CLASSE DELS PEIXOS

Redactors: Nenes i nens de la classe dels Peixos Disseny i maquetació: Marina Xufré i Ivan Gómez Fotografia: Escola El Puig

L’ORENETA 49 Els nens i nenes de la classe dels Peixos volem saber què és un bosc i quins animals i plantes hi podem trobar. Amb l’ajuda de la mare de la Duna ens acostem una mica més al bosc. Ens explica coses dels arbres, de la seva pell que descobrim tocant amb les mans, de les seves olors i aprenem a comptar els anys que tenen. Ara només ens falta poder-hi anar tots junts. El bosc ens rep un matí de novembre. Li demanem permís per entrar-hi i ell ens respon amb el so de les seves fulles i branques movent-se pel vent. Amb la seva generositat ens deixa entrar tots junts a descobrir-lo: - Al bosc li vam dir: que podem entrar? - I el bosc ens va dir que sí que podíem entrar. - I va començar a fer vent i es movien les fulles. - I també es movien els altres arbres. - I les fulles i els troncs - I feien xfffffff, xfffff,

El bosc ens acull, l’abracem, el toquem i el gaudim observant-lo en silenci i un agraïment sorprenent.

Redactors: Nenes i nens de les classes dels Cavalls i de la Lluna Fotografia: Escola El Puig

El Rocòdrom

· A l’espai d’aventura no teníem res per escalar i havíem d’escalar la teulada de la caseta blava, per això hem fet una piràmide i un rocòdrom.

· Quan érem petits no hi havia ni la muntanya ni la piràmide ni el rocòdrom.

· Primer hi havia rocòdrom però sense dibuixar la muntanya.

· És molt difícil escalar la muntanya de Montserrat.

· La vam dibuixar perquè així semblava que escalem a la muntanya.

· Quan vam anar el primer dia d’excursió a la plana, van veure que la muntanya era blava, verda, grisa, blau marí i blau fosc, blanca, verda menta i rosa claret.

· Està plena d’arbres.

· La vam pintar primer a la classe amb ceres. · Li vam portar a la Núria i va mirar com són i les vam pintar amb una pintura especial. Si la pintéssim amb l’altra pintura quan plou, ja marxaria. S’esborraria.

· Primer vam agafar blanc i vam fer les roques i després, un altre dia, vam pintar amb colors, no colors de retoladors, amb pintura.

· Vam pintar per dins.

· Ho vam fer de baix cap amunt.

· A mi m’agrada molt la muntanya de colors perquè hi ha com unes formes que són com rodones, com u...

· És molt bonic l’espai d’aventura perquè hi podem jugar.

· Al rocòdrom escalem.

· Quan pugem, hem d’arribar a dalt de tot.

· Necessitem molta força.

· Quan escalem volem arribar a Sant Jeroni. és un pic que està a dalt de tot de la muntanya de Montserrat.

· És molt alta.

La Piràmide La piràmide ens serveix per escalar, per pujar i després saltar, per fer veure que és un castell i juguem a les gallines i a dalt és el campanar.

Redactors: Nenes i nens de les classes dels Cavalls i de la Lluna Disseny i maquetació: Judith León i Nico Pérez Fotografia: Escola El Puig

· Vam posar rodes que el Jordi ens va portar de la deixalleria, perquè així no les haurien de cremar.

· Primer posem rodes i després posem sorra dins de les galledes i la posàvem a dins de les rodes.

· Al primer pis vam posar 19 rodes.

· No podíem acabar la piràmide perquè no teníem més rodes i no la podíem fer més alta.

· A la classe de la Lluna vam provar de fer la piràmide amb plastilina: féiem un xurro i anàvem fent rodes, totes de la mateixa mida.

· I vam comptar quantes rodes de plastilina vam fer i li vam dir al Jordi. Aleshores va anar a buscar més rodes a la deixalleria.

· Vam posar moltes rodes i molta sorra, i necessitàvem pales per agafar la sorra.

· Vam posar sorra perquè no es desmontés i ens durés tota la vida i no caiguem dins del forat de la roda.

· Té 7 pisos.

· El Jordi va tallar una roda amb una serra i estava partida, era com un pont i la vam posar a dalt.

Redactors: Nenes i nens de la classe de l’Arc de Sant Martí Disseny i maquetació: Raúl Cantón Fotografia: tanakateatre.com

La Petita Capmany

El passat dia 6 de novembre, els nens i nenes de la classe de la Lluna i de L’Arc de Sant Martí vam anar al teatre “La Passió” d’Esparreguera a veure “La petita Capmany” de Tanaka Teatre, una obra que ens va sorprendre i emocionar i que us volem recomanar.

La Maria Aurèlia, la protagonista de la història, descobreix que vol ser escriptora quan sigui gran, ja que aconsegueix vèncer l’oblit amb una espasa i un escut molt especials. L’oblit és un personatge misteriós que feia desaparèixer les tradicions catalanes. Creuant una porta, la filla del cisteller es va trobant personatges de les nostres festes populars com el Rei Carnestoltes, la Vella Quaresma, els diables i els gegants,...

En aquesta aventura tan divertida, hi ha moments que et fan pensar en com

d’important és continuar endavant, amb l’esperança de recordar les cançons, les dites i els refranys catalans...

El pare de la Maria Aurèlia li explica que “tots som importants en la lluita contra l’oblit”. Nosaltres també ho creiem; les coses importants són feina de tots i totes. dalt de l’escenari, no només hi passa una història, sinó que aprens coses de la cultura catalana i missatges amb valor.

Esperem que us animeu a anar-la a veure, gaudireu de la història, de la música i de les emocions de la funció. tal i com ens diu en patufet a l’obra “abans de caminar endavant cal saber d’on venim”.