Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal aprenent

JORNADA 2010 Tendències emergents en educació – TIC

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge Enric Serra i Casals Departament de Filologia Catalana Universitat Autònoma de Barcelona L'ús d'un PLE docent en assignatures de llengua a la Facultat de Lletres de la UAB s'ha revelat un sistema poderós per fer que els estudiants millorin en autonomia, en capacitat d'aprendre i en el desenvolupament de les competències digitals. Ara que es debat si les institucions universitàries han de facilitar personal learning environment a professors i estudiants, els docents es poden avançar i adoptar pràctiques que siguin models d'actuació i convidin els estudiants a crear els seus entorns personals. Les assignatures de llengua semblen un espai adequat per a l'alfabetització digital, la discussió de les noves pràctiques comunicatives a la xarxa i la generació de PLE. L'entorn docent analitzat és un mashup d'eines 2.0 amb un bloc com a centre neuràlgic que cobreix quatre tipus d'activitats bàsiques: d'organizació, de creació, de socializació i de cerca d'informació.

•AUTONOMIA I VIRTUALITAT A LA UNIVERSITAT Entre les múltiples competències bàsiques dels estudiants en el nou Espai Europeu d'Educació Superior hi ha 1) el foment de l'autonomia i 2) la capacitat d'aprendre, treballar, col·laborar i comunicar-se en virtualitat i desenvolupar les anomenades competències digitals.

Les dues competències indicades requereixen per a la seva realització una reflexió profunda dels agents implicats, un suport institucional decidit i la realització de pràctiques adequades a l'aula i fora de l'aula, factors que sovint no arriben a ser una realitat en els centres universitaris. L'autonomia, per exemple, se sol pressuposar en els estudiants; la capacitat de fomentar i estimular un treball autònom se sol donar per feta en els docents.

Les capacitats de treballar en virtualitat i de dominar les competències digitals, d'altra banda, es consideren massa sovint aspectes propis d'uns joves universitaris vistos com uns presumptes nadius digitals, en terminologia de M. Prensky, però amb freqüència allunyats de la saviesa digital a què s'ha referit més recentment el mateix autor.

En aquest article es presenta una iniciativa docent per al foment de les dues competències indicades. Es tracta d'un projecte que es troba en el segon any de desenvolupament i que consisteix en l'ús d'un PLE docent com a eina model. L'eina en qüestió pretén contribuir a l'autonomització de l'alumnat, a la millora de les seves

http://www.ciberespiral.org

1

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

competències digitals i, alhora, a desenvolupar la seva capacitat d'elaboració d'un PLE. El PLE docent que es presenta en aquest article, Aprendre llengües, s'ha experimentat en assignatures de llengua catalana en els estudis de lletres i humanístics de la Universitat Autònoma de Barcelona en el curs acadèmic 2009-2010 i la iniciativa es desenvolupa plenament aquest curs 2010-2011. Els estudiants de les assignatures citades pertanyen a les disciplines d'història, antropologia, geografia, filosofia, musicologia, humanitats, etc.

•DELS CAMPUS VIRTUALS A L'EXPLOSIÓ DEL FENOMEN WEB 2.0 Les universitats no virtuals s'han dotat des de fa més d'una dècada de plataformes LMS o espais VLE (virtual learning environment) complementaris a la formació presencial des dels quals han dut a terme una formació a distància massa sovint basada en enfocaments tecnocèntrics, a remolc de les possibilitats tecnològiques, i menys sovint inspirada en un criteri d'adequació pedagògica i fomentant realment l'autonomia dels estudiants i les seves competències digitals.

La ràpida expansió, des de l'any 2004, de les eines 2.0 i de la filosofia del web social amb tots els seus potents valors associats (sharism, individu prosumidor, aspiració a l'obtenció de la intel·ligència col·lectiva, etc.) ha generat una situació insòlita en l'alumnat i el professorat universitaris: el desconeixement de les eines 2.0 a la universitat és molt superior al que podria semblar (FERRI et al. 2010): eines o utilitats de molt d'interès i ràpida aplicació als àmbits acadèmic i professional com Delicious, Twitter, Slideshare, RSS, o GoogleDocs, per citar-ne només alguns exemples, són en realitat poc conegudes i menys usades. Els estudiants fan un ús molt parcial de les eines 2.0. Quant a les xarxes socials, per exemple, l'ús es relaciona especialment amb la socialització i el component afectiu i interpersonal.

El potencial d'aplicació a l'aprenentatge d'aquestes i altres eines i de la filosofia subjacent (posibilitats de creació cooperativa de tot tipus de productes: mapes conceptuals, textos escrits, etc.; possibilitats de conversió a diversos formats i d'interoperabilitat dels productes generats; valoració de l'aprenentatge informal, de l'aprenentatge al llarg de la vida, etc.) no són prou percebuts, i la sensació predominant davant l'existència i la possibilitat d'ús de les noves prestacions del web social és la d'un aclaparament esterilizador tant en estudiants com en professors.

http://www.ciberespiral.org

2

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

D'altra banda, els estudiants universitaris tampoc no solen haver dut a terme una reflexió sobre les noves competències digitals relacionades amb habilitats bàsiques a la web (REIG 2009; JENKINS, s.d.). Ni han dut a terme, igualment, una reflexió sobre les noves formes de comunicació o la deriva que prenen els gèneres discursius universitaris, que defineixen les comunitats acadèmiques i de pràctica a les quals ells pertanyen. Davant aquests fets es fa necessari que els estudiants universitaris, encara més a les assignatures de llengua (LARA et al. 2009), participin conscientement en la seva pròpia alfabetització digital i tinguin els recursos i els dispositius per a un aprenentatge autònom solvent. Aquesta situació de dèficit, que les institucions només cobreixen molt parcialment, fa necessari que els docents emprenguin l'ús de PLE modelitzadors, com el PLE Aprendre llengües, i que estimulin la creació dels entorns personals d'aprenentatge dels seus alumnes entesos aquests entorns com a espais privilegiats per al desenvolupament de les competències objete de l'interès d'aquesta experiència.

•DELS VLE ALS PLE: NECESSITAT DE RESPOSTES AL DESCONCERT EN L'APRENENTATGE A LA XARXA Des de fa un cert temps el nou constructe per a l'aprenentatge ajustat a la filosofía del web 2.0 es el personal learning environment, o entorn personal d'aprenentatge, concebut com una filosofia o una idea sobre l'aprenentatge més que no com una eina concreta. L'ascens de l'interès pels PLE s'ha correlacionat des del primer moment amb una mirada recelosa cap als VLE com a espais mimètics, rígids i limitats, pures rèpliques del que s'esdevé a l'educació presencial (ATTWELL, 2007).

Els PLE ajunten el foment i la gestió de la pròpia autonomia i el desenvolupament de les competències digitals, i també l'aspiració a un aprenentatge formal i informal i estès al llarg de la vida.

Malgrat l'indiscutible potencial1 d'aquest concepte, el de PLE, a la majoria d'universitats la seva implantació és poc menys que una utopia en aquest moment. Si és cert que els campus virtuals han ampliat el seu elenc d'eines a disposició dels estudiants, també ho és que no s'ha fet el salt, en la quasi totalitat de centres universitaris, a la promoció de PLE de base institucional.

1

Destaca l'interès creixent sobre els PLE en l'àmbit educatiu, del qual és bona mostra el congrés The PLE Conference que ha tingut lloc a Barcelona del 7 al 9 de juliol de 2010.

http://www.ciberespiral.org

3

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

Aquest nou concepte, el del PLE institucional o iPLE, es troba en fase de discussió i desenvolupament (CASQUERO et al. 2010), malgrat que cada cop són més les veus que apunten cap a la necessitat que les institucions desenvolupin els seus models de PLE per als membres de la seva comunitat. Actualment ja s'expandeixen solucions concretes sobre la qüestió (SANTOS et al.

2010).

•APRENDRE LLENGÜES: ÚS I GESTIÓ D'UN PLE DOCENT Aprendre llengües és el PLE del docent que signa aquestes línies.

Es tracta d'una eina personal i professional orientada a la reflexió sobre la llengua i la comunicació. No es tracta d'un espai creat ad hoc per a la gestió d'uns cursos, sinó d'un espai d'aprenentatge personal del docent amb vida molt més enllà de les aules.

Aprendre llengües serveix per als múltiples interessos del docent (investigació, docència, aprenentatge informal, ressenya d'obres d'actualitat, publicació d'apunts de classe, etc.) i és una eina d'ús regular.

Algunes de les seves característiques i funcions són les següents: 1) transmet radicalment als estudiants la idea i la vivència de l'aprenentatge continu; 2) es tracta d'un PLE real, viu i en ús, d'una mostra concreta d'entorn personal en funcionament; 3) es tracta d'un model d'aplicació possible per part dels estudiants, no d'un constructe sobre el paper; 4) s'utilitza regularment a l'aula i fora l'aula: el professor hi aprèn i hi comparteix les seves reflexions i pensaments; 5) es tracta d'un espai de reflexió sobre les competències digitals, sobre la nova alfabetització, sobre els nous gèneres de comunicació (els nous tipus de conferències i inconferències, els nous tipus de ressenyes a la xarxa, les noves formes sintètiques o fragmentades de comunicar-se, etc.); 6) es tracta d'un espai que divulga i explica les eines 2.0 des de l'angle de les noves pràctiques comunicatives i que estimula l'ús pedagògicament motivat d'aquestes eines: per exemple, eines de brainstorming en la generació d'idees per a la producció d'un text; eines de mind map, en el mateix procés; eines per al raonament crític, eines per a l'argumentació, etc. Aprendre llengües, doncs, difon aquestes noves eines i suggereix posssibilitats d'ús adequat a l'estudiant.

Aprendre llengües no presenta una gran complexitat tècnica. Es tracta d'un PLE que té el centre en un bloc; que té una existència principalment webtop, i que integra un agregador (Netvibes),

http://www.ciberespiral.org

4

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

extensions del navegador Firefox, prestacions de Google i algunes xarxes socials que cobreixen les necessitats comunicatives.

El PLE presenta constantment als alumnes continguts relacionats amb la matèria d'estudi i constitueix el model per a la creació i la gestió dels PLE que han de crear i mantenir els alumnes, a manera de portafolis de toda la seva activitat. La relació entre Aprendre llengües i els PLE dels estudiants es realitza per mitjà d'un espai intermedi a la xarxa gestionat pel professor, un espai que reflecteix el curs de l'assignatura i que és el pont d'accés al PLE docent i als PLE dels estudiants.

El concepte de PLE subjacent a Aprendre llengües apareix formulat en diverses entrades del mateix bloc (es pot consultar l'etiqueta PLE d'Aprendre llengües, en especial el post “El PLE en tretze imatges”). El punt de partida conceptual és el de R. Lubensky quan considera el PLE com “[...] alguna mena d'instal·lació o lloc perquè un usuari tingui accés, agregui, configuri i manipuli els recursos i les referències digitals que vénen de les seves experiències d'aprenentatge en curs.” (LUBENSKY, 2007). El PLE plantejat també està en sintonia amb les propostes de D. Reig, divulgadora a Catalunya d'aquest constructe d'aprenentatge (es poden seguir la seva activitat i les seves idees al seu bloc El caparazón): “Un PLE es una colección autodefinida de servicios, herramientas y dispositivos que ayuda a los estudiants a construir sus Redes Personales de Conocimiento, poniendo en común nodos de conocimiento tácito (ej. Personas) y nodos de conocimiento explícito (ej. información)” (REIG, 2009).

Un altre autor de referència en la conceptualizació del PLE docent que aquí s'exposa és S. Downes. Amb ell, podem considerar el PLE com “a portal to the world, through which learners can explore and create, according to their own interests and directions, interacting at all times with their friends and community” (DOWNES, 2007).

Alguns dels models amb què Aprendre llengües s'identifica parcialment o totalment, d'altra banda, són els que s'apleguen en el treball recopilatori de Scott Leslie citat a la bibliografia (els models de M. Welller, J. Cross, A. Couros, A. Chambers, S. Leslie, G. Witthaus, K. Pisana).

•RESULTATS Al larg d'aquest primer any d'experimentació, l'ús d'Aprendre llengües com a PLE docent s'ha revelat molt fructífer. Els estudiants, immergits en el desconcert 2.0, 1) han trobat en

http://www.ciberespiral.org

5

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

aquesta fórmula quelcom de tan elemental com un PLE fent-se, sent viscut per algú, un auténtic exemple de learning by doing; 2) han vist la necessitat de saber-se articular un dispositiu personal de filtre a la hiperabundància de la xarxa; 3) han descobert la necessitat d'adquirir les noves destreses digitals, de saber fer servir noves eines per a la comunicació i d'entendre'n la lògica; 4) han començat a construir, amb èxit, els seus propis PLE. La maduració de l'estudiant depèn del grau d'allunyament del model docent i del grau de personalització que siguin capaços d'assolir els alumnes fins a trobar una eina útil per als seus propòsits.

•Referències bibliogràfiques ATTWELL, G. “Personal Learning Environments. The future of eLearning?”. A elearningpapers, vol. 2, núm. 1, gener de 2007.

ISSN 1887 – 1542. <http://www.elearningeuropa.info/files/media/media115 61.pdf> [Consulta: 1 de juliol de 2010].

CASQUERO, O. & PORTILLO, J. & OVELAR, R. & ROMO, J. & BENITO, M. “Towards an eLearning 2.0 provisioning strategy for universities”. Comunicació a The PLE Conference.

Barcelona, 7-9 de juliol de 2010. <http://pleconference.citilab.eu/wpcontent/uploads/2010/06/ple2010_submission_211.pdf > [Consulta 10 de julio de 2010].

FERRI, P. & CAVALLI, N. & MANGIATORDI, A. & POZZALI, A. & SCENINI, F. “Are university students on their way to developing their PLEs? Reflection and data from a field research”. Comunicación a The PLE Conference. Barcelona, 7-9 de juliol de 2010. <http://pleconference.citilab.eu> JENKINS, H. (dir.) Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21 st Century. The MacArthur Foundation, s. d. <http://www.newmedialiteracies.org/files/working/NMLW hitePaper.pdf> [Consulta: 1 de juliol de 2010].

LARA, T. & ZAYAS F. & ALONSO ARRUKERO, N. & LAREQUI, E. La competencia digital en el área de lengua. Barcelona: Octaedro, 2009.

LESLIE, S. “A collection of PLE diagrams”, en Edtechpost. <http://edtechpost.wikispaces.com/PLE+Diagrams> [Consulta: 1 de octubre de 2010].

REIG, D. “Checklist de Competencias, habilidades digitales básicas”, en El caparazón, 16 de setembre de 2009. <http://www.dreig.eu/caparazon/2009/09/16/checklist-

http://www.ciberespiral.org

6

Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge. Enric Serra i Casals Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) JORNADA ESPIRAL 2010

competencias-habilidades-digitales-basicas> [Consulta: 1 de juliol de 2010].

SANTOS, C. & PEDRO, L. “What's the role for institutions in PLES? The case of SAPO Campus”. Comunicació a The PLE Conference.

Barcelona, 7-9 de julilo de 2010. <http://pleconference.citilab.eu> SERRA I CASALS, E. Aprendre llengües. <enricserrabloc.blogspot.com> [Consulta: 1 d'octubre de 2010].

http://www.ciberespiral.org

7