La cooperativa 2013-14 by Ester Vall

EDITORIAL, 3 LA NOSTRA ESCOLA, 4-17 L’ENTREVISTA, 18-19 SALT, EL NOSTRE POBLE, 20-23 CULTURES I TRADICIONS, 24-26 PUNT DE VISTA, 27-29 ELS NOUS CATALANS ESCRIVIM, 30-33 FEM CIÈNCIA, 34-37

LA COOPERATIVA

REFLEXIONS, 38-43

Revista de l’Escola d’Adults de Salt Número 14 . Curs 2013-2014 EDICIÓ CFA Les Bernardes Escola d’Adults de Salt Sant Dionís, 42 17190 Salt Tel. 972241410 Fax. 972242038 a/e. b7005339@xtec.cat www.cfasalt.com EQUIP REDACTOR: Laura Gelada, Maria Granell, Montse Pont, Toni Pulido, Lourdes Triadó i Ester Vall. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Agnès Rubirola.

SOCIETAT, 44-45 FES CULTURA, 46-47 RACÓ CREATIU, 48-53 VIVÈNCIES, 54-63 PER LLEPAR-SE ELS DITS, 64-66

DISSENY PORTADA: Susana Sarai Salinas Meza. DISSENY CONTRAPORTADA, El Joc d’aprendre: Montse Sánchez i Toni Pulido. IMPRESSIÓ: Impremta Pagès- Anglès Tel. 972420107 DIPÒSIT LEGAL: 513/2001

PASSATEMPS, 67-69 HORÒSCOP, 69 ÀLBUM DE L’ESCOLA, 70-75

n any més l’equip redactor de la revista La Cooperativa de l’Escola d’Adults de Salt ens reunim novament amb el compromís i la il·usió d’elaborar i presentar-vos el proper número de la revista (aquest ja és el catorze), en el 38è aniversari del nostre Centre. És una publicació contemplada en el nostre Projecte Educatiu de Centre com a una eina més de participació i diàleg amb el poble. En aquest número trobareu una mena de crònica del fets més significatius de L’Escola i textos d’alumnes que han volgut participar-hi: des de les frases senzilles dels grups d’alfabetització a articles de temes diversos de qui perfecciona la llengua, amplia coneixements al GES o al CAM, es preparen per accedir als estudis superiors: CFGS o Accés a la Universitat. Aquest any, amb motiu de la celebració de l’any Sunyer, la nostra revista també vol fer un petit homenatge al poeta, al mestre, al polític, al veí i a l’amic saltenc, Salvador Sunyer, amb una entrevista i petits articles elaborats pels alumnes de l’escola, ciutadans saltencs, que li volen mostrar el seu reconeixement. Volem recordar i agrair el suport que va donar a L’Escola d’Adults de Salt, quan l’anterior director, Sebas Parra, i el seu equip lluitaven pel reconeixement de l’escola com a centre públic de la Generalitat, fita que es va aconseguir el 1989 amb el nom “La Cooperativa”. Aquesta denominació es va canviar en motiu de la nova ubicació del centre pel de ”CFA Les Bernardes”. Volem reivindicar Salvador Sunyer com a model a seguir, com a home de bé i exemple d’humanitat en tots els aspectes de la seva vida. Un saltenc compromès amb el seu poble i el seu país, en el camp de la justícia i la solidaritat, en la defensa de la llengua i a exercir el dret a decidir. Com a una mostra del seu pensament volem destacar el poema “Sobirania” en què parla d’un ocellet que vol ser lliure, d’un poble que vol ser “senyor i sobirà del seu estat”.

El món se’ns obre com una magrana que fa molt desitjat nostre menjar i ens cal passera i també barana per fer la ruta sense entrebancar.

És la veu que reclama per les places el dret a proclamar-se independent enmig de la cridòria d’unes masses que sobrepassa la remor del vent.

El món se’ns obre i tot en ell tremola en veure un poble que és tocat pel sol, un poble que camina, sinó vola, a l’encalç de triar el camí que vol.

I ho diu amb mans obertes, sense ràbia, sinó amb la serenor d’un ocellet reclamant la sortida de la gàbia perquè vol ésser lliure i hi té dret!

No és passió que es cremi en poques hores ni un moviment que broti en un racó… És el resum de tot allò que enyores que es posa en marxa cap a un món millor.

És la veu més sincera d’un sol poble alçada per la fam de llibertat i que reclama el sentiment més noble: ser senyor i sobirà del seu estat!

Salvador Sunyer Salt, 23 d’agost de 2013.

3 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

SOBIRANIA

2013-14

curs

LA NOSTRA ESCOLA

CFA LES BERNARDES ESCOLA D’ADULTS DE SALT

El Centre de Formació d’Adults Les Bernardes/Escola d’adults de Salt és un Centre Públic de formació de persones adultes dependent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb 38 anys d’història. L’oferta educativa del Centre té com a ﬁnalitat donar resposta a les necessitats i demandes formatives de l’entorn, tot fent especial incidència en els ensenyaments inicials, en especial en l’aprenentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingudes, a la formació bàsica, especialment el GES, a la preparació de proves d’accés als CFGS i accés a la Universitat per a majors de 25 anys i al curs especíﬁc d’accés a Grau Mitjà (CAM).

No desaproﬁtis l’ocasió de formar-te i d’augmentar les teves opcions de benestar: VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT!!

OFERTA FORMATIVA 2013-2014 A) ENSENYAMENTS INICIALS Amb la finalitat que les persones adultes puguin assolir coneixements inicials de cadascun dels programes i, si s’escau, obtenir una certificació d’estudis. Cal tenir 16 anys o complir-los l’any de la inscripció. L’oferta és trimestral i les inscripcions es fan de dilluns a dijous en l´horari d’acollida. 1. Llengua Catalana 1.1. Cursos de Llengua Catalana 1 (A1): adreçat a persones estrangeres que no coneixen la llengua catalana, amb la finalitat d’adquirir les competències orals i escrites mínimes.

4 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

1.2. Cursos de Llengua Catalana 2 (A2): adreçat a persones que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita. 1.3. Cursos de Llengua Catalana 3 (B1): adreçat a persones amb coneixement de la llengua oral i escrita que necessitin desenvolupar-se satisfactòriament en diferents situacions de la vida quotidiana.

3.2 Llengua Anglesa 2 (Bàsic 1): Adreçat a persones que han superat el nivell inicial i desitgen ampliar els coneixements orals i escrits. 3.3 Llengua Anglesa 3 (Bàsic 2): Adreçat a persones que han superat el bàsic 1. Els alumnes que superin aquest curs es podran presentar a les proves de nivell per accedir al 3r curs d’Escola Oﬁcial d’Idiomes. B) FORMACIÓ BÀSICA

2. Llengua Castellana

1. Cicle de formació instrumental.

2.1. Curs de Llengua Castellana 1: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixement de llengua catalana.

Aquest cicle permet desenvolupar el nivell cultural i obtenir el certiﬁcat de formació instrumental.

2.2. Curs de Llengua Castellana 2: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixement de llengua catalana, que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita.

3. Llengua Anglesa 3.1 Llengua Anglesa 1(A1): adreçat a persones sense coneixement de la llengua anglesa.

Nivell I: adreçat a persones que volen aprendre a llegir i a escriure. Nivell II: adreçat a persones que volen consolidar l’expressió i comprensió de la lectura i l’escriptura, avançar en l’estudi de les matemàtiques i de les ciències socials i naturals. Nivell III: adreçat a persones que saben llegir i escriure i volen obtenir una certiﬁcació bàsica, o bé incorporarse, més endavant, als àmbits del cicle d’educació secundària.

2. Cicle d’educació secundària (GES)

Per a la inscripció a aquests estudis cal tenir 18 anys, o complir-los dintre de l’any natural de matriculació. I amb caràcter excepcional, les persones més grans de 16 anys que ho sol·licitin en els següents supòsits: Si tenen un contracte laboral que els impedeixi assistir als centres educatius en règim ordinari. Si es troben en procés d’obtenció d’un permís de treball. a)

Si són esportistes d’alt rendiment.

Si han cursat els mòduls obligatoris dels Programes de Qualiﬁcació Professional Inicial.

Si participen en el programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya “Joves per a l’ocupació”.

C) PREPARACIÓ PER A LES PROVES D’ACCÉS Per facilitar l’accés de les persones adultes sense titulació adient als diversos nivells del sistema educatiu. 1. Curs de formació específica per a l’accés als cicles formatius de Grau Mitjà (CAM). Adreçat a aquelles persones que tinguin o compleixin 17 anys el 2013 i majors d’edat que, sense posseir una titulació acadèmica, volen preparar-se per accedir als cicles de formació professional inicial de grau mitjà, la nova formació professional amb la titulació de tècnic mig. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat del curs és continuada i integrada en el procés d’aprenentatge. Es realitzaran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluació final. Si les qualificacions són positives, 5 punts o més, el centre podrà emetre un certificat de qualificacions que permetrà a l’alumne la preinscripció als cicles formatius. 2. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Superior. Adreçat a aquelles persones majors de 19 anys (o 18 si tenen el títol de tècnic de grau mitjà d’acord amb la relació d’afinitats de famílies professionals establertes) que vulguin accedir a un cicle formatiu de grau superior, però no disposin de la titulació acadèmica exigida. 3. Preparació a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Adreçat a persones que vulguin accedir a estudis universitaris i que no tinguin la titulació requerida. A l’Escola d’Adults es prepara la part comuna i algunes matèries específiques: Història Contemporània, Geografia, Estadística i Biologia. Aquestes permeten l’accés a Arts i Humanitats, Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques.

La nostra escola D) TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Cursos d’Informàtica 1. Informàtica inicial o Competic Inicial: adreçat a persones sense coneixement de les tecnologies de la informació. En aquest curs es treballen tres de les sis competències digitals necessàries per obtenir el certificat d’ACTIC Bàsic. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita. 2. Informàtica Bàsica o Competic I Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certificat d’ACTIC Bàsic. En aquest curs es preparen tres competències que, juntament amb les tres competències treballades en el curs de Competic Inicial, permeten accedir a l’examen de Nivell 1 (ACTIC Bàsic). Aquestes són les següents: C1 Cultura, participació i civisme digital. C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica. 3. Informàtica nivell mitjà o Competic II Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certificat d’ACTIC Mitjà. En aquest curs es repassen i s’amplien les sis competències dels cursos Competic Inicial i Competic I i es preparen dues noves competències que permeten accedir a l’examen de Nivell II (ACTIC Mitjà). C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts. 4. Informàtica nivell avançat o Competic III Adreçat a persones que volen aprofundir en dues de les sis competències estudiades en cursos anteriors i preparar-se per obtenir el certificat d’ACTIC Avançat. El centre ampliarà les següents competències. C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C7 Tractament de la informació numèrica.

E. ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ El Centre de Formació de Persones Adultes, Les Bernardes, és un centre col·laborador del Departament de Governació i Administracions Públiques per poder realitzar les proves per obtenir l’acreditació ACTIC. El centre obre l’aula d’informàtica l’últim dijous de cada mes al matí per facilitar a les persones adultes de Salt o rodalies la possibilitat d’obtenir a través d’una prova lliure l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). La persona interessada ha de presentar la sol·licitud

5 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Educació secundària per a les persones adultes. Adreçat a persones que vulguin obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària, el qual permet accedir a estudis superiors. Aquests ensenyaments s’organitzen de manera modular en tres àmbits i trenta-quatre mòduls, que es distribueixen en dos nivells o cursos. Si s’escau, alguns d’aquests mòduls es poden convalidar si l’alumne té matèries aprovades de tercer o quart d’ESO, 2n de BUP o amb el títol de GE. També els alumnes inscrits podran fer les proves de nivell que permetran acreditar mòduls de primer nivell.

La nostra escola per participar a la prova d’avaluació a través del portal d’internet ACTIC (http://actic.gencat.cat). Un cop fet el pagament de les taxes i complerts els tràmits previstos, la persona interessada pot reservar el lloc, la data i l’hora per realitzar la prova a través del portal d’internet ACTIC. La prova d’avaluació es realitzarà sota la responsabilitat directa d’una professora del centre, prèviament acreditada. La persona interessada es pot examinar del primer o segon nivell. a)

Nivell 1: Certiﬁcat Bàsic. S’avaluen les competències següents:

C1 Cultura, participació i civisme digital. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita. C5 Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica. Actic Bàsic: per obtenir l’acreditació cal haver cursat els dos primers cursos que ofertem al centre, Competic Inicial i Competic I, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure.

Nivell 2: Certiﬁcat Mitjà. S’aprofundeixen les competències del certiﬁcat bàsic. S’inicien les competències següents:

C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts. Actic Mitjà: per obtenir aquesta certiﬁcació cal haver cursat el curs de Competic II, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure. S’avaluen els coneixements que s’han ampliat de la C1 a la C6 i les dues competències noves, la C7 i la C8. c)

Nivell 3: Certiﬁcat avançat: El passat 30 de setembre es van obrir les inscripcions per presentar-se a la prova del nivell avançat. Les primeres competències disponibles són la C4 Tractament de la informació escrita i la C6 Tractament de la informació numèrica.

El certiﬁcat d’aquest nivell acredita un domini avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació respecte, com a mínim, a dues de les competències que la persona interessada ha de triar entre les competències C4 a la C8. C4 Tractament de la informació escrita. C5 Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica. C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts. La nostra oferta formativa del curs 2013-2014 consta de 48 grups classe i atén més de 1000 alumnes.

6 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Quadre 1: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER CURS I PER ORIGEN

7 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

La nostra escola

La nostra escola Quadre 2: ALUMNES MATRICULATS ALS ÚLTIMS CINC CUROS DISTRIBUÏTS PER ORIGEN

8 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Quadre 3: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER EDAT i SEXE. CURS 2013-14

Quadre 4: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER LLOC DE RESIDÈNCIA. CURS 2013-14

La nostra escola

EQUIP DE DOCENTS

9 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Aquest curs 2013/2014, el nostre centre compta amb 19 docents, 16 dels quals estan a jornada completa. Quatre dels quals són professors de secundària i la resta són mestres. Dotze mestres de primària i tres professors d’ensenyament secundari ja tenen plaça deﬁnitiva al centre. També compta amb els serveis d’una administrativa i un conserge a jornada completa.

La nostra escola El concurs de trasllat del Departament d’Ensenyament del maig de 2013 va desplaçar dues professores que feia ja uns quants anys que formaven part de la nostra plantilla. Una d’elles, Irene Mariscal Alonso, ocupava la plaça d’anglès i va ser coordinadora de GES; l’altra, Isabel Madrenas, mestra de primària i coordinadora de les proves d’accés a Grau Superior. L’equip directiu i la resta de la comunitat educativa agraïm la seva feina al centre en els grups de GES, PPA, CFGS, Cursos d’alfabetització i, sobretot, en la coordinació de la seva àrea d’ensenyament. En el seu lloc, s’han incorporat dues professores amb plaça deﬁnitiva, la Lisa Pujol Lladós, que ocupa la plaça d’anglès i la Teresa Casacuberta Vilardell de primària. A totes dues els donem la benvinguda i desitgem que s´hi sentin acollides.

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL Aquest curs s’han renovat i ampliat els sectors de representació del Consell Escolar Municipal de Salt, ja que s’ha produït, des de la primera constitució, un augment del nombre de centres educatius al municipi. Actualment, Salt té 21 centres des d’escoles bressol ﬁns a formació permanent d’adults. El Consell Escolar actual el formen 44 membres distribuïts de la següent manera: 8 directors de les escoles, 8 mestres, 8 pares, 8 alumnes, 8 PAS. Els representants del nostre Centre al Consell Escolar Municipal són: Representants del sector alumnes:

10 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Georgina Quintana Serrano Josep Serra Bagué Representant del sector PAS: Montse Sánchez Llapart Representant del sector mestres: Lourdes Triadó Tràfach

CFA LES BERNARDES: Centre formador d’alumnes en pràctiques del grau de mestre. Des del febrer de 2013, el CFA les Bernardes és reconegut com a centre formador d’estudiants en pràctiques del grau de mestre d’educació primària, concretament dels estudiants que trien la menció d’Educació de Persones Adultes. L’objectiu és transmetre´ls l’expertesa i la il·lusió de la professió, la vocació docent, donar-los referents i estímuls per tirar endavant amb tots els reptes que actualment ha d’assumir la professió. Aquest curs, 5 alumnes del Grau de mestre han triat fer les pràctiques de la menció d’adults al nostre centre: en Salvador Coll, en David Marín, la Gemma Salavedra, la Irene Rodríguez i l’Elias Sala. Tots ells han col·laborat amb la il·lusió de posar en pràctica la formació de mestre en totes les tasques docents i en el suport individualitzat als alumnes, assessorats pel tutor de l’aula. Els espais del CFA Les Bernardes/Escola d’Adults de Salt. Aquest curs, com els anteriors, el centre distribueix l’oferta en torns de matí, tarda i vespre i ocupa espais externs a diferents llocs. Es fan servir, a més dels espais del centre: 1. Sis aules a l’Escola La Farga de 19 a 22h. 2. Una part de la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitats del mateix equipament de Les Bernardes de 9 a 12.30h. 3. Una aula a la Casa de Cultura Les Bernardes amb una capacitat per a 35 alumnes de 9.30 a 12.30h. 4. Dues aules a l’Institut Vallvera, de 16 a 22h, dimarts i dijous. Volem agrair les facilitats donades per part de l’Ajuntament de Salt i la direcció de l’Escola la Farga per poder ocupar les aules en la franja horària del vespre. També al Consell Comarcal del Gironès i al director de la Casa de Cultura Les Bernardes. I també a la direcció de l’Hotel d’Entitats i a la direcció de l’Institut Vallvera per facilitar-nos els espais necessaris per al desenvolupament de la nostra activitat docent. Esperem poder continuar comptant amb aquests espais el curs vinent. El nostre desig és respondre a les necessitats creixents de formació de les persones adultes del municipi i continuarem treballant per ampliar la nostra oferta formativa i adequar-la a les necessitats dels ciutadans del nostre poble. La Direcció del Centre

VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT!!

PRESENTACIÓ DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA 2014

La nostra escola ens comenta que els mitjans de comunicació són sovint dominats pels governs i persones amb un gran poder econòmic i són ells qui dominen la informació i el país. Segons el documental que ens van passar, “Las causas pendientes de latinoamérica”, a Costa Rica la majoria de persones d’aquest país són agricultors i el problema que hi ha és l’explotació dels recursos naturals ja que les grans empreses es queden amb tota la plantació: “las semillas son de la naturaleza, no de las empresas”. Això és el que pensen les persones que lluiten en contra d’aquest sistema. A Hondures el problema és la violència estructural. És el país amb un major nombre d’armes per habitant de tot centreamèrica. En aquest país sovint la gent es pren la justícia pel seu compte; les morts són molt freqüents. No hi ha feina i les poques ofertes són per als joves que volen fer de sicaris.

Així, lamentablement, penso que vivim en un món desigual, on no es pot ser lliure. Ghizlane Saadoni - Curs PPA, CFGS.

11 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Aquest any 2014 el tema de l’agenda llatinoamericana és “Llibertat, llibertat!”. Mancava aquest tema en la llarga llista de Grans Causes i grans temes de reﬂexió del recorregut de l’agenda. El seu objectiu és crear consciència i sensibilitzar les persones perquè lluitin contra les injustícies que hi ha als països més pobres. És una eina provocadora que ens ajuda a veure la realitat, a canviar la nostra ètica i els nostres valors. Per exemple,

Segons la meva opinió, vivim en un món injust, en un món on no existeixen valors, on els drets de les persones no són respectats, on la violència i els maltractaments són els protagonistes. Avui dia, milions de famílies del tercer món encara malviuen amb menys d’un euro al dia. Una de cada tres dones ha estat o serà maltractada, colpejada o obligada a mantenir relacions sexuals al llarg de la seva vida. Milers de nens són víctimes de tràﬁc humà. Uns 23 països elaboren lleis que discriminen la dona i els immigrants. I així milers de casos més al món on no es respecten els drets fonamentals de les persones: llibertat d’expressió, llibertat de religió, de tenir dret a l’habitatge, etc.

La nostra escola EDUCACIÓ POPULAR AMB VALORS:

L’ AGENDA LLATINOAMERICANA

Pràctiques a l’Escola d’Adults:

Una experiència diferent Sóc una estudiant de quart curs en educació primària i, per tant, sempre he realitzat les pràctiques amb nens i nenes d’entre tres i dotze anys. Mai abans havia ni tan sols entrat en un centre d’adults. Així doncs, mai havia tractat en primera persona amb la gran diversitat de gent que es troba en un centre com aquest.

El passat 18 de desembre, en Jordi Planas i la Zeta van venir a l’Escola d’Adults a fer la presentació de l’agenda llatinoamericana 2014. L’Agenda va néixer fa 22 anys, l’any 1992, en motiu de les commemoracions del mal anomenat “Descobriment d’Amèrica” i és el llibre més difòs a Llatinoamèrica amb més de 60.000 exemplars arreu del món. Es publica anualment a 30 països i és traduïda en 6 idiomes diferents. A Catalunya se n’editen 5.500 exemplars. El tema de l’any passat va ser “l’economia” i el d’aquest any “la llibertat”. Aquesta agenda és una eina pedagògica per a l’educació, la comunicació i l’acció social populars, conté diversos materials pedagògics com: el Calendari Solidari, el Mapa de Peters o el Mapa de la Vergonya (on es mostren les grans desigualtats, havent-hi recursos per evitarho), entre d’altres.

12 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

L’Agenda es basa en el fet de donar veu als pobres oprimits als seus països i intenta crear un pont entre el 1r i el 3r món. En l’actualitat, els mitjans de comunicació ens enganyen i ens mostren el que volen els governs; l’Agenda ens fa visibles i ens recorda fets que els llibres d’història ens han silenciat: “la història dels vencedors és ben diferent a la dels vençuts”. Espanya estén el “Colonialisme”: grans multinacionals com “Endesa”, “Repsol”, amb l’ajuda del Govern, van fer fora indígenes que estimaven la seva cultura i les seves terres, fentlos exiliar on van poder. La culpa la té tant el que espolia un país com qui li obre la porta. Resultat: una màquina que va generant misèria i desigualtats. Tenim un món malalt. I què hem de fer per canviar-ho? Canviar cors i ments, la nostra ètica i els valors humans. Hem de preguntar-nos: qui és el nostre Déu? El del consumisme o el de la generositat? Vivim en una societat individualista. Quin és el motiu de l’Agenda? És una eina provocadora: fent aparèixer noves pràctiques; una eina de rebel·lió davant les injustícies; de formació; per crear consciència; per interrogar-nos a nosaltres mateixos, per estimular el sentit crític, per combatre el capitalisme. Maria Igualador - Curs de CFGS, grup 3.

Haig de dir que abans de començar l’estada de pràctiques, el simple fet d’imaginar-me impartint classes a persones de més edat que jo em causava neguit. Ara que ja porto aproximadament un mes i mig aquí, puc dir que aquesta experiència, malgrat només duri tres mesos, està essent molt enriquidora, tant personal com professionalment, ja que, a més de millorar com a futura educadora, estic aprenent molt del bagatge cultural i personal que els aprenents em transmeten dia a dia. I és que no només aprenen ells del que se’ls explica dins les aules, sinó que els propis docents també es beneficien de la saviesa i la possible àmplia coneixença del món que tenen aquestes persones. Tot i que veig molts cursos diferents al llarg de la setmana i cada un m’aporta alguna cosa nova i positiva, els grups que tracto més i amb els que estic gairebé cada dia són els d’alfabetització inicial. Aquests estan formats per gent immigrant, la majoria dones d’origen africà. M’agrada molt poder transmetre’ls el meu idioma perquè elles el parlin en un futur pròxim, i la veritat és que des del primer dia em vaig sentir molt còmoda i recolzada tant pel grup com per la tutora. Això m’ha ajudat a gaudir més de les pràctiques i de les classes en general. Sóc conscient que no tot el que envolta l’aprenentatge d’adults és perfecte i senzill, i que molt sovint s’hi troben dificultats i necessitats diverses a les quals fer front intentant marcar noves fites. No obstant, i parlant des de la meva petita vivència aquí al centre, considero que és molt profitós i gratificant treballar o formar part d’un centre d’adults per créixer, en el sentit més ampli de la paraula. Irene Rodríguez Ortiz Estudiant de 4rt curs del Grau d’Educació Primària.

Segona trobada de les escoles d’adults de les comarques gironines. El curs passat, els alumnes i professors de l’escola vam anar d’excursió a Núria. Al voltant de les 9 del matí sortíem de Salt cap a Ribes de Freser amb autobús; en total, vam omplir 3 autobusos. Un cop vam arribar allà, vam agafar el cremallera fins a Núria. Ens va fer un dia fred, plujós, amb ratxes de vent fort i, fins i tot, ens va nevar! Tot i així, vam aprofitar molt bé la diada. Va ser molt divertit. Després d’esmorzar i abans que s’acabés de complicar el temps, vam acabar de pujar a l’alberg del

Pic de l’Àliga amb el telecabina. Aquest pic es troba situat en un entorn idíl·lic, i vam poder gaudir d’un paisatge espectacular. Tot i això, el temporal ens va impedir estar més estona en aquells miradors. Durant la baixada en telecabina, al mig del trajecte, ens vam quedar aturats durant una bona estona a causa d’un fort vent que feia que la cabina es mogués molt. Semblava una atracció de ﬁres!! Mentrestant, podíem contemplar el Via Crucis. Finalment, es va tornar a posar en marxa i l’arribada a terra ferma va ser tranquil·la. Ja més segurs a la vall, vam fer la vi-

La nostra escola sita al Santuari de la Mare de Déu de Núria i és que no podia faltar seguir la tradició de posar el cap a l’olla de Sant Gil i tocar la campana. Alguns també van fer l’ofrena del ciri a la Verge. Llavors vam dinar i, per fer-ho baixar, vam fer la volta al llac i vam visitar l’altra ediﬁcació religiosa, l’ermita de Sant Gil. Com a comiat, vam cantar la “cançó dels adéus” i vam tornar cap a casa. Va ser una excursió inoblidable!

Petri Caballero - Competic II, nit.

13 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA VALL DE NÚRIA

14 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

La nostra escola ola

15 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

16 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

17 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

2013-14

curs

L’ENTREVISTA Entrevista a: SALVADOR SUNYER i AIMERIC

L’Ajuntament de Salt dedica aquest any 2014 a Salvador Sunyer i Aimeric, exalcalde, ﬁll predilecte i cronista oﬁcial de la vila, en motiu dels seus 90 anys. Salvador Sunyer i Aimeric va néixer a Salt l’any 1924. Va exercir d’auxiliar de farmàcia a Girona, i també ha estat professor de català. L’any 1977 va ser elegit senador per Girona, l’any 1980 diputat al Parlament de Catalunya i seguidament va ser el primer alcalde de Salt, després de la seva independència de Girona. L’any 1994 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Un institut del poble de Salt porta el seu nom. Piquem el timbre de casa en Salvador Sunyer i ell mateix ens obre la porta. Ens duu escales amunt al seu estudi on ell hi passa les hores, enmig dels seus poemes. És com entrar dins el seu món. Com a inexpertes en el tema d’entrevistes, la Susanna i jo mateixa no sabem si estarem a l’alçada, només som estudiants de GES a l’Escola d’Adults Les Bernardes de Salt, però en Salvador ens ho posa molt fàcil. Ha estat un plaer poder passar una bona estona amb en Salvador Sunyer. La seva cordialitat, amabilitat i experiència fan que te n’enamoris.

18 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Vostè que ha estat docent, quin consell ens dóna com a estudiants adults? Jo també vaig ser alumne quan era gran (riu). Com ho he fet jo? Jo sóc autodidacte, m’ho he fet tot sol i, per tant, les necessitats em deien el que volia i necessitava. El consell, no parar ﬁns arribar on un vulgui arribar. De totes les coses que ha fet dins la seva vida, de quina n’està més satisfet? Jo ho diria, però no us ho diré pas, però us ho faig saber... us ho diré ara i amb tot el meu cor; que és la meva dona; que és tot el meu món (somriu). Però deixant aquest tema de banda... Us puc assegurar que no ha estat la política. La política, si és amb ganes de fer política, fa patir. A mi no m’hagués passat mai pel cap que faria política, mai. Fer teatre, escriure... però fer de polític? Jo crec que em van venir a buscar pels meus anys que vaig ensenyar català, quan no n’ensenyava ningú. Em va conèixer molta gent, i suposo que els partits que em van triar van fer-ho per això (jo no sóc de cap partit polític i no ho seré mai, que quedi clar). Quan em van venir a buscar per anar al Senat en les primeres legislatures de la democràcia, pensava que s’havien equivocat de casa. Però no em sap greu haver passat per la política, sobretot el lloc que m’ha donat més satisfacció i gust són els 8 anys que vaig ser alcalde de Salt; més que ser Senador i més que ser Diputat a Barcelona. En un moment que sortíem del desastre, que no teníem de res, quan vam començar. Per no tenir, no teníem ni secretari, ni arquitecte, no hi havia res. Engegar un ajuntament que

no tenia res i trobar gent en qui conﬁar…i Déu n’hi do la feina que es va fer, i aquesta és una feina agradosa, que la toques. Els 8 anys d’alcalde són els que estimo més. Però jo crec que els polítics n’han d’ésser 8 anys i prou (4 per aprendre’n i 4 per treballar i prou). El que vol fer de polític tota la vida, ja el planyo; s’ha de ser molt valent. Jo crec que el que fa de polític tota la vida, no ho sé… això al país no li va bé. Vostè que ha estat polític, què n’opina de la política actual? Els polítics actuals aconseguiran treure’ns de la crisi? La crisi és superior als polítics. És un daltabaix global. Per tant, la crisi és mundial. No crec que els polítics… tant de bo! però tal i com estan les coses i la marxa que portem... El conjunt d’Espanya no gira, no va bé, no funciona, no va bé ni hi anirà mai, de bé. I la nostra sortida no és fácil; nosaltres hem de fer l’esforç de la independència i per sortir no ens ho faran fàcil perquè ja saben que hi perden. El seu problema és un problema econòmic, perquè els nostres diners es quedaran aquí. El nostre problema és un altre; és un problema polític. No és fàcil engegar un país. Actualment estem retallats per tot arreu. Vostè creu que eren necessàries tantes retallades? Les retallades vénen per l’escasseig; de retallades no n’hi ha cap de bona. Retallar vol dir anar fent més petit

L’entrevista vos refer-ho tot! No és pas gens senzill, però això es fa fent-ho, no hi ha cap més manera. Jo hi crec, hi sóc al mig i en sóc partidari.

Vostè és independent? Sí. No he estat mai de cap partit polític, ni en seré, que quedi clar. En la meva trajectòria com a polític he hagut de veure molts partits polítics diferents i pactar-hi. Però tal com viuen els membres dels partits polítics, allò no és viure; per mi no fa (han de seguir un perímetre que ve de dalt). Jo sóc incapaç de fer-me d’un partit polític. Jo, de polític, no en sóc, ni en serveixo. Com a alcalde, tot i haver aconseguit la majoria absoluta en les dues legislatures, vaig voler fer govern d’unitat. Jo vaig entendre que al poble hi havia d’haver totes les forces polítiques i fent aquest govern d’unitat vam poder fer el pla general del poble sense baralles. En aquest cas, tothom va treballarhi. I en la segona legislatura també els ho vaig proposar; no els ho vaig dir que després d’aquella legislatura jo plegaria i no van voler. Com ha viscut tot aquest moviment social a favor de la independència? Jo estupendament. A bodes em convides! Això és molt bo, sobretot per la seva magnitud. Això està molt madur. Veu possible la consulta? Jo el que he de saber és què farà el govern de Madrid. És capaç de posar l’exèrcit al carrer? No (no ho crec). Europa se li tiraria tota a sobre; no és pas manera d’actuar aquesta. Alguna cosa tenen al cap, però bé, nosaltres hem d’arribar al punt més alt on puguem arribar i ja veurem què passarà després. És un camí sofert, no és un camí obert, i amb una gran massa de gent al darrere, que això és el que pesa. Jo crec que ens en sortirem; ja ens faran patir, però ens en sortirem. I haurem de començar a poc a poc, que ningú no es faci il·lusions, començarem xano-xano i a poc a poc. Això és com engegar un poble, però molt gran, i quan engegues de zero, com nosaltres a Salt, doncs és clar… imagineu-

*I ens llegeix el poema “Revolts”, un poema recent, un sonet, pràcticament acabat d’escriure. Susanna Linares i Carme Cabezas 2n GES, tarda i nit.

REVOLTS Tant li fa si els revolts d’aquesta vida ens maregen i ens donen maldecaps. Això vol dir que no és tan ensopida i que és molt més complexa del que saps. La qüestió és que remis i que siguis, tant en bonança com en mala mar, l’amo del teu timó i que et deslliguis de les dreceres que et fan perdre el far. I no hi ha més camins de desengany que aquells que et tracis tu, tot fent marrada. No t’escarrassi viure en un desert. Només et cal cercar el camí amb encert… Si de cas digues: tal dia farà un any! I si no et responen, truca altra vegada!

19 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

el tros que tens; per tant, el panorama no el veig senzill ni fàcil. Si aconseguim la independència, els primers temps seran difícils per engegar-ho tot a partir de zero. I nosaltres a partir de la independència hem de fer un estat nou, com no s’ha fet fa segles i que crec que tenim gent per poder portar això bé, encara que els haurem de vigilar i que no hi facin la vida asseguts a la cadira… caldrà rellevar-los.

Què és el que li agrada més d’escriure? El que m’agrada més és la poesia. A mi la poesia m’és fàcil. Jo normalment no dic: - Vaig a fer un poema. Normalment em surt un vers. El primer vers sempre són decasíl·labs, em surten; ﬁns i tot a la tauleta de nit hi tinc un bloc perquè quan me’n surt un, he d’apuntar-lo i quan vaig pel carrer també porto papers, perquè, si no, no me’n recordaria i després al meu estudi els refaig, els acabo i els envio a concurs. He tingut vuitanta premis literaris de concursos arreu de Catalunya, i sempre hi he concursat en poemes. Jo tinc facilitat pels sonets; em surten sols.

2013-14

curs

SALT, EL NOSTRE POBLE ANY SALVADOR SUNYER 2014

Quan ens van demanar si volíem fer un escrit per a la revista de l’Escola d’Adults, em vaig posar a pensar què podia escriure. Mai ha sigut el meu fort escriure, però, pensant una mica, i ja que l’Ajuntament de Salt, en Ple del novembre de l’any 2013, havia decidit dedicar l’any 2014 a Salvador Sunyer i Aimeric, vaig decidir que aquest seria el meu tema. Intentaria, doncs, donar a conèixer aquest personatge que ha sigut tan important per al nostre poble.

20 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En Salvador va néixer l'1 de febrer de 1924 a Salt, on sempre ha viscut. Va ser alcalde del 83 al 91. El seu compromís amb els ciutadans i la democràcia el va fer presentar-se a les eleccions generals espanyoles del 1977, essent escollit senador per Girona amb l’Entesa dels Catalans. També, fou Diputat al Parlament de Catalunya per PSC-PSOE a les eleccions de 1980. Des de l’alcaldia, va propiciar la fundació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual fou elegit president per unanimitat. Deixant a banda la seva activitat política, cal destacar la vinculació amb la cultura, la defensa de la llengua catalana i la literatura. Aquesta vinculació ja es dóna des de molt jove, quan va participar i guanyar en diferents premis literaris: a Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Salt i Girona. Va col·laborar en revistes de Barcelona i Madrid. També, va publicar diversos llibres: Cordada d’Hores, Jo, Gàrgola. A la vora del camí és una escaient mostra de polida reconstrucció d’un passat perquè “els teus néts puguin entendre aquest món i et puguin entendre a tu”, tal com deia en el pròleg Modest Prats en aquest llibre de memòries. Va treballar en el camp del teatre, com a director. A més a més, va ser el promotor de “La Pastera” en els anys 70 on es va interpretar “La pell de Brau” de Salvador Espriu, entre altres. Encara avui dia participa en recitals de poesia que es realitzen al nostre poble per col·laborar a recollir fons per Càrites o altres entitats que ho sol·licitin. Després d’obtenir el certiﬁcat de Grau Superior de la Junta Assessora d’Ensenyament del Català, va començar a donar classes de català l’any 1965, a casa seva. Pocs anys després, ja donava classes a Anglès, Lloret de Mar i a diverses poblacions de les nostres co-

marques. També, a la Normal de Girona, a la Cambra de Comerç durant 20 anys, al Seminari… Finalment, en els anys 80 i 82 fou elegit membre de la Junta Permanent de Català. Precisament per tota aquesta trajectòria i pel seu compromís envers Catalunya, en especial amb la llengua i en la defensa dels ideals de justícia i solidaritat, l’Ajuntament de Salt va nomenar-lo ﬁll predilecte de la vila en un acte celebrat el 22 d’abril de 1992. El 3 de maig de 1994, li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. I, per altra banda, ha estat distingit amb una Menció Personal al premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística. No sé si he assolit l'objectiu que tenia en posar-me a escriure. Per damunt de tot, volia ressaltar l’aspecte íntegre, humà i en valors d’en Salvador. En aquest nostre temps, crec que aquestes qualitats són escasses en força dels nostres polítics…Tal com diu en Salvador, s’ha de servir el Poble, no servir-se’n... Tancaria aquest escrit amb una poesia del seu llibre perquè s'hi reﬂecteix molt bé la manera de ser d'en Salvador. Carme Carbó i Casellas - Competic I, tarda.

“SOM UN VIDRE TRENCAT” “Refer un país hereu de tanta història exigeix homes amb honestedat. Qui governa serveix, no s’enriqueix! Regir comunitats, governar un poble, vol homes d’honradesa contrastada, voluntat de servir, no de servir-se’n! I esforçats al servei dels ciutadans. Ha d’acabar el mandat com va arribar-hi i en deixar el càrrec tornarà a viure del seu mateix treball o la pensió. Si hi va entrar pobre, pobre en sortirà. Si hi va entrar ric, potser no ho serà tant. I per poc temps! Ja no n’hi haurà de càrrecs per vida d’hereus! Dues legislatures seran prou…” Salvador Sunyer

Salt, el nostre poble

EL MEU POBLE és un POBLE QUE CAMINA “El meu poble és un poble que camina un xic a les palpentes i a l'atzar perquè dubta i encara no domina la boira que li tapa terra i mar. Si tenim, com a poble, l'hora baixa, com la de qualsevol projecte humà, no ens podem conformar amb cap rebaixa i oblidar-nos d'ahir i demà. Vull dir que no podem dormir a la palla perquè el futur serà demà mateix. Refer un poble no és obra de quincalla sinó un esforç comú per perdre el greix. Un poble de debò per seguir i creure'l, on tothom pugui dir-ne noms i font, on cada ciutadà visqui per veure'l a dalt de tot del gran progrés del món.

L'objectiu és que durant tot aquest any es duguin a terme diverses activitats socials i culturals per donar a conèixer a les generacions actuals la seva obra i el seu paper a la Vila. Personalment, l'únic que puc dir és que va ser el meu primer professor de català a la Casa de Cultura de Girona, durant el curs 78/79, i que gràcies a ell vaig començar a perdre la por d'escriure en la nostra llengua. A partir d'aleshores, més o menys, he estat al corrent de la seva trajectòria, en la qual ha sobresortit, a part de com a bon polític i millor poeta, com a una persona senzilla, de gran sensibilitat i lluitadora per mantenir viva una llengua i una cultura amenaçades d'extinció. M'agradaria aportar el meu granet de sorra a l'homenatge que se li vol fer i crec que la millor manera de fer-ho és amb les seves pròpies paraules: el poema “El meu poble és un poble que camina”, extret del seu recull de poemes D'aquesta terra i d'aquesta gent, que certiﬁca el compromís del poeta amb el seu país. Cesca Falcó - Competic I, matí.

No com un poble que amb no-res s'eslloma ni com un mercadeig de Llibertat; no pactar amb qui no ens vol i sempre ens doma ni repassar un camí equivocat. Formar tots un país obert de portes, obert a cops de mall i de refús per revifar les esperances mortes als ciutadans cansats de tant d'abús. Un poble més senzill que extraordinari, germà de tots, sense odi per a ningú, pertinaç en l'esforç i solidari cara al futur amb caminar segur. Un poble que comenci a tornar a escriure que un home és lliure quan no és esclau; si està sotmès , ja no se'n pot dir lliure. Ser-ho vol dir: fer allò que més li escau! Un poble, en ﬁ, antic com els altres que es vol traçar tot sol el seu camí per cridar fort: "El que volem nosaltres és el dret sacrosant a decidir".

Salvador Sunyer

21 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

L'Ajuntament de Salt vol dedicar l'any 2014 a Salvador Sunyer i Aimeric, exalcalde, ﬁll predilecte i cronista oﬁcial de la vila, en motiu dels seus 90 anys.

Un poble que estudiï i s'esforci per fer sentir en el món el seu parlar i que defugi qualsevol divorci entre allò que predica i el que fa.

Salt, el nostre poble

La Plaça del Mercat Som molts els que anem a comprar a la Plaça del Mercat, però jo he estat pensant: sabem tots quan es va fer?, i quins van ser els que van fer possible que tots en puguem gaudir?

SOR CLARA VILLOSLADA, fundadora del centre “La Casita” de Salt, rep el premi “Sant Fèlix” del Bisbat

Va ser l'empresa Mercasalt la que va dur a terme l'ediﬁcació de la plaça coberta. Va ser a primers de juny de l'any 1981 quan van començar les obres i aquestes van acabar el setembre de l'any 1982. També, aquell mateix mes, es va inaugurar la plaça coberta. Les parades del mercat es van fer amb els darrers avenços de la tècnica, en tots els aspectes i amb molta cura per tal que duressin molts anys. Les crítiques de la gent del poble van ser bones, el que no va convèncer del tot va ser la ubicació. La plaça està situada a la cruïlla entre el passeig d'Olot i el Passeig Marquès de Camps. El seu horari al públic va ser de dilluns a dissabte, de set a dues del migdia. Cal dir que el dia que la van obrir al públic, va ser un dimarts a les vuit del matí. El dia de la inauguració eren divuit parades les que van començar i, després, se’n van anar obrint més. També, es va obrir un petit supermercat (Spar), un bar i una cafeteria.

22 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Les divuit parades que van començar van ser aquestes: • EL TORN, Fleca i Pastisseria. • MINIMERCAT del pollastre i derivats. • TOCINERIA I Xarcuteria NASARI. • REBARTER GIRONÈS, Peix i Marisc. • CARNISSERIA-CANSALADERIA i Polleria N. VICENS. • CAN TARRATS, Pollastre i ous. • Polleria i Caça DOLORS. • CARNISSERIA P.COMAS. • Tocineria Xarcuteria JOAN VICENS. • Xarcuteria i Tocineria OLIVERAS. • Pesca Salada MONTSE. • Productos lácteos y Derivados Mari Nieves. • MARIA ORPI, fruita i verdura. • CANSALADERIA I XARCUTERIA JOTRI. Actualment, el mercat no té tantes parades ni tampoc té el bar. Però, això sí: encara hi ha molta gent que hi va a comprar. Sigui al Mercadona, a les dues peixateries, a les tres carnisseries, a la ﬂeca-pastisseria, a la noia de l'herboristeria, a la cansaladeria, a la fruiteria, o bé, a la parada de la grana (que per a mi és la millor perquè la grana m'encanta! i a qui no?) sempre ens rebran amb els braços oberts. Ara que sabem com i quines parades van començar, caldria fer una petita aportació i anar a la plaça a omplir els nostres cistells. Olga Sánchez - Competic I, tarda.

Sor Clara Villoslada va néixer a Olmedo, a la província de Valladolid, en una família de llauradors, amb quatre germans. Des que era petita, Sor Clara va tenir molt d’interès a ajudar als altres, sobretot als malalts. Fa trenta-tres anys que viu a Salt, on va fundar “La Casita”. Aquest centre es va fundar quan va veure el nombre de nens que hi havia sols pel carrer, ja que els seus pares treballaven a les diverses fàbriques de Salt. Sor Clara va pensar que aquesta mainada pel carrer no estava bé i se li va acudir la idea de tenir un espai on ensenyar a cosir. Va aconseguir que els amos del local li deixessin de franc, ﬁns i tot li pagaven la llum i l’aigua. Així va ser com va néixer La Casita i, amb el pas del temps, va tenir l’ajuda de voluntaris. Avui alguns d’aquests nens que van passar per La Casita són metges, infermeres, etcètera. Amb l’ajuda del Senyor, tot ha tirat endavant. Actualment els objectius de La Casita són l’educació i la integració social de nens i nenes del nostre poble. Tota aquesta tasca ha estat reconeguda amb el premi “Sant Fèlix” del Bisbat. Ángeles Castro Iglesias Competic inicial, matí.

Salt, el nostre poble

UNA VISIÓ DEL POBLE DE SALT

SHARED LIVES Salvador Sunyer, born on the 1st of February 1924, is now 90 years old. At the age of 14 he left school to work as a pharmacist apprentice, and at the same age I did the same. He continued learning chemistry while he took an active role in many cultural activities and he also wrote three books that were published before 1954. In 1956 he married Maria Carmen Bover, with whom he had ﬁve children, and two of them were of my age and went to the same class as my brother and myself. He directed and restarted the theatrical activity in Salt and promoted the teaching of the Catalan language. In 1977 he was elected Senator and this time we were, as many other people, claiming for the Independence of Salt and against the annexation with Girona. It was on the 3rd of March of 1983, when we achieved the segregation of the city.

Salt és un poble acollidor. Des de fa bastants anys, tenim moltes persones de diferents llocs i cultures (africans, asiàtics, sudamericans,...) que han esdevingut els nous saltencs. Sovint penso que són realment admirables ja que ha de ser molt dur haver d’abandonar la família i el país al qual pertany un per poder subsistir. En la seva situació, nosaltres, segurament, hauríem fet el mateix. En la societat d’avui dia, sigui a Salt o a qualsevol altre indret, és impossible que no ens trobem amb problemàtiques socials. Des d’aquí faig una crida a tota aquella persona interessada a ajudar els altres. Si voleu ser voluntaris de Càrites o d’alguna altra entitat i dedicar una mica del vostre temps lliure per compartir-lo amb altres persones, ara és el moment. Ajudant es fa un gran servei i és molt gratiﬁcant ja que reps tu més que l’altre. Finalment, només dir que Salt és un indret amb moltes coses positives que ens omplen de goig. Les deveses, la Coma-Cros, l’Hospital MartíJulià, l’Escola d’Adults, els instituts, l’Espai Gironès, etc. Des d’aquestes línies, vull animar a tota la població saltenca (d’aquí o d’allà) a seguir endavant i a continuar estimant el nostre poble, Salt.

Anna Alabert Competic Inicial, matí.

Since 1991, he wrote plays, poetry and prose, and he was awarded many prizes and titles, such as “Fill predilecte”, “Creu de Sant Jordi”, etc. He wrote a very good book about his experiences that I recently have readen entitled “On the edge of the road” (“A la vora del camí”), in which he deﬁned the place where he lives as: “A small town, Salt, in a city, Girona, in a country half done and without compass, CATALUNYA …”. His preferred motto is: “Som-hi” (which means “Let’s go on”). Recently, and coinciding with his 90th anniversary in 2014, it was decided to celebrate “The year Salvador Sunyer”, with a very moving event in which I could participate. For me, the title he still doesn’t have, but he deserves, is the title of “Greatest person of the 20th century”. He’s my idol! Esteve Carreras Anglès 2. 23 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Fa 43 anys que visc a Salt, al barri vell. M’agrada molt aquest sector pel bon caràcter de la gent i per la franquesa i bon tarannà que es respira en tots els veïns.

In 1980 he became Catalan Parliament’s Deputy, and from 1983 to 1991, he was Mayor of Salt. The best Mayor we have ever had, in my opinion.

2013-14

curs

CULTURES I TRADICIONS

Identitat Sóc un jove de Mali, un país de l’Àfrica Occidental. La seva superfície és de 124.000 km2 té 14 milions d’habitants. La seva capital és Bamako i la llengua oficial és el francès. És un país ric en agricultura i pesca; els seus rius són navegables. També hi ha mines d’or. Rep molt turisme procedent de tot el món que vol gaudir de les meravelles del país. De petit, a l’escola vaig estudiar en la meva llengua materna (niko) i també en àrab i francès. En acabar l’escola primària, vaig aprendre l’ofici de fuster. L’any 2004, fa més o menys 10 anys, vaig venir a Espanya per a millorar les meves condicions de vida i ara visc a Catalunya. Vinc a l’Escola d’Adults a aprendre català per integrar-me millor a la comunitat que m’acull. Contràriament al que diuen algunes persones, jo no he tingut mai cap problema per viure aquí. Ningú m’ha dit mai res per no ser català de naixement. No empipo ningú, i ningú es fica amb mi. Em sembla que és un problema d’actitud, i jo respecto la identitat catalana.

24 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Mory Cherif Haidara -català 3-

Catalunya Catalunya, per mi, és viva i dinàmica; plena de cultura i tradicions. La sardana, els castellers, els capgrossos i geganters, els jocs tradicionals com els bitllets o birles, la xarranca o xancleta, etc. Catalunya també és els seus escriptors (com Salvador Espriu o Josep Pla), els seus pintors (com Miró o Dalí), o els seus cantants (com Lluís Llach, Montserrat Caballé, Els Pets, Sopa de Cabra i molts més...). Catalunya és el dia de Sant Jordi. Catalunya és la gastronomia, amb els seus plats típics. Els cargols, el pa amb tomàquet, els canelons, el vi, i la crema catalana... per posar exemples. Catalunya és l’intercanvi d’idees i informació a través dels mitjans de comunicació (tv3, el club súper 3, el punt diari, RAC 105, Catalunya Ràdio). També és la força mitjançant els equips catalans com el FC Barcelona. Catalunya és l'himne dels Segadors, la nostra bandera: la senyera, i el nostre idioma: el català. Per tot això i molt més, Catalunya som tots i tots en formem part. Una societat formada per gent que et rep amb els braços oberts i et dóna l'oportunitat de prosperar i tenir un futur millor. Catalunya, en aquests moments, no està passant un moment de prosperitat perquè les notícies són les notícies. Malgrat això, cada matí, cal despertar amb ganes de voler un món millor per a nosaltres i pels nostres ﬁlls. La política marca moltes vegades el dia a dia de les notícies, però aquest any 2014 és l'any per decidir, per tenir el país que tots volem: lliure i per a nosaltres. Leonardo Ibarra -CAM-

Sant Jordi Una de les tradicions més maques que trobo que té Catalunya és Sant Jordi. Els carrers, la rambla i tots els racons s'omplen de roses i llibres. La ciutat queda tenyida de color vermell. La gent passeja i recorre la ciutat de Girona, sense presses, tafanejant les paradetes de llibres. Aquesta diada és molt especial pels enamorats perquè la teva parella et porta la rosa i tu li regales un llibre. A casa, cada any, el meu pare també té aquest costum de portar roses per a la meva mare i per a mi. També em porta records d'anys enrere, perquè, quan anava a l'escola, nosaltres també veníem roses el dia de Sant Jordi. Amb els diners que recollíem fèiem un viatge de ﬁnal de curs. Sant Jordi és un dia molt especial per a tots els catalans. M'encanta! Yasmina Fernández Gómez -CAM-

Cultures i Tradicions

LES MEIGAS

CARNAVAL

A Galícia hi ha l’antiga tradició de les meigas. Les meigas vivien a les coves de les muntanyes, algunes es consideraven protectores del poble i del bestiar; d’altres, en canvi, se les perseguia per actes de sacrificis humans. També les perseguia el Sant Ofici, ja que les considerava totes perilloses. Antigament podies denunciar els veïns per bruixeria, si et queien malament. Hi ha moltes llegendes de bruixes, aquesta n’és una: Diu que un bon matrimoni de pescadors tenia tres fills forts i atractius. Una bruixa que vivia als penya-segats se’n va enamorar i va demanar als pares que la casessin amb un. Els tres nois van dir: – “No, pare. És una bruixa, portarà mals averanys”. La bruixa els va maleir dient-los que tots moririen al mar i que la dona ploraria sang. I així és com va passar. Tots els homes de la família varen morir negats al mar i la mare va plorar llàgrimes de sang... però diuen que també ho va fer la bruixa. Per evitar això, es fa el ritual de la queimada. Isabel - N3

A Riudellots, a la Fira del Porc Aquest mes de febrer passat, va tenir lloc la primera edició de la Fira del Porc a Riudellots de la Selva. Nosaltres hi vam anar i l’any següent segur que repetim.

La crisi que ha comportat la falta de feina, de diners, la puja de preus, etc., ens ha condemnat a estar malcarats i tristos. No rebem bones notícies gairebé mai i això no ens va gens bé per la nostra salut mental. Per tant, qualsevol cosa bona, per petita que sigui, l’hem d’aproﬁtar per passar-ho bé. El Carnaval és una bona raó, podeu fer una gran festa o més petita però no desaproﬁteu l’ocasió per fer-la. Sobretot si teniu canalla, no dubteu: sigueu creatius i penseu en una disfressa fàcil, n’hi ha moltíssimes. Entre tots i totes hem de fer possible que aquests dies ens tornin una mica l’alegria i les ganes de disbauxa que hem perdut fa estona. La mainada s’ho passa molt i molt bé, d’això es tracta i si ells s’ho passen bé nosaltres encara més. Ara bé, ja sabeu que no cal tenir canalla per passar-s’ho bé, sortir, escoltar música i fer xerinola! Què us haig d’explicar jo que no sapigueu! Vinga, a divertir-se, que són quatre dies! (I amb les retallades potser seran tres!!!!!) Robert Blanch

Nosaltres, deﬁnitivament, ens quedem amb els tastets de productes del porc i locals. Per un preu mòdic tenies l’oportunitat de tastar un embotit boníssim!!! Manoli Ambrosio (Competic Inicial, matí)

25 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Tot girava a l’entorn del porc i, a partir d’aquí, la proposta d’activitats era molt àmplia. Des d’una exposició teòrica i audiovisual del cicle de vida del bestià porcí, passant per una mostra de tractors antics força sorollosa, i per un concurs de munyir vaques d’allò més divertit, ﬁns arribar a passejades en poni pels més petits.

Cultures i Tradicions

Hi ha coses que ens fan diferents però també n’hi ha d’altres que ens apropen...

dores. a it u ll i s e r o d a molt treball n ó s s e n o d s le • Totes • Volem lluitar per la lli bertat. • Volem a prendre pe r millorar en la vida. • Estimem la nostra cultura d‛origen. cia. n è l o i v a i la r r e u g a ada l r g a s n • No e • Dema nem qu • Demanem viure amb dignitat. e hi ha gi pau al món.

26 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

• Estimem Catalunya i volem aprendre la seva cultura. es. n a partir m m r o c e i s g t o t e m aprendre d es so m t le o o V T • • ultura. c i s t n e m e coneix en comú. s se o c s e lt o m té a in • La nostra cu • No volem que hi hagi malalties. • Perquè s om triomfa dors i lluit adors. ses, a c s ant. l e l b s m n e i • D olt s m s é • Perquè dins del cor to iliar m a ts f a d i v te nim els mateixos sentim la ents...

• Volem que es respectin els nostres drets. Grups d’afabetització - Matí i nit

2013-14

curs

PUNT DE VISTA ÚLTIMA ETAPA

Divendres 3 de gener de 2014, 17:35 de la tarda. Estic arribant al final de l’etapa, la primera part ha estat bastant plausible, però ara em disposo a afrontar el tram final, la dificultat del qual és notòria. Em preparo per accedir a la zona de bots, “bumps”, basses... procurant que el vehicle no es quedi encallat o toqui a terra. I no, no estic a la Patagònia, ni al Marroc, ni a cap país exòtic. Estic al mig de Salt intentant aparcar davant l’Escola d’Adults Les Bernardes, i això s’ha convertit en una aventura. Aquest és un pàrquing molt necessari, o així ho entenc ja que tot i que no sóc de la població sempre el trobo ple de cotxes. No sé quina problemàtica l’envolta però seria primordial que l’Ajuntament de Salt hi intervingués. Fi de l’etapa. He arribat al punt de control sense més incidències. Sort que avui no ha plogut. Albert Bonet - Accés a la Universitat

N-141, LA CARRETERA DE LA VERGONYA!!!

El tram de la N-141 que va des de Bescanó fins a Anglès, uns 16 kilòmetres, més conegut com la carretera de la Vergonya, és una via molt utilitzada. Durant l’últim any s’han enregistrat entre 8.500 i 13.500 moviments diaris al llarg d’aquest tram. Tanmateix continua essent una via desconeguda per als responsables de carreteres ja que no solucionen les necessitats dels usuaris. Durant els últims 5 anys, aquesta via ha patit dos projectes de millora que no han servit per disminuir les dades de sinistralitat, ni per callar les protestes dels indignats. Més de 2 milions d’euros cal sumar al pressupost final aprovat per la construcció dels eixos d’Anglès i Bescanó de 165 milions d’euros, que encara avui no se sap quan es farà. A dia d’avui, les dades recollides en l’últim any de sinistres en trams d’aquesta carretera són desorbitades. Un dels últims dies negres de l’any 2013 va ser el dia 18/11/2013, amb un registre de 5 accidents. Quants sinistres més calen enregistrar per tal de posar punt i final a aquesta situació? Tot i que les dades, informes i queixes de la gent són sonores, sembla ser que el problema no és tan important com per posar-lo al capdavant de la llista; és més important tenir una altra sortida de peatge a Sant Gregori, per exemple, que no pas evitar futurs accidents. Eduard Macias Sanz - Curs de PPA, CFGS, grup 3.

27 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Quants entrebancs ha de patir més la carretera de la Vergonya abans de fer l’obra ﬁnal dels eixos de Bescanó i Anglès? Quants diners costaran totes les reparacions abans de l’arribada de l’interminable cinturó? Quantes persones hi deixaran la vida, els cotxes i els nervis abans d’arreglar aquesta situació? Són preguntes que ens fem tots els usuaris d’aquesta via, però que ningú no respon.

Punt de Vista

UNA COOPERATIVA CATALANA MODEL

28 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En les dècades dels anys 50 i 60 del segle passat, es va produir una gran mecanització del camp català. Com a conseqüència d'això, hi va haver un excés de mà d'obra i la gent no trobava treball a les zones rurals. Es va produir un desplaçament massiu de persones cap a les ciutats, cosa que va comportar un canvi molt radical en la vida de la gent. Es va passar de tenir una terra petita i animals per cobrir molta part de les necessitats alimentàries, a haver de dependre, totalment, de les carnisseries i botigues de la zona on es trobaven. A la vista d'aquesta nova situació, l'any 1959 un grup de joves de la població de GUISSONA, a la comarca de La Segarra (Lleida), encapçalats pel Sr. JAUME ALSINA CALVET, van formar una cooperativa que la van anomenar Cooperativa Avícola de Guissona. Aquesta cooperativa tenia com a objectiu dedicar-se a produir ous i carns de diverses espècies per poder abastir les necessitats d'aquelles persones que van haver d'abandonar el món rural, i tots els habitants del món urbà, en general. Va ser tant l'èxit que va tenir aquesta cooperativa que, en molts pocs anys, ja s'actuava en totes les comarques catalanes i també en les veïnes de l'Aragó. Es realitzaven grans produccions de tot tipus de carns, ous i altres productes alimentaris, que, en principi, es venien a distribuïdors, comerciants, etc. amb els riscos que això comportava. Per això, es va estudiar un sistema per poder fer arribar aquests productes directament, del camp als consumidors, sense cap intermediari. L’any 1999 es va obrir la primera botiga a Barcelona com a prova pilot. L’acceptació va ser tan bona per part dels clients, que es van anar obrint més botigues de manera progressiva a raó d'unes 20 o 30 cada any.

En l'actualitat, l'empresa compta amb un total d'unes 400 botigues repartides per totes les comarques de Catalunya, Andorra, Aragó i part de la Comunitat Valenciana. La població de Guissona, on es troben les oﬁcines centrals del grup, i la major part de les instal·lacions, ha passat de tenir, l'any 1950, un total de 1.800 habitants, a 6.800 l'any 2012. Aquest augment tan gran

de la població és degut a la quantitat de persones que han vingut de molts països per treballar a la Cooperativa. Guissona pot presumir de ser dels pocs llocs on no hi ha atur; la taxa d'atur és zero. Aquella petita cooperativa que va néixer ara fa 55 anys s'ha convertit, en aquest temps, gràcies als esforços i treballs dels seus milers de socis, els seus directius, els treballadors, etc., en el gran GRUP ALIMENTARI GUISSONA. Avui dia, és l’empresa més gran de la província de Lleida, i la cooperativa més gran de tot l'Estat espanyol. Aquest èxit és gràcies a aquest model d'empresa únic que va des de la producció de les matèries primeres, la transformació, distribució i venda directa al consumidor ﬁnal, i sense cap intermediari. I tot això amb ﬁnançament propi. Javier Jove - Competic Inicial, tarda.

Punt de Vista

Els iaioﬂautes cridem a la població perquè es mobilitzi contra la retallada de les pensions. Només un gran moviment popular pararà aquestes mesures. Proposem una gran plataforma que ens uneixi a tots contra aquesta llei injusta.

SÍ, es pot! Vull escriure, molt resumidament, sobre els problemes socials que estem patint a l'Estat espanyol, especialment per les polítiques que està aplicant el govern de torn.

Un altre tema que vull destacar és el retrocés que s'està patint respecte els drets socials adquirits per la ciutadania després de molts anys de lluita i reivindicació. Estic pensant en la llei de l'avortament del ministre Gallardón, les retallades en les pensions, en la sanitat pública, l'educació; en deﬁnitiva, han atacat la pròpia essència de l'estat del benestar. Però, això, no és tot. No podem oblidar-nos de la darrera reforma laboral impulsada per l'actual govern, que lluny d'aconseguir fer créixer l'ocupació, està comportant que molts empresaris puguin acomiadar els treballadors, pràcticament, sense cost econòmic. Tampoc podem deixar en l'oblit, el drama humà dels desnonaments produïts arran de la crisi econòmica que afecta el nostre país. Especialment, els desnonaments d'aquelles famílies que s'han quedat sense feina i que no han pogut fer front al pagament de la hipoteca. El que em sembla més reprovable, és que siguin aquestes entitats que han rebut fons públics, és a dir, diners de tots, les que insten els procediments judicials per tal de deixar al carrer famílies senceres i, així, apropiar-se dels seus habitatges, els quals

quedaran desocupats a l'espera que torni el temps de l'especulació. Una altra qüestió a tractar és el tema de la corrupció que afecta, especialment, a les elits socials i polítiques. Podríem parlar de Millet i Montull, de Bárcenas, d'Urdangarin i la infanta Cristina, però no ho faré. No s'ho mereixen. El que sí que us vull explicar és que existeixen maneres per tal de despertar consciències, que no ens hem de limitar a criticar des del sofà, sinó que hem d'utilitzar les plataformes i les organitzacions que existeixen per tal de canviar aquelles coses que no ens agraden de la realitat. Encara que tan sols siguin petites coses. Per exemple, jo acabo de jubilar-me i estic col·laborant en la plataforma dels “iaiosﬂautes”. Es tracta d'una plataforma a nivell nacional, que es reuneix a Girona. No som un col·lectiu gaire ampli, però sí que som persones amb consciència i molt compromeses amb els problemes socials. Ens reunim un cop al mes al centre cívic de Sant Narcís i, de vegades, també ens desplacem a d'altres indrets per tal de fer escoltar la nostra veu. De vegades, hi ha companys que es qüestionen si això que fem serveix per a alguna cosa i jo penso que sí, que si fóssim molts els que sortíssim al carrer, la nostra força seria molt més gran. I si no, mireu l'exemple del barri de Gamonal, a Burgos. El poble es va unir i va aconseguir aturar el projecte comercial que el seu alcalde volia implementar sense el consentiment del barri. SÍ, ES POT!!!!!! Encarna - Competic Inicial, matí.

29 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En primer lloc, arran dels darrers esdeveniments en què un grup d'immigrants va morir a Ceuta, vull destacar la deshumanització de la política d'estrangeria que s'està aplicant respecte la frontera marroquí. El govern central s'excusa argumentant que es limiten a aplicar la llei, però no tenen en compte els drets humans. I jo em pregunto: com es poden llançar pilotes de goma i pots de fum a les persones quan estaven a punt d'arribar nedant a la frontera argumentant que tractaven de delimitar les fronteres? Senzillament, crec que hi ha valors que s'estan perdent.

2013-14

curs

ELS NOUS CATALANS ESCRIVIM

QUÈ HEM APRÈS DE LA CRISI Avui el grup de neolectors del matí, amb la nostra professora Piti, hem passat balanç de la crisi. Malgrat tot el que té de dolent i el que ens està fent patir, tots hem coincidit que també ens ha ensenyat moltes coses. Hem après a mesurar i a valorar més el que tenim: no cal anar al súper a omplir el carretó ﬁns al capdamunt per després arribar a casa i haver de llençar el que no ens agrada o es fa malbé; hem de comprar el que realment necessitem. Tampoc fa falta tenir l’armari ple de roba i sabates que no ens posem, només pel plaer d’anar de rebaixes. Hem d’obrir el llum quan es fa fosc i encendre la calefacció quan fa fred, no té cap sentit tenir el llum encès a ple dia o la calefacció a 30 graus i les ﬁnestres obertes. Hem d’utilitzar el cotxe només quan faci falta o compartir-lo quan fem el mateix trajecte. Podem dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així consumim menys aigua, que és un bé escàs... Hem après a ser més solidaris amb la gent que ho necessita: s’han fet

campanyes de recollida d’aliments i de joguines que han estat exemplars. També s’han creat associacions per ajudar les persones que havien perdut el seu pis en no poder pagar la hipoteca. Amb les retallades que ha fet el govern perquè no té diners, la sanitat i l’educació s’han vist molt afectades i ho trobem molt injust. Quina culpa tenen els pobres malalts que no poden ser ben atesos quan més ho necessiten, o els nens i nenes que s’estan formant a les escoles i instituts que seran els nostres dirigents del futur? Compte, que tot el que estalviem avui ens passarà factura demà! Això sí, hem vist que cal utilitzar amb prudència els recursos públics. No hi ha res gratuït; tot ho paguem amb els nostres impostos. Hem comentat que hi ha moltes persones que s’apunten als cursos de l’escola d’adults i després no vénen a classe malbaratant una oportunitat que se’ls dóna per a formar-se i que costa diners a la comunitat.

no hi ha feina i que costarà molt de crear-ne. Algunes feines han desaparegut del mercat i se n’hauran de crear de noves que demanen una formació que moltes persones no tenen i quedaran excloses. A cap persona de la nostra classe li agrada viure dels subsidis. Tots voldríem tenir una feina que ens permetés guanyar-nos la vida dignament i decidir què volem fer lliurement.

El més dolent d’aquesta crisi és que

Grup de neolectors, matí.

30 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

ELS PROBLEMES DE LA CRISI Som la classe de català bàsic nocturna. Som un grup de gent formada per dues dones i set homes. Tots nosaltres som gent molt treballadora, i entre nosaltres hi ha gent de molts països diferents: de Senegal, del Marroc, de Mali i d’Hondures. La crisi dels nostres dies ens preocupa molt, perquè necessitem treballar. Cada vegada la situació és més difícil. Pensem cada dia que la situació millorarà però no veiem sortida. De deu persones que som a la classe, abans treballàvem nou i actualment només treballem dos. Un de nosaltres acaba de tenir un nadó de vuit mesos i s’ha quedat sense feina. Tot i tenir ajudes, són insuﬁcients. Ell diu : -“Jo vull treballar”. CATALÀ BÀSIC, nit.

HE DECIDIT APRENDRE CATALÀ He decidit aprendre català, no per qüestions administratives o de nacionalitat (per les històries clàssiques de papers, ja que les tinc totes arreglades). Jo tinc doble nacionalitat: la del meu país d’origen (Camerun), i també la francesa. Feina, també en tinc de moment, i no és el més important.

.....Escrivim

De SEREKUNDA a SALT

Vaig arribar fa cinc mesos exactes a Espanya, directament a Girona. Vaig deixar França, un país que m’encanta on hi tenia molts avantatges, entre ells amics per elecció, per viure una altra cosa, no per fugir. La meva arribada és com un full en blanc per escriure tot el que vull. Vaig arribar amb el meu equipatge i un desig: parlar amb gent d’aquí, aprendre la seva història, la seva cultura i els seus valors. És a dir, conèixer la gent millor. M’encanta veure la gent gran passejant pel carrer Major de Salt quan hi ha sol. M’agradaria poder fer-los preguntes: com era la vida abans i altres coses, però ara no puc. QUINA FRUSTRACIÓ! Vull aprendre català perquè m’encanta la gent d’aquest país, m’encanta aquesta llengua. Una llengua és molt més que un conjunt de paraules i regles gramaticals. També és una manera de pensar, una sensibilitat, una cultura. I això és tot el que m’agradaria aprendre en aquesta escola. M’encanta descobrir que hi ha les mateixes paraules en una llengua i en una altra. El fet de poder observar que aquestes paraules han viatjat i han canviat una mica però que ens recorden que estem més a prop els uns dels altres del que ens pensem. M’agraden també tots els estrangers que hi ha aquí. És com: «la volta al món en un mocador de butxaca». Cap necessitat d’anar de viatge! Totes aquestes llengües i cultures que es van reunir aquí són una enorme riquesa. I el català, és el pont essencial que ens reuneix a tots. Jo vaig arribar a la conclusió que viure aquí mostra quin tipus de persona ets realment. Si t’agrada la gent, si ets curiós, llavors t’encantarà aquest lloc. Però si per a tu hi ha coses més importants que les persones, si et centres en les teves pors, en tu mateix, en les teves necessitats o ambicions, llavors és possible que desaproﬁtis una experiència meravellosa: utilitzar aquesta llengua, EL CATALÀ, com una manera de tocar el cor dels altres. A tots aquells que aprenen aquesta llengua només per raons de papers o de feina, vull dir-vos que això és útil per als documents, per a la ciutadania, per a treball i altres. Això és útil, sí, però aquest no és un objectiu. Una vegada que tingueu tot això, us adonareu que la vostra vida no us canviarà. O potser us canviarà tan poc...! Vosaltres sereu sempre la mateixa persona. El que realment pot canviar la vostra vida són aquelles persones que us trobeu en el camí de la vida, a les quals et decideixes a obrir-te o no. Carole Michèle Mbengono.

Hagi i Mariama Sumbundu - CATALÀ, matí. Hola, bon dia! Som la Hanan i la Ouafae. Venim d’un poble del Marroc anomenat Alkasr-alkabir. La Hanan ha nascut en aquest poble, però la Oufae només hi viu. Ella ha nascut a Fes. Ens encanta aquest lloc! Té cases adossades on les seves façanes són de colors. A la Hanan li agraden molt els colors de les cases, però a la Ouafae no. És un poble més gran que Salt, és com dues vegades Salt. No hi ha platja, però sí que hi ha una estació de tren. El tren ens pot portar a la capital Rabat en tres hores. Hi ha una plaça que té moltes botigues de roba, de sabates, de cuina, locutoris, bars, restaurants, biblioteques, llibreries... Nosaltres vam venir a Salt per la feina dels nostres marits. La Hanan diu: “M’agrada Salt però m’agrada més el meu poble. Estic desitjant poder tornar amb la meva família al poble que vaig deixar un dia.” La Oufae diu: “Jo també vull tornar però m’agradaria més anar a Fes”. Hanan Halouan i Oaufae

Sóc la Oumou-Kairi, una noia de Guinea Conakry. Vaig venir per estudiar i desitjo poder anar a la universitat algun dia. M’agradaria poder estudiar medicina. Allà la majoria de la gent es manifesta contra el president perquè els joves quan acaben els estudis no tenen feina. El meu poble és més gran que Salt. No té platja ni tren, però sí que té aeroport. També té muntanyes amb salts d’aigua. El meu poble té mercat. És un mercat dues vegades més gran que el de la ciutat de Girona. M’agradaria tornar a Guinea per poder fer de metgessa al meu poble o al meu país. Oumou-Kairi Bah

31 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En la meva opinió, no hi ha res més frustrant que intentar comunicarte amb algú i no ser capaç de parlar, de compartir. És com si hi hagués una enorme barrera entre tu i els altres (un mur impenetrable) i he decidit trencar aquesta barrera.

Som en Hagi i la Mariamma. Som germans. El nostre país és Gàmbia, la capital és Banjul. Nosaltres som d’un poble anomenat Serekunda. És un poble més gran que Salt, té un milió i mig d’habitants. Té platja amb sorra blanca i rius amb cocodrils. La seva gent viu en cases baixes i blocs de pisos de màxim set plantes. El mercat és molt més gran que el de Salt. La gent viu del conreu dels camps i de la pesca. Ens agrada molt el nostre poble. Nosaltres vam venir perquè el nostre pare estava a Salt, però algun dia tornarem a Serekunda.

.....Escrivim

ELS NOSTRES LLOCS D’ORIGEN A Ghana parlem akan. El nostre idioma no s’assembla gens ni mica al català. Allà hi ha moltes religions: la catòlica, la musulmana, la presbiteriana, la pentecostal... Nosaltres estem acostumats a viure en diversitat. A Nigèria hi ha molts idiomes, però cap d’ells s’assembla al català. Hi ha moltes religions però jo sóc pentecostal. Com podeu veure, en aquesta aula hi ha una gran diversitat de persones, cultures, religions i llengües, però tots nosaltres tenim moltes coses en comú:

- Som persones que venim a aprendre la llengua del país on vivim. Som una classe molt diversa. Venim de diferents països: d’Itàlia, del Marroc, de Ghana, de Nigèria, de l’Índia i de l’Equador. Tots som diferents; cadascú de nosaltres té una cultura i una manera de pensar diferent. Per exemple: Al Marroc l’idioma és totalment diferent al català. No s’assembla en res! La nostra religió, la musulmana, és la millor perquè si ets un bon musulmà no pots fer res dolent: no pots robar, no pots ser mala persona, has de respectar la teva parella... La llàstima és que no tots els musulmans ho són de veritat... A Itàlia l’idioma s’assembla molt al català; per això jo tinc més facilitat amb l’aprenentatge de la llengua catalana. Jo no parlaré de la religió perquè jo sóc catòlic no practicant.

- Ens agrada expressar-nos en llibertat a l’aula. - Ens agrada conèixer més gent. - Ens agrada la festa: riure, passar-nosho bé, compartir moments...

Alessandro, Sanae, Rachida, Nezha, Fatima, Idrisu, Prince, Latifa, Paulina, Jennifer, Fadoua, Ouafae, Sarra, Mohamed, Rouguiatou. CATALÀ BÀSIC, matí.

32I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

NOSALTRES PENSEM QUE A CATALUNYA... -

S’hi està bé, però falta feina; per això, tots estem tristos, preocupats i no tenim ganes de pensar i ens costa estudiar. També tenim problemes amb els nens perquè no hi ha beques per als llibres. Jo tinc moltes, moltes, moltes ganes d’estudiar, però quan arribo a casa hi ha moltes factures per pagar...

El que més m’agrada d’aquí és la sanitat, els metges i els hospitals, les medecines i les infermeres que són molt carinyoses i, encara que siguis estranger o pobre, et tracten igual de bé.

A mi m’agrada la tranquil·litat, la seguretat. Estic tranquil·la pels nens. Saps que poden estar pel carrer i no passa res. Si passa alguna cosa la policia o l’ambulància arriba molt ràpid. No hi ha diferència entre rics i pobres. Al meu país no és així: la policia pot tardar una hora o dues a arribar. ALFA 2, tarda.

Hola Ousenuo Jallow,

Dimarts, 14 de gener de 2014.

Com estàs?

Hola família, com esteu?

Ja fa 34 anys que vaig arribar a Catalunya i ara visc a Salt.

Sóc en Tayeb. Bones festes a tots.

Normalment he treballat molts anys aquí a Catalunya. Ara no treballo. Cobro una ajuda.

Ja fa 15 anys que visc a Catalunya. Tinc quatre fills, dues filles i dos fills. Ara visc a Salt.

Estic viudo i tinc dues ﬁlles i un ﬁll nascuts aquí a Catalunya.

Estic malament perquè no tinc feina, però salut sí.

M’agrada escriure en català.

Gràcies a Déu! Fins aviat.

Adéu!! Ousman Jallow - Neo 2 La Farga.

Tayeb El Yihami - Neo 2 La Farga.

Hola família, Com esteu? Ara visc a Salt, a Catalunya. M’agrada Senegal i m’agradaria anar-hi però no tinc diners. Ara no tinc feina i m’agradaria tenir un ﬁll. Tinc moltes amigues. Tinc ganes de veure la meva família. M’agrada la meva professora que es diu Empar i és molt maca i bona persona. Adéu. Un petó!! Fatomata Ba - Neo 2, La Farga.

33 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Clue: CAT, DOG, GOAT HEN, PIG, RABBIT, MOUSE, COW and LAMB

LOOKING FOR FARM ANIMALS Across 2. wine 4. chicken 6. water 7. beer 10. chips 11. coffee Down 1. ﬁsh 3. tea 5. ice-cream 8. eggs 9. rice

FOOD AND DRINKS CLUE

FAMILY MEMBERS

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

2013-14

curs

FEM CIÈNCIA Interpretació d’un gràfic

El gràﬁc següent representa l’evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport de Girona, de juny de 2012 a juny de 2013. a) Quants passatgers van passar per l’aeroport el setembre de 2012? I el març del 2013? 350.000 passatgers el setembre i 150.000 el març. b) Entre l’octubre de 2012 i el gener de 2013 el nombre de passatgers ha augmentat o ha disminuït? Ha disminuït. c) Què s’observa des d’agost de 2012 a gener de 2013? A què és degut? Es veu que disminueix el nombre de passatgers a causa que és temporada baixa en venir la tardor i l’hivern. d) Si comparem el nombre de passatgers de juny de 2012 amb el de juny del 2013, el nombre de passatgers ha disminuït o ha augmentat i en quant? El juny de 2012 van arribar a Girona 400.000 persones, mentre que el juny de 2013 van arribar-hi unes 325.000; per tant, hi ha hagut una disminució d’uns 75.000 passatgers.

De la taula al gràfic:

e) Quin ha estat el màxim i el mínim de passatgers que han passat per l’aeroport de Girona durant el període representat i en quin mes? El màxim ha estat de 410.000 passatgers l’agost de 2012 i el mínim d’unes 80.000 persones el gener i febrer de 2013. f) En quin període augmenta el nombre de passatgers? Augmenta de febrer a agost, en venir el bon temps i la temporada alta d’estiu. Laura Alarcón - 2n GES, matí.

EL CANVI CLIMÀTIC

34 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

EI protocol de Kioto es va generar el 1997 amb la ﬁnalitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, de situar aquests dintre d'uns límits i estabilitzar les concentracions d'aquests gasos entre 2008 i 2012. EI departament de Medi Ambient i Habitatge de Catalunya, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, per controlar les emissions de CO2, va publicar les dades corresponents a Catalunya en el següent període de temps: Evolució emissions (en tones de CO2) Primer període de comerç 2005-2007 i anys 2008 i 2009.

Font: Resum emissions període notiﬁcació 2009, www.gencat.cat (taula adaptada)

Fem Ciència a) Durant aquest període de temps (del 2005-2009), quin o quins sectors no han aconseguit minvar les emissions de CO2? El sector que no ha aconseguit minvar les seves emissions durant el període de 2005 al 2009, és el de cogeneració/combustió, ja que l’emissió segueix essent més elevada que en el 2005. b) Calculeu quin sector ha notat més diferència des de 2005 al 2009? El sector que ha notat més diferència és el del ciment, ja que si mirem els resultats del 2005 amb 6.314.544 de tones i el 2009 amb 3.916.174 tones de diòxid de carboni hi ha una diferència de 2.398.370 tones de CO2 que han minvat. Si ho observem de forma relativa, les emissions percentuals del 2005-2009 són de 31,93% i 23,98% del total, respectivament, on la diferència és d’uns 7,95% de reducció d’emissions de CO2 . Altres sectors on hi ha hagut una disminució són el de la ceràmica, les elèctriques, el vidre i, en menor grau, el paper.

elèctriques amb un total de 4.290.147 tones de diòxid de carboni, els quals representen un 26.27% del total de les emissions del 2009, que són 16.325.860 tones de CO2. D’altra banda, el sector amb menys emissions és el de la Ceràmica amb 195.704 tones de CO2, que representa un 1,2% del total d’emissions del 2009. d) Dibuixeu el diagrama de barres corresponent als anys 2005 i 2009 dels cinc primers sectors que surten a la taula?

c) Durant el 2009, quin és el sector amb més emissions de CO2? En quin percentatge (sobre el total d’emissions d’aquell any)? I el que menys, en quin percentatge? El Sector amb més emissions de CO2 al 2009 són les

Artur Brito - 2n GES, vespre.

Mi aﬁción por los caballos viene porque tenía que hacer hipoterapia por la parálisis que sufrí del lado derecho debido a la operación de un tumor cerebral. Después de recuperar parte de la movilidad empecé por quitarme el miedo al caballo y, a raíz de ahí, empecé a aﬁcionarme más día a día. Ya desde los 10 años, los caballos fueron un punto de apoyo muy fuerte en mi vida porque gracias a ellos me pude recuperar. A ellos les debo todo. También por eso estoy aquí en Cataluña, para labrarme un futuro como profesora de equitación o policía montada. A consecuencia de todo lo que me ha pasado, tengo más problemas, es verdad, porque el oído es el centro del cuerpo humano, que es la gravedad, y al ser sorda hay veces que no te enteras de las cosas... Os voy a contar un poco como es el mundo de los caballos: Hay muchos tipos de montar a caballo y dos a las que me he dedicado y me dedico aún es al Salto: que es

pasar un obstáculo y, dependiendo de la categoría en la que estás es más o menos alto. Doma: donde tienes que estar en armonía con el animal, disfrutar del momento. La verdad es que a mí, cuando me subo al caballo, se me pasa todo lo malo y me olvido de todo. Ara Niévares - Llengua Castellana- N3

35 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LOS CABALLOS

Fem Ciència

El baobab: LA REFERÈNCIA CULTURAL A L’ÀFRICA

36 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Baobab és el nom comú d'un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna). L'espècie originària de l’Àfrica continental també es troba a Madagascar, però no n'és nadiua. El baobab és l'arbre nacional de Madagascar. El baobab també és conegut col·loquialment com a "l'arbre capgirat" d'acord amb la llegenda àrab que proclama que el dimoni va capgirar l'arbre i el va plantar a l'inrevés, per la qual cosa va quedar amb les arrels a l'aire. Una altra llegenda africana diu “aquell qui ha dormit a l'ombra d'un baobab tornarà algun dia a l'Àfrica”. Divisió: Angiospermes (plantes amb fruits) Classe: Dicotiledònies Ordre: Malvals Família: Malvàcies Genère: Adansonia Trets morfològics: És un arbre que ateny ﬁns a 20 m d'alçària, de tronc extremadament gruixut (ﬁns a 15 m de diàmetre) i pot acumular grans reserves d'aigua durant l'època de les pluges. L’escorça del tronc és gruixuda per

protegir-lo dels incendis a l’estació seca. Té arrels profundes per poder arribar a aprofitar l’aigua subterrània. El seu fullatge és reduït, la qual cosa li permet minimitzar la pèrdua d’aigua en la transpiració. Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels. Aquestes flors tenen una antesi nocturna i són generalment pol·linitzades pel ratpenat Eidolon helvum. Els fruits són molt allargats (fins a 45 cm), amb la polpa farinosa i comestible (d'aquí prové el nom popular de "pa de simi"). Utilitat i aplicacions: Les fulles s'utilitzen força com a vegetals en tota la zona africana, incloent-hi Malawi, Zimbabwe i el Sahel. Es mengen tant fresques com en forma d'un polsim sec. A Nigèria, les fulles es coneixen amb el nom de kuka i es fan servir per fer sopa de kuka. La polpa seca del fruit, després d'haver-ne separat llavors i fibres, es menja directament o barrejada amb civada o llet. Les llavors són sobretot utilitzades per espesseir la sopa, però també com a fermentador. Ho fem servir per fer un suc molt ric en nutrients com el calci i la vitamina C. En la meva llengua es diu bohee i en wollooff és boiyy....Les clofolles són utilitzades per produir escalfor. Els baobabs també són utilitzats com a plantes ornamentals cultivant-los en forma de bonsai (el més popular és A. digitata). Ibrahima Ba. - 2n GES, tarda.

Fem Ciència que només arriben a viure de 10 a 12 anys en el seu hàbitat natural. En captivitat, aconsegueixen viure ﬁns als 26 anys. Població: En els últims cent anys, la caça i la destrucció dels boscos han reduït la població de tigres de centenars de milers a potser menys de 2.500. En el seu moment hi va haver vuit subespècies de tigre, però tres es van extingir durant el segle XX. Les cinc subespècies de tigre restants estan en perill, i s'han posat en marxa diferents programes de conservació.

El tigre blanc és una varietat del tigre ordinari (Panthera tigris) amb una condició genètica que elimina gairebé el pigment normalment taronja de la pell. Les ratlles negres no es veuen afectades. Això passa quan un tigre hereta dues còpies del gen recessiu per a la coloració pàl·lida. Els tigres blancs tenen el nas rosa, ulls color blau gel, i pell de color blanc crema amb ratlles negres. De les varietats de tigres, el tigre de Bengala blanc és l’espècie de tigre més gran i forta.

Mesures per evitar l’extinció: El naixement en captivitat en zoològics i la reintroducció en el seu hàbitat natural és una de les mesures que es duen a terme per a la conservació d'aquesta espècie en perill d'extinció.

Alimentació: Són poderosos caçadors nocturns, capaços de recórrer 35 km en una nit. Les seves preses més comunes inclouen diferents espècies de cérvols, porcs salvatges i búfals, però també s'alimenta de micos, aus, peixos, cocodrils i, ﬁns i tot, d'elefants i rinoceronts joves. Un tigre famolenc pot menjar ﬁns a 25 kg en una nit, encara que normalment no són tan voraços. El rugit d'un tigre es pot sentir a 3 quilòmetres de distància.

Subespècies: Són sis les subespècies que sobreviuen de les nou que hi havia fa un segle: El tigre de Bengala (Panthera tigris tigris) es distribueix a l'Índia, Nepal, Bhutan i Bangladesh. S'estima que hi ha menys de 2.500 exemplars de tigres de Bengala en estat salvatge, essent aquesta la subespècie amb major quantitat d'individus. El tigre d'Indoxina (Panthera tigris corbetti) es troba a Myanmar, Tailàndia, Laos, Vietnam, Cambodja i al sud-oest de la Xina. La seva població es redueix a aproximadament 350 tigres. El tigre de Malàisia (Panthera tigris jacksoni), o tigre malai, originalment es considerava pertanyent a la subespècie del tigre d'Indoxina, però el 2004, anàlisis genètiques van demostrar que era prou diferent per ser una subespècie en si mateixa. Es troba únicament a Malàisia i la seva població s'estima en 300 individus. El tigre de Sumatra (Panthera tigris sumatrae), és el més petit dels tigres existents en el present i es troba únicament a l'illa de Sumatra, a Indonèsia, amb una població estimada d’uns 270 individus. El tigre Siberià (Panthera tigris altaica), també anomenat tigre d'Amur, és la subespècie més gran de les que sobreviuen avui en dia. Es distribueix principalment al sudest de Rússia, però també es troba en petites poblacions a la frontera de la Xina amb Rússia. La població en el present és estimada en 360 individus. El tigre d'Amoy (Panthera tigris amoyensis), també conegut com a tigre de Xiamen o tigre del sud de la Xina, és la subespècie en més greu perill d'extinció. D'acord amb alguns estudis que es basen en el descobriment d'empremtes i opinions de pobladors locals, podrien quedar alguns exemplars a la natura; tot i això, no hi ha dades oficials ni científiques que ho demostrin, per la qual cosa es considera com a probablement extingida en estat salvatge. L'última dada verificada és d'un animal capturat a principis de la dècada de 1970. S'estima que hi ha prop de 72 tigres d'Amoy en captivitat, encara que molts d'aquests són resultat de creuaments amb altres subespècies i, per tant, no es consideren "pures". S'està duent a terme un programa de reintroducció d'aquesta subespècie a la natura, que intenta reeducar els tigres joves en captivitat per a caçar en la natura.

Esperança de vida: Tenen una esperança de vida curta, ja

Iván Rodríguez - 2n GES, vespre.

Classe: Mamífers - Ordre: Carnívor - Família: Fèlids. Espècie: Panthera tigris Nou subespècies, de les quals tres estan extingides. Trets morfològics: Semblant a un gat, encara que molt més gran. Aquest tigre de grans dimensions pesa entre 110-225 Kg i mesura poc més de 3 metres del cap fins a la punta de la cua. Aquesta última arriba a mesurar entre 85 i 110 cm. El registre de tigre de bengala amb més pes, ha estat un mascle de 258.6 kg capturat al nord de l'Índia. Cos adaptat a la cursa, aconsegueixen velocitats de fins a 90 Km/h i és un excel·lent nedador i escalador. Cap més ampli que el del gat, amb orelles curtes i rígides. Els tigres usen el seu característic pelatge per camuflar-se (no hi ha dos tigres amb les mateixes ratlles). Distribució: Es troba a l’Àsia, des de la Sibèria del Nord fins a l'illa de Java del Sud. Hàbitat: El seu hàbitat s'estén per Àsia, des de Java fins a la Sibèria. La majoria de la població es troba a països com Nepal, Bhutan, Myanmar, Birmània, Xina, Índia o Bangladesh. Són animals solitaris, per la qual cosa viuen al bosc, als àlbers de les muntanyes de la Xina meridional i a l'Índia. Reproducció: La mortalitat natural es dóna principalment pels enfrontaments entre mascles per ocupar un territori i accedir a les femelles quan estan en cel. El període de gestació de la femella dura entre 98 i 108 dies i donen a llum d’1 a 6 cadells que pesen poc més d'un quilo.

37 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

DELS TIGRES, EL TIGRE BLANC

Amenaces: El tigre és un animal únic que per culpa dels caçadors furtius està en perill d'extinció a causa del tràﬁc de pells; els dissequen com a trofeu de caça i també el maten per a obtenir algunes parts del seu cos, com els ullals que s'usen en la medicina tradicional xinesa.

2013-14

curs

REFLEXIONS

Un dia qualsevol m’arribava aquest video del Youtube al meu whatsapp d’un desconegut. Me’l vaig escoltar més d’una vegada i em va emocionar. No només per les paraules, tan sentides, d’aquest noi tan jove que les recita, sinó també per l’honestedat dels sentiments que desprèn el seu missatge. I la ràbia. Molta ràbia. I llavors ho vam veure a classe amb els de 2n de GES i vam decidir que seria bo incloure-ho a la nostra revista perquè tots ho poguéssiu compartir, llegir i escoltar. Agnès Rubirola

HARTO

38 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Puedo decir que no soy de los que se quejan; que prefiero ganarme el cambio: cada poco cuenta. Es por eso que quejarme hoy tanto me cuesta, pero no hay más que pueda hacer. Siento impotencia…estoy harto. Harto de políticos corruptos y de bancos, de ladrones de traje, corbata y guante blanco, de recortes, de rescates y de embargos. Harto de avergonzarme de ser español y de España; de dictaduras teñidas de democracia, rojas antes, luego azules y a saber mañana. Pero hay cosas que detesto y que no cambian. Que un concejal de festejos cobre más que un maestro, que un catedrático de universidad o que un médico, que nuestro sueldo no llegue a setecientos euros y el de un diputado no baje de los tres mil quinientos. Harto de pagarles viajes, chóferes, cenas en restaurantes de gran lujo, y tú, mientras, sudando sangre, trabajando, pasando penas para poder así llenar la nevera. Harto de coronas, de príncipes ladrones y princesas, de Reyes que acaparan maldades inconfesas… Su majestad, ¿símbolo de unidad y permanencia?... mas bien símbolo de malestar y decadencia. Me da rabia. Que la gente se mueva por otras cosas, por el Madrid, por el Barça, por la Eurocopa, por enseñar que buenos somos a toda Europa; con el fútbol nos engañan y nos ciegan con la Roja. Muy harto de escuchar que mil jóvenes se marchan cada día a Reino Unido, Noruega o Alemania; que hoy en día tres carreras ya no bastan, que hoy en día se premia la ignorancia. Cansado de Paquirrín, Julianes y Pantojas; empachado de tanta salsa rosa.

Fulanos, chorizos, yonkis, idiotas!...de repente son ahora gente famosa. No lo entiendo. Que todavía intenten que me trague el cuento de que la fiesta de los toros es algo bueno, de que matar por hobby en la plaza es algo nuestro. No es mío, eso seguro; y es triste que sea vuestro. Harto de escudos, de porras, de cargar piedras y de los que las lanzan; de que los puños ganen siempre a las palabras y de que, al final, nadie gane nada... Estoy harto. Podría decirlo más alto, pero no más claro. Del hambre, desahucios, de robos, del paro; y de que me obliguen cada día a aguantar tanto. Yo ya no puedo más. Hoy ya no aguanto. Que más da lo que diga, no cambiará nada. Me acusarán de vivir en un mundo de hadas. No pido riquezas, ni halagos, ni otras bobadas, sólo lo que es mío y ellos me arrebatan... ESTOY HARTO. (Enllaç del video al Youtube: http://youtu.be/ZK4pFr-wzDQ ) Text transcrit per Verònica i Moisès Rabasseda - 2n GES, nit

LA CONSCIÈNCIA M’agradaria parlar de la consciència perquè en l’època en què vivim la humanitat fa de tot sense immutar-se. Potser és que l’hem perduda? Abans vivíem més tranquils i segurs; la gent podia deixar els seus fills jugant a la plaça sense preocupar-se per res perquè tots els veïns els vigilaven; si algú trobava un objecte perdut el portava a la comissaria, podies deixar la porta de casa oberta o sortir al carrer de nit sense por... Ara tot això no passa. La gent està espantada i si veu alguna cosa que no està bé, calla; per por a les represàlies. Cada dia passen molts incidents per l’absència de consciència: l’home que mata la seva dona, un pare que crema els seus fills, la dona que surt amb el marit de la seva millor amiga, els polítics que ens roben descaradament milions d’euros… Sembla com si els nostres cors s’haguessin petrificat i ja no podem ser capaços de sentir sensacions. El que em fa més por és que hem perdut els nostres valors; ara tot s’hi val! Al final espero que la nostra consciència es desperti, recuperem el sentit comú i tothom pugui tornar a viure més relaxat, com abans. Dikra Khali - català 3 -

Què ens priva de ser feliços? La resposta: la nostra ment i tot allò que desitgem i no tenim a la vida. Us aconsello un bon llibre que fa obrir els ulls: El monjo que va vendre el seu ferrari. Robin Sharma, l'autor, reﬂexiona sobre el fet que moltes vegades no sabem apreciar el que tenim; que no hem de viure en el passat ni pensar gaire en el futur, sinó centrar-nos en el moment present, assaborir-lo i veure les coses importants que tenim per gaudir-ne, com si cada dia fos l'últim de la nostra vida. I el que hagi de venir, ja vindrà. Hem de fer la feina que ens agradi tan bé com puguem i donar el millor de nosaltres. No perdre el temps pensant en coses materials, que no donen la felicitat, i valorar per damunt de tot els tresors que tenim ben a la vora, com la família, els amics, la salut, la feina... L'ideal, doncs, seria que tothom pogués aconseguir d'aquesta manera ser feliç, i així, entre tots, deixaríem un món amb més amor als nostres ﬁlls. Joana Aguilera - Competic 2, nit.

Què és la vida? És el camí que fem des de la nostra naixença fins a la mort; un camí ple de tot: de felicitat, alegria, plors, esforços, entrebancs, insatisfaccions, contradiccions, ràbia, intolerància, incomprensió. De joves, intentem viure i entendre què hem de fer, com hem de comportar-nos, què és millor per agradar, per fer-nos escoltar o no, quan és bona una cosa o una altra (depèn de en quina situació ens trobem), com trobar la forma, les paraules, els moviments per ésser o no ésser diferent ni indiferent. De petits ja tenim les nostres pors (és clar que hi fa l'educació que ens han donat). La informació que rebíem de petits i ara de grans, les influències dels tutors, pares, mares, mestres, monges, capellans, amics, germans i, sobretot, germans grans, que ens han influït molt en el nostre caràcter, en el camí que estem passant, sense desviar-nos, intentant ésser moderats, buscant el camí correcte per a nosaltres, seguint els nostres ideals, que ens han anat formant al llarg de tota la vida. Si tenim descendents hem de fer-los veure que no tot són flors i violes, però tampoc que tot són penes; trobar l'equilibri de les coses que ens dóna la vida en la seva correcta mesura, i passar el camí que el destí ens ha marcat, fins a l'espera de la fi del viatge que és la vida. Tomàs Riera - Competic 2, nit.

39 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA VIDA

Reﬂexions

CRISI. SORTIDA…? És ben cert que estem en “crisi”. I quan diem això, pensem en la monumental crisi econòmica que sofrim des de fa uns quants anys. No podem negar la situación terrible que està vivint l’economia –l’espanyola i la mundial–; ara bé, hauríem de tenir en compte que la crisi no és tan sols econòmica, que és una crisi global i que, en conseqüència, afecta tots els aspectes de la vida de l’home. Des del meu punt de vista, és obvi que la crisi econòmica no és més que una manifestació –potser la més visible– de la terrible decadència general en la qual estem instal·lats. Convido a tothom a observar el món i a reﬂexionar serenament sobre allò que veu. La dita globalització planetària, o també mundialització, ens ha arribat en un moment en què, amb els avenços tecnològics existents, és possible la supervivència digna de tots els habitants de la Terra. Tot i això, vivim en un sistema que es divideix cada vegada més entre un petit grup de globalitzadors que ho tenen tot i que ho gaudeixen de manera absolutament ostentosa i lamentable, enfonsant en la més terrible misèria a la immensa majoria de globalitzats. Personalment, veig una humanitat absolutament fracturada que difícilment pot arribar enlloc. A més a més, aquests “globalitzadors” no en tenen prou encara, i en volen més, i disposats com són a engolir-ho tot, ja acaben d’exprémer la “mare Terra”.

40 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Pel que fa a Espanya, els polítics ens diuen que ja sortim de la crisi; per a mi és una mentida –una més–. El que succeeix és que els taurons internacionals volen que paguem els interessos del nostre deute com ells vulguin -no importen les retallades salvatges, ni la pobresa, cada cop més abundant– ni que el país estigui a la venda a preu de ganga i que ells puguin comprar-lo. Per això estan contents amb Espanya. Aquesta és la sortida de la crisi de la qual parlen. En resum, entenc que de sortida de la crisi, res de res. Jo no espero cap cosa dels polítics…cap cosa bona, és clar! Rogelio Tarroc

FUTUR INCERT Em dic Clàudia i tinc 36 anys. Actualment no treballo, així que al setembre vaig decidir apuntar-me a l’Escola d’Adults, Les Bernardes, per tal de poder reemprendre els meus estudis d’administració i finances. Quan la meva professora Lourdes em va dir que escrigués a la revista La Cooperativa em vaig preguntar, jo? Què puc aportar jo a la revista? O més ben dit a la gent que la llegeix? Primer, vaig mirar de quin tema parlarien els altres companys que hi escrivien, però, després de molt pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que havia de dir alguna cosa que, per a mi, fos important i que estigués convençuda que a l’hora d’escriure-ho, ho fos també per als lectors. Com ja he dit unes línies més amunt, tinc 36 anys. Sóc mare de 2 fills i tinc una vida normal, com la de molta altra gent de la meva edat, i fins no fa gaire el tema de la feina no em preocupava massa. Quan tenia 18 anys, i com que no m’agradava gaire estudiar, vaig decidir que volia posar-me a treballar. Sempre s’ha sentit a dir que qui no serveix per estudiar serveix per treballar. Eren altres temps i no costava trobar feina, així que de seguida en vaig trobar. Durant aquests 16 anys he agafat molta experiència d’administrativa i mai m’ha faltat la feina i fins fa 2 anys que em vaig quedar a l’atur, pensava que qui volia treballar podia, però quan portes un temps buscant i veus que no et surt res et vas adonant que les coses estan molt complicades. Podria culpar a la crisi, és clar que sí!!! Per què no? Moltes empreses han hagut de tancar les seves portes i no es creen

Reﬂexions

LES EXPECTATIVES ERRADES

Amb això, no vull pas dir que tothom qui no té estudis o que, com jo, ja té una “edat”, no trobarà o no té una bona feina. Ni molt menys, només faltaria... no es pot generalitzar, però per a la gent que en aquests moments esteu en la mateixa situació que jo, sense feina, o pels joves que heu acabat els estudis i no feu res o us trobeu perduts, penso que pot ser una bona opció continuar estudiant, encara que sigui per reciclar-se. Així que, i per acabar, tots sabem que d’aquí poc s’acaba el curs escolar. Molts de vosaltres heu de decidir què fareu en un futur o què voleu estudiar, potser penseu que és aviat i no teniu molt clar a què us voleu dedicar, però el que sí que us asseguro és que escolliu el que escolliu, estudiar és molt important, i tot i que ara no us ho sembli, en un futur us pot obrir moltes portes... Mireu les opcions, n’hi ha moltes, i trieu el que creieu que us pot agradar més i no només els joves, sinó també els homes i dones en situació d’atur, o persones que vulgueu millorar en la vostra feina, tant és... mai és tard per aprendre. “L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món” Nelson Mandela.

Clàudia Solés Trobat - Curs de PPA, CFGS.

Amb el grup de la tarda també estic molt contenta. Al principi, en ser tots homes i tenint en compte que són musulmans i jo dona, pensava que no arribaríem a connectar, però crec que formem un bon equip i passem bones estones, alhora que aprenem uns dels altres. Són molt comunicatius i respectuosos amb mi, m’ensenyen moltes coses de les seves cultures i de la seva vida. Jo, per la meva part, sempre intento debatre una mica tant per afavorir la comunicació dins l’aula perquè s’expressin com alhora també per fer més amenes i més properes les classes. Per ﬁnalitzar, vull donar les gràcies a tot l’alumnat i encoratjar-los a que continuïn estudiant i aprenent, ja que és la clau que obre moltes portes a la vida i et fa més lliure. Teresa Carmona

41 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

llocs de treball nous, no dic pas que no... Però també part de la culpa és meva. Per cada oferta laboral que hi ha al mercat hi ha molts inscrits i és lògic que les empreses escullin les persones més preparades i més qualiﬁcades; no ens enganyem, jo també ho faria.

Sóc mestra de l’escola i visc a Barcelona. Quan vaig arribar al setembre tenia unes expectatives creades sobre el grup al qual hauria d’impartir classes. De vegades les expectatives i creences que tenim inﬂueixen negativament, però no és el meu cas. El cert és que vaig pensar que seria complicat portar aquests grups ja que tots són immigrants i la gran majoria de procedència africana. Tinc dos grups: als matins, el de les dones; a les tardes, el dels homes. Creia que no arribaria a tenir la complicitat que jo personalment penso que és necessària per portar un grup humà, però em vaig equivocar, afortunadament. Ara estic molt contenta amb tots dos grups. Per una banda, les dones em coneixen i comencen a tenir conﬁança en mi, m’expliquen les seves històries, il·lusions, alegries i problemes. Així me n'adono que no són tan diferents als que jo mateixa tinc com a dona. Cadascuna amb una cultura diferent en la qual hi ha coses que encara em costa molt d’entendre, però intento parlar-ho amb elles i, si més no, comprendre i respectar les seves opinions.

Reﬂexions

L’EDAT Els anys ens deﬁneixen, tant si volem com si no, i també ens etiqueten. L’edat ens marca el nostre temps d’existència. Deﬁneix la nostra data de creació i d’expiració. Determina quan hem de començar a anar a l’escola, quan podem conduir, provar legalment el primer glop d’alcohol, anar a votar, com hem de ser tractats en cas de veure’ns involucrats en un delicte, quan podem jubilar-nos de les nostres feines… És el nostre codi de barres.

42 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

També funciona com a carta de presentació, ja que ens ajuda a fer-nos una idea de la persona que tenim davant. En general, donem per descomptat que més o menys tothom passa per una sèrie d’experiències determinades en cada etapa de la seva vida. Dels dotze als divuit anys, l’adolescència; entre els vint i els trenta, l’acabament dels estudis i el començament de la vida laboral; a partir dels trenta formar una família… Quan conversem, no utilitzem el mateix llenguatge ni compartim les mateixes coses quan l’interlocutor té setze anys que quan en té cinquanta. Així, l’edat marca subtilment la nostra manera d’actuar. Ens brinda un marc de referència, però també ens condueix a l’error. Sovint es confon l’edat amb la capacitat, per excés o per defecte. Quan ens referim als joves a vegades parlem de la seva escassa experiència, impulsivitat, falta de responsabilitat. En canvi, quan avaluem persones de més edat, solem adjudicar-los un pensament conservador, falta d’energia, o resistència al canvi. L’edat sovint es converteix en una font de prejudicis que ens predisposen a acceptar o a rebutjar algú, partint de les seves particularitats. Quantes vegades hem sentit aquestes frases? “Quan creixis ho entendràs”, “L’experiència ve amb

els cabells blancs”, “El diable sap més per vell que per diable”… En general, assumim que la maduresa s’adquireix a través de la suma d’experiències, que ens amplien el coneixement; però l’edat física i l’emocional no sempre van plegades. La suma d’anys no sempre garanteix la maduresa. A l’escola ens instrueixen per llegir, escriure, fer càlculs, memoritzar, però no sempre ens ensenyen a pensar. La creativitat, la conﬁança en un mateix i l’autoestima ocupen un discret segon pla. L’única manera d’assolir-la és apostar per la responsabilitat personal com a forma d’afrontar la vida. El pes de les expectatives relacionades amb l’edat és feixuc. Hi ha molts tipus de qualitats, de talents, d’habilitats, d’intel·ligències i de capacitats que no tenen res a veure amb l’edat. D’aquí la importància de veure les persones pel que són i pel que veritablement valen, més enllà del número que aparegui al seu carnet d’identitat.

Montse Garcia Peitiví (Piti)

Hablaré sobre este tema desde mi experiencia personal, experiencia llena de lecciones, dolores y pena. Por eso, decidí emigrar de mi patria. Durante largos años de estudios y fatiga para realizar el sueño de un futuro brillante, en el último día del examen anual, sentí una sensación extraña, la sensación de que estaba a punto de separarme de mi amante “los estudios”, puede ser que fuera el resultado de la transición a una nueva etapa de mi vida: EL TRABAJO, pero la verdad es que sentí que sería duro, muy duro. Mi carrera de derecho me dio una visión de la sociedad marroquí. El desempleo está muy extendido entre los jóvenes de manera muy peligrosa especialmente entre los licenciados y yo soy uno de ellos, cada vez que sale una oferta de trabajo encuentras largas colas de jóvenes y de mayores de edad, todos todavía esperando una oportunidad, frente a estas multitudes tu suerte será menor. Además existe la corrupción especialmente a la hora de las entrevistas. Cuando llegué a España escuché gente, políticos y economistas hablando con pena sobre una generación de jóvenes perdida, sin empleo y recordé mi país con generaciones perdidas. Jóvenes que tienen ahora 50 años, frente estos problemas es necesario aceptar cualquier trabajo. Mi experiencia fue en una panadería como gerente con tareas múltiples, me gustó este trabajo, viví cada día una nueva historia, pero las desventajas de este trabajo eran más que las ventajas: 1.-No tenía horario fijo. 2.- El salario era el gran problema, cobraba 5 euros al día y no había descanso semanal. 3.- Encontré dificultad para aclimatarme con los trabajadores, me sentía raro entre ellos. 4.- No tenía derecho de afiliación a la seguridad social (CNSS en Marruecos). A pesar de estas desventajas era capaz de controlar las claves del trabajo en la empresa, pero como siempre hay enemigos del éxito –es una larga historia– tuve que presentar mi dimisión. Después de otros trabajos decidí emigrar a Europa con mi sueño de construirme un buen futuro, el que imaginé cuando estaba sentado durante horas con mi bolígrafo, mis libros y mi café solo, eran unos hermosos días! Esta historia es una pequeña imagen sobre el sufrimiento de los jóvenes del tercer mundo. Espero encontrar aquí tierra fértil para realizar mis sueños y para no perder mis esfuerzos como los perdí en mi patria. Como dicen en mi tierra “Sin esperanza no hay espacio para vivir” Abdelillah Chama - Castellà A2

Reﬂexions

UN REPTE Em dic Mamadou Mariama Bah. Tinc vint-i-sis anys. Sóc de Guinea, un país de l’oest d’Àfrica. La meva llengua materna és el fula, però també parlo francès, una mica d’anglès i el susso, que és un altre idioma parlat a Guinea. Vaig arribar a Catalunya el 14 d’octubre de 2012, fa una mica més d’un any. Crec que l’objectiu de la meva presència a Catalunya és molt diferent al d’altres persones. Hi vaig venir per poder millorar la meva formació intel·lectual i després tornar al meu país per contribuir al seu desenvolupament en sectors als quals puc ser útil. La meva decisió de venir a Catalunya es va fonamentar en dues raons. La primera és que, al meu país, la llengua d’estudi a les escoles és el francès i jo tenia ganes d’aprendre a parlar una altra llengua. Vaig considerar que la millor manera d’aconseguir-ho era cursar els estudis universitaris en un altre país. La segona raó va ser que el meu germà viu a Catalunya i ell s’ha fet càrrec d’allotjar-me i pagar els meus estudis. Quan vaig arribar, vaig començar, sense perdre temps, els meus estudis a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona on m’havien acceptat per a continuar els meus estudis. No podia esperar més, perquè ja havia perdut un mes de classe per culpa d’un document que la universitat m’havia enviat i com que estava escrit en català l’ambaixador d’Espanya a Guinea no en va voler fer cas. La primera classe que vaig assistir no va ser gens fàcil perquè no entenia el català ni el castellà. Aleshores vaig saber que tenia un repte molt difícil, però com que en tenia moltes ganes i coratge em vaig apuntar directament a un curs de català a l’Escola d’Adults i al Consorci per a la Normalització Lingüística. Per assolir els meus objectius i integrar-me havia d’aprendre urgentment el català! Al cap d’uns quants mesos ja l’entenia força, però parlar encara em resultava difícil. Ara mateix continuo fent classes de català (ja l’entenc bé i el parlo força) i a la universitat estic cursant tercer d’economia. Un any enrere no creia que pogués aconseguir-ho, però he pogut comprovar que amb voluntat podem fer realitat tot allò que ens proposem. No deixaré d’esforçar-me per aconseguir tots els meus somnis i objectius! Per acabar, vull manifestar el meu agraïment a totes les persones que m’han ensenyat la llengua catalana i m’han fet costat en la meva aventura. Mamadou Mariama Bah català 3

43 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

EL TRABAJO EN MI PAÍS

2013-14

curs

SOCIETAT RECOLLIDA DE TAPS tonant de la generositat innata de la gent, com la suma d’esforços nimis pot arribar a formar aquesta fantàstica cadena solidària. Participar et fa sentir millor. Saber que algú necessitat rebrà la teva ajuda, que serà una mica més feliç, que se t’encomani la il·lusió... és grandiós!

Sóc una alumna que fa un curs d’informàtica a l’Escola d’Adults Les Bernardes de Salt. Som un grup molt heterogeni i multiètnic. La professora ens sap mantenir units i il·lusionats per aprendre en harmonia, tot aportant cadascú la seva visió. Quan vaig arribar el primer dia, em vaig ﬁxar que l’escola recollia taps de plàstic per comprar una cadira de rodes a un membre d’una família de Bonmatí. Llavors se’m va acudir que potser jo també podia recollir taps a la feina, ja que treballo a l’ICO (Institut Català d’Oncologia). Després de comentar-ho amb les companyes i alguns malalts, vaig demanar permís per col·locar un punt de recollida a la sala d’espera que comparteixen els malalts que no han de fer llit i els seus familiars. Quina sorpresa que vaig tenir quan vaig veure que aquella col·lecta no parava de créixer! Potser el detall més entranyable era que els malalts que estaven immòbils als llits cada nit demanaven amb il·lusió als seus familiars que em donessin els taps.

44 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Va ser simpàtica la col·laboració d’un familiar a qui li vaig demanar un tap que estava a punt de llençar.

Gràcies a tothom: als que han col·laborat, a l’ajuda inestimable dels meus companys de feina que a cada moment han estat col·laborant, i que han fet possible que tanta gent s’hagi involuAquesta mateixa persona em va dir que era l’amo d’un bar i que no li feia res dur-me’n uns quants. Des d’aquell dia me’n porta diverses bosses.

crat en el projecte, fent que sorgís aquest efecte dinamitzador i de pura empatia.

Això ens demostra ﬁns a quin punt els petits gestos poden ser el de-

Roser Moreno Competic inicial, tarda.

Gràcies!

Recollida de taps - AGRAÏMENT Aquest curs es va plantejar fer una campanya de recollida de taps de plàstic per ajudar a uns nens que ho necessiten. Estàvem una mica a l’expectativa de la reacció de la gent, de si ho podrien trobar interessant i engrescador el fet de col·laborar en una acció com aquesta per poder ajudar. Doncs la reacció ha estat molt bona i ha superat de bon tros l’expectació iniciada. La gent de l’escola i de fora d’ella s’ha bolcat de ple cap aquesta causa i la participació ha estat espectacular. Cada setmana estem recollint un sac ben gros de taps. Esperem continuar amb aquest ritme. No es pot dir una altra cosa que GRÀCIES i GRÀCIES a tothom!!! CFA Les Bernardes

APRENENTATGE i SERVEI

Societat

La Fundació Jaume Boﬁll continua amb el projecte anomenat Lecxit que el que pretén és fomentar la comprensió lectora dels infants per tal que assoleixin el nivell desitjat. Aquest programa funciona gràcies als voluntaris que dediquen una hora a la setmana per tal d’ajudar de manera individualitzada els infants. Els alumnes del curs de preparació per a l’accés a grau superior, Sanae Belhaddane, Aina Costa, Adriana Espígol i José Manuel Fernández; la Verònica Rabasseda, de GES; i la Georgina Quintana, de Competic II, hi participen com a voluntaris amb alumnes de primària de l’escola de La Farga. També hi ha alumnes de la nostra escola que participen en els programes de voluntariat Cliquem, Parlem i Creem, que organitza l’associació Casal dels Infants.

La nostra família augmenta!! L’escola d’adults creix en membres a cada curs nou, amb els nous naixements. Durant aquest curs 2013-2014 s’ha incorporat a la nostra gran família, la Georgina, ﬁlla de la professora Anna Parals. Va néixer el passat 4 de febrer i tot va anar perfecte. La nostra més sincera enhorabona, Anna!! Molta sort en aquesta nova etapa que inicies. Professorat i equip de PAS del CFA Les Bernardes.

45 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Estem molt contents de poder comptar amb el seu suport, paciència i idees.

2013-14

curs

FES CULTURA LA ROSA TATUADA El día 2 de febrero fuimos al Teatro Nacional de Cataluña (TNC) a ver la obra de teatro, La Rosa Tatuada, de Tennesse Williams. Se trata de una representación teatral que os recomiendo a todos/as. En una comunidad Siciliana de una pequeña población norteamericana, no lejos de Nueva Orleans, Seraﬁna espera a su marido que es transportista. Pronto sabrá que su marido ya no volverá. Esta muerte violenta es el punto de partida de La Rosa Tatuada. A partir de este suceso, Seraﬁna se recluye en su casa con la intención de guardar luto para siempre por un amor que cree que nunca se volverá a repetir.

EL JERSEI

46 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

El jersei el fa l'àvia Dolors per la seva néta. Després de patir una embòlia viu ara a casa de la seva ﬁlla. Asseguda en un racó, teixeix. No és ni sorda, ni ha perdut la seva intel·ligència, però la família no se n'adona. Ella observa i va descobrint els secrets de tots. Fins que acaba confessant el seu propi inconfessable secret. A mi, personalment, el que m'ha agradat és la visió que descriu l'àvia de les dues generacions anteriors a la d'ella. Crec que, a vegades, no entenem prou les persones grans perquè no estem prou per elles. El llibre enganxa, vas de sorpresa en sorpresa i no el pots deixar ﬁns a acabar-lo. El recomano. És molt bo.

BUSQUETS, Blanca: El jersei. Ed. De Bolsillo. Montserrat Falcó Vallés Competic Inicial, matí.

De todas maneras, la sombra del engaño y las mentiras está cada vez más en su mente. Al ﬁnal, se aísla del mundo y se cierra en casa de forma inesperada. De pronto, debido a las habladurías, Seraﬁna da un giro a su vida y vive una nueva época llena de belleza y sensualidad. Carmen Moreno - Competic Inicial, matí.

TRES NOIES Us recomano aquesta poesia de Josep Carner, que a mi m’ha atret molt. Tres noies, que deixen de ser nenes, volen descobrir la vida per elles mateixes. Felices i contentes, volen gaudir la vida plenes d’alegria i il·lusió. Innocents, pures i sense por, volen sentir l’amor. Coquetes i presumides, volen menjar-se el món. Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent. Inconegudes ja de llurs mares, van deleroses qui sap a on; sembla que estrenin el goig de l'herba i que refacin el cor del món. Oh nova glòria, ben tots memòria! Ulls que llampeguen i boca ardent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent!

Autor: Josep Carner Lectora: Carmen Gamez - Competic Inicial, matí.

RECOMENDACIONES DE LECTURAS

Fes Cultura

IZAGUIRRE, Boris, Villa Diamante, Planeta, 2008, Sexagésima edición, Madrid, (490pp). Villa Diamante es una obra que sucede en Venezuela en el siglo XX y relata la historia de dos hermanas. La trama empieza cuando Juan Vicente muere y la vida de sus dos hijas (Ana Elisa y Ana Irene) cambia completamente ya que quedan al cuidado de sus vecinos, los Uzcategui. Coincidiendo con la caída de la dictadura de Gómez y el comienzo del nuevo gobierno. La novela, pues, transcurre en el trasfondo político de una Venezuela ingenua y pedante que cree poder lograrlo todo gracias a la maldición del oro negro. Amandeep Kaur - 2n GES, tarda.

MALZIEU, Mathias, La mecánica del corazón, Reservoir books, 2009, Barcelona, (175 pp). Esta novela es para todos: niños “grandes” y pequeños, pues todos hemos sufrido alguna vez por nuestro corazón dañado, y esto es de lo que va esta historia. Acompañaremos a Jack en su aventura desde las frías callejuelas escocesas hasta una radiante ciudad andaluza, en busca del amor. Pero, cuidado!, Jack deberá seguir unas reglas para poder sobrevivir. Samira Challam - 2n GES, tarda.

COLLINS, Suzanne, Los juegos del hambre, RBA, 2008, Madrid. Los juegos del hambre es una trilogía (Los juegos del hambre, en llamas, sinsajo) protagonizada por Katniss Everdeen. Si sois jóvenes y os gustan las novelas de aventuras y ciencia ﬁcción, ésta no puede faltaros. A mí personalmente me encantó. Youssra Rachi - 2n GES, tarda.

MACCIA, Federico, Tengo ganas de ti, Planeta, 2010, Barcelona, (494pp). Leí este libro porque me lo aconsejaron y la verdad es que quedé decepcionado ya que la lectura es complicada. Se trata de una historia de amor “muy bonita” pero también muy dramática. Yo No aconsejaría el libro ya que me acabó aburriendo, aunque sí que logré acabarlo de leer. Federico Domínguez Espada - 2n GES, tarda.

NAVARRO Julia, Dime quien soy, Plaza Janes, 2010, Madrid (1097p). Lo recomiendo a personas aficionadas a la lectura. Es una novela sobre un joven periodista, que tiene que investigar sobre la vida de su abuela. Una mujer que abandonó a su marido e hijo y se fugó con un amante francés, que resulta que la introduce en el mundo del espionaje de la IIª Guerra Mundial. En fin, creo que es una novela apasionante. Susana Linares - 2n GES, tarda. RUIZ ZAFÓN, Carlos, El prisionero del cielo, Planeta, 2011, Barcelona, (384p). Esta novela está ambientada en la dictadura española. La historia transcurre en la ciudad de Barcelona y en el castillo de Montjuïc. Es la historia de una familia de Barcelona, rota por la dictadura. Es muy fácil de leer y no puedes parar de leerlo hasta que lo acabas. Laura Alarcón Montalbán - 2n GES, matí. Lewis, C.S, Las crónicas de Narnia, editorial Planeta, decimocuarta edición, Madrid, (251pp). Es un buen libro para público infantil y gente a quien le encante la fantasía. No recomendada para gente mayor. Borja Díaz - 2n GES, tarda. ROCA, Maria Mercè, Kenitra, Barcanova, 2009, 4ª edición, Barcelona (172 pp). Recomendado a jóvenes que les gusten las aventuras y les motive saber de las aventuras que han vivido otros y se identifican con ellos. Nyuma Ceesay - 2n GES, matí. MARTÍN, A. y RIBERA, J. Todos los detectives se llaman Flanagan, Amaya, 2003, 19ª edición, (230 pp). Es un libro que comencé a leer y me gustó bastante porque me gustan las novelas de detectives. Por eso, si a ti también te gustan, te recomiendo leerlo. Alejandro Álvarez Fernández 2n GES, matí - Llengua Castellana

47 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

NILSSON, Lennart, Nacer, la gran aventura, Salvat Editores, 1990, Barcelona, (209 pp). Recomiendo este libro a todas las parejas que desean ser padres. Contiene toda la información, desde que se fecunda un óvulo hasta el nacimiento. Se destacan sus fotografías. Isabel Carmona Gamero - 2n GES, matí.

2013-14

curs

RACÓ CREATIU LA FULLA

Com una fulla seca, vaig on el vent em porta. Vaig sense rumb ﬁx, donant tombs per la vida. Volant aquí i allà, camino una mica perduda. Encara que sembli fràgil, aguanto ventades i tempestes. I al capdamunt del cel, em sento lliure i lleugera com un ocell. Porta’m vent on vulguis! El meu destí només tú el saps! Sigui on sigui que em portis, seguiré essent jo mateixa. Ruth Molina - 2n GES, matí.

CANÇÓ Dret a l’entrada. Estranger i estrany. He viatjat sense la meva família. Del desert ﬁns al mar. El cant ha creuat rius, llacs, volcans i qualsevol cosa en el camí. La llengua ha emmudit. El rapsode ha viatjat sense la seva veu i sense la veu de la seva mare. Estic aquí, doncs, amb els enemics que són mars i deserts. En una terra estranya, amb serps, escorpins... creuant pobles estranys, tant de nit com de dia, sense saber per què. Gall solitari, dret a l’entrada i amb els ulls mirant cap a davant. Fred i calor amb por. Amb la terra del meu poble (que és molt diferent) com un talismà a la pell... Amb un record, les meves fotos: un joc tradicional del meu país, de la dona que estimava i de la seva família. Un gran home ha abandonat la seva família i la casa, per lluitar pel seu futur. Sóc aquí. Sense armes. En aquest cau, lluny de la calor. Prop del fred i dels plors dels seus ﬁlls.

48 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA INFORMÀTICA Per aprendre Informàtica, a l’Escola d’Adults de Salt em vaig matricular. Un ambient tan agradable he trobat, que no em sap gens de greu d’haver-m’hi apuntat. No dubteu. No us ho penseu. Apunteu-vos a Informàtica i fareu grans amistats. Montserrat Falcó Vallés Competic Inicial, matí.

I del dolor de les vídues i les ovelles... fora del perill dels llops, dels gossos, de les vaques i les cabres. Lluny de la meva dona, fills, família i, sobretot, de la meva mare que enyoro tant i que és la meva vida... Lluny fins i tot dels nostres bulliciosos carrers, cases antigues i amics que necessito. Del suc, la llet i la resta d’aliments del nostre país. Aquí on el fred em congela la sang dels ulls i les mirades em marquen el front com un ferro roent del nostre país. Aquí, sempre solitari, fred, tant de nit com de dia, calat fins als ossos. Amb la ràbia...i la meva solidaritat... i la vergonya... Ara només em queda el record del viatge. Ibrahima Ba - 2n GES, tarda.

Racó Creatiu

BAKARY

OMITSE’T

HIJO DE DUGUTIGUI (alcalde)

No sé quina serà la forma en què mires, que fa mal. Encara segueixo buscant resposta al misteri dels teus ulls verds. Si és cert el que diuen que són el mirall de l’ànima, ella ha de tenir l’ànima més bonica de Catalunya, perquè aquests ulls no són d’aquesta Terra, ni aquesta mirada, embruixada, d’aquest Planeta. Sense rímel a les pestanyes llueix els seus estels, que brillen tant en la foscor que semblen caiguts del cel. Com voldria, cada matí, despertar amb ells, i tancar les ﬁnestres i que el Sol es quedés dormint... Que això és una cosa entre tu i jo, que això és una cosa nostra. (Per a l’Agnès) Fede Dominguez - GES2, tarda.

Et falta col·locar [cadires]... Agafa aquesta cadira i seu aquí al meu costat. Observa atentament aquesta sala. No ho veus que et falten cadires per col·locar?

HEREDERO DEL TRONO DE FASANKONI A veces las circunstancias de la vida hacen que la gente cambie su vida habitual a otra desconocida, en busca de una mejor o una nueva experiencia. Estas odiseas están llenas de obstáculos y muchas diﬁcultades que superar. En un lugar lejano de África del oeste donde uno amenace con tranquilidad y se acuesta el sol con los cánticos de los pájaros, Bakary, heredero del trono de Fasankoni pueblo de sus antepasados, decidió emprender una odisea, sueño de su infancia: Europa. Una noche después de la cena, se acercó a su padre y le explicó lo que quería hacer y a su vez Dugutigui reunió a la familia y les explicó la idea de Bakary de viajar a Europa. La euforia se desató entre la familia, hermanos y primos, todo el mundo contento menos su pobre madre quien imaginaba a su hijo en un mundo totalmente diferente distinto al que vivían, pero delante de la euforia de la familia no tuvo otro remedio que sumarse a ellos.

Allà al racó les tens guardades. Veus, hi són totes. Agafa les que més necessitis. Al ﬁnal algunes s’ompliran i... d’altres quedaran buides. De fet la vida ja ho té això de trobar, omplir i buidar cadires. Així com jugar al joc de les portes, que algunes s’obren i no es tanquen del tot, que oscil·len perquè les puguem tornar a obrir, el joc de les cadires seria el mateix: algunes es poden moure i balancejar però sempre les acabarem ﬁxant.

Una buena mañana Bakary se despidió de su familia, de sus amigos y de su novia quien estaba entre dos sentimientos, el de la tristeza de perder de visita a su novio por mucho tiempo y otro de satisfacción porque se iba en busca de una vida mejor.

Fixa la teva i situa’n moltes al seu voltant. Sempre serà necessari col·locar-ne més [cadires]. Toni

Su sueño comenzó a transformarse en pesadilla en el desierto entre Marruecos y Argelia, cuando una maﬁa le estafó todo su dinero y se quedó mucho tiempo en el desierto haciendo cualquier trabajo para reunir un poco de dinero para continuar su viaje. Hasta perdió el contacto con su familia. En una de estas noches, después de la cena, sonó el teléfono de Dugutigui: ¿Si, quién es? Respondió con una voz de tristeza

49 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Pronto empezaron a vender todos sus bienes, objetos valiosos, oro, reservas de cereales, incluso el poco ganado que tenían.

Racó Creatiu - Soy yo Bakary su hijo. Estoy en Europa –gritó Dugutigui (hamdu lilahi).

Tuvo un amigo que consumía droga, él también se refugió en ellas hasta que se apartó de su buen camino.

- ¡Gracias a Dios llegó mi hijo! Toda la familia estaba eufórica, en cambio Bakary estaba contento y triste a la vez, por la desilusión que se llevó al descubrir la realidad de ese continente que no era el paraíso que él imaginaba, no era nada feliz sabiendo que tenía muchos problemas delante: el idioma, la cultura, la comida, el trabajo... sobre todo el famoso documento de identidad para extranjeros, condición sine qua non para vivir aquí. Cada vez estaba más deprimido, problemas sobre problemas.

Conociendo su estatus social en su Fasankoni natal, sus paisanos tuvieron que recolectar dinero para ﬁnanciar su viaje de vuelta. Cuando llegó al aeropuerto la única palabra que pronunció fue: –Adiós, el sueño perdido!!!

Los años pasaban sin poder cumplir su objetivo de ayudar a su familia y ser independiente económicamente. Vivía con su paisano quien le dejó el sofá para pasar la noche. Pasaba muchas de ellas en blanco sin poder cerrar los ojos. Su familia cada vez, era más pobre porque vendieron todo lo que tenían para su viaje y él no tenía nada para mandarles.

DAURADA

50 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Just en acabar l’hivern, quan el sol es desvetlla brillant, un nou bri dins de cada herba, la meva pell agafa el to daurat de la mel i me’n sento orgullosa. És el sol, mirant-se en la meva pell, qui en fa sorgir tants colors. I és sota aquest mateix sol que dorm un son dolç la sargantana. Lola

Salt, gener 2014.

Mamady Cherif - Castellà A2

* Dugutigui en mandinga quiere decir, el alcalde de un pueblo. *Fasankoni es el pueblo donde vivía y los alcaldes se heredan de padres a hijos. El padre de Bakary era el dugutigui.

XVIII PREMI EL GUST PER LA LECTURA (2013) Quan a l’octubre de 2012, ben al començament de curs i sense conèixer pràcticament l’alumnat, em comprometia a presentar material per al Premi El gust per la Lectura que organitza el Departament d’Ensenyament, poc m’imaginava que podia sortir-ne un dels guanyadors. Avui, en aquestes pàgines, podeu gaudir de la lectura d’un dels dos textos guanyadors d’aquesta categoria, sorgit de la mà de Fina Gual, alumna de 2n de GES al CFA Les Bernardes, el curs 2012-2013. Un dels comentaris que em va fer la Fina mentre treballàvem en aquesta activitat era que no li venien idees, que estava com encallada... I veient el resultat, jo crec que les idees com aquestes, que es mostren reposades, com adormides... durant un temps, són les que més valen en un món sovint massa ràpid i intransigent amb el repòs i la maduració de les idees. Tant de bo les aules puguin continuar essent l’espai generador per a les ments inquietes i amb ganes d’arribar lluny. Felicitats, Fina! Araceli Martínez - Professora de l’Àmbit de la Comunicació. GES2

Racó Creatiu

LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES, per l´ALBERT CASALS

Lány 2006 un noi de setze anys anomenat Phileas Fogg... fem-ho bé, vull dir, Albert Casals, va decidir sortir de casa seva per conèixer altres països i altres cultures. A diferència de Phileas Fogg, que tenia una considerable fortuna, ho va fer amb un bitllet d’InterRail i tres euros al dia per menjar i dormir. Per què ho va fer? Si hi havia alguna juguesca pel mig, encara no ens ho ha explicat. Per tant, haurem de creure el que ell ens ha dit: senzillament, té un esperit inquiet. Crec que encara móblido dálguna cosa, però ara mateix no em ve al cap. Itàlia, que bonic! Florència, Roma, Venècia i els canals... poder visitar tots els monuments, el Vaticà, la capella Sixtina. Quina enveja! Però no, ell ho ha de fer tot a línrevés que la majoria dels humans. Sí que a vegades sínteressa per la història (en forma de monuments o edificis) de les ciutats que visita, però a ell el que de veritat li interessa són les persones, conèixer gent nova i fer amics. Dormir en un hotel? Au, va! Massa diners! Doncs, en un alberg. I ara! Que no hi ha parcs públics (encara

que li engeguin els aspersors quan encara dorm), platges, vaixells abandonats o cases dámics acabats de conèixer?... Que bonic és ser un jove inconscient. És bonic perquè si no ets conscient dels perills que pot comportar dormir segons on, vol dir que aquests perills no existeixen i que, per tant, ets lliure. Hi ha persones que deixen de ser lliures quan es fan grans i la vida els va mostrant la seva cara més dura. El que no tinc tan clar és que aquest procés li arribi a lÁlbert. Com ell mateix diu, la sort sempre és amb ell, i és que he descobert que, en alguna llengua no parlada que ningú no coneix, la traducció dÁLBERT és SORT. I allò que no em venia al cap... gairebé que ho tinc a la punta de la llengua, però encara no m’acaba de sortir.

I Grècia? Estic decebuda. La meva il·lusió era arribar a Ítaca en record del meu estimat Ulisses, però segons tu, Albert, no val la pena. Ara el que tinc al cap és trobar dos vaixells. Un és aquest vaixell mig destrossat i embarrancat en el qual vas dormir. Això només se´t pot acudir a tu, i láltre és el Ionican Queen. Suposo que si en Phileas Fogg anés al port de Patres per agafar aquest vaixell i no fos una nit de lluna plena, no crec que sésperés 28 dies per a la següent. Directament el compraria amb els remers esclaus inclosos. Els huracans són emocionants? Doncs, la veritat és que quan contemples la força de la natura sense que ningú no es trobi en perill deu ser un espectacle fantàstic. Tot i això, als de lÉmpordà, que estem acostumats a la tramuntana (res comparat amb un huracà) no ens fa gaire gràcia. Això sí, ara que conec

51 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

L´any 1872 un Lord anglès anomenat Albert Casals va fer una juguesca amb alguns companys del prestigiós Reform Club. Aquesta consistia a fer la volta al món en 80 dies amb els mitjans de transport de l’època: l´avió, el tren –amb un bitllet d’InterRail...– Ui!!! Crec que no vaig bé. Tornem a començar.

LES AVENTURES SOBRE RODES de l’ALBERT CASALS

Racó Creatiu

quins són els tres poders dels tailandesos (el de travessar una carretera amb sis carrils sense aturar-se en cap moment i arribar viu a láltre costat; el de la joventut, ja que passen de semblar joves a ser vells; i el de la felicitat, perquè són feliços i fan feliços els altres), crec que no ens vindrien gens malament. Bé, segur que jo no m’atreviria a creuar carreteres de sis carrils, però aquell de ser feliç i fer feliços els altres... d’això sí que ens en falta una mica. Mentre l’Albert intentava salvar els cabells perquè uns monjos budistes (ell els anomena hippies) l´havien confós amb la reencarnació dún antic monjo, Phileas Fogg salvava de la foguera una jove vídua, que segons la religió dúns sacerdots bramans de l´Índia, havia de morir per fer companyia al seu difunt espòs.

52 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Salvarà mai l’Albert alguna princesa índia? De moment, el que ha salvat són els seus cabells blaus. Els fidels de la religió bramànica eren uns acarnissats enemics del budisme. Potser per això l’Albert i en Phileas són tan diferents. O potser no ho són tant? La sort li fa costat. Dormir a la intempèrie té els seus avantatges, però també fa fred... Ai, Escòcia i els seus castells mig derruïts! Però la fama de trampós també lácompanya: viatjar sense pagar, dormir sense pagar, sis acreditacions falses al parc dátraccions... ni una, ni dos, SIS!!! Phileas Fogg, en canvi, sempre feia el que era el més correcte; sempre era al seu lloc, pagava quan calia i mai no sémportava res que no fos seu, encara que lágent Fix el perseguís per presumpte robatori. I doncs, per què comparo en Phileas Fogg i l’Albert Casals, si semblen tan diferents? Perquè tots dos són

viatgers, tots dos són tossuts i tots dos estimen la vida. Ja ho tinc! Recordeu allò que no acabava de sortir? Ja sé què és! Encara no ho heu vist? No us n’heu adonat? Quan algú com l’Albert téxplica els seus viatges i tot el que li passa, com ha de sortir corrents perquè un huracà està a punt d’emportar-se’l volant, te nóblides completament. Només teń recordes quan se li trenca una roda o l´ha de fer pujar a un vaixell embarrancat. Quants de nosaltres seríem capaços de fer un viatge dáquesta mena? Sense gaires diners, sense mòbil i sols? I si hi afegim una cadira de rodes? Segur que no l´heu trobat a faltar, perquè a l’Albert només li cal per desplaçar-se, per fer cadiraestop o per fer-hi quatre filigranes al carrer i guanyar-se uns calerons. Ell és lliure per anar on vulgui encara que no pugui caminar. És feliç perquè busca la felicitat i no sácomoda amb el que té o li donen. I, a més, amb els seus relats i les seves vivències comparteix trossets de la seva felicitat amb altres persones a les quals també fa felices per uns instants. I a nosaltres, què ens cal per ser feliços?

Fina Gual Ojeda (2n GES)

França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Grècia i Gran Bretanya. Només uns exemples dels moltíssims països on ha estat l’Albert Casals, un jove amb grans dosis de positivisme i d’alegria.

«El que més sol sorprendre la gent no és que hagi anat a tants llocs, sinó la manera com m’agrada viatjar: totalment sol. Ni família, ni amics, ni res: només jo, la cadira de rodes i la meva motxilla.» El món sobre rodes, p. 15

La personalitat i la forma de pensar que té l’Albert són molt admirables i respectables. Des del meu

humil punt de vista, és un noi amb una gran força de voluntat i un gran positivisme que realment el fan únic. És d’aquestes persones que et contagien les ganes de viure i et fan somriure sense que te n’adonis. A l’hora de moure’s pel món, aquests detalls l’ajuden a conèixer gent i a fer amics. Tot i això, hem de ser realistes i pensar en les facilitats que li dóna ser un noi jove que es mou amb cadira de rodes. Amb això no vull dir que s’aproﬁti d’aquesta situació, però en sap treure partit. Sincerament, jo em trobo un noi jove amb cadira de rodes, simpàtic i divertit i no em faria res portar-lo a casa meva durant una nit perquè no passés fred al carrer. En canvi, em trobo un noi amb les mateixes condicions, però sense cadira de rodes, i això de ﬁcar-lo a casa meva m’ho penso dues vegades. I aquest fet podem aplicar-ho a tots els àmbits: transport, passar la nit en diferents llocs, alimentarse, etc. En conclusió, poden haver-hi mil i una opinions sobre l’Albert Casals, però avui dia, després d’haver llegit el seu llibre i d’haver conegut les seves aventures, puc dir que l’envejo. Envejo la seva valentia, i aquesta forma de pensar tan simple: per ser feliç, només cal fer allò que desitges i si ho desitges, porta-ho a terme.

Espero de tot cor que l’Albert continuï fent tot allò que el fa gaudir de la vida, tal com ho ha fet ﬁns ara. Loida Anguita Galán - (2n GES)

53 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Qui no ha pensat mai a viatjar per tot el món quasi gratis? Si som realistes, molt poques persones podem negar-ho. Anar a Roma, París, Anglaterra, Praga... veure món amb pocs diners, conèixer gent i passars’ho genial. La llàstima és que no tots podem fer-ho. Un dels afortunats que tenen aquesta possibilitat és l’Albert Casals, un noi de 22 anys que ha recorregut món d’una forma poc convencional. En el seu primer llibre, El món sobre rodes, ens explica que des dels 9 anys s’ha vist lligat a una cadira de rodes per culpa d’una leucèmia, però aquest fet no l’ha detingut a l’hora de complir el seu somni: veure món. Va començar a viatjar tot sol als 14 anys, i va sortir de casa seva amb la cadira de rodes, la motxilla, la tenda de campanya, una petita quantitat de provisions i... cap a l’aventura! En els seus viatges, l’Albert viu el dia a dia. La seva ﬁlosoﬁa és que el secret perquè tot allò que visquis et sorprengui és no anar amb res planejat. Per això viu amb el que porta a sobre, ni més ni menys. Si coneix a algú que li ofereix quedar-se amb ell, benvingut sigui; si necessita anar a una altra ciutat, doncs fa autoestop a les benzineres o “barcoestop” als ports. No li cal sostre ni companyia, ell s’ho cuina i s’ho menja tot sol. Si ho pensem detingudament, és cert que la seva forma de viatjar és una mica arriscada i no tothom seria capaç de viatjar com ho fa ell, però, per un altre costat, no creieu que pot ser emocionant? D’altra banda, sóc de l’opinió que la manera de pensar i de viure que té l’Albert és, en gran part, el que condiciona aquesta forma de viatjar: la necessitat de llibertat i d’independència.

2013-14

curs

VIVÈNCIES

QUAN PLOU, PLOU PELS JUSTOS i PELS INJUSTOS Em dic María Fátima. Vaig néixer en un barri de Huelva anomenat “Las Marismas”, en un hospital d’aquesta capital. Recordo que, de petita, estava molt malalta i el metge va dir als meus pares que fessin venir el capellà perquè m’estava morint però, gràcies a Déu, encara sóc aquí. Recordo que en aquell barri només hi havia barraques i darrere hi havia blocs de pisos. Sovint arribava l’aigua a la porta perquè hi havia un riu al costat i, quan pujava el nivell del mar, l’aigua arribava a la porta on solíem jugar la meva germana Luci i jo. A part de nosaltres, teníem més germans petits. A la meva germana i a mi la mama ens banyava en un cossi d’alumini. En aquella època el meu pare va decidir obrir un negoci de sabates perquè les nostres vides anessin millor però, entre uns i altres, els van robar diners i els clients no els pagaven, i és per aquest motiu que som a Catalunya. María Fátima Martín de los Santos - N3

54 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

OUJDA M'agrada Oujda perquè és al meu país, al Marroc, i hi ha la meva família i molts amics. Hi vaig viure molt de temps, treballant-hi. A la meva ciutat hi ha molta gent, molt de trànsit i molt de comerç. A l'estiu hi fa molta calor; la platja és lluny del meu poble. Del meu país, m'agraden les festes del Ramadaà i la festa del Xai. Després vaig pensar a viatjar a Espanya el 2001, a la ciutat de Barcelona, a Catalunya. A Barcelona vaig treballar a la construcció amb molta gent. Els caps de setmana trucava amb el mòbil a la meva família al Marroc. El març del 2003 vaig anar a Girona, també a treballar a la construcció. Ara busco feina al SOC. M'agrada Catalunya perquè hi tinc molt temps i molts amics. Ara faig un curs de català. Said - Neo 2, vespre.

LA MARIJUANA Era a l’autobús cap a Girona quan, en una parada que va fer, va pujar un grup d’estudiants que es va asseure al final de l’autobús, just darrere meu. Dos parlaven molt fort i amb un accent que es notava que eren estrangers. Era graciós sentir-los parlar en castellà amb aquell accent tan particular. Devien ser de diferents països. Un explicava que estava fent l’accés a grau mitjà a l’Escola d’Adults de Salt, i deia com n’era de difícil trobar feina i que, tot i tenir un títol universitari, al final havies de treballar en un McDonald’s. Deia que la seva mare havia treballat al seu país, el Senegal, en una botiga de camises, i que havia conegut el seu pare a la granja de gallines on ell treballava. Comentava que de petit jugava amb el seu cosí amb les gallines i recordava que s’ho passaven molt bé. Parlava de l’esforç econòmic que li suposava anar a estudiar perquè vivia als afores de Girona i de la mala situació general. Llavors va comentar que al final hauria de plantar marihuana (jo en dic la marijuana) per poder sobreviure, de tan malament que està tot. Em va fer gràcia i vaig somriure, no pel fet de fer una cosa així, sinó per les circumstàncies en què vivim i la frustració que devia tenir aquest jove per arribar a pensar una cosa així, i per com n’estava d’indignat amb el model de societat en què vivim actualment. Potser estem tan preocupats per nosaltres mateixos que no ens fixem en els altres; desencantats amb el món que ens ha tocat viure, mirem d’anar de puntetes sense fer a penes fressa. A vegades, però, si es pitja un botó, les nostres consciències es desperten i t’adones que no només som una multitud anònima d’éssers humans, sinó que darrere de cadascun de nosaltres hi ha una emocionant i emotiva història personal. Si ens preocupéssim una mica pels altres i fóssim més solidaris, viuríem en un món més just i humà. Ruth Molina - 2n GES matí.

LA MEVA VIVÈNCIA A L’ESCOLA D’ADULTS

Vivències

Sóc una alumna de 56 anys, que estic matriculada a informàtica (Competic I), a l’Escola d’Adults de Salt. Per la meva edat, vaig sortir de l’escola amb el títol de “CERTIFICADO DE ESTUDIOS PRIMARIOS”, però no em vaig quedar aquí. Fa tres dècades, ja vaig cursar estudis en aquesta escola: em vaig treure el Graduat Escolar. L’Escola estava situada al carrer major del Veïnat, en un ediﬁci anomenat “La Cooperativa”. La tasca que fa aquesta entitat era i és molt important per a les persones que hem quedat fora d’una educació més avançada i tecnològica. Per a mi, l’ordinador era com un gran monstre que tenia davant meu, impenetrable, inexcrutable. Gràcies a l’escola i, principalment, als cursos d’informàtica i a la nostra profe Maria, he començat a fer un petit forat, com el d’una agulla de cosir, en aquest immens món de la informàtica. Hem creat un correu electrònic. Tenim un bloc on podem penjar el que més ens agrada. Actualment, estem estudiant el full de càlcul i moltes altres activitats. A més a més, com tots tenim certa edat, hi ha molt bon acompanyament entre nosaltres. Els governants fan moltes retallades amb l’educació. Espero que aquesta manca de recursos no afecti més les escoles d’Adults i l’educació en general. Glòria - Competic I, tarda.

Us explicaré la meva vida. Sóc del Marroc i m’agrada el meu país. Al meu poble hi ha la meva mare i la meva germana. Hi ha molts arbres tarongers i una fàbrica. Hi ha mar i la platja de Saidia, a la província de Brkan. Hi ha molts turistes a la platja i moltes cafeteries i restaurants. Vaig venir del Marroc l’any 1977. Vaig anar a França i allà treballava ja al cap de vuit mesos cada any ﬁns el 2003. Després vaig venir a Catalunya a buscar feina i la vaig trobar a l’obra. Llavors vaig portar la meva família el 2004. Ara visc a Salt i no tinc feina. Ara estic aprenent el català i el castellà. Elarbi Aberkous Neo 2, vespre.

FALTA DE FEINA Jo vaig venir el 2004. Hi havia molta feina. Vaig pujar des de Brinsa fins a Almeria, després vaig anar al Marroc a recollir la meva família. Al Marroc era mecànic i tenia divuit anys quan vaig començar a treballar. Vaig treballar de mecànic, pintor, paleta i guixaire. Ara no hi ha treball i no tinc feina. Aquest és el problema més gran. Jo ara tinc 59 anys i encara tinc ganes de treballar. M’agradaria que tots treballéssim. A la meva filla li agrada dibuixar i ho sap fer molt bé. Al meu fill li agrada estudiar. A mi m’agrada molt tot el que hi ha a Catalunya. Mohand Danchour - Neo 2, vespre.

55 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA MEVA VIDA

Vivències

SENTIMENTS D’UNA IMMIGRANT A CATALUNYA Fa deu anys que visc a Salt. He tingut bones i dolentes experiències en el camí com a immigrant, però he de dir que em trobo en una bona situació. Ara mateix, em sento com una més d’aquesta terra Mediterrània. Estic casada amb un home del meu país, que és un lluitador nat, tinc dos ﬁlls meravellosos i adaptats al seu entorn. Visc a Girona des de no fa gaire temps, ja que sempre he viscut a Salt. Ara, per motius personals, he hagut de canviar de població.

56 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Al començament de la meva arribada, tot em semblava bonic i tranquil. Volia experimentar-ho tot: els menjars, la música, l'entorn, etc. I, de mica en mica, m'adonava que aquest sentiment de felicitat es transformava en un sentiment de soledat i d'impotència. Això va ferme sentir amb el desig de tornar al meu país. Malgrat al meu marit no li va costar gaire trobar feina, cosa que va ser un avantatge per a nosaltres, el sentiment d’enyorança era més fort que qualsevol altra cosa bona. El temps va passar molt ràpid i volia integrar-me de qualsevol manera. Vaig decidir posar-me a estudiar el Català. Va ser molt divertit, perquè em trobava amb gent de tots els països i comentàvem les diferents experiències viscudes, dia a dia. Cada vegada que arribàvem

a classe, la nostra mestra ens feia sentir especials i ens motivava per continuar fent coses noves. Me'n recordo que, a vegades, no entenia gaire el comportament de la gent: jo volia integrar-me i tractava de parlar el Català, però, quan s'adonaven que era estrangera i no parlava gaire bé la seva llengua, immediatament em parlaven en Castellà. I pensava: “que contradictòria que és la gent”; tot i amb això, seguia estudiant. A mesura que els mesos passaven, la situació es tornava més dura, les lleis canviaven molt sovint i la gent catalana, cada vegada més, no volia saber res dels immigrants. Ara bé, he de dir al seu favor que no tots els immigrants volien integrar-se de la mateixa manera. No és fàcil per a ningú que, de cop i volta, el teu entorn estigui ple de gent estranya i diferent. És un sentiment normal, però també hi ha gent que pot conviure de manera normal i compartir la seva cultura sense alterar la nadiua. A Catalunya, he après molt més que només a parlar en Català. També he conegut la gastronomia catalana. M'he atrevit a provar els plats tan exquisits que ens dóna la cuina d'aquesta terra. La primera feina que vaig tenir va ser en un restaurant d'una família catalana. El cuiner és el millor del món. Els seus plats són exquisits i em va ensenyar a degustar el menjar català. Un dels plats que

no podia ni pensar a menjar són els cargols. Mai a la meva vida hagués pogut imaginar que aquell animalet es pogués menjar. Ni els peus del porc, ni encara menys la cara!... Mare meva, quina bogeria! Però quan veia la gent que es menjava aquells plats amb tant de gust, li vaig dir al cuiner que volia tastarho tot. Em va mirar i, al final de la feina, ens vam asseure per menjar i em va servir cargols a la llauna. Vaig tancar els ulls per menjar-me el primer caragol i no havia passat ni un segon que ja tenia el següent a la boca. Quina delícia!! I així va ser com va començar la meva aventura amb la gastronomia catalana. Seguidament, van ser els peus de porc, el fricandó, les torrades amb tomàquet, les botifarres, el marisc, la crema catalana, etc. Per sort, hi ha molts espais per poder fer una mica d'esport, perquè amb tot aquest menjar tan bo, necessitaria fer molt d'exercici!... Ara mateix, estic a punt de finalitzar el nivell C de Català i també estic estudiant informàtica. A més a més, estic traient-me el carnet de conduir. Em fa falta temps, però he d'aprofitar cada minut al màxim i tractar d'estar preparada per ajudar la meva família i a Catalunya a seguir endavant. Keylin Napky - Competic I, matí.

ARA VISC A LA CIUTAT DE SALT M’agrada Barcelona perquè és molt bonica. M’agrada treballar a la construcció, de paleta, a Espanya. M’agrada estudiar el català a la Farga i anar al mercat de Barcelona i a la platja de Roses. Cada any busco castanyes a la muntanya. Jo vaig anar de Tetuán a Ceuta i després a Algesires amb autobús i després directe a Girona, a Catalunya. Tinc un hort de 150 m2. Planto coliﬂors, cebes, alls, cols. Tinc 2 gallines de 12 euros. Ara només cobro 426 euros cada mes i tinc tres nenes i dos nens, en total 7 persones. Mustafa Chana - Neo 2, vespre.

Visc a Catalunya des de l’any 2008 i a Salt fa uns 5 anys. Sóc gambià i sempre m’ha agradat molt la música. Toco els bongos des de fa 20 anys, tot i que ara ho faig de forma professional i abans quan vivia al meu país ho feia com a diversió i hobby amb els amics. Donat les diﬁcultats per trobar feina, ara m’ho prenc com a una sortida laboral i aproﬁto sempre que en tinc l’ocasió per demostrar a la gent el que m’agrada fer i si a més guanyo uns calerons, doncs millor. El meu petit grup i jo anem a celebracions com bodes, naixements i d’altres festes per fer-les més divertides. El grup està format per Sambo, que toca el banjo, i Bakari i jo, que toquem els bongos. El bongo és un instrument musical de percussió d’origen africà. És com un tambor fet de pell d’animal que es toca amb les mans i es col·loca entre els genolls del bongossero. M’agradaria que, si teniu ocasió, sentiu alguna vegada aquesta música, ja que estic segur que us agradarà molt i no podreu deixar de moure-us. Malang Fatty

Vivències

HI HA UNA ESPERANÇA? Malgrat les notícies que solem sentir cada dia als mitjans de comunicació, ens adonem que tots passem per situacions diferents. Gràcies a això, aprenem que al nostre escenari hi ha una actuació diferent cada dia, només que n’hi ha que es pensen que ens fan saber que són suficientment irresistibles, que no els passarà res i que res ni ningú serà capaç de canviar-los el títol de l’obra que creuen que estan representant: “Els intocables”. Doncs bé, sabem que això no passarà, que és inevitable que haguem de passar per males ratxes, econòmiques o sentimentals, però sempre passem per situacions que ens duen a reflectir des de molt endins el que sentim. Es podria dir que no som res més que el reflex del nostre interior, de la nostra ànima i, més que això, del nostre cor. Goso confessar que la vida mateixa és més que una escola per tots els que hi passem, una vida plena de tantes sorpreses... Només cal que ens adonem de cada cosa que passa en un dia, de tots els esdeveniments, de totes les situacions juntes que ens poden succeir només en un instant... Tot això se suma als moments que són efímers i que els valorem més que altres, que poden passar anys però els guardem al cap com un objecte valuós, o sense cap mena de valor, però que d’alguna manera han marcat la nostra vida. Vull que pensis en allò que t’ha impactat més en els darrers anys, potser ha estat fa un parell d’anys o fa només uns quants mesos, o fins i tot ahir o avui mateix. Tots, però absolutament tots, tenim dret a guardar les nostres realitats o bé a fer un “reset”, perquè d’això depèn que puguem ser lliures o bé que visquem lligats a un passat que ja no ens pertany. I em refereixo a coses dures que ens han passat, com ara la mort d’algú molt proper o alguna situació emocional difícil que haguem experimentat. És molt important obrir el teló i donar un nou aire a la teva pel·lícula, un nou to, un color diferent a la vista dels altres, per si en algun moment no va arribar a ser més que només gris... Et pots adonar que, malgrat que hi ha adversitats, també hi ha bones experiències, de les quals també pots gaudir, i veure les coses des d’un altre punt de vista. Jo sóc d’aquelles persones que mira d’entendre el perquè de les coses. Tot té un punt de direcció i, si en el meu destí estava escrit que passés per certes calamitats perquè a dia d’avui fos algú diferent, deixa’m dir-te que no me’n penedeixo. Voldria ser més del que sóc ara, voldria donar-ho tot de cop, però considero que tot té el seu temps, que cada cosa ocupa el seu lloc. Sé que és molt difícil entendre tot això. A vegades fins i tot jo mateixa intento voler-ho entendre tot, però l’únic que em queda de consol és que a cada trajectòria hi ha esperança, una esperança on guardes les teves pors i deixes enrere el passat per viure només el present, del qual depèn el teu futur. Recorda que només tu ets l’autèntic arquitecte de la teva vida; no hi ha cap manera de retrocedir cap a l’ahir, però podem arreglar els nostres fracassos adonant-nos que existeix un avui, obrint els ulls per fixar-los cap al demà, on ens estaran esperant diferents tipus de sentiments. Alguns poden arribar a ser molt forts, fins al punt d’arribar a enfonsar-nos, però sàpigues que mai podran destruir-te. Ets tu que estàs creixent gràcies a això i és necessari que entenguis que existim per entrenar el nostre cor. Així, hem de lluitar per ell i tenir molta cura de la nostra ànima, confiar més en nosaltres i no ignorar completament que sempre hi haurà algú que ens cuidi i enviï al nostre costat persones que són una benedicció per tal que qualsevol calamitat sigui més petita que nosaltres. Déu ha posat la seva mirada en nosaltres i els que ens envolten són més que llum davant de nosaltres, són l’esperança que Ell ens ha donat com a regal per tal que la nostra càrrega sigui menys feixuga i el seu amor creixi. Pensa en tots els moments pels quals has hagut de passar i t’adonaràs que no has estat mai sol, que sempre hi ha hagut algú que t’ha cuidat i ha vetllat per tu. I ara et dic que hi ha una esperança. Recorda que sense FE, ESPERANÇA I AMOR és impossible viure. Susana Sarahi Salinas Meza - CFGS, grup 4

57 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA MÚSICA ÉS LA MEVA PASSIÓ

Vivències

CATALUNYA - GÀMBIA - CATALUNYA

Em dic Abubakary, sóc de Gàmbia però vaig néixer aquí. Per tant, sóc català i els meus pares són de Gàmbia. Vaig néixer a Girona. Quan tenia cinc o sis anys vam venir aquí a Salt. Quan vivia a Girona anava a una escola que es diu Migdia i tenia molts companys allà. Vaig estudiar ﬁns a tercer de primària, com el meu germà petit, i després, quan vaig acabar el curs, vam anar a una escola de Salt. Aquí he fet dos cursos, quart i cinquè de primària, i també tenia molts amics. Quan es va acabar el curs, el meu germà i jo ens en vam anar a Gàmbia a estudiar àrab, l’Alcorà, etcètera. En aquella escola estudiàvem de dissabte a divendres, de nou a un quart d’una i a la tarda de cinc a sis. Els dies lliures jugàvem a futbol. He estat cinc anys a Gàmbia i vaig tornar el novembre de 2013. Quan me’n vaig anar tenia onze anys i quan vaig tornar, setze. És per això que no he entrat a l’institut i sóc aquí en aquesta escola, perquè he estat molt de temps fora. Abubakary Drame Dibaga - Llengua castellana. N3.

58 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

LA MEVA CIUTAT ÉS TAURERT Jo sóc del Marroc, m’agrada la meva ciutat Taurert perquè hi ha la meva família i m’agrada beure cafè amb amics, i també el menjar de la meva mare i estar amb tota la família. Vaig al mercat a comprar i a passejar pel meu poble. També m’agrada Catalunya perquè els meus ﬁlls han nascut aquí i són catalans. Jo tinc ganes d’aprendre català, però és molt lent per a la gent gran. No aprenem ràpid. Tayeb El Yihami khtib Neo 2, vespre.

EL SASTRE DE DAKAR Em dic Mor Gueye i sóc senegalès, de Dakar. Fa quatre anys que visc aquí, a Catalunya; però a Espanya vaig arribar-hi el 2009. Sóc un sastre professional i estic content perquè he pogut continuar aquesta professió aquí, a Girona. Treballo a Salt, en una botiga situada al carrer Torres i Bages. Fem tot tipus de roba (vestits de núvia, roba africana, pantalons, camises...) i també arreglem peces de vestir. Treballem dur i estem feliços perquè podem continuar amb aquesta tasca quan, amb la crisi econòmica, hi ha molta gent que es queda sense feina. La feina se’ns ha reduït una mica, però anem aguantant i així continuarem ﬁns que, gràcies a Déu, s’acabi aquesta crisi d’una vegada. Mor Gueye - Competic Inicial, tarda.

LA VIDA ÉS UN POEMA

Vivències

A l’aula de castellà el professor recitava poemes de Machado... ¡Gloria de los huertos, árbol limonero, que enciendes los frutos de pálido oro, y alumbras del negro cipresal austero las quietas plegarias erguidas en coro, y fresco naranjo del patio querido, del campo risueño y el...

Hola, em dic Mohamed i sóc de Nador- Marroc.

Eren uns poemes fets amb sentiment que et feien teletransportar a la infantesa, records d’aquells que estaven quasi oblidats. Així es despertà la meva “morriña”, com diuen els gallecs, i amb ella la de la resta dels companys.

M’agrada el meu poble. Allà hi viu la meva família i m’agrada el meu poble perquè allà han nascut els meus amics de la infància.

El professor ens va fer ser protagonistes de les nostres vides, fetes poemes. Així doncs, en Jan, que s’asseia al davant, va començar a dir:

El meu poble és petit i hi viu bona gent: pots deixar la porta oberta tranquil·lament. Tots els homes són mariners, se’n van a treballar el divendres i no tornen ﬁns el dijous. Passen tota la setmana fora de casa.

Es respirava una energia molt positiva i semblava una classe de psicologia feta en poesia. Em va venir a la memòria una cançó de Los Planetas, treta del romance de Juan Osuna de García Lorca, que deia... Hasta el alma me duele... No hay ﬂor como la amapola ni corazón como el mío que le sentencian a muerte por tenerlo repartido. Havia arribat el ﬁnal de la classe, però ningú no s’aixecava del seu pupitre. Aquell dia el recordaré tota la vida. Jordi Alarcón - CFGS, grup 1.

EL MEU SOMNI Em dic Jamila Sorhayer i tinc 34 anys. Sóc del Marroc i fa dinou anys que visc a Catalunya. Primer vaig viure a Fornells de la Selva, però ja fa catorze anys que visc a Salt. Vaig començar a estudiar català als catorze anys, però ho vaig deixar als quinze perquè a casa només treballava el meu pare i necessitaven diners per a mantenir la família. M’agradava molt estudiar i era bona a l’escola, però la situació familiar no em va permetre continuar els estudis. Quan vaig deixar d’estudiar em vaig posar a treballar, a diferència del meu germà que sí va poder continuar els estudis. Jo sempre he intentat compaginar la feina amb l’estudi, però treballava moltes hores i no tenia temps. Als divuit anys va ser la primera vegada que vaig treballar amb contracte. Ja fa dos anys que no treballo i tinc quatre ﬁlls i el meu marit tampoc no treballa; per tant, vivim dels ajuts socials. Ara tinc més temps per estudiar, però no puc fer-ho perquè no tinc diners ni per pagar el pis. Vull trobar feina i, si tingués diners i temps, m’encantaria estudiar medicina o alguna cosa relacionada. Tot i que sé que això és un somni, lluito perquè els meus ﬁlls sí tinguin aquesta oportunitat i arribin a on jo no he pogut. Faré el que pugui perquè tinguin estudis superiors. Cada nit somio que en despertar-nos tot ha canviat, que aquesta maleïda crisi ha marxat i que tothom té un futur més digne. Jamila Sorhayer

Jo tenia una altra feina, comprava i venia roba i així em guanyava la vida. El 2002 vaig venir per reagrupament familiar. Vaig anar de Nador a Melilla i cap a Barcelona amb avió fins a l’aeroport del Prat. D’allí, vaig agafar el tren cap a Girona. Aquí he format una família. Tinc dos fills: un fill i una filla. Abans tenia una bona feina, treballava de pintor i em guanyava la vida de pintor; em guanyava la vida molt bé. Ara m’he quedat sense feina i cobro una ajuda. Estic buscant feina. M’agrada Catalunya per la sanitat i l’educació. Estic feliç aquí, a Girona, i ... Visca Catalunya! Gràcies! Adéu. Mohamed Belhasan Neo 2, vespre.

59 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Será tu piel el cielo que nunca podré tocar, o serán mis manos arena, viento, brea, mar...

SÓC DE NADOR

Vivències

I HAD A DREAM

SOMNIS PERDUTS

When I was 18 years old, I thought that the future would be exciting and full of success. I was a happy girl, a good student with many friends and dreams. I dreamed of being a writer. I would like to write romantic novels and also to write about the problems of real life. I wanted to teach people how to be happy and successful. In short, I saw myself at the thirties as a successful woman who had a nice job, a tall, handsome and rich husband, two or three children and a big house with a garden and a swimming pool.

Quan tenia divuit anys em pensava que el futur seria molt atractiu i ple d’èxits. Era una noia alegre i una alumna molt treballadora. Tenia moltes amigues i molts somnis. Somiava ser escriptora. Volia escriure novel·les romàntiques i també sobre la vida real. Em pensava que tindria el poder d’ensenyar als altres com estar contents i com tenir èxit a la vida.

“Sometimes the winds go against the desire of the ships”. In others words, when I was 30 years old I was totally different from this woman who I had dreamed to be. I was living with a family who was not mine. It was my job to take care for an old woman. In fact, I was neither a good writer nor a successful wife. I discovered that life is so hard. I began to dream about my past life, about my family, my friends and my city. About returning to my home. I missed all of them when I decided to come here to Spain to look for a better future. The only dream which I had that time, was to have a regular life with the man who I love. He was neither tall nor rich, but I loved him although he was living far from me in another country. Now I am 35 years old .I am married with the man who I have chosen. I am jobless and till now I don’t have children. I have learned to dream just about things which I can reach. I can not see myself and my family in the future. I just leave my moment and enjoy it, just hopping that tomorrow will be better than today.

En resum, veia que, en el futur, quan tingués trenta anys, seria una dona interessant, que tindria una bona feina, un home alt, atractiu i ric, i un parell o tres de criatures. També em pensava que viuria en una casa gran amb jardí i piscina. A vegades els vents van contra del desig dels vaixells. Vull dir que als trenta anys era una dona totalment diferent de la que somiava ser. Vivia amb una família que no era la meva i treballava de vetlladora d’una senyora gran. Per cert, no era ni escriptora ni una dona interessant. Vaig descobrir que la vida és dura. Vaig començar a somiar la meva vida anterior, poder estar amb la meva família, les meves amigues i la meva petita ciutat. Volia ser a casa. Tot això ho vaig perdre quan vaig venir aquí a buscar una vida millor. L’únic somni que em va quedar va ser tenir una vida normal amb l’home que estimava. No era alt, ni ric, però me l’estimava. El tenia lluny, a l’altra punta de món. Avui tinc trenta-cinc anys. Sóc casada amb l’home que vaig triar. No tinc feina i encara no tinc ﬁlls. He après a somiar només amb coses que puc arribar a fer. Ja no sóc capaç de veure el meu futur ni el de la meva família. Només visc el moment i gaudeixo del que tinc mentre espero que el dia de demà sigui millor que el d’avui.

60 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Samira Fares - Anglès 3

Samira Fares - Castellà A2

DENEGACIÓ DE LA NACIONALITAT per certificat d’antecedents Penal Caducat COMPTE! Se sap que a conseqüència dels endarreriments en matèria de nacionalitat el Ministeri de Justícia va elaborar un “pla intensiu de nacionalitat” donant per resultat l’agilització del tràmit per a la resolució de milers de sol·licituds presentades. No obstant això, s’ha pogut comprovar que es retornen moltes sol·licituds denegades pel fet de presentar certiﬁcats d’antecedents penals caducats. Per aquest motiu, l’ACPE (Associació Catalana de professionals de l’Estrangeria), a través de la seva presidenta, va presentar un escrit davant el defensor del poble

d’Espanya, que al mateix temps s’ha pronunciat davant la Secretaria d’Estat de Justícia, demanant la revocació de les resolucions denegades per aquest motiu. Adduint que s’hauria de notiﬁcar a la persona afectada perquè pugui aportar un nou certiﬁcat en vigor i degudament legalitzat abans de ser denegat per tal motiu. Seria desitjable que aquesta qüestió tingui ressò per tal de poder ajudar a totes les persones afectades. Feu que se sàpiga! Augusto Hermosa Duran - Català 3.

UNA DONA SOLIDÀRIA Em dic Rachida Hammani i tinc 41 anys. Sóc del Marroc i fa 19 anys vaig arribar a Catalunya, concretament a Salt. Tinc tres ﬁlls i, tot i que no treballo, col·laboro en una associació anomenada “la pau”, que lluita contra els desnonaments de les persones afectades a Salt. M’encanta estar participant i aportant el meu gra de sorra perquè aquestes persones no es quedin sense casa. Jo preparo menjar i els el porto quan ho necessiten. També participo en les manifestacions i porto roba o qualsevol cosa que els faci falta.

Vivències

FINAL DE CURS 2012-2013

Crec que tots hauríem d’ajudar, ja que tots ens podem trobar en aquesta situació un dia o un altre. Fins ara pagaven la hipoteca, però, amb la crisi, s’han quedat sense feina i no poden pagar-la. Des de l’associació es demana que el banc posi a disposició els pisos que tenen amb un preu assequible de lloguer per a aquesta gent. Som molts els que ajudem, però mai és suﬁcient. Des d’aquí convido a que tothom, sigui de la cultura que sigui, participi amb nosaltres aportant el que pugui. Jo visc bé, tinc el meu pis pagat, però em sap greu que hi hagi gent que no tingui un sostre per viure. És per aquest motiu que col·laboro amb ells i els animo perquè s’adonin que no estan sols.

El problema no és tant portar un vel al cap; no venim d’un altre món, no som extraterrestres. El portem perquè és la nostra cultura, però podem viure igualment tots plegats. Hem de ser respectuosos i no jutjar ningú. Tothom és lliure de vestir i ser com és. Espero que algun dia la ment de tothom canviï i ens ﬁxem en el cor de la gent i no en l’aparença. Porto dinou anys aquí i no veig un apropament entre cultures. M’encantaria que canviéssim tots plegats. El fet de pertànyer a aquesta associació em fa sentir bé i em dóna esperances perquè, entre tots, puguem fer un món millor. Rachida Hammani - Alfa 2, matí

Ja ha arribat el ﬁnal de curs, i comença una nova etapa de la nostra vida sense les classes d’informàtica. Trobarem a faltar l’Ester dient, “va, que això ja ho hem fet, ja ho hauríeu de saber fer”, però nosaltres anar fent. I amb aquest anar fent ja han passat una colla d’anys. I com diu la Maria Solanich no ens veiem gaire, però si més no ens saludem virtualment. Recordo el primer any, amb la Paquita al meu costat cada dilluns i cada dimecres, aprenent a fer anar el ratolí, fent trencaclosques, jocs, els primers escrits, les primeres fotos i el nostre primer correu virtual. Quina passada! Ens ho vam passar molt bé. També recordo un dia a casa davant l’ordinador. Eren més de les quatre de la matinada fent un treball que ens havia posat l’Ester, i em vaig barallar amb una foto que em marxava de la pantalla. Després va venir el treball d’organitzar un viatge juntament amb la Maria Rabasseda, que vam gaudir molt fent-lo. Són molts dies que queden enrere, i aquest curs hem fet un grup molt maco. Espero tenir molta comunicació per correu. (Eh, Anna, si tenim un dubte ja ens posarem en contacte!). Per a la Georgina, Carmen, Fina, Maria, Joana, Pilar, Anna, Paqui, Laura i Ester. Molt Bon Estiu! Mª Teresa Quer Coma Competic III, matí.

61 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

En aquesta associació tots formem una petita família on ningú discrimina ningú per la seva ètnia, nacionalitat ni raça.

Vivències

LA GENT DEL GRUP COMPETIC Quan t’apuntes a un curs nou, no saps mai amb què i, sobretot, amb qui? et pots trobar... D’entrada, em vaig trobar amb la Maria, la professora. Una noia jove i moderna, simpàtica i divertida. Ens té distretes amb els seus modelets de samarretes sobreposades i les seves arracades variades. Cada tarda arribo encuriosida per veure la combinació que ens portarà... És molt pacient i amable, no es cansa de repetir el que faci falta, sense desesperar-se pels nostres dubtes i entrebancs, que són molts. Això sí, només d’arribar, ens etziba una llista d’exercicis que ens té entretingudes tota la tarda.

62 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Jo penso que el bon ambient de companys que s’ha creat en aquest grup és gràcies al seu caràcter obert i acollidor, que fa que tots els alumnes, malgrat ser tan diversos, ens hi sentim integrats i atesos. Dels companys, i sobretot companyes –sempre hi ha més dones–, no us en puc parlar gaire. Ens tractem poquet, perquè tenim molta feina amb el nas enganxat a la pantalla i dels de “l’ala-nord” només en sé els noms. Hi havia en Marc –que ara no hi és, perquè està fent un altre curs–, l’Amèlia, la Carme, l’Ascensió, la Ma Àngels, la Roser, la Dolores, en Xavier, en Joan, la Míriam, en Mimoun, la Zàkia... Jo tracto més els de “l’ala-sud” de l’aula: hi ha en Mor, de Dakar, que és com un príncep de llegenda africana. És alt, molt guapo, amb una elegància natural i força vergonyós, tot i que ens és impossible veure si queda vermell quan les dones ens disputem la seva salutació en particular. Treballa cosint tota mena de robes en un taller del carrer Torres i Bages. També hi ha la Mirna, molt jove i trempada. Sembla molt ocupada perquè va i ve sempre corrent amb alguna feina.

I al meu costat hi tinc la Magdalena. És una cordovesa de Rute. Parla amb aquell accent graciós dels andalusos... Conèixer-la ha estat una sorpresa molt agradable per a mi. Quan va començar, no coneixia el teclat de l’ordinador i havia de buscar les lletres d’una en una, mirant cada tecla!!! Imagineu-vos la feinada... Això feia que anés molt lenta per escriure qualsevol text, fins i tot suava... Doncs resulta que s’hi ha aficionat i als vespres, quan ha acabat la feina de casa i l’home, els fills i el nét la deixen tranquil·la, s’hi posa de ple i vinga teclat!! I ara, avança que dóna gust i s’hi fixa tant i es concentra d’una manera, que està al mateix nivell dels que ja havíem fet alguna cosa abans, amb l’ordinador. Quan acabem la classe, marxem juntes caminant pel jardinet del costat i parlant d’altres coses. I és així com encara he fet una altra descoberta sobre ella, que la fa més admirable als meus ulls. Durant un any sencer, s’ha fet càrrec de l’atenció de la seva sogra. Una velleta malalta que no es mou del llit i a qui se li ha de fer tot. Netejar-la, canviar-la, donar-li els medicaments i el menjar, aixecar-la una estona per fer-li el llit...Cada dia i cada nit durant un any, fins ara que ja se’n cuida una altra familiar. No us sembla que entre nosaltres, camuflades, hi ha persones admirables que fan treball d’herois? Jo sóc la Lola, la companya de qui parla la Magdalena, en un escrit que ella ha fet per aquesta mateixa revista. He llegit el seu text que m’ha sorprès i em sento valorada excessivament, comparant amb el que fa ella... i per correspondre-li amb gratitud, escric aquestes línies.

SENTIMIENTOS DE DE INFORM De pronto, un día se me ocurrió la idea de inscribirme en un curso de informática. Todavía no lo entiendo ya que siempre he sido un poco enemiga de tantos adelantos. Quizás enemiga no es la palabra exacta, pero siempre me ha gustado vivir más desentendida de estas innovaciones. Me parecía muy difícil porque pensaba que ya se me había pasado el tiempo y, además, consideraba que tampoco tenía tiempo. En ﬁn, excusas que pones cuando algo no te atrae demasiado. Ahora bien, he visto que, algunas veces y por necesidad, se pueden hacer cosas que pueden ayudar en la vida. Así que me dije: “¿Y por qué no? ¡Lo voy a probar!”.

Gràcies Magdalena. Ets admirable!!

Lola, de Salt. Competic Inicial, tarda.

Hasta aquí he contado un poco los motivos que me han llevado a estudiar este curso, pero el verdadero motivo de escribir estas líneas es con-

Vivències

LA HISTÒRIA D’UNA DONA

tar, a mi manera, una cosa muy bonita que he encontrado y que se llama compañerismo. Ya tengo algunos años y, a lo largo de estos años, me he cruzado con toda clase de personas. En esta ocasión, he conocido una persona tan buenísima compañera, que nunca me hubiera imaginado siquiera encontrar. Me he sentido tan bien a su lado, que la verdad pienso que si no hubiera sido por ella, y sin dejar de lado a la profesora, seguro que ahora no estaría donde estoy. Por eso, le estoy muy agradecida de verdad. Nunca pensé que la infor-mática, además de muchas cosas, me enseñaría lo que es compañerismo de verdad. Gracias Lola.

El dia 8 de març és el dia Internacional de la dona. Un dia en honor a totes les dones del món, un dia en què totes les dones celebrem la nostra llibertat i els nostres drets. Uns drets reconeguts per tot el món. Però lamentablement la realitat és una altra, les estadístiques parlen per si mateixes. En l’última dècada, només a Espanya, 700 dones van ser maltractades i algunes assassinades el passat any 2013. 51 dones van morir a mans de les seves parelles, de les quals 41 eren espanyoles i 13 estrangeres. Tota aquesta informació ens fa pensar: per quin motiu moren totes aquestes dones cada any? La culpa és dels homes? És de les dones que es deixen maltractar? És dels fills que al final acaben sense pares? Totes aquestes preguntes es queden endarrere, quan la persona maltractada ets tu, quan et veus atrapada i envoltada en aquell món. Quan penses que allò és el que et pertoca, que és el teu destí, que aquell home que cada nit comparteix el llit amb tu, és el teu amant, el teu amic, la teva família. Quan penses que estàs sola en aquest món i només el tens a ell. La teva família ja no t’estima i els teus amics t’han abandonat. Estàs sola. Et deia, tu ets la meva dona, la meva amiga i senyora de casa meva i tu confiaves en ell, perquè l’estimaves. Records confosos et passen pel cap... El dia que el vas conèixer, la primera vagada que et va posar la mà a sobre, passen pel teu cap milions de coses, però mai t’oblidaràs d’aquell tremolor que et recorria tot el cos. Amb els ulls plorosos li demanaves que et perdonés, sense tu saber el perquè d’aquell perdó. Recordes tots els insults, les males paraules... Però després de tot el perdonaves perquè l’estimaves. I ara per fi t’has adonat que no era el teu camí, que tu et mereixes una vida plena d’alegria, que allà a fora trobaràs a persones meravelloses que t’ajudaran, t’estimaran... Però llàstima que no te n’has adonat a temps. Ara ja és massa tard per tornar enrere, per començar des del principi. Ja no ets aquí amb nosaltres. Les dones som amor, alegria, bellesa... Lluitem per la vida: la nostra vida.

Magdalena Sánchez Competic Inicial, tarda.

Chizlane Saadani Curs de PPA, CFGS, grup 3.

63 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

S DE UNA ALUMNA ORMÀTICA

2013-14

curs

PER LLEPAR-SE ELS DITS

· FIDEUÀ DE CONILL · S INGREDIENT ones) rs e p (Per a quatre - 1 conill rge d’oli d’oliva ve - 1 got de cafè - 1 ceba rmell - 1 pebrot ve rd - 1 pebrot ve ts ue àq - 4 tom - 1 dent d’all fideus 500 g - 1 paquet de sona) (125 g per per llastre o brou de po - 1 l de caldo - Sal i pebre ELABORACIÓ: Col·loquem en una paella de 40 cm de diàmetre oli d'oliva verge. Seguidament posem el conill tallat a trossos. Una vegada daurat, li afegim la ceba, el pebrot vermell i pebrot verd, tot tallat en juliana. A continuació, li tirem una dent d'all talladeta i quatre tomàquets sense pell. Ho deixem tot fent xup-xup, durant deu minuts i llavors hi afegirem els fideus que es daurin una mica i hi tirem el caldo (de pollastre o brou). Vint minuts a foc lent i deu minuts fora del foc, tapat i a reposar. Ja podem servir-lo! Bon profit i a menjar!! Nyam, nyam!!!! Jordi Alarcón - CFGS, grup 1.

· PASTÍS CREMÓS DE XOCOLATA ·

64 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

S INGREDIENT ersones p s si o Per a quatre (talls grans) e de 22 cm) (Amb un motll % e xocolata 70 - 200 grams d a g te e man - 200 grams d - 5 ous e sucre - 250 grams d era de farina sop - 1 cullerada

ELABORACIÓ: Escalfeu el forn a 190 ºC de dalt i de baix. Foneu al bany maria la xocolata amb la mantega. Un cop fora del foc, aboqueu-hi el sucre a la crema de xocolata. Amb la batedora de mà remeneu bé ﬁns que el sucre quedi integrat. Si no us queda del tot desfet, no patiu ja que amb la cocció del forn s’acabarà desfent. Seguidament, ho deixeu entebeir uns 3 o 5 minuts. Tot seguit, hi aboqueu els ous, un per un, i la farina tamisada i ho mescleu ﬁns que quedi una crema homogènia. Després, prepareu el motlle untat amb mantega i, si teniu cacau en pols, també l’unteu amb aquest. Finalment, aboqueu-hi la crema de xocolata i l’enforneu a 190 ºC (de dalt i de baix). El pastís ha de quedar lleugerament tremolós del mig ja que s’acaba de quallar en fred. La recepta original parla de 22 minuts de cocció. Carme Cabezas - 2n GES, nit.

· PASTÍS DE POMA·

Per llepar-se els dits

INGREDIENT

a - 100 g de farin e cr su - 100 g de - 3 ous - 3 pomes - 1 Iogurt d’oliva de iogurt d’oli - 1/2 mesura vat - 1 sobre de lle mona lli e d - Raspadura

ELABORACIÓ: L’elaboració no pot ser més senzilla: ho batem tot amb la batedora i reservem una poma per posar-la per sobre. Col·loquem la coca al forn 30 minuts a 180 ºC. Quan ja és cuita, la retirem del forn i la deixem refredar. La desemmotllem i pintem amb melmelada d’albercoc. Boníssima!! Choni - Competic Inicial, tarda.

· PASTÍS DE XOCOLATA AL MICROONES · S

s soperes rase - 4 cullerades de farina es llerades soper - Entre 2 i 3 cu e rases de sucr - 1 ou cau soperes de ca - 3 cullerades evol ls ua q s troba a en pols pur (e supermercat) t soperes de lle - 3 cullerades li ’o soperes d - 3 cullerades s soperes rase - 3 cullerades ocilla de Nutella o N vat de cafè de lle a et - 1/2 cullerad Royal en pols tipus

Es posen tots els ingredients en un recipient sense importar l’ordre i es barregen amb una forquilla. Quan tot estigui ben barrejat, es divideix la barreja en dues tasses, o en tres gots, o en una tassa gran. S’introdueix al microones i es cou durant un minut i mig a una potència de 1000 Wats. Si el microones té menys potència, s’hi deixa mig minut més o un minut més. És així de fàcil!! La recepta original en anglès la podeu trobar en aquest enllaç: http://www.babble.com/best-recipes/nutella-mug-cake/ Trini Ramírez - Competic Inicial, nit.

65 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

INGREDIENT

Per llepar-se els dits

· LES MEVES RECEPTES DE LICORS · Sóc aﬁcionada a fer licors casolans des de fa temps. Fa cinc anys, vaig començar a fer RATAFIA i VI DE NOUS VERDES. Cada any surt una mica diferent, depenent de les plantes que es posin o es trobin. Pels voltants de Sant Joan, surto amb amigues per les Deveses de Salt a buscar herbes i plantes per fer rataﬁa. Farigola, menta, til·la, hipèric, romaní, sàlvia, lavanda, roses, espernallac, llorer, cua de cavall, Maria Lluïsa, melissa, valeriana, eucaliptus, fonoll, olivera, malva, pi, alfàbrega escabiosa, sajolida, orenga, xicoira, ruda, nous verdes, etc. són les herbes que solem recollir. Les que no puc trobar, el meu germà me les subministra.

RECEPTA DE RATAFIA Aniset, nous verdes, cua de cavall, ruda, sajolida, hipèric, til·la, espernallac, romaní, menta, orenga, sàlvia, farigola, pi, lavanda, roses, eucaliptus, alfàbrega, escabiosa, fonoll, olivera, malva, xicòria, llorer, valeriana, melissa, Maria Lluïsa, clau, cafè, vainilla, canyella, pela de taronja, pela de llimona, anís, estrellat, nou moscada, gingebre, cireres, panses, xarop de sucre. Es posa en un recipient de vidre a sol i serena durant 40 dies. Passat aquest temps, es cola i s’embotella. Deixem que reposi ﬁns a Fires de Girona o, millor, ﬁns a Nadal.

RECEPTA DE VI DE NOUS

66 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

(per a 5 litres de vi) 5 litre de vi negre 12 nous verdes 1 canó de canyella 1 canó de vainilla 1 kg de sucre 1 litre de brandi Es posa en un recipient de vidre durant 40 dies en un lloc fosc. Passats aquests dies, es barreja el sucre, el brandi i el vi ja macerat. Es cola i s’embotella. Millor si ho deixem reposar, si pot ser ﬁns a Nadal.

RECEPTA DE PATXARAN Ara fa tres anys que també faig LICOR DE PATXARAN. No porta tanta feina i sol sortir força bo. A ﬁnals d’agost i principis de setembre és el millor moment per trobar els aranyons. 6 litres d’aniset 1.700 g d’aranyons 2 canons de canyella 2 canons de vainilla 80 grans de cafè 2 cullerades de sucre 1 litre de Marie Brizart Es deixa macerar durant 6 mesos. Ho colem, embotellem i deixem reposar. Text: Joana Ros - Selecció d’imatges: M. Rosa Freixas. Competic I, matí.

2013-14

curs

PASSATEMPS

FOOD AND DRINKS

LOOKING FOR FARM ANIMALS

Down 1. It swims in the sea. 3. It’s an English drink. 5. I’s cold and very popular in summer. 8. Chiken’s sons. 9. It’s a typical Chinese food.

Across 2. It’s famous around the world. 4. Children like this food a lot. 6. This is a very healthy drink. 7. We drink it very cold. 10. Made of potatoes. 11. This is a drink from Colombia. Dolors, Benet i Lamine - Anglès Inicial

Complete the crossword below

FAMILY MEMBERS FATHER SON BOYFREIND DAUGHTER AUNT

SISTER HUSBAND COUSIN MOTHER NEPHEW

UNCLE WIFE BROTHER NIECE PARTNER

Jamilat, Fina, M. José and Carme Garriga - Anglès Inicial

67 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Eulàlia Alcázar, Josep M. Carré, Carme Llenas Carme Racionero. Anglès Inicial.

P Passatemps

COM FER UNA FOFUCHA (PAS A PAS)

1. Materials: Goma eva de diferents colors, tisores, planxa, pistola de silicona calenta o cola termo fusible, boles de porexpan de núm. 7, núm. 4 i núm. 3, broxetes de fusta.

2. Retallarem els patrons. Cada un en el color que correspongui.

6. Tallarem les altres 2 peces marrons a tires sense arribar al ﬁnal i ho escalfarem una mica amb la planxa. Això farà que quedi una mica ondulat.

7. Encolarem a la bola, el cabell amb la silicona. Tallarem una tira de color verd d’uns 5 mm d’ample i l’encolarem en la unió dels dos colors. Així, taparem les imperfeccions i, a la vegada, farà de diadema.

68 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

3. Tallarem un quadrat de 9x9 de color carn per la cara; i 3 de color marró de la mateixa mida pel cabell.

4. Escalfarem la goma eva amb la planxa i la col·locarem sobre la bola adaptant-la a la seva forma. Encolarem amb la silicona i tallarem el sobrant.

5. Farem exactament el mateix amb el color marró.

10. Ho muntarem tot i l’encolarem amb la silicona.

11. Per fer les cames tallarem 2 peces de color carn de 4x9 cm. Encolarem el ﬁlferro amb silicona i en un extrem encolarem un tros de color verd per fer el mitjó.

8. Per fer el cos, tallarem segons el patró un cos de color carn. Folrarem mitja bola de color vermell i encolarem el cos de color carn.

12. Per tallar les mans utilitzarem el patró. Tallarem dues peces iguals.

9. Tallarem una rodona per fer la faldilla fent-hi un forat al mig, i un cos com el patró de color blanc per la camisa.

13. Per fer les sabates tallaren les boles per la meitat i les unirem entre sí.

P Passatemps

16. Amb llapis, marcarem on van els ulls, nas i boca.

14. Ho folrarem de color verd, tallarem segons el patró i l’encolarem, amb una tira de 5 mm. Taparem les imperfeccions i encolarem el ﬁlferro donant-li forma a la cama.

15. Amb pintures acríliques, pintarem la cara.

17. Li començarem a pintar la cara.

18. Encolarem totes les peces i ja tindrem la fofucha. L’encolarem a la caixa, donant-li forma d’estar asseguda. http://manualitatsmmc.blogspot.com.es/

L’HORÒSCOP (Per l’astròleg Bernar Des)

TAURE 21/04-20/05 Sàpigues que si no et funciona el pla A, tens el pla B i, si no, recorda que a l’alfabet hi ha més lletres. BESSONS 21/05-21/06 Si penses que no aprovaràs, no ho faràs mai; en canvi, si lluites per aconseguir-ho, aprovaràs segur. CRANC 22/06-22/07 Tingues en compte que no tota relliscada signiﬁca una caiguda. Aixeca’t i torna a estudiar molt. LLEÓ 23/07-23/08 Si tens la capacitat de somniar, també tens la capacitat de fer realitat els teus somnis. Endavant! VERGE 24/08-23/09 Seria bo que t’apliquessis la dita: “No m’aturo quan estic cansat/da, m’aturo quan he acabat”.

BALANÇA 24/09-23/10 Les excuses no et serveixen per aconseguir l’aprovat que vols; la constància i la perseverànça, sí. ESCORPÍ 24/10-22/11 No et preocupis si t’has perdut pel camí; ningú no troba el seu camí sense haver-se perdut diverses vegades. SAGITARI 23/11-21/12 No et dic que aprovar sigui fàcil. El que et vull fer entendre és que valdrà la pena complir-ho. CAPRICORN 22/12-20/01 Quan l’objectiu d’aprovar et sembli difícil, no canviïs aquest objectiu. Busca una nova via per aconseguir-lo. AQUARI 21/01-18/02 No donis sempre la culpa dels teus insuﬁcients a la manca de sort, quan la veritat és la teva manca d’actitud. PEIXOS 19/02-20/03 Els aprovats no cauen del cel, l´únic que cau del cel és la pluja. Així doncs, actua i, si vols aprovar, treballa.

69 I CFA LES BERNARDES I ESCOLA D’ADULTS DE SALT

ÀRIES 21/03-20/04 Ànims amb els exàmens; ho pots aconseguir. Allò que és impossible només vol dir que triga una mica més a arribar.

CFA LES BERNARDES ESCOLA D’ADULTS DE SALT PREINSCRIPCIONS CURS 2014-2015 DEL 23 AL 30 DE JUNY de 2014. HORARI MATÍ: de 10 a 12h - NIT: de 19 a 21h (El dia 23 de juny l’horari de preinscripció serà de 10 a 14h)