Guia per a la captaciรณ i identificaciรณ de ni-nis
1
Juny 2016
El suport de la Comissió Europea per a la producció d'aquesta publicació no implica l'aval del contingut, que reflecteix només l'opinió dels autors, i la Comissió declina tota responsabilitat per l'ús que es pugui fer de la informació que inclou.
2
Contingut Introducció ..........................................................................................................................................................4 1.
Visió general de les oportunitats de contractació de ni-nis en empreses .................................................5
2.
Visió general dels reptes de la contractació de ni-nis...............................................................................19
3.
Recomanacions dels agents socials i els centres de formació ..................................................................21
4.
Conclusió ...................................................................................................................................................22
3
Introducció Realitzat entre 2014 i 2016 i cofinançat pel programa europeu Erasmus+, el projecte europeu “Apprenticeship for NEETS”, ANEETS (Aprenentatge per a ni-nis) està orientat a crear una xarxa per promoure la formació d'aprenents per a joves vulnerables que no estan estudiant, treballant ni rebent formació (“ni-nis”). A Europa, els denominats ni-nis estan considerats com un dels grups més problemàtics en el context de l'atur juvenil. Segons Eurostat, el 2011 7,5 milions de persones d'edats compreses entre 15 i 24 anys y 6,5 milions de persones entre 25 i 29 anys d'edat estaven excloses del mercat laboral i el sistema educatiu a Europa. La població de ni-nis va arribar a un nivell d'uns 15 milions entre els joves de 15 a 29 anys d'edat (Eurofound, 2012a). Els ni-nis són una de les prioritats d'Europa en termes d'ocupació i inclusió de persones joves a tota Europa. Per afrontar aquesta prioritat, ANEETS es proposa crear eines innovadores que facilitin la seva integració professional i ocupació laboral. L'objectiu és especialment crear noves sinergies de col·laboració entre el món de l'educació i el món professional en tres sectors específics: hostaleria, metal·lúrgia i tecnologia . Amb la finalitat de fomentar els vincles entre els diferents agents de la inclusió professional, el projecte adaptarà les necessitats de les empreses per formar a les noves incorporacions, identificar i promoure la col·laboració. El procés d'integració de ni-nis en empreses és el principal focus d'atenció d'aquest projecte: No només respon a les necessitats de les empreses, sinó que a més aporta noves competències als ni-nis. Per tant, el projecte incrementa l'ocupabilitat dels ni-nis així com la probabilitat d'emergència d'accions professionals innovadores adreçades a aquest grup de destinataris. El públic objectiu del projecte ANEETs són els ni-nis. Els ni-nis són una població molt heterogènia de persones joves de 15 a 29 anys d'edat i, de fet, es poden trobar diverses definicions dels ni-nis en la literatura. Representen tant a joves que deixen l'escola prematurament com joves que tenen problemes per entrar en el mercat laboral. Per a aquest projecte, els socis han acordat basar-se en una definició expressament àmplia de ni-nis. En el marc del projecte, els ni-nis es divideixen en 4 categories: - Desocupats: de llarga o curta durada - No disponibles: malalts, discapacitats, joves encarregats de tenir cura d'un familiar - Desvinculats: no busquen feina ni es formen, amb un estil de vida antisocial i perillós - Joves que busquen oportunitats: joves que busquen formació o feina però només consideren oportunitats que s'ajustin a les seves habilitats i el seu estatus Es considera que les necessitats del grup objectiu dels ni-nis són les següents: integració laboral eficaç amb suport adequat, educació personalitzada i perfeccionament d'habilitats. El projecte està coordinat per Face Foundation (França) i integra a tres altres organitzacions establertes a Bèlgica, Irlanda i Espanya: FACE Foundation (França) – líder del projecte (www.fondationface.org) European think & do tank Pour la Solidarité (Bèlgica) (www.pourlasolidarite.eu) Ideas Institute (Irlanda) ( www.ideasinstitute.ie) Espiral Entitat de Serveis (Espanya): www.espirals.org
4
Aquesta guia europea per a la identificació i captació de joves conté:
Un estudi comparatiu de les necessitats de contractació de les empreses en relació amb els ni-nis en els tres sectors del projecte ANEETs (visió de conjunt) Un estudi comparatiu de les dificultats específiques a què s'enfronten les empreses i els centres de formació en relació amb la contractació de ni-nis com a aprenents Algunes recomanacions d'agents socials i centres de formació per a la captació, identificació i integració de ni-nis com a aprenents Un itinerari intersectorial per a la captació, identificació i integració de ni-nis com a aprenents en ocupacions on hi ha mancança de mà d'obra: mesures essencials i claus per a l'èxit
1. Visió general de les oportunitats de contractació de ni-nis en empreses Aquest capítol proporciona informació sobre les necessitats de contractació de les empreses en tres sectors del projecte ANEETs, amb la finalitat de tenir una visió clara de cada país:
Bèlgica A Bèlgica, cada servei regional responsable de l'ocupació (ACTIRIS a la regió de Brussel·les i FOREM a Valònia) manté actualitzada una llista oficial de llocs de treball determinants en què hi ha una manca de mà d'obra important, així com l'anomenada “ocupació crítica” a causa de les elevades demandes. La llista publicada a Valònia diferencia entre ocupacions subjectes a manca de mà d'obra1 i ocupacions que són crítiques2. La regió de Brussel·les utilitza només la categoria “ocupació crítica”. A partir d'aquestes dades diferents, l'Oficina Nacional d'Ocupació (ONEM) publica una llista oficial d'ocupacions en què hi ha manca de mà d'obra. Una persona desocupada sense cap títol, algú que ha acabat els estudis o l'aprenentatge fa més de dos anys o qualsevol persona que no estigui en possessió d'un títol d'educació superior pot tornar a un programa a temps complet per rebre formació en una de les ocupacions de la llista i segueix percebent prestacions de desocupació durant la formació.
Sector metal·lúrgic: D'acord amb l'ONEM, les ocupacions relacionades amb la transformació de metalls i les construccions metàl·liques de tota mena tenen manca de mà d'obra. Per exemple, les ocupacions específiques com la fabricació de motlles i eines, mecànic d'eines, tècnic del metall, constructor de calderes, operador de preparació de màquines eina i muntador de canonades tenen manca de mà d'obra en el curs acadèmic 201420153. La llista també mostra que en aquest sector falten enginyers industrials, que requereixen una alta qualificació (màster).
1
Les ocupacions on hi ha mancança de mà d'obra es mostren de color blau fosc a les taules. Les ocupacions crítiques es mostren de color blau clar. 3 Union Wallonne des entreprises, liste des métiers en pénurie ONEM 2014-2015 : http://www.uwe.be : http://bit.ly/1NHjViX (2/12/2015). 2
5
Manca de mà d'obra i ocupacions crítiques a Valònia el 20144
Etiqueta d'ocupació
Índex de satisfacció
Ofertes de feina
Ràtio demandant d'ocupació / nombre d'ofertes de feina
Muntador de canonades industrial
n.d.
248
0,4
91,7%
996
0,7
Tècnic de fresatge
Per a la regió de Brussel·les, cap ocupació relacionada amb el sector era a la llista ACTIRIS.
Sector de l'hostaleria: Segons la llista publicada per l'ONEM, només hi havia manca de mà d'obra en l'ocupació de cuiner5. Examinant les llistes publicades per FOREM i ACTIRIS es pot veure que el sector representa una important font d'ocupació, doncs moltes ocupacions del sector estan considerades “crítiques”.
Ocupació crítica a Valònia el 20146 Etiqueta d'ocupació
Índex de satisfacció
Ofertes de feina
Ràtio demandant d'ocupació / nombre d'ofertes de feina
Cuiner, cuiner per a col·lectivitats i cap de cuina
89,5%
1.117
1,7
Cambrer i cambrer en cap
89,8%
1.509
1,9
Cap de cuina i cap de cuina per a col·lectivitats
81,3%
104
1,6
Ocupació crítica a la Regió de Brussel·les el 20147 Etiqueta d'ocupació
Recepcionista d'hotel
Índex de Nombre d'ofertes satisfacció feina 77,8%
Reserva de de mà d'obra
36
81
4
Ràtio demandant d'ocupació / nombre d'ofertes de feina
2,3
FOREM, liste 2014 des métiers en pénurie et des fonctions critiques : https://www.leforem.be : http://bit.ly/1Ip8TfV, p.8 (2/12/2015 5 Union Wallonne des entreprises, op.cit. 6 FOREM, op.cit. 7 ACTIRIS, Analyse des fonctions critiques en Région de Bruxelles-Capitale en 2014 : http://www.actiris.be : http://bit.ly/1QeQIdM pp. 44-45. (2/12/2015).
6
de nit Xef de cuina
77,8%
36
58
1,6
Subxef de cuina
75%
36
58
1,6
Xef de partida
80%
50
161
3,2
Cuiner per a col·lectivitats
66%
50
290
5,8
Ajudant de bar i cafeteria
66,3%
98
545
5,6
Cambrer
59,3%
59
1.044
17,6
Sector de tecnologia : A la llista de l'ONEM s'esmenta la “informàtica” en la llista d'ocupacions amb manca de mà d'obra sense cap més detall tret que cobreix ocupacions que poden requerir un diploma de formació professional o un títol universitari a nivell de màster8.
Ocupacions amb manca de mà d'obra a Valònia en 2014
Etiqueta d'ocupació
Índex satisfacció
Director operatiu en informàtica
85,3%
803
0,5
Desenvolupador informàtic, desenvolupador web i analista informàtic
85,1%
1.296
0,8
de Ofertes de feina
Ràtio demandant d'ocupació / nombre d'ofertes de feina
Ocupació crítica a la Regió de Brussel·les el 20149
A la regió de Brussel·les, moltes ocupacions diferents dins de l'encapçalament d'“expert informàtic” estaven considerades como a ocupacions crítiques el 2014. Etiqueta d'ocupació
8 9
Índex de Nombre d'ofertes satisfacció feina
Reserva de de mà d'obra
Union Wallonne des entreprises, op.cit. ACTIRIS, op.cit.pp.37-38
7
Ràtio demandant d'ocupació / nombre d'ofertes de feina
Cap de departament 29,2% de TI
24
33
1,4
Enginyer de software
63,2%
87
75
0,9
Analista de TI
63,6%
44
40
0,9
Programador sistemes
de 61,8%
34
51
1,5
Analista funcional
48,8%
82
50
0,6
Programador analista
42,2%
187
344
1,8
programador
50,7%
73
166
2,3
111
702
6,3
Tècnic de TI de servei 60,4% al client
França Sector metal·lúrgic: El sector metal·lúrgic de França és un dels més prometedors en termes de perspectives de contractació per a joves. Segons un estudi de perspectives del ram metal·lúrgic10, les necessitats de contractació es podrien confirmar en xifres de prop de 90.000 abans del 2025. La rotació de les darreres jubilacions és engrescadora per als joves que busquen feina. Fins el 2020, entre 29.600 i 32.000 empleats per any deixaran de treballar en el sector metal·lúrgic11. En tots els escenaris possibles, la demanda d'ocupació en el sector metal·lúrgic francès fins el 2020 rondarà els 115.000–128.000 llocs de treball12. Aquesta és la distribució de les categories d'ocupació més sol·licitades:
10
« Etude prospective sur l’évolution des emplois et des métiers de la métallurgie » Synthèse-Septembre 2014, http://www.observatoiremetallurgie.fr/etudes/Lists/DocumentsEtudes/Etudes%20courtes/SYNTHESE%20METALLURGIE.PDF 11 Etude prospective sur l’évolution des emplois et des métiers de la métallurgie Synthèse - Septembre 2012 12 Ídem
8
Executius en administració i comerç Enginyers Treballadors d'administració Agent de control
Empleat Treballador qualificat Treballador no qualificat
Font: “Recruitment needs by social professional categories”13 Segons un altre estudi del sector nacional de la metal·lúrgia a França14, hi ha sis àrees principals d'especialització en el sector metal·lúrgic: 1. 2. 3. 4. 5. 6.
Plantejament tècnic, organització i control del treball Autosuficiència Destresa Qualitat, seguretat i medi ambient Treball en equip Comunicació i informació
Sector de l'hostaleria: El sector de l'hostaleria a França representa 91.000 joves incorporats en un procés de formació i 31.000 amb contracte d'aprenentatge. Per altra banda, el 25% de les persones que treballen en el sector de l'hostaleria tenen menys de 25 anys15. Algunes de les ocupacions més sol·licitades al sector hoteler de França són: netejadora en cap i netejadora, cambrer d'habitacions i de sala, auditor nocturn, cap de recepció i recepcionista. I en el sector de la restauració: ajudant de cuina, auxiliar de cuina, ajudant de xef, xef de cuina, barman i xef barman. Totes aquestes feines són qualificades amb una formació d'aprenentatge certificada a nivell nacional per una institució competent, el Ram Hoteler16. Atesa la diversitat de les ocupacions del sector, és difícil identificar competències generals vàlides per a totes les professions. Amb tot, es poden identificar els següents Coneixements, Habilitats i Competències a partir del registre nacional de Referència de Competències de cada professió: 13
Ídem « Les Compétences de base dans l’industrie » Synthèse - Juillet 2010, L’Observatoire de la Métallurgie 15 http://www.umih.fr/fr/emploi-formation/index.html 16 Ídem 14
9
1. Totes les professions del sector hoteler requereixen una excel·lent flexibilitat. Com a sector molt actiu en el temps lliure dels clients, el treballador ha d'estar disposat a treballar els caps de setmana i les vacances i normalment en horari de tarda i nit. 2. Una bona autorepresentació és imprescindible, ja que el treballador està en contacte amb els clients la major part del temps 3. Bones habilitats interpersonals, per fer que el client gaudeixi de la seva estada al restaurant o l'hotel 4. És molt recomanable conèixer un (com a mínim l'anglès) o diversos idiomes estrangers per poder rebre els clients estrangers, que representen una gran part dels clients del sector turístic de França
Sector de tecnologia El 2012 el nombre total de treballs en les TIC va ser de 888.00017. La perspectiva del sector el 2020 és que es contractin 18.800 joves diplomats, amb un increment anual del 2,3% per any18. Segons l'Observatori comú de treballs en les TIC, els principals Coneixements, Habilitats i Competències requerits per a les feines més sol·licitades s'ordenen en 4 grups: 1. Mètode transversal: habilitats per a l'anàlisi i la deducció, habilitats d'escriptura, comunicació oral, coneixement de la normativa, coneixement del sector, gestió de projectes, habilitats lingüístiques en anglès. 2. Mètode específic: arquitectura, electrònica, desenvolupament de software, metodologia de disseny, modelatge de sistemes complexos i planificació. 3. Habilitats socials: autosuficiència, habilitats interpersonals, esperit d'equip, gestió de prioritats, adaptabilitat, precisió i dots organitzatives. 4. Mètode de gestió: capacitat per liderar reunions, per dirigir un equip, per convèncer, coneixements de bases de dades i administració de dades, capacitat per realitzar treballs de recerca19. Aquestes són les professions més sol·licitades a escala nacional: Enginyer de recerca i desenvolupament Desenvolupador de software Director de projectes Arquitecte de sistemes Especialista de proves Arquitecte d'aplicacions Integrador de sistemes Especialista en suport de manteniment Especialista en validació Arquitecte de plataformes integrades Gestor de processos i mètodes, assegurament de la qualitat o certificació
Font: Sistema integrat des del disseny fins a la implementació 20 17
France country report e-skills in Europe http://eskillsmonitor2013.eu/fileadmin/monitor2013/documents/country_reports/country_report_france.pdf 18 Etude sur l’évolution des métiers et des besoins en formation pour les Systèmes Embarqués, OPIIEC, observatoire paritaire, http://www.fafiec.fr/images/contenu/menuhaut/observatoire/etudes/2013/systemesembarqu%C3%A9s/OPIIEC_-_SE_-_0_-_Synthese_globale_-_20140606_2.pdf 19 ídem
10
Espanya Requisits d'ocupació En els actuals contextos espanyol i català, hi ha nínxols d'ocupació en tots els sectors professionals, si bé l'any passat es va produir un petit increment de l'ocupació, especialment en els tres sectors observats. En els tres sectors professionals que cobreix el projecte ANEETs, hi ha hagut una recessió constant des del 2009 fins el 2013, tant en termes de volum de negocis com d'ocupació. Malgrat tot, l'any 2015 s'ha observat un increment de l'activitat econòmica i l'ocupació en l'economia espanyola i catalana. Així mateix, en la llista de les 50 ocupacions amb major demanda l'any 2015 a la regió de Catalunya21, 11 són dels tres sectors analitzats en el projecte ANEETs. Sobre el total de totes les ofertes de feina, els tres sectors combinats representen el 19,91%. Aquest nombre considerable mostra la importància d'aquests sectors en l'economia regional. Proposta d'ocupació
Posició en la classificació
Serveis de neteja, oficines i hotels
5
Cuiners
6
Mecànic per a indústria i maquinària
11
Cambrers
17
Treballs amb xapa metàl·lica i calderes
23
Analista de sistemes
24
Muntador de maquinària i mecànic
25
Enginyer industrial i de producció
27
Recepcionista d'hotel
28
Programador informàtic
36
Ajudant de cuina
39
20
Ídem, “ETP Embarqué par métier de la conception au développement » Observatori d’Empresa i Ocupació, “Estadística d’Ofertes de llocs de treball, dades desembre de 2015”, 13/01/2016, pp.10. http://observatoriempresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/generic/documents/treball/estadistica/ofertes/2015/arxiu s/ofertes_201512.PDF 21
11
En el sector metal·lúrgic i miner En el cas del sector d'ocupació del metall, segons l'anàlisi de l'Observatori d'Empresa i d'Ocupació de Catalunya, el 2015 es va observar un increment significatiu de l'oferta d'ocupació, en comparació amb el 2014. Ofertes de feina per ocupació
2015
Evolució anual (%)
Mecànica i ajustament de maquinària
1.089
91,39
Soldador d'estructures metàl·liques
964
67,94
Muntador de maquinària i mecànic
497
101,21
Supervisor de mines
139
17,80
Mecànics de precisió del metall
33
–23,26
2.722
79,73
TOTAL
S'han ofert un total de 2.722 llocs de treball, la qual cosa representa un increment del 79,73% sobre l'any anterior. Aquest increment s'observa en totes les divisions del treball amb l'excepció de la de mecànica del metall. Professions com la de mecànic i ajustador de maquinària o la de soldador d'estructures metàl·liques van contribuir de manera significativa en aquest nombre creixent; aquestes categories combinades representen el 75,42% dels llocs de treball oferts en el sector metal·lúrgic. En ambdós casos les seves activitats mostren una important taxa de creixement i, combinant aquestes dues divisions laborals, el creixement anual és de més del 80%, cosa que significa que el 2015 es van oferir a Catalunya 1.650 llocs de treball més que el 2014 per a mecànics o soldadors.
En l'àrea del turisme i l'hostaleria Aquest sector té unes característiques específiques, doncs experimenta molts pics d'activitat, per exemple en turisme durant la temporada alta. Segons el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, el darrer trimestre de 2015 va experimentar un increment del 2,5% d'empleats en comparació amb l'any anterior. Aquest increment té un fort impacte per la importància del sector turístic a Catalunya; el 2015, el 12,2% dels treballadors de Catalunya treballaven en el sector turístic.
Ofertes de feina per ocupació
2015
Evolució anual (%)
1.691
41,98
Serveis d'allotjament
599
66,85
Activitats de lloguer
286
–8,33
Agències de vacances i operadors
103
–29,45
Serveis de menjars i begudes
turístics
12
TOTAL
2.679
39,42
En el sector de les tecnologia Pel que fa al sector de la tecnologia, el 2015 es van oferir 1.306 llocs de treball. S'observa la mateixa tendència de creixement global del sector, segons les mateixes fonts.22 Ofertes de feina per ocupació
2015
Evolució anual (%)
Serveis de tecnologies de la Informació
797
109,19
Serveis d'informació
251
61,94
Reparació d'ordinadors
103
17,05
Telecomunicacions
78
–9,3
Productes informàtics i electrònics
77
87,8
1.306
85,5
TOTAL
Aquesta evolució està fermament sostinguda pels serveis de tecnologia i informació. Aquesta àmplia categoria ha crescut per damunt del cent per cent i ofereix quasi 800 noves oportunitats, amb un índex de creixement proper al 110%. Si bé el sector de les telecomunicacions ha experimentat un descens de quasi el 10%, el creixement total del sector és de prop del 85%. Aquestes tendències observades per l'Observatori d'Empresa i Ocupació són crucials per subratllar les tendències de l'economia regional.
Irlanda Sector de l'hostaleria El sector de l'hostaleria a Irlanda el composen hotels, restaurants, bars, pubs, cafeteries i operadors de restauració. El sector presta servei a clients nacionals i alguns turistes en les àrees de restauració, menjars a domicili, pubs, etc., per la qual cosa el seu creixement i èxit tenen molta influència de la demanda dels clients nacionals. L'activitat del sector també està inextricablement lligat al sector turístic i al nivell de despesa per nombre de visitants del país. A Irlanda hi ha més de 16.000 empreses en el sector de l'hostaleria que presten serveis d'allotjament i menjars (Accomodation and Food Services, AFS). Els hotels i altres allotjaments 22
Observatori d’Empresa i Ocupació, “Estadística d’Ofertes de llocs de treball, dades desembre de 2015”, 13/01/2016, pp.10. http://observatoriempresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/generic/documents/treball/estadistica/ofertes/2015/arxiu s/ofertes_201512.PDF
13
representen el 14% d'aquestes empreses, mentre que els restaurants / activitats de serveis mòbils de menjars i begudes / bars representen cadascun el 41% del total, i la resta (4%) són proveïdors de restauració i altres serveis de menjars. Un tret especial del sector és la concentració de llocs de treball en petites i mitjanes empreses, doncs la majoria de les empreses (més del 80%) tenen menys de 10 treballadors. En termes de contribució al conjunt de l'economia, les activitats d'allotjament i serveis de menjars representen 3 bilions EUR, o prop del 2% del valor afegit brut total de l'economia irlandesa el 2013. No obstant, en relació amb l'ocupació en feines del sector de l'hostaleria, s'estima que 157.990 persones van treballar en llocs de treball relacionats amb l'hostaleria en l'economia irlandesa el 2014 (basat en una mitjana dels quatre trimestres de l'any). A la taula següent es representen per nivell detallat d'ocupació.23 Estimació d'ocupació en el sector hostaleria a Irlanda per ocupació – 201424 Ocupació relacionada amb l'hostaleria
2014 (mitjana trimestral)
Cambrers i cambreres
27.509
Xefs
23.948
Ajudants de cuina i restauració
23.255
Personal de bar
18.719
Directors i propietaris d'hotels i allotjaments
8.242
Directors i propietaris de restaurants i restauració
6.299
Directors de restauració i bars
5.724
Ajudants de vendes i comerç
5.504
Neteja i servei domèstic
3.810
Amos de bar i directors d'establiments amb llicència
3.436
Recepcionistes
3.087
Altres ocupacions
28.457
Total sector de l'hostaleria
157.990
* “Altres ocupacions” inclou les ocupacions del sector de AFS (‘Accommodation and Food Services’) relacionat amb l'hostaleria, en el qual el nombre de feines és inferior a 3.000 i per tant no es poden identificar per separat donades les restriccions de la solidesa de la mostra estadística. Totes les feines dins d'aquest total representen <2% del total d'ocupació en el sector AFS.25 El turisme i l'hostaleria són actors importants en els esforços d'Irlanda per superar la que ha estat una situació econòmica difícil. No obstant això, la recuperació ja s'ha iniciat i algunes àrees ja mostren signes d'escassetat de mà d'obra especialitzada. Al començament d'aquest any, el Govern va llançar una estratègia de 10 anys per
23
EGFSN, 2015. Assessment of Future Skills Requirements in the Hospitality Sector in Ireland, 2015 - 2020: Executive Summary Report, Dublin: Expert Group on Future Skills Needs. 24 SOLAS/SLMRU analysis of data from QNHS and Indecon sectoral/occupational allocations and analysis. 25 SOLAS/SLMRU analysis of data from QNHS and Indecon sectoral/occupational allocations and analysis.
14
crear 50.000 nous llocs de treball en el sector turístic fins a 2025, la qual cosa farà que la xifra total d'empleats en aquest sector a Irlanda arribi als 250.000.26 L'ampli potencial de carreres interessants i gratificants en aquestes àrees fa que molts joves busquin cursos adequats per preparar-se per desenvolupar les seves carreres en diferents nivells. La naturalesa competitiva de les carreres en hostaleria fa que els candidats amb qualificacions relacionades amb el sector es facin amb els millors llocs de treball oferts. La varietat de cursos disponibles cobreix tots els nivells, des de cursos de perfeccionament (FET/PLC) de nivell 4-5 fins a cursos de nivell 6 i 7 en escoles i instituts de formació professional en tecnologia i programes de llicenciatura de nivell 8 de Gestió en Hostaleria. També s'ofereixen oportunitats de formació d'aprenents per cobrir la constant demanda de xefs assistents; subxefs; xefs de partida; xefs executius).27 Durant les dècades de 1980/90, ‘CERT’ era una agència independent que s'encarregava de desenvolupar cursos per al sector d'hostaleria. Actuava com a estàndard del sector per a normes professionals. No obstant això, aquesta funció es va integrar en Fáilte Ireland i es va disminuir el plantejament de qualificacions a nivell de tot el sector. S'ha produït una transformació i el sector d'hostaleria, almenys en part, s'ha desprofesionalitzat, els llocs de treball de salari mínim i/o baixa remuneració són més la norma i el personal format/qualificat s'esforça a aconseguir un increment per les seves capacitats.28 El sector turístic és un important motor de l'activitat econòmica i l'ocupació a Irlanda. És important assegurar que la perspectiva de poder desenvolupar una carrera reeixida en aquest sector atregui a personal competent i interessat, amb la finalitat de projectar la millor imatge possible del país tant als visitants estrangers com als clients nacionals. Un programa de formació d'aprenentes de 3 anys amb el suport de sindicats i ocupadors del sector ajudaria a generar llocs de treball de qualitat que oferirien mobilitat als treballadors del sector d'hostaleria ben formats al país i l'estranger.29
El sector metal·lúrgic El sector metal·lúrgic d'Irlanda està centrat principalment en la indústria d'enginyeria. El sector d'enginyeria estrangera a Irlanda segueix creixent tant en grandària com en sofisticació, al ritme de la creixent economia irlandesa. A Irlanda hi ha més de 300 empreses d'enginyeria de propietat estrangera, que donen ocupació a aproximadament 50.000 persones. Moltes operacions de fabricació d'ordre mundial basades a Irlanda són centres de referència internacionals. El sector està recolzat per una forta base de subcontractació autòctona i per iniciatives de tecnologia de fabricació avançada en universitats i altres instituts de tercer nivell.30 A Irlanda hi ha un gran nombre d'empreses amb capacitat per subministrar components i serveis. Estan disponibles fàcilment tot tipus d'eines i fabricació de motlles, subconjunts, serveis de proves i certificació. Se subministren components i serveis conforme als més alts estàndards internacionals.31 La indústria minera d'Irlanda és relativament petita i empra solament a uns 1000 treballadors, aproximadament. Actualment, Irlanda és coneguda internacionalment com una important regió minera de zinc 26
http://www.careersportal.ie/sectors/sectors.php?courses _tblPageSize=1&courses_ tbl1Order =Sorter_ college&courses_ tbl1Dir=ASC&CAO_Courses_ AllOrder=Sorter_course_title&CAO_Courses_ AllDir= ASC&PL C_ Courses _AllOrder=Sorter_points_current&PLC_Courses_AllDir=ASC&event_id=654&college_id=8&sector_id=16#.VyiwI4QrKig). 27 http://www.careersportal.ie/sectors/sectors.php?sector_id=16#.Vyi14YQrKig. 28 SIPTU, 2013. SIPTU submission to the Apprenticeship Review Group on Apprenticeship Training in Ireland, Dublin: SIPTU. 29 SIPTU, 2013. SIPTU submission to the Apprenticeship Review Group on Apprenticeship Training in Ireland, Dublin: SIPTU. 30 Harney, M., 1999. Engineering Industry and Engineering Education in Ireland. 15(2), pp. 80 - 81. 31 IBP.inc, 2015, Ireland Investment and Business Guide Volume 1 Strategic and Practical Information.
15
i plom. En els últims 40 anys s'han fet una sèrie de descobriments importants sobre els metalls basi, inclòs l'enorme jaciment de mineral de les mines Tara de Boliden. Els jaciments de zinc i plom de Navan estan sent explotats també en l'actualitat des d'altres dues operacions subterrànies del centre-sud d'Irlanda: Lisheen i Galmoy. La producció combinada d'aquestes dues mines va convertir a Irlanda en el major productor de zinc d'Europa i el segon major productor de plom.32 En la taula següent s'il·lustra la producció i l'ocupació en el sector de l'enginyeria a Irlanda. Les xifres mostren, no obstant això, que la xifra de negocis total del sector va sofrir una forta disminució entre 2008 i 2011.
32
https://irishresources.wordpress.com/category/irish-mines/.
16
Producciรณ i ocupaciรณ en el sector de l'enginyeria d'Irlanda33
33
Font: Business Demo cited in IEEF economic review 8 April 2014.
17
Sector de tecnologia Irlanda és el segon major exportador de serveis informàtics i de TU del món. Amb una força laboral creativa i talentosa, una economia oberta i un entorn de tributació competitiu per a les empreses, Irlanda ha aconseguit atreure a vuit de les 10 principals empreses de tecnologies de la informació a escala mundial, que s'han establert al seu territori. Als actors tradicionals del sector, amb operacions arrelades –com Intel, HP, IBM, Microsoft i Apple– se'ls han unit ara noves marques en l'avantguarda de la revolució d'Internet i les xarxes socials, entre elles Google, Facebook, LinkedIn, Amazon, PayPal, eBay i, més recentment, Twitter. La seva arribada ha posicionat fermament a Irlanda com la capital d'Internet d'Europa. Irlanda és també la ubicació triada per als centres de dades europees de líders mundials com a IBM, Microsoft, Google, Yahoo, MSN i Tova, i està posicionada per convertir-se en el centre del núvol global per excel·lència. 1. Irlanda és el segon major exportador de serveis informàtics i de TU del món. 2. Líders mundials com Intel, HP, IBM, Microsoft i Apple tenen operacions arrelades a Irlanda. 3. A ells s'han unit nous gegants d'avantguarda, com Google, Facebook, LinkedIn, Amazon, PayPal, eBay i Twitter. 4. Dublín és el major “hub” d'empreses de videojocs innovadores d'Europa, amb una presència significativa de Big Fish, EA, Havok, DemonWare, PopCap, Zynga, Riot Games i Jolt. 5. El sector representa més de 50 bilions EUR d'exportacions d'Irlanda a l'any. "Irlanda ha fet un bon treball en construir en una proto-Silicon Valley. Atraient al país a noms globals de l'alta tecnologia, proporciona un hinterland d'alta tecnologia en el qual poden créixer empreses més petites”.34 D'altra banda, en la figura següent es mostra el nombre total d'empleats en el sector dels serveis de la informació i la comunicació a Irlanda entre 2009 i 2012. El 2012, el sector de serveis de TIC va emprar a un total de 63.940 persones aproximadament.
34
https://www.enterprise-ireland.com/en/Start-a-Business-in-Ireland/Startups-from-Outside-Ireland/KeySectors-and-Companies-in-Ireland/ICT-sector-profile.html.
18
Font: http://www.statista.com/statistics/419559/number-of-employees-ict-services-sector-ireland/ A Irlanda, les agències de formació d'aprenentes han desenvolupat un currículum detallat per a diferents ocupacions –tant per a les etapes en escola (fos del lloc de treball) com per a les fases de tipus laboral (en el lloc de treball), amb informació sobre finalitats, objectius, resultats d'aprenentatge, avaluació, assegurament de la qualitat, deures i responsabilitats dels aprenents, ocupadors, perfils professionals (competències bàsiques, específiques, comunes, personals), plans modulars, equips de protecció personal, equips i eines, ajudes i recursos per a la formació. La Junta de Subministrament d'Electricitat, per exemple, ha elaborat un quadern diari de l'aprenent que inclou un catàleg detallat del que l'aprenent necessita aprendre en la formació en el lloc de treball, formularis per anotar l'experiència de l'aprenent, formularis d'avaluació tècnica i del comportament i fulles de revisió tècnica i per supervisors. Formen part del procés d'avaluació formal35.
2. Visió general dels reptes de la contractació de ni-nis Prenent com a base les entrevistes amb diverses empreses i agents socials, iels principals reptes per a les empreses a l'hora de contractar ni-nis es divideixen en quatre categories. 1. Reptes educatius i professionals: Els ni-nis poden tenir un nivell educatiu molt baix i dificultats per comprendre i per expressar-se, la qual cosa segueix suposant un obstacle per a molts candidats. 35
ETUC & Unionlearn, 2016. A European Quality Framework For Apprencticeships: A European Trade Union Proposal, Ireland.
19
Els ni-nis poden tenir poca experiència laboral pràctica. La importància simbòlica de tenir un títol oficial segueix sent rellevant entre l'opinió pública de Bèlgica, França i Espanya. És necessària una avaluació positiva de la formació professional d'aprenentes per motivar als ni-nis. Els ni-nis amb un nivell educatiu més baix tenen a ser aquells que han passat més temps sense rebre suport social/professional des que van abandonar els estudis. Irònicament, aquests joves són els més difícils de captar després d'abandonar els estudis. Això és problemàtic, perquè és àmpliament reconegut que com més temps passa entre l'abandó i la incorporació en un programa de suport social/professional més difícil resulta reintegrar al jove en un programa d'integració. Per exemple, a partir de l'experiència de les missions locals a França, el “lapse d'abandó” és d'uns 3 mesos per a un jove en el nivell de batxillerat, però de 24 mesos per a un jove sense cap qualificació. 2. Reptes de comportament: Les capacitats i habilitats interpersonals dels ni-nis sovint són problemàtiques i poden resultar difícils de canviar. Els ni-nis poden tenir dificultats per acceptar les disciplines i les estructures del lloc de treball i els pot faltar motivació. Atesa la fràgil situació del jove, necessita un període d'adaptació per respondre a les demandes del mercat de treball. Els ni-nis solen tenir una baixa autoestima, la qual cosa fa que els costi imaginar-se com a treballadors qualificats i competents i sentir-se inspirats per l'oferta de treball. Els ni-nis poden mostrar una falta de motivació per integrar-se en un programa professional i alguns poden expressar que solament participen per evitar perdre els seus subsidis. 3. Reptes administratius i logístics: Els requisits d'administració de contractes subvencionats no estan sempre adaptats a les necessitats de contractació de les empreses, encara que sovint són els més adequats per oferir una primera experiència laboral als ni-nis. Proporcionar-los una targeta de transport públic resulta car, i també ho és treure's el permís de conduir, la qual cosa constitueix un repte pels ni-nis, que sovint provenen d'entorns socials desfavorits. La mobilitat i el transport al treball poden plantejar problemes. 4. Dificultats específiques del sector: Alguns representants de les empreses, especialment en el sector tecnològic, van explicar que podria ser complicat integrar ni-nis en una empresa amb un estàndard de qualitat molt elevat i tasques que poden requerir alguna especialització. La integració de ni-nis pot ser també complicada quan existeix un risc associat a l'entorn professional (per ex., en els sectors metal·lúrgic i d'hostaleria). No és fàcil introduir a ni-nis quan els preus de les assegurances són elevats i els equips de seguretat són cars. Aquest fet ha estat recalcat per les empreses que treballen amb material costós.
20
3. Recomanacions dels agents socials i els centres de formació En la nostra investigació pràctica i les entrevistes que hem realitzat hem identificat les següents recomanacions.
Captació i identificació de ni-nis
A les empreses generalment els falta temps i motivació per captar als ni-nis per si mateixes. Per tant, la captació de ni-nis ha de realitzar-se principalment amb els agents d'inclusió social que treballen per la integració de ni-nis. Els agents participants en la captació de ni-nis han de treballar en estreta col·laboració amb empreses i centres de formació per rebre les ofertes de treball disponibles i conèixer les oportunitats de contractació de ni-nis al seu territori. És important que les empreses participin durant tot el procés de contractació de ni-nis i no solament durant la fase d'integració. És important que els agents d'inclusió social treballin amb els ni-nis basant-se en les necessitats de les empreses. Establir sessions d'informació i centres d'orientació. És útil designar a un equip de divulgació que organitzi sessions informatives perquè els centres de formació informin i eduquin als candidats a formació. Pot establir-se un centre d'orientació on s'ofereixin una sèrie de proves per a diferents tipus de públics i plantejaments. Per poder captar als ni-nis joves, és útil crear una base de dades compartida entre escoles i agents socials en relació amb l'abandó juvenil. Han de realitzar-se activitats de divulgació específicament pels ni-nis dels llocs de captació pertinents (vegeu l'esquema següent). Tenir a una persona dedicada a la captació de ni-nis és crucial per al procés. També és útil establir col·laboracions amb organitzacions en les quals puguin trobar-se els ni-nis, per assegurar la seva orientació sistemàtica als agents socials
21
Integració de ni-nis
La persona encarregada de la captació ha de ser sensible a les persones vulnerables per desenvolupar la seva pròpia xarxa d'agents implicats en la inclusió professional. Captar a joves ni-nis mitjançant un professional format en la temàtica dels ni-nis, utilitzant proves adequades per a persones vulnerables. La captació basada en una prova tècnica i una entrevista de motivació realitzada pel coordinador pot augmentar la probabilitat de seleccionar candidats adequats i motivats. Supervisar les habilitats dels ni-nis abans i durant el contracte. És essencial realitzar una avaluació periòdica amb el tutor professional. Durant el procés, és essencial dedicar una atenció especial a: la motivació, les habilitats interpersonals, les habilitats tècniques i l'adequació a les necessitats de l'empresa i al desenvolupament professional del candidat. Se suggereix crear una dinàmica interactiva real entre el món de l'empresa i la formació per poder proporcionar informació de tornada als centres de formació i que aquests puguin respondre treballant en les dificultats pràctiques oposades durant el procés. Per exemple, és important el treball continu d'avaluació del progrés i les reunions periòdiques entre el treballador social i el tutor professional.
4. Conclusió L'estudi basat en la investigació i l'anàlisi comparativa realitzades com a part del projecte ANEETs subratllen 3 conclusions principals: 1. Començar per les necessitats de les empreses en ocupacions amb escassetat de mà d'obra facilita una inclusió duradora de ni-nis. L'estudi demostra que una part important de les habilitats d'ocupabilitat requerides en els tres sectors poden complir les característiques dels joves amb baixa-mitjana qualificació que busquen la seva primera ocupació o formació d'aprenentes. 2. Els agents socials, els centres de formació i les empreses són els principals agents de la inclusió professional de ni-nis: han de treballar conjuntament en sinergia i mantenir una bona comunicació durant tot el procés de contractació i integració. 3. És un joc en el qual tots guanyen, perquè les empreses d'una banda troben nous treballadors per a les ocupacions en què hi ha escassetat de mà d'obra i els ni-nis troben un entorn d'ocupació adequadament qualificat. Integrar aquest procés a nivell nacional contribueix a lluitar contra la desocupació als països de la UE.
22