Sigues feliç! TENS MOLT A DONAR! BON DIA
Setmana del 27 d’abril a l’1 de maig
Bon dia. Aquesta setmana tindrem present l’esperit del Consell, un dels dons que l’Esperit de Déu ens ha donat, i que tan sovint ens ajuda –a nosaltres i als altres- en el camí de la vida. I és que saber escoltar bons consells, i posar-los en pràctica, és una actitud que ens farà ser més grans, i de segur, més feliços.
Dilluns dia 27
https://www.youtube.com/watch?v=x1omGBjHdHk
Mare de Déu de Montserrat
Avui és la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. La Moreneta i el seu santuari dalt de la muntanya, sempre s’han considerat una referència en l’esdevenir del nostre poble. Escoltem avui doncs el Virolai, que ens canta l’escolania,
Dimarts dia 28 Sant Pere Chanel
Avui observarem aquesta imatge, que vol simbolitzar el valor de l’amistat, on trobarem suport, consells, assessorament, assistència, ajuda. Creus que tu també ets així per a les persones que t’importen? Mentre ho penses, escolta la frase que et llegirem.
“Cal tenir tanta discreció per donar un consell com docilitat per rebre’l.” F. de la Rochefoucault
Dimecres dia 29 Santa Caterina de Siena
Avui escoltarem un conte, de Jorge Bucay, que ens ajudarà a entendre el valor dels bons consells.
Dijous dia 30 Sant Pius V
Divendres dia 1 Sant Josep Obrer Festa del Treball
Avui és festiu a l’escola. Aprofita per descansar i per agafar forces per al final de curs que ja s’acosta. Avui és la festa del Treball. Gaudeix-ne.
El veritable valor de l’anell
!
Una vegada un jove va anar a trobar un savi en busca de consell: – Vinc, Mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc ganes de fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestre i força ruc. ¿Com puc millorar? ¿Què puc fer perquè em valorin més?!
!
El Mestre, sense mirar-lo, li va dir: “Ho sento molt, noi. No puc ajudar-te, perquè abans he de resoldre el meu problema, potser més tard…”. I, després d’una pausa, va afegir. “ Si tu em volguessis ajudar a mi, jo podria resoldre aquesta qüestió amb més rapidesa i després potser et podria ajudar…”. – E… encantat, mestre –va vacil·lar el jove sentint que, novament, se’l desvalorava i es posposaven les seves necessitats. – Bé –va continuar el mestre. Es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i,donant-lo al noi, va afegir-: Agafa el cavall que hi ha allà fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. Cal que n’obtinguis la major quantitat possible, i no n’acceptis menys d’una moneda d’or. Vés i torna amb la moneda tan de pressa com puguis.! El jove va agafar l’anell i se’n va anar. Així que va arribar al mercat va començar a oferir l`anell als mercaders, que se`l miraven amb un cert interès, fins que el jove deia què en demanava. Quan el noi mencionava la moneda d`or, uns reien, d’altres li giraven la cara i només un ancià va ser prou amable per prendre`s la molèstia d`explicar-li que una moneda d`or era massa valuosa per donar-la a canvi d`un anell. Per tal d`ajudar, algú va oferir una moneda de plata i un cossi d’aram, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d`una moneda d`or i va rebutjar l`oferta.! Desprès d`oferir la joia a totes les persones amb qui es creuava al mercat, que van ser més de cent, i abatut pel seu fracàs, va pujar al cavall i se`n va tornar. Com hauria desitjat el jove tenir ell mateix una moneda d`or ! L’hauria donada al mestre per alliberar-lo de la serva preocupació i rebre, finalment, el seu consell i ajut.!
!
Va entrar a l`habitació. – Mestre –va dir -, ho sento. No és possible aconseguir el que em demanes. Potser hauria pogut obtenir dues o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar ningú sobre el veritable valor de l`anell.!
!
– Això que has dit és molt important, jove amic –va contestar el mestre somrient -. Hem de saber, abans que res, el veritable valor de l`anell. Torna a pujar el teu cavall i vés al joier. Qui ho pot saber millor que ell? Digues-li que voldries vendre l`anell i pregunta-li quant te`n donaria. Però, t`ofereixi el que te n’ofereixi, no l`hi venguis. Torna aquí amb el meu anell.!
!
El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l`anell sota el llum d`oli, el va mirar amb lupa, el va pesar i després li va dir al noi:– Digues al mestre, noi, que si el vol vendre ara mateix no puc donar-li més de cinquanta-vuit monedes d`or pel seu anell.! – ¿Cinquanta-vuit monedes? –va exclamar el jove.! – Sí –va explicar el joier -. Sé que, amb temps, podríem obtenir-ne gairebé setanta monedes, però si la venda és urgent…!
!
El jove va córrer emocionat cap a casa del mestre per explicar-li el que havia succeït. – Seu- li va dir el mestre després d`escoltar-lo -. Tu ets com aquest anell: una joia, valuosa i única. I, com a tal, només pot avaluar-te un autèntic expert. Per què vas per la vida pensant que qualsevol pot decidir quin és el teu veritable valor?!
!
I, dient, això, es va tornar a posar l`anell al dit petit de la mà esquerra.!
Jorge Bucay – Cuentos para pensar.