Teixit conjuntiu Es tracta dʼun teixit poc diferenciat. El teixit conjuntiu és molt abundant. La seva funció principal és la dʼomplir espais buits i esdevenir el suport que sosté vasos sanguinis, nervis i altres teixits. També serveix de subjecció de les visceres. Les cel·lules que el formen sʼanomenen fibroblasts. Es tracta de cèl·lules amb forma poligonal. A diferència de les cèl·lules epitel·lials els fibroblasts no es toquen entre si sinó que deixen grans espais.
Aspecte dʼun fibroblast observat al m i c r o s c o p i d e fl u o r e s c è n c i a . Sʼaprecia la seva forma poligonal i el seu nucli.
Micrografia òptica de teixit conjuntiu. Sʼaprecia que les cèl·lules no estan en contacte i la substància intercel·lular
Aquests espais però no estan buits sinó que estan plens dʼuna substància fabricada pels propis fibroblasts i que sʼanomena substància intercel·lular. El teixit conjuntiu no és lʼúnic en què les cèl·lules no estan en contacte. Tots les teixits que tenen aquesta característica sʼagrupen sota el nom de teixits connectius i són, a més del conjuntiu, el cartilaginós i lʼossi. Aquesta substància està formada a la vegada per dos components que són la substància fonamental i les fibres. La substància fonamental és de consistència gelatinosa i està composada per aigua i per unes molècules glucídiques anomenades mucopoliscàrids. Les fibres són proteïnes. Els fibroblasts tenen un reticle endoplasmàtic i un complex de Golgi molt desenvolupats la qual cosa els permet de fabricar proteïnes en gran quantitat. Un cop fabricades aquestes proteïnes són secretades a lʼespai intercel·lular juntament amb la substància fonamental. La principal proteïna que fabriquen els fibroblasts és el col·lagen. Veurem que aquesta proteïna es troba en molts teixits perquè té unes propietats molt interessants per la vida.