L’ESCOLA AL BOSC

Redactors: Nenes i nens de la classe El Dimonis Disseny i Maquetació:

Fa només tres-cents mil anys que l’ésser humà es va allunyar dels arbres. Se’n va anar a conquerir món. Però no se’ns hauria de fer estrany el molt que ens ha marcat la nostra llarga i profunda intimitat amb els arbres. En el moment de la nostra gènesi, els arbres ens van ensenyar a estar en aquest món i també ens van ensenyar a aprendre el món.

Redacció: Equip de mestres Disseny i maquetació: Agatha Puig i Berta Soler Fotografia: Escola El Puig

Aquest curs hem encetat un nou i engrescador projecte: l’Escola al bosc. D’un temps ençà, moltes de les investigacions que hem estat fent en els projectes de classe ens han portat a sortir de l’escola, a fer “aventures” i dormir a prop de la muntanya, a netejar la riera i seguir el camí de l’aigua fins arribar al riu, a pujar a Sant Jeroni, a caminar pels camins de Montserrat…

I és que els infants ens mostren cada dia com n’és d’important per a ells aquest viure a l’exterior, tant per les experiències a nivell sensorial i afectiu, com pels estímuls a nivell motriu, cognitiu i intel·lectual.

Els nostres orígens són en el bosc i el que volem ara és una educació que ens retorni a la natura. L’Escola, des dels seus inicis -aviat farà ja 50 anys- no es concebia sense l’exterior, sense aquest entorn. I, en unes èpoques més que en unes altres, es desdibuixaven els límits entre el dintre i el fora. El creixement urbanístic d’Esparreguera va allunyar cada vegada més els espais naturals on havíem estat anant amb els infants. I ara pensem que els hem d’anar a buscar altre cop, retornar-hi.

Fem possible el projecte. Quin enfocament volem donar-li? Quin enfocament volem donar-li? Podríem fer educació des del bosc, sobre el bosc, per al bosc, amb el bosc… A part de tots aquests, n’hi ha un que estableix més clarament una relació d’harmonia, coherència i consciència del tot que formem amb la natura: al bosc. I passa a donar nom al nostre projecte: Escola al bosc.

Ignacio Abella, en el llibre La memoria del bosque, diu: Es esencial para nosotros reconocer la inmensa oportunidad de crecimiento hacia la vida y el espíritu que representan los bosques y el árbol. Y este reconocimiento pasa entre otras cosas por recomponer, con nuevas perspectivas, las culturas que nos acercaban a la naturaleza y nos permitían relacionarnos de un modo saludable con nuestro entorno.

Veiem que és necessari enfortir el vincle amb la natura tenint-hi una relació quotidiana i continuada, per observar, explorar, descobrir i viure-hi experiències imprescindibles per educar una actitud sostenible i compromesa.

Creiem en una educació que ens retorna a la natura, tocant-la amb les mans i arrelant profundament, per emprendre un camí de coneixement. A l’Escola al bosc no parlem d’apropar els infants a la natura, sinó de retornar-hi.

No hi ha cap dubte de la relació positiva entre el moviment físic, la salut general, la capacitat de relaxar-se i el desenvolupament cognitiu. Hi ha nombrosos estudis fets a les “forest schools” dels països escandinaus, que confirmen els beneficis per als infants a tots nivells: físics, psicològics, cognitius, socials, emocionals…

L’oportunitat d’estar en un ecosistema viu i canviant dona pas també a un pensament que pot percebre, acollir i viure en el canvi. El fet de veure, setmana rere setmana, el pas de les estacions, ens ajuda a aprendre a adaptar-nos a aquests petits canvis, i alhora ens permet anar sent més flexibles a l’hora d’encarar situacions inesperades.

Des de l’antiguitat, les escoles sempre han estat als peus d’arbres centenaris I en els boscos. A qualsevol de les antigues cultures (grega, llatina, celta, germànica, àrab, africanes, índies…) hi trobem la idea de l’arbre i el bosc com a centre d’ensenyament i iniciació.

L’Escola al bosc està sent i serà una font inesgotable d’aprenentatges, en què podem

treballar des de molts àmbits del coneixement. A la Festa d’Hivern ja heu pogut fer-ne un tastet i veure tots els projectes que està generant aquesta experiència.

La Teresa Franquesa, experta en educació ambiental, va fer una xerrada a l’escola per tot l’equip de mestres i ens va parlar de la importància del reconeixement dels límits planetaris quan parlem de sostenibilitat.

Tots som responsables de participar amb els altres en la recerca de camins per a un desenvolupament ecològicament viable, socialment equitatiu i econòmicament eficaç per distribuir riquesa. Les solucions no estan inventades i es necessita l’energia i la imaginació creadora de tothom per dissenyar alternatives, experimentar-les i aprendre col·lectivament.

Entrar en contacte més estret amb la natura també ens hauria de servir per desvetllar el sentiment de comunió amb el planeta i els altres éssers vius i teixir-hi vincles amables. Sentir la natura com un gran sistema del qual formem part ens ha d’ajudar a mobilitzar-nos contra la lògica de l’explotació sense límits i la destrucció de la biosfera. Ho necessitem per aconseguir fer front als reptes que tenim.

Tenim la certesa que el projecte d’Escola al bosc ens portarà a aquesta comunió amb el planeta i que aquesta és la relació que han de tenir els infants amb els espais naturals, per tal d’esdevenir ciutadans que reverteixin l’espiral de destrucció del planeta i assegurem la preservació del món natural.

Estem trobant el camí de tornada al bosc!