3 minute read
RACÓ POÈTIC
Dibuixant un capvespre qualsevol a l'Espluga
Ha tornat de l'horta el pagès, de l'estudi, sorollós, el nen, i la noia, exultant, del festeig.
Advertisement
Va arribant, sense presses, un ventet des de l'est que els vilatans consideren "marinada" acaronant la gent quan voregen per places i carrers, mentre s'arreceren, amb cants de comiat, ocells d'elegant vestit que per aquestes contrades els hi diuen "francolins".
L'horitzó fa d'adaptador on exposa el capvespre, sublims cromatismes de colors ataronjats.
Més enllà de l'infinit fosc ja veiem com pengen llumets platejats, d'intens resplendor, són els estels, incomptables, que guarneixen de lluminàries el firmament espluguí, sempre, sempre, les nits fins a les albades.
El vent de l'oest atia les brases lluernes del cel.
El riuet saltirona, amb to rumorós, plana avall, cercant, amorós, el seu mar, quan, seguint el so de l'aigua puntual i compassat, el rellotge del campanar amb dissenys originals,
les dotze pregona que és l'hora total.
Ara sentim el soroll metàl.lic del tren que no s'atura perquè la vila dorm. José Martínez Turón
Mots MalDits
Fulla.- Full. Un full de paper. El Full Dominical. Gamberro.- Galifardeu. Trapella. Bordissot. Gambirot. Tifa. Bandarra. Rebregat. Estripat. Trinxeraire. Destraler. Marrà. Cafre. Fes bondat, tu, galifardeu. Ganancia.- Guany. Tots els guanys són per a tu, també! Liar-se.- Embolicar-se. Embullar-se. Empatollar-se. Què t’emboliques? Què t’empatolles, tu ara? Maco.- Bonic. Bufó. Eixerit. Formós. Bell. Un arbre bonic. Un bell paisatge. Una noia bufona. Manantial.- Deu. Aiguaneix. Fontana. Brollador. Una deu d’aigua. L’aiguaneix de Rocallaura.
EL FRANCOLÍ
LA BÍBLIA ENS PARLA
David Rovira, oient i lector de la Bíblia
El Concili Vaticà II va recomanar traduir la Bíblia per poder-ne facilitar la lectura als qui la volguessin conèixer o fer-ne aliment espiritual. Això passava als anys seixanta del segle passat. Tanmateix, l’Església, des de molt antic va repartir fragments de la Bíblia per ser escoltades o llegides cada dia. Fins al Concili ho teníem a l’abast en llatí. Als actes litúrgics s’explicaven els textos, puix la gent no coneixia la llengua oficial de l’Església que solament dominaven els clergues. Ara tenim la Bíblia a la nostra llengua i els textos de cada dia a l’abast.
El David el primer que feia cada dia era llegir l’Evangeli que tocava i en feia pregària. El darrer que va llegir va ser el del 12 de maig. És un fragment de l’Evangeli de Joan que parla del comiat de Jesús als seus Apòstols. Els diu: “Us deixo la meva pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono com el món la dóna.”
Al David no li feia vergonya ser cristià. Era oient de la paraula de Déu i en feia vida.
El que és fruit de l’espiritualitat de vegades és banal o fa vergonya a la gent d’avui. Aquest és el fragment del que us parlava.
Us deixo la meva pau (Jo. 14, 27-31)
Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.” Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat. Durro 2018. Morgades Roca
Manel Morgades
PUIX PARLA CATALÀ ... VEJAM QUÈ DIU
"Cal aprendre a respectar. El respecte és essencial. Abans de sentir-se estimades, les persones necessiten que se les respecti en la seva dignitat d’éssers humans. El respecte és tenir tacte i consideració. És saber escoltar. L’estranger no reclama amor i amistat, sinó respecte. L’amor i l’amistat poden néixer després, quan la coneixença i l’estima es facin més grans, però, d’entrada, no s’ha de tenir cap opinió decidida per endavant; dit d’una altra manera, no s’han de tenir prejudicis. Perquè el racisme es desenvolupa gràcies a idees a priori sobre els pobles i la seva cultura. Qualsevol generalització és estúpida i font de malentesos, i és racista aquell que generalitza a partir d’un cas particular".
Tahar Ben Jelloun - «El racisme explicat a la meva filla». Barcelona, 1998
*Fragment escollit per Andreu Morta
EL FRANCOLÍ
