FALLA LA PALMERA 2022

-CULTURES DEL MÓN A.C. FALLA LA PALMERA

Edició 400 Exemplars Coordinadors Marián Romero, Carmen Guillén i Pablo Benavent Equip de redacció Natxo Sànchez, Paula Fandos, Valentina Noguera, Brisa Martínez, Josep Ripollés i Francisco Javier Ferrer Fotografies Carmen Guillén Publicitat Carmen Vidal i Alberto Conejos Crítica monuments José Enrique Ripollés i Josep Ripollés Artista Faller Fran Sierra Maquetació i impressió Eureka Soluciones

Col·laboradors Xavi Villaplana i Vecina

Professor de Llatí i Assessor Cultura Clàssica CEFIRE

Gemma López

Directora Museu de l’Escena Grecollatina

José Luis Navarro Euroclàssica

Ferran Arasa i Gil

Catedràtic Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història antiga. Universitat de València. Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani

Luis F. Bernabé i Pons

Catedràtic de la Universitat d’Alacant. Estudis àrabs i islàmics

Rosa Pérez i Garijo

Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica GVA

Maria Josep Soriano

Regidora de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Sagunt

Sento Marco i Vicent Calabuig Voluntaris Projecte Casa Nova

Joaquín García

Responsable de Cooperació Mans Amigues

Rosa Graells

Executiva Morvedre Acull

Juan Casades Tresorer Abay

Elisa Galván i Cordero

Directora Tècnica Comarcal Creu Roja

A.C. FALLA LA PALMERA

A.C. Falla la Palmera C/ Hort d’Ais Nº 8 - 46500 Sagunt

Cristóbal Conesa

Secretari d’Escoles Solidàries

Celia Martínez i Conejos

Treballadora Social i Voluntària en projectes de cooperació internacional

Laura Palmero

Treballadora Social i Voluntària en projectes solidaris europeus

Depòsit legal V-128-2019

Juan Carlos Pulleiro

Coordinador Fundació Adra al Camp de Morvedre

AJUNTAMENT DE SAGUNT

La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla La Palmera no s’identifica necessàriament amb ells.

DIFUSIÓ DIGITAL: Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalapalmera/docs/lapalmera2022 O també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil.

// PÀGINA 1

04

20

-

-

E D I TO R I A L

-

L A N O S T R A P O RTA DA

-

C O O P E R A C I Ó I N T E R N A C I O N A L VA L E N C I A N A

-

08 -

S A L U TA C I O N S

-

PÀGINA 2 //

112

-

22 -

C U LT U R E S D E L M Ó N

-

-

E N P R I M E R A P E R S O N A

-

164 -

S O M PA L M E R A

-

180

212

E L S N O S T R E S M O N U M E N T S

HIMNES

-

186

-

UN ANY E N I M ATG E S

-

A.C. FALLA LA PALMERA

156

-

216 -

COL·LABORADORS

-

// PÀGINA 3

P R Ò L E G -

E D I TO R I A L A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 4 //

Editorial

A.C. FALLA LA PALMERA

“Cultures del món” ha sigut el tema triat per al projecte cultural de la Falla La Palmera 2022, “Palmera oberta”, un concepte aquest últim amb el qual es remarca el caràcter obert, participatiu, amb vocació integradora que té la iniciativa i la Falla, en el qual s’ha donat cabuda a tots i a totes. Obert a més, pel que fa als espais en els quals l’hem desenvolupat, principalment al carrer, on considerem que es produeix aquest intercanvi cultural, el mestissatge, l’aprenentatge. Obert per a reivindicar l’absència de fronteres, de limitacions, de burocràcia i restriccions que ens impedeixen ser ciutadans del món, sense més, amb la llibertat de moviment que aquest carnet (el de ciutadans del món) hauria d’avalar.

I, com no, obert, perquè som responsables amb una situació de pandèmia, en la qual qualsevol mesura preventiva és fonamental per a evitar contagis, i realitzar els actes a l’aire lliure era una d’elles, igual que l’ús obligatori de la mascareta en cadascun dels esdeveniments que hem programat. Una pandèmia que ens ha demostrat que no hi ha fronteres i que més que mai les solucions als problemes s’aporten amb polítiques comunes.

El nostre llibret recull precisament l’essència d’aquest projecte, amb el qual volem, de manera modesta, donar a conéixer

Editorial

// PÀGINA 5

les principals cultures del món i el llegat que aquestes han deixat en la nostra societat, en la terra en la qual vivim, en els nostres costums i fins i tot, en la nostra manera de ser i actuar. Perquè és important saber d’on venim, els nostres orígens com a societat, quines influències d’altres cultures portem en l’ADN per a entendre que la nostra evolució i el nostre desenvolupament han estat marcats i han sigut possibles gràcies a una integració de cultures per la qual advoquem en aquest projecte. Quantes coses hem aprés dels grecs i dels romans?

Com d’important ha sigut el seu llegat per a constituir una societat moderna? Quines similituds existeixen entre la cultural oriental i l’occidental? Què van aportar els egipcis a la societat que ara coneixem? Qui van ser els sumeris? Preguntes al costat de moltes altres que responem en el nostre llibret i que, sens dubte, amplien les nostres mires.

A més de l’aspecte educatiu que persegueix el llibre, hi ha el pedagògic, que queda reflectit a través de diferents ONG que relaten els seus projectes en pro de “la integració” en el sentit més ampli de la paraula. Experiències personals de voluntaris que ho han deixat tot per a ajudar, per a garantir una vida digna a aquelles persones que no la tenen, aportant-los coneixements, pràctiques d’una cultura que no és la seua però que facilitarà el desenvolupament de zones i pobles en

PÀGINA 6 //

Editorial

Aquest llibret també aporta una visió crítica a la situació actual, que posa de manifest el llarg camí que queda per recórrer per a aconseguir aqueixa integració real. La xenofòbia, la discriminació, la violència contra les persones estrangeres,

A.C. FALLA LA PALMERA

situació molt precària, sempre sota la premissa del respecte.

són clars exemples que com de lentament avancem. Unes altres són les traves per a integrar-se que troben les persones migrants en arribar a un país que no és el seu, ja no sols burocràtiques, sinó humanes, socials i polítiques, com si de persones sense drets es tractara. Una realitat pel canvi de la qual treballen associacions i entitats que també ens conten en aquest llibre. És molt difícil trobar una solució a tots aquests problemes però, sens dubte, si n’hi ha, està en l’educació. Educar en la diversitat cultural, en valors com el respecte, la igualtat o la solidaritat ha de ser el camí. Aquesta pluralitat cultural està molt present a les aules des de fa vint anys. Aquesta nova composició de l’alumnat obliga a una revisió del marc legislatiu, no sols a nivell educatiu sinó d’estrangeria i a posar en marxa noves polítiques públiques encaminades a gestionar millor aquesta diversitat cultural, assumpte que també abordarem en el nostre llibret, que és tota una declaració d’intencions i pretén ser una espenta més per a un canvi necessari.

Editorial

// PÀGINA 7

S A L U TA C I O N S A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 8 //

Salutacions

A.C. FALLA LA PALMERA

Salutacions

// PÀGINA 9

S A LU TA C I Ó ALCALDE DE SAGUNT Dario Moreno i Lerga

PÀGINA 10 //

Salutacions

minutiu de fax, ‘torxa’, la qual servia per a nomenar les torxes

memòria.

que es col·locaven a la part alta de les torres de vigilància.

Les Falles són festa i tradició, però també i més important, són cultura. Cada any en el llibret aprofundiu en temes de

Així, fins i tot en el nom d’aquesta bella festa, queda gravat per sempre que la raó de ser de la festa de Sant Josep és el foc, el mateix que any a any consumeix el monument faller,

gran relleu i calat social, fent un exercici de reflexió donant veu a temes rellevants que moltes vegades queden relegats

fallera.

i passen desapercebuts en la quotidianitat del nostre dia a dia. Per això, el meu més sincer agraïment a les comissions

El lèxic de la nostra llengua està format per un 70% de parau-

que fan possible els llibrets fallers. Perquè les Falles són molt

les derivades del llatí, un 10% de paraules derivades del grec

més que una festa, per això són patrimoni universal.

Les Falles estan aprop i la ciutat ho sent; el color, la pólvora i

pren la metxa dels petards i viu en els cors de cada faller i

i nombrosos arabismes. El nostre idioma ha heretat moltes les civilitzacions que ens van precedir. Enguany la Falla La

el goig inunden de cada casal faller. Tornem a il·lusionar-nos, apreciem cada instant que ens ofereix la vida i valorem com

Palmera heu volgut posar l’accent en la suma de cultures que

mai abans. Les Falles són germanor i amor, per això vos de-

som, en com diferents civilitzacions del passat han marcat el

sitge unes Falles 2022 plenes d’alegria, de goig i diversió.

paraules de llengües antigues perquè som resultat de totes

A.C. FALLA LA PALMERA

La paraula Falla prové del valencià medieval del llatí fac[u]la, di-

de la nostra societat. Aquest exercici és imprescindible per a conéixer d’on venim, perquè no és possible avançar sense

Cultures, influència e integració.

nostre present i avenir. Però també recolliu en aquest llibret com les influències i corrents actuals marquen l’esdevenir

Que visquen les Falles!

Salutacions

// PÀGINA 11

REGIDORA DE FESTES I CULTURA POPULAR Asun Moll i Castelló

PÀGINA 12 //

Salutacions

Però Sagunt no és una ciutat de pas. Els nostres carrers són

Quina alegria poder tornar a saludar-vos des d’estes pàgines

un espai on la diversitat i el respecte continuen sent eixos

i ser testimoni, així, del treball que esteu duent endavant per-

de convivència. Totes les persones compten en esta cultura

què les Falles siguen una realitat el proper mes de març. Grà-

compartida que ens fa únics i millors, i en la que no deixem

cies a ell, i després de molts mesos d’incertesa, podrem tor-

perdre l’essència d’allò que som, que és, en definitiva, el re-

nar a omplir els carrers de la nostra ciutat de pólvora, llum,

sultat de l’esforç, la voluntat i la història. Però, seguir cre-

flors i festa. Una festa que ens uneix i representa.

ant història requereix d’esta visió ampla i integradora que

I si la festa ens representa és, precisament, per la connexió

no hem de perdre i que demostra que les persones estan,

entre la nostra cultura, la història i les arrels que impregnen

sempre, en primer lloc. Perquè elles han d’escriure, juntes, el

els nostres costums. Som una ciutat com poques altres, en

futur de la nostra ciutat.

què la petjada de nombroses civilitzacions continua estant

Ángeles, Andrea i Antonia, en un any tan especial, i després

present en el nostre dia a dia, i no només als monuments i

d’haver aconseguit superar els gran reptes que la situació

restes arqueològiques, sinó també a l’essència d’allò que som.

ens ha anat posant davant, desitge que pugueu tornar a en-

I és que esta Sagunt mil·lenària, plena de costums, festes i

galanar els nostres carrers com només les falleres i fallers

patrimoni artístic i cultural, ha vist transitar els segles sent

sabeu, per demostrar que, en el cas de Sagunt, cultura i festa

objecte de l’interès dels ibers, fenicis, grecs, romans... I ha

són peces d’un puzle on totes les persones comptem. Com

sabut, en eixe camí de canvi i evolució, mantindre en la seua

sempre, jo estaré al vostre costat.

A.C. FALLA LA PALMERA

Benvolguda comissió de la Falla La Palmera.

fisonomia el legat que cada cultura ha deixat com a testimoni del seu pas.

Bones Falles 2022

Salutacions

// PÀGINA 13

S A LU TA C I Ó P R E S I D E N TA Ángeles Alós i García

PÀGINA 14 //

Salutacions

lla continue cap avant, al mateix temps que fa costat a la

part de La Palmera, una forta abraçada.

seua presidenta, ja que em donen molta força per a seguir

El 2021 ha estat un any diferent i complicat, però amb una

al capdavant d’aquesta gran comissió, especialment en els

bona sensació, ja que hem tornat a sentir l’emoció que ens

moments difícils. Moltes gràcies.

dona aquest món faller. Pólvora, música, color, i agermana-

Antonia i Andrea, gaudiu al màxim del que aquesta festa

ment, són components màgics que fan veure que les falles

us ofereix. Ambdues teniu experiència d’anys anteriors, i

són ací. Les falles estaven adormides, però han despertat

encara que cap any siga igual, segur que aquest 2022 serà

amb més força que mai.

inoblidable.

Vull animar a tots els fallers i falleres d’aquesta gran comis-

Aquesta falla se sent òrfena per la pèrdua d’un gran faller,

sió a gaudir d’aquestes falles que venen amb responsabili-

com era Francisco Ramón Pérez Monreal. “Estimat Wili, et

tat i alegria, de la mateixa manera que es van poder viure

trobem a faltar i sempre et recordarem amb molt d’afecte.

les passades al setembre.

Saps que tots et volem, com s’ha pogut reflectir en tots els

S’ha pogut realitzar la proclamació, la setmana cultural, i

homenatges que la falla t’ha dedicat, i en cada acte que hem

els premis “Palmera d’Or”. Aquests dos últims actes formen

realitzat, recordant anècdotes i els bons moments que tení-

part del projecte cultural DONART, que tantes alegries ens

em amb tu. Te n’has anat, però continues entre nosaltres.

ha donat. Donem les gràcies a totes les persones que treba-

Espere que t’arribe tot aquest afecte que tu has anat repar-

llen perquè tots els projectes es realitzen amb èxit.

tint, i que ara et retornem.

M’alegra veure l’equip de costura donant-li forma a la dis-

També volia donar les gràcies a les meues amigues, amics

fressa que lluirem el dia de la cavalcada. També el gran

i familiars, per tota la paciència que esteu tenint aquests

equip de ball, que ens ofereix aquestes coreografies tan es-

anys que porte de presidenta. Us vull.

pectaculars.

Finalment, desitge a totes les falleres i fallers que formen

Gràcies a les persones que donen forma a aquest llibret.

part de FJFS que gaudisquen de les falles de març, que tant

Equip lluitador, el treball del qual es reflecteix en uns llibres,

esperem.

que mostren fora de Sagunt com viu i sent aquesta falla.

Visquen les falles, i que visca per sempre la Falla La Palmera.

A.C. FALLA LA PALMERA

Falleres, fallers, veïnes, veïns, amigues i amics que formeu

La meua executiva treballa intensament perquè aquesta fa-

Salutacions

// PÀGINA 15

S A LU TA C I Ó FA L L E R A MAJOR Antonia Teruel i Jurado

PÀGINA 16 //

Salutacions

No vull oblidar-me de Marc i de Sara, els quals han estat al

Comence aquest nou exercici amb la mateixa il·lusió amb la

meu costat durant un any, en els dolents i els bons moments;

qual ho feia fa dos anys, fins i tot us diria que amb més ga-

ni del meu Oriol, els meus xiquets!, els quals considere la

nes, ja que no he pogut gaudir de la meua tan anhelada set-

meua família. També agrair a Sandra i Aitana, falleres ma-

mana fallera en condicions normals, per la qual cosa espere

jors de FJFS, el suport que ens han donat a totes les falleres

que, enguany, la Covid ens done una treva i al març puguem

majors en aquests temps tan complicats que vivim, amb una

fer-ho.

pandèmia que es resisteix a abandonar-nos.

Encara que al setembre celebràrem les falles, vam haver de

I què us diré de la meua comissió? Ho ha sigut tot per a mi.

fer-ho amb moltes restriccions, fins i tot va haver-hi actes

Vull donar-los les gràcies per aqueix afecte incondicional que

que no es van poder realitzar, entre ells, la visita de cortesia

em donen i em continuen donant, el suport i la compren-

a Gilet. Molts fallers i falleres, davant del temor de nous con-

sió en situacions adverses, la seua dedicació, el treball que

tagis, van deixar d’assistir als esdeveniments, als sopars i di-

realitzen perquè tot isca bé, la seua dedicació, el seu esforç

nars organitzats als casals, la qual cosa va deslluir la festa i

en cada acte, en cada esdeveniment, perquè nosaltres, les

va entelar el seu esperit de convivència i germanor. A això

falleres majors, puguem brillar. Tots i totes, cadascun d’ells i

es va sumar la pèrdua de molts éssers estimats, entre ells, el

d’elles s’han convertit en imprescindibles en la meua vida, als

nostre faller Francisco Pérez (Willy), l’absència del qual serà

quals els estaré eternament agraïda.

difícil de superar.

Sé que ha sigut difícil, però us demane un últim esforç per-

Ara s’obri una nova etapa, plena d’esperança, que espere

què aquestes falles puguem gaudir-les tots i totes com ens

que deixe arrere tots els aspectes negatius i ens permeta de-

mereixem, en harmonia. Però per a això, hem de continuar

senvolupar l’exercici faller, un any ple de bons moments que

sent responsables i actuar amb prudència, acatant cada me-

compartiré al costat de la meua infantil, Andrea, qui m’ompli

sura sanitària que ens imposen. Això, sens dubte, aplanarà

d’alegria cada dia, un amor de xiqueta, i la meua presidenta,

el camí d’una falles excepcionals, tots junts de nou com ens

Ángeles, qui ha fet un gran esforç perquè aquest gran projec-

mereixem.

te continue avant.

Fem-ho possible!

Salutacions

A.C. FALLA LA PALMERA

Benvolguts fallers i benvolgudes falleres, amics i amigues.

// PÀGINA 17

S A LU TA C I Ó FA L L E R A MAJOR I N FA N T I L Andrea Ripollés i Larriba

PÀGINA 18 //

Salutacions

A.C. FALLA LA PALMERA

Hola a tots i totes: soc Andrea Ripollés i Larriba, la fallera major infantil per l’any 2022 de la Falla La Palmera. Mai hauria imaginat que poguera tornar a complir per segona vegada un somni tan important per a mi, ser la regina dels infantils de La Palmera, ja que aquest desig ja el vaig complir l’any 2018.

Va arribar una mica tard i de forma estranya, ja que per la pandèmia aquest exercici passat ha estat diferent. Em va costar una mica convéncer ma mare, però amb l’ajuda d’Antonia i Angelita ho vaig aconseguir. Quan ma mare va dir que sí, mon pare i el meu germà donaven bots d’alegria, i eixa alegria recorregué el meu cos i especialment el meu cor. Quina il·lusió més gran representar la nostra xicalla i, a més a més, amb la gran companyia d’Antonia com a fallera major i Angelita com a presidenta! Només em va faltar una cosa, un president infantil. Però no passa res, tinc el meu germà Josep, que m’acompanya sempre a tots els actes que he d’anar, qui millor que ell.

Només espere i desitge que enguany es puga celebrar la setmana fallera amb normalitat, com sempre, i que el dimoni de la pandèmia desaparega i tornem a gaudir com abans.

Gràcies a totes i a tots per fer que una xiqueta torne a somiar.

Salutacions

// PÀGINA 19

En la nostra portada trobaran una xicoteta bestreta del que el lector descobrirà quan s’endinse en les pàgines del nostre llibre.

Formada per boniques il·lustracions modernes i avantguardistes, s’hi mostra diferents persones “sense rostre”, unides i mesclades sense importar el color de cadascuna. Amb elles es transmet la pluralitat i igualtat de les principals i diferents cultures del món sense importar el seu

LA NOSTRA P O RTA D A A.C. FALLA LA PALMERA

origen, color, religió, creences, tradicions, llengües...

Cultures que tenen els seus propis fonaments, peculiaritats, colors representatius, vestimentes… trets que les fan úniques i diferents. Però el més important és que tot això no les converteix en excloents ni millors unes que les altres; sinó que la unió de totes ens enriqueix com a persones i com a societat.

El seu mestissatge ens convida a viatjar a un món on la discriminació, la violència i la xenofòbia no haurien de tindre cabuda. Un món ple de colors, diferents creences, costums, religions… un món que ens faça millors, molt més tolerants, plurals i units i que camine cap al respecte, la integració i la inclusió.

De totes les “Cultures del món” aprendrem i comprendrem coses noves, i tindrem una visió més clara en finalitzar la lectura.

Comença el viatge, ens hi acompanyes?

PÀGINA 20 //

La nostra portada

LLIBRET A.C. FALLA LA PALMERA 2022

A.C. FALLA LA PALMERA

-CULTURES DEL MÓN A.C. FALLA LA PALMERA

La nostra portada

// PÀGINA 21

CULTURES DEL MÓN A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 22 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 23

PÀGINA 24 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

-

C ULTURA SUMÈRIA -

Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC. Va acabar barrejat i després absorbit pels accadis (semites) cap al 1900 aC. També es diu sumèria la seua llengua.

L’origen dels sumeris no s’ha pogut esbrinar. Se’ls ha suposat un origen a Pèrsia, però les proves són molt minses. Molts historiadors suposen un desenvolupament autòcton.

Cultures del món

// PÀGINA 25

PÀGINA 26 //

Cultures del món

Encara que totes les ciutats estat sumèries tenien deïtats locals, també hi havia cultes regionals, i ciutats especials que influïen a les altres ciutats. La més notable va ser Nippur, que va ser elevada a la importància religiosa pel rei Enmebaragesi a mitjans del tercer mil·lenni. Enmebaragesi va convertir el temple

A.C. FALLA LA PALMERA

-

Cultures

CUL T URA SUMÈ RIA -

d’Enlil en un culte nacional, i va fer que Enlil fos el seu déu protector.

La família Encara que l’aspecte més visible de la religió sumèria era el culte al temple, la religió també va influir als aspectes més privats de la societat.

Els sumeris tenien fortes connexions amb la seua família, fins i tot després de la mort. Creien que l’esperit d’un membre familiar difunt tenia lligams amb el món dels vius, i necessitava el suport de la seua família al més enllà. Per això, just quan la gent periòdicament feia ofrenes als déus locals com a signe de respecte i propiciació, també farien ofrenes als seus avantpassats difunts, que eren sovint enterrats davall de la casa.

Cultures del món

// PÀGINA 27

Les dones a la societat Tot i que els homes tenien el poder, les dones tenien drets semblants. A les classes altes tenien una situació molt semblant a la dels homes. Les dones podien treballar com a llevadores, doctores-herboristes, teixidores, cerveseres, i terrissaires. Prenien part en la construcció de canals de reg, i en les tasques del camp.

Eren propietàries dels seus dots, i podien comprar i vendre propietats. Per ferho, tenien segells propis diferents dels dels seus marits, per signar les tauletes d’argila on s’escrivien les transaccions. Els delictes contra les dones, com la violació, eren castigats amb severitat.

PÀGINA 28 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 29

-

C U LTURA O R IE N TAL -

En els darrers anys l’interés per l’Àsia Oriental ha anat creixent al nostre país de forma exponencial. D’una banda, aquesta regió s’ha convertit en la zona més dinàmica del planeta, raó per la qual per a molts especialistes el segle XXI s’ha de considerar “el segle d’Àsia”. D’altra banda, l’interès per la cultura i la llengua de la Xina i del Japó atreu cada cop més estudiants de casa nostra que es volen aproximar a aquestes dues cultures fascinants. Per últim, hi ha una demanda cada cop més gran en el sector empresarial de coneixedors d’aquestes dues cultures.

Entendre la seua cultura i els trets bàsics de les dues llengües més importants de la zona són un pas previ i necessari per a qualsevol projecte empresarial.

PÀGINA 30 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Japó La cultura del Japó és el resultat d’un procés històric que comença amb les onades immigratòries originàries del continent asiàtic i de les illes del Pacífic, seguit per una forta influència cultural de la Xina.

Posteriorment el país viu un llarg període d’aïllament (sakoku), des del shogunat Tokugawa fins al començament de l’era Meiji, a finals del segle XIX, on el Japó s’obrí definitivament a la influència occidental. Això ha donat com a resultat una cultura diferent a la resta de cultures asiàtiques, que es tracta als textos nihonjinron.

Un aspecte que ha tingut un paper significant en la cultura japonesa és l’idioma. Al Japó, les interrelacions personals estan molt influenciades per les idees d’“honor”, “obligació”, i “deure”, un conjunt anomenat giri (義理) i que representa un costum diferent al de la cultura individualista i liberal dels països occidentals. També hi ha la noció de nemawashi (根回し), que es refereix a la preparació curosa i seriosa d’un projecte, seguint l’harmonia acceptada i respectada dins de la cultura japonesa.

Per una altra banda, els japoneses posseeixen un sentit de l’humor intrínsec i complicat, que es reflecteix molt en el seu idioma, la cultura, la religió i l’ètica i de vegades és considerat com molt difícil d’interpretar per altres cultures.

Un gran percentatge de la població del país (al voltant dels 127 milions de persones) parlen en japonès, i constitueix actualment el novè idioma més parlat del món. Aquest idioma i els seus dialec-

Cultures del món

// PÀGINA 31

PÀGINA 32 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

tes locals estan molt relacionats amb les llengües ryukyuenques, parlades a les illes Ryukyu, al sud del país, i que conglomeren les llengües japòniques. Encara existeixen teories que consideren el japonès amb la llengua aïllada o que està connectada amb la família de llengües uraloaltaiques o les llengües austronèsies del Pacífic.

L’idioma japonès és una llengua aglutinant que posseeix un sistema d’escriptura complexa i es compon amb: els caràcters xinesos, anomenats kanji (漢字), que van ser introduïts al segle V des de la Xina, i dos sil·labaris: hiragana (平仮名) i katakana (片仮名), creats al Japó al segle IX. També es fa servir l’alfabet llatí, però en poques ocasions.

El vocabulari del japonès està basat en paraules autòctones del Japó, wago (和語) i basada en l’idioma xinès, kango (漢語). No obstant el japonès ha tingut préstecs de paraules d’idiomes estrangers, sobretot europeus, anomenats gairaigo (外来語) i provenen de l’anglès (la major part provenen d’aquest idioma), portuguès, francès, neerlandès, alemany i rus. També l’idioma japonès ha tingut paraules d’altres idiomes, exemples de termes com sushi, karaoke, samurai, tsunami i kimono són d’origen japonès i usats comunament en el català.

L’arquitectura japonesa originalment ha estat molt influenciada per l’arquitectura xinesa però de mica en mica ha anat desenvolupant moltes diferències i ha anat tenint característiques pròpies de l’arquitectura japonesa. Alguns exemples de l’arquitectura tradicional són: els temples, els castells o els santuaris sintoistes a Tòquio i a Nara. Alguns d’aquests edificis es van construir amb jardins tradicionals que van estar influenciats per les idees zen.

Cultures del món

// PÀGINA 33

Alguns arquitectes moderns, com Yoshio Taniguchi i Tadao Ando, són coneguts per la fusió de l’arquitectura oriental i occidental.

L’art japonès té un caràcter religiós i civil alhora, és d’una gran elegància i un notable refinament i concedeix molta importància al buit. L’art japonès evidencia la proximitat entre la creació artística i una profunda intuïció filosòfica de la realitat. L’art japonès va directament relacionat amb l’arquitectura, ja que és la forma en què es representa i caracteritza la cultura.

Xina La cultura xinesa és un conjunt de creences, costums i expressions artístiques que s’estén per un ampli territori i que combina elements transmesos per centenars de generacions amb les creacions de l’actualitat. És una de les cultures més antigues del món i gran part del pensament i costums fundats fa milers d’anys encara es conserven.

La complexitat d’aquesta cultura es deu no sols a la seua antiguitat sinó també a l’ampli territori que representa, que inclou una àmplia varietat de tradicions i fins i tot d’idiomes depenent de la província o fins i tot del poble.

Malgrat englobar 58 grups ètnics reconeguts en una única identitat xinesa, poden trobar-se característiques en comú que apunten a una mateixa identitat.

A causa de la gran extensió i la varietat de col·lectivitats que la componen, a la Xina existeixen huit grups lingüístics dins dels quals existeixen a més diversos dialectes.

PÀGINA 34 //

Cultures del món

darditzada del xinés mandarí. Utilitzat per més de 800 milions de persones, és l’idioma amb major quantitat de parlants natius i de parlants totals en el món.

El mandarí és un conjunt de dialectes que van començar a conformar-se al segle VI, la versió estandarditzada es va configurar a principis del segle

A.C. FALLA LA PALMERA

L’idioma oficial xinés i, per tant, la llengua més estesa és una forma estan-

XX, per a facilitar la comunicació de la població. Es basa en la forma del mandarí utilitzada a la ciutat de Pequín.

La religió és un dels principals elements de la cultura, ja que en molts casos defineix no sols una forma de pensament sinó que també inclou múltiples expressions artístiques de fins rituals.

Les principals religions de la Xina són: budisme, encara que es va originar a l’Índia, es va estendre ràpidament cap a l’est d’Àsia. A més de ser una religió, és una doctrina filosòfica ja que no sosté la creença en un déu sinó en determinades pràctiques que porten a un estat sublim; confucianisme, aquesta religió va ser l’oficial a la Xina fins al segle VII i consisteix en doctrines morals i religioses basades en els ensenyaments de Confuci; religió tradicional xinesa, és la religió politeista (diversos déus) influïda pel budisme, el confucianisme i la filosofia taoista.

Es diu taoisme al sistema filosòfic base de la cultura xinesa. Encara que té

Cultures del món

// PÀGINA 35

PÀGINA 36 //

Cultures del món

C U LT U R A O R I E N T A L -

com un “camí” (traducció de tao). Es basa en els escrits dels filòsofs Lao Tsé i Zhuanzi.

El camí del taoisme porta a la “immortalitat” que, en aquesta filosofia, és entesa com l’autosuperació del propi ser en harmonia amb el seu entorn.

El símbol del taoisme és el yin yang, que representa la dualitat que

A.C. FALLA LA PALMERA

una branca religiosa, és principalment una filosofia que es planteja

s’aplica a tot l’existent en l’univers. El yin és el femení, la terra, la foscor i la passivitat. El yang és el masculí, el cel, la llum i l’activitat.

A diferència dels escriptors i pintors, els antics escultors xinesos són

La història de la literatura xinesa es remunta al segle XVI aC i abasta

desconeguts en l’actualitat.

una gran amplitud de gèneres, de prosa i de poesia. Ja des del segle

L’escultura tradicional complia principalment una funció religiosa,

V dC es té testimoniatge d’obres de crítica literària. A més, els textos

per això en la seua gran majoria representa mestres, deïtats i prò-

de filòsofs com Confuci, Laozi o Sunzi tenien un valor no sols intel·

cers.

lectual sinó també estètic.

La primera vestimenta tradicional xinesa es denomina hanfu i va

Entre els llibres clàssics xinesos es troben el Llibre de les mutacions,

aparèixer per primera vegada al segle II aC. Era una túnica de seda

de Yi Jing, i L’art de la guerra, de Sun Tzu.

que arribava fins al genoll i una falda estreta que es vestia per sobre

La pintura tradicional xinesa va sorgir com una derivació de la cal·li-

la túnica i arribava fins als turmells. Era usada tant per homes com

grafia. Per això es destaca en el seu detallisme i utilitza els mateixos

per dones. Encara continua utilitzant-se en celebracions especials.

elements: pinzells, tinta i paper d’arròs. Respecte al seu contingut, la

Els costums i les formes artístiques d’una cultura poden observar-se

pintura xinesa sol representar:

en els festivals. A la Xina es festeja especialment el Festival de Pri-

• Pintures de flors i ocells

mavera, que assenyala l’inici de l’Any Nou Lunar (finals de gener o

• Pintures de paisatges

principis de febrer). Dues setmanes més tard es festeja el Festival

• Retrats

dels Fanals, amb el qual es commemora Buda.

• Animals

Cultures del món

// PÀGINA 37

-

C U L TURA M A I A , I N C A I AST E CA Cultura Maia

La cultura maia és part de la civilització mesoamericana i va tindre el seu màxim desenvolupament a Amèrica Central, principalment en el que hui comprén els estats mexicans de Tabasco, Chiapas i Yucatán, Britànica, República de Guatemala i part de les Repúbliques d’Hondures i El Salvador. Els maies eren un poble mixt, ja que estava conformat per una sèrie de grups ètnics i lingüístics. Entre els grups que integraven els maies es poden esmentar els huasteques, tzeltal-maies i els tzotzils.

PÀGINA 38 //

Cultures del món

Ubicació geogràfica La història conta que els maies provenen de la regió del sud dels Estats Units. A més, es creu que descendeixen dels pobladors que

C ULTURA MAIA -

van arribar des d’Àsia a Amèrica per mitjà de l’estret de Bering.

• Zona nord o septentrional: comprén part nord i seca de la penín-

A.C. FALLA LA PALMERA

-

sula de Yucatán, Campeche i Quintana Rosegue.

• Zona central: aquesta zona inclou les terres baixes de Guatemala, Belize, l’oest d’Hondures i les selves de Tabasco, Campeche i Chiapas a Mèxic.

• Zona sud, considerada com el territori muntanyenc: fa referència a les zones altes de Guatemala, el sud de Chiapas, el nord d’El Salvador i el nord-oest d’Hondures.

El màxim desenvolupament d’aquesta civilització es va donar a la zona central en el període clàssic (segles III al IX dC). Després van abandonar la zona selvàtica i després d’una època de decadència van ressorgir a la zona nord en l’etapa postclàssica (segles X al XVI).

Organització social i política L’organització dels maies era a través de dos grans sectors. Aquests sectors eren l’urbà i el rural. El sector urbà era el conformat per pobladors com ara: sacerdots, classe dirigent, artesans, residents del centre cerimonial i mercaders. En el sector rural únicament habitaven els llauradors.

Cultures del món

// PÀGINA 39

PÀGINA 40 //

Cultures del món

a indestructible. En la seua majoria els déus dels maies eren rèptils,

• Halach Uinic: significa “home vertader” i era la màxima autoritat

ja que presentaven dos aspectes diferents que simbolitzaven la be-

política. Entre les seues funcions estaven la de dictar lleis, adminis-

nevolència i maldat. Respecte a la vida després de la mort, per als

trar justícia i organitzar el comerç. Aquest governant era assesso-

maies era un punt de molta importància dins de la religió, atés que

rat pel “Gran Consell”.

sostenien que existia una complexa vida post mortem, en la qual el

• Ah cuch caboob: pertanyia al consell assessor i estaven acompanyats per ajudants missatgers, els kuleloob.

paradís estava reservat per a aquells que havien sigut sacrificats, assassinats o morts durant la seua infantesa. Per a ells, la resta de les

• Bataboob: s’exercien com a caps de llogarets i entre les funcions

persones eren enviades al xibal o infern, que estava governat pels

que realitzaven estaven les activitats civils, militars i religioses. Eren

“déus de la mort”. La cultura maia pregonava que el món havia sigut

com una cort reial i no pagaven impostos.

creat cinc vegades i destruït en quatre ocasions, sent aquesta la base

• Nacom: era la màxima autoritat dels militars. Tupiles eren les persones que comprovaven el compliment de les lleis. Generalment

A.C. FALLA LA PALMERA

• Càrrec: funció

de la cultura religiosa mesoamericana que es va popularitzar des de l’any 900.

se’ls coneixia com una espècie de guardians.

• Ah holpopoob: persones que complien les ordres dels Ah cuch caboob i tenen la funció de ser caps dels llinatges.

Unes altres dades importants L’agricultura dels maies estava lligada als seus coneixements de matemàtiques i astronomia; això els permetia conéixer el cicle estacio-

Religió

nal per a aconseguir millors resultats en les seues collites. Els maies

Els maies tenien la creença que abans d’existir en aquest món havien

van treballar la pedra per a construir armes, adorns i instruments de

existit altres éssers, però que aquests havien sigut eliminats per dife-

treball, també treballaven en la terrisseria i es van caracteritzar pels

rents catàstrofes naturals. Per a ells l’univers tenia tres parts: el cel,

dissenys en la seua arquitectura.

la terra i l’inframon. Un dels principals aspectes de la religió maia era la idea de la dualitat de l’ànima. Ells veien una part de l’ànima com

Cultures del món

// PÀGINA 41

Cultura inca

Els inques formen par de la civilització andina i el seu imperi estava entre els principals de totes les civilitzacions d’Amèrica. Territorialment abastava des de la regió del nord de l’Equador fins a la zona central de Xile. La capital era Cuzco, que significa “melic del món” i el seu déu principal era el Sol. Ubicació geogràfica La cultura inca va ser la més extensa a Amèrica i quasi va abastar tot l’occident de Sud-amèrica. Entre el seu territori es poden esmentar les repúbliques de Colòmbia, l’Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina. També es creu que posseïen aproximadament 9,000 km a l’Oceà Pacífic.

Organització social i política Entre la seua organització es reconeixien les famílies dels nobles, els qui havien conquistat i organitzat l’imperi. L’inca era tractat respectuosament, ja que a més d’emperador era considerat un déu, el fill del déu sol sobre la terra. Tots havien de descalçar-se mostrant respecte i ningú podia tocar-lo. Els membres de la noblesa incaica es reconeixien a simple vista de la gent comuna. Això a causa de la vestimenta i perquè des de xicotets els deformaven el cap amb unes taules que el feien allargat. Els amautes (savis) preparaven els joves per a ser futurs governants. Aquest procés contemplava el pas per una cerimònia en la qual se’ls col· loca uns discos d’or en els lòbuls de les orelles per a estirar-les i denominar-los orelluts. Els homes s’encarregaven del cultiu de les terres i de la cura del bestiar; les dones exercien els treballs de la casa. Elles especialment aprenien des de xicotetes a cuinar, filar i teixir per a fer la roba de tota la família.

PÀGINA 42 //

Cultures del món

Es considerava el temps d’alimentació entre les nou del matí i les quatre de la vesprada. Durant aquests menjars es consumia una beguda alcohòlica anomenada txitxa. La substància vertadera d’un menjar generalment es componia de sopa o estofat i la quinoa, que era l’aliment bàsic d’ells. Els inques van millorar els avançaments agrícoles de les cultures anteriors i es van enfocar en la producció de dacsa. El cultiu de la papa va ser important per a assegurar l’alimen-

A.C. FALLA LA PALMERA

L’alimentació

tació del seu imperi.

La religió Els inques creien en molts déus i el principal era el Sol. A més, l’emperador era considerat descendent d’aquest i era tractat com una divinitat. El poble inca creia que la seua vida estava condicionada per la constant presència de forces i éssers sobrenaturals. Les creences del poble eren diferents a les de la classe governant, la qual rendia culte a un ésser suprem que adoptava diferents noms.

El culte al Sol i a Viracocha (ser creador del món fosc) va ser imposat en forma oficial a tota la població llauradora. Malgrat complir la religió oficial, el poble inca practicava els vells cultes heretats d’antigues tradicions. Ells retien homenatge als huacas, que eren objectes o llocs sagrats que pel seu aspecte tancaven algun significat. Els huacas també podien ser una pedra, plantes o inclusivament éssers vius.

Una altres dades importants Els inques extreien l’or de les mines i els rius per a elaborar les seues escultures.

Els soldats vigilaven aquest treball per a evitar possibles intents de robatori. Generalment el producte final del treball de l’or era representar animals i homes.

Un dels animals més representats era la flama. La utilització de les pedres sempre tenia un significat religiós per als inques. Els grans blocs poligonals estaven relacionats al culte dels avantpassats.

Cultures del món

// PÀGINA 43

PÀGINA 44 //

Cultures del món

Aquesta cultura prové de la civilització mesoamericana; la paraula “asteca” procedeix d’una llegendària terra del nord anomenada “Aztlán”. Els asteques van ser un poble que per mitjà d’aliances militars amb altres grups i poblacions es van expandir ràpidament i van dominar l’àrea central i sud de l’actual Mèxic entre els segles XIV i XVI.

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultura asteca

Ubicació geogràfica Aquesta civilització procedia del nord-est d’Amèrica i va crear un imperi al segle XV a Mèxic. La seua població s’organitzava en xicotets clans nòmades i eren especialistes en la caça. L’Imperi asteca va abastar Mèxic i gran part d’Amèrica Central. Després d’enfrontar diverses persecucions, els asteques es van establir a la llacuna de Texcoco on van fundar l’any 1325 la ciutat de Tenochtitlán.

Organització social i política El Tlatocán o “Gran Consell” era l’organisme més important de l’Imperi asteca.

Dins de les funcions del Tlatocán es trobaven les d’índole administratives i judicials. Una de les missions importants del Tlatocán consistia a crear un consell de quatre membres amb la potestat de triar el cap d’estat (Tlaltecuhtli), que era una espècie d’emperador. És de coneixement general que el sistema dels asteques era una monarquia electiva no hereditària, els seus emperadors eren de famílies nobles. L’Imperi asteca estava conformat per tres ciutats: Tenochtitlán, Tetzcoco i Tlacopan. Les províncies formaven el territori que pagava impostos a l’estat. La manera de pagar podia ser per mitjà d’aliments, vestits, esclaus, metalls, entre altres.

Cultures del món

// PÀGINA 45

Religió Els asteques eren politeistes. Els déus asteques es consideraven polifacètics, ja que no tenien un lloc definit, ells els situaven en el cel i creien que tenien un caràcter bondadós o malèfic.

Alimentació Un dels principals aliments dels asteques eren les coques de dacsa, el pimentó, les carns d’ocells, entre altres. Els asteques no posseïen bestiar i per això no degusten de la llet i el formatge.

Ells es van acostumar a menjar els aliments de forma rostida o bullida.

Unes altres dades importants Dins de la informació valuosa dels asteques es pot esmentar la que fa referència a l’art, l’escultura, la ceràmica, l’arquitectura, entre altres. L’art asteca es caracteritzava per ser violent i mut. A més, estava compost per nombrosos símbols.

L’escultura era monumental i estava estretament associada a les grans construccions arquitectòniques. La ceràmica era reconeguda per ser una expressió popular, generalment s’enfocava en la representació de figures humanes i de divinitats.

PÀGINA 46 //

Cultures del món

C ULTURA ASTEC A -

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

-

// PÀGINA 47

-

Cultura Egípcia -

La civilització egípcia, la civilització dels egipcis, depenia en gran part del riu Nil. Pel fet que l’abundant aigua d’aquest fomentava el desenvolupament de la seua agricultura. Generalment construïen les seues ciutats sobre les zones elevades prop del Nil, considerant d’aquesta manera el perill de les possibles inundacions.

PÀGINA 48 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 49

Ubicació geogràfica Els egipcis van aconseguir desenvolupar-se fa 5.000 anys gràcies a les periòdiques inundacions del Nil. L’Antic Egipte estava situat al nord-est d’Àfrica, limitava al nord amb la mar Mediterrània i a l’est amb la mar Roja.

Organització social i política La societat egípcia estava regida per una estructura organitzada de forma piramidal, la cúspide de la qual l’ocupava el faraó i la seua dinastia, la base era el poble, constituït per llauradors, ramaders i esclaus. Existien cinc grups que delimitaven la població: • Sacerdots i nobles: els sacerdots eren nombrosos i es caracteritzaven per tindre gran saviesa. La seua tasca era administrar els temples, atendre els déus i estaven exempts de pagar impostos. Els nobles eren el grup conformat pels parents del faraó. Ocupaven alts càrrecs en el govern, entre les seues funcions es trobaven l’administració del país, executaven obres públiques, cobraven els impostos i també ocupaven alts càrrecs dins de l’exèrcit.

• Els escribes: eren les persones que dominaven la lectura, l’escriptura i l’aritmètica. Estudiaven durant cinc anys per a exercir el càrrec. Ells eren les principals ajudes dels alts funcionaris del govern, estaven en contacte amb el poble i aconseguien una administració eficient.

• Comerciants i artesans: aquest grup de persones estava compost pels fusters, artistes, dibuixants, orfebres, arquitectes, ceramistes, embalsamadors, entre altres.

• Llauradors: vivien en cases de tova a les ribes del Nil. Treballaven en

PÀGINA 50 //

Cultures del món

La collita obtinguda es repartia entre el llaurador i els depòsits del faraó per a alimentar tots els funcionaris reials.

• Esclaus: eren els que servien al palau del faraó, a les cases dels nobles i sacerdots. Entre els esclaus es trobaven els estrangers, alguns presoners de guerra, entre altres.

A.C. FALLA LA PALMERA

forma comunal les seues terres, també la dels sacerdots i les del faraó.

Alimentació En la cultura egípcia es menjava dues o tres vegades al dia. Al matí els treballadors més pobres menjaven pa amb cebes i després realitzaven un menjar més fort. Els egipcis de les classes riques feien un menjar lleuger al matí i un menjar a la vesprada. Sovint utilitzaven les mans per a menjar; menjaven al voltant d’una xicoteta taula i els xiquets asseguts sobre coixins en terra. A més, les classes més riques tenien en la seua taula carn, fruita, pa, cervesa, vins i sucs. Per a la classe pobra la carn estava a l’abast de tots, tret de la de boví, ja que era una forta despesa alimentar aquests animals.

Cultura Egípcia Cultures del món

// PÀGINA 51

PÀGINA 52 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

La religió Els egipcis tenien molts déus, aproximadament 700 déus i deesses diferents. A més, tenien deïtats com a fruit d’una combinació entre una deïtat i una altra. Un dels aspectes excel·lents en les creences religioses egípcies era la seua creença en la vida després de la mort.

Van creure que el cos físic havia d’estar preservat per a conservar un lloc perquè el seu esperit visquera la nova vida.

Unes altres dades importants La construcció de les piràmides és el símbol que caracteritza els egipcis. Això a causa de la complexitat de les seues construccions, el simbolisme i la infraestructura necessària per a la seua elaboració i manteniment. La utilització de les piràmides com a lloc per a enterrar les persones va ser part de la seua cultura. En les dinasties XII i XIII aquesta tradició es continuava realitzant, encara que, a causa dels saquejos, les restes trobades no són de gran significat i espectacularitat.

Cultures del món

// PÀGINA 53

PÀGINA 54 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

-

CU LT U R A GREGA La cultura de l’antiga Grècia o de la Grècia Clàssica és coneguda com el bressol de la civilització occidental, resultant aquesta una de les cultures més influents i importants de l’antiguitat mediterrània.

Gran part d’aquesta cultura encara viu a dia de hui i d’aquesta manera ha influït de forma important en nombrosos aspectes de la cultura occidental actual, com ara: la política, la llengua, les arts, la filosofia, les ciències i els sistemes educatius.

Cultures del món

// PÀGINA 55

Creences La Grècia antiga fou ben coneguda per tindre polítiques molt dirigides al correcte ensenyament i aprenentatge de la gent. Per això a Grècia hi existiren grans pensadors com Plató, Parmènides, Aristòtil i molts més, que desenvoluparen les lleis de la ciència o com ells ho consideraven. Però aquesta primitiva ciència no podia explicar molts dels fenòmens que ocorrien a la natura i per això varen sorgir les divinitats.

Tothom ha sentit parlar de la mitologia grega en què Urà (el cel) i Gea (la terra) tingueren molts fills, els titans, un dels quals Cronos (el temps) organitzà els seus germans i enderrocaren son pare, per així Cronos esdevenir el rei i casar-se amb la seua germana titànide Rea (titànide de la fertilitat) i tingueren sis fills.

Cronos temia que algú dels seus fills el destronara i per això se’ls menjava. Fins que un d’ells, Zeus, alliberà els seus germans Hestia, Deméter, Hera, Hades i Posidó.

Zeus es casà amb Hera i es repartiren el control del món entre Zeus (Olimp i la terra), Hades (l’inframon) i Posidó (mars i oceans).

PÀGINA 56 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 57

Art L’estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la cerca de la «bellesa ideal», recreant el “món ideal” del model platònic, o mitjançant la “imitació de la naturalesa” en el sentit de la mimesi aristotèlica.

L’art grec s’inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC. Aquest intent d’imitar la perfecció se centrava en la natura i la religió, ja que existia la idea que la religió i els déus eren perfectes i la naturalesa havia estat formada i era dirigida per les mateixes deïtats.

Per això trobem pintures i escultures amb prou freqüència de déus.

Una altre aspecte de l’art grec era enaltir les persones i els actes importants que hi succeïen, com les olimpíades. Per això en tenim gran quantitat de bustos i d’escultures d’accions que hi ocorrien.

PÀGINA 58 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

C U LT U R A G R EG A Cultures del món

// PÀGINA 59

PÀGINA 60 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

aportacions dels grecs a la humanitat Què seríem nosaltres si no hagués existit Grècia, la Grècia antiga?

Aquesta pregunta no pot tindre contestació. És un parany o allò que diguem “pregunta retòrica”. Parlem d’uns temps que podrien anar des del segle VIII aC

Xavi Villaplana Vecina

Professor llatí i Assessor Cultura Clàssica CEFIRE de Sagunt

fins a la conquesta romana de Grècia al 146 aC. El volum, en quantitat i qualitat, dels sabers que incorporaren els grecs a la humanitat està encara per avaluar, compilar i assumir en profunditat. Ens ha arribat sols una part mínima d’allò que varen fer, escriure, crear… Al llarg dels segles no sols els temples s’han enderrocat o només han quedat ruïnes sinó que els seus escrits s’han perdut, alterat, reescrit… Sembla increïble com, en una àrea tan concreta del Mediterrani, en uns pocs segles, el pensament i l’art, en totes les seues vessants, va eclosionar.

Davant de tot i com a un previ, els grecs eren filòsofs. Un científic o artista eren filòsofs també, per damunt de tot.

Els grecs “estimaven” la saviesa (filo-sofia: amic o amant de la saviesa).

Imagineu que estem parlant d’escoles de filosofia que indagaren sobre qui som, com pensem, com percebem el món, quina seria la millor forma de construir una ciutat, de governar-la…

Cultures del món

// PÀGINA 61

Estem parlant de figures immenses com l’escola filosòfica de Sòcrates, Plató, Aristòtil…, dels quals sabem que hi havia antecessors, coetanis i després seguidors…

Però és que, en el camp científic, tenim astrònoms, matemàtics de primer ordre, com Pitàgores; o exponents de la Geometria com Euclides… Només un llistat de tots els pensadors, artistes i científics de l’antiga Grècia omplirien aquests fulls.

Si passem al camp de l’Art, només comentar l’impressionant camí que va de la concepció quasi “a l’egípcia” de les escultures (frontals, estàtiques) fins a l’art clàssic del V aC, en el qual podem veure i sentir la vibració del moviment previ al llançament del “Discòbol” de Miró per no parlar de l’art hel·lenístic, que ens recorda a voltes al nostre barroc (el Laooconte, per exemple)… La humanitat tardarà segles a arribar de nou a eixe punt; hem d’esperar al Renaixement per trobar creacions paregudes.

Però si mirem les restes d’algunes creacions arquitectòniques, inserides als seus llocs com per art de màgia, ens quedem bocabadats de la grandiositat geomètrica de temples, teatres, estadis…

I allò que passava en eixos espais? La invenció del teatre, dels Jocs Olímpics…

No hem parlat encara de la literatura o de la història. Monuments literaris com la Ilíada i l’Odissea pressuposen una riquesa anterior èpica d’un nivell oral que espanta per la seua qualitat, però tenim la poesia lírica, l’oratòria viva en l’àgora… i els relats de què va passar en el món antic varen anar a poc a poc guanyant

PÀGINA 62 //

Cultures del món

“història”.

Hem deixat per a la fi d’aquest flash la menció a la “política”, la forma de gover-

A.C. FALLA LA PALMERA

en objectivitat fins arribar a punts quasi increïbles. És allò que ara diguem…

nar i entendre la “ciutat” (en grec “polis”). La participació en assemblees de la ciutadania, l’elecció d’alguns càrrecs importants per sorteig i el control de cada dracma (de cada euro) que es gastava, ens sembla un exercici de civisme, veient el nostre present, absolutament necessari. És cert que la situació de la dona i els esclaus ens sorprén, vist l’altura a la qual van arribar en tot allò que hem comentat anteriorment. Però no hem d’utilitzar allò que ara s’anomena “presentisme”: veure amb ulls de 2022 allò que varen fer fa més de vint segles. Sabeu que la dona va votar al nostre país en 1931 per primera volta? No podem demanar als grecs o romans coses que fins al segle XX no s’han aconseguit.

Cada porta que varen obrir els grecs porta a través d’un passadís a diferents estances moltes voltes encara no del tot explorades. Cada temps dona la mà al passat d’una manera. Quina és o hauria de ser la forma d’acostar-nos al saber dels grecs per a intentar salvar la nostra societat dels greus perills o reptes del segle XXI? Un grec clàssic parlaria molt i molt i amb molt de trellat sobre aquesta pregunta, que no és retòrica, com la primera que he formulat. I vosaltres, què en penseu de tot això?

Cultures del món

// PÀGINA 63

Museu de l’escena grecollatina El Museum Scaenicum Graecolatinum naix a partir de l’exposició Vestuario, attrezzo y objetos en las tragedias de Sófocles que amb motiu del bimil·lenari de Sòfocles es presentà a Córdoba en 2003, passant en anys successius per Coim-

Gemma López Directora M.S.G.

José Luis Navarro

(EUROCLÀSSICA) Traducció: Conxa Pont Fotografies: Provi Morillas

bra, Madrid i Cuenca fins desembocar a Sagunt a començament de 2012. A partir d’ací, i a instàncies de l’aleshores coordinador del CEFIRE, Juan Vicente Santa Isabel, el tècnic de Gestió Cultural de l’Ajuntament, Albert Forment, el recent nomenat president d’EUROCLÀSSICA, José Luis Navarro, i per descomptat la creadora de l’esmentada exposició i de la posterior Mostra Museística, Gemma López Martínez, passarà a ubicar-se en la molt propera Casa dels Berenguer, quasi contigua a la Domus Baebia per a formar entre ambdós espais i el Teatre Romà un “triangle didàctic” que englobara elements romans, que es completarien amb l’element grec aportat pel Museu. Es tractaria de quelcom nou i únic a Europa. Es decidí ampliar i reordenar els materials expositius per a donar-los un caràcter permanent i un format de museu on admirar el vestuari i objectes d’attrezzo utilitzats en representacions teatrals.

El Museu va tindre una primera obertura de tres sales en 2013 i el 5 de desembre de 2014 s’inaugurà oficialment amb cinc sales obertes al públic, en l’estat que presenta hui en dia. Encara està pendent una tercera ampliació per a ubicar materials de comèdia grega i llatina.

PÀGINA 64 //

Cultures del món

Turisme, que és qui cedeix l’espai, i la Regidoria de Cultura, que es la que dona suport econòmic al seu funcionament. La Regidoria

A.C. FALLA LA PALMERA

En el seu funcionament són de vital importància la Regidoria de

d’Educació, per la seua part, també recolza sense reserves les activitats d’índole educativa que el Museu desenvolupa.

En la seua doble vessant d’oferta turística i dimensió educativa i cultural, les activitats que s’han anat desenvolupant al llarg d’aquests anys són les següents: 1. Visites per al públic en general, en horari que determina la Regidoria de Turisme.

2. Visites guiades, amb petició prèvia per a grups de persones adultes membres d’associacions culturals. A tall d’exemple les organitzades per al Col·lectiu Patrimoni de Sagunt i la Sociedad Española de Estudios Clásicos.

Tant unes com altres són totalment gratuïtes.

3. Organització de tallers teatrals per al professorat dins de les jornades del CEFIRE, que solen celebrar-se al mes de novembre.

4. Visites guiades i tallers teatrals per a estudiants d’ESO i batxillerat al llarg del curs en connexió amb la Domus Baebia.

5. LUDI SAGUNTINI: TEATRÓPOLIS Enquadrada en els LUDI SAGUNTINI, normalment al mes d’abril, tota la Casa dels Berenguer que acull el MUSEUM SCAENICUM

Cultures del món

// PÀGINA 65

GRAECOLATINUM es converteix en un polifacètic escenari en què es duen a terme visites guiades i un variat mosaic de tallers per a alumnes. a. Declamació b. Coreografia c. Vestuari i attrezzo d. Màscares e. Faules d’Isop f. ijuteria amb motius teatrals presents al Museu 6. Celebració d’un COLLOQUIUM DRAMATICUM: trobada de tipus científic i dramatúrgic al voltant d’un personatge dels exposats al Museu. Destinat a professores, actors i dramaturgs. Normalment tenen lloc al mes de maig.

7. Representació en la segona quinzena d’agost d’un espectacle dramàtic de producció pròpia.

Des de fa cinc anys aquests espectacles formen part de la programació oficial de SAGUNT a ESCENA dins de la secció OFF ROMA. Els anys anteriors es representaren Mujeres de Tragedia, Heroidas, ¡Habla, Fedra!, Juicio y Muerte de Sócrates i Eleuthería (aquest mateix any).

8. ACADÈMIA SAGUNTINA Trobada de Joves Europeus durant una setmana de juliol al llarg de la qual l’alumnat participa en diversos tallers de la Domus Baebia al matí i altres tants de dramatúrgia al Museu a la vesprada. L’alumnat visita els llocs arqueològics més importants i presenten una mostra del seu treball l’últim dia al Teatre Romà.

PÀGINA 66 //

Cultures del món

teatrals, diversos d’elles de dimensió europea, que es realitzen al llarg de tot l’any. El Museum Scaenicum Graecolatinum no és simplement un espai obert a qualsevol visitant, sinó un centre d’activitat, d’innovació educativa i també

A.C. FALLA LA PALMERA

En resum: activitats turístiques, didàctiques, científiques i

dramatúrgica, únic en el seu gènere a Europa. Obert a l’entorn social de la ciutat, participa i col·labora també molt gustosament en totes les activitats de promoció, defensa i difusió del món clàssic que s’organitzen tant des del sector públic com el privat.

Cultures del món

// PÀGINA 67

CULT UR A R OMA NA -

El domini dels grecs fou important però no va poder ser etern.

No obstant, una cultura germana en pràcticament les mateixes creences però focalitzada al domini dels seus territoris li va prendre el relleu. Foren els romans.

Els romans foren una civilització principalment ubicada a la vessant mediterrània del continent europeu i les costes nord-africanes, territoris ocupats per l’Imperi Romà des de l’any 27 aC fins a l’any 1453 amb la caiguda de la ciutat de Constantinoble, capital de l’Imperi Romà d’occident.

PÀGINA 68 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Extensió L’any on l’imperi romà va assolir la seua màxima extensió fou el 127 dC, quan controlava tots els territoris banyats pel mediterrani i fins i tot més.

Sota el seu domini arribaren a estar territoris com Hispania (península Ibèrica), on es trobaven els territoris de Tarraconensis, Lusitania i Baetica, Galia (França), Britannia (Illes Britàniques), Germania (Alemanya), Dalmatia, Dacia i Macedonia (territoris a la península Balcànica), Asia, Armenia i Mesopotamia (actual Turquia i territoris limítrofs), Syria, Judaea i Arabia (nord de la península Aràbiga) i Egyptus, Cirenaica, Africa i Mauretanea (territoris al nord del continent africà).

I en prou casos les llengües que actualment es parlen en aquests territoris provenen del llatí, com ho són el castellà, el català, el gallec, el francès, l’italià, l’occità i alguns dialectes d’aquests.

Arquitectura Als territoris que els romans conquerien i on ells s’assentaven deixaven rastre de la seua importància i grandesa mitjançant monuments i edificis, els quals es construïen amb tècniques molt avançades per a l’època que transcorria.

Una d’aquestes tècniques consistia a fer ús de l’arc de mig punt o arc romànic, com hui en dia el coneixem i està present a edificacions com ara el Coliseum a Roma o el nostre teatre romà a Sagunt.

Aquest arc era innovador, atès que la seua forma permetia suportar

Cultures del món

// PÀGINA 69

millor el pes, desviant la força que exercia aquest cap als laterals de l’arc i deixant així construir edificacions amb més alçada, sense que fora perillosa dita construcció.

A més a més, a Hispania foren els primers a utilitzar una mena de formigó per unir les roques que constituïen les seues construccions, donat que els ibers que els precediren utilitzaven roques més petites per falcar-ne les més grans i pesades.

Les seues construccions eren conegudes per ser imponents, fortes i perdurants, cosa que ens ha permès conèixer la seua obra de primera mà amb monuments i edificacions arreu d’Europa i Àfrica, que hui en dia encara existeixen.

Gastronomia La gastronomia romana és la gastronomia pròpia de l’Imperi Romà a l’edat antiga. Com en unes altres parts de la seua cultura, la gastronomia romana estava profundament influenciada pels costums grecs, així com pels canvis polítics durant els tretze segles que va durar i per l’enorme expansió de l’Imperi.

Tradicionalment els romans prenien un esmorzar al matí, un dinar lleuger al migdia i el sopar, l’àpat principal del dia, al capvespre. Cap al s. II aC aquest esquema va variar lleugerament en les classes més altes. Els patricis van augmentar la mida del sopar, i van avançar-ne l’hora. També van introduir un nou àpat al migdia, el prandium, més complet que l’anterior dinar. Els plebeus, però, van mantenir l’antic esquema, perquè s’adaptava millor al ritme laboral.

PÀGINA 70 //

Cultures del món

La toga era el vestuari dels ciutadans romans.

L’ús de la túnica sobre la toga es va generalitzar, i van sorgir diversos tipus de túnica (camisa de poca amplada amb mànegues curtes i sostinguda per un cenyidor, estant cosit el tancament de l’espatlla): • La laticlavae, menys ajustada i més llarga.

A.C. FALLA LA PALMERA

El vestuari

• La vesta o distincta o talaris, fins als peus.

• La manicata, amb mànegues.

• La fimbriata, amb mànegues i ornaments o franges.

• Les picta i palmata, segurament decorades amb vegetals.

• La dalmatica, apareguda amb l’emperador Còmmode, que era ampla i fins a sota dels genolls i amb mànegues amples fins als canells. El seu ús es va fer general.

• La paraganda, similar a l’anterior però sense mànegues.

• La llitera o túnica dels camils, amb mànegues llargues i folgades i falda pronunciada.

Cultures del món

// PÀGINA 71

PÀGINA 72 //

Cultures del món

La veritable innovació dels romans va ser la sistematització i l’ensenyament del dret romà, cosa que els grecs no van fer. El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seua història.

El seu estudi comprèn, d’una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i medis que faran que aquestes normes s’exterioritzen, és a dir, les fonts de producció d’aquest dret, i d’altra, les principals institucions jurídi-

CULT UR A R OMANA -

A.C. FALLA LA PALMERA

Dret Romà

ques que Roma va crear i ens va transmetre.

La jurisdicció a Roma es concentra a la ciutat i, en la fase monàrquica, en el rei de Roma, que té el seu “Tribunal” i ordena (ius) en els dies establerts (dies fasti) assegut en l’anomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels agutzils (lictores) i enfront de les parts litigants (reī).

Situació de la dona En les famílies riques, la dona havia de portar una vida d’obediència. El treball li era aliè, excepte el filar i teixir. Com a mestressa de casa havia de supervisar les tasques domèstiques, acomplertes pels esclaus. Per als romans, el crim més gran que podia cometre una dona era l’adulteri, considerat no només un crim de caràcter moral, sinó una traïció per als déus tutelars.

A diferència de l’home, la dona estava exempta del reclutament a l’exèrcit i de combatre en les campanyes militars.

Cultures del món

// PÀGINA 73

El llegat de la cultura romana La llarga presència romana a l’antiga Hispània va deixar una empremta duradora que encara avui podem reconèixer, tant en components de la nostra cultura, com en el ric patrimoni arqueològic que es conserva. Allò que podem denomi-

Ferran Arasa i Gil

Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani.

Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.

Universitat de València.

nar el llegat immaterial se circumscriu fonamentalment a dos camps: la llengua, l’escriptura i el dret. Només hem de pensar que les nostres llengües, el valencià i el castellà, són dialectes del llatí, la llengua que els romans van estendre per bona part d’Europa, que utilitzem el seu alfabet per a escriure i que una part del dret actual és herència del romà. Des del Renaixement, també l’art clàssic ha tingut una gran influència en diferents camps, especialment en l’arquitectura i l’escultura. Però allò que podem percebre més directament és el llegat material, les restes de la cultura clàssica que han perviscut fins a l’actualitat i podem contemplar en jaciments arqueològics i museus, que són les evidències que ens arriben directament des del passat.

Potser la part més destacada d’aquest llegat són les mateixes ciutats, ja que la cultura romana és eminentment urbana, i algunes de les poblacions actuals tenen ja més de dos mil anys d’antiguitat. Les ciutats romanes que es coneixen en terres valencianes són nou: Lesera, Saguntum, Edeta, Valentia, Saetabis, Dianium, la Vila Joiosa (Allon ?), Lucentum i Ilici, cinc de les quals van perdurar després de la desaparició de l’Imperi. Amb l’atorgament de l’estatut de colònies o municipis,

PÀGINA 74 //

Cultures del món

pital, Roma i es dotaven d’un complex monumental, el fòrum, que n’era el centre religiós, administratiu i econòmic. A més a més, al-

A.C. FALLA LA PALMERA

aquestes poblacions reproduïen a petita escala el model de la ca-

gunes van poder construir edificis per a espectacles, com el teatre i el circ. A Sagunt tenim el millor exemple de plaça pública i també podem contemplar les restes d’aquests dos edificis. Amb les ciutats es van construir infraestructures per a garantir l’aprovisionament d’aigua, els aqüeductes, i es van construir xarxes de sanejament per a evacuar les aigües residuals. Unes altres instal·lacions fonamentals en la cultura romana són els banys, que podien ser públics o privats i posaven la higiene a l’abast dels ciutadans.

Una de les mostres més atractives de l’art clàssic és, sens dubte, l’escultura. Amb funcions diverses com la religiosa, l’ornamental i fins i tot la propagandística, el seu ús es va generalitzar en època romana i va passar a tindre una presència destacada, tant en el món urbà com en el rural, i tant en l’àmbit públic com en el privat. Les representacions de divinitats com Venus, Eros, Bacus etc, herois, emperadors i personatges privats es feren omnipresents i van ocupar espais com els temples, la plaça pública del fòrum, els edificis civils com la basílica i la cúria, les termes, els àmbits privats com els peristils, banys i capelles de domus i vil·les, etc. D’aquestes expressions artístiques ens han quedat mostres de gran bellesa en algunes ciutats i vil·les del territori valencià, com podem veure a

Escultura de Fortuna trobada a Valentia.

Cultures del món

// PÀGINA 75

la mateixa ciutat de Saguntum. La decoració d’aquests edificis es completava

L’agricultura era un dels suports fonamentals de l’economia antiga, i per això

amb la pintura mural i els paviments mosaics, que trobem també en diversos

una part considerable de la població residia en el medi rural, on l’elit urbana

àmbits.

tenia les seues propietats. Aquest poblament estava constituït per assenta-

En el món rural, la presència romana ha quedat plasmada en els tres com-

ments de diferents categories, de les quals la més coneguda és la formada

ponents fonamentals que constitueixen el canemàs del paisatge romà: el po-

per les vil·les, veritables complexos arquitectònics que estaven dividits en tres

blament disseminat, els parcel·laris i els camins. Una part dels territoris de

parts segons les seues funcions: la residencial, per als propietaris, que podien

les colònies i d’alguns municipis, com Ilici, Saetabis, Valentia i Saguntum, fou

utilitzar-la com a segona residència i estava dotada de tots els luxes propis

dividida geomètricament per una xarxa ortogonal de camins amb la finalitat

de les mansions urbanes, però sense les restriccions d’espai d’aquestes; els

d’adjudicar lots de terra als legionaris llicenciats. Són les centuriacions, la pri-

habitatges dels encarregats i treballadors; i la part més extensa, dedicada a

mera iniciativa de planificació territorial que es va aplicar a les nostres terres.

les activitats relacionades amb l’agricultura i la ramaderia.

Aquests parcel·laris encara poden rastrejar-se avui en les xarxes de camins,

La nostra cultura, l’origen de moltes ciutats i la configuració del territori, així

límits de propietat i sèquies que han quedat fossilitzats en el paisatge actual.

com molts avanços tècnics en camps diversos com la higiene, la construcció i

Els camins més importants unien les diferents ciutats, amb uns traçats que

l’elaboració dels productes agrícoles, no es poden entendre sense saber que

encara segueixen les carreteres actuals, entre els quals destaca la via Augus-

durant més de sis segles el nostre país va formar part del món romà, l’herèn-

ta, un eix de comunicacions de caràcter estratègic que connectava les provín-

cia del qual pot rastrejar-se encara avui en el subsol de les nostres ciutats i

cies hispàniques amb Roma i creuava de nord a sud tot el territori valencià,

camps, i constitueix una part del patrimoni de tota la societat que cal investi-

unint aquestes quatre ciutats i articulant el territori. Segurament és una de les

gar i conservar.

imatges més poderoses de l’herència romana: la imponent xarxa de desenes de milers de kilòmetres que travessaven regions, països, i que es prologaven per tot el món circummediterrani, facilitant les comunicacions d’aquell immens mercat que fou l’Imperi romà.

PÀGINA 76 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Carrer enllosat de Saguntum trobat a l’avinguda del País Valencià.

Atri d’una domus de la ciutat d’Ilici (l’Alcúdia, Elx).

Cultures del món

// PÀGINA 77

PÀGINA 78 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

-

,

,

Cultura Hindu-India -

La cultura de l’Índia és l’estil de vida de la gent de l’Índia. Les llengües, les religions, la dansa, la música, l’arquitectura, la gastronomia i les tradicions varien segons la regió del país.

Molts elements de les diverses cultures de l’Índia, com les religions, el ioga i la gastronomia, s’han estès amb força arreu del món.

Cultures del món

// PÀGINA 79

PÀGINA 80 //

Cultures del món

L’Índia és el lloc on van sorgir l’hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Índia és un dels països amb més diversitat de religions del món, alguna de les quals impregnen d’una forma central la vida de les persones que les practiquen.

Segons un cens de 2001, un 80% de la gent religiosa a l’Índia practica l’hinduisme. L’islam el practica un 13% del total de la població; el cristianisme, el

-

C, u l, t u r a Hindu-India -

practiquen més de 23 milions de persones; el sikhisme, més de 19 milions de

A.C. FALLA LA PALMERA

Religions

persones; el budisme, més de 8 milions i el jainisme prop de 4 milions.

El cristianisme, el zoroastrisme, el judaisme i el bahà’í també hi són influents, però en menor mesura. L’ateisme i els agnòstics també tenen influència visible a l’Índia, i en general hi ha tolerància respecte a totes les religions.

Família i matrimoni Durant generacions, a l’Índia ha prevalgut la tradició d’un sistema familiar en el qual hi conviuen membres estesos de la família: pares, fills, parelles dels fills, nets, parelles dels nets, etc. Normalment, en aquest sistema el rol de cap de la família pertany a l’home de més edat, el qual pren les decisions importants i estableix les normes.

Des de fa segles, la societat índia posseeix una tradició de matrimonis arreglats. Fins i tot actualment la majoria d’indis tenen planificats el seu matrimoni pels seus pares i altres membres respectats de la família.

Festivals Els tres dies festius nacional de l’Índia, el dia de la Independència, el dia de la República i el Gandhi Jayanti, se celebren amb gran entusiasme a tot el país. A més, diverses regions i estats indis celebren unes altres festivals locals depenent de les religions i característiques lingüístiques.

Cultures del món

// PÀGINA 81

Gastronomia El menjar a l’Índia és tan divers com l’Índia mateixa. Els preparats utilitzen nombrosos ingredients, presenten una gran varietat d’estils de preparació d’aliments, tècniques de cocció i presentacions. Des d’amanides a salses, des de plats vegetarians a carns, passant de les espècies als sabors subtils, i dels pans a les postres, la gastronomia índia és complexa.

Indumentària Tradicionalment, la indumentària a l’Índia varia de manera significativa entre les diferents parts del país, i es troba influenciada per la cultura local, geografia, clima i establiments urbans o rurals. Els estils populars d’indumentàries inclouen vestits drapejats com ara el sari de les dones i el dhoti o lungi dels homes. Les indumentàries cosides són també populars, com ara el churidar o salwa-kameez de les dones, amb el dupatta (bufanda llarga) sobre les espatlles completant el conjunt. El salwa és en general de dimensions folgades, mentre que el churidar posseeix un tall més ajustat. Per als homes, les versions cosides inclouen pantalons tipus pijama amb kurtes i pantalons estil europeu i camises. Als centres urbans, sovint les persones fan servir texans, pantalons, camises, vestits, kurta i una varietat d’altres dissenys.

PÀGINA 82 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 83

-

CULTURA AFRICANA -

La cultura d’Àfrica inclou una àmplia varietat d’expressions artístiques, creences, rituals i costums de diverses cultures. Tant en l’antiguitat com en l’actualitat, en aquest ampli continent van existir simultàniament grans civilitzacions poderoses i innovadores juntament amb xicotetes tribus tradicionals.

A l’Àfrica van nàixer les primeres civilitzacions del món, per la qual cosa el seu bagatge cultural és de summa importància per a tota la humanitat.

Encara que diversos regnes poderosos es van expandir per diversos territoris del continent, al segle XVIII Àfrica va començar a rebre la influència colonitzadora d’Europa. Aquest fenomen va significar que determinats elements (com un segon idioma o una religió) es tornaren homogenis en diverses cultures diferents.

No obstant això, les particularitats de diversos grups van sobreviure a la colonització i encara perviuen, donant a aquest continent una àmplia varietat de forma d’expressió i pensament.

PÀGINA 84 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 85

PÀGINA 86 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Civilitzacions antigues A l’Àfrica es va desenvolupar una de les principals cultures de l’Edat Antiga: l’Antic Egipte, a la vora del riu Nil (al nord-est d’Àfrica).

Va ser aquesta cultura la creadora d’una de les primeres formes d’escriptura en la història de la humanitat, així com un muralisme i arquitectura monumental generalment associat a l’art mortuori que fins hui continua sent estudiat per científics de tot el món. Un exemple d’això són les seues famoses piràmides.

Juntament amb la cultura egípcia es van desenvolupar en l’Antiga Àfrica altres cultures com la Kush (Antiga Nubia), que tenia principalment una població blanca (similar a la caucàsica) i que després va ser colonitzada per Egipte.

Religions autòctones africanes Des de l’aparició de les primeres civilitzacions africanes, es van desenvolupar religions politeistes (diversos déus) i animistes (s’adjudica ànima i consciència a objectes, principalment provinents de la naturalesa).

Actualment més de 100 milions d’africans segueixen creences transmeses per moltes generacions que es basen en el culte als avantpassats i en l’animisme.

En general, aquestes religions tenen una concepció de l’espiritual com un món dividit. D’una banda, allò profitós i benvolent està habitualment compost pels esperits dels avantpassats i determinades forces de la naturalesa.

D’altra banda, allò nociu i hostil està compost per esperits que no sols han de ser temuts sinó que també se’ls pot sol·licitar, per mitjà d’ofrenes, que danyen els enemics.

Cultures del món

// PÀGINA 87

Islam i cristianisme Tant el cristianisme com l’islam van arribar a l’Àfrica des d’altres continents.

Cristianisme. Va arribar a l’Àfrica al segle I dC i des del segle IV existeix a Egipte, Eritrea, Etiòpia i Sudan. La major quantitat de conversions es van donar durant el període colonial.

Islam. Va arribar al continent des del Mediterrani al segle VII, gràcies a les conquestes musulmanes que es van expandir per l’Àfrica del Nord. Actualment existeixen més de 290 milions de seguidors de l’islam a l’Àfrica. . Música africana La música tradicional africana es realitza en grup, en alguns casos amb finalitats rituals. En moltes llengües africanes, el to dona un significat particular. Per això, tant el cant com la música amb instruments poden transmetre significats més enllà de les paraules.

Entre els instruments més difosos es troben els tambors, el llaüt, la flauta, les campanetes i la trompeta.

Dansa africana En les cultures africanes la dansa sempre està associada a la música. També pot tindre una funció ritual.

En aqueixos casos, els ballarins inclouen màscares, vestits, pintura corporal i molts altres mitjans visuals per a transmetre un estat d’ànim o la representació d’un fet mitològic.

En alguns tipus de danses, els gestos també tenen una significació a través d’una complexa codificació.

PÀGINA 88 //

Cultures del món

A l’Àfrica existeixen més de 1.300 llengües diferents, algunes de les quals poden agrupar-se en famílies lingüístiques que van anar diversificant-se al llarg dels segles.

No obstant això, van existir processos d’uniformització com els bantús, que es van expandir per l’Àfrica subsahariana i van imposar el seu llen-

A.C. FALLA LA PALMERA

Llengües africanes

guatge, o com les colonitzacions angleses i franceses, que van imposar un segon llenguatge.

Actualment, les llengües més parlades són l’àrab i el suahili, utilitzades per 120 milions de parlants. Fins i tot pels qui no és la seua llengua materna, és utilitzada com una “llengua franca” per a comunicar-se amb habitants d’altres regions.

Vestimenta africana En general, els pobles tradicionals africans utilitzen el cotó com a fibra tèxtil. El fil de cotó és utilitzat en telers de fusta.

En diferents cultures, la forma i el color de la roba marca la pertinença a un grup o a una classe social. A més, determinades peces són utilitzades per a esdeveniments especials. En tots els casos s’utilitzen colors vius com el roig, el groc i el verd.

Cultures del món

// PÀGINA 89

Pintures rupestres A l’Àfrica es troben pintures rupestres (pintades en roques), algunes amb 12 mil anys d’antiguitat. Les primeres pintures es troben al sud d’Algèria i mostren escenes de caça amb animals salvatges, mentre que a Somàlia, Namíbia i Sud-àfrica es poden trobar pintures més recents, d’èpoques entre el 5.000 i el 3.000 aC.

Pintura corporal Algunes cultures africanes decoren els seus cossos i rostres amb pintures de colors vius i cridaners. Per a això utilitzen diversos pigments que obtenen de la terra i de les plantes.

Malgrat els nombrosos detalls, la seua tècnica apunta a la rapidesa, ja que és un art efímer que pot esborrar-se en poc de temps. Per això, poden decorar tot el rostre i el cos en uns pocs minuts.

Tatuatges Els tatuatges són una altra manera de decorar el cos però de manera permanent. El primer registre d’un tatuatge prové d’Egipte, en la mòmia de Amunet. Aquests antics tatuatges es realitzaven amb tinta i representaven una característica de qui el portava.

Actualment diverses ètnies africanes utilitzen cicatrius ornamentals, és a dir que el disseny es realitza a través d’un tall en la pell prou profund com per a deixar una cicatriu duradora. En uns altres casos també s’introdueix un objecte per a donar volum a la pell.

PÀGINA 90 //

Cultures del món

La gastronomia d’Àfrica és el conjunt d’arts i costums culinàries de la gent i ètnies que componen el continent africà. El continent d’Àfrica és el tercer en grandària de la Terra i allotja centenars de tribus, ètnies i grups socials. Aquesta diversitat es reflecteix també en la

A.C. FALLA LA PALMERA

Gastronomia d’Àfrica

cuina africana, tant en els costums com en els ingredients emprats o les tècniques de cuina emprades. Té influències al nord de la cuina mediterrània (forma part important amb la cuina magrebina) i al nord-oest de les cuines àrabs i turca.

Per regla general el principal menjar dels africans consisteix en una mescla de verdures, llegums i en algunes ocasions carn.​En el terreny de les carns és molt popular la ingesta de bushmeat, terme que denomina la carn emprada com a aliment de qualsevol animal silvestre terrestre. La caça és un dels elements més característics.

La carn de vaca, la d’ovella i cabra són massa cares per als habitants d’Àfrica en general, és per aquesta raó per la qual es reserva per als dies festius. Per contra el peix és abundant en les zones costaneres.

C U L T U R A A F R I C A N A Cultures del món

// PÀGINA 91

-

Cultura Islàmica -

La cultura islàmica és una de les més riques i antigues del món. El seu enorme llegat cultural, patrimonial i històric es daten des de fa milers d’anys i podem trobar en la majoria de països del món trets d’aquesta cultura que té gran quantitat de trets diferencials i únics.

Ja des de l’edat dels metalls, la cultura islàmica va patir una enorme expansió, encara que va ser entre els segles VII i VIII quan va viure una gran expansió en territoris europeus majoritàriament. La seua cultura es caracteritza per tindre un llenguatge propi, amb una rica literatura, la seua passió per l’astrologia, la seua enorme capacitat per a l’arquitectura i nombroses mostres d’obres d’art representatives a tot el món.

PÀGINA 92 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 93

Cultura islàmica -definició La RAE defineix cultura com a «conjunt de maneres de vida i costums, coneixements i grau de desenvolupament artístic, científic, industrial, en una època, grup social, etc.». Si ens emportem aquesta accepció al terme que hui ens ocupa, podem dir que se’n diu cultura islàmica a un conjunt de maneres de vida, costums, coneixements, creences i altres manifestacions culturals de la major part dels habitants d’un gran nombre de països assentats entre Orient Mitjà i Àfrica del nord.

Si continuem definint aquesta cultura, hem d’esmentar la Lliga Àrab per a comprendre què s’entén per àrab: “Àrab és una persona que parle àrab, visca en un país de llengua àrab, i simpatitze amb les aspiracions dels pobles àrabs”.

En aquesta cultura té un grandíssim pes la religió, l’islam, entorn a la qual s’han anat desenvolupant unes altres tradicions com la peregrinació a la Meca o el ramadà, entre altres.

La llengua àrab és un llaç comú entre tots els països àrabs però, com que són tants països, hi ha una gran varietat de dialectes regionals. Al seu torn, per la mateixa raó de l’efecte geogràfic, també hi ha diferents costums, tradicions, gastronomia, música i altres manifestacions culturals.

El Ramadà El nové mes de l’any lunar àrab es denomina ramadà, es tracta d’una pràctica que s’estén molt més enllà del món àrab i que congrega tota la població musulmana. El concepte d’aquesta pràctica té a veure amb la solidaritat i l’empatia, tan arrelada en la cultura àrab des de temps passats.

Aquesta pràctica consisteix a passar totes les hores de la llum del sol guar-

PÀGINA 94 //

Cultures del món

Els menjars copiosos arribaran durant la nit, quan es reuneixen tots en família.

Es realitza per a empatitzar amb aquells que no tenen res a menjar ni beure en el món, sota el principi d’empatia que els mou.

A.C. FALLA LA PALMERA

dant dejuni durant el dia, sense menjar ni beure.

Costums de la cultura islàmica Sabates impures En la cultura islàmica, les sabates són un element impur. Per això, quan entrem en un lloc àrab o a la casa de persones àrabs, allò normal és que ens hàgem de llevar les sabates com a mostra de respecte.

La impuresa en el món àrab és molt important, i no existeix major menyspreu que llançar-li la sabata a algú com a mostra de menyspreu i deshonor.

Fa uns anys, el periodista àrab Muntadar al-Zeidi va llançar al president dels Estats Units George W. Bush una sabata quan realitzava una roda de premsa. Segons el professor d’àrab de la Universitat de Granada Akram Jawad, «va significar un signe de menyspreu» davant de les polítiques que

Cultures del món

// PÀGINA 95

PÀGINA 96 //

Cultures del món

Hamman

çar-li la cadira o un objecte més contundent, no ho haguera fet. Per-

El hamman són els banys àrabs. Les dones, abans de casar-se, han

què per a un iraquià, llançar-li a algú una sabatilla és el gest de major

de realitzar un ritu de banys durant set dies per a estar netes i pu-

menyspreu a un ser vil», va explicar el professor de la Universitat de

rificades. Però no sols s’acudeix en aquests moments al hamman,

Granada.

també en altres ocasions. Consisteixen en piscines d’aigua tempera-

Salutacions

da per a relaxar el cos, després s’alterna el camí per aigües fredes o

Quedeu-vos amb aquestes dues frases: ahlan wa sahlan, que es diu

calentes; generalment es combinen ambdues.

A.C. FALLA LA PALMERA

Bush portava en el món àrab. «Si el periodista haguera pogut llan-

en primer lloc, i assalam aleikum, que es diu en segon lloc, la qual cosa ve a traduir-se com «la pau siga amb tu».

Tradicions de la cultura islàmica

Quan un home saluda a una dona no pot tindre contacte físic ni visu-

Com són unes noces àrabs?

al amb ella, mentre que si saluda a un home és freqüent que hi haja

La dona només pot casar-se amb un home musulmà. L’home pot

contacte físic, besos, efusivitat i fins i tot que puguen caminar pel

casar-se amb fins a quatre dones i aquestes poden ser de diferents

carrer agafats de la mà.

religions. Això sí, pot fer-ho sempre que les tracte a totes per igual.

Mengen amb la mà dreta

Els matrimonis concertats o arreglats encara continuen existint.

L’aigua és un símbol de puresa i sempre ha sigut molt significativa en

Perquè el matrimoni siga vàlid han de superar tres etapes: la sig-

la cultura islàmica. Per això, llavar-se les mans abans de menjar és

natura del contracte nupcial (nikah) enfront d’un magistrat islàmic,

quasi obligatori en asseure’s en la taula d’un àrab. A més, no fa falta

davant del qual tots dos han d’acceptar el matrimoni, la celebració

una taula per a menjar, tenen prou amb una xicoteta “estoreta” en

del matrimoni (pot arribar a durar dies la celebració) i la consumació

terra per a gaudir del menjar.

d’aquest.

Una vegada asseguts a la taula i abans de menjar, es dona les gràcies

Eid al-Adha

a Al·là pel menjar. Depenent de la zona o els costums, no sempre és

Es tracta de les celebracions més importants de la cultura islàmica.

freqüent l’ús de coberts, sinó que se sol menjar amb la mà dreta, ja

Eid al-Adha, també dita com Aid al-Kebir, es pot traduir com “celebra-

que la mà esquerra està considerada impura.

ció del sacrifici” i «Festa gran», respectivament.

Cultures del món

// PÀGINA 97

En aquesta celebració es commemora el passatge de l’Alcorà en el qual es parla d’Abraham i la seua disposició de matar el seu fill Ismael (en la Bíblia és Isaac) per a obeir Déu. Quan Déu va veure que estava disposat a fer-ho, va intervindre, donant-li un corder perquè el sacrificara en lloc del xiquet.

Pelegrinatge a la meca El musulmà ha d’acudir una vegada en la vida a la Meca, sempre que l’economia i la salut ho permeten. Preferiblement en el mes de la celebració anterior, en Du l-hiyya, que és el dotzé mes del calendari musulmà.

El ritual de peregrinació pot variar en funció de si es viu dins de la ciutat o u ve de fora.

Ritu fúnebre Els àrabs musulmans mantenen el ritu fúnebre que apareix descrit en els textos sagrats. Creuen en la reencarnació i s’abracen al precepte «Tots som de Déu i a Ell hem de tornar», que els permet entendre la mort com el final d’una etapa i l’inici d’una altra.

Quant al ritu fúnebre, se li tanquen els ulls al difunt, se’l col·loca sobre el costat dret -ha d’estar orientat a la Qibla- i s’inicia el ritual de llavar el cos. Les dones són les que llaven les dones i els homes els que llaven els homes difunts. Posteriorment s’embolica el cos en teles de cotó blanques i s’enterra orientat cap a la Meca. La incineració no està permesa.

Un idioma molt ric Una de les característiques més significatives del món àrab és el seu idioma. Es tracta de la cinquena llengua més parlada del món, que resulta realment complicada d’aprendre -sobretot per a occidentals.

En aquest idioma es llig com s’escriu, tan sols tenen tres vocals: A, I i O, i s’escriu de dreta a esquerra.

PÀGINA 98 //

Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 99

Gastronomia àrab Es coneix com a gastronomia o cuina islàmica (*‫ يبرع* خبطم‬mutbaj ‘arabi) l’àmplia varietat de tradicions culinàries que es practiquen als països àrabs. És a dir, que no existeix una «única» cuina àrab, sinó moltes variants regionals,​ cadascuna influenciada per diferents cultures, climes, història, etc., que generalment s’agrupen en tres grans blocs: la gastronomia magrebina (occidental), la llevantina (oriental) i la masrí (central).

La gastronomia islàmica es caracteritza pel compliment de les normes dietètiques islàmiques, que especifiquen quins aliments són “halāl”, és a dir que són lícits, i quins són “harām”, és a dir il·lícits, com la carn de porc, rèptils o les begudes alcohòliques, entre altres.

Els aliments bàsics són els cereals com l’arròs, l’ordi i el blat. Predominen els llegums, com el cigró, les faves o les llentilles, i hortalisses de tota mena com ara albergínies, tomaques, cebes, cogombres, etc., fruita seca, fruites (cal destacar l’omnipresència de la llima), a més de verdures i moltes herbes aromàtiques.

El paladar àrab agrada de menjars molt especiats.

Vestimenta àrab Conformant un aspecte característic del món aràbic, la vestimenta àrab es basa en les regles del llibre sagrat de l’Alcorà. D’aquesta manera, s’enfoca en aspectes com ara: no ha de ser estreta, transparent, imitar alguna moda i evitar els colors cridaners.

No obstant això, existeixen variacions en la manera de vestir als països que componen la cultura àrab.

PÀGINA 100 // Cultures del món

i és portada damunt de la roba només per a eixir al carrer, d’un lloc

Un requisit fonamental de la vestimenta àrab és que l’home ha de

a un altre.

cobrir el “awrah”, és a dir, la part del cos entre el melic i els genolls, igualment, els abillaments han de ser senzills, lleugers i no cenyits al

Art islàmic

cos. Generalment, als països del món àrab, els homes utilitzen com

Per art islàmic es coneix l’estil artístic desenvolupat en la cultura

a peça diària una túnica ampla de mànegues llargues que arriba

generada per la religió islàmica.

fins als turmells, anomenada “thawb” o “suriyah”, que a l’estiu és de

L’art islàmic té una certa unitat estilística, a causa del desplaçament

cotó blanc i a l’hivern de llana fosca, a més, ho acompanyen amb un

dels artistes, comerciants, mecenes i obrers. L’ús d’una escriptura

turbant o “kafiyyeh” que usen al cap, representant un dels símbols

comuna a tot el món islàmic i el desenvolupament de la cal·ligrafia

àrabs.

reforcen aquesta idea d’unitat. Van concedir gran importància a la

Vestimenta àrab femenina

geometria i a la decoració, que podia ser de tres tipus:

Encara que en la cultura àrab està prohibida la valoració de la dona

Cal·ligrafia cúfica: mitjançant versicles de l’Alcorà.

per la seua bellesa física, el vestuari femení és variat i es caracteritza

Llaceries: mitjançant línies entrellaçades formant estreles o polígons.

per algunes indumentàries que no impedeixen el compliment del

Atauric: mitjançant dibuixos vegetals.

seu rol en la societat, de manera que una de les més conegudes

En arquitectura, van crear edificis amb funcions específiques com

és el hijab, que és una “mantellina” que cobreix completament el

ara mesquites i marasses, seguint el mateix patró bàsic, encara que

cap i el coll, representant un símbol tant religiós com femení amb

amb diferents formes.

A.C. FALLA LA PALMERA

Vestimenta àrab masculina

una gran varietat d’estils, com el niqab, que oculta el rostre deixant al descobert els ulls, també l’a el-amira, un mantell de dues peces ajustades al capdavant, mentre que el shayla, pel seu llarg embolica el cap i es plega en els muscles, o el khimar, que forma una capa que arriba fins a la cintura cobrint el cabell, el coll i els muscles.

Entre altres tipus de vestimenta àrab femenina està el reconegut burca, un vestit que cobreix absolutament tot el cos menys els ulls; igualment, el xador, que és una manta molt usada per les iranianes fora de la llar; o la gel·laba, que abriga des del coll fins als turmells,

-

Cultura Islàmica -

Cultures del món

// PÀGINA 101

La influència de la civilització àrab a Espanya És ben conegut l’episodi del rei Jaume contat en el Llibre dels fets: en el moment d’aixecar el campament del seu exèrcit a Borriana, camí de València, el rei va observar que una oreneta havia niat damunt de la seua tenda. Cavallerós, va

Doctor Luis F. Bernabé i Pons Catedràtic de la Universitat d’Alacant.

Estudis àrabs i islàmics

ordenar que la tenda romangués en el seu lloc fins que els ous trenquessin i l’oreneta abandonés el niu amb els seus pollets. Es tractava d’un delicat episodi que posava de manifest l’esperit cavalleresc del rei... i que era idèntic a un episodi idèntic protagonitzat segles abans pel general ’Amr ibn al-’As una vegada conquistat al-Fustat, antecessor del Caire, en la seua marxa cap a Alexandria.

Samuel Armistead, dubtós que haja existit una transmissió textual del relat, advoca per una migració oral del motiu dins de l’ambient intercultural de la península Ibèrica en l’Edat Mitjana.

No hauria de resultar particularment estrany que el relat d’un heroi èpic lligat a València continga algun motiu d’origen àrab. També el motiu de la victòria després de la mort de Rodrigo Díaz de Vivar sembla tenir un origen àrab i valencià, portat des de la ciutat regida pel Cid fins a Burgos pels mossàrabs del seu festeig fúnebre, com va assenyalar Ramírez del Río. A la fi i fet i fet, la literatura que va contar els inicis dels regnes peninsulars cristians no podia obviar els àrabs en la seua narració. A més, per a quan les seues línies van quedar escrites, les gestes dels guerrers àrabs portaven ja molt de temps ressonant en els descendents

PÀGINA 102 // Cultures del món

peador li agradava que a València li llegiren les gestes del general al-Muhal·lab.

A.C. FALLA LA PALMERA

de les seues tribus que poblaven la península. Al mateix Cid Cam-

Aquesta és solament una de les formes mitjançant les quals es pot ponderar la ubiqüitat de la civilització i la cultura àrabs a Espanya, així com la fondària de la seua petjada. No per descomptat com una presència única o fonamental, sinó com un ingredient original en la creació i desenvolupament d’unes societats que, encara que semble una banalitat, van tenir l’element àrab entre els seus components. Exageracions a part, la presència de l’àrab en el nostre entorn físic i cultural —en el sentit més ampli possible— és indefugible perquè va estar i és ací, en mesures i intensitats diferents.

Potser en evocar tot el període andalusí de la península vinguen de seguida a la ment les grans construccions que es conserven a Granada, a Còrdova, a Toledo o a Saragossa i que formen part de la nostra memòria. Es tracta de palaus i mesquites que lliguen el nostre passat al dels països àrabs i islàmics i que donen un tret especial al nostre patrimoni. Però a part d’aquests grans monuments, hi ha altres rastres abundants al nostre voltant que també testimonien aquest passat: petites mesquites, banys, cementeris, cases o ràbites que poblen bona part de la nostra geografia i que encara han de ser justament reivindicats. L’urbanisme de temps andalusins —i encara mudèjars i moriscos— ha marcat de manera

Cultures del món

// PÀGINA 103

intensa les nostres ciutats i pobles, i ha deixat en els seus barris antics el record d’aquest particular embull de carrers que busca la pau i intimitat dels seus habitants i d’aquestes velles esglésies que moltes vegades segueixen orientades cap a l’alquibla.

I al costat de la geografia urbanitzada, la toponímia àrab també testimonia que els andalusins van anomenar les terres que habitaven. En les zones granadina i valenciana, allí on l’àrab va ressonar fins al segle XVII, la toponímia àrab és especialment abundant: muntanyes i valls, creus de camins i calçades, castells i pobles continuen tenint els seus noms àrabs: Villaseca o Seca, la Roda, Sant Carles de la Ràpita, Zafra, Massanassa, Alboraia, Albalat, Monòver, Alcalà i tants altres topònims van quedar fixats en època andalusina i, més o menys transformats, han arribat fins a nosaltres. I no solament la toponímia major és indicativa d’aquesta presència, sinó que en els nostres entorns més immediats hem trobat sempre els noms Agualejas, Aljub, Favara, Almafrà o Almàssera com a referències per a orientar-nos.

No és cap secret que una part apreciable d’aquesta toponímia d’origen àrab es refereix als camins, als camps i a les aigües, elements consubstancials amb la vida de les edats Mitjana i Moderna. La vida agrícola de la península Ibèrica es va veure inevitablement influïda per l’arribada de gents i de tècniques diferents de conrear la terra i manejar els regadius. Els àrabs, que havien pres bona nota dels models agrícoles del passat, els van exportar allí on van ser, millorant-los en alguna ocasió per la combinació de diferents fórmules. Aprofitant tots els sistemes de cultiu que existien a la península des d’època romana, els àrabs van intensificar determinats

PÀGINA 104 // Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

Cultures del món

// PÀGINA 105

cultius, com la xufa o la taronja, i van perfeccionar tant els torns rotatoris d’explotació de la terra com els sistemes d’irrigació, especialment els basats en petites séquies, assuts i sínies. Potser els sistemes de propietat de la terra i d’ordenances dels regants són dos dels aspectes més lligats a la presència àrab als camps peninsulars.

L’element cronològic juga sempre un paper primordial a l’hora de poder establir relacions d’influència i de simple intertextualitat, en el seu sentit més ampli. Igual que els àrabs es van trobar i es van relacionar amb fets culturals romans, iranians, berbers, egipcis, cristians, etc., en el seu avanç des de la península Àrab, igual els naixents regnes cristians ibèrics es van trobar amb una cultura desenvolupada quan iniciaven el seu camí. Si ja les traduccions dels textos àrabs van servir com a enclusa de forja del castellà amb Alfons X i el seu entorn, la cultura àrab era vista a l’Edat Mitjana com a model de sofisticació. Encara que es continua discutint sobre l’influx de l’àrab en obres com el Llibre de Bon Amor, El comte Lucanor i altres, no hi ha dubte que la presència primerenca de traduccions de Calila i Dimna o Sendebar, ja testimonia la posició de la cultura cristiana com

PÀGINA 106 // Cultures del món

s’importen després i es naturalitzen més tard com a ibèrics. No és neces-

A.C. FALLA LA PALMERA

a receptora dels sabers àrabs. Alguns elements àrabs s’admiren primer, sari recordar els testimoniatges de viatgers europeus estranyats per l’aparença àrab que tenen ciutats i corts a la península. Els teixits de la noblesa s’importen d’al-Àndalus i es decoren a la manera àrab o amb lletres de l’alifat. Els nobles castellans es fan enterrar en tombes amb sabor islàmic.

Els reis i nobles cristians tenen una confiança enorme en els seus metges àrabs. El progressiu declivi polític dels territoris andalusins va paral·lel a una estima o una assimilació per part dels cristians de diversos dels seus elements culturals i antropològics, des de la presència de la filosofia aristotèlica a Toledo, buscada àvidament per savis europeus, fins a la irrupció de nombrosos contes d’origen àrab, passant per camps com l’astrologia, l’artesania o la gastronomia. No en va els sacerdots encarregats d’evangelitzar els moriscos es queixaven que els seus feligresos tenien l’estrany i mal costum de cuinar amb oli d’oliva. A la fi i fet i fet, a València pensaven que aquests moriscos feien les coses “a la babalà”, tal com els àrabs feien —i fan— les seues ’alà bâb Allah, a la bona de Déu.

Cultures del món

// PÀGINA 107

BAKLAWA

PREPARACIÓ: 1.

(Dolç àrab d’ametles i pistatxos) Recepta àrab: Zahia EB

Es frigen en oli de gira-sol 500 grams d’ametles i quan es refreden, es trituren (però deixant el gra una mica més gruixut).

2. Els altres 500 grams d’atmeles es deixen crues i es trituren amb el sucre (deixant el gra més fi).

3. Es posa tot l’anterior en un bol. S’afig la mantega fosa, l’aigua

INGREDIENTS:

de flor del taronger i la mel. Es mescla tot bé amb una cullera.

1 quilo d’ametles

Aquesta massa, quan l’estrenys amb la mà, s’ha de poder

300 grams de sucre

compactar.

6 cullerades d’aigua de flor del taronger

4. S’estiren dues o tres fulles de massa filo sobre un full de paper

4 cullerades de mel

encerat (paper de forn). Es pinten amb una mica de mantega fosa.

4 cullerades de mantega fosa per al farciment

Es posa un pal llarg de broqueta a l’inici de la massa, per la part

200 grams de mantega fosa per a untar la “massa filo”

més llarga de les fulles de pasta filo, i es fa un plec deixant el pal a

600 grams de “pasta filo”

l’interior. Això ens farà poder començar a doblegar millor la massa

Per a decorar:

sense que es trenque. Es compacta una mica de la massa de les

300 grams de mel

ametles i es va col·locant al llarg del que serà la primera volta del

Pistatxos sense sal mòlts

rollet, amb d’un gruix aproximat d’un dit o dit i mig (com si fóra un xurro xicotet). Es va embolicant la massa sobre aquest rotllo com si formarem un braç de gitano. En el final, tornem a pintar una mica l’última part de la massa filo perquè es pegue bé.

5.

Es retira el pal i es col·loca en una safata de forn que haurem pintat de mantega o folrat amb paper de forn. La manera de col·locar-la serà de manera que arribe de punta a punta de la zona més estreta de la safata, perquè els extrems del rollet no estiguen molt a l’aire. Farem de la mateixa manera tots els rollets i els ajuntarem els uns als altres.

PÀGINA 108 // Cultures del món

A.C. FALLA LA PALMERA

6. Una vegada fets tots els rollets, els pintarem per damunt amb la mantega fosa.

7.

Es tallen els rotllets, de 5-8 cm de llarg. Si no els tallem ara, una vegada enfornats serà més difícil tallar-los sense que es trenquen.

8. El forn està precalfat a 200 °C. Amb calor a dalt i a baix, durant uns 30-40 minuts la cocció. Vigilar-los perquè no es cremen.

9. Una vegada estiguen daurats, es trau la safata del forn i abans que refrede (i sense traure els rollets d’aquesta) es posa la mel per damunt, i seguidament els pistatxos sense sal mòlts.

10. Es pot tornar a posar uns minuts en el forn (ja apagat, amb la calor residual) o no, però l’important és que no toquem els rollets fins que estiguen refredats.

Per a conservar bé els baklawa es pot posar en un “tupper” de cristall o de plàstic. Es conserven molt bé si es té la precaució que no els entre aire. Jo els he provats fins a 10 dies després de fets i seguien igual de cruixents. També es poden congelar.

Bon profit!!

Ana María Navarro

Cultures del món

// PÀGINA 109

CULTURES DEL MÓN A.C. Falla la Palmera

-

COOPERACIÓ INTERNACIONAL VA L E N C I A N A

-

A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 112 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 113

La Política de Cooperació Internacional al Desenvolupament de la Generalitat Desembre 2021 Rosa Pérez i Garijo

Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica

Les polítiques de cooperació són una part fonamental de les polítiques de la Generalitat com a expressió del model social que volem per al nostre autogovern.

A més, tenen una enorme importància ètica, precisament perquè representen la solidaritat del poble valencià.

L’estratègia actual està definida en el V Pla Director de la Cooperació Valenciana 2021-2024 i suposa la continuació del procés de reconstrucció de les polítiques de cooperació que es va iniciar en 2015 posant fi a una etapa marcada per la corrupció i el desviament dels diners públics (el que es coneix com a Cas Blasco, o també Cas Cooperació).

Un nou model de cooperació valenciana alineat amb els objectius de l’Agenda 2030 Amb el canvi de govern en 2015 s’ha recuperat la dignitat apostant per un nou model de cooperació valenciana descentralitzat, basat en el diàleg polític i social i millorant la participació i la col·laboració amb les ONGD valencianes. La cooperació valenciana està exercint un lideratge clar pel que fa a la implantació i la territorialització dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (d’ara

PÀGINA 114 // Cooperació Internacional Valenciana

Nacions Unides en setembre d’aquell mateix any.

Una de les primeres mesures del Consell va ser la d’adequar totes les seues polítiques de forma coherent a la consecució d’aquests objectius. El resultat ha estat una estratègia per al compliment de l’Agenda 2030 que ens ha situat com a referent internacional entre les regions, basada en 3 aspectes fonamentals:

A.C. FALLA LA PALMERA

endavant ODS) de l’Agenda 20301 aprovada per l’Assemblea General de les

• La integració dels ODS en l’actuació ordinària de l’administració valenciana • La creació d’una xarxa d’aliances entre municipis i ciutats de la Comunitat Autònoma i amb les universitats valencianes • Situar en un lloc destacat les iniciatives generades per les organitzacions de la societat civil.

Una política dissenyada a partir de la participació i el consens, treballant contínuament amb tots els sectors de la cooperació, especialment amb les ONGD, que estan presents en tota la política i a les quals la societat valenciana en el seu conjunt ha d’agrair el seu paper, que és fonamental.

En definitiva, comptem amb nous instruments estratègics per establir els objectius i les prioritats de la nova cooperació valenciana, que s’articula al voltant dels cinc eixos de l’Agenda 2030: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances.

En aquest últim aspecte cal destacar el treball realitzat tant des de l’àmbit local, quant a la difusió dels objectius entre la ciutadania; i també des de les universitats, pel que fa a la investigació i la formació.

1 L’Agenda 2030 implica el compromís comú i universal, ratificat pels 193 estats que formen part de les Nacions Unides, d’assolir 17 objectius de desenvolupament sostenible abans de l’any 2030. Entre aquests objectius inclouen, a més de posar fi a la pobresa en el món, l’erradicació de la fam, garantir una vida sana i una educació de qualitat, aconseguir la igualtat de gènere, assegurar l’accés a l’aigua i l’energia, promoure el creixement econòmic sostingut, adoptar mesures urgents contra el canvi climàtic, promoure la pau i facilitar l’accés a la justícia, entre d’altres.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 115

L’Aliança de Ciutats per al Desenvolupament Sostenible Per a implantar l’Agenda 2030, un aspecte fonamental és territorialitzar les metes dels ODS, ja que les ciutats juguen un paper clau per a fer polítiques públiques que afavorisquen un creixement sostenible i equitatiu, centrat en les persones i en les comunitats. L’Aliança és una iniciativa que pretén difondre i traslladar al nivell local la importància del compromís amb els ODS, per integrar-los en les polítiques municipals i acostar-los a la ciutadania. Actualment són ja 40 els municipis, ciutats i entitats que en formen part, i entre les seues actuacions s’inclou una campanya de divulgació dels ODS entre l’alumnat de Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional per tal de sensibilitzar la societat valenciana del futur.

Per altra banda, també s’han establert convenis amb el Fons Valencià per la Solidaritat, associació constituïda per 119 ajuntaments i 9 mancomunitats de municipis i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Entre els seus objectius està la formació sobre cooperació descentralitzada municipal per a càrrecs electes i personal tècnic dels ajuntaments.

La Càtedra de Desenvolupament Sostenible Les universitats públiques valencianes també juguen un paper molt important, creant espais de coneixement per a dur a terme activitats que permeten formar futurs professionals en l’àmbit dels ODS, amb la particularitat afegida que les línies d’actuació s’han distribuït en cada una segons els eixos de l’Agenda 2030: Universitat Jaume I de Castelló (aliances), Universitat Politècnica de València (planeta), Universitat de València (persones), Universitat d’Alacant (pau), Universitat Miguel Hernández d’Elx (prosperitat).

PÀGINA 116 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 117

Una reivindicació històrica: destinar el 0,7% del pressupost a la cooperació al desenvolupament Segons dades del Banc Mundial, la pobresa extrema augmentarà per primera vegada en més de 20 anys com a conseqüència de la pandèmia, i es veurà agreujada per la força dels conflictes armats i del canvi climàtic. La pèrdua d’ocupació i les situacions de privació derivades de la pandèmia a tot el món estan colpejant greument persones que ja eren vulnerables i, al mateix temps, estan modificant el perfil de la pobresa mundial, generant milions de «nous pobres».

Per això és necessari reforçar els recursos econòmics i humans destinats a la cooperació al desenvolupament, mobilitzar noves aliances i augmentar també el compromís de la ciutadania amb el desenvolupament humà sostenible.

L’increment pressupostari en els últims 6 anys ha permés recuperar el sector de la cooperació, fortament afectat per la crisi política i econòmica de legislatures anteriors, i també consolidar la cooperació al desenvolupament com una política pública prioritària de la Generalitat Valenciana. Fins al punt que actualment som la comunitat autònoma que més diners inverteix en cooperació al desenvolupament.

En abril de 2019, gairebé tots els grups parlamentaris de les Corts van acordar arribar a destinar el 0,4% del pressupost al final d’aquesta legislatura.

Per a l’exercici 2022, el projecte de pressupostos de la Generalitat preveu una quantitat de 67 milions d’euros, que suposa ja arribar al 0,24%. És un 94,5% més que en 2021. El propòsit és arribar al 0,7% en 2030.

La diferència entre 2015 i 2022 suposa una variació absoluta de 63 milions d’euros i un increment del 1.725%.

En termes poblacionals, si en 2015 es destinaven 70 cèntims per habitant, amb el pressupost del 2022 destinarem 13,25 euros.

PÀGINA 118 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 119

Un pressupost per a la solidaritat Les polítiques de cooperació es divideixen en 5 blocs d’actuació i la part més important del pressupost està destinada a projectes de cooperació: • Projectes de Cooperació (46,6 milions €) • Acció Humanitària (12 milions €) • Accions de Coordinació (500.000 €) • Formació i investigació (866.000 €) • Formació en Educació per a la Ciutadania Global (4,6 milions €)

Cooperació al desenvolupament Correspon a projectes d’intervenció en països desafavorits en el qual es presta especial atenció a millorar la situació dels col·lectius de població més vulnerables (dones, infància, refugiats, desplaçats, retornats, persones amb diversitat funcional, les persones LGTBI i les comunitats indígenes). L’enfocament principal es posa sobre gènere, sostenibilitat mediambiental, drets de la infància, la cultura de la pau i la interculturalitat.

Les àrees geogràfiques i països prioritaris són Amèrica del Sud (Bolívia, Colòmbia, l’Equador i el Perú); el Carib (Cuba, Haití i República Dominicana); Orient Pròxim (territoris palestins i població desplaçada i refugiada en la regió); Àfrica subsahariana: els països del SAHEL (el Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, Txad, Sudan, Eritrea i Etiòpia), Kenya, Moçambic i Sudan del Sud; Àsia (l’Índia); i a Amèrica Central i el Magreb no s’han establert països prioritaris sinó que es financen projectes dirigits a poblacions, regions i comunitats vulnerables.

PÀGINA 120 // Cooperació Internacional Valenciana

Les crisis humanitàries existents s’han vist agreujades pels efectes devastadors de la COVID-19, que castiga encara més les poblacions més vulnerables del planeta, a curt termini en forma de crisi sanitària i també a llarg termini pels efectes socioeconòmics que es preveu que es prolongaran durant anys. Amb motiu d’aquesta situació, es realitzen convocatòries de subvencions per a ONG que permet finançar projectes de prevenció

A.C. FALLA LA PALMERA

Acció Humanitària

de desastres, conflictes humans i promoció i defensa dels drets humans; ajudes a través del Comité d’Ajuda Humanitària d’Emergència (CAHE); convenis amb Farmamundi i Creu Roja, per a millorar l’agilitat i eficàcia de la resposta humanitària valenciana, i UNICEF, ACNUR i UNRWA, per a promoure la presència de la Cooperació Valenciana en l’acció multilateral. Així mateix s’ha establert un conveni amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), per a l’actuació conjunta i coordinada de l’Estat i les comunitats autònomes en matèria d’acció humanitària.

L’Educació per a la ciutadania global No tot el treball de cooperació al desenvolupament es realitza a l’exterior. Els problemes globals també s’han de gestionar i combatre de manera local. El canvi és cosa de totes i tots i en aquest aspecte és molt important la presa de consciència dels problemes que vivim, especialment entre les generacions més joves. Per això també hi ha projectes que es desenvolupen ací a la Comunitat Valenciana, incidint principalment en l’àmbit educatiu.

L’educació per a la ciutadania global té com a objectiu promoure una consciència crítica per tal d’aconseguir que les valencianes i els valencians es comprometen i es mobilitzen en la promoció d’un desenvolupament humà sostenible per a tots i totes. Es tracta que les persones ens puguem reconèixer com a part dels problemes, però també de les solucions. Per aconseguir un món millor, el primer pas depèn de nosaltres.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 121

Sagunt, Ciutat Solidària Si la vida és un riu que ens porta a la mar, podem navegar-lo de moltes formes.

Deixant que ens porte la corrent, acostant-nos a la vora per observar un poble o un indret, relacionant-nos amb les altres barques que passen, saludant, ajudant-les, compartint...

Maria Josep Soriano i Escrig

Regidora de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Sagunt

N’hi ha altres navegants que no sols guaiten que succeeix a les riberes, sinó que baixen a peu de terra i esglaiant-se al veure situacions de misèria i d’injustícia, s’arromanguen i treballen per millorar eixes realitats vitals. Després, tornen a les seues barques i ho conten i no mai perden la moral, ni el sentiment que van experimentar allí, perquè segueixen lleials al seu compromís.

Eixes, són les ONGD ( Organitzacions no governamentals pel desenvolupament).

L’Ajuntament de Sagunt va ser un dels ajuntaments pioners a la Comunitat Valenciana en finançar accions de cooperació perquè va començar l’any 1992. Va ser a l’any 1995 quan es va publicar la primera convocatòria de subvenció de projectes a ONGD. Els instruments que utilitza per a la gestió de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, són les convocatòries de concurrència competitiva i la concessió directa amb subvenció nominativa. El pressupost d’aquest any ha segut de 141.000€, aproximadament el 0’16% del pressupost total de l’ajuntament.

Un element molt important a destacar és el Consell Municipal de Pau i Solida-

PÀGINA 122 // Cooperació Internacional Valenciana

consultiu i assessor de la regidoria de Cooperació Internacional. El seu objectiu és articular vies de participació relacionades amb la cultura de la pau, la solidaritat i la cooperació al desenvolupament amb especial atenció en la sensibilitza-

A.C. FALLA LA PALMERA

ritat, creat l’any 2005. Aquest és l’òrgan de participació sectorial, de caràcter

ció, formació i educació social i comunitària al municipi. El Consell està format per la persona regidora i per representants de col·lectius socials i veïnals que desenvolupen la seua activitat en l’àmbit d’actuació solidària local. Actualment, en formen part: Adra, Morvedre Acull, La Tenda De Tot El Món, Manos Amigas, Escoles Solidàries, Creu Roja Morvedre i La Casa Nueva.

L’objectiu estratègic de la cooperació de l’Ajuntament de Sagunt és acompanyar processos locals de desenvolupament als països i regions empobrides del món per tal d’assolir el ple exercici de tots els drets de les persones, col·lectius i comunitats fomentant una cultura de la solidaritat i una ciutadania critica a Sagunt.

Per això, aquest any 2021 hem elaborat i aprovat al ple el Pla de Cooperació Municipal que sorgeix de la necessitat identificada pel mateix Ajuntament d’orientar i planificar de manera efectiva la seua política de cooperació. Pretén ser un instrument que oriente les polítiques públiques municipals de cooperació i, al mateix temps, siga flexible, adaptable i efectiu des del nostre context i que reflectisca la realitat de les entitats que fan cooperació a la nostra ciutat.

Som conscients que la política de cooperació internacional ha de ser una política consensuada i amb un ampli suport, assumida, creguda i impulsada per tots els partits i forces polítiques, i participada per la ciutadania amb un enfocament

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 123

de drets humans i de gènere en totes les seues accions. Per això, l’Ajuntament requereix de la col·laboració amb la societat civil –organitzacions, associacions, col·lectius i de la ciutadania en general– per a materialitzar aquestes accions de cura de la vida i de protecció del medi ambient. Les dinàmiques globals ens reclamen una consciència ciutadana de dimensió també global.

Actualment l’Ajuntament de Sagunt té un compromís ferm amb els ODS. Som una de les ciutats adherides des de l’any 2016 a l’aliança de ciutats i objectius de desenvolupament sostenible, així com a la Xarxa d’Entitats Locals per a desenvolupar els ODS de l’Agenda 2030 des de 2019. Tanmateix, aquesta ciutat també destaca quant al foment del Comerç Just i Solidari, per tal com ha sigut guardonada en 2020 en la categoria Compra Pública ètica i sostenible en el Primer Concurs Estatal de Ciutats i Pobles pel Comerç Just, Ètic i Sostenible; i ha obtingut el títol i reconeixement com a Ciutat pel Comerç Just després d’un llarg procés per a aconseguir-ho.

Les nostre línies d’acció futures seran: .La promoció del treball en xarxa del teixit associatiu de la ciutat de Sagunt: organitzar Jornades per visibilitzar la tasca de les entitats de cooperació del municipi, coordinar una agenda conjunta d’activitats de les entitats del municipi, donar a conèixer des de l’Ajuntament les accions de cooperació a tota la ciutadania, potenciarar el Consell de Pau i Solidaritat com a espai de participació i cocreació de les polítiques de cooperació al desenvolupament i educació per a la ciutadania global.

La promoció d’una ciutadania crítica i d’institucions responsables i compromeses a la ciutat de Sagunt, especialment: la sensibilització de la ciutadania sobre la realitat dels pobles del Sud, el Comerç Just i el consum responsable dins de

PÀGINA 124 // Cooperació Internacional Valenciana

me i la xenofòbia, on no hi haja discurs d’odi i es fomente la convivència intercultural i les relacions de bon tracte i la implementació d’accions conjuntes amb la comunitat escolar per incloure al currículum educatiu els valors de la solidaritat.

En els temps que estem vivint la cooperació i el treball de les ONGD és més fo-

A.C. FALLA LA PALMERA

l’Ajuntament de Sagunt, la consecució d’una societat i un entorn lliure de racis-

namental que mai, i per això no tenen cabuda ni són acceptables els discursos de l’odi que qüestionen la seua gran tasca, que pretenen que les institucions no les recolzem i que en definitiva, augmente la insolidaritat i les diferències socials entre les persones.

No vull deixar d’animar a tota la ciutadania de Sagunt a participar dels moviments associatius i de les ONGD tant locals com internacionals. Especialment a les persones joves, per a que coneguen altres realitats i puguen enriquir-se personalment alhora que ajuden a millorar el món.

Podeu seguir el nostre treball en: facebook: https://www.facebook.com/Cooperaci%C3%B3-Internacional-Sagunt-108720208247574 You Tube: https://www.youtube.com/channel/UCJYe0_vtbj_vQVMyNqJyHBA Web Ajuntament: http://www.aytosagunto.es/es-va/ajuntament/servicios/CooperacionInternacional/ Pagines/default.aspx

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 125

ADRA Morvedre ADRA és una fundació sense ànim de lucre, que presta ajuda a individus i comunitats, sense cap discriminació. Duu a terme les seues tasques amb el suport dels socis i col·laboradors, i les subvencions rebudes per les administracions estatals, autonòmiques i locals.

Juan Carlos Pulleiro

Coordinador Fundació Adra en el Camp de Morvedre

ADRA va ser creada en 1956. És present en més de 120 països i a Espanya des de 1978.

La Delegació de la Fundació ADRA al Camp de Morvedre realitza les seues activitats de voluntariat des de 1995, i està inscrita en el Registre Municipal d’Associacions de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt amb data 24 de maig de 1995.

Projecte d’ajuda humanitària a ciutadans del Marroc El projecte consisteix a realitzar intervencions quirúrgiques necessàries a pacients marroquins en hospitals de València. Intentar proporcionar-los una millor qualitat de vida i, en molts casos, també un augment de l’esperança de vida.

Donada la conjuntura econòmica de les famílies i la situació social del Marroc, considerem que es tracten de casos d’ajuda humanitària.

Volem destacar i agrair la col·laboració altruista de metges especialistes i hospitals valencians, així com el Centre Cultural Islàmic de València.

Es va iniciar l’any 2006. Imane va ser la nostra primera pacient en aquest projecte. A més ha sigut la pacient més jove, amb només dos anys i mig, i per tant la

PÀGINA 126 // Cooperació Internacional Valenciana

era donar-li una vida nova, millor, o de més qualitat, que ja és moltíssim per a aquests pacients al Marroc. Per a Imane era fer-li la intervenció o morir-se en nou o deu anys.

A.C. FALLA LA PALMERA

més vulnerable. Imane ha sigut l’única pacient a la qual calia salvar la vida. No

Després d’Imane hem tingut sis pacients més. Els dos últims, Samira (2015-20162020) i Ali (2019-2020), tractats pel doctor Cavadas.

Projecte del campament intercultural Des de l’any 2003, i en col·laboració amb els Serveis Socials Municipals de Sagunt, es desenvolupa el Campament d’Integració Intercultural. Els xiquets participants sempre han sigut menors seleccionats pels Serveis Socials i per Adra Morvedre.

Els beneficiaris directes d’aquest projecte són 32 xiquets i xiquetes de set a onze anys, immigrants i espanyols, procedents de famílies d’escassos recursos, i de cultures diferents.

La finalitat primordial d’aquest projecte és oferir la possibilitat d’assistir a un campament d’estiu a xiquets que, a causa de la seua situació social i familiar, no poden aconseguir-ho.

Projecte d’acolliment de subsaharians: La Casa Nova A la fi de l’any 2005, un grup de voluntaris d’Adra Morvedre van descobrir uns immigrants subsaharians que malvivien entre les ruïnes d’una nau industrial a Sagunt.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 127

La idea de futur immediat era organitzar-nos per a poder oferir acolliment i integració als migrants africans a Sagunt.

Ens posàrem d’acord amb les associacions locals: Càritas i Morvedre Acull.

Es va acordar construir un alberg que poguera donar recer als immigrants subsaharians que estigueren de pas per Sagunt. Ens vam posar en contacte amb José Juan Sánchez, director de Bombeos Horbomed, que va donar una parcel·la privada per a la ubicació de l’alberg, i amb l’Ajuntament de Sagunt, que va aportar els primers fons per a realitzar-lo.

Finalment, al gener de 2006 es va inaugurar l’alberg La Casa Nova, amb capacitat per a 70 persones. Cada any hi hem anat afegint més serveis: aigua calenta, cuina, etc.

Programa al centre penitenciari de Picassent Bàsicament, el programa VIDA SALUDABLE pretén ser un suport en el procés de rehabilitació de l’intern. Es treballen quatre conceptes que considerem importants: - Toxicomanies i addiccions. Modificar hàbits de conducta.

- Reforçar l’autoestima.

- Aprendre el que està bé i malament segons la moral i els valors cristians.

- Aprendre a veure la presó com una oportunitat per al canvi.

Iniciem el programa al gener de 2010.

El programa per a una VIDA SALUDABLE d’ADRA MORVEDRE va dirigit a adults (homes i dones) interns al centre penitenciari de Picassent, que hagen sigut proposats pels tècnics del centre. Ens reunim al menjador del seu propi mòdul. Fem xarrades: com els ha anat la setmana, històries amb missatge, mitjans audiovi-

PÀGINA 128 // Cooperació Internacional Valenciana

els proporciona pau d’esperit. Cada any visitem uns 80 interns.

El programa es duu a terme els dissabtes a la vesprada (17 h a 19 h) de gener a desembre, als Pavellons de Preventius i Compliment.

A.C. FALLA LA PALMERA

suals. Solem acabar amb una oració. El desenvolupament espiritual els agrada,

PROJECTE APER (Atenció a Persones d’Escassos Recursos) El seu objectiu és alleujar les necessitats bàsiques d’alimentació de la població desfavorida de Sagunt i el Port de Sagunt. Es va iniciar l’any 2006.

Es reparteixen aliments tots els dies a partir de les 20 h. No s’ha deixat de repartir cap dia, ni tan sols durant els mesos del confinament per la COVID-19.

Des d’aquest programa s’atenen 120 famílies de Sagunt i el Port.

Els donants d’aliments són: Carrefour, els cinc supermercats de Consum, Lidl, Family Cash, Mercovasa, GranoVita i Hornos Domingo.

Gràcies a aquest projecte, els aliments que abans es tiraven passen a les mans de famílies del poble, amb escassos recursos.

Projecte d’activitats de suport extraescolars, culturals i esportives Repassar i reforçar els coneixements apresos en classe a través de diferents activitats. Millorar les relacions interpersonals, la gestió de conflictes i emocionals. A més d’educar en valors cívics i hàbits saludables per a un bon desenvolupament personal.

Aquest projecte s’ha desenvolupat de manera presencial des del mes de març fins a juny.Actualment estem amb els preparatius per a continuar amb el projecte a partir de gener.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 129

La Casa Nova, un lloc únic a Espanya L’alberg d’acollida La Casa Nova és una edificació que va nàixer com un projecte solidari per integrar els centenars d’estrangers que viatgen per tot Espanya a la

Sento Marco i Vicent Calabuig

Voluntaris Projecte Casa Nova

recerca de llocs de treball temporals i que abans es refugiaven en una nau abandonada, als afores del municipi en condicions infrahumanes. Atrets per l’oferta d’ocupació en època de taronja, centenars d’estrangers acudien a arrecerar-se en coves i moreres sota la protecció d’una tenda de campanya. Finalment, el 2005 algú va alçar la veu d’alarma sobre aquesta preocupant situació: les rates, l’olor i les condicions d’insalubritat en què es trobava aquell lloc. La notícia va commoure la ciutadania de Sagunt que, ignorant d’aquesta realitat, es va adonar de les penúries d’un sector que contribuïa a la riquesa de la ciutat, encara que fos temporalment. Açò va cridar l’atenció de tres associacions locals, que van començar a treballar activament per dignificar la vida d’aquests treballadors.

Aleshores, l’empresari local José Juan Sánchez va anunciar la cessió d’uns terrenys perquè se’ls pogués donar una garantia de refugi als centenars de persones que s’amuntegaven a l’antiga nau de la carretera de Sagunt.

Les tres entitats que es van posar al capdavant del projecte van ser l’Agència Adventista per al Desenvolupament i Recursos Assistencials (ADRA), Morvedre Acull i Càritas de l’Església de Santa Maria de Sagunt. Juntament amb moltes mans de voluntariat anònim —ja que sense elles no s’hagueren pogut realitzar

PÀGINA 130 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 131

tots els treballs—, durant quatre caps de setmana es va realitzar la construcció i l’adequació de l’alberg. Va nàixer així, el dia de Nadal de 2005, en una època en què tothom se sent solidari, La Casa Nova.

Amb l’ajuda constant de voluntariat, la col·laboració del Grup Espiga, i de la Societat Anònima de Gestió (SAG), la qual ha subministrat l’aigua des de l’inici fins a l’actualitat, els immigrants han tingut un lloc de referència on iniciar la seua integració a la societat, primer residint a l’alberg d’acollida i, quan els ha estat possible, llogant habitatges a Sagunt i altres poblacions.

L’activitat de l’alberg va continuar durant els anys següents rebent subvencions tant per part de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament de Sagunt, i donacions de socis i altres persones. Però és difícil la continuïtat de les mateixes persones en qualsevol projecte; la força inicial va anar decaient, i va arribar fins i tot a haver de tornar part de les subvencions percebudes.

Després d’un llarg període subsistint sense ajudes oficials, gràcies a la col·laboració d’Arquitectura Sense Fronteres es va rebre una subvenció per a la contractació d’una treballadora social que, juntament amb una altra subvenció concedida per l’Ajuntament de Sagunt, està facilitant l’inici d’una nova època per a l’alberg.

Les persones que han estat acollides durant tots aquests anys a l’alberg provenen de l’Àfrica Subsahariana; alguns van arribar a Espanya fugint de la guerra de Mali, però n’hi ha d’altres de Senegal, Mauritània, Burkina Faso, Ghana, Níger, Guinea Equatorial, Gàmbia, Guinea Bissau, Nigèria, Guinea Conakry, Benín i Costa d’Ivori, que fugen d’unes altres guerres, la misèria i fam. El seu idioma

PÀGINA 132 // Cooperació Internacional Valenciana

xa o fula, segons el seu país de procedència.

Entre ells abunden els somnis trencats i els durs records de viatges en piragües o pasteres, però també de salts a les tanques de Ceuta i Melilla.

A.C. FALLA LA PALMERA

comú sol ser el francés, encara que per grups parlen en wòlof, bàmbara, malin-

—Hi ha pocs llocs a Espanya com La Casa Nova de Sagunt, on gent que no et coneix de res t’ajuda a tirar endavant, t’encoratja i t’aixeca la moral. Jo estudiava al meu país a la Facultat d’Econòmiques i sense pensar-ho gaire em vaig ficar en una piragua buscant una vida millor, perquè a la televisió es veu Europa molt bonica. No hi ha dia que no me’n penedisca, però no tornaré amb les mans buides —explica un dels residents.

Actualment s’estan fent cursos de castellà amb professors del Col·legi Adventista de Sagunt i diferents tallers de formació. Així mateix continuem amb l’acompanyament en totes les necessitats de salut, vacunació, gestió de documents i tràmits davant de les administracions (empadronament, sol·licitud de protecció internacional, arrelament laboral, arrelament social, seguretat social, agència tributària, Labora, SEPE, etc.)

Per això, amb recursos limitats però amb molta voluntat, l’Associació La Casa Nova intenta continuar treballant per posar el seu gra de sorra a la solució d’un problema global.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 133

20 anys de Mans Amigues Joaquín García

Responsable de Cooperació Mans Amigues

Mans Amigues és una xicoteta ONG nascuda al Port Sagunt fa més de vint anys; la formem dones i homes veïns de la nostra ciutat, de diferents edats, professions i opinions, alguns amb anys d’experiència en l’ajuda a joves i en activitats de cooperació internacional, units en el treball per un món igualitari i més just.

Com a organització xicoteta, tots els membres de la junta directiva som fàcilment accessibles, i cap de nosaltres cobra absolutament res per la tasca que realitza; al contrari, part important de les despeses de voluntariat i de cooperació internacional són assumides personalment per les persones que els duen a terme.

El finançament de les nostres activitats procedeix, principalment, de les quotes dels nostres socis, d’actes ludicofestius que organitzem (tant per a adults com per a menors i les seues famílies), de donacions municipals (Ajuntament de Sagunt i, ocasionalment, del Puig); també, en casos excepcionals, d’alguna empresa privada. Més del 97% del pressupost està dedicat al finançament dels nostres projectes, la resta es dedica a despeses de funcionament (costos bancaris, manteniment de la web, correus, etc.); molt escassos d’altra banda, per tal com aprofitem el suport d’una associació de veïns, ens reunim a l’aire lliure o via internet.

Com a ONG, no depenem de cap organització, ni tenim vinculació ideològica,

Foto 1: Aqüeducte de Villa Keresia.

PÀGINA 134 // Cooperació Internacional Valenciana

ni partidista, ni religiosa o similars; sinó que respectem totes les identitats, cre-

ences, idiomes, etc., tant per a formar part de Mans Amigues com per a ser destinataris de les nostres accions de cooperació. El nostre compromís efectiu és amb els grups, les famílies i les comunitats més desfavorides i empobrides.

Les nostres activitats consisteixen en accions de voluntariat realitzades en barris

A.C. FALLA LA PALMERA

Foto 2: Aqüeducte de Jïngurudó.

de la nostra ciutat, projectes solidaris de cooperació al desenvolupament i accions de sensibilització.

Les activitats de voluntariat s’estan realitzant, des de fa més de vint anys, entre joves de diferents identitats, orígens i sensibilitats al barri de Baladre (arribant a funcionar tres equips de futbol); encara que la modalitat ha canviat, en l’actualitat continuem donant suport a l’esport d’un grup de joves. En el mateix barri també s’han dut a terme activitats de suport extraescolar, per a xiquets i xiquetes, durant quasi una dècada. Així mateix, a la nostra ciutat hem col·laborat directament amb el Centre Solidari d’Aliments i realitzat significatives aportacions econòmiques.

Els projectes i les activitats solidàries de cooperació tenen una variada gamma d’objectius, vinculats als drets bàsics de la “Declaració Universal dels Drets Humans”, com la salut, l’ensenyament, l’alimentació, el desenvolupament econòmic i l’ajuda a migrants i refugiats; els quals realitzem en àrees de poblacions originàries d’Amèrica, en regions de pagesia, amb grups pluriètnics, en barris marginals, etc. Per motius de coneixement directe, la selva o “tapón de Darién” (regió fronterera entre Colòmbia i Panamà) ha constituït un focus important de les nostres activitats, les quals s’estan realitzant en diverses àrees de Panamà, però també a Colòmbia, l’Argentina i el Perú, llocs on actuem directament amb

Foto 3: Rehabilitació “Sala de Salut” (en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt)

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 135

Foto 4: Guarderia a Huaycán.

les comunitats o en col·laboració amb les ONG locals, supervisant els projectes, etc.; en alguns casos, davant d’esdeveniments catastròfics (tsunamis i terratrémols), recolzem econòmicament.

Per a concretar, podem enumerar alguns projectes de les àrees esmentades:

Àrea de Salut: - Projectes d’aqüeductes rurals per a accedir a l’aigua potable a Villa Keresia (fotos 1-2), Colonia Vijagual, Pueblo de Jïngurudó, Napalpí, a Panamà i l’Argentina.

- Suport a persones afectades per VIH, a Panamà i al Perú.

- Construcció de farmaciola i suport a formació en primers auxilis, Villa Keresia.

- Rehabilitació de “sala de salut”, a Machagai, l’Argentina (foto 3).

Àrea d’Ensenyament: - Compra i rehabilitació de casa per a allotjar xiques estudiants, afros i indígenes a Yaviza, Darién (foto 4).

- Construcció, rehabilitació i/o dotació de parvularis a Sambú, Cerro Cama, Villa Keresia, Huaycán (foto 5), Cerro Patacón, Paso Real, San Isidro, a Panamà i el Perú.

- Capacitació per a cooperativistes. A Cajamarca, el Perú.

- Suport a la construcció i dotació de material a Escuela Agrícola, Hogar

PÀGINA 136 // Cooperació Internacional Valenciana

Foto 5: Casa d’estudiants a Yaviz.

Ganarse el Pan, Colegio de Río Muerto, a Chaco-Argentina.

- Suport ONG Madres Maestras per a formació de dones, a Villa Zaita, Panamà.

- Suport extraescolar i dotació d’Aula Ambulante, a Darién, Panamà.

A.C. FALLA LA PALMERA

Foto 6 Piladora d’arròs a Bayamón.

Àrea d’Alimentació: - Construcció d’un forn de pa, tallers per a elaborar pa i altres productes, a Santa Fe, Tamarindo, etc.

- Foment de la plantació de canya de sucre, a Sambú.

- Suport a la plantació de l’arbre de l’oli de ben, a Ica, el Perú).

Àrea de Migrants i Refugiats: - Suport a centre de recepció de migrants per conflicte armat, Chocó-Colòmbia.

- Construcció d’alberg o rehabilitació de casa per a refugiats, a Darién.

- Suport a campaments de refugiats, a Darién.

Desenvolupament Econòmic: - Donació de “trapiche” i de “piladora d’arròs” (Bayamón) (foto 6).

- Dotació de “taller de costura”, a Machagai, Chaco-l’Argentina (foto 7).

- Construcció de “casa comunal”, a El Salto.

- Construcció de pont per als vianants, a Turega (fotos 8 i 9).

- Suport a la “fira agrícola i artesanal”, a Sofre.

Foto 7: Taller de costura a Machagai.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 137

Qui som Morvedre Acull Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà…

Rosa Graells

Executiva Morvedre Acull

Al llarg de la història i des de tots els llocs, s’han produït desplaçaments de persones en grup o bé individualment per diversos motius i causes. En aquest moment de fets tan complexos com guerres, fams, persecucions de diversa índole, països empobrits, reclam dels mitjans de comunicació, facilitat per a viatjar, fa que els desplaçaments d’arreu del món en aquest moment segons l’ONU i la seua oficina l’OMI (Organització Mundial d’Emigració) siga de 280 milions de persones, data que suposa el 3,6% de la població total.

Davant de reptes tan variats i complexos, cal tindre en compte que el flux és de països pobres cap a països rics i que tenim un baix índex de natalitat ja fa molts anys i necessitem mà d’obra per a recollida de productes, treball domèstic, cura de les persones grans i tota classe de serveis. Des de la Unió Europea no hi ha plans per a establir corredors d’acollida, de cooperació entre països, per a cobrir les demandes de treball que tenim a Europa. La prioritat sembla que siga fer unes lleis que no respecten els drets humans. El capital i les mercaderies circulen sense cap dificultat mentre que per a les persones imposen unes lleis cada dia més dures, que a la vegada generen por a la persona de diferent cultura, com també xenofòbia, racisme, exclusió social.

Davant de tan complexa situació, a Sagunt l’any 2000 es creà l’associació MORVEDRE ACULL, encara que el funcionament d’aquesta fou el 2005.

Morvedre acull som persones voluntàries, que veiem la immigració com un fe-

PÀGINA 138 // Cooperació Internacional Valenciana

L’objectiu fonamental és l’acollida, l’acompanyament en el seu procés d’integra-

A.C. FALLA LA PALMERA

nomen social i la persona migrant com a subjecte de drets i obligacions. ció, orientació en els temes legals i socials, formació i promoció de cara a la seua plena integració en la nostra societat.

Vivim en una societat intercultural, la diferència i la diversitat és una oportunitat que ens enriqueix, tothom hi tenim cabuda. Cal defensar els drets de la persona migrant o refugiada. Crear espais d’acollida i diàleg.

En les activitats que hem realitzat al llarg dels anys, iniciàrem un suport a l’inici de La Casa Nova. Creàrem un taller de reciclatge de bicicletes per a facilitar els desplaçaments. Acompanyem i atenem persones malaltes, a vegades amb situacions molt complicades.

Es dona informació, atenció de tota la part burocràtica, com ara l’empadronament, targeta sanitària, documentació necessària per obtindre la legalitat i l’arrelament.

Atenem tota la població que arriba a l’associació, si bé prioritzem l’atenció a dones soles, amb càrregues familiars i de violència de gènere. Sempre hem tingut estreta relació amb l’Àrea de Serveis Socials i el Servei de la Dona de l’Ajuntament de Sagunt.

Treballem en xarxa amb els serveis que disposa el municipi, com ara l’Escola de Persones Adultes per a l’aprenentatge del castellà i/o valencià, i tot curs que afavorisca la promoció i l’arrelament en la societat, l’Escola d’Idiomes, l’escola pública. Fórem...

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 139

S’estan realitzant tallers d’integració psicològica i social com a fre enfront del dol que suposa el fet de deixar la terra mare i integrar-se ací. Afavorir el fet de descobrir i conéixer la ciutat i el medi que ens envolta per afavorir-hi l’arrelament.

Conéixer els costums, les festes i les tradicions que formen el substrat identitari d’aquesta societat concreta.

Per a cobrir aquests objectius estem fent itineraris culturals per conéixer i integrar-se a la ciutat i entorns explicant la nostra història. Fem cursos de cuina tradicional i de dieta mediterrània.

Pel que fa a l’habitatge, element primordial i difícil per a trobar, estem acompanyant a la seua recerca tant famílies com les persones soles que estan disposades a compartir vivenda.

Pel que fa al treball d’atenció a persones majors, estem fent tallers i cursos de capacitació i d’adaptació a les seues necessitats, com són de neteja de la casa, atenció a la salut, cuina per diferents necessitats, com d’atenció i comprensió psicològica-afectiva que necessita la persona major i moltes vegades està sola.

Constatem que no és fàcil ni ràpid tot el procés d’integració que comporta el fet migratori. Cal que, com a societat receptora, entenguem la situació i que, com déiem, és a nivell mundial. Es per això que en Morvedre Acull tenim com a objectiu primordial la SENSIBILITZACIÓ, i fem activitats diverses: conferències, debats, i, els segons diumenges de cada mes, a les dotze, es realitza al costat de la mar EL CERCLE DE SILENCI, que centrem recordant les persones que moren en la travessia fugint de la fam i de les guerres, denunciant l’incompliment dels drets humans a les fronteres.

Així, pas a pas, amb la convicció que val la pena, que és un repte, una responsabilitat social d’aquest moment històric, treballem perquè la ciutadania saguntina siga acollidora, com sempre hem fet al llarg de la nostra història. Som un poble de pobles.

PÀGINA 140 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 141

Abay, cooperació internacional en Gaba Kemisa Abay, Nil Blau, Associació per al Desenvolupament a Etiòpia, és una ONG constituïda en 2006, amb seu a la ciutat de València, però implantada en tot el territori nacional. Té la consideració d’associació d’utilitat pública des del 13 de desem-

Juan Casades Tresorer Abay

bre de 2012.

L’associació Abay realitza projectes de cooperació al desenvolupament a Etiòpia des de 2008, i obté en data 22 de novembre de 2012 el seu registre com ONG Internacional davant del Ministeri de Justícia etíop.

Tota l’activitat de cooperació internacional al desenvolupament d’Abay s’ha dut a terme al poblat de Gaba Kemisa, situat en un entorn rural a uns 70 quilòmetres de la capital, Addis Abeba, en direcció oest.

L’àrea beneficiària dels projectes d’Abay suma una població aproximada de 23.000 persones, i se centralitza al nucli principal de Gaba Kemisa serveis públics bàsics com l’escola de primària i el centre sanitari.

La població local viu en tukules (cases de palla i fang) o cases construïdes amb eucaliptus i fang, amb un alt grau de dispersió poblacional. Algunes cases estan construïdes mitjançant xapes de metall.

Respecte als serveis educatius, Gaba Kemisa disposa de l’escola elemental de Bacho Walmara, que presta serveis educatius fins al vuité grau. D’altra banda, a Hiddi i Dillu hi ha altres dues escoles públiques d’educació primària, que es trobaven en un estat de conservació molt deficient. Tenint en compte que la ma-

PÀGINA 142 // Cooperació Internacional Valenciana

teniment familiar, existeix molt d’absentisme escolar. Els xiquets generalment no tenen accés a l’ensenyament secundari perquè l’institut més pròxim es troba lluny del poblat.

Quant a les instal·lacions sanitàries i de salubritat, Gaba Kemisa té el seu propi

A.C. FALLA LA PALMERA

joria dels xiquets en aquests llogarets s’ocupen de tasques d’adults per al sos-

lloc de salut, encara que els serveis sanitaris que ofereix són molt deficitaris, ja que no disposa de personal sanitari ni de recursos materials adequats.

L’activitat d’Abay se centra en l’àmbit educatiu, encara que també desenvolupa programes de caràcter sociosanitari i de suport a la comunitat, tot i que l’enfocament de gènere recorre transversalment totes les actuacions d’Abay a Etiòpia.

En l’àmbit educatiu, un dels projectes més reeixits d’Abay és l’escola infantil, a la qual assisteixen al voltant de 400 xiquets i xiquetes entre 3 i 6 anys, com a pas previ a la seua incorporació a l’ensenyament públic obligatori. A l’escola infantil, reben una educació primerenca i una nutrició equilibrada (desdejuni i dinar).

Així mateix, cada curs escolar, es duu a terme el repartiment de dos lots complets de roba per a l’hivern i per a l’estiu. Finalment, el programa ofereix a tots els xiquets i xiquetes de Gaba Kemisa, a través de l’aula infantil, atenció sanitària, tant de manera preventiva (prevenció primària en forma de desparasitació intestinal) com de pagament dels processos assistencials i tractaments mèdics que necessiten.

D’altra banda, Abay ha executat en els últims anys un pla d’ampliació d’infraestructures educatives a la zona, que es va iniciar al col·legi Bacho Walmara, situat en una parcel·la confrontant al Centre Abay de Gaba Kemisa, en el qual Abay desenvolupa els seus projectes, i que s’ha continuat en els col·legis de Hiddi i Dillu,

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 143

poblats situats a escassos quilòmetres de Gaba Kemisa i dels quals procedeixen molts dels menors que assisteixen a l’Aula Cangur. En tots els casos, s’han construït aularis nous, pou i banys. En aquests col·legis es desenvolupen, així mateix, programes d’alfabetització d’adults i de xiquets pastors.

D’altra banda, per a promoure l’accés dels estudiants de Gaba Kemisa a l’educació secundari i universitària, Abay concedeix beques per al desenvolupament d’estudis en localitats allunyades de Gaba Kemisa. Així mateix, s’ha construït una residència de xiquetes per a estudiants de secundària al costat de l’institut de Kolobo, situat a uns 30 quilòmetres de Gaba.

Pel que fa a l’atenció sociosanitària, Abay disposa d’un programa de nutrició per a lactants, que s’encarrega de la seua assistència sanitària, repartint a les mares llet i alimentació complementària necessària per al correcte desenvolupament dels xiquets.

De la mateixa manera, els xiquets de l’aula infantil se sotmeten anualment a controls de salut, rebent assistència sanitària i tractament mèdic en el cas que es requerisca.

Finalment, Abay realitza actuacions de suport comunitari, com la construcció d’un pou, la posada en funcionament d’un galliner i una cleda per a ovelles, un molí per a moldre el gra o la reparació dels habitatges més deteriorats de la comunitat.

Recentment, Abay ha iniciat dos nous projectes mitjançant els quals es pretén dotar d’habitatges dignes els mestres de primària de la zona a través de la construcció de sengles residències als col·legis públics de Gaba Kemisa, Hiddi i Dillu, i construir noves escoles infantils dels llogarets veïns de Hiddi, Dillu i Tulu Wato Dalecha.

PÀGINA 144 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 145

Creu Roja: inclusió social i sensibiltzació Creu Roja Espanyola porta anys contribuint a l’atenció i integració de les persones immigrants que arriben al nostre país i que es troben en situació de vulnerabilitat.

Elisa Galván i Cordero Directora tècnica comarcal

Aprofitant aquest recorregut de molts anys de treball a favor de les persones més desfavorides, des del nostre Pla d’Intervenció Social es va dissenyar en 1988 un projecte per a donar resposta, des d’un enfocament personalitzat, integral i continuat, a les demandes de les persones migrants, aportant des de llavors a l’organització molts anys d’experiència en la intervenció amb aquest sector de la població.

L’acció de Creu Roja a favor de la integració de persones migrants en situació de vulnerabilitat està dissenyada com un conjunt de respostes i actuacions dirigides a proporcionar les oportunitats i eines per a aconseguir la inclusió social d’aquestes persones; posa especial atenció en els qui es troben en situació d’extrema vulnerabilitat: famílies amb xiquets en situació de risc, famílies monoparentals, persones majors, dones víctimes de maltractaments, víctimes de tràfic, amb problemes de salut o discapacitat; consolidant-se en el principi bàsic de respecte a la diversitat cultural, posant especial èmfasi en la figura de l’immigrant com a actor del seu propi desenvolupament personal i social.

La nostra intervenció s’articula a través de dues línies fonamentals d’actuació: la inclusió social i la sensibilització.

PÀGINA 146 // Cooperació Internacional Valenciana

litzats de protecció social, cobrir les necessitats bàsiques personals, laborals i socials, i possibilitar l’exercici de drets i compliment de deures en igualtat de condicions respecte a la societat d’acolliment. Engloba actuacions d’informació,

A.C. FALLA LA PALMERA

Inclusió social. Conté actuacions dirigides a facilitar l’accés als serveis norma-

orientació, acompanyament, assistència, mediació, capacitació en competències personals bàsiques, lliuraments de bé i ajudes econòmiques.

Sensibilització. Perfila intervencions dirigides a millorar la imatge pública de les persones migrants, traslladant els aspectes positius d’una societat caracteritzada per la diversitat. Inclou activitats que fomenten la convivència intercultural, els valors de tolerància i respecte mutu, i el coneixement de les diferents cultures d’origen, amb la finalitat de promoure la igualtat de tracte i la convivència ciutadana.

En l’Assemblea de Creu Roja a Camp de Morvedre un dels nostres objectius és acompanyar les persones immigrants en tot el seu cicle migratori, ajudant-los a combatre els factors de vulnerabilitat que els processos migratoris impliquen.

Això es materialitza en una sèrie d’actuacions que ens permeten donar suport a aquestes persones en el seu procés d’inclusió.

Aquestes actuacions van des de classes de castellà, itineraris d’ocupació, serveis per a conéixer la normativa i procediments migratoris a Espanya, la situació econòmica i laboral del país, informació o donar conéixer els recursos del sistema de protecció, o per contra brindar suports puntuals per a superar dificultats temporals que puguen contribuir a reforçar projectes migratoris i processos d’integració en la societat d’acolliment.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 147

És important ressaltar que l’any 2020 es va articular un projecte de col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt, gràcies al qual des de Creu Roja es fa costat a les persones que per motius de temps d’empadronament al municipi o situació administrativa no regular no poden accedir als recursos. D’aquesta manera, s’afavoreix l’accés de la població estrangera o nouvinguda al municipi en igualtat de condicions que la resta de col·lectius.

Al Camp de Morvedre, a més, realitzem un altre tipus d’accions que ens permeten fer costat a tota la població, i que es poden resumir en quatre àrees d’intervenció.

En primer lloc, en l’àrea d’intervenció social el nostre objectiu és fer costat a les famílies més vulnerables de la nostra comarca, mitjançant diferents accions, programes i projectes. El repartiment d’aliments, ajudes de tipus educatiu, informació social, són algunes de les accions que es desenvolupen. Cal destacar el treball que es realitza amb el col·lectiu de persones sense llar, a les quals se’ls brinda orientació social, jurídica, sanitària..., així com suports en la cobertura de necessitats bàsiques.

En segon lloc, la implementació d’itineraris d’ocupació en els quals no sols donem orientació per a l’ocupació, sinó que també es realitzen accions formatives i es mitjança amb empreses perquè aquestes persones puguen accedir al mercat laboral.

PÀGINA 148 // Cooperació Internacional Valenciana

a terme. Els més importants són, d’una banda, “Promoció de l’èxit esco-

A.C. FALLA LA PALMERA

En tercer lloc, en l’àrea d’infància i joventut són diversos els projectes duts lar” on no sols proporcionem classes de repàs a xiquets les famílies dels quals no poden permetre’s pagar un professor de suport, sinó que també els proporcionem berenar, sensibilitzant sobre el que és mantindre una alimentació saludable, i executem accions de sensibilització a l’aula.

D’altra banda, accions de sensibilització en centres escolars sobre gestió emocional, habilitats socials, ciberassetjament, ús responsable de les noves tecnologies, violència de gènere, i discriminació per motius d’orientació sexual i/o identitat de gènere.

I finalment, les accions de sensibilització en carrer sobre diferents temàtiques com són les migracions forçoses, drets humans, objectius de desenvolupament sostenible, etcètera.

Totes aquestes accions són possibles gràcies al compromís i a l’acció del nostre voluntariat, principi fonamental de la nostra organització i motor de la intervenció. Amb el seu temps, la seua dedicació i el seu bon fer, Creu Roja aconsegueix ser allí on es necessita, cada vegada més a prop de les persones.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 149

Escoles Solidàries Escoles Solidàries és una ONGD que vol contribuir mitjançant l’Educació a la construcció d’un món més humà, perquè creiem que l’Educació: • És un dret fonamental de totes les persones i un factor clau en la conquesta

Cristóbal Conesa

Secretari d’Escoles Solidàries

dels drets humans i del progrés social.

• És una via insubstituïble perquè totes les persones aconseguim la responsabilitat del nostre desenvolupament integral i unes relacions de respecte i equitat entre tots els pobles.

I entenem l’Educació: • Com un procés, sempre obert, individual i col·lectiu, cap a la plenitud personal i comunitària, en un model integrador, participatiu i solidari, propi de la construcció d’una Cultura de Pau. • Com un servei públic prioritari, de qualitat i transformador, que treballa per a la l’equitat, la sostenibilitat, el diàleg i la llibertat.

Escoles Solidàries treballa principalment als centres educatius a Sagunt i a la Comunitat Valenciana. Després de les restriccions per la pandèmia, tornem a oferir tallers sobre sensibilització dels ODS, com ara: igualtat de gènere; respecte als migrants; consum responsable; educació financera i foment de l’Educació de qualitat.

A través del Consell Municipal de Pau i solidaritat, col·laborem amb l’Ajuntament de Sagunt, amb l’Àrea de Benestar Social i la Delegació de Cooperació.

Proposem millorar la sensibilització social i la cooperació mitjançant la promoció

PÀGINA 150 // Cooperació Internacional Valenciana

A.C. FALLA LA PALMERA

L’educació és el motor que pot canviar el món

Participació a la manifestació a València “Pobresa zero”.

Visita a Guatemala per a l’avaluació del programa Beques Solidàries.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 151

de la participació ciutadana i del voluntariat. Animant i acompanyant els centres educatius associats al programa XarCES a treballar a l’aula a conscienciar i fer veure a l’alumnat que lluny d’un exercici ple d’aquests drets, la societat consumista, individualista i competitiva, provoca més desigualtats i violació dels drets bàsics de la persona.

Quina és la nostra missió: Escoles Solidàries vol promoure la transformació de les comunitats educatives, fomentant l’educació en valors solidaris i compartint coneixements, experiències i recursos, per tal de contribuir a un desenvolupament més humà.

Quina és la nostra visió: Escoles Solidàries aspira a la defensa i promoció del dret a l’educació per a tothom sense distinció.

PÀGINA 152 // Cooperació Internacional Valenciana

Activitat a l’aula del projecte Intercanvi d’Experiències Educatives (PIEE).

A.C. FALLA LA PALMERA

Per assolir els objectius proposats, actualment treballem: En Educació per a la Solidaritat: - Visites a centres educatius de XarCES incidint en el decàleg de l’Escola Solidària.

- Tallers de sensibilització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Taller d’ODS: respecte i integració dels migrants.

- Elaboració d’una unitat didàctica sobre Educació Financera Crítica; Economia Social i Solidària; i Consum Responsable” dirigida a l’àmbit de l’Educació Secundària, Batxiller i Cicles Formatius.

- Jornades d’Intercanvi d’Experiències Educatives i bones pràctiques entre els nostres centres associats a XarCES. - Implementació de l’Escola d’Acollida a Comarques Centrals, per facilitar la integració de les persones migrants.

- Potenciació de la comunicació en xarxes per incrementar la nostra incidència social i enfortir l’organització.

Classe online del projecte Escoles Rurals en Línia.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 153

En Cooperació per al Desenvolupament: Establits nous llaços de cooperació a la regió centreamericana del Trifinio a través del treball solidari amb la Mancomunidad Trinacional Fronteriza Río Lempa, hem estat implementant projectes en l’àmbit educatiu a les escoles rurals de la zona: - Beques per a estudis de secundària i cicles formatius.

- Alfabetització d’Adults amb Enfocament de Seguretat Alimentària i Nutricional, AlfaSAN. - Traducció al dialecte maia Ch’ortí de les cartilles d’alfabetització.

- Reducció de la desigualtat digital amb la dotació d’equips informàtics i connexions a internet per facilitar la continuïtat de les classes a les escoles de l’àmbit rural, interrompudes per restriccions de la Covid-19. Escoles Rurals en Línia.

- Intercanvi d’Experiències Educatives entre educadors/es de la CV i de Centreamèrica (17 edicions del PIEE).

- Formació del professorat en Tecnologies Informàtiques de Comunicació i en noves metodologies pedagògiques.

- Potenciació de l’educació integral de les persones, des de l’àmbit formal (escola) fins al més ampli i informal (família, municipi, societat) i les seues interrelacions.

- Construcció d’infraestructures com ara: granja de criança i reproducció aviària i el Centre de Formació per a Agricultura Ecològica i d’Adaptació al Canvi Climàtic.

PÀGINA 154 // Cooperació Internacional Valenciana

Pràctiques de cultiu a l’hort familiar d’autoabastiment del projecte AlfaSAN.

A.C. FALLA LA PALMERA

Tot això, gràcies al suport financer d’administracions públiques de la Comunitat Valenciana, ajuntaments d’Alzira, Asp, Bocairent, Elx, Gandia, Ontinyent, Sagunt, Mancomunitat de la Ribera Alta i Diputació Provincial de Castelló; Caixa Popular, Escola Valenciana; les aportacions voluntàries de les nostres famílies sòcies i col·laboradores i dels centres educatius adscrits al nostre programa de XarCES, mitjançant activitats solidàries.

Impulsant el canvi social necessari per comprendre les interdependències que ens conformen a totes les persones en un món globalitzat, les causes de la pobresa i la injustícia, descobrir els camins que ens porten cap a una societat més humana i afermar-hi el nostre compromís solidari.

Participants de l’ètnia Ch’ortí en el projecte d’Alfabetització d’Adults, AlfaSAN.

Cooperació Internacional Valenciana

// PÀGINA 155

-

EN PRIMERA PERSONA

-

A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 156 // En primera persona

A.C. FALLA LA PALMERA

En primera persona

// PÀGINA 157

La integració de les persones sol·licitants de protecció internacional Celia Martínez i Conejos

Treballadora social i voluntària en projectes de cooperació

En els últims anys, les circumstàncies sorgides arreu del món a causa dels

ció internacional, poden accedir a un sistema d’ajudes durant un temps

conflictes armats, les crisis humanitàries, econòmiques i polítiques, així

determinat, sempre que complisquen els requisits establerts. La fina-

com la vulneració dels drets humans, ha comportat un increment notable

litat d’aquest programa és que les persones beneficiàries puguen ser

del nombre de persones que arriben al nostre país en busca d’una nova

autònomes a la societat i puguen cobrir les seues necessitats bàsiques

vida.

pels seus propis mitjans. Per tant, se’ls ofereix una atenció integral des

Diversos són els motius pels quals aquestes persones surten del seu país,

de l’àmbit psicològic, jurídic, social, econòmic i d’integració laboral.

deixant enrere la seua família i la seua vida fins al moment. Per una banda,

Es destaca que aquest col·lectiu surt del país d’origen amb escassos recur-

hi trobem persones que abandonen el país per motius econòmics, amb la

sos econòmics per la immediatesa que requereix fugir del conflicte exis-

intenció de trobar noves oportunitats de futur i millorar les seues condici-

tent el més aviat possible.

ons de vida, cercant una estabilitat que mai han pogut tenir. D’altra banda,

Des de fa quatre anys, com a treballadora social del programa d’acollida, re-

hi trobem persones que s’han vist obligades a marxar del seu país per mo-

alitze l’acompanyament d’aquests beneficiaris en el seu procés d’integració.

tius que atempten contra la seua integritat física, a causa, per exemple, de

És important esmentar que es compta amb un temps limitat en el qual la

la persecució política i religiosa, dels conflictes bèl·lics, de la discriminació

persona ha d’adquirir les competències i capacitats necessàries per de-

per orientació sexual o la violència de gènere, entre altres.

senvolupar-se de manera autònoma en la societat. Des de l’equip social

Per tot açò, des de distints organismes i entitats públiques i privades del

s’ofereix la informació d’accés al programa d’ajudes i es realitzen els trà-

nostre país, es duen a terme programes d’acollida i integració destinats a

mits pertinents per a l’inici de l’itinerari. A més, es gestionen els recursos

aquests col·lectius amb l’objectiu de facilitar la seua integració a la societat.

d’acollida on es troben allotjades les distintes persones i famílies, i s’admi-

Quant a les persones que arriben al nostre territori en cerca de protec-

nistren les ajudes econòmiques que poden percebre, realitzant el segui-

ció i d’un espai segur, i inicien el procediment administratiu de protec-

ment necessari per fer complir el compromís adquirit.

PÀGINA 158 // En primera persona

les condicions psicosocials que hi presenten. Ens trobem amb persones que no són capaces de desenvolupar-se en la societat a causa del bloqueig causat per les situacions viscudes als seus països o durant el seu procés migratori, o bé amb persones que manifesten un dol migratori, i, a més, no compten amb capacitat suficient que els permeta ser independents i

A.C. FALLA LA PALMERA

Cal destacar que el procés d’integració de cada persona varia en funció de

realitzar qualsevol tràmit o gestió a la nostra societat.

D’altra banda, exceptuant les persones provinents dels països de Llatinoamèrica, s’ha de tenir en compte el desconeixement de l’idioma, fet que dificulta greument la seua integració. Aquestes persones requereixen des del primer moment atenció per poder accedir a l’aprenentatge de l’idioma, començant en molts casos per l’alfabetització. Al contrari, hi ha persones que compten amb formació acadèmica al seu país d’origen i el procés d’aprenentatge de l’idioma és més ràpid, i, per tant, són orientats per a realitzar un altre tipus de formació que els capacite per trobar un treball.

A causa de tots aquests factors psicosocials que influeixen en les persones immigrants, és important conéixer i respectar el temps que requereix cadascun per dur a terme el seu propi procés d’adaptació i inserció.

Sumat a les dificultats personals esmentades, hi trobem obstacles externs que perjudiquen el procés, com per exemple la discriminació laboral, els impediments per al lloguer d’una vivenda, l’exclusió a l’accés de l’atenció sanitària i els problemes quant a l’escolarització dels menors.

Per concloure, destacaré la necessitat de fomentar la sensibilització de la població quant a la situació i drets d’aquest col·lectiu, evitant l’exclusió i discriminació en tots els àmbits de la societat i deixant a un costat els prejudicis i estereotips que impedeixen que aquestes persones tinguen una segona oportunitat a la nostra societat.

En primera persona

// PÀGINA 159

Una qüestió de drets humans Laura Palmero

Treballadora social i voluntària en projectes solidaris europeus

Des de xicoteta sempre he sigut una persona molt sensible a les qüestions

volta Itàlia. En la pràctica, vaig començar a treballar en el servei que acollia

socials. Per això, ningú es va sorprendre quan vaig decidir estudiar Treball

homes sol·licitants d’asil, que havien migrat sols: travessant diverses i pe-

Social. Durant el tercer any del grau, vaig fer l’Erasmus a la Università la Sa-

rilloses rutes irregulars, majoritàriament passant el Mar Mediterrani. Com

pienza di Roma, tenint així l’oportunitat, per primera vegada, de viure una

podem imaginar, una experiència d’aquest tipus comporta una sèrie de

experiència a l’estranger. Quan vaig acabar els estudis, no sabia encara a

traumes en la vida de les persones que poden desembocar en problemes

quin àmbit dedicar-me. Enmig de la incertesa pròpia del final d’un cicle,

psicològics com el trastorn d’estrés posttraumàtic i el dol migratori (Sín-

em vaig informar sobre les possibilitats de treball i de voluntariat a Euro-

drome d’Ulisses), entre altres. No podem oblidar la quantitat de persones

pa. D’aquesta manera, trobí el Cos Europeu de Solidaritat, una oportunitat

que perden la vida intentant escapar de persecucions de divers tipus, amb

de voluntariat subvencionada a través de fons europeus que ofereix una

l’objectiu d’exercir el seu dret d’asil, arreplegat com a dret humà fonamen-

estada, des de dues setmanes fins a un any, involucrant-te en un projec-

tal en l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans i desenvolu-

te d’acció social. Vaig elegir el projecte de primera acollida de sol·licitants

pat en la Convenció de Ginebra de 1951 i el seu Protocol (Nova York, 1967).

d’asil que oferia la Cooperativa Sociale Il Ce.Sto a Gènova. Durant aquest

Aquesta situació d’injustícia podria revertir-se únicament oferint mètodes

any, vaig tindre l’ocasió de ficar-me de ple en la situació migratòria que en-

d’entrada en territori europeu segurs i regulars. No obstant això, les difi-

PÀGINA 160 // En primera persona

A.C. FALLA LA PALMERA

En primera persona

// PÀGINA 161

cultats no acaben en el moment de la sol·licitud d’asil: el temps d’atesa fins

la Université Catholique de Lille. Posteriorment, la Cooperativa de Gènova

a la convocatòria per a l’entrevista per al reconeixement de l’estatus de

em va contactar per a col·laborar de nou, aquesta vegada en un servei

refugiat (“Commissione territoriale per il riconoscimento della protezione

distint: el Sistema d’Acollida i Integració (SAI, ex-SPRAR). Aquest projecte té

internazionale”) s’allarga fins als dos anys. A més, i com aporta el Ministeri

com a objectiu l’acollida de refugiats, titulars d’altres formes de protecció

de l’Interior d’Itàlia: un 76% de les decisions preses en 2020 són negatives.

i sol·licitants d’asil. Aquest últim grup va ser eliminat durant la vigència del

És a dir, de les 42.604 sol·licituds d’asil valorades durant l’any, 32.297 van

“Decreto Sicurezza” impulsat per l’exministre de l’interior de la Lega Nord

tindre resultat negatiu i solament 4.582 van obtenir el màxim reconeixe-

(partit d’extrema dreta) Matteo Salvini.

ment de protecció internacional: l’estatut de refugiat; mentre que 5.725

En la pràctica, m’he ocupat del projecte SAI de la ciutat de Camogli, que

van rebre proteccions menys afavoridores.

allotjava nuclis monoparentals formats per dones amb els seus fills i filles.

En aquest context, la Cooperativa esmentada ofereix els Centres d’Acollida

He tingut l’oportunitat de treballar amb dones de diferents països d’ori-

Extraordinària (CAS): apartaments compartits gestionats per figures pro-

gen: Eritrea, Nigèria i Somàlia, entre altres. La majoria d’aquestes dones

fessionals especialitzades en l’educació social que suporten les persones

també han arribat a Europa a través de la ruta del Mediterrani Central,

migrants des de l’arribada fins a la decisió de la Comissió.

passant per Líbia. En aquest país es produeixen empresonaments i se-

Vaig acabar l’any de voluntariat amb les idees clares: volia dedicar-me a

grests, en els quals la família ha de pagar un rescat per alliberar-les. No

treballar amb població migrant. A més, volia aprofundir els meus conei-

sols això, sinó que també estan presents gran quantitat de xarxes de tràfic

xements en la matèria. Així doncs, vaig informar-me sobre els postgraus

humà que comercialitzen les dones, i les aboquen a la prostitució. És a dir,

disponibles. Afortunadament, vaig trobar el Màster Internacional en Mi-

moltes de les dones que arriben a Itàlia, ho fan sent víctimes d’explotació

gracions a la Universitat de València, i vaig començar a cursar-lo. Durant

sexual, abusos i tràfic: a voltes embarassades o amb fills xicotets i afron-

el segon quadrimestre del segon any, vaig fer una mobilitat obligatòria a

tant un viatge insegur.

PÀGINA 162 // En primera persona

A.C. FALLA LA PALMERA

Una volta reconegut el dret de ser beneficiàries del projecte SAI, les persones són acompanyades en el procés fins a la total autonomia. Un dels àmbits en el qual més aprofundim és en la teràpia psicològica: moltes d’elles no han tingut temps ni força d’afrontar els propis traumes, ja que han de tindre cura dels fills i les filles. No obstant l’esforç i l’afany que aquestes persones porten a terme dia a dia, troben inconvenients a la inclusió en moltes formes: l’accés a contractes de treball no precaris i a habitatges dignes i accessibles. La xenofòbia es un problema encara molt present en la societat.

En definitiva, a nivell personal he pogut gaudir d’experiències interculturals en diferents contextos europeus, podent apreciar i valorar, encara més, l’aprenentatge que comporta el reconeixement de la diferència. Conéixer diferents cultures t’obri un món de possibilitats, alhora que t’enfronta a una sèrie d’incongruències i injustícies que comencen en el simple fet de nàixer en una part del món o en un altra. El que per a mi ha sigut una experiència de mobilitat intercultural molt favorable i enriquidora, per a les persones que escapen de situacions de perill es converteix en una odissea de la qual, desgraciadament i injustament, sabem quin pot ser el resultat.

En primera persona

// PÀGINA 163

-

SOM PA L M E R A

-

A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 164 // Som Palmera

A.C. FALLA LA PALMERA

Som Palmera

// PÀGINA 165

C O M I S S I Ó E X E C U T I VA 2 1 - 2 2 -

Presidenta: Ángeles Alós i García Vicepresident General: Alberto Conejos i Martínez Vicepresidenta 1a: Marián Romero i Torres Vicepresidenta 2a: Beatriz Alós i García Vicepresident 3r: David Ibáñez i Castillo Vicepresident 4t: Vicente Vidal i Sancho Vicepresident 5é: Natxo Sánchez i Carrera Secretari: Pablo Benavent i Bahilo Tresorera: Beatriz Lara i Carpena Comptador: José Ripollés i Gorris Vicecomptador: Jaime Guillén i Rosaleny Delegada de Cultura: Claudia Ramón i Ferrandis Vicedelegada de Cultura: Merche Larriba i Martínez Delegat d’Esports: Francisco Javier Ferrer i Hernández Delegada de Loteries: Laura Fraguas i Ramón Delegada de Festejos: Amparo Peña i Alpuente Delegada de Activitats Diverses: Carmen Mª Vidal i Vega Delegada de Cavalcada: Elvira Ferrandis i Prats Delegada d’Infantils: Tatiana Escrig i Teruel Vicedelagada d’Infantils: Paula Fandos i Alós Delegat de Casal 1r: Bartolomé Bronchú i Cayuela Delegat de Casal 2n: Tatiana Escrig i Teruel Delegada De Catering: Maria Teresa Marín i Furió Delegat de Foc: Jose Enrique Ripollés i Alcamí Delegat d’Estendart: Josep Ripollés i Larriba Delegada de Comunicació i Xarxes Socials: Carmen Guillén i Larriba

PÀGINA 166 // Som Palmera

A.C. FALLA LA PALMERA

C O M I S S I Ó M A S C U L I N A VO C A L S -

Bartolomé Bronchú i Cayuela Vicente Vidal i Sancho Jose Enrique Ripollés i Alcamí José Ripollés i Gorris Pablo Benavent i Bahilo David Ibáñez i Castillo Jose Vilalta i Villarroya Jaime Guillén i Larriba Jaime Guillén i Rosaleny Josep Ripollés i Larriba Miguel González i Zafra Alberto Conejos i Martínez Víctor Peña i Calvo Carlos Ramón i Gaspar Carlos Fandos i Navarro Francisco J. Ferrer i Hernández Natxo Sánchez i Carrera Víctor Calatayud i Jiménez Alfredo Escrig i Teruel Maximiliano Martín i Barreiro Edgar Seijas i Esteban Jose Vte. Hernández i Giménez Tommaso Bianchi Gonzalo Cases i Núñez Gabriel Noguera Agustín Noguera i Sotelo Rubén Sánchez i Villaescusa Daniel Sarrió i Alcamí

Som Palmera

// PÀGINA 167

POESIA A L A FA L L E R A MAJOR Antonia Teruel i Jurado

PÀGINA 168 // Som Palmera

A.C. FALLA LA PALMERA

Fa dos anys una persona molt especial per a mi va aparéixer en la meua vida, eixa eres tu, Antonia.

Encara que estos anys no han sigut molt bons per a cap de les dos, hem sabut seguir avant juntes. Volia agrair-te tot el que has fet per mi, perquè sempre que ho he necessitat has estat al meu costat, perquè sense tu no haguera sigut el mateix, simplement gràcies per ser tu i traure’ns a tots els que et rodegem un somriure, vals or. No seràs fallera major tota la vida, però sí que tinc clar que sempre seràs la meua fallera major, la meua i la de molts. Gràcies per haver estat al meu càrrec, encara que moltes vegades em volgueres matar per embolicar-la, sols et puc dir que t’estime molt i que visca la Fallera Major.

Sara Cases

Som Palmera

// PÀGINA 169

FA L L E R A M A J O R C O M I S S I Ó F E M E N I NA C O RT D ’ H O N O R -

PÀGINA 170 // Som Palmera

Antonia Teruel i Jurado Mª Teresa Martí i Gumbau

Tatiana Escrig i Teruel

Marián Romero i Torres

María Sánchez i Carrera

Carmen Mª Vidal i Vega

Sara Espinosa i Vila

Rosa Alcamí i Sánchez

Alba Martínez i Pérez

Mª Carmen Vega i Pérez

Nerea Conejos i Ávila

Mª Amparo Escamilla i Domingo

Elena Benet i Franco

Mª Amparo Peña i Alpuente

Mª Dolors Escrig i Arcas

Fina Peña i Alpuente

Nayara García i Broch

Laura A. Vidal i Vega

Laura García i Suárez

Merche Larriba i Martínez

Anna Lluesma i Royo

Ángeles Alós i García

Mª Teresa Marín i Furió

Beatriz Alós i García

Brisa Martínez i Pérez

María Peña i Calvo

Analía Mercedes Montiel i Romero

Carmen Mª Guillén i Larriba

Teresa Pérez i Ferruses

Arantxa Matíes i Donaire

Valentina Verdugo i Perona

Rosa Mª Larriba i Martínez

Belén Mas i Ros

Nuria González i Navarro

Sara Cases i Roca

Ana Mª Navarro i Sánchez

Paz Cervera i Ortín

Laura Fraguas i Ramón

Erica Palomar i Zapata

Lourdes Navarro i López

Andrea Parra i Ordaz

Elvira Ferrandis i Prats

Elizabeth Salvador i Recatalà

Claudia Ramón i Ferrandis

María José Roca i López

Sandra García i Moreno

Marta Bel i Segura

Mª José Alós i Vilalta

Sonia Blasco i Guillén

Beatriz Lara i Carpena

Tamara Codina i Roca

Paula Fandos i Alós

Carla López i Muñoz

Laura Hernández i Carrera

Laura Salvador i Recatalá

Laura Carrera i Garriga

Valentina Noguera i Sotelo

Rebeca Palacios i Garrido

Alejandra Zulema Sotelo i Argüelo

A.C. FALLA LA PALMERA

Som Palmera

// PÀGINA 171

POESIA A L A FA L L E R A MAJOR I N FA N T I L Andrea Ripollés i Larriba

PÀGINA 172 // Som Palmera

Com eixe vestit amb blau per color el qual recorda moltes coses com els crits de visca la fallera major.

Com eixa pinta que mira enrere entre llàgrimes com un monument crema com màgica foguera.

I ara els records afloren i la història es repeteix.

No imagine qui ho anava a dir que després de quatre anys acompanyada de la meua mà a La Palmera tornaries a regir.

No imagine qui ho anava a dir, que em faries escriure, pensar, llegir, emocionar-me i tal volta plorar, tot, per veure’t ací aquesta nit.

Mai ningú dels ací presents haguera imaginat tot açò: amb eixa alegria teua, somrient, de fallera ornamentada, i la banda al pit creuada, on provoques una emoció creixent i on també guardes, Andrea, eixe valuós i únic sentiment que duu la germanor per senyera.

I què direm d’eixa germanor, si ara mateix ací estic jo.

I què direm d’eixos sentiments?

Que tens pólvora a les venes i un ratpenat al cor, que de totes les princeses ets de la qual parla tothom.

Que ets el blau al cel, el roig a la flama, la dolçor groga de la mel que et fan una bona valenciana.

I tots eixos magnífics colors fan única d’aquesta, eixa meravellosa festa, que et farà donar la volta al món.

Eixe mateix i únic món faller que de la passió reprén les costums que hui s’engalana una volta més per veure la il·lusió dintre els teus ulls.

La cantava eixa fallereta que amb les seues nines jugava mentre cantava a eixa estoreta imaginant que un dia regnava.

La imaginació no entenia de muralles, nom ciutat on hui et declares regina d’un radiant sol novell.

A.C. FALLA LA PALMERA

Hi ha històries i sentiments.

Com eixe fum, eixa llum, eixa olor…, que el mocador em porta present l’esclafit de la pólvora dels tronadors.

I que hi sonen les campanes, que ho facen als quatre vents, que hi sonen les traques i que hi esclaten els coets, que ho toque la dolçaina i faça un redoble el tabalet, que ho anuncie tota la gent, que ho sàpiga el món faller, i és que la regina de La Palmera no és una altra que Andrea Ripollés.

Josep Ripollés

Eixos ulls que han vist passar històries, tan verídiques com per tu el meu amor, uns ulls que no saben amagar res, que transformen les històries en records.

Com aquest que pel corredor deia: “Hi ha una estoreta velleta pa’ la falla de sant…”

I segur que saps com acaba.

Som Palmera

// PÀGINA 173

PÀGINA 174 // Som Palmera

A.C. FALLA LA PALMERA

FA L L E R A

M A J O R Andrea Ripollés i Larriba -

C O M I S S I Ó E X E C U T I VA I N FA N T I L -

Vicepresident 1r: Marc Arcas i Escrig Vicepresident 2n: Oriol González i Navarro Secretari: Vicent Ibáñez i Vidal Tresorer: Íker Conejos i Ródenas Comptadora: Daniela Peña i Navarro Delegat: David Pérez i Cuevas Delegada: Claudia Conejos i García

C O M I S S I Ó F E M E N I NA I N FA N T I L -

Daniela Peña i Navarro

Valentina Calatayud i Verdugo

Claudia Conejos i García

Sofía Conejos i Ródenas

Carmen Ibáñez i Vidal

Greta García i Hervás

Marta Palacios i Garrido

Ainhoa Martínez i Alonso

Vega Bronchú i Durán

Chloe Roca i Codina

Carla Conejos i García

Paula García i Martínez

Martina García i Hervás

Olivia Fraguas i Zubko

Adela Zarzoso i Vidal

C O M I S S I Ó M A S C U L I NA I N FA N T I L -

Vicente Ibáñez i Vidal

Marc Vilalta i Romero

David Pérez i Cuevas

Marc Arcas i Escrig

Nate Vilalta i Romero

Nahuel Martín Montiel i Barreiro

Íker Conejos i Rodenas

Víctor Calatayud i Verdugo

Oriol González i Navarro

Marcos Gallego i Ripollés

Marcos Pérez i Cuevas

Joel Gómez i Carrera

Roberto Zarzoso i Vidal

Leonidas Teruel i Ntanasos

Xavi Bronchú i Ayala

Hugo Gómez i Carrera

Pablo Gallego i Ripollés

Kimonas Teruel i Ntanasos Som Palmera

// PÀGINA 175

ADULTS R E C O M P E N S E S F J F S Masclet de diamants i fulles de platí - Vicente Vidal i Sancho Masclet d’or i diamants amb fulles de llorer

Francisco Javier Ferrer i Hernández Fina Peña i Alpuente Antonia Teruel i Jurado

Masclet d’or amb fulles de llorer Miguel González i Zafra Carmen María Guillén i Larriba Lourdes Navarro i López

Masclet d’or Sonia Blasco i Guillem Paula Fandos i Alós Jose Vicente Hernández i Gimeno

Masclet d’argent Belén Mas i Ros Valentina Verdugo i Perona Laura Hernández i Carrera

Masclet de coure Sara Cases i Roca Gabriel Noguera Valentina Noguera i Sotelo Agustín Noguera i Sotelo Alejandra Zulema Sotelo i Argüelo María Sánchez i Carrera Daniel Sarrió i Alcamí

PÀGINA 176 // Som Palmera

INFANTILS Masclet de diamants i fulles de platí Andrea Ripollés i Larriba Nate Vilalta i Romero

Masclet d’or Marc Arcas i Escrig Vega Bronchú i Durán Carla Conejos i García Martina García i Hervás Nahuel Martín Montiel i Barreiro Adela Zarzoso i Vidal

Masclet d’argent Chloe Roca i Codina

A.C. FALLA LA PALMERA

ADULTS R E C O M P E N S E S J C F Bunyol d’or amb fulles de llorer Conejos i Martínez - Alberto Ana María Navarro i Sánchez

INFANTILS Distintiu d’argent Paula García i Martínez Joel Gómez i Carrera

José Vilalta i Villaroya

Bunyol d’or María Dolors Escrig i Arcas José Vicente Hernández i Jiménez Bunyol d’argent Elena Benet i Franco Víctor Calatayud i Verdugo Laura García i Suárez Anna Lluesma i Royo Alba Martínez i Pérez Brisa Martínez i Pérez Arantxa Matíes i Donaire Analía Mercedes Montiel i Romero María Peña i Calvo Teresa Pérez i Ferruses

Som Palmera

// PÀGINA 177

PÀGINA 178 // Som Palmera

A.C. FALLA LA PALMERA

Som Palmera

// PÀGINA 179

ELS NOSTRES MONUMENTS A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 180 // Els nostres Monuments

A.C. FALLA LA PALMERA

Els nostres Monuments

// PÀGINA 181

MONUMENT G R A N -

Lema -

Cultures d’un món

Artista Fran Sierra

PÀGINA 182 // Els nostres Monuments

Diverses cultures tenim al voltant entre tanta gent que a Morvedre habita, gent que un dia va arribar somiant que ací en trobaria una nova vida.

Cultures d’un món variat, cultures d’un món de grandesa, ens aporten amb la seua varietat un gran sentiment de riquesa.

A Sagunt des de l’Àfrica arribaren deixant-se darrere el seu poble i a La Casa Nova ells entraren en busca d’una vida més noble.

Ens arriba de la Xina una inversió que l’Epicentre en centre de moda ha creat, aprofitant una gran ocasió, un bon projecte ha desenvolupat Txan.

Treball dur i esforç en una terra bona, vingueren sense res per posar-se a la boca, però gràcies a la humanitat d’una persona viuen molt més millor, este és Jota Jota.

Quan no tingues res a fer i la paella se t’haja cremat, no et preocupes, baixa al carrer, que els turcs et donaran un kebab.

L’aigua, a l’Àfrica mancada, i a la terreta la venen a buscar, ací de color taronja l’hem pintada i de València l’hem volgut anomenar.

En aquest municipi tenim de tot, una terra de gran acollida, però els migrants treballant a l’hort per quatre duros i herbicida.

Un nou comerç fou inaugurat “de tot el món” així conegut, lluiten per la igualtat laboral i per fer-ne un comerç just.

Sagunt, cresol de cultures, ibers, romans, grecs, jueus i molts més que ja aventure als que hem d’escoltar les veus.

Llengua castellana arriben parlant gent de les Amèriques, un munt ara valencià els ensenyaran adaptant-se als nostres costums.

Pobles que conformen el nostre llegat i que ens han ensenyat a conviure, integrem el nous en el nostre fregat i ajudem-los amb el millor somriure.

D’Àsia, Amèrica o Àfrica, de més baix o més amunt, és aquesta la diversitat cultural que dona riquesa a Sagunt.

De la tradició més variada a la nostra festa donen aliment, com la xufa, que és africana, o la pólvora, que ve de l’Orient.

A.C. FALLA LA PALMERA

C U LT U R E S D ’ U N M Ó N -

José Enrique Ripollés

Els nostres Monuments

// PÀGINA 183

MONUMENT I N FA N T I L -

Lema -

Un mar de somnis

Artista Fran Sierra

PÀGINA 184 // Els nostres Monuments

M A R

D E

A.C. FALLA LA PALMERA

U N -

S O M N I S

Com en Quixot, aventurer a Castella,

Xiquets que guaiten, nit i dia,

o a València en Tirant al cavalcar,

en necessitat de l’oceà netejar,

que tota història sempre ben contada,

eixos pirates que en nom de l’alegria

comença cada vegada per somiar.

s’ocuparan de cuidar la nostra mar.

Us contarem una bonica història

Qui foren eixos valents xiquets

d’un vaixell, de la Mediterrània navegant,

que no en saben discriminar.

doncs la font més rica de contes hui

Juguen, somnien, comparteixen…

és la imaginació de la xicalla somiant.

sota un sentiment d’IGUALTAT.

Dels llençols, n’han imaginat veles

Un savi una volta va dir

lluitant amb forces contra el ponent

que un somni és una il·lusió,

i cap al nord veloç sempre navega

digué que tot a la vida és somni

aquesta nau com a veles al vent.

i els somnis, somnis són.

Aquests pirates són peculiars,

Josep Ripollés

no volen or, ni joies, ni fer mal, volen un tresor més important: la mar, cuidar-la molts més anys.

Els nostres Monuments

// PÀGINA 185

-

UN ANY EN I M ATG E S

-

A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 186 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 187

SETMANA FALLERA

tida en la nostra cara i sobretot, en els nostres ulls, que era l’única

Després de dues setmanes falleres suspeses, les falles es reprenien

cosa que podia veure’s a causa de la mascareta.

el mes de setembre passat amb moltes ganes.

Els nostres representants; Sara, Marc, Antonia i Ángeles van poder

Els fallers i falleres de la Palmera realitzem moltes reunions per a

tindre la seua setmana fallera, amb la plantà, el lliurament de pre-

preparar els actes, sobretot per a establir els protocols sanitaris i

mis, la visita a Sagunt i Port i l’ofrena, encara que una mica anòmala

evitar possibles contagis ja que la pandèmia continuava activa: So-

per les circumstàncies, al que es va afegir el mal temps, que en el

par i menjar al carrer (a l’exterior), el servei de catering individual,

nostre cas, va provocar que el monument acabara en el sòl, però

mascareta en les cercaviles, PCR per als músics, llistat d’assistència

després que el jurat poguera avaluar-lo. No obstant això, la cremà

als esdeveniments, sopars i menjars; gel hidroalcohòlic per a entrar

va resultar estupenda, com sempre, una de les millors de Sagunt.

en el casal, torns en barra, delegats de taula per a evitar aglomeracions i un llarg etc.

Nominació Padrina

Gràcies a totes aquestes mesures, la festa va poder desenvolu-

Dins de la setmana fallera nominàrem a la dona que serà Padrina

par-se amb normalitat i el més important, sense contagis.

de la falla durant aquest exercici. Ella és Ani, qui no va poder exercir

Els fallers i falleres de la Palmera no podíem creure com després

el seu càrrec a causa de la pandèmia. Emocionada i al costat dels

de tant de temps, la pandèmia ens donava una treva i ens permetia

representants de l’any, va rebre la seua banda que li acredita per al

celebrar la nostra benvolguda festa josefina. Una emoció, que va

càrrec i el seu ram de flors. Ani va tindre paraules d’agraïment per

haver de contindre’s en les desfilades, però que va quedar reflec-

a tota la seua comissió.

PÀGINA 188 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 189

PÀGINA 190 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

PROCLAMACIÓ I COMIAT Després de la setmana fallera, començaren l’any amb la proclamació dels nous representants per a l’exercici 2022. La presidenta Ángeles Alós repetia i també ho feia amb ella la nostra Fallera Major, Antonia Teruel. No obstant això, sí que va haver-hi sorpreses en els infantils. Andrea Ripollés es proclamava com la representant de tots els xiquets, i no va haver-hi cap candidat o candidata a ocupar la presidència infantil. Andrea coneix molt bé el càrrec, ja que va ser Fallera Major Infantil fa uns anys.

La proclamació es va realitzar com cada any a les portes dels nostres casal i va ser presentada per Claudia i Pablo, els qui van tindre boniques paraules per a acomiadar als anteriors representants, Marc i Sara.

Un any en imatges

// PÀGINA 191

PÀGINA 192 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

OFRENA DEL PILAR Si les falles es van celebrar, també ho va fer la Pilarica. Els nostres representants van poder ofrenar a la patrona dels “mañicos”, un acte que dona la benvinguda i obri el calendari faller.

Un any en imatges

// PÀGINA 193

PASSAREL·LA SOLIDÀRIA Els projectes de la Palmera arrancaven amb la Passarel·la solidària, que enguany complia la seua III edició. Una desfilada, recaptació de la qual, es va destinar al comerç de proximitat, un dels sectors més afectats per la pandèmia.

Desenes de fallers, falleres, familiars, amics i amigues es van convertir en models per un dia, sota una catifa roja, en el nostre cas beix, envoltats de focus i música per a l’ocasió, els qui van desfilar per una causa solidària i amb roba i complements de diferents establiments locals: Xiquets, Coses Rosi, Babilonia, Dagda Artesanía, Febo, María Caprichos, Botons entre altres col·laboradors.

L’acte va comptar amb un públic molt especial i entregat entre el qual es trobaven els alcaldes de Sagunt i Canet, i diversos regidors de tots dos ajuntaments, tot un luxe.

PÀGINA 194 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 195

SETMANA CULTURAL La passarel·la solidària va ser el tret d’eixida a la setmana cultural, que enguany dediquem a “Cultures del món” sota un propòsit integrador, d’igualtat i de respecte mutu.

La setmana s’inaugurava amb una exposició de les principals cultures del món: Roma, Grècia, Cultura Someria, Egipte, Cultura Oriental, Cultura Islàmica, Àfrica. Cultura Hindú, Inques. Maies i Asteques a través d’uns panells explicatius amb els quals es podia conéixer el seu origen, la seua història, la seua organització política, les seues tradicions...

Els nostres representants al costat de les Falleres Majors de FJFS, van ser els encarregats de la inauguració, acte que va comptar amb espectacles i estands amb els elements i productes més característics de cada cultura. Per a l’esdeveniment comptarem amb l’institut Confucio de la Universitat de València, el Museu de l’Escena Grecollatina, el recreadors de Saguntum Augusta, La Llar dels Déus, La Tenda de Tot el Món (Comerç Just i solidaari), l’ONG Kafu Mali (concert de timbals i menjar africà), l’associació de Moros i Cristians i un espectacle de “dansa del ventre” a càrrec de la ballarina, Lara Noguera.

PÀGINA 196 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 197

PÀGINA 198 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Nit gastronòmica La setmana va continuar amb tallers per als més xicotets i un concurs gastronòmic tematizat on es van cuinar plats de les diferents cultures representades en la setmana cultural.

El jurat va decidir que Ana María, Miguel, Maxi, Pablo i Claudia i Antonia foren els guanyadors de la nit pels plats presentats al concurs: Musaka, postres gregues, dolços àrabs i takos mexicans.

Gala Palmera d’Or Un dels actes més importants dins de la nostra setmana cultural és la Gala Palmera d’Or on es reconeix la labor de persones o entitats relacionades amb el tema triat per al projecte cultural, que enguany es nomena “Palmera Oberta”. En aquest cas, la nostra Palmera d’Or

Un any en imatges

// PÀGINA 199

PÀGINA 200 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

va ser per a la Tenda de Tot el món, per la seua labor per a un comerç just i solidari en el món i per a l’ONG Morvedre Acull pel seu treball amb les persones migrants. També es va donar el premi extraordinari “Palmera d`Or honorífic i a títol pòstum, a Francisco Pérez, “Willy”, qui ens va deixar fa uns mesos i a qui tots portarem en el nostre cor per sempre. La seua actitud conciliadora, la seua saber estar, la seua alegria, el seu compromís amb les falles i l’amor a aquesta festa, als fallers i falleres de la Palmera mereixien aquest reconeixement. Descanse en pau.

La gala, presentada per Laura i Tina va comptar amb quatre actuacions sobre l’escenari de l’auditori de Sagunt, la de Valentina Noguera, la de Lou i Vicente, l’escola de ball a Escena i el de la ballarina, Lara Noguera.

Un any en imatges

// PÀGINA 201

Concurs de Paelles El concurs de paelles és un dels actes fixos en la nostra setmana cultural, al qual convidem als nostres veïns i veïnes a participar.

Una cita que persegueix l’agermanament amb els i les residents del barri i altres falles que també participen. Amb totes les mesures de seguretat, més de 150 persones van acudir a l’esdeveniment.

PÀGINA 202 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Nit d’Halloween La nit de tots els Sants va ser el tancament de la nostra setmana cultural, enguany amb més motiu ja que aquesta tradició procedent dels pobles celtes i amb gran presència als EUA, és un exemple de com tradicions de cultures molt diferents poden arribar a compartir-se i a assumir-se en societats ben diferents.

Els fallers i falleres abillats amb les seues disfresses van recórrer els carrers del barri recollint caramels i donant algun esglai.

Un any en imatges

// PÀGINA 203

ACTES DEL 50é ANIVERSARI FJFS Si hi ha hagut un esdeveniment excepcional, aqueix ha sigut la celebració del 50é aniversari de la Junta Fallera de Sagunt. El Teatre Romà acollia l’esdeveniment, al qual acudien desenes de persones, entre les quals, els protagonistes de la commemoració: falleres majors de la Junta d’aquest mig segle, presidents, alcaldes, mantenidors, cronistes...

Una important presència va tindre en aquest acte la Falla La Palmera, ja que ha sigut de les comissions de Sagunt que més falleres majors de la comarca ha aportat a la festa i que vam poder tornar a recordar com a màximes representants d’aquesta.

Marián Romero i Torres, fallera major infantil de FJFS en 1987 Teresa Martí i Gumbau, fallera major de FJFS en 1990 Patricia Fernández i Déniz, fallera major infantil de FJFS en 1997 Elena Martín i Sánchez, fallera major infantil de FJFS en 2005 Laura Fraguas i Ramón, fallera major infantil de FJFS en 2007 Ángeles Alós i García, fallera major de FJFS en 2009 Beatriz Alós i García, fallera major de FJFS en 2016 El 50é Aniversari va comptar amb la presència dels nostres representants, Andrea, Antonia i Ángeles.

PÀGINA 204 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 205

PÀGINA 206 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

DIBUIX INFANTIL, FOTOGRAFIA I CARTELL ANUNCIADOR El Nadal arrancava per a les falles de la comarca amb el tradicional lliurament de les postals nadalenques. Les diferents comissions intercanviaven les seues postals i federació repartia la seua, en un acte en el qual també es van lliurar els premis de dibuix infantil i fotografia. Un altre esdeveniment va ser la presentació del cartell anunciador de les falles 2022.

Un any en imatges

// PÀGINA 207

PRESENTACIÓ 2022 Un dels actes més importants que hem pogut celebrar en aquest any, de nou tan complicat a causa de la Covid-19, ha sigut la nostra presentació. L’esdeveniment es va realitzar a l’Auditori Joaquín Rodrigo de Sagunt, el passat 18 de desembre, amb les més estrictes mesures de seguretat i sanitàries, ja que la “sisena onada” començava a anotar xifres de contagis importants. Tanmateix, encara que fora per uns instants, fallers, falleres, famílies, amics i amigues vam poder gaudir de moments emotius i simpàtics. Els nostres representants Andrea, Antonia i Ángeles van ser presentats a tots els assistents, en un acte ple de sorpreses per als tres. Va ser molt bonic, ja que, després de dos anys de pandèmia, molts fallers van tornar a posar-se el seu vestit, sentir la música d’una cercavila i olorar la pólvora de les traques. Fallers que al setembre no van poder gaudir d’aqueixa setmana fallera tan atípica que festegem.

La presentació va estar plena d’anècdotes. Ties, com la de la FMI Andrea, que es van vestir per primera vegada per a donar-li una sorpresa a la seua neboda; un germà, Josep, que s’oblidava de la poesia en paper i tirava de les noves tecnologies per a sorprendre la seua germana. Cunyats, com el de la presidenta, Ángeles, que es vestien per primera vegada per a pujar-li el corbatí a la seua cunyada; falleres majors i amigues que es confabulaven per a sorprendre la nostra fallera major, Antonia, igual que el seu marit.

També va haver-hi moments emotius, com l’homenatge que la falla va retre a Paco Willy amb la pujada de la senyera, a càrrec del seu net. Instantànies que quedaran per al record en un any difícil per a aquest col·lectiu faller.

PÀGINA 208 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 209

PÀGINA 210 // Un any en imatges

A.C. FALLA LA PALMERA

Un any en imatges

// PÀGINA 211

-

HIMNES

-

A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 212 // Himnes

A.C. FALLA LA PALMERA // PÀGINA 213 Himnes

HIMNE DE VA L È N C I A -

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a tú la vega envia la riquessa que atresòra i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapiç de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau.

Flamege en l’aire Nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Visca! Visca! Visca!

PÀGINA 214 // Himnes

A.C. FALLA LA PALMERA

HIMNE DE SAGUNT -

De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial. ¡ Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul ¡ Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor.

Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida... ¡Saguntino, Sagunto es tu honor¡ Es tan alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó. ¡ Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español¡ De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

Himnes

// PÀGINA 215

COL·LABORADORS

-

A.C. FALLA LA PALMERA

PÀGINA 216 // Col·laboradors

A.C. FALLA LA PALMERA

Col·laboradors

// PÀGINA 217

PÀGINA 218 // Col·laboradors

A.C. FALLA LA PALMERA

TRANSPORT GRUES I ARROSSEGAMENTS C/ Mariano Mestre, 29 - Tel. 96 266 2713

Tel. Mòbil: 619 116 643 - Fax 96 266 2731 SAGUNT (València)

Col·laboradors

// PÀGINA 219

Plaça Cronista Chabret, 8 · 46500 Sagunt, València Tel. 962 661 576 · www.loteriacaruana.com

PÀGINA 220 // Col·laboradors

A.C. FALLA LA PALMERA

Col·laboradors

// PÀGINA 221

PÀGINA 222 // Col·laboradors

A.C. FALLA LA PALMERA

Col·laboradors

// PÀGINA 223

PÀGINA 224 // Col·laboradors

A.C. FALLA LA PALMERA

Col·laboradors

// PÀGINA 225

PÀGINA 226 // Col·laboradors

A.C. FALLA LA PALMERA

Col·laboradors

// PÀGINA 227

L‘A.C. FALLA LA PALMERA

PERRUQUERIA ESTELA BARQUEROS NAVARRO

FRUITERIA I VERDURES RAUL

C/ Campoamor, 3 Baix - SAGUNT

C/ Doctor Palos, 12 Baix - SAGUNT

TEL. 665 515 191

TEL. 96 265 16 47

agraeix a totes i a tots, col.laboradores i col.laboradors, veïnes i veïns, amigues i amics, que tot i la situació que estem vivint arreu del món continuen amb nosaltres fent que la nostra falla continúe endavant.

Gràcies a totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió, que malgrat la situació lluiten i posen il.lusió dia a dia per a seguir creixent com a falla, i sobre tot com a família.

Aquest any esperem sobretot que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem de les falles 2022 inoblidables.

Bones festes falleres

PÀGINA 228 // Col·laboradors

LLIBRET A.C. FALLA LA PALMERA 2022