Cfa Les Bernardes
C2. Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. 2.1. Dispositius portàtils. Conceptes i termes dels dispositius mòbils. Els dispositius mòbils o portàtils són eines de petites dimensions i pes que són fàcilment transportables, fins i tot a la butxaca. Es poden utilitzar mentre són transportats, tenen capacitats de processament, generalment poden ser connectats a una xarxa, disposen d’una memòria limitada, estan dissenyats específicament per a una tasca però també poden portar a terme altres funcions més generals, i poden ser connectats a un ordinador. Típicament disposen d’una pantalla de visualització que pot ser tàctil i un sistema d’introducció d’informació que, en general, pot ser la mateixa pantalla o un miniteclat. Normalment són d’ús individual i l’usuari els pot configurar al seu gust; habitualment no són complicats d’operar. Aquest tipus de dispositius s’han convertit en objecte de gran consum a causa de la seva varietat d’utilitats, grans capacitats, reduïdes dimensions i pes, i preus molt competitius. Exemples d’aquests dispositius són: telèfons mòbils, càmeres de fotos, discs durs externs, targetes de memòria, agendes electròniques, etc.
Utilitats dels dispositius portàtils. Els avantatges que ens ofereixen els dispositius portàtils que n’estan permeten el desenvolupament i l’expansió generalitzada són: Mobilitat: El fet de tractar-se d’un dispositiu de capacitat operativa i de grandària i pes reduït permet que puguem tenir recursos operatius en qualsevol circumstància i lloc. Autonomia: L’increment de la durada de les bateries d’aquests dispositius està permetent augmentar la seva mobilitat i aplicació. Connectivitat: L’increment de l’ample de banda i la millora en les xarxes de telefonia mòbil ha permès que l’accés a Internet des dels dispositius mòbils s’hagi generalitzat, fent d’aquests dispositius una eina potent i versàtil. La mobilitat. L’autonomia i la connectivitat d’aquests dispositius fan que tinguin una àmplia aplicació, que la podríem englobar en:
Treball Oci Educació. 33
Competic 2.
Cfa Les Bernardes
2.2. Ús dels dispositius portàtils. Diferents tipus de dispositius portàtils. Aquests són alguns dels dispositius portàtils més utilitzats: Telèfon mòbil. Els telèfons mòbils actuals disten molts d’aquells que inicialment ens van permetre fer trucades, enviar missatges de text, emmagatzemar certa informació de contactes i poc més. Actualment els telèfons mòbils s’han convertit en telèfons intel·ligents (smartphones), amb característiques intermèdies entre un telèfon mòbil clàssic i un PDA. Ens permeten la instal·lació de programes, cosa que incrementa la seva capacitat per processar tot tipus d’informació. Destaca la seva pantalla tàctil, un sistema operatiu, connectivitat a Internet, càmeres integrades, programari multimèdia que permet reproduir música, fotos i vídeo, suport per a correu electrònic i missatgeria instantània, i la capacitat d’ampliació de funcions amb la instal·lació de programari addicional. PDA (Personal Digital Assistant). Presenta un gran nombre de funcions per navegar per Internet, enviar i rebre correu, crear documents (de text i fulls de càlcul), veure presentacions, agenda d’organització personal, reconeixement d’escriptura manual. Es poden sincronitzar les dades emmagatzemades amb un ordinador. A més, els PDA permeten reproduir arxius d’àudio i de vídeo, acostumen a tenir connectivitat Wi-Fi i poden incorporar un GPS. Actualment els telèfons mòbils intel·ligents s’estan acostant en funcions als PDA. Un exemple molt conegut de PDA és la BlackBerry. Tablet PC. Disposa d’una gran pantalla tàctil de 7 a 11 polzades i es pot utilitzar en format horitzontal o vertical. Pot tenir connectivitat Wi-Fi i 3G per a connexió a internet. Es pot emprar com a lector de llibres electrònics (ebook), una plataforma multimèdia per a la visualització de pel·lícules i escoltar música. Incorpora reconeixement òptic d’escriptura, es poden crear documents (text i fulls de càlcul), veure presentacions, etc. Actualment les funcions d’alguns d’aquests dispositius són pràcticament les mateixes que les d’un netbook. Un exemple molt conegut de Tablet PC és l’iPad. Netbook. Anomenat genèricament ordinador ultraportàtil, és de baix cost, baixa potència i mida reduïda, amb pantalla de 8 a 11 polzades, que aporta una gran mobilitat pel seu poc pes i la seva gran autonomia. No té unitats òptiques d’emmagatzematge (CD, DVD) perquè el pes sigui reduït. Els netbooks s’utilitzen principalment per navegar per Internet i com a plataforma ofimàtica bàsica. Consola portàtil. És un dispositiu pensat principalment per jugar a videojocs. Alguns models tenen Wi-Fi perquè hi puguin participar diversos jugadors, permeten reproduir fitxers d’àudio o vídeo i també disposen de connexió a Internet. Càmera digital. Ens permet capturar imatges i normalment vídeo amb so, tot això a diferents resolucions que es mesuren en megapíxels. La informació 34 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
s’emmagatzema o en la memòria interna de la càmera o en targetes de memòria extraïbles. Per descarregar les imatges de la càmera a l’ordinador es pot utilitzar el port USB, o treure la targeta de memòria de la càmera i inserir-la al lector de targetes de l’ordinador. A la part posterior de les càmeres trobem una pantalla que ens serveix per capturar la imatge i fer la visualització posteriorment. El format en què es desen les fotos acostuma a ser JPEG, TIFF o RAW. Reproductor multimèdia. Pot emmagatzemar, organitzar i reproduir arxius d’àudio i normalment també de vídeo i fotos. Els anomenats reproductors MP3 emmagatzemen arxius d’àudio en format MP3 i els anomenats MP4 emmagatzemen arxius d’àudio en format MP3 i de vídeo en format MP4; alguns són compatibles amb altres formats tant d’àudio com de vídeo. En molts casos aquests dispositius porten incorporat un sintonitzador de ràdio. Es poden connectar a l’ordinador mitjançant el port USB per carregar els arxius i acostumen a comptar amb una pantalla que ens permet navegar per les diferents opcions del dispositiu. GPS (Global Positioning System). És un dispositiu que utilitza satèl·lits per determinar la nostra posició exacta i la destinació a la qual volem arribar, oferint-nos una o diverses rutes disponibles per arribar-hi, a partir de mapes detallats i per instruccions de veu. Alguns models poden rebre fins i tot informació de trànsit i, en base a aquesta, calcular la ruta menys congestionada. És important mantenir actualitzats els mapes de ruta perquè reflecteixin els canvis que hagin pogut tenir lloc. La seva utilització ofereix un suport molt important al conductor en ciutats o rutes amb les quals no està familiaritzat. Càmera de vídeo digital. És un dispositiu normalment multifuncional, ja que més de gravar vídeo també ens permet fer fotos, entre d’altres funcions. Utilitza diferents mitjans d’emmagatzematge per a la informació: targeta de memòria, DVD, MiniDV o disc dur; aquest últim format ens ofereix molt temps de gravació i alguns models ens permeten gravar vídeo a alta definició. Les càmeres de vídeo digitals integren una pantalla LCD lateral perquè puguem visualitzar la gravació, i per descarregar la informació de la càmera a l’ordinador es pot utilitzar el port Firewire de la càmera, encara que també porta connexió USB. L’ordinador ha de disposar d’un programari editor de vídeo per realitzar la captura de la gravació.
Configurar dispositius portàtils per treballar amb l’ordinador. Tot dispositiu que vulguem connectar a l’ordinador, sigui portàtil o no, ha de ser reconegut per l’ordinador per permetre interactuar amb ell, per tant, perquè puguem treballar amb el dispositiu portàtil, i abans de connectar-lo a l’ordinador, normalment a través d’un port USB, hem d’instal·lar el programari necessari (driver o controlador de dispositiu) perquè l’ordinador el reconegui, aquest programari normalment acompanya el dispositiu portàtil en un CD o DVD adjunt. Per a la seva instal·lació únicament hem de posar el CD o DVD que acompanya el dispositiu a l’ordinador, i seguir les instruccions que ens vagi indicant per pantalla. També pot passar que sigui el 35 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
propi sistema operatiu de l’ordinador que ja tingui preinstal·lat aquest programari; aquest tipus de dispositius que no necessita instal·lar programari perquè l’ordinador el reconegui es coneix amb el nom Plug and Play (PnP). A més del controlador de dispositiu que necessitem instal·lar per interactuar amb el dispositiu portàtil, molts d’aquests dispositius porten aplicacions per gestionar i tractar la informació que conté el dispositiu, o per configurar el seu funcionament des del propi ordinador; per tant, també instal·larem aquestes aplicacions a l’ordinador.
Dispositius portàtils per emmagatzemar i recuperar la informació. Els dispositius d’emmagatzematge portàtil ens permeten desar la informació fora de l’ordinador coma còpia de seguretat o per transportar aquesta informació a un altre ordinador. Tenim 4 tipus de dispositius d’aquestes característiques: Llapis de memòria USB (pendrive). És un dispositiu de reduïdes dimensions, la grandària d’una clauer, i pràctic per transportar informació. La seva capacitat d’emmagatzematge va en augment i actualment podem trobar capacitats d’entre 1 i 64 Gb. Targeta de memòria. És un dispositiu de reduïdes dimensions i està normalment relacionat amb les càmeres digitals, i pot emmagatzemar tot tipus d’informació, que podem transportar de manera molt còmoda. La seva capacitat d’emmagatzematge va en augment i actualment podem trobar capacitats d’entre 1 i 512 Gb. Els ordinadors disposen de ranures especials per poder introduir aquestes targetes. N’hi ha de diversos tipus, els principals són: Compactflash (CF), Memory Stick, MultiMediaCard (MMC), Secure Digital (SD), MiniSD, SmartMedia i xD-Picture Card (xD). Disc dur portàtil. Té gran capacitat d’emmagatzematge, que va en augment (actualment podem trobar capacitats de fins a 2 TB), i reduïdes dimensions, pot emmagatzemar tot tipus d’informació i es connecta per mitjà d’una interfície USB a l’ordinador.
Disc dur multimèdia portàtil. És un dics dur amb connexió USB, que, encara que pot emmagatzemar tot tipus d’informació, s’utilitza principalment per emmagatzemar música, fotos i vídeos, de manera que puguin ser reproduïts pel propi programari que incorpora en connectar-lo, per exemple, al televisor.
Sincronitzar l’agenda electrònica amb l’ordinador. La sincronització de la nostra agenda electrònica amb l’ordinador permet l’actualització de les dades en els dos dispositius, de manera que la informació de l’ordinador i de l’agenda electrònica sigui la mateixa. Aquesta sincronització també ens pot servir com a còpia de seguretat, ja que tindrem la informació en els dos dispositius. 36 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Per poder realitzar aquesta sincronització hem de connectar l’agenda electrònica a l’ordinador mitjançant una connexió USB, Bluetooth o Wi-Fi, depenent del sistema o sistemes de què disposem. A més, per a la sincronització necessitem el programari que realitzi aquesta tasca i que normalment facilita el fabricant, encara que, depenent del model d’agenda electrònica i del sistema operatiu que utilitzi l’ordinador, no necessitarem instal·lar el programari que facilita el fabricant, ja que el nostre ordinador ja disposarà d’un programa adequat per realitzar la sincronització. La sincronització ens permetrà mantenir actualitzada, en ambdós dispositius, la nostra llista de contactes, els esdeveniments i cites del calendari o el correu electrònic, entre altra informació. A més, ens permetrà gestionar amb comoditat la informació de la nostra agenda electrònica.
Utilitzar el telèfon mòbil i l’ordinador. El binomi mòbil – ordinador es pot utilitzar per realitzar diferents accions conjuntes; una de les més habituals és transferir informació d’un dispositiu a l’altre, essent també possible la sincronització. Podem connectar el telèfon mòbil a l’ordinador a través d’una cable USB, per Bluetooth o introduint la targeta de memòria del mòbil en un adaptador específic, que ens permetrà introduir-la en el lector del nostre ordinador. Generalment l’ordinador reconeixerà el mòbil com un dispositiu d’emmagatzematge d’informació (llapis de memòria); així, copiar informació d’un dispositiu a l’altre és tan fàcil com copiar i enganxar els arxius d’una carpeta d’un dispositiu a una altra carpeta de l’altre dispositiu. D’aquesta manera podrem transferir fotos, música, vídeos, etc., d’un dispositiu a l’altre. En alguns casos, perquè l’ordinador reconegui el mòbil i ens permeti interactuar amb ell, ens serà necessari instal·lar el programari específic del fabricant del mòbil; per tant, abans de fer la connexió faríem la instal·lació del programari. També és possible, depenent del model de telèfon mòbil, fer la sincronització amb l’ordinador d’una manera semblant a la que hem comentat en l’apartat anterior respecte a les agendes electròniques.
37 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
2.3.Tecnologia de la connectivitat. Què és una xarxa d’ordinadors? És un conjunt d’equips informàtics (servidors, ordinadors, perifèrics, etc.) interconnectats, que ens permeten compartir i intercanviar informació i recursos (programari i maquinari). Una xarxa ens dóna la possibilitat que la informació pugui viatjar per diferents rutes, de manera que, si una part té problemes, la informació pot circular per una altra.
Classificació de les xarxes. Farem una classificació de les xarxes d’ordinadors segons la seva grandària:
PAN. (Personal Area network). Aquest tipus de xarxes es construeixen al voltant d’un únic usuari; per tant, són xarxes centrades en l’usuari i que cobreixen un espai molt limitat. Aquestes xarxes permeten als usuaris la comunicació amb els seus dispositius personals (telèfon mòbil, PDA, dispositiu de mans lliures, etc.) i utilitzen bàsicament tecnologia d’interconnexió Bluetooth o infrarojos. LAN. (Local Area Network). Aquest tipus de xarxes té una cobertura limitada; per exemple, una llar, unes oficines (en un mateix edifici), i interconnecten un conjunt d’ordinadors i perifèrics utilitzant cablejat de xarxa (una WLAN, seria una LAN que utilitza connexió sense fils). Les xarxes LAN normalment es connecten a xarxes WAN per tenir accés a Internet. CAN. (Campus Area Network). És una xarxa que connecta diverses LAN en zones properes com, per exemple, un campus d’una universitat o una empresa amb diversos edificis annexos. MAN. (Metropolitan Area Network). És una xarxa que abasta i connecta diferents ubicacions repartides per una ciutat. WAN. (World Area Network).Són xarxes que s’estenen i interconnecten una àmplia zona geogràfica; per exemple, diverses ciutats o diversos països.
Podríem dir que internet és el conjunt de totes les xarxes mundials interconnectades, la xarxa de xarxes.
Història d’Internet. Internet té els seus orígens al 1969, amb el naixement d’una xarxa experimental anomenada ARPANET que tenia com a base un projecte de caràcter militar dut a terme pel govern dels Estats Units, que estava basat en aconseguir una xarxa en què la informació pogués arribar al seu destí, encara que una part de la xarxa no fos operativa. La idea era dividir la informació en petits paquets i enviar-los, de manera que, si hi havia zones de la xarxa per on no podien passar, s’encaminaven per
38 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
altres, i si hi havia pèrdues de paquets, s’enviaven de nou, de manera que tot aquest procés treballava automatitzat. Els serveis que oferia ARPANET van anar evolucionant, de manera que a principis dels anys 70 es va introduir el servei de correu electrònic, perquè els usuaris es poguessin comunicar amb més comoditat. Aquest servei es va convertir en poc temps en el més utilitzat d’aquesta xarxa. A principis dels anys 80, la xarxa ARPANET es va dividir en dos, ARPANET (per a ús de la comunitat acadèmica i científica) i MILNET (només d’ús militar), encara que estaven interconnectades. Les xarxes locals d’una gran quantitat d’organismes es van anar connectant a ARPANET i el seu volum d’usuaris i recursos va començar a créixer. A principis dels 90 , un investigador, Tim Berners-Lee, va crear el primer esbós de la World Wide Web (WWW), amb el propòsit de facilitar la comunicació entre la comunitat científica. També en aquesta època es va crear la Internet Society, que va néixer amb el propòsit de ser el lloc on pactar els protocols que possibilitarien la comunicació global. I també en aquesta època, van néixer els primers navegadors web. A partir de llavors, Internet va anar augmentant exponencialment en recursos, serveis i usuaris, fins a convertir-se en la internet que coneixem ara.
Xarxes cablejades. La xarxa cablejada permet la connexió dels equips en xarxa per mitjà d’un cable específic. El tipus de cable variarà depenent de la distància de connexió; per a distàncies de fins a 100 metres poden utilitzar un cable de parell trenat de coure (UTP); per a distàncies més grans, per connectar per exemple dues xarxes LAN allunyades, podem utilitzar cablejat de fibra òptica, que permet connexions a diverses desenes de quilòmetres.
Cable de parell trenat de coure.
El problema d’una infraestructura de xarxa cablejada és que cada element que està connectat a la xarxa necessita un cable de connexió que connecti aquest dispositiu amb l’armari de comunicacions, que és on es gestiona la comunicació dels equips de dins la xarxa i gestiona també la comunicació amb altres xarxes, inclosa Internet. Per tant, crear una infraestructura de cablejat per a un nombre alt d’equips i situats en diferents dependències, implica una alta inversió; a més, si afegim en un futur nous equips haurem d’ampliar la infraestructura de cablejat. Un altre handicap que ens trobem és que com que els dispositius estan units a la xarxa mitjançant un cable, la seva mobilitat és mínima. Les xarxes cablejades presenten una velocitat major de transmissió de dades i menys interferències que una xarxa sense fils, a més de proporcionar més seguretat, ja que la informació que va per la xarxa cablejada no pot ser interceptada per dispositius que estiguin fora de la xarxa. 39 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
L’estructura característica d’una xarxa LAN senzilla, per exemple, la que té un usuari domèstic, consta dels següents elements i funcions:
Cable. Con ja hem comentat, el cablejat permet d’unir cada dispositiu de la xarxa amb l’armari de comunicacions; en el cas general d’un usuari domèstic, l’armari de comunicacions està compost únicament per un router ADSL. Targeta de xarxa. Cada dispositiu que vulguem connectar a la xarxa ha de disposar de la targeta de xarxa ja que és el maquinari que permet la connexió. Un extrem del cabla anirà connectat a la targeta de xarxa de l’ordinador (en general, a cadascun dels dispositius que vulguem connectar) i l’altre extrem anirà connectat al router ADSL.
Ordinador. Tant l’ordinador de taula com el portàtil porten ja instal·lades les targetes de xarxa que els permeten connectar-se al router ADSL per crear la xarxa LAN. Impressora de xarxa. Aquesta impressora porta incorporada una targeta que li permet la connexió amb el router ADSL i formar part de la xarxa LAN. Router ADSL. Aquest dispositiu té dues funcions, d’una banda ens permet crear una xarxa LAN, intercomunicant tots els dispositius de la xarxa (tots estan connectats a ell), i d’altra banda, permet la connexió de la nostra LAN a Internet.
Connexió de la LAN
Connexió a Internet
Xarxes sense fils. La característica principal d’una xarxa sense fils és precisament que per connectar els diferents dispositius a la xarxa no es necessita utilitzar cablejat; per tant, ens podem connectar sense fils des de qualsevol lloc dins del rang de cobertura de la xarxa.
40 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
La WLAN (Wireless LAN) és la xarxa equivalent a la LAN, amb l’única diferencia que els dispositius es connecten sense necessitat de cablejat. La connexió sense fils més utilitzada en les WLAN és la Wi-Fi (Wireless Fidelity). Després de configurar una xarxa sense fils, es poden afegir dispositius sense necessitat d’ampliar la infraestructura (sempre fins a un cert punt), a més, la configuració d’un dispositiu per incorporar-se a la xarxa és simple i ràpida, només necessita la contrasenya d’accés a la xarxa. Hi ha xarxes sense fils que no estan protegides per contrasenya i qualsevol pot accedir-hi, amb l’únic requisit que estigui situat en el rang de cobertura de la xarxa. Un dels problemes més greus que presenten les xarxes sense fils és la seguretat, ja que les comunicacions utilitzen, com a mitjà de propagació, l’aire, de manera que es poden interceptar. Per incrementar la seguretat, haurem de xifrar tota la informació que es transmeti, utilitzant alguns dels protocols de xifratge Wi-Fi, com el WPA. Les xarxes Wi-Fi són molt utilitzades per a la connexió a Internet, a biblioteques, universitats, aeroports, hotels, etc., gràcies a la comoditat que suposa aquest tipus de connexió, per la simplicitat per connectar-nos a la xarxa (posar contrasenya) i per la llibertat de moviment que ofereix. L’estructura característica d’una xarxa WLAN senzilla, per exemple, la que té un usuari domèstic, consta dels següents elements i funcions:
Targeta de xarxa Wi-Fi (adaptador Wi-Fi). Cada dispositiu que vulguem connectar a la xarxa ha de disposar d’un adaptador Wi-Fi, que és el maquinari que permet la connexió a la xarxa sense fils.
Ordinador. Els ordinadors de taula normalment no porten de fàbrica una targeta Wi-Fi; per tant, l’hem d’instal·lar perquè es pugui connectar a la xarxa sense fils. El cas dels portàtils és diferent, la majoria porten de fàbrica la connexió Wi-Fi. Impressora Wi-Fi. Aquesta impressora pot connectar-se al router Wi-Fi i formar part de la xarxa WLAN. Router ADSL Wi-Fi. Aquest dispositiu té dues funcions, d’una banda ens permet crear una xarxa WLAN (fa funcions de punt d’accés), intercomunicant tots els dispositius de la xarxa (tots estan connectats a ell), i d’altra banda, permet la connexió de la WLAN a Internet.
41 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Tecnologies sense fils. Entre les tecnologies sense fils podem destacar:
Wi-Fi (Wireless Fidelity). És la tecnologia que es fa servir en una xarxa local sense fils (WLAN) WIMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access). És una de les tecnologies sense fils més avançades. La seva finalitat és permetre la connexió a Internet sense utilitzar les línies de cablejat telefònic. El seu abast pot arribar a 50 Km. Bluetooth. És una tecnologia indicada per a connexions de curt abast i que ens permet interconnectar telèfons mòbils, ordinadors portàtils, càmeres digitals, etc. Infrarojos. És una tecnologia e què cal que els dispositius estiguin propers i en visió directa. S’utilitzen en ordinadors portàtils, telèfons mòbils, etc. GSM (Global System for Mobile Communications). És una tecnologia utilitzada en telefonia mòbil de segona generació (2G). 3G. És la tecnologia que correspon a la tercera generació de telefonia mòbil, també anomenada UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), que incorpora capacitats multimèdia als telèfons mòbils i connexió a Internet. 4G. La principal diferència amb les generacions predecessores és la capacitat per proveir velocitats d'accés.
Utilitats de les xarxes. El paper tan important que estan tenint les xarxes d’ordinadors en la nostra societat és bàsicament pel fet que aquestes no són xarxes aïllades sinó que estan interconnectades entre si a tot el món, perquè parlen el mateix llenguatge, és a dir, perquè totes utilitzen els mateixos protocols de comunicació. Per tant, és aquesta interconnexió de proporcions mundials el que ha convertit les xarxes en un mitjà massiu de comunicació social. En conseqüència, la comunicació és una de les importants contribucions de les xarxes a la nostra societat. Les xarxes han permès que puguem comunicar-nos, tant sincrònicament com asincrònicament, amb tots els racons del món sense barreres no fronteres. El correu electrònic, els 42 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
xats, la missatgeria instantània, la videoconferència i un llarg etcètera de serveis han permès que aquesta comunicació sigui massiva i d’àmbit mundial. És, per tant, la comunicació, una de les contribucions importants de les xarxes. La informació ha passat de ser patrimoni d’una minoria a patrimoni de tots; això és el que han premés les xarxes, que puguem accedir a un volum ingent d’informació de qualsevol tipus i tema. No hi ha barreres per a la informació, la tenim a un clic de distància. La col·laboració és un terme que les xarxes han promogut i que han portat a la seva màxima expressió. Aquesta col·laboració ha permès un canvi en la manera de produir el coneixement. Els wikis, els fòrums, els blocs, i tantes altres maneres de col·laborar tenen, com a vehicle, la xarxa, i com a protagonista, l’usuari.
43 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
2.4. Conceptes avançats de sistemes operatius. Instal·lar i configurar dispositius perifèrics. Tot dispositiu perifèric que vulguem connectar a l’ordinador ha de ser reconegut per ell per permetre interactuar-hi; per tant, perquè puguem treballar amb el perifèric, i abans de connectar-lo a l’ordinador, normalment a través d’un port USB, hem d’instal·lar el programari necessari (driver o controlador) perquè l’ordinador el reconegui. Aquest programari normalment acompanya el perifèric en un Cd o DVD adjunt. Per a la seva instal·lació, únicament hem de posar el Cd o DVD que acompanya el dispositiu a l’ordinador, i seguir les instruccions que ens vagi indicant per pantalla. També pot passar que sigui el mateix sistema operatiu de l’ordinador que ja tingui preinstal·lat aquest programari; aquest tipus de dispositius que no necessiten instal·lar programari perquè l’ordinador els reconegui es coneixen amb el nom de Plug and Play (PnP). A més del controlador que necessitem instal·lar per interactuar amb el perifèric, molts d’aquests dispositius porten aplicacions per configurar el seu funcionament des del mateix ordinador; en aquest cas, també instal·larem aquestes aplicacions a l’ordinador.
Instal·lació d’un escàner. Farem pas a pas la descripció d’un exemple de com portar a terme la instal·lació d’un escàner. 1. Introduïm el CD o DVD subministrat pel fabricant en la unitat corresponent de l’ordinador, i s’iniciarà automàticament mostrant-nos la pantalla inicial. Si no s’iniciés automàticament, ho faríem de forma manual, localitzant l’arxiu setup o install, amb extensió .exe, i l’executaríem. Fem clic a Siguiente (pantalla inicial). Seguidament se’ns indicarà la carpeta del nostre disc dur on s’instal·larà el programari; si volguéssim canviar la carpeta d’instal·lació, podem triar-ne una de nova fent clic a Examinar. Normalment deixarem la carpeta predeterminada que se’ns indica i farem clic a Siguiente.
44 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
2. Una nova carpeta s’instal·larà al menú Inicia, que contindrà els accessos directes a les aplicacions que adjunta l’escàner. Es proposa un nom de carpeta per defecte, i so ho desitgem podem canviar-lo o triar una de les carpetes que ja hi ha al nostre sistema. Farem clic a Siguiente perquè realitzi la creació de la carpeta, els accessos directes i la instal·lació del programari. Una vegada finalitzada la instal·lació, se’ns indicarà la conveniència de reiniciar l’ordinador perquè el programari sigui operatiu. Per tant, seleccionem l’opció Sí, deseo reiniciar el equipo ahora, i fem clic a Finalizar.
3. Comprovem que el programari s’ha instal·lat en el menú Inicia. Connectem l’escàner a l’ordinador a través del port USB. L’ordinador el reconeixerà automàticament, a partir d’aquí podem començar a utilitzar-lo. Engeguem l’aplicació que configura l’escàner i fer una prova.
45 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Instal·lar programari. Farem pas a pas la descripció d’un exemple de com portar a terme la instal·lació de programari, i instal·larem el LibreOffice en el nostre ordinador: 1. Ens connectarem a la web www.ca.libreoffice.org per descarregar el programari. Farem clic a Baixa el LibreOffice 2. Haurem de clicar sobre l’instal·lador principal per tal que comenci la descàrrega del programa.
3. Quan tinguem el fitxer al nostre ordinador l’executarem des de la carpeta Baixades o des de l’accés directe del propi navegador, fent doble clic per iniciar la instal·lació. La pantalla inicial ens indica que el programa s’instal·larà en el nostre sistema, fem clic a Següent.
4. En el següent pas deixarem la Instal·lació Típica i continuem fent clic a Següent. 5. Si volem iniciar la instal·lació, podem deixar la marca a crea una drecera a l’escriptori, això ens facilitarà la tasca de buscar després el programa. I ja podem començar la instal·lació fent clic a Instal·la.
6. Ara ja tenim el programa instal·lat i per executar-lo.
46 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Desinstal·lar, modificar i reparar programari. Mai hem de desinstal·lar manualment un programa de l’ordinador; de fet, si ho intentem fer pel nostre compte, sempre quedaran més o menys restes del programa en el nostre sistema, per exemple, dins del registre del sistema operatiu. Alguns programes tenen l’opció d’afegir o eliminar components un cop instal·lats. També, alguns programes ens donen l’opció de reparar la instal·lació quan hi ha problemes amb l’execució del programa. Farem pas a pas la descripció d’un exemple de com portar a terme la desinstal·lació, modificació i reparació d’un programari ja instal·lat. Modificarem, repararem i desinstal·larem el LibreOffice de l’ordinador: Per afegir nous components del programa, realitzar-ne la reparació i desinstal·lació, anirem a Inici, Tauler de Control i allà fem clic a l’opció Programes i característiques. Seleccionarem LibreOffice i observarem que tenim disponibles les opcions: Desinstal·la, Canvia i Repara.
Si fem clic a Desinstal·la ens sortirà un quadre de diàleg on ens indica el temps que 47 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
queda per acabar amb les desinstal·lació i si ho volem cancel·lar, ho podem fer des del botó Cancelar. Si fem clic a Canvia, ens sortirà un quadre de diàleg indicant si volem continuar amb la modificació, reparació o eliminació del programa. Fent clic a Següent, se’ns dóna l’opció de modificar el programa, Modifica.
Fent clic a Següent, en la nova pantalla podrem afegir o eliminar funcions del programa.
Si fem clic a Repara es reinstal·larà l’aplicació per corregir els possibles errors que pugui tenir.
Compartir recursos en xarxa. Si tenim creada ena xarxa local (LAN) podrem compartir recursos d’una manera senzilla, tant recursos de maquinari com de programari, de manera que siguin accessibles a tots els usuaris de la xarxa (o els usuaris que triem).
Compartir una carpeta. Farem pas a pas la descripció d’un exemple de com compartir una carpeta de manera que el seu contingut sigui accessible a tots els usuaris de la xarxa:
48 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
1. Anem a compartir una carpeta de nom ACTIC Mitjà. Per fer-ho, fem clic a sobre d’ella amb el botó dret, i al menú contextual fem clic a Propietats. A la finestra de propietats de la carpeta, a la pestanya Ús compartit, fem clic a Comparteix.
2. De la llista desplegable seleccionarem amb quin grup d’usuaris volem compartir la ostra carpeta. En el nostre cas volem compartir-la amb tots els usuaris de la nostra xarxa, per tant, seleccionarem Todos i fem clic a Afegeix.
3. El grup Todos ara s’ha afegit al grup original Ester (en aquest exemple), que representa l’ordinador local. Si fem clic a la fletxa on posa Lectura, se’ns mostraran tres opcions: Lectura, que indica que els usuaris només podran llegir el contingut de la carpeta sense poder modificar-lo, Lectura/Escriptura, que indica que podran llegir i modificar el contingut, i Suprimeix, per deixar de compartir la carpeta. Un cop haguem seleccionat el tipus de permís, fem clic a Comparteix. D’aquesta manera la carpeta serà accessible per a tots els usuaris de la nostra xarxa local. 49 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Compressió i descompressió de fitxers. Quan comprimim un fitxer el que fem és que ocupi menys espai. A Internet observarem que molts dels fitxers disponibles per a la descàrrega estan comprimits; això és així perquè, en ocupar menys espai, carregar i descarregar l’arxiu de la xarxa suposa menys temps. El tant per cent de compressió que es pot aconseguir respecte a la mida original d’un fitxer varia depenent del format del fitxer. Per exemple, si comprimim una imatge en format TIFF, l’arxiu resultant haurà reduït ostensiblement la seva mida, però si comprimim una imatge en format JPEG, veurem que amb prou feines varia la seva mida. Per tant, depenent del format del fitxer aquest es pot comprimir més o menys. Un fitxer comprimit no es pot utilitzar en aquest format de compressió ja que només és vàlid per ser emmagatzemat o enviat, per exemple, com a adjunt en un missatge electrònic; d’aquesta forma el pes del missatge serà menor. Per tant, abans de poder utilitzar un fitxer comprimit hem de fer la descompressió. Els formats de compressió més utilitzats són ZIP i RAR. La compressió també ens ofereix una característica interessant i és que podem comprimir una carpeta i tot el seu contingut, altres carpetes i arxius, i tot es comprimirà en un sol arxiu. Això és molt pràctic quan hem d’enviar per correu, per exemple, un conjunt d’arxius. Creem una carpeta, introduïm tots els arxius en el seu interior i comprimim la carpeta, així tindrem un sol arxiu més petit que el conjunt original i amb tot el seu contingut. Per comprimir i descomprimir arxius necessitem programes específics. A Internet n’hi ha molts que podem descarregar; els dos més coneguts són WinZIP i WinRAR, que són programes comercials, encara que en tenim d’altres com 7-zip i IZArc.
Comprimir un fitxer. Farem pas a pas la descripció d’un exemple de com es comprimeix un fitxer (és el mateix mètode que si fos una carpeta):
50 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Ens podem descarregar el programa WinRar de la següent adreça http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:WinRAR En el nostre exemple farem la compressió d’un fitxer d’imatge en format TIFF. Si observem la mida original del fitxer és de 901 Kb. Fent clic amb el botó dret i en el menú contextual seleccionarem Afegir a l’arxiu. Observem a la pestanya General que podem canviar el nom del fitxer, Nom de l’arxiu, i escollir el lloc per emmagatzemar el fitxer, Navegar, per escollir el format, RAR o ZIP, i escollir el tipus de compressió (Normal, Bona, etc.). podem fer que una vegada es generi el fitxer comprimit s’esborri l’original, Esborrar arxius després d’arxivar. Un cop decidits tots els paràmetres fem clic a D’acord.
Podem observar el fitxer comprimit a la imatge, gossos.rar. La compressió ha aconseguit que la mida del fitxer passi de 901 Kb a 231 Kb. Hi ha una opció del programa que ens pot resultar interessant i és Partir en volums, que ens permet dividir un fitxer gran en diversos de petits i, a l’hora de descomprimir, el mateix programa s’encarrega d’unir-los.
Descomprimir un fitxer. Farem pas a pas la descripció d’un exemple de com es descomprimeix un fitxer (és el mateix mètode que si fos una carpeta): Farem la descompressió del fitxer que hem comprimit
51 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
anteriorment, gossos.rar. Farem clic a sobre el fitxer amb el botó dret i en el menú contextual seleccionarem Extreure fitxers. Seguidament seleccionarem on volem extreure els fitxers i fem clic a D’acord.
52 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Manteniment de l’ordinador. Un correcte manteniment de l’ordinador fa que el sistema tingui un funcionament més eficient i es produeixin menys errors, i que per tant, el nostre treball mb ell sigui més còmode i segur. Alguns aspectes a tenir en compte: Cal instal·lar només el programari que tingui un origen que ens doni garanties, d’aquesta forma evitarem instal·lar programes que puguin danyar el nostre sistema. Cal realitzar la supressió de programari utilitzant les opcions que ens dóna el sistema operatiu (Tauler de control, Programes i característiques), així ens assegurem que no quedin restes dels programes al nostre sistema. Els programes que ja no siguin útils els desinstal·larem, d’aquesta forma no sobrecarregarem l’ordinador. Cal utilitzar les eines del sistema operatiu comprovació d’errors, per reparar errors en el sistema de fitxers del disc dur, i compactació, perquè la informació d’un mateix programa estigui guardada en espais contigus, això farà que els accessos al disc dur per part dels programes sigui més ràpid. Aquestes dues eines les trobarem en les propietats del disc dur. Cal instal·lar els perifèrics amb els drivers adequats per al sistema operatiu; podem fer la descàrrega del web del fabricant. Un driver inadequat farà que el perifèric no funcioni o no ho faci correctament. Cal instal·lar un antivirus i mantenir regularment el programa actualitzat. Això protegirà el sistema, en la mesura del possible, de virus i altres programes maliciosos. Instal·larem un sol antivirus, perquè si n’instal·lem més d’un hi poden haver conflictes entre ells. Cal instal·lar un programa tallafoc. Això protegirà l’ordinador, en la mesura del possible, d’accessos no desitjats. Cal netejar regularment el teclat i el ratolí. El bon funcionament d’aquests perifèrics ens permetrà treballar amb més comoditat. Cal mantenir la caixa de l’ordinador suficientment ventilada (deixar espai suficient entre la part posterior de la caixa i la paret, per exemple). Un excés de calor a l’interior de la caixa pot provocar fallades en el sistema o que deixi de funcionar. Cal comprovar cada cert temps que els ventiladors de la caixa funcionen correctament (font d’alimentació, caixa, processador, etc.) i que estan lliures de pols. L’acumulació de pols pot provocar que els ventiladors deixin de funcionar o no ho facin correctament; si això passés, alguns dels components de l’ordinador es danyarien. Moure la caixa de l’ordinador mentre està engegat por fer malbé el disc dur, entre altres coses. L’única connexió que es pot connectar i desconnectar amb l’ordinador encès és la USB. Per a les altres connexions, tancarem abans l’ordinador, sinó es pot danyar el perifèric.
53 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Controlar els fitxers de registre (LOGS) Els fitxers log contenen un registre de gairebé tots els esdeveniments que van succeint en el sistema. Aquests fitxers els fa servir tant el sistema operatiu com les aplicacions per anar registrant dades de diferents esdeveniments, de caràcter informatiu o errors. D’aquesta forma, utilitzant el visor d’esdeveniments dels sistema operatiu, podem accedir a la informació que ens ofereixen aquests arxius, i que ens poden ser d’utilitat per controlar l’estat del nostre sistema. Per obrir el visor de successos anirem Tauler de Control, Eines d’administració, Visor de eventos.
Per veure un log només cal que fem clic sobre ell, i en el panell inferior en veurem el contingut.
Revisar el rendiment del processador i la memòria. El processador de l’ordinador (CPU) i la memòria són dos components bàsics que afecten directament al rendiment de l’ordinador. Les aplicacions que estan en ús i tots els processos interns de l’ordinador necessiten el processador i la memòria per executar-se. Podem visualitzar el rendiment tant de la CPU com de la memòria a l’Administrador de tasques. Per activar-lo només hem d’utilitzar la combinació de tecles Ctrl + Alt + Supr. Un ús alt del processador, Ús de la CPU, i de la memòria, faran que el rendiment de l’ordinador sigui més baix. Hi ha aplicacions que treballen en segon pla, per exemple, els programes residents, que fan ús dels recursos del sistema des que obrim l’ordinador, com l’antivirus. Hi ha un mòdul de l’antivirus que queda resident en memòria per 54 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
vigilar i protegir en tot moment el sistema. Un excés de programes residents (el de l’antivirus és necessari), farà que el rendiment del sistema es vegi afectat. Hi ha certs virus i programes espies que treballen en segon pla, sense que es vegin, i que afecten greument el rendiment del sistema.
Revisar la fragmentació dels dispositius d’emmagatzematge. L’ús normal de l’ordinador fa que anem escrivint i esborrant fitxers contínuament del disc dur, com per exemple, quan instal·lem i desinstal·lem programes. Pot passar que quan es desa un fitxer, totes les seves parts no es desin contiguament, de manera que el fitxer queda fragmentat; així, quan el sistema ha de consultar aquest fitxer, ha d’anar a diferents zones dels disc dur allunyades entre si per llegir tot el fitxer. Això si succeeix amb molts fitxers, fa que l’ordinador es vegi afectat en el seu rendiment. Per controlar la fragmentació del disc dur tenim una eina que s’encarregarà de situar tots els fragments dels arxius de forma contigua. Per accedir a aquesta eina hem d’anar a: Inicia – Ordinador – Disc dur C (botó dret)- propietats – Eines. L’eina de Compactació desfragmenta el nostre disc dur, la
podem obrir fent clic a Compacta ara del quadre de diàleg. Per analitzar el disc i veure la fragmentació que té, fem clic a Analitza el disc, del quadre de diàleg. El compactador de discos, ens presentarà el percentatge de fragmentació. Si aquest és significatiu, farem que compacti el disc fent clic a Compacta el disc. És possible planificar la compactació automàticament des de Configura la planificació. Ens hem d’assegurar que quan s’està fent la compactació no fem servir l’ordinador per a altres tasques, ja que aquesta tasca necessita un accés complert al disc dur i requereix molts recursos del sistema.
Configurar i personalitzar elements del sistema. Hi ha diferents elements del sistema operatiu que podem configurar per adaptar-los als nostres gustos i necessitats, com l’aspecte de l’escriptori, diverses opcions del menú Inicia i la barra de tasques, i les configuracions d’accessibilitat. 55 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Configuració de l’escriptori. L’escriptori pot adoptar diferents configuracions. Situant-nos en l’escriptori en un lloc lliure, fem clic amb el botó dret i en el menú contextual es mostraran diverses opcions per modificar la visualització i disposició de la informació. L’opció Visualització ens permet triar la mida de les icones, que quedin alineades automàticament i fins i tot que no es mostrin. L’opció Ordena per ens permet ordenar les icones per nom, per mida, etc., i l’opció Gadgets ens permet situar a l’escriptori una sèrie de ginys (calendari, rellotge, etc.).
L’opció Personalitza ens permet canviar la imatge del fons de l’escriptori indicant la seva ubicació des del botó Navega, decidir la seva posició (En mosaic, Centra, etc.) i si volem canviar la imatge cada cert temps. També podem incloure o no a l’escriptori icones com al Paperera de reciclatge, Ordinador, tauler de control, etc., i modificar-ne el disseny. Aquestes opcions les tenim també disponibles des del Tauler de control, Tots els elements del Tauler de control, Personalització.
56 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Menú Inicia. El menú Inicia és el punt d’entrada per a l’arrencada de les aplicacions instal·lades a l’ordinador, ajustar la seva configuració, tancar-lo, etc. Pot ser configurat perquè presenti les opcions que més s’ajustin a les nostres necessitats. Per ancorar un accés directe d’un programa al menú Inicia l’arrosseguem i el deixem anar al menú Inicia. També podem fer clic amb el botó dret en l’accés directe, i en el menú contextual seleccionar l’opció Ancora al menú Inicia. Per eliminar un element del menú Inicia fem clic amb el botó dret a l’element i clic a Desancora del menú Inicia o Suprimeix d’aquesta llista.
Per ancorar una carpeta al menú Inicia l’arrosseguem i la deixem anar sobre el botó Inicia.
Per modificar les opcions del menú Inicia fem clic amb el botó dret a sobre d’ell, i en el menú contextual fem clic a Propietats. Des de la pestanya Menú Inicia del quadre de diàleg Propietats de la barra de tasques i del menú Inicia, podem configurar si el menú Inicia presenta els accessos als últims programes oberts al menú Inicia, si presenta es elements oberts recentment al menú Inicia i a la barra de tasques, i configurar com es comporta el botó d’engegada (tanca ordinador, el reinicia, etc.).
57 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Des de l’opció Personalitza del quadre de diàleg Propietats de la barra de tasques i del menú Inicia (l’obrim fent clic amb el botó dret del ratolí sobre l’escriptori o clicant amb el botó dret del ratolí a sobre el botó Inicia i obrint l’opció Propietats ) podem personalitzar la presentació i el comportament dels enllaços, les icones i els menús del Menú Inicia, a més de modificar la mida del menú Inicia. Algunes de les opcions disponibles les tenim a la següent imatge:
Barra de tasques. La barra de tasques és un dels elements més importants de l’entorn gràfic del sistema. Conté el menú Inicia i és on es presenten totes les aplicacions obertes, es poden tenir els programes que més s’utilitzen per a un fàcil accés i també altres barres d’eines. La seva zona dreta, l’àrea de notificacions , ens mostra un conjunt d’icones que representen alguns dels programes que s’arrenquen automàticament en encendre l’ordinador, com els antivirus i programes de missatgeria
58 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
instantània, i ens pot presentar també informació sobre la data i l’hora, l’estat de la connexió a Internet, etc.
Per modificar el comportament de la barra de tasques i la seva configuració, fem clic amb el botó dret en un lloc lliure de la barra de tasques, i des de les opcions del menú contextual podem mostrar una sèrie de barra d’eines per defecte com la de l’Escriptori. Podem crear la nostra pròpia barra d’eines amb l’opció Crea una barra d’eines, i associant una carpeta a la nova barra d’eines, tindrem disponible el seu contingut a la barra de tasques. També podem fer que la barra de tasques es mantingui fixa en la seva posició.
Tenim disponibles més opcions de configuració de la barra de tasques des de l’opció Propietats: blocar-ne la posició, indicar si s’ha d’amagar automàticament, la mida de les icones que presenta i decidir en quin costat de la pantalla s’ubica (inferior, esquerra, dreta o superior). També podem modificar la configuració de l’àrea de notificació decidint quines icones es mostren des de l’opció Personalitza.
Per ancorar un accés directe d’un programa a la barra de tasques, l’arrosseguem i el deixem anar a la barra de tasques. També podem fer clic amb el botó dret a l’accés directe i en el menú contextual seleccionar Ancora a la barra de tasques. Per eliminar un programa de la barra de tasques, fem clic amb el botó dret al programa i clic a Desancora aquest programa de la barra de tasques.
59 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Opcions d’accessibilitat. Les configuracions d’accessibilitat ens permeten adaptar l’entorn de treball de manera que s’adapti a les condicions particulars de cada usuari, proporcionant més comoditat en la seva interacció amb el sistema.
Com a opcions generals d’accessibilitat, podem canviar l’aparença gràfica des de Tauler de control, Personalització, i podrem triar, per exemple, opcions de visualització amb més contrast, i des de Tauler de control, Pantalla, podem canviar la mida del text i dels diferents elements de les finestres. Podem modificar la configuració del ratolí des de Tauler de control, Ratolí, i podrem intercanviar els botons primari i secundari per fer l’adaptació a les persones esquerranes, configurar la velocitat del doble clic, seleccionar la velocitat del punter, definir el funcionament de la roda del ratolí, etc. I també podem modificar la configuració del teclat des de Tauler de control, Teclat, i configurar la velocitat de repetició de les tecles i la velocitat de parpelleig del cursor.
60 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
Tenim opcions més específiques d’accessibilitat al Tauler de control, Centre per facilitar l’accés, des d’on tenim opcions per: ampliar la pantalla o part d’ella, visualitzar un teclat en pantalla, llegir en veu alta el text de pantalla, usar tecles de direcció del teclat en lloc de fer servir el ratolí, reemplaçar els sons del sistema per indicacions visuals, etc.
Actualitzar el sistema. El sistema operatiu és el programa que permet que els altres programes funcionin, que tots eles perifèrics puguin ser utilitzats i, en general, que tot el sistema sigui funcional. Per tant. És el programa més important del nostre ordinador i resulta primordial mantenir-lo sempre actualitzat, incorporant noves característiques que el millorin i el facin més estable. També hi ha actualitzacions per a la resta d’aplicacions; per exemple, els navegadors, i també per als controladors dels perifèrics, que van sortint regularment. Per tant, és recomanable que periòdicament ens connectem als webs dels fabricants per comprovar si hi ha alguna actualització que ens puguin convenir.
Actualitzacions automàtiques i manuals, control i revisió. Es pot decidir si automàticament el sistema operatiu s’actualitza o al contrari si és el propi usuari el que manualment s’encarrega de buscar les actualitzacions. L’opció recomanable és que l’actualització sigui automàtica, perquè d’aquesta manera estem segurs que quan hi hagi noves actualitzacions aquestes seran instal·lades al nostre sistema. Per activar o desactivar les actualitzacions automàtiques del sistema operatiu, hem d’anar al Tauler de control, Windows Update, Canvi de la configuració, des d’on podem activar i desactivar les actualitzacions automàtiques. Això ens permetrà triar amb quina periodicitat (un cop per setmana o cada dia, per exemple) i a quina hora es realitzarà la cerca d’actualitzacions. Podem triar si s’instal·len les actualitzacions automàticament, si es baixen però l’usuari tria si les vol o no, si es 61 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
comprova únicament si hi ha actualitzacions i l’usuari tria si es baixen i s’instal·len i, finalment, si es desactiven les actualitzacions automàtiques. També ens podem connectar al web del fabricant, www.update.microsoft.com, per descarregar i instal·lar les actualitzacions que ens interessin.
Per saber quines actualitzacions estem instal·lant només cal clicar sobre les actualitzacions possibles i se’ns desplegarà el llistat de totes les actualitzacions. Podrem triar quines volem instal·lar i quines no, tant de les importants com de les opcionals.
62 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
2.5. La seguretat al món digital. Importància de la seguretat. La seguretat és qüestió de molts elements. Per una banda hem de tenir en compte que els nostres ordinadors estan connectats al món, ja que Internet és una porta oberta a tot el món. D’altra banda, també cal tenir en compte que el nostre sistema es pot veure afectat per diferents tipus d’errors i fallades, voluntàries i involuntàries; per tant, el concepte de seguretat té una gran importància. En els nostres ordinadors tenim informació rellevant i sensible, de treball i privada. L’utilitzem per realitzar transaccions con+¡marcials mitjançant el comerç electrònic, per realitzar gestions bancàries mitjançant la banca en línia, per realitzar diversitat de gestions i tràmits amb l’Administració, per comunicar-nos amb els nostres amics i coneguts. Moltes raons per tenir cura del nostre sistema i de les nostres dades.
Còpies de seguretat (backup). La informació que guarda el nostre sistema informàtic és valuosa; si la perdéssim, part d’ella probablement no seria reemplaçable i l’altra part podria ser molt costosa en temps i en diners de recuperar. Podem considerar que la nostra informació està sempre en perill, ja que poden ocórrer diversitat de circumstàncies que afectin la seguretat de la nostra informació emmagatzemada al disc dur, per exemple; a causa d’una pujada o baixada de tensió, d’un tall en el subministrament elèctric, de l’acció d’un virus, d’un error de l’usuari que elimina dades rellevants, de tancar l’ordinador de forma inadequada, de moure l’equip mentre està funcionant, etc. Totes aquestes circumstàncies poden fer que es perdin les dades emmagatzemades al disc dur. També és evident que, una inundació, el foc o un robatori destruiria irremeiablement la nostra informació. Les còpies de seguretat són una manera eficaç i senzilla de protegir la nostra valuosa informació, personal i professional, ja que ens possibiliten restaurar la informació en el nostre sistema en cas que les dades originals es perdin. Cal tenir present que les còpies de seguretat s’han d’emmagatzemar en un lloc diferent al de l’origen de les dades. Alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora de decidir quina tecnologia s’utilitzarà per realitzar les còpies de seguretat són: 1) El volum de dades a què cal donar suport. 2) El temps de còpia i de restauració. 3) El cost econòmic del procés. Pel que fa a la planificació de les còpies de seguretat cal tenir en compte: 1) La periodicitat amb què es duran a terme. 2) El tipus de còpia de seguretat que es realitzarà.
Tipus de còpies de seguretat. Hi ha diversos tipus de còpies de seguretat depenent de la quantitat d’informació que es vol protegir.
63 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
1. Còpia de seguretat total. Es copien la totalitat de fitxers sobre els quals hem indicat que es realitzi la còpia de seguretat. Si el volum d’informació que volem copiar no és molt gran, és més pràctic realitzar aquest tipus de còpia de seguretat, ja que en cas de necessitar restaurar la informació, tan sols hauríem de recuperar la darrera còpia de seguretat. 2. Còpia de seguretat incremental. Es copien només els fitxers que han estat modificats des de la darrera còpia de seguretat incremental feta. Si hem de realitzar una restauració de la informació, necessitem disposar de la primera còpia total i de totes les còpies incrementals que s’hagin anat fent. Si el volum d’informació a copiar és molt elevat i el volum d’informació que es modifica també, el més pràctic és realitzar aquest tipus de còpia de seguretat. Periòdicament farem una còpia de seguretat total; d’aquesta manera no hem de mantenir un nombre elevat de còpies incrementals. 3. Còpia de seguretat diferencial. Es copien els fitxers que s’han modificat des de la darrera còpia de seguretat total feta, de manera que una còpia diferencial anul·la la còpia diferencial anterior. Si hem de realitzar una restauració de la informació, necessitem disposar de la còpia de seguretat total i de la darrera còpia de seguretat diferencial. Si el volum d’informació a copiar és molt elevat i el volum d’informació que es modifica no és elevat, el més pràctic ´ñes realitzar aquest tipus de còpia de seguretat. Periòdicament farem una còpia de seguretat total; d’aquesta manera la mida de la còpia diferencial disminueix.
Programari de còpia de seguretat. El sistema operatiu proporciona eines per realitzar una còpia de seguretat automatitzada de la informació del nostre sistema. Podem configurar la freqüència d’aquestes còpies, escollir quina part de les dades volem copiar i triar diferents tipus de dispositius d’emmagatzematge per desar les copies. Per accedir a l’eina de còpies de seguretat, anirem al Tauler de control, Còpia de seguretat i restauració. Per configurar la còpia de seguretat fem clic a Configurar la còpia de seguretat. Tindrem la possibilitat d’emmagatzemar les còpies de seguretat en un Cd o un DVD, un disc dur extern, etc. Escollirem la informació que es copiarà (les carpetes) i podrem programar la freqüència amb què es realitzi la còpia de seguretat. És a dir, d’una forma ràpida i senzilla podrem programar l’eina de còpies de seguretat del nostre sistema. Hi ha una àmplia oferta de programari per fer còpies de seguretat, entre ells, Cobian Backup, que és una aplicació gratuïta, senzilla d’utilitzar i que pot crear còpies de seguretat fins i tot en una xarxa local. Podem 64 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
descarregar el programa des de www.softcatala.org/wiki/Rebost:Cobian_backup.
Actualitzar el sistema. Bàsicament el que perseguim amb una actualització de programari és solucionar les vulnerabilitats que el fabricant hagi detectat i corregit, i proporcionar noves funcions en relació amb versions precedents; per tant, amb les actualitzacions aconseguirem un sistema més segur i eficaç. En general, la majoria d’aplicacions tenen l’opció que es realitzin les actualitzacions automàticament; d’aquesta forma, no hem d’estar pendents de si ha sortit o no una nova actualització, perquè el mateix sistema busca les actualitzacions, les descarrega i les instal·la. Sobretot és important tenir activades les actualitzacions automàtiques per al sistema operatiu i el navegador, que són els dos programes més exposats a un atac. Normalment les actualitzacions del sistema operatiu són molt abundants, ja que és el programari més important del nostre sistema i sobre ell es recolza tota la resta de programari. Per tant, mantenir el sistema operatiu actualitzat és el primer pas per tenir el nostre ordinador segur.
Programari de protecció i seguretat. Hi ha programari especialitzat en protegir el nostre sistema de diversitat d’amenaces externes, com els antivirus, els tallafocs i els programes antiespia. Aquest tipus de programari que pot tenir més d’una funció, com per exemple, programari antivirus i antiespia. El nostre sistema ha de comptar amb protecció per als tres tipus d’amenaces.
Antivirus. El programari antivirus s’encarrega de detectar, eliminar i protegir el nostre sistema de diversos tipus de virus. Aquests programes malintencionats estan creats per fer mal de diverses formes al nostre sistema, així com per robar informació privada (contrasenyes, dades bancàries, etc.). En general tot antivirus té un mòdul en temps real que arrenca quan iniciem l’ordinador i va revisant, monitoritza, tots els fitxers a mesura que els va utilitzant el sistema. Tenim la possibilitat de realitzar un escaneig, total o parcial, de diferents unitats d’emmagatzematge (discs durs interns, externs, memòries USB, targetes de memòria, etc.) quan ho considerem necessari, i és possible fins i tot que s’analitzin fitxers comprimits. La tasca que realitza l’antivirus no només es circumscriu a les unitats d’emmagatzematge, sinó que també s’encarrega de revisar la memòria Ram a la recerca de virus. Podem configurar el que ha de fer l’antivirus quan troba un virus; per exemple, eliminar-lo automàticament o posar-lo en quarantena. Addicionalment, molts antivirus tenen incorporat un sistema de detecció d’amenaces que no es basa en una llista de virus coneguts, sinó que analitza el comportament de l’arxiu per trobar patrons de conductes sospitoses, la qual cosa resulta interessant a l’hora de protegir el sistema contra virus que encara no són coneguts. També hi ha antivirus que disposen de mòduls especials de protecció de correu electrònic.
65 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
No n’hi ha prou amb tenir instal·lat un programari antivirus en el nostre sistema, aquest s’ha d’actualitzar periòdicament i, preferiblement, de forma automàtica. Hi ha multitud de programari antivirus de caràcter comercial i gratuïts; d’aquests últims podem citar Avira (www.avira.com/es) i Avast (http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Avast!_antivirus_Home_Edition).
Tallafoc (Firewall). Un tallafoc, que pot ser un component de programari o maquinari, ens ajuda a protegir el nostre sistema contra l’accés, des del nostre sistema a Internet i a l’inrevés, de connexions no autoritzades. Per tant, filtra totes les comunicacions abans que entrin al nostre sistema i abans que en surtin, i només deixa sortir o entrar les comunicacions autoritzades. El S.O. té un programa tallafoc, podem accedir-hi des de Tauler de control, Tallafoc del Windows. Podem configurar-lo per indicar-li quins programes tenen permès la comunicació amb Internet. És possible tindre paràmetres diferents segons la xarxa, per exemple, la xarxa interna i Internet. Es poden definir les regles que farà servir el tallafoc per evitar l’accés al nostre sistema i configurar-lo perquè ens notifiqui quan bloqueja una connexió. Quan es produeix qualsevol incidència es crea un registre (log) que podem revisar des del visor d’esdeveniments. Hi ha multitud de programari tallafoc de caràcter comercial i gratuïts; d’aquests últims podem citar el ZoneAlarm Free Firewall, www.zonealarm.com, i l’Ashampoo Firewall, www.ashampoo.com/es/eur.
Programari antiespia (antispyware). Un programa espia és un programari que s’instal·la al nostre sistema sense la nostra aprovació, i s’encarrega de recopilar informació de les nostres activitats a l’ordinador, després envia informes amb aquestes dades, que més tard poden ser utilitzades per enviar publicitat de diferents productes o per a altres fins. Alguns símptomes que poden provocar aquests tipus de programes són la modificació de la pàgina d’inici del navegador i l’obertura de finestres de publicitat, encara que no estiguem connectats a Internet. Els programes espia i els virus poden provocar una pèrdua de recursos del nostre sistema i, per tant, alentir-lo a causa de la seva activitat. 66 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
El S.O. té incorporat un programa antiespia, podem accedir-hi des de Tauler de control, Windows defender. Ens ofereix protecció en temps real i ens alerta quan hi ha programes espia que s’intenten instal·lar o executar al nostre sistema, o si hi ha programes que intenten canviar alguna configuració important del nostre sistema. Podem programar exàmens periòdics o realitzar una explotació quan ho desitgem. Pot realitzar diversos tipus d’anàlisi del sistema: anàlisi ràpida, que revisa les zones del sistema més propenses a atacs; anàlisi personalitzada, que permet a l’usuari decidir quins elements s’analitzaran, i una anàlisi completa, en què s’analitza tot el sistema.
La seva execució es fa en segon pla i si troba programari maliciós actua segons les preferències que li hagi donat l’usuari. És molt important mantenir-lo actualitzat perquè estigui al corrent dels nous programaris espia que puguin afectar el nostre sistema. Aquesta actualització es pot configurar perquè es realitzi automàticament, que és el més recomanable; d’aquesta manera no hem d’estar pendents de realitzar-la manualment, i estem segurs que sempre comptem amb les últimes actualitzacions disponibles. Hi ha multitud de programari antiespia de caràcter comercial i gratuïts, d’aquests últims podem citar l’Ad-Aware (www.lavasoft.com) i l’Spybot – Search & Destroy (www.safer-networking.org/es)
Mètodes de prevenció i protecció que es poden adoptar. Com hem estat veient, la seguretat en el món digital requereix de nosaltres un seguit d’actuacions ineludibles. Internet, a més de ser una oportunitat en tots els sentits, també suposa una amenaça evident. D'altra banda, cal tenir en compte que els nostres sistemes sempre es poden veure afectats per diferents tipus d’avaries o errors humans. Tot això suposa posar en pràctica una sèrie de mètodes de prevenció i protecció per salvaguardar la informació del nostre sistema.
Les còpies de seguretat són una forma eficaç i senzilla de protegir la nostra valuosa informació, fent-ne còpia i permetent-ne una restauració en cas de pèrdua. Els programes de còpia de seguretat automatitzen tot el procés de còpia de la informació. Les actualitzacions de programari ens permeten resoldre vulnerabilitats que poden afectar seriosament la seguretat dels nostres ordinadors. El sistema operatiu, com a programari més
67 Competic 2.
Cfa Les Bernardes
rellevant del nostre sistema, sempre demana una atenció preferent, les seves actualitzacions ens permeten aconseguir un sistema més segur i eficaç. El programari antivirus protegeix el nostre sistema de diferents tipus de virus que poden amenaçar la seguretat de la informació. El seu mòdul en temps real permet una protecció del nostre sistema des que s’inicia. El programari tallafoc permet filtrar totes les comunicacions, entrants i sortints, del nostre sistema, interceptant aquelles no autoritzades. Ens el podem imaginar com una porta d’entrada i sortida del nostre sistema, que només s’obre quan la comunicació està autoritzada. El programari antiespia ofereix protecció contra aquells programes que tenen com a funció recopilar informació de la nostra activitat en el sistema. El sentit comú és el mètode de protecció que permet que els altres mètodes de seguretat puguin ser efectius.
L’actualització és una tasca bàsica i important per al programari de seguretat del nostre sistema; per tant, és recomanable utilitzar mètodes d’actualització automàtica perquè aquesta s’executi regularment. Tots aquests mètodes de seguretat ens permetran protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la nostra informació.
68 Competic 2.