seva vida. Hi ha mestres que han estat destinats al centre per primera vegada i han treballat amb nosaltres com a interins o substituts: en Josuè Soler, la M. Sol Ballana, la Marina Petrova, la Montse Maruny i en Jordi Palomeras, que han


cobert les places vacants per jubilacions i baixes. Agraïm a tots ells la seva col·laboració al projecte educatiu del centre. A més, quatre estudiants del Grau de mestre d’Educació Primària de la UdG fan les pràctiques de 4rt curs en el nostre centre: la Noemí Masó, que té com a tutor en Carles Diego, l’Anna Massanas, que té com a tutor l’Enric Collado, i la Marina Expósito i l’Aida Esquinas, que són tutoritzades per en Josuè Soler. S’han integrat

La nostra escola al Centre i han intervingut a l’aula, sota la supervisió dels seus tutors, amb l’entusiasme i la il·lusió que transmet un mestre novell.

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR El mes de desembre de 2014 es van celebrar les eleccions al Consell de Centre i vam renovar els representants del sectors d’alumnes i de professorat. D’acord amb els resultats de les eleccions que s’han fet, el Consell de Centre queda amb la següent composició:

Aquest curs, com els anteriors, el centre distribueix l’oferta en torns de matí, tarda i vespre i ocupa espais externs a diferents llocs. Es fan servir, a més dels espais del centre, els següents: • Cinc aules a l’Escola La Farga, de 19 a 22h. • Una part de la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitats del mateix equipament de Les Bernardes, de 9 a 12.30h. • Una aula a la Casa de Cultura Les Bernardes, amb una capacitat per a 35 alumnes, de 9.30 a 12.30h. • Dues aules a l’Institut Vallvera, de 16 a 22h. Volem agrair les facilitats donades per part de l’Ajuntament de Salt i la direcció de l’Escola la Farga per poder ocupar

les aules en la franja horària del vespre. També al Consell Comarcal del Gironès i al director de la Casa de Cultura Les Bernardes. I també a la direcció de l’Hotel d’Entitats i a la direcció de l’Institut Vallvera per facilitar-nos els espais necessaris per al desenvolupament de la nostra activitat docent. El nostre desig és respondre a les necessitats creixents de formació de les persones adultes del municipi i continuar treballant per ampliar la nostra oferta formativa i adequar-la a les necessitats dels ciutadans del nostre poble.

La Direcció del Centre

9 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

ELS ESPAIS DEL CFA LES BERNARDES/ESCOLA D’ADULTS DE SALT



La nostra escola

És la primera vegada que vaig a una escola i trobo que les aules tenen un nom propi. M'agrada. Li demano que m'expliqui la història a algú que porta molts anys al centre, en Joan Colomer. Des de fa dos anys, i a poc a poc, alguna coseta m'ha anat explicant. Penso que hi ha molta gent com jo que té curiositat per saber d'on vénen els noms. Aprofitant que l’any vinent la nostra escola farà quaranta anys, i que en Joan es jubila, em fa gràcia fer un petit homenatge a l’escola i a ell, que va ser un dels fundadors de l’Escola d’Adults de Salt, el febrer del 1976. Vull fer un recordatori de com, per què i de quina manera es va decidir batejar les classes de la nova seu. Nom de les aules: La decisió de posar el nom a les aules és perquè l’escola no va néixer de la decisió del Departament d’Educació, com tothom es pensa, sinó que aquesta escola com a escola d’adults surt com a reivindicació i tossuderia de l’associació de veïns de Salt dels anys 70, concretament de la vocalia de dones, que al mateix temps reivindicava la independència del poble de la ciutat de Girona. Aquesta escola sempre ha estat lligada als moviments socials del poble i, per això, com a homenatge als seus homes i dones, va decidir, per votació, els noms de les aules. “Un poble que no sap llegir ni escriure és un poble fàcil d’enganyar” (Ernesto Che Guevara) Aula FLOREAL És el nom de l'escola racionalista de Salt. En el procés d'industrialització, on va aparèixer la Coma Cros, hi va haver un procés de participació dels treballadors molt important en la defensa dels seus drets. Les idees del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia varen quallar i es va organitzar l'anteriorment esmentada escola racionalista, de nom “La Floreal” i el seu responsable va ser el Sr. Moreno. Aula LA COOPERATIVA Té relació amb els treballadors de la Coma Cros. Va tenir una importància cabdal en el moviment cooperatiu de Catalunya. El seu emplaçament va ser en un local del veïnat. Més tard, als anys 80, va ser la seu de l’Escola d’Adults, per això la revista porta el nom de “la Cooperativa”. Aula QUILALÍ Poble del nord de Nicaragua, tocant a Hondures, i amb el qual el poble de Salt està agermanat. Aquest agermanament va ser promogut, entre altres entitats, per l’Escola d’Adults. Aula 3 DE MARÇ És el dia de la independència de Salt del municipi de Girona, gràcies a les reivindicacions del poble. El 1988 l’Ajuntament de Salt institueix els premis “3 de març” per celebrar la independència. El 1963 l’Ajuntament de Girona comença els tràmits per annexionar Salt i Sarrià de Ter. El 1968 el Ministerio de Gobernación franquista de Madrid

ordena l’annexió de Salt i Sarrià de Ter. L’Ajuntament de Salt presenta una queixa al tribunal Suprem. El 3/12/1974 Salt deixa de ser un poble i passa a ser un barri de Girona. El 1979 el ple de l’Ajuntament de Girona acorda iniciar els tràmits per a la segregació de Salt i Sarrià. Finalment, l’Ajuntament de Salt va concedir a la nostra escola el premi “3 de març” l’any 2001. Aula SAMBA KUBALLY Noi africà, afincat a Santa Coloma de Farners, que mor al bosc en un accident de treball. Formava part del primer col·lectiu africà (Gàmbia i Senegal) que es va instal·lar a Santa Coloma de Farners. El 1987 es demanava a l’Ajuntament de Santa Coloma una escola d’adults on aquestes persones poguessin aprendre el català, llegir i escriure. L’escola de Salt va ajudar a muntar la primera escola a Santa Coloma de Farners, la qual va rebre el nom d’aquest noi a petició dels seus companys. Fruit d’aquella extraordinària experiència d’acollida i formació, a Santa Coloma tenen escola d’adults. Aula RAFAEL FARRÉ Mestre d’adults de les comarques de Barcelona vinculat a l’extensió de les escoles d’adults a Catalunya. Va participar en la campanya d’alfabetització de Nicaragua de l’any 1980. Aula PAULO FREIRE És el nom del pedagog i màxim exponent de l’alfabetització d’adults, d’origen brasiler. Pedagog brasiler exponent de la pedagogia crítica i que va desenvolupar durant la seva carrera professional una metodologia per a l’alfabetització i l’educació d’adults. Aula EL REC És el nom de la sèquia que passa pel davant de l’escola, també coneguda com a sèquia Monar. La sèquia, importantíssima per a la gent de Salt perquè històricament ha servit i serveix de reg a les hortes de la zona i donava energia a les fàbriques que han estat el motor de l’expansió industrial. L’edifici actual: Aquest edifici està enclavat dins el recinte de l’antic convent de monges clarisses (de clausura). El mur de pedra del pati del CEIP La Farga és l’original del pati del convent; per tant, el nostre edifici està dins del que era el pati. En traslladar les monges, la Diputació va comprar l’edifici i el va remodelar i ara hi ha la Casa de Cultura, l’edifici antic i l’edifici nou, l’Hotel d’Entitats, la Residència de Dia de la gent gran, la ludoteca i la nostra escola d’Adults. A causa de la gran demanda d’educació, el lloc on estàvem (a la Cooperativa de consum del carrer Major) es va fer insuficient i inadequat i es va decidir el seu trasllat a l’edifici actual. Després d’intenses negociacions sense resposta per poder ocupar l’actual espai, vàrem fer efectiva l’ocupació i ... fins a dia d’avui. Gràcies Joan! Teresa

11 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

EL NOM DE LES AULES


La nostra escola

RUTA DE L’EXILI El claustre de professors del CFA Les Bernardes el 26 de juny de 2014 vam fer una sortida seguint la ruta de l’Exili. Aquesta ruta reprodueix el camí que van fer a peu milers de persones l’any 1939 quan es van exiliar a França, creuant els Pirineus, empesos per l’avanç de les tropes franquistes.

La segona parada que vam fer va ser la visita de la Mina Canta o d’en Negrín. Cal travessar el poble de la Vajol, en direcció a Maçanet de Cabrenys, pel camí del cementiri. Abans del trencant de la Mina Canta es veu la casa de Can Barris on es van amagar nombrosos personatges il·lustres i polítics durant el seu exili.

12 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

La Mina Canta és una antiga mina de talc que va passar a la història quan Joan Negrín (President del govern entre 1937-1939), a l’esclat de la Guerra Civil, hi va enviar una remesa de quadres del Museu del Prado i un tresor de 500 milions de dòlars.

La primera parada va ser a la Jonquera on hi vam visitar el Museu Memorial de l’Exili (Mume). La Jonquera, localitat fronterera, va viure als seus carrers la fugida de milers de persones que abandonaven el país per por a la repressió franquista. L’exposició permanent del museu està dedicada a l’exili republicà del 1939, als seus antecedents i a les seves repercussions més immediates i ens va permetre conèixer el patiment i les experiències viscudes a l’exili per aquests ciutadans.

En Joan Colomer va fer referència a l’Assumpta Motellà, l’autora de la maternitat d’Elna, i del llibre el setè camió, que té relació amb aquest tresor amagat a la Mina Canta. La història del setè camió barreja mite i realitat. Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a la Vajol. Set camions carregats d’or i valuoses obres d’art procedents

del Museu del Prado. Només sis van aconseguir travessar la frontera francesa; el setè camió, carregat amb 7000 quilos d’or, no ho va aconseguir a causa de la destrucció del pont d’Agullana. Sembla ser que aquest or va ser enterrat pels soldats supervivents d’aquest camió per la zona del Coll de Lli. Encara avui en dia hi ha gent que el busca.


La nostra escola

El tram que vam realitzar és el mateix que van seguir el President Companys, President de la Generalitat; Manuel Azaña, President de la República espanyola; el lehendakari Basc, José Manuel Aguirre; i també en Negrín, President del govern espanyol. Seguint aquesta pista forestal de pendent ascendent moderat, vam arribar a una petita explanada amb una tanca de filferro i les fites que indiquen la frontera amb l’Estat francès.

sembla, fins i tot en aquests dramàtics moments, el President de la República espanyola va preferir no esperar i passar la frontera unes hores abans que el President de Catalunya i el del Govern Basc. En Joan Colomer ens va llegir fragments d’exiliats que van escriure sobre el recorregut seguit en aquest pas fronterer. “D’Agullana marxàrem cap a França amb el President, Sbert, Pi i Sunyer, el President basc i el seu conseller Jauregui i amb el ministre Irujo i els funcionaris de la Generalitat que s’hi trobaven, per les Illes, després d’haver-ho fet el President de la República, Azaña, amb el de les Corts, Martínez Barrio. Les Illes no és una frontera autoritzada per a tothom i el comandant francès s’estranyà de la nostra presència perquè Negrín no havia avisat que també nosaltres sortiríem. Vàrem haver d’esperar que telefonés al prefecte de Perpinyà, qui autoritzà el pas dels presidents i consellers. Els altres, els que tenien els passaports sense visar, perquè el cònsol francès de Figueres havia anat a instal·larse al Portús, havien d’esperar que jo, que tenia el meu en regla, anés al Portús i fes visar els seus. Quan

vaig tornar del Portús, se’ls havien emportat ja al camp d’Argelès.” (Pere Bosch-Gimpera, Memòries, Barcelona, Ed. 62, 1980, p. 279)

Dalt del Coll, un memorial recorda aquest pas cap a França. Segons

Havent dinat, vam entrar a França i ens vam dirigir al lloc de sofriment, de frustració i de nostàlgia que va ser el camp de concentració d’Argelès-sur-Mer, just després de

Le Boulou. Allà van anar a parar la majoria de refugiats que van entrar a França, a ritme d’”allez alllez”. Allà es van trobar reclosos a la platja, totalment a la intempèrie, vigilats per soldats senegalesos. Just abans de la platja, vam fer una parada al Cementiri dels Espanyols, on un monòlit evoca les persones mortes en el Camp. A la platja d’Argelès no hi resta cap indicador d’aquest passat; només un monòlit recorda que aquest camp va allotjar uns 100.000 exiliats. Al cementiri,

13 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

A la nostra tercera parada hi vam arribar seguint la carretera Gi50, direcció al Coll de Manrella. Vam trobar el restaurant Manrella Comaulis on vam estacionar-hi l’autobús. 100 metres més endavant vam trobar, a mà esquerra, el desviament del camí cap al Coll de Lli.


La nostra escola

14 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

tota traça del cementiri. A finals dels anys 40, una família belga va oferir aquesta estela en memòria d’una persona morta al camp. Uns quants noms s’hi van escriure al damunt. Fent un repàs al registre de morts de la vila d’Argelès es constata que hi falten 147 noms d’espanyols, jueus, gitanos, alemanys i italians. Avui, seixanta-sis anys després del tancament del camp, tenim un pensament per aquests 147 oblidats. Els seus noms reapareixen a la pedra per recordar-los que la seva vida es va acabar en aquesta bonica platja del Rosselló. També hem posat una placa al peu de l’arbre dels infants. Aquest arbre plantat el 1949 que rebrota cada primavera, recorda la vida perduda de setanta infants de menys de deu anys. No faré un llarg discurs. En aquestes circumstàncies el que cal és recollir-nos, recordar en

silenci el calvari viscut per centenars de milers d’homes, dones i infants tancats en els camps de la vergonya. Nosaltres els catalans som un poble pacífic, humanista, solidari. Un poble amb una llarga història que sempre ha lluitat per la tolerància i la democràcia. Setanta anys després de la retirada, portem sempre amb nosaltres aquesta ferida, aquesta taca indeleble en el nostre cor. Els camps no els volíem. Ens varen ser imposats pels governs de l’època. La mort en els camps dels nostres germans republicans espanyols, catalans, bascos no la volíem. La mort d’aquests infants no la volíem. Anem a descobrir aquests noms que modestament recuperem de l’oblit. Que ens ajudin a reflexionar sobre el perill que en certes circumstàncies representa l’home per l’home. Us agraeixo la vostra presència i us demano un minut de silenci pels 216 morts oficials en el camp d’Argelès.” (Pierre Aylagas, Alcalde d’Argelès, llegit durant la commemoració de la Retirada a Argelès el febrer del 2007.) Vam seure una estona en aquella platja, i tot i ser ja el mes de juny, hi feia un vent que gairebé molestava, i vam pensar com devien haver pogut resistir, al mig de la platja, sense aixopluc, sense menjar, sense quasi roba, i en ple mes de febrer de 1939. Realment, tant de sofriment, avui, se’ns fa inimaginable.

davant el monòlit que recorda els homes, dones i infants, i amb el màxim de respecte, vam escoltar fragments testimonials escrits per persones que van malviure en aquella platja, llegits per en Joan Colomer. “Aquí, al nostre voltant, hi havia el cementiri del camp d’Argelès. Un cementiri normal amb els seus monticles de terra i petites làpides que portaven el nom dels difunts. S’hi enterrava els que morien darrera les filferrades del camp de concentració. L’octubre de 1940 una terrible inundació va esborrar

Fins aquí la ruta us hem reproduït el camí que van fer a peu milers de persones l’any 1939 quan es van exiliar a França, creuant els Pirineus, empesos per l’avanç de les tropes franquistes.


La nostra escola

SANT PERE DE RODES 3a. Trobada de les Escoles d’Adults de les Comarques Gironines Aquest curs passat vam celebrar la tercera trobada d’escoles d’adults al maig i vàrem anar d’excursió a Sant Pere de Rodes, que és un Monestir benedictí del segle X, restaurat per última vegada per la Generalitat de Catalunya, situat al terme municipal de Port de la Selva. Vam sortir de l’escola a primera hora del matí, cap a les nou més o menys. Aquí te n’adones que vas a una escola d’adults, ja que vaig trobar a faltar algú que em vingués a acomiadar, com quan era petita (era tan emocionant!). Vam envair el Monestir a mig matí, i aquest es va defensar amb les seves eines: bufava una tramuntana increïble, però, tot i això, el vam visitar. Un cop acabada la visita guiada, ens vam dirigir cap a Port de la Selva: els més agosarats a peu per la muntanya; els altres, qui sap si ferits, a llom del seu autobús. En arribar a la platja del Port de la Selva, tothom a repondre forces amb unes bones viandes (actualment entrepans). A la sorra de la platja s’escenificaren diferents tipus de lluita, molt reconegudes com ara “saltar la corda“, “medir la força dels guerrers estirant la corda“,“voleibol“ i, com no, la més dura de totes: “el futbol“. Ens ho vam passar molt bé i ens esperem aquest any la quarta trobada.

15 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Isabel Domínguez. Curs de PPA CFGS: Grup 3.


La nostra escola

L’AGENDA LLATINOAMERICANA En Jordi Planas i el seu acompanyant de El Salvador van venir a l’Escola d’Adults a presentar-nos el projecte anomenat "Agenda llatinoamericana". L'any 1992, gràcies a la iniciativa de Josep Mª Virgili i de Pere Casaldàliga, va ser creada la primera agenda llatinoamericana on cada any tracten diversos temes per denunciar i conscienciar la resta del món. Aquest any el tema parlat és el dels drets humans i s'ha escoltat les víctimes llatinoamericanes, els drets de les quals són descuidats a causa de la pobresa i la poca força que té la seva lluita a la resta del món. Alhora, l'agenda també recorda aquella gent que va lluitar per a aquestes causes.

16 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Actualment, l'agenda llatinoamericana és el llibre més llegit als països hispanoamericans i, a més a més, s’ha convertit en un clàssic de la tardor de les comarques gironines. Gemma Padrosa Serrat PPA CFGS - Grup 3

LA SOCIETAT ACTUAL

Avui a la classe, hem estat parlant dels avantatges i inconvenients que comporta viure en la societat actual, una societat globalitzada i en constant canvi. Tant alumnes com mestres hem coincidit en què el món avui dia canvia i avança molt ràpidament i que això fa que les persones ens hàgim d’adaptar a aquests canvis continus. Al llarg del debat que hem dut a terme, ha sorgit el tema de la incorporació de la dona al món del treball, fet que ha comportat que amb el pas del temps la repartició de les tasques domèstiques hagi canviat en les famílies. Hem dut a terme una anàlisi senzilla d’aquestes reparticions i tot i l’evolució encara ara trobem famílies molt tradicionals on la dona és qui porta el pes de les activitats de la casa. Així doncs, hem vist com, a poc a poc, el paper de la dona en la societat s’ha guanyat un respecte i unes responsabilitats que abans no existien i que, de mica en mica, s’han anat reduint les desigualtats de gènere. Aquesta teoria, però, a la pràctica no és del tot certa, ja que, com hem esmentat anteriorment, hi ha famílies conservadores on és l’home qui surt a buscar feina, i la dona és l’encarregada de cuidar els fills i la llar. Ha sorgit també el fet que, tot i que les famílies reparteixen diferent les tasques, abans les relacions familiars eren millors que les d’ara, ja que es convivia i es feia més vida amb germans, avis, veïns i amics. Al llarg de la discussió o debat que hem realitzat, hem pogut veure, però, que aquesta realitat és present en gairebé tots els països, no només en els països africans. Fent referència al tema principal de la societat canviant, han sorgit també temes com l’alimentació. Hem pogut comprovar que fa uns anys els aliments que cuinaven les famílies a les llars eren més elaborats i, dit d’una altra manera, més sans. Actualment, pel fet de tenir més feina i anar més atabalats, els aliments que tenim a casa són precuinats, congelats, etc. En contraposició a aquest fet, però, veiem que actualment s’està posant més de moda fer culte al cos, i que les persones es cuiden més en l'àmbit estètic, assistint al gimnàs, anant a córrer i a caminar, entre d’altres. Hem arribat a la conclusió que la vida és un constant canvi i ens hem d’adaptar, però que també cal cuidar les relacions familiars així com la nostra alimentació i el nostre cos, tant a escala interna com estèticament. Grup de neolectors, matí 9´30h


TECNOLOGIA VIATJAR AMB LES NOVES TECNOLOGIES Des de temps molt remots, l'home ha tingut el neguit de conèixer nous horitzons. No s'ha acontentat en ser un individu sedentari. Explorar nous territoris, ha sigut un dels seus grans reptes. Des del desmesurat i fantasiós «Don Quijote de la Mancha», que galopava per terres de Castella amb el famós cavall «Rocinante», fins arribar a la nostra època, els medis de transport, per exemple, han evolucionat d'una manera vertiginosa. A hores d'ara, viatjar amb cotxe, tren, vaixell, avió, etc... se'ns fa del més quotidià. Actualment, els que no disposem de prou mitjans, ja siguin econòmics o de qualsevol altra mena, tenim una eina molt a l'abast de tothom. Les noves tecnologies ens permeten viatjar des del menjador de casa, asseguts al sofà, ja sigui mirant els reportatges que ens ofereix la televisió, o simplement connectant-nos a Internet.

Podem deixar anar la nostra imaginació, viure viatges i experiències inoblidables a qualsevol part del món i, fins i tot, a les profunditats dels oceans. El que també ens han aportat aquestes noves tecnologies és una comunicació instantània i precisa. Tanmateix, cada vegada el món se'ns fa més petit i assequible. Glòria - Competic 2, matí

El tema que he escogido es sobre la enseñanza y las nuevas tecnologías de hoy en día. Quería destacar que cuando iba al colegio se decía que las personas que no sabían leer ni escribir eran analfabetas, y normalmente tenían precisamente mi edad. A mi entender, en estos tiempos, los analfabetos de ahora son, o somos, todas aquellas personas que nos hemos quedado al margen de las nuevas tecnologías, tanto en internet como en el manejo de los ordenadores o móviles de última generación. La verdad es que éstas van cambiando muy deprisa y a la gente de mi edad le cuesta ponerse al día con tanto avance. La juventud lo coge enseguida porque lo están utilizando todos los días, pero nosotros que, por circunstancias del trabajo, no lo utilizamos a diario, nos cuesta más y por eso venimos a clases como las de informática, para ver si podemos, gracias a las clases, reciclarnos un poco y ponernos al día con los nuevos tiempos. Tenemos que decir que muchas cosas también las aprendemos imitando a la juventud. Sí que es importante destacar que este cambio en las nuevas tecnologías ahora nos ha quitado ratos libres que antes teníamos, ya que la gran mayoría de adolescentes se pasa muchas horas enganchados en el ordenador o bien al móvil, porque ésta es la nueva forma

de comunicarse con sus amigos o con otras personas que están al otro lado de la red. Conocer otros medios de comunicación lo encuentro perfecto, pero, la verdad, también creo que se va perdiendo la relación personal, el jugar con los amigos (aquellos ratos cuando te veías con ellos y charlabas mientras hacías un futbolín…), o simplemente una charla mientras tomabas alguna cosa y te juntabas para estar un rato con ellos. Francisco Martín - Competic Inicial, Nit

17 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA ENSEÑANZA Y LAS TECNOLOGÍAS


Tecnologia

EL CÓDIGO IMEI Nunca hubiera pensado que a mí personalmente me robarían el móvil, porqué yo soy una persona muy ingenua con toda la gente se me acerca, confió totalmente con todo el mundo, pero me pasó…. Escribo este artículo para haceros saber lo que tenéis que hacer en el caso que os pase lo mismo que me paso a mí. Seguro que la gran mayoría tenéis un móvil de última generación, los que más roban. Os hago saber que si a vosotros os robaran el móvil, lo primero que tenéis que hacer es denunciarlo aunque os digan que no vale la pena. Un teléfono móvil es una computadora en miniatura, en su base de datos tenemos todos nuestros datos registrados, así que no es ninguna tontería. Ya que lo primero que hacen los ladrones es venderlo al primero que encuentran y si llega a caer en malas manos, os pueden hacer mucho daño. Todos los móviles vienen con chip que es un registro de serie único que ningún otro móvil del mundo puede tener el mismo: llamado CODIGO IMEI. Solo las personas que realmente han comprado el móvil en una compañía o establecimiento lo tienen registrado a su nombre, ya que es lo primero que hace el vendedor, registrar el producto. Con la denuncia y el CODIGO IMEI te diriges a la compañía de tu móvil y éste será bloqueado directamente (o sea, el teléfono quedará inservible). No os podéis imaginar el chasco que se llevaran los ladrones, pues así no podrán vender el teléfono ya que estará inhabilitado. A ver si de esta manera conseguimos acabar con los ladrones de móviles..

18 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Salima Arrousou bBouyazra Lengua Castellana - GES 2 matí

JOVES i TECNOLOGIA Vivim en una societat on no hi ha nen o adolescent que no tingui un mòbil, una tauleta o ordinador al seu abast. Això no ha de suposar un problema sempre que s’usi raonadament. Actualment, la informàtica forma part del creixement cultural de la persona; és una eina més a utilitzar per a comunicar-se i cercar informació. Els joves utilitzen la tecnologia també com a mitjà de comunicació. Ho fan a través de les xarxes socials. Abans s’escrivien cartes amb fulls de paper i ara s’escriuen missatges amb el mòbil o l’ordinador. Cada vegada hi ha més estudis que s’encarreguen d’analitzar el comportament i les actituds que condueixen els joves a relacionarse mitjançant Internet. Els adolescents d’avui en dia veuen Internet com a mitjà d’interacció social, per a mantenir relacions d’amistat o, fins i tot, per identificar-se dins d’un grup amb uns objectius comuns. Això fa que passin moltes hores connectats. Per tant, és molt important determinar unes normes i establir uns límits en l’ús d’aquests aparells. La responsabilitat d’això és dels adults. Ells són els que han d’ensenyar com utilitzar els mecanismes i prevenir algunes addiccions que poden aparèixer si es passen moltes hores davant d’un ordinador. Teresa Serra - Accés majors 25 anys

MIS PROGRESOS EN LA INFORMÁTICA Este año en la revista quiero seguir hablando de las cosas que con la informática he podido disfrutar. ¡Cada vez que pienso en lo enemiga que yo era de la informática! ¡No me puedo creer las satisfacciones que me está dando! Uno de los temas que he aprendido y que me apasiona es la creación de mi propio blog, con lo cual estoy disfrutando una barbaridad. Mi blog es para hablar de flores, no porque yo sea una entendida en esta materia, pero sí para reflejar lo que este tema me gusta y la convivencia que tengo con las flores. Me hace una ilusión increíble cada vez que se me ocurre una idea para poder crear una nueva página! Estoy disfrutando de lo lindo. Al principio, cuando hacíamos las primeras páginas, era sólo eso, contar cosas de las flores y de mi experiencia con ellas. Pero con el tiempo se me ha ocurrido la idea de mezclar las flores con muchos aspectos de mi vida y de la vida de algunas personas de mi entorno.


Creo que me está saliendo algo bonito, o por lo menos yo estoy muy contenta con lo que hago, y esto es una manera de expresarme muy agradable. Escribiendo e insertando fotos y vídeos, he aprendido a expresar sentimientos que de otra manera no había hecho nunca. Ni yo misma me lo creo y que felicidad me proporciona! Sigo diciendo y no me canso que hay cosas en la informática que me han proporcionado mucha satisfacción y que nunca pensé que así podría ser. Aquí os dejo una muestra de una de mis páginas. Por cierto, si queréis visitar mi blog, esta es la dirección: hablamosdeflores.blogspot.com Espero seguir aprendiendo, para mejorarlo y seguir disfrutando. Muchas gracias a los profes por su paciencia.

LAS FLORES EN NUESTRA VIDA

Tecnologia

L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES ENTRE EL JOVENT És curiós veure com, en un parell de dècades, ha canviat tant la nostra societat. Les noves tecnologies envaeixen la vida de tots nosaltres i també la nostra intimitat... Veiem els joves contínuament enganxats a converses escrites, pel mòbil o internet, a totes hores. Sembla que no saben gaudir de la solitud, de la pau que només tens quan et trobes tot sol amb els teus pensaments. Allà on estiguin els veus amb els seus mòbils, intercanviant missatges. La comunicació és major que abans, no en tinc cap dubte, però... és millor? Pot ser que les noves tecnologies siguin només un instrument per evitar l’aïllament social, aquella basarda a no estar inclòs en aquest nou món actual. Iluminada Bosch - Accés a la universitat

Si nos paramos a pensar detenidamente, nos daremos cuenta que las flores están presentes en muchos momentos de nuestra vida. ¿Por qué será? ¿Qué queremos transmitir con las flores? Alegria, belleza, amor, recuerdo y muchas cosas más. Y, si no, pensad en cuando nacemos: a nuestra madre le regalan flores; cuando nos casamos, todo se adorna de flores: el ramo de la novia es de flores, los enamorados se regalan flores... Incluso para recordar a nuestros seres queridos, cuando llega el día de todos los Santos, todos vamos a poner flores en el lugar donde se encuentran.

Las flores que más le gustaban: Los Nardos. Magdalena Sánchez - Competic 1 tarda

19 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Yo este año se lo voy a poner desde aquí a una persona muy importante en mi vida con un recuerdo muy especial: esto es para ti, papá.


FEM CIÈNCIA ELS INQUILINS En el meu hort l’any passat hi van anar uns inquilins sense demanar permís; era el mes d’abril. El temps dels pèsols, les faves i de les collites de la temporada, però ells s’hi van posar pels pèsols de tal forma que qui no ho sap no els pot fer fora. Vaig anar als mossos per demanar a qui li corresponia la tasca de fer-los fora i em van enviar a l’Ajuntament dient que és a Medi Ambient a qui li pertoca fer-los fora de l’hort. Vaig anar, per tant, a l’Ajuntament, però ells tampoc no en van volen saber res dient que, com que és una propietat privada, no tenen competències, però em van donar la referència d’una empresa que s’hi dedica anomenada STOP PLAGAS, que el que fa aquesta empresa és exterminar-les, i això tampoc no era el que jo volia. Després, parlant amb la gent, em van dir qui les podia treure i, finalment, ens vàrem posar en contacte i en dos dies se les varen emportar. Ells en trauran profit de l’eixam per poder extreure’n la mel. Josep Servià - Competic Inicial, nit

20 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

INTERPRETACIÓ D’UN GRÀFIC: EVOLUCIÓ MENSUAL DE L’ATUR A CATALUNYA El gràfic s’ha obtingut del SEPE Servicio Público de Empleo Estatal Resumen datos estadísticos www.sepe.es/contenidos He triat aquest gràfic perquè em preocupa l’alt nivell d’atur que tenim i la precarietat de molts que tenen feina, sovint temporal. Aquest gràfic evolutiu mostra com ha anat variant l’atur a Catalunya els anys 2013, 2014 i els dos primers mesos del 2015. Relaciona el nombre d’aturats (freqüència absoluta) amb els mesos d’aquests anys. Anem a comentar-lo any per any: 2013: el gener hi havia gairebé 650.000 parats, de maig a agost va baixar fins a uns 600.000 aturats. Durant la tardor va tornar a augmentar fins a arribar a 640.000 parats al novembre. Al desembre va disminuir lleugerament. 2014: el gener hi havia uns 630.000 parats; d’abril a juny va baixar fins a uns 570.000 aturats. Durant l’estiu, l’atur es va mantenir estable. Durant la tardor, va augmentar fins arribar a 580.000 parats a l’octubre. Durant el novembre i desembre, va disminuir lleugerament.

2015: els primers mesos mostren una tendència similar: l’atur augmenta lleugerament i oscil·la entre 570.000 i 580.000 persones. Fixem-nos que l’evolució anual varia poc d’un any a l’altre: baixa l’atur d’abril a juny a causa de l’inici de la temporada turística d’estiu i, en me-

nor grau, durant el novembre-desembre a causa de l’augment de les vendes de les festes de Nadal. I, finalment, puja després durant la tardor i el començament de l’any.

Moisès Rabasseda. GES2 vespre.


Fem ciència

INTERPRETACIÓ D’UN GRÀFIC: EVOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL NOMBRE DE PERSONES OCUPADES A LES COMARQUINES DE GIRONA El gràfic següent representa l’evolució trimestral del nombre de persones ocupades a les comarques de Girona des del 2002 al 2014. El gràfic l’he obtingut de la pàgina web del diari de Girona. http://www.diaridegirona.cat/economia/2014/10/23/latur-cau-girona-no-crea/693569.html

La informació recollida és sobre el nombre d’ocupats que hi ha hagut a les comarques gironines. La variable és el temps en trimestres dels anys 2002 fins el 2014. Es tracta d’un gràfic evolutiu. Aquest tipus de gràfic s’utilitza per a representar sèries en el temps.

d) Si comparem el nombre de persones amb feina de 2002 amb el del 2014, el nombre ha augmentat o ha disminuït i en quant? El 2002 hi havia 258.000 persones amb un lloc de treball, mentre que el 2014 n’hi havia 318.000; per tant, hi ha hagut un augment d’uns 60.000 llocs de treball en aquest període.

a) Quin és el màxim d’ocupats que hi ha els anys 2002, 2008 i 2014? 2002: 287.500 persones 2008: 360.000 persones 2014: 318.000 persones

e) Quin ha estat el màxim i el mínim d’ocupats que hi ha hagut a Girona i comarques durant el període representat i en quin any? El màxim ha estat de 363.000 ocupats el 2007 i el mínim ha estat de 258.000 el 2002.

b) Entre el 2008 i el 2014, el nombre d’ocupats ha augmentat o ha disminuït? Ha disminuït.

f) En quin percentatge ha disminuït l’ocupació des del màxim del 2007 fins el mínim del 2014? La disminució en aquests set anys ha estat d’unes 70.000 persones, el que representa el 19,4 %.

c) Què s’observa des del 2007 al 2014? A què és degut? S’observa que el nombre d’ocupats va baixant amb oscil·lacions trimestrals a causa de la temporalitat.

Rachid El Allouti - GES 2n, vespre

21 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Article publicat el 24/10/1014 i titulat: L’atur cau a Girona però no es crea ocupació.


SOCIETAT

22 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

SOM UN NIU Aquest curs 2014/15 el nostre grup "COMPETIC 1” de la tarda s'ha convertit en un niu de cigonyes. Primer, només de començar el curs, la nostra professora Maria ens va anunciar la bona nova: estava esperant bessonada! Des de desembre està de baixa, fins que han nascut en Ferran i en Martí. Al gener l'ha substituït en Jordi. I fa poc ens ha comunicat (oh, sorpresa!) que també serà pare aviat d’una nena que es dirà Sira. Tres criatures nascudes en tres mesos: febrer, març i abril: un nen cada mes! És una bona mitjana, no? Sembla que al nostre grup, a la nostra aula, s'ha creat una mena de camp magnètic amb un caldo de cultiu fertilitzant, i el que s'hi acosta i hi contacta, en surt prenyat o prenyada. Ens estem plantejant oferir els nostres serveis i la nostra influència a les clíniques de reproducció assistida... Aquest poder tan sorprenent s'assembla al misteri del santuari de Núria. Aquella creença popular que tenen les dones que s'agenollen i posen el cap dins d'una olla per demanar que el cel les beneeixi amb descendència. I si tens fe, es compleix. Espero que, per al proper curs, quan l'equip de professors es reparteixi horaris i grups, tingui en compte aquest factor paranormal de la nostra aula, Paulo Freire. Si es tracta d'algú que ja té una família completa, que no li assignin el nostre grup: Competic 1, tarda. Ja sabem què li pot passar... En canvi, si és una persona jove i que desitja ser pare o mare, ja està! Que vingui amb nosaltres i ho té segur, segur. Potser no n'hi ha prou a treure el cap per la porta... Però si hi entra, s'asseu i s'hi queda unes setmanetes, criatura al canto! I, si no em creieu, proveu-ho! El que us deia: som un niu de cigonyes i estem d'enhorabona!! Lola

EN MANEL

Aquest inici de curs en Manel, el nostre professor de matemàtiques, es va jubilar. Amb aquestes ratlles, tot l’equip de l’escola d’adults et voldríem agrair sobretot la teva entrega com a ensenyant, ja que durant tota la teva etapa de mestre sempre has tingut com a objectiu despertar en els teus alumnes la curiositat per les matemàtiques, l’interès i l’esforç per entendre-les. Sempre has volgut utilitzar els teus coneixements matemàtics com un conjunt d’idees i maneres d’actuar que et permetessin enfrontar-te a diferents situacions de la vida quotidiana. Estem segurs que moltes d’aquestes idees hauran calat en el teu alumnat. Com a company, hem de dir que ho has aconseguit, sobretot per la teva gran categoria humana. Molta sort en el nou camí que inicies. Equip CFA “Les Bernardes”

LA DOLORS Després de més de 12 anys controlant l’hotel d’entitats, el casal d’avis, l’escola d’adults i la ludoteca, es jubila una de les persones més emblemàtiques i importants del complex “Les Bernardes”: La Dolors. Hi ha feines que volen un compromís i una passió, i tú ens ho has demostrat durant aquests anys. Has estat sempre una dona incansable, atenta, amable i pendent de tot i de tothom. Amb aquestes ratlles et volem agrair l’ensenyament que ens has proporcionat durant tots aquests anys: bons moments d’amistat, d’afecte, d’experiència i de coneixements. Molta sort en la teva nova etapa. Equip CFA “Les Bernardes”.



CULTURES I TRADICIONS

LA HISTÒRIA DEL SOLDAT

24 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Ho saps que tinc un violí de fira desafinat i rònec? L’únic que em resta un cop llicenciat de la vida, cansat, més aviat tirant a vell, després de fer una guerra mediocre molts anys, ni molt covard ni massa valent. Veus com el toco? El sents? Tinc una fosca rebotiga, diguem-ne golfa, amb sofàs esventrats, plena de grans de vidres de colors, de cortines de patis d’estiueigs d’infància, de collarets desfets, de rams de flors marcides, escanyades amb ira, de mans d’amor, calentes, amputades de cop i, mira: dits crispats en molts adéus. - Per què tantes violes de separació?- xiscles de tren i, mira, planys encapsats que en destapar-los ploren. Joan Vinyoli


“OJOS NEGROS” de JUAN RAMÓN MOLINA. POETA HONDUREÑO “Ojos terribles y puros que me lanzáis el reproche, ojos que sois cual la noche, que sois cual la noche obscuros, ojos que miráis seguros luz derramando en derroche; plegando los párpados, broche de esos radiantes luceros, no me miréis tan severos, ojos que sois cual la noche. Ojos que de extraña suerte me hacéis vivir o morir; ojos que me dais vivir para causarme la muerte, en vano pretendo fuerte, vuestro yugo sacudir; ¡ya no puedo resistir esta esclavitud amada! ¡matadme de una mirada ojos que me hacéis vivir!

Cultures i Tradicions “ENTRÀ DINS EL MEU MÓN MÉS PROFUND…” (POEMA EN URDU) Entrà dins el meu món més profund. Entrà a la meva vida i la va posseir. Va fer que el meu cor connectés amb el seu. Em va fer sentir afortunada. Se’n va anar deixant-me la seva felicitat i em va robar les hores del meu son. No sé què és el que ell tenia, que em va ensenyar a estimar-lo amb bogeria. (Traducció: Agnès Rubirola.)

Si por volveros a ver me causáis penas mortales, ojos que sois dos puñales, víctima vuestra he de ser, ¡no me importa padecer sufrimientos eternales si las causas principales de mis penas merecidas serán vuestras mil heridas, ojos que sois dos puñales! Recita: Andrea Ribera, GES 2 / CA Les Bernardes

25 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Ojos que lanzáis centellas para ofuscarse ellos mismos; ojos que sois dos abismos donde brillan dos estrellas; ojos de pupilas bellas y de extraños magnetismos, ¡por obscuros fatalismos que no acierto a explicar, os vuelvo siempre a mirar, ojos que sois dos abismos!


Cultures i Tradicions PLANURA D’ALTA NIT Sempre en camí per la planura fosca, deserta, sense límits, i un vol glaçat d’estrelles feridores, i aquest xiscle perdent-se en la buidor: jardins, canyars, barrancs del cor fremeixen. Què fer? Ja les abelles del record deixarem aquest rusc, l’espessa mel gustosa de passat ja no destil·la. cremàrem rusc i eixam, perquè volíem la freda veritat de les estrelles. Però què fer?, quins signes puc traçar damunt l’arena, si els esborra l’aigua, sobre la roca, si els esborra el temps, per a deixar constància d’aquest pas incomprensible per la nit? Un crit salvatge sols perdura al llarg dels segles. Despunta, flama de llevant, nou dia, neix d’entre les aigües; cansat de tant errar per les extremes vores del món, retorno lentament cap a les coses i els treballs del dia. Joan Vinyoli

JA NO XIUXIUEJA L’ARBREDA DAURADA Ja no xiuxiueja l’arbreda daurada amb les fulles de bedoll alegres, I els ocells grua que volen amb tristesa, Ja no es lamenten de res. Patir, per què?

26 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Si tothom en aquest món és rodamón Passar, entrar i sortir un altre cop. El cànem somia amb els qui se’n van anar, I la mitjalluna mira a l’estany blau. Estic sol enmig de la plana nua, i als ocels grua se’ls emporta lluny el vent. Estic ple de records de la meva joventut alegre, però ja res del meu passat no em sap greu.

Autor: Sergey Essenin Traducció: Marina Petrova Interpretació: Elena Frolova.


SETMANA SANTA

Cultures i Tradicions

Ja estem a les acaballes de l´hivern... som a finals de març, això vol dir que tenim la primavera aquí!! Ha sigut un hivern bastant bo, és a dir, llevat d´uns dies que sí que ha fet fred i ha glaçat en algunes ocasions...i ja se sap, és l´hivern, per a mi l´estació més bonica de l´any. Aquest any Setmana Santa s´escaurà del 29 de març al 6 d´abril. De fet, cada any s´escau en dies diferents... El 29 de març és diumenge de Rams, tota una tradició aquí a Catalunya. Els padrins regalen als seus fillols el tortell de Rams amb algun euro per a gastar-se...!! És la diada... I el següent diumenge és diumenge de Pasqua. Aquest dia és típica la mona de pasqua de xocolata, i encara que siguin unes festes comercials, és tradició a Catalunya i no les podem passar per alt...

Me’n recordo que quan érem petites a casa se’n feien...i era molt divertit. El dia abans fèiem la pasta i els deixàvem llevar unes hores i l’endemà al matí els fèiem. També són típiques les processons de Setmana Santa.

També són tradicionals els típics ‘brunyols’.

LA FIESTA DE COLORES (Holi) La Fiesta de colores es el festival popular de la India. Se celebra, principalmente, en la India, pero también en otros países de América y Europa.

Natàlia i Mercè

Llegenda de TRANSILVÀNIA

En esta fiesta hay muchos colores. En las mesas hay bolsas de colores. Los colores son: rosa, verde, amarillo, azul y lila. La gente va vestida de color blanco. Toda la gente, hombres, mujeres y niños, juegan a tirarse los colores.

Cuando se termina la fiesta, los asistentes están llenos de colores. HardeepKaur - Grup N3 Aquest és el castell de Bran, també conegut com el castell de Dràcula. Està situat a Transilvània, Romania, aproximadament a uns 30 km de la capital del municipi, Brasov. El castell de Bran és famós per la llegenda del Comte Dràcula i la seva perdició, i és, sens dubte, la raó per la qual molts turistes vénen fins a Transilvània. Bran és, però, un dels castells medievals més ben conservats i impressionants de Romania. És una antiga residència reial. Tatiana Minea - Cat. 1, matí

27 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Esta fiesta también tiene otro significado más espiritual: es la fiesta en la que cada individuo se puede arrepentir de los errores del pasado, olvidar y perdonar.


Cultures i Tradicions

JOAN SALA i FERRER (SERRALLONGA) Joan Sala i Ferrer, also called Joan de Serrallonga, was a Catalan bandit that has remained as a legendary figure. He was born on the 23rd of April, 1594 in Viladrau, in a house called La Sala within a peasant family welfare. He was the fifth of nine children. His father was Joan Sala, the heir of Mas Sala, and his mother was Joana Ferrer, the heiress of Mas Ferrera, in Sant Pere Desplà, a village near Arbúcies. When he was 4 years old, on the 18th of January 1598, his mother died. When he was young, he worked in Can Tarrés in Sant Hilari Sacalm, where he met Margarida Tarrades, heiress of Mas Serrallonga in Querós, about 17 kilometres from Sant Hilari Sacalm. They married in the Church of Sant Marti de Querós, when he was 24 years old, and they had five children: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar and Isidre. Joan Serra took the name of the house of his wife.

28 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

But soon, the economic difficulties led him to crime, although this criminal activity, at the beginning, was combined with his life as a farmer. In 1627, nevertheless, everything changed when he killed a neighbour that denounced him. It was the beginning of a fully engaged gang of bandits who directed, assaulted houses, kidnapping people for rescue and committed murders, and so, once out of the law, he devoted himself only to make sides as a way of life. When Serrallonga was 38 years old, he kidnapped Joana Massissa, a young widow who was just 19 years old, from around Sant Joan de les Abadesses. She was forced to live beside him during 15 months. They were hidden in Mas Agustí in Santa Coloma de Farners, and there they were arrested. Joan de Serrallonga was condemned to force and executed on the 8th of January, 1634. Joana Massissa was pregnant, authorities offered her freedom but not without a confession of all the activities committed during the time they had lived together. Joana Ros - English 3

Año Nuevo Chino El Año Nuevo chino es el día más importante de China. Según el calendario chino, que sigue el calendario lunar, es el día 18 de febrero. Todos preparamos unos días antes la ropa nueva, un sobre rojo, frutas, verduras, carnes, pescados, caramelos y demás. El día antes del Año Nuevo todas las familias empiezan a cocinar, nos vestimos con la ropa nueva y nos sentamos a la mesa. Cenamos en familia. Mientras se come, también se mira la televisión. La televisión también prepara programas especiales para Año Nuevo. Hay ópera de Beijing, Huanguei, canciones, bailes, “dobles cañas”, etc. Comenzamos a las ocho de la tarde y se acaba a las doce de la noche, hasta que suenan las campanas y todos celebramos el Año Nuevo. Nos felicitamos y nos deseamos cosas buenas, regalamos los sobres rojos a los pequeños y, a veces, dentro de los sobres pueden encontrar dinero…Esto es señal de fortuna. Realmente la fiesta de Año Nuevo termina con el Festival de la linterna, que tiene lugar quince días después. Zengxià Zhang y Youliang Dong Castellano, N3


UNA MICA DE CULTURA HONDURENYA Anomenem cultura al conjunt d’expressions del poble i aquestes consisteixen en costums, pràctiques, normes i regles de la manera de ser, vestir-se, religió i rituals. Normes de comportament: sistema de creences. En tot l’any, a Hondures, se celebren diverses fires patronals. Les que destaquen més són les següents: la fira Isidre de la Ceiba, celebració que dura una setmana i acaba amb el Gran Carnestoltes Ceibenyo. Els hondurenys també celebrem la fira Juniana, de Sant Pere Sula, que es distingeix pels seus concerts musicals. A Hondures, també se celebra la fira d’agost, a Puerto Cortés. Aquesta és molt semblant a la que se celebra a Venècia amb desfilades de gòndoles i vaixells per tota la badia portuària i des d’on es fan focs artificials que es poden veure des de qualsevol punt de la ciutat. Un dels dies que més se celebra i és més popular és el 15 de setembre, dia de la Independència d’Hondures. Aquest se celebra amb desfilades dels col·legis i instituts de tot el país. També participen algunes comparses que adornen les desfilades amb carrosses. En referència a la religió, a Hondures predomina la catòlica, ja que se li dóna un especial interès a les celebracions de Setmana Santa, que coincideixen amb l’estiu tropical.

Al desembre, se celebra el Nadal i l’Any Nou. En aquesta època, a les llars es cuinen plats especials per a l’oració, com nacatamales, cuixa de porc al forn, torrejas, roscos amb mel, i altres. Aquesta celebració es complementa amb focs artificials. Altres celebracions d’especial interès pels hondurenys són: el dia del Nen, el dia de la Mare, el dia del Pare i el dia internacional del treball. Maria Yaritza Valera Avilar - Català 2, nit

DADES SOBRE UCRAÏNA Ucraïna és un estat de l’Europa de l’Est. En el sentit de les agulles del rellotge limita amb Bielorússia al nord, amb Rússia al nord-est, a l’est amb el Mar d’Azov i el Mar Negre al sud amb Romania i Moldàvia al sud-oest, i amb Hongria, Eslovàquia i Polònia a l’oest. El país és muntanyós a l’oest, on es troba una part de la Serralada dels Càrpats.

L’actual territori que forma Ucraïna, va ser la part meridional del primer estat oriental el Principat de Kiev, la seva capital és Kiev. Kiev és la capital Ynuyor, ciutat d’Ucraïna. Kiev té una població oficial de 2.660.40 habitants. Kiev té un clima continental humit. Els mesos més càlids són juny, juliol i agost. Ucraïna ocupa el 80è lloc del món a la llista de llocs de turistes que visita el país.

Begudes nacionals i plats típics d’Ucraïna. Borsch – sopa nacionaL Varenyky – com una mena de raviolis Oseledets piol xuboiu Holubtsy Salo – cansalada

La principal religió del país és el cristianisme ortodox. Hi ha molts museus, on hi ha col·leccions d’obres d’art. Ucraïna formava part del territori de la Unió Soviètica. Ucraïna té un gran nombre de balnearis amb algues minerals termals. Ucraïna fou seu de l’Eurocopa 2012, la màxima competició de futbol entre seleccions europees.

Begudes Budmo sygmol, que significa “serem” brindis típic Te Pyvo – cervesa Buno – vi Benvingut a Ucraïna Maksym Astapkovich - Català 1 matí

29 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Un dels rius més importants del país és el Dnieper.


Cultures i Tradicions

Tradiciones de una BODA en PAQUISTÁN

La tradición llamada Mehndi o Rasm-e-Hina tiene lugar un día antes de la boda. La novia normalmente viste un vestido verde, amarillo o naranja y bisutería floral. En las manos de la novia se aplican preciosos dibujos florales con Henna.

El Barat es la ceremonia de boda oficial. El novio hace el camino hasta la casa de la novia en un caballo o un coche ricamente adornado. Normalmente le acompaña una banda interpretando canciones de boda. Es una gran ceremonia donde el novio lleva a la novia a su casa.

La ceremonia de boda en Paquistán está llena de fabulosas y llamativas tradiciones. La celebración dura varios días. Normalmente se practican los matrimonios concertados, pero los matrimonios por amor están siendo cada vez más aceptados. Las tradiciones habituales incluyen la pedida de mano, el compromiso, el dholki, mehndi, barat y walima. La fiesta de pedida de mano es un banquete que tiene lugar en casa de la novia, donde los padres y familiares de más edad piden a los padres de la novia su mano en matrimonio.

Normalmente, el Nikah tiene lugar durante esta ceremonia. Es un compromiso legal entre la pareja. La boda es ilegal sin el Nikah. Es la manera islámica de casarse y la oficia un religioso.

El compromiso es el intercambio de anillos entre los que serán marido y mujer. En Paquistán se le llama Mangni y se celebra con una pequeña fiesta.

30 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Después del Nikah y la cena, el novio y su familia se van, llevándose a la novia. Esta tradición se llama Rukhsati. Es el momento más emotivo porque la novia se despide de sus padres y de toda su familia.

El Dholki es una celebración donde, unos días antes del día de la boda, se reúnen las mujeres por la noche para cantar y bailar.

Walima es la última ceremonia obligatoria en una boda islámica paquistaní. El novio y su familia celebran una fiesta-cena para todos los familiares y amigos para anunciar su boda. Es un gran banquete. Normalmente tiene lugar el día después del Rukhsati.

Nadia Tabussam - Castellano 1


VIVÈNCIES

ALGUNS MOTIUS PER APRENDRE CATALÀ el català i el castellà, i es queixa que la gent quan nota que no és d’aquí se li dirigeix en castellà i només parla català l’estona que està a l’escola. En Ahmed diu que és important aprendre la llengua i conèixer els costums i tradicions de Catalunya per respecte a la comunitat que els acull. En Karim té dues botigues de material informàtic i li fa falta conèixer bé el català per atendre els clients i entendre’s amb els proveïdors. Som un grup de persones que ens trobem dos dies a la setmana, dimarts i dijous al vespre, per aprendre català. A finals del mes de setembre, quan vam començar les classes, el grup era força nombrós (22 alumnes) però durant aquests mesos i per diferents raons (feina, canvi de residència, malaltia, desencís...) s’han produït baixes i ara som la meitat. Els que hem quedat formem un grup força cohesionat i tenim moltes ganes d’aprendre aquesta nova llengua.

La Gregoria ha estat l’última d’incorporar-se al grup i també està molt contenta amb el seu aprenentatge i ens confessa que si hagués estat més jove quan va arribar li hauria agradat ésser professora de català. Cinc persones d’aquest grup s’han apuntat al projecte de parelles lingüístiques que porta a terme el Consorci de Normalització Lingüística juntament amb l’Escola d’Adults i esperen que sigui una experiència molt enriquidora. Grup de català 3

L’Abdelaziz diu que és imprescindible dominar el català per a relacionar-se amb la gent d’aquí i per poder ajudar els seus fills en les tasques escolars. La Lili ho corrobora i afegeix que li és molt útil per a la seva feina. Cuida persones grans i dependents i a vegades si no els parla en català no l’entenen. També li fa falta perquè està estudiant un curs de geriatria. A l’Azahar i al seu cosí Jamal els fa falta per entrar a la universitat , trobar feina i per fer amics catalans.

MI FAMILIA Mi familia es numerosa. Soy la mayor de cinco hermanos. Tengo dos hermanas, dos hermanos gemelos y una madre que ha luchado por nosotros desde que murió mi padre. Recuerdo que yo tenía catorce años cuando él murió. He sido la otra mano de mi madre. La he ayudado en los trabajos de casa y he cuidado a mis hermanos con ella. Por eso, ahora que son mayores me respetan mucho. Ahora estoy casada. Me casé a los veinte años. Yo y mi marido llevamos nueve años casados. Tenemos dos niños preciosos a los que quiero mucho. Los siento muy cercanos a mí porque son cariñosos y porque me lo cuentan todo. Me gusta jugar con ellos y me gusta contarles cuentos antes de irme a dormir. Yo intento que mis hijos tengan una vida feliz. Nabila Uahabi - Castellano 1

31 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En Said també necessita aprendre el català perquè ara mateix està estudiant un cicle de grau mig. Confessa que té dificultats perquè ara barreja tres llengües: l’àrab,


Vivències

MI ÚLTIMO DÍA DE PRÀCTICAS EN LA GUARDERÍA

Jo sóc la NOEMÍ, practicant de magisteri, i he sortit d’una ESCOLA d’ADULTS Benvolguts/des lectors/res: El que tot seguit us explicaré és la meva història acadèmica fins arribar a aconseguir el meu somni, que no és altre que ser mestra i ensenyar en una escola, com és l’Escola d’Adults Les Bernardes, de Salt. Jo sóc una d’aquelles persones la generació de les quals va viure l’època de l’EGB, d’edat compresa entre els 6 i els 14 anys (als anys 80 hi havia EGB i l’edat d’estar escolaritzat era fins a 8è, el 2on d’ESO d’ara). En aquella època no es tenien molt en compte les dificultats d’aprenentatge que podia tenir cada alumne/a, si eres un estudiant el qual no et costava molt entendre les coses se’t tenia en consideració, però si eres tot el contrari, o sigui una persona que et costava arrencar i a vegades molt curiós però alhora molt dispers, i com a conseqüència no treies bones notes, els mestres, i moltes vegades les persones del teu entorn més proper, deixaven de creure en tu i acabaves essent un fracàs escolar. Això és exactament el que em va passar a mi. Vaig sortir de l’escola sense el graduat escolar i seguidament em vaig posar a treballar.

32I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Cuando empecé mis prácticas en la guardería de Salt, al principio no me gustaba para nada la idea, porque no estaba acostumbrada al contacto con los niños pequeños. Fueron pasando los meses y me empezó a gustar más, porque ya los conocía bastante y ellos a mí. Al principio, mi relación con las educadoras era normal, pero luego fue una relación mucho más especial y me cogieron un gran cariño. Mi último día allí me gustó mucho. Me hicieron una sorpresa que no me esperaba, ya que me regalaron una camisa que ponía “Escola bressol El Carrilet” y con todas las manos de los niños. Para finalizar os diré que fue una experiencia muy buena que nunca voy a olvidar. Gracias a esta experiencia, si me saco el graduado escolar, me gustaría ser educadora infantil en una “Escola bressol”. KumbaDrammeh - Castellano, N3

La vida moltes vegades et porta per camins i moments inesperats, i ara fa uns set anys, quan jo en tenia 35, vaig fer una maduració interna bastant profunda i em vaig preguntar molt seriosament què carai estava fent amb la meva vida. Evidentment, vaig notar com el terra que hi havia sota els meus peus va començar a tremolar i com el meu món es començava a enfonsar al moment de saber la veritable resposta. Em vaig adonar que no tenia cap sentit seguir en la situació en la qual estava, sense cap mena d’estudis i que no tenia cap lloc on aferrar-me. El primer que vaig fer va ser anar a una escola d’adults. Vaig parlar amb els mestres que hi havia en aquell moment i els vaig explicar el que volia fer amb la meva vida a partir d’aquell moment. Els vaig explicar que tenia un somni, que era ser mestra, ensenyar i ajudar les persones que tenia al meu voltant.


Primerament, em vaig matricular a les classes de GES I i vaig fer tot el curs acadèmic acabant el juny amb èxit. Seguidament, em vaig matricular al GES II i vaig fer exactament el mateix que l’any anterior. Estava molt contenta, satisfeta i orgullosa de mi mateixa. L’any següent em vaig matricular al curs d’accés a Grau Superior per cursar el Grau Superior d’Educació Infantil. Vaig fer les proves aconseguint un lloc al grau superior que m’interessava fer. Durant dos anys vaig assistir a les classes de grau superior acabant la formació amb més d’un vuit de mitjana, nota que em va ser molt favorable per entrar a la carrera que jo volia, la de Mestra d’Educació Primària. Actualment estic fent les últimes pràctiques que necessito per acabar el Grau de Mestra d’Educació Primària amb menció a l’Educació de Persones Adultes.

En cap moment dic que el camí sigui fàcil, però sí que et dic que val la pena viure’l. Coneixeràs diferents llocs, faràs amistats molt diverses i especials, cada pas que faràs et marcarà per sempre més i una vegada hauràs arribat al final del viatge t’adonaràs que ha valgut la pena i estaràs molt satisfet de tot el que has fet durant la travessia i molt segurament veuràs el món amb uns altres ulls. I és molt fàcil que vulguis fer un altre llarg viatge. Això és exactament el que m’està passant a mi.

Vivències Tal com em va dir un mestre fa pocs dies, en cada travessia aprens curses per fer viatges més llargs que et portaran més lluny, i cadascuna d’elles et dóna eines i recursos per seguir endavant.

SENSE FEINA... i ara què?

Tot aquest recorregut sempre l’he fet compaginant estudis i feina alhora, calculant i reflexionant molt bé què havia de fer en cada moment, sacrificant moltes festes, estius, caps de setmana llargs i reunions familiars.

Per tant, jo he sortit d’una escola d’adults. Des de la meva particular experiència t’animo a què tinguis un somni, sàpigues fins on vols arribar, i et marquis uns petits objectius per cada diferent etapa que hauràs de fer per aconseguir aquest somni. És molt important que creguis en tu mateix, sigues constant i perseverant amb les diferents tasques i activitats que s’han de portar a terme i prou curiós per voler aprendre més i més.

Portes quasi tota la vida treballant i, de sobte, et quedes sense feina. Al principi és fantàstic, són massa anys corrent tot el dia, i fins i tot creus que unes vacances t’aniran de cine. Pensaves que et sobraria temps, doncs no: te’n falta. Vols fer tantes coses que no havies pogut fer! Penses que això és meravellós! Però passa el temps i tu ets una persona molt acostumada a treballar; de fet, no saps fer una altra cosa. T’han ensenyat que això és el que s’ha de fer i comences a sentir-te malament. No passa res, ens n’anem a cercar feina, segur que no hi haurà cap problema... Però no és així. Passa un mes i un altre, i un altre, i un any i un altre...Aquesta situació et comença a minvar l’estat d’ànim, comences a descobrir que ets massa jove per jubilar-te, però també massa gran per treballar. Rendir-se mai, que vingui el que hagi de venir, però que no ens trobi asseguts. Hi ha escoles d’adults i d’altres que ens poden ajudar. Tornem a anar a classe amb la gent jove que és molt gratificant, mirem a l’altell del nostre cap (potser ens sorprendrà el que hi trobarem...), sempre endavant, enrere ni per agafar embranzida. Benvinguda als cinquanta anys i en plena crisi! Que no et passi res! Isabel Domínguez - Curs de PPA CFGS: Grup 3

33 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Haig de dir que el camí no ha estat gens fàcil; he patit, he plorat, m’he passat moltes nits sense dormir, però també haig de dir que he viscut situacions i experiències que m’han fet molt més forta per enfrontar-me i prendre decisions molt importants envers la meva pròpia vida i saber dirigir els meus passos ferms cap al meu somni, que no és altre que el de ser mestra, sentir-me útil i lluitar per pal·liar les desigualtats socials i econòmiques a través de l’educació, ja que crec fermament amb aquesta frase del pedagog brasiler Paulo Freire “L’educació no canviarà el món, però canviarà les persones que canviaran el món”.


Vivències

Hace nueve años que vivo en Cataluña. Cuando llegué fue muy duro por el idioma, por el frío, etc. Es como empezar de cero, es muy difícil, sobretodo si no tienes papeles. Te quedas esperando una oportunidad. Es muy triste. He estado cuatro años sin papeles, he tenido que tocar muchas puertas y la respuesta era un NO. De tanto escuchar NO, entras en un desespero, en una inmensa tristeza. Uno aprende a vivir con el No.

34 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Siempre hay un NO que nos marca más que otro. El mío fue cuando pedí a alguien que me arreglara mis papeles, que al mismo tiempo yo trabajaba para esta persona, mejor dicho para toda la familia. Cualquiera de ellos habría podido hacerlo, pero ninguno ha tenido la buena voluntad de ayudarme. Cuando me dijeron que no podían, ese día me desmoroné; fue el día más triste de todo el tiempo que llevaba aquí. Hasta que uno se pregunta si vale la pena dejar la familia y los amigos

MI EXPERIENCIA EN CATALUÑA

por eso. Empecé a cuestionarme, hasta que en el momento menos esperado vino alguien y me echó una mano. Gracias a esta persona que me ayudó, hoy tengo mis papeles y mi trabajo, y le estoy muy agradecida. No obstante, una vez que tienes los papeles, no es siempre como uno piensa que sería. Es decir, que en muchas ocasiones también te encuentras con negativas, jefes que sólo piensan en su bienestar. También se encuentra mucha gente buena, como es en mi caso. Sería muy bueno que a veces uno se pusiera en la piel del otro. Es muy dura la vida de un inmigrante; no es tan fácil como parece. Hay muchos días de bajón, sobretodo cuando uno recibe una llamada del otro lado, del Brasil, y escucha que uno de sus familiares o amigo se ha muerto y tú no has tenido la oportunidad de despedirte...desde que estoy aquí me ha pasado

UN RECORD PER A LA MARE Hola, mare, He de fer un escrit per a la revista de l’escola, on vaig a aprendre a fer funcionar l’ordinador. Ja saps, tu, que m’agradava anar-hi, però ara ja no és el mateix. Tot ha canviat des que tu no hi ets. Tu sempre m’animaves en tot i m’ajudaves en el que podies. És clar que ara m’ajudes encara d’una altra manera. Mare, et recordo molt i sempre et recordaré. Joana - Competic inicial, matí

en varias ocasiones y es muy triste. A pesar de todo, uno acaba acostumbrándose y siempre piensa que mañana será mejor. Sin embargo, hay la satisfacción de saber que aún siendo más difícil de lo que pensaba, es una experiencia enriquecedora como persona por el hecho de conseguir cosas que a lo mejor tú pensabas que no ibas a poder conseguir. Un ejemplo es que no había pasado por mi cabeza de sacarme el carnet de conducir, cosa que no hubiera conseguido en mi país, y ahora mi meta es conseguir superar la prueba de acceso a los ciclos formativos de grado superior y obtener el certificado de FP y seguir estudiando todo lo que pueda. En definitiva, me gusta Catalunya. Estoy muy contenta. Uno acaba cogiendo cariño a este país, y ahora me considero tan catalana como brasilera. Jacira de Souza Paulino Curs de PPA,CFGS


MEMORIAS DE UNA INMIGRANTE El día 7 de abril de 2010 llegué a Catalunya. Era primavera, pero hacía un frío como si fuera invierno. Algunos días antes había nevado mucho en toda Catalunya. Vine con mi hijo y mi novio nos esperaba en el aeropuerto de Barcelona. El camino para Salt fue especial, todo era nuevo: el paisaje, los pueblos, las casas, las personas… estábamos nerviosos y ilusionados. El segundo día fuimos de compras porque habíamos perdido las maletas. Las primeras semanas fueron peor porque estar en un país de vacaciones es una cosa, pero vivir en él es muy diferente. Pensé que no podría vivir sin mi familia. Las diferencias de la ciudad de donde vine (soy de Brasil) eran muy grandes. Yo no hablaba ni castellano ni catalán, la comida tampoco se parecía en nada a la de mi país.

Vivències

UNA MICA DE MI Em dic Rosalina Corrales i sóc d’Hondures. Fa tres anys que he arribat a Catalunya. Tinc 28 anys d’edat. Jo visc amb la meva germana, el meu cunyat i els meus dos nebots. La meva mare viu a Hondures. El meu temps lliure el dedico a mirar la televisió. M’agrada molt anar a classes de català i li dóno moltes gràcies al meu professor que es diu Carles. L’animal que més m’agrada és el gos i les meves fruites preferides són el mango, el raïm, la taronja i la pinya. Els meus menjars preferits són les “enchiladas”, els “tacos” i el “chop suey”. M’encanten també els sucs naturals. Rosalina Corrales - Català 1 nit

LA MEVA GOSSA, LA FOSCA

Cuando paseaba por la calle, miraba como vestía la gente, como hablaba, la mezcla de culturas de casi todo el mundo… Yo pensaba que aquí todos eran ricos, que todos tenían casa, coche, trabajo, que no había tanta desigualdad social.

Jovenir - Castellano, A2

Va aparèixer a casa sense voler. La nena (la meva filla) ja sabia que no en vull de gossos, però va aprofitar que érem fora a passar el dia i la va portar (és que és tan bufona!...). La va veure que tenia dos dies i, és clar, fan gràcia, són macos. Però no entenen que no és una joguina, que s’han de cuidar, rentar, donar de menjar, s’han de treure almenys dos cops al dia i que tot això porta feina i temps. -Ja ho faré jo -diu, però...què acaba passant?... Són el pare i la mare els que acaben fent-ho matí i tarda i ells es desentenen del gos, van a la seva. El millor de tot és que és molt bona, no es queixa mai i només borda si arriba algú. A més, és petitona i poc entremaliada, només una mica juganera i, és clar, es fa estimar. Els agafes molta estimació i fan molta companyia. La veritat és que sí. Tomàs Riera - Competic 3, nit

35I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Ahora ya hace 4 años que vivo aquí. Me he adaptado un poco a las costumbres, las comidas y, sobretodo, al tiempo, que es muy irregular.


Vivències

MI ENTREVISTA

EL MEU NADÓ Com totes les dones del món, jo estava contenta per veure el meu fill. Vaig començar a preparar la festa del bateig des de finals del vuitè mes d’embaràs. Quan el nen neix, el seu pare li recita el “ADHAN” a l’orella dreta. Després la meva família i la del meu marit vénen a visitar-me a l’hospital i a casa i porten els regals al nen. Jo preparo cuscús, “sellou” i pastissets pel menjar.

¡Hola Mostapha! ¡Hola! ¿Cuánto hace que vives en Cataluña? Dos años y medio. ¿Cómo te acogieron cuando llegaste? Muy bien, porque cuando llegué ya tenía familia aquí y vivía de forma legal con el visado… ¿Encontraste diferencia entre tu país y aquí? Sí, bastante. Sobretodo las tradiciones son muy distintas y se nota mucho la diferencia entre Europa y el tercer mundo.

36 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

¿Cómo te encuentras actualmente? Es muy difícil vivir sin tener documentación ya que no puedes trabajar legalmente. ¿Qué dificultades has tenido al cambiar de país? La primera ha sido que he llegado a una tierra donde se habla el catalán y yo por mucho que lo estudie no consigo aprender, teniendo en cuenta que al llegar aquí yo ya hablaba algo de castellano. Yo soy de la ciudad de Tetuán y allí la gente conoce el español. ¿Qué te parece la gente de aquí? Son muy buena gente. ¿Qué has aprendido de la cultura catalana? Que busca la independencia de manera incansable.

El tercer dia al matí, convido les dones de la família i les veïnes a la festa. La meva mare i la meva cunyada preparen el dinar. Primer serveixen el cuscús, després el pollastre i les fruites. Després els serveixen el te amb “sellou” i pastissets; també canten i ballen. Quan les dones volen marxar, la meva mare els posa perfum, els dóna el “khol” per pintar-se els ulls i el “siwak” per pintar-se els llavis. Quan arriba el setè dia del naixement del nadó, a les deu del matí, el meu pare o el meu sogre mata el xai per posar el nom del nen. Quan posa el ganivet al coll del xai diu “Bismi Allah, Bismi Allah, Allaho Akbar, aquesta és la terra xahada Mohamed”, i mata el xai. A la nit convidem els homes a casa meva pel bateig. Però ara és diferent. Els homes i els dos o tres imans reciten l’Alcorà fins que els porten el sopar. Ells primer beuen te, després mengen el pollastre, la carn de xai i, finalment, la fruita. Abans de marxar, els imans reciten una mica més l’Alcorà i demanen a Déu que beneeixi aquest nadó. Aïcha Malbi Català 2, matí

¿Cuál es tu objetivo? Conseguir la documentación y poder ir a mi país a visitar a mi hija que ahora tiene tres años. ¿Qué cambiarías de este país? Me gustaría cambiar a los políticos corruptos. Mostapha El Lahlouh Castellano 1

Dibuix fet per: Fatima Abdesamie


ELS NOUS CATALANS ESCRIVIM

CURS DE CATALÀ 1 «Hola, sóc en Said i us vull explicar què passa en aquest món on cada persona mira per ell sense pensar en els que l’envolten, ni en els homes i les dones, ni en altres éssers amb els qui compartim. En la vida tenim el mateix dret a viure junts, amb equilibri, tant els fills, com els germans, com la majoria de nosaltres». «Avui dia es parla sovint de crisi i dels desnonaments i la pobresa. De persones que no poden pagar la hipoteca. És quan mires al teu voltant i veus que hi ha coses que fan por, que no les vols dir ni compartir. Avui en dia tenir un lloc de treball és un privilegi per a molts. La crisi és com una malaltia». Said Amieri

EL TÓ DE MALI

Jo parlo el castellà i una mica de català. Estic molt contenta de viure aquí a Catalunya. Des de l’any 1997 que estic a l’Escola d’Adults estudiant castellà amb el mestre Joan, i ara estic amb el mestre Carles estudiant el català. Tinc molt d’interès per estudiar el català i entendre’l i saber-lo bé com el castellà, perquè penso que si véns a viure a un país nou has d’integrar-te amb la seva gent, amb els seus idiomes, les seves cultures i altres.

Hola, Em dic Dauda Diakité. Sóc de Mali. La meva llengua és el mandinga. Visc a Catalunya des de fa dotze anys. Visc al carrer Mossèn Sebastià Puig, de Salt. Al meu país mengem un menjar que es diu tó. Aquest es prepara amb la farina de blat de moro. La sopa del tó es prepara amb molts ingredients, com ara ceba, tomàquet, all, pebrot i peix o carn. M’agrada molt Catalunya, però l’únic inconvenient és que no tinc treball i estic a l’atur.

Amy Sene - Català 1, matí

Dauda Diakité - Català 2, nit

DE MARROC A CATALUNYA Hola, em dic Samira i sóc del Marroc. Fa 12 anys que vaig arribar a Catalunya, directament a Girona. Tinc tres fills. Abans el meu marit treballava, però ara no troba feina, ara cobra una ajuda de servei social. No vull tornar al Marroc perquè m’he acostumat a viure aquí i m’agrada Catalunya. Samira Azahaf - Català 1, matí

37 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Em dic Amy Sene. Visc a Catalunya des de fa tretze anys. Tinc tres fills: el gran té setze anys i dues bessones de tretze anys.


GRÀCIES CATALUNYA

LA MEVA VIDA Hola, bon dia professor/a:

Jo em dic Djenabou Kanté. Sóc de Guinea Conakry. Vaig venir a Catalunya el dia 19 de desembre del 2010. Tinc tres nenes, la Ramatoulaye, la Mariona Yolanda i la Fatoumata Binta.

Sóc del Marroc i m’agrada el meu país perquè allà hi tinc la meva mare i les meves germanes. També hi ha molt bon ambient i la gent és molt bona. Al costat del meu poble hi ha la província de Berkane, on hi ha molts arbres tarongers i moltes fàbriques.

Estic estudiant català, també estic fent una formació professional, encara que ja tinc un títol de Dones Emprenedores i un altre de Cambrera de Pisos. També estic estudiant Atenció al Client i Reposadora.

A uns 30 Km del meu poble hi ha la platja de Saidia que vénen molts turistes i també hi ha moltes cafeteries i restaurants.

El meu marit es diu Abloloul Karim i és camioner. Gràcies a què ell va treballar molt a Catalunya, jo vaig poder venir aquí. Ara aquí tinc molts amics i amigues catalanes, i els professors són molt amables amb mi.

Quan vaig sortir del Marroc vaig anar a França, allà vaig treballar d’agricultor fins a l’any 2003. Després vaig venir aquí a Catalunya a buscar feina, aquí vaig trobar feina en la construcció.

Encara que m’agrada viure a Catalunya, m’agradaria tornar al meu país perquè trobo molt a faltar la meva família i amics.

Elarbi Aberkous - Català 1 matí

Djenabou Kanté - Català 1, nit

38 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Em dic Elarbi Aberkous i avui us explicaré la meva vida.

El 1977 vaig haver de deixar la meva mare i les meves germanes al poble, pel fet que no hi havia treball.

L’any 2004 vaig portar la meva família a viure a Salt. Ara estic aturat, sense feina, i estic estudiant català.

SÓC DE GÀMBIA

Em dic Jainaba. Sóc de Basse, Gàmbia. Fa quinze anys que visc a Catalunya. Vaig venir a Catalunya l’any 1999. Estic vivint a Salt (Girona). Quan vaig arribar a Catalunya vaig començar a treballar en un locutori i després a l’aeroport de Girona. Tinc força experiència treballant en locutoris. Salt és un lloc on hi tinc moltes amigues i molt simpàtiques, i a més, és un lloc que m’agrada molt de viure. Ara estic anant a classes de català per poder trobar una bona feina. Jainaba Cham - Català 1 nit


REFLEXIONS

EL RESPECTE, UN VALOR EN DESÚS? Avui dia és difícil tenir clares quines són les faltes de respecte, saber què és el que pot molestar els altres, perquè la societat és molt heterogènia i som grans defensors dels drets individuals i de la llibertat d’expressió. En una societat més homogènia (com la del segle passat) hi havia un reconeixement social de les normes que tothom havia d’aplicar i assumir com a pròpies; però, en la mesura que la societat s’obre, desapareix la rigidesa; tot es difumina més i les faltes de respecte depenen més del criteri de cadascú. Som més lliures i compta molt la subjectivitat.

Prendre a algú una cosa que tingui a les mans per utilitzar-ho un mateix, per exemple el diari.

No s’ha de confondre respecte amb tolerància. El respecte implica esforç, exigeix no només tolerar alguna cosa sinó entendre-la i acceptar-la.

Regar les plantes de la terrassa en ple dia mullant la gent que passa pel carrer o espolsar les catifes i estovalles.

Faltar al respecte és indiferència, no tenir en compte l’altre, passar d’ell.

Llençar a terra papers, ampolles, gots, llaunes de begudes, pipes, burilles de tabac ... Només cal veure com queda el terra de qualsevol recinte després d’haver-s’hi fet un esdeveniment. Per cert, us heu fixat en la imatge de l’entrada de l ‘escola després del descans o en l’estat del pàrquing del davant?... Francament lamentable.

Parlar pel mòbil en veu alta en un lloc públic. No heu sentit mai vergonya aliena quan comencen a sonar telèfons al teatre o en un enterrament? Menjar al cinema. Els espectadors aspiren a gaudir de la pel·lícula sense olors ni sorolls aliens a la projecció; o parlar en veu alta comentant la pel·lícula per a tota la sala, assabentant-te del final abans que s’acabi. Cometre imprudències al volant, sobre la moto o la bicicleta, i insultar a qui t’ho recrimina. Reclinar el seient de l’avió o posar els peus al seient del davant del tren obligant al veí que viatgi incòmode. Parlar en veu alta mentre el professor o el conferenciant s’explica. Interrompre una conversa o un dinar per llegir els missatges del mòbil. Mantenir trucades enmig d’una reunió de grup sense absentar-se ni disculpar-se, incomodant la resta dels reunits perquè obliga a escoltar converses alienes. Pots ser partícip de les converses més inversemblants. No mirar l’altra persona mentre parla denotant manca d’interès per l’interlocutor o per la conversa; o estar contínuament pendent del rellotge. No saludar en entrar en un lloc on hi ha altres persones: que menys que un hola, bon dia!...

Fer bromes o comentaris sexistes, homòfobs o racistes. L’humor i els acudits són culturals i evolucionen amb la societat. En un món global no encaixen els acudits que es burlen de les dones, dels homosexuals, dels discapacitats, d’altres cultures o religions...

No recollir els excrements de la nostra mascota quan sortim a passejar. Us sentiu identificats amb aquests comportaments?, us heu aturat a pensar si vosaltres sou prou respectuosos? Tenim el dret d’opinar, de sentir, d’actuar com a individus, però aquest dret l’hem d’entendre dins la societat de la qual formem part. Per la convivència és molt important cuidar l’ètica, però sembla que això ara no està de moda; en general, estem més preocupats per la nostra estètica. La nostra societat es deixa enlluernar més fàcilment per un bon cos que per unes bones maneres. Fixeu-vos que sovint tenen més èxit els gimnasos i les botigues de roba de moda que els espais culturals. Entre els joves de les escoles i instituts, qui més triomfa és el més desvergonyit, mentre que els més diligents tenen tots els números de ser la mofa de la classe.

En els espectacles esportius insultar l’àrbitre o el rival en lloc d’animar des de les grades. Adreçar-se a persones que no coneixem amb apel·latius com maca, xata, rei... o tutejar les persones grans sense el seu consentiment.

Montse Garcia Peitiví (Piti)

39 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Sovint veiem comportaments d’altres que ens molesten o ens agredeixen. Aquesta pot ser una petita mostra de conductes que delaten els mal educats del segle XXI:

Parlar cridant i utilitzant paraules grolleres.


Reflexions

LES CANÇONS INFANTILS Una cançó infantil és una cançó popular enfocada als nens i joves. Les lletres solen ser molt senzilles i repetitives, perquè sigui més fàcil de memoritzar. Aquestes cançons han anat passant per via oral, com les nadales; per això solen tenir diverses versions. És una manera d’introduir els infants en el món de la música i contribueix al desenvolupament de la localització auditiva, cerebral i del reforçament de les emocions. Els cants infantils són una activitat en la qual els nens, ja sigui jugant o cantant diferents melodies amb temes variats, amplien els seus coneixements. Això és a causa de la gran diversitat de temàtiques que existeixen en el món de la música. Els nens prenen les paraules com una joguina i, per tant, és una eina per aprendre jugant. Per exemple, ajuden a introduir conceptes bàsics, com els números, els colors, els objectes de la vida quotidiana i animals... Una altra qualitat de la cançó infantil és el seu efecte relaxant que és notable en els infants. Quan tenen son, cantar-li una cançó, com, per exemple, una nana, és un molt bon recurs per calmar-los. La llengua catalana és força rica quant a cançons populars d’aquest tipus. Solen aparèixer-hi éssers fantàstics i mitològics, com bruixes (Plou i fa sol) i gegants (El gegant del pi). També és molt comuna l’aparició d’animals (Cargol, treu banya; L’elefant amb bicicleta; El gall quiquiriquí; A la vora del ca amíí)).. T ambé exist am tei e x un g ran nomb ra n no omb bre d e ca c anç çons n camí). També existeix gran nombre de cançons

relacionades amb el temps, els esdeveniments atmosfèrics (Plou i fa sol; Sol, solet; La lluna, la pruna; Ara plou, ara neva).

Beneficis La música ajuda a desenvolupar l’expressió i la comprensió oral, a la vegada que facilita que el nen s’apropi més a les persones. A través de les cançons, l’infant pot articular millor les paraules. És probable que un nen pronunciï millor una paraula quan està cantant que quan està parlant. Algunes teràpies per a petits amb problemes de tartamudesa es basen en el cant. Aprenen a conviure millor amb altres nens gràcies a la música i la sensació de ser compresos pels altres en compartir les cançons, els dóna seguretat emocional i confiança. També fomenta la creativitat i la imaginació a partir de nous sons i ritmes. A més a més, afavoreix l’expressió corporal del nen, ja que han de tenir un control del seu propi cos quan fan nous recursos per adaptar el seu moviment als diferents ritmes. L’alfabetització de l’infant es veu molt estimulada per les cançons infantils, ja que gràcies a les seves lletres i síl·labes repetitives i els gestos que realitzen en cantar, millora la seva manera de parlar, de comunicar-se amb els altres i d’entendre el seu significat. També es pot utilitzar com a mitjà d’aprenentatge de llengües estrangeres introduint cançons en altres idiomes perquè el nen vagi aprenent. A través de les cançons els nens poden transmetre moltes emocions i sentiments. Les cançons fan que els nens es vegin com SÓN. Quan els nens canten es deixen anar d’una manera lliure i poden expressar moltes sensac cio i ns. sensacions.

40 I CF CFA C A LE L LES ES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Carmen Gámez


Reflexions

L’ESPERANÇA Em dic Sadia Imtiaz. Sóc pakistanesa. Visc a Salt amb el meu marit i la meva filla. L’any 2014, fa 13 mesos, vaig venir a Espanya. Després de sis anys de casada, sóc mare d’una nena de tres mesos. Aquest temps de viure aquí ha estat molt bé per mi, ja que ha estat ple d’experiències bones i dolentes. Però l’esperança i la voluntat poden millorar la vida. Jo era mestra al Pakistan. Ara sóc estudiant una altra vegada. L’aprenentatge pot ajudar a millorar la vida. Aquí, la gent de Catalunya és molt bona; ells sempre t’ajuden amb un somriure. M’agrada molt el sistema d’educació català. Jo vull estudiar per ser educadora. No sé què passarà en el futur, però tinc una esperança optimista. Sadia Imtiaz - Català 2, matí

PRÀCTIQUES D’ENSENYAMENT que no t’hi trobes no imagines la quantitat de gent que freqüenta l’escola.

Fent referència als alumnes, vull dir que m’han acollit molt bé i m’han tractat com a una mestra més. He après molt d’ells i tant de bo ells ho hagin fet també de mi. He de dir que un mes aquí se m’ha fet molt curt, però ha estat suficient per conèixer la realitat i les necessitats dels alumnes de l’escola i poder compartir i aprendre d’ells i amb ells una mica més.

Sóc la Marina Expósito, estudiant de 4t de Mestra d’Educació Primària de la Universitat de Girona. Actualment, estic realitzant les pràctiques de la carrera a l’Escola d’Adults Les Bernardes, de Salt. En primer lloc, m’agradaria destacar que és la primera vegada que duc a terme les pràctiques en una escola d’adults, ja que com el nom de la carrera indica, fins ara aquestes s’havien dut a terme en escoles de primària. El que més em sorprèn de l’escola d’adults és la gran quantitat d’ensenyaments que s’hi imparteixen. Sabia que hi havia moltes persones que actualment anaven a l’escola d’adults a estudiar i fer cursets, però fins

Personalment, he de dir que ha estat una experiència molt grata i agrair a en Josuè, la Piti i a la resta de mestres i a l’equip directiu haver-nos acollit al centre i posar a l’abast de les practicants tot el material que ens ha estat necessari.

41 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

M’ha sobtat la feina que fa l’escola, en concret el meu tutor, en Josuè , ja que al llarg dels dies he pogut comprovar com realitza una labor social a més a més de pedagògica amb els alumnes de les aules d’alfabetització.


Reflexions

HISTORY OF A GOOD CATALAN

CINCUENTA SOMBRAS DE GREY Es un libro que crea polémica: o lo adoras, o lo odias. Hay mucha crítica. Hay gente que dice: trata simplemente sobre sexo, pero ¿y el argumento? Yo debo decir que leí los tres libros y me enganchó. La historia no es excepcional pero no por ello hago una crítica negativa. La autora sabe escribir, sabe hacer que te enganches. Increíble. Debo decir que la narradora es excepcional: es lo que más me gustó del libro. La historia, el argumento... pues difícil para darle un aprobado, sin embargo el estilo es muy bueno. Espero que algún día se decida a escribir sobre otro tema y nos sorprenda con un argumento bien elaborado. Entonces, seré la primera voluntaria que se preste a leerlo. La traducción del libro también es bastante lograda. Es una buena lectura para pasar el rato, en verano, en la playa, o cuando necesitamos dejar la cabeza en estado prácticamente ‘vegetativo’… También he visto la película y, sinceramente, deja mucho que desear. Es mucho mejor el libro.

42 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Yolanda Ramirez Lengua Castellana. GES 2 matí.

Santiago Vidal i Marsal was born in Sant Sadurní on July 15th, 1954.He is a Catalan judge, judge of the Provincial Court of Barcelona and member of Judges for Democracy. He graduated from the University of Barcelona, and served as a labor lawyer for 11 years until 1989, when he got the position of judge. He served in Arenys de Mar, Sabadell, and Barcelona in the Criminal Court No. 3. He’s also a professor of criminal law and criminology at the University of Barcelona and he has written some publications on criminal law, domestic violence and justice in Catalan language. In his almost 10,000 sentences, he has always respected the Constitution with his verdicts, but he has always been a progressive and supportive judge. In recent years he has been linked to the defense of the use of Catalan in the judiciary and in favour of the independence of Catalonia. Together with a working group he has been preparing a draft Constitution for a future independent Catalonia, doing it in his spare time. For this reason, the General Council of the Judiciary of Spain, suspended Santiago Vidal for three years. This political maneuver of the Government of Madrid to “manipulate” the GCJ and get a guilty verdict is excessive, and it has mobilized the Catalans, who are increasingly angry with the inexplicable power abuse and intolerance, to make use of the right to freedom speech and expression. We are no longer in a political dictatorship, as it’s supposed, but the fact is that Catalan citizens are increasingly abused by the government in Madrid and we want to give our opinion. Soon we will have elections, it would be nice to say clearly that we do not want more medieval politics and intolerance, we want a modern and progressive society, where the Catalans do not have to ask permission to improve our daily life and we’d be allowed able to speak our own language at schools without being afraid of the current minister. I really want a transparent government that respects the Catalan people. For this reason, I would like to say to judge Vidal: Cheer up! Don’t give up! Good luck! Long live independent Catalonia! Esteve Carreras (English 3)


Reflexions

ANIVERSARIS HISTÒRICS Com cada any, aquest 2015 se celebren diferents aniversaris significatius, que és millor no oblidar. Aquí farem referència als potser “més significatius”. D’una banda, farà 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, també compleix 100 anys Neus Català i enguany fa 70 anys que va acabar la II Guerra Mundial. De tots tres fets en parlarem una mica.

És sabut de tots que Lluís Companys és el segon President de la Generalitat Republicana. De fet, ho era quan va passar, els darrers dies de la guerra, la frontera francesa pel coll de Lli amb el president basc Aguirre i just abans que el president de la República Espanyola, Manuel Azaña. Ja al país veí, es va exposar molt, a la recerca del seu fill Lluïset, fruit del seu primer matrimoni, que era deficient i que es trobava internat a una institució mental per ell desconeguda. Així és com va caure en mans de la Gestapo alemanya -recordem que era el temps de la II Guerra Mundial i que França estava ocupada-. Òbviament, la Gestapo el va lliurar a Franco i aquí a Barcelona va ser jutjat i condemnat a mort en una paròdia de judici, com no es podia esperar menys. Va ser afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona, a l’octubre de 1940. I des de llavors, un president que no havia sigut gaire estimat per molts -sol passar- va esdevenir un mite.

CENTENARI DE NEUS CATALÀ Neus era una jove infermera d’un poble de Tarragona molt conscienciada políticament, militant del PSUC i que va fer molt bona feina a diferents fronts durant la Guerra Civil Espanyola. Va passar a França amb el seu marit, que era occità, i un cop allà –com tants altres catalanses va integrar a la resistència francesa. El 1944 és feta presonera per la SS de Hitler i conduïda al camp de concentració de Ravensbruck, del qual, com és evident, en va poder sortir viva. Potser cal recordar també que, tot i els molts homenatges que s’hi ha fet, ella no ha presidit mai la ”Memorial Mauthasen” -entitat que agrupa els espanyols ex-presoners dels antics camps de concentració nazis-, com sí en canvi va fer-ho el fals intern a Flossenburg, E. Marco, el ja famós impostor del recent llibre de J. Cercas. Neus viu avui a una residència de la tercera edat a terres tarragonines i segueix tenint una ment enormement lúcida.

SETANTA ANIVERSARI DE LA FI DE LA II GUERRA MUNDIAL Igualment aquest any 2015 fa 70 anys que va acabar el que, a dia d’avui, ha estat el conflicte més terrible de la Història. Ens referim, és clar, al que va enfrontar les democràcies amb els feixismes: la II Guerra Mundial. És bo no oblidar que entre 1939 i 1945 la humanitat es lliurava a un deliri militar com cap altre -fins ara-. No podem negligir noms com Hitler, Goëbbels, Stalingrad, Auschiwtz, Treblinka, Normandia, Drede, Hiroshima, Nagasaki... Sabem que la Guerra la van perdre els nazis i que debem les “actuals democràcies” a la derrota del III Reich. Cal recordar que els judicis de Nuremberg condemnaren els presoners alemanys a penes exemplars, però els desastres produïts pels vencedors (els bombardejos de Dresde, d’Hiroshima i Nagasaki...) mai no han estat sotmesos a cap mena d’escrutini... A dia d’avui, els Homo Sapiens Sapiens ens continuem matant com mai. Això sí, tecnològicament, cada cop estem més i més avançats. El Varó de la Romeva

43 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

AFUSELLAMENT DE LLUÍS COMPANYS


RACÓ CREATIU LA FORMIGA Formiga, la formiga que corres pel sembrat, i esperes de l’espiga que salti un gra de blat. Els dies aprofita en proveir ton niu dels grans que la collita et brinda cada estiu.

44 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA SILENCIOSA CARRERA D’UN RESPIR Miro fixament el meu reflex en el mirall i veig que tot el meu interior crida. Crida per poder creure! Crida per dir que tot el que es veu és enganyós! Crida perquè vol somiar! Somiar és creure en un món de silencis. Lluito per a la meva veritat. Sense desistir corro, corro per poder respirar... m’havia oblidat de com es feia no tornarà a passar. No oblidaré mai més de fer el meu respir. Respiraré sempre més: ...profundament... ...apassionadament... ...sense dubtes... 1 respiro, 2 respiro, 3 respiro i descanso!! Toni

Si aquestes llavors guardes el cau per ton govern, podràs menjar en les tardes plujoses de l’hivern. Perquè com que no podries sortir amb la fred pel camp, de fam et moriries, i és trist morir de fam. Formiga, la formiga que corres pel sembrat, i esperes de l’espiga que salti un gra de blat. Amb fe cada any renova a l’home aquest consell: qui fa el treball de jove, descansa quan és vell. Joan Company


Ficat al rec de potes estava un gat mirant-se unes granotes, que en aigües divertides entraven i sortien atrevides saltant a tombarelles per sobre el llot on queien de costelles. Amb el morro en l’argila, escorrent-se el gatet com una anguila, a dins el rec entrava fins que l’aigua a la gola li arribava. I quan les va veure a elles, distretes, com fa el llop amb les ovelles, alça les dues potes de davant per xarpar les granotes, quedant-li falsejades a dins del llot enterament clavades les potes del darrera, i enganxat com la rata a la ratera. I mentre s’ofegava el pobre gat, que encara forcejava, en l’aigua desimboltes les granotes, cantant-li les absoltes, miraven com moria el gat per imprudència i golosia. ……………………………….. Amb tots els punts i comes, l’escarment del gatet ensenya als homes, que, abans d’emprendre’s una obra que es desitja, s’ha de mirar la terra que es trepitja. Joan Company

Racó Creatiu

SANT JORDI Tot verdejava i enmig de l’espessor del ramatge, ella estava allí buscant la claror. Sola, ella sola il·luminava el lloc, i amb l’onada dominava el joc. El color era un, el que fos, era el seu que il·luminava l’un i l’altre al costat seu. Rosa diria jo vermella, vermella tot ella, i jo, i tu eres vermella. La Rosa d’Abril La Rosa de Sant Jordi del més florit Abril ho digui qui ho digui. Tomàs Riera - Competic 3, nit

45 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

EL GAT I LES GRANOTES


ENTRETENIMENTS Across

CROSSWORD FAMILY

2. g r _ _ d _ a 7. h _d

_

s

_

_

9. s_ s _ _ r 10. u n _ _ _ 11. w _ f _ Down 1. g _ _ _d m _ 3. a _ _ t 4. f _ t h _ r 5. c _ _ s _ n 6. m _ t h _ r

46 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

8. b r _ _ _ e r

Yolanda Ramírez Serrano GES 2 matí- Anglès

SOPA DE LLETRES

ALPHABET SOP

Podeu trobar 10 noms de comarques de Catalunya

Look for these words in the alphabet soup!

SEGARRA , BAGES, ANOIA, PRIORAT, MARESME, URGELL, GARRIGUES, GIRONÈS, SELVA, GARROTXA.

Montse Falcó

SCHOOL PENCIL SCISSORS BLACKBOARD TEACHER PUPIL PLAYGROUND

TABLE DESK NOTEBOOK BOOK COMPUTER RULER CLASSROOM

SCHOOLBAG LIBRARY CRAYONS Polina Zlydareva English. GES 2 matí


Entreteniments

WORD SEARCH: Body parts Find the fifteen words in the alphabet soup: NOSE, HAND, MOUTH, HAIR, FOOT, LEGS, EYEBROWS, NECK, FINGERS, NAILS, EYES, BUTTON, BELLY, SHOULDER, ELBOW.

Farak Mjimar English GES 2 tarda

FOFUTXES, les nines de moda Les Fofutxes són nines elaborades 100 % a mà, d’un material anomenat foamy, o també goma eva, on pots donar ales a la teva imaginació i realitzar veritables obres d’art amb increïbles detalls i colors que es convertirà en un regal molt especial i personalitzat. Els seus orígens són del Brasil, que és d’on prové el seu nom “Fofuches”, que significa nina encantadora, dolça, bonica. Normalment, aquestes nines estan fetes amb boles de pòrex folrades amb goma eva termoformada, amb cames llargues i sempre somrients. N’hi ha de moltes varietats, des de fofutxes llapis per a la mainada, fofutxes nuvis, fofutxes comunions i fofutxes segons les professions (perruquera, infermera, policia, etc.) Els materials que són necessaris per realitzar una fofutxa són: Foamy o goma eva, silicona, pintura acrílica, palets de fusta, boles de pòrex, tisores o cúter i, el més important, la teva imaginació i il·lusió. Si vols, en pots veure més detalls i exemples al bloc: http://manualitatsmmc.blogspot.com.es/ Maria Martin. Competic 2, matí.


HORÒSCOP LITERARI Aprofitant l’avinentesa que el 2015 es celebra l’any de les biblioteques públiques catalanes i agafant com a referència el que ens diu l’astrologia, que els dotze signes representen dotze personalitats, l’horòscop de la revista “la cooperativa” vol retre un petit homenatge a dotze personalitats literàries catalanes, una per a cada signe del zodíac. L’astròleg literari ÀRI ÀRIES (21-03 al 20-04) MA MANUEL AN DE PEDROLO ((Nascut (N as l’1 d’abril de 1918) “Arr “A “Arriben rr a la ciutat i constaten que la deeva vastació astt és absoluta. Decideixen de salvar a ar elss lllibres i habiliten un garatge com a bibliel lilioteca. Viuen prop de ciutat i es dediquen a conservar la cultura”. ((Mecanoscrit (M ec del segon origen, Man Ma Manuel n de Pedrolo) TAU TAURE (21-04 al 20-05) JOAN J JO A SALVAT-PAPASSEÏT (Nascut el 16 de maig de 1894) (Nas (N as “No “N o he escrit res sense mullar la ploma en en cor”. el c o del mateix poeta del poble, Joan ((Paraules (P aa ar an n Salvat-Papasseït) Sa

48 I CF CFA C FA LE LES ES BE BERN BERNARDES RNAR RN A DES ES I ES ESCOLA OLA D’ADULTS DE SA SALT ALT

BE BESSONS (21-05 al 21-06) M MO MONTSERRAT ROIG (Na (N (Nascuda a el 13 de juny de 1946) “C “Creiem que la vida ens duu a la literatura i, a capdavall, descobrim que és a l’inrevés: al la invenció, la fabulació, és a dir, la mentida, e ens ns rretorna una mica de veritat”. ((P (Paraules Par ara de Montserrat Roig) CRA CRANC (22-06 al 22-07) JO JOAN OAN AN VINYOLI ((Nascut (N a c el 3 de juliol de 1914) as “C “Com Com om una font, a voltes, la paraula diiu e diu els secrets del món”. ( La P Paraula, Joan Vinyoli) LLEÓ (23-07 al 23-08) NA NAR AR NARCÍS OLLER (Nas (N asc as c el 10 d’agost de 1846) (Nascut “D “De De n noi, molt noi encara, ja vaig sentir gran ran ra n afic afi c ió ó a les lletres... Un oncle meu (...) tenia, niia a, ció e sson en o casal de Valls, on vivíem, una esplènèn ndida biblioteca que jo remenava a voluntat”. at”. at ”. ((Memòries Mem Me m literàries, Narcís Oller) VERG (24-08 al 23-09) VERGE CA C CATERINA ATE T ALBERT (VÍCTOR CATALÀ) À)) l’11 de setembre de 1869) ((Nascuda (N Nas “D “De De cada c paratge, de cada roca, de cada b br bran branquilló, ran a q en veia brollar una llegenda, i el sentit se i de lo meravellós es despertà en ella com una nova consciència superior”. (Solitud, Caterina Albert)

BALANÇA (24-09 al 23-10) BAL ME MER MERCÈ ER RODOREDA (N (Nascuda Nas as el 10 d’octubre de 1908) “I “I, I, sense s adonar-me’n, pensava en coses que qu e em semblava que entenia i que no acabava ba v d’entendre... o aprenia coses que tot just just ju st c st començava a saber...” ((La La plaça p del Diamant, Mercè Rodoreda) ESC ESCORPIÓ (24-10 al 22-11) LO LOL LOLA OLA LA ANGLADA (Nas (Nascuda sc el 29 d’octubre de 1892) “L “La La rrialla és la salut de l’esperit: un humorispot fer la salut d’un poble. Pot m distingit me d donar-se-li el valor de les melodies, que podona do n na cantar-se en diferents tonalitats”. den c de den de Lola Anglada) ((Paraules (Par (P Par aa SAG SAGITARI (23-11 al 21-12) JOAN J JO OA OLIVER (PERE QUART) (Nascut (Nas (N Nas a c el 29 de novembre de 1899) ADMETEM-HO AD A DM “Vós, “Vós “V ós mestre, per què ensenyeu? Ensenyo E En Ense nse s per tal d’aprendre”. ((Poesia (Po (P Po empírica 1981, Pere Quart) CA CAPRICORN (22-12 al 20-01) JO J JOAN O BROSSA ((Nascut Na el 19 de gener de 1919) “T “Tot To el que vols t’ho has de fer tot sol. Tr T Treu-te re els hams de la Boca. F Fe es que la paraula Fes surti lliure del teu si”. (Parla la Música, Joan Brossa) AQUARI (21-01 al 18-02) JOSEP CARNER (Nascut el 9 de febrer de 1884) “Jo perquè la meva mare llegia, “J Jo lllllegia le ie escrivia scri sc ri de veure-ho fer al meu pare”. (Els (E ls iinicis n ni de l’escriptor, Josep Carner) PEIXO (19-02 al 20-03) PEIXOS M MI MIQUEL QU UE MARTÍ I POL ((Nascut (Nas (N Nas a cu c el 19 de març de 1929) “T Tot, ott ssi ho mireu bé, convergeix en nosaltres “Tot, p pe rq què è ho anem assimilant, perquè perq pe perquè rquè uè ho puguem convertir en paraules i pe perd perduri rdu rd u en el temps. El temps que no és res més que un gran bosc de paraules i nosaltres som els pobladors d’aquest bosc”. (Paraules al vent, Miquel Martí i Pol)



VIURE EN EQUILIBRI

A la recerca d’un minut El ioga, un camí a la pau interior.

tant, una cita, un examen… qualsevol situació que veiem que ens altera el nostre estat habitual, ens mantindrem molt quiets, asseguts en una cadira o, si el lloc ho permet, estirats al terra panxa enlaire. 60 segons de percepció i consciència corporal. Com et sents? No ho pensis, tan sols obre’t a la sensació; porta les mans sobre l’abdomen i imagina que tens un globus al ventre. Quan inhales el globus s’infla, per tant les mans pugen; i quan expires el globus es desinfla, per tant les mans baixen. Porta tota la teva consciència a inflar i desinflar aquest globus imaginari. Aquesta és la respiració abdominal -la que tenim quan estem relaxats, quan dormim, etc. Ens allibera el diafragma, fent que pugi i baixi sense obstrucció.

50 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Alhora també pots anar respirant la situació que et provocava malestar, alliberant així aquest sentiment. Després d’aquest minut sanador ja veuràs que et sentiràs molt millor. Dins nostre, molt endins, hi ha tot el que un necessita. El nostre cos està en permanent diàleg amb el nostre cap, i és aquest segon el que ens juga males passades. Quantes vegades hem sentit que quelcom no acaba d’anar com voldríem o que no estem fins del tot? Des del nostre cervell pensant ens autoconvencem que podem seguir endavant, que no passa res, i que ja hi pararem atenció quan tinguem un moment. El que ocorre és que aquest moment mai es presenta, costa trobar l’instant de parar. La pràctica del Ioga ens porta a aquest moment present, fent especial èmfasi a l’escolta del nostre cos i a la respiració. La nostra respiració va molt lligada al moviment del diafragma, múscul molt emotiu i que a la mínima es queda bloquejat (ja sigui per culpa d’una situació que ens posa nerviosos, un moment puntual d’estrès, un baralla, qualsevol cosa que ens hagi pogut alterar). El diafragma queda tens, no baixa i provoca una respiració molt curta; consegüentment sentim que ens falta l’aire i que

ens ofeguem, fet que fa que encara ens posem més nerviosos. El que popularment tothom anomena crisi d’ansietat. Què podem fer per evitar-ho? Necessitem tan sols un minut. A la feina, al cotxe, enmig d’un embús de trànsit, abans d’una reunió impor-

En la pràctica del Ioga fem les asanes (postures) portant aquesta respiració conscient a tots els racons del nostre cos, oxigenant totes les cèl·lules. Al final el nostre cos i la nostra ment troben el camí a la pau i a la serenitat interior. Sol Ballana


LA MEDICINA NATURAL Què en sabem de la medicina natural? I dels beneficis que té per al nostre organisme? Actualment hi ha més coneixements d’aquesta medicina i la gent consumeix més els seus productes. A la naturalesa existeix tota una col·lecció de flors i plantes amb poders curatius.

Les baies de Goji és un fruit d’una espècie de planta de flors o arbust que creix típicament a la Xina. Ajuda a prevenir les malalties que afecten el cor, redueix el colesterol... i també és rica en vitamina A. Hi ha molts productes naturals que ens ajuden a millorar les malalties i, en ser naturals, no són agressius per a la salut. És important cuidar-nos la part emocional, perquè si no ho fem perjudiquem la part física i les dues coses van sempre lligades i connectades. També hi ha les Flors de Bach, són unes 38 flors de essències naturals que cada una té propietats curatives que ajuden a curar diferents problemes físics i emocionals. I, si ens cuidem per dintre, es notarà per fora. Carmen Puigdemont Competic Inicial, nit.

MENJAR CORRECTAMENT Els experts recomanen que no passin més de tres hores entre un àpat i un altre per tal de portar una dieta equilibrada en nutrients i aportació de calories durant el dia. Sempre fer l’esmorzar, prendre alguna cosa a mig matí, dinar, berenar i sopar. Per calmar l’ansietat, no podem saltar-nos cap d’aquests àpats. Què en sabem de?: 1. Els hidrats de carboni: són la principal font d’energia. Es troben en les pastes, el pa, cereals, galetes, patates, cigrons, etc. Ens aporten vitamines i fibra. 2. Les vitamines: les trobem en les fruites. 3. Greixos saturats: formatge, rovell d’ou i carns grasses. 4. Greixos naturals: oli d’oliva, fruits secs i peixos. 5. Sal: s’ha de vigilar amb la sal, tot i que el nostre cos necessita el sodi i el potassi. 6. La fibra: es troba en les fruites i les verdures. Ajuda a regular el pes i la sensació de sacietat. Prevé el restrenyiment. 7. Aigua: se n’ha de beure força; es recomana beure dos litres de líquid diaris. 8. Exercici: fer exercici regularment. Dolors Vicente - Competic 3, nit.

51 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Tenim la menta, una planta per millorar la digestió. L’aloè vera és una planta medicinal més completa que serveix tant per un ús intern com extern. La valeriana és una planta tranquil·litzant natural que ajuda a relaxar el sistema nerviós (ansietat, depressió, estrés). El ginseng és una planta que ens ajuda a millorar la part emocional.


Viure en equilibri

REMEIS CASOLANS A la classe hem estat parlant dels avantatges dels remeis casolans respecte a l’ús de medicaments per a combatre petites malalties. Tots hem coincidit que s’abusa dels medicaments i això només és bo per les indústries farmacèutiques, però no pel nostre organisme.

52 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Sembla que al s. XXI, en plena revolució tecnològica, no es porten els remeis de l’àvia; la gent ja no hi creu. Per a qualsevol molèstia acudim al metge i sovint en sortim amb la recepta corresponent per adquirir un medicament que ens alleugi el dolor i no sempre és necessari. En Lamin ens ha explicat que quan està refredat, seguint els consells de la seva mare, es pren una infusió ben calentoneta de camamilla amb mel i llimona i se’n va al llit i l’endemà ja es troba millor. No és gaire amant d’anar al metge, només hi va si té molta febre. L’Ali va patir angoixa i ansietat per la difícil situació que estava passant a causa de la crisi. Quan va anar al seu país va demanar hora a un reconegut metge francès que visitava a Rabat. Aquest li va receptar unes pastilles que en un primer moment li van calmar els símptomes però ara, un any després, hi ha quedat enganxat i no pot anar de viatge sense les pastilles perquè té pànic. També ens explica que la seva mare de cinquanta-cinc anys no ha anat mai al metge. En Mohamadou diu que al seu país combaten el mal de panxa bevent aigua calenta amb sal i sucre. I que pel refredat fa bafs d’eucaliptus i es pren infusions.

Ell creu molt en els remeis casolans però diu que els seus fills prenen pastilles per tot. En Ahmed ens explica que quan era jovenet ajudava la seva germana a fer una paret i mentre feien la rasa es va clavar un vidre al peu. Li feia molt mal perquè li va quedar la planta del peu en carn viva i la seva germana li va curar amb tocs de henna. Es veu que la henna té moltes propietats curatives. També ens comenta que al seu país per treure el moc que es queda al coll, i que molesta per respirar provocant infeccions, utilitzen una ploma d’au talment com si escuressin una xemeneia; es veu que és un xic molest però molt eficaç. Això sí, ho ha de fer un expert. La Jamila ens ha explicat que sempre recorre als remeis casolans per a ella i la seva família. Als seus fills els calma la tos deixant un tros de ceba pelada a la tauleta. També diu que pel mal d’orella va molt bé posar-hi un gra d’all calent embolicat en cotó i que per la cura de la pell i el cabell va molt bé l’ou, la llimona i l’oli d’oliva. La Marina ens explica que quan era petita tenia angines molt sovint i va anar a visitar un “curandero” de Bescanó que fent-li fregues als braços i untant-li el coll amb unes cremes elaborades per ell mateix li va solucionar el problema. Ara ja només té mal de coll de tant en tant. Hem arribat a la conclusió que és important menjar una dieta saludable, fer exercici físic, ser positiu i evitar el consum de medicaments tant com puguem. Grup de neolectors, matí


Viure en equilibri

EL VEGETARISME A L’ÍNDIA

L’Índia és indubtablement el paradís del menjar vegetarià, però no s’ha d’oblidar el fet fonamental que això es deu a raons ètiques molt abans que a consideracions dietètiques o de salut. El que porta els indis a eliminar en el possible de la seva dieta carns, peixos i ous no és el convenciment de la seva toxicitat sinó la noció metafísica que tot el que hi ha és part de l’Absolut, que la naturalesa és essència divina i que, per tant , tota forma de vida és sagrada ja que en l’epopeia del Mahâbhârata s’explica que la carn dels animals és com la carn dels teus propis fills i que qui la devora és un ésser abjecte. El Yajur Veda especifica que no han de matar criatures de la terra, de l’aire ni l’aigua, amb cap fi, a causa del sofriment que implica per l’animal. Aquesta tradició ha portat a un desenvolupament intensiu de l’art culinari basat en el consum d’hortalisses i llegums, i d’aquí sorgeix una cuina vegetariana que

permet una dieta sana, saborosa i de sorprenent varietat. Així que per l’hindú el consum de carn, peix i ous implica participar indirectament en actes de crueltat i violència contra el regne animal. Els mestres religiosos indis de tots els temps han assegurat que el consum de carn i una vida harmoniosa són conceptes incompatibles. I també la noció de Ahimsa, els hindús es regeixen per la llei del karma, de la causa i l’efecte. Qualsevol acte que faci patir a un altre ésser ocasionarà indefectiblement conseqüències

negatives per al qual el realitzi. Les fruites, la llet o l’arròs són un dels elements essencials del culte i de les ofrenes als déus. A Occident els vegetarians estan en minoria i no és infreqüent que es trobin enmig de discussions i arguments amb persones que qüestionen la sensatesa de la seva decisió. Se sol considerar els vegetarians com a persones rares i, sobretot, mal alimentades, però això no és cert. Amandeep Kaur Aman Bhatia - PPA CFGS

Escric aquestes línies per donar el meu reconeixement als professionals de l’hospital de dia del centre de salut mental d’adults, per la paciència que tenen amb tots els malalts. Gràcies a la seva feina ens donen una esperança per poder refer la nostra vida i donar-li sentit. M’agradaria donar-los les gràcies, tant a nivell professional, com a nivell personal, pel tracte que tenen amb cada pacient. I per la paciència que tenen. Moltes gràcies per ajudar-nos i per assistir-nos en els nostres pitjors moments. Seguiu així i no canvieu mai. José R. Camero - Competic Inicial, Nit.

53 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

El vegetarianisme a l’Índia és un principi fonamental de l’anomenat Sanatana dharma (la religió eterna: l’hinduisme). És la dieta dels ioguis i els ascetes, dels cercadors de la veritat, dels místics i els monjos i, sobretot, de les ànimes compassives que volen inferir a la natura el menor dany possible. Aquest principi té milers d’anys de vigència i encara és un dels pilars fonamentals de l’hinduisme, el budisme i el jainisme, ja que es basa en el principi religiós de la Ahimsa, la no violència.


LA VIDA AMB DIABETIS I AMB VINT ANYS La diabetis és una malaltia crònica en la qual es produeix una mala utilització dels sucres o hidrats de carboni a causa de la falta d’insulina que hauria de generar un pàncrees de manera natural.

EL GLUTEN Em dic Boni i sóc un alumne de CAM. Últimament quan anava al supermercat observava un increment dels productes que estaven etiquetats amb un logotip que deia “sense gluten” i aquest fet va despertar la meva curiositat. A partir d’aquí vaig començar a buscar informació i això és el que vull compartir amb vosaltres. El gluten és una glucoproteïna que es troba a la llavor de molts cereals que mengem habitualment com el blat,l’ ordi, el sègol o la civada, entre d’altres. El gluten té moltes aplicacions en alguns aliments per les seves propietats. Dóna elasticitat a molts productes de fleca , pastisseria o pastes de tot tipus com pizzes o pasta italiana. També serveix per donar consistència als iogurts o formatges. El trobem també a la cervesa, als aliments fregits, a les salses, als caramels, als caldos i fins i tot algun pernil dolç també en porta!

54 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Degut a l’ abús d’aquesta proteïna en el nostre consum diari cada vegada hi ha més gent intolerant al gluten. El problema que presenta aquest excés de gluten és que provoca una irritació a l’ intestí prim i a la vegada, atrofia les vellositats intestinals. Això fa que les digestions siguin molestes i pesades i alhora impedeix que els altres nutrients que hem ingerit siguin absorbits pel nostre sistema immunològic i fins i tot pot provocar deficiències nutricionals. Després de saber tot això, considero que les persones que ja tenen un diagnòstic d’intolerància al gluten el millor és que apartin de la seva alimentació aquesta proteïna. La resta de persones que no tenim un diagnòstic però que en consumim a diari caldria que reflexionéssim i observéssim quanta quantitat de gluten mengem cada dia. Amb això no vull dir que no sigui bo menjar-ne però quanta quantitat? No podem oblidar que els humans ens caracteritzem per abusar de tot els aliments però sobretot del que contenen gluten. Les grans cadenes alimentàries, per interessos i motius econòmics, ens han modificat tota la nostra alimentació dient que el consum d’aquest tipus d’aliments són molt necessaris per a una vida saludable però hem de reconèixer que l’única cosa que els preocupa són els seus interessos, ja que aquest cereal és molt econòmic per a ells. Potser que hi pensem una mica, no? Bonifacio Rivas - CAM

Per tant, per tractar la malaltia, aquesta insulina cal injectar-la des de l’exterior a cada àpat del dia i durant tota la vida. Un dels grans problemes que hi ha actualment sobre aquest tema és que en general hi ha una gran desconeixença i a vegades prejudicis i crec que això s’hauria de canviar. La meva història amb aquesta malaltia comença ara farà 10 anys, quan jo en tenia 11. Després de diversos símptomes em van diagnosticar la diabetis. Recordo que quan la doctora em va dir que m›hauria d›estar punxant durant tota la meva vida, ràpidament vaig pensar que havia de ser una broma. Ni n’havia sentit mai a parlar d’aquesta tal diabetis ni pretenia punxar-me cada dia tants de cops durant la resta de la meva vida. Malgrat això, gràcies al suport dels professionals i, sobretot de la família i els amics, em va ser molt més fàcil aprendre a conviure amb ella. El que em va ser més difícil va ser superar la meva por a les agulles. No em volia punxar, sobretot perquè no coneixia ningú que es trobés en la mateixa situació que jo i no entenia perquè m’havia tocat a mi. Hi ha molts de tòpics sobre la diabetis, els quals la gran majoria són falsos. He arribat a escoltar moltes bogeries com, per exemple, que es poden tenir brots psicòtics, malformacions de la cara, que si es té diabetis és perquè s’ha menjat molts dolços, que és contagiosa, etc. Res d’això; una persona amb diabetis pot treballar de qualsevol cosa, té una vida absolutament normal i també pot menjar de tot. Sí, els que tenim diabetis podem menjar xocolata, podem treballar del que sigui, podem fer triatlons, podem sortir de festa i, fins i tot, podríem pujar l’Everest, si ens ho proposéssim. Tot a base d’esforç i vigilant les baixades i pujades de sucre, que s’equilibren ingerint sucres o bé regulant les dosis d’insulina. La veritat és que ara, passats onze anys, sé conviure amb ella d’una manera normal i no canviaria res del que m’ha passat, ja que ara no tindria els coneixements que tinc ni valoraria les petites coses que la gent no valora i tampoc hagués conegut a certes persones. A base d’una alimentació variada i sana, una mica d’esport i una bona administració de medicaments, aaquesta aq uest s a malaltia maala l ltia ééss del tot su supo port po r able...tant, qque rt ue fins ns i tot toot suportable...tant, l’l’ac cab bes e eestimant. stimant. st t l’acabes

Gemma Padrosa Serrat. Curs de PPA, CFGS: GRUP 3.


L’HORA DE LA VERITAT: Els falsos tòpics de l’alimentació

Viure en equilibri

Tot el que mengem afecta el nostre cos. Una bona alimentació és la base de la salut i la longevitat. Cuidar-se només depèn d’un mateix. Què esperes a fer el canvi?

55 5 I CF CFA AL LE LES ES BE BERN BERNARDES RNAR RN ARDE AR DE ES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Irene Irren e e P. P.T T. T.


CULTURA CULINÀRIA

Les Cuineres de Salt Fa uns anys, un grup de dones del poble varen decidir crear una associació per donar a conèixer els plats que havien après durant la seva joventut, i que les seves mares i àvies els havien ensenyat. Una vegada reunides, varen dir: què caram! Per què no donem a conèixer més el poble de Salt? i varen sortir a fires com la del “Fira tast”, “Fitur” a Barcelona i una de molt important al nostre poble, la “Fira del cistell”.

56 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

També col·laboren amb tasques com el “Dia dels donants de sang” que es fa al nostre poble, donant a conèixer les verdures de les nostres hortes mitjançant unes classes que fan als alumnes de les nostres escoles perquè puguin tastar les verdures un cop hagin vist la seva preparació. Resumint, doncs, estan portant una tasca admirable coordinades per una persona del nostre Ajuntament, que és la que marca les pautes de dates, horaris i control de tot, incloses les despeses. Per això, quan hi ha algun acte o celebració i se‛ls demana ajuda e ls e‛ ls d eman em ana na la la sseva evva aj ajud uda ud a no no tenen mai un no per resposta, sigui per participarr a amb ell di dels mb m be dia a de els l ““donants d na do n nt n s de sang“ o “l‛Aniversari de la revista La Farga“ o perr a “La gent gran”, incloses altres celebracions dins i fo del fora ra d ell e poble. Tenint amb compte que la cuina tradicional all que elles fan s‛està perdent a poc a poc, ja que avui dia la gent té menys temps per raons de feina i per manca de paciència a l‛hora d‛esperar,, per exemple, que elements com els d‛un sofregit es redueixin o el temps de cocció que pugui tenirr un menjar al forn... i molts detalls més. Josep Macaya Piqueres


CHEP DIEN Ingredients: Peix, Ceba, Tomata, Pebre negre mol, Maggi, Pastanaga, Coliflor, Arròs, Oli, 1 gra d’all, Iuca. Elaboració: Primer posem la cassola al foc amb una mica d’oli. Quan l’oli estigui una mica calent, hi posem el peix perquè es fregeixi. Quan ja estigui fet, hi posem la ceba, el gra d’all, maggi i una mica de sal i tomata natural. Després de 5 minuts hi afegim 3 gots d’aigua, i a continuació la coliflor, la iuca, la pastanaga i el peix. Ho deixem que es vagi coent durant uns 20 minuts. Una vegada ha passat aquest temps traiem totes les coses de la cassola i finalment hi posem l’arròs. Quan l’arròs estigui cuit ja es podrà servir a taula i menjar. Bon profit! Jainaba Cham - Català 1 nit

BIZCOCHO DE CHOCOLATE Ingredientes:

Preparación: Primero echamos en una fuente el yogur, para tener libre el envase y utilizarlo de medidor. Añadimos un vaso y tres cuartos del yogur lleno de aceite y la misma cantidad de azúcar. Añadimos ahora tres vasos del yogur llenos de harina de repostería y los huevos batidos previamente por separado en un plato. Lo mezclamos todo bien con un batidor y añadimos la levadura y removemos. Vertemos la mezcla en un molde metálico redondo y desmontable, cuyo fondo habremos forrado previamente con papel de horno. Derretimos el chocolate en el microondas, muy poco a poco y a baja temperatura. Añadimos el chocolate derretido en el centro de la mezcla del bizcocho. Removemos el chocolate con una cuchara 5 o 6 veces, haciendo espirales, y lo metemos así al horno durante aproximadamente media hora a 200ºC, aunque lo mejor es ir pinchando con un palillo a partir de los 20 minutos; cuando salga limpio, sin masa, es que ya está listo. Si lo queremos entero de chocolate, uniforme, antes de pasarlo al molde redondo desmontable, añadimos el chocolate derretido y lo mezclamos todo hasta que adquiera un color homogéneo. Yolanda Ramírez Lengua Castellana. GES 2 matí

57 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

• 1 yogur de sabor, preferentemente natural • 1 vaso y 3/4 del yogur de azúcar normal • 1 vaso y 3/4 del yogur de aceite de oliva • 3 vasos del yogur de harina de repostería • 1 sobre y medio de levadura Royal • 100 gr de chocolate negro de cobertura


Cultura culinària

BALEADAS

PASTÍS DE FORMATGE

Comida típica de Honduras

Ingredientes: • 1 ½ tazas de frijoles rojos cocidos • 3 cucharadas de cebolla picada a trocitos • 1 diente de ajo picado a trocitos • 1 chile jalapeño en vinagre • 2-3 cucharadas de vinagre blanco • Sal • ½ cucharadita de pimienta negra molida • 8 tortillas de harina de trigo • ½ taza de mantequilla hondureña (parecido al queso Philadelphia) • Comino

58 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Preparación: Para preparar el relleno: Se ponen los frijoles rojos, la cebolla, el ajo, el comino a fuego alto, en una sartén mediana. Se deja hervir, se baja el fuego a medio y se deja hervir durante 5 minutos, o hasta que todo el caldo se haya absorbido. Se sazonan con sal y pimienta los frijoles rojos. Se aparta del fuego y se deja enfriar de 2 a 3 minutos. Se aplastan los frijoles con la parte de atrás de una cuchara. Para preparar las baleadas: Se ponen las tortillas a calentar a fuego alto, en una sartén pequeña, durante 15 segundos por cada lado, o hasta que estén suaves y flexibles. Se extienden las tortillas sobre una superficie de trabajo y se ponen a cada una 3 cucharadas del relleno (los frijoles ya preparados). Se enrollan las tortillas de ser necesario. Se colocan las baleadas en platos individuales o en una bandeja grande y se aderezan con la mantequilla hondureña. Eimy Rivera y José Marlon Nuñez. Castellano, N3.

Ingredients: • Una terrina de formatge tipus “Philadelphia” • Una terrina de formatge Mascarpone • 200 ml de nata líquida • 7 cullerades de sucre • 3 ous • Un gotet de llet • Una cullerada de ”maizena” • Ratlladura de llimona Per a la base: un paquet de galetes Maria i una mica de mantega (50 gr aprox.) Preparació: Tritureu les galetes i barregeu-les amb la mantega fosa. Amb elles cobriu la base d’un motlle desmuntable. Seguidament, poseu-ho al forn uns minuts perquè es compacti. Mentrestant, barregeu bé amb la batedora tots els altres ingredients i ho poseu sobre la base de galetes. Ho coeu a forn suau, i a 180º el temps necessari perquè quedi quallada. Es pot punxar amb una agulla o ganivet i, si surt net, és el moment de treure-ho del forn. El temps pot variar d’un forn a un altre, entre 35’ i 50’; per això, el millor és vigilar i comprovar quan s’ha quallat. Finalment, ho desmotlleu en fred i el serviu cobert d’alguna melmelada, encara que també és molt bo tot sol. Jo, en aquesta ocasió, el vaig cobrir amb confitura de gerds, però es pot cobrir també amb altres melmelades. BON PROFIT! Carlos Llop- CAM


Cultura culinària

BORSCH UCRAINÈS

OUS DE GUATLLA amb BACALLÀ FUMAT Categoria: aperitiu Aliment principal:ous Dificultat: mitjana Temps d’elaboració: de mitja a 1 hora. Temporalitat: estiu, hivern, primavera, tardor.

Ingredients:

Procediment: Es cou la carn i les costelles per fer el brou. La carn se serveix amb la sopa. S’agafen les cebes i les pastanagues i es fregeixen amb la mantega. Tot seguit es tallen les remolatxes en tires i s’afegeixen a la ceba i la pastanaga que ja estaran al punt. Seguidament es ruixa amb el suc de la llimona i es fregeix durant 10 minuts. Passats aquests 10 minuts hi afegim les patates tallades a quadrets i la col trinxada. També hi afegim el brou i es deixa al foc durant 20 minuts. Després, afegim les espècies, el julivert i l’anet i cuinem uns altres 5 minuts. Abans de servir la sopa ha de “reposar”. Servir i afegir la crema agra. Hi ha moltes receptes pel borsch. BON PROFIT! Yuriy Melnyk Català 2 matí

Ingredients per a 2 persones: • 8 ous de guatlla • 40 g de bacallà fumat • 2 cullerades de iogurt grec • Gotes de suc de llimona • Cibulet Elaboració Per començar, poseu els ous de guatlla en una cassola amb aigua. Escalfeu-la i, quan l’aigua bulli, els deixeu quatre minuts i els traieu. Els refredeu amb aigua freda i, quan siguin ben freds, els peleu amb molt de compte, que no es malmetin. Els talleu longitudinalment per la meitat, en separeu el rovell i ho reserveu tot. Esmicoleu el bacallà i en reserveu unes tires per decorar. En un vas batedor, poseu els rovells, el bacallà triturat, el iogurt i el suc de llimona. Ho bateu fins que quedi una crema espesseta. Ho reserveu a la nevera, a fi que agafi consistència. Finalment, amb una cullereta farciu les clares, poseu les tires de bacallà i el cibulet. I JA ELS PODEU SERVIR! BON PROFIT!

Manel Guàrdia. Competic 3, Nit.

59 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

• 500 gr. carn de vedella • 150 gr. costelles de vedella fumades • 1/4 part de col • 4 patates • 3 remolatxes mitjanes. • 25 gr. mantega de porc • 25 gr. mantega • crema agra • 2 pastanagues • 2 cebes • 1 llimona • 3 fulles de llorer • 3 pèsols pebre de Jamaica • 5-6 grans de pebre negre • 1/2 manat de fulles de julivert • 1/2 manat de fulles d’anet fresc


Cultura culinària

THIABE DU DIAN

PAELLA VALENCIANA

Arròs amb peix

i de Castelló de la Ribera

Ingredients: • Peix fresc blanc (xof) • Arròs • Pastanagues • Pebrot groc • Pebrot verd • Naps • Moniato • Col • Ceba • Albergínia

• Tomàquet fresc, • Tomàquet de conserva concentrat • All • Nyoca • Julivert • Oli • Sal • Pebre negre

Preparació:

60 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Primer es fregeix el peix sencer amb oli, i es retira en una safata. Tot seguit, es fa una picada d’all i julivert i es farceix el peix. Llavors es pica la ceba, l’all i el pebrot verd i groc. Es fica una olla amb una mica d’oli i es fregeix la ceba, l’all i el pebrot verd i groc. Quan està una mica daurat, s’afegeix el tomàquet concentrat, es deixa reduir una mica i, tot seguit, s’afegeix el peix ja farcit. Després d’uns 3 o 4 minuts, s’hi afegeixen la resta de verdures i també aigua i deixes que bulli mitja hora. Mentre, s’agafa l’arròs i es passa per aigua fresca i s’esbandeix per treure el midó. Llavors es posa al microones per assecar-lo. Una vegada fet això, s’afegeix l’arròs a l’olla on hi ha el peix farcit i es deixa entre 10 i 20 minuts perquè es cogui tot junt, afegint la sal i el pebre negre al gust. Amy Sene Català 1, matí.

Ingredients: 1’5 kg d’arròs,1 pollastre, 1/2 conill, 1/2 bajoqueta ( mongeta verda), 1/2 garrofó, 1 pebrot vermell, 1/2 tomata triturada Opcional: 1/2 cargols, 1 cullerada de safrà, Oli, Sal, Romer. Procediment: Tota bona paella comença amb un bon i pacient sofregit. Agafem i posem oli al paeller, quan comenci a estar calent tirem el pebrot, quan estigui ben fet però no cremat el traiem. Immediatament afegim el pollastre , conill, bajoqueta i garrofó, ho fregim una mica posantli sal i una mica de safrà, quan ho tenim ben daurat li afegim la tomata. Cal estar atents i que no se’ns cremi el safrà perquè agafarà la paella gust. Un cop està tot ben barrejat , podem fer-ho de dues formes. Per al puristes de la paella cal sofregir l’arròs per a què agafi una mica de gust, però si es la nostra primera paella l’afegirem després de l’aigua. Si ho fem de la segona forma, hem d’esperar a que agafi una mica de bull i tirar-lo. La mesura és: Un got d’arròs per dos de caldo o aigua. En esperem durant uns 25 minuts, fins que desaparegui tot el caldo i deixarem que comenci aparèixer el socarrat. Un cop notem l’olor del socarrat, parem el foc i la tapem amb diaris. En 5 minuts a menjar-se-la. Bon profit!!!!!! Josuè


Cultura culinària

PA MARROQUÍ

SEFA DE FIDEUS

Ingredients:

• 500 grams de farina • 1 tall de llevat de forner • 1cullereta petita de sal • 1 got d’aigua tèbia Procediment: En un bol hi posarem el llevat, la sal i mig got d’aigua tèbia i començarem a amassar-ho tot. Anirem treballant la massa mentre anirem afegint la farina a poc a poc. Hem d’aconseguir fer una massa homogènia, si cal, afegirem una mica més d’aigua tèbia. Després taparem la massa amb un drap i la deixarem reposar ½ hora. Quant veiem que la massa ja ha pujat suficient agafarem trossets i farem la forma dels pans. Ho posarem en una safata i ho tornarem a tapar ½ hora més. Punxarem la massa amb un escuradents perquè el pa quedi planer i el posarem al forn que prèviament haurem escalfat a 180º. Al cap de 20 minuts aproximadament el pa ja pot estar llest. El deixarem refredar una estona i ja estarà apunt per menjar-se’l.

Grup Alfabetització català tarda

Procediment: Per fer la Sefa de fideus primer posarem els 500 gr. de fideus en un bol amb aigua bullint. Després es posa al vapor tres vegades; cada vegada 15 minuts. L’última vegada s’hi afegeix una mica de sal i panses i es remena ben remenat. Finalment, es posa en un bol i es decora amb el sucre fi, els cacauets trinxats i la canyella en pols. Mimont Emazziani Català 2, matí. 61 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Ingredients:

• 500 gr. de fideus, • 1 cullera de sal, • 100 gr. de sucre fi, • 100 gr. de cacauets triturats, • 15 gr. de canyella en pols, • 150 gr. de panses • 2 culleres de mantega


62 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Curs d’ang lès. Viatge a Bristol


PREINSCRIPCIONS CURS 2015-2016 DEL 22 AL 29 DE JUNY DE 2015 HORARI MATÍ: de 10 a 12h NIT: 19 a 21h (El dia 23 de juny l’horari de preinscripció serà de 10 a 14h)

63 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

CFA LES BERNARDES ESCOLA D’ADULTS DE SALT



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.