Xavi
19/1/09
01:54
Página 32
TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA oca-la un altre cop, Sam. -En Sam no era home de dubtes, la va tornar a tocar. -Torna-hi, Sam. -Ho va repetir. Però el cert és que la cosa no va anar així. Bogart, Humphrey pels amics i Rick Blaine a Casablanca, no va demanar mai a en Sam que toqués res de res. A la vida hi ha errors que es paguen amb un sobrenom. Xavi Hernández (Terrassa, 25 de gener de 1980), Xavi pels amics, Humphrey Bogart per Jesús Montes, és el que ha hagut de pagar l’error històric. L’Eurocopa va rebatejar en Xavi. El menut migcampista va ser reconegut com el millor del continent, amb la gavardina posada, barret i, ell sí, tocant-la un cop, i un altre, i un altre… L’Umpri, com era conegut per molts i moltes catalanes, avui dia avis i àvies, era una estrella rutilant de l’època daurada de Hollywood. Els flaixos de la fama van il·luminar la seva carrera, i ell ho va aprofitar movent-se entre les càmeres com peix a l’aigua. L’amic Hernández ara viu l’etapa més mediàtica de l’esport rei. Els futbolistes s’han tornat estrelles a l’altura dels galants del cinema. Ell està de moda, però no s’hi acaba d’acostumar. “Sincerament, tot això no ho porto gaire bé”, diu. A ell el que li agrada és jugar a futbol, i la resta són gangues de l’ofici - un ofici que té molt ben après. El de Terrassa ja fa onze anys que és en el punt de mira (va debutar el 18 d’agost de 1998). Sempre ha estat allà, a les verdes i a les madures. Tot i això, ha trigat a arribar-li el reconeixement. Tornem al mite Bogart. L’actor nord-americà va rebre l’Oscar després d’haver-ne merescut un parell. El vuit blaugrana també va haver de veure com rebien premis altres abans que ell. En Xavi va guanyar el premi a millor jugador de l’Eurocopa després d’haver mogut el Barça i la selecció espanyola amb una precisió mil·limètrica i amb mà mestra durant més d’una dècada. Tot i que es pot pensar que el fet de no haver explotat la seva imatge l’ha perjudicat, el capità blaugrana pensa d’una altra manera: -No crec que m’hagi perjudicat - i ho explica: - tot va en concordança amb la persona. Depèn de com ets i del que vols. Jo el que vull és jugar a futbol. -Tornem-hi.- Vull ser una peça important aquí, a can Barça, aconseguir títols, i en aquest sentit ara ho tinc tot. Xavi Hernández, al Barça, s’hi troba com a casa. Va arribar a la Masia el 1991, només amb onze anys. Amb un exercici de matemàtiques de primària, podem deduir que amb set anys ja s’havia enfilat fins al punt
T
,
Eurocopa i que jo fos escollit millor jugador, i és per això que ara m’ho reconeixen. -”Per fi”, deu pensar. I és que ja fa molts anys que va contra corrent. Si bé és cert que tots i cada un dels entrenadors i companys que ha tingut han lloat sempre la seva feina, els mitjans i l’afició no han estat tan benèvols. Ell, però, ha continuant fent el que millor sap fer: jugar a futbol. En un moment donat van criticar el seu físic. Aleshores, va guanyar quilos i va desenvolupar aquella mitja volta tan característica que fa gairebé impossible que perdi la pilota. Van dir d’ell que era un jugador que no s’arriscava, que només feia passes enrere. Un any després es va convertir en un dels màxims assistents de la lliga. Més endavant, van posar en dubte la seva capacitat de lideratge i va ser escollit capità de tot un FC Barcelona. Amb el títol de millor d’Europa i el magnífic principi de temporada que està protagonitzant, ha fet callar totes aquestes veus de crítica que s’havien aixecat sense motius aparents. Aquest inici fulgurant i el paper protagonista de Xavi Hernández al Barça tenen força a veure amb el paper de Guardiola a la banqueta. El de Santpedor va ser el migcampista total pioner a can Barça. De la mà de Johan Cruyff i el seu Dream Team, l’actual tècnic blaugrana es va convertir en el primer quatre organitzador sense una gran presència física però amb una tècnica
,
VULL SER UNA PECA IMPORTANT AQUI A CAN BARCA I ACONSEGUIR TITOLS AQUEST ANY HEM TINGUT LA SORT DE GUANYAR UNA EUROCOPA I JO SER ESCOLLIT MILLOR JUGADOR, ES PER AIXO QUE ARA M HO RECONEIXEN
,
,
,
,
,
32 esforç
més alt. De la mà d’un sempre criticat Van Gaal, va entrar al camp de titular en la final d’una Supercopa d’Espanya contra el Mallorca. El terrassenc va marcar en aquell partit. També ho va fer aquella mateixa temporada en un partit que ha passat a la història per haver estat el del “perdó” de Van Gaal. L’holandès es jugava el coll a Valladolid. Si perdien, se n’anava fora. L’home de la llibreta no ho va dubtar i va apostar per un jove migcampista que ja alternava primer i segon equip. En Xavi va marcar el gol que va evitar la marxa de l’holandès i que al cap i a la fi va valdre una lliga. Era el seu primer títol com a blaugrana. En aquests deu anys al primer equip, en Xavi les ha vist de tots colors. Ha passat de l’eufòria al no-res i de l’infern a la glòria. Al final de la temporada passada, quan semblava que a can Barça tot anava malament, es van atrevir a posar en dubte la seva qualitat. Una Eurocopa va bastar per tancar boques. Ara, mirant-ho a distància, en Xavi prefereix no pensar-hi. -Entenc que hi hagi gustos per a tothom. Jo sempre he intentat fer la meva feina -i, segons la meva humil opinió, permeteu-me dir que no ho fa del tot malament.- El futbol és un esport d’equip i a vegades el teu rendiment depèn de si l’equip funciona o no funciona. Tot depèn de si es guanya o no. Aquest any hem tingut la sort de guanyar una