PINZELLADES DEL PEDRÍS

Antonio Sabaté Pagès, un amant de la música i la ràdio

Els teus cognoms no estan massa en concordança amb la teva activitat, donat que tens una cansaladeria.

Doncs no han estat gaire encertats, no.

Perquè estem a la Font Baixa sentint la remor de l'aigua de les disset canyelles?

Per a mi és un indret molt espluguí i fresquet que m'agrada molt, i aquí podem xerrar a gust, es podria dir que estem a la glòria o quasi.

La teva formació, ha estat sempre a l'Espluga?

Doncs sí, jo sempre he estat a l’Espluga, he passat petites temporades fora. Vaig començar l'escola a les "monges", després al col·legi Martí Poch i seguidament vaig estar un any al col·legi Sant Pau de Tarragona. Amb dotze anys em va semblar que ja en tenia prou i em vaig posar a treballar a casa.

La tradició cansaladera a casa vostra ve d'abans, saps com va sorgir?

El meu padrí per part de mare, de cognom Pagès, era de Guimerà i va establir-se a l'Espluga. Va posar un forn de pa al mateix carrer de Sant Antoni al costat d'on hi havia un local anomenat Capitol, que jo no he vist mai i que uns anys més tard va convertir-se en la cansaladeria de Cal Pagès, avui encara perdura al mateix indret.

Has estat actiu en moltes activitats esportives a l'Espluga, oi?

Amb els esports de competició no. No em sento atret per cap d'ells; ni futbol ni d'altres. En el que sí que he estat actiu és en l'excursionisme. Vaig ser un dels fundadors del Centre Excursionista Francolí m'agrada molt conèixer llocs i caminar.

Tens algun lloc especial del nostre entorn per donar a conèixer?

En tinc molts, però un d'entranyable per a mi és el paratge de Les Tres Creus, ara el camí esta arreglat Fins i tot han posat bé les pedres que hi permeten l'entrada i em pregunto si calia fer-ho, em sembla que per gaudir de la muntanya cal fer una mica de sacrifici. Anarhi amb el vehicle li treu una mica del seu encant. Podria dir que, a les muntanyes de Prades, els llocs per gaudir-les són inacabables, igual que les del Montsant, sempre hi trobes racons nous. Una excursió preciosa per fer és la ruta de les Ermites

Hi vas sovint?

Aquesta darrera temporada, amb el programa de ràdio, que m'ocupava el diumenge, ho he deixat una mica de racó.

Recentment he incorporat el ciclisme a la meva vida, això hem permet gaudir de la natura, encara que només sigui dues hores.

En quines altres associacions has participat?

Com ja he anomenat abans, el Centre Excursionista i l'Espluga FMRàdio.

A la ràdio has triat conduir un programa de música, per quin motiu?

Per a mi la música és la cosa mes màgica que conec, és l'expressió artística que més m'emociona i em commou per sobre de les altres arts.

I quina classe de música t'agrada més?

A mesura que em faig gran he perdut moltes manies i tabús. Bàsicament m'agrada la música clàssica i, tot i que vinc del Rock, ara també escolto alguna cosa de salsa (no la tenia ben considerada), veig que ampliar el ventall és interessant.

A la meva família ningú es va interessar per la música, al contrari, per a ells eren sorolls i fins i tot els feia nosa. A mi em passava tot el contrari, m'emocionava, recordo que al·lucinava fins i tot amb el so dels altaveus públics quan posaven sardanes, vaig arribar a pensar que era un problema d'infantesa, que quan seria més gran em passaria i m'arribaria la indiferència com als de casa i em feia pena.

Un dia per la televisió (en blanc i negre) vaig veure un home vellet tocant el piano i en algun moment de la interpretació tancava els ulls, es notava que gaudia... després vaig saber que era Arthur Rubinstein, unllegendari pianista que tocava alguna peça de Chopin i al veure que s'emocionava com jo mateix, vaig veure que aquest això no tenia cura, i així ha estat durant tots aquests anys.

Has après a tocar algun instrument?

No he pogut aprendre'n, m'hauria agradat molt tocar el violoncel. Els meus fills van a l'Escola de Música, i no saben la sort que tenim de tenir una escola al poble, amb uns professors excel·lents per aprendre i gaudir-la, fins i tot jugant.

Com va ser la teva època roquera?

En un principi els Beatles ens van tornar una mica mitòmans, després vaig apropar-me una mica al heavy metal, posteriorment, vaig descobrir Pink Floyd, amb algun cigarret del riure, motiu pel qual em van vetar l'entrada a la discoteca Sínia, que llavors estava en el seu apogeu.

Al teu programa entrevistes a persones que els agrada la música, has trobat algun convidat amb alguns trets similars als teus?

Sí que n'he trobat i la gaudeixen tant o més que jo, i jo que em pensava que era una cosa que passaria amb el temps... ara veig que anava una mica errat.

La música és un aspecte que portem a dins provinent dels nostres predecessors, podria ser que fos anterior a la parla, en un format molt primitiu. Des de l'inici de la humanitat, la música ha estat i està en continua evolució. ■

Joan Casanovas

EL FRANCOLÍ