Page 1

L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Alumnes de 4t


L’UNIVERS L’Univers és  tot  allò  que  existeix:  l’espai,  el  temps  i  la  matèria.  

L’Univers era   una   massa   de   matèria   molt   pesant   i   densa,   milers   de   vegades   més   que     qualsevol   de   les   roques   que   formen   el   nostre   planeta.     Un   dia   fa   15.000   milions   d’anys,   aquesta  massa  de  matèria  va  explotar  i  va  començar  a  llençar  fragments  al  seu  voltant  en   totes   direccions.   D’aquests   fragments   van   néixer   les   galàxies,   els   estels   i   la   resta   d’astres,   que  segueixen  allunyant-­‐se  els  uns  dels  altres.  Aquesta  explosió  es  coneix  amb  el  nom  de   Big   Bang.   Des   del   moment   de   l’explosió   inicial,   la   temperatura  de  l’univers  ha  disminuït.   Nosaltres  a  l'Univers     El  nostre  món,  la  Terra,  és  minúscul  comparat  amb  l'Univers.   Formem   part   del   Sistema   Solar,   perdut   en   un   braç   d'una   galàxia   que   té   100.000   milions   d'estels,   però   només   és   una   entre   els   centenars   de   milers   de   milions   de   galàxies   que   formen  l'Univers.     U  n  i  t  a  t  s      p  e  r      m  e  s  u  r  a  r      d  i  s  t  à  n  c  i  e  s     Unitat  astronòmica  (ua):  Distància  mitjana  entre  la  Terra  i  el  Sol.  Aprox.,  149.600.000  Km.   No  s'utilitza  fora  del  Sistema  Solar.   Any   llum:   Distància   que   pot   recórrer   la   llum   en   un  any.  Són  9,46  bilions  de  Km.  Si  un  estel  és  a   10  anys  llum,  el  veiem  tal  com  era  fa  10  anys.   És  la  més  pràctica.  (9.460.000.000.000)    

LES GALÀXIES Les galàxies   són   les   estructures   més   grans   de   l’Univers   i   estan   formades   per   milers   de   milions   de   cossos   celestes.   Es   considera   que   a   l’Univers   hi   ha   mes   de   50.000   milions   de   galàxies.   El   sistema   solar   es   troba   situat   a   la   galàxia   anomenada  Via  Làctia.   La   galàxia   més   gran   i   més   propera   a   la   nostra  s’anomena  Andròmeda.    

ANDRÒMEDA


Les galàxies  poden  ser  de  formes  diferents:  n’hi  ha  d’espirals,  d’el·∙líptiques  i  d’irregulars.  Els   cossos   estel·∙lars   que   formen   les   galàxies   poden   ser   de   dues   menes:   els   astres   i   les   nebuloses.  Els  astres  són  estels,  planetes,  satèl·∙lits,  asteroides  i  cometes.   IRREGULAR  

EL·∙LÍPTICA

 

ESPIRAL

Les nebuloses   són   núvols   de   pols   i   de   gasos.   Les   galàxies   es   van   formar   desprès   del   Big   Bang.   Les   galàxies   no   s’estan   quietes   en   un   lloc   concret,   sinó   que   es   desplacen   a   gran   velocitat  per  l’Univers.   Hi  ha  galàxies  enormes  com  entremata,  o  petites,  com  la  seva  veïna  M32.    

ELS ASTRES Els astres   són   els   cossos   que   hi   ha   al   cel;   per   això   també   s’anomenen   cossos   celestes.   El   conjunt  de  tots  els  astres  forma  l’univers.  No  tots  els  astres  són  iguals.  Els  principals  són:  els   satèl·∙lits,  els  planetes,  les  estrelles,  els  asteroides  i  els  cometes.   SATEL·∙LITS  -­‐  Els  satèl·∙lits  són  qualsevol  objecte  de  l’univers  que  gira  al  voltant  d’un  planeta.   Generalment  són  més  petits  que  el  planeta  que  tenen  al  costat  i  acompanyen  el  planeta  en   la  volta  que  fa  al  Sol.  Tampoc  emeten  llum.   Hi  han  satèl·∙lits  naturals  i  artificials.   Els   satèl·∙lits   naturals   són   els   que   no   s’han   creat   per   l’home   i   aquests   són   els   que   acompanyen  el  planeta  a  fer  la  volta  al  Sol.   Els  satèl·∙lits  artificials  són  els  que  ha  creat  l’home  i  que  fan  servir  per  tirar  fotos,  mirar  el   temps,  etc.   ELS   PLANETES-­‐   Els   planetes   són   astres   que   giren   al   voltant   del   Sol.   Estan   formats   per   roques,  gels  i  gasos.  Els  quatre  planetes  mes  propers  al  Sol  són  bàsicament  rocallosos.  Els   quatre   planetes   més   allunyats   del   sol   tenen   un   nucli   sòlid,   petit   i   una   gran   quantitat   de   gasos.   LES   ESTRELLES   –   Les   estrelles   són   astres   que   fan   llum   i   color.   Les   estrelles   s’agrupen   en   grans  formacions  anomenades  galàxies.     ELS  ASTEROIDES  –  Els  asteroides  són  cossos  rocosos  molt  i  molt  petits.   ELS  COMETES  –  Els  cometes  estan  formats  per  roques  i  gel.  


Com es va formar el sol, la lluna i la Terra? El naixement  de  la  Terra  i  el  sol:   Fa   prop   d’un   miler   de   milions   d’anys,   hi   havia   un   enorme   núvol  de  pols  i  gas  que  donava  voltes  lentament.  La  seva  força   de   gravetat,   en   girar,   feia   que   tot   s’apropés   més   de   pressa   mentre   el   centre   s’anava   escalfant.   Al   voltant   del   centre   d’aquest   núvol,   la   pols   i   el   gas   van   convertir-­‐se   en   pedres   i   roques.   El   centre   del   núvol     s’escalfà   tant   que   s’hi   va   formar   un   gran   estel:   el   Sol.   Mentrestant,   les   roques   i   les   pedres   es   van   ajuntar   a   poc   a   poc   amb   el   gas   sobrant   d’aquella   desfeta   i   van   formar   els   planetes   del   nostre   sistema   solar.   Un   d’aquells   planetes  era  la  Terra.   El  naixement  de  la  lluna:   Hi   ha   moltes   teories   però   la   majoria   dels   científics   que   hi   ha   ara,   creuen   que   un   altre  planeta  va  xocar  amb   la   Terra   i   els   trossos   que   van   quedar   a   l’espai   es   van   anar   ajuntant   i   es   va   formar   la   lluna.     La   lluna   gira   el   voltant   de   la   Terra   perquè   la   força   de   la   gravetat  l’atreu.          

LES CONSTEL.LACIONS Les constel·∙lacions  són  un  conjunt  d’estrelles  que  formen  uns  dibuixos.   Algunes  de  les  constel·∙lacions  més  importants  són  l’Ossa  Major,  Hèrcules,  Centaure,  Cigne,   Escorpí,  Sagitari,  Pegàs,  Casiopea,  etc.   L’Ossa  Major  és  la  més  famosa  de  les  constel·∙lacions.   Les   estrelles   són   esferes   de   gas   gegantines   i   la   superfície   pot   tenir  milions  de  graus  de  temperatura.     Un   planisferi   celeste   es   la   representació   de   totes   les   constel·∙lacions   que   es   veuen   des   d’un   hemisferi.   Hi   han   88   constel·∙lacions  visibles  als  2  hemisferis:  Sud  i  Nord.  


Encara que   estiguin   quietes,   si   les   mirem   durant     suficient     estona   amb   atenció   comprovarem   que   les   estrelles  i  les  constel·∙lacions  es  mouen  en  el    cel  al    llarg   de  la  nit.     Les  constel·∙lacions  més  conegudes  son  les  12  del  Zodíac.  

L’ASTRONOMIA Anomenem   així   a   la   ciència   que   es   dedica   a   l’estudi   dels   astres   i,   en   general,   de   tot   els   fenòmens   que   tenen   lloc   per   fora   del   nostre   planeta.   L’astronomia   és   una   de   les   ciències   més  antigues.  A  continuació  us  explicarem  curiositats  astronòmiques  de  diferents  èpoques  i   llocs.   LA   PREHISTÒRIA:   Els   pobles   babilònics   van   ser   molt   rigorosos   en   les   observacions   del   cel.   Distingien   els   planetes   de   les   estrelles   fixes,   i   van   ser   els   primers   que   es   van  adonar   que   els   eclipsis  es  repetien  cíclicament.   ASTRONOMIA  XINESA:  A  la  Xina,  l’observació  del  cel  era  una  cosa  molt  seriosa:  a  l’astrònom   que   no   predigués   un   eclipsi,   se   li   tallava   el   cap.   Es   pensaven   que   els   eclipsis,   els   causava   un   drac  que  es  menjava  el  sol.   ASTRONOMIA   ÍNDIA:   Gràcies   als   Vedes,   llibres   sagrats   hindús   que   recopilen   tot   el   seu   coneixement  antic,  tenim  moltes  referències  d’observacions  i  coneixements  sobre  el  sol,  la   lluna  i  les  estrelles...   ASTRONOMIA  EGÍPCIA:  Per  als  egipcis,  Nut  era  la  deessa  mare  dels  cels.  De  fet,  el  seu  propi   cos   era   el   cel:   les   estrelles,   els   planetes,   la   lluna   i   el   sol   viatjaven   pel   seu   interior.   Es   representa  arquejada  sobre  la  terra,  tocant  de  mans  i  peus  l’horitzó.   ASTRONOMIA  GREGA:  Al  segle  II  aC,  Hipanc  de  Nicea  va  escriure  un  catàleg  de  850  estrelles   diferents.   Impressionant,   sobretot   si   es   té   en   compte   que   ho   va   fer   sense   fer   servir   cap   aparell.   ASTRONOMIA   MAIA:   Una   llegenda   maia   deia   que   en   realitat   la   Terra   era   el   llom   d’un   cocodril  que  descansava    en  un  llacuna  plena  de  nenúfars.  De  tant  en  tant,  els  moviments   de  l’animal  produïen  terratrèmols.   ASTRONOMIA   INCA:   Com   els   maies,   els   inques   es   pensaven   que   els   cometes   anunciaven   desgràcies:  el  pas  del  cometa  Halley  l’any  1531  els  “va  anunciar”  la  fi  del  seu  imperi....  i  als   dos  anys  es  va  fer  realitat!  


GALILEO GALILEI:  Galileo  Galilei  (1564-­‐1642)  va  ser  un  dels  científics  més  importants  de  tota   la  història.  No  va  ser  l’inventor  del  telescopi,  però  sí  que  va  ser  el  primer  que  el  va  fer  servir   per  observar  el  cel,  i  els  seus  descobriments  van  canviar  l’astronomia    per  sempre.  Un  dels   primers  objectius  de  Galilei  va  ser  observar  la  Lluna,  i  va  descobrir  que  tenia  muntanyes  i   valls.   La   primera   vegada   que   va   apuntar   el   telescopi   cap   a   Júpiter   va   veure   que   no   era   només  un  planeta,  sinó  quatre.  I  més  tard  va  veure  que  hi  havia  encara  una  estrelleta  més  i   que  totes  havien  canviat  de  posició.  Acabava  de  descobrir  que  Júpiter  tenia  quatre  satèl·∙lits   i   que   es   movien!   El   telescopi   li   fer   descobrir   la   composició   de   la   Via   Làctia;   es   tractava   d’un   conjunt  d’estrelles!   Per   desgràcia,   Galileo   també   és   recordat   perquè   l’església  catòlica  el  va  amenaçar  i  el  va  obligar  a  dir,   en  contra  de  les  seves  idees,  que  l’Univers  girava  al   voltant   de   la   Terra.     Per   a   l’església   era   molt   important:   si   l’home   era   fill   de   Déu,   el   planeta   on   vivia   no   podia   estar   en   un   racó   de   l’espai,   sinó   al   centre.  

GALILEO GALILEI  

Es diu   que,   tot   i   que   va   fer   cas   a   l’església,   després   va   murmurar   la   seva   famosa   frase:   ”I   tanmateix,   es   mou”   (amb   la   qual   volia   dir:   malgrat   tot   el   que   digueu,   la   Terra   no   s’està   quieta   al   centre   de   l’Univers).                              

EL SISTEMA SOLAR El  sistema  solar  està  format  pel  sol  i  els  astres  que  giren  al  seu  voltant.   Hi   ha   un   total   de   8   planetes   que   giren   al   voltant   del   sol:   Mercuri,   Venus,   la   Terra,   Mart,   Júpiter,  Saturn,  Urà  i  Neptú.   Els  planetes  interiors  es  troben  a  prop  del  sol.  Són  petits  i  estan  formats  per  roques  sòlides.   Els  planetes  interiors  són  Mercuri,  Venus,  la  Terra  i  Mart.   Els   planetes   exteriors   es   troben   lluny   del   sol.   Són   grans   i   estan   formats   per   gasos   freds.   Alguns   tenen   uns   anells   de   cossos   sòlids   que   giren   al   seu   voltant.   Els   planetes   exteriors   són   Júpiter,  Saturn,  Urà  i  Neptú.   Els  planetes  fan  dos  moviments:   -­‐  ROTACIÓ:  el  planeta  gira  sobre  ell  mateix  i  això  origina  el  dia  i  la  nit.   -­‐  TRANSLACIÓ:  el  planeta  gira  al  voltant  del  sol  seguint  una  trajectòria  una  mica  allargada.   Aquest  moviment  origina  les  estacions  de  l’any.  

 


MERCURI Mercuri   és   el   planeta   més     pròxim   al   sol,   aproximadament   és   igual   de   grandària   que   la   lluna.  Mercuri  és  petit,  i  té  moltes  roques  en  un  nucli  gran  i  dens.  La  seva  superfície  té  molts   cràters,   degut   a   l’impacte   d’altres   astres.   Com   que   és   el   planeta   més   proper   al   sol,   pot   arribar  a  600  graus  de  temperatura.   Dades:     Com  és  de  gran?  Té  4.878  quilòmetres  de  diàmetre.   Quan  tarda  la  seva  rotació?  Tarda  59  dies.   Quants  dies  té  l’any?    Té  88  dies   Quina  distància  hi  ha  entre  el  Sol  i  Mercuri?   Hi  ha  58  milions  de  quilometres.   Quants   anells,   llunes   i   satèl·∙lits   té?   No   té   satèl·∙lits,   lluna   ni   cap  anell.   Com  és?  Mercuri  és  un  planeta  del  Sistema  Solar  que  dóna   voltes   al   voltant   del   sol.   Mercuri   no   té   atmosfera,   al   no   tenir  atmosfera  rep  impactes  molt  forts  de    meteorits  que  fan  craters.   L’aire   de   Mercuri:   L’atmosfera   de   Mercuri   està   extremadament   rara.   El   sodi   i   el   potassi   omès  estan  presents  durant  el  dia.   Curiositats:   Mercuri   va   rebre   el   nom   del   veloç   missatger   dels   déus   romans   per   la   seva   rapidesa.  El  més  gran  dels  cràters  de  Mercuri,  és  Caloris  Planitia  que  mesura  1.400  Km  de   diàmetre.   Mercuri   té   un   gran   nucli,   format   probablement   per   ferro   i   níquel   de   3.600   Km   de   diàmetre  (quasi  tant  gran  com  la  lluna.)  Mercuri  només  és  pot  veure  des  de  la  terra  quan  es   pon   el   sol   abans   de   la   seva   sortida.   A   la   superfície   de   Mercuri   hi   ha   parts   arrugades,   que   es   van  formar  quan  es  va  refredar  el  nucli.                    

VENUS Venus    és  el  segon  planeta  més  proper  al  Sol.   La  seva  distància  al  sol  és  de  108.000.000  de  quilòmetres.   El  seu  diàmetre  és  de  12.102  quilòmetres.   Venus   té   una   constitució   rocosa   molt   similar   a   les   roques   volcàniques   terrestres,   és   tant   brillant  perquè  l’envolta  una  cobertura  de  núvols  gruixuda  que  reflecteix  molt  bé  la  llum  del   Sol.   Venus  gira  tant  a  poc  a  poc  que  triga  més  temps  a  fer  una  volta  sobre  ell  mateix,  243  dies   terrestres,  que  a  fer-­‐la  al  voltant  del  Sol  que  tarda  225  dies.   Venus  no  te  satèl·∙lits  i  tampoc  té  llunes.   Té  una  temperatura  mitjana  de  480ºC.   Curiositats:  Rep  el  seu  nom  en  honor  a  Venus  deessa  romana    de  l’amor.  


A més   de   la   lluna   i   el   sol,   Venus   és   normalment   conegut   com   l’estel   del   matí   (Estel   de   l’alba)   o   l’estrella  de  la  tarda  (Estel  vespertí)  i,  quan  és  visible   en  el  cel  nocturn,  és  el  segon  objecte  més  brillant  del   firmament,  després  de  la  lluna.   El   símbol   del   planeta   Venus   és   una   representació   estilitzada  del  de  la  deessa  Venus:  un  cercle  amb  una   petita  creu  a  sota.  

LA  TERRA   La  Terra  és  el  tercer  planeta  en  distància  respecte  el  Sol.  És  també  el  més  gran  dels  quatre   planetes  terrestres  del  sistema  solar.  De  vegades  s’anomena  món  o  el  planeta  blau.   La  Terra  es  distingeix  dels  altres  planetes  perquè  té  aigua  i  està  envoltada  d’una  capa  d’aire   que   s’anomena   atmosfera.   A   l’atmosfera   hi   ha   molts   gasos,   el   més   important   és   l’oxigen,   perquè  ens  permet  respirar  a  tots  els  éssers  vius.   És  l’únic  astre  on  se  sap  que  hi  ha  vida.  El  planeta  es  va  formar  fa  una  4540  milions  d’anys.   És   el   més   gran   dels   planetes   rocosos.   Té   una   capa   de   gasos,   l’atmosfera,   que   dispersa   la   llum  i  absorbeix  la  calor.   Set  de  cada  deu  parts  de  la  superfície  terrestre  són  cobertes  d’aigua.  La  Terra  té  3  capes:   nucli,  mantell  i  escorça.  En  alguns  llocs,  l’escorça  està  coberta  d’aigua  que  són  els  mars  i  els   oceans.  Els  mars  i  oceans  també  ajuden  a  regular  la  temperatura.   L’escorça   de   la   terra   està   formada   per   plaques   que   suren   sobre   el   mantell,   una   capa   de   materials  calents  i  pastosos  que,  de  vegades,  surten  per  una  esquerda  formant  volcans.   La  Terra  fa  dos  moviments:  rotació,  es  a  dir  gira  sobre  ella  mateixa,  i  de  translació,  gira  al   voltant  del  sol.  El  moviment  de  rotació  tarda  24,6  hores,  es  a  dir  un  dia.   El  moviment  de  la  translació  dura  365  dies  i  sis  hores  i  fa  possible  les  diferents  estacions  de   l’any:  primavera,  estiu,  tardor  i  hivern.  Això  és  així  perquè  l’eix  de  la  Terra  està  inclinat  i  el   sol  arriba  amb  diferent  intensitat  als  diferents  hemisferis.  La  inclinació  de  l’eix  de  la  Terra  és   de  23,5º.   Nosaltres  ens  aguantem  gràcies  a  la  gravetat,  que  és  una   força  que  fa  que  ens  mantinguem  sobre  la  Terra.   La  Terra  només  té  un  satèl·∙lit  que  és  la  lluna.   Dades:     Diàmetre:  12.714  quilòmetres   Distància  del  sol:  149,6  milions  de  quilòmetres   Temperatura  mitjana:  15º   Gravetat:  9,78  m/s2                                


MART Mart  és  el  quart  planeta  que  es  troba  més  a  prop  del  sol.   És   un   dels   planetes   més   ben   estudiats,   gràcies   a   la   seva   proximitat  a  la  Terra.  De  fet,  té  moltes  coses  en  comú  amb   el  nostre  planeta:  el  seu  dia  té  24  hores  i  mitja  i  el  seu  any   687dies,  gairebé  el  doble  de  dies  que  té  el  nostre  any.  És   un   planeta   dels   més   llampants,   gràcies   al   seu   color   vermellós.  Se  li  diu  planeta  vermell.   En   les   regions   polars   hi   ha   gel.   És   un   planeta   fred   la   temperatura   no   puja   mai   per   sobre   dels   0ºC,   en   molts   llocs  estan  100ºC  sota  zero  i  als  pols  150ºC  sota  zero.  La  seva   distància  del  sol  és  228.000.000  quilòmetres  i  el  seu  diàmetre  6.786  quilòmetres.   Mart  té  dues  petites  llunes,  descobertes  l’any  1.877  anomenades  Fobos  i  Deimos  i  no  tenen   una  forma  gaire  rodona.  Té  un  nucli  metàl·∙lic  envoltat  d’un   mantell   i   una   escorça   amb   deserts   de   sorra   vermella,   muntanyes   molt   altes   i   cràters   que   poden   ser   més   grans  que  l’Everest.   Curiositats:  Es  creu  que  a  Mart  hi  pot  haver-­‐hi  marcians   que   hi   viuen.   Perquè   hi   ha   aigua,   oxigen   i   les   temperatures  no  pugen  de  20ºC.  Però  de  moment  no  hi   ha  proves  per  demostrar-­‐ho.    

JÚPITER Júpiter  és  el  planeta  més  gran  del  sistema  solar  amb  143.000  quilòmetres  de  diàmetre.  És  el   cinquè   planeta   més   proper   al   sol   a   una   distància   de   780   milions   de   km.   Júpiter   triga   10   hores   a   fer   una   volta   a   si   mateix   i   triga   12   anys   com   els   de   la   terra   a   fer   una   volta   al   sol.   Júpiter   té   una   temperatura   de   -­‐150   graus.   Júpiter   pesa   318   vegades   el   pes   de   la   Terra.   Júpiter  és  el    planeta  que  té  més  gravetat  del  sistema  Solar  té  2,4  vegades  la  de  la  Terra.     LA  TACA  VERMELLA   La  Taca  vermella  no  és  un  tros  de  Júpiter,  és  una  tempesta  de  núvols  que  no  s’acaba   mai   que  s’eleva  8  quilòmetres  per  damunt  de  la  superfície  de  Júpiter.     GEGANT    DELS    GEGANTS   Júpiter  és  dos  vegades  més  gran  que  tots  els  planetes  del  sistema  solar  junts.  Júpiter  està   format  bàsicament  d’hidrogen  i  d’una  mica  d’heli  i    té  una  atmosfera  de  8.500  km  de  gruix.   Júpiter   té   l’atmosfera   més   gran   que   Mercuri,   Plutó   i   la   meitat   de   la   Terra.   Els   seus   tons   rogencs,   marronencs   o   beix   es   deuen   a   la   presència   d’altres   components,   com   el   metà   o   l’amoníac,  que  formen  núvols  de  diferents  altituds.  


ELS ANELLS  DE  JÚPITER   Júpiter   té   el   sistema   d’anells   més   petit   del   sistema   solar.   Quasi   ni   es     veuen,   i   estan   formats   per   una   matèria   de   color   vermell   fosc   que   gairebé   no   reflecteix   la   llum   i   en   dificulta  l’observació.     NÚVOLS  DE  JÚPITER   Els   núvols   de   Júpiter   s’enlairen   quan   la   temperatura   augmenta,   i   baixa   una   altre   vegada   quan   la   temperatura   baixa;    el  resultat  són  les  bandes  diferents  del  color  que  es   veuen.     ELS  SATEL·∙LITS  GALILEIS     Els  satèl·∙lits  de  Júpiter  els  va  descobrir  Galileu  Galilei.     Són  els  quatre  satèl·∙lits  que  es  van  descobrir  primer  a  part  del  nostre.  Hi  ha  16  satèl·∙lits  i  els   més  importants  són:    Ganimedes,  Calisto,  Ió  i  Europa.    

SATURN Saturn  és  el  segon  planeta  més  gran  del  sistema  solar,  desprès  de  Júpiter.  Saturn  fa  120.660   Km  de  diàmetre,  és  10  vegades  més  gran  que  la  Terra.  Fa  una  volta  sencera,  sobre  el  seu  eix   en  poc  més  de  10  hores  i  triga  prop  de  30  anys  a  fer  una  volta  sencera  al  voltant  del  Sol.   Malgrat  que,  com  Júpiter,  allibera  de  dues  a  tres  vegades  més  energia  que  la  que  rep  del   sol,  no  aconsegueix  que  la  seva  temperatura  externa  pugi  més  de  170ºC  sota  zero.   Saturn  està  a  1.427.000.000  Km.  del  sol.  Té  un  diàmetre  de  120.000    Km.  Saturn  té  més  de  7   anells,  i  té  18  llunes:   Tità,  Rea,  Japet,  Dione  i  Tetis  ...   Tità  és  el  satèl·∙lit  més  gran  de  Saturn  i  el  segon  del  sistema  solar,  amb  un  diàmetre  de  5.150   Km  (més  gran  que  Mercuri).  Els  anells  de  saturn  estan  formats  per  roca  i  gel,  fan  270.000   Km.  

Llunes de  Saturn  


URÀ -­‐

-­‐

-­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐

Com és   Urà?   Urà   és   un   planeta   força   gran,   és   el   tercer  en  grandària  i  el  quart  més  pesant  del  sistema   solar.   El   seu   moviment   és   el   més   particular   de   tots   els   planetes.     Sabem   que   juntament   amb   Venus,   són   el   únics   que   fan   la   rotació   al   revés   que   els   altres.   Té   27   satèl·∙lits   els   més   grans   dels   quals   son:   Titània   i   Oberó.   És   de   color  verd  blavós,  també  té  anells  que  son  invisibles  a   simple  vista.   Quina   distància   hi   ha   d’Urà   fins   al     Sol?   Hi   Ha   una   distància  de  2.870  milions  de  quilòmetres.   Quina  temperatura  hi  ha  a  Urà?  A  Urà  hi  ha  una  temperatura  de  210º  sota  zero.   Quin  diàmetre  té?  Urà  té  51.118  quilometres  de  diàmetre.   Translació  –  Tarda  84  anys  terrestres  a  donar  la  volta  al  sol,  és  a  dir,  30.660  dies.   Rotació  –  Urà  triga  17  hores  a  donar  la  volta  sobre  ell  mateix.   En   realitat,   el   Sol   il·∙lumina   l’hemisferi   sud   durant   la   meitat   de   l’any   i   l’hemisferi   nord   durant  l’altre  meitat  de  l’any.  

   NEPTÚ   Neptú   és   el   vuitè   planeta   i   últim   del   sistema   solar.   Aquest   planeta   està   envoltat   per   sis   anells.  Va  ser  descobert  el  23  de  setembre  de  1.856.     Fa  49.520  quilòmetres  de  diàmetre  i  està  situat  a  4.500  milions  de  quilòmetres    del  Sol.  A   diferència   d’Urà,   emet   calor,   tres   vegades   més   que   la   que   rep   del   Sol,   però,   tot   i   això,   la   temperatura  a  la  superfície  es  inferior  als  200  graus  sota  zero.  Fa  una  volta  sencera  sobre  ell   mateix  en  16  hores  i  tarda  165  anys  terrestres  (60.225  dies)  a  donar  la  volta  al  sol.  Té  vuit   satèl·∙lits;  un  d’ells  Tritó  que  té  una  mida  semblant  a  la  Lluna.   La   sonda   espacial   Voyager2   va   fotografiar   els   núvols   de   Neptú   i   les   seves   tempestes   anomenades   “Gran   taca   fosca”.   El   vell   color   blau   de   Neptú   es  deu  a  unes  capes  atmosfèriques  molt   riques   en   metà   (una   mena   de   gas).   En   aquestes   zones   turbulentes   els   vents   bufen   a   1.800   km.   per   hora   un   rècord   en  el  sistema  solar.  


EL SOL   El   sol   és   l’astre   rei   del   sistema   solar,   està   situat   en   un   dels   braços   de   la   galàxia   de   la   Via   Làctia,  on  els  astrònoms  han  començat  a  identificar  també  altres  sistemes  planetaris.  Si  es   pogués   observar   la   Via   Làctia   des   de   fora,   el   sol   es   veuria  com  un  puntet  petitíssim.     De   tots   els   estels   de   la   Via   Làctia,   el   sol   és   el   més   proper   a   la   Terra.   Li   dona   energia   en   forma   de   llum   i   calor  i  fa  possible  que  hi  hagi  vida.   L’atmosfera   solar   està   formada   per   la   corona,   la   cromosfera   i   la   fotosfera.   La   corona   i   la   cromosfera,   formades   de   gasos,   només   es   poden   veure   durant   un   eclipsi  total  de  sol.  El  sol  gira  sobre  ell  mateix  en  uns  25   dies.   És   el     seu   moviment   de   rotació.   També   gira   al   voltant   del   centre   de   la   Via   Làctia,   fent   un   moviment   de   translació  a  una  velocitat  de  20  km  per  segon.  Fa   una   volta   completa   a   la   Via   Làctia   cada   270   milions  d’anys,  i  aquest  període  és  conegut  com  a   any  galàctic.  Amb  el  seu  moviment  arrossega  els   astres   que   té   al   voltant   gràcies   a   l’enorme   atracció   de   la   força   de   la   gravetat   i   tots   junts   formen  el  sistema  solar.   Té  un  diàmetre  d’1,4  milions  de  quilòmetres.   Té  una  temperatura  d’uns  6.000  ºC.   A   l’espai   hi   ha   molts   estels   més   grans,   més   brillants   i   més   calents   que   el   sol   però  des  de  la  Terra  es  veuen  més  petits   perquè   són   milions   de   vegades   més   lluny.   Com  tots  els  estels,  el  sol  envelleix  amb   el  temps.  Va  néixer  fa  uns  4.600  milions   d’anys  i  els  científics  calculen  que  encara   li  queden  uns  altres  5.000  milions  d’anys   de   vida.   Ara   està   a   la   meitat   de   la   seva   vida.      


LA LLUNA   La  Lluna  és  l’únic  satèl·∙lit  natural  de  la  Terra.   La  distància  de  la  Terra  a  la  Lluna  és  de  384.400km.   Té  un  diàmetre  de  3.476    km.   La  seva  velocitat  orbital  es  d’  1km/s.   La  temperatura  quan  no  li  toca  el  Sol  és  de  -­‐170ºC  (per  tant,  sota  zero)  i  quan  li  toca  el  Sol   és  de  -­‐130ºc.   La   superfície   de   la   lluna   és   formada   per   muntanyes,   cràters   i   unes   depressions   aplanades   anomenades   mars.   Aquests   mars   no   tenen   aigua,   sinó   que   van   formar-­‐se   fa   molts   anys   quan  sortia  lava  de  l’interior  de  la  lluna  en  rebre  grans  impactes.   La   Lluna   no   té   llum   pròpia,   reflecteix   la   llum   del   Sol   i,   vista   des   de   la   Terra,   és   l’objecte   més   brillant  després  del  Sol.   La   Lluna   fa   una   volta   sencera   cada   28   dies   al   voltant   de   la   Terra,   i   al   mateix   temps,   arrossegada  pel  planeta,  gira  al  voltant  del  sol.  Per  això  va  canviant  la  part  il·∙luminada  de  la   Lluna   que   es   veu   des   de   la   Terra.   Aquests   canvis   que   es   van   repetint   cada   28   dies   s’anomena  cicle  lunar.   El   cicle   lunar   comença   amb   lluna   nova,   que   és   quan   des   de   la   Terra   la   Lluna   no   es  veu   il·∙luminada.  Al  cap  d’uns  dies,   es   pot   veure   que   la   part   il·∙luminada   comença   a   créixer.   Quan   té   forma   de   lletra   D,   és   el   quart   creixent.   Quan   veiem   la   Lluna   rodona   i   ben   il·∙luminada  és  Lluna  plena.  Quan  la  part  il·∙luminada   es  fa  petita  i  sembla  la  lletra  C  és  el  quart  minvant.   La   Lluna   és   l’únic   astre   que   ha   estat   visitat   pels   humans.   NEIL  ARMSTRONG   El   primer   home   que   va   trepitjar   la   Lluna   va   ser   l’astronauta  Neil  Armstrong  el  21  de  juliol  de  1969.   Les   seves   primeres   paraules   van   ser:   “Aquest   és   un   pas   molt   petit   per   l’home,   però   un   gran   pas  per  a  la  humanitat”.   A  la  lluna  pesaríem  menys  que  a  la  Terra  perquè  la  força  de  la  gravetat  és  inferior  que  la  de   la  Terra.  


EL SISTEMA   SOLAR  


EL PLANETA  RONDINAIRE   Hola,  sóc  la  Terra,  el  teu  planeta.  No  sé  per  què  em  presento  si  tu  ja  em  coneixes.  Tota  la  vida  he   estat  a  sota  teu.   Jo   sóc   immensament   gran   i   tu   ets   un   d’aquests   microbis   que   no   em   fa   ni   pessigolles   per   la   part   d’Europa.   Ep,   no   t’enfadis,   que   és   broma.   Això   de   microbi   no   ho   he   dit   amb   mala   intenció.   M’agrada  que  em  trepitgin  els  animals  i  que  se  m’arrapin  les  plantes,  no  em  fa  pas  mal.  Bé,  per  ser   del  tot  sincera,  a  vegades  sí  que  me’n  feu,  de  pessigolles.  Sobretot  últimament,  que  no  sé  què  us  ha   agafat  de  fer-­‐me  forats  a  la  pell  i  treure’m  un  suc  negre  i  pudent,  com  qui  comprimeix  un  gra  per   treure’n   el   pus.   Petroli,   en   dieu.   I   vinga   a   cremar   petroli!   Vinga   fums!   Què   voleu   que   us   digui,   quan   manaven  els  elefants  i  els  lleons,  vivia  més  tranquil·∙la.   Ei,  no  t’ofenguis,  va,  no  ploris,  microbiet.  Que  sí,  que  els  humans  també  m’agradeu.  I  no  us  penseu   que  tots  els  meus  mals  són  per  culpa  vostra.  És  que  sóc  rondinaire,  ja  ho  sé.  Però  és  que  porto  tota   la  vida  amb  un  mal  de  budells  que  no  m’aguanto.  Dic  budells  perquè  m’entenguis.  Jo  no  en  tinc,  de   budells.  El  que  tinc  sota  la  pell  de  pedra  és  un  magma  roig  i  bullent  que  no  se  m’acaba  de  posar  bé.   I  no  és  com  a  tu,  que  de  vegades  et  fa  mal  la  panxa,  no.  A  mi  el  magma  em  fa  mal  per  tot  arreu.   Quan  no  és  a  l’Àsia,  és  a  l’Àfrica  o  l’Amèrica  del  Sud,  i  si  no,  a  Europa.  Allà  on  se’m  regira  el  magma,   tota  la  pell  em  tremola  i  sento  punxades  i  dolors.  I  mira,  a  aguantar  toca!  Que  els  planetes  no  tenim   metge.   Però   ens   arreglem   com   podem.   Et   posaré   un   exemple.   Aquí   on   em   veus,   el   lloc   on   tinc   més   mal  és  al  fons  dels  oceans.  Allà  tinc  la  pell  molt  fina  i  em  vénen  rebomboris  tan  forts  que  tot  el  cutis   se  m’esquerda.  Ah,  no  ho  sabies,  eh?  No  es  nota  gens,  oi?  Doncs,  sí,  tinc  una  cicatriu  mig  oberta  de   punta   a   punta   de   l’Atlàntic.   Però   me   la   tapo.   Em   poso   un   oceà   a   sobre   i   la   frescor   de   l’aigua   em   consola.   Però  allà  on  no  tinc  oceans,  se’m  veuen  tot  d’arrugues  i  se’m  fan  uns  grans  que  vosaltres  en  dieu   volcans,   que   em   supuren   lava   i   fum   i   cendres,   i   fa   molt   lleig.   De   tant   en   tant   ens   trobem   el   meu   amic,  el  planeta  Mart,  i  jo,  i  aprofito  l’avinentesa  per  a  preguntar-­‐li:  “Escolta,  com  és  que  tu  ja  no   tens  grans  que  et  supurin?”  Em  sol  dir  que  no  em  preocupi,  que  això  és  cosa  de  l’edat.  “A  tu  el  que   et   passa   és   que   et   conserves   molt   bé”,   em   diu.   “Encara   estàs   molt   jove   i   ja   se   sap   que   a   la   joventut   en  surten  molts,  de  grans.  A  mi  ja  no  em  surt  ni  molsa”,  diu  una  mica  trist.  Jo  crec  que  m’ho  diu  per   a  animar-­‐me.  Em  fa  la  gara-­‐gara  d’una  manera  que  em  sembla  que  em  vol  festejar.  I  jo  no  estic  per   ruqueries,  així  que,  com  que  corro  més  que  ell,  de  seguida  el  deixo  enrere.   Penso   que   aquest   mal   de   magma   em   ve   dels   cops   que   vaig   rebre   quan   era   petita.   Perquè   els   planetes   ens   passem   la   vida   fent   voltes   al   Sol,   i   els   camins   de   l’espai   són   molt   perillosos.   Ara   el   trànsit  és  més  tranquil,  però  fa  molts  i  molts  anys,  quan  encara  no  hi  havia  ni  ordre  ni  concert  en  el   sistema  solar,  tu  anaves  tan  tranquil·∙la  per  la  teva  òrbita  i  se’t  creuava  un  pedrot  més  gros  que  tres-­‐ cents   camps   de   futbol   i...,   fava   que   et   dono...   Txoc!   Et   fumia   un   cop   que   et   quedaves   seca.   Tu   t’imagines  el  que  és  que  et  caigui  un  asteroide  a  sobre,  eh?  A  tu  t’ha  caigut  mai  un  piano  al  damunt   des  d’un  cinquè  pis?  No,  eh?  Doncs  no  saps  el  que  és!   L’asteroide  més  gran  va  ser  un  que  em  va  caure  fa  uns  dos-­‐cents  milions  d’anys.  El  cop  que  em  va   donar  va  ser  tan  fort  que  em  va  regirar  tots  els  continents,  jo  que  els  tenia  tan  ben  apiladets,  i  de   mica  en  mica  me’ls  va  anar  separant.  Em  va  capgirar  el  magma  d’una  manera  que...  no  vegis  quin   mal!   Amèrica   va   anar   surant   per   un   cantó   i   l’Àfrica   per   un   altre.   Em   van   sortir   uns   grans   que   vosaltres   anomeneu   serralada   de   l’Himàlaia,   que   encara   em   piquen.   Me’ls   tapo   amb   neu,   que   consola  bastant,  però  quan  es  desfà  em  forma  unes  riades  que  em  fan  estries  a  la  pell  i  també  em   pica.   Ai,  uix!  Ser  planeta  no  és  cap  meravella.  Creu-­‐me,  ser  microbi  és  molt  millor.  

L'Univers i el Sistema Solar  

Treball sobre l'Univers i el Sistema Solar realitzat pels alumnes de quart de l'escola Santa Maria d'Avià.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you