Sigues feliç!
TENS MOLT A DONAR! BON DIA
Setmana del 25 al 29 de maig
Amb la festa de la Pentecosta s’acaba el temps pasqual. Ara és el moment de gaudir dels fruits que l’Esperit ens ha donat, i que podem reconèixer cada dia en l’esclat de vida que tenim al nostre voltant. Aquesta setmana pensarem en la paciència, aquella qualitat que fa possible arribar a aconseguir les fites i els projectes que tots ens proposem.
Dilluns dia 25 Dilluns de Pasqua granada
Avui és festiu a casa nostra. Gaudim de la festa i de la vida que ens porta l’Esperit i la primavera.
Dimarts dia 26 St. Felip Neri
Observa aquesta imatge que ens mostra que cada cosa té el seu temps, i que si saps esperar el moment oportú, les coses funcionen. Respira profundament notant l’aire per tot el cos i pensa: sóc una persona pacient? Si estàs fent aquest exercici de respiració, vol dir que ja en comences a aprendre!
Dimecres dia 27 Sant Agustí de Canterbury
Dijous dia 28 Sant Emili
Escolta el conte que et llegirem. Què en penses? Creus que hauries pensat el mateix que el mandarí?
Isaac Newton va ser un gran científic de finals del segle XVII, conegut pels seus descobriments científics. Et convidem a escoltar-ne una frase, que mostra la importància que tenia per a ell el valor de la paciència.
“Si he fet descobriments de gran importància, ha estat molt més per la paciència que per qualsevol altra virtut.”
Divendres dia 29
www.youtube.com/watch?v=vQY7Ah59pOI
St. Just Avui no acabarem amb música. Acabarem amb un original vídeo de creació que ens mostra quines coses més boniques que es poden fer, si sabem tenir paciència i no ens desanimem davant de les dificultats. Amb aquestes imatges us desitgem també molta constància i molta paciència de cara al final de curs que ja s’acosta.
! ! ! Paciència: un conte xinès !
Un mandarí xinès, molt amant dels galls, tenia un gran desig de tenir al seu despatx el quadre d’un gall que fos molt bonic. Qui l’hi podria pintar? Senyor, li va dir un dels seus consellers, aquí al mandarinat hi ha un pintor excel·lent que, sens dubte, us faria un bell quadre. El mandarí el va fer cridar i li va encarregar la pintura. Aplica-t’hi, que vull veure el quadre del gall al meu despatx, que m’animarà molt. Tractaré de complaure-us, va dir el pintor. Però van passar mesos, i el mandarí encara no sabia res del seu desitjat quadre, cap notícia del pintor. Impacient i enfadat, el mandarí va anar-lo a veure. Com pot ser, li va dir, que en cinc mesos encara no m’hagis pintat el gall! Així complaus el teu mandarí? Espereu una mica, li va respondre el pintor. I en una tela que tenia al cavallet, en un quart d’hora va pintar un gall bellíssim, com no se n’havia vist mai cap. Gall preciós, meravellós, va dir el mandarí, però no puc aprovar que m’hagis fet esperar tant per una cosa que has trigat només uns minuts a fer. Aleshores el pintor el va portar a la cambra del costat, que era plena de galls pintats pertot arreu: al terra, al sostre i a les parets. Eren els galls que havia hagut de pintar l’artista per adquirir l’habilitat que li va permetre fer el quadre en quinze minuts.