DE SOCIETAT

En record a Ramon Buldó Capdevila

Créixer a prop dels padrins és un privilegi, però poder tenir-los fins a l’edat adulta encara ho és més, és un regal que t’ofereix la vida sense adonar-te’n. I d’això encara n’ets més conscient quan ja no hi són.

Amb 93 anys de vida del padrí, hem pogut compartir molts moments i vivències i, també, hem pogut conèixer com era la vida durant la seva infantesa i joventut. Gens fàcil. Fill de Gelida, però amb la mort dels pares des de ben petit va fer que vingués a viure a l’Espluga, acollit per un parents i allunyat de la seva germana. A partir de llavors el dia a dia es va centrar en anar al tros, treballar i treballar. Des de ben jove ja va conèixer la padrina i des de llavors han compartit més de 70 anys junts. Després, la guerra i la postguerra; la gana i la misèria. Malgrat tot, com tots els d’aquella generació, van tirar endavant i van anar reconstruint les seves vides, sempre, això sí, amb aquells records amargs inoblidables, que sempre anaven sortint en qualsevol conversa.

Segurament la duresa dels primers anys de vida fes que el padrí sempre posés en valor la família i la unitat per damunt de tot. Sempre el feia feliç veure’ns tots junts, fills, joves, nets i en els últims anys també els besnets. Som dos vegades padrins, sempre deia. Amb una vida molt humil sempre va vetllar pel bé de tots, ara que ja no hi és ho continuarem fent tal com ens va ensenyar i recordarem tots aquells moments, per petits que siguin, però això no vol dir que menys importants, que ens han fet créixer com a persones.

No oblidarem les petites històries del passat, amb el padrí dalt del tractor, o anant al Mas de l’Hortensi a veremar o celebrant Sant Ramon a l’ermita de la Santíssima Trinitat. També recordarem les anècdotes que ens explicava de la construcció del Casal i de la seva col·laboració amb el teatre, fent de traspunt o ajudant a tramoia. També rellegirem tots els poemes i versets que escrivia per totes les ocasions especials, escrits a mà, lentament, i amb una lletra envejable. Malgrat els pocs estudis que tenia sempre va tenir la voluntat d’escriure en català correctament, s’hi fixava molt i volia fer-ho bé, volia que li rectifiquéssim els errors per tornar-ho a escriure.

En aquests últims anys i especialment els últims mesos, ja delicat de salut, amb el cap clar, el padrí sempre deia que ell ja ho havia viscut tot. Tanmateix encara li ha tocat viure la malaltia de la padrina de ben a prop i totes les restriccions de la pandèmia del coronavirus d’aquests últims mesos, sense gairebé veure la família, amb les visites molt restringides i només podent parlar amb ell per videoconferència a través del mòbil.

Tot i la distància d’aquest final, sempre el recordarem com una bona persona, generós, pacient, amable amb tothom i sempre amb alguna broma per dir. Mai l’oblidarem, padrí, sempre estarà en els nostres cors. ■

Magda Buldó, en nom de la família

Fe d'errates: A El Francolí del mes de juny va sortir publicada la defunció de la Maria Pilar Poca Cots, de 83 anys i vam escriure que vivia a Arbeca, quan el domicili habitual de la Maria Pilar era a Barcelona.

DEMOGRAFIA

NAIXEMENTS

Pau Català Moreno, fill de l'Édgar i la Síntia Janeth. amb data de naixement el 9 de juliol.

DEFUNCIONS

Miquel Bultó Just, de 78 anys. Amb data de defunció el 7 de juliol i domicili a la carretera de Poblet. Ramon Buldó Capdevila, de 93 anys, casat amb Palmira Rosell Olivé. Data de defunció, el 30 de juny i domicili a la carretera de Poblet. Segons dades que ens envien del Registre Civil de l'Espluga de Francolí. ■

EL FRANCOLÍ