Issuu on Google+

000-Portades

10/1/07

10:38

Pรกgina 1


000-Portades

10/1/07

10:38

Página 2

CENTRE CULTURAL DEL VI cursos 2006 Programa • Introducció al vi, l’enologia i la viticultura • El tast de Vins • Vi i gastronomia • Els destil·lats • Vins de finca Torres • Grans vins del Món • Curs de tast avançat

Tot sobre el vi Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

València San Vicent Màrtir, 146 46007 València T 963 412 297 F 963 808 962 ccvvalencia@torres.es

Barcelona Aribau, 173 08036 Barcelona T 932 008 763 F 932 009 364 ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc 17003 Girona T 972 223 757 F 972 410 871 ccvgir@torres.es

Madrid Mártires Concepcionistas, 19 28006 Madrid T 914 017 762 F 914 010 208 ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de Tenerife Edif. Parquemar. Avda. Manuel Hermoso Rojas, 2 38003 Sta Cruz de Tenerife T/F 922 595 200 ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 22 07005 Palma de Mallorca T 971 777 254 F 971 777 250 ccvpalma@torres.es

www.torres.es clubtorres@torres.es


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Página 1

editorial la força de l’equip Editor / Director Josep M. Monteagudo Director d’art Jordi Elias Cap de redacció David Pozo Administració Blanca Buïra Publicitat Mariano Rubio publicitat@esforc.com Subscripcions subscripcions@esforc.com Han col·laborat en aquest número Álex Gonzalbo, Albert Puig, Oriol Olivé, Sergi Sabaté, Iván Mullor, Eduard Palomares, Ramón Balius, Núria Llata, Gustavo Bejer i Josep Maria Raduà Fotografies Alfredo Ferrer, Oriol Durán, Emilio Cobos, Paco Pubill, Marcos Pérez de Rozas, Olivia Molet, Jordi López i Toni Llaberia Esforç publicacions, sl Rafael Casanova, 19 1r. 2a. 08750 - Molins de Rei Telèfon 936 805 355 - Fax 936 805 620 www.esforc.cat - info@esforc.cat Distrubució Coedis, sl Avinguda Barcelona, 225 08750 - Molins de Rei. Disseny gràfic, maquetació i preimpressió Emirimalé, grafistes Disseny portada www.esforc.cat Impressió Printer, Indústria Gràfica, SA Dipòsit legal: B-39877-2006 Preu de l'exemplar: 3,5 euros El paper que utilitza Esforç publicacons no perjudica el medi ambient. Esforç publicacions no es fa responsable de les opinions contingudes en les feines signades, essent les opinions expresades d’única responsabilitat de l’autor o autora. Esforç publicacions es reserva el dret a publicar qualsevol informació rebuda. No s’autoriza la reproducció del publicat si no és amb l’autorizació expressa i escrita d’Esforç publicacions, amb l’excepció de cites breus, fent esment , en tot cas, de la seva procedència. Esforç publicacions tampoc no es fa responsable dels continguts o textos de les insercions publicitàries. El client es responsabilitza, en front d’Esforç publicacions i de tercers, de que totes les dades que apareixen en la publicitat siguin correctes i no atemptin contra drets de qualsevol mena (us de marques, patents, publicitat enganyosa, venda en exclusiva, etc.).

Portada: Club Balonmano Granollers Fotografia: Nacho Juárez Maquillatge i perruqueria: Katharina Nitzpon (Vanity Room) com productos Biotherm Homme i GHD Hair

Josep M. Monteagudo

Any nou...

Doncs a continuar lluitant, perquè qui vulgui fer-se promeses per a endreçar la temporada en aquestes alçades de la competició, va mal encaminat. La feina ben feta es comença a l’estiu, i l’aturada de Nadal, si és que n’hi ha, serveix per a fer una petita posada a punt dels diferents efectius o per a recuperar lesionats. De fet, la majoria de lligues jugaran ara la tornada, que normalment serveix per a rematar la feina duta a terme a la primera volta. Ben aviat es començaran a percebre els veritables candidats al triomf i els play-off serviran per a veure els millors duels de la temporada. I al final sabrem qui s’enduu la copa. Aquest equip rebrà tots els honors. Però, i la resta? S’hauran de conformar amb allò que ens deien que “l’important és participar”? Doncs de totes totes NO, l’important és guanyar. Hi estic d’acord. Ara bé, què significa guanyar? Ni molt menys endur-se la copa ho és tot. Hi ha d’altres objectius molt més importants com formar un bon equip i, sobretot, passar-ho bé jugant. És clar que per a gaudir jugant cal esforçar-se en els entrenaments, fins i tot patir. Aprofitaré doncs de nou aquesta columna, per a fer una crida d’atenció als dirigents de l’esport català: per què es recompensa només a aquell equip que ha guanyat la final? Què passa amb els que igualment han fet un esforç i s’han quedat en el camí? O aquell equip que ha practicat el millor fairplay de la competició? O tants d’altres que fa anys que estan treballant per a promocionar l’esport a la seva localitat? El Granollers, per exemple, és un dels molts equips que normalment no surten a les primeres planes dels mitjans esportius malgrat ésser el major bressol de l’handbol català. Doncs nosaltres no caurem en el mateix parany. Felicitats, Granollers! Tal i com insinuava més amunt, hi ha molta gent que per Nadal no descansa i em refereixo a tots aquells que fan possible, cada any, els diferents partits de les seleccions catalanes. Tots ells es mereixen també un gran reconeixent. Malauradament aquests encontres encara no són oficials però, un cop més ha quedat palesa la voluntat existent en la societat. Tant de bò que aquests partits es puguin gaudir al llarg de l’any i restablir d’una vegada aquesta anormalitat històrica.


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Página 2

correu Més Hoquei Sóc aficionat a l’hoquei patins i estic molt satisfet que hagi sortit una revista com aquesta, que tracta els esports minoritaris com el nostre, i a més en català, ja era hora. Us felicito pel reportatge de l’aniversari d’un club emblemàtic com el Voltregà i les entrevistes a esportistes. Aquest interès dóna a les joves promeses més ànims i coratge per continuar lluitant pel nostre esport. Es diu que una imatge val més que mil paraules i tot s’ha de dir que les imatges d’aquesta revista són esplèndides. Us encoratjo a continuar endavant i felicitarvos de nou per aquesta nova publicació.

Jordi Casalí Barcelona

Ha valgut la pena l’espera Sí, definitivament, ha valgut la pena l’espera. La vostra revista ens dóna l’oportunitat de conèixer i seguir aquells esports, equips i jugadors que tan oblidats han quedat durant tant de temps. Realment és sorprenent, perquè ara que la tenim entre les mans encara valorem més el que fins ara no teníem; reportatges espectaculars, fotografies impactants... Seguiu així, som molts els qui esperem els propers números d’esforç. Roser Ciprés Sant Just Desvern

Idees i suggeriments Us vull felicitar pel vostre esforç, mai millor dit, i animar el vostre equip a seguir així, ja que el resultat és molt bo. Volia també animar-vos a acostar el vostre públic, nosaltres, a tots aquests esports dels que parleu, dedicant una secció a recomanar clubs i escoles on poder inscriure els nostres fills interessats en ser els esportistes de demà. Així com gimnasos, acadèmies... Seria interessant. Espero amb ganes el proper número. Seguiu així. Marcos González Lleida

Volei masculí Hola amics. No puc començar sense abans felicitar-vos pel vostre projecte i donar-vos ànims per seguir endavant. Sóc un exjugador de vòlei masculí que segueix gaudint com el primer dia de l’esport, ara, junt amb el meu fill, a qui intento inculcar l’amor per l’esport. El fet de trobar una revista apta per a totes les edats és molt interessant, ja

Esforç— 2

que, al cap i a la fi, l’esport no té edats. M’agradaria poder veure ben aviat un bon reportatge sobre el vòlei masculí, perquè es mereix una oportunitat al vostre nou espai. L’espero. Gabriel Torres Barcelona


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Página 3

les vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanoves 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona) o a

cartes@esforc.cat

Les noies del vòlei català En primer lloc, com a afeccionada de l'esport i seguidora d'esports ‘minoritaris’, (no per número de practicants, èxits internacionals o arrelament al nostre país) com el waterpolo i el voleibol, us he de felicitar per l’aparició de la magnífica revista Esforç que omple un espai, immens espai, entre tanta premsa esportiva que pràcticament només parla del Barça i de futbol i poca cosa més. Després d’haver llegit els dos primers números, us animo a seguir en el camí i us felicito per la qualitat dels articles i del contingut en general. En el número 1 del mes de novembre, hi ha, no obstant, una col·laboració en l’apartat de voleibol del Sr. Enric Domingo (pàg. 19), en què hi vull fer un aclariment. En parlar de les jugadores catalanes que juguen a la Superlliga (i per tant dissortadament fora de Catalunya, aquí no tenim equips), no fa esment de Núria López que juga al Sanse de Madrid, Samanta Santamaria que ho fa al Promociones Percán d'Alacant, Maria Bonafont i Meritxell Alsedà que juguen al Patricia Volei de Menorca o de Laura Carmona que ho fa a l'equip de la Universitat de València (què curiós, els darrers equips dels Països Catalans...). En el cas d'aquesta darrera jugadora, ferma promesa del vòlei català i estatal (només té 18 anys) i desitjada per una bona colla d'equips de Superlliga, i formada al Vòlei Barcelona i a la Residència Blume, ha hagut de passar tres anys fora de Catalunya, a la Permanent de la selecció espanyola (a Sòria), per obrir-se camí en el món del voleibol.

Crec que pel nombre tan reduït de jugadores valia la pena no deixar-se’n cap i així valorar l'esforç de qui ha ‘d’emigrar’ per practicar en alt nivell l'esport del seus somnis. Caldrà, a més del tema de l'esponsorització, reflexionar per què en un País com el nostre el voleibol no aixeca cap a nivell de Clubs i veure que està fallant a nivell de promoció i de gestió perquè totes

aquestes jugadores (quin gran equip farien totes plegades!) i altres que potser també ho faran no hagin de marxar de casa nostra. Res més, continueu en la línia que us heu traçat. Contribuïu a fer gran l'esport català i el nostre País! Georgina Tomas Comas D'argemir

Resposta del director: Al número de desembre vàrem publicar una entrevista amb una altra jugadora catalana d’elit, Amaranta Fernández, que actualment juga a l’equip de Múrcia. Això ens demostra que el voleibol femení català està ple de jugadores de primer nivell malgrat no comptar, en aquests moments, amb cap equip a la Superlliga.Esperem i desitgem que els responsables del vòlei al nostre país puguin resoldre aquesta mancança.

Semblen propers però són lluny... Semblem propers però són lluny... Parlo dels jugadors que estem habituats a veure dia a dia per televisió quan marquen un gol, es lesionen o diuen quelcom fora de to. M’agradaria que a la vostra revista, que sembla tenir espai per tot el que ens interessa als amants de l’esport, hi constés una entrevista a en Víctor Valdés, el jugador del FCB, qui

entenc com a perfecte exemple que l’èxit és qüestió d’esforç i treball en equip. Seria bo veure l’altra cara d’aquest jugador tan admirat per tots.. Saray Fuentes Sant Joan Despí


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Pรกgina 4

HI HA EMPRESES QUE NECESSITAVEN AQUEST ESPAI

anuncieu-vos a l'esforรง 936 805 355


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Pรกgina 5


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Pรกgina 6


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Pรกgina 7


001-009-Primeres

4/1/07

18:43

Página 8

sumari 1

editorial

2 10 16

Cartes al director Panoràmica Actualitat esports

50

actualitat

especial seleccions catalanes 32

Catalunya és la protagonista

voleibol 50

56

Objectiu: Superlliga. El CV Sant Pere i Sant Pau posa la directa per estar present la pròxima temporada a la màxima competició. Dos metres d’il·lusió. José Luis Moltó, un jugador que ha recorregut Europa per demostrar un voleibol de màxim nivell.

64

Camon Guerrera. La millor jugadora del passat Mundial aposta per una selecció catalana que pot marcar la diferència. Idees clares. Pepe Borrell, jugador del Polo, està fent la seva millor temporada.

58

hoquei herba 58

waterpolo 66

74

100 anys del Natació. El Club Natació Barcelona celebra el seu centenari demostrant el poder d’una entitat històrica a la ciutat comtal. Sergi Pedrerol. El campió torna als seus orígens per finalitzar la seva trajectòria esportiva.

76

Sant Sadurní: lloc de referència. El Noia mostra, amb una excel·lent temporada, la consolidació d’un projecte basat en el seu planter.

66

hoquei patins 76

esforç— 8


Página 9

rugbi 82 86

82

90

El darrer adéu a Lansdowne Road. El mític estadi irlandès deixarà un buit a tots els aficionats del rugbi. Brian McLaughlin. “El rugbi català ha de trobar l’entorn favorable”. Isaac Moreno. Un home de rugbi que vessa il·lusió pels quatre costats.

handbol 92 94

Xavi Pérez. Un vallesà a terres malaguenyes. Planter Històric. El BM Granollers és el club català que millor ha sabut combinar estar a l’elit amb el treball del planter.

bàsquet 100 94

18:43

106

El somni inacabat del Pamesa València. El club ché necessita un títol per consolidar l’aposta de formar un equip campió. Josep Bordas. La imaginació permanent d’un home dedicat a la base.

futbol 108 114

Europa: la tercera via. El club de Gràcia disposa del millor potencial que pot tenir un club: la seva afició. Matías Irace. Un argentí que busca sort a Europa, aterra a Sant Andreu. esport convidat:

116

100

4/1/07

108

001-009-Primeres

hoquei gel

Fent història, treballant pel futur. El Puigcerdà és el gran dominador d’una modalitat que vol deixar de ser minoritària.

àrea esportiva 122 123 124 126 127 128

Nutrició Medicina esportiva Preparació física Audiovisuals Món esforç L’altra cara

esforç— 9


010-015-Panoramica

5/1/07

09:13

Pรกgina 10


010-015-Panoramica

5/1/07

09:13

Página 11

Sense opcions Si el millor atac és una bona defensa, Noruega ho ha portat a l’extrem durant el passat Campionat d’Europa d'Handbol. Les noves campiones, Gro Hammerseng, Karolines Dyrhe i Else Lybekk bloquejen amb contundència l’atac de la capitana hongaresa Anita Gorbicz. Foto: Action Images / Reuters


010-015-Panoramica

5/1/07

09:13

Pรกgina 12


010-015-Panoramica

5/1/07

09:13

Página 13

Potència en altura Brasil ha tornat a demostrar qui mana al voleibol mundial. El segona línia, Gilberto Godoy, remata davant els potents bloquejadors polacs, la gran revelació del passat Campionat del Món disputat al Japó.. Foto: Action Images


010-015-Panoramica

5/1/07

09:13

Página 14

Força i precisió L’espectacularitat de l’esport rei de l’aigua es demostra en moments d’intensitat com aquest llançament del jugador del CN Sant Andreu, Dani Hernández, al partit davant el CN Martiánez. Foto: Jordi López


010-015-Panoramica

5/1/07

09:13

Pรกgina 15


016-017-NwVol.qxd

4/1/07

16:58

Página 16

actualitat

volei

Lliga FEV

Incommensurable El Sant Pere i Sant Pau, de camí a la Superlliga

Superlliga

Sense solució Fa un any, el Volley Lleida es classificava per a la Copa del Rei

La temporada que està realitzant l’equip del bar-

pa del Rei, on podrà demostrar el potencial als

ri tarragoní està sent de les que fan història, i

que segurament seran els seus rivals per l’ascens

l’han convertit en el millor equip de la FEV en el

a finals de temporada.

Molt haurien de canviar les

que va de temporada. Tan sols dos sets han perdut

Dels altres equips catalans, el FC Barcelona ha en-

coses d’aquí a final de tempo-

els homes de Blas Ortega, i, el millor, en cap par-

trat en una línea ascendent que el pot portar a as-

rada per tal que el Lleida con-

tit s’ha denotat nerviosisme ni falta de confiança,

pirar a ser-hi en la lluita per les places de play-off al

tinuï comptant amb un equip

mantenint la mateixa intensitat des del primer a

mes d’abril. L’únic partit que ha perdut ha estat el

a la Superlliga. L’organització

l’últim minut. La primera volta s’ha passat amb

disputat amb el Sant Pere i Sant Pau, i si l’objectiu

d’aquesta temporada ha es-

una superioritat insultant, guanyant amb claredat

de la temporada era acabar entre els sis primers

tat tan nefasta que no es po-

tant als rivals més fluixos com als de més catego-

per consolidar-se a la segona divisió estatal, ara no

dia esperar res que no fos un

ria, és el cas de l’Andorra o l’Ermita Tèxtil San-

es descarta cap possibilitat, inclosa la de l’ascens,

equip enfonsat en l’última

tander. A part de l’ascens a la Superlliga, el pro-

tal i com reconeix el seu tècnic, Toni Alemany. Les

plaça de la classificació. Tan

per objectiu és la Copa FEV que es disputa aquest

seccions amateurs han rebut una important revifa-

sols ha pogut guanyar quatre

mes de gener a la localitat granadina d’Almoradí.

da des de l’arribada de Joan Laporta, i els fruits

sets en tota la temporada i té

Serà en aquesta nova competició, similar a la Co-

semblen que poden començar a recollir-se.

una diferència negativa de 200 punts, una marca mai vista a la Superlliga i que deixa clarament en quina situació es troba l’equip de la terra ferma. Encara que s’hagin fet fitxatges de darrera hora, la situació esportiva va en consonància amb l’econòmica, on no es troba cap patrocinador que pugui fer viable la continuïtat del club. Els fons que encara existeixen donen per pagar els jugadors i intentar fitxar algun reforç de darrera hora, però la falta d’espònsors i la recaptació de taquilla de cada 15 dies és insuficient per donar la continuïtat a l’entitat. El tècnic Ricardo Bollognine té la intenció de portar del seu país més jugadors per intentar fer front a la situació. La contractació d’Orejuela, que encara necessita el visat, i del capità del Gimnasia de la Plata i Esgrima, són les primeres solucions proposades per l’entrenador, que encara té crèdit per part de la junta.

esforç— 16


4/1/07

16:58

Página 17

Xavi Bosma abandona La estrella del volei platja mundial ha dit adéu definitivament a la alta competició i a les pistes de sorra després d’haver guanyat una medalla de plata a les olimpíades d’Atenas’04 i ser el primer jugador de tot l’estat en guanyar una prova del World Tour. Amb 37 anys, Bosma havia superat sis intervencions quirúrgiques al seu genoll dret, i segons el propi jugador de Roses veia ínfimes les possibilitats que hi havia de classificar-se per als Jocs Olímpics de Pequín al 2008. Ara Xavier ja està engrescat en nous projectes que, segons ell, en breu es faran realitat.

opinió

Pocs elegits

Javier Peña López

Entrenador CV Lubesa Sant Cugat

016-017-NwVol.qxd

Enllestit el Campionat del Món masculí i setmanes després de la fi del femení (ambdós celebrats al Japó), no podem sinó constatar que a l’elit del voleibol mundial són molts els cridats i molt pocs els que hi poden arribar. Al país del sol naixent l’equip masculí de Brasil allargà la seva hegemonia, sense un joc massa brillant a la fase prèvia, però amb l’eficàcia que caracteritza als pupils de Bernardinho en els partits fonamentals i un Giba estel·lar en la final. La Polònia de Raül Lozano i Bulgària confirmen l’alternativa europea a una Sèrbia i Montenegro que en el futur acusarà esportivament canvis polítics (a partir d’aquest campionat Montenegro participarà de forma independent); a una Itàlia que no ha exhibit en el campionat massa motivació pel triomf, segurament precisa ja d’un canvi generacional en algunes posicions, i a

Lliga FEV Femenina

una França que fent una molt bona fase prèvia no ha

El Finques Borrell respira

pogut revalidar la tercera posició d’Argentina 2002. Les noies de Rússia han demostrat que guanyar sense Karpol és possible (i segurament més relaxant) deixant en el camí a les italianes en el primer campionat de la era post-Bonitta, i a unes brasileres que, amb la medalla de plata, gaudeixen cada vegada més de bons resultats en el que és el seu segon esport nacional. La tercera posició del campionat ha estat per a una selecció de Sèrbia i Montenegro que reivindica amb mèrits la presència balcànica en el voleibol femení d’alt nivell. Només una coincidència en ambdós campionats: cap representació espanyola. Tindrà alguna cosa a veure la reglamentació d’estrangers i estrangeres de les Superlligues, i la poca

Jordi Elias

presència dels jugadors i jugadores nacionals en els nostres equips punters?

Una vegada finalitzada la

bar entre les primeres sis, per

necessiten guanyar alguns

categoria, el Cajasur Córdo-

primera volta del campionat

així accedir a la nova catego-

partits més si no es vol córrer

ba Voley. Per la part de sota,

FEV femení, el Finques Borrell

ria que es pretén crear la pro-

el risc d’estar molt a prop de

els dos conjunts de les terres

Camp Escolar és l’únic equip

pera temporada. Per la seva

la zona de descens quan ar-

valencianes, l’Universitat Poli-

que, de moment, pot respirar

part, qui no surt del pou és el

ribin les darreres jornades. A

tècnica de València i l’Univer-

tranquil. Cinc victòries en onze

Lubesa Sant Cugat, a qui li

la part alta continua un equip

sitat d’Alacant, són els que

partits han permès que l’equip

està costant moltíssim man-

que sembla intractable, l’equip

estan marcant els registres

dirigit per Fabian de Valais

tenir el ritme de joc durant tot

balear d’Ícaro Álvaro, que

més pobres. Les alacantines

s’hagi consolidat en la part

el partit, a la vegada que es

només ha perdut el partit que

no han guanyat ni un sol par-

mitjana de la classificació,

nota massa la joventut de

va disputar a casa davant

tit en les onze jornades de la

mantenint les opcions d’aca-

l’equip. El problema és que es

l’altre gran dominador de la

primera volta.

esforç— 17


018-019-NwHherb.qxd

4/1/07

17:01

Página 18

actualitat

hoquei herba

Copa del Rei

L’Egara campió de Copa Els egarencs guanyen al RC Polo

Cortés, que va aturar un penal,

palmarès

va mantenir l’empat a zero.

Mowly

Després de la represa, l’ofensiRC Polo

24 títols

Egara

15 títols

va del conjunt barceloní va ser total, amb tres penals-corner

Atlètic Terrassa 14 títols

en sis minuts, però poc des-

Club de Campo

11 títols

prés en una bona jugada de

CD Terrassa

11 títols

triangulació els egarencs mar-

At.Madrid

7 títols

caven el primer i únic gol del

FC Barcelona

3 títols

partit. A partir d’aquí, el Polo

Real Sociedad

2 títols

va fer tot el que tenia a les

FC València

1 títol

seves mans, i les ocasions de

AD Tranviaria

1 títol

gol es multiplicaven. Primer

Terrassa HC

1 títol

Amat en dues ocasions, després Rey en una passada de

La il·lusió és a vegades més determinant

tombar als barcelonins que havien fet un

Dwyer, i finalment amb dos penals molt

que una bona jugada, i això es va

torneig excel·lent. Els dos primers de la lli-

protestats per l’Egara, que van executar

demostrar a Santander a la final de la Co-

ga plantejaven un partit sòlid en defensa, i

sense èxits Jordi Quintana i el mateix Pol

pa del Rei. Totes les travesses donaven

que presagiava un desenllaç mínim, tal

Amat. Amb la Copa que aixecaren els ho-

com a gran favorit a un RC Polo que no

com va ser. A la primera part dues accions

mes de Pablo Díaz, l’Egara sumà el quinzè

havia perdut ni un sol partit en tota la tem-

de l’australià Dwyer i de Pol Amat van es-

títol coper de la seva història, superant per

porada, però en un penal-corner transfor-

tar a punt d’avançar en el marcador als

un al seu històric rival i campió del passat

mat per Zylbeberg a la segona meitat va

polistes, però la bona feina del porter

any, l’ONO Atlètic Terrassa.

Div.Honor Femenina

Atlètic i Polo a la persecució El Club de Campo domina la categoria Alfredo Ferrer

Després de nou jornades i amb la lliga de vacances fins al proper 4 de març, moltes coses s’hauran de decidir a la segona volta. De moment les madrilenyes del Club de Campo han confirmat el seu liderat i la consolidació del projecte engegat per tornar a guanyar el títol, amb fitxatges tant importants com els de Sílvia Muñoz. L’últim partit de la primera volta davant l’Atlètic Terrassa, segon classificat, va deixar ben a les clares el potencial de les madrilenyes, amb una victòria contundent per 3 a 0. El RC Polo tampoc està donant de si el que s’esperava. Encara que no ha perdut cap partit, n’ha empatat cinc, i amb

esforç— 18

equips com la UE Taburiente, CD Terrassa, i el Júnior. Aquests no eren els resultats que s’es-

peraven a l’equip de l’Avinguda Diagonal, favorit per estar present a la part més alta de

la classificació. S’haurà d’esperar dos mesos per veure el segon acte.


4/1/07

17:01

Página 19

opinió

Copa de la Reina

La Copa es queda a Terrassa

Any 2007, Inici de l’Eurohockey League David Enrich “Mowly”

Entrenador FC Barcelona

018-019-NwHherb.qxd

A partir del pròxim Octubre el hoquei herba europeu tindrà la seva pròpia Champions League. La firma holandesa ABN AMRO que es patrocinador de 4 equips de la lliga holandesa, aportarà gairebé 2 milions d’euros i la competició s’anomenarà Eurohockey League by ABN AMRO. Aquest final de temporada 06/07encara es farà el format actual de 2 competicions, la Copa d’Europa que la jugaven els campions de lliga i la Recopa d’Europa que la jugaven els clubs campions de copa Amb aquesta nova competició es posarà fi al típic format de competició europea del hoquei, tota la competició concentrada en 4 dies, 2 grups de 4 equips, i el primer de cada grup juga la final directe. Aquest forAlfredo Ferrer

mat feia que hi haguessin golejades d’escàndol i

Júnior, Vallés i Egara esperen El RS Tenis és el gran dominador de la Divisió d’Honor B, i així ho ha demostrat guanyant a tots els seus rivals a la primera volta. Els equips catalans tenen assumit el seu paper de intentar aconseguir la segona plaça, que els doni l’accés a la màxima categoria. Tal i com s’ha pogut observar en aquests primers enfrontaments, la igualtat serà màxima fins a l’últim partit. Ara toca Europa Les seleccions estatals, tant masculina com femenina, ja s’estan preparant de cara als Campionats d’Europa que han de disputar a finals de febrer. El conjunt dirigit per Maurits Hendriks tindrà temps per preparar el Campionat d’Europa Indoor que es disputarà a Lille (França) del 23 al 25 de febrer, mentre les noies tenen cita a la mateixa data a la ciutat alemanya d’Hamburg.

El CD Terrassa, enfonsat a la Lliga, ha demostrat que la Copa és un altre història. El desencert de cada setmana es va convertir en una demostració de consistència i encert durant els tres dies de campionat. El partit de semifinals va ser clau, amb un 4 a 1 al Club de Campo, líder la Divisió d’Honor, i el que és més tota una injecció de moral per a les jugadores de Pablo Sáinz de cara a la final. Amb dos llançaments de penal-corner de l’argentina Agustina di Bernardo i amb un gol de Mònica López, les egarenques es van portar un 3 a 0 al descans, que les madrilenyes no van poder aixecar. A la final esperaven les eternes rivals de la ciutat, l’Atlètic Terrassa. La emoció es va apoderar del partit des del primer i fins a l’últim minut. El CD Terrassa va començar encaixant un gol de la potent holandesa Claire Visser, però la reacció no es va fer esperar

només un partit fort abans de la final. La Eurohockey League és una única competició que s’iniciarà a l’octubre del 2007. En 3 fases diferents, es reuniran els 24 millors equips del continent amb 8 grups de tres equips repartits en dues seus durant dos caps de setmana. D’aquí en sortiran els 16 millors que, durant la Setmana Santa de 2008 i de nou concentrades en 2 seus, jugarien vuitens i quarts de final a partit únic, camí de una 'final four' per la segona Pasqua (juny). Evidentment aquesta final four es jugaria aquest primer any a Holanda, bressol del hoquei europeu, país del patrocinador principal i l’únic país juntament amb Alemanya capaç de poder organitzar una excel·lent final four, amb una assistència de públic excepcional, amb TV, sponsors, etc. Esperem, però, que en un futur aviat aquesta final four es pugui jugar a casa nostra. També sabrem fer-ho be!! Tot això comportarà una reestructuració del calendari de la DHA i probablement una dedicació encara mes “professional” per part del nostres jugadors, que hauran de dedicar mes temps, més entrenaments i mes viatges, però a canvi rebran el que tot jugador esportista desitja: molts mes partits d’altíssim nivell.

i Mònica Pàmies va igualar el partit al minut 28. Els nervis i el desencert van portar el partit a la pròrroga on havia de caure el gol d’or. A l’últim minut del temps extraordinari, i

quan tothom esperava ja la tanda de strocks, un penalcorner transformat per Gemma Bernad donava la cinquena Copa de la Reina al CD Terrassa.

esforç— 19


020-021-NwWat.qxd

4/1/07

17:02

Página 20

actualitat

watepolo

Lliga Europea

No a Europa At. Barceloneta i CNB no donen la talla a Europa La superioritat de l’At. Barceloneta a la lliga

Precisament va ser ell la figura al segon par-

amb dues derrotes en dos partits. La més

espanyola es veu minvada quan parlem de

tit de la lligueta a casa davant el Posillipo

dolorosa, la de la primera jornada a casa

les competicions europees. Si aquí tots els

Nàpols italià. L’empat final a 12 es va acon-

davant l’Olimpiakos grec per 9 a 10, en un

partits es compten per victòries, l’inici del

seguir gràcies als 7 gols del brasiler en mo-

partit que es va escapar en els últims min-

camí per Europa s’ha saldat de moment

ments clau, encara que el definitiu el va ano-

uts. La segona va ser inapel·lable, el

amb una derrota i un empat. Els homes de

tar Sam McGregor a només cinc segons del

Croatia Dubrovnik va infligir una severa der-

Santi Fernández van caure a la primera jor-

final, quan tot l’equip jugava només a l’atac.

rota al CN Barcelona per 16 a 7, perdent

nada a Hongria davant el Domino de

Un altre història és el Club Natació Barce-

totes les opcions al descans quan ja perdia

Budapest per 12 a 8, en un partit en què l’e-

lona. Sembla que no li està sentant bé l’any

per quatre gols de diferència.

quip català va quedar condemnat en el

del centenari, i no només a Europa. A la lli-

Tant l’At. Barcelona com el CN Barcelona

segon quart amb un parcial de 4 a 1 en con-

ga estatal ja han perdut cinc partits, davant

estan obligats a guanyar els seus pròxims

tra. La resta del partit va ser una lluita de

equips com el CN Sabadell, el Plaza

compromisos si volen continuar a Europa,

màxima igualtat en què l’Atlètic no va ser ca-

Zaragoza i el CN Terrassa, en un mes de

encara que s’ha vist clarament la diferència

paç de desfer-se del Budapest i on es va tro-

desembre negre per als cenebistes. A

actual entre el waterpolo estatal i el d’altres

bar a faltar la referència de Felipe Perrone.

Europa tampoc pinten millor les coses,

països com Hongria o Itàlia. Oriol Duran

classificació grup b 1. Croatia Dubrovnik

G 2

E 0

P 0

GF 26

GC 11

Pt. 6

2. Olympiakos Piraeus

2

0

0

22

16

6

3. CN BARCELONA

0

0

2

16

26

0

4. CN Marsella

0

0

2

11

22

0

G 1. Domino Budapest (Hon) 2

E 0

P 0

GF 27

GC 11

Pt. 6

2. Atlantis P. Napolli (ITA)

1

1

0

26

21

4

3. Atlètic Barceloneta

0

1

1

20

24

1

4. Panionio Atenas

0

0

2

12

29

0

La FCN reconeix els nostres esportistes Una quarantena d’esportistes de clubs catalans han pujat al 2006 a innumerables podis internacionals de gran prestigi i no només en categoria absoluta sinó també en júnior. Aquest fet ha propiciat que la Federació Catalana de Natació hagi reconegut els mèrits en una cerimònia a la que hi han assistit els presidents dels seus clubs,

esforç— 20

així com els seleccionadors catalans Anna Tarrés, de natació sincronitzada, i Rafa Aguilar, de waterpolo, i els tècnics i directius dels clubs de tots els esportistes. Alguns dels premiats han estat Gemma Mengual, els waterpolistes catalans bronze al Campionat d’Europa, Eduard Lorente, Érika Villaécija i Esther Nuñez, entre d’altres.

Copa de la Reina

El CN Sabadell torna a caure a Madrid L’equip vallesà deixa escapar la Copa (11-10) El somni de tornar amb la Co-

vallesanes, que fins ara havien

pa de la Reina sota el braç,

fet de la piscina madrilenya el

després d’un any mig de se-

seu talismà, ja que exceptuant

quera de títols, es va quedar

un partit intranscendent fa dues

en això, només en un somni.

temporades, havien guanyat

El CN Ondarreta Alcorcón es

tots els partits en aquella pis-

va interposar en el camí de les

cina. Encara que en alguns

Oriol Duran

classificació grup d


4/1/07

17:02

Página 21

opinió

Copa LEN

Només sobreviu el Terrassa CN Sabadell i Mataró Quadis cauen en vuitens

De l’atractiu a la pràctica

Manel Silvestres

Tècnic CN Sabadell

020-021-NwWat.qxd

Els malaurats anys 80 ens van portar a tots els amants del waterpolo un esport que poc té a veure amb el que tenim entre mans avui en dia. Abans podíem veure un joc molt més divertit plàsticament parlant, amb unes tàctiques per sobre d’individualismes, on el físic no era tan important, tot i tenir jugadors físicament molt forts com Joan Sans, Joan Jané, Farago, Bebic, Sapo, De Majistris i d’altres. Però, paradoxalment, fortalesa física volia dir més potència en llançaments o diversitat de jugades tècniques, no fortalesa entesa com a característica per destruir el joc. Avui en dia, la tàctica ha desaparegut del waterpolo internacional, amb el temps de possessió de 30 segons hem passat a no tenir bones seleccions de tir, i, per damunt de tot, predomini del joc Albert López

de contraatacs i poder gaudir d’una banqueta prou important per aguantar físicament. De fet, el waterpolo internacional ha quedat reduït als súper-equips, com els hongaresos o els serbis, amb plantilles on

El CN Terrassa va sobreviure als vuitens de final de la Copa LEN des-

predominen els jugadors de gran envergadura, molt

prés que s’imposés al CN Sabadell en dos partits molt igualats i on

forts físicament i evidentment amb gran qualitat. A la

en el primer dels quals va regnar la polèmica. Fins a quatre jugadors

lliga espanyola ho hem pogut veure en els dos últims

sabadellencs van ser expulsats, succeint-se les decisions

anys amb les victòries de l'Atlètic Barceloneta, tant al

polèmiques i contradictòries. El partit de tornada va ser una altra

play-off final de lliga (vencent el CN Barcelona per 3

història, i un devastador parcial de 7 a 1 va decidir ràpidament un

a 13 i 7 a 12 en dos partits molt desiguals), com a la

derbi vallesà en el que ja partia amb avantatge el conjunt egarenc

final de la copa del Rei (11 a 4 al CN Sabadell).

dirigit per Daniel Nart.

D’aquesta manera, el nostre waterpolo s’està con-

En canvi, el Mataró Quadis es va veure incapaç d’aixecar el desa-

vertint en un avorriment, on la LEN sembla una co-

vantatge que portava del partit d’anada davant el Sibenik croat, on

munitat de veïns jubilats que només canvien les

va perdre per 11 a 6. En el matx de tornada l’afició del Maresme es

normes per fer-se veure i demostrar que treballen.

va bolcar amb el seu equip, però la diferència de gols a la victòria

Amb tot això, l’únic que estan aconseguint és car-

(16-13) no va ser suficient per accedir a quarts de final.

regar-se aquest esport. Que els vagi de gust!

trams de la final semblava que

ocasions. Les decisions arbi-

la victòria podia caure en mans

trals posteriors, amb dotze ex-

de les catalanes, un inici amb

clusions de les catalanes, per

un 5 a 1 a favor de l’Ondarreta

només set de les madrilenyes,

només començar el partit no

i el desencert des del punt de

era un bon presagi. Les noies

penal, va fer que l’esperança

de Xavi Balaguer li van posar

d’aconseguir la victòria s’es-

ganes i cap, i amb una Saman-

vaís. Tot i això, el Sabadell va

tha Miquel molt inspirada, van

estar a punt de forçar la pròrro-

ser capaces de remuntar, fins

ga, però Louise Guillet va fallar

al punt d’avançar-se en dues

l’últim llançament.

esforç— 21


022-023-NwHPat

4/1/07

17:03

Página 22

actualitat

hoquei patins

OK Lliga

Només el Roncato Vic pot amb el Barça L’Igualada queda fora de la Copa Oriol Duran

La primera derrota del conjunt de Quim Paüls no arribà fins a la dissetena jornada, en un domini increïble dels blaugrana tant a la lliga com a Europa. El conjunt osonenc, amb Ferran Pujalte a la banqueta, va sortir amb la lliçó apresa i va tombar el campió, un Barça Sorli Discau que li va infligir un 8 a 2 a la primera jornada de la Champions League. És l’única taca en un expedient perfecte, que l’ha portat a fer una primera volta d’escàndol, marcant més de 80 gols en els 15 partits disputats. L’equip que encara aguanta és l’Alnimar Reus, que comença a aixecar el cap després d’un inici de temporada molt irregular. Sembla que poc es mouran les posicions d’aquí a finals de temporada a la part alta, amb el Liceo, Roncato Vic i Noia com a ferms candidats a disputar el play-off final. Més delicada sembla la situació del Proinosa Igualada, que encara que ha millorat en les darreres jornades amb un joc més contundent, no va arribar a temps per a classificar-se per a la Copa del Rei que es disputarà a Alcoi. Com sempre, la situació més compromesa estarà de nou a la part baixa, on hi haurà estires i arronses fins a l’última jornada. Grup Clima Mataró, Alcoi, Celta Voltregà, Lloret, Vigo, Grup Castillo Lleida i AstraPool Maçanet estaran a la lluita per evitar les darreres tres places. El conjunt osonenc de Sant Hipòlit sembla que ha començat a

A Europa la competició ha començat bé

l’Ull Blau i Proinosa Igualada tampoc han

sortir del pou després de l’arribada del nou

pel Barça i el Reus, que aspiren a ser-hi

tingut problemes per superar els seus ri-

tècnic Albert Folguera, que ha donat un

present a la final four, mentre que el CP Vic

vals, el Cemex Tenerife i l’Omar Saint fran-

nou aire a l’equip.

està pagant la seva inexperiència. Vilanova

cés, i ja esperen als quarts de final.

Mor Miguel Recio El passat dia 1 de desembre moria amb tan sols 63 anys, Miguel Recio, un històric de l’hoquei català. Mític jugador del CP Voltregà, durant els seixanta va començar a forjar una llegenda d’home gol, que el va portar a establir la marca de màxim golejador de la

esforç— 22

història de la lliga. La seva facilitat per marcar era excepcional, i el seu carisma encara més. Va arribar fins a tal punt que quan es desplaçava amb el Voltregà a Basilea (Suïssa), els emigrants d’allà cridaven: “Miguelito, y cuatro más”.

Nova seu de l’Escola de Tecnificació Després de gairebé 15 anys, el Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Patinatge s'ha traslladat de Pallejà a Mollet del Vallès. Això ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració que s'ha fet entre l'Ajuntament i les

entitats locals de patinatge. Els tècnics Catxo Ordeig, Carlos Bernalte i Josep Enric Trullolls han iniciat la temporada del programa ARC i l'Escola de Tecnificació, en una temporada en què l'Escola ha tingut un increment espectacular de la demanda.


4/1/07

17:03

Página 23

La I Copa d’Europa Femenina a Catalunya

opinió

Ajudem els arbitres

Ferran Pujalte

Entrenador CP Vic

022-023-NwHPat

Sovint ens plantegem què podem fer per millorar el nostre esport, i quasi sempre pensem en com modificar el reglament, elements del joc, augmentar porteries, modificar la pilota per fer-la ‘mes televisiva’, etc. Crec que hi ha un element principal que sempre deiSant Hipòlit de Voltregà serà la seu de la primera Copa d’Europa

xem de banda: els àrbitres, que són els que apliquen

Femenina que es disputarà del 24 al 27 de maig d’aquest any.

totes aquestes ‘modificacions’. La meva opinió potser

La Federació Espanyola ha inscrit ja els tres equips que partici-

no és molt solvent en no conèixer la totalitat dels es-

paran a la cita, entre els quals n’hi ha dos de catalans, l’Arenys

ports, però estic convençut que el col·lectiu arbitral de

de Munt, i el conjunt organitzador, el CP Voltregà. Encara es ne-

l’hoquei és un dels menys respectats de tots i tots en

cessiten confirmar els equips de la resta de federacions, però si

som culpables, fins i tot ells.

no hi ha contratemps d’última hora el 24 de maig es començarà

Crec, personalment, generalitzant, que sempre és un

a disputar la lligueta a una volta de la competició, tota al pavelló

error, que tenim uns àrbitres amb potencial de millora,

osonenc. La final es disputarà el diumenge 27. Fins ara no

sobretot en temes com la unificació i el manteniment

s’havia pogut disputar cap campionat a causa de la falta de

de criteris (fins i tot variable durant el mateix partit), la

conjunts. Aquesta primera Copa d’Europa suposarà un pas en-

capacitat de diàleg i el control dels jugadors (evident-

davant per l’hoquei femení i dos clubs catalans lluitaran per fer-

ment sense targetes), la interpretació del joc i la inten-

se amb el primer títol continental.

cionalitat dels jugadors, etc. Crec també, i és apreciació personal, que els àrbitres preparen poc els partits, i el que és mes greu encara, no fan un segui-

Sud-Amèrica ens espera La Federació Catalana s’inscriu a la Confederació Sud-Americana de Patinatge

ment i correcció dels seus arbitratges; per tant, és difícil una millora. La pregunta obligada: què podem fer per ells? Com deia al principi, és part clau del nostre esport, per tant no hem d’escatimar recursos per fa-

Catalunya ha donat un pas

cilitar-li la feina. Entenc que des de les federacions res-

més en el seu objectiu de con-

pectives s’hauria d’establir un sistema de seguiment i

vertir-se en una selecció reco-

control dels àrbitres diferent al que hi ha actualment,

neguda internacionalment. El

un seguiment presencial per observadors, evident-

suport que va trobar Catalunya

ment poc científic. Crec més en destinar recursos per

per part dels països sud-ame-

facilitar les imatges dels partits. De fet, els clubs de

ricans ha fet que s’hagi acon-

l’OK Lliga envien setmanalment les imatges dels par-

seguit una fita insòlita, inscriu-

tits, i no seria complicat fer arribar una còpia als àrbi-

re’s en una confederació que

tres implicats, i fins i tot periòdicament reunir-los per

està a milers de quilòmetres de

tal de visualitzar les situacions més conflictives o que

la nostra terra. Segons la pròpia

generin dubtes per tal d’unificar criteris. Evidentment

Federació, l’ingrés s’ha realitzat

tot això tindria un cost, però, sens dubte, seria una

per una deferència de la Con-

que no es “pretén restar, sinó

gran inversió. No seria correcte finalitzar aquest article

federació sud-americana com a

sumar esforços per portar

sense recordar que la resta dels protagonistes també

agraïment a l’aportació tècnica i

l’hoquei patins a d’altres parts

tenim la nostra part de culpa i que hem de fomentar el

humana realitzada en països on

del món, i així fomentar-lo”. Ara

respecte pel seu treball.

el patinatge estava en un pro-

veurem si la Federació Espa-

cés irreversible de recessió i de-

nyola no interfereix, i la confede-

saparició. L’ingrés es va fer

ració dona un pas enrera, com

efectiu durant l’assemblea cele-

ja en el seu dia va fer pensar el

ció, Ramón Basiana, reconeix

reconegut de la Federació In-

brada el passat 11 de novem-

seu president, Ernesto Cajara-

que “l’objectiu és que amb el

ternacional de Patinatge, ja sigui

bre, i des de la FCP s’insisteix

villa. El president de la Federa-

temps Catalunya sigui membre

d’aquí a dos, quatre o sis anys”.

esforç— 23


024-025-NwRug

4/1/07

17:04

Página 24

actualitat

rugbi

Campió ibèric La UE Santboiana guanya a Portugal la seva quarta Copa Ibèrica En un partit amb moltes alternatives en el marcador i dominat pel bon joc, la UE Santboiana es va emportar a casa la seva quarta Copa Ibèrica, guanyant per 22 a 16 el GD Direito portuguès, oponent al qual ja va superar fa un any a terres catalanes. Els dos campions, davant un públic nombrós i entregat amb el seu equip, van mantenir un joc combatiu a la primera meitat, i mostra d’això és l’empat a sis a què es va arribar al descans. Un únic assaig de l’ala Gonzalo Federico va donar els primers punts a la UE Santboiana. A la segona ja hora, quan es va arribar en empat a setze. La transformació d’un assaig interceptat i d’un cop de càstig per part de Carles Badia va ser contrarestat amb dos accions

palmarès UE Santboiana . . . . . . . . . . . . 4 títols UEMC El Salvador . . . . . . . . . 4 títols CN Canoe . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 títols CM Cisneros . . . . . . . . . . . . . . 2 títols CD Arquitectura . . . . . . . . . . . 2 títols FC Barcelona . . . . . . . . . . . . . 1 títol CDU Barcelona . . . . . . . . . . . 1 títol At. San Sebastián . . . . . . . . . 1 títol

Toni Llaberia

El Monte Rugby . . . . . . . . . . . 1 títol

esforç— 24

Toni Llaberia

part, la igualtat es va mantenir fins a la mit-

molt similars per part del Direito portuguès.

passat, i els anys 1987 i 1989, amb vic-

Als últims deu minuts, la Santboiana va

tòries sobre el Dramático Cascais i el

posar la directa, i un drop, primer, i un cop

CDU Lisboa. El conjunt català manté

de càstig després, van donar els punts

d’aquesta manera la superioritat en

necessaris per endur-se la Copa, per

quant a equip estatal amb més Copes

primera vegada a terres portugueses.

Ibèriques guanyades i augmenta l’hege-

Aquesta és la quarta Copa Ibèrica en nou

monia de la nostra lliga, que n’ha gua-

finals disputades per la Santboiana.

nyat 19, aquest és el quart consecutiu,

També va sortir campió de la cita l’any

dels 31 disputats des de 1965.


4/1/07

17:04

Página 25

Reglamentació

Nova regla per a la melé La Federació Internacional (IRB) va anunciar que l’any vinent hi haurà una nova regla que afectarà la melé amb l’objectiu de millorar la seguretat dels jugadors. Aquesta consisteix en marcar clarament quatre temps ben diferenciats per a entrar a formar la melé; ajupir-se, prendre distància, pausa i càrrega. Amb això es pretén aconseguir apropar més les dues primeres línies i reduir la força de l’impacte. La IRB va revisar la seguretat de la melé després d’estudiar l’informe de la comissió mèdica. El principal canvi clau respecte a la seqüència actual és que les primeres línies de tots dos equips s’hauran de tocar les espatlles. Actualment les primeres línies carreguen una contra l’altra des d’aproximadament un metre de distància. Amb l’objectiu de reduir la perillositat que això comporta, amb moltes lesions de cervicals provocades pels esfondraments, les primeres línies tindran prohibit carregar amb les espatlles o el cap per sota de la línia dels seus malucs. La IRB considera la melé com una part integral del joc i que gràcies a la seva existència fa del rugbi un esport únic, que permet que individus de totes les formes i mides el practiquin. El mateix president de la IRB, Syd Millar, va manifestar que la melé continua essent un element central d’aquest esport. No obstant, Millar va reconèixer que el consell d’experts mèdics i tècnics havia indicat que era apropiat adoptar “una seqüència de la melé menys agressiva”.

opinió Rugbi per a Catalunya Seria molt atrevit per part meva avaluar les connota-

Tommy Garcia

Entrenador Santboiana

024-025-NwRug

cions polítiques inherents al desenvolupament d’un esport en un determinat context. Però sense ànim avalador, sí podem contribuir oferint la nostra visió del que s’ha de millorar aquest any 2007. Primer aspecte: el reconeixement de les seleccions esportives és un objectiu molt complex i a llarg termini, i no és incompatible amb la participació en les competicions entre federacions territorials estatals i europees. Segon aspecte: per a generar projectes sòlids de promoció i desenvolupament del rugbi a la Catalunya d’avui, estem obligats a estudiar en profunditat l’estat de la situació. De la qualitat d’aquesta anàlisi, dependrà l’èxit de les polítiques aplicades. Tercer aspecte: partim d’una visió –no exempta de preocupació- optimista, amb la implicació de l’esport a la societat com a mitjà integrador i formatiu. En aquest context, i encara que faltin recursos, això no ens pot servir com a excusa per posar-nos a treballar de forma decidida. M’atreveixo a suggerir unes línies d’actuació a la Federació Catalana: • Recuperar la necessària col·laboració amb la Federació Espanyola de Rugbi. La participació en les seves competicions suposa una font de motivació imprescindible per als nostres joves, i encara més a l’àmbit femení. Crec que resulta temerari prescindir d’un entorn estatal. • La prioritat està ara mateix a l’escola: a classe, al pa-

Presentació de la secció del Barça El club blau-grana va aprofitar el partit del seu primer equip davant el Getxo per a fer la foto oficial de la secció amb la presència de totes les categories, incloent-hi els veterans. El partit va ser el primer de la temporada que els barcelonins guanyaven a la Foixarda i que fa finalitzar amb 32 a 9. Insígnia d’or per Albert Malo El passat 14 de desembre l’excapità català va rebre la insígnia d’or que la Plataforma Pro Seleccions Catalanes atorga a les persones que es mereixen un reconeixement per la

seva tasca a nivell internacional. El president de la federació catalana, Xavier Albert Canal, també va ésser reconegut pel mateix motiu.

ti, a les activitats extraescolars. En definitiva, en els joves i el futur. Aportar els nostres valors formatius al desenvolupament d’una societat sana, educada i moderna. S’ha d’aprofitar el moment. El pla ‘L’esport a l’escola’ pot resultar l’eina que ens permeti unir amb la realitat esportiva el món escolar. • Per últim, tinc entès que s’ha aconseguit la inte-

Un català escriurà l’himne del Mundial La Copa del Món 2007 tindrà himne escrit pel compositor nord-català Jean-Pierre Mas, originari de Rià (Conflent). Mas, que se’n va anar de jove a París, és músic i compositor de jazz, autor de molts discos i bandes sonores de films. Per al mundial ha creat el tema Ovalie, en què exposa tots els valors que fomenta, al seu parer, el rugbi: la solidaritat, l’amistat, la força, l’adversitat i l’oportunitat.

gració del rugbi als plans ARC, i voldria donar l’enhorabona a la Federació. Una altra eina útil i de gran valor estratègic. Amb ella podem donar consistència a aquest enllaç imprescindible que sempre ha d’existir entre la base, i aquells esportistes, que pel seu talent, poden tenir una carrera esportiva meritòria que ajudi les seleccions catalanes a aconseguir les seves fites… inclòs les més ambicioses. Per tradició, per resultats objectius i per l’entorn en el que vivim, tenim les possibilitats reals de fer del rugbi un esport important a la societat catalana d’avui. El nostre joc ens mostra el camí: avançar i donar suport.

esforç— 25


026-027-NwHand.qxd

4/1/07

17:07

Página 26

actualitat

handbol

Lliga de Campions/FC Barcelona

Missió complida Oriol Duran

El Barça Cifec salva el match point de vuitens i espera el Flensburg

La temporada 2006/2007 està sent un autèntic

vantatge de jugar de nou la tornada al Palau.

calvari per l’equip que dirigeix Xesco Aspar i la

Això sí, els blaugrana han evitat equips encara

salvació sembla que estigui a la Lliga de Campi-

més potents com Portland, Ciutat Reial o

ons. La remuntada al Palau davant el Montpellier

Veszprem hongarès.

a vuitens de final ha de ser un cop d’efecte

La pregunta que es feien tots és si aquesta elimi-

perquè el conjunt blaugrana se centri en l’única

natòria la continuaria dirigint des de la banqueta

competició que encara no té perduda. El partit

Xesco Aspar, perquè molts apostaven que no es

contra els francesos va mostrar la millor cara

menjaria ni els torrons dirigint el conjunt blaugrana.

d’un equip que es mostrava feble i abatut de-

Potser la Lliga de Campions l’ha salvat i ara, amb

sprés de perdre la lliga ja en aquesta primera vol-

temps per endavant, per la disputa del Mundial

ta. Va aparèixer un Venio Losert incommensu-

d’Alemanya, s’intentarà reestructurar l’equip

rable amb tretze aturades i salvant l’equip en els

perquè la segona volta de la Lliga, i sobretot la Co-

últims minuts quan va aturar un penal i el rebuig

pa d’Europa, salvi la temporada. Tot i la tempora-

posterior, i també un Iker Romero que amb 11

da que s’està fent, el Barcelona Cifec, de nou la

gols demostrà com es pot carregar un equip a

selecció estatal, que intentarà revalidar el títol

l’esquena en moments tan decisius. També es va

mundial a partir del proper dia 20, es nodreix de

tornar a veure una cosa que feia temps que fal-

jugadors de les seves files. Barrufet, Iker Romero,

tava al Palau: comunió entre els aficionats blau-

Salva Puig, Juanín García i l’extrem dret Víctor

granes i el seu equip.

Tomàs, una de les grans apostes de Juan Carlos

El pròxim rival serà el Flensburg alemany, un dels

Pastor per suplir l’absència d’Albert Rocas, són

rivals més forts, dels que encara queden, semifi-

els noms que estarà a la cita d’Alemanya.

nalista de la passada edició, encara que amb l’a-

esforç— 26

Catalunya – Brasil El proper 17 de gener la ciutat de Berga acollirà un nou partit del combinat català, i de nou davant Brasil, entrenat pel català Jordi Ribera. El conjunt sudamericà, que es prepara per al Mundial, ja va ser-hi present al Triangular Internacional de Girona el passat any, on va caure derrotat davant Catalunya per nou gols de diferència (39-30). Un dia abans el combinat nacional dirigit per Manolo Montoya disputarà un altre partit. Serà davant l’OAR Gràcia Sabadell, l’únic equip de la Divisió d’Honor B, i que servirà per homenatjar Tomàs Fernández, expresident del club sabadellenc. Més Handbol a Catalunya Una vegada finalitzat el 2006 es veu d’una forma contundent que l’handbol català creix. El projecte de promoció HANDBOLiCAT, engegat per la Federació Catalana, i l’acord amb el FC Barcelona són dues passes importants perquè a l’any que comença nens i nenes que comencen a practicar esport es decideixin per l’handbol. Durant el 2006 ha crescut, sobretot, la pràctica de l’handbol femení. Encara que s’hagin perdut dos equips sèniors, l’increment d’equips juvenils i cadets ha augmentat prop d’un 37%, passant de 19 a 26 equips.


4/1/07

17:07

Página 27

opinió

Divisió d’Honor B

L’OAR no aixeca el cap Ha arribat Nadal i al conjunt

bretot per la manera com

sabadellenc se li continua

planta cara els seus rivals a

ennuegant la categoria, i el

la pista. El tècnic Ramon

que és pitjor, amb no mas-

Cabañas ha sabut inculcar

sa, podria tenir cantat el

als seus homes la idea que

descens de divisió. La mala

l’única manera de guanyar

temporada dels dos equips

partits és deixar enrere el

que el precedeixen, el Tres

llast de les derrotes anteri-

de Mayo de Tenerife i l’Ala-

ors i confiar en si mateixos.

cant, fan que encara es tin-

Els partits d’inici de la seg-

gui

no

ona volta davant el Tolimar i

acabar en els últims dos

l’Helvetia seran decisius

llocs. Tot i això, les sensa-

per conèixer l’esdevenir de

cions que dóna l’equip no

l’equip vallesà a la com-

són del tot negatives, so-

petició.

l’esperança

de

Promoció necessària Des de la federació catalana d’handbol s’ha

Xavi O’Callaghan

Resp.Handbol FC Barcelona

026-027-NwHand.qxd

engegat un pla de promoció del nostre esport per tal d’arribar al màxim nombre de nens i nenes possible. Es tracta d’una aposta clara per despertar l’interès d’aquells que en un futur no molt llunyà hauran de consumir handbol en un moment en què l’oferta ludicoesportiva es presenta cada cop més variada. Sense ‘consumidors’ no hi ha ‘producte’, sense ‘demanda’ no hi ha ‘oferta’. Així, doncs, si no hi ha practicants no hi ha esport, o, com a mínim, no de qualitat. Aquesta és la reflexió a què ha arribat la federació i no és massa difícil endevinar que és la realitat amb què els esports que no són de masses s’han d’enfrontar dia rere dia. És per això que és una magnífica notícia que la federació destini recursos (temps i diners) per intentar garantir un futur digne al nostre esport. Ara bé, el món està ple de bones idees, però que es concretin i donin resultat és, malauradament, menys habitual. Per tal d’evitar que una bona idea es quedi només en això, en una idea, cal la implicació de tots

Enric Altimis

els estaments que hi estan relacionats i que els interessos generals siguin inqüestionables. En aquest cas és obvi que si l’handbol no fa un canvi, és qüestió de temps que deixi de ser un referent a casa nostra. Així, doncs, només falta que tots ens posem a treballar en

Lliga AFB

funció de les nostres possibilitats, de forma que l’apa-

Deu de deu L’Associació

Lleidatana

rició de sinergies comunes ens permetin assolir el nos-

no

tiva de 117, pocs són els que

aconsegueix aixecar el cap, i

confien en una recuperació

els aficionats lleidatans tenen

miraculosa quan l’equip ja es

l’esperança que l’aturada per

troba a set punts de la sal-

l’Europeu serveixi per reestruc-

vació.

tre objectiu final. Aquesta és la part que està en mans dels que estem al voltant de l’esport i és aquí on hem de treballar a fons per a fer realitat el projecte.

turar l’equip i intentar salvar la categoria, cosa que avui dia queda molt lluny. L’aportació de jugadores, com Havic i Cigoja, que aconseguiren 17 dels 23 punts de l’equip de la terra ferma l’últim partit, no són suficients per evitar que els partits es comencin sense la com a conseqüència, es rebin parcials voluminosos en els primers minuts. Amb una mitjana de menys de 20 gols per partit i amb un diferència nega-

Associació Lleidatana

concentració necessària, i que,

esforç— 27


028-029-NwBasq.qxd

4/1/07

17:08

Página 28

actualitat

bàsquet

Lliga ACB

Akasvayu: amb joventut, aquest any sí El Winterthur Barça, el pitjor equip català Una vegada s’està acabant la primera volta de la lliga, el conjunt de

invitat de luxe com Rudy Fernández, que després de recuperar-se de

Girona dóna mostres que aquest any sí es perfila com a un dels as-

la lesió, està meravellant a mig Europa amb unes estadístiques es-

pirants a estar en el podi de la lliga ACB. La mà de Svetislav Pesic

pectaculars des dels 6,25. Bon exemple de les estadístiques de

es nota a cada una de les accions de l’equip i l’aposta per un equip

l’escorta verd-i-negre va ser el partit davant l’Alta Gestión Fuenlabra-

amb joventut li ha sortit molt bé a l’entitat gironina. Els fitxatges de

da en què va aconseguir 36 punts, set triples i un 39 de valoració.

Marc Gasol, sondejat ja per la NBA; de San Emeterio, l’aler titular

La cara amarga de la temporada és el Winterthur Barcelona. Després de ser present la passada temporada a la final four de l’Eu-

la raó a un cos tècnic que no volia cometre les mateixes errades de

rolliga, la temporada que està duent a terme a l’ACB és lamenta-

la passada temporada. Les lesions d’homes experimentats com

ble. Classificar-se en l’últim moment per disputar la Copa del Rei

Thorthon, Salenga o Bagaric han donat més minuts als joves, que

demostra la feblesa de l’equip d’un Ivanovic molt discutit. L’any an-

han demostrat a base de punts i rebots quina és la seva qualitat.

terior ja es mostrava el desequilibri entre el joc exterior i l’interior,

Encara que en un primer moment Europa no era l’objectiu de la

però aquest any s’ha aguditzat i els rivals treuen profit amb una

temporada, molts veuen en la Copa FIBA una bona competició per

gran quantitat de rebots ofensius en cada partit. Mario Kasun i Fran

explotar al màxim les seves capacitats. Després d’una primera fase

Vázquez, que havien de solucionar-ho, no ho han fet i l’anhelada

de passeig, ara esperen conjunts forts com el Virtus de Bolonya

solidesa interior no es deixa veure. També el rebot defensiu està a

italià, excampió de l’Eurolliga, que serà el principal obstacle per ac-

la llarga llista de problemes del conjunt blaugrana, i s’han deixat es-

cedir als quarts de final.

capar inclús més de 15 rebots per partit, una marca que no es pot

El DKV Joventut és un altre de les sensacions de la temporada.

justificar en un equip que aspira a tot des del primer dia. L’encert i

Molts esperaven que l’equip notés massa la disputa de dues com-

actitud de Juan Carlos Navarro i de Lakovic estan salvant la imatge

peticions tan exigents com l’ACB i l’Eurolliga, però de moment Aíto

d’un equip que ha mostrat la seva millor cara a Europa. La pregun-

García Reneses està repartint els minuts, a més de comptar amb un

ta és fins quan.

Miquel Àngel Chazo/FCBQ

més jove de l’ACB, i de Marinovic, Sada i Keselj, han vingut a donar

esforç— 28

Enric Piquet, de nou president El fins ara màxim dirigent de la Federació Catalana de Bàsquet, Enric Piquet, ha estat reelegit per quatre anys més, i complirà ja 25 al front de l’entitat durant aquest mandat. Únic candidat a les eleccions, es marca com a objectius augmentar al màxim possible el nombre de llicències, i incrementar i treballar en la qualitat dels àrbitres. Reforçar l’apropament als clubs per conèixer la seva problemàtica i l’adaptació a les noves tecnologies, són d’altres objectius que es marca Piquet per al proper quadrienni.


4/1/07

17:08

Página 29

Lliga femenina 2

opinió

Sense rivals El millor inici de campionat de

on els últims van anar per da-

la història està portant al Cadí-

vant durant 39 minuts. Aques-

La Seu a una carrera meteòrica

tes situacions han de servir

cap a disputar l’ascens. Això

per a que l’equip agafi expe-

sí, la confiança no és bona

riència de cara als moments

Molta feina a fer

consellera, ja que els resultats

determinants, quan l’equip es

El bàsquet femení està a l’alça i això ho demostra el fet

no sempre van acompanyats

jugui l’ascens. Amb bons re-

que fins a vuit dels 28 equips que actualment disputen

d’un joc superior, sinó de su-

gistres anotadors de la parel-

la segona divisió estatal han engegat projectes per pu-

pervivència i competitivitat, que

la Herradas-Ruiz i amb un joc

jar de categoria. Encara que sembli que es tracta d’un

l’han portat ja a disputar tres

defensiu fort, el conjunt gironí

bàsquet d’un nivell inferior, cada dia ho és menys, les

pròrrogues i d’altres amb gran

el Cadí va llançat cap a la

inversions i la professionalització va augmentant i la

igualtat, com el de Mataró, a

màxima categoria.

igualtat és màxima.

Joan Carles Díaz

Entrenador Cadí-La Seu

028-029-NwBasq.qxd

Un exemple, és el Cadí-La Seu que jo dirigeixo. Encara que hem guanyat tots els partits, hem hagut de patir tres temps afegits i hem hagut de guanyar partits en l’últim minut. Els equips que finalment pugin, es trobaran una lliga femenina dominada per un Ros Casares que ha format un dels equips més potents de la història i fet per guanyar algun dia la FIBA Cup. Enfront, en canvi, té uns equips de l’est molt superiors i amb jugadores que superen i molt el nivell del bàsquet femení d’aquí, de França o Itàlia. Equips com l’UB Barça estan notant força la participació a la competició europea i estatal, el que pot explicar la baixada en joc i resultats del conjunt blaugrana en aquest inici de temporada. Molt ens queda si volem algun dia que el bàsquet femení s’assembli al masculí, un objectiu impensable en aquests moments. Des d’aquestes línies m’agradaria demanar a tots els implicats en el nostre esport un es-

Lliga LEB

forç per crear estructures encara més professionals,

Els catalans continuen fluixos

amb unes inversions superiors per part de tots, patrocinadors i institucions, una formació tècnica superior, i amb una atenció per part dels mitjans a l’alçada del que es mereix el bàsquet femení. Treballem tots perquè això sigui possible!

Cap dels quatre equips que militen a la Lliga LEB estan donant el que s’esperava a l’inici

letargia de principis de tempo-

teo Rubio està quallant uns

de la temporada. Equips com

rada, ara han tornat a la pràc-

bons números, el que els per-

el Ricoh Manresa o el Plus Pu-

tica d’un bàsquet irregular,

metrà no patir a finals de tem-

jol Lleida, que havien de lluitar

amb moments brillants pro-

porada.

per pujar a l’ACB amb equips

tagonitzats per alguns dels

El millor de tot: la igualtat de la

com León Caja España, es

seus màxims artífexs: Josh

categoria, que permetrà que a

troben a la part mitja de la

Asselin i Guillem Rubio.

finals de temporada tots arri-

classificació, i, el que és pitjor,

L’equip que més satisfaccions

bin amb opcions.

no donen signes de millora.

està donant, sobretot per la

Ara mateix el quart i catorzè

Els manresans, que semblava

seva constància, és l’Hospi-

cassificats només els separen

que despertaven de la seva

talet, que a les ordres de Ma-

tres victòries.

esforç— 29


030-031-NwFutb.qxd

4/1/07

17:09

Página 30

actualitat

futbol

Segona Divisió B

El Terrassa no para El filial blaugrana s’enfonsa definitivament

Temps afegit La Federació Catalana de Futbol publica des del passat més de novembre una nova revista amb aquest nom que pretén ser una eina de relació amb els federats. Bimestralment es tracten temes que pretenen combinar la informació que generen els òrgans de govern de la Federació, amb reportagtes d’interés del futbol territorial català, femení, de base i futbol sala. L’Espanyol femení no falla El conjunt blac-i-blau continua infal·lible al davant de la classificació, i és que les noies de Santiago Fernández fan gaudir més que ningú als aficionats que s’apropen a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Tant si es domina des del principi, com si s’ha de remuntar, l’equip no baixa la guàrdia i aprofita un gran número de les ocasions que té. De fet, les ‘periques’, són de llarg les més golejadores de la categoria, amb més de 40 dianes.

esforç— 30

Molts esperaven coses grans de l’equip egarenc aquesta temporada, pero ningú que a aquestes alçades seria l’equip amb els millors números de tota la divisió de bronze (el primer que s’ha proclamat campió d’hivern) i el conjunt amb el millor començament de Lliga d’un equip català des de fa vuit anys. Hi ha mitjans que consideren que l’equip blanc-i-vermell reuneix els tres elements per triomfar: la millor plantilla, el millor onze i el millor entrenador, personificat en la figura de Miguel Álvarez (que ha manifestat que l’equip està disposat a fer història). El Terrassa ha rebut només nou gols en pràcticament tota la primera volta, una xifra que deixa a les clares la consistència de la defensa formada per Ángel Rangel, Migue, Raúl Pérez i Iván Boniquet. Ara la pregunta és si després de Nadal els egarencs podran mantenir la mateixa tònica a la segona volta. La cara amarga, i a la vegada sorprenentment negativa, està sent la del Barça B. Els homes dirigits per Quique Costas no han tret el cap del pou en tot el que portem de temporada, i partits que d’altres anys es guanyaven amb claredat,

aquesta, es perden per golejada al Miniestadi, com per exemple amb el Benidorm o l’Espanyol B. Costas porta moltes setmanes a la corda fluixa, i podria estar ja sentenciat per part de la junta directiva. Encara que aquesta no sigui la millor solució, el filial blaugrana necessita ja una revifada d’aire fresc per no agafar una dinàmica definitivament negativa que el dugui a perdre la categoria. Sembla que aquesta revifada pot venir per part de dues de les joves perles del planter blaugrana: el mexicà Giovanni dos Santos, de 17 anys, i el catalano-serbi Bojan Krkic, que amb 16 anys és el gran referent golejador per al futur del FC Barcelona. La Gramenet també continua vivint moments difícils, tant a nivell esportiu com econòmic. La dimissió del seu president, Francisco Ortega, repudiat per part de la afició, ha agreujat els problemes econòmics de la entitat, que no pot pagar correctament les nòmines a jugadors i empleats del club. Mentre l’equip continua encaixant gols. Amb 26 dianes encaixades, és, de llarg, l’equip més golejat de la categoria.


4/1/07

17:09

Página 31

opinió

Futbol Sala

Catalunya, subcampiona d’Europa (UEFS) Només Russia va aconseguir truncar el somni d’una selecció catalana que en un principi no tenia fixat l’objetiu en guanyar el Campionat d’Europa que es disputava a casa nostra. El camí fins a la final no va ser fàcil. Es va guanyar a Itàlia i empatar amb Sta. Helena a la primera fase; un únic gol davant el País Basc va donar el pas a semifinals, on els homes de Joan Antoni Fernández necessitaren dels penals per desfer-se de Bèlgica. La final davant els russos es presentava molt complicada, i així va ser, encara que la selecció catalana va aguantar durant molts minuts el gran arsenal ofensiu rival. Jiménez va empatar el partit, però el segons temps, que va començar amb un tempraner gol de Konstantin per als russos, va ser encara més intens. En tres ocasions el propi davanter va tenir als seus peus el gol de l’empat, però el somni es va esfumar a quatre minuts del final, quan Konstantin va posar el 1 a 3 final al marcador. La propera cita serà al mundial, a Argentina, d’aquí a un any.

Nous reptes

Fèlix Gimeno

Selecc.Català de Futbol Femení

030-031-NwFutb.qxd

El futbol femení és un fenomen social en constant evolució, actualment considerat una de les disciplines esportives amb més futur i que més interès desperta. L’augment en nombre de llicències, el rendiment en les competicions esportives i la millora en la preparació de les jugadores, tant físicament com tècnicament, són els punts forts del futbol femení actual a Catalunya. En els últims anys s’ha avançat força amb mesures com l’obligatorietat de contractar entrenadors titulats, millorant la qualitat de les instal·lacions per competir i un augment en la implicació dels mitjans de comunicació. Així i tot, encara queden moltes coses per fer. S’incorporen a les competicions jugadores amb una diferència d’edat important entre elles, i la presència

Futbol sala: Divisió d’Honor

catalana a la Superlliga no ha de quedar reduïda

El Martorell recciona

només a Espanyol i Barça. Els reptes que se’ns plantegen són els següents: • Seguir augmentant el nombre de llicències i adequar els equips amb jugadores d’edats semblants. • Aconseguir el compromís i una major implicació dels equips professionals que encara no han creat seccions esportives de futbol femení. • Aprofitar les polítiques de suport a la dona a través de les administracions públiques (ajuntaments, diputacions i Generalitat). • Més compromís informatiu dels mitjans de comunicació per aconseguir un reconeixement social de la pròpia competició. Encara que quedin molts deures per fer, el futbol

La difícil situació econòmica del FS Martorell s’ha vist suavitzat per una reacció esportiva amb quatre victòries consecutives davant Lobelle Santiago, DKV Saragossa, Celta de Vigo i Barcelona Senseit (el que ha permés sortir de la zona de descens, una situació impensable fa tan sols un mes). La dimissió de tota la junta directiva a mitjans de novembre ha fet que el Patronat Municipal d’Esports de l’ajuntament de la ciutat s’hagi hagut de fer càrrec de la situació, fins que apareguin nous dirigents que

se’n vulguin fer càrrec. L’anterior junta, presidida per Martí Fortuny, acusà el consistori de no haver participat en la gestió del club tal i com s’havia compromès. Des de l’ajuntament no es considera que s’hagi d’invertir econòmicament en el club, sinó buscar l’aportació de possibles empreses amb capacitat econòmica per portar a terme les accions publicitàries. El passat dia 16 de desembre es va obrir el procés electoral a la presidència, amb la intervenció de la Lliga Nacional de Futbol Professional,

femení de Catalunya s’ha d’enorgullir per ser l’actual referent a tot l’Estat, fonamentalment en dos aspectes: • El nombre de llicències, en quant a xifres, és el més gran de tot Espanya • El nivell d’èxits i resultats en les competicions estatals, tant de clubs, com de seleccions

molt interessada en què no desaparegui un equip tant important com el Martorell, semifinalista de la passada edició. Per la seva part, el FC Barcelona Senseit continua a la part baixa de la classificació, i és

que el conjunt dirigit per Marc Carmona no guanya partits. Els plantejaments del tècnic català no donen els seus fruits en moments claus, i contra això no poden fer grans coses jugadors experimentats com Javi Rodriguez.

esforç— 31


especial seleccions

032-049-Seleccions

4/1/07

18:45

Página 32

Text de David Pozo Imatges de Jordi Elías

Selecció Catalana

hoquei patins

esforç— 32


032-049-Seleccions

4/1/07

18:45

Página 33

guanyant

prestigi Catalunya, 12 - Reno All-Stars, 11 La fortalesa de l’hoquei patins català continua consolidant-se cada dia que passa i el partit davant el combinat Reno-All Stars, integrat per jugadors de prestigi internacional com el davanter del FC Barcelona Carlitos López o el veterà italià Mirko Bertolucci, en va ser una bona mostra. Els jugadors de Jordi Camps sortiren a la pista, sobre tot, amb amor propi i amb ganes de demostrar a tothom que Catalunya pot competir en un Mundial absolut. Uns 6.000 espectadors van gaudir al Palau Blaugrana d’un espectacle que amb un parcial de 5 a 4 va començar guanyant la nostra selecció al primer període. A l’inici del segon temps el guió va canviar i el combinat internacional dirigit per José Querido va aconseguir donar la volta al marcador amb gols de López, Sergio Silva i Martín Pallero. Va ser a partir d’aquest moment quan va sorgir la casta dels campions catalans per emportar-se la victòria. El culer Miquel Masoliver, els reusencs Lluís Teixidó i Marc Gual, i el jugador del Grup Lloret Iván Tubau van endossar un parcial de 5 a 0 que va deixar K.O. a tota una selecció d’estrelles. El mateix mèrit tenen les noies de la selecció catalana que van aconseguir guanyar per 3 a 2 a Xile, tota una campiona del món, i davant les quals les quadribarrades van demostrar quin és el seu nivell.

esforç— 33


032-049-Seleccions

esforç— 34

4/1/07

18:45

Página 34


032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Página 35

esforç— 35


032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Pรกgina 36


4/1/07

18:46

Página 37

especial seleccions

032-049-Seleccions

un tomb per la

història Per Josep M. Raduà

hoquei patins

va d’una competició per punts a una volta. Entre els rivals, equips europeus com el Herne Bay, el Monza, el Montreux, el Frankfurt i el combinat de Lisboa. El 1963, la selecció va guanyar 6 a 4 el totpoderós Reus Deportiu, a Valls. El club roig-i-negre es prendria la revenja el 1971 a Riudecols (4-2) i el 2005 a Flix (3-4).

Les seleccions d’hoquei patins de Catalunya tenen una

Durant els anys setanta hi va haver poca activitat de la

llarga història. Els primers partits d’hoquei al nostre país

selecció absoluta i durant els vuitanta i els noranta

van tenir lloc a Barcelona el febrer de 1905 i el primer

nul·la. No va ser fins el gener de 2000 que hi va haver

partit de la selecció va ser el 28 d’agost de 1930 també

una represa de la selecció absoluta masculina a

a Barcelona contra l’Esport Club de Catalunya i amb

Igualada. L’any següent Manel Barceló va substituir

resultat d’empat a quatre. Posteriorment i fins avui es

Joan Ayats com a seleccionador nacional contra Itàlia. I

van anar disputant molts més partits, en citaré només

entre 2002 i 2006 la selecció ha jugat 47 partits en

alguns donades les limitacions d’espai que té la revista.

només cinc anys, tots ells dirigits per Jordi Camps, selec-

Així el 1942 es van jugar partits contra la selecció de

cionador nacional de Catalunya, amb l’ajuda d’Albert

Girona i el club anomenat “Patria” (en castellà). El 5 de

Tarrida i amb la disputa de campionats oficials com un

juny de 1945 es va jugar el primer partit amb pilota en

Mundial B el 2004 i tres Tarradellas Cup (2004, 2005 i

substitució del “puck” (una mena de disc pla amb què

2006) i amistosos d’alçada contra potències com

s’havia jugat els primers quaranta anys d’hoquei a la

l’Argentina (2003), Portugal (2002) i dos cops la selec-

nostra nació). Altres rivals dels anys quaranta van ser:

ció mundial de Reno (2004 i 2006). Pel que fa a les nos-

Cerdanyola (el degà dels clubs d’hoquei actuals),

tres jugadores, la selecció femenina va participar per

Vilafranca, Sabadell, Paço d’Arcos de Portugal (1946),

primer cop a Vigo el 30 de juliol de 1953 contra el club

Roller Club de Zuric (Suïssa), Sintra de Portugal (1947),

Patín. El 2 i el 3 de gener de 1994 Catalunya femenina

selecció de Lisboa, Futbol Clube Porto, RCD Espanyol i

amb jugadores sub-25 va derrotar 3-1 Alemanya i 2-0

fins i tot la selecció espanyola... El primer Catalunya-

Portugal. El 2003 vindria la represa femenina davant

Espanya d’hoquei patins (de moment tots amistosos en

6.000 persones i contra Portugal al Blaugrana. El març

aquesta disciplina, a diferència del fisioculturisme on

de 2004 Catalunya va guanyar el Torneig de la

són oficials) va tenir lloc el gener de 1949 a Terrassa

Hispanitat a Xile, on va tornar el setembre passat a

amb resultat ajustat de 5 a 7, posteriorment en vindrien

jugar la Copa Amèrica. També es va enfrontar l’any

una colla més, aquest enfrontament va ser especialment

2005 a Arenys de Munt i Voltregà.

prolífic en els anys cinquanta i sempre Espanya escollia primer per assegurar-se els jugadors més bons per a la causa de la samarreta franquista de l’aligot. Tots els partits (a Madrid, a València, a Lleida, a Sitges...) estan detallats en el llibre que Ramon Basiana i Pere Gratacòs entre altres van presentar a Tarragona el proppassat 14 de novembre. Encara el desembre de 1949 la selecció nacional catalana va anar a Portugal. A part d'un amistós contra el Porto, va jugar el prestigiós Torneig de Lisboa contra el Trieste italià, l'Anvers belga, el Manchester anglès i l'equip de Lisboa. L’Igualada, el Vic i el Barça ja van servir d’espàrrings a Catalunya el 1955. El 1956 es van disputar partits a Salamanca, Astúries, Suïssa i Alemanya entre altres indrets. El juny i el juliol de 1957 la selecció absoluta del Principat va disputar una interessant gira de 30 dies al continent africà on va sumar tretze partits i onze victòries. El juliol i l'agost de 1962 es va fer de nou una gira per Moçambic, es tracta-

esforç— 37


4/1/07

18:46

Página 38

especial seleccions

032-049-Seleccions

Text de Josep Maria Raduà Imatges de Jordi Elías

Selecció Catalana

voleibol

esforç— 38


4/1/07

18:46

Página 39

especial seleccions

032-049-Seleccions

sense

complexes Catalunya, 0 - Bulgària B, 3 (21-25; 18-25; 17-25)

Potència i decisió són els dos elements que li van faltar a un combinat nacional que desitjava celebrar el 50è aniversari de la Federació Catalana de Voleibol amb una victòria sonada. Carlos García alinià Edu Sánchez, Daniel Rocamora, Ángel Galindo, Edmons Solanas, Pau Sans, Pau Martínez, Bruno Music, Marc Altayó, Joan Campillo, Albert Peruga, Alex Vabnov i Jordi Martínez. La constància del primer set va fer que es decidís en els últims punts (21-25), però després un equip búlgar més alt i potent va fer claudicar la selecció catalana amb un 18-25 i 17-25 en les següents dues mànigues. El pavelló de la Vall d’Hebron va viure una jornada festiva en què l’objectiu era promocionar el nostre vòlei, portant-lo als més petits i a aquells que ja comencen a despuntar i es perfilen com el nostre futur.

esforç— 39


032-049-Seleccions

esforç— 40

4/1/07

18:46

Página 40


032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Pรกgina 41


especial seleccions

032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Pรกgina 42


4/1/07

18:46

Página 43

especial seleccions

032-049-Seleccions

un tomb per la

història Per Josep M. Raduà

voleibol

combinats de: Castella, Astúries, Lleida, Valladolid i Palència. Conclusió: Catalunya va guanyar tots els partits oficials jugats als anys seixanta. El 25 de novembre de 1976, en honor als vint anys de Federació Catalana, es va programar un partit de la selecció de molt nivell. El matx es va disputar al Palau Blaugrana 2 de Barcelona. Hi va haver

El voleibol es va crear el 1895. El seu inventor va ser

un ple absolut per presenciar el partit entre les seleccions

William G. Morgan, professor d'educació física de la YMCA

sèniors de les nacions catalana i xinesa. El resultat va ser

(Associació Cristiana de Joves) a Holyoke, Massachussets.

1-3 a favor dels xinesos i els parcials van ser 15-11, 11-15,

En el mateix institut Morgan, James Naismith havia inven-

15-13 i 15-7. La duració va ser de 16 minuts els dos primers

tat el bàsquet quatre anys abans. El voleibol es va anar

sets i 19 els dos darrers. El primer set va començar amb

estenent ràpidament per Estats Units d'Amèrica. Quinze

una mala recepció de la selecció, que va remuntar un 4-9

anys més tard ja era present a la Xina (on es convertiria

fins empatar a 11, però la recepció no va millorar. Xina va

amb el pas del temps en un dels tres esports principals, junt

actuar amb un atac ràpid i segur, amb una recepció accep-

amb el tennis de taula i la gimnàstica). Fins el 1956 no es

table i una defensa mediocre, cosa que va fer que davant

va fundar la Federació Catalana, quatre abans de la fun-

de la selecció de Catalunya se'ls posés el set malament. El

dació d’una federació espanyola. La temporada 59-60 la

segon set va començar bé per la selecció nacional que es

Federació Catalana tenia ja 124 jugadors i 15 clubs.

va col·locar amb un cert avantatge sobre els xinesos.

Curiosament el primer partit de la selecció nacional de

Catalunya dominà l'atac i s'imposà en aquest set. El tercer

Catalunya de voleibol va ser quatre anys abans de la lega-

set va començar amb un bloqueig de la selecció a l'atac

lització de la Federació Catalana. El partit entre Catalunya

xinès, el joc dels xinesos va ser molt net i tècnic. El quart

i la selecció de la Universitat de Lisboa va acabar amb un

set va ser dominat totalment pels xinesos ja que Catalunya

rotund 0-3. En ple franquisme, es va intentar emmascarar

es va venir avall després de perdre el tercer. Sorprèn que en

el debut de la selecció del país amb el nom de Barcelona,

l’edició de 1994 del Memorial Arturo Cortés de voleibol en

però no es va aconseguir difuminar el caràcter nacional de

categoria júnior participessin alhora seleccions tan

comptar amb els millors jugadors de Catalunya, amb un

antagòniques com: Espanya, Catalunya i França. Sorprèn

paper important de les poblacions de Lleida. El 14 d'abril de

que ho permetessin alguns espanyolistes, és clar. Els cata-

1952 la selecció absoluta masculina de Catalunya va per-

lans no tenim cap problema a jugar contra qui sigui com

dre per aquests tempteigs: 15-7, 15-0 i 15-4. Els jugadors

tampoc els professionals de qualsevol esport no tenen cap

catalans arrenglerats van ser: Bover, Cid, Masaguer,

problema en jugar contra els seus germans, cunyats o

Debechado, Garcia, Magrinyà, Passarius, Navés i Tosca.

cosins. Entre 1996 i 2006 la selecció masculina es va

Arribats els seixanta, es va fer el II Campionat de selec-

enfrontar a: Sant Pere i Sant Pau, Pall Prato, One, Barça

cions de l’Estat a Barcelona i Badalona. Va ser el desem-

(1999) i les seleccions de Luxemburg i Andorra (la del país

bre de 1962 i per primer cop de manera oficial hi participà

dels Pirineus en diverses ocasions).

la selecció nacional, la qual es proclamà campiona del torneig estatal amb quatre partits, quatre victòries, dotze gols marcats, dos d'encaixats i vuit punts. La temporada 63-64 tingué lloc la tercera edició dels campionats estatals de seleccions absolutes. Catalunya tornà a adjudicar-se el torneig en vèncer tots els partits, tres, amb un balanç de 9 a 1 en gols i sis punts. Era el segon títol oficial guanyat per la selecció nacional de Catalunya. En la quarta edició dels campionats estatals, Catalunya hi aconseguí la tercera corona en tres participacions. La temporada 1965-66 es jugà la cinquena i darrera edició dels campionats estatals absoluts de seleccions al pavelló poliesportiu universitari d'Oviedo. Va ser campiona Catalunya per quart cop consecutiu. Seguiren la selecció del país els

esforç— 43


4/1/07

18:46

Página 44

especial seleccions

032-049-Seleccions

Text de Josep Maria Raduà Imatges de Jordi López / FCN

Selecció Catalana

waterpolo


4/1/07

18:46

Página 45

especial seleccions

032-049-Seleccions

plantant

cara

Catalunya, 10 – Sèrbia, 13 Sèrbia era el rival més complicat que mai havia visitat terres catalanes per enfrontar-se amb la nostra selecció, però Catalunya no va defraudar. Si França, Suècia i Polònia ja havien caigut en el únics tres compromisos que la selecció catalana ha disputat mai, el combinat serbi, ple de campions del món de l’antiga Sèrbia i Montenegro, no venia a Barcelona a passejar-se. Els homes d’Albert Fernández i els jugadors de Peter Porobic van donar un gran espectacle. Els visitants començaren fort, amb un 0-2, però Catalunya reaccionà i es va plantar al descans amb un marcador favorable de 5-4. La reacció sèrbia a la piscina de l’Atlètic Barceloneta no es va fer esperar i, amb un ritme de joc contundent, van sentenciar el partit al tercer quart amb un parcial de 3-6. Els últims deu minuts van acabar sent un pur tràmit. El millor del matx disputat a Barcelona, la gran impressió que va deixar la selecció catalana, que mostrà la superioritat que ara mateix tindria respecte a d’altres combinats nacionals.

esforç— 45


especial seleccions

032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Pรกgina 46


032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Página 47

esforç— 47


032-049-Seleccions

4/1/07

18:46

Pรกgina 48


4/1/07

18:46

Página 49

especial seleccions

032-049-Seleccions

un tomb per la

història Per Josep M. Raduà

waterpolo

Catalunya-França molt atractiu que va servir per inaugurar la remodelació de la piscina Sant Jordi de Barcelona. En aquest partit es posà el banyador quadribarrat en Manel Estiarte. El manresà ja no va tornar a jugar mai més per Catalunya. L'equip que s'enfrontà als seleccionats per Rafi Aguilar i Quim Colet, els dos tècnics

Fa cent anys es fundava el primer club de la natació

quadribarrats, comptava amb sis titulars del Marsella

catalana: el Club Natació Barcelona. El juliol de 1908 es

que havia eliminat el Catalunya a la Copa d'Europa de

va fer el primer partit de waterpolo a la platja de la

clubs. El Trofeu Lluís Companys fou per a Catalunya i el

Barceloneta. Poc després arribava el segon club: l'Atlètic

recollí el capità Jordi Neira. Catalunya jugà amb: Rollán,

Barceloneta. El 1916 es va fundar el CN Sabadell, el ter-

Pedrerol (1), González, Torras, Pubill, A. Gómez (1),

cer club nacional i estatal alhora de natació. El 1920, per

Picó, A. Barceló (2), Sans (3), Grau (1), Oca (2), Neira

iniciativa de Bernat Picornell, els Jocs Olímpics d'Anvers

(1) i Garcia (3). Per França ho feren: Olivon, Crousillat,

van veure participar una selecció "espanyola" de natació.

Garsau (4), Norait, Charlot, Ducher, Lustaneau,

Ràpidament Picornell va fundar la Federació Catalana

Alimondo, Madelenat, Jeleff (1), Gardini (3) i Moine.

de Natació (25 de febrer de 1921), l'Espanyola, i va

En el setè partit, disputat el 10 de gener de 2002,

organitzar un equip per anar a l'olimpíada. Eren temps

Catalunya va apallissar 14-2 la selecció nacional sueca.

de gent amb empenta. El 25 de juny de 1966 es va inau-

Catalunya presentava a la Sant Jordi sis campions del

gurar la primera piscina coberta de l'Estat amb cinquan-

món i quatre campions olímpics. Els homes seleccionats

ta metres: la Sant Jordi.

per Joan Colomer, aleshores seleccionador nacional

L'abril de 1929 la selecció nacional masculina de water-

català, van aconseguir els parcials de: 5-1, 2-0, 5-1 i 2-

polo debutà i guanyà a l’estranger, concretament a la

0. Els homes de la selecció que van actuar a la piscina

capital de l’Estat francès: París. Fou un matx entre

Sant Jordi van ser: Daniel Cèrcols i Sergi Pedrerol del

l'SCUF de París i Catalunya (2-4). Després hi va haver

Catalunya; Dani Ballart, Xavier Vallés i Gustavo Marcos

tornada a l'estiu: el dia 24 d'agost de l'any 1929 es va

del Sabadell; Carles Sanz, Iñaki Aguilar i Xavier Garcia

disputar un atractiu enfrontament de la selecció de

del Barcelona; Rubén Michavila del Terrassa, Ramon

waterpolo contra l'SCUF. Catalunya es va imposar amb

Díaz i Jordi Sans del Barceloneta, Carles Claveria i Jordi

contundència: 6-0. L'endemà, la secció de waterpolo del

Fernández del CN Mataró i David Cuscó del

club parisenc va voler disputar un matx de revenja però

Mediterrani. El dia del partit Joan Colomer explicava:

no va poder imposar-se perquè Catalunya guanyà de

"Hem d'aprofitar que podem disposar de jugadors que ho

nou: 3-0. Després d’aquests tres primers partits de water-

han guanyat tot en el waterpolo i que per fi podran jugar

polo contra el club francès, en el quart partit arribaria la

en la seva selecció. És una fita important el partit contra

primera selecció nacional rival de Catalunya en waterpo-

Suècia per poder reiniciar l'activitat de la selecció

lo: el 2 de juny de 1935 Catalunya jugà relaxadament un

després de molts anys sense disputar cap partit". Tres

partit enfront de Suïssa, guanyà 9-2 la quadribarrada.

anys més tard, el 3 de gener de 2005, el jugador del CN

Catalunya, en el cinquè partit documentat, es va

Sabadell i directiu i afeccionat de l’Espanyol Dani Ballart

imposar a Castella amb un escandalós 12 a 2. Enrique i

declarava: “Si Catalunya fos oficial seria una potència

Jorge Granados –amb clars vincles catalans- eren alguns

mundial”. Precisament a finals del 2005 Catalunya recu-

dels nedadors madrilenys que van disputar el partit el

perà la tradició de jugar almenys un partit a l’any. El

juliol de 1953. Arbitrà Borrego i jugaren per Catalunya:

vuitè partit va ser contra la selecció de Polònia. La pal-

Serra, Bazan, Conde, Robert Queralt, Albiach, Godia i

lissa final (15-3) va fer reflexionar els directius

Subirana.

encapçalats per Lluís Bestit, que van decidir buscar

Més curiositats històriques: La selecció de Barcelona va

rivals de més entitat. No es veu cap moviment per l’ofi-

acudir el desembre de 1973 al Torneig Interciutats de

cialització d’aquesta federació però per primer cop a la

Berlín, on també hi era Amsterdam. Deu anys més tard,

història han aconseguit la fita de fer jugar la selecció

els nedadors catalans de waterpolo van declarar que es

absoluta masculina de waterpolo dos anys seguits (2005

negaven a anar a la selecció estatal per falta de diàleg. El

i 2006). El 2007 ens ha de portar el partit número deu de

29 de setembre de 1990 va arribar el sisè partit, un

la història del waterpolo nacional masculí

esforç— 49


4/1/07

17:17

Página 50

voleibol

050-055-Vol01

objectiu:

su

Celebració d’un punt durant el partit amb el CV Sant Boi.


4/1/07

17:17

Página 51

voleibol

050-055-Vol01

Text de David Pozo Imatges de Olivia Molet

Sant Pere i Sant Pau

perlliga E

ls objectius marcats sempre han d’estar sostinguts sobre uns principis que no s’han de deixar de banda i que fan que es reconegui si la feina ha estat ben feta.

Fa ja 24 anys que alguns pares de l’escola de Sant Pau van decidir incorporar com a esport extraescolar el voleibol, degut a la pròpia demanda d’alguns alumnes. Llavors només es comptava amb la pista del pati del col·legi. Avui, després d’una etapa gloriosa i una altra d’obscura, el club es prepara per tornar a l’elit del voleibol. Lluny queda el quart lloc a la Superlliga i la participació a la Copa d’Europa de l’any 2000 després de fitxar el tècnic macedoni Vladimir Vogeovski, però el projecte actual engegat per l’exjugador Dionosio Camacho està cridat a ser un nou intent de tornada a èpoques de vaques grasses. El barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau compta des de fa 20 anys amb el planter més important del voleibol

Blas Ortega dona instruccions durant un partit.

català masculí. Aquest any té els ulls fixats en tornar a la Superlliga. Per això ha conformat un equip compensat i competitiu que està donant la talla des de principis

ment, Ortega és l’entrenador del primer equip, i tercer

de temporada.

tècnic de la selecció estatal. Els últims anys han estat

La figura fonamental de la història del club va ser Alfon-

difícils, amb un primer equip que s’ha mantingut entre

so Periañez, qui es va fer càrrec en dues ocasions de

les primeres dues categories, però acompanyat d’una

l’entitat, i que la va portar a la seva plenitud, no tan sols

situació econòmica insostenible, sense presència de

esportiva i econòmica, sinó també social. La seva marxa

patrocinadors.

per motius de salut significà la desaparició de la major part de la base, per la decisió presa pel seu successor

Temporada pletòrica

Quique María. L’ensorrament econòmic i popular que

L’inici del nou projecte no ha pogut ser millor, en quant

significà aquella acció va fer que reaparegués de nou

a joc i resultats es refereix. Sobre la pista, i davant qual-

Periañez, que, amb una junta directiva ja inexistent, va

sevol rival, l’equip mostra una gran seguretat en tot

mantenir l’equip a la Primera Divisió i va intentar enge-

moment, no hi ha pèrdues de concentració, com sí pas-

gar de nou la base de mans d’un jove Blas Ortega, que

sava a l’anterior temporada, i Blas Ortega pot utilitzar

cada any aportava un mínim de dos jugadors a la

tots els jugadors sense por que l’equip baixi d’intensitat.

Blume, escola d’alt rendiment de la federació. Actual-

Les dades no deixen lloc al dubte, tan sols un set perdut

esforç— 51


050-055-Vol01

4/1/07

17:17

Página 52

i això ha de ser clau per complir amb les nostres aspiracions”, afirma Saucedo. L’altre jugador del combinat estatal és el jove aranès Pau Sans, que va arribar al club fa quatre temporades com a suplent i s’ha guanyat un lloc en el sextet titular. El repartiment de joc, el carisma a la pista i les aparicions estel·lars durant els moments difícils van a càrrec del col·locador Vlado Stevosvki, peça clau a l’equip, i d’Axa Stevovski, el seu germà, receptor que ratlla la perfecció i que dóna una mica més de caràcter a l’equip. L’any passat Axa va marxar al Volley Lleida, però aquesta temporada ha retornat per aconseguir l’ascens. La presència d’aquests dos germans a l’equip és una clara mostra de la bona adaptació esportiva, cultural i social dels estrangers a la ciutat de Tarragona. Els dos germans s’han integrat perfectament a la ciutat, on tenen previst fixar la seva residència una vegada finalitzada la seva trajectòria esportiva. La tècnica i la disciplina són conceptes que té clar el tècnic Blas Ortega. “El meu objectiu és que cada un dels jugadors sàpiguen en cada moment què han de fer a la pista. A més, a diferència de l’any passat, no es perd la concentració de l’equip, i això és bàsic si volem pujar de Bloqueig de Stevovski i Pau Sans.

categoria”, afirma.

en tota la temporada a Andorra (25-23), i, en només un,

Una nova aposta per al planter

ha necessitat superar clarament els 25 punts per endur-

Les categories inferiors del Sant Pere i Sant Pau havien

se’l. Va ser a la primera mànega de la quarta jornada, al

quedat desertes com un solar durant la presidència de

partit davant l’Illa Grau en què van ser necessaris 32

Quique María, que com a màxim dirigent del club va

punts per guanyar-la.

decidir excloure tots els equips femenins, tot i que ell

Per completar la plantilla de l’any anterior es van fer el

havia estat precisament entrenador i preparador físic del

passat més de juny dos fitxatges de luxe. D’una banda,

planter femení. La seva idea era centrar tots els esforços

el central Abel Bernal, d’1,97 metres d’alçada i 25 anys,

en el primer equip. El resultat va ser descuidar la base

provinent de la Universitat d’Oviedo i amb una potència

del club i sobreviure amb fitxatges de jugadors foranis.

en salt i remat impecables, i, de l’altra, l’internacional

L’objectiu que s’ha marcat el club és fomentar la recu-

macedoni Alexander Milkov, provinent del Rabotniski

peració de la base del voleibol a Tarragona. El jugador

que, amb els seus dos metres, disposa d’un remat impagable i una recepció molt segura. L’equip tarragoní també compta a les seves files amb dos jugadors presents a la selecció estatal. Es tracta del veterà oposat Gustavo Saucedo, habitual de la selecció, i que ha jugat diverses temporades en la potent lliga francesa amb el Niza. La seva seguretat sobre la pista contagia tot l’equip. “El que no hem de fer és confiar-nos que guanyarem tots els partits amb tanta facilitat. Ja ens ha passat d’altres anys,

esforç— 52


4/1/07

17:17

Página 53

voleibol

050-055-Vol01

Abel Bernal remata un punt de set al partit amb el cvleganes.com

esforç— 53


4/1/07

17:17

Página 54

voleibol

050-055-Vol01

del primer equip Enric Bescós porta cinc anys encar-

bàsquet o voleibol?

regant-se de portar aquest esport a les escoles, al mateix

Un equip que vol representar la ciutat de Tarragona

temps que entrena els equips alevins i infantils. “La dedi-

al màxim nivell ha de tenir el suport, tant moral com

cació i les bones idees tant del president com de la nova

econòmic, de les institucions públiques. Fa temps

junta directiva faran molt de bé al club. Estem plens

que el club demana un nou pavelló o un remodelat

d’il·lusions i els nens ho perceben, estan tots molt

per, simplement, complir les exigències de la

il·lusionats; jo el primer”, afirma Enric. Trobem d’altres

Federació Espanyola que obliga que aquest tingui

noms il·lustres del volei treballant la base del Sant Pere

una alçada mínima de 8 metres, que actualment

i Sant Pau. El cadet està al càrrec de l’exjugador mace-

només en té set. La presència a les instal·lacions

doni Goran Zafirov, qui va dedicar els 5 últims anys de

permet veure que no corresponen a les necessitats

la seva carrera esportiva al club. Es pretén que un

d’un equip que la propera temporada vol rebre els

jugador d’aquest prestigi doni la perspectiva del voleibol

millors equips de l’Estat. No només l’alçada, sinó

professional i seriós per formar jugadors que formin part

també les graderies queden petites per acollir una

de l’elit del volei català.

competició important. El barri de Sant Pere i Sant

L’equip juvenil masculí és portat per l’experimentat

Pau ja no és aquell barri apartat i fosc dels anys 80,

David Vilar, qui té molts anys d’experiència portant ca-

sinó que s’ha expandit per convertir-se en un barri

tegories inferiors, i a més ser l’entrenador dels equips

més modern, amb el seus serveis i que acull milers

femenins més gloriosos del club fa uns anys, quan s’a-

d’habitants de la ciutat. Això es mereix una atenció

conseguiren dos campionats de Catalunya consecutius i

i despesa que no estan projectats.

l’ascens de l’equip juvenil a la sèrie A per competir pels Campionats estatals. files del club Finques Borrell Camp Escolar, a la lliga Elles, de nou, protagonistes

FEV, no ha pogut tornar a jugar i ha acceptat dedicar-se

Per primera vegada des de fa quatre anys, s’ha tornat a

a formar a noves promeses. “Quan em va trucar Dionisio

confiar en els equips femenins, i s’ha creat un infantil

Camacho i em va explicar el projecte no ho vaig dubtar,

entrenat per l’exjugadora Anna Coronado, qui després

i vaig decidir formar part d’aquesta nova etapa d’un club

de sofrir una tendinitis al braç dret mentre militava a les

que m’ha vist créixer com a jugadora i com a persona.

Blas Ortega, tècnic del Sant Pere i Sant Pau.

esforç— 54


4/1/07

17:17

Página 55

voleibol

050-055-Vol01

Farem grans coses, n’estic segura”, afirma Anna. Les lligues dels més petits ja han començat i ara es podrà comprovar si el projecte, tal i com s’assegura, pot tenir viabilitat i futur per a anys vinents. El president reconeix que es tracta d’un projecte a llarg termini, i que per això s’ha volgut començar per les categories més petites. Necessitats bàsiques Un equip que vol representar la ciutat de Tarragona al màxim nivell ha de tenir el suport, tant moral com econòmic, de les institucions públiques. Fa temps que el club demana un nou pavelló o un remodelat per, simplement, complir les exigències de la Federació Espanyola que obliga que aquest tingui una alçada mínima de 8 metres, que actualment només en té set. La presència a les instal·lacions permet veure que no corresponen a les necessitats d’un equip que la propera temporada vol rebre els millors equips de l’Estat. No només l’alçada, sinó també les graderies queden petites per acollir una competició important. El barri de Sant Pere i Sant Pau ja no és aquell barri apartat i fosc dels anys 80, sinó que s’ha expandit per convertir-se en un barri més modern, amb el seus serveis i que acull milers d’habitants de la Bloqueig durant el segon set del partit CV SpiSP – Univ.Valladolid

ciutat. Això es mereix una atenció i despesa que no estan projectats.

esforç— 55


4/1/07

17:18

Página 56

voleibol

056-057-Vol02

Text de David Pozo Imatges del RC Polo

José Luis Moltó

dos metres d’il·lusió

palmarès Selecció:

• 4 Campionats de Copa

• 350 partits internacionals

• Subcampió Recopa d’Europa 95/96 Caja Duero Soria

• 5a. posició: Fase final Lliga Mundial • Subcampions: Jocs del Mediterrani 2005 Almeria

N

ascut un 29 de juny de 1975 al petit poble de Concentaina (Alacant), José Luis Moltó és avui un nom de referència si es vol parlar del voleibol actu-

al. ‘Molti’, com el denominen els seus companys, és gràcies a la seva enteresa i qualitat el jugador de refència tant al seu equip, el Drac Palma, com a la selecció estatal. 15 anys tenia Moltó quan va començar a jugar amb l’e-

esforç— 56

• 5a. posició: Campionat d’Europa 2005 Sèrbia / Itàlia Clubs: • 6 Campionats de Lliga: Soria (95/96,98/99), Almeria (99/00), Noliko maaseik (Bèlgica) (00/01), Paris Volley (Francia) (01/02), Son Amar Palma (05/06)

• Subcampió Copa CEV 04/05 Son Amar Palma • Subcampió Top Teams Cup 05/06 Son Amar Palma Premis Individuals: • Millor atacant del Torneig de Calssificació per als JJOO Sidney 2000 • Millor bloquejador de la Lliga Europea 2005 • Millor bloquejador de la Final Four 2006


056-057-Vol02

4/1/07

17:18

Página 57

quip del seu poble, i després de formar-se durant tres anys a la Concentració Permanent de Palència, ha recorregut tot Europa per perfeccionar la seva tècnica i guanyar títols. Precisament va ser la concentració a terres castellanes una de les experiències més dures de la seva vida, però, com ell mateix reconeix, també de les més enriquidores en quant el que va aprendre com a esportista i com a persona. I va ser allà on definitivament es va adonar de quina havia de ser la seva posició a la pista. “Quan vaig començar, la posició que m’agradava era la de receptor, però amb el temps els meus entrenadors em van fer veure que amb la meva alçada i amb el meu toc d’avantbraç havia d’estar bloquejant pilotes”, explica Moltó. Amb 2,06 metres, el central alacantí és un dels sostres de la lliga i amb els clubs que ha militat, tant aquí com a l’estranger, ho ha guanyat pràcticament tot. “La meva assignatura pendent continua sent la Copa d’Europa. He arribat a quatre ‘finals a quatre’, i en totes m’he quedat a les portes d’aixecar la copa”. Molti ha passat pels millors equips de l’Estat, des del Numancia de Soria, passant per l’Unicaja Almeria, i ara al Drac Palma, però ha estat l’experiència a l’estranger, la que més ha marcat el jugador alacantí. “La forma com es viu i s’organitza el volei a un país com Bèlgica, no té res a veure amb el que nosaltres estem acostumats. Vaig passar de clubs en què tot ho movien tres o quatre persones, a un club com el Noliko Maaseik on cada àrea de l’entitat la portaven professionals.” És a nivell de selecció on Moltó té encara una assignatura pendent, guanyar una gran competició amb el combinat estatal. “Reconec que actualment no tenim una selecció que estigui entre les millors del món, però el quart lloc en el passat Europeu de Belgrad ens va deixar amb la mel als llavis, i amb l’esperança que no tardant molt es pot aconseguir un títol important”. Moments amargs Han estat les lesions les que més han fet sofrir José Luis Moltó en els seus anys al volei professional. “El dia que em van diagnosticar el trencament del lligament creuat anterior i de menisc, creia que el món em venia a sobre. Va ser un any d’esforç i sacrifici, en què vaig tenir al meu costat la meva dona i la meva família. Són moments en

fitxa personal Menjar preferit: Paella, principalment la que fa la meva mare

què et planteges moltes coses”, se sincera Molti.

Un programa de televisió: No en tinc cap

Amb 31 anys arriba el moment de pensar en la retirada i

El teu cotxe: Audi Q7

la primera paraula que li ve a la ment és por. “Lamen-

El viatge desitjat: Moscou, Japó i Califòrnia

tablement no podré viure del volei a partir del dia que em

Dos adjectius : Sincer i capritxós

retiri, i, la veritat, li tinc molt de respecte a aquest dia. Inten-

Un llibre:

to estudiar un màster en Gestió d’Empreses Esportives,

‘El Metge’ i ‘Mecanoscrit del segon origen’

però si no surt bé em posaré a treballar com qualsevol

Una pel·lícula: La vida es bella

persona del carrer.”

Una cançò: Fast love (George Michael) La teva devoció: Menjar, comprar “gadgets”, i Internet


4/1/07

17:19

Página 58

hoquei herba

058-063-Herba01

Text: David Pozo Imatges: Afredo Ferrer

camon guerrera A

mb uns texans i una samarreta negra es presenta Núria al seu primer entrenament amb el Polo després del mundial. A ella, que es considera una

“guerrera” dins i fora del camp, no li agrada ser políticament correcta. Afronta amb il·lusió i satisfacció el seu cinquè any al club barceloní després del paper fet amb la selecció estatal, a la vegada que reconeix que preferiria defensar els colors de la samarreta de Catalunya. Enamorada d’Austràlia, encara recorda la seva època com a jugadora del Terrassa, però sempre amb la convicció d’haver pres en el seu dia la decisió correcta. La seva vida és l’estic, però com d’ell no es pot viure tota la vida, ara la Núria treballa a la tele.

esforç— 58


4/1/07

17:19

Página 59

hoquei herba

058-063-Herba01

esforç— 59


058-063-Herba01

4/1/07

17:19

Pรกgina 60


4/1/07

17:19

Página 61

hoquei herba

058-063-Herba01

esforç — Fa cinc anys vas deixar la teva ciutat. Segurament va ser una decisió difícil, però és veritat que hi ha gent que et va donar l’esquena? Núria — Va haver-hi algunes persones que no entenien per què havia d’anar-me'n del club que m’havia format com a jugadora. A Terrassa hi ha un sentiment molt arrelat, va costar molt, però amb el temps ho han acabat acceptant. esforç — I els comentaris i les crítiques t’afectaren… Núria — No. La gent de l’hoquei pot fer mal amb els seus comentaris. N’hi ha hagut alguns que m’han dolgut, ja sigui pel meu canvi o per la meva actitud al camp, però sóc conscient que els puc superar perfectament. esforç — Moltes companyes teves juguen per tradició familiar. Tu també? Núria — No vinc d’una família arrelada en aquest món. Només havia jugat la meva àvia i el meu germà, però he d’agrair el gran suport que he rebut d’ells. Va costar molt quan vaig marxar de Terrassa fa cinc anys, però jo havia de mirar pel meu futur i anar allà on pogués aprendre més i ser més competitiva. esforç — Has manifestat en diverses ocasions la teva predilecció per jugar amb la selecció catalana. Què sentiries amb la samarreta catalana, que ara no sents jugant amb l’espanyola? Núria — Visc a Catalunya i sento el meu país. Pràcticament totes les que estem a la selecció estatal som d’aquí i et sents molt més arrelada.

“Visc a Catalunya i sento el meu país” esforç — I és clar, t’ho han retret… Núria — Les mateixes companyes de la selecció estatal m’ho han retret, però tots tenim els nostres sentiments i les nostres opinions. Segur que elles també estarien orgulloses de representar la seva terra. esforç — Promociona’m l’hoquei. Jo me'n vaig a un camp d’hoquei i m’assec a veure’t. Puc emocionar-me com en altres esports? Núria — Si no saps res de l’hoquei costa entendre’l. La gent pot fer el típic comentari que és picar amb un pal una piloteta, però hi ha partits amb bon ritme i bonics, sobretot quan t’enfrontes a equips de la teva alçada. esforç — I si em fixo en tu, ets una jugadora a qui li agrada lluir-se? Núria — No ho penso quan estic al camp, en canvi reconec que quan tinc la bola m’agrada enllaçar jugades boniques.

esforç— 61


hoquei herba

058-063-Herba01

4/1/07

17:19

Página 62

fitxa tècnica Nom:

Núria

esforç — Has estat elegida millor jugadora del Mundial

Cognoms:

Camon Farrell

passat. Et consideres la millor?

Data de naixement:

03/03/1978

Núria — No, en cap cas. A cada selecció hi ha dues o tres

Lloc de naixement:

Terrassa

jugadores molt bones i internacionalment espectaculars.

Lloc de residència:

Matadepera (Barcelona)

Se m’ha donat el premi perquè he fet un bon campionat, per premiar un esforç i la pressió que han exercit sobre mi.

Club actual:

RC Polo (5a temporada)

Això no treu que estigui molt agraïda i que em doni més

Internacional:

150 partits

forces per competir i animar-me més.

Títols:

Subcampiona d’Europa Selecció espanyola 2003

esforç — Alguna jugadora que t’hagi servit com a model a

5 Campionats de divisió d’honor 6 Copes de la Reina

seguir? Núria — No n’hi ha cap en concret que tingui totes les qualitats que jo busco. Sempre penso en Sonia Ignacio, la meva entrenadora de tota la vida i que m’ha format des de petita.

esforç — Quan t’enfades i et surt aquella vena “macarra” que alguns diuen que tens, ho pagues amb algú? Les teves

esforç — El moment culminant del Mundial va ser accedir

companyes, les rivals, els àrbitres,…

a les semifinals. Què et va deixar amb regust amarg?

Núria — Les meves companyes mai no ho paguen. Quan

Núria — Evidentment perdre l’oportunitat d’estar en una

m’enfado encara sóc més competitiva, vaig a mort. Si em

gran final, i això després d’un partit que vam jugar millor

surt la vena “macarra” és amb els àrbitres, però intento que

que les australianes. Després d’això no vam aixecar cap i

l’equip contrari no ho pagui.

es va notar en el partit per al bronze davant d’Argentina.

esforç — Quines diferències hi veus, respecte a l’hoquei

esforç — Potser heu marcat pocs gols. Què li falta a l’equip

masculí?

per aspirar a l’or a Pequín?

Núria — Els partits tenen un ritme molt diferent, amb una

Núria — Espanya mai no ha marcat gols. A les noies ens

millor qualitat de joc. Hi ha més passades en profunditat,

costa moltíssim marcar. És un aspecte que hem de millo-

més moviment,… A nosaltres ens costa molt arribar a la

rar, igual que l’efectivitat als penals.

porteria contrària i l’efectivitat en els penals és molt inferior. Reconec que m’agradaria jugar un partit al costat

esforç — Pablo Usoz, el seleccionador de l’estatal, va fer

dels nois.

una tria després de les Olimpíades d’Atenes. Et vas sentir dolguda que no confiés en aquell equip?

esforç — Algun dia es podrà viure de l’hoquei, o no els

Núria — Em va saber molt greu, perquè no m’ho esperava

interessa als clubs?

i per que al cap i a la fi són companyes amb les quals havia

Núria — Costarà molt i si arriba a ser possible algun dia

compartit molts moments. La vaig acabar acceptant com

serà un procés llarg. El problema és que hi ha alguns clubs

una decisió tècnica i s’ha demostrat que la gent que ha

que no tenen tants recursos i aquests rebutgen la profes-

entrat ho va fer amb il·lusió.

sionalització. esforç — Cinquena temporada amb el Polo. Altre cop esforç — Què necessita l’hoquei per tenir més afició? Us

favorites per aconseguir el tercer títol consecutiu?

sentiu maltractats pels mitjans?

Núria — Cada temporada és complicada perquè els equips

Núria — Ens deixen de banda perquè som un esport

es van reforçant i es crea més competitivitat. Els aspirants

minoritari i no despertem l’interès del futbol i del bàsquet.

aquest any són encara més.

No ens sentim maltractats, però sí que demanem que ens tinguin en compte.

“No ens sentim maltractats, però sí que demanem que ens tinguin en compte” esforç— 62

esforç — Núria Camon va estudiar comunicació audiovisual per vocació… Núria — És clar que sí. M’agrada tot el relacionat amb la imatge i ara Mediapro m’ha donat l’oportunitat de treballar com a auxiliar de producció a La Sexta.


4/1/07

17:19

Página 63

hoquei herba

058-063-Herba01

esforç — Quan te'n vas setmanes fora de casa què troba a

esforç — I quan estàs fora del camp què li agrada fer a la

faltar una esportista?

Camon?

Núria — Trobo a faltar la meva família, la meva parella, la

Núria — La meva afició preferida és el cinema, encara que

meva vida social,… En canvi saps que estàs fent una feina

reconec que cada vegada puc anar-hi menys. Abans de tre-

que et gratifica i has d’estar cent per cent concentrada.

ballar també m’agradava anar de compres i mirar roba. M’encanten les sabates.

fitxa personal

“M’agraden el cinema i les sabates”

Signe del zodíac:

Peixos

La teva ciutat:

Sidney

esforç — I això del tatuatge…

Viatge somniat:

Austràlia i Suïssa

Núria — En tinc un des dels 17 anys, però no et diré pas on.

Programa de tele:

Prison Break

esforç — Vaja! I el tema de l’alimentació com el portem?

Llibres imprescindibles:

Cien años de soledad El amor en los tiempos del cólera

Pel·lícula:

Los amantes del círculo polar

Afició:

Encreuats

Un altre esport:

Atletisme

Núria — Em cuido. Seguim una dieta planificada des de la Federació que m’ajuda a mantenir-me en forma, encara que sempre pot haver-hi excepcions.

esforç— 63


064-065-Herba02

4/1/07

17:20

Pรกgina 64


4/1/07

17:20

Página 65

hoquei herba

064-065-Herba02

Text: David Pozo Imatges: RC Polo

Pepe

borrell

idees clares

J

osep Borrell Segura (Barcelona, 07/09/1985), ‘Pepe’,

uns Jocs Olímpics és el màxim per a un esportista i la

com el coneixen tots al món de l’hoquei, tenia les

selecció que hi ha ara ofereix garanties per aconseguir

idees clares des de molt jove: triomfar, i fer-ho al

medalles.” Ha participat des dels 16 anys a les categories

Polo. Les generacions anteriors de la seva família ja

inferiors de conjunt estatal i ara és el moment de donar el

havien passat pel club de l’Avinguda Diagonal. El seu

salt. Fins ara només ha entrenat una vegada amb la selec-

avi, el seu pare i el seu oncle, que precisament va pre-

ció absoluta. “Recordo que la primera vegada que vaig

sentar els seus progenitors, han estat integrants de la

entrenar a les ordres de Hendriks em va dir: Bienvenido,

secció d’hoquei del club, en una mostra del vincle tan

bien jugado. Són paraules que sempre recordaré”. Pep

fort que hi ha entre els Borrell Segura i el Polo.

considera el seleccionador estatal un professional conso-

“Sempre he tingut clar que volia jugar a l’elit de l’hoquei,

lidat, amb les idees clares del que vol aconseguir.

l’únic problema és que no és professional i que no pots viure d’ell”, assegura Pep. En aquell moment el jove

Preparat per al dia de després

davanter es va plantejar seriosament si valia la pena estu-

Estar preparat per al dia de la retirada és el que desitja tot

diar i jugar, sobretot per la gran quantitat d’hores i sacrifi-

esportista, sobretot quan ja no es pot viure del que s’ha

ci que comporta compaginar la pràctica d’un esport al

guanyat durant tots aquells anys. Pep estudia actualment

màxim nivell i els estudis. “La meva mare sempre em deia

Comerç Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, i

que si l’hoquei no em deixava estudiar, el practiqués en

espera que d’aquí a poc pugui agafar les maletes i explo-

equips inferiors amb els amics de tota la vida i me’n anés

rar món. El seu somni és Xina i l’Índia, i per això ara s’ha

a fer unes cerveses després dels entrenaments”, afegeix.

dedicat també a la difícil fita d’aprendre xinès. “D’aquí a

De fet, un 80% de tots els companys que en el seu dia van

dos anys, quan hagi acabat els estudis, vull continuar for-

agafar l’estic amb Pep ara ja no hi juguen.

mant-me fora de Catalunya. Hi ha empreses en què hi puc fer pràctiques i també clubs en què hi puc jugar.

Arribar al cim

Anglaterra, Holanda, Austràlia o Nova Zelanda són

Pep és un dels pocs privilegiats que va fer el salt directe

alguns països que m’agradaria visitar.”

dels juvenils al primer equip. “Quan s’apropava el

Però no tot és trepitjar herba. Quan Pep no està al Polo li

moment no m’ho acabava de creure, podria jugar

agrada sortir de festa amb els seus amics, escoltar rap i

amb els més grans. Pol Amat o Xavi Arnau eren

chill-out, i, sobretot, conduir. Amant de la velocitat,

els meus ídols i ara puc jugar cada diumenge al

quan pot s’escapa a un circuit de karts o a veure

seu costat”. Reconeix que al principi estava

curses de motos. Tampoc li desagrada posar-

nerviós i que quan li passava la bola a algú dels

se davant d’una càmera, com vam poder

‘grans’ ho feia nerviós, fins al dia que es va adonar

comprovar en la publicació del mes de

que amb por no es tornaria a divertir mai. “Encara

desembre, i és que ja de petit Pep tre-

que crec que al principi sempre s’ha de passar una

ballava a una agència de models.

mica malament per assaborir després els bons

Promesa de futur de l’hoquei

moments”, puntualitza Pep.

herba català, millor no oblidar-se

Per un jugador d’hoquei el cim s’aconsegueix triomfant amb la selecció. “La

del seu nom, que de ben segur escoltarem molt sovint.

participació en un mundial o en

esforç— 65


4/1/07

17:24

Página 66

waterpolo

066-073-Wat01

Text: Oriol Olivé Imatges: CN Barcelona

100Natació anys del

esforç— 66


4/1/07

17:24

Página 67

waterpolo

066-073-Wat01

E

l 10 de novembre de 1907 va néixer el Club Natació Barcelona; és a dir, que d’aquí a pocs dies entrarem en l’any del centenari del club degà de la natació espanyo-

la. Fundat per Bernat Picornell, juntament amb un grup de 15 entusiastes de l’esport, i més concretament de l’aigua, van posar gran èmfasi en poder fundar el club. Amb unes instal·lacions envejables perfectament situades des dels inicis, a la platja del Moll de Llevant, el Club Natació Barcelona ha viscut èpoques de tots colors en els seus quasi cent anys d’història. Endarrera queden anys de dificultats

econòmiques i èpoques de més o menys socis, però precisament aquest centenari arriba en el millor moment del Natació, que és com se’l coneix entre els habituals. Fa uns anys, el club va viure una gran transformació amb la construcció de noves instal·lacions, que van suposar un veritable salt cap al segle XXI. Una de les joies del club és l’actual piscina que es va construir per als mundials de natació i waterpolo que es van disputar a Barcelona l’any 2003, i que va significar el rellançament del club cap a una nova fase des d’on ja no es pot aturar. La competència dels centres de lleure han fet que els clubs haguessin d’invertir en unes instal·lacions que de mica en mica anaven quedant obsoletes i el Barcelona no ha volgut quedar enrera en aquesta cursa. Lluny queden ara els antics Banys Orientals, nom amb què era coneguda l’actual seu del club, i que l’ajuntament va cedir als fundadors a canvi d’una quota de dos pessetes de plata. La primera aventura del club amb la natació es remunta Equip de natació sincronitzada dels anys 50

al 25 de desembre de 1907, amb la disputa de la Copa

esforç— 67


4/1/07

17:24

Página 68

waterpolo

066-073-Wat01

Nadal, sobre un recorregut de 200 metres a aigües del port de Barcelona. Tot i que aquesta aventura va acabar malament, ja que es va haver de suspendre per un temporal, la travessia s’acabaria organitzant el 19 de gener del 1908. El primer nedador que va inscriure el seu nom al palmarès de la prova va ser un tal Edwald Poescheke i des de llavors la prova s’ha anat fent ininterrompudament tots els anys, a excepció del 1937 i 1938 per culpa de la Guerra Civil. Però només dos anys i mig més tard de la seva fundació, les altes de nous socis van fer que les instal·lacions dels Banys Orientals s’haguessin d’ampliar, i l’única forma de

Façana de la piscina de l’Escullera.

fer-ho era cap als banys de Sant Sebastià. La nova zona de platja tenia un pavelló de fusta, muntat sobre bigues de ferro a quatre metres d’altura sobre el mar, però el perill que va tenir aquesta obra fou que un temporal el va arrasar al cap de poc temps. 1915, terrenys actuals No va ser fins al 1915 quan la junta d’obres del port de Barcelona, presidida per Ròmul Bosch i Alsina, va conMundo gráfico.

cedir la cessió dels actuals terrenys del club, i a partir

Publicació

d’aquell moment el club deixa de dependre d’arrenda-

esportiva

ments i gaudeix de plena llibertat de moviments per pla-

dels anys 30

nificar el seu futur. És en aquesta època que s’assenten

esforç— 68


4/1/07

17:25

Página 69

waterpolo

066-073-Wat01

Fotografies de la Copa Nadal als anys 20

els fonaments que convertiran l’entitat en una de les

perada, que es va cobrir l’any 1923, convertint-se així en

grans iniciatives de la societat civil catalana. Fruit de tot

la primera piscina d’aquestes característiques a tot

això i de l’impuls que porten els fundadors, al cap de cinc

Europa.

anys, al 1920, ja van començar les obres del que és

Un dels fets més destacats a nivell esportiu que es va

encara la piscina de l’Escullera, obra de l’arquitecte Jaime

viure en aquella època va ser la creació, per part de la

Mestres. Aquestes obres tenien un pressupost de 250.000

junta de natació del Barcelona, de la Federació Espa-

pessetes i es tractava d’una piscina d’aigua salada i tem-

nyola de Natació, ja que aquest era el requisit indispen-

esforç— 69


4/1/07

17:25

Página 70

waterpolo

066-073-Wat01

Campió de la Copa Nadal de 1924

esforç— 70


4/1/07

17:25

Página 71

waterpolo

066-073-Wat01

sable perquè l’equip de waterpolo pogués participar als Jocs Olímpics d’Anvers. En aquella època, també era típic que tot un equip de waterpolo d’un mateix club representés un país en una competició internacional, i així passava amb el Club Natació Barcelona, que amb els germans Sabata feien un equip temible que sempre estava als llocs capdavanters. Cal recordar que en aquells temps la natació era un signe de civilització, com saber llegir o escriure, i frases com “els que no saben nedar són com els bàrbars, que tampoc saben ni llegir ni escriure”, ja parlaven per elles mateixes de la importància de saber practicar aquest esport en la societat civil catalana. Al 1955 segueix l’ampliació i noves seccions Seguint en la innovació constant del club, l’any 1955 es va construir una nova piscina descoberta a la platja, alimentada

Bernat Picornell, fundador de l’entitat.

també amb aigua de mar. També en aquells moments es comença a donar sortida i solució a les necessitats d’altres seccions esportives com l’atletisme, la vela o la pilota. Anys més tard es va construir una pisci-

Però és definitivament cap a finals dels anys noranta,

na per als més petits.

quan el club aposta per una renovació que s’ha anat

Però una de les evolucions a nivell arquitectònic arriba a

fent de mica en mica. D’entrada, amb la posada en

la dècada dels 70, quan es comencen a fer nous edificis

marxa del Nou Pla Director, es construeixen el

que donaran cabuda a vestidors, nous gimnasos, oficines

pàrquing, les sales polivalents, la coberta de la piscina

de secretaria, sala de juntes, sala d’estar i tots aquells

del ‘globus’, el dojo de karate i les tres pistes de pàdel.

serveis necessaris que demanava un club de les carac-

Aquestes novetats coincideixen amb l’entrada del nou

terístiques del Natació.

segle i amb les obres més importants que fa el club en la

Cap als anys 80 s’inicia un projecte de rehabilitació de

seva història.

l’antic edifici de l’Escullera, al mateix temps que es comença a construir una pista poliesportiva i un nou edi-

Segona fase de les noves obres

fici que inclou els vestidors femenins, les primeres pistes

A principis de l’any 2001, el Club Natació Barcelona va ini-

d’esquaix de la ciutat i un frontó de 36 metres.

ciar la segona fase del Pla Director amb la construcció de l’edifici Piscina Nova de l’Escullera, la que va ser la seu de les proves de waterpolo durant el Campionat del Món de Natació, al juliol del 2003, i que van donar la volta al món per la seva espectacularitat i el fet que en una primera fase la piscina estava descoberta. La gran transcendència de l’esdeveniment va fer que milions de persones poguessin contemplar una instal·lació envejable, feta al costat mateix del mar mediterrani i amb una estructura molt moderna per a la pràctica de l’esport d’aigua. Aquesta instal·lació, tot un referent per a molts clubs, compta actualment amb més de 800 metres quadrats de sala de fitness, la citada piscina olímpica amb passarel·les i fons mòbil, una piscina

esforç— 71


4/1/07

17:25

Página 72

waterpolo

066-073-Wat01

Marcos Verdaguer, Campionat d’Espanya de 1997

de nadons, vestidors nous per a diferents usos i una nova

nedar per salvar la vida en cas d’enfonsament de vaixell.

cafeteria, a part de dues plantes de pàrquing.

També 100 metres amb fanals, prova que es nedarà al

Amb aquesta nova ampliació el club passa a tenir més de

capvespre, i si s’apaga el fanalet la persona queda desqua-

24.000 metres quadrats sobre la mateixa platja dedicades

lificada. La plasticitat d’aquesta prova és espectacular

a l’esport i al lleure.

quan es neda a la nit. Antigament es feia aquesta prova i els nedadors que guanyaven aprofitaven per fer figures

Actes divertits del Centenari

geomètriques a dins de l’aigua. És a partir d’aquesta prova

Dins dels múltiples actes de celebració del Centenari del

que comencen els inicis de la natació sincronitzada.

club n’hi ha alguns que criden més l’atenció que d’altres. Per exemple, es farà una cursa de 60 metres amb vestit i

El club, a l’actualitat

sabates, amb l’objectiu de demostrar la necessitat de saber

Tot i que en els seus inicis el Natació Barcelona va ser un

Alexander Sostar, porter del CNB.Copa LEN 1995

esforç— 72


4/1/07

17:25

Página 73

waterpolo

066-073-Wat01

Marcos Verdaguer, Campionat d’Espanya de 1997

programa del centenari 2007 17 d’abril:

referent pel que fa a l’esport mundial, concretament el

Presentació del llibre del Centenari del CNB,

waterpolo, mai ha deixat d’invertir en aquest esport, i tam-

a càrrec del seu autor Lluís Permanyer.

poc ho ha fet amb d’altres com la natació o l’atletisme. A

27 de juny:

banda d’altres seccions molt més socials, com poden ser

Berenar, festa infantil i revetlla popular

la vela, la pilota o el mateix rugbi, el club ha estat repre-

de Sant Pere a la platja del club.

sentat en els diferents jocs olímpics per més de 100

8 de juliol:

esportistes que han portat el nom del club per tot el món.

Acte solidari del Centenari: ‘Mulla’t per

Que la secció de waterpolo és la que ha més èxits ha

l’esclerosi múltiple’. Celebració

aconseguit durant els anys ho demostren els seus 59 títols

de les primeres 24 hores de natació solidària.

de lligues nacionals, una Copa d’Europa aconseguida

22 i 23 de setembre:

l’any 81, una Supercopa d’Europa també al mateix any, 2

Regata de patí a vela de la Mercè.

copes Len Trophy i 7 Copes del Rei. Amb aquest historial

Edició Centenari.

no és d’estranyar que, la secció que va néixer cap als

24 de setembre:

anys vint i que va ser una mica la impulsora de la creació

Open Internacional de Pilota de la Mercè.

del club, hagi tingut durant tota la història del club una

Edició Centenari.

trajectòria impressionant i sigui el referent encara d’un

Octubre:

esport molt tradicional al nostre país.

Torneig Internacional de Waterpolo

El Club Natació Barcelona, amb més de 8.000 socis, ha

Centenari CNB.

representat sempre un lloc molt civilitzat i a la vegada

10 de novembre:

unificador de molta gent de la societat civil del nostre

Sopar de gala del Centenari. 16 de desembre:

país, i de la mà del seu president, Sebastià Millans, s’ha obert a l’horitzó del mar, mentre la ciutat, durant algun

Concert del Centenari al Palau de la Música.

temps, hi havia viscut d’esquenes. A més, el club s’ha

Acte social de cloenda del centenari.

caracteritzat sempre per la seva heterogeneïtat amb els

25 de desembre:

seus socis, a les instal·lacions de l’escullera s’hi ha pogut

Copa Nadal 2007 i acte esportiu

veure des dels millors metges de Barcelona, passant des

de cloenda del Centenari.

d’advocats o periodistes il·lustres de la nostre ciutat, a empresaris significatius o socis anònims, convivint tots dins un mateix espai amb un respecte total. esforç— 73


074-075-Wat02

5/1/07

09:36

Página 74

Text: Oriol Olivé Imatges: Oriol Durán

sergi pedrerol Retorn als orígens

El jugador barceloní torna al club que el va veure començar

ergi Pedrerol va començar molt jove en el món del

Recopa el 1992. Ara, Pedrerol ha iniciat una nova etapa

waterpolo, al modest Club Natació Molins de Rei,

en el club de la seva ciutat on va fer els primers passos.

un club que el va veure créixer com a esportista i

“Vull acabar la meva carrera esportiva al Molins de Rei,

que ara el veurà en els últims anys de la seva carrera

crec que encara em queda waterpolo i físicament em

esportiva. Tota una proesa per un jugador que ho ha

trobo molt bé.” Enrere quedaran vint anys al cim del

guanyat absolutament tot en aquest esport, però que

waterpolo espanyol, tot i que a Pedrerol no li han caigut

encara segueix gaudint amb el waterpolo.

els anells un cop començada la temporada amb el seu

Els que coneixen bé Sergi Pedrerol el defineixen com un

club d'ara, que actualment milita a la primera divisió.

jugador molt tranquil tant dins com fora de la piscina, i

Tot i que va rebre alguna oferta per seguir jugant amb

molt amic dels seus amics. Possiblement per això s’ha

algun club de divisió d’honor, Sergi Pedrerol va voler

convertit en un dels millors exemples de jugador de

enfocar el seu futur més enllà del waterpolo. “Vaig rebre

waterpolo de l’última dècada. Integrant de l’autèntic

una oferta per ser el director tècnic d’una instal·lació, i

dream team que va aconseguir l’or als Jocs Olímpics

era l’única manera de seguir vinculat a aquest esport, ja

d’Atlanta el 1996, i un parell de campionats del món, ha

que d’aquesta manera només havia de fer un entrena-

començat una nova i última etapa de la seva carrera

ment al dia”, assegura el jugador esquerrà, que la tempo-

esportiva amb una destinació final clara. Tot i començar

rada passada va ser el tercer màxim golejador del Club

en aquest esport en el modest Molins de Rei, el gran salt

Natació Sabadell, amb 38 gols. Però l’esperit de lluita i les

de qualitat el va fer un cop el fitxa el totpoderós de

ganes de guanyar no les perd ni les perdrà mai. L’objectiu

l’època, el Club Natació Catalunya. El seu segon club de

principal que té el seu nou equip és aconseguir fer una

tota la vida és el que el va portar als llocs més alts del

bona temporada i acabar al més amunt possible, una fita

podi, en guanyar la Copa d’Europa l’any 1995 o una

que no serà fàcil tenint en compte l’enorme competitivi-

S

esforç— 74


5/1/07

09:36

Página 75

waterpolo

074-075-Wat02

tat que hi ha a la divisió de plata del waterpolo espanyol. De totes maneres, que ningú no pensi que el jugador de Molins de Rei arriba a l’equip a passejar-se. “La competitivitat no la perdo, he arribat a aquest equip amb moltes ganes i molta ambició, i amb un compromís d’esforçarme al màxim.” D’altra banda, sembla molt complicat que pugui assolir l’ascens a divisió d’honor, ja que per la filosofia de club és complicat que això succeeixi perquè calen molts recursos per fer-ho. Una vida dedicada a l’esport Quan als disset anys va marxar per embrancar-se a l’aventura del Club Natació Catalunya, poc es podia pensar aquell jove jugador espigat que algun dia arribaria a col·leccionar un nombre de títols tan important com el que té. Ara, vint anys després, arriba a Molins de

quarts de final vam topar amb una selecció de Serbia i

Rei per la porta gran. Haver participat en quatre jocs

Montenegro que començava a treure el cap arreu del

olímpics consecutius no és a l’abast de gaire jugadors, i

món i que avui dia és la gran dominadora del waterpolo

si, a més, d’un d’aquests n’ets campió, de l’altre sots-

mundial.” Va ser un cop molt dur que va fer trontollar

campió i aconsegueixes un quart lloc amb regust de

una selecció que va seguir fins l’any següent amb el

medalla això és una fita irrepetible.

mateix bloc, fins als Jocs Olímpics d’Atenes, el 2004.

La seva condició d’esquerrà ha fet que fos un jugador imprescindible en tots els equips i totes les seleccions en

Nou entrenador estatal i canvi de cicle

què ha jugat, però a la vegada també ha fet que passés

L’arribada del nou seleccionador estatal de waterpolo

més desapercebut que altres jugadors que han format la

masculí, Rafa Aguilar, la temporada 2004-05, va portar

columna vertebral dels equips, ja siguin Rollan, Estiarte

una revolució a la selecció espanyola de waterpolo. Un

o el mateix Ivan Pérez. Però malgrat tot, sempre ha sabut

dels sacrificats pel nou seleccionador va ser el mateix

quin era el seu paper dins de l’equip i ho ha complert

Pedrerol, juntament amb Ballart, Sánchez-Toril o

amb escreix. Potser una de les grans decepcions que ha

Marcos. De totes maneres, el mateix jugador veu normal

viscut com a esportista va ser al Mundial que es va fer a

el canvi de generació i la nova aposta d’Aguilar per gent

Barcelona l’any 2003. “Va ser una pena perquè veníem

més jove. “Nosaltres ja havíem complert un cicle, el més

de guanyar molts títols els anys anteriors i teníem moltes

important del waterpolo espanyol, i era l’hora d’un canvi

ganes de fer-ho bé davant de la nostra gent, però en els

generacional i apostar per gent més jove.” Els Jocs Olímpics d’Atenes va ser el punt i final d’una sèrie de jugadors que van donar les alegries més importants al

palmarès

waterpolo espanyol, i també a l’esport en general. Un dels seus artífexs, Sergi Pedrerol segueix en actiu com a

• Subcampió d’Europa (Atenes 1991)

• Campió olímpic (Atlanta 1996)

mínim una temporada més amb el Molins de Rei.

• Campió de la Recopa d’Europa amb el CN Catalunya, 1992

• Campió del món (Perth 1998)

temporada més o deixa la pràctica de l’esport, però tot fa

• Subcampió olímpic (Barcelona 1992)

• 4t JJOO (Sydney 2000)

• Subcampió del món (Roma 1994)

• Campió del món (Fukuoka 2001)

• Campió d’Europa amb el CN Catalunya, 1995

• Subcampió de la Lliga mundial 2002

• Campió de la Supercopa d’Europa amb el CN Catalunya, 1995

• 6è JJOO (Atenes 2004)

Després d’aquesta temporada decidirà si continua una pensar que al jugador català encara li queda molta corda. Tot dependrà que no perdi mai la il·lusió per ensenyar als qui té al seu costat, i a la vegada seguir aprenent-ne dia rere dia. Plega un dels més grans d’aquest esport de la lliga de les estrelles, això sí, ens continuarà delectant amb el seu joc i la seva intel·ligència en piscines més modestes i potser amb no tant de públic, però amb les mateixes ganes que si jugués el play-off final per al títol de lliga.

esforç— 75


4/1/07

19:16

Página 76

hoquei patins

076-081-Pat01

Text i imatges de Sergi Sabaté

Sant Sadurní:

lloc de

referènc rènc E

l Club Esportiu Noia, fundat l’any 1951 a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), és un dels clàssics del màxim nivell de l’hoquei patins estatal. Tota una

institució, de la mateixa manera que ho són el CP Voltregà, l’Igualada, el Reus Deportiu, el Tordera, el Vic o el Barça. En la present temporada, el primer equip del Noia Freixenet està obtenint uns resultats extraordinaris que el fan estar al capdamunt de la classificació de l’OK Lliga. Tampoc ha de sorprendre tant que, en dotze jornades, l’equip que dirigeix Blai Carda només hagi perdut tres partits, davant el Barça Sorli-Discau, el Liceo Vodafone i l’Alnimar Reus. De fet, tothom de l’entorn de l’equip coincideix a dir que es diposa d’una plantilla molt motivada i cohesinada, molts jugadors de la qual són de Sant Sadurní. I és que des de ben petits els nens i nenes que desitgen aprendre a patinar i a practicar aquest esport tenen al club i a les instal·lacions del Pavelló Olímpic de l’Ateneu un escenari immillorable per a fer-ho. Gran part dels tècnics i mitjans de comunicació relacionats amb l’hoquei reconeixen que l’hoquei base de Sant Sadurní té, probablement, la millor escola de tot l’estat. El club ha passat en diferents etapes de la seva història per un ampli ventall de dificultats econòmiques, però, gràcies a una potent base, amb jugadors de casa que han participat en el primer equip, sempre s’han pogut resoldre i han permès a l’entitat seguir estant al màxim nivell. El Noia Freixenet, juntament amb el Barça, que la temporada passada va guanyar la Copa de la CERS, és l’únic con-

esforç— 76

L’equip celebra el primer gol marcat al Reus durant el partit de la 13a. jornada de l’OK Lliga


076-081-Pat01

4/1/07

19:16

Página 77

ia

esforç— 77


4/1/07

19:16

Página 78

hoquei patins

076-081-Pat01

Ángel Rodriguez defensa una pilota davant Lluís Teixidó del Reus Deportiu

esforç— 78

junt de tot l’Estat que a les seves vitrines hi pot lluir tots

darrers anys: un sotscampionat de Lliga (2003) i la parti-

els títols possibles de l’actualitat. La Lliga (1988), la Copa

cipació a la final a quatre de la Lliga europea (2006). La

d’Europa (1989), el duet Copa CERS i Copa del Rei (1998)

temporada passada, el club va passar per un procés de

i la copa Federació (2000) són alguns dels títols més lau-

canvi de la Junta Directiva, que ha rejovenit el caràcter de

dats de les vitrines sadurninenques. A banda, també s’hi

l’entitat alhora que ha assentat unes directrius més sòlides

comptabilitzen dues importants fites aconseguides en els

al club i ha aportat noves idees i espectacles.


4/1/07

19:16

Página 79

hoquei patins

076-081-Pat01

La potència d’una bona base “És un poble que li agrada i viu molt l’hoquei patins. Sense

D’aquesta manera, en totes les categories se segueixen

anar més lluny, quan entres a Sant Sadurní el primer rètol

aquestes línies de treball que al final de cada temporada

que trobes hi posa ‘Pavelló d’hoquei’ en lloc de pavelló

sempre han donat els seus fruits. Les plantilles no estan

esportiu, fet que significa que la gent està molt motivada

completes amb deu jugadors, sinó que tenen llocs

per la pràctica d’aquest esport”, comenta en Gaby Cairo, el

vacants per poder ser ocupats per als més joves. L’equip

flamant director tècnic de l’hoquei base del Noia. Cairo,

de Primera Nacional Catalana del Noia Freixenet és un

excapità del Barça i de la selecció argentina, però que va

altre dels punts decisius per a completar la formació del

arribar a Catalunya de la mà del club sadurninenc, està

jugador. Des d’aquest 2006, aquest equip està format

satisfet de la nova etapa que ha iniciat en aquesta tasca de

exclusivament per jugadors de la categoria júnior, fet que

dirigir els equips inferiors d’un club com el Noia.

els permet desenvolupar-se en una lliga de nivell, com-

Des de ben petits, el pavelló de l’Ateneu ja és un bon lloc

petitiva, i mostrar així la seva seguretat de cara a poder

per començar a aprendre a patinar, ja que, a més, el club

arribar a debutar algun dia en el primer equip, que és

posa a disposició d’aquells que vulguin iniciar-se en la

l’objectiu de qualsevol jugador. En els darrers anys, molts

pràctica de l’hoquei patins, tot el material necessari

dels equips base del Noia Freixenet han assolit fites

perquè puguin fer-ho. Gaby Cairo té en compte tots els

importants i participacions en fases finals dels campi-

detalls i una de les seves prioritats és la de formar els

onats de Catalunya i d’Espanya, com a prova de la bona

entrenadors dels equips base marcant unes directrius a

tasca i del potencial que té l’entitat de la capital del cava.

nivell de club i “sabent planificar setmana a setmana una

Amb tot, el club elaborarà, després del primer trimestre de

temporada de nou mesos”. “Cal tenir bons entrenadors,

competició, un informe detallat de cada jugador per

però costa crear escola i per això ho hem de fer a nivell

explicar les seves evolucions, i detallar-li aquells punts en

de club”, comenta el president Esteve.

els quals hauria de treballar més. “Conèixer tots els ju-

Juan Ramón de Moya, porter titular del Noia Freixenet


4/1/07

19:16

Página 80

hoquei patins

076-081-Pat01

gadors i poder-los ajudar –comenta Gaby Cairo– també és molt important per a la seva formació”. També és remarcable el treball que el club fa en la categoria femenina. Tot i escassejar de jugadores, s’han pogut formar tres equips competitius: un de base, un que participa a Primera Catalana i un altre que juga a la Primera Nacional Catalana. D’altra banda, i per al bon funcionament de l’entitat, la nova Junta directiva de l’hoquei base va editar un codi de conducta de la secció que ha distribuït a tots els jugadors i jugadores. Aquest codi té la finalitat de sistematitzar i proposar unes pautes com a normes d’autorregulació. Una comissió de seguiment vetlla perquè els cinc valors primordials (diversió, excel·lència, equip, disciplina i fairplay) es compleixin, o bé, en cas contrari, s’apliquin les sancions estipulades. Jaume Esteve també deixa clar que aquest codi s’està seguint i que ja s’han aplicat sancions. Un cas pràctic és el d’un jugador que va realitzar un comportament agressiu sobre la pista, que l’àrbitre no va veure, tot i que li va mostrar una targeta blava directa al

equip format exclusivament per jugadors de casa com

partit. A aquest jugador no se’l va sancionar des de la

Jordi Carda, Pere Varias o Francesc Bargalló, molt joves

Federació perquè l’àrbitre no ho havia vist, però per part

aleshores, consumava el descens de l’equip, tot i que a

del club se li varen imposar dos partits de sanció. “Par-

l’any següent tornarien a estar a la màxima competició

lant amb ell ho va entendre, i pensem que era una acció

amb la mateixa plantilla de jugadors. Des d’aleshores

necessària perquè no hi hagi jugadors ni agressius ni vio-

s’iniciava una nova etapa a l’alça, on tornarien els títols,

lents”, comenta Esteve.

com la Copa del rei o la Copa de la CERS, obtinguts a la

Aquesta temporada, el club esportiu Noia Freixenet dis-

darrera quinzena del maig del 98. La temporada

posa de quinze equips i més d’un centenar de jugadors,

2002/2003 el Noia Freixenet quedava subcampió de l’OK

amb un gran futur per endavant.

Lliga, perquè havia perdut la final contra el Barça, i la temporada passada l’equip que dirigeix Blai Carda va classi-

esforç— 80

A la zona alta de l’OK Lliga

ficar-se per a la final a quatre de la Copa d’Europa, que es

Pel que fa a la màxima categoria, el club ha viscut èpo-

va disputar a Portugal i que va guanyar el Follonica.

ques de tots colors. Precisament, bona feina del treball de

Tot i així, a la lliga l’equip va ser molt irregular, sense clas-

la base es va veure compensada l’any 1986 quan el Noia

sificar-se per a la copa del Rei i va finalitzar en setena

B va aconseguir l’ascens a la divisió d’honor per una tem-

posició. Als play-off, el Noia va caure en mans del Reus

porada, fet que comportava que el club tingués dos

Deportiu als quarts de final, motiu pel qual aquesta tem-

equips al màxim nivell. El 9 de setembre d’aquell any

porada no disputa competicions europees.

s’enfrontaven, a l’Ateneu, el Noia Castellblanch i el Noia

No obstant, enguany les coses per al club de Sant Sa-

Freixenet en un duel de lliga de la màxima competició.

durní van molt bé. El tècnic de Sant Sadurní assegura que

Des de la desaparició del Club Hoquei Sant Sadurní,

el bloc “ha millorat respecte de l’any passat perquè els

l’any 1957, que aquest fet no es produïa.

jugadors més joves han vist que podien tenir un paper

Aquell any 86, el Noia quedava, junt amb el Barça i el

important i han assumit aquest rol”. Un dels puntals de

Voltregà, com els únics equips que s’havien mantingut

l’equip la passada temporada, Jordi Del Amor, va aban-

sempre a la divisió d’honor des de la seva creació l’any

donar la disciplina del club, un fet que duia a pensar que

1969. Als anys 80, amb jugadors com Carda, Barceló o

l’equip podria reduir el seu potencial, però, no obstant,

Torner van ser els anys d’or per a l’entitat a nivell espor-

ha estat tot al contrari. La filosofia de l’entitat en matèria

tiu, que a final de la dècada va aconseguir quatre títols en

de jugadors júniors l’ha sabut aprofitar molt bé Blai

tres temporades. Econòmicament, però, es passava per

Carda, que veu que “si un jugador jove pot aportar al meu

una davallada prou considerable. L’any 1994 el primer

equip, m’arrisco i li dono minuts”. Un plantejament que


076-081-Pat01

4/1/07

19:16

Página 81

Partit de la 13a. jornada de l’OK Lliga, Reus Deportiu - Noia Freixenet

fins ara li està portant bons resultats. Els exemples

de garanties de cara al futur; o Jordi Esteva, sorgit de la

d’aquest plantejament són Eloi Mitjans i Aleix Esteller,

base i que de mica en mica s’ha anat fent un lloc al

dos jugadors de dinou anys que en aquesta temporada ja

primer equip. Un dels fitxatges d’aquesta temporada és

han demostrat de què són capaços sobre el terreny de joc.

el sadurninenc Ángel Rodríguez que torna al Noia, igual

De fet, els jugadors de la base han acabat sent sempre els

que en Jordi Molet, un jugador ben recordat a Sant

qui treuen les castanyes del foc, sense excessives neces-

Sadurní ja que va formar part de l’equip que el 98 va

sitats de recórrer a buscar a fora.

guanyar dos títols, i després va passar per Reus i Lleida

La resta de la plantilla la completen Juan Ramón De

abans de tornar a la capital del cava. També provenia del

Moya, un veterà porter internacional; Luís Gil, un porter

Lleida en Josep Maria ‘Jepi’ Selva, tot i que està cedit pel Barça, que enguany està fent un inici de temporada magistral desbordant amb la seva rapidesa. L’altre bòlid

jugadors repartits per tot arreu

de l’equip és en Joan Feixas. De fet, entre els dos

Amb aquesta prometedora base, el Noia s’ha ca-

jugadors han marcat gairebé la meitat dels gols de l’e-

racteritzat per ser un lloc on la resta dels clubs van

quip en tota la primera volta. Finalment, la plantilla

a buscar jugadors per augmentar la qualitat de les

d’aquesta temporada la completen dues peces claus de

seves plantilles. Ara mateix, un gran ventall de

Sant Sadurní com són el capità, Pere Varias, i el gole-

jugadors formats a les categories inferiors del club

jador Xavier Brichs.

sadurninenc, dels quals la gran majoria han pas-

Pel que queda de temporada, un dels clars objectius és la

sat pel primer equip, estan despuntant a altres

Copa del Rei, que es jugarà a Alcoi al mes de març. “És una

equips de l’OK Lliga. Francesc Bargalló (Liceo);

competició on tothom parteix amb les mateixes possibili-

Pere Salvador (Lloret); Jordi Bargalló, Oriol

tats, i es pot guanyar amb sort”, comenta Blai Carda. A

Bargalló, Oriol Martínez (Igualada); Xavi Caldú,

més, l’equip compta des de fa un any amb el suport d’una

Marc Gual (Reus); Jordi Del Amor (Vilanova) són

nova penya. La ‘Penya Barretina’ ha donat nous aires a la

alguns dels exemples d’equips estatals. Però el

graderia, anima i dóna suport sense parar durant tot el par-

club també té projecció internacional, com

tit, ajudant i molt l’equip en els moments decisius.

demostren els casos de Pedro Gil (Porto) o d’Eloi

És evident que si el club segueix amb la mateixa tònica

Albesa (Salern). Santi Carda, un dels artífexs de

que fins ara, i amb una projecció a nivell constant, tant

les copes d’Europa que va guanyar l’Igualada,

els equips base com el primer equip tenen un futur molt

també va sortir de l’escola de Sant Sadurní.

prometedor per recollir els fruits de la feina feta.

esforç— 81


082-085-Rug01

esforç— 82

4/1/07

19:16

Página 82


082-085-Rug01

E

4/1/07

19:17

Página 83

l dos de gener del 2007 començarà l’enderroca-

anglès (rugbi) havia de jugar-se a un espai on només

ment del darrer mite del rugbi, el darrer monstre

es practiquen esports d’origen celta (futbol gaèlic). Les

de ciment,... Les màquines entraran a l’estadi

raons pràctiques i econòmiques es varen imposar a

internacional més antic del món: Lansdowne Road.

tesis més puristes, i, tot i el debat, els propers partits

El darrer partit que es jugarà serà el de la nit de cap

de la selecció (6 Nacions) ja seran al nou emplaçament

d’any entre el Leinster i l’Ulster. Abans, però, els

de Croke Park.

últims partits internacionals de la selecció d’Irlanda van ser els Test matx de tardor (els anomenats Autumn

El partit

Series) amb Sudàfrica, Austràlia i les Pacific Islands. A

El partit en qüestió (Irlanda 25 - Austràlia 7, 19 de

tall de comiat, la revista esforç es desplaçà a Dublín el

novembre) es disputà amb un temps de mil dimonis, i

19 de novembre per assistir a l’interessant matx contra

a la gespa va quedar palès que Irlanda aspira a tot en

Austràlia i acomiadar-se així d’un estadi que forma part

el proper 6 Nacions, on l’únic rival amb prou talla és la

de l’imaginari col·lectiu de tots els aficionats al rugbi.

sempre erràtica i a vegades brillant selecció francesa. Fins i tot, a la destarotada sala de premsa, es parlava

Nou estadi

del bon paper que pot fer aquest equip de cara a la

El nou Lansdowne Road tindrà 50.000 places, totes

Copa del Món 2007. I és que el més destacable del

assegudes, i, per emprendre aquesta magna construc-

partit va ser que al seu tradicional esperit de lluita, els

ció, la IRFU i la FAI han creat una nova companyia

irlandesos hi van afegir unes enormes ganes de jugar.

encarregada de realitzar les obres: la Lansdowne Road

I això, junt amb la bona feina de l’equip tècnic, es va

Stadium Development Company (LRSDC). Mentres-

traduir en un còctel letal per als australians, que van

tant, la selecció nacional de rugbi haurà d’anar a jugar

jugar quasi perduts durant tot el matx.

a Croke Park, santuari del futbol gaèlic.

Gaudiu del reportatge fotogràfic del nostre director

Aquest trasllat ha estat acompanyat d’un debat intern

d’art, i diguem adéu des de Catalunya a l’estadi que es

en la societat irlandesa sobre si un esport d’origen

construí el 1872: Lansdowne Road.

esforç— 83


082-085-Rug01

4/1/07

19:17

Página 84

Lansdowne Road: vestigi d’un Dublín que s’acaba L’estadi de Lansdowne Road és un edifici realment extravagant: la tribuna oest està literalment construïda sobre la via del tren, i tot tremola quan passa. No hi ha cap tribuna igual i encara hi ha moltes localitats (North Terrace) dempeus. És el clar exemple d’aquella Dublín arruïnada de principi de segle. Aquella ciutat tantes vegades evocada per James Joyce: com el riu Liffey que la parteix en dos, fosca i bruta (Dublín o Dubh Linn significa, en gaèlic, bassal negre). Irlanda i Dublín, però, han canviat. L’anomenat ‘Tigre Celta’ és el país amb l’economia més vital de tota la Unió Europea, els turistes d’arreu del món envaeixen els carrers i es passegen pel Trinity College i Grafton Street com si ho fessin per les rambles de Barcelona. I el districte ‘cultural’, el Temple Bar, s’ha convertit en una mena de parc temàtic de pubs i de comiats de solter... Potser és per això que aquesta economia tan dinàmica pot assumir la construcció d’un nou estadi nacional per la seva selecció de rugbi. Amb la desaparició del vell estadi de Lansdowne Road s’accelera aquest procés de canvi, tan desitjat pels irlandesos però no exempt d’una certa nostàlgia. Nostàlgia d’algunes coses que encara estan dempeus com el vell Maguires a Ballsbridge, com Brazen Head (el Pub més vell d’Irlanda), com l’aire de Raglan Road,..., com el protagonista del Finnegans Wake de James Joyce “...Finn tirat, mig mort, a la riba del Liffey amb la història d’Irlanda i del món sencer donant-li tombs pel cap”.


082-085-Rug01

4/1/07

19:17

Pรกgina 85


4/1/07

19:18

Pรกgina 86

rugbi

086-089-Rug02

les

i


4/1/07

19:18

Página 87

rugbi

086-089-Rug02

Text: Albert Puig Imatges: Jordi Elías

claus del rugbi

rlandès Brian McLaughlin

A la vigília del test matx contra Austràlia esforç entrevistà Brian McLaughlin, skills coach (entrenador d’habilitats), de la selecció nacional d’Irlanda i gran coneixedor del rugbi català

E

l citem a un restaurant del barri de Donnybrook (Dublín) per parlar amb ell sobre el passat, present i futur del rugbi, del rugbi català i de la vida al voltant

del rugbi. Un home tocat per una gràcia difícil de definir. Un home que té una estranya clarividència quan parla de rugbi i que és capaç d’expressar les coses més complicades de la manera més senzilla. Un home del rugbi.

esforç— 87


086-089-Rug02

4/1/07

19:18

Página 88

llicències baixaran. El que s’hauria d’aconseguir és el que ha aconseguit el futbol: que la gent hi jugui a tots els nivells, que la gent hi jugui per passar-s’ho bé. De tota manera cal reconèixer que rugbi vol dir compromís i la canalla d’avui en dia no estan pujats com ho vàrem ser els de la nostra generació: ho tenen tot massa fàcil. És un esport per gent que es vulgui superar intel·lectualment i físicament. esforç — Quina diferència hi ha entre els grans jugadors irlandesos del passat, com Mike Gibson, Willie John McBride, Fergus Slattery, i els grans d’ara, com Ronan O’Gara, Brian O’Driscoll, Paul O’Connell? En Brian McLoughlin ha realitzat part de la seva

Brian — Tan sols cal veure aquests esportistes al gimnàs,

carrera com a entrenador de rugbi a la famosa

són màquines, són atletes! Els jugadors d’abans tenien

Royal Belfast Academical Institution. Escola amb

molt de mèrit però no tenien el físic dels d’ara.

què ha vingut els últims 10 anys a Catalunya per tal de preparar el campionat d’escoles d’Irlanda.

esforç — En pots destacar algun?

Competició que alimenta els grans equips de Rug-

Brian — Ara em bé al cap Neil Best, del Belfast Harle-

bi Irlandesos.

quins i de l’Ulster, té una gran habilitat amb la pilota i és

Vinculat a la federació irlandesa des de fa 15 anys,

un jugador amb un físic i una capacitat d’absorbir els

ha estat entrenador de l’equip sub 21 d’Irlanda

impactes enorme, mai havia entrenat un jugador així...

que va guanyar la Triple corona el 1996 i el 1998.

(l’endemà seria declarat Man of the Match)

Des de setembre del 2005, forma part de l’staff d’entrenadors de la selecció nacional absoluta.

esforç — A Irlanda l’únic esport al qual juguen junts el nord (part de la Gran Bretanya) i el sud (República

esforç — Què creus que passarà demà al camp? Per qui

d’Irlanda) és el rugbi. Creus que per raons polítiques es

apostaries?

podria arribar a trencar aquesta situació única?

Brian — Sens dubte per Irlanda. Estem preparats per gua-

esforç — Mai, és la nostra tradició: sempre hem jugat

nyar (l’endemà Irlanda guanyaria a Austràlia per 21 a 6)

junts, i ho continuarem fent. Jo sóc del nord i la meva selecció és la de tot Irlanda jugant junta.

esforç — Parlem del futur de rugbi, com el veus? Brian — Realment la IRB ha fet un bon treball, ha ajudat

esforç — Parlem del rugbi català. Quines són les grans

molt a l’expansió del nostre esport i crec que ens espera

diferències amb l’irlandès?

un bon futur.

Brian — Bàsicament la gran diferència és la tradició.

esforç — Però, com serà aquest futur?

Nosaltres tenim una gran tradició i per això tenim una

Brian — Home, està clar que poc a poc tindrem més gent

inèrcia positiva, vosaltres teniu una tradició ‘petita’ i per

veient rugbi que practicant-lo, les audiències pujaran i les

això heu de fer accions de promoció.


086-089-Rug02

4/1/07

19:18

Página 89

esforç — Què vols dir? Estàs fent broma? Només tenim aquesta diferència? Brian — Sí, i tant! Mira: el que us cal és crear l’entorn, un entorn favorable. Us cal trobar el punt just d’equilibri entre el que és promoció i entreteniment o temps lliure. Un balanç adequat és el millor. El que heu de fer és que els nois i noies s’ho passin bé, que els pares s’ho passin bé, que passin una tarda agradable fent esport..., fins i tot us diria que quan féssiu la promoció exagereu una mica: féu servir algun tipus de ‘ganxo’ perquè vingui la gent..., convideu-los a una costellada (fish and chips a l’original), féu que hi hagi algun tipus d’animació perquè s’acostin a

esforç — Promoció a la base o inversió als equips sèniors?

un camp de rugbi, traieu-li transcendència! Penseu que

Brian — Les dues coses: s’ha d’espitjar des de la base cap

és un esport en què hi pot jugar tothom, que no discri-

amunt i espitjar des de dalt cap a baix.

mina per la condició física, i això és molt important. esforç — No t’entenc. Què vols dir? esforç — Però has de reconèixer que el nivell del rugbi a

Brian — Vull dir que cal treballar la base, els nois i noies

Catalunya és molt baix comparat amb l’irlandès... Com

que juguen per passar-s’ho bé, com activitat extraescolar,

ho faries per pujar el nivell?

i al mateix temps invertir en els grans equips sèniors que

Brian — El que hauríeu de fer és racionalitzar les estruc-

juguen a la lliga o a les competicions europees.

tures del rugbi a Catalunya. Fixa’t que no dic ‘professionalitzar l’estructura’; encara esteu en un nivell amateur i

esforç — Però nosaltres no tenim grans equips provin-

és bo que en sigueu conscients. Però sí dotar-les d’un cert

cials que juguin a l’elit!

sentit operatiu i empresarial; seriós, vaja.

Brian — Però teniu la selecció! Heu de donar suport a la

Per exemple, jo el que faria és donar molta importància a

vostra selecció nacional. Qualsevol euro gastat en la selec-

les seleccions catalanes a totes les categories. Faria entre-

ció catalana de rugbi, no ho dubteu, estarà ben gastat.

naments, encara que no hi haguessin partits a l’agenda, agafaria un o dos jugadors de cada club i els ‘selecciona-

esforç — Què és el millor de treballar amb la selecció

ria’, els entrenaria i amb el temps ells transmetrien sense

d’Irlanda?

adonar-se dels seus coneixements i habilitats als seus

Brian — La pinya d’amics que som. I això és realment

companys de club. Com si fossin uns ‘virus’ que infecten

important quan les coses no van bé. Ara és fàcil ser amics

positivament. És el que jo anomeno un procés de selec-

quan totes les coses ens van de cara: hem guanyat el

ció expertise, perquè més que buscar la competitivitat el

primer Test matx, crec que guanyarem els altres dos i

que es busca és repartir el coneixement: per això cal ser

sempre que l’equip jugui segons el seu potencial som

generós i no tenir pressa. Es busca més difondre conei-

ferms candidats al Grand Slam,…Però nosaltres vàrem

xement que la competitivitat. Amb el temps apareix una

aconseguir fer una pinya d’amics quan les coses no

competitivitat de manera natural i ja és indestructible.

anaven tan bé i l’equip d’avui era només un projecte.


4/1/07

19:18

PĂĄgina 90

rugbi

090-091-Rug03

Text: Jordi Villalante Imatges: Jordi ElĂ­as

moreno

Isaac

un home de rugbi


4/1/07

19:18

Página 91

rugbi

090-091-Rug03

F

a uns vint anys, un nano de 5 anys anomenat Isaac Moreno Rodríguez –Barcelona 14/2/1981–, el fill d’en Manolo, va començar a trastejar amb una

pilota de rugbi a l’antic Estadi Municipal de Rugbi de Cornellà. Passats aquests vint anys el vell estadi ha estat enderrocat i substituït per un de nou, inaugurat el gener de l’any passat, però l’Isaac segueix a Cornellà trastejant amb l’ovalada. Avui en dia, amb 25 anys, aquell nano és l’arrier del 1er equip i un dels jugadors mes preuats dins el vestidor del Rugbi Club Cornellà, equip que es troba enquadrat a la Divisió d’Honor B del rugbi estatal. Gairebé tota una vida dedicada al rugbi i al RC Cornellà, en particular, amb un parèntesi d’una temporada –2003/04– en què va defensar els colors de l’UE Santboiana, on va poder disputar la Copa d’Europa. Al llarg d’aquests anys, l’Isaac ha passat per totes les categories del RC Cornellà, fins que l’any 1999, encara amb edat júnior, va debutar amb el 1r equip, on s’ha mantingut fins a dia d’avui, amb el parèntesi de la temporada a l’U.E.S. Els records més preuats que guarda d’aquests vint anys al Club del Baix Llobregat són la disputa del Campionat d’Espanya Juvenil, junt amb els seus companys i amics de la generació del 81 –Albertito, Rus, Cheto, Borja, Aijón,...– i l’ascens a Divisió d’Honor B, assolit la darrera temporada. Ha defensat els colors de la Selecció Catalana en totes les categories, des

panya, va ser cridat per formar part de la Selecció

de la categoria Ale-

Espanyola, on va estar seleccionat en totes les categories

ví fins a la Sènior,

fins a la Sub 23. Amb aquesta i en categoria Júnior va

on el darrer matx el

disputar el Mundial l’any 1999 i en el seu record roma-

va disputar el pas-

nen les gires a Escòcia i Gales, on va disputar partits

sat mes de juny da-

contra les corresponents Seleccions Nacionals.

vant Euskadi.

Malgrat ocupar en l’actualitat el lloc d’arrier, la tècnica

Essent capità de la

adquirida al llarg d’aquests 20 anys de dedicació al rugbi

Selecció Catalana Ca-

i unes qualitats físiques on hi coincideixen una forta

det, que aquell mateix

complexió, la força i la velocitat, fan de l’Isaac un

any va guanyar el

jugador força complet i polivalent, amb capacitat per

Campionat d’Es-

jugar a diverses posicions amb totes les garanties d’èxit. Però, si s’ha de destacar alguna cosa de l’Isaac, és el seu profund amor i respecte pel rugbi, que es tradueix en la seva disponibilitat total per entrenar i disputar qualsevol mena de partits en què hi sigui present l’ovalada. Una actitud que fa que els seus companys i entrenadors sàpiguen reconèixer en l’Isaac un autèntic ‘home de rugbi’ o el que els saxons identifiquen com a rugbyman.

esforç— 91


4/1/07

19:20

Página 92

handbol

092-093-Hand01

Text de David Pozo Imatges de BM Antequera

veterania i

solvència

Xavi Pérez

E esforç— 92

l lideratge d’un nou projecte no està a l’abast de

persona. L’etapa s’acabà i va començar el periple de

tothom i molt menys si es té 34 anys i s’està a la part

rodamón per Galícia i Aragó, fins acabar aquest any, ni

final de la seva trajectòria esportiva. Xavi Pérez Puig-

més ni menys, a Màlaga encapçalant un projecte pensat

domènech (Barcelona, 24/03/1972) va començar a

per mantenir el nouvingut Antequera a l’ASOBAL.

Granollers, com tants handbolistes catalans. Durant deu

Talent de la factoria vallesana va començar jugant amb

anys va ser casa seva, on es va formar com a esportista i

tan sols 8 anys a l’handbol, i el seu pas per les categories


092-093-Hand01

4/1/07

19:20

Página 93

la primera victòria Antequera era un clam i una festa. Ningú es podia creure que per fi havia arribat la primera victòria del seu equip a l’ASOBAL i molt menys podia imaginar-se Xavi Pérez que l’equip que tindria la ‘deferència’ amb ells seria el Granollers, el seu equip de tota la vida. El barceloní es va convertir en el gran protagonista del partit amb un 51% d’efectivitat. Aturades impressionants, anticipacions als llançaments i concentració màxima com als seus

Però la part negativa era que la seva família era a

millors temps, això és el que va demostrar Xavi

Barcelona. “No podia estar ni un any més lluny dels

Pérez en un partit que va acabar amb llàgrimes

meus, m’havia d’apropar més a Catalunya, i, almenys,

d’alegria tant a la pista com a les graderies. Aquell

veure’ls amb més assiduïtat”.

35-18 quedarà gravat per sempre.

I així ho va fer. A uns 300 quilòmetres de Barcelona, Xavi es va enrolar a les files del CAI Aragó. L’equip aragonès

inferiors va ser primer premiada amb la seva presència a

buscava un porter experimentat per consolidar-se a la

la selecció estatal júnior. El seu bagatge posterior s’endin-

categoria, cosa que va aconseguir. Els números de Xavi a

sa en l’etapa daurada del Granollers. Amb tan sols 20

la porteria van acreditar una gran efectivitat amb un total

anys va debutar a la màxima categoria i es va convertir

del 32% de llançaments aturats, però això no va servir per

ràpidament en un dels porters més efectius de tot l’estat.

renovar el contracte.

Amb ell, els vallesans van guanyar dues Copes EHF, una Copa ASOBAL i es van plantar a dues finals de lliga.

L’aparició d’Ortega

“El dia que em retiri tornaré a Granollers i em dedicaré a

Amb l’aparició el passat mes de juny de l’exjugador del

entrenar. M’agraden molt els nens, i ser-hi dins l’ambi-

FC Barcelona, Antonio Carlos Ortega, el panorama can-

ciós projecte que gestiona el club seria meravellós”, re-

vià. “Feia temps que Ortega anava darrera meu per al seu

coneix Xavi.

projecte. A més ara la meva família podia acompanyar-

Els seus 100 quilos, acompanyats de gairebé dos metres

me i la situació era totalment diferent”, reconeix Xavi. El

d’alçada, donen fe de la seva corpulència que no ha servit

tècnic de l’Antequera volia un porter fort i amb experièn-

tan sols per tapar els forats de la porteria, sinó també per

cia: el seu home era el jugador barceloní. En directa com-

intimidar els seus rivals.

petència amb el dos cops sotscampió d’Europa Matija Bilusic, Pérez s’ha convertit en el preferit per Ortega i per

L’etapa gallega

l’afició. A més s’ha retrobat un antic company del

El Cangas de Morrazo va ser la primera estació després

Granollers, en Quino Soler. “Avui dia sóc feliç i només

d’abandonar les files del Granollers, que va començar a

penso en consolidar-me amb l’equip perquè aquest es

confiar en joves porters com Manel Pérez i Vicente

quedi a l’ASOBAL. De moment no penso en retirar-me,

Álamo. L’aventura del barceloní a terres gallegues no va

però reconec que d’aquí a poc m’ho hauré de plantejar”.

poder ser més fructífera; per primera vegada a la seva

Sense cap dubte, Xavi Pérez segueix sent a la seva edat

història l’equip es va classificar per jugar competicions

un porter de referència que després de múltiples canvis

europees, i en bona part gràcies a l’efectivat del català.

s’ha guanyat el seu lloc a pols.

esforç— 93


5/1/07

09:17

Página 94

handbol

094-099-Hand02

Text de David Pozo Imatges de Jordi Elias, Nacho Juárez i Oriol Duran

planter

fraikin granollers

histò

La importància d’una base sòlida és l’única manera de mantenir una entitat amb garanties durant molts anys sense tenir en compte els fitxatges estrella. El Fraikin Granollers és dels pocs equips a tot l’Estat que porta aquest fet a la seva màxima expressió. Pioner a tot l’Estat de l’Handbol a 7, avui la ciutat vallesana és considerada la capital de l’handbol

esforç— 94


5/1/07

09:17

Página 95

handbol

094-099-Hand02

n 26 de juny de 1944, en un sopar a casa d’uns

U

amics, a Rubí, Ramon Sobrevia i Coll va sortir amb una idea: impulsar una activitat encara en bol-

quers a Espanya: el balón a mano. Cinc-centes pessetes convertir en realitat una il·lusió. El 20 d’agost d’aquell mateix any, una contundent derrota per 8 a 0 davant el Vallvidrera va ser el punt de partida d’un projecte que ja ha arribat als 62 anys. Pocs mesos després, el Granollers participaria en el Campionat de Catalunya, quedant tercer i classificant-se per jugar la primera lliga regular de deu equips la següent temporada. La joventut dels seus jugadors ja destacava per tot, amb un planter jove, que encara havia d’estar al Frente de Juventudes a l’etapa franquista, i que amb la consolidació van provocar la creació definitiva del BM Granollers com a entitat independent. Pioner de l’handbol a 7 Els 11 jugadors per equip que ocupaven la pista, en un principi provocava una lentitud al joc que tots criticaven, però que ningú gosava canviar. Va ser el BM Granollers qui es va decidir a introduir l’handbol amb set jugadors, i, com avui podem comprovar, ha estat tot un èxit. Un campionat i subcampionat de Catalunya, un campionat d’Espanya i els primers partits internacionals comencen a succeir-se. La nova pista inaugurada l’any 1955 i sota la presidència d’Emili Botey va ser l’inici no tan sols de la primera gran època del Granollers, amb sis campionats d’Espanya consecutius, sinó que també s’assentaren les bases per portar l’handbol a tots els nens i nenes de la ciutat. Es començà a treballar el planter amb la posada en marxa d’un campionat comarcal escolar, que servia per captar els talents a l’edat oportuna. Precisament avui, 60 anys després, l’Escola d’Handbol del Fraikin Granollers porta el nom del seu gran valedor. Els anys inoblidables i la caiguda als inferns Jordi Elias

Els anys 70 van ser la segona gran època del club. Els doblets de lliga i de Copa del Generalíssim van fer sorgir l’equip d’uns anys de letargia. Tan amunt va volar que va aconseguir el major triomf Jordi Elias

ric

va ser el primer pressupost de l’entitat amb l’objectiu de

de la seva història l’any 1976. La Recopa d’Europa és,

esforç— 95


5/1/07

09:17

Pรกgina 96

N a c h o

094-099-Hand02


5/1/07

09:17

Página 97

handbol

094-099-Hand02

Jordi Elias

nalització de l’handbol, i, després de les copes EHF, quan l’equip va estar a punt de baixar de categoria, el Fraikin Granollers va veure perillar els seus fonaments. Avui, set anys després, amb Manolo Montoya a la banqueta i amb una entitat que aposta decididament pel planter, l’equip intenta de nou tornar a col·locar-se entre els millors de la Lliga ASOBAL. Organització i compromís Només arribar al club, cada un dels jugadors rep un manual on es deixa clar quina és la filosofia del club i quins són els seus objectius: “Volem formar persones complertes i no només jugadors d’handbol (que també); per això ens agrada que els nostres esportistes de totes les categories participin en les diferents activitats del club, ja siguin esportives com socials. Busquem i demanem el màxim compromís per jugar i, també, per fer d’entrenador, de delegat, d’àrbitre, de mopa, d’acompanyant d’equips... Amb nosaltres tindràs ocasió de seguir els passos de molts companys teus que recorden com a experiències úniques la seva participació en els Campionats de més alçada de totes les categories.” Aquestes línies deixen ben clar que ningú és imprescindible. El club sap perfectament que el seu futur depèn d’una bona feina a la seva escola. Els pressupostos desmesurats d’alguns clubs fa que entitats com el Fraikin Granollers no puguin esperar grans patrocinadors per fer grans fitxatges, sinó treballar la base per assegurar-se el seu futur econòmic i esportiu. Manolo Montoya, tècnic del primer equip i seleccionador català, participa activament d’aquesta activitat amb el permís de les dues Copes EHF dels 90, la màxi-

diària que significa formar centenars de jugadors.

ma fita que ha aconseguit el Fraikin Granollers, sobretot

“L’esforç de moure 400 nens amb un gran equip de trenta

quant a la repercussió mediàtica i social.

entrenadors és molt lloable. Intentem buscar tots un

Però, com totes les èpoques glorioses, aquestes van

mateix patró de joc, amb defenses molt fortes, per formar

seguides de moments difícils. Primer amb la professio-

jugadors que ja sàpiguen què han de fer si arriben al

Jordi Elias


5/1/07

09:17

Página 98

Jordi Elias

handbol

094-099-Hand02

jugadors del planter del granollers a l’asobal 2006/2007

primer equip”, reconeix Manel. “La mentalitat d’equip no es forja en un sol dia, sinó que és un treball en equip i molt coordinat. Les característiques d’una entitat com

Fraikin BM. Granollers:

Ciudad Real

nosaltres són admirables, però també perilloses. La

• Vicente Álamo

• David Davis.

necessitat fa que en moltes ocasions hagin de debutar

• Marc Pujol

jugadors molt joves, però, amb una feina ben feta, hi ha

• Juan Andreu

Portland San Antonio:

poc marge de risc”, afirma el tècnic.

• Alejandro Pérez-Ortiz

• Albert Rocas.

Actualment es destinen 200.000 euros als equips de

• Ivan Raigal • Álvaro Ferrer

Valladolid:

• Antonio Garcia

• Antonio Ugalde

• David Ginesta

• Edu Fernández.

• Carles Quindós • Manel Pérez • David Resina • Cristian Malmagro • Carles Viver

Ademar León: • Mateo Garralda. Antequera: • Xavi Pérez.

base, el que suposa el 18% del pressupost per aquesta temporada. Amb 27 equips s’ha batut el rècord de conjunts de l’entitat, amb un total de 429 jugadors a les seves files. Aportant jugadors La lliga ASOBAL i la selecció es nodreix de forma important del planter del Fraikin Granollers. Equips punters com Portland, Ciutat Reial, Valladolid o Ademar León no han pogut estar-se de tenir entre les seves files jugadors

Barcelona-Cifec:

Darien Logroño:

de categories formats al planter vallesà. El cas de Joan

• Salva Puig

• Josep Masachs

Cañellas, que va ser fitxat pel FC Barcelona, va ser espe-

• Joan Cañellas.

• Marc Amargant.

cial. A últim hora i a punt de començar la temporada, el conjunt blau-grana va fitxar Cañellas, cosa que va pro-

esforç— 98


5/1/07

09:17

Página 99

Oriol Duran

handbol

094-099-Hand02

vocar una ruptura momentània de les relacions entre els dos clubs.

títols del planter

També la selecció estatal ha estat receptora de jugadors

• 3 Campionats d’Espanya de Primera Divisió

punters formats a Granollers. Entre els noms més destacats, campions olímpics i mundials com Enric Masip,

• 1 Campionat d’Espanya Júnior

Mateo Garralda, David Davis i Albert Rocas.

• 8 Campionats d’Espanya Juvenil

És clar que un planter ben treballat significa un reco-

• 4 Campionats d’Espanya

neixement en l’aportació de jugadors a la selecció estatal. L’any 1987 el Fraikin Granollers va ser l’equip que més jugadors va aportar a una selecció estatal júnior, un

• 8 Campionats de Catalunya Juvenil

total de set. En aquell campionat es va aconseguir per

• 6 Campionats de Catalunya Cadet

primera vegada el subcampionat del món. En els últims

• 2 Campionats de Catalunya Femení

mesos, Moisès Blanchart, Ignasi Admella, Álvaro PérezOrtiz, Santi Manso i Jordi Puig pertanyen als noms seleccionats per Fernando Barbeito pel segon equip estatal.

• 1 Campionat de Catalunya de Veterans • 1 Campionat de Catalunya Infantil

A Catalunya, de la mà de Manolo Montoya, la presència de jugadors vallesans a la selecció catalana és habitual.

esforç— 99


5/1/07

09:18

Página 100

bàsquet

100-105-Basq01

P

arlar de bàsquet al País Valencià és referir-se a dues ciutats: Llíria i València. En aquest reportatge viatgem fins a la capital del Túria per a entendre

una mica millor el treball que en els darrers anys està realitzant el Pamesa Valencià de la mà de Juan Roig, un empresari d’èxit que està triomfant arreu de l’Estat amb la cadena de supermercats Mercadona.

el somni

Els orígens del Pamesa València es troben lligats a la desapareguda secció de bàsquet del València CF. L’any 1986, però, el club de bàsquet va iniciar un atrevit camí en solitari que l’ha portat a convertir-se en un clàssic d’aquest esport. Des que l’any 1996 va retornar a la Lliga ACB, el club ha iniciat una cursa per tractar de competir amb els millors clubs d’Europa. Els euros per a convèncer jugadors no han faltat mai, però la resposta ha estat irregular. Des que l’equip va aconseguir la Copa ULEB (2003), el Pamesa València no obté resultats d’acord amb el seu pressupost. Aquesta temporada, sense anar més lluny, el club va acomiadar l’entrenador Ricard Casas després de només cinc jornades. El seu substitut ha estat el grec Fotis Katsikaris, que està tractant d’enfortir la personalitat de l’equip. Els mètodes de Katsikaris són contundents. Després d’una derrota a Canàries, l’entrenador de l’equip va reunir dilluns els jugadors fins a quatre hores i mitja al vestidor. Aquest acte resumeix a la perfecció la personalitat d’aquest jove tècnic, perfeccionista fins a l’extrem. “Com a entrenador, he de demanar a la gent que vingui al pavelló i que animi els jugadors. Necessitem el seu suport quan l’equip no està jugant bé. Sé que la gent pot estar decepcionada amb l’equip pels resultats a l’inici de la temporada, però cal anar tots en la mateixa direcció”, explica Katsikaris. La clau per al preparador del conjunt valencià és creure en les possibilitats del grup: “Hem de ser pacients, pensar en les nostres possibilitats. L’equip s’ha de sentir còmode. Els jugadors han de creure els uns en els altres, ja que això és un esport d’equip. Ells tenen la paella pel mànec en els partits, perquè són els que prenen les decisions a la pista; l’entrenador dóna les instruccions, però ells han d’executar-les. Cal buscar allò que faci millorar l’equip. Per descomptat que tenim molts defectes, però cal intentar emmascarar-los d’una altra manera i buscar solucions per a pal·liar-los”, assegura el tècnic. Festa anual del Bàsquet Base organitzada pel Pamesa València.

esforç— 100

del


5/1/07

09:18

Página 101

bàsquet

100-105-Basq01

Text: Àlex Gozalbo Imatges: Emilio Cobos

inacabat

pamesa

valència

Esforç— 101 esforç—


100-105-Basq01

5/1/07

09:19

Página 102

Vule Avdalovic, Albert Oliver y Rubén Douglas, en la següent pàgina, són referències del nou projecte.

esforç— 102


100-105-Basq01

5/1/07

09:19

Página 103

Els pilars d’un projecte El Pamesa comença i acaba en Juan Roig. Aquest empresari, que fa mesos va rebre a les Corts del Palau de la Generalitat Valenciana l’Alta Distinció de la Generalitat, està capficat en traslladar l’exitosa fórmula dels seus negocis empresarials al món del bàsquet. Ara ha confiat el seu projecte a Víctor Sendra, un jove sense experiència en la gestió esportiva. Entre ell, que ocupa el càrrec de director general, i Johnny Rogers, director esportiu, condueixen aquest vaixell. Els seus admiradors li donen les gràcies per l’existència de bàsquet a València. Els crítics amb la seva gestió argumenten que el club necessita major continuïtat. En tres temporades han passat pel primer equip quatre entrenadors i més de 50 jugadors. El darrer entrenador damnificat va ser Ricard Casas, ara tècnic del Vive Menorca. “Em va saber greu no poder fer les coses millor, no haver ajudat a les expectatives de l’afició i de la ciutat. M’hagués agradat certificar aquesta il·lusió a la pista, però jo ho vaig fer tan bé com vaig poder. Si no van arribar les victòries, no va ser per manca de treball”, recorda. Segons el director esportiu del Pamesa València, Johnny Rogers, el problema és que “l’equip està sense confiança, tant els jugadors individualment com el bloc. És difícil jugar a aquest esport quan això falta”. La solució és “anar recuperant jugadors anímicament, retrobar-nos com a bloc, conjuntar-nos, ser més agressius, jugar sense por i donar-ho tot a la pista. Es pot guanyar o perdre però cal deixar-se la pell en la pista”, reconeix Rogers. A l’inici de la temporada, la fita del Pamesa València era classificar-se per a l’Eurolliga, competició que va jugar per darrera vegada a la temporada 2003-04. Ara, després d’un inici dubtós, la situació és menys optimista: “És inútil pensar en res, hem de dedicar-nos a recuperar-nos i millorar com a equip i créixer, anar pas a pas i pensar únicament en el proper partit. Entenc la frustració del públic, les coses no estan anant com han d’anar i ningú esperava aquest rendiment”, reconeix el director esportiu. Rogers vol enviar un missatge per als aficionats del Pamesa València: “No hem començat com haguéssim desitjat, però encara queden molts partits, cal tenir en compte que hem realitzat canvis importants, com el de l'entrenador, i ara ens toca treballar i millorar les coses. No hem d’abaixar els braços. Confio que la situació millorarà”, conclou. El projecte actual gira al voltant de Dejan Milojevic. Es tracta d’un pivot sorgit del barri de Beovuk, un petit suburbi de Belgrad. Allà va començar a familiaritzar-se amb el bàsquet. Ho va fer tan ràpid que un dia li va anotar 131 punts a un rival i va cridar l’atenció dels equips impor-

esforç— 103


5/1/07

09:19

Página 104

bàsquet

100-105-Basq01

tants del seu país. Anys després es guanyaria el malnom de ‘El Barckley Serbi’, no per tenir quilos de més sinó per treure-li els rebots a pivots molt més alts que ell. En el seu primer mes a la Lliga ACB, Dejan Milojevic va rebre el reconeixement com ‘MVP, Jugador amb més crèdit del mes d’octubre’. El pivot es mostra content i feliç per com li estan sortint les coses, però adverteix que el més important per a ell és que l’equip guanyi, no que individualment faci bons números. “Si això ajuda a guanyar, llavors em sento realment satisfet”, reconeix Milojevic. Transcorreguts tres mesos de competició, Milojevic ja s’ha adonat de la gran igualtat que hi ha actualment a la Lliga ACB: “És una competició en què tots poden guanyar-te. Realment no hi ha grans diferències entre els equips i això fa que la lliga sigui molt més atractiva”. Una base ben treballada Aquesta temporalitat abans esmentada en referència al primer equip també ha afectat al treball de bàsquet base, un dels puntals del club. Ara el seu director és Àngel Fernández, que compta amb la col·laboració de Miki Vukovic, director tècnic de formació, i l’ex jugador Nacho Rodilla, el seu adjunt. Un dels objectius del Pamesa és el de vertebrar el bàsquet del País Valencià. Per a aconseguir-ho, implica a totes les localitats valencianes organitzant el ‘Bàsquet al carrer’, un torneig en el qual participen més de 2.500 nois i noies. A més, el club compta amb un bon servei per assegurar-se la participació dels joves més prometedors. Toni Muedra és un dels especialistes en cercar joves talents a sota de les pedres. “M’agrada viatjar molt per a veure nois en directe i no a través del vídeo, on es perden moltes coses. És una professió que m’agrada, però també hi han moltes hores mortes anant d’un hotel a un altre”, se sincera Muedra. Aquest treballador del Pamesa València té una completa base de dades ordenada per generacions, amb informacions clau dels jugadors més interessants: “Quan són petits els deixem continuar entrenant-se al seu club i vénen a València de forma periòdica per a realitzar entrenaments específics. A més, completen els nostres equips propis en diferents campionats anuals. Després, els que més possibilitats tenen, s’incorporen als nostres equips de bàsquet base”. Tal com reconeix Muedra, “cada vegada és més difícil trobar jugadors que no hagin estat descoberts abans i, per tant, és bàsic avançar-se als clubs de la competència. Per a aconseguir-ho, nosaltres tenim una xarxa de collaboradors a tres nivells: País Valencià, Espanya i resta del món”.

esforç— 104

Els veterans Timinskas i Mujezinovic doten d’esperiència la plantilla valencianista.


5/1/07

09:19

Página 105

bàsquet

100-105-Basq01

Tot i la tasca desenvolupada al bàsquet base, els jugadors del planter no ho tenen fàcil per arribar al primer equip. Des de Víctor Luengo només ho ha aconseguit l’aler Víctor Claver, un jove de 18 anys i 2.05 d’alçada, que compta ja amb fitxa professional. “Claver té molt talent, però s’ha d’anar amb cura perquè ha de créixer a poc a poc”, explica Katsikaris. Es tracta de la darrera joia d’un club que ja en prepara d’altres, com ara els espanyols Orlando Camín i Albert Fontet o els extrangers Claudio Fonseca (Portugal) i Vladie Savchuk (Ucraïna). Font d’ingressos fiable La principal aportació econòmica del club arriba de Pamesa, que porta més de 20 anys donant suport a l’equip. Es tracta d’una empresa gestionada per un altre dels germans Roig. Fernando és l’actual president del Vila-real CF, però des de l’inici ha estat molt abocat a aquest projecte del bàsquet. El passat mes de novembre la premsa valenciana es va fer ressò d’una important oferta rebuda per a vendre l’empresa taulellera que, en cas de concretar-se, podria afectar el patrocini de l’equip de bàsquet. El Grup Llanera és una altra de les fonts d’ingressos del Pamesa València, després de segellar un acord per a les properes tres temporades. El conveni és visible amb la incorporació del logo de la constructora i la immobiliària a la part del darrera de la clàssica samarreta taronja de joc. A més, el club tracta de garantir-se els ingressos que genera el públic que sol apropar-se fins a la Font de Sant Lluís, un antic velòdrom convertit ara en un pavelló per a més de 9.000 espectadors. I és que fidelitzar l’afició és un altre dels grans objectius que es marca el club, potenciant la creació d’agrupacions. Els resultats són evidents. La Penya Bàsquet Granota, per exemple, va crear una pancarta de 200 metres quadrats per animar els jugadors a l’inici de la temporada. A dia d’avui, el Pamesa València compta amb més de 6.000 abonats que, sobretot, demanen una mica de regularitat a un equip acostumat a alternar fases de bon joc amb d’altres on apareix l’apatia. Però, a fi de comptes, ja sabien que fer-se del conjunt valencià té connotacions especials. Si els culers asseguren pertànyer a més que un club o els matalassers es resignen a la seva mala sort, els seguidors del Pamesa València ja estan acostumats a portar una vida de vertigen. Com en una muntanya russa, mai saben cap a quin costat serà la propera corba i, menys encara, si les vies aniran cap al cel o cap a l’infern. Això sí, avorrits no estaran mai.

esforç— 105


5/1/07

09:26

Página 106

hoquei herba

106-107-Basq02

Text: Álex Gozalbo Imatges: Vive Menorca

Josep

bordas

o la imaginació permanent

“Possiblement és la persona que més sap de bàsquet en categories inferiors”

L

esforç— 106

a frase és de Javier Almansa, president de la Fed-

Mundial del Japó, tres són el resultat directe de la se-

eració de Bàsquet de Melilla, però els elogis cap a

va feina: Rudy Fernández, Sergio Rodríguez i Marc

Josep Bordas i el seu treball en formació podrien

Gasol. “També vaig treballar amb altres jugadors, però

sortir des de qualsevol altra boca autoritzada.

no tant com amb ells. A més, el preparador físic Nacho

El nom de Josep Bordas no és gaire conegut pels afi-

Coque i el fisioterapeuta Kiko Lacomba es van iniciar

cionats al bàsquet i, en canvi, els millors jugadors de

al Programa de Tecnificació i Perfeccionament que di-

l’estat han passat per les seves mans. Dels dotze ju-

rigeixo a la Federació Espanyola (FEB). Aquests èxits

gadors que van aconseguir la medalla d’or al passat

produeixen una gran satisfacció, al temps que suposen


5/1/07

09:26

Página 107

bàsquet

106-107-Basq02

una reafirmació del treball realitzat”, explica Bordas. Ara, Josep Bordas dirigeix també el bàsquet base del Vive Menorca (Lliga ACB), càrrec que compagina amb el seu treball a la FEB. “El club té una predisposició clara, cosa que per a mi és molt important per a continuar amb la meva responsabilitat envers el bàsquet estatal. A més, així puc estar al dia de tots els moviments de jugadors i posar-los al servei del meu club. El president és intel·ligent”, argumenta. Natural de l’Hospitalet, Bordas va néixer fa 54 anys i des que en tenia 17 és entrenador de bàsquet. La seva obsessió pels detalls marca el seu treball, en considerar que cada jugador és especial i mereix una atenció personalitzada. Una vegada, per denunciar la poca atenció que alguns entrenadors posen en el treball de formació, va organitzar una divertida broma amb els germans bessons Urtasun. “Estàvem entrenant a una concentració que s’estructurava en diferents grups de jugadors. Jo els vaig proposar anar canviant d’un a un altre, sense avisar ningú. Cap entrenador se’n va adonar i després

transmetre la seva experiència. Així ho va fer, per exem-

van rebre una bona recriminació”, recorda Bordas amb

ple, al prestigiós Campus & Stage Attack.

un somriure a la boca. Ara Txemi Urtasun juga al Brue-

Bordas també col·labora amb les federacions autonòmi-

sa GBC de la Lliga ACB i el seu germà Álex, a l’Alerta

ques que organitzen els cursos oficials per a treure’s el

Cantàbria de l’Adecco LEB.

carnet d’entrenador de bàsquet. Així, no és estrany

La clau sembla senzilla: “Cal ajudar a créixer els juga-

veure’l impartint l’assignatura de Detecció de Talents o

dors. No es tracta només de donar-los petits consells

dictant una conferència adreçada a especialistes en for-

sinó d’ajudar-los per a que un dia arribin a jugar bé a

mació de joves. “Cal incidir en l’organització i la formació

aquest esport”. Per a aconseguir-ho, Bordas innova amb

dels jugadors ja que el treball no pot ser mai a curt termi-

exercicis que potencien la velocitat de presa de decisions

ni. Per organitzar el bàsquet base del Vive Menorca i

dels jugadors.

aconseguir els primers fruits poden passar quatre o cinc

Però la formació de Josep Bordas no s’adreça només a

anys, però cada any es veurà una millora evident”, avan-

joves jugadors. Cada vegada són més els entrenadors

ça l’entrenador.

que es volen contagiar de la seva particular manera de

Segons Josep Bordas, un bon lloc per començar és “inci-

veure el bàsquet. És per això que periòdicament aquest

dir en conceptes bàsics com la defensa i les situacions es-

català ofereix cursos tant a monitors novells com a tèc-

pecials de llançament a cistella. A partir d’aquests con-

nics amb més experiència. Una taula de bar i un cafè ca-

ceptes bàsics, es van augmentant els treballs fins a

lent són les úniques eines que necessita Bordas per a

apropar-los a les situacions reals de partit”.

esforç— 107


5/1/07

09:27

Página 108

futbol

108-113-Fut01

Text: Iván Mullor Imatges: ceeuropa.com

europ la tercera via

“Caliu Gracienc” és l’autèntic tresor del club de Gràcia

es que al 1998 el Palamós, el club més antic del

cent anys que l’han convertit en una institució en

futbol català, va celebrar el seu centenari, els fes-

l’imaginari del futbol nacional. Tot i que des de fa

tejos pels cent anys s’han anat succeint: el Barça,

algunes temporades sobreviu pels complicats móns del

l'Espanyol, la Pobla de Lillet, el Sabadell, el Manresa, el

futbol més modest no ha perdut aquesta categoria. No és

Terrassa i el Santfeliuenc, entre altres. I ara mateix ens

fàcil ressaltar un motiu únic que hagi dotat el conjunt

trobem a les portes de l’aniversari de l’Europa. El club

gracienc d’aquesta condició, sinó que es podria conside-

escapulat s’ha forjat una identitat pròpia al llarg d’aquests

rar que és un conglomerat d’esdeveniments, circumstàn-

D esforç— 108


108-113-Fut01

5/1/07

09:27

Página 109

a cies i noms els que han conduït l’Europa a ser històricament el tercer equip més important de Barcelona, per darrera del Barça i l’Espanyol, i amb el permís dels altres conjunts històrics barcelonins. Inclús en algun moment, els graciencs van deixar de ser els tercers en discòrdia i se les van veure amb els blaugranes cara a cara. La seva fama també ha traspassat les fronteres dels Països Catalans i ha arribat a Espanya.

Celebració d’un gol al partit Europa-Girona d’aquesta temporada

Un barri, un equip

desaparèixer. Només van fer algun retoc i d’aquesta

El Club Esportiu Europa, com es coneix avui en dia, va

manera es van estalviar una part de les despeses del re-

néixer al 1907 després de la fusió de dos equips, el

gistre. Però no és pas el nom un dels elements cabdals

Provençal i el Madrid de Barcelona. El nom de l’entitat

en la pervivència a través del temps dels escapulats sinó

no va ser una idea original sinó que se’l van apropiar

que d’entrada es podria destacar el lloc en el qual es va

d’un equip, el FC Europa, que estava a punt de

gestar i va arrelar profundament. L’Europa és originari de

Partit dels anys 30 a l’antic estadi gracienc

esforç— 109


5/1/07

09:27

Página 110

futbol

108-113-Fut01

“L’Europa és originari de l’antiga Vila de Gràcia i es va crear deu anys després que el poble perdés la seva última independència”

O la participació de membres del club en activitats socials molt pròpies del barri com és la festa de Sant Medir. És important considerar que a banda de ser un equip de futbol, l’Europa era una entitat gracienca més i que participava activament amb la resta de col·lectius de

l’antiga Vila de Gràcia i es va crear deu anys després que

diferents àmbits que integraven un teixit associatiu ric

el poble perdés la seva última independència i fos

culturalment parlant i diversificat. A més, el camp de

annexionat definitivament a la gran Barcelona. A partir

l'Europa sempre ha estat a la Vila gracienca mentre que

d’aquest instant, l’equip de futbol va esdevenir un sím-

altres històrics, com el Sants o el Júpiter, han estat dester-

bol identitari d’una vila que al llarg del segle XIX va tenir

rats en algun moment o altre.

tres ajuntaments independents. No s’ha de pensar que

esforç— 110

els graciencs van lluitar a través del futbol per deixar de

Primera etapa d’èxits

pertànyer a Barcelona, però sí és cert que mentre la

En una primera fase, els èxits esportius van reforçar el

majoria de la població barcelonina es debatia per ser del

lligam únic dels europeistes cap al seu club. Dotze anys

Barça o de l’Espanyol hi havia una part que evitava el

després de la seva fundació l’Europa va ascendir a la màx-

debat perquè ho tenia molt clar: el seu club era l’Europa

ima categoria del futbol català (1919). I al cap de quatre

i prou. A més, el club va trobar simpatitzants entre la

anys, a la campanya 1922/23, es va proclamar campió de

gent de fora de Gràcia que va anar a viure al nou barri

la copa Catalunya en derrotar el Barça 1 a 0. Això li va

quan va començar la seva expansió.

permetre disputar la copa del Rei. Tot i ser la primera

Paral·lelament, hi han altres elements que vinculen estre-

experiència a nivell estatal, els escapulats van brodar un

tament el club amb Gràcia des d’un bon principi com és

campionat excel·lent. Es van plantar a la final del campi-

el fet de nodrir el primer equip amb futbolistes graciencs,

onat del KO que van perdre contra l’Athletic de Bilbao en

com és el cas dels germans Esteve i Bonaventura Pelaó.

el camp de les Corts per la mínima (1-0), era al 1923.


5/1/07

09:27

Página 111

futbol

108-113-Fut01

La primera llavor ja s’havia sembrat. El nom de l’Europa

clubs avui en dia per recaptar diners. La plantilla va fer

havia omplert les portades dels diaris esportius més

les maletes i va disputar uns quants partits amistosos per

importants. Però això va ser un fet menor comparat amb

alguns camps europeus per intentar regenerar unes

el que va succeir cinc anys més tard quan es va conver-

arques força malmeses. El principal instigador de la ini-

tir en un dels deu fundadors del primer campionat de

ciativa va ser el llavors president Joan Matas, un dels

lliga estatal. Un privilegi que comparteix amb el Barça,

mandataris més importants que ha tingut el club i que es

l’Espanyol, l’Athletic de Bilbao, el Racing, l’Arenas de

podria comparar al paper de mecenes que Joan Gamper

Getxo, el Real Unión, la Real Sociedad, l’Atletico de

va desenvolupar al Barça. La plantilla escapulada, a par-

Madrid i el Real Madrid. Els graciencs van romandre a

tir de l’1 de juliol de 1930, va recórrer nou països –No-

l’elit del futbol tres campanyes abans de patir una

ruega, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Txecoslovà-

primera crisi que el portaria fins a les categories del fut-

quia (llavors unida), Polònia, Alemanya i Dinamarca–

bol regional. L’etiqueta honorífica de fundador de la lliga

per tal d’aconseguir diners a canvi de jugar. L’experiència

espanyola, però, ja no li podria prendre ningú.

va ser un gran èxit esportiu ja que els catalans només

Després, l’Europa va estar molt a prop de l’abisme, de no

van perdre tres dels quinze enfrontaments que van dis-

poder perllongar la seva vida més enllà dels anys trenta.

putar i això va permetre que, un altre cop, la premsa es

Una crisi econòmica greu, deguda en bona part a la

fes ressò positivament de les fites de l’Europa. Tanma-

primera professionalització important del futbol, va estar

teix, la part negativa va ser que els ingressos no es van

a punt de fer desaparèixer el club. Per a fer front als prob-

produir i el club va tancar la gira amb pèrdues quan en

lemes financers es va fusionar amb el Gràcia i van adop-

principi comptava ingressar unes 20.000 pessetes de

tar el nom de FC Catalunya. Tanmateix, el canvi de nom

l’època. En tot cas, aquesta experiència també serveix per

només va afectar el primer equip ja que l’amateur va

destacar que els escapulats en els seus primers anys van

continuar competint com a Europa evitant així estroncar

ser un club modern, que intentava sumar-se a les pro-

la història de l’entitat. Cal dir que l’experiment del FC

postes més avantguardistes per a no quedar-se desfasat i

Catalunya va ser força desastrós i que es va retirar poc

progressar sempre que fos possible. Així, doncs, és inte-

després de començar el campionat de Catalunya.

ressant observar que experiències com les gires ameri-

Un any abans del descens a la regional i abans de viure

canes i asiàtiques que realitzen avui en dia el Madrid i el

l’última experiència a la primera divisió, l’Europa va dur

Barça no són cap novetat, tot i que és cert que el rendi-

a terme una iniciativa molt semblant a la que fan molts

ment econòmic que en treuen ara sí que està assegurat.

Europa-Barça C disputat el passat més de novembre

esforç— 111


5/1/07

09:27

Página 112

futbol

108-113-Fut01

Els temps difícils La guerra, la postguerra, la dictadura. Els anys quaranta

El club va tenir empenta durant un bon temps més.

van ser uns dies complicats. Un llarg i fosc túnel del qual

Esportivament es van viure davallades importants.

no va ser fàcil sortir-ne. La crisi va ser estructural. No hi

Com ara dos retorns a la terra dels camps de la regio-

havia temps per a l’oci. Sobreviure en el dia a dia ja era

nal. Una sotragada forta i que no va ajudar gens a

prou dificultós com per pensar en la diversió. Aquest

regenerar la massa social que anava minvant afectada

context no va afavorir gens ni mica el ressorgiment d’entitats ludicoesportives com l’Europa. Però a mesura que els anys van transcórrer i el poble va començar a aixecar el cap es va anar tornant a la normalitat. Encara que lentament. A principi dels cinquanta els escapulats van abandonar el pou del futbol regional i van entrar als anys seixanta tornant a visitar els terrenys de joc del futbol d’elit, a la segona divisió A. Això va despertar el sentiment europeista dels graciencs. La gent més gran va tornar al camp per recordar els feliços anys vint. Els més daurats de la història escapulada. I de retruc van empènyer els més joves a trepitjar el camp del carrer Sardenya. Un camp que va adoptar aquest nom perquè la seva entrada principal dóna al carrer homònim. Segurament es pot considerar que, la dels anys seixanta, va ser l’última injecció important de creixement social per al club de la Vila de Gràcia. L’eufòria es palpava en els carrers. Molts comerços, bars i establiments en general es van batejar amb el nom del club: Europa.

“L’Europa guanyà dues Copes Catalunya al FC Barcelona”

Celebració de la Copa Catalunya guanyada l’any 1997

esforç— 112


5/1/07

09:27

Página 113

futbol

108-113-Fut01

per la llei de vida. Llavors, però, es van celebrar els

Pizzi, Andersson, Giovanni o Amor. Tota aquesta

èxits contemporanis més sonats. L’Europa va guanyar

artilleria blaugrana va sucumbir davant de futbolistes

consecutivament dues copes de Catalunya al FC

que no omplien portades de diaris com Serafín, Badia,

Barcelona que comptava amb jugadors de la talla de

Arturo, Fernando, Amorós, Raúl Verdú, Pacha o

Hristo Stoichkov, Xavi, De la Peña, Hesp, Blanc, Óscar,

Endrino. Tanmateix, la fama per haver batut dues vegades el Barça es va reconèixer internacionalment. I la plantilla de l’Europa, després de molts anys, va haver de fer les maletes de nou per realitzar un estada d’estiu a Beirut. A més, els catalans també hi van realitzar tres partits amistosos. El tercer partit, contra el millor equip de la lliga libanesa, el Nejmeh, va comportar un nou rècord pels anals europeistes. Unes 45.000 persones van presenciar l’enfrontament. Mai tanta gent havia vist en directe l’equip que havia nascut a una remota contrada catalana. En els últims anys les angoixes i les desil·lusions s’han deixat veure més sovint que no pas les jornades de glòria en el Nou Sardenya. Però el llegat és ferm i resisteix per bé que no n’hi ha prou en mirar enrere. Actualment, el primer equip juga un paper discret a la tercera divisió. Hauria estat magnífic celebrar el centenari amb un ascens, encara que això és una quimera ara mateix. Aquest deute històric, el de premiar la institució escapulada amb un ascens a segona B, l’haurà de saldar el planter que compta amb uns 1.500 futbolistes. En ells i en el seu entorn rau la missió de ser els protagonistes dels propers capítols escapulats. Els d’un club genuí com l’Europa.

Celebració del primer gol de la temporada davant el Girona

esforç— 113


5/1/07

09:28

Página 114

futbol

114-115-Fut02

Text: Iván Mullor Imatges: Oriol Durán

Matías Irace, del Rosario al

sant andreu


5/1/07

09:28

Página 115

futbol

114-115-Fut02

er a qualsevol xaval nascut a Rosario –la localitat

camps més importants d’Argentina així com molts dels

més poblada del centre est d’Argentina a la provín-

santuaris sudamericans, ja que el Central va disputar la

cia de Santa Fe– un dels seus somnis és defensar

Copa Libertadores de l’edició 2004. Irace es va quedar a

els interessos del Central o bé els del Newell’s Old Boys.

les portes d’accedir als quarts de final de la màxima com-

Matías Emiliano Irace (Rosario 21/9/1983), crescut en

petició de clubs, en quedar eliminat en els vuitens pel

una família d’aficionats del Central, havia imaginat sem-

Sao Paulo en un partit en el qual va jugar els noranta

pre poder saltar a la gespa de l’estadi Dr. Lisandro de la

minuts.

P

Torre, conegut popularment com a Gigante de Arroyito, i vestir la samarreta que un dia es va posar Mario Kempes,

En aquell moment, el jugador havia crescut. Volia que el

un dels millors jugadors que ha tingut el club.

seu esforç fos recompensat econòmicament de manera justa, però les dues parts no es van posar d’acord i va

Irace va passar la infantesa darrere d’una pilota fent

haver de fer les maletes. En el seu país no va tenir sort; i

volar la imaginació. Però un dia va tenir l’oportunitat de

va recórrer 13.000 quilòmetres, fins a Brussel·les, per

complir els seus desitjos gràcies al seu germà que el va

provar en un equip belga. “No entenia l’idioma, no

portar a unes proves que feia el Central, i se’l van

coneixia ningú i en un partit de trenta minuts havia de

quedar. L’ull d’Omar Arnaldo Palma, El Negro Palma,

convèncer els tècnics. Els companys no em van fer sen-

una autèntica institució del conjunt argentí, va ser pro-

tir còmode; i suposo que és normal perquè podia pren-

videncial en el destí de l’extrem esquerra. I en tan sols tres

dre el lloc a un d’ells”. Poc després el seu representant li va obrir les portes del futbol de l’Estat espanyol. Jaume Creixell –l’any passat secretari tècnic del Sant Andreu i

El jugador del Sant Andreu, Matías Irace, format al Rosario Central, busca sort a Europa

avui entrenador dels andreuencs– va veure un vídeo, li va agradar el jugador i el va fitxar. Ara, Irace viu la segona campanya en el conjunt del Narcís Sala de la segona B i no té pressa per tornar al seu país. Confia en perllongar la seva estada a Europa i viure un futbol “més ràpid, però menys passional que l’argentí”. “En un entrenament de Rosario hi poden haver uns 5.000 aficionats. La gent sent molt la samarreta, se la posaria i mataria per defensar-la. Si perds el clàssic contra Newell’s Old Boys

anys va passar de les categories inferiors al primer equip.

no pots fer ni una cervesa, has d’anar directe a casa. En

Mai s’havia pogut plantejar una cosa així perquè “havia

canvi, si guanyes, ets com un deu”, explica Irace, que

crescut en el si d’una família humil, sense gaire recursos

reconeix que, a la recta final de la seva carrera esportiva,

econòmics, i el futbol no només és entrenar sinó que

tornaria a ser un canalla sense cobrar ni un euro.

s’han de destinar uns diners al transport i a l’alimentació per portar una bona dieta”, reconeix Irace. 1

Llavors, en el primer equip canalla , que és com es coneix el club, hi havia un reguitzell de jugadors de molta qualitat i no era fàcil guanyar-se un lloc. Però l’avui jugador del Sant Andreu es va convertir en el primer suplent i va romandre a Rosario una temporada i mitja. Un temps que li va permetre trepitjar la gespa dels

1. En el passat, un associació per la lluita contra la lepra va proposar fer un partit a Rosario entre Newell’s i Central per recollir fons per a la causa. Newell’s va acceptar. Per això són coneguts com a Leprosos, pseudònim posat per Central, és clar. Central no va voler jugar el partit, la qual cosa va ser considerada per a la societat civil rosarina de l’època una canallada, d’aquí que es coneguin com a Canallas.


5/1/07

09:29

Página 116

hoquei gel

116-121-ConvidatGel

Text: Eduard Palomares

Imatges: Paco Pubill / Marcos Pérez de Rozas

fent història,

treballant pel futur

L’equip celebra la consecució del títol de lliga de la passada temporada.


5/1/07

09:29

Página 117

hoquei gel

116-121-ConvidatGel

Partit CG Puigcerdà - Vielha, d’aquesta temporada

El Puigcerdà, actual campió de la lliga s’ha convertit en un referent espanyol de l’hoquei gel

1

958 és l’any que l’hoquei gel va arribar a Catalunya.

puigcerdanencs estan units formant una pinya que ha

Va ser a la capital de la Cerdanya, entre dos equips del

garantit la participació del Club en totes les competicions

Pirineu: el Puigcerdà i el Núria. El nom d’aleshores

oficials espanyoles fins als nostres dies, cosa que lamen-

dels dos clubs era el d’Escolapis i el de Club Alpí Núria. El

tablement no poden dir molts altres clubs que s’han anat

matx es va jugar en un entorn natural, l’estany de

desfent pel camí.

Puigcerdà, ja que llavors encara no hi havia cap pista de

Enguany quan es parla del Puigcerdà es parla d’un

gel en tot l’estat. Les condicions de fred de fa seixanta anys

equip que ha marcat l’inici de l’hoquei a les nostres

eren molt més baixes que les actuals. Aquest fet va conver-

fronteres, i que a més és l’actual campió i líder. En aque-

tir l’estany de Puigcerdà en la pista de gel d’aquells pioners

sta temporada el Club ha guanyat tots els partits de lliga

de l’hoquei al Pirineu, Catalunya, i la resta d’Espanya.

que portem. Així mateix, la plantilla va tenir l’experièn-

Aquests inicis van marcar l’esport a Puigcerdà fins als

cia de viatjar a Polònia per disputar la segona ronda de

nostres dies. En aquest aspecte es pot dir que el Gel i els

l’eliminatòria de la Copa Continental, l’equivalent a la

esforç— 117


116-121-ConvidatGel

5/1/07

09:29

Página 118

Foto oficial del Primer Equip del Club Gel Puigcerdà.

Champions en gel. En aquesta ocasió es va fer palès que

han acabat configurant la plantilla base dels aranesos,

el nivell de joc a Espanya encara està lluny d’arribar a

conjuntament amb cinc estrangers. Enguany, el CH

les primeres competicions europees. En aquesta ocasió,

Madrid i el CH Vitoria Gasteiz no han pogut competir

però, el Club es va prendre el desplaçament com una

amb l’equip sènior, per problemes interns dels dos clubs,

experiència per a la pretemporada, sense que els resul-

que passen per un moment difícil econòmicament.

tats fossin un objectiu principal.

El gran rival del Puigcerdà és, però, el Club Hielo Jaca Horcona. Els partits entre els dos clubs pirinencs es con-

Els Clubs estatals

verteixen en un autèntic duel de titans. En la darrera

Actualment, a Espanya hi han vuit clubs, tres d’ells a

ocasió va ser el Puigcerdà qui va emportar-se la victòria

Catalunya. A banda dels de Cerdanya també té secció de

per un ajustat 7 a 6, en un partit en què els groc-i-negres

gel el FC Barcelona; i, des de fa dos anys, el Club Geu

van anar tota l’estona per darrere en el marcador, però al

Vielha Vall d’Aran. A la resta de l’estat hi ha el CH

final van poder remuntar i acabar guanyant per la míni-

Majadahonda (de Madrid); el CH Madrid, el Txuri Urdin

ma diferència. Avui per avui es pot dir que Jaca té una de

(de Sant Sebastià), el Vitoria Gasteinz (del País Basc) i el

les escoles més sòlides de l’hoquei gel estatal, una si-

CH Jaca Horcona. Pel que fa al Vielha es va crear amb

tuació que la nova junta directiva del Puigcerdà treballa

molts esforços i exjugadors del Puigcerdà i del Barça que

per poder-se-li equiparar.

L’hoquei base En aquest sentit, el nou president del Puigcerdà, Gúmer Hilario, conjuntament amb el vicepresident esportiu, Gabi Masó, i el director tècnic del club, l’eslovac Peter Oppitz, estan tre-

esforç— 118

Els de la capital cerdana van ser els pioners d’aquest esport fa 50 anys damunt d’un estany glaçat pel fred natural


116-121-ConvidatGel

5/1/07

09:29

Página 119

El planter de clubs com el Puigcerdà és el futur de l’hoquei gel català

ballant per fomentar l’hoquei com a esport escolar.

ar-la com en d’altres temps. Precisament la majoria de

D’aquesta manera el que es pretén es poder obrir l’ho-

jugadors del primer equip han sortit de l’escola puigcer-

quei a tots els nens de la comarca i fer competicions entre

danenca. El fet que la lliga sigui semiprofessional, també

els diferents col·legis. En aquest aspecte, per molt estrany

implica que els jugadors de la pedrera acceptin treballar i

que pugui semblar, l’hoquei gel encara no està conside-

jugar, amb el risc de lesions que això comporta, i sacri-

rat com un esport escolar a Catalunya. El Puigcerdà vol

ficar els caps de setmana per viatjar a les diferents pistes.

capgirar aquesta situació. Per això ja ha mantingut converses amb les diferents institucions municipals, comar-

Normatives de la competició

cals, i la Generalitat perquè es pugui incloure la pràctica

A partir d’aquesta temporada, la nova Federació Espa-

d’aquest esport perquè es fomenti la base.

nyola d’Esports de Gel -recentment escindida de la Real

Una de les principals dificultats amb què es troben els

Federació d’Esports d’Hivern- ha implantat que cada

infants que volen començar a practicar l’hoquei és el fet

club només pot alinear cinc jugadors estrangers, ja siguin

d’haver-se de comprar l’equipament. Per això els respon-

comunitaris o extracomunitaris. La Federació ha emprès

sables del planter del Puigcerdà també contemplen la

aquesta mesura consensuada amb la majoria de clubs

compra d’equips perquè els infants que vulguin provar

per tal de fomentar l’escola d’hoquei gel espanyola i evi-

aquest esport ho puguin fer sense haver-se de gastar l’e-

tar el que passa en d’altres lligues europees en les que

quipament abans de saber si continuarà al Club. Una

els equips estan formats en la seva gran majoria per

altra acció que es contempla és fer una campanya per les

jugadors estrangers, i els nacionals ocupen un segon

escoles de la comarca per fomentar que els nens i nenes

lloc. Aquest seria el cas de lligues com la francesa o l’ale-

vinguin a la pista a patinar i provar l’hoquei.

manya. En aquest aspecte, l’actual vicepresident de la

L’afició per la pràctica de l’hoquei gel a Puigcerdà ha patit

Federació i responsable de l’hoquei gel, Frank González,

alts i baixos. I avui està en una situació en què s’ha obert

creu que aquesta és una bona norma per donar suport

una alerta perquè el planter ha baixat molt i cal recuper-

als jugadors i l’escola de cada club.

Els alevins del Club Gel Puigcerdà es presenten al partit davant el Jaca


5/1/07

09:29

Página 120

hoquei gel

116-121-ConvidatGel

Precisament, la creació de la nova Federació s’ha rebut

ser antiesportiva amb la resta de disciplines -almenys pel

molt positivament per a la majoria de clubs, ja que

que fa al protagonisme en els mitjans- fa que sigui difícil

d’aquesta manera hi ha una dedicació molt més àmplia

trobar patrocinadors i convèncer les institucions perquè

a cada un dels esports de gel i les normatives es fan més

ajudin els equips. Sortosament, en el panorama interna-

adequades a la realitat del dia a dia. Una altra acció que

cional, l’esport rei no ha aconseguit fer ombra a l’hoquei

ha dut a terme per tal de pujar el nivell espanyol i pujar

gel que per les seves qualitats és l’esport d’equip més

de categoria dins Europa és un sistema de lliga sub 16 a

ràpid del món. És difícil avorrir-se en un partit d’hoquei.

partir de seleccions de les comunitats autònomes. En

La velocitat del puck o pastilla pot arribar als 200 qui-

aquest aspecte, la Federació també fomenta els partits

lòmetres per hora en els tirs més potents. Els atacs i con-

internacionals amb la selecció espanyola, per preparar

traatacs són constants en els partits. I l’empat a zero o a

aquest equip per disputar el Festival Olímpic per a la

un, que tant habitual és en d’altres esports, en l’hoquei

Joventut que es farà al febrer de 2007. Per a aquesta

gel són resultats rars, ja que normalment s’aconseguei-

ocasió la ciutat aragonesa de Jaca està construint una

xen força més gols.

nova pista de gel amb 3.000 localitats. Els partits La selecció catalana sub 16

Un partit d’hoquei gel es divideix en tres temps de vint

Pel que fa a la selecció catalana sub 16 està entrenada per

minuts cadascun, que es juga a temps parat. Sobre el gel

l’exjugador Gabi Masó. Ell considera que cal pujar el ni-

hi ha un àrbitre i dos liniers, que vesteixen una camisa a

vell de la planter dels tres clubs catalans. Un dels objec-

ratlles blanques i negres. Cada equip té cinc jugadors i el

tius que s’ha fixat el tècnic català és el d’aportar més

porter, peça clau en els partits. Del porter es diu que pot

quantitat de jugadors a la selecció espanyola. Actualment,

arribar a representar el 60% o el 70% de l’èxit de l’equip.

en els últims partits amistosos que Espanya ha disputat a

Com ja bona part dels lectors sabran, l’hoquei és un

Hongria, els espanyols han sumat dues derrotes, per 3 a 4

esport on el contacte físic està permès i forma part del

i 8 a 5. La competició estatal per excel·lència a banda de

joc. Aquestes accions estan perfectament normalitzades.

la lliga és la Copa del Rei, de la qual el Jaca és el guanya-

En aquest sentit, la Federació Internacional d’Hoquei

dor de la temporada passada, en guanyar la final contra

Gel (IIHF) ha instaurat normatives més estrictes per con-

el Puigcerdà. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern

trolar el contacte físic. Així doncs, tot i que l’esport per-

organitza la Copa Catalana, que encara està per definir on

met les càrregues i el contacte físic, la normativa és molt

es jugarà aquest any. La nova edició de la Copa del Rei es

clara amb les accions incorrectes, i per això hi ha les san-

jugarà a Pamplona. Els clubs i la Federació Espanyola

cions, que van des de dos minuts, la més petita, fins als

s’han decidit per aquest emplaçament per incentivar els

20 i 25 minuts, les més grans, amb possibilitat que el

veïns de la ciutat i les institucions esportives de Navarra

jugador se sancioni per a partits posteriors. L’esportivitat

de formar un nou club en aquesta ciutat.

en aquest esport queda palesa en un acte tan simbòlic com és el de donar-se la mà al final del partit, en senyal

Sosteniment dels clubs

de donar la disputa esportiva per finalitzada, una vega-

Formar un club no és una tasca fàcil, com tampoc ho és

da l’àrbitre xiula el final del partit.

el fet que es mantingui estable i pugui treure equips en

A causa de les incorreccions, els equips es poden quedar

totes les categories. El fet que estem en un país on la ‘fut-

en una situació d’inferioritat numèrica damunt del gel

bolmania’ ha arribat a un estadi tan gran que comença a

fins que s’esgoti el temps de sanció del jugador que ha comès l’acció il·legal. Tanmateix, el mínim de jugadors

Selecció catalana sub 16

que pot tenir un equip és de tres. L’equip que juga en situació de superioritat numèrica o power play té una probabilitat més alta de marcar, i per això hi ha una estratègia que cada plantilla estudia aplicar en aquests tipus de situació que se solen donar en


116-121-ConvidatGel

5/1/07

09:29

Página 121

l'inici d’una aventura Fa poc més de quatre mesos, un grup de quinze noies van decidir endegar un nou projecte per formar un conjunt d'hoquei gel a Puigcerdà. D'aquesta manera, les pioneres de l'hoquei gel a la ciutat ceretana es van adreçar al capità del primer equip del club, Salva Bernola, per tal que es convertís en el

El capità Salva Barnola celebra el primer gol al partit davant el Jaca, el passat mes de novembre.

seu entrenador. Bernola, recolzat per un altre jugador del conjunt sènior del Club Gel, Jordi Soler,

foment de l’esport base del Club, són dos objectius de

va acceptar el repte i es va començar a escriure una

futur que s’ha marcat la nova directiva del Puigcerdà.

altra pàgina de l'hoquei gel a la Cerdanya.

Tornant al sistema de joc i entrenament que s’aplica re-

Les jugadores, que tenen edats compreses entre 13

centment en el Puigcerdà, cal destacar la labor d’Oppitz,

i 39 anys, provenen majoritàriament del patinatge

que ha sabut portar l’equip a la victòria i crear un joc ba-

artístic tot i que algunes d'elles afronten el seu

sat en els passes i les combinacions dels jugadors. Aquest

primer contacte amb els patins. De moment, entre-

tècnic eslovac va arribar a Espanya de la mà del FC

nen tres dies a la setmana, però l'objectiu és muntar

Barcelona que el va fitxar per un temporada, en la qual va

i participar en alguna mena de competició.

ser guanyador de la lliga a la temporada 2001/02. Un any després, el recorregut del tècnic va seguir a la capital es-

els partits, tant si es juga el power play com en situació

panyola on va fitxar pel Club Hielo Madrid, on va fer un

d’inferioritat.

treball excepcional amb l’escola d’aquest club on va durar tres anys abans de fitxar pel Puigcerdà. També dos anys

El sistema eslovac

porta a la capital cerdana i els títols promesos han arribat

Des de fa uns anys, el Puigcerdà aplica un sistema de joc

al club. La temporada passada va conduir el primer equip

que es basa en el que han marcat els entrenadors eslo-

a la victòria a la lliga del CG Puigcerdà, la primera Copa

vacs. Així doncs, l’entrenador actual del Club, Peter

Federación, i el segon lloc a la Copa del Rei.

Oppitz, ha aconseguit fer-se amb la tercera lliga de l’e-

Aquesta temporada el Puigcerdà és lider en solitari de la

quip des que es va fundar la competició al 1973. En

classificació i favorit indiscutible de la lliga. Sembla que

aquella època el Puigcerdà havia de jugar a la pista del

la bona estrella s’ha posat sobre la plantilla que duu

Font Romeu (Cerdanya nord), i no va ser fins al 1983

endavant aquest home, metòdic, i molt experimentat en

que el club va poder jugar a la pista que es va fer al

la competició espanyola. Enguany, Oppitz s’ha encar-

municipi dins del Club Poliesportiu Puigcerdà, l’actual

regat de fitxar cinc eslovacs que estan donant un gran

pavelló del club. Ara, el Club Gel Puigcerdà ha proposat

rendiment sobre el gel i que congenien perfectament

la renovació del paviment i de la maquinària per conge-

amb els jugadors del planter al vestidor. També és de

lar, que ha quedat obsoleta. Tant és així, que la pista ha

justícia remarcar la feina del davanter aragonès Iván

de tancar dos mesos a l’any, de manera que la pretempo-

Gracia com l’únic fitxatge nacional del Club, que desta-

rada del Puigcerdà sempre queda afectada per aquest

ca pel seu afany golejador i esperit lluitador. Sortosament

tancament i els jugadors han d’anar a entrenar a la pista

el club no viu només dels fitxatges i la labor dels ju-

del Font Romeu i a la d’Andorra, amb totes les despeses

gadors del planter és la base del joc groc-i-negre. En

i els inconvenients esportius que això suposa. Així,

aquest aspecte el Puigcerdà ha sabut formar jugadors

doncs, la remodelació de la pista, conjuntament amb el

excel·lents i de primera categoria.

esforç— 121


122-125-NutMedDiR

5/1/07

09:31

Página 122

nutrició

Núria Llata Vidal - Dietista-Nutricionista Passeig Bonanova 9, 2n. 1a. Barcelona. Tel.: 932 113 234 • Centre Sanitari Can Mora Tel.: 935 894 344

Aspectes importants en l’alimentació de l’esportista L’alimentació de l’esportista té força importància en el seu rendiment esportiu; per això, cal que estigui ben planificada en funció de l’esport que es practiqui. Els entrenaments són molt importants, però aquests no resultarien tant efectius si no anessin acompanyats d’una alimentació adient. La quantitat d’energia que necessita un esportista varia en funció de si és home o dona, tipus d’esport que practiqui, intensitat de l’esforç físic i durada. Tenint en compte que la base de l’alimentació de tot esportista han de ser les fècules i cereals com la pasta, arròs, patata, llegums, pa, etc., aliments tots ells rics en hidrats de carboni, en aquest article volem deixar clar quina és la funció i necessitat de les proteïnes en l’alimentació de l’esportista. Ja que encara són molts els esportistes que creuen que les proteïnes, degut a la seva importància en la conservació i formació de la massa muscular, han de ser la base de la seva alimentació. Aquesta és una errada molt generalitzada entre aquesta disciplina. Un excés de proteïnes pot donar lloc a problemes importants de sobrecàrrega del fetge i del ronyó, deshidratació, sobrepès, excés de colesterol i àcid úric, etc. Per això, sobre un tema tant important com l’alimentació, cal tenir les idees ben clares. Sobretot, avui en dia, que hi ha un excés d’informació i de productes no sempre aconsellats per al consum dels esportistes.

Aliments proteics, carns, peixos, ous i equivalents Aquesta família d’aliments està composta per carn, peix, crustacis, marisc, aus i ous. Tots ells són aliments que

contenen proteïnes d’origen animal d’alt valor biològic, això vol dir que tots tenen aminoàcids essencials que el nostre organisme necessita i que per si sol no pot sintetitzar. Les llegums són aliments rics en proteïnes d’origen vegetals, però en no tenir tots els aminoàcids essencials, per tal d’igualar la qualitat en proteïnes que els aliments abans esmentats, s’han de combinar molt bé amb els cereals, en un mateix plat o àpat. Per exemple: llenties amb arròs, mongetes seques amb pa, etc. Aquest aspecte és força important en vegetarians estrictes; per això cal un bon assessorament d’un professional de la nutrició.

Quina funció tenen les proteïnes? De vegades sobrevalorades per molts esportistes , les proteïnes passen al torrent sanguini en forma d’aminoàcids. Principalment tenen una funció plàstica, reparadora i estructural però també formen part de molts processos metabòlics i fisiològics. En determinades situacions poden desenvolupar una funció energètica. La necessitat en proteïnes dels esportistes que practiquen un determinat esport d’equip, com handbol, voleibol, rugbi, bàsquet, etc., ha de satisfer el 15% del seu valor energètic diari. Això vol dir que de les calories diàries que necessita un esportista d’esports d’equip només el 15% d’aquesta energia ha de ser formada per les proteïnes tant d’origen animal com vegetal. Els homes tenen unes necessitats d’entre 0,8g i 1,2g de proteïnes per kg de pes corporal* diari, i les dones d’entre 0,7 a 1g. Aquesta diferència de valors dependrà de diversos factors; per tant, d’entrada, s’ha de partir del valor més baix en funció del sexe. El nostre organisme no te dipòsits de reserva de proteïnes, per això no

s’han de sobrepassar aquestes recomanacions, ja que un excés de proteïnes es transformarà amb greix. S’han d’ingerir diàriament a través dels aliments. Compte amb aquells esportistes que prenen suplements d’aminoàcids i no cuiden la seva alimentació, perquè pot ésser perjudicial per al seu rendiment esportiu i afavorir les complicacions que abans hem esmentat. Els aliments rics en proteïnes d’origen animal més adients per a l’alimentació diària de tot esportista són els que contenen pocs greixos. A continuació, destaquem els tipus i com cuinarlos per afavorir la seva digestió i disponibilitat. • Carns vermelles (molt riques a més a més en ferro i vitamines) Cal escollir peces de l’animal que continguin pocs greixos: • Vedella, bou magre, Porc (llom, filet, pernil cuit o salat), cavall, conill… • Carns blanques o aus: Pollastre, gall d’indi (evitar menjar la pell), estruç.. • Peix blanc, blau, marisc, crustacis… fresc, congelat o en conserva (tonyina, sardines, etc.) doncs la proteïna no varia. • Ous: tant la clara com el rovell tenen el seu valor nutritiu, la clara té un alt contingut de proteïnes i el rovell destaca pels minerals, vitamines, una mica de proteïnes y el colesterol.

*Quan mencionem pes corporal volem dir el pes saludable per l’alçada de l’esportista, si te sobrepes hem de calcular quin seria el seu pes correcte i multiplicar cada quilo de pes pels grams de proteïnes que necessita.

esforç— 122


122-125-NutMedDiR

5/1/07

09:31

Página 123

medicina esportiva

Dr. Ramon Balius

Consell Català de l’Esport i Clínica FIATC. Revista Apunts.org

El desgast del genoll Condropaties, condromalàcies i artrosi L’articulació del genoll, la formen el fèmur, la tíbia i la ròtula, altrament dita caçoleta. Té uns coixinets amortidors que són els meniscs i uns lligaments que estabilitzen i permeten la seva mobilitat específica. Tot això està folrat per un teixit anomenat cartílag que contribueix al lliscament d’un os sobre l’altre de manera harmònica. Condropatia, condromalàcia, artrosi, són paraules que s’escolten de forma repetida

quan parlem de genolls que fan mal. En el fons, totes aquest paraules fan referència a un únic fet: el desgast del cartílag. Aquest desgast pot ser molt molest però poc important, i és molt difícil d’objectivarlo mitjançant les diferents proves diagnòstiques: radiografies, escàners, ressonàncies magnètiques,... El grau de desgast més sever que podem sofrir en el cartílag és l’artrosi. Per tant, les condropaties o

Esquema d’un genoll normal. La línia discontínua correspon a la ròtula (caçoleta).

Esquema d’un genoll afectat de desgast. A. Genoll amb torsió tibial i discret ‘genu varus’ (garrell). Tindrà tendència a sobrecarregar la part de dins dels genolls.

A

B

B. Genoll amb ‘genu valgus’ (genolls en ‘ix’). Tindrà tendència a sobrecarregar la part de fora dels genolls i la caçoleta.

condromalàcies –que són el mateix– mai són tan greus com l’artrosi. Un bon dia, l’esportista –habitualment veterà– nota un dolor inespecífic al genoll que al cap d’una estona cedeix i que li permet continuar amb la seva activitat. Molts cops, el genoll acabarà la seva activitat amb una mica d’inflamació. Amb el temps, el dolor va augmentant en intensitat i durada, fins que es fa permanent. Alguns cops, després d’una activitat física excessiva, el genoll s’inflarà molt més de l’habitual. De vegades, l’individu t’explica que el genoll li fa mal de forma contínua, però que augmenta en determinades situacions: baixar escales, agafar càrregues mantingudes i de forma perllongada. Com hem dit, doncs, el dolor característic del genoll de l’esportista veterà es deu al desgast de les estructures internes del genoll: del cartílag i dels meniscs. En aquest sentit, el cartílag s’assembla a un parquet que es va desgastant: primer l’encerat (condropatia de Ir grau), després comença a gastar-se la fusta de forma progressiva (condropatia de IIn i IIIr grau) fins que, per fi, apareix el sòl (condropatia de IVt grau o artrosi). No només el cartílag es desgasta, sinó que també es desgasten els meniscs, que estan situats entre la tíbia i el fèmur. Aquest desgast a vegades pot ocasionar dolors sobtats i molt invalidants, que ‘bloquegen’ el genoll (impossibilitat de doblegar-lo): el menisc s’haurà trencat per degeneració del mateix. Existeixen factors que poden condicionar el desgast del genoll. Uns genolls varus (garrells) o valgus (en ‘ix’) condicionen que se sobrecarregui més una part del genoll que una altra: tant el cartílag com el menisc corresponent. Igualment, una ròtula alta o amb tendència a sortir enfora (subluxada) contribueix a què es lesioni la caçoleta. Davant d’aquest quadre no existeixen tractaments curatius, sinó únicament pal·liatius: disminuir de pes per evitar majors sobrecàrregues, aplicar gel i descansar. Si s’arriba a la conclusió que existeix una ruptura degenerativa del menisc, serà necessària la cirurgia mitjançant una artroscòpia.

esforç— 123


122-125-NutMedDiR

5/1/07

09:31

Página 124

entrenament personal Entrenament funcional

Col·laboració especial dels Clubs de fitness

www.dir.cat

Concepte No es tracta d’entrenar músculs de manera aïllada sinó de realitzar moviments de caràcter global on es veuen implicades tota una sèrie de cadenes musculars, donant una especial atenció al DIAFRAGMA, que és el centre de totes elles i decisiu en la respiració. L’objectiu consisteix en realitzar exercicis que permetin incrementar la transferència tant a les accions de la vida quotidiana com a les que es produeixen en les diferents pràctiques esportives, reduint el risc de lesió i millorant la qualitat de vida. Contràriament al que succeeix en l’entrenament tradicional de força–resistència, fugim de l’aïllament muscular per centrar-nos en la globalitat del moviment, trobant en les situacions de desequilibri i reequilibri dinàmic els elements clau d’aquest entrenament.

Com dur-lo a terme Implicant cadenes musculars, el coneixement d’aquestes serà de vital importància pel correcte disseny dels exercicis. Els exercicis proposats hauran de contemplar la implicació de grups musculars diferents, donant una especial importància a la musculatura estabilitzadora. Buscarem superfícies o elements (Fit-Ball, Bosu, matalassets, gomes,...) que provoquin inestabilitat i desequilibris, davant els quals el cos hagi de respondre estabilitzant-se i tornant-se a equilibrar. Tot aquest procés de reequilibri implica un gran treball de la musculatura estabilitzadora (abdominal, lumbar, erectors de la columna, paravertebral, glutis,...) que és l’encarregada d’adaptar correctament la posició corporal a les diferents situacions, reduint el risc de lesió i augmentant les possibilitats de moviment de la persona. Els processos de reequilibri dinàmic impliquen reaccions en tots els eixos i plans de les articulacions, provocant canvis en els patrons habituals del moviment i millorant les connexions neuromusculars. Per aquest motiu es tracta d’un tipus d’entrenament motriu molt ric.

Avantatges • Millora de la postura per la incrementació del to de la musculatura estabilitzadora.

esforç— 124

• Increment de l’eficàcia de les respostes motrius: gràcies al treball simultani dels músculs agonistes, antagonistes estabilitzadors i neutralitzadors es milloren les connexions neuromusculars, millorant la transmissió dels impulsos elèctrics que originen les contraccions, i possibilitant millores de la coordinació intra i intermuscular. • Millora de l’equilibri (estàtic i dinàmic): fonament sobre el que es basen tots els moviments, és l’habilitat de mantenir la posició desitjada. Precisa d’una correcta coordinació entre tots els músculs que intervenen en el moviment, ja actuïn aquests com a agonistes, antagonistes, sinergistes, fixadors o estabilitzadors.

• Increment de la propiocepció: augmenta la consciència del propi cos (de la simetria i equilibri corporals) i facilita la percepció dels canvis de posició, per petits que aquests siguin. • Reducció de les lesions: una musculatura estabilitzadora en forma i la millora en la transmissió dels impulsos nerviosos reduiran molt el risc de patir lesions musculars i/o tendinoses davant de situacions que afectin la vida quotidiana (exemple: pinçament lumbar en recollir quelcom del terra o en desplaçar un objecte pesant) o la pràctica esportiva (reducció d’estrebades o ruptures de fibres, musculars per manca de coordinació en la resposta motora). A més a més,


122-125-NutMedDiR

5/1/07

09:31

Página 125

plexos impliquen fatiga del sistema nerviós (central i perifèric) i per aquest motiu la durada d’aquest tipus d’entrenament ha de ser limitada. • Si realitzem entrenaments mixts, és millor començar amb els exercicis de Funcional Training, quan estem en plenes facultats i sense fatiga acumulada, ja que en cas contrari s’incrementaran els errors i augmentarà el risc de lesió.

Exercicis amb Bosu:

aquest tipus d’entrenament permet un gran enfortiment dels lligaments i tendons. • Augment de l’agilitat: millora de la capacitat de compensar els canvis del centre de gravetat del cos de manera eficient durant els moviments. La seva millora permet incrementar la velocitat, la precisió i, per tant, l’eficiència dels moviments. • Entrenament simultani de la capacitat aeròbica (cardiovascular) i de la força resistència muscular. • Transferència als esports: equilibri, agilitat, estabilització i propiocepció estan integrats en tots els moviments esportius; per tant, si millorem aquestes capacitats incrementarem el nostre rendiment (exe-

cucions tècniques més precises i eficients i respostes més efectives davant d’estímuls previstos i NO previstos). • Forma d’enriquir l’entrenament clàssic de força–resistència, hipertròfia,... • Increment de la motivació: realitzar exercicis en situacions d’inestabilitat representa un nou estímul i pot convertir-se en un nou repte per aquells que porten molt de temps entrenant.

Aspectes que s’han de tenir en compte: • Cal tenir en compte que tots els elements que són coordinativament com-

• Qualsevol posició d’equilibri s’ha de mantenir un mínim de 10” perquè es consideri vàlida. 1- Equilibri sobre un sol peu. L’altra cama es manté en flexió. Podem incrementar la dificultat realitzant una elevació frontal o lateral de la cama sobre la que no recolzem el pes. 2- De genolls sobre el Bosu. Un company enfonsa un lateral d’aquest amb el peu per tal que quan aquest retorni a la seva posició inicial produeixi un desequilibri. La posició de genolls provoca una major implicació de la musculatura paravertebral, ja que el moviment es transmet més directament al tronc. Podem incrementar la dificultat recolzant-nos sobre un sol genoll. 3- Decúbit Supí. Col·loquem un peu sobre el Bosu invertit. Separem la pelvis i l’esquena del terra, mantenint l’altra cama alineada amb el tronc. Mantenim la posició 20” i canviem de cama. 4- Flexions i extensions de cames sobre Bosu invertit. Podem incrementar la intensitat utilitzant sobrecàrrega i la dificultat realitzant el moviment sobre un sol peu. 5- Flexions de braços sobre el Bosu. Per tal d’incrementar la dificultat i la intensitat podem recolzar el pes de les extremitats inferiors sobre un sol peu i/o inclinar el Bosu cap a un costat. 6- Salts sobre el Bosu. Tant la fase d’impulsió com la de recepció es realitzen sobre aquest element. Robert Herraez Director de fitness dels clubs DiR.

esforç— 125


126-127-AudioMon.qxd

5/1/07

09:30

Página 126

audiovisuals

esforç— 126

ESTIMAT ETO’O

EL BARÇA EN GUERRA

HISTÒRIA DE TOTES LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES (1904-2005)

Joan Oliva Ed. Empúries ISBN: 84-9787-160-X

Josep M. Solé / Jordi Finestres Angle Editorial ISBN: 84-96521-18-4

Josep M. Raduà i Domènech Plataforma Proseleccions Catalanes ISBN: 84-93416-74-6

Encara que pogués semblar que tot el text que apareix al llibre ho ha escrit el propi Eto’o, la veritat és que es tracta d’una divertidíssima biografia novel·lada de Joan Oliva. El jove escriptor, que ha volgut fer un petit homenatge al seu ídol, recrea de forma molt visual el peregrinatge del jugador camerunès des de que va descobrir el futbol, un esport que despertava passions entre els seus familiars, fins al dia que el somni es va fer realitat: arribar a Europa i triomfar al FC Barcelona. Entremig es relaten desenes d’anècdotes i experiències que Joan Oliva ha volgut retocar fins a fer-les fàcilment comprensibles per a nois i noies que, potser, també pensen que els seus somnis es poden fer realitat.

Com va sobreviure l’entitat blaugrana a una guerra i al règim franquista? Com es va evitar el canvi de nom de FC Barcelona a Club España? De quina manera es va gestar la gira del primer equip a Mèxic i als Estats Units al 1937? Aquestes són algunes preguntes a què respon aquest llibre escrit per un historiador i un periodista, i que pretén ser un estudi definitiu sobre la trajectòria del Barça durant la guerra civil espanyola. Amb pròleg de Joan Laporta, aquest volum relata de forma documentada els fets més reveladors de l’època, i es descriuen, per exemple, les accions per eludir la incautació del club, l’assassinat del president Sunyol, la mort de l’exjugador blaugrana Ángel Arocha al front de Balaguer i l’ocupació militar del Barça l’any 1939.

Les gairebé 500 pàgines d’aquest llibre són un compendi de noms i dates que expliquen una per una totes les competicions i resultats assolits per totes les seleccions esportives catalanes. En 65 capítols, un per cada federació, s’enumera cronològicament l’aparició a Catalunya de l’esport tractat, i després l’aparició de la selecció corresponent i totes les seves participacions en campionats nacionals i internacionals. Hi caben totes les disciplines, des de les més conegudes, com futbol o atletisme, fins d’altres menys practicades, com la columbofília o el llançament de dards. L’aficionat que vulgui tenir a la seva prestatgeria un autèntic manual sobre l’ahir i l’avui de les seleccions catalanes, pot trobar en aquest llibre la publicació perfecte.

wpaweb.es

futfemcat.com

esportcatala.com

Tots els amants del waterpolo tenen un oasi d’informació a la pàgina creada per l’Associació de Waterpolo, institució que reuneix tots els equips de la Lliga Nacional. Aquí podem trobar no només resultats, classificacions i cròniques dels partits, sinó també una àmplia base de dades de tots els clubs, amb fitxes de cadascun dels jugadors i dels àrbitres. L’apartat de descàrregues ens ofereix la possibilitat de visualitzar i baixar-nos al disc dur una quantitat important de fotografies d’actes, de partits i de fons d’escriptori. Tampoc menyspreable, el link de ‘Mercat’. Si hi ha un fitxatge, aquí és el primer lloc on pots informar-te.

El futbol femení català és una de les joies del nostre esport, amb èxits aconseguits per tots els nostres clubs. L’esforç mereix una pàgina com aquesta, que s’ha convertit el portal de referència per a totes les jugadores, des de les més grans a les més petites. L’apartat de notícies està contínuament actualitzat, i es pot trobar informació de totes les categories: Superlliga, Lliga Nacional, Primera, Segona i Futbol Base. Com tota bona web que s’apreciï, disposa dels seus fòrums, pàgina d’enllaços i d’una bona hemeroteca per cercar articles antics. I, si vols, també pots participar en l’enquesta mensual on pots opinar des de qui guanyarà la propera Superlliga, a elegir l’equip revelació de la temporada.

Els aficionats catalans a l’esport han de tenir als seus preferits aquesta web politemàtica que recull notícies de tots els àmbits i racons on participa un equip o un esportista català. La pàgina, que ha estat premiada com a millor web esportiva en català per la Secretaria General d’Esports de la Generalitat, té una immensa base de dades de resultats i d’entitats, de totes les categories i de tots els esports en equip, des de futbol a korfbal. Menció a part mereix la secció dedicada a l’esport escolar, una finestra oberta a la gran feina que es fa des de baix. A més, ara, el portal ofereix a tots els usuaris que es registrin la possibilitat de tenir un compte de correu i una pàgina web pròpia, que es pot actualitzar fàcilment des del portal de notícies de la web.


126-127-AudioMon.qxd

5/1/07

09:30

Página 127

món esforç

BÀSQUET I ART La fusió entre esport i art ha trobat un nova mostra en l’exposició BQ.ART.06, organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol. L’essència del bàsquet és l’obra guanyadora del concurs que anualment organitza l’entitat, i que pretén combinar aquest esport amb altres elements quotidians de la vida.

LA SENSUALITAT DE L’ESPORT Els jugadors de la UE Santboiana es despullen en un calendari per al 2007, amb l’objectiu de recaptar diners per al seu equip. És una alternativa a la que ja han recorregut moltes entitats i que ha arribat a donar molt bons resultats.

esforç— 127


128-LaltraCara

5/1/07

09:33

Página 128

l’altra cara

Marc Pujol, extrem del BM Granollers

esforç— 128

per Gustavo Bejer


000-Portades

10/1/07

10:38

Página 2

CENTRE CULTURAL DEL VI cursos 2006 Programa • Introducció al vi, l’enologia i la viticultura • El tast de Vins • Vi i gastronomia • Els destil·lats • Vins de finca Torres • Grans vins del Món • Curs de tast avançat

Tot sobre el vi Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

València San Vicent Màrtir, 146 46007 València T 963 412 297 F 963 808 962 ccvvalencia@torres.es

Barcelona Aribau, 173 08036 Barcelona T 932 008 763 F 932 009 364 ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc 17003 Girona T 972 223 757 F 972 410 871 ccvgir@torres.es

Madrid Mártires Concepcionistas, 19 28006 Madrid T 914 017 762 F 914 010 208 ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de Tenerife Edif. Parquemar. Avda. Manuel Hermoso Rojas, 2 38003 Sta Cruz de Tenerife T/F 922 595 200 ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 22 07005 Palma de Mallorca T 971 777 254 F 971 777 250 ccvpalma@torres.es

www.torres.es clubtorres@torres.es


000-Portades

10/1/07

10:38

Pรกgina 1


Esforç 3