Entre dues aigües

Títol del treball: Els valors en els contes i l’esport Alumna: Núria Fontané i Masó Tutora: Judit Vidiella Assignatura: Treball de final de grau Data:06/06/2019

! ÍNDEX DE CONTINGUTS RESUM

7

PARAULES CLAU

7

RESUMEN

7

PALABRAS CLAVE

7

ABSTACT

7

KEY WORDS

8

JUSTIFICACIÓ

8

OBJECTIUS

9

Generals

9

Específics

10

Ètics i socials

10

METODOLOGIA

10

INVESTIGACIÓ TEÒRICA - FASE I

11

1.CONCEPTE DE VALOR

11

2.ELS VALORS EN L’EDUCACIÓ

11

2.1 Enfoc de l’educació en valors

12

2.1.1 Enfoc tradicional

12

2.1.2 Enfoc innovador

14

2.2 Requisits que ha de complir una proposta d’educació en valors

15

2.3 Transmissió de valors a l’escola

16

2.3.1 Dimensió personal

17

2.3.2 Dimensió interpersonal

17

2.3.3 Dimensió social

18

3. ELS VALORS EN LA FAMÍLIA

18

3.1 La família, comunitat ètica personal

19

3.2 Els valors, contingut educatiu de la família

19

3.3 Una proposta d’educació en valors a la vida familiar

20

4.ELS VALORS EN LA SOCIETAT ENVERS ELS MASS-MEDIA

21

4.1 La televisió i els valors democràtics

21

4.2 Un món feliç en la publicitat televisiva

21

4.3 Les sèries de televisió en els joves

22

4.4 Televisió i educació artística

22

5. ELS VALORS I L’ESPORT

23

2

!

6. ELS VALORS I ELS CONTES

28

6.1 Els contes i l’educació

29

6.1.1 Etapa pre lectora (0 a 4 anys)

29

6.1.2 Iniciació lectora (4 a 6 anys)

29

6.1.3 Progrés lector (6 a 12 anys)

29

6.2 L’interès pedagògic del conte

29

6.3 Utilització del conte en el desenvolupament de les competències bàsiques

30

6.3.1 Competència en comunicació lingüística

30

6.3.2 Competència social i ciutadana

30

7. ELS VALORS EN ELS CONTES I L’ESPORT

31

CONCLUSIONS

31

PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ - FASE II

33

1. ESTUDI CONTES DE VALORS I ESPORT

33

1.1 Anàlisi profund de 5 dels contes 2. LLIBRE IL·LUSTRAT

38 46

2.1 Mapa mental valors a tenir en compte en la creació del conte

46

2.2 Fluïdesa idees guió, el tema

46

2.2.1 Desenvolupament idea: Entre dues aigües

48

2.3 El títol

49

2.4 Les il·lustracions

50

2.4.1 Recerca d’estil i tècniques per a les il·lustracions

50

2.4.2 Disseny del personatge

51

2.4.3 Storyboard

52

2.4.4 Esbossos i idees

53

2.4.5 Color/Cromàtica

54

2.4.6 Il·lustracions finals

55

2.4.7 Recursos tècnics

55

2.5 Disseny editorial

55

2.5.1 Conceptualització format de la portada i contraportada

56

2.5.2 Conceptualització de les contracobertes

57

2.5.3 Conceptualització disseny de les pàgines interiors

58

2.5.4 Tipografia

60

2.5.5 Referents de format i dimensions

60

2.5.6 Recursos tècnics

61

3

!

3. MATERIAL GRÀFIC DE PROMOCIÓ

61

3.1 Web

61

3.2 Xarxes socials

62

3.3 Cartells i pòsters

64

3.4 Material extra de promoció

65

4.PRESSUPOST DEL PROJECTE

66

4.1 Cost impremta prototip

66

4.2 Cost impremta a gran escala

67

4.3 Pressupost final

68

AUTOAVALUACIÓ , MILLORA I PROSPECTIVA - FASE III

69

1.CONCLUSIONS I VALORACIÓ DELS OBJECTIUS

69

2.AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE CREATIVITAT

69

3. AUTOAVALUACIÓ I MILLORA

69

4. PROSPECTIVA I DISSEMINACIÓ DEL PROJECTE

70

AGRAÏMENTS

71

BIBLIOGRAFIA

72

ÍNDEX D’IMATGES Img.1 Portada del conte, Que gane el mejor.

33

Img.2 Portada del conte, En Pau fa atletisme.

33

Img.3 Portada del conte, La llebra i la tortuga.

34

Img.4 Portada del conte, Igor campió dels Minijocs.

34

Img.5 Portada del conte, La Bimbla i l’skate.

35

Img.6 Il·lustració del conte, Saltacombas.

35

Img.7 Il·lustració del conte, Shadowball.

36

Img.8 Il·lustració del conte, Un bicho raro.

36

Img.9 Il·lustració del conte, La carrera de zapatillas.

37

Img.10 Il·lustracions del conte,¡Que gane el mejor!.

39

Img.11 Il·lustracions del conte, En Pau fa atletisme.

40

Img.12 Il·lustracions del conte, La Bimba i l’skate.

42

Img.13 Il·lustracions del conte, Igor campió dels Minijocs.

44

Img.14 Il·lustracions del conte, Las Saltacombas.

45

Img.15 Mapa mental.

46

Img16. Il·lustracions Esther Gili, al conte El lenguaje de las olas.

50

Img17. Il·lustracions de Junissa Bianda.

50

4

!

Img18. Proves d’estil il·lustrant el roste del personatge principal.

51

Img19. Sèrie de rostres amb diferents expressions del personatge principal.

51

Img.20 Il·lustració corporal completa del vestuari del personatge en el món de la dansa i el kayak.

52

Img.21 Proposta personatges principals del món del kayak.

52

Img.22 Proposta personatges principals del món de la dansa.

52

Img.23 Storyboard de les dues historietes.

52

Img.24 Esbós a llapis i il·lustració final digitalitzada.

53

Img.25 Referent de composició fotogràfica i il·lustració resultant.

53

Img.26 Diferents proves del procés de cromàtica.

54

Img.27 Procés del progrés de les il·lustracions i resultat final.

55

Img.28 Portades i contraportades dels llibres El lenguaje de las olas i El povoroso miedo de Epifania Susto.

56

Img.29 Disseny de la portada i la contraportada d’Entre dues aigües.

56

Img.30 Mockups de la portada i contraportada d’Entre dues aigües.

57

Img.31 Contracobertes dels llibres El povoroso miedo de Epifania Susto. i Els colors oblidats.

57

Img.32 Contracobertes del conte Entre dues aigües.

58

Img.33 Referents de pàgines interiors de contes diversos.

58

Img.34 Part de la retícula de les pàgines interiors del conte Entre dues aigües.

59

Img.35 Mockups d’algunes pàgines interiors d’Entre dues aigües.

59

Img.36 El llibre de les fades i Els colors oblidats amb les guies de les seves mesures.

61

Img.37 Referents web de Norma Editorial i Edelvives.

61

Img.38 Dues opcions de banner d’Entre dues aigües.

62

Img.39 Mockups de les dues opcions de banner d’Entre dues aigües.

62

Img.40 Referents comptes d’Instagram de Norma Editorial, Edelvives i Editorial planeta.

63

Img.41 1a Proposta de possibles post d’Instagram per a promoure el conte.

63

Img.42 2a Proposta de possibles post d’Instagram per a promoure el conte.

63

Img.43 Proves pòsters.

63

Img.44 Referència i mockups material merchandising.

65

Img.45 Mockups samarretes merchandising.

66

Img.46 Mockups dessuadores merchandising.

66

Img.47 Pressuposts impremtes Stein i Palahí.

67

Img.48 Pressuposts a gran escala impremta Palahí.

67

Img.49 Pressupost final

68

5

! ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Valors de la pràctica esportiva.

25

Taula 2. Valors considerats en el corriculum d’Educació física de primària.

26

Taula 3. Valors considerats en l’Educació física i els esports.

27

6

!

RESUM En aquest treball es realitza una recerca i investigació sobre els valors, centrant-nos en els valors en l’esport. S’estudia els diferents àmbits en els quals es porta a terme la seva transmissió i un estudi sobre alguns contes on es treballen els valors a través de l’esport.

Aquests s’analitzen com a mitjà per estudiar i reconèixer com s’han tractat i treballat en aquesta narrativa infantil tant en el text com en la imatge que se'ls dóna. A partir d’aquest estudi es fa una proposta pròpia d’un conte il·lustrat en el que els valors de l’esport en són l’eix principal.

Entre dues aigües, va adreçat a nens i nenes de 8 a 12 anys on hi trobem la presència d’alguns dels valors que cal establir ja des d’aquestes edats primerenques, com per exemple: l’autosuperació, el domini de les emocions, la persistència, l’aprenentatge dels errors propis, la paciència, la superació, la constància, el sacrifici, la cooperació i la igualtat.

PARAULES CLAU Conte; valors; esport; infantil; educatiu.

RESUMEN En este trabajo se realiza una investigación sobre los valores, sus diferentes campos en los que se lleva a cabo su transmisión y un estudio sobre algunos cuentos en los se tratan los valores a través del deporte. Éstos, se analizan como un medio para estudiar y conocer como se han trabajado en esta narrativa infantil, también se analiza el texto y la imagen que se utiliza. A partir de este estudio se realiza una propuesta propia de cuento ilustrado en el que los valores del deporte son el principal eje.

Entre dos aguas, va dirgjdo a niños y niñas de 8 a 12 años de edad dónde encontramos la presencia de algunos valores que se deben transmitir desde la infancia, como: la autosuperación, la paciencia, la superación, la constancia, el sacrificio, la cooperación i la igualdad.

PALABRAS CLAVE Cuento; valores; deporte; infantil; educativo.

ABSTRACT In this essay there is a reserch about values, specifically centered in sport values. There is a study of different tales where values are teached through sport. Those are analized as a meance to study and recognize how those have been treated and how is the work in this juvenile narrative, either refeered to the text or the images. From this study a proposal of an

7

! illustrated tale for kids is made, where the values in sport is the axis of the project.

Between two water, is targated to kids from 8 to 12 years of age where you can find some of the values that need to be established and learned on those early years, for example: selfimprovement, control of own emotions, persistance, learning of own mistakes, patience, overcoming, constancy, sacrifie, cooperation and equality .

KEY WORDS Tale; values; sport; infantile; educational.

JUSTIFICACIÓ Des de petita he estat una persona amb interessos artístics.

Tinc un germà més gran i ja des de ben petits es podien apreciar les nostres diferències, ja només per la selecció dels llibres que fèiem. Mentre ell demanava llibres de biologia i geografia jo volia contes de fades, princeses i bruixes.

La il·lustració és un art que m’ha interessat i agradat molt des de la més tendra infantesa.

De petita em passava moltes estones amb els avis jugant i dibuixant. Òbviament la meva assignatura preferida era la plàstica durant la primària i l’ESO, i em molestava que alguns professors no la valoressin al mateix nivell que les matemàtiques. Un dia un professor de plàstica va dir: “ Si us esforceu, ja tindreu bona nota”, però per a mi no era just, ja que jo a matemàtiques m’esforçava i això no m’assegurava treure una bona nota. Per què a plàstica no era igual?

Així que tornant a la il·lustració, els contes de fades infantils amb el temps van evolucionar a àlbums il·lustrats i còmics de sèries vistes de més petita a TV3, aquesta passió per la il·lustració ja una mica perduda després de tres anys a la universitat tractant molt el medi digital, va ressorgir amb el seminari d’il·lustració amb en Carlos Ruiz, i és des d’aquí on em vaig parar i reflexionar en com m’agrada la il·lustració i els nens, obrint l’opció de generar algun material per a aquest públic, prenent la forma de conte, però no un conte qualsevol, sinó un que a més de permetre al lector gaudir amb unes il·lustracions vistoses i creatives aportés un aprenentatge de valors, tot això amb un estil propi i a més fusionant-hi les meves altres dues passions, la pràctica esportiva, en concret del kayak freestyle i la dansa.

Aquestes, també les porto practicant des de ben petita. Els meus pares tots dos són llicenciats en Educació física i sempre hem fet esport junts, fet que ens ha mantingut molt units al llarg dels anys. Ells, són els socis fundadors del Club de piragüisme Salt-Ter i el van fundar l’any que vaig néixer, així que he estat envoltada de l’esport del piragüisme des de fa molts anys, va començar com a una afició més a banda de la dansa, però amb el temps va

8

! anar prenent més protagonisme fins acabar competint en aquest a l’alt nivell internacional, fet que m’ha permès viatjar amb el kayak a molts llocs arreu del món. Tot i així no cal estar gaire endinsat en aquests dos “esports”, pràctiques esportives, per a veure les grans diferències que s’hi poden trobar pel que fa als estereotips que han estat transmetent. La dansa sempre ha estat una pràctica molt feminitzada i protagonitzada per la dona, en especial en la dansa clàssica, al contrari del món del piragüisme, on sol destacar la participació masculina i s’ha considerat més com a un esport d’homes, per tant el repte és el de mostrar la meva experiència personal amb la fusió dels dos mons com a compatible, una unió entre aquest món femení i el masculí que m’acaba esculpint com a persona. Trencar amb aquestes barreres de gènere és un objectiu que ens porta a la nova societat que s’està creant, on cadascú ha de ser lliure a escollir què vol fer sense ser criticat o posat en qüestió les seves decisions, tampoc s’ha interpel·lar segons el gènere amb el que s’identifica, qui li agrada o l’aspecte que tingui.

També es vol fer visible així la dualitat en la pràctica esportiva fent-la compatible amb els estudis i al mateix temps crear un conte amb l’objectiu de canviar els models d’estereotips que s’implementen als joves d’avui, trencant amb aquells que han anat quedant obsolets, explorant així, en aquest treball, el món dels valors en l’esport i l’educació. Comprenent la informació que es transmet a la mainada per mitjà de la imatge, en aquest cas, en les il·lustracions dels contes infantils, per a conscienciar tant a pares com a docents de la influència que poden tenir aquests sobre els nens i ajudar i col.laborar en el seu desenvolupament com a persones.

La meva curiositat i interès per la il·lustració no ha deixat de créixer i és per això que m’apassiona i que desitjo continuar treballant en aquest àmbit!

OBJECTIUS Generals 1. Conèixer el concepte dels valors i els àmbits on es poden aplicar i treballar, especialment en l’educació a través dels contes.

2. Conèixer quins valors i com es poden treballar en l’activitat física i l’esport.

3. Elaborar un conte il·lustrat amb estil propi que transmeti alguns dels valors educatius actuals.

4. Generar un conte modern i amb els valors de l’esport correctes pel target de 8 a 12 anys seleccionat.

9

!

Específics 1. Transmetre valors educatius mantenint la creativitat en la narració i en les il·lustracions.

2. Digitalitzar les il·lustracions del pas del paper al digital de forma correcta.

3. Maquetar i imprimir un llibre il·lustrat de forma professional.

Ètics i socials Contribuir a canviar la perspectiva dels rols de gènere en la pràctica de l’esport.

METODOLOGIA S’ha dut a terme una recerca teòrica bibliogràfica sobre els valors i la transmissió d’aquests en els àmbits de l’educació, la família i la societat. S’ha estudiat l’activitat física i l’esport i els valors que aquests difonen. És així com l’estudi dels contes, i els valors han servir per a buscar una temàtica, narrativa i l’estil adequat per a la creació d’un conte il·lustrat aplicant els valors en l’esport.

L’estudi i anàlisi de diversos contes amb l’aparició molt clara de valors en l’esport ens ha permès veure com es tracta la temàtica en el guió i l’estil d’il·lustració emprat, buscant així la forma més recurrent de representar-los i expressar-los, i així poder obtenir un perfil de comunicació propi i actual. L’objectiu ha sigut trobar la unitat imatge-text però alhora no sentir-se limitat pel text si la il·lustració ho demanava.

L‘última fase és la producció del conte il·lustrat de forma prou professional per a poder ser publicat amb la corresponent maquetació i impressió de la peça. Aquesta acompanyada del material gràfic necessari per a la seva possible distribució i promoció a través d’una Editorial externa, generant contingut gràfic publicitari destinat a xarxes socials, web i promocional per a incloure a les escoles, llibreries i altres espais de possible venta.

10

!

INVESTIGACIÓ TEÒRICA – FASE I 1. CONCEPTE DE VALOR Els valors se'ns presenten com a pautes de la nostra actuació, són una guia del nostre comportament. Aquests no són universals, doncs no naixem amb ells, sinó que cada un de nosaltres els anem adquirint en funció de les pròpies vivències, experiències i els entorns educatius, socials i familiars propers. Es podrien descriure usant la metàfora d’una brúixola, ja que són bipolars. El pol positiu és pròpiament el valor i el pol negatiu és l’anti-valor o el desvalor, el mal o injustícia que cal evitar. Els valors, són allò que configuren el caràcter d’una persona, donen fortalesa a l’esperit i permeten desenvolupar-nos al llarg de la nostra existència. Per aquest motiu, no tenir-los és sinònim a no tenir punts de referència. Torralba (2014, p. 1), defineix els valors com les qualitats humanes indispensables per a viure una existència lliure, responsable i plena.

Aquests valors cal desvetllar-los i enfortir-los a través de l’educació, però la transmissió dels valors educatius en les noves generacions no són només responsabilitat del professorat als centres educatius, sinó que tenen una finalitat molt més transversal on la família i la societat també formen part de la seva transmissió (Rigau, 2015).

2. ELS VALORS EN L’EDUCACIÓ L’educació tradicionalment s’ha centrat en el desenvolupament de l’intel·lecte, amb un marcat oblit de la part emocional. Tot i així, en tots els temps, sempre s’ha plantejat la necessitat d’una educació integral on s’hi haurien de desenvolupar totes les dimensions de l’individu, complementant el desenvolupament cognitiu amb l’emocional. L’educació en valors suscita un gran interès social i educatiu fins al punt d’ésser present com un contingut especific en els currículums escolars a tots els nivells educatius. Les causes principals que han determinat la crisis del sistema de valors en la societat actual, han estat la divergència en posicions ideològiques sobre la selecció dels valors, les estratègies i tècniques usades per a la seva transmissió i les condicions bàsiques que s’han donat a l’aula per a l’educació d’aquests. Dins als sistemes de valors s’hi produeixen conflictes al intentar adaptar els principis de la moral tradicional a la societat actual, constantment canviant, que exigeix la creació d’un esquema de valors propi.

Alguns filòsofs de l’educació interpreten l’agitació i confusió actual no com una destrucció dels valors antics sinó com una confrontació dialèctica entre l’antic-nou, fent aflorar inherents contradiccions. Els valors no podran ser assumits per l’escola al marge del context sociocultural. L’educació dels valors requereix d’un ampli debat social per definir els valors que han de regir la conducta col·lectiva i una obstinació a tots els agents socials i educatius

11

! per a fer-los efectius.

Cada societat en un moment determinat de la història selecciona el sistema de valors que considera adequat per a satisfer les necessitats socials, sent l’escola la institució encarregada de la seva transmissió i desenvolupament. L’educació és aquella activitat cultural que es porta a la fi en un context intencionadament organitzat per a la transmissió dels coneixements, habilitats i valors demandats per un grup social. Així, tot procés educatiu està relacionat amb els valors. Per mitjà de l’educació, tot grup humà tendeix a perpetuar-se sent els valors el medi de cohesió al proporcionar uns determinats estàndards de vida. En tots els temps i localitats l’escola ha contribuït en el procés de socialització de les noves generacions en els valors comuns amb la fi de garantir l’ordre a la vida social i la seva continuïtat. Com més complexes i plurals són les societats, com succeïx en les societats democràtiques actuals, més necessària és la tasca de l’educació en valors pel manteniment de la cohesió social. La construcció del currículum està subjecte a uns determinats valors, a la seva jerarquització, sistematització i estructuració dels mateixos. Per tant es tracta de procurar que l’educat vagi adquirint els valors adequats i els interioritzi i tradueixi posteriorment en un projecte personal de vida que guii les seves obres com individu i com a ciutadà d’una col·lectivitat (Parra, 2003).

2.1 Enfoc de l’educació en valors L’educació en valors té el seu fonament teòric en una sèrie de pressuposicions filosòfiques, psicològiques o sociològiques, cada un dels quals té una determinada concepció sobre els valors i el procés d’aprenentatge. A partir de les diferents interpretacions de la conducta humana i les causes que la determinen han aportat la teoria conductista, la de la comunicació o la cognitiva. Prenent com a referència de les següents corrents de pensament psicològic s’han classificat en enfoc tradicional o innovador (Parra, 2003).

2.1.1 Enfoc tradicional L’enfoc tradicional parteix del supòsit que existeixen uns valors objectius, acceptats per a tots, els quals es poden transmetre mitjançant l’ensenyança i ser adquirits per l’alumne o per mitjà de l’exercitació i l’hàbit.

1.La instrucció: l’ensenyança moral per mitjà de la lírica, la prosa o el teatre en forma de vida exemplar dels gran herois de la mitologia clàssica o de grans personatges històrics es porta usant com a mètode d’ensenyança de valors ja des de la Grècia i Roma clàssica. Les fabules i els apòlegs medievals van persistir amb el propòsit de moralitzar les costums

12

! de l’època. Les dogmes religioses van ser altres dels medis emprats per adoctrinar les consciències dels més joves, sent presentades com principis inqüestionables amb els que s’havia de creure i posar en pràctica per assegurar-se la salvació de l’ànima com a bé suprem.

2.Teoria conductista - Els reforços positius o negatius: els reforços positius com els premis i lloances són utilitzats amb la intenció de que es produeix la resposta desitjada, és a dir, promovent aquella conducta determinada. En canvi, els reforços negatius com els càstigs i la censura pretenen disminuir la freqüència de la conducta no desitjada.

La família i l’escola s’han servit d’aquest tipus de reforç social amb el fi d’assegurar el respecte de les normes establertes per la societat. Segons Ortega (1986) aquest mètode aplicat de forma constant i subtil de socialització dels fills és un dels mitjans més eficaços d’aprenentatge o formació d’actituds.

3.Teoria de l’aprenentatge social - L’aprenentatge a través de la imitació de models: es produeix per la tendència dels individus a reproduir les accions, actituds o respostes emocionals que presenten diferents models reals o simbòlics. A través del procés de socialització, les persones aprenen per imitació, entre ells cal destacar el model dels “pares”, “mestres” i els líders de tot tipus. Cal remarcar també per la seva força els models televisius. La televisió influeix en els processos d’aprenentatge social i té sobre l’espectador efectes configuratius de caràcter cognitiu, emocional i comportamental en l’espectador.

4.Teoria de la comunicació persuasiva: parteix del supòsit que la formació i canvis d’actitud i opinió son processos d’aprenentatge en els que la comunicació persuasiva aconsegueix induir a altres persones a acceptar una opinió i actuar conseqüentment a ella (Parra, 2003).

Rodríguez (1989) Distingeix cinc situacions diferents de comunicació persuasiva: 1) Situació de suggestió, el missatge es repeteix sense arguments.

2) Situació de pressió a la conformitat davant figures d’autoritat.

3) Discussions en grup.

4) Missatges persuasius.

5) Adoctrinament intensiu.

De les cinc situacions només les discussions en grup i els missatges persuasius es poden arribar a considerar educatives. S’acusa a l’enfoc tradicional de l’imposició a l’alumne d’un esquema predeterminat de valors carents de significat per a ell. Al centrar l’atenció en el

13

! producte més que en el procés per arribar a ells. En un món constantment canviant és important el procés de valoració que segueix el subjecte com estratègia d’adaptació al canvi, que l’adquisició d’un esquema de valors tancat i complet. El que fa que un sistema de valors sigui funcional per a cada persona, és la capacitat per ajudar als alumnes a enfrontar-se millor a les complexitats de la vida moderna.

2.1.2 Enfoc innovador Les estratègies que s’agrupen sota aquesta perspectiva es presenten com a alternatives als models tradicionals. Com a característica comú comparteixen una mateixa concepció constructivista de l’aprenentatge escolar i la intervenció educativa. A diferència de l’enfoc tradicional, l’innovar parteix de la consideració de que no existeixen valors objectius, universals i absoluts, sinó que els valors solen ser relatius, una qüestió personal de cada un. Cap educador està legitimat per a inculcar valors a l’alumne, s’hauran de construir d’acord amb les seves preferències personals (Parra, 2003). Entre els mètodes que han aconseguit una millor difusió destacarem el mètode de l’enfoc de la clarificació de valors: L’objectiu d’aquest model és ajudar als alumnes a identificar els seus propis valors i a prendre consciència d’ells, compartir-los amb la resta i actuar d’acord amb les seves pròpies eleccions. No és ètic inculcar als alumnes un sistema predeterminat i rígid de valors, sent més apropiat qualificar les seves preferències personals, ajudar-los a reflexionar sobre aquests, assumir la responsabilitat de les seves pròpies eleccions i ensenyar-los a actuar d’acord amb els valors escollits. El procés de formació de valors consta de tres moments: la selecció, l’estimació i l’actuació, cada un d’ells planteja unes determinades condicions.

Selecció: 1) Feta amb llibertat.

2) Entre vàries alternatives.

3) Després de considerar les conseqüències de cada alternativa.

Estimació: 4) Apreciar la selecció i ser feliç amb ella.

5) Estar disposat a afirmar-la públicament.

Actuació: 6) Actuar d’acord amb la nostra selecció.

7) Aplicar-la repetidament a la nostra vida.

14

!

Per aconseguir en els alumnes la seva clarificació dels valors, el model posa a disposició dels mestres una àmplia varietat d’estratègies, sent les més importants la resposta clarificadora i el full de valors: a) La resposta clarificadora: es contesta a l’alumne en una forma que el fa meditar sobre el que ha escollit. L’estimula a aclarir la seva forma de pensar i la seva conducta i, d’aquesta manera, aclarir els seus valors. b) El full de valors: consisteix en una sèrie de preguntes que es formulen a l’alumne per escrit sobre situacions o temes d’interès perquè reflexioni sobre elles. Aquestes són contestades individualment per cada alumne i posteriorment es contrasten les opcions amb la resta de la classe (Raths i col·laboradors, 1967).

Altres estratègies que poden adoptar-se són la discussió per establir valors, la interpretació de papers, l’accident preparat, la lliço en zigzag, l’advocat del diable, les fulles de pensaments personals, rotacions inclusives, una clau per analitzar el que escriuen els alumnes, el qüestionari autobiogràfic, l’entrevista pública, l’entrevista per prendre decisions, la feina dels alumnes, projectes posats en acció… (Parra, 2003).

2.2 Requisits que ha de complir una proposta d’educació en valors Els valors no poden ser ensenyats com s’ensenyen els continguts disciplinaris i la conseqüència és una “intel·lectualització” dels valors, junt al component cognitiu (coneixement i creences) és indispensable considerar, així mateix, i de forma interrelacionada el component afectiu (sentiments i preferències) i el component conductual o conatiu (accions manifestes i declaracions d’intencions). Els valors es perceben en les actuacions dels altres, en la relació de cada un amb la resta; cada persona, ha de construir el seu propi esquema de valors i la funció dels educadors i la família és de col·laborar en el procés, permetent i desenvolupant situacions en l’entorn dels alumnes perquè visquin i experimentin, i així, siguin interioritzats per ells.

Una de les eines de les quals disposen tant els educadors, societat o les famílies per tal de transmetre valors són els contes, els contes han transmés i transmeten valors d’una forma senzilla i a vegades gairebé imperceptible.

1. En relació amb el sistema de valors que es pretén promoure i desenvolupar a l’aula: s’ha de procurar establir una relació de congruència entre els valors comuns, han de ser objecte de formació en tots els alumnes. Els valors diferencials de cada alumne són expressió de les preferències personals i del sistema de valors que posseeix

15

! l’educador i que serveixen per orientar la seva pràctica educativa a l’aula. Només des de la convergència en el sistema de valors es poden desenvolupar esquemes consistents i estables i evitar la confusió dels alumnes. A l’aula des d’edats ben petites s’empra el conte per educar, per transmetre hàbits i alhora per transmetre també valors.

2. En relació amb el clima social de l’aula: ha de fonamentar-se en una interacció comunicativa entre professor-alumne i alumne-alumne que afavoreixi a l’autonomia de l’alumne, propiciant la seva iniciativa i la presa de decisions, en un ambient de seguretat i confiança. Es poden utilitzar els contes com a eina de diàleg i debat, enfortint així el treball de valors.

3. En relació amb l’actitud del professor cap a l’educació de valors: ja ha de conèixer els valors, estimar-los, sentir-los, practicar-los, tenir un desig de transmissió d’aquests i la força per a fer-ho. Si a totes aquestes qualitats a més hi afegim coneixements dels mètodes i l’habilitat d’aplicar-los tindrem a l’educador en valors perfecte. Els contes poden ser utilitzats com una eina més, de manera que amplien els recursos dels quals disposa el professor per l’educació en valors.

4. En relació amb les variables d’espai i temps més adequades per a la pràctica dels valors: s’ha d’aprofitar qualsevol circumstància existencial en l’educació per a la transmissió dels valors. No hi ha res més contrari a l’esperit de l’educació en valors que la seva “institucionalització acadèmica”, reservant-se un temps determinat per a aquesta en el calendari escolar. És per aquest motiu que la implementació d’aquests per mitjà dels contes és una molt bona eina ja que es fa de forma imperceptible, però amb la tenacitat adient per arribar a aquest públic.

5. En relació amb l’organització donat el contingut didàctic: ha de fonamentar-se en una estructura interdisciplinari que doni sentit als problemes i situacions controvertides que se sotmeten a debatre (Parra, 2003), aquests també es poden donar en el món dels contes.

2.3 Transmissió de valors a l’escola Els valors no es poden aprendre de forma objectiva, com a dades, sinó que s’han de comunicar de forma indirecte i subjectiva. Són transmesos a través de la vida i la majoria de vegades de forma indirecta, sense referir-se explícitament al valor en qüestió (Torralba, 2014). Per tant el recurs per a l’aprenentatge es pot aconseguir a través de l’estudi de

16

! casos, exemples de vida, situacions reals o per altra banda, també poden ser aconseguits per mitjà de la ficció, la narrativa i el cinema. També s’aprenen per mitjà de la imitació dels diferents models viscuts. És per aquest motiu que els models pels infants a les primeres edats són tant importants. Aquests models provenen de la família, l’escola, les amistats i els mitjans de comunicació (Prat, 2015). En tots aquests àmbits es pot utilitzar el conte, ja sigui de forma explicita amb una intencionalitat educativa o purament recreativa.

Pel que fa a l’educació dels valors als centres escolars es divideix la seva ensenyança en els primers cursos, educació primària, i els cursos superiors, ensenyament secundari obligatori (ESO) de la següent manera: pel que fa a l’ensenyament a primària es basa en els jocs, situacions d’aula i activitats relacionades amb la seva vida, mentre que en l’ESO es fa per mitjà de textos, cançons, fotografies, pintura i documentals. Dins les competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors socials i cívics proposades des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya és demanen les següents competències classificades en 3 dimensions: 2.3.1 Dimensió personal Fa referència a l’individu en singular, és capaç de dirigir la seva vida. Aspectes com l’autonomia, el desenvolupament d’habilitats i l’expressió del pensament propi afecten de ple a cada persona. Aquesta dimensió permet prendre decisions i resoldre conflictes tot adaptant-se als canvis. Capacitat de dirigir la seva pròpia vida i d’esmentar els errors propis.

-Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

-Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats i per assolir el benestar personal.

-Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

2.3.2 Dimensió interpersonal Fa referència al tracte amb els altres, a mig camí entre la dimensió personal-social. Tracta les relacions establertes amb les persones que convivim. Són el conjunt de relacions quotidianes que donen lloc a actituds: convivència, simpatia, empatia i antipatia.

-Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opinions, creences i cultures que les conformen.

-Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.

-Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.

17

!

2.3.3 Dimensió social Fa referència a l’entorn social més ampli ja que aplega a tota l’espècie humana. Reflexió dels problemes que afecten a altres individus amb els que compartim la condició humana. El caràcter solidari de cadascú, procurant ajudar en situacions injustes i cercar alternatives/ solucions. Aquesta dimensió ens humanitza.

-Analitza l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions alternatives als problemes.

-Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions injustes.

3. ELS VALORS EN LA FAMÍLIA El desenvolupament de les habilitats implicades en la intel·ligència emocional comencen a casa, principalment a través de les interaccions adequades entre pares-fills-germans.

Succeeix a través del modelat dels pares i les interaccions pares-fills. A partir de les seves respostes a les situacions de la vida, els pares ensenyen als seus fills com identificar i controlar les seves emocions, apropiadament o erròniament. Els diferents pares variaran la qualitat i tipus d’informació emocional proporcionada als fills (Vivas, 2003). La família és la primera escola d’aprenentatge, ja que el cervell de l’infant en els primers anys de vida es troba en la seva màxima plasticitat (Goleman, 1996).

Els canvis tant freqüents, i en ocasions, tant traumàtics que estan passant en la convivència familiar estan repercutint negativament en la tasca educadora de mares i pares. Aquests canvis estan produint la proliferació de comportaments contradictoris, l’escassa implicació personal en la cura familiar o el poc temps de dedicació als fills que sol portar a un perillós augment de la seva irresponsabilitat com a educadors. Es pensa que la vida familiar és un espai privilegiat on els nens i adolescents aprenen a prioritzar valors morals que els ajudaran a créixer com a persones. La família amb tota la seva diversitat i pluralitat de convivència, constitueix la primera instal·lació de les noves generacions en el seu temps i en l’espai (Mínguez, 2011). La família és el lloc on es produeixen, abans que en altres llocs, les transmissions més influents, significatives i, probablement, duradores al llarg de la vida de la persona (Duch i Mèlich, 2009). Per això, la família d’avui està necessitada també d’un replantejament educatiu com institució encarregada de la transmissió de normes i modes de comportament. També s’intenta que la convivència familiar sigui un espai agradable d’estar, d’entrar i de sortir, en el que els individus trobin l’acollida necessària com a reconeixement de la seva persona per enfrontar les dificultats del present i futur (Mínguez, 2011).

18

!

3.1 La família, comunitat ètica personal En els últims anys han aparegut i s’han consolidat diversos models de vida familiar (Pichardo, 2009). Admesa l’existència de nous models familiars i reconeguda la crisi de la família tradicional (Beck-Gernsheim, 2003), el que apareix amb major nitidesa és un canvi profund de les normes de convivència familiar, reconeixent que allà es fa afectiva l’articulació de la vida personal, no només en qüestió de vincles, sinó també i especialment de com aquests vincles fan possible la construcció d’identitats, de diferències i de pluralitats.

El que ara es busca en qualsevol família és la proximitat afectiva, la cura personal o la vivència cordial. Família és anhel d’estabilitat, de vincles i de responsabilitat; però també és disposar de temps per a la creació d’oportunitats vitals que facin visible un estil de vida compartit (Mínguez, 2011).

3.2 Els valors, contingut educatiu de la família És evident que quan un es posa a educar ho fa des de la circumstància en la que viu un individu. Cada ésser humà existeix des d’un context històric. Precisament, aquesta condició és el que fa intel·ligible l’existència de l’home, perquè la seva vida està configurada per un univers cultural “concret” (símbols, creences, valors…). Aquest univers resulta decisiu a l’hora d’educar, perquè no s’educa a la persona universal, sinó a uns individus situats, immersos en el seu temps i espai. Vivim immersos en una època on els referents culturals ja no són punts fixos o des de les últimes dècades, han adoptat una perspectiva de ràpida caducitat, deixant als membres de les famílies en una situació de freqüent provisionalitat. És molt probable que mares i pares es trobin en aquesta tasca d’interpretar “el que està passant” i de descobrir en què consisteix viure de mode humà la seva condició educadora més important. La base de l’educació, desenvolupada per la família, consisteix en transmetre al nen les normes i els valors que permeten entendre com funciona el món que l’envolta (Esteve, 2010). Mares i pares es converteixen així en testimonis, des de l’experiència d’un estil de vida ètic, contribuint a fer créixer als seus fills, a impulsar-los cap a un mode de vida ètic i a educar-los en valors morals (Ortega, 2004).

No hi ha vida humana sense la realització de valors, perquè en ella es manifesten punts de vista que fan possible que la vida sigui viscuda com si fos un exercici de responsabilitat, de solidaritat i d’altres valors que l’habiliten de mode humà (Mínguez, 2011). Pel que transmetre valors seria com promocionar la mateixa vida. Si realment es pretén que els valors donin sentit al mode d’obrar humà en la vida familiar resulta bastant insuficient que només siguin percebuts per la raó o que es limitin a ser expressats en idees. Sent necessari

19

! el coneixement del valor, aquest no només es dóna amb l’acte de coneixre’l sinó que és imprescindible que sigui viscut (Innerarity, 2001). El valor sorgeix quan vivim una experiència que ens interpel·la, ens convida a donar una resposta perquè no ens deixa indiferent. Patim una experiència que ens travessa, ens forma o ens transforma (Mèlich, 2002). L’experiència és font d’aprenentatge ètic a partir del qual decidim què acceptem o no per donar una “resposta adequada” al nostre mode de vida humana. Si resulta ineludible que la nostra vida passa en mig de l’atzar i de la causalitat, els valors sorgeixen com “l’equipatge” que necessitem per a viatjar en ella. Els valors són les respostes que fan possible que la nostra vida familiar es desenvolupi en unes relacions cordials i humanitzadores. Els valors, a més, són creences prescriptives que orienten la nostra conducta, conviccions profundes que justifiquen la nostra existència. Els valors morals són les nostres creences més arrelades, com si fossin “l’ànima” de les nostres vides, de forma que configuren la nostra personalitat, diuen el que som (Ortega i Mínguez, 2001). Estan destinats a acompanyar-nos durant la resta de la vida. Si els valors són formes desitjables de realització personal, aquests s’aprenen per experiència. I la família constitueix un espai privilegiat per l’exposició i vivència dels valors (Ortega i Mínguez, 2003).

3.3 Una proposta d’educació en valors a la vida familiar En l’actualitat, la família presenta series dificultats per portar a terme la seva missió transmissora de valors perquè es manifesta incapaç de discernir sobre el que ha de transmetre a les generacions més joves. És freqüent trobar multitud de famílies que posen en qüestió els valors que, en el passat, han donat consistència a un mode d’ésser humà.

D’aquí que, en el present, es tingui la sensació de que no se sap ben bé quins valors conservar i quins altres nous exigeixen l’atenció de mares i pares en l’educació dels seus fills. Vivim en una societat tant plural com diversa on existeixen també concepcions plurals del món i de l’home el que fa superflu qualsevol proposta homogènia i uniforme de valors.

Perquè l’acollida a la família sigui una praxis educativa, aquesta ha de ser una praxis responsable, una acció ètica. L’acció ètica és l’acceptació de responsabilitats que es tradueixen en tasques de cura de l’altre com un mode de ser. Així doncs, la cura de l’altre requereix de la comunicació interpersonal, del trobament, del diàleg i un exercici real de compassió (Ortega i Mínguez, 2007). Des d’aquí s’aposta per la transmissió de valors morals a través del llenguatge narratiu que té en compte tant la singularitat de cada individu com també la seva situació en concret. Fet que genera una ruptura amb el llenguatge emprat per les ciències, les tecnologies i pels imperatius de la moral. El llenguatge del tacte, de l’escolta atenta, del diàleg i de la comunicació interpersonal, aposta per una educació com a relació amb l’altre que es dóna en un temps i que requereix

20

! disposar del temps necessari per a l’altre (Mínguez, 2011).

4. ELS VALORS EN LA SOCIETAT ENVERS ELS MASS-MEDIA Es viuen moments difícils al sistema educatiu. La violència a les aules i el fracàs escolar obliga plantejar-se la necessitat d’una educació en valors. Els mitjans de comunicació de masses i les noves tecnologies de la informació i la comunicació juguen un paper fonamental en la conformació de l’ètica ciutadana. La televisió, el cinema i Internet participen en l’actualitat d’una manera decisiva en la formació de la identitat cultural dels nens i joves en edat escolar. Una pedagogia de les imatges i missatges que s’emeten i comparteixen en aquests medis, és fonamental pel desenvolupament de la capacitat crítica de l’alumnat, despertar la seva consciència social i propiciar la seva formació cultural (Maeso, 2008).

4.1 La televisió i els valors democràtics La televisió és l’univers de les imatges, el que percebem a la pantalla ens construeix com éssers humans, la seva gran capacitat de suggestió i de seducció configura i modela les nostres consciències. Segons Gubern (2000), els valors que ens transmeten són els de l’hedonisme, la ludopatia, l’escapisme, el consumisme… La televisió s’ha convertit en un “cangur gratuït” derivant la pèrdua o transformació de valors i la persistència de discursos que poden considerar-se contraris a la desitjable convivència en igualtat i llibertat. Les societats occidentals estan construïdes sobre models que es presenten als ciutadans a través dels mass-media. La televisió, com a mitjà de comunicació dominant, està controlada en major part per grups polítics al poder o empreses mediàtiques amb interessos econòmics i polítics (Maeso, 2008). Els governs locals han de preocupar-se per l’educació dels seus ciutadans i comprometre’s a recolzar i promoure programes orientats en tal fi, amb tallers de desenvolupament personal, entrenaments en les tècniques de relaxació, programes esportius que permetin canalitzar l’agressivitat, la depressió i estrés, la promoció de la convivència i la solidaritat entre altres. Igualment s’ha de prestar atenció a la programació televisiva que arriba a la població infantil i juvenil, de manera que sigui més formativa i orientadora i no la promotora de patrons equivocats (Vivas, 2003).

4.2 Un món feliç en la publicitat televisiva La publicitat parla en el llenguatge dels sentits, els publicistes coneixen els vincles entre emoció i motivació i els exploten a través de tècniques psicològiques sofisticades. La publicitat s’alimenta de la les sensacions i ansietat de la societat. Els publicistes són conscients de que la imatge i l’estètica ven més que l’argumentació. L’adopció de criteris artístics i claus estètiques en la publicitat genera tot un món de noves suggerències dignes

21

! d’analitzar des d’un punt de vista educatiu. És per aquest motiu que s’hauria de plantejar seriosament la necessitat de l’ensenyament crític dels mitjans de comunicació a l’escola com a factor fonamental per a una educació en valors (Maeso, 2008).

4.3 Les sèries de televisió en els joves Com exemple de la capacitat de la televisió per la transmissió de valors podríem parlar d’un dels programes amb més èxits a l’actualitat, com són les sèries. On es cuiden les diferents demandes i sectors de la població per a crear un contingut específic per a infants, joves, tota la família, sectors de la població conservadors, d’altres més progressistes… Es tracta d’un fenòmen mediàtic en gran auge. Les dirigides especialment a adolescents solen defensar els valors com l’amistat, la companyonia, el compromís social, la defensa del medi ambient, la importància d’una formació basada en valors democràtics influent de manera important en els seus comportaments, estil de vida i hàbits de consum (Maeso, 2008).

4.4 Televisió i educació artística Es parla molt dels efectes beneficiosos i perjudicials de la televisió. Sabem que el mitjà en sí no és pervers o perillós sinó que depén de l’ús que s’en fa d‘aquest. El dilema de l’acceptació o repulsió de la televisió ja el va plantejar Humberto Eco en el seu llibre “Apocalíptics i integrats”, on també la definia com un mitjà que propicia la recepció passiva i anul·lant l’esperit crític. Una comunicació, per convertir-se en una experiència cultural, exigeix una posició crítica, la clara consciència de la relació en la que s’està immers i l’intenció de disfrutar de tal relació. Aquest estat d’ànim es pot comprovar ja sigui en un a situació pública (debat) o en una situació privada (lectura d’un llibre). Eco (1990). Fernando Hernández al seu llibre “Educació i Cultura Visual” defineix la Cultura Visual com un camp de sabers que permeti connectar i relacionar per comprendre i aprendre per transferir l’univers visual de fora de l’escola (des dels videojocs, les caràtules dels CDs, la publicitat, la moda i les xarxes socials).

Els mitjans de comunicació de masses i en particular la televisió, tenen un gran potencial per l’educació en valors en la societat actual. Els mitjans es caracteritzen per utilitzar la conjunció de paraules imatges i sons per convèncer, empatitzar, comunicar i vendre tot tipus de productes, i dees i visions del món. Aquestes imatges estan impregnades de valors i ideologia i per tant necessiten ser descodificades des d’una posició crítica. Els governs tenen la responsabilitat de dotar a la població d’una formació que els permeti construir la seva pròpia identitat, que els configuri com a ciutadans cultes, capaços de posicionar-se críticament i els atorgui la capacitat d’expressar-se i comunicar-se, creativa i

22

! liberalment, contribuint així en l’educació en valors de la ciutadania (Maeso, 2008).

5. ELS VALORS I L’ESPORT L’esport s’ha considerat tradicionalment un mitjà apropiat per a transmetre valors de desenvolupament personal i social; ganes de superació, integració, respecte a la persona, tolerància, acotació de les regles, perseverança, treball en equip, superació dels límits, autodisciplina, responsabilitat, cooperació, honestedat, lleialtat, etc. Totes aquestes són qualitats desitjables per a tots i que es poden aconseguir mitjançant l’esport i de l’orientació que els professors, entrenadors i família donin a l’activitat esportiva o esport practicat, sempre amb el recolzament de tots els agents implicats en ell actuïn en una mateixa direcció, de forma que aquests valors es desenvolupin i perdurin en la persona, l’ajudin a un complet desenvolupament físic, intel·lectual i social a més d’una millor integració en la societat que vivim (Ruiz i Cabrera, 2004).

L’educació física i l’esport ja han estat i segueixen sent considerats de gran potencial per al desenvolupament de valors socials i personals, augmentant la seva importància

com a

element pedagògic formatiu, però creant una sèrie de dilemes en els professionals de l’activitat física sobre com volen que aquesta pràctica sigui dins i fora de l’escola. Aquesta disciplina té un enorme potencial per a desenvolupar el nen tant físicament com personalment i d’aquesta forma contribuir a crear una millor persona, a un desenvolupament integral. El desenvolupament del cos i de la ment, de l’autoestima, el sentit ètic i moral, de responsabilitat, d’autonomia, de superació i relació i acceptació de la resta, l’acceptació de les normes, de cooperació, responsabilitat, etc. En les classes d’Educació Física el nen ha d’aprendre a competir, a resoldre problemes, a dialogar, a superar-se, a guanyar i a perdre; sense menysprear als que ho fan i gaudir de la pràctica com element formador, integrador i emancipador (Ruiz i Cabrera, 2004).

L’esport ens fa iguals. Iguals davant els reptes, davant l’esforç, davant la il·lusió de participar i guanyar (Pruna, 2009).

L’esport és una ocasió on adquirir valors. Aquest aporta models, genera conflictes i desperta passions a més de tenir un gran potencial motivador que captiva a persones de totes les edats i condicions. L’esport utilitzat com a instrument o eina amb una clara intencionalitat educativa, podrà promoure determinats valors personals i socials. Cap esport té valors intrínsecs en sí mateix, sinó que depèn de com se n’orienti la pràctica aquest promourà valors o contravalors. Torralba (2014). És així com pot utilitzar-se amb bones o males intencions, però ben aplicat, pot ensenyar resistència, estimular un sentiment de joc net, un respecte per les regles, un esforç coordinat i la subordinació dels interessos personals als del grup (Ruiz i Cabrera, 2004).

23

!

L’esport transmès amb consciència pot fomentar valors com: -La recerca d’un millor constantment o altrament dit l’autosuperació.

-El domini de les emocions.

-La preparació llarga i continuada cap a un objectiu en concret fomenta la persistència.

-La paciència.

-El sacrifici.

-La constància.

-L’acceptació de la derrota com a camí de la superació i aprenentatge dels errors propis (Torralba, 2014).

En esports en equip: -El respecte i valoració de les capacitats dels companys i els adversaris.

-La cooperació/col·laboració amb els altres per a assolir un meta/objectiu en comú.

-Companyonia i preocupació per l’altre, a través del vincle de l’amistar que es crea entre els membres de l’equip.

-Convivència i amistat: foment de les relacions socials amb tots els participats en aquell esport.

-Justícia i igualtat: a través de les decisions de l’arbitre que s’han de prendre respecte les diferents situacions que es presenten en el joc.

-Autodisciplina, esforç i esperit de sacrifici: per arribar a la meta i estar a l’altura dels altres o la renúncia al propi bé en benefici del grup, també altrament dit la solidaritat entre els companys.

-Reconeixement: pel treball ben fet quan es realitza una bona jugada, tant el reconeixement propi com el de la resta.

-Humilitat: per saber perdre quan és necessari.

L’esport és una activat que ens entrena, ens emociona i ens fa sentir part d’un col·lectiu, però sobretot ens educa. És confrontació lleial i generosa, lloc de trobament, vincle de solidaritat i d’amistat. Una de les grans potencialitats de l’esport és precisament la de viure a través del joc i les normes establertes, l’aplicació dels valors en un context determinat i no de forma abstracta, com un reflex de la vida mateixa. Per això, com en altres àmbits de la vida social, en l’esport s’han de desenvolupar i promoure actituds i comportaments que reforcin el respecte a la dignitat de la persona i la diversitat humana. És a dir, és essencial que els petits facin una pràctica esportiva, a més de competir, participar, disfrutar, divertir-se, emocionar-se i construir records compartits, fomentin valors com ho són la tolerància i la companyonia. Tot això pot ser possible dins un esport fora dels excessos i tecnicismes professionals, utilitzant-lo com a capacitat d’estrènyer

24

! vincles d’amistat, afavorir al diàleg i l’obertura d’un vers els altres (Torralba, 2014) Els valors en l’esport es poden classificar en diferents categories o dimensions diferents, a continuació exposem les taules recopilades per Frost i Sims (1974).

Taula 1 Valors de la pràctica esportiva, recopilats per Frost i Sims (1974).

Dimensió general Justícia i honestedat

Comportament ètic

Autosacrifici

Autocontrol

Lleialtat

Justícia

Respecte pels altres

Humiltat

Respecte per les diferents cultures

Perfecció en l’execució

Joc net

Veracitat

Eradicació de prejudicis

Intercanvi cultura

Amistat internacional

Autorealització màxima

Dimensió psicosocial Disfrutar, diversió, alegria

Lleialtat, integritat

Autoestima, autorespecte

Honestedat, esportivitat

Respecte als diferents punts de vista

Valor

Respecte als adversaris

Respecte a les decisions dels àrbitres

Control emocional, autodisciplina

Determinació

Joc amb els propis límits

Autorrealització

Tolerància, paciència, humiltat

Salut i benestar físic

Lideratge i responsabilitat

Amistat, empatia, cooperació

Esport recreatiu i aire lliure Ús creatiu del temps lliure

Iniciativa, originalitat

Estètica

Reconeixement personal

25

!

Esport recreatiu i aire lliure Disfrutar i satisfacció personal

Indeendència

Participació familiar

Interessos vocacionals

Evasió emocional

Nous i continus desafiaments

Participació no competitiva

Assoliment personal, autorealització

Autodisciplina i autorespecte

Apreci i respecte per la naturalesa

Benestar físic i psicològic

Control emocional i responsibilitat

Comunicació

Comprensió d’un mateix i la resta

Lideratge

Lleialtat cap al grup

Promoció de l’assoliment i l’experiència

Relaxació

Són nombrosos els autors que posen de manifest la possibilitat d’abordar des de l’educació física i l’esport el desenvolupament de valors, des d’una perspectiva general, ja sigui des de temes transversals del currículum o bé des d’una perspectiva particular i detallada que inclou la catalogació d’aquests valors. Sent el context de la pràctica esportiva un excel·lent lloc per al desenvolupament de valors socials i personals d’alumne i esportistes, és necessari posar una intenció precisa en l’educació d’aquests valor; si el que volem és una adquisició dels mateixos, no només la pràctica o la granaria; ha d’existir una intencionalitat i organització de tal efecte (Ruiz i Cabrera, 2004).

A continuació detallem les taules de valors que es treballen en l’àmbit de l’educació física a primària i els que es treballen en l’àmbit de l’educació física i els esports Taula 2 Valors considerats per Gómez Rijo (2003), relacionats amb els valors presents en el currículum d’Educació Física per a primària.

TOLERÀNCIA

INTEGRACIÓ

Acceptació de diferències cap a actituds, opinions i conductes dels alumnes, al marge de prejudicis Inclusió de tots els alumnes sense distinció de raça, gènere, religió, classe social o capacitat, de tal forma que es consideri com un tot homogeni

26

!

SOLIDARITAT COOPERACIÓ AUTONOMIA

Incorporació desinteressada d’un o varis alumnes a un grup per a una causa o empresa comú Actuació conjunta de tots els alumnes o d’un grup per aconseguir un objectiu comú Independència de l’alumne en el seu comportament

PARTICIPACIÓ

Realització de la tasca proposada

IGUALTAT

Oportunitat d’accedir a qualsevol situació amb les mateixes condicions Taula 3

Valors considerats en l’Educació Física i els esports per Gutiérrez (1995).

ESPORT

EDUCACIÓ FÍSICA

Assoliment i poder

Sociabilitat

Esportivitat i joc net

Èxit personal i grupal

Expressió de sentiments

Creativitat i cooperació

Companyerisme i diversió

Companyerisme i diversió

Habilitat i forma física

Superioritat i auto imatge

S’hauria de potenciar el desenvolupament d’aquests valors des dels currículums educatius de les diferents etapes, concentrant els continguts referents als mateixos d’una forma explícita, conscienciant als professors i entrenadors del seu paper dins d’aquest desenvolupament i de com són de determinants les seves posicions al respecte de cara als alumnes i esportistes, desenvolupant els valors autèntics de l’esport i relativitzant la influència de factors externs, com, per exemple, les recompenses econòmiques, en el desenvolupament d’aquests valors. Aquesta conscienciació passa per deixar clar que l’esport per si sol no educa; són els professors, els entrenadors, els pares i les mares els responsables de que això succeeixi, i per tant la seva coordinació és fonamental. De la mateixa forma, sembla clar al analitzar els conceptes relacionats amb aquest terme que un plantejament unilateral dels mateixos no conduiria als fins desitjats, devent promoure el seu desenvolupament des d’un plantejament general en el que tots els estaments involucrats portin uneixin esforços, institucions educatives i esportives, tècnics, entrenadors i professors consensuats i organitzadors d’activitats.

La transmissió de valors mitjançant l’activitat esportiva, el desenvolupament de valors personals i socials ha de fer-se mitjançant un plantejament que consideri les característiques

27

! i circumstàncies dels alumnes i esportistes, les del context, i les dels agents implicats en el mateix, de forma que es generin unes directrius precises que fomentin aquest gran potencial de la pràctica esportiva (Ruiz i Cabrera, 2004).

6. ELS VALORS I ELS CONTES Un conte és un gènere simple i curt, concebut per a divertir i instruir, un dels missatges més antics dels humans, transmés per l’art del narrador, indicat per afavorir la creativitat. El conte apareix com un indiscutible instrument privilegiat en la didàctica i en l’educació en general (González, 1986). El conte com a recurs educatiu pot ser una eina molt útil per a treballar diverses àrees i continguts. Ens permet treballar de forma interdisciplinària.

Són uns dels millors vehicles per transmetre valors als més petits. A través d’històries i personatges fantàstics, es pot educar i ensenyar als nens i nenes. Des de contes clàssics fins a les històries més modernes, la gran majoria tenen una moralina que es correspon amb situacions de la vida real amb les que els nens i nenes es trobaran més d’una vegada. És una eina molt adequada per a l’Educació Primària, ja que molts infants, viuen immersos en el seu món imaginari i això els permet endinsar-se en els contes, identificar-se amb els personatges i, d’aquesta manera, aprendre molts continguts nous. Un dels elements més importants de l’educació és la comunicació i, precisament, el conte és un element que ens pot ajudar a aconseguir-la, ja que es capaç de generar moltes interaccions entre alumnes-mestres i pares-fills. Això beneficia a l’aprenentatge, ja que els fa recordar continguts que no recordarien si s’haguessin transmès de forma teòrica i memorística. Des de les primeres etapes els infants han d’interactuar amb els contes tant a les seves pròpies cases com a l’escola, ja que d’aquesta manera aprendran que darrera d’aquestes pàgines amb lletres i il·lustracions hi ha alguna cosa més, alguna cosa que no hi és en cap altre lloc.

A més ajuda als nens a adquirir continguts presents a cada un dels contes, també els ajuda a aconseguir fermesa, solidesa i confiança a un bon hàbit de lectura. Els contes a més de millorar les capacitats lingüístiques, també faciliten i incrementen l’adquisició de continguts i són molt adequats per a millorar la creativitat i les relacions personals que s’estableixen amb el treball en grup, ja que els contes permeten establir vincles afectius i socials. El conte és un recurs educatiu que està a l’abast de qualsevol professor i figura paterna-materna/ familiar. Poden ser un recolzament molt important i fàcil de trobar, es considera important treballar el conte no simplement com un medi d’entreteniment, sinó com un recurs elemental de socialització, de descobriment de la identitat personal de cada infant i a més, d’aprenentatge de continguts presents en cada un d’ells (Pérez i Sánchez, 2013).

28

!

6.1 Els contes i l’educació El conte es pot destinar a qualsevol cicle de primària, fins i tot és un recurs emprat també a cicle infantil. Aquest depén del vocabulari, l’extensió del text i la dificultat de la comprensió lectora, la quantitat d’imatges i elements visuals.

6.1.1 Etapa pre lectora (0 a 4 anys) Es tracta de les primeres lectures basades en la imatge, les quals són imprescindibles per a desenvolupar el sentit estètic. Es precisa de l’interacció lingüística amb l’adult (mestre, pares, personal requerit…).

6.1.2 Iniciació lectora (4 a 6 anys) L’alumne va familiaritzant-se amb el codi escrit. S’introdueix una major profusió de la lletra, tot i que sempre acompanyada d’elements visuals atractius. Les lectures destinades a aquesta etapa estimulen la imaginació, la qual és imprescindible per crear l’afició lectora. Sol ser bastant atractiva la temàtica de fantasia i ficció.

6.1.3 Progrés lector (6 a 12 anys) Primer cicle: l’infant encara no domina del tot la lectura, però pot accedir als llibres de 30-40 pàgines, on predomina la fantasia. Encara s’hi manté una abundància d’il·lustracions.

Segon cicle: es comença a veure una certa soltura lectora, bona velocitat i comprensió. Es tracten textos més amplis d’unes 80-100 pàgines, dividits en capítols curts. Els temes solen ser variats amb l’ajuda d’il·lustracions

complementàries, els còmics solen ser

característics en aquesta etapa.

Tercer cicle: consolidació del procés lector. Major varietat de temes, però en destaca l’amistat. Transmissió del conte infantil al juvenil i pas definitiu o no cap a u n h à b i t l e c t o r (Pérez i Sánchez, 2013).

6.2 L’interès pedagògic del conte El conte en efecte té les arrels en el folklore: forma part d’un patrimoni cultural comú. El seu contingut civilitzador fa que sigui particularment educatiu. Pot ser abordat des de diferents punts de vista: psicològic, psicoanalític, etnològic, sociològic, lingüístic. Cada un d’aquests aspectes ofereix abundants punts d’interès. Aquest és educatiu per la mateixa història que relata. El conte té una funció iniciàtica i per tant un valor pedagògic i didàctic.

En les nostres civilitzacions occidentals on predomina allò racional, el conte rehabilita la “fantasia” i respon a les necessitats de la màgia dels infants. És un text curt, molt adequat per ser introduït en la seva totalitat en el temps escolar. Tot i ser breu, és un relat complet

29

! que pot ser analitzat sense haver de truncar-lo com succeeix en la novel·la. És a la vegada un tot i un element d’una sèrie. Es situa enmig d’un conjunt de variants, de versions, amb les que resulta fàcil establir comparacions.

“Gènere oral” destinat a ser memoritzat per a conservar-se per mitjà de la transmissió, casi sempre ben constituït, segons un esquema simple, fàcilment retingut i entés pel públic. Amb un contingut conceptual poc dens. El conte és integrador de gèneres: es un relat (gènere narratiu), un relat meravellós (gènere èpic), un relat entre tallat per càntics, poemes, expressions intensament líriques (gènere líric). Element que mantenint una forma narrativa artísticament rica, dessacralitza la literatura tradicional. L’alumne es veu en confrontació amb un text tancat, acabat, quasi sagrat. L’alumne pot adaptar-lo, transcriure’l, realitzar transposicions, procurar de crear un altre conte amb la mateixa estructura. El conte és generador de creativitat. És adequat per a desenvolupar en l’infant certes facultats intel·lectuals com la imaginació, la memòria, l’atenció, la capacitat d’anàlisi, el judici crític, etc (González, 1986).

6.3 Utilització del conte en el desenvolupament de les competències bàsiques 6.3.1 Competència en comunicació lingüística En l’educació Primària les habilitats lingüístiques dels nens va incrementant d’acord amb la seva edat. El recurs del conte disposa d’una gran flexibilitat en el que respecta a la complexitat lingüística i la varietat conceptual i discursiva del contingut per el que és fàcilment adaptable a tot tipus de públic d’acord al seu nivell de comprensió.

Utilitzant el conte com a eina d’estudi la sensibilització “ecològica” i social augmenten. Per un costat, l’aprenentatge dels conceptes es realitza amb menor esforç, i per altra banda els alumnes al identificar-se amb els personatges i les conseqüències que aquests han de patir com a resultat de l’acció humana, assumeixen una responsabilitat, i això afavoreix el canvi a actituds positives en el que respecte a la solidaritat i al respecte al medi ambient. En definitiva, resulta un instrument molt útil per a desenvolupar el pensament crític i responsable cap al medi natural, social i cultural.

6.3.2 Competència social i ciutadana En definitiva, suposa una eina molt bona per a treballar uns valors i unes actituds que afavoreixen en l’alumnat la creació del seu propi sistema de pensament crític sobre la realitat que els envolta, atenent a la seva pròpia identitat, a la diversitat lingüística i cultural i la convivència cívica, democràtica i justa (Pérez i Sánchez, 2013).

30

!

7. ELS VALORS EN ELS CONTES I L’ESPORT Tradicionalment s’ha emprat l’esport en els contes infantils i històries com una bona eina perquè pares, mares o educadors fomentin diversos valors en conjunt amb els infants.

Practicar esport com una activitat sana i divertida però alhora servir-nos de guia per inspirar-nos i ajudar-nos a esdevenir millors persones. El conte s’entén com a instrument pels pares i mares per a treballar amb els seus fills la promoció d’aquests valors en la pràctica esportiva. Nens i nenes aprenen a través del joc. Llenguatge lúdic i màgic dels contes com a instrument per a ensenyar valors. A través de la lectura, a més, el conte és un instrument idoni que reuneix pares i fills entorn a una mateixa activitat, i per això també és un vehicle excel·lent per a comunicar i treballar els valors.

CONCLUSIONS Després d’aquesta recerca teòrica sobre els valors que hem realitzat, podem afirmar que la transmissió dels valors no és una tasca només dels centres docents escolars, sinó que pren un marc molt més ampli, definint que el primer lloc on els adquirim-aprenem és en el sí de la família, el segon lloc és durant les diferents etapes educatives i el tercer lloc és la transmissió de valors mitjançant la pròpia societat majoritàriament per mitjà dels massmedia. Aquests valors que anem rebent des de la més tendra infància i des de diferents àmbits configuraran el nostre caràcter i determinaran les nostres accions al llarg de la nostra vida. Cadascun de nosaltres som únics, amb un ventall de valors propis i que ens fan diferents i ens defineixen com a persona.

Els valors no es poden transmetre únicament de forma teòrica en un espai acadèmic, com ja hem esmentat aquests s’adquireixen de moltes maneres, i des d’àmbits molt diferents i la millor per tal que aquests puguin ser retinguts i transmesos és aplicant-los a la pràctica. El món de l’esport i l’activitat física és un dels àmbits més adequats pel creixement personal i un molt bon camp d’aprenentatge pels infants i joves. L’esport permet la transmissió de molts valors que es posen en pràctica en vivències pròpies, fent-les molt més fàcils de recordar, superant uns reptes i objectius, adquirint i respectant unes normes-regles de joc, en resum, la pràctica esportiva és un reflex de la vida mateixa.

El conte com a gènere narratiu simple i curt destinat inicialment per a ser transmés de forma oral, resulta un generador de creativitat en l’infant, promotor del desenvolupament de facultats intel·lectuals com la imaginació, la memòria, la capacitat d’anàlisi i el judici, tot des d’un vocabulari i presentació molt atractiva pèr aquest públic. És així com la combinació d’aquests dos mitjans amb la intenció d’educar en valors en reforça doblament les seves

31

! virtuts. La unió de cultura i esport amb una mateixa fita. Els contes que volen transmetre valors de l’esport son una molt bona eina per l’educació en valors en edat infantil.

32

!

PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ – FASE II 1. ESTUDI CONTES DE VALORS I ESPORT Selecció 10 llibres que promouen els valors educatius a través de l’esport: Títol: ¡Que gane el major!

Autors: Victoria Pérez Escrivá i Claudia Ranucci Editorial: Edelvives Any publicació: 2007 És un dels títols de la col·lecció Animaliadas, els altres títols són: En forma, Cinco arriba, La unión hace la fuerza, Superar el listón, Los anillos i La antorcha olímpica. Tots tenen a veure amb l’esport i els valors, en el cas d’aquest llibre en concret, hi ha una cursa de natació entre un grup d’animals. Entre aquests animals hi ha una llúdriga i un castor que són molt amics. Tots dos tenen ganes de guanyar però pateixen fer-ho i

Img.1 Portada del conte, Que gane el mejor.

que això trenqui l’amistat mútua. És per aquest motiu que les dues (inconscientment) neden més lentes de l’habitual per deixar guanyar a l’altre. Al final cap de les dues guanya i es confessen el que han fet. Finalment acaben entenent que poden competir mútuament però seguir sent amics.

Títol: En Pau fa atletisme Autors: Magalí Malagelada i Masferrer Editorial: Editorial Pedra de Toc Any publicació: 2009 Aquest llibre també forma part d’una col·lecció amb 6 d’altres títols: Per què talen el bosc?, Vull tenir-ho tot!, Sóc en Pau, Les paraulotes d’en Pau, En Pau juga a bàsquet i En Pau juga a tennis.

En aquest cas no tots els números tenen a veure amb els valors transmesos a través de l’esport, sinó que es sotmet al protagonista a diferents situacions, però totes amb una moralina/missatge al darrera.

Aquest en concret parlar d’en Pau, un nen que va amb cadira de rodes.

Ha perdut la motivació i

Img.2 Portada del conte, En Pau fa atletisme.

33

! il·lusió per la vida fins el dia que decideix anar a provar el que els han explicat a l’escola l’atletisme adaptat, sorprenentment prova l’activitat i li encanta, fa un munt d’amics nous i fins i tot acabarà anant a una competició.

L’objectiu principal del llibre és el de mostrar com l’esport amb algunes adaptacions ens fa a tots iguals davant la vida i que tots podem practicar algun esport.

Títol: La llebre i la tortuga Autors: Isop, Maria Eulàlia, Max i Joan Amades Editorial: laGalera Any publicació: 1993 Faula clàssica de La llebre i la tortuga. En aquesta faula una llebre es topa amb una tortuga i s’adonen que totes dues van camí a Puigcerdà, la tortuga li proposa d’anar juntes però la llebre s’hi nega ja que per la seva forma física creu que és molt més ràpida que la tortuga i que hi arribarà molt abans que ella, la tortuga li proposa una carrera fins a l’entrada de Puigcerdà i així ho fan. La llebre com que creu que la tortuga no té cap possibilitat es va torbant pel camí i mentrestant la tortuga insistent i persistent segueix fent camí al seu ritme. Al final resulta que l’esforç i dedicació de la tortuga guanyen a les cames llargues i cos esvelt dissenyats per córrer i

Img.3 Portada del conte, La llebra i la tortuga.

saltar de la llebre.

Títol: Igor Campió dels Minijocs Autors: Guido van Genechten Editorial: Thule Any publicació: 2016 L’Igor és una petita marieta que participa per primer cop als minijocs, un esdeveniment esportiu que té lloc cada 4 mesos i al qual hi ha moltes competicions d’esports diferents. Totes les marietes s’esforcen i entrenen de valent pel gran dia. L’Igor encara és petit per a molts esports, però això el fa perfecte per a fer de timoner de rem de quatre, marcant el ritme a la resta de l’equip que rema. Gràcies a les seves ganes acaben guanyant la competició però observant els altres esports i la resta

Img.4 Portada del conte, Igor campió dels Minijocs.

34

! de la competició ha guanyat una cosa molt més important que una medalla, ha aprés que no tot està en guanyar, sinó que el més important és participar, ja que de no fer-ho, guanyar seria impossible.

Títol: La Bimba i l’skate Autors: Cati Gómez, Elisabet Capdevila i Susanna Hernández Editorial: Cromosoma Any publicació: 2008 Pràctica Bimba és una col·lecció que anima nois i noies a practicar esport. En trobem diferents títols, en aquest cas l’esport que es presenta és un esport més alternatiu, l’skate.

La Friqui ha preparat una sorpresa per les seves amigues Bimba i Fiu, els ensenya a patinar a l’skate park del seu barri, els hi encanta, però el dia següent es troben amb un imprevist que no tenien en compte, al lloc on hi havia el parc hi construiran uns edificis,

Img.5 Portada del conte, La Bimbla i l’skate.

per aquest motiu van al parc d’un altre barri. En un primer moment no connecten amb els skaters d’aquell, però al fer alguns trucs es fan amics i decideixen fer una exhibició plegats per recollir firmes i aconseguir que l’ajuntament torni a crear un skate park al barri de la Bimba.

Com a diferència dels vistos anteriorment, al final d’aquest llibre s’hi troben 4 apartats diferents: Consells, material, valors i vocabulari per a aprendre més de l’esport que es presentava en concret i com practicar-lo de forma correcte.

Títol: Las saltacombas Autors: Esperanza Fabregat Editorial: Publicació online CEAPA (Confederació Espanyola d’asociacions de pares i mares d’alumnes d’Espanya) Any publicació: 2013 La Marta i la Júlia són dues molt bones amigues a les quals els encanta saltar a corda. Quan s’assabenten de que s’en fa un Campionat Municipal no s’ho pensen dues vegades a voler-hi participar. En aquest hi ha dues modalitats premiades, La resistència i l’Originalitat. Contentes expliquen les novetats a

Img.6 Il·lustració del conte, Saltacombas.

35

! casa, però la Júlia es troba amb la sorpresa de que el seu pare es posa molt competitiu i per a que ella guanyi li organitza un pla d’entrenament i entre una de les regles li prohibeix entrenar amb la Marta. Les dues amigues es posen molt tristes però estan decidies a trobarhi una sol·lució. Un cop la Marta descobreix el significat d’originalitat se li acut que poden saltar totes dues alhora i de segur que guanyaran l’altre premi. És així com elles soles que es veien obligades a competir entre sí, amb la seva voluntat de competir, les ajuda a superar aquesta dificultat i demostrar que en l’esport la col·laboració ha d’estar per sobre dels resultats. I és així com acaben guanyant el premi.

D’aquesta forma el llibre ajuda als nens i nenes a entendre com treballar junts per aconseguir un objectiu comú.

Títol: Shadowball Autors: Chema Gómez de Lora Editorial: Publicació online CEAPA (Confederació Espanyola d’asociacions de pares i mares d’alumnes d’Espanya) Any publicació: 2013 Al poble de “Manzanazul” es practiquen tots els esports divertits, al contrari de “Blancolimón”, on només tenen una cistella torta i una porteria. Per això, en aquest petit poble un grup de nens amb discapacitats inventen un nou esport en el que poden competir i demostrar les seves habilitats davant del poble veí.

Img.7 Il·lustració del conte, Shadowball.

En aquest conte es reforça el valor de la integració i la igualtat d’oportunitats.

Títol: Un bicho raro Autors: Clara Redondo Editorial: Publicació online CEAPA (Confederació Espanyola d’asociacions de pares i mares d’alumnes d’Espanya) Any publicació: 2013 Guillermo és un molt bon jugador de futbol que s’ha de traslladar a viure a un país llunyà al seu. En aquest nou país descobreix que només les nenes juguen a futbol.

Img.8 Il·lustració del conte, Un bicho raro.

36

!

Quan comença a jugar amb elles veu que es riuen d’ell i recorda a la Marina, una nena de la seva antiga escola a la que ell li havia fet el mateix.

Aquest conte ensenya als nens i nenes que no s’ha de discriminar a ningú quan es tracta d’esports, i per extensió, en cap altre àmbit, ja que és important respectar a tothom, independentment del seu gènere i donar-los una oportunitat ja que l’objectiu final sempre ha de ser passar-ho bé.

Títol: La carrera de zapatillas Autors: Alejandra Bernardis Alcain Editorial: Publicació online Any publicació: 2015 La girafa era la més presumida dels animals del bosc. No volia ser amiga de ningú i no dubtava a enriure’s dels altres pel seu aspecte físic, ja fos per la seva mida, les seves proporcions…

Però quan va arribar el dia de la carrera d’espardenyes i tots estaven a punt a la

Img.9 Il·lustració del conte, La carrera de zapatillas.

sortida, la girafa no parava de plorar. No es podia cordar els cordons, va ser en aquell moment on va comprendre el gran error d’enriure’s dels altres per les seves diferències, després de disculpar-se la van ajudar amb les espardenyes.

Relat que permet fomentar el valor de l’amistat i mostrar com no s’ha de discriminar a ningú.

Títol: La carrera Autors: Editorial: Publicació on-line, conte animat Any publicació: 2014 En Pedro era un gran corredor i sempre guanyava a les carreres d’atletisme.

A la última carrera de la temporada s’enfrontava al seu major rival, quan ja gairebé era a la meta i a punt de guanyar es va adonar de que el seu compatriota havia caigut i sense dubtar-ho va anar-lo a ajudar i els dos van travessar plegats la meta. Tot i que la seva gesta no fou celebrada pels espectadors ell sabia que havia fet el correcte.

En aquesta història es ressalta la importància de l’amistat i la generositat.

37

!

1.1 Anàlisi profund de 5 dels contes ¡Que gane el major!

Introducció: És l’inici d’una carrera de natació entre un grup d’animals, es presenten alguns dels competidors a la línia de meta, però ja es veu que els dos protagonistes són una llúdriga i un castor, aquests són amics entre ells.

Nus: Un cop iniciada la carrera els dos protagonistes se n’adonen que hauran de competir l’un contra l’altre tot i tots dos tenir ganes de guanyar. Veuen que tenen por de guanyar respectivament de guanyar al seu amic, pensant que això farà enfadar a l’altra i decideixen nedar molt a poc a poc, però com que els dos volen deixar-se passar per l’altre van molt lents i cap dels dos arriba primer a la meta.

Desenllaç: Els dos amics s’aproximen l’un a l’altre i es pregunten el per què anaven tant a poc a poc, s’expliquen la por que tenien mútuament a guanyar al seu amic i s’adonen que han comés el mateix error i que el fet de guanyar una carrera no trencaria la seva amistat. És així com acaben realitzant una carrera entre els dos i es desitgen sort, “que guanyi el millor!”.

Anàlisi formal: En el conte es tracta el món de la competició amb alguns dels valors que aquesta aporta, en aquest cas es tracten el sacrifici, la solidaritat, la companyonia i l’aprenentatge dels propis errors, amb un narrador extern i diversos fragments de diàleg per part dels dos protagonistes. La història és exposada en llenguatge col·loquial per a que sigui entesa bé pels nens, sense un ús de paraules molt tècniques.

Al final del conte hi ha un joc que consisteix en un laberint entre el recorregut de la cursa de natació i els altres competidors, s’ha de trobar el camí correcte que porta a la meta, una mica la història general de la natació en el món de la competició i les diferents disciplines competitives, unes curiositats i anècdota on s’explica de forma divertida per als nens quins són els estils de natació que han utilitzat els animals del conte i quin van ser el primer animal a nadar.

Anàlisi il·lustració: La tècnica il·lustrativa emprada en el conte és tradicional mixta, sembla que hi hagi l’aplicació de tres tècniques gràfico-plàstiques, per una banda el garfit pel dibuix principal, esquelet de la il·lustració, en segon lloc l’aplicació de color principal semblaria ser feta amb guash, ja que té un aspecte molt més opac que les aquarel·les creant una base més plana i homogènia, i finalment alguns detalls del pèl dels animals, les ombres i d’altres elements s’han realitzat amb llapis de colors. Seguint amb la cromàtica, cal destacar una diferència força clara entre els personatges principalment en colors càlids i el fons de les il·lustracions ja sigui el cel com l’aquàtic en tons blaus i verds,

colors freds.

Diferenciant-los molt bé així els uns dels altres amb aquest contrast. En diverses de les

38

! il·lustracions s’hi pot apreciar la textura del paper utilitzat per a aquestes donant aquest efecte de dibuix tradicional.

Img.10 Il·lustracions del conte,¡Que gane el mejor!.

Punts forts i febles: En aquest cas és interessant l’ús d’animals en comptes de figures humanes, ja que d’aquesta manera ja no els estàs estereotipant ni encasellant amb un gènere, raça o edat determinades. Però alhora, pot allunyar en certa manera al target, es perd empatia i fa la història una mica més infantil.

En Pau fa atletisme Introducció: En Pau, el personatge principal de la història es presenta a ell i a la seva família. A més ens explica que té una discapacitat i això fa que hagi d’anar amb cadira de rodes, però aquest fet no l’impedeix de realitzar activitats extraescolars lúdiques i esportives.

Nus: Però no sempre ha estat així, hi va haver una època pel que sembla després de l’accident o malaltia que el deixa amb una discapacitat física en la que va estar un temps amb depressió i sense ganes de sortir de casa i relacionar-se amb els demés.

Desenllaç: Un dia a la classe d’educació física li proposen de provar l’atletisme adaptat, en Pau té molta curiositat i vol intentar-ho. A les pistes es troba amb molts d’altres nens de la seva edat i amb d’altres discapacitats. Li agrada molt el fet de poder fer les coses sol, sense ajuda i al seu ritme i el fet de moure’s i fer esport el fa sentir millor amb sí mateix. Al final de la temporada realitzen una competició a la qual acaba guanyant dues medalles que tot i no ser el més important el fan sentir encara millor ja que per a ell representen un premi a l’esforç. És així com l’atletisme acabarà representant la solució a la seva manca de confiança, ganes de sortir a fora, moure’s i relacionar-se amb els altres.

Anàlisi formal: Es tracta d’un conte inclusiu on a més s’hi tracten els valors de l’autosuperació, la persistència, el sacrifici i la constància amb un narrador intern

39

! protagonista que exposa la història viscuda amb un llenguatge col·loquial, ja que entenem que el narrador és un nen i va dirigit a un públic principalment de la seva mateixa edat.

Al final del conte s’hi troben unes activitat, una de les quals enumera les diferents categories d’atletisme adaptat, a la següent apareix el dibuix de la pista d’atletisme amb les parts de l’estadi i els seus protagonistes i aquests s’han de situar al seu lloc correcte i finalment la proposta d’un joc anomenat: “M’entreno jugant!”.

Anàlisi il·lustració: La tècnica il·lustrativa emprada en el conte és tradicional combinant grafit per la silueta i línies del dibuix i llapis de colors o plastidecors pel que fa a la cromàtica de les peces, per tant podríem dir que es tracta d’una tècnica mixta. L’estil és molt desenfadat, les figures no són pintades a la perfecció, sinó usant un estil que ens recordaria als àlbums de pintar d’algun nen petit, combinant colors dins una mateixa superfície com ho pot ser la pell i sense preocupar-se massa per a la uniformitat en l’aplicació d’aquests deixant espais en blanc i el fet de sortir-se de la ratlla en diversos casos. Aquesta tècnica d’il·lustració genera una textura i moviment en el dibuix, ja que les línies amb les que es pinten els espais són en sentits diferents trencant en certa manera el dibuix pla. També cal destacar-ne l’elecció cromàtica, ja que s’usen majoritàriament colors primaris i molt vius.

Pel que fa a la composició hi ha molts dibuixos amb molt d’aire als voltants, deixant moltes zones buides i en blanc perfectes així per a poder-hi afegir el text sense distraccions en el fons i facilitant-ne la lectura.

Img.11 Il·lustracions del conte, En Pau fa atletisme.

Punts forts i febles: Tot i no agradar-me en particular la tipologia d’il·lustració emprada pel conte, el que si que no es pot negar és que es tracta d’un estil molt únic i original, molt fàcil de reconèixer i relacionar els contes que es tracten de la mateixa col·lecció/ il·lustrador. A

40

! més aquest estil en certa manera pot fer el conte més proper a la mainada, els podria semblar que ells també ho podrien fer o com si ho hagués fet un nen.

La Bimba i l’skate Introducció: És un dissabte al matí i la Bimba, la protagonista del conte queda amb la seva amiga Fiu, mentre passegen pel barri es troben amb una altra amiga seva, la Friqui que va amb skate, aquesta els diu que els hi té preparada una sorpresa, les porta a patinar al seu skate park al barri Blau.

Nus: Però el segon dia que volen anar a practicar es troben que l’skate park al qual eren ahir està ple de màquines i hi estan fent obres per a construir-hi un bloc de pisos. És per aquest motiu que decideixen anar a l’skate park del barri verd, però es troben amb la sorpresa de que ja hi ha una altra colla patinant, tot i així entren decidits al park i fan alguns trucs que deixen a la colla que els mirava malament parats. Es fan amics i els expliquen que faran una exhibició al barri per a recollir skates per l’escola de patinatge nova que volen obrir i a la Bimba se li acudeix una idea per a sol·lucionar el seu problema amb l’skate park del seu barri, demanaran firmes a la gent per a construir-ne un de nou.

Desenllaç: És el dia de l’exhibició i és tot un èxit de recollida i d’espectacle. El dia següent la Bimba rep una carta de l’alcalde dient que molt aviat començaran les obres pel nou skate park del barri blau i mentrestant poden seguir patinant amb els seus amics al barri verd. La Bimba no entén com l’ha escrit l’alcalde si no la coneix i no va enviar-li les firmes, però després la seva àvia li diu que l’ha escrit ella explicant-li el que passava.

Anàlisi formal: En aquest conte s’hi tracten els valors de l’autosuperació, la paciència, el respecte, la companyonia, la convivència i l’amistat. És un llibre encoratjador a la pràctica esportiva i a provar nous esports. El narrador del conte és extern i hi trobem diàleg en diversos fragments, amb un llenguatge col·loquial, però amb alguna paraula tècnica del món de l’skate per a aprendre coses noves d’aquest esport enmig la lectura, generant així una curiositat en el lector per a voler saber-ne més del tema.

Al final del conte s’hi troben 4 apartats amb informació extra respecte al món de l’skate i la pràctica d’aquest, les quals són: Consells, Material, Valors i Vocabulari.

Anàlisi il·lustració: Pel que fa a les il·lustracions s’utilitza una tècnica digital, els dibuixos han estat realitzats i pintats amb ordinador. Tots els dibuixos van resseguits en línia negra, però el tret més característic és l’aplicació de color modificant-lo en textures en comptes de pintar els elements amb colors plans, ho fan, majoritàriament, amb retalls d’imatges amb molts colors i dibuixos diferents. Donant a la il·lustració un “look” molt urbà a joc amb la temàtica

41

! de la que s’està parlant. Una barreja entre il·lustració/ animació i fotografia, com veiem en els skate que són skate reals retalls i aplicats al dibuix, en definitiva una espècie de collage digital. El fons dels dibuixos si que està pintat amb colors molt variats i vius i solen ser degradats de diversos colors alhora. A més d’haver-hi el text principal que explica la història, també hi apareixen algunes bafarades amb el diàleg dels personatges aportant informació extra no mencionada al text.

Img.12 Il·lustracions del conte, La Bimba i l’skate.

Punts forts i febles: En aquest cas per com s’ha tractat la il·lustració amb la incorporació de les textures en les peces de roba i d’altres espais, denota que es volen dirigir a un target pre-adolescent. Tot i així, personalment, no m’acaba d’agradar com ha està emprat l’ús de la textura i el color, ja que es nota que s’ha fet de fa un temps. Passa més ràpid de moda que un recurs més senzill i clàssic, tot i així, és un risc pres que els diferencia, i s’ha de dir, que també els fa força originals. És molt interessant la incorporació d’informació educativa extra al final del conte, en relació

42

! a l’esport que es presenta i del que s’està parlant per a treure més del propi llibre a part de la mera història.

Igor Campió dels Minijocs Introducció: Es presenten els Minijocs, les Olimpíades de les marietes, que tenen lloc cada 4 mesos durant els quals totes entrenen de valent per fer-ho el millor possible durant la competició. Dins els Minijocs hi ha moltes disciplines esportives diferents, però l’Igor que és la marieta protagonista de la història, encara és massa petit per poder competir en la majoria d’aquestes. Però és perfecte com a timoner de rem de Quatre pel seu poc pes, és l’encarregat de marcar el ritme de les palades.

Nus: Comença la competició i tot i començar bé el bot blanc es posa per davant el bot de l’Igor i els seus companys.

Desenllaç: Un cop l’Igor s’adona que van per davant seu accelera el ritme de les palades per a procurar d’avançar a l’altra embarcació i amb l’esforç de tot l’equip ho aconseguixen a l’últim moment. Gràcies a l’Igor el seu equip arriba el primer a la meta, tot l’equip rep una medalla de campions, però el president dels Minijocs els recorda que el més important no és guanyar sinó participar, ja que si no ho haguessin fet els hagués estat impossible guanyar.

Anàlisi formal: En aquest conte s’hi tracten els valors de la persistència, la constància, el respecte, la cooperació i la humilitat amb un narrador extern que va presentant la història a mesura que succeeixen els fets, amb un llenguatge col·loquial. Hi ha algun fragment molt breu de diàleg per part del protagonista l’Igor i el president dels Minijocs.

Al final del conte hi apareix la cançó del Minijocs on s’hi tornen a emfatitzar els valors de fer esport i de competir en l’esport que practiques.

Anàlisi il·lustració: Pel que fa a la il·lustració s’utilitza una tècnica tradicional mixta on es combina la tècnica del grafit amb el que sembla ser pintura acrílica. La pintura acrílica s’usa explícitament pels personatges, les marietes, semblaria que aquestes s’han creat a través de tampons, els únics colors utilitzats per a aquestes són els vermell i el negre. La resta d’elements que apareixen en els dibuixos estan fets amb grafit i es mantenen gairebé tots en blanc i negre en excepció del bot de l’Igor per a destacar-lo de la resta, que és de color vermell i semblaria pintat amb aquarel·la per la transparència i textura diferent respecte als personatges. L´ús del grafit per a la resta d’elements és realitza amb una tècnica força peculiar on les ombres i parts més fosques del dibuix s’omplen amb línies en diferents direccions generant una mena de quadricula, però en la qual encara s’hi veuen espais blancs, no es cobreix l’espai del tot. Aquest recurs es va repetit en els diferents dibuixos i genera una textura en els dibuixos bidimensionals.

43

!

Les il·lustracions d’aquest conte en general són molt simples, queda molt net i amb molt d’aire al voltant de les il·lustracions i text, alhora per l’elecció cromàtica tant limitada i emprada només en els personatges per a destacar-los sobre la superfície en blanc.

Img.13 Il·lustracions del conte, Igor campió dels Minijocs.

Punts forts i febles: A diferència dels altres contes aquest és l’únic que juga amb l’absència i la incorporació del color com a eina per a accentuar parts del dibuix més importants o a les que hi vol portar el pes de la mirada. Aquest tret fa el conte més minimalista a joc amb els dibuixos i línies d’aquest. Com a punt feble diria que en alguns moments com que tots els personatges estan pintats amb els mateixos colors i gairebé tenen la mateixa forma, és difícil de distingir al protagonista de la resta.

Las saltacombas Introducció: La Marta i la Júlia són dues molt bones amigues a les que els encanta saltar a corda i és que salten juntes a corda tot el dia. Un dia de tornada a casa es topen amb el cartell d’un concurs de saltar a corda en el que hi ha dos premis: un de resistència i un altre a l’originalitat. Les nenes no saben què volen dir aquestes paraules i ho pregunten als seus pares al arribar a casa. Els expliquen que el que guanyi el premi de resistència serà aquella persona que aguanti més saltant a corda.

Nus: A la mare de la Marta li fa molta il·lusió que la seva filla vulgui participar, però el pare de la Júlia es posa molt competitiu i això provocarà que les nenes entrenin per separat ja que només una de les dues pot guanyar. Com que la Marta estava molt trista per no poder estar amb la seva amiga, va preguntar què volia dir la paraula original i se li va acudir una idea per a poder competir les dues juntes. Saltarien a corda plegades, però no volien que ningú se n’assabentes abans del dia de la competició ja que el pare de la Júlia potser no ho voldria. I així va ser, va arribar el dia de la competició i tot anava molt bé, ja casi eren al final, però la Marta es va entrebancar amb la corda i totes dues van caure a terra. El pare de la Júlia va cridar “No”.

44

!

Desenllaç: Però durant l’entrega de premis de sobte el jurat diu el nom de les dues amigues pel premi a la originalitat, es posen molt contentes i el pare de la Júlia decideix entrenar per a poder saltar amb elles el pròxim any.

Anàlisi formal: En aquest conte s’hi tracten els valors en especial de la cooperació, la convivència i l’amistat com a pilars de l’amistat entre les dues amigues, les que acaben decidint per si mateixes que voldran competir plegades i com no deixaran que la competició ni el pare de la Júlia destrossi la seva amistat.

Anàlisi il·lustració: Pel que fa a les il·lustracions s’utilitza una tècnica mixta mesclant el dibuix tradicional i l’aplicació de color digital. El dibuix està fet a llapis, no només per a la línia del dibuix, sinó que també per a algunes ombres per a donar-li més profunditat i relleu a la il·lustració, en aquestes ombres s’hi veu la textura del paper en el que han estat dibuixats. Com deia, la cromàtica s’ha fet per ordinador i alguns dels elements són imatges de textures, però en aquest cas molt menys exagerat que en el conte de “La Bimba i l’skate”, ja que només s’usa en algun tall del dibuix molt en particular i tenen una cromàtica molt més neutre i pastel. Pel que fa al rostre i cabell dels personatges aquest el deixen de color blanc majoritàriament a joc amb el fons.

Img.14 Il·lustracions del conte, Las Saltacombas.

Punts forts i febles: Es podria dir que és una mescla equilibrada entre els Minijocs i la Bimba pel que fa a l’ús de la textura i el color. En aquest cas s’ha fet de forma més subtil i des del meu punt de vista, funciona millor. També s’ha de dir que l’estil de la il·lustració en sí és més elaborat i sobresurt per sobre d’aquests altres aspectes, on de l’altra forma als altres contes mencionats aquests predominen per sobre la il·lustració.

45

!

2. LLIBRE IL·LUSTRAT 2.1 Mapa mental valors a tenir en compte en la creació del conte

Img.15 Mapa mental.

Després de l’estudi dels valors en la fase I del projecte es realitza aquest mapa mental dels valors que es volen representar en la creació del conte il·lustrat propi. Aquests són: l’autosuperació, el domini de les emocions, la persistència, l’aprenentatge dels errors propis, la paciència, la superació, la constància i el sacrifici.

2.2 Fluidesa idees guió, el tema Por a l’aigua

46

!

Tractar l’autosuperació/persistència/constància a través d’un personatge al qual li fa por el medi aquàtic i com supera aquest temor a través de la pràctica esportiva (classe de natació/ kayak).

Competir és divertit

Autosuperació, aprenentatge errors, domini emocions.

No tractar el fet de guanyar com el més important en una competició sinó el sol fet de competir, experiències dins la competició com a positives (nervis en control positius, noves amistats, mostrar el que em aprés, disfrutar del moment) Un esport diferent

Autosuperació, persistència, constància, paciència.

1. Possibilitat presentar diferents mini històries de nens i nenes practicant esports diferents als clàssics/normals, esports minoritaris o més desconeguts (kayak/ surf/ skate/ escalada…)

Esports majoritàriament a realitzar a la natura/exterior…

2. Simplement triar-ne un en concret i petita història al voltant d’aquest.

3. Pas d’un esport clàssic el qual no agrada al protagonista (estipulat per un dels pares/ entorn) a un esport diferent el qual l’infant escull.

Si puc, només em cal més pràctica

Autosuperació, persistència, constància, paciència.

Trencar amb el no puc/ no en sé per la utilització d’un vocabulari positiu i motivador cap al

47

! nen, pensament positiu i paciència d’aquest en la pràctica provocarà que amb el temps es vagi millorant.

Esport a tot color Esport sense gènere/ trencar barreres.

Mostrar algun esport on hi ha una pràctica predominant del gènere masculí o femení i com un personatge del sexe oposat trenca amb aquestes lleis/estereotips establerts.

Finalment es fa una reformulació de totes les idees prèvies i del conjunt d’aquestes s’acaba amb la idea definitiva del conte.

Entre dues aigües La combinació del món del kayak i la dansa, on un personatge principal femení practica les dues activitats i fa de nexe entre les dues històries. El món del kayak es presenta com a esport individual i on majoritàriament té una representació i participació masculina, normalment es practica a la natura en contrast amb el món de la dansa, una activitat física considerada com a art la qual és realitzada, en aquest cas, en grup, amb una participació majoritàriament femenina i a l’interior d’una classe. Pols oposats però similars a la vegada.

Així en la història es presenta un esport minoritari, que pot ser desconegut per a molts dels lectors, es trenca amb els estereotips d’esport i gènere, i s’hi apliquen la resta de valors vistos anteriorment al mapa mental: l’autosuperació, el domini de les emocions, la persistència, l’aprenentatge dels errors propis, la paciència, la superació, la constància, el sacrifici, la cooperació i la igualtat.

2.2.1 Desenvolupament idea: Entre dues aigües Kayak: món competició individual En aquest primer conte es parla del món del kayak freestyle, esport minoritari, amb una participació més nombrosa pel que fa al sexe masculí.

L’Ona quan comença a practicar el piragüisme es troba que és una de les úniques noies, però a ella no li fa res, ja que amb els nens també s’ho passa bé i com que li agrada l’esport no deixarà de fer-ho per ser l’única noia. El que si que succeïx sense adonar-s’en és que es converteix en la noia que obre camí per a moltes d’altres que s’aniran apuntant, aquestes ho faran al veure que hi ha d’altres noies practicant-lo i que no hi ha cap impediment ni diferència que no els permeti de també intentar-ho. És així, com amb el temps, l’Ona va progressant i el seu entrenador li proposa de participar a la seva primera competició. Ella, accepta i hi va amb moltes ganes però amb les expectatives baixes, ja que per a ella el sol fet de competir ja era suficient i prou satisfactori. Però un cop a l’esdeveniment s’adona de

48

! que ho pot fer bé, malauradament la pressió i nervis de la seva primera competició poden amb ella i no li surt com desitja. Li fa molta ràbia, tot i això parlen del que ha passat amb el seu entrenador i decideixen quins són els passos a seguir i coses a millorar per a la pròxima poder-ho brodar i anar més preparada que aquest primer cop. És així com a la següent competició, gràcies a l’esforç i ganes posades als entrenaments, pot acabar obtenint una medalla.

Per tant, en aquest primer conte es tracten tots els valors del mapa l’autosuperació, el domini de les emocions, la persistència, l’aprenentatge dels errors propis, la paciència, la superació, la constància i el sacrifici.

Dansa: força treball en equip En aquest segon conte es parla del món de la dansa clàssica, una pràctica d’activitat física denominada com a art en comptes d’esport, amb una participació més nombrosa pel que fa al sexe femení.

L’Ona s’inicia en el món de la dansa perquè és l’extraescolar que fa una de les seves millors amigues. Com que l’Ona era una nena molt creativa i ja a casa cantava i ballava sola, els seus pares van proposar-li d’anar-ho a provar a veure si li agradava. Va ser així com va començar a ballar. A diferència del món del kayak, a dansa hi havia moltes més nenes i un nen, però esperava que al igual que ella havia pogut inspirar a nenes a practicar el piragüisme, que en Pol també pogués animar a més nens a apuntar-se i així s’ho podrien passar encara millor. Les classes de dansa consistien en un escalfament al terra, exercicis a la barra i al final passaven a ballar sense suport al centre de la sala. La professora els va dir que farien un ball pel festival de final de curs, espectacle on ensenyarien als seus pares el que havien anat aprenent durant el curs. Però durant els assajos, un cop la professora els va situar a les posicions per al ball es van començar a barallar entre sí, ja que gairebé totes volien anar a la primera fila. Com a sol·lució la professora els va filmar amb el mòbil i els va ensenyar com quedava a més de canviar les posicions durant el ball, així tots podrien passar per la fila de davant. Tot i així, també hi havien de posar més de la seva part, escoltant als altres per a poder anar coordinats i en definitiva treballar amb grup perquè els sortís bé el ball. Per tant, en aquest segon conte es tracten els valors del domini de les emocions, la persistència, l’aprenentatge dels errors propis, la paciència, la superació, la constància, la cooperació, la igualtat i el sacrifici.

2.3 El títol El títol en un llibre és un element molt important, ja que són les primeres paraules que llegeix el lector de la història al que s’està convidant a llegir. És per això que aquest ha de ser prou encertat per a descriure la història molt breument però alhora transmetre curiositat,

49

! fent que el lector l’agafi i en vulgui saber més. El pas següent més obvi per aquest serà el de girar el conte i llegir el petit fragment de text de la seva contraportada. Si aquest li crida prou l’atenció el pas final serà el de fer una ullada al seu interior per acabar de decidir si es fa amb l’exemplar. És per aquest motiu que després de fer una llista amb els diferents títols possibles s’acaba escollint el d’ ENTRE DUES AIGÜES com a definitiu, breu i prou obert com per a permetre al lector endevinar de què es tracta, o de deixar-lo amb les ganes de descobrir-ho.

2.4 Les il·lustracions 2.4.1 Recerca d’estil i tècniques per a les il·lustracions En aquest cas pel que fa als referents estètics, són diferents dels mostrats anteriorment que ens han servit com a referents de temàtica i per a veure què s’ha fet en l’àmbit i quina imatge i estil solen tenir i segueixen. En el cas que ens ocupa es cerca un estil amb un treball de línia net i molt de color, entre el món de la infància i la preadolescència, tot i així mantenint la suavitat i tendresa en les il·lustracions.

Img.16 Il·lustracions Esther Gili, al conte El lenguaje de las olas.

Img.17 Il·lustracions de Junissa Bianda.

50

!

2.4.2 Disseny del personatge

Img.18 Proves d’estil il·lustrant el rostre del personatge principal.

A partir dels referents estètics cercats es comença a jugar amb diferents propostes d’estil, començant pel disseny del personatge principal com a punt de partida i a través d’aquest anar desenvolupant la resta dels personatges i l’estètica de tota la història. A la imatge 18 es mostren les sis propostes inicials un cop passades a ordinador. Primer són esbossats a llapis en un suport de paper i tot seguit es fa el pas a digital per mitjà d’un programa de vectors, l’Illustrator. Aquesta decisió es pren perquè el fet de digitalitzar el dibuix permet tenir llibertat a l’hora de canviar les proporcions i mides d’aquest, facilita el procés de repetició de personatges i es poden rectificar i fer moltes més proves assaig-error sense conseqüències greus, entre d’altres. El procés s’inicia amb el rostre, i un cop feta la tria d’estil es juga amb les expressions del personatge per a representar les emocions i posteriorment es defineix la forma del seu cos.

Img.19 Sèrie de rostres amb diferents expressions del personatge principal.

51

!

A través dels trets de l’estil del personatge principal és fàcil el desenvolupament de la resta de personatges, sempre mirant de mantenir la mateixa estètica entre ells, però alhora modificant-los per a que no semblin clons.

Img.21 Proposta personatges principals món del kayak.

Img.20 Il·lustració corporal completa del vestuari del personatge en el món de la dansa i el kayak.

Img.22 Proposta personatges principals món de la dansa.

2.4.3 Storyboard

Img.23 Storyboard de les dues historietes.

52

!

Un cop dissenyat el personatge principal i decidit l’estil de les il·lustracions es fa un storyboard. El text, majoritàriament, queda repartit amb un fragment cada dues pàgines, així ja es té una guia de l’extensió del conte i les il·lustracions a fer per a cada pàgina. A més de la posició i composició del dibuix, en aquesta fase ja es va decidint la composició de les pàgines interiors, ja que depenent d’on es posi el text el dibuix serà d’una forma o una altra.

Més endavant es pot trobar el disseny específic de les pàgines interiors.

2.4.4 Esbossos i idees

Img.24 Esbós a llapis i il·lustració final digitalitzada.

Img.25 Referent de composició fotogràfica i il·lustració resultant.

53

!

Per a la realització de les il·lustracions ens hem servit de dues tècniques. L’esbós a paper, a través de les primeres proves en brut de forma i composició de l’storyboard, a continuació es refà el dibuix amb més detall, però tot i així no definitiu, ja que aquest es fa servir com a guia per a la il·lustració final a Illustrator on les línies s’acaben de polir i decidir del tot un cop a l’ordinador. L’altra opció és l’ús d’una imatge com a referent per a la il·lustració com podem observar en l’exemple que es mosta a la imatge 25.

2.4.5 Color/Cromàtica

Img.26 Diferents proves del procés de cromàtica.

En un primer moment per a la cromàtica de les il·lustracions s’havia previst de que fos manual i es fan algunes proves, però es veu que a través del mètode digital també es poden aconseguir efectes de tècniques manuals, al igual com passa amb el dibuix a línia, aquesta tècnica deixa una llibertat i un marge de prova i error fins a aconseguir el resultat desitjat a més de les possibilitats de transparències i d’altres presets que no es tenen si s’empra una tècnica manual. A la imatge 26 es poden veure alguns dels tests de color i tècniques amb una mateixa il·lustració. A la imatge es mostren tres tècniques diferents: un exemple del color pla i molt saturat, un emprant el puntillisme, i finalment, l’ús de pinzells de Photoshop amb formes

de taques d’aquarel·la diferents, per a generar aquest efecte d’esquitx i

aleatorietat del medi.

54

!

2.4.6 Il·lustracions finals

Img.27 Procés del progrés de les il·lustracions i resultat final.

És així com de la unió de tots els processos mencionats anteriorment acaben resultant les il·lustracions finals, en total en són unes 50 al llarg de tot el conte, sense comptar que alguna la trobem repetida.

2.4.7 Recursos tècnics Paper blanc de 100g Llapis Standler Noris HB 2 Iphone SE Scanner Brother MFC-J4710DW Adobe Illustrator CC 2019 Adobe Photoshop CC 2019

2.5 Disseny editorial En el cas que ens pertoca, es tracta d’un conte il·lustrat infantil per a un target d’uns 8 a 12 anys. Per tal de decidir quin és l’estil adequat el millor és documentar-se amb d’altres llibres amb característiques similars, així veient quin és el patró repetit entre els diferents exemples i per tant millor funciona. Tot i això, un cop es té aquesta informació es pot prendre la decisió de trencar amb aquests amb l’objectiu de diferenciar-se de la resta, sabent que s’està prenent un risc, però que pot resultar un èxit per la seva originalitat o distinció de la resta del grup.

El disseny editorial es separar en diverses parts: la portada i la contraportada, les contracobertes i les pàgines interiors.

55

!

2.5.1 Conceptualització format de la portada i contraportada Referents portada i contraportada

Img.28 Portades i contraportades dels llibres El lenguaje de las olas i El povoroso miedo de Epifania Susto.

Pel que fa a les il·lustracions de la portada i la contraportada solen ocupar tota la superfície i el text queda immers en elles, ja sigui el títol com la petita descripció del conte que trobem a la contraportada. També hi trobem informació clau com l’Editorial que publica el llibre i el codi de barres, elements que en el cas que ens ocupa no s’hi afegiran de moment ja que el projecte encara no es troba en aquesta fase.

Proposta de portada i contraportada

Img.29 Disseny de la portada i la contraportada d’Entre dues aigües.

La portada d’Entre dues aigües acaba sent de color blau, amb la il·lustració de l’aigua abstracta a joc amb el títol i a la contraportada ens trobem amb la imatge de la protagonista, Ona, amb les seves dues vestimentes de les dues facetes que té a més de la informació clau fora de l’Editorial i el codi de barres.

56

!

Mockups portada i contraportada

Img.30 Mockups de la portada i contraportada d’Entre dues aigües.

Mockups de referència de com quedarà la portada, contraportada i llom del conte un cop imprès.

2.5.2 Conceptualització de les contracobertes Referents de contracobertes

Img.31 Contracobertes dels llibres El povoroso miedo de Epifania Susto. i Els colors oblidats .

Observant els exemples de molts llibres il·lustrats es pot comprovar que el tret més comú de les contracobertes és el de crear un estampat per mitjà de la repetició d’una figura important o representativa de la història i l’estil d’aquesta. Normalment és el mateix estampat per les dues contracobertes d’inici i fi.

Proposta de contracobertes Finalment per a trencar amb la norma establerta i molt a joc amb el conte, es fan dues opcions de contracobertes, una per a l’inici del conte i una pel final, cada una d’elles en representació d’un dels àmbits, el kayak o la dansa. Aquestes il·lustracions són de caire força abstracte en comparació amb els dibuixos molt més explícits de l’interior del conte.

Tots dos són en color i tenen una composició de forma horitzontal.

57

!

Img.32 Contracobertes del conte Entre dues aigües.

2.5.3 Conceptualització disseny de les pàgines interiors Referents de pàgines interiors

Img.33 Referents de pàgines interiors de contes diversos.

58

!

En els referents cercats pel disseny de les pàgines interiors es pot veure com s’empra molt l’espai horitzontal que ofereixen les dues pàgines del conte, moltes de les il·lustracions travessen aquestes dues com si es tractes d’un mateix full. També es juga molt amb els espais en blanc i les parts menys atapeïdes de la il·lustració com ho són el fons o zones d’un sol color pla per a situar-hi el text, així facilitant-n’he la lectura. En d’altres ocasions el text també està immers dins el dibuix, com en el marge superior dret de la imatge 33.

Disseny de la retícula i la composició de les pàgines interiors

Img.34 Part de la retícula de les pàgines interiors del conte Entre dues aigües.

Pel que fa a la retícula interior s’agafen els referents com a guia per a la creació de la retícula pròpia. Es fa un ús de l’espai i composició horitzontal, però tot i així es combina amb algun altre detall per a trencar una mica amb la monotonia i no fer la composició repetitiva, modificant la localització del text en aquest i deixant moltes zones en blanc i d’aire per a què l’interès es centri en les il·lustracions com a punt de pes principal.

Mockups pàgines interiors

Img.35 Mockups d’algunes pàgines interiors d’Entre dues aigües.

59

!

A continuació amb els següents mockups de les pàgines 8-9, 10-11 podem veure el resultat final del plantejament de les dues primeres pàgines al marge esquerra superior de la imatge 34. Com podem comprovar hi ha una petita modificació del text en les pàgines 10-11, i és que el text entre les dues pàgines era susceptible de quedar mal imprès a més de dificultarne la lectura, així que es decideix desplaçar-lo al lateral.

2.5.4 Tipografia

Pel que fa a la tria tipogràfica pel conte, hi apareixen dues fonts diferents. Una és emprada per al títol i aquesta és l’anomenada Liquid Embrace, una tipografia situada a la família d’estil cal·ligràfica, ja que és com si hagués estat escrita a mà utilitzant tinta negra i un pinzell o algun tipus de retolador amb punta de pinzell especial, creant aquest efecte desigual, amb parts més gruixudes i d’altres més primes, com si en les seccions més gruixudes s’hagués apretat més o al rotar el pinzell hagués tocat més superfície del paper.

La segona tipografia emprada és la que s’ha utilitzat pel cos del text. S’anomena Lemon Sun i al igual que la primera també la trobem a la família cal·ligràfica, tot i que en aquest cas és molt més minimal, de pal amb un mateix gruix a tota la línia. Té la particularitat que és creada en majúscules, la qual cosa en facilita la lectura per part del nen o nena i se'ls farà menys feixuga perquè té molt d’espai i aire. Les dues tipografies juntes casen molt bé, ja que són de la mateixa família, però al mateix temps són prou diferents la una de l’altra per a diferenciar-se entre sí.

2.5.5 Referents de format i dimensions En un primer moment quan encara no es tenia clara la mida de l’edició, es va muntar en A4, i un cop estudiats diferents contes i àlbums il·lustrats i les mides corresponents de cada un, es va arribar a la conclusió que les mides triades fins al moment eren massa grans, al final es va acabar decantant per una opció més reduïda, però amb un format amb el que es pretenen ressaltar les il·lustracions. És la opció que es mostra a la banda dreta de la imatge 34, de format quadrat i que un cop s’obren les seves pàgines és torna completament apaïsat i rectangular. Així aquest acaba tenint unes cobertes de 23x23 centímetres i a l’interior les pàgines fan 22,4 x 22,4 centímetres.

60

!

Img.36 El llibre de les fades i Els colors oblidats amb les guies de les seves mesures.

2.5.6 Recursos tècnics Adobe InDesign CC 2019 Adobe Acrobat Reader DC

3. MATERIAL GRÀFIC DE PROMOCIÓ 3.1 Web

Img.37 Referents web de Norma Editorial i Edelvives.

61

!

Al cercar els referents de web, no sol ser del cas que hi hagi una web específica per a un conte en concret, a no ser que es tracti d’algun llibre molt popular amb més d’un exemplar o en algun cas especial en el que se n’hagi creat algun joc o tingui molt material complementari a afegir fora de la publicació mateixa, alhora sigui una sère… Normalment per tant ens trobem amb les webs de les Editorials que fan d’altaveu de tots els seus llibres.

La forma de promocionar les novetats en aquest cas és a través dels anuncis a la capçalera o laterals d’aquestes en forma de banner.

Banner

Img.38 Dues opcions de banner d’Entre dues aigües.

Mock up banner

Img.39 Mockups de les dues opcions de banner d’Entre dues aigües.

3.2 Xarxes socials Referents de publicacions i perfils d’Instagram

62

!

Img.40 Referents comptes d’Instagram de Norma Editorial, Edelvives i Editorial planeta.

Pel que fa a les xarxes socials, primer es va considera generar un Instagram propi del conte, però després es desestima al fer una cerca a la xarxa, i descobrir que no solen destacar les comptes d’un sol títol, sinó que normalment aquests són acollits a l’Instagram de les diferents Editorials. Depenent de la tipologia de llibre que publica l’Editorial l’Instagram té un look determinat. En el cas que ens ocupa, de referència a la imatge 40 es poden observar els perfils de Norma Editorial i d’Edelvives dedicades en específic a la literatura infantiljuvenil i als contes i llibres il·lustrats. Com es pot observar aquestes estan plenes de color i es combinen imatges del producte sol amb algun petit vídeo d’esdeveniments o fins i tot productes de merchandising dels llibres. Des d’aquesta cerca es decideix fer la proposta de 6 posts per a un compte d’Instagram de la possible Editorial que podria publicar Entre dues aigües. També cal tenir en compte que aquest contingut, en el cas que ens ocupa, va més destinat als compradors del producte, que no al que acaba sent el propi consumidor, que encara és una mica petit per a ser present a aquesta plataforma digital, tot i que cada vegada s’hi pot trobar població més jove.

Pel que fa a les tres primeres imatges podrien anar en una col·lecció, totes tres en una mateixa publicació amb tres propostes diferents de fons o simplement triar-ne una. L’elecció podria ser basada en la cromàtica del feed amb la que treballa l’Editorial o que els funciona més al moment de publicar-la.

Img.41 1a proposta de possibles post d’Instagram per a promoure el conte.

63

!

La segona proposta seria per anar publicada com la veiem en la imatge 42 ja que així les caixes de texts queden ben repartides i té sentit l’ordre amb el que es va presentant el llibre, el personatge principal i lleument la història.

La imatge de la dreta seria la primera que es publicaria, on es presenta la portada i contraportada del conte, la següent seria la del centre i finalment la de l’esquerra, perquè així a l’Instagram quedessin al feed amb l’ordre que les estem veient.

Img.42 2a Proposta de possibles post d’Instagram per a promoure el conte.

3.3 Cartells i pòsters

Img.43 Proves pòsters.

Una altra forma molt més convencional i tradicional de publicitar la publicació és a través de material gràfic imprès, o altrament dit, un pòster, que pot ser repartit i penjat en els espais

64

! per on freqüenta el target al qual ens volem dirigir. En el cas que ens pertoca, per tant, podrien ser en espais com a l’escola, la biblioteca, instal·lacions esportives on els nens i nenes realitzen les extraescolars o a la mateixa llibreria.

A la imatge 42 es poden veure un seguit de proves de propostes de cartells, ens quedem amb els de més color i que mantenen més l’estètica amb la resta de propostes gràfiques. En aquest cas com que hi ha la superposició de diferents línies, les de fons són usades com a textura i en comptes de mantenir-les en negre se’ls dona la tonalitat fosca del color corresponent.

3.4 Material extra de promoció Fent la cerca a les xarxes socials per a les publicacions d’Instagram es va topar amb diferents propostes de productes de merchandising extres al producte principal de la venta.

Aquests es podrien oferir com a premi, obsequi especial…

Bossa roba En el cas que ens pertoca es volia dissenyar un producte útil, i que alhora tingués relació amb el conte, per aquest motiu es va decidir de crear una bosseta estil motxilla de roba on el nen o nena pugui posar el seu material bàsic per a les activitats físiques o esportives extraescolars. L’objectiu d’aquestes i la diferenciació de color no és per a marcar que una és per a nens i l’altra per nenes, sinó tot el contrari, el que es vol aconseguir és que el nen o nena pugui escollir el color que vulgui segons la seva preferència personal traient el gènere al color.

Img.44 Referència i mockups material merchandising.

65

!

Les dues opcions següents de merchandising són peces de roba, dues samarretes i dues dessuadores a joc amb les dues històries/ aigües del conte.

Samarreta

Img.45 Mockups samarretes merchandising.

Dessuadora

Img.46 Mockups dessuadores merchandising.

4. PRESSUPOST DEL PROJECTE 4.1 Cost impremta prototip Per a la impressió del conte es va anar a dues impremtes a demanar pressupost del que es volia realitzar. Ambdues es troben a Girona i la diferència principal i per la qual es va acabar escollint la segona proposta, va ser perquè aquesta oferia la oportunitat d’impremta amb molt bona qualitat i enquadernat amb tapa dura.

66

!

17/05/2019 Pàgines 1 de 1 Plaça Pompeu Fabra, 11 17002 Girona Tel. 972 20 39 44 Fax 972 21 78 70 copisteria@stein.cat

Ref. 109683 Núria Fontané NÚRIA FONTANÉ MASÓ

Núria Fontané nuria969@gmail.com 609327592

00000

Pressupost realitzat per: Anna Minguela

Senyors:

Número de pressupost 159.536

Llibre 23x23 estucat coberta impresa interior Mida 230mm x 230mm. A sang 48 Pàgines interiors a 4+4 maq. Color (color doble cara) Paper interior. Pap. Estucat brillant 150g Imp. coberta a 4+4 maq. Color, en Paper Estucat mat 350g, (color doble cara) Mida coberta sense sang, 465 x 230 mm, mida amb sang, 471 x 236 mm. Mida llom, 5mm Laminar, Coberta 1 cara Mat Enquadernació rústega doble fressat amb cola MELTAK (Preu uni. per joc 42,529€) Preu total per 1 exemplars (Preu uni. per joc 30,098€) Preu total per 3 exemplars (Preu uni. per joc 28,071€) Preu total per 5 exemplars

c

Benvolguts: A continuació detallem el següent pressupost, que esperem que sigui del seu interès:

LLIBRE TAPA DURA COSIT A FIL.

42,53 € 90,29 € 140,36 €

DESCRIPCIÓ:

Llibre 23x23 digital portada impresa 2 cares Mida 230mm x 230mm. Sense sang 48 Pàgines interiors a 4+4 maq. Color (color doble cara) Paper interior. Paper Digital 100g Imp. coberta a 4+4 maq. Color, en Paper Estucat mat 350g, (color doble cara) Mida coberta sense sang, 464 x 230 mm, mida amb sang, 470 x 236 mm. Mida llom, 4mm Laminar, Coberta 1 cara Mat Enquadernació rústega doble fressat amb cola MELTAK (Preu uni. per joc 41,447€) Preu total per 1 exemplars (Preu uni. per joc 29,016€) Preu total per 3 exemplars (Preu uni. per joc 26,989€) Preu total per 5 exemplars

21 de maig de 2019

c

Mida tripa inteior 22,4x22,4 cm. Mida exterior coberta 23x23 cm.

Págines: 60 interior més guardes (díptic davant i díptic darrra) i coberta.

Coberta tapa dura de cartró folrada de paper imprès.

Interior i guardes de paper Estucat mat de 170 grams.

Impressió: coberta a quadricromia una cara. Guardes a quadricromia una cara. Interior tot a quadricromia.

Coberta plastificada en polipropilè mat una cara.

Enquadernació tapa dura cosida a fil.

Disseny a càrrec del client.

41,45 € 87,05 € 134,95 €

Exemplars

Import

Preu unitari

3

312,63€

104,2100€

6

341,66€

56,9433€

10

397,41€

39,7410€

Aprofitem l'avinentesa per saludar-vos ben cordialment.

Aquest pressupost és vàlid durant 30 dies.

IVA no inclòs.

Els preus esmentats anteriorment no inclouen l’Iva. Aquest pressupost te una validesa de 1 mes.

Forma de pagament: comptat o transferència anticipada.

Els arxius seran lliurats preferentment en format PDF.

Conformitat del client

PALAHÍ Arts Gràfiques, S.L: c/ Canonge Dorca, 1 • 17005 GIRONA • Tel. 972 20 26 92 • www.palahi.cat • info@palahi.cat

STEIN GIRONA, SL - CIF: B 17105248

Img.47 Pressuposts impremtes Stein i Palahí.

4.2 Cost impremta a gran escala Un cop seleccionada la impremta i tenir en procés d’impressió les còpies del prototip, es va procedir a demanar pressupost per a la impressió a gran escala, per a veure quin seria el cost per unitat en el cas d’imprimir-ne 500/ 1000 o 2000, per a poder dur a terme la seva venta.

Img.48 Pressupost gran escala impremta Palahí.

67

!

4.3 Pressupost final Núria Fontané i Masó

Carrer Indústria, 14

Salt (GIRONA) 17190

Tel. 972233180

NIF: 41548181S

NUM. PRESSUPOST: X

Data d’emissió: Maig 2019

Client nX: Editorial “X”

DISSENY EDITORIAL “ENTRE DUES AIGÜES”

DESCRIPCIÓ DEL CONCEPTE

HORES/UNITATS

TOTAL

GUIÓ

15h

375€

REALITZACIÓ D’ESBOSSOS

15h

375€

IL·LUSTRACIONS I IMATGES GRÀFIQUES DECORATIVES

84h

2.100€

5h

125€

20h

400€

5h

125€

Idea i elaboració del text

Realització de les primeres idees i propostes gràfiques

Elaboració de les il·lustracions finals requerides més dissenys

d’elements decoratius, etc.

DISSENY DE PORTADA I CONTRAPORTADA

Elaboració de la imatge gràfica de la portada i la contra

DISSENY DE PÀGINES INTERIORS

Realització de retícules i composicions gràfiques

DISSENY DEL MERCHANDISING

Disseny i mockup dels productes de merchandising

IMPREMTA

500

2.743,35€

6.243,35€

Enquadernació llibre tapa dura 224x224mm

TOTAL

Img.49 Pressupost final.

El pressupost, per tant, quedaria de la forma següent: El cost total d’hores de treball i de la impremta amb una IVA del 21% seria de 7.554,45€. Per tant, per a recuperar les despeses i l’inversió d’hores s’haurien de vendre 500 exemplars d’Entre dues aigües per 16€ la unitat.

68

!

AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROSPECTIVA – FASE III 1. CONCLUSIONS I VALORACIÓ DELS OBJECTIUS Pel que fa al compliment dels objectius establerts a l’inici del treball, podria dir que els he aconseguit gairebé tots. Referent als objectius de la part teòrica ja han estat tractats prèviament en la fi de la primera part. Respecte a la resta, dir que s’han assolit els objectius d’elaborar un conte il·lustrat amb estil propi en el que es tracten els valors i l’educació d’aquests, però alhora aquests no fan que la història perdi interès, o li tregui la creativitat que es volia mantenir tot i la serietat dels valors que es plantegen. I és que no només es planteja l’educació en els valors, sinó també, en l’esport i activitat física que es presenten: el kayak freestyle i la dansa clàssica. A més es pot dir que el conte és adequat pel públic de 8 a 12 anys al qual s’adreça, ja que la seva edició ha estat supervisada per professionals del món de l’educació i la llengua. Per altra banda, aquells objectius amb un aspecte més tècnic de l’elaboració de les il·lustracions i el disseny editorial d’aquest, també s’han superat, portant el conte a una impremta professional i poder comprovar el resultat i comparar-lo amb un conte o àlbum il·lustrat actual. Finalment, l’objectiu més ambiciós de tots de contribuir en el canvi de perspectiva dels rols de gènere en la pràctica de l’esport, està clar que no es pot assolir amb un simple conte, però aquest és un pas més que suma a les accions per a fer possible aquesta realitat.

2. AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE CREATIVITAT Pel què fa al procés de la creació de la peça: Entre dues aigües, les parts més complicades personalment, van ser els moments en què s’havien de prendre les decisions claus per seguir avançant i progressant en el projecte. De què vull parlar? A quin públic em vull dirigir?

Amb quin estil ho vull fer? Com ho puc expressar? Des d’aquesta problemàtica plantejava les diverses opcions que tenia o amb les que podia treballar i d’entre aquelles acabava escollint la que considerava més adient. Adient ja fós pel tema a escollir, acabant-me decantant per aquell més personal i proper o un altre exemple podria ser la tria de la tècnica il·lustrativa, fent la selecció per mitjà de les proves, els materials i el temps del que es disposava per a així a través d’aquests acabar escollint la idònia.

3. AUTOAVALUACIÓ I MILLORA Personalment estic satisfeta amb el resultat, ja que considero que es comuniquen els valors als que volia arribar i s’aconsegueix amb un estil d’il·lustració personal i distintiu que espero poder fer arribar al públic.

Com a crítica personal de què podria haver fet millor, una de les opcions era la possibilitat de fer un Verkami per a la impressió del conte, però això també em podia limitar

69

! posteriorment en el cas de després voler vendre el conte fora d’una Editorial. També podria haver realitzat un book tràiler tot i que seria per anar dirigit a l’Instagram i part del públic al que va dirigit encara és una mica massa jove per aquesta plataforma, però si que es podria haver fet, pensat per al target que al final comprarà el conte, que són els pares o familiars dels nens als que va dirigit.

4. PROSPECTIVA I DISSEMINACIÓ DEL PROJECTE Aquest projecte va iniciar-se com un simple repte personal i amb l’única intenció de realitzar el treball de final de grau per a tancar l’etapa universitària a l’Escola universitària Eram. Però al llarg del procés de creació de la peça, i al estar realment contenta amb el resultat, cada vegada hi vaig anar veient més oportunitats i opcions a fer-lo una realitat. Realitat, referintme a potencialment mirar de vendre el projecte. En aquest cas hi hauria diverses possibilitats: Una seria la d’editar-lo i vendre’l pel meu compte, en aquest cas es faria l’impremta al mateix lloc on s’ha realitzat el prototip a Palahí o potser es plantejaria el format de l’Stein (sense tapa dura, i una gama una mica més baixa) per a poder-ne fer una versió més econòmica, el que permetria un marge de benefici més alt mantenint un preu de compra del conte més apte per a tothom. Les limitacions de la tria d’aquesta opció però, serien els contactes i rang al qual puc arribar jo sola sense una editorial a darrera amb tots els contactes i punts de venta que et poden oferir, a més si no s’acaben venent els exemplars seria una inversió perduda. Una altra opció seria la de buscar finançament per a pagar la feina feta i poder publicar el conte i imprimir-ne molts d’altres exemplars a través de l’ajuda pública buscant la subvenció per exemple de la Diputació de Girona. Es podria aprofitar la meva aparició en el programa Esport Global a Esport 3 on parlava al igual que en el conte de la meva experiència com a estudiant i esportista dual, i que aquest fos un contingut extra a més del documental a la meva experiència. Es podria portar a les escoles i emprar a classe com a material educatiu a l’assignatura d’Educació física, a tutoria per a plantejar un debat… Finalment l’última opció seria la de poder vendre el projecte a alguna Editorial que el volgués publicar i així simplificar la meva feina a l’hora de distribuir-lo i publicitar-lo, ja que se n’encarregarien plenament ells. La dificultat seria la d’entrar a aquest món just sortint de la universitat si no es té cap contacte en el món editorial.

70

!

AGRAÏMENTS Cal dir que aquest treball no l’he desenvolupat completament sola. Ha estat gràcies a l’ajuda de diverses persones que ha estat possible. En primer lloc donar les gràcies als professors de la institució de l’Eram que m’hi han ajudat. Començant per en Carlos Ruiz que sense saber-ho o potser si, amb les seves classes al seminari d’il·lustració em va donar els ànims i coratge suficient per a endinsar-me en aquest projecte. A la meva tutora personal, Judit Vidiella, que em va animar a emprendre

l’aventura d’explicar i dibuixar la meva pròpia

història i a Jordi Caralt per la seva ajuda en la part tècnica del disseny editorial de la maquetació i preparació dels arxius per a la impressió, fixant-nos en cada detall per a poder fer l’obra el més professional possible. En segon lloc agrair la participació a les persones fora de l’Eram que han col·laborat en el projecte com ho són l’Eva Rigau, autora del text introductori del conte, mestre i pedagoga a més de regidora d’esports i cultura durant el mandat de 2015-2019 a l’Ajuntament Salt, a en Lluís Solé, que va fer la revisió ortogràfica i va aportar la seva espurna al text, professor de català i a la Montse Eugenio, mestre a primària entre les edats del target seleccionat per al conte, va fer una lectura de les historietes per a comprovar que el vocabulari emprat era l’adequat pel públic al que anava dirigit. Finalment i en tercer lloc només em queda donar les gràcies als meus pares, que des de petita han potenciat la meva creativitat i m’han permès realitzar aquests estudis a més d’ensenyar-me la importància dels valors i la transmissió d’aquests a les pròximes generacions a més de compartir la passió del piragüisme plegats i mai fallar als festivals de dansa.

71

!

BIBLIOGRAFIA Llibres i revistes acadèmiques Redondo, C., Gómez, C., Fabregat, E. and Mínguez, R. (2009). Cuentos para educar. 1a ed. [ebook] Madrid: CEAPA. Disponible a: https://www.ceapa.es/sites/default/files/Documentos/ Cuentos%20para%20educar.pdf [Accés 28 Oct. 2018].

Parra Ortiz, J. (2003). La Educación en valores y su práctica en el aula. Tendencias Pedagógicas, [online] 8. Disponible a: http://file:///Users/nuriafontaneimaso/Downloads/ Dialnet-LaEducacionEnValoresYSuPracticaEnElAula-1012022%20(1).pdf [Accés 15 Gen. 2019].

Vivas, M. (2003). La educación emocional: conceptos fundamentales. Sapiens. Revista Universitaria de Investigación, [online] 4(2). Disponible a: https://www.redalyc.org/ articulo.oa?id=41040202 [Accés15 Jan. 2019].

González, M. (1986). El cuento. Sus posibilidades en la didática de la la literatura. CAUCE, Revista de Filología y su Didáctica, 9.

De Puig, I., Cela, J. and Sarramona, J. (2015). Competències bàsiques. Educació primària.

Educació en valors socials i cívics. 1st ed. Barcelona: Servei de Comunicació i Publicacions.

Maeso, F. (2008). La TV y la educación en valores. Revista Científica de Educomunicación, [online] 31. Disponible a: http://file:///Users/nuriafontaneimaso/Downloads/DialnetLaEducacionEnValoresYSuPracticaEnElAula-1012022%20(2).pdf [Accés 20 Feb. 2019].

Mínguez, R. (2014). Ética de la vida familiar y transmisión de valores morales. Revista de Educación, [online] 363. Disponible a: http://www.revistaeducacion.mec.es/doi/363_178.pdf [Accés 20 Feb. 2019].

Ruiz, G. and Cabrera, D. (2004). Los valores en el deporte. Revista de Educación, [online] 335. Disponible a: http://www.revistaeducacion.mec.es/re335/re335_03.pdf [Accés 21 Feb. 2019].

Ortega, P. and Mínguez, R. (2003). Familia y transmisión de valores. Teoria Educativa, [online] 15. Disponible a: https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/71937/1/ Familia_y_transmision_de_valores.pdf [Accés 20 Feb. 2019].

72

!

Amador, J. and Sánchez, L. (2011). Transmisión de valores sociales y educativos a través del deporte. Journal of Sport and Health Research, [online] (3). Disponible a: http:// www.journalshr.com/papers/Vol%203_N%201/V03_1_1.pdf [Accés 16 Gen. 2019].

Durán, J. (2006). La actividad física y el deporte: una oportunidad para transmitir valores. 1st ed. [ebook] Madrid: Consejo Superior de Deportes. Disponible a: http://www.csd.gob.es/csd/ estaticos/documentos/45_150.pdf [Accés 10 Feb. 2019].

Webs Mans Unides. (2019). Recursos didàctics Infantil. [online] Disponible a: https:// mansunides.org/ca/edu/recursos-educatius/recursos-didactics-infantil [Accés 20 Nov. 2018].

Vallmajó, L. (2019). FiloPolis. Filosofia. Filopolis. Llorenç Vallmajo Riera. Vallmajo. [online] Xtec.cat. Disponible a: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/index.htm [Accés 7 Nov. 2018].

Torralba, F. (2014). Quins valors adquirim a través de l’esport? - Blog de la Fundació Jaume Bofill. [online] El diari de l'Educació. Disponible a: http://diarieducacio.cat/blogs/bofill/ 2014/03/26/quins-valors-adquirim-a-traves-de-lesport/ [Accés 10 Nov. 2018].

Prat, M. (2015). L’esport, eina d’educació en valors. [online] Ara.cat. Disponible a: https:// www.ara.cat/tema_del_dia/Lesport-eina-deducacio-valors_0_1288071184.html [Accés 10 Nov. 2018].

Contes Van Genechten, G. (2016). Igor, Campió dels Minijocs. 1a ed. Barcelona: Thule Ediciones.

Pérez, V. and Ranucci, C. (2007). ¡Que gane el mejor!. 1a ed. Madrid: Editorial Luis Vives.

Gómez, C., Capdevila, E. and Hernández, S. (2008). La Bimba i l'skate. 1a ed. Barcelona: Equip Cromosoma.

Malagelada, M. and Masferrer (2009). En Pau fa atletisme. 1a ed. Girona: Editorial Pedra de Toc. Fabregat, E. and Barbero-Gil, B. (2009). Las Saltacombas. 1a ed. Madrid: CEAPA.

73

!

Gómez, C. and Barbero-Gil, B. (2009). Shadowball. 1a ed. Madrid: CEAPA. Redondo, C. and Barbero-Gil, B. (2009). Un bicho raro. 1a ed. Madrid: CEAPA. Bib, B. (2006). El llibre de les fades. 1a ed. Barcelona: Parramón.

Gauthier and Lefèvre (2016). El povoroso miedo de Epifanía Susto. 1a ed. Barcelona: Norma Editorial.

Ronda, M. and Gili, E. (2017). El lenguaje de las olas. 2a ed. Barcelona: Astronave.

Guirado, S., Garcia, D., Arancibia, D., Garcia, M. and Blin, C. (2009). Els colors oblidats i altres relats il·lustrats. 1a ed. Barcelona: Play Attitude.

74