Page 1

esforç publicacions

e ç

WWW.ESFORC.CAT

esforç Número 18


Editorial18

19/1/09

10:20

Pรกgina 24


Editorial18

19/1/09

10:20

Página 25

EDITORIAL

Esport s’escriu amb e de esforç No sé qui em va dir aquesta frase, però és molt encertada. Almenys, per a nosaltres té molt de sentit. Ha estat sempre el nostre logotip i per fi fa el salt a la portada. Ell tot sol ens ha demanat pas. Els esportistes requerien més protagonisme. També ha fet força el nostre compromís amb el disseny. Tradicionalment, les capçaleres situen el seu nom a dalt a l’esquerra, per la visibilitat que s’obté gràcies la disposició de les publicacions a les llibreries i els quioscos. De totes maneres, l’Esforç no és només una revista de quiosc, ja que cada vegada són més els punts de distribució on es pot trobar: gimnasos, clubs, botigues d’esports, etc. De manera que no haurem de patir si més endavant també escau bellugar la e per tota la coberta, segons la conveniència del moment. Per a aquesta edició, amb Xavi Hernández com a protagonista, l’enquadrament ha estat perfecte. Xavi representa l’esforç que ens agrada. L’esforç de la superació, de la intel·ligència, del seny i de moltes altres coses que li han reportat el reconeixement internacional. Com també ho representa l’esforç de Pol Amat, millor jugador d’hoquei sobre herba del món i esportista català de l’any. O l’esforç de Jordi Adroher superant una lesió que l’havia tingut apartat de les pistes d’hoquei sobre patins gairebé dos anys, que ara triomfa al Vic com a màxim golejador de la lliga. O l’esforç del pivot català d’handbol Víctor Tremps, que triomfa lluny de casa i ja és el millor jugador del seu equip. O l’esforç de l’equip de waterpolo de l’At. Barceloneta, que ha estat cent partits de lliga imbatut. O l’esforç de l’equip del Gironella, que des del Berguedà és l’únic de futbol sala femení a la màxima categoria. Aquests casos i molts més els podreu trobar en aquest número. Espero que gaudiu amb l’esforç de tots. Respecte a la nostra edició digital, amb el tancament de l’any es va acabar un dels projectes fotoperiodístics més engrescadors que s’han dut a terme en l’esport català. Els retrats de 365+1 esportistes fets per un mateix fotògraf, l’Oriol Roca, duts a terme amb una gran professionalitat i molta qualitat, han significat un gran treball de camp per encabir el màxim d’esports i esportistes i sens dubte quedaran com un document històric, que guanyarà valor amb el pas del temps. Per al 2009 hem encetat un nou projecte per donar a conèixer el treball de més professionals de la fotografia esportiva. Com sempre, es tracta d’un projecte participatiu, i ja ens han començat a enviar els seus treballs fotògrafs de tot arreu. Ens plau que l’Esforç cada cop sigui de més gent. Perquè l’esforç és de tots.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Disseny gràfic Noelia Guerrero Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Xavi Calvo, Joan I. Giralt, Alfred Farré, Ramon Gibert, Ricard Rovira, Scott Taylor Il·lustracions Àlex Rubies, Ferran Sellares, Javi Garcia Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Rafa Aguilar (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Portada Xavi Hernández. Fotógraf: Oriol Roca.

Col·labora:


Sumari 18

19/1/09

01:26

Página 2

pàg. 62

pàg. 40 pàg. 50

pàg. 56

pàg. 30

sumari EDITORIAL 4 E-MAIL 6 PANORÀMIQUES 12 ACTUALITAT ESPORTS

PORTADA 30 XAVI HERNÁNDEZ El migcampista blaugrana viu una de les seves millors temporades com a futbolista. Per fi rep el reconeixement que es mereix.

FUTBOL 50 GIRONELLA L’únic equip català de la màxima categoria femenina estatal de futbol sala viu una temporada de canvis.

BÀSQUET 40 BÀSQUET ARREU La Federació Catalana ha engegat un projecte per portar el bàsquet a totes les escoles de tots els indrets de Catalunya.

HOQUEI PATINS 66 JORDI ADROHER Els gols del jove jugador català del Vic són un dels secrets de la gran temporada que està protagonitzant l’equip blanc-i-roig.

HANDBOL 56 VICTOR TREMPS Sortit del planter del FC Barcelona, el jugador barceloní ha evolucionat com a jugador a l’Alcobendas.

RUGBI 86 SERGI GUERRERO El jugador de la UE Santboiana és, segons els entesos, una de les màximes promeses del rugbi del nostre país.


Sumari 18

19/1/09

01:27

Página 3

pàg. 80

pàg. 74

pàg. 66

pàg. 88 pàg. 92

pàg. 76

pàg. 86

HOQUEI HERBA 74 POL AMAT Escollit millor jugador d’hoquei sobre herba del món i millor esportista català de l’any, Amat és capaç de fer màgia amb l’estic.

WATERPOLO 88 ATLÈTIC BARCELONETA L’equip mariner va aconseguir un rècord històric: cent partits sense conèixer la derrota, i encara no han deixat de sumar.

VOLEIBOL 80 CV AA LLARS MUNDET L’equip barceloní ha fet una primera volta quasi perfecta en la primera temporada a la Lliga FEV.

CURSA 62 BUFF EPIC RACE Montjuïc va ser, un cop més, una muntanya màgica, que va acollir aquesta original prova de resistència i sentit de l’humor.

ATLETISME 9 2 SANTSILVESTRE DE LLORET Per segon any, Lloret va viure la mítica cursa dels últims dies de l’any. Cares conegudes i molt de nivell en van ser els protagonistes.

FULL CONTACT 9 6 CAMPIONAT DEL MÓN Xavi Moya va tornar a proclamarse campió del món. El veterà lluitador català va ser l’estrella d’un campionat disputat a casa.

ÀREA ESPORTIVA Bulevard Gadgets Audiovisuals Art d’Esforç


Correu18

19/1/09

10:15

Página 4

E-MAIL

Les vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a

Queralt Castellet Sorprèn molt que, tenint una campiona de la mida de Queralt Castellet, no tinguem més notícies seves a la premsa. Jo mateixa no la coneixia, i això que soc una fan de la neu. M’ha agradat saber d’ella i, sobretot, saber que per ella el més important es passar-s’ho bé. Trobo que això és un valor molt important per a tots els que practiquem esports, no perdre mai el gust de practicar-los. Aviat tindrem la copa del món de surf de neu a La Molina i vull desitjar-li tota la sort del món perquè s’endugui el triomf cap a casa.

cartes@esforc.cat

Premi a l'esforç Sóc un fidel seguidor de l’Esforç i poc més us puc demanar. Només que seguiu així i, en tot cas, que cada cop hi hagi més esports, tot i que em sembla que cada vegada en surten més. Però sí que vull fer-vos partícips d’una idea que em volta pel cap: estaria bé que existissin els premis Esforç. Que els lectors poguéssim votar anualment els millors esportistes de l’any i atorgar un premi a l’esforç. Per mitjà del vostre web o del Facebook es podria fer perfectament. Per tots els que us seguim, seria un honor poder participar-hi. I ja seria la pera fer després una festa i trobar-nos tots. Ismael García Girona

Gisela Sentís Badalona

Pares preocupats Des que conec la vostra revista que la seguim a casa, i més ara que estem cercant informació sobre diferents esports. Tenim un fill que l’hem d’apuntar aviat a algun esport i tenim el dubte de quin triar. Ell pràcticament només coneix el futbol. Però tenim por que es contamini de l’espiral de violència que es genera als camps de futbol. Com que aquest esport el coneixerà igualment, perquè vivim en el planeta futbol, el meu marit i jo volem triar-ne un altre que sigui una bona eina per fomentar-li els valors inherents a la pràctica de l’esport. Si algun dia podeu fer un article sobre els pros i contres dels esports, serà de gran ajut per als pares que es troben en aquesta tessitura. Gemma Gavaldà Sant Cugat

Bàsquet en cadira “Sobre rodes” és la mena de reportatges que diuen molt de la vostra revista. No només per les fotos o els marcs, sinó també perquè té cura de tots els que fan un esforç, i aquesta gent bé que s’ho mereix. Seria millor no haver de felicitar-vos i que això fos la normalitat, però malauradament no és així. Us felicito i us animo a seguir endavant. Pilar Martínez Vilanova i la Geltrú

Paritat No sóc espanyolista, però us vull felicitar pel reportatge dels Torrejón. Pocs mitjans farien res de semblant, perquè l’esport femení no interessa. Pels mitjans de casa no existeix l’esport de dones. Són publicacions que pateixen encara d’un masclisme d’altres temps. En canvi, el tractament d’igualtat que en feu a l’Esforç és exemplar. Ja va sent l’hora de canviar. Ja és l’hora de l’Esforç. Marta Sirvent Barcelona


Correu18

19/1/09

10:15

Pรกgina 5


Panoramica1

19/1/09

01:37

Pรกgina 6


Panoramica1

19/1/09

01:37

Página 7

PARTIT PER PROMOCIONAR LA PILOTA VALENCIANA ORGANITZAT PER LA FALLA CONVENT JERUSALEM I QUE ES VA DISPUTAR AL CARRER MATEMÀTIC MARZAL DE VALÈNCIA. FOTO: XAVI CALVO.


Panoramica2

19/1/09

01:39

Página 8

EL NOU TRAÇAT SUD-AMERICÀ DEL DAKAR 2009 ENS HA DEIXAT IMATGES COM AQUESTA, EN QUÈ VEIEM EL COTXE DE L’EQUIP REPSOL MITSUBISHI RALLIART, AMB NANI ROMA I LUCAS CRUZ


Panoramica2

19/1/09

01:39

Pรกgina 9


Panoramica3

19/1/09

01:40

Pรกgina 10


19/1/09 01:40

DANI COMES, CICLISTA DE L’EQUIP MONTY. FOTO: ORIOL ROCA.

Panoramica3 Página 11


actualitat volei18

19/1/09

01:40

Página 12

ACTUALITAT VOLEIBOL

Bon paper de les seleccions catalanes OPINIÓ

La crisi del voleibol Xavier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic

Aquest any fer una anàlisi de les competicions estatals de voleibol seria massa fàcil i fins i tot aprofitat. No cal llegir gaire la premsa ni els fòrums especialitzats, o fins i tot els d’aficionats, per adonarse que és una temporada especialment dura per a molts equips. Ens podríem quedar aquí i dir que la culpa de tot la tenen les federacions, o els patrocinadors que no aposten pel nostre esport, o les institucions públiques que fora de Catalunya donen més suport a l’esport minoritari i aquí no donen ni un duro. Podríem fer-ho, i seria fàcil. Però, si som sincers, si veiem la realitat del nostre esport, ens adonarem que la crisi va per una altra banda. Durant molt de temps els clubs han estirat més el braç que la màniga fitxant a tort i a dret estrangers que són solució només per a unes poques temporades i que, a sobre, barren el pas a jugadors estatals, justament els que a mitjà termini podrien donar més estabilitat a les plantilles. Els tècnics, mal pagats i poc compresos, moltes vegades veuen com els seus problemes professionals no s’entenen i acaben per dedicar el temps a altres qüestions. Els equips de base estan molt descuidats, ja que la idea que el primer equip ho justifica tot s’ha malentès. I, sobretot, hi ha un mal que és el més preocupant: una estructura de clubs nul·la, totalment amateur i incapaç de generar una proposta atractiva, que doni sortida a les necessitats de l’esport modern. Aquesta és l’autèntica crisi del voleibol. L’altra és conjuntural i passarà quan l’economia mundial es redreci i ens enfilem un altre cop al carro. Aquesta crisi d’estructura lamentablement quedarà, perquè ja fa massa temps que els clubs de voleibol tenen els mateixos problemes. Les federacions canvien, els jugadors i els tècnics es retiren i el voleibol continua ben igual. És ben clar que la situació actual de les competicions estatals no és la idònia. És ben clar que podem recol·locar equips, que podem fer les categories més grans o més petites i posar-les més amunt o més avall. Però l’autèntic problema, el problema de fons, continua sent-hi. I ja és hora d’estripar les cartes i agafar-ne de noves...

A principis d’aquest mes, a les instal·lacions d’El Molí de Lloret, es va celebrar la XXIV Edició del Trofeu Memorial Arturo Cortès. En el torneig, un referent ja consolidat del voleibol que està organitzat per la Federació Catalana de Voleibol, hi van participar cinc seleccions: Comunitat Valenciana, SP Varese (Itàlia), SP Verona (Itàlia), Galícia i Catalunya. Catalunya va ser la gran vencedora, ja que va guanyar en les categories de cadet femení, cadet masculí i juvenil femení. L’únic equip que va cedir la primera plaça va ser el juvenil masculí, que finalment va quedar segon, superat per la selecció valenciana el primer dia de competició.

Antoni Alemany, millor entrenador de l’an y Fa unes setmanes, durant la celebració de la XXIV Edició del Trofeu Memorial Arturo Cortès disputat a Lloret, la Federació Catalana de Voleibol va distingir l’entrenador actual del FC Barcelona, Antoni Alemany, amb el premi Antonio Ponce al millor entrenador de l’any. El guardó és un reconeixement a la gran tasca d’Alemany la temporada passada, quan va ascendir l’AA Llars Mundet a la lliga FEV masculina.

Saucedo, guardonat als Micro 2008 Cada any Ràdio St. Pere i St. Pau, amb la col·laboració de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona, lliura els Premis Micro 2008. Aquest any, en la vint-i-dosena edició, han premiat el capità del primer equip de voleibol de la localitat, Gustavo Saucedo, en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i a la seva implicació en la ciutat.

Producte 12 esforç

Les ASICS GEL BEYOND són unes sabatilles de voleibol de bota ideals per a la pràctica intensiva de jugadors d’alt nivell que busquin unes sabatilles còmodes i estables de canya alta. Aconsegueixen aquestes prestacions gràcies al concepte Gel Asics a la puntera, que dóna un amortiment excel·lent, i al concepte Trusstic, que afavoreix la subjecció en les fases de desplaçament. www.asics.com


actualitat volei18

19/1/09

01:41

Pรกgina 13


actualitat hoquei herba18

19/1/09

01:42

Página 14

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

El RC Polo, subcampió de la Copa de la Reina OPINIÓ EHL: la competició europea per excel·lència David Enrich Entrenador de l’ONO Atlètic Terrassa

Des de fa un parell d’anys les competicions europees d’hoquei sobre herba han viscut una autèntica revolució. La més important és la creació de l’Euro Hockey League, un sistema de competició modern, que ha anul·lat les tradicionals Copa d’Europa i Recopa d’altres anys. Anteriorment, el màxim torneig europeu es disputava durant un únic cap de setmana. Començava un dijous i s’acabava el diumenge següent amb la gran final. El sistema era molt fàcil: dos grups, amb els vuit campions de lliga de l’any anterior. Lligueta, semifinals i final. Amb quatre dies tenies el nom del millor equip d’Europa. Ara és ben diferent. L’hoquei està en contínua evolució i, per aquest motiu, s’ha apostat per un sistema equiparable a altres esports, com ara el futbol o el bàsquet. Aquest any es disputa l’EHL. És el segon any que es juga i, després de la bona acceptació de la primera temporada, va camí de consolidar-se com la competició per excel·lència de l’hoquei europeu. El canvi més significatiu és la durada, ja que, si abans en un cap de setmana es decidia tot, ara el torneig s’allarga tota la temporada. Es distribueix en tres grans fases: la primera, en què participen 24 equips distribuïts en vuit grups de tres; de cadascun d’aquests vuit grups, només els dos primers passaran a la ronda següent, la KO16, que és la clau de la competició, de manera que només hi ha espai per a 16 equips; finalment, aquests 16 equips es disputen durant quatre dies una plaça per arribar a la tercera i última fase, la Final Four. Es tracta d’un sistema innovador, amb regles noves i diferents de les competicions domèstiques. A més, hi ha una producció audiovisual increïble i molts patrocinadors al darrere. És una aposta de la Federació Internacional d’Hoquei, que ha servit per incrementar la competència i motivar tots els equips a participar en competicions europees, on hi ha espai per a qualsevol sorpresa perquè no hi ha marge d’error. D’altra banda, ha servit perquè durant la lliga regular tots els equips lluitin per guanyar-se un lloc a Europa. Espanya té tres places: una per al campió de lliga, una altra per al campió de la Copa del Rei i l’última per al campió de la lliga regular. Sens dubte, estem davant d’una competició de què se sentirà a parlar, ja que els jugadors i els aficionats de l’hoquei la viuen amb molta intensitat.

14 esforç

El Princess RC de Polo es va proclamar fa unes setmanes subcampió de la Copa de la Reina. El Club de Campo madrileny va guanyar la competició, que es va disputar a les instal·lacions de l’Atlètic Terrassa, a Can Salas. El Júnior va aconseguir la medalla de bronze amb el tercer lloc, la mateixa posició de la temporada 2007-08, i l’Atlètic -subcampió de l’edició passada- es va haver de conformar amb el quart lloc.

L’Egara guanya la Copa del Rei L’Egara d’aquest any sembla que per fi trencarà la mala ratxa de títols. De moment, ja n’ha aconseguit dos de dos. El darrer va ser la Copa del Rei. Els egarencs, en la final disputada al Club de Campo de Madrid, es van imposar a un Atlètic Terrassa que no va tenir mai opcions a la victòria. El resultat final va ser de 4 a 2, amb dos gols d’Edu Arbós, un de Pol Amat i un d’Edi Tubau per a l’Egara, i un de Xavi Ribas i un de Mattjian Witthaus per a l’Atlètic Terrassa. Un títol més per a l’Egara, doncs, que, a més, és líder invicte a la Lliga de la Divisió d’Honor.

L’Atlètic Terrassa, campió de Catalun ya d’hoquei sala L’Atlètic Terrassa es va proclamar campió de Catalunya de la Primera Divisió masculina d’hoquei sala guanyant la final contra el Club Egara per 2 a 4. Els gols de la victòria groga van pujar al marcador per mitjà dels estics de Xavi Ribas, que en va fer dos, i d’Iñaki Freixa, que també en va marcar dos. Els gols del Club Egara els van fer Jordi Carrera i Jordi Clapés.

Jumbo Stickback deluxe

Producte

La darrera bossa per a estics. S’hi poden transportar fins a vuit estics, en cinc espais que permeten mantenir separades les sabates, la roba bruta, les proteccions o els mateixos estics. A més, al revers té dues bandes per poder portar la bossa com una motxilla. www.malik-hockey.com


Marc Coma i Repsol, vencedors del Dakar 2009 En la competició més dura de la terra, els pilots i els productes Repsol tornen a demostrar que són un equip campió. Felicita el Marc al bloc de repsol.com

ESFORÇ 220x280.indd 1

19/1/09 14:00:30


actualitat waterpolo18

19/1/09

01:43

Página 16

ACTUALITAT WATERPOLO

El CN Sabadell, invicte a quarts de la Copa d’Europa OPINIÓ

El CN Sabadell no només es va classificat per als quarts de final de la Copa d’Europa femenina, sinó que, a més, ho va fer com a segon equip del seu grup i mantenint-se invicte. Les de Nani Guiu van acabar la fase amb dues victòries i un empat a onze gols contra el vigent campió continental, l’Orizzonte Catania italià, equip on milita Blanca Gil. I si ha ocupat aquesta segona posició i no la primera ha estat pel nombre total de gols, favorable a les transalpines.

Tot bé Marc Minguell Jugador de l’Atlètic Barceloneta

D’entrada, les coses estan bé com estan: una lliga amb un calendari molt clar, amb una primera volta en què els vuit primers van a la Copa del Rei i, al final de temporada, el play-off que disputen els vuit primers. Segurament seria més interessant si el play-off fos per sorteig i no el primer contra el vuitè, el segon contra el setè, etc., però d’alguna manera cal valorar el treball i els resultats a la lliga regular. Hi ha qui està a favor dels play-offs i qui hi està en contra. Jo, personalment, crec que, sent com és un esport quasi desconegut, és més interessant que hi hagi una final. Més que res, perquè és més espectacular i genera més interès en el públic poc habitual. Si la lliga fos només la fase regular seria molt més justa, perquè es valoraria la regularitat i el treball de cada cap de setmana; però, pel que fa a l’interès i l’espectacle, considero molt més atractiva una final a vuit com la que es juga actualment. Pel que fa a les competicions continentals, crec que s’ha millorat amb els anys. El format de la Champions també és una final a quatre, i precisament pel mateix motiu, per crear més emoció. Tot plegat es fa perquè tots quatre equips tinguin opcions de ser campions. En tots els casos cal destacar la bona feina de les federacions, que han sabut agafar fórmules d’altres esports (final a quatre, sistema de play-offs, classificació per a la Copa del Rei) i les han adaptat al nostre esport per fer-lo més atractiu. Finalment, voldria parlar d’un tema que en altres esports té molta tirada però sobre el qual nosaltres, els jugadors de waterpolo, no pensem gaire. És el problema del calendari. Per a nosaltres el més difícil són els entrenaments. En canvi, els partits són una cosa a què hem d’estar acostumats. A les competicions internacionals de waterpolo, per exemple, es juga un partit diari durant cinc o sis dies.

El CE Mediterrani, a quarts de la LEN Trophy El Club Esportiu Mediterrani es va assegurar el bitllet per als quarts de final de la LEN Trophy femenina 2008-09 acabant segon del Grup F en l’eliminatòria disputada a Dunaujvaros (Hongria). Les mediterrànies ja sabien que passarien entre les vuit millors del continent després de la segona jornada. En el primer partit van guanyar el Widex Donk Gouda (65), i en el segon, el Lass Linköping suec (3-14). Les de Pepe Alcázar, ja classificades, van patir l’única derrota en el darrer partit contra l’equip local, el Delco Dunaujvaros (10-9).

La Copa del Rei 2009 es jugarà a Can Llong La piscina del CN Sabadell, Can Llong, serà la seu de la propera Copa del Rei de waterpolo 2009. La competició es jugarà entre el dia 30 de gener i el dia 1 de febrer. Els classificats per disputar-la són els set primers de la classificació de la fase regular després de la primera volta de la Lliga de la Divisió d’Honor. És a dir, el CN AtlèticBarceloneta, el CN Terrassa, el CN Barcelona, el CN Mataró Quadis, el CE Mediterrani, el CN Sant Andreu i el Waterpolo Navarra, a més del CN Sabadell com a club organitzador.

Speedo Stealth negres de mirall

Producte 16 esforç

Les SPEEDO STEALTH negres de mirall són unes ulleres creades per a nedadors de competició o practicants regulars. Són unes ulleres hidrodinàmiques adaptades a la competició, amb vidres de mirall antienlluernament per evolucionar en un medi exterior. www.speedo.com


actualitat waterpolo18

19/1/09

01:43

Pรกgina 17


actualitat hoquei patins18

19/1/09

01:45

Página 18

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

Hi pot haver canvi a la banqueta del Barça OPINIÓ NM: Necessita millorar Jordi Garcia Capità del Reus Deportiu

L’OK Lliga ja té uns quants anys i penso que el format és el correcte. El tema del play-off, que hi ha a qui no li agrada, a mi em sembla adequat perquè dóna més espectacularitat i emoció a la final de la competició. En canvi, el que es fa difícil és compaginar totes les competicions, i n’hi ha algunes que no estan del tot definides.La Lliga Europea, per exemple, és una competició que cada any canvia de format. Cal que es jugui sempre de la mateixa manera i amb el mateix format. Ara hi ha una final a vuit, l’any passat era a quatre, fa tres anys es va fer aquella barbaritat del quatre contra quatre, que un dia abans d’acabar ja se sabia qui era el campió… Tot plegat, un guirigall que no hi ha qui l’entengui. Penso, doncs, que és un problema de la Federació Internacional, no pas de la Federació Espanyola, que en termes generals treballa força bé les seves competicions. L’OK Lliga, per exemple. Tothom en sap el format, té un calendari molt clar i està ben organitzada. Ara bé, el que s’ha d’intentar per sobre de tot, per als aficionats, és que es faci un calendari oficial amb cara i ulls. Actualment, és molt difícil per al públic saber quina competició es juga en cada moment. Això es deu a dos fets, que cada any les competicions són diferents i que sempre hi ha canvis a última hora. Com a la Copa del Rei, que recentment s’ha canviat de dates per motius poc o gens relacionats amb l’hoquei patins. El canvi ha provocat problemes, no a la gent de l’hoquei sinó als aficionats que ja havien agafat bitllets d’avió, havien reservat hotels, etc. i ara es troben que ho han de modificar tot. Aquesta és la part negativa, perquè, d’altra banda, em sembla una competició amb un format molt atractiu, que dóna molta emoció. També vull parar especial atenció al fet que nosaltres, per exemple, aquest any hem estat campions d’una competició que la gent no sap ben bé quina importància té, perquè no se li ha donat la transcendència que es mereix: el mundialet de clubs. Tot i ser oficial, la Federació no ha sabut vendre’l, i, si la Federació no hi dóna la importància que es mereix, és difícil que els clubs hi donin cap valor. A la Federació s’estan fent bé moltes coses, però aquelles que no es fan bé, es fan molt malament. Hem d’arribar a un terme mitjà. Els calendaris s’han de preparar, perquè no es pot tenir els aficionats perduts, sense saber quan i com es juguen les competicions. I cal donar als tornejos oficials el valor que es mereixen.

18 esforç

Segons informa el portal solohockey.net, el FC Barcelona canviarà d’entrenador la temporada vinent. D’acord amb les fonts d’aquest prestigiós portal, Quim Paüls tornaria a les oficines per desenvolupar una tasca relacionada amb la direcció esportiva de l’àrea d’hoquei patins. Com a recanvis, a solohockey.net mencionen l’entrenador del CP Vic i col·laborador d’Esforç, Ferran Pujalte, i el tècnic del conjunt gallec del Liceo de la Corunya, José Querido. Sembla, però, que a can Barça agrada més Pujalte, pel seu passat blaugrana i per la manera que té d’entendre l’hoquei patins. Caldrà veure els esdeveniments.

Marc Coy deixa el Cerdan yola i fitxa per al Vigo L’exjugador del FC Barcelona Marc Coy, fins ara a les files de l’Epson Cerdanyola CH, ha fitxat en aquest mercat d’hivern per al Vigo Stick. Segons va informar el mateix Cerdanyola mitjançant un comunicat, el club gallec ja “havia intentat fitxar-lo al començament de temporada” i, si ara ho ha aconseguit, ha estat perquè “ha posat damunt la taula una sucosa oferta que el Cerdanyola no pot igualar”. Ja la temporada passada Coy va mostrar un bon nivell, però ha estat en aquesta temporada que s’estava convertint en l’anima mater del conjunt blanc-i-verd. Tot i que tenia il·lusió per portar l’equip del seu poble a l’OK Lliga, Marc Coy ha decidit fer les maletes i marxar cap a Galícia.

El Barça i el Reus, interessats en Reinaldo García Està fent una gran campanya i acaba contracte al final de la temporada. És per aquests dos motius que l’argentí Reinaldo García s’ha convertit en un jugador atractiu per als grans equips de l’OK Lliga. L’actual jugador del Liceo ha rebutjat darrerament una oferta del Reus Deportiu i n’ha rebut una altra d’interessant del FC Barcelona, que podria estar plantejant-se. Malgrat això, ell sempre ha dit que se sent a gust en el conjunt gallec, de manera que no es descarta que continuï a la Corunya.

Producte

Les botes Reno són les úniques del mercat que ofereixen comoditat, resistència i un disseny acurat. Són les botes idònies per als jugadors que vulguin unes botes que ofereixin un plus. A més, són perfectes per protegir els peus dels impactes amb la bola o amb l’estic. www.hockeyreno.com


actualitat hoquei patins18

19/1/09

01:45

Pรกgina 19


actualitat rugbi18

19/1/09

01:47

Página 20

ACTUALITAT RUGBI

Quatre renovacions pensant en el futur OPINIÓ

La USAP està planificant el futur, tant en l’aspecte institucional com sobre la gespa. És per això que darrerament ha engegat un procés de renovació dels contractes dels principals jugadors de l’equip que estaven a punt d’acabar contracte. És el cas dels terceres línies Damien Chouly i Gerrie Britz i dels segones línies Philip Burger i Olivier Olibeau. Tots quatre van signar fa uns dies uns contractes que els lliguen amb la USAP de Perpinyà per a les properes tres temporades.

Buscant la fórmula Javier Corbacho Jugador de l’UE Santboiana

Tots els que practiquem, seguim i disfrutem amb el rugbi d’aquí sempre ens em preguntat perque un esport que triomfa a pràcticament tot el món no te el mateix èxit aquí?. Que el rugbi és un esport capaç d'atreure a seguidors ho demostra el fet de que lligues d'arreu del mon funcionen. Per tant és una oportunitat amb molt de marge de millora aquí a la península desenvolupar una lliga que permeti potenciar el rugbi a la zona comptant amb un esport capaç d'atreure a molta molta gent i atreure empreses interesades en la publicitat que això representa. Aquesta és la idea amb la que tothom de rugby somia pero la gran pregunta és, quina és la formula ideal de fer-ho? Fins ara existeix una lliga a doble volta de Divisió d'Honor a nivell estatal i una Copa del Rei pel sistema d'eliminatòria. Aquestes lligues tenen un sistema de competició reglat per la FER per tant la forma en que es competeix no depen del que volen fer els equips de divisió d'honor sino que depenen de tots els clubs de lligues inferiors. A nivell internacional només hi han dues possibilitats. Guanyar la lliga i així poder anar a competir en una lliga Europea altament professionalitzada. O bé quedar entre els dos primers i jugar la copa ibèrica, una competició assequible però nomes amb una semifinal i una final. Amb aquest escenari apareix la Super Lliga Ibèrica, una lliga de nova creació que preten aprofitar aquestes oportunitats que comentavem solucionant alguns del problemes. És una lliga de 10 franquicies, a on les decissions de com ha de ser estiguin molt mes properes a les necessitats dels equips per promocionar i potenciar el rugbi. Que permeti projectes empresarials a llarg termini i que no es limitin a només una temporada i que es defineixi per ambits territorials que permetin a les franquicies unificar els esforços i no perdre capacitats en lluites fraticides pels recursos d'una mateixa zona. Quin és el problema? Saber quins són els clubs que han de liderar les franquicies. Esta clar que cada equip lluitarà per obtenir el control d'una franquicia i l'equip rival de la ciutat es sentirà amenaçat. Tots no hi caben i alguns equips es veuran obligats a arribar a acords amb els que tenen franquicia per poder disfrutar d'una part dels beneficis. Aquesta és la formula que es provarà per aquest any però el projecte es molt integrador i vol evolucionar en favor de rugbi per convertir la península en una potencia del rugbi. La Santboiana dirigeix la franquicia catalana però no vol portar-la a terme sense comptar amb la resta de clubs catalans i ha mantingut contactes per fer particeps a tothom. La franquicia es denominarà segurament CATALUNYA BLAUS. Aquest projecte ens omple de esperança i ens il·lusiona a tots els practicants i seguidors del rugbi i creiem que pot ser el començament d'una època daurada per tots.

20 esforç

Oriol Ripol torna amb els Barbarians El jugador català més internacional ha tornat a ser convocat per jugar amb el mític equip dels Barbarians en el partit que jugarà contra l’equip gal·lès dels Scarlets el 31 de gener. Serà la segona participació de Ripol amb aquesta selecció mundial. Anteriorment havia portat la samarreta blanc-i-negra l’any 2003, en un partit que el va convertir en el primer jugador del nostre país a fer-ho. Aleshores es va enfrontar als London Irish i fins i tot va anotar un assaig. Aquesta vegada els “Baabaas” seran dirigits pel prestigiós tècnic irlandès Eddie O’Sullivan

Curs de la FCR per a tècnics de rugbi Un dels projectes que es proposa engegar aquesta temporada la Federació Catalana de Rugbi és millorar la formació d’entrenadors i monitors de rugbi a Catalunya. Amb aquest objectiu s’ha preparat el primer Curs de Tècnics de Rugbi (Nivell I), homologat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Aquest curs, que tindrà continuïtat a partir de la propera temporada amb el Nivell II i la següent amb el Nivell III, està destinat a formar tècnics de rugbi escolar i de jugadors inferiors a la categoria sènior, fet que no treu que també sigui de gran utilitat per als responsables actuals d’equips sèniors que no tinguin prou formació prèvia.

Puma Estil XL

Producte

Les Puma Estil XL s’han creat per a la pràctica del rugbi en terrenys relliscosos. Tenen vuit tacs d’alumini fixos a la sola, una subjecció de llaçada descentrada i una llengüeta que recobreix els cordons. A més, estan fetes amb un exterior de material sintètic, un interior de tela i una sola també sintètica. www.puma.com


actualitat rugbi18

19/1/09

01:47

Pรกgina 21


actualitat handbol18

19/1/09

02:56

Página 22

ACTUALITAT HANDBOL

Sis jugadors catalans al Mundial OPINIÓ

Un canvi necessari Marc García Jugador del J.D. Arrate

En aquestes altures ningú pot negar que estem en una crisi, i tampoc es pot negar que aquesta crisi ha afectat directament l’esport. Als presidents i els directius dels equips cada cop els costa més confeccionar una plantilla de qualitat i, a més, poder garantir el dia u de cada mes l’ingrés de les nòmines dels jugadors. I als jugadors cada cop els costa més trobar un club sanejat, on la seva única preocupació pugui ser jugar cada cap de setmana i deixar-se la pell en els partits i en tots i cada un dels entrenaments. Al problema econòmic hi hem de sumar, si em permeteu l’expressió, una bogeria de calendari, en què el que menys importa és la qualitat de l’espectacle. Serveixi d’exemple l’actual temporada 2008-09, durant la qual els jugadors internacionals jugaran totes aquestes competicions: els Jocs Olímpics de Pequín, el Mundial de Croàcia, els Jocs del Mediterrani, la Lliga ASOBAL, la Supercopa d’Europa, la Supercopa d’Espanya, la Copa del Rei, la Copa Asobal i la Lliga de Campions, la Recopa o l’EHF. No podem oblidar que l’handbol és un esport dur, de contacte, molt físic. I recuperar-se físicament després d’un partit requereix temps. Si omplim el calendari de partits sense permetre descansar els jugadors, l’única cosa que aconseguirem serà rebaixar la qualitat de l’espectacle i augmentar el risc que hi hagi més lesions i de més gravetat, com a conseqüència de la fatiga muscular. Tot això fa que els clubs més importants d’Europa faci temps que es plantegin crear una lliga pròpia. Al mes de desembre es van celebrar les eleccions a la presidència de la Reial Federació Espanyola. Els votants (entrenadors, àrbitres, jugadors, federacions territorials…) van decidir que la Federació necessitava un canvi, i va sortir elegit president Juan de Dios Román Seco. El nou president va dir que un punt molt important que calia millorar era la massificació de partits durant la temporada. Jo, personalment, no sé quina és la solució més adequada per sortir d’aquesta crisi econòmica i d’aquesta acumulació de partits, però el que sí que tinc molt clar és que això no pot continuar així, per al bé de l’handbol i de l’esport en general.

22 esforç

Fins a sis catalans van entrar en la primera llista oficial del tècnic català Valero Rivera com a seleccionador estatal. Cal valorar, a més, la importància d’aquesta llista de jugadors, ja que es tracta dels setze que representaran Espanya en el proper Mundial de Croàcia 2009. Els catalans convocats per Valero Rivera són David Barrufet, Cristian Ugalde, Víctor Tomàs i Albert Rocas, del FC Barcelona Borges; Joan Cañellas, del Fraikin BM Granollers, i Viran Morros, del Ciudad Real.

El BM Granollers, millor entitat esportiva de l’an y El dia 22 de gener de 2009, a partir de les vuit del vespre, tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, una nova edició de la Gran Gala Mundo Deportivo. En aquest esdeveniment anual, en què s’escullen els millors esportistes i les millors entitats esportives de l’any, el Club Balonmano Granollers ha estat escollit millor entitat esportiva catalana de l’any 2008. El jurat, presidit pel secretari d’Estat per l’Esport, Jaime Lissavetzky, ha considerat que el Club Balonmano Granollers va ser la millor entitat esportiva de Catalunya d’aquest any 2008, com a reconeixement a la seva gran història i al seu treball amb el planter.

La selecció catalana juvenil, campiona d’Espanya La selecció catalana juvenil masculina, dirigida des de la banqueta per Jesús Mach i Armand Rubiño, s’ha coronat campiona d’Espanya de seleccions territorials guanyant en la gran final la Comunitat de Madrid per 38 a 33.Després de vèncer Euskadi (31-22), Astúries (13-32) i Navarra (42-21) a la primera fase i Galícia (37-25) a les semifinals, l’últim obstacle abans de la consecució del campionat era Madrid, i també van saber superar-lo.

Adidas Stabil 7

Producte

Unes sabatilles d’altes prestacions per als jugadors més exigents. La tecnologia Torsion System proporciona estabilitat i suport en les transicions, el material Adiprene de la sola i l’avantpeu evita el lliscament sobre la pista i l’Adituff torna les sabatilles més resistents contra l’abrasió. www.adidas.es


actualitat handbol18

19/1/09

02:56

Pรกgina 23


actualitat basquet18

19/1/09

03:01

Página 24

ACTUALITAT BÀSQUET

El CB Vic ja té nou pavelló OPINIÓ

Després d’una temporada i mitja de sacrifici i esforç, d’entrenar-se i jugar en un lloc on no se sentien a casa, des del 4 de gener les coses han canviat a Vic. Aquell dia, el CB Vic va estrenar el nou pavelló amb un ple històric: prop de 2.300 persones (la millor entrada de la història del club) es van reunir per veure guanyar el seu equip contra l’equip andalús del Villa de los Barrios per un ajustat 75 a 74. El nou Pavelló Municipal d’Esports de Vic és una realitat, un magnífic regal per a una afició entregada.

El sistema funciona, però... Jordi Robirosa Periodista

És bastant evident que el basquetbol ha anat al capdavant en la qüestió de definir sistemes de competició. L’arribada de l’ACB, ara fa un quart de segle, va fer que abandonéssim les velles i atrotinades estructures de la Federació Espanyola amb les seves impresentables lligues æque es podien decidir pràcticament en les primeres jornadesæ i ens abonéssim als play-offs, molt més interessants i intensos. L’ACB va ser com una alenada d’aire fresc, que va fer que descavalquéssim alguns personatges nefastos i que tot es professionalitzés molt més. La competició es va obrir con un ventall i ja podíem dir amb la veu ben alta que el campió era el que més s’ho havia merescut, el just guanyador. Sabut això, però, i seguint el meu costum de ser una mica perepunyetes, diré les coses que no m’acaben de fer el pes. És ben clar que l’ACB és una lliga que mira d’evolucionar constantment, i això és bo. Però, senyors, entre poc i massa! Això és com les regles del joc: canviar-ne unes quantes cada any no és bo perquè els aficionats els atabalem i els descentrem. Ens passem dos mesos mirant de fixar les noves normatives i després, sovint, ni tan sols les coneixen els mateixos protagonistes a la pista (i d’exemples en tenim un munt). Doncs amb el sistema de competició passa el mateix. En aquests vint-i-cinc anys hem sofert un munt de canvis que fan que a vegades no sapiguem ben bé per on anem. L’últim exemple l’hem viscut amb la classificació per a la Copa del Rei: que si l’Estudiantes entra, que si no entra... Al final ha acabat accedint-hi, malgrat que no ha quedat entre els vuit primers. En el descens, encara hi ha qui no s’aclareix amb això de si en baixa un o en baixen dos. No hi ajuda, per cert, el fet que sigui una lliga amb un nombre d’equips senar i que cada setmana hagi de descansar un equip. No és seriós. Jo demanaria, doncs, definir un sistema i no tocar-lo durant molt de temps. A la NBA fa anys que es juguen 82 partits per temporada i només hi ha hagut un canvi significatiu, que la primera ronda del play-off es fa a set partits i no pas a cinc. Prenem l’exemple dels nord-americans: fem els play-offs al màxim de partits possibles i aguantem la pressió de quatre indocumentats que demanen que només hi hagi fase regular. Com es pot ser tan gamarús! Pel que fa a l’Eurolliga, les coses són més complicades i caldria una reflexió més profunda. Però, en el fons, la història és la mateixa: els canvis continuats de competició no ajuden a centrar-nos. I una recomanació: convindria eliminar els equips de segona fila i fer que només hi puguin participar els equips veritablement competitius. Entenc que no és fàcil.

24 esforç

Dos ex-NBA a la LEB Bronze Amb la marxa de Casey Wohlleb, Borja Comenje va demanar reforços per al CB Sant Josep de Girona, ja que necessitaven anotació. La directiva no va trigar a portar-li un reforç de luxe. Gràcies al jugador del primer equip Darryl Middleton, el club va aconseguir els serveis d’un altre ex-ACB i ex del FC Barcelona, el també nord-americà Anthony Goldwire. Només van caldre un parell d’entrenaments per convèncer el cos tècnic que, tot i tenir 37 anys (06/09/1971), continua en plena forma. El jugador va signar per a aquesta temporada i va debutar aquella mateixa setmana contra l’Àvila.

Dani García jugarà a Iran El català Dani García fitxarà per al Mahram iranià fins que s’acabi la temporada. El pivot, de 33 anys i format al planter del Joventut, es plantejava retirarse pels problemes que ha anat tenint a l’esquena. Així i tot, el fet que un excompany de selecció i d’equip, Óscar Yebra (van coincidir al Lleó), hagi fitxat també recentment per al Mahram, va convèncer Dani García de provar l’aventura asiàtica.

Producte

Les AND1 Amaze Mid són unes sabatilles de bàsquet amb tall de pell i material sintètic idònies per als jugadors que cerquen les millors prestacions. Tenen una mitja sola d’EVA, amb cambra d’aire al taló i un reforç a la zona mitjana que ajuda a amortir l’impacte del salt i a evitar les lesions a la planta del peu provocades pel sobreesforç en el salt i en els canvis de direcció. www.and1.com


actualitat basquet18

19/1/09

03:02

Pรกgina 25


actualitat futbol18

19/1/09

01:50

Página 26

ACTUALITAT FUTBOL

Marc Pedraza torna a l'Espan yol B L’Espanyol B tindrà a partir d’aquesta setmana un reforç de luxe. Es tracta de Marc Pedraza, jugador perico que estava cedit al Deportivo Alavés, de Segona Divisió A, des de l’estiu passat. Les directives de l’Espanyol i del conjunt vitorià han arribat a un ràpid acord per al retorn a Barcelona del mitjapunta. Després de quedar una plaça lliure a la plantilla del filial per la marxa de Julián López al Panthrakikos grec, els responsables del futbol base han considerat idoni el retorn de Pedraza a la disciplina blanc-i-blava. Davant de la falta de minuts amb què es trobava a Vitòria i davant dels mesos decisius que ha d’afrontar el filial per la seva lluita per l’ascens a Segona B i per les exigents eliminatòries de la Copa Federació, l’àrea tècnica ha decidit que el futbolista passi a formar part de nou de la plantilla de Josep Clotet.

El Terrassa FC pot desaparèixer La crisi està afectant el món del futbol. Que una empresa tanqui és trist, però que tanqui un club amb una història i una afició com les del Terrassa FC és una desgràcia. Malauradament, l’històric club de futbol egarenc pot veure’s obligat a desaparèixer. Fa unes setmanes el jutjat mercantil número 2 de Barcelona va emetre una resolució en què es dictava el final de l’empresa Terrassa FC SAE, per la falta d’acord entre l’entitat egarenca i la junta de creditors. Abans d’això, el Consell d’Administració del Terrassa havia presentat un Pla de viabilitat, que no va ser aprovat pels mateixos creditors. Tot i això, l’estructura del Terrassa FC seguirà com fins ara i es mantindrà el Consell d’Administració. Totes les decisions, però, hauran de passar pels administradors judicials, que seran els que tindran l’última paraula. Aquests administradors, segons la decisió del magistrat, seran l’economista Raimon Casanellas i l’advocat Vicente Buruaga. El Terrassa FC, però, podria continuar competint a 2a divisió B com a club social. A dia d’avui, el Terrassa està enfonsat en una crisi i necessita trobar una solució urgent per continuar existint.

Tres cares noves al Girona El Girona s’ha reforçat aquest hivern amb tres incorporacions. El primer de firmar va ser un jugador que ja feia unes setmanes que estava a prova, com és el cas del jove davanter japonès de 17 anys Ibusuki Hiroshi. L’espigat davanter va impressionar els tècnics en els entrenaments amb els seus 197 centímetres i la seva facilitat de moviments dins l’àrea. I els dos que sí que van arribar de fora van ser Igor da Souza i Felipe Sanchón. El darrer, però, ja coneixia Montilivi, perquè havia jugat a Girona abans de marxar cap a l’aventura grega. El nou extrem del conjunt blanc-i-roig arriba com a cedit procedent de l’Aris de Salònica, amb opció de compra al final de temporada. Tots dos, a més, van debutar amb un gol en el partit que el Girona va guanyar per 2 a 0 a l’Eibar.

Un projecte solidari de Nike i el Barça

Producte 26 esforç

MÉS és una aliança entre el FC Barcelona , Nike i l’ACNUR per apropar l’esport i l’educació a joves vulnerables i refugiats de tot el món. Els beneficis obtinguts amb la venda de productes amb la marca MÉS es distribuiran entre la Fundació FC Barcelona i la campanya ninemillion.org de l’ACNUR per finançar projectes d’esport i educació dirigits a alguns dels nens més necessitats del món. Qualsevol persona hi pot contribuir fàcilment comprant productes amb la marca MÉS. Porta la roba d’aquesta col·lecció amb orgull, sabent que els fons recollits van directament a qui més ho necessita. www.mesfootball.org


actualitat futbol18

19/1/09

01:50

Pรกgina 27


actualitat varis18

20/1/09

19:48

Página 28

ACTUALITAT VARIADA

CICLISME

Bon paper d’Helena Casas a Manchester Helena Casas (Catalunya Team) va completar fa uns dies una bona actuació al velòdrom de Manchester, en la tercera mànega de la Revolution Series 2008-09, que va retre homenatge a la campiona olímpica i del món Victoria Pendleton. La velocista catalana va signar una participació brillant ocupant la cinquena plaça en la final de la cursa keirin i la sisena en les disciplines de 500 metres contrarellotge i velocitat individual, prova aquesta última en què va ser eliminada a quarts de final per la reina Pendleton. La ciclista britànica va ser la gran dominadora de l’esdeveniment, guanyant amb solvència les tres proves de velocitat femenina.

BIKETRIAL

L’equip Monty, representat en els Premis d’Honor de l’Esport Català El dia 9 de gener, a l’Hotel Catalonia de Barcelona, es va celebrar la VIII edició dels Premis d’Honor de l’Esport Català que organitza la Fundació Privada Esport Català, amb la col·laboració del Consell Català de l’Esport. Aquest any s’han atorgat 68 premis a federacions, clubs i esportistes que van destacar durant l’any 2008. Entre els guardonats hi ha Dani Comas, sis vegades campió del món de bicitrial i vigent campió mundial de l’especialitat, i Gemma Abant, campiona del món de bicitrial i UCI del 2008. Va ser un reconeixement, doncs, als èxits d’aquests dos pilots de l’Equip Monty, que any rere any segueixen acumulant títols i distincions tan importants com aquesta.

MOTOR

Marc Coma, campió del Dakar Rally 2009

28 esforç

Marc Coma, pilot català del Repsol KTM Team va aconseguir la seva segona victòria al Rally Dakar després de l’aconseguida el 2006, i la tercera de l’equip. En el primer Dakar lluny de terres africanes, el pilot català va saber adaptar-se a les noves etapes a l’Argentina i es va endur un rally ple d’incidències. Els seus companys d’equip Jordi Viladoms i Gerard Farrés també van obtenir resultats satisfactòris arribant a guanyar alguna etapa. Coma va destacar la duresa del nou traçat sudamericà en el que es va veure amb nombrosos problemes, com errors de navegació o alguna punxada i, com la resta de participants, constants problemes amb la meteorologia. Malgrat això va sobreposarse millor que la resta al problemes meteorologics, mecànics i d’organització i es va endur l’edició del Dakar en la que es celebrava el vintè cumpleanys de la prova.


actualitat varis18

20/1/09

19:48

Página 29

ACTUALITAT VARIADA

L’ASICS Mitja Marató de Barcelona arribarà al límit de participació

MITJA MARATÓ

L'ASICS Mitja Marató de Barcelona que es correrà el proper 8 de Febrer a les 9 hores, és la primera prova de fons que se celebra a la ciutat en començar l’any. La cursa que inaugura un nou cicle de curses barcelonines obertes a la participació de tothom, està creixent espectacularment a cada any que passa. L’any passat, per aquestes dates, la xifra d’inscripcions superava de poc els 600 inscrits, i el 2007 només es comptava amb prop de 200 corredors. Ara, fa uns dies, es van sobrepassar els dos milers de corredors. Cal tenir en compte doncs, i veient a la velocitat en què creix la participació en aquesta cursa, que fàcilment es podria arribar al límit fixat per l’Organització, els 4.500 participants. I si així fos, les inscripcions, que en principi restaran obertes fins al 3 de febrer a les 20.00 hores, podrien tancar abans d’hora.

El cap de setmana del 10 de gener es van disputar a La Molina les primeres proves de la Copa Catalana de surf de neu, organitzada per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, amb dues competicions de Big Air en les categories sènior, júnior i infantil. El dissabte 10 es va disputar la prova FIS de Big Air, puntuable per a la Classificació FIS, que és la porta d’entrada a la Copa del Món. La disputa final va ser entre els surfistes de neu catalans Josep Castellet, Carles Manic i Carles Torner i els surfistes belgues. Finalment, van ser els belgues els que van ocupar més places al podi, però els catalans van aconseguir uns resultats ben meritoris. En categoria femenina, tres catalanes van ser a dalt del podi. I Nina Manic va aconseguir la primera posició amb uns 360 backsides molt ben definits.

ESQUÍ

Comença la Copa Catalana de surf de neu


PORTADA

Xavi

19/1/09

01:54

Pรกgina 30


Xavi

19/1/09

01:54

Pรกgina 31


Xavi

19/1/09

01:54

Página 32

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA oca-la un altre cop, Sam. -En Sam no era home de dubtes, la va tornar a tocar. -Torna-hi, Sam. -Ho va repetir. Però el cert és que la cosa no va anar així. Bogart, Humphrey pels amics i Rick Blaine a Casablanca, no va demanar mai a en Sam que toqués res de res. A la vida hi ha errors que es paguen amb un sobrenom. Xavi Hernández (Terrassa, 25 de gener de 1980), Xavi pels amics, Humphrey Bogart per Jesús Montes, és el que ha hagut de pagar l’error històric. L’Eurocopa va rebatejar en Xavi. El menut migcampista va ser reconegut com el millor del continent, amb la gavardina posada, barret i, ell sí, tocant-la un cop, i un altre, i un altre… L’Umpri, com era conegut per molts i moltes catalanes, avui dia avis i àvies, era una estrella rutilant de l’època daurada de Hollywood. Els flaixos de la fama van il·luminar la seva carrera, i ell ho va aprofitar movent-se entre les càmeres com peix a l’aigua. L’amic Hernández ara viu l’etapa més mediàtica de l’esport rei. Els futbolistes s’han tornat estrelles a l’altura dels galants del cinema. Ell està de moda, però no s’hi acaba d’acostumar. “Sincerament, tot això no ho porto gaire bé”, diu. A ell el que li agrada és jugar a futbol, i la resta són gangues de l’ofici - un ofici que té molt ben après. El de Terrassa ja fa onze anys que és en el punt de mira (va debutar el 18 d’agost de 1998). Sempre ha estat allà, a les verdes i a les madures. Tot i això, ha trigat a arribar-li el reconeixement. Tornem al mite Bogart. L’actor nord-americà va rebre l’Oscar després d’haver-ne merescut un parell. El vuit blaugrana també va haver de veure com rebien premis altres abans que ell. En Xavi va guanyar el premi a millor jugador de l’Eurocopa després d’haver mogut el Barça i la selecció espanyola amb una precisió mil·limètrica i amb mà mestra durant més d’una dècada. Tot i que es pot pensar que el fet de no haver explotat la seva imatge l’ha perjudicat, el capità blaugrana pensa d’una altra manera: -No crec que m’hagi perjudicat - i ho explica: - tot va en concordança amb la persona. Depèn de com ets i del que vols. Jo el que vull és jugar a futbol. -Tornem-hi.- Vull ser una peça important aquí, a can Barça, aconseguir títols, i en aquest sentit ara ho tinc tot. Xavi Hernández, al Barça, s’hi troba com a casa. Va arribar a la Masia el 1991, només amb onze anys. Amb un exercici de matemàtiques de primària, podem deduir que amb set anys ja s’havia enfilat fins al punt

T

,

Eurocopa i que jo fos escollit millor jugador, i és per això que ara m’ho reconeixen. -”Per fi”, deu pensar. I és que ja fa molts anys que va contra corrent. Si bé és cert que tots i cada un dels entrenadors i companys que ha tingut han lloat sempre la seva feina, els mitjans i l’afició no han estat tan benèvols. Ell, però, ha continuant fent el que millor sap fer: jugar a futbol. En un moment donat van criticar el seu físic. Aleshores, va guanyar quilos i va desenvolupar aquella mitja volta tan característica que fa gairebé impossible que perdi la pilota. Van dir d’ell que era un jugador que no s’arriscava, que només feia passes enrere. Un any després es va convertir en un dels màxims assistents de la lliga. Més endavant, van posar en dubte la seva capacitat de lideratge i va ser escollit capità de tot un FC Barcelona. Amb el títol de millor d’Europa i el magnífic principi de temporada que està protagonitzant, ha fet callar totes aquestes veus de crítica que s’havien aixecat sense motius aparents. Aquest inici fulgurant i el paper protagonista de Xavi Hernández al Barça tenen força a veure amb el paper de Guardiola a la banqueta. El de Santpedor va ser el migcampista total pioner a can Barça. De la mà de Johan Cruyff i el seu Dream Team, l’actual tècnic blaugrana es va convertir en el primer quatre organitzador sense una gran presència física però amb una tècnica

,

VULL SER UNA PECA IMPORTANT AQUI A CAN BARCA I ACONSEGUIR TITOLS AQUEST ANY HEM TINGUT LA SORT DE GUANYAR UNA EUROCOPA I JO SER ESCOLLIT MILLOR JUGADOR, ES PER AIXO QUE ARA M HO RECONEIXEN

,

,

,

,

,

32 esforç

més alt. De la mà d’un sempre criticat Van Gaal, va entrar al camp de titular en la final d’una Supercopa d’Espanya contra el Mallorca. El terrassenc va marcar en aquell partit. També ho va fer aquella mateixa temporada en un partit que ha passat a la història per haver estat el del “perdó” de Van Gaal. L’holandès es jugava el coll a Valladolid. Si perdien, se n’anava fora. L’home de la llibreta no ho va dubtar i va apostar per un jove migcampista que ja alternava primer i segon equip. En Xavi va marcar el gol que va evitar la marxa de l’holandès i que al cap i a la fi va valdre una lliga. Era el seu primer títol com a blaugrana. En aquests deu anys al primer equip, en Xavi les ha vist de tots colors. Ha passat de l’eufòria al no-res i de l’infern a la glòria. Al final de la temporada passada, quan semblava que a can Barça tot anava malament, es van atrevir a posar en dubte la seva qualitat. Una Eurocopa va bastar per tancar boques. Ara, mirant-ho a distància, en Xavi prefereix no pensar-hi. -Entenc que hi hagi gustos per a tothom. Jo sempre he intentat fer la meva feina -i, segons la meva humil opinió, permeteu-me dir que no ho fa del tot malament.- El futbol és un esport d’equip i a vegades el teu rendiment depèn de si l’equip funciona o no funciona. Tot depèn de si es guanya o no. Aquest any hem tingut la sort de guanyar una


Xavi

19/1/09

01:54

Pรกgina 33


PORTADA

Xavi

19/1/09

01:54

Pรกgina 34


Xavi

19/1/09

01:54

Pรกgina 35


PORTADA

Xavi

19/1/09

01:54

Pรกgina 36


Xavi

19/1/09

01:54

Página 37

Pep i va ser extraordinari. Ara en Xavi encara ha de fer molt.” Encara més? “Sí! He de seguir sent una peça important i, sobretot, tot plegat s’ha de traduir en títols. Perquè, a part de ser jugador de futbol, tinc un sentiment culer i el que vull és que l’equip guanyi.” És de la casa, ha renovat, està feliç i l’equip rutlla. A més, és un aficionat més, i com a tal està vivint la felicitat de tots els culers de tenir Messi a l’equip. -És un jugador increïble. És capaç de fer qualsevol cosa. Li tires una pilota que penses que no controlarà i la baixa com si res, el veus encarar quatre jugadors i, no saps com, se’n surt. Poder tenir-lo és tot un privilegi. Però no ha guanyat la pilota d’or…- És igual. Per mi és el millor del món actualment. El que digui el contrari no veu la realitat. Ara mateix, no se qui seria el segon, però jo crec que queda a anys llum d’en Leo. Il·lustrem aquest reportatge amb un tauler d’escacs. No és gratuït. Xavi Hernández és un mestre del futbol. És a l’esport rei el mateix que Kaspàrov, Kàrpov, Capablanca o Bobby Fisher van ser per als escacs. Jorge Valdano va dir que era el jugador més intel·ligent del món. Ell es mostra recelós i recorda que no hi ha un barem per mesurar la intel·ligència al camp. Tot i això, reconeix que pensa molt. “Sóc molt metòdic, visualitzo

,

molt els partits, els analitzo i intento sempre interpretar el sistema de joc, com hem d’atacar, com hem de defensar. Sóc un malalt del futbol.” Ja quan juga, ho fa com un estrateg. Pensa abans de rebre i tria la millor jugada. Guardiola feia igual i movia els fils de l’equip assenyalant d’una banda a l’altra. Xavi Hernández és més sibil·lí. És un líder silenciós, un jugador d’escacs en la pell d’un futbolista. Mou els peons, les torres o els alfils segons convingui a l’equip, i ho fa a poc a poc i amb bona lletra. Si Albertini era el metrònom del Milan de Sacchi, Xavi Hernández és l’essència del ritme del FC Barcelona de Guardiola. Hi ha qui diu que és la columna vertebral del Barça. Jo no voldria posar-ho en dubte, però cal recordar que la columna regeix els impulsos reflexos, la reacció inconscient. En Xavi és l’antítesi d’això. Ell és el control central, el coneixement, la pausa conscient i l’acceleració meditada. Xavi Hernández és el cervell. I, per l’òrgan rector de l’intel·lecte blaugrana, aquest any sí. “La il·lusió hi és, les sensacions són boníssimes i volem aconseguir un títol important. Penso que ens hem de centrar en la Lliga, i, si entren la Champions i la Copa, doncs molt millor.” Aquest és Xavi Hernández, el millor cervell al servei del futbol.

ç e

JO SOC UN DELS CAPITANS I HE DE PAR, LAR MOLT AMB EL,MISTer I ET PUC DIR QUE LA SINTONIA ES IMMILLORABLE

,

,

MESSI ES EL MILLOR DEL MON ACTUALMENT

,

,

exquisida. A partir d’aleshores (amb Milla com a únic precedent) van començar a sortir jugadors del planter tallats amb un patró similar. El menut jugador de Terrassa era un dels nois que seguien amb il·lusió l’evolució de Guardiola i que somiaven ser com ell algun dia. Tot i així, el reconeixement li ha arribat en el moment que ha abandonat aquesta posició de quatre. “M’he hagut d’adaptar al futbol modern”, diu ell mateix. “Els entrenadors ara volen una peça més defensiva i d’equilibri en el quatre. Ara jugo a tres quarts de camp i em dedico a fer l’última passada, a jugar més d’esquena a porteria, i penso que m’hi he adaptat bé i m’hi sento molt a gust.” No defuig responsabilitats i vol ser, si és possible, encara més gran. “M’agrada ser en un lloc on em puc sentir més transcendent. On jugo ara puc crear el gol, ja sigui fent l’última passada, xutant a porta o arribant des de darrere.” Guardiola va ser un referent per a en Xavi, i ara és, a més, un líder, un cap que té una fe cega en les seves capacitats. “Confia molt en mi. Tenim molt bona sintonia. No tenim una amistat, ni l’hem tingut mai, d’aquelles d’anar a sopar o de veure’ns fora del camp. Però tenim una sintonia molt bona i molt maca pel que fa al futbol.” S’entenen. Són homes que entenen el futbol, que el llegeixen, l’estudien, l’assimilen i en parlen. “Parlem molt. Ell és molt de dialogar, de posar les coses en comú i arribar a acords. Jo sóc un dels capitans i he de parlar molt amb el mister, i et puc dir que la sintonia és immillorable.” Guardiola va ser un ídol per a tota una generació, que hi veia un model per emmirallar-se. Per en Xavi, també era algú en qui fixar-se. “No era el meu ídol perquè no he estat mai d’idolatrar, però sí que era una referència. En Pep ens captivava per tot: pel joc, per la manera com parlava, pel lloc d’on venia...” Han passat els anys i els joves del planter només saben d’oïdes el que va fer i el que va suposar Guardiola per al mig camp del Barça. Els nois que veuen i viuen l’actualitat blaugrana tenen ara un altre model en qui fixar-se: el mateix Xavi Hernández. El de Terrassa ho considera un privilegi. “És un honor que algú es pugui emmirallar en mi i que la gent jove pugui prendre’m a mi, o a en Puyol, o a la gent de la casa que fa anys que és aquí, com a referents. És una pressió que tenim, però ho assumim i intentem ser cada dia millors.” Toca preguntar si l’alumne, en Xavi, ha superat el mestre, en Pep. Primer, un somriure; després… “No, no, no, no! Les comparacions no m’han agradat mai, ja ho vaig dir en el seu moment. En Pep va ser en

SOC MOLT METODIC, VISUALITZO ELS PARTITS, ELS ANALITZO I INTENTO SEMPRE INTERPRETAR EL SISTEMA DEJOC, , (...) SOC UN MALALT DEL FUTBOL esforç 37


Ilustracio1

19/1/09

01:56

Pรกgina 38


Ilustracio1

19/1/09

01:56

Pรกgina 39


21/1/09

13:29

Pรกgina 40

Bร€SQUET

BArreu

FOTOS: ORIOL ROCA

40 esforรง


BArreu

21/1/09

13:29

Pรกgina 41

esforรง 41


BÀSQUET

BArreu

21/1/09

13:29

Página 42

ot esport necessita gent que el practiqui; si no, mor, desapareix. Això és una evidència i fins i tot resulta una mica estúpid dir-ho, però ningú em podrà negar que és una veritat com un temple. És per aquest motiu que els òrgans rectors de cada esport es trenquen les banyes per captar cada cop més fidels (excepte el futbol, que és aquella religió amb més devots que pilotes hi ha al món per practicar-la). Enric Piquet, president de la Federació Catalana de Bàsquet, tenia clar que l’esport de la cistella necessitava créixer, expandir-se, que calia un procés d’apostolat. Només iniciar l’actual mandat (2006-2010) va engegar un projecte tan ambiciós com encertat: “Cap poble ni barri sense bàsquet”. Aquest era el missatge, que calia portar el bàsquet a cada racó, fins a cada poble perdut de la mà de Déu a la nostra Catalunya. Tot plegat es va batejar amb el nom de Bàsquet Arreu. Una Comissió creada especialment va elaborar un estudi per tal de determinar a

quines zones no es jugava a bàsquet. I, un cop elaborat el mapa dels llocs de Catalunya on no es coneix o no es practica aquest esport, calia pensar un pla d’actuació. Calia plantejar-se què s’havia de fer per aconseguir engrescar els nois i noies d’aquestes localitats a practicar basquetbol. Del mapa en van sortir una pila de poblacions sense bàsquet. La xifra era considerable, motiu pel qual es va pensar a dividir el pla en diferents fases. El projecte en si es duu a terme des de fa més d’un any i s’allargarà fins al 2011. I aleshores hi haurà bàsquet a tot arreu? Haurem d’esperar. En la primera fase es pretén arribar a prop de 100 localitats amb més de 2.000 habitants (una bona xifra) que no tenen equips federats ni cap relació amb la pilota taronja. La manera d’arribar als nois i noies d’aquestes localitats és mitjançant activitats i tornejos. Allò que en llenguatge tècnic seria tutelatge de les activitats, potenciació dels diferents cursos de formació, aportació de material tècnic, recursos humans, comunicació i difusió, i

presència del bàsquet arreu. Vaja, que la Federació Catalana s’ha posat les piles i està disposada a fer un dispendi espectacular de recursos perquè el bàsquet arribi a totes les poblacions de Catalunya! Sens dubte, una gran noticia. No hem d’oblidar, però, que es tracta d’un projecte de promoció i d’una iniciativa adreçada als més joves. És per això que no es pot deixar de banda la part de formació, no només esportiva, sinó també com a persones. Amb el Bàsquet Arreu es pretén també transmetre els valors inherents al bàsquet i a l’esport en general: l’autoestima, la confiança, la cooperació, la creativitat, la companyonia, la disciplina, la integració social i el respecte, la generositat i la tolerància. Tot plegat, per fer que els nanos siguin bones persones. I, si a sobre juguen bé a bàsquet, doncs encara millor! Quant a les activitats, a la Federació han pensat que primer s’havia de formar els nois, després oferir-los la possibilitat de posar en pràctica els coneixements apresos i, finalment, fer-los competir. És

Amb el Bàsquet Arreu es pretén també transmetre els valors inherents al bàsquet i a l’esport en general

42 esforç


BArreu

21/1/09

13:29

Pรกgina 43

esforรง 43


BArreu

21/1/09

13:29

Página 44

BÀSQUET

Gràcies a aquestes activitats els nois de molts pobles catalans tindran l’oportunitat de conèixer el bàsquet

44 esforç


BArreu

21/1/09

13:29

Página 45

per això que, entre les activitats del Bàsquet Arreu, trobem escoles de bàsquet, circuits de 3x3 al carrer (en aquests moments molt de moda), cursos de formació tècnica, esdeveniments puntuals de promoció i competicions a mida per a aquells que ja tenen un cert nivell. Les escoles de bàsquet estan pensades per a nens entre 5 i 12 anys, sense llicència per competir però amb llicència d’escola de bàsquet. És el lloc on els nois i noies poden pujar el primer esglaó per esdevenir jugadors. Aquestes escoles introdueixen l’ensenyament del bàsquet mitjançant jocs amb regles i normes molt similars a les del bàsquet real. L’objectiu és fomentar el coneixement de les normes. I les ganes i la il·lusió. I l’afecció al bàsquet. Aquesta iniciativa es duu a terme als centres escolars, que reben material esportiu de la Federació i estan assegurats per aquest mateix organisme. Gràcies a aquesta mena d’activitats, els nanos dels centres

escolars de molts pobles catalans tindran l’oportunitat de conèixer el bàsquet i de formar equips per participar en competicions oficials. Es tracta d’una oportunitat única, que beneficiarà les escoles, els nens i nenes que hi participin i el bàsquet català en general. Qui sap si entre els nois i noies de l’escola de bàsquet no hi haurà el proper Pau Gasol, el proper Ricky Rubio o la propera Marta Fernández! Una altra de les iniciatives al voltant del Bàsquet Arreu és la creació de circuits de 3x3 bàsquet. Aquesta modalitat permet que no calgui gaire gent per disputar un partit. És per això que es converteix en la modalitat idònia per a les localitats de població no gaire nombrosa on costa trobar joves amb ganes d’encistellar. Aquests circuits de 3x3, de participació voluntària, no només estan destinats a les escoles, sinó que també s’estan portant als instituts. És una modalitat que està de moda, relacionada amb l’estil de vida nordamericà i el background. És per això que té

molta acceptació entre els joves. La Federació ha trobat un filó que de ben segur que aprofitarà per engrescar com més joves millor. Per poder dur a terme els 3x3, la Catalana disposa de material adaptat a totes les edats i tots els nivells. Algunes estrelles de la NBA han sortit del playground novaiorquès, dels carrers de Brooklyn o de les pistes al carrer de Philadelphia. Potser les properes estrelles del Barça o de la Penya sortiran dels 3x3 al carrer del Bàsquet Arreu. Si no us ho creieu, temps al temps. Finalment, perquè els nanos que s’hagin enganxat al bàsquet gràcies a l’escola o als 3x3 puguin posar a prova el seu nivell, la Federació organitza competicions adaptades a les necessitats dels clubs, les escoles o qualsevol altra entitat. A més dels ja anomenats 3x3, s’organitzen competicions de 5x5, 4x4, 2x2 o 1x1. Qualsevol fórmula és bona per a la promoció del bàsquet. I la cosa no s’acaba aquí: l’oferta és més àmplia. A la FCBQ

esforç 45


BÀSQUET

BArreu

21/1/09

13:29

Página 46

saben que el seu esport és espectacle, i des de fa uns anys el bàsquet no són només els partits. És per això que ofereixen també la possibilitat d’organitzar competicions de tirs lliures, de triples, d’habilitat o d’esmaixades. Tot plegat, com si és tractés d’un All Star Weekend a la catalana. Finalment, a la Federació també saben que a les localitats catalans ens agraden la gresca i la xerinola. És per això que tenen el material just i necessari per organitzar festes majors del bàsquet a qualsevol racó de Catalunya. Em refereixo al que ells anomenen Planeta Bàsquet. Aquest invent no és altra cosa que una infraestructura lúdica i esportiva per organitzar actes amb gran format: aniversaris de club, festes majors, finals de temporada, qualsevol festa és bona per al Planeta Bàsquet. Aquesta fira del bàsquet té tres inflables, una pista de minibàsquet per als més menuts, una pista de 3x3 oficial, el que han anomenat Bàsquet web (un espai que permet accedir als millors webs i jocs de bàsquet d’Internet), un espai de bàsquet virtual (els nens embogeixen amb la consola Wii de Nintendo), una zona de Bàsquet Play (el mateix, però amb la Playstation) i una zona anomenada Bàsquet TV (amb les millors imatges del bàsquet mundial, per amenitzar l’espera dels pares). Tot plegat és una iniciativa de grans proporcions pensada perquè el bàsquet es

46 esforç

Un dels objectius capdals del Bàsquet Arreu és la potenciació del bàsquet femení refermi com el segon esport del país i per intentar fer una mica la guitza al primer. La pràctica del basquetbol ha crescut, però cal arribar a tot arreu i cal donar l’oportunitat a tots els pobles i regions que encara no tenen bàsquet de poder encistellar com els que més. És, doncs, un bon projecte, amb bones idees i, fins ara, una execució excel·lent. Ara només cal esperar, perquè de ben segur que, d’aquí a cinc o sis anys, tindrem més d’un jugador a l’ACB que dirà “Jo vaig començar gràcies al Bàsquet Arreu”.


BArreu

21/1/09

13:29

Pรกgina 47

esforรง 47


365Esportistes 18

19/1/09

02:00

Página 48

365+1 ESPORTISTES Aquest projecte l'ha dut a terme el fotògraf Oriol Roca al llarg del 2008 i es pot veure al web d'esforç: www.esforc.cat


365Esportistes 18

19/1/09

02:01

Página 49

,

52 FOTOGRAFS És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'obra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatges esportives a premsa@esforc.com

Alfred Farré

Ramon Gibert

Ricard Rovira

Scott Taylor


giro:Maquetaciรณn 1

19/01/2009

1:49

Pรกgina 50

FOTOS: ORIOL ROCA

50 esforรง


giro:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:50

P谩gina 51


FUTBOL SALA

giro:Maquetación 1

19/01/2009

1:51

Página 52

la vida els germans petits acostumen a ser els més ben cuidats, perquè són els darrers, perquè són els més fràgils. A l’esport la cosa no és ben bé així. I si hi ha un germà gran que abusi dels petits, és el futbol. Un dels seus familiars més directes és el futbol sala, aquell gran desconegut que es practica a milers d’escoles d’arreu del país perquè els patis no són aptes per al germà gran. I, finalment, hi ha un membre de la família futbolística encara més petit, el futbol sala femení. És la modalitat que es troba en la part més baixa de la piràmide de popularitat futbolística. I el cas és que no es mereix estar tan avall, perquè, per espectacularitat i ritme de joc, no té res a envejar als seus germans i cosins més grans. A Catalunya hi ha un dels petits que ja fa un cert temps que lluita per treure el cap. És el Futbol Sala Gironella, que des de fa uns quants anys juga a la màxima categoria del futbol sala femení estatal. Són l’únic equip del país a la Divisió d’Honor, i això, per elles, suposa tot un orgull. Per Anna Bosch, capitana de l’equip, a més d’un orgull, “és una oportunitat per competir amb les jugadores del màxim nivell”, i és per això que ho considera “una sort”. Per l’altra capitana, Anna Costa, també és “una oportunitat d’aprendre i de millorar”. El Giro, com és conegut el club, ha patit força canvis aquesta temporada. La temporada passada va fer un bon paper i quatre de les jugadores de l’equip van rebre ofertes i van decidir canviar d’aires. A més, hi ha hagut canvi a la banqueta i Xavi Passarius ha pres les regnes de l’equip. El tècnic català havia treballat amb equips masculins de nivell, però mai havia entrenat noies en categories com aquesta. Per ell és “una experiència

A

52 esforç

molt enriquidora” i assegura que se sent “molt content”. En la línia de les seves capitanes, reconeix que ser l’únic equip català a la màxima categoria és “un orgull perquè suposa estar entre els millors”. Malgrat això, és conscient de la realitat del futbol sala femení català i afirma que “també comporta un cost i una dedicació molt elevats”. El Gironella, en aquest sentit, és el David i la resta d’equips de la categoria són goliats. Al Giro cap jugadora cobra per jugar. És per això que Passarius valora especialment l’actitud de les seves jugadores: “Estem encantats perquè, tot i que no cobren, no són gens contràries a entrenar-se tant com calgui.” En aquest sentit, Costa és de l’opinió que una de les raons de l’absència de més equips catalans “són els calés”, i Bosch hi afegeix que “no hi ha gaires ajudes”. Però no només els diners feien difícil la participació de més catalans a la Divisió d’Honor. Segons Anna Costa, “fins ara hi havia una fase eliminatòria que feia que ascendir a la Divisió d’Honor costés

moltíssim”. Passarius pensa igual: “La fase d’ascens és molt complicada. Fins ara hi havia un play-off que ho feia molt difícil”. Per què? “Perquè jugar a fora costa molts diners, els arbitratges estan influenciats pel públic, els desplaçaments no són còmodes… és complicat.” Sembla clar que no és gens fàcil. Analitzem bé la situació. Catalunya és tota una potència del futbol sala femení, com demostra el fet que recentment va guanyar el campionat del món a Reus. Malgrat això, només hi ha un equip a la Divisió d’Honor. Permeteu-me dir que no ho entenc, doncs. -Potser és perquè tenim una manera de veure el futbol sala diferent de la resta de l’Estat -això segons Anna Costa. Diferent… però en quin sentit? -Doncs que aquí no hi ha tant de moviment de jugadores entre equips. Tot plegat és menys professional. -Molt bé Anna, aleshores tot es resumeix, de nou, als diners. Per l’altra Anna (Anna Bosch), la cosa no


giro:Maquetación 1

19/01/2009

1:52

Página 53

el futbol sala femení no rep el reconeixement que mereix

només té a veure en els diners: “El nivell hi és, però falta confiar una mica que les noies també podem fer-ho bé.” La queixa que l’esport femení no està prou valorat és tan repetitiva com certa. Pel Xavi, que ve d’entrenar equips masculins, “Quan entres en el món del futbol femení t’adones que sí que hi ha moltes diferències”. I ho exemplifica amb la situació que viu la societat: “La crisi, per exemple, està afectant molt el futbol sala, però encara més el femení.” L’opinió de les capitanes al voltant d’això és la mateixa, expressada amb rotunditat: “El futbol sala femení no rep el reconeixement que es mereix.” Per Anna Costa, “la situació només pot millorar amb la professionalització, però no sé si algun dia es podrà dur a terme”. Estan de pega al Gironella. És l’any de la crisi (econòmica), els han marxat jugadores importants i la temporada no ha començat de la millor manera. “Sabíem que les baixes ens passarien factura”, afirma Passarius, tot i que també reconeix que “nou com era jo, tampoc sabia fins a quin nivell afectaria l’equip”. Ell, però, és positiu i valora que les

seves jugadores “s’hi impliquen moltíssim, s’hi dediquen al cent per cent i treballen molt”. Per tot això es mostra “molt convençut” que “salvarem la categoria”. Paraula d’en Xavi. Ara el que treu la son a l’entrenador català és “aconseguir fer creure a les noies que podem salvar-nos”. Si és per això, no cal que pateixi. La capitana Costa afirma que, “tot i que la temporada està sent molt difícil, perquè ens van fitxar tres jugadores molt importants, estem preparades”. -Per salvar-vos? -Sí! Ens salvarem segur!. -La capitana Bosch pensa igual? -Doncs sí, jo confio que ens salvarem. -I continua: - Podem fer una bona segona volta. Ja coneixem els contraris i ja ens coneixem entre nosaltres. Per Xavi Passarius la clau serà superar “els tòpics que arrossega aquest equip”. -Quins són? -Aquí sempre es parla de les quatre que han marxat, es diu que és un equip molt jove, que hi ha un nou entrenador… Per mi tot

això no serveix de res. Al cap i a la fi, el que s’ha de fer és ficar la pilota més cops que el contrari a dins de la porteria. Aquest és el problema que més han tingut aquesta primera volta, fer gols. “Defensivament hem estat fent un treball excel·lent”, pensa en Xavi. Pel tècnic, cal “millorar de cara a porteria, és la nostra assignatura pendent”. S’ha de continuar treballant en aquesta línia, i sembla que tenen la lliçó ben apresa. Cal tenir esperança perquè, com diu Anna Bosch, “si no, ja podem plegar, eh!”. L’altra Anna hi insisteix: “Salvar la categoria ara és el més important.” No tenen altra cosa al cap. Fins i tot l’entrenador reconeix haver demanat per al 2009 “que l’equip se salvi, perquè el club i les jugadores es desviuen per això i s’ho mereixen”. El que queda clar, i tots tres ho repeteixen a cada frase, és que hi estan posant “molta il·lusió”. Aquesta il·lusió pot salvar l’equip i pot servir perquè el germà petit creixi una mica més i rebi part del reconeixement i de l’atenció que es mereix. Que ja són molts anys per seguir en bolquers! esforç 53

ç e


FUTBOL SALA

giro:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:53

P谩gina 54


giro:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:53

P谩gina 55


Victor Tremps

19/1/09

02:05

Página 56

N

oranta-cinc quilos de músculs i cent vuitanta-set centímetres de qualitat. Víctor Tremps Domínguez (Barcelona, 9 d’agost de 1985) juga a l’Alcobendas, l’únic equip de la capital espanyola a la Lliga SabadellAtlantico Asobal. És allà des dels dinou anys, l’edat amb què va deixar la seva ciutat i el club que l’havia vist créixer com a jugador, el FC Barcelona. Es defineix com “un pivot fred, amb bones mans, que, tot i que ha millorat, té la defensa com a punt feble”. És qualitat, treball i, sobretot, definició. És un tros de jugador. Tot això li va valer per endur-se el títol de millor jugador de la temporada passada al seu club. Va arribar al Barça en categoria cadet, procedent de l’escola Sagrada Família d’Horta. Arribava amb altres jugadors que també hem pogut veure a la màxima categoria: Sergio de la Salut, Víctor Tomàs o Valero Rivera Jr. El pare del darrer, entrenador històric del dream team, va ser el que va fer debutar el pivot català en competició oficial. Internacional júnior diverses vegades, aquest homenot s’ha guanyat un lloc a l’elit de l’handbol gràcies al treball i la qualitat ofensiva. És un català a Madrid, que a Alcobendas se sent com a casa.


Victor Tremps

19/1/09

02:05

Pรกgina 57


HANDBOL

Victor Tremps

19/1/09

02:05

Pรกgina 58


Victor Tremps

19/1/09

02:05

Página 59

La temporada del retorn a l’Asobal no és fàcil. Us salvareu? Sí! La veritat és que aquest any la cosa està un pèl difícil, però jo crec que amb l’equip que tenim sí que ens salvarem. Com és això d’acumular derrotes i haver de lluitar per no baixar? És un canvi brutal respecte a l’any passat. L’any passat la cosa era lluitar per ascendir guanyant quasi tots els partits, a casa i a fora. Aquest any els partits que guanyem són molt ajustats i els altres… els altres els perdem. Amb aquesta situació només ens queda tenir el cap fred i confiar que els resultats arribaran. Com han canviat les coses en un an y… Sí, però és que són dues lligues molt diferents. L’any passat, com t’he dit, lluitàvem per ascendir, per aconseguir en certa manera un títol. Aquest any és tot el contrari, lluitem per sortir del pou. És difícil? Doncs no és fàcil. Has de ser molt fort mentalment. Si no, et deixes endur per la dinàmica perdedora i, si passa això, no hi tens res a fer. Però insisteixo que, amb l’equip que tenim, jo crec que no tindrem problemes per salvar-nos. Esperaves que les coses fossin així? Sabíem que seria difícil. N’hi ha uns quants que ja havíem viscut l’etapa anterior a l’Asobal i sabíem que és una lliga molt competitiva, amb més quilos, més física… Però sí que és veritat que hem tingut un parell de resultats que no esperàvem. Malgrat això, tenim molt marge de millora. Ets jove, però ja fa força an ys que et mous pel món de l’handbol d’elit. Què hi has après? Quan vaig arribar aquí amb 19 anys i vaig conèixer l’Asobal, vaig aprendre el que era l’handbol professional. Vaig poder comprovar el que era jugar contra un Barça, contra un Ciudad Real i contra equips dels de baix, que no donen cap partit per perdut. I de la Divisió d’Honor B? Doncs la picardia d’aquells jugadors que fa molts anys que són a la categoria. I també a donar-ho tot a cada partit, perquè, juguis contra el primer o contra l’últim, si no ho

dónes tot perds. Què has après de l’Alcobendas? He après a estar en un club on la gent és molt propera. Es coneix tothom, des de les categories inferiors fins al primer equip. És una gran família. Tot és molt proper. Molt diferent de l’enormitat del Barça… Sí, és diferent. Aquí els jugadors potser no som gaire coneguts, però dintre del club tothom et coneix. És més familiar. Tu segueixes sent del Barça? Sí! Això sempre! Tot i que suposi un risc per a la meva persona, em moc per Alcobendas amb xandalls del Barça… Què ha suposat aquest club a la teva carrera? D’entrada va ser l’equip que em va permetre debutar a l’Asobal i jugar una competició important com és la Copa Asobal, sobretot gràcies a l’aleshores entrenador, Valero Rivera. A més, va ser el lloc on vaig començar, on em vaig formar i on vaig tenir l’oportunitat d’aprendre’n dels millors del món. Un d’aquests el tens ara d’entrenador . Com

és tenir Rafa Guijosa d’entrenador? És estrany. Que un jugador que has vist jugant al Palau, deixant-se la pell a cada partit, el tinguis d’entrenador, és especial. Tenir-lo és una oportunitat d’aprendre’n, perquè és igual que quan era jugador. És molt exigent, com quan jugava, i això et fa millorar cada dia. M’has dit al principi que confiaves que us salvaríeu. Si malauradament no fos així, què passaria amb tu? Doncs no ho sé. En aquestes altures de la lliga no vull plantejar-me aquesta opció. Estic molt bé a Alcobendas i si no ens salvem… Jo encara tinc un any més aquí. Vull pensar que ens salvarem. T’agradaria algun dia tornar a jugar a prop de casa? Sí, això sempre. Si algun dia en tingués l’oportunitat, preferiria anar a prop de casa que no a un altre lloc. Fos on fos? Cal plantejar-s’ho tot. Però tenir a prop la família i els amics sempre agrada. Pensar que cada cap de setmana podrien venir a veure’m jugar sense haver de desplaçar-se seria un somni.

ç e

Vaig arribar a l’ASOBAL amb 19 anys i vaig aprendre el que era l’handbol professional esforç 59


Victor Tremps

19/1/09

02:05

Pรกgina 60


Victor Tremps

19/1/09

02:05

Pรกgina 61


CURSA:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:45

P谩gina 62


CURSA:Maquetación 1

19/01/2009

1:45

Página 63

®

® FOTOS: ORIOL ROCA

acedonis, espartans, cavallers, princeses i mags. I no dubto que també hi devia haver Artús, acompanyat per Merlí i els cavallers de la taula rodona. Als peus d’un castell imponent es van donar cita centenars de persones amb ganes de festa. Els rajos de sol començaven a il·luminar una vista impagable de la ciutat de Barcelona. En el castell de Montjuïc, els que s’hi havien reunit, es començaven a impacientar. Els pneumàtics immòbils, les xarxes només mogudes pel pas del vent i la piscina de fang assecant-se al sol de les nou. Un bodegó quasi perfecte trencat pel xivarri dels participants. Rialles, crits i xerinola es van acabar de sobte amb el tret de sortida. Eren les deu. Començava la BUFF® EPIC RACE®. A dins del castell de Montjuïc van començar les corredisses. Uns metres de cursa i desenes de pneumàtics. El fossat del castell recordava escenes de fa centenars d’anys. Homes, dones, joves i grans lluitant per terra, arrossegant-se per sortir del fossat. Els primers a escapar-se de la “trampa” van ser Just Sociats, Pere Aurell i Josep Barrufet. La cursa seguia ja fora del castell. Els participants havien de pujar fins a dalt de Montjuïc. L’odissea es presentava com un repte a l’abast només d’uns quants. Tubs de formigó, teranyines de corda que travessaven el bosc, més trampes de pneumàtics. I l’obstacle estrella: la piscina de fang. Litres i litres

de sorra i aigua que, com si fossin arenes movedisses, van eliminar les opcions de més d’un.

preparada per l’organització, que il·luminava els ulls de tots els que a poc a poc anaven arribant.

Els participants van arribar a la zona de les Piscines Picornell. Durant la pujada, Just Sociats ja s’havia anat distanciant dels seus perseguidors, tot i que a pocs segons venien Pere Aurell, Víctor Tudela, Javier Pérez i Germà Guarch. Pel que fa a les noies, Núria Codina passava en primera posició a la meitat del circuit i aguantaria en aquesta posició fins a la meta, a pocs segons de distància de Júlia Ollé.

El primer d’arribar, amb un temps de 32 min 04 seg, va ser Just Sociats (Selecció Catalana), seguit de molt a prop per Pere Aurell (Selecció Catalana) només a 1 segon, i Víctor Tudela (CA Manresa), a 18 segons del guanyador, tots tres de la categoria sènior masculina. En la categoria Veterans A, el guanyador va ser Javier Pérez (Esport Físic), el segon, Germà Guarch, i el tercer, José Mateo Portillo (Probike Intemperie). En la categoria Veterans B, el vencedor va ser Josep Campoy, amb un temps de 56 min 11 seg.

Només quedava el tram final, que no per ser el darrer havia de ser el més fàcil. Ans al contrari, amb el cansament acumulat i el fang que feia nosa, els participants encara havien de trobar més obstacles. La cursa semblava interminable i l’odissea es tornava èpica! A les portes del castell de Montjuïc, un camió de bales de palla els barrava el pas. Amb l’embranzida de la cursa, no va ser gaire difícil superar-lo, però, si amb la piscina de fang no n’hi havia hagut prou, ara sí que acabarien bruts i molls de cap a peus: primer un contenidor d’aigua, després un de farina i, per acabar, una piscina d’escuma. Ja a dins del castell, els tabalers de Canet rebien els corredors arrebossats, que, al ritme dels timbals, creuaven la meta i recuperaven l’alè. L’escena quedava coronada per una arrossada

A partir d’aleshores tot va ser festa, música i menjar. L’arrossada va ser tot un èxit, i els participants van oblidar que es tractava d’una competició. Vencedors i vençuts es van reunir a les taules rient de la fila que feien uns i altres. Però calia premiar els guanyadors, i es per això que van anar a Montjuïc Pere Alcober, delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Segura, directora del castell, Joan Rojas, president de Buff, i Roser Gorgori, representant de BSM, que van obsequiar els guanyadors amb pernils, fuets i altres regals.

e ç

La BUFF® EPIC RACE®, doncs, és una festa medieval amb música, curses, menjar, fang i molt, molt bon humor. esforç 63


CURSA:Maquetaciรณn 1

64 esforรง

19/01/2009

1:45

Pรกgina 64


CURSA:Maquetación 1

19/01/2009

1:45

Página 65

®

®


H O Q U E I PAT I N S

JORDI_ADROHER:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:59

P谩gina 66


JORDI_ADROHER:Maquetación 1

19/01/2009

1:59

Página 67

J

ordiAdroher L’HOME GOL

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

s va passar dos anys pensant en una porteria, en la manera de colpejar la pilota, de superar el porter, de perforar la xarxa, de celebrar un gol al cap i a la fi. Un calvari. Jordi Adroher (22 de novembre de 1984) va patir una lesió que el va tenir un bon temps lluny de les pistes. Ara ja està oblidada. Aquesta temporada s’ha retrobat a Vic amb el seu millor hoquei, aquell que fa uns anys el va dur a signar un contracte per a sis temporades amb l’aleshores imbatible FC Barcelona. Enguany ja l’ha vençut al Palau amb el seu Vic. Encara té contracte amb l’equip dirigit per Quim Paüls, però està cedit al conjunt blanc-i-roig. Ja fa un parell d’anys que hi juga i ara viu la seva millor temporada lluitant en les posicions capdavanteres amb el mateix Barça, el Reus i el Liceo. Els seus gols valen victòries i es compten per desenes. Adroher és un golejador ràpid, hàbil i amb un talent innegable per afusellar les porteries rivals.

E

Si busques el teu nom en un cercador d’Internet sempre es troba seguit de la paraula gol… Sí, suposo que és per la posició que ocupo al camp. És la feina que em toca fer i, a més, aquest any tinc la sort de fer-ne… Quines característiques ha de tenir un bon golejador? Ha de tenir intuïció per saber-se col·locar en

el lloc oportú, ha de ser agressiu i ha de tenir habilitat i velocitat en la definició. Et veus al final de la temporada al capdamunt de la classificació de golejadors? De moment hi sóc… No m’obsessiona, perquè el més important és que l’equip vagi bé, però, si a sobre puc acabar com a màxim golejador, doncs encara millor. Vas signar per al Barça, l’any 2003, per sis temporades. Sí. Eren tres anys cedit i després n’ havíem de tornar a parlar. Però vaig tenir una lesió bastant greu, vaig estar gairebé dos anys inactiu i, en aquelles condicions, no podia anar-hi. Ara encara em queda la temporada vinent de contracte amb ells.

I et planteges anar-hi? La veritat és que a tothom li agradaria jugarhi. L’objectiu de tot jugador és arribar al més amunt possible, i penso que jugar al Barça és arribar molt amunt. No hi ha dubte que em faria molta il·lusió, però, si no pot ser, buscaré altres camins. De moment aquest any a Vic no teniu gaire cosa a envejar al FC Barcelona… No, nosaltres no ens esperàvem en aquestes altures ser on som, però benvingut sigui! Vam començar molt forts, però no sabíem si ho podríem mantenir. Ara ja fa moltes jornades que som a dalt. I crec que té molt de mèrit. On teniu el sostre?

fa moltes jornades que som allà dalt i crec que té molt de mèrit esforç 67


H O Q U E I PAT I N S

JORDI_ADROHER:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:59

P谩gina 6


JORDI_ADROHER:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:59

P谩gina 69


JORDI_ADROHER:Maquetación 1

19/01/2009

1:59

Página 70

desitjo que amb el Vic aconseguim el títol, que ens ho mereixem tots i seria una alegria per a l’afició Tenim força clar el que ens inculca l’entrenador, que és anar partit a partit. Hem d’intentar allargar-ho al màxim. No ens posem sostre perquè no volem perdre aquesta concentració. Quina és la clau per ser a dalt? Que hem format un bloc en què som uns quants els jugadors que fa tres anys que juguem junts. I que ens coneixem molt i tenim uns automatismes molt definits. Som jugadors joves, que juguem junts des de petits. A més, l’entrenador fa bastants anys que és aquí i sabem el que vol. I ell sap el que li podem oferir. I quina va ser la clau per guanyar en una pista inexpugnable com és el Palau Blaugrana? Jo crec que la primera clau, i la més important, va ser tenir un punt de sort. Ells van atacar molt, van fallar moltes ocasions i en Sergio, el nostre porter, va estar molt encertat. És cert que nosaltres vam fer un molt bon partit, perquè, si no, no hauríem guanyat, però també hi va influir la sort. 70 esforç

Personalment, per tot el que hem explicat, et motiva especialment jugar contra el Barça? Em motiva jugar contra el Barça, pel Palau, per tot el que suposa el club. Però també em motiva jugar contra el Reus o anar a Galícia a jugar contra el Liceo. Són partits que tothom vol jugar. Et queda un any de contracte. Com et planteges el futur? No hi penso gaire. Tot just hem acabat la primera volta, les coses ens estan sortint bé i de moment no hi penso. No m’obsessiona pensar què passarà l’any que ve. De moment, vull que tot segueixi així, i al final de temporada ja veurem. Ara que comencem l’any, tens algun desig per a aquest 2009?

e ç

Que siguem tots molt feliços i que tinguem salut. Pel que fa a l’hoquei, que amb el Vic aconseguim el títol, que ens ho mereixem tots i seria una alegria per a l’afició.


JORDI_ADROHER:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:59

P谩gina 71


Ilustracio2

19/1/09

02:07

Pรกgina 72


Ilustracio2

19/1/09

02:07

Pรกgina 73


PolAmat2

19/1/09

02:11

Página 74

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

N

i Houdini, ni Merlí, ni David Copperfield, ni el mateix Harry Potter serien capaços d’explicar o d’imitar amb la seva vareta el que fa Pol Amat (18 de juny de 1978) amb un estic. Aquest prestidigitador de l’hoquei sobre herba es capaç de crear il·lusió en un terreny de joc i de fer realitat coses quasi impossibles. El davanter egarenc va començar la seva carrera al club fundat pel seu avi, l’Egara. Després d’estendre la seva màgia per Holanda i de repartir il·lusió amb el Polo, va decidir tornar a casa amb el repte de guanyar la lliga després de molts anys de sequera. Ara, altra vegada a l’Egara, diu que encara els darrers anys de la seva carrera esportiva amb l’objectiu de guanyar títols i d’aconseguir una medalla d’or amb la selecció espanyola. Assegura que està en el millor moment de la seva carrera, coronat com a millor jugador mundial i com a millor esportista català de l’any. Aquests dos premis han servit perquè en Pol rebi el reconeixement que es mereix i perquè els mitjans, durant unes setmanes, hagin posat el punt de mira en un esport poc acostumat a sortir als diaris.

74 esforç

Tot plegat ha arribat perquè t’han escollit millor jugador del món. Ets el millor? No! Claríssim que no. Tot això depèn de moltes coses. Pel que sigui, s’han donat les circumstàncies necessàries; entre d’altres, el gran moment de l’hoquei espanyol. Fa molts anys que som a dalt, i aquest 2008 ha estat molt bo: vam arribar a la final de la Champions Trophy, la medalla de plata dels Jocs… I suposo que també el fet de ser la quarta vegada que estava nominat ha afectat de manera positiva la meva elecció.

El comparteixes amb algú en especial? Amb tota aquella gent que m’ha ajudat a arribar on sóc. La selecció, el club, la meva dona, els staffs tècnics, físics i mèdics… Amb tots, perquè tots, en major o menor mesura, hi han tingut part de culpa. En un esport d’equip, aquests premis no arriben només pels mèrits d’un mateix. En una entrevista vas dir que en part volies compartir-lo també amb Maurits Hendriks. Sí, amb ell també, com amb tots els tècnics que m’han ajudat.

T’arriba en el millor moment de la teva carrera?

Com us afectarà la seva marxa de la selecció?

Jo penso que sí. Des del 2005 que em trobo en un gran moment. Estic en un estat

Home, és un canvi important. Ell va introduir molts canvis a l’equip estatal.

He intentat gaudir al maxim , (del titol, de millor jugador i de l’atencio dels mitjans) perque , , son coses que nomes pasen un cop a la vida

,

És clar que no! No estic, ni estem, acostumats a tot això. Som un esport amateur, que, com a molt, sortim cada quatre anys pels jocs olímpics, i sempre si obtenim bons resultats. Si no, no sortim mai.

Primer de tot amb sorpresa, després intentant gaudir-ne. Potser perquè he de treballar, no he pogut gaudir-ne com m’hauria agradat, però he intentat aprofitarho al màxim, perquè són coses que només passen un cop a la vida.

de maduresa òptim per poder gaudir del meu joc a la selecció i al club. Potser sí que m’arriba en el millor moment, doncs, però no sé quant em durarà, perquè estic arribant als últims anys de la meva carrera esportiva.

,

No és gaire habitual en el món de l’hoquei herba aquest boom mediàtic que has viscut els darrers mesos, oi?

Com ho has viscut?


PolAmat2

19/1/09

02:12

Pรกgina 75


19/1/09

HOQUEI HERBA

PolAmat2

76 esforรง

02:12

Pรกgina 76


PolAmat2

19/1/09

02:12

Pรกgina 77

,

Estic en un estat de maduresa optim per a poder gaudir, del meu joc a la seleccio i al club esforรง 77


HOQUEI HERBA

PolAmat2

19/1/09

02:12

Pรกgina 78


PolAmat2

19/1/09

02:12

Página 79

Sobretot, vam trobar una regularitat que no teníem. El que notarem sobretot és que no hi ha algú amb la seva manera de ser, algú amb el seu caràcter guanyador, amb l’ambició de donar sempre més. Ens hi haurem d’adaptar, perquè en Maurits ha estat un entrenador que ha donat moltíssim a l’hoquei espanyol i que ha estat realment important per a tots nosaltres. Ens hem de quedar amb totes les coses bones que ha portat ell, donar suport en tot a l’entrenador que vingui i continuar pel mateix camí. De moment suposo que et centres a aconseguir títols amb l’Egara, oi? Sí, de moment la temporada resulta perfecta. L’equip té moltes ganes i molta il·lusió d’aconseguir coses importants aquest any. Hem guanyat dos títols de dos, i n’hi ha per estar-ne satisfets i tenir tranquil·litat. A més, estem classificats per a l’Eurolliga de l’any que ve, i això ens dóna molta tranquil·litat per afrontar la segona meitat de la lliga i la Champions League, que potser és el més important de l’any. Quin és l’objectiu? Doncs la Lliga, perquè fa anys que no

s’aconsegueix. És un títol que s’ha de treballar durant tot l’any i, per tant, en el fons és el que et recompensa més. Però el títol de Copa d’Europa és el més dolç. Prefereixo mirar a curt termini, anar poc a poc i deixar que l’equip vagi creixent.

Hi ajudarà que Edi Tubau i tu sigueu a la davantera. Per molts, la millor d’Europa. [Riu.] És ben clar que amb l’Edi hi ha una química especial. Fa molts anys que juguem junts. Primer vam coincidir a l’Egara i després a la selecció, i ens entenem molt bé. Sense mirar-nos, sabem el que volem fer. Però, si és la millor o no, no ho hem de valorar… El que hem d’intentar fer és ajudar l’equip a aconseguir títols. Ja fa uns mesos que hi ets. retorn?

Com va el

És especial. Significa tornar al club on em vaig formar, el que em va veure créixer. De fet, és on hi ha la meva família, ja que el meu avi en va ser un dels fundadors. Hi tinc molts amics des de molt petit i és especial. Ho estic vivint com una segona etapa i el que vull és gaudir-ne.

Què et falta viure en l’hoquei herba? D’entrada, el fet de tornar a l’Egara ja és un repte molt motivador, perquè fa uns anys que no aconsegueix el títol de lliga. I, pel que fa a la selecció, em falta aconseguir l’or. Fa uns anys que aconseguim bons resultats, però d’ors en tenim pocs. En vam aconseguir dos el 2004 i el 2005, però ara fa temps que no n’aconseguim cap. L’objectiu és aconseguir una medalla d’or, sigui on sigui, i la primera opció és el Mundial del 2010. I Londres 2012? [Riu.] De moment, no em plantejo un objectiu a tan llarg termini. És d’aquí a molts anys i és molt difícil que pugui arribarhi, per moltes circumstàncies. I és ben clar que, per la meva edat, he de posar-me objectius a curt termini, anar any rere any i veure quin és el meu rendiment, si continuo passant-m’ho bé i si puc compaginar-ho amb la resta de la meva vida. A dia d’avui veig gairebé impossible arribar a Londres.

ç e

Tan de bo en P ol torni a fer de l’impossible una realitat i puguem gaudir -ne en uns altres jocs.

,

De moment la temporada resulta perfecte. L’equip , , te moltes ganes i molta il·lusio d’aconseguir coses , importants aquest any. (...) L’objectiu es la Lliga , , , (...) Pero el titol mes dolc, es el de Copa d’Europa esforç 79


mundet3:Maquetación 1

VOLEIBOL

C V A A L L A R S M U N D E T

19/01/2009

1:39

Página 80

IMPARABLES!

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA


mundet3:Maquetaciรณn 1

19/01/2009

1:39

Pรกgina 81

esforรง 81


mundet3:Maquetación 1

19/01/2009

1:39

Página 82

n o s a lt r e s po d r í e m f e r do s equips competitius

ovint en el món de l’esport els focus de la fama il·luminen només els que ocupen la primera posició. De vegades, però, ser el segon o el tercer en alguna cosa té tant o més mèrit que ser el primer. Tot depèn de les circumstàncies. A Barcelona hi ha un equip de voleibol on tots se senten més que orgullosos de ser els segons de la seva ciutat i els tercers de Catalunya. És el Club Voleibol AA Llars Mundet. L’equip barceloní viu una temporada perfecta. De la mà de Xavi Peña, l’any passat van aconseguir l’ascens a la lliga FEV de manera espectacular, i aquesta temporada, en la tercera competició estatal, encara no han deixat anar l’accelerador. Ocupen la primera posició de la lliga FEV tot i ser l’equip amb menys pressupost de la categoria. La cosa de moment funciona, però el tècnic català recorda que “la proposta del club és molt modesta i l’objectiu a començament de temporada era la permanència”. L’equip està format per jugadors veterans que han jugat al màxim nivell, i això, segons Peña, sumat al fet que “els altres equips de la categoria que tenien molt pressupost han notat en certa manera la crisi”, fa que l’equip ara lideri la classificació. Raúl Salguero, el capità d’aquest equip, preveu un futur que “pinta molt bé”. El jugador destaca que “ningú s’ho esperava” i ho justifica dient que “aquí ningú cobra, ni hem fet fitxatges”. Xavi Peña sap quina és la situació del club i és realista quan afirma que “no podem pensar en la Superlliga 2, perquè el club, econòmicament, no s’ho pot permetre”. Malgrat això, per Raúl Salguero “pujar per mèrits propis seria genial”. Aquesta possibilitat els motiva perquè “seria donar la campanada”. El capità és conscient que l’economia del club no ho permet, però es marca l’objectiu de “quedar tan amunt com

VOLEIBOL

S

82 esforç

sigui possible”, perquè “després ja pensarem què fem si aconseguim la plaça de Superlliga 2”. En aquesta línia, l’entrenador és de la mateixa opinió: “Hem de mirar de ser a dalt i, si esportivament aconseguim alguna cosa, ja veurem què fem.” Pel que fa a la clau de l’èxit de l’equip, Peña no pot fer més que destacar la qualitat dels seus nois, fins al punt de considerar que té “la millor plantilla de la categoria”. Destaca que hi ha equips que “tenen dos o tres estrangers per sobre de la resta, però jo crec que el Mundet és el que té la plantilla més llarga i més forta”. Salguero pensa igual que el seu entrenador: l’equip és el més complet i el que té “millor banqueta”. Pel jugador català, “hi ha equips que tenen un sis molt fort, però nosaltres podríem fer dos equips competitius”. El Llars Mundet ha sabut trobar el seu lloc a la categoria. Són jugadors amb experiència que coneixen les seves virtuts i les seves limitacions, i és per això que s’han convertit en l’equip més equilibrat de la lliga. “Som els que tenim els punts més repartits entre tots els jugadors”, afirma en Xavi. No són el millor atac, ni la millor defensa, però sí que són l’equip amb una relació més bona entre punts a favor i punts en contra. Per Salguero, això també es deu a la profunditat de banqueta: “Tenim dos o tres jugadors determinants, però la resta es posen a la seva altura quan toca, sigui en atac o en defensa. Depèn del que calgui.” Ja era hora que sortís un altre equip a la ciutat de Barcelona amb nivell. Ja era hora que, darrere del Sant Pere i Sant Pau i el FC Barcelona, aparegués un tercer equip al nostre país. Per l’entrenador del Llars Mundet, el fet que només hi hagi tres equips de nivell “és un exemple de la situació del voleibol masculí a Catalunya”. Peña reconeix


mundet3:Maquetaciรณn 1

19/01/2009

1:39

Pรกgina 83

s e r u n e q u i p mo d e s t q u e t r e u e l c a p a d al t h a d e s pe r ta t s im pa t ia e nt r e els aficionats

esforรง 83


VOLEIBOL

mundet3:Maquetación 1

19/01/2009

1:39

Página 84

que “això de ser un equip modest que treu el cap a dalt ha despertat simpatia entre els aficionats”. És per ells que espera “poder consolidar-nos en la categoria”. Salguero va més enllà: “Hem de consolidar-nos i mantenir la categoria sempre que puguem. Però no hem de descartar res en el futur.” El capità reconeix que ser els tercers de Catalunya i els segons de Barcelona “és un honor per a nosaltres”. En principi, un equip com el Llars Mundet, que fa tan bon paper a la FEV i que té jugadors que marquen les diferencies, es podria convertir en una víctima del mercat de fitxatges. El club de Barcelona, però, no ha de patir en aquest sentit. En Xavi es mostra molt tranquil i no té por de perdre jugadors: “No em fa cap por que els puguin trucar d’altres equips, perquè la fractura que hi ha entre la nostra categoria i la de sobre és molt gran.” A més, pel tècnic barceloní, el seu és un equip amb jugadors que “estan de tornada, que tenen carreres, que en algun cas tenen família, de manera que ara no començaran a jugar a la Superlliga 2 o la Divisió d’Honor perquè tinguin nivell per ferho”. Raúl Salguero, que podria ser un d’aquests jugadors, pensa de manera més o menys similar: “Som veterans, gent experimentada. N’hi ha molts que ja han jugat a la Divisió d’Honor i ja ho han viscut. La majoria de nosaltres el que volem és divertir-nos en un nivell en què ens trobem còmodes.” En aquest sentit, la por de Xavi Peña no és tant perdre jugadors perquè n’hi fitxin com perdre’n perquè ells mateixos ho deixin: “Són gent que ja tenen altres coses a la vida.” Així i tot, “el fet de ser de Barcelona, que és un nucli important, ens permet tenir més facilitats per fitxar gent”. A Mundet hi ha un projecte interessant, amb limitacions, fet des de la modèstia, però molt atractiu i engrescador. Des del club treballen per créixer i trobar fórmules per mantenir-se a l’elit. “Hi ha altres camins, com ara fer una 84 esforç

He m de c o n s o l i da r - no s i mantenir la categoria sempr e que puguem. Però no hem de descartar r es en el futur col·laboració amb el Barça”, afirma Peña. I és que el club s’esforça a establir un conveni amb el FC Barcelona per convertir-se en un equip pont entre el filial i el primer equip de l’entitat blaugrana. El filial del Barça juga a Primera Catalana i, per l’entrenador del Llars Mundet, “aquest nivell és molt baix per als jugadors que tenen”. És per això que l’equip de la Vall d’Hebron pretén oferir al FC Barcelona la possibilitat de “cedir-nos jugadors per foguejar-los uns anys en una categoria superior abans de jugar a l’equip de Superlliga”. Cal tenir prudència i entendre que és un equip modest. Però el que està fent el Llars Mundet és digne de lloança. Lidera la classificació de la FEV la temporada que ha arribat a la categoria, amb el pressupost més baix però treballant amb il·lusió. Són veterans, jugadors que, com diuen en Xavi i en Raúl, estan de tornada. Malgrat això, treballen amb ganes i sense posar-se metes. Ara aconseguir la plaça de Superlliga 2 no és una utopia. Un cop la tinguin, ja pensaran què fer-ne. A més, ja treballen per al futur. I veure col·laborar el FC Barcelona i el Mundet seria engrescador per als de la Vall d’Hebron i per als aficionats del voleibol de tot Catalunya. El Club Voleibol AA Llars Mundet és un equip que genera simpatia cada dia que passa. És un projecte que es mereix tenir ressò.

e ç


mundet3:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:39

P谩gina 85


19/1/09

02:14

Página 86

RUGBI

Sergi_Guerrero

TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ FOTO: ORIOL ROCA

86 esforç

“Per mi el rugbi, a part de ser el meu esport, també és la meva forma de vida, on tinc gair ebé tot el meu entorn.” Qui ho diu és Ser gi Guerrero, jugador de la Santboiana i, segons els entesos, una de les màximes promeses a casa nostra d’aquest esport. Res d’estrany si tenim en compte que la seva relació amb el món de la pilota ovalada ve gair ebé des del dia que va néixer , com explica ell mateix: “Vaig començar a jugar a rugbi a l’escola del Montjuïc cap a l’any 1987, quan tenia cinc anys. M’inicio en el món del rugbi per què el meu par e era jugador i no hi havia elecció, era rugbi o rugbi”, i el petit Ser gi, òbviament, va escollir jugar a rugbi. Al Montjuïc hi va estar fins als vint anys. I quan l’equip de tota la seva vida tristament va desaparèixer , va marxar

a un altr e dels conjunts importants de la ciutat de Barcelona, l’USAP-BUC, un equip amb qui va jugar durant tr es temporades i va aconseguir un meritori ascens a la Divisió d’Honor . Un cop finalitzat el seu periple a l’USAP-BUC, el nostr e pr otagonista va ingr essar a les files del club degà del rugbi català, és a dir la Unió Esportiva Santboiana, on ja fa quatr e anys que juga. Amb la Santboiana ha aconseguit un gens menyspreable palmarès, que inclou un títol de lliga estatal a la Divisió d’Honor i dues copes ibèriques. Fent les funcions de ter cera línia, en Ser gi es descriu com un jugador que “ha de jugar molt a pr op de la pilota, tant en atac, per donar suport als companys, com en defensa, per intentar fr enar l’atac del rival i mirar de r ecuperar totes les pilotes possibles. També salto


Sergi_Guerrero

19/1/09

02:14

Página 87

en el servei de toc”. I, fent un sempr e sa exer cici d’autocrítica, afirma que, en el seu joc, “els punts per millorar són tots. Sempr e s’ha de tr eballar per millorar tots els aspectes del joc, i més ara que el rugbi està canviant tant, en el joc i en el r eglament”. T ot i ser seguidor de competicions com el T op 14 francès o la Guiness Pr emiership anglesa, dues de les millor lligues de rugbi del món, el nostre interlocutor no té una simpatia especial per a cap equip estranger , tot i que la cosa canvia si li pr eguntem per algun ídol. Llavors en Sergi no dubta a anomenar com a exemple a seguir tot un cavaller del rugbi com és Richie McCaw , l’actual capità dels All Blacks. T ot i el futur pr ometedor que molts li vaticinen, en Ser gi és modest amb els seus objectius de cara al futur:

“Únicament esper o poder continuar jugant a la Santboiana i aconseguir títols amb el club. Cr ec que és molt important que estiguem en els primers llocs de la classificació a la lliga. Hem de lluitar per estar sempr e amb els de dalt de la competició, i això implica molta feina; per tant, a treballar. D’altra banda, si entro en alguna convocatòria amb la selecció, doncs perfecte.” Aquest darr er somni, ja l’ha vist acomplert. Va ser una experiència que, com és lògic, ell qualifica de molt bona: “Sempr e és molt important i significa molt per a un esportista el fet de ser convocat amb la selecció, i més quan has dedicat tota la vida a un esport”. Que, d’altra banda, aquest esport, el rugbi, sense arribar a tenir a casa nostra la popularitat d’altr es esports, com ara l’handbol o el

basquetbol (evidentment, del futbol ni en parlem), sí que sembla que passa per un moment força dolç. “Sí que és veritat. Ara tenim més pr esència a la televisió o a revistes com ara la vostra. Però, per què el rugbi tingui una repercussió més gran, hauria de ser capaç de generar diners, i això ja és més difícil.” Però no tot o gair ebé tot és rugbi a la vida de Ser gi Guerrero, i per això acabem l’entr evista intentant descobrir què és el que li agrada fer en els pocs moments de la seva vida que no corre dintre un camp amb la pilota ovalada sota el braç. “M’agrada molt jugar a fr ontó, ho faig amb alguns companys de rugbi, però la veritat és que no tinc gair e temps lliur e. M’agrada llegir , fer el burr o amb els amics, descansar i estar amb la família.”

ç e

esforç 87


100R

19/1/09

N

02:15

Página 88

omés uns quants tenen l’oportunitat de passar a la història, de convertir-se en herois. Només uns quants són els escollits per als èxits. Només uns pocs han aconseguit aquesta gesta, i tots formen part del mateix equip: l’Atlètic Barceloneta, que ha tocat el cel i ha forjat en or les seves lletres dintre la historia del waterpolo. El conjunt entr enat per Santi Fer nández, amb la victòria aconseguida contra el Canoe el vuit de novembr e, es va convertir en el primer equip de la història que s’ha mantingut cent partits invicte. Més de mil dies, pr op de tres anys sense conèixer la derr ota. És una fita sense precedents en la història, i no només del waterpolo sinó de l’esport en general. Noranta-nou victòries i només un empat són els números que corroboren la gesta. És un èxit que sembla impossible tenint en compte l’alt nivell del waterpolo al nostre país. Cal viatjar tr es anys en el temps per recordar la darrera derrota. Va ser el 5 de novembre de 2005, en un partit que va enfr ontar el Bar celoneta amb el CN Bar celona, que es va acabar amb el resultat de 12 a 14. Era la primera jornada de lliga. Des d’aleshor es, dues lligues sense per dre ni un sol partit. El viatge iniciat aleshor es encara dura (al tancament de l’edició, l’Atlètic no ha perdut cap partit), amb una sola fr enada: el 17 de novembr e de 2007, quan els mariners van empatar a 11 contra l’equip 88 esforç

veí. L ’espectacularitat de la gesta no es deu només al fet que s’han mantingut invictes més de cent partits, sinó que, a més, ho han fet sumant tres competicions (Lliga, Copa i Supercopa). Els barcelonins han tr obat la fórmula de la victòria. Han entrat en una dinàmica guanyadora que els seus rivals no saben com trencar. Des del club asseguren que la clau és treballar partit a partit. És un tòpic, sí, però també és una r ealitat com una casa. Per a ells arribar als cent no ha estat una obsessió, però, un cop aconseguit, suposa un orgull. Sobr etot per què aquesta fita representa un r econeixement a un club que sap treballar el planter i que sap fitxar quan i com toca. A l’Atlètic Bar celoneta es tr eballa amb il·lusió i tothom té clars els objectius. Com si d’un exèr cit es tractés, tots tr eballen a l’una i se sacrifiquen per aconseguir les fites marcades. El club mariner ha arribat a un nivell tal que intimida el contrari només d’entrar a la piscina. Els seus rivals afr onten els partits sabent que la derrota és el resultat més probable. Aquest costum guanyador, però, té una part negativa: d’una banda, els adversaris tenen la motivació de ser l’equip que acabi amb la ratxa impressionant de victòries; de l’altra, al mateix club assegur en que mantenir la tensió en tots els partits no és gens fàcil. Els jugadors afr onten els partits sabent que és molt possible que s’enduguin la

victòria, i això els pot dur al conformisme. La clau per evitar-ho pot ser tr eballar per objectius concr ets, anar al detall, al minut. Pensar més enllà del r esultat. L’Atlètic Barceloneta està fent història. A cada partit que passa la llegenda s’incrementa. Ja són més de cent partits sense perdre (cent cinc al tancament de l’edició) i sembla difícil que els parin. L’entitat barcelonina ha sabut r enovar-se amb els anys fitxant jugadors de primer nivell per cobrir les baixes. En els darr ers anys han arribar jugadors com ara Mar c Minguell, Blagoje Ivovic, Nathaniel Miller o Joshua Monpeat, que no han fet més que r eforçar una plantilla ja forta de per si. A més, han fet un esforç apostant per un planter que ja ha donat al primer equip jugadors com ara Albert Español o Ferran Tomasa. La darr era mostra de suport al planter ha estat l’acor d amb la Unió Esportiva Horta, de primera divisió, que estava a punt de desaparèixer . A dia d’avui l’històric equip del barri d’Horta s’ha convertit en el filial mariner . Un nou encert en la política de futur de l’Atlètic. Un cop fets els cent, l’objectiu continua sent guanyar tots els títols estatals. La guerra per la conquesta de l’Estat espanyol sembla que la tenen guanyada, com certifiquen cent batalles. Ara toca seguir fent història i elevar les gestes a Europa. Per què un equip com aquest és capaç de fer -ho. Els jugadors de l’Atlètic poden vèncer qualsevol exèrcit.

ç e


100R

19/1/09

02:16

Pรกgina 89

MARC MINGUELL


100R

19/1/09

02:16

Pรกgina 90

DAVID MARTIN


100R

19/1/09

02:16

Pรกgina 91

DANIEL LOPEZ


san_silvestre:Maquetación 1

19/01/2009

1:42

ue les festes de Nadal són una època de tradicions, no és res que us descobrim ara. Que els darrers dies de l’any són per deixar enrere els mals records i encarar l’any entrant amb empenta, tampoc és res que no sapigueu. I, d’altra banda, si us fem relacionar aquests dies amb l’esport, de ben segur que a tots us vindrà al cap una d’aquestes tradicions, la Sant Silvestre.

Q

Des que el 1924 es va disputar a Sao Paulo (Brasil) la primera cursa de Sant Silvestre, recollint la tradició francesa de les carreres nocturnes d’any nou en què els corredors portaven torxes, moltes ciutats d’arreu del món s’han anat sumant a la tradició. Durant els darrers dies de l’any, milions de persones decideixen deixar enrere l’any que s’acaba i fixar-se noves fites per a l’any que entra, i ho escenifiquen corrent 10 km pels carrers de les seves ciutats. A l’Estat espanyol tenim diverses curses de Sant Silvestre. La més important, per tradició i participació, és la que es corre a Madrid, la coneguda com San Silvestre Vallecana. És la que té més participació (27.500 persones) i la més professionalitzada de l’Estat. Es tracta d’una cursa en què es pot participar de forma amateur (San Silvestre Popular) o de forma professional (San Silvestre Internacional). A molta distància, la segueix la Sant Silvestre de Barcelona, amb 5.000 participants. La cursa de la Ciutat Comtal és molt més recent que la madrilenya (des del 1999) i l’organitza l’Ajuntament de Barcelona. A Catalunya, però, ja fa un any que una altra localitat es va voler sumar a la festa. A Lloret van tenir la idea de crear la seva Sant Silvestre. Una d’especial, única, diferent al cap i a la fi. És per això que la Santsi de 92 esforç

Página 92

Lloret es corre el dia 28 de desembre en comptes del 31 i que es disputa sobre cinc quilòmetres en comptes de deu. A la Sant Silvestre de Lloret hi participen professionals, esportistes de tots els àmbits i corredors amateurs de tota mena. És una cursa pensada per a tots els públics, amb un recorregut més curt i sense cap mena de desnivell. Una festa de l’atletisme, doncs, pensada per a tothom. Aquesta vegada se’n corria la segona edició. Amb el record de l’èxit de l’any passat, l’organització esperava una bona participació. El nombre de dorsals inscrits (1.700) feia pensar que tornaria a ser un èxit. I és que, amb la fórmula d’ajuntar corredors i cares conegudes, l’olímpic Josep Lluís Blanco, organitzador de la cursa, ha sabut atraure el públic. A més d’ell mateix, en aquesta edició del 2008 hi van participar el campió olímpic Reyes Estévez i esportistes com ara l’exjugador d’handbol Andrei Txepkin, el tennista Tommy Robredo o el pilot Miquel Molina. L’Ajuntament, com ja va fer l’any anterior, es va abocar en l’organització de la Sant Silvestre, i fins i tot es va poder veure córrer el regidor d’Esports i entrenador de l’equip d’hoquei sobre patins de la localitat, Ivan Tibau, i l’alcalde de Lloret, Xavier Crespo. El toc de color el van posar diversos participants que es van disfressar per a l’esdeveniment. Entre d’altres, el periodista de Televisió de Catalunya Arcadi Alivés, que va arribar vestit de patge reial. El cel amenaçava pluja i els mals auguris es van complir. Josep Lluís Blanco, però, ja havia anunciat uns dies abans que, encara que plogués, la cursa es correria. Res els impediria celebrar aquesta festa. Al final, la nota negativa va ser que tres-cents dels

inscrits no van acudir a la cita per culpa del temps. Tot i això, el fet que, malgrat les inclemències del temps, més de mil trescentes persones travessessin la línia de meta ja és tot un èxit. Eren les deu del mati i els mes petits es preparaven per competir. Abans de la cursa per a adults, van tenir lloc les curses de promoció. L’estadi de Lloret va acollir les curses dels menors de quinze anys (des de la categoria cadet fins a la prebenjamina). Van ser molt disputades i van crear molta expectació, de manera que van ser la presentació idònia per a la gran cursa. A dos quarts de dotze es donava el tret de sortida. Només començar, ja es van posar liderant la cursa els favorits: Reyes Estévez, campió de l’edició anterior, seguia de prop els kenyans Cherob i Limo, en un inici força lent. En el quilòmetre 2, l’atleta kenyà campió del món dels 3.000 m obstacles, Ronald Kipchumba Rutto, va llançar un atac que va ser secundat per Estévez i un grup reduït de corredors. Entre els seguidors hi havia l’organitzador de la cursa, Josep Lluís Blanco, que poc després protagonitzaria una nova escapada seguida només per Kipchumba. Quan tot semblava indicar que la victòria estaria entre el lloretenc i el kenyà, el jove Víctor Montaner, corredor del FC Barcelona, va començar a remuntar metres de manera espectacular. L’arribada va ser de traca i mocador. Ja a les pistes d’atletisme, tots tres corredors van arribar alhora. A les grades, la gent es va posar dreta, impressionada sobretot per la remuntada de Montaner. Els darrers metres es van córrer a una velocitat impròpia d’una cursa de llarga distància. A l’esprint es va imposar el veterà Blanco, que, traient pit, es va saber avançar uns centímetres als altres


san_silvestre:Maquetación 1

19/01/2009

1:42

corredors; en segona posició va quedar Kipchumba, i, tancant el calaix, després d’una veritable exhibició, el corredor del Barça Víctor Montaner. Cal destacar que darrere d’aquests tres va entrar una altra jove promesa de l’atletisme català, el també natural de Lloret Àngel Mullera, que va aconseguir batre el campió de l’edició anterior, Reyes Estévez, finalment cinquè. Quant a les noies, l’atleta de Lloret Eva Arias, amb un temps de 16.40, es va endur la prova. En segona posició va quedar Jacquelin Martín, que repetia lloc al calaix.

Página 93

El podi el va tancar la kenyana Joyce Chepkemboi, amb un temps de 16.56. En quart lloc va arribar l’atleta marroquina Hassna Bahom, i la cinquena posició va ser per a la també kenyana Sarah Kerubo. Pel que fa al resultat de les cares conegudes, cal destacar la bona actuació de l’exciclista Melcior Mauri, que va arribar al lloc 40. El següent “conegut” a travessar la línia de meta va ser Tommy Robredo, en el lloc 104. Els aficionats a l’handbol van haver d’esperar vint-i-cinc minuts per veure arribar Andrei Txepkin, en la posició 745. I l’alcalde

de Lloret, Xavier Crespo, va arribar en el lloc 1.129, després de més de mitja hora corrent. Josep Lluís Blanco, organitzador de la prova, aconseguia així el títol que l’any passat no es va poder endur. Al final de la prova, el campió es va mostrar molt satisfet per la cursa feta i pel nivell aconseguit en aquesta segona edició de la Sant Silvestre lloretenca, tant pel que fa a l’àmbit popular i la participació, com a l’àmbit de la competició. Va ser una festa de l’atletisme, de la qual, malgrat el mal temps, tothom va poder gaudir a Lloret.

e ç

esforç 93


san_silvestre:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:42

P谩gina 94


san_silvestre:Maquetaci贸n 1

19/01/2009

1:42

P谩gina 95


FullC

19/1/09

96 esforรง

02:26

Pรกgina 96


FullC

19/1/09

02:26

Pテ。gina 97

TEXT: テ記EX RUBIES ツキ FOTOS: VテェCTOR SALGADO


FULL CONTACT

FullC

19/1/09

02:26

Pรกgina 98


FullC

19/1/09

02:26

D

Página 99

e vegades tornar és el més difícil. O bé perquè estem bé allà on som, o bé perquè el que hem deixat enrere és massa bo o bé perquè ja vam deixar una bona imatge i no volem espatllarla. Sovint, però, el que hem deixat ens crida i es torna un imant que ens atreu amb una força irresistible. Els grans intenten retirar-se com més amunt millor. Les grans llegendes de l’esport ho han fet així. A cops apareixen uns quants que es deixen endur per la crida i que tornen al lloc on es van convertir en herois. El darrer que s’ha deixat endur per la passió i ha tornar al lloc on els focus de la fama encara l’il·luminaven ara fa quatre anys ha estat Xavi Moya (23 de novembre de 1967). El boxejador barceloní, de 41 anys, és tota una llegenda del ring. És un home fet a si mateix, amb unes fortes conviccions i un caràcter afable fora del ring però ferm, i sobretot extremament guanyador, al quadrilàter. És un mestre dels esports de combat, que domina des de la boxa fins al kungfu, passant pel full-contact i el kickboxing. Aquest veterà del ring, que va començar a entrenar-se perquè li van robar la jaqueta i cinc-centes pessetes amb quinze anys, s’ha convertit en un dels millors practicants d’esports de combat de tots els temps. Ara fa quatre anys va decidir penjar els guants. Tenia una família per mantenir, estava a punt de sobrepassar la quarantena i se sentia cansat físicament i anímicament. Malgrat això, són molts anys d’entrenament diari i de “jugar” amb els guants. És per això que durant aquests quatre anys no ha fallat cap dia: “Al matí corro 40 minuts, després m’entreno al gimnàs amb els nois, torno a casa i a la tarda m’entreno un altre cop.” Qualsevol diria que tenia pensat tornar. No és així. De fet, la cosa va ser quasi una casualitat. “Va ser la meva dona, la Queralt, qui em va dir que el que necessitava era tornar.” Ell no va dubtar gaire, i el perquè és prou clar: “Em picava una mica el cuquet.” En Xavi no es va quedar tranquil quan ho va deixar. Creia que ho havia fet “per la porta del darrere” i necessitava demostrar-se “que encara podia competir”. Si tornava, pensava que se sentiria “tranquil per haverho intentat”. La cosa és que va decidir ficar-se de nou entre les cordes. I no per la porta petita, amb lluites de preparació i algun combat d’exhibició. Ho va fer desafiant el sis

vegades campió del món i vigent posseïdor del títol, Bernard Merchant. Sens dubte, suposava el repte més gros de la carrera del gran Moya. S’havia retirat invicte i, “si perdia, aquesta lluita podia suposar una taca al meu historial”, reconeix. És per això que es va preparar físicament fins que es va sentir “amb forces per combatre com abans”. Va arribar el dia. El Palau Sant Jordi era l’escenari perfecte per a la gesta. En Xavi, quatre anys després d’haver baixat dels quadrilàters, sortia del vestidor i encarava el passadís que l’havia de portar a la glòria. Havia despenjat de nou els guants, s’havia ajustat els embenats per protegir-se les mans maltractades i havia visualitzat cada segon del combat que estava a punt d’entaular. “Un cop a sobre del ring, amb dues mil persones als meus peus i els focus il·luminant-me, vaig pensar que això era el que volia i que ara el que calia era guanyar el combat.” Moya, va canviar l’expressió de la cara només sonar la campana. La fera havia hibernat durant quatre anys, però es va despertar amb més força que mai. La pèrdua de velocitat i agilitat la compensava

ara amb més quilos i una tècnica millor. Va començar el combat amb una miller kick de dretes que no va arribar a destinació. Malgrat això, Moya no va afluixar i va connectar una sèrie de cops contra el francès que el van arraconar en un racó. En Xavi reconeix que se sentia a la seva “salsa, era on volia ser i estava gaudint d’allò més”. El francès es limitava a veure-les venir, aguantant el tipus, cobrint-se i esquivant perquè cap dels ganxos de Moya impactés contra el seu rostre. “Jo, si tornava, no era per arrossegar-me pel ring, jo sabia que si ho feia era perquè estava fort.” I Déu n’hi do si ho estava. Cada cop l’acostava una mica més al títol. El francès, però, aguantava sorprenentment i a cada assalt que passava semblava que estigués més fresc. “Era un combat a dotze assalts, i en un combat d’aquesta mena has d’estar actiu tota l’estona, perquè si abaixes el ritme et foten una pallissa.” Això era el que esperava Merchant, que en Xavi decaigués cap al cinquè o el sisè assalt. Els primers assalts havia estat a la defensiva, esperant el seu moment. Sabent que Moya havia estat quatre anys inactiu, esperava cansar-lo,

Un cop a sobre del ring, amb dues mil persones als meus peus i els f ocus il·luminant-me, vaig pensar que això era el q ue v olia i q ue ar a el q ue calia er a guanyar el combat

Si t ornava, no er a per arr ossegar-me pel ring, si ho feia era perquè estava fort esforç 99


FullC

19/1/09

02:26

Página 100

desgastar-lo i trobar el moment per atacar. El català, però, feia el seu combat. La suor li recorria tot el cos i s’evaporava per la calor dels focus. Una boira envoltava els lluitadors fins a crear una escena èpica. Cops d’anada i de tornada. Primeres gotes de sang, suor, contrallums i crits i més crits. En Xavi oferia un repertori de cops que semblava que no tingués final. Les ànimes que s’havien congregat al Sant Jordi eren testimoni del retorn del millor Moya. Merchant, però, no estava disposat a ser part de la festa i encaixava els cops com si es tractés d’un mur infranquejable. “Ho aguantava tot! Físicament estava molt i molt bé”, afirma ara en Xavi. El pœblic no podia creure’s que aquell gegant francès encara es mantingués dret. Havien estat centenars els cops que havia rebut, però és que aquesta era la seva tàctica. Moya va parlar amb l’entrenador del francès l’endemà i ell li va reconèixer que “esperaven atacar a partir del cinquè o sisè assalt”. Però era massa tard. “Es pensaven que jo no aguantaria i que abaixaria el ritme”, assegura. En Xavi va saber jugar les seves cartes i l’experiència el

va ajudar. Al sisè assalt, quan havia d’arribar l’atac de Bernard, es va acabar tot. Encara que el combat va arribar als dotze assalts, la cosa va quedar decidida en el sisè. Així mateix ho reconeix Moya: “El sisè i el setè assalts van ser la clau. Vaig seguir entrant i sortint i connectant molts cops i rebent-ne pocs. A partir d’aquí em vaig veure amb forces per aguantar i va ser quan va entrar en joc l’estratègia.” El punt d’inflexió va arribar amb una Moya kick, com és coneguda en el seu gimnàs. Es tracta d’una puntada de peu giratòria directa al cap, que va impactar de ple a la cara del francès, el qual no va poder fer més que agafar-se a les cordes per no caure. L’àrbitre va fer l’enèsim compte del vespre i els va manar que es retiressin als racons. La part final del combat va ser un manual de com aguantar, esquivar i colpejar, a càrrec de Xavi Moya. El català va ser intel·ligent i va saber llegir el combat. Tenia molts punts i només calia esperar, ja que el combat acabaria caient pel seu propi pes. La clau, segons el barceloní, va ser “que ells esperaven que la pressió i la falta de ritme poguessin afectarme, però jo estava molt ben preparat.”

Encara faltaven vint segons perquè s’acabés el combat, però en Xavi ja es va dirigir al pœblic girant els canells en senyal de victòria. Era el seu vuitè títol mundial de full-contact, i l’havia aconseguit quatre anys després d’haver penjat els guants. Aquell moment màgic es va viure al Sant Jordi d’una manera molt especial. Moya aixecava el cinturó de campió davant la bogeria i la cridòria de més de dues mil persones que l’aclamaven. Era el reconeixement a una carrera d’èxits i llegendes. El millor moment, però, encara havia d’arribar. Perdut pel rebombori, Moya va buscar els seus entre la gent. De la multitud va sortir la seva filla Judith, que, amb llàgrimes als ulls, li va dir “Papa, que gran que ets”. “Aquell moment va ser l’instant en què tota persona somia. Acabava de fer una cosa que m’encanta, m’havia sortit bé i els meus estaven orgullosos de mi.” L’èpica del moment quedarà en el record de tots els que s’hi van congregar. En Xavi, de la seva banda, es mostra “molt content perquè la feina va sortir bé”. Amb uns dies de marge, i havent superat l’emoció provocada per l’èxit, cal preguntar-se: I ara què? “M’ho pregunten molt, els periodistes i els nois del club. Jo no tanco la porta a res, però tampoc la deixo del tot oberta”. -Però això és com no dir res. -Diguem que em continuaré entrenant, com he fet sempre, i que, si ve alguna cosa que em motivi, ja ho veurem. Doncs ja ho veurem, però jornades com la viscuda al Sant Jordi són difícils de repetir.

ç e

100 esforç


FullC

19/1/09

02:26

Pรกgina 101


NIT AL GYM

moda:Maquetación 1

19/01/2009

2:02

Página 102

Fotografia: Meri Santos Estilisme: Laia Gómez Maquillatge i perruqueria: Vanessa Villela per Rimmel London i Joico. Models: Ana Cerqueira i Julia Jove de Options by Francina. Agraïments: centre Áccura Sport & Wellness Center de Gavà (www.accura.es)

102 esforç

Ana: Body KRIZIA ROBUSTELLA i mocador BUFF. Julia: Body KRIZIA ROBUSTELLA, ulleres TRIBORD, tovallola BENETTON.


moda:Maquetación 1

19/01/2009

2:02

Página 103

Julia: Dessuadora PROTEST, mocador BUFF, pantalons KRIZIA ROBUSTELLA, sabates JUAN ANTONIO LÓPEZ. Ana: Ulleres ALAIN MIKLI,dessuadora CIRCA, faldilla NIKE, sabates JUAN ANTONIO LÓPEZ.

esforç 103


moda:Maquetaciรณn 1

19/01/2009

2:02

Pรกgina 104

Ana: Vestit KRIZIA ROBUSTELLA, leggings PEPA LOVES, sabates FLY LONDON. Julia: Total look PEPA LOVES, esportives NIKE.

104 esforรง


moda:Maquetación 1

19/01/2009

2:02

Página 10

Julia: Dessuadora i top KRIZIA ROBUSTELLA, pantalons oversize MANUEL BOLAÑO, sabates JUAN ANTONIO LÓPEZ, bossa esportiva NIKE.


moda:Maquetaciรณn 1

19/01/2009

2:02

Pรกgina 106

Julia: Body KRIZIA ROBUSTELLA, ulleres TRIBORD, tovallola BENETTON, aigua VERI. 106 esforรง


moda:Maquetación 1

19/01/2009

2:02

Página 10

Ana: Ulleres ALAIN MIKLI,dessuadora CIRCA, top BUFF, pantalons KRIZIA ROBUSTELLA, accessori NIKE, aigua VERI, sabates JUAN ANTONIO LÓPEZ.


gadgets:Maquetación 1

19/01/2009

1:57

Página 108

GADGETS

Geocaché és una caça del tresor d'alta tecnologia. Joc en tot el món d'aventura que busquen equipats amb dispositius GPS. La idea bàsica és localitzar ocults contenidors, anomenats geocachés, a l'aire lliure i, a continuació, compartir les seves experiències en línia. Geocaché és gaudit per persones de tots els grups d'edat, amb un fort sentit de comunitat i suport per al medi ambient. www.geocaching-hispano.com





Cyclone de Buff. Buff® innova, la nova gamma top de productes Buff®, llença Cyclone Buff®, la peça multifuncional per coll i cap que ofereix la major protecció contra el vent. Especialment dissenyat per activitats hivernals on la velocitat o el vent són elements importants com en els esports de muntanya, moto, esquí, moto de neu, etc. www.buff.es

Mizuno AW08 Wave Elixir 3. Excel·lent combinació d’ amortiguació i estabilitat per a corredors lleugers (-70 kg aprox.) amb pronació lleu. Entrenaments ràpids i/o regulars en terra i/o asfalt.SMOOTHRIDE™ Conjunt de tecnologies que redueixen les vibracions produïdes pels impactes del peu en el sòl i milloren la flexibilitat de la sabatilla, aconseguint una transició més fluïda entre les tres fases de la trepitjada. www.mizuno.com



 Wilson Outdoor Soccer Kit. El kit de fubol portàtil per jugar al teu esport favorit a cualsevol lloc. www. wilson.com

108 esforç


gadgets:Maquetación 1

19/01/2009

1:57

Página 109



Adidas Techfit . Dóna i rep. Domina el joc per a la teva germanor. Gràcies a Techfit™, amb compressió Powerweb, la teva potència de salt vertical s'incrementarà en un 4%. L'exclusiva construcció amb el dissenyo ForMotion et permet moure't sense restriccions, i gràcies al teixit ClimaCool et mantens sempre sec. www.adidas.com

 Ucan reproductor Mp3 sumergible. Reproductor MP3 de grandària reduïda que ens permet nedar i practicar altres esports aquàtics fins a 3 metres de profunditat escoltant les nostres cançons favorites. La característica que ho diferencia d'altres models similars és la grandària, més reduït que altres dispositius. La capacitat és de 1GB (250 MP3/500 WMA) i té una autonomia de fins a 15 hores proporcionada per una petita bateria. A més sura, la qual cosa facilita que no ho perdem encara que es caigui. www.u-banana.com

 HT2 de Timberland . El Timberland ® HT2 paquet de rellotges tecnològics. Té rellotges tant digitals com analògics creant quatre zones horàries diferents, un altímetre per a realitzar un seguiment de la seva altura, un termòmetre i un baròmetre per a rastrejar les condicions meteorològiques. I, en cas que es perdi, té una brúixola perquè vostè no hagi de parar i preguntar per adreces. No deixis que la grandària t'enganyi, és raonablement lleuger i se sent genial en el canell. www.timberland.com

 YAKKAY Smart ONE . "Smart ONE" és un nou disseny elegant que es distingeix per les sivelles d'ajustament en acer inoxidable polit i envolta amb la seva corretja les orelles. Però la veritable diferència es mostra quan una dels moltes fundes s'adjunten al casc. Es canvia d'un casc a un capell i es converteix en un accessori per a la seva roba. El casc s'ajusta al seu cap amb una sèrie de cercles d'escuma adhesiva que tenen l'avantatge afegit que l'aire pugui circular entre ells. Quan vostè està muntant la seva bicicleta, l'aire serà impulsat en el casc, i refrescarà agradablement el seu cap. A més, el seu cap es quedarà seca en temps plujós, perquè les cobertes estan dissenyades sense forats. El casc complix plenament la norma europea CE (EN1078). www.yakkay.com

esforç 109


Audiovisuals 18

19/1/09

02:40

Página 110

110 esforç

És el portal web del programa de ràdio 2de18, que, segons els creadors, parla de l’actualitat més freak del bàsquet, centrant-se en les anècdotes i passant de resultats i coses similars. A més, ho acompanyen tot amb bon rap i porten convidats de primer nivell. 2de18 és el programa ideal per als amants del bàsquet i el hip-hop.

El Barça o la vida Diversos autors · Editorial: Columna

Angel Joaniquet · Editorial: Angle Editorial

A Catalunya, terra vinculada al mar per necessitat i vocació, els oficis de mar van generar pràctiques que, amb el temps, es van convertir en activitats esportives. La platja va ser el punt de trobada i el lloc idoni per desenvolupar aquests esports, d’on sorgiren els primers pioners del rem, de la vela, de la motonàutica, de la pràctica subaquàtica i del surf. Aquesta obra és un homenatge a tots aquests pioners.

www.ramongibert.com

L’actualitat del FS Gironella, l’únic equip català a la Divisió d’Honor femenina de futbol sala i protagonista del reportatge d’aquest número, es pot seguir en el seu bloc. Hi trobareu informació gairebé diària i fotografies de les noies del primer equip, però també de l’equip masculí, les categories inferiors, les festes del club i tot allò que gira al voltant del Giro.

Esports de mar

Josep M. Solé i Sabaté · Editorial: Angle Editorial

Aquest llibre és fruit del treball conjunt d’un historiador i un periodista, és l’estudi definitiu sobre la trajectòria del FC Barcelona durant la Guerra Civil, el conflicte bèl·lic que va fer trontollar la vida de l’Estat espanyol. Els autors s’han endinsat en aquesta època de la història del club a partir de documentació oficial, inèdita fins avui. Aquesta documentació amplia la cronologia política, social, econòmica i esportiva del Barça en temps de guerra.

www.2de18.com

fscgironella.blogspot.com

El Barça en guerra

AUDIOVISUALS

Antologia de contes dels Germans Miranda sobre el Barça i la vida. Dotze contes de futbol. L’afició, els jugadors, els àrbitres, l’esport, les llàgrimes, la lliga, les derrotes i l’èxit. Els dotze Miranda són Pep Bras Miranda, Carles Capdevila Miranda, David Cirici Miranda, Piti Español Miranda, Jordi Galceran Miranda, Enric Gomà Miranda, Guillem Martínez Miranda, Albert Om Miranda, Jordi Puntí Miranda, Jordi Serra Miranda, Toni Soler Miranda i Mathew Tree Miranda.

Ramon Gibert és un fotògraf català especialitzat en hoquei sobre herba, amb molts anys d’experiència i amb una tècnica quasi perfecta. En el seu web podem trobar alguns exemples del treball d’aquest amant de l’hoquei i la fotografia, que ha fet de les seves passions una feina. Es tracta d’un fotògraf genial, de qui podeu seguir la feina al seu web i al projecte 52 fotògrafs d’esforç.


El jugador holandès del Reial Madrid Royston Drenthe va gravar fa uns mesos un clip pels carrers de Madrid. El videoclip en qüestió té diverses localitzacions de la capital i s’hi poden veure imatges del Santiago Bernabéu i del mateix Drenthe fent malabarismes amb la pilota. La cançó és una col·laboració en el disc del seu amic i cantant de rap UNI-q, anomenat Kapitalisme.

Director: Richard Loncraine · País: EEUU · Any: 2004

Wimbledon:

Una pandilla de pelotas

Una pandilla de pelotas (The Bad News Bears, Estats Units, 2005) és un remake del film homònim dirigit el 1976 per Michael Ritchie i protagonitzat pel desaparegut Walter Matthau, que feia de Buttermaker, un exjugador de beisbol vingut a menys. Buttermaker acaba dedicant-se a netejar safarejos, fins que li cau del cel l’oportunitat d’entrenar un equip perdedor de la lliga infantil de beisbol. En aquesta nova versió, és un genial Billy Bob Thorton qui dóna vida a Buttermaker, que, mig borratxo, tirarà l’equip endavant.

Be Somebody... or Be Somebody’ s Fool!

Balmoral és el darrer disc del roquer català Loquillo. El cantant del barri del Clot, en honor al seu passat com a jugador de bàsquet, va decidir rodar un videoclip del single “Memoria de jóvenes airados” amb diversos integrants del combinat estatal que va guanyar la plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 84. Van jugar un partit a Badalona trenta anys després d’haver coincidit amb Loquillo també en una pista de bàsquet.

Director:Richard Linklater · P aís: EEUU · Any: 2005

Chris Wilton (Jonathan Rhys Meyers) és un jugador de tennis retirat que es muda a Londres per treballar com a entrenador. Donant classes a gent de bona classe, coneix Tom Hewett (Matthew Goode), un alumne amb qui forja una bona amistat. Un cop introduït a la seva família, en Chris coneixerà la germana d’en Tom, la Chloe (Emily Mortimer), amb qui començarà una relació. Aviat, però, a la vida d’en Chris hi entrarà també la Nola (Scarlett Johansson), la preciosa parella del seu amic Tom.

El amor está en juego

Página 111

Kapitalisme

02:40

En Peter (Paul Bettany) és un tennista anglès amb una classificació prou dolenta dins l’ATP quan arriba Wimbledon. Sense cap esperança en una hipotètica victòria, en Peter coneix una tennista americana, Lizzie (Kirsten Dunst), de qui s’enamorarà. Després d’aquest inesperat esdeveniment, amb una mica de sort i amb més bon tennis del que era habitual en ell, en Peter va superant rondes i veu, després de molts anys, que és capaç de tornar a fer una cosa gran en la seva professió.

Conegut com a Mr. T, l'actor i exlluitador de lluita lliure a la WWF, Lawrence Tureaud, va posar veu a les cançons de la pel·lícula Be Somebody... or Be Somebody's Fool!. És un vídeo educatiu en el que Mr. T es dirigeix als nens per tal de que aquests tractin bé a les seves mares i tinguin respecte per la gent gran. Tot plegat, a ritme de rap i amb balls de breackdance. La cançó més coneguda és Treat Your Mother Right, parodiada per el programa La Hora Chanante.

Lawrence Tureaud · Any: 1984

Loquillo · Any: 2008

19/1/09

U-NIQ · Any: 2008

Match Point

Balmoral

Director: Woody Allen · País: Regne Unit · Any: 2005

Audiovisuals 18

esforç 111


Caricatura 17

19/1/09

JAVI GARCรA

02:43

Pรกgina 128


Caricatura 17

19/1/09

02:43

Página 129

, i h T

U I R C S B SU

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç

93 689 14 35 · info@esforc.cat .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB

esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat


esforç publicacions

e ç

WWW.ESFORC.CAT

esforç Número 18

Esforç 18  

Sports Magazine

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you