ARA FA 100 ANYS

Juliol del 1920, a l'Espluga

Ja anàvem per la vuitena collita que s’entraria al Celler. L’edifici de Pere Domènech i Roura continuava cridant l’atenció i els pobles que en volien construir un, aprofitant l’empenta que donava la Mancomunitat a aquelles construccions, el venien a veure per prendre model. "El diumenge passat, tinguerem el gust d’estrenye la má d’una nutrida comissió de Porrera que amb 3 auto-camions vingueren a visitar el nostre Sindicat i l’históric monestir de Poblet."

Ja corria per l’Espluga alguna motocicleta. Josep Miquel, l’actiu noi de cal Pau de les Parres, va tenir un lleu accident amb la que conduïa. El cronista espluguí se'n feia ressò com tantes vegades ell havia escrit a la premsa sobre notícies espluguines.

La preparació dels actes de la Festa Major, tenia ocupat i entusiasmat el jovent local. La comissió preparava un envelat de 300 llotges, es proposava llençar un “grandiós” castell de focs, llogar una de les bandes de Regiment de Tarragona i per primera vegada organitzar una cursa de motocicletes “amb valiosos” premis. Era l’actualitat.

Els veïns de l’Espluga estaven admirats amb la botiga de mobles que ha- Hotel La Capella. Cedida vien obert al carrer Torres Jordi, els cunyats Sebastià Muntanyola i Josep M. Bernat. “A l’acte de la inauguració hi assistiren distingides personalitats d’aquesta vila, les que després foren obsequiades amb un espléndit lunch. Sigui l’enhorabona per haver contribuït amb dit magatzem a l’enlairament de nostra població, a l’ensemps que’ls hi desitgem una bona sort.”

Es treballava de valent a les pedreres del bosc. Un dissabte de juliol, a la nit, a causa de les pluges es desprengué una enorme roca, segons els tècnics d’unes deu tones, d’una singlera del bosc de la Pena. “Degut a l’hora en que succeí no tenim que lamentar cap desgracia personal.”

A casa de la Vila s’havia constituït la Junta Municipal, de cara a l’exercici econòmic de 1920-1921, dividida en quatre seccions i de la qual formaven part personalitats importants del poble en relació al comerç:

Secció primera: els industrials Antón Suau i Llampayas, Josep Farré i Gamell i Sebastiá Montañola i Catalá.

Secció segona: En Joan Fonoll i Damiani, comerciant, pagés i barber; En Josep Bosch i Fabregat i En Josep Martí i Martí, també comerciants i pagesos.

Secció tercera: els comerciants Joan Micó i Martí, Josep Civit i Vilá, a més propietari i Ramón Franques i Roca.

La secció quarta la formaven en Francesc Guasch i Miquel, pastor i pagès i en Ramón Briansó Civit, industrial.

S’acostava el temps de sembrar i el Sindicat calia que es proveís de les primeres matèries per fer el guano. Amb aquest intent, la societat convocà una assemblea extraordinària per a parlar-ne. La campanya del guano era tota una aventura. Primer arribaven les matèries: Superfosfat, potassa i nitro. Alguns homes joves es contractaven per a fer la barreja segons les dosis habituals. El resultat era el que anomenaven guano. Es tornava a ensacar i cada pagès, quan ja estava enllestit retirava els sacs que tenia apuntats. Quan la campanya estava llesta els sacs buits es venien en subhasta. L’assistència d'estiuejants al Balneari era ja tan normal en aquesta època de l’any, que gairebé no s’hi prestava atenció. La colònia, aquell any, com els altres, era força nombrosa. El que sí que era notícia és que s’estava acabant de construir o almenys ampliar, el nou hotel d’Antoni Torrens Gili: La Capella. Joan Farré i Gual, a la premsa més tradicionalista, s’ocupava també d’un bon conjunt de detalls sobre la vida espluguina d’aquell juliol: la festa religiosa del Sagrat Cor de Jesús, que a l’Espluga es feia per Sant Pere, els excursionistes que visitaven el poble i els seus voltants, la festa de final de curs del Col·legi de les Carmelites, alguna baralla, com la de dos homes al carrer nou, la renovació de la Junta de la Cambra Agrícola Oficial, els de Porrera que vingueren a visitar el Celler, l’exposició d’obsequis per la festa de l’Escola Dominical i naturalment tota la crònica d’aquella festa amb tota mena de detalls i els noms de les nenes participants: Serafina Vidal, Pilar Altarriba, Elvira Farré.

En total el doctor Farré, que ja devia estar de vacances, va enviar al Correo Catalan cinc cròniques i totes molt complertes. Hi ha els noms de la Junta de la Cambra Agrícola, la constitució d’un patronat en el sí de l’entitat, ordres de l’alcaldia i fins i tot noticies d’altres pobles veïns. Els interessats les podeu llegir en el llibre "Relats i cròniques" publicat el 2017. ■

Josep M. Vallès i Martí

EL FRANCOLÍ

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Paufarré

Nom complet: Rebeca Torrens Sánchez Quin és el renom? Cal Paufarré Com i perquè va sorgir aquest renom? On ara hi ha l'oficina del Banc de Sabadell era Ca l'Anton Farré, allà hi vivia l'Isidre que tenia un germà que es deia Pau (que si no m'equivoco era barber) i la gent del poble va començar a referir-se a ell com el Paufarré fins que al final va quedar com a renom de la casa. Nosaltres provenim del Capuig i la casa pairal de cal Paufarré és al carrer Penitents número 18 Quan temps fa que es va començar a utilitzar el renom? Creiem que el renom ja hi era a principis del S. XIX, a principis de 1800 ja hi havia Paufarrés. Alguna anècdota curiosa? Els Paufarrés tenim un caràcter fort i ens agrada fer bromes, de vegades amb una mica d'humor negre i quan algú deixa relluir el seu geni li diem -Com es nota que ets Paufarré! La saga dels Paufarrés està a punt d'arribar a la seva fi, perquè el meu pare Josep Maria Torrens Llurba és l'últim home amb el cognom i ha tingut dues filles dones, la Rebeca i l'Alba, al no tenir fills homes el cognom i per tant el renom desapareixerà quan nosaltres dues no hi siguem. L'únic germà del meu pare va morir de jove sense tenir fills. ■

Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

EL SABER NO OCUPA LLOC

Semblar Peret i Mandinga

"L'expressió original és "Ésser com Patacot i Mandinga", "Semblar Peret i Mandinga" s'utilitza al Camp de Tarragona i a les terres de Lleida. Significació i origen: La dita significa anar sempre junts, ser com 'carn i ungla', vaja. L'expressió original ve d'una obra de teatre (vodevil) escrita per Pere Riudebitlles, que s'estrenà l'any 1930. Els protagonistes d'aquesta obra eren inseparables i vet aquí, doncs, l'origen de la dita que es va estendre en la llengua popular. Per què a Tarragona i a Lleida en lloc de Patacot en diuen Peret? Doncs, resulta que a Montbrió del Camp volien batejar els seus gegants amb els noms de 'Patacot i Mandinga' pel fet que sempre anirien junts. La Festa Major del poble, però, se celebra per Sant Pere (dia de la ballada de gegants), amb la qual cosa es va pensar de canviar el nom de 'Patacot' pel de 'Peret'". ■

@lingua.cat

EL FRANCOLÍ