JOCS FLORALS 2021 Escola Sagrat Cor
ÍNDEX EDUCACIÓ INFANTIL Participants que han estat premiats P3 Samara Benítez Benjamín III Ocampo
P4 Madelyn Mendoza Saanvi Saha P5 Sara Howlader Liam Villamor Tots ells realitzant dibuixos sobre la llegenda de Sant Jordi
Nens i nenes de P3
Nens i nenes de P4
Nens i nenes de P4
Nens i nenes de P5
ÍNDEX EDUCACIÓ PRIMÀRIA Participants que han estat premiats PRIMER CURS
SEGON CURS
TERCER CURS
QUART CURS
CINQUÈ CURS
SISÈ CURS
LA PRINCESA QUE REGABA SUS PLANTAS
GABRIEL MARCHIRÁN
QUÉ ANIMAL ES?
DANICA ESCALONA
L’ÓS POLAR
JYRELLE GONZALES
RODOLINS VARIATS
TRISTÁN BASILIO
EN EL COLE
GABRIELLE BAUTISTA
HANNA LA ASTRONAUTA
JOHANNA JAVIER
FRUITES
JYRON GONZALES
EL NEN PERDUT
HÉRCULES VELASQUEZ
UN DESASTRE POR EL ESPACIO
STEPHEN AUSTRIA
LA PRIMAVERA LLEGÓ
SAUL OLAVARRIA
L’AVENTURA D’EN JOAN
NOAH HUERVA
LA PRIMAVERA
LANCE CALDOZA
TEO, EL SALVA-VIDAS
DAVID LABRADOR
EL CAMPO DE FLORES
CESI ABELIDA
EL MILLOR OCELL COOKIE
YSABEL SORIANO
EL MEU GOS MARVEL
JOEL GASOL
EL MEJOR POEMA
EUNICE ABE
TOCANDO LAS ESTRELLAS
KEITH GUCE
EL SOL I LA LLUNA
GABRIEL ZAMBRANA
UN DIA I, 2, 3...
MARTINA HIDALGO
FAMOUS PEOPLE IN HISTORY
NICOLE ALEA I KEITH GUCE
LA CONTAMINACIÓN
DANSEN ESCALONA
VIAJE AL FUTURO
MIGUEL GUTIÉRREZ
LA PAU
ELI MARTÍNEZ
NORMES
NAZIRA AKHTER
BARCELONA BEACHES
JULIA VELASQUEZ MICHA GONZALES NAZIRA AKHTER
LA PRINCESA QUE REGABA SUS PLANTAS Érase una princesa muy torpe que vivía en un grandioso castillo. Le encantaba regar las plantas de su cuarto. De repente un brujo apareció en el castillo de la princesa y así se embrujó el castillo que se convirtió en un castillo encantado. La princesa se durmió y la única forma de despertarla era con un acto de amor verdadero. Un día apareció un príncipe sobre un caballo. El príncipe se enamoró al verla y la princesa se despertó. Al despertar el castillo ya no estaba encantado y el brujo se hizo ceniza al ver el Sol. Finalmente el príncipe y la princesa se casaron y fin.
GABRIEL MARCHIRÁN 1R de primària
ADIVINANZA QUÉ ANIMAL ES?
Es un mamífero, tiene cuernos grandes y corre rápido. Corre y salta. Es herbívoro y vivíparo y vive en la sabana.
DANICA ESCALONA 1R de primària
L’ÓS POLAR Hi havia una vegada un ós polar que era molt simpàtic. L’ós polar tenia pèl suau, era mitjà i tenia unes urpes petites. Era un ós divertit. Vivia a l’Àrtic. A l’Àrtic feia molt fred. Hi havia muntanyes de gel i també roques de gel. L’ós es va trobar a un pingüí que també era divertit. Un li va dir a l’altre “hola” i es van conèixer. Es van fer una abraçada i es van fer súper amics.
Jyrelle Gonzales 1r de primària
RODOLINS VARIATS Per la nit el mosquit està adormit. Dins la maleta que està a l’escaleta hi ha una carpeta. El Patufet té un patinet. La corona és per la campiona. L’estrella és molt bella.
Tristán Basilio 1r de primària
EN EL COLE… En el cole, siempre estoy equivocada pero nunca asustada. Me hice daño y vino a buscarme mi abuela después, me dejo en la escuela. No veía bien en clase y me compraron anteojos, no sabía que colores elegir y los elegí rojos. Dicen que soy estudiosa y mi amiga dice que soy curiosa. Gabrielle Bautista 2º de primaria
FRUITES Un granger va plantar una maduixa i a la nit va venir una bruixa. Al país de la Índia mengen molta síndria. Vam plantar una taronja que era com una esponja. Algú va trobar una poma i va ser un home. Jyron Gonzales 2n de primària
JANNA, LA ASTRONAUTA Había una vez una niña que se llamaba Janna. Tenía 8 años, era simpática, inteligente, amorosa y bondadosa. Su sueño era ser astronauta. Cuando creció, fue al instituto para aprender a ser astronauta y sacó un A+. Se fue a la luna en un cohete, allí encontró un marciano y se hicieron amigos. Pero el cohete se quedó sin gasolina y Janna no podía volver. Se puso a llorar, pero su amigo le ayudó a encontrar gasolina. La niña volvió a la Tierra y cada día contactaba con su amigo. Colorín colorado, este cuento se ha acabado. Johanna Javier 2º de primaria
EL NEN PERDUT Hi havia una vegada un nen que es va perdre pel bosc. Es va fer de nit, estava preocupat per la seva família i va començar a plorar, no trobava el seu poble. Aleshores el nen va passejar pel bosc, hi havia molts animals i va veure un cérvol. Es van fer amics i el nen el va adoptar. Finalment, el nen va trobar el seu poble, i se’n va anar amb el cérvol a casa seva. Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat. Hércules Velásquez 2n de primària
UN DESASTRE POR EL ESPACIO En el futuro había un astronauta y un capitán. Ellos han descubierto el planeta Saludable. El astronauta quería explorar el planeta y construyeron un cohete para ir hasta allí con el capitán. Después de construir el cohete se fueron de viaje al planeta. No se dieron cuenta de que el cohete se estropeó y exploraron el planeta al aterrizar. No se dieron cuenta de que el planeta era pequeño y dieron vueltas y vueltas sin parar. Después se encontraron con un alienígena. El alienígena sabía hablar castellano pero se entendieron muy poquito. Y al final se entendieron y el alienígena quiso ayudar con el cohete y arregló el cohete. Los tres exploraron el palacio del alienígena. ¡Era muy grande! Ellos estaban en el “Cumple Deseos” una fiesta y el rey alienígena les concedió un deseo, y desearon...Que el alienígena venga al planeta Tierra. El alienígena les enseñó un poquito más del planeta, todo era saludable. ¡Incluso el planeta! Ellos estaban emocionados y querían que el alienígena viniera al planeta Tierra para que puedan salir en las noticias y explicar su planeta. Finalmente el capitán y el astronauta con el alienígena fueron al planeta Tierra con un cohete de zanahoria.
Stephen Austria 3r de primària
LA PRIMAVERA LLEGÓ La nieve se derrite baja por los ríos y llena de vida el valle. Los abrigos no hacen falta, hará calor. Las abejas felices están mucha miel harán. Las flores arrugadas no estarán bien bonitas estarán. Mariposas habrán muy felices volarán.
Saúl Olavarria 3r de primària
L’AVENTURA D’EN JOAN Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, que tenia un sac de pomes. Anava a un poble per vendre les pomes. Però de repent van aparèixer uns lladres. El van robar el sac de pomes i es va posar a plorar en una pedra. Però de seguida va aparèixer una fada màgica que va dir: jo et donaré un sac de pomes. Va fer màgia i li va donar el sac. Finalment va poder vendre les pomes al mercat del poble.
Noah Huerva Lupión 3r de primària LA PRIMAVERA Ja arriba la primavera tot ella vestida de plantes i de flors i el sol és feliç. La calor ve i les flors s’oloren les plantes creixen i la gent és feliç. Jo vaig a fora a veure les flors i agafo una i olora a perfum i els ensenyo als meus pares. Lance Caldoza
3r de primària
EL CAMPO DE FLORES En el campo de flores Hay muchos colores, Que está muy bien para pasear Y también cantar. Las flores miran las estrellas Y se ponen muy contentas, Al ver un insecto como el grillo Piensan en el color amarillo. A las rosas Les gustan las mariposas. Y por el campo aparece el caracol, Solo si sale el sol. A las mariquitas Les gusta pasear por las margaritas. A los tulipanes Les gustan las mariposas con lunares. El girasol Siempre mira al Sol Y las mariposas Siempre se hacen las graciosas.
Cesi Abelida 4rt de primària
EL MILLOR OCELL COOKIE Fa quatre mesos el meu padrí ens va regalar un ocell. Tenia vint dies, era molt petit i tenia poques plomes. Era de color taronja, groc i blanc. També era un ocell molt enèrgic perquè li agradava mastegar plantes i fruites. Es deia Cookie i li hem agafat molt d’enyor el pare, la mare i jo. És molt afectuós i sempre ens saluda quan arribem a cas, no calla fins que no l’agafes amb la mà. A vegades juguem en la sala, habitació, terrassa i cuina. Després de tres mesos i mig amb nosaltres era molt sa i alegre. Però ha passat, ahir que es va anar sota del coixí i no va poder respirar el pobre, es va morir. El nostre Cookie, m’he donat conte que ja estàs en un lloc millor. Encara que no estiguis sempre, estaràs en el meu cor. I sempre recordaré les teves memòries amb mi. PD. T’estimo i sempre et trobo a faltar millor amic/ mascota Cookie
Danna Ysabel Soriano 4rt de primària EL MEU GOS MARVEL El meu gos es diu Marvel, és divertit i xerraire, perquè borda a l'aire. Sempre ens demana menjar, per després descansar. Quan vaig al col·legi, es queda a la porta plorant amb un fort desencant. Joel Gasol 4rt de primària
TEO, EL SALVA VIDAS
Había una vez una persona muy lista, cuyo nombre era Teo. Inventó una máquina del tiempo para viajar al 2020, porque en el 2021, que era el año en el que vivía, había un bicho que se llamaba Coronavirus. Se creó en 2020 y por eso, con la máquina del tiempo, destruíria el virus. El viaje fue todo un éxito, viajó a la China y se trajo todas las
vacunas. Así fue que el primer caso de Covid desapareció gracias a la vacuna y toda la gente que había muerto por COVID volvió a la vida. Como la vacuna paró el primer caso, se evitó que el Coronavirus se esparciera por el mundo. Teo, al regresar al 2021, fue un héroe para todos y así fue
como se evitó una epidemia mundial.
David Labrador 4rt de primària
EL MEJOR POEMA En una silla estoy sentado y no me puedo ni concentrar, ya estoy muy cansado porque no paro de pensar. Tengo muchas ideas, que no las sé encajar, pero de todas maneras lo intentaré rimar. Estoy muy contento, diez versos he acabado, ya se que he sido lento, pero está casi terminado.
EL SOL I LA LLUNA Un surt al matí, un altre a la nit. Els dos són diferents i sempre estan amb mi.
El sol cada vegada ens dóna resplendor amb una abraçada de calor, i només veure’l Puede ser que no esté bien escrito, ens treu un somriure a tots. pero por lo menos me he esforzado.
No se si es perfecto o bonito, pero al final lo he logrado. AIRA EUNICE ABE 5è de primària
El vespre és aquí, s’encén la llum de la nit. Amb ella i les estrelles, jo tranquil me’n vaig a dormir. Un surt al matí, un altre a la nit. Els dos són diferents i sempre estan amb mi.
Gabriel Zambrana 5è de primària
Tocando las estrellas En una familia normal había un niño llamado Dylan. Dylan tenía un sueño, su sueño era poder tocar las estrellas. Su hermana Emily siempre le decía que nunca podría tocar las estrellas. Dylan nunca se rindió. Su familia le animaba para que pudiera tocar las estrellas. Cuando Dylan cumplió los 30 años entró por primera vez en una cohete. El cohete sólo llegó hasta la Luna. Dylan se rindió, pero por un momento recordó cuando era pequeño y su familia siempre le animaba. Dylan corrió hacia el cohete y despegó. Finalmente Dylan pudo tocar las estrellas. Cuando volvió a la Tierra fue entrevistado por muchas personas. Keith Guce 5è de primària
Un dia 1, 2, 3... Aquesta història em va passar quan era petita. Els meus avis em van regalar un rellotge, però no era un rellotge normal, era màgic i jo no sabia el per què. Un dia, em vaig llevar al matí i em van passar moltes desgràcies: em vaig caure milions de vegades, se’m va enganxar la roba en un arbre, se’n van riure de mi… A casa em van castigar a la meva habitació, i com que em vaig enfadar molt, li vaig donar un cop al rellotge i les agulles van començar a girar i girar sense parar. A l’endemà, quan em vaig llevar, vaig notar que el dia es repetia. Per mi era una bona notícia, perquè podia evitar les desgràcies que m’havien passat el dia anterior. Va ser el millor dia de la meva vida. A l’endemà, un altre cop el dia es repetia, i jo no ho podia creure, i llavors em vaig fixar que les agulles del rellotge no paraven de girar. Quan el vaig portar a arreglar, el rellotger em va dir que l’única solució per no quedar atrapada al mateix dia era que havia de deixar que es repetís el primer dia i deixar que em passessin les mateixes desgràcies, i sobretot no donar un cop al rellotge. I així va ser com ho vaig fer. Al següent dia es va repetir el primer dia i em van passar totes les desgràcies, però el rellotge no el vaig tocar. Finalment, el rellotge es va parar i ara el tinc guardat al joier i no el vull arreglar per si de cas. Amb aquesta experiència vaig aprendre que no podem controlar el que ens passa, però sí el que en fem.
Martina Hidalgo 5è de primària
Nicole Alea i Keith Guce 5è de primària
PAU És fràgil el mot, dúctil el concepte. Ha de dominar el món: és el gran repte. S’enfila pels núvols i dibuixa coloms amb branques d’oliveres entre plomes al vol.
LA CONTAMINACIÓN Equilibri de forces, balanceig i raons. Raons solemnes o raonables qüestions?
Pau a la terra sota la llum del sol. I dia a dia gaudir de l’estrena del més fràgil mot.
Eli Martínez 6è de primària
La contaminación es lo que más detesto, la contaminación debe parar. Quiero que termine de una vez esto, porque lo único que hacemos es ensuciar nuestro hogar.
La gente tira cualquier cosa, sobre todo en el suelo. Mi vista ya no es borrosa, cuando miro al cielo.
Cuando llego a la playa veo basura en el mar, con el medio ambiente tenemos que tener delicadez. Y espero que paremos de contaminar, y qué aprendamos de una vez.
Dansen Escalona 6è de primària
VIAJE AL FUTURO Año 2010. Hay un niño llamado Ted Stinson aburrido en su casa. Era verano. De repente recibe una llamada: -
¿Quién es?, pregunta Barney al habla - dijo la persona Ahh, hola Barney
Barney era su mejor amigo. Le encantaba la ciencia y las pelis de los años 80. Últimamente estaba trabajando en un invento, sin embargo, Ted no sabía qué era. Barney le dijo que fuera a su casa lo más rápido que pudiera. Ted le hizo caso y fue a su casa con la bici. Cuando llegó, Barney le recibió: -
¡Has venido, qué bien! - dijo entusiasta, entra, corre.
Ted entró y fueron a la habitación de Barney. Vio varios posters y cosas de pelis y series de los 80. Al final de la habitación, vio una cosa muy grande tapada con una manta. Barney quitó la manta y Ted lo vio: era una especie de nevera del futuro, como una cabina. -
Teodoro, amigo mío - dijo, te presento la primera ¡máquina del tiempo!
Ted quedó intrigado. ¿Sería una verdadera máquina del tiempo?. Barney le invitó a entrar y se sentaron. Barney puso una fecha: 15 de agosto de 1985 y activó la máquina. De repente la máquina comenzó a temblar y todo comenzó a parpadear, salieron rayos y la máquina desapareció. De repente, todo dejó de moverse. Salieron de la máquina y se asombraron, estaban en el pasado. Hicieron muchas cosas: Vieron la ciudad, fueron al cine, jugaron a videojuegos antiguos… Al cabo de unos días, volvieron a la máquina: -
Oye - dijo Ted. Hemos estado unos días aquí, nuestros padres estarán preocupados. No pasa nada - dijo Barney, podemos volver al mismo instante en el que nos fuimos. Y así volvieron de nuevo a 2010
Año 2030 -
Papá, ¿Ésta historia es verdad?, preguntó el hijo de Ted.
Ted sonrió: -
Hijo, ven conmigo.
Ted y su hijo fueron al garaje. Había una cosa grande tapada con una manta. -
Papá, ¿Eso es …?
Y Ted y su hijo viajaron en el tiempo.
Miguel Gutiérrez 6è de primària
NORMES Hi havia una vegada, una noia, la Raquel, una noia normal i corrent. Tenia nou anys. Era una noia intrèpida i independent a la qual li agradaven molt les aventures. Un dia, va conèixer una noia de la qual es va enamorar perdudament. Quan la Raquel va fer deu anys, va pensar que seria bona idea parlar-li als seus pares del tema. Però no ho va ser. Els seus pares li van dir que estava prohibit enamorar-se entre persones d’un mateix sexe. Ella buscava motius coherents, però ells responien: “Perquè són les normes”. Ho trobava inacceptable! Però ho va deixar passar. Un dia, a la seva classe, estaven treballant la llegenda de Sant Jordi. S’apropava el dia de Sant Jordi i tothom havia de presentar una història per a que entre tots els professors triessin la que estigués més treballada i ben feta. La Raquel va escriure una narració com la de Sant Jordi, però a la història, era una dona la que salvava un home. Va arribar el dia d’exposar-ho a la classe. La Raquel va ser la primera en sortir al davant de tothom per recitar la seva. En acabar, tothom va començar a riure’s d’ella i de la història. Tota la classe l’estava escridassant i menyspreant. -
I per què una noia no pot ser una guerrera? - va preguntar ella. Perquè són les normes. Els homes són els que salven, són més importants - li va dir la mestra mentre li dibuixava un zero gegant a la tasca.
Es va indignar. Aleshores va explotar d’ira, ja no aguantava més aquella frase que li deien sempre des que va néixer. -
Doncs ja n’estic farta de les vostres “normes”! - va cridar mentre agafava tot el que era seu per marxar.
La mestra li va bloquejar el pas a la sortida. La va lligar i la va portar al despatx de la directora. Ningú no deia res. Va passar una bona estona fins que van arribar dos homes per emportar-se-la a un campament. -
Vindràs amb nosaltres per poder-te arreglar - va dir un dels dos.
Ella s’hi resistia i intentava deslligar-se, però l’altre home li va fer una descàrrega elèctrica. Va caure inconscient. Quan es va despertar estava en un camió, lligada de cap a peus, amb la boca tapada, intentant cridar i plorant. Quan el camió es va aturar, es va obrir una de les portes. Va entrar una dona, li va treure a la Raquel la cinta adhesiva de la boca molt violentament, i la va portar com si fos una delinqüent fins a un lloc que semblava ser un campament. Quan va arribar, la va portar fins a una cambra. Allà li van fer classes visuals, auditives, i físiques MOLT desagradables. Era horrible, una tortura! Després d’una setmana ja no podia més. Va aconseguir trencar un vidre de la finestra que hi havia a la cambra i va escapar. Es va tallar una mica en l’intent, però va seguir. No ho soportava més. Va sortir sense que la veiés ningú i se’n va anar corrents a la comissaria més propera. Era una cosa que sempre havia volgut fer. Ho va denunciar tot: els seus pares, la mestra i la directora, el “campament”, etc. Van detenir-los a tots i els hi van retirar la llicència a la mestra i a la directora. Van tancar aquell “campament” i una de les policies, l’Emma, li va oferir teràpia gratis. La seva millor amiga era terapeuta i va dir que estaria encantada d’atendre a la Raquel. La Raquel se’n va anar a viure amb la terapeuta i ella li var dir que podia prendre’s tot el temps que vulgués, que tornés a l’escola quan estigués preparada del tot. La Raquel volia canviar d’escola i ella la va deixar. Sis anys després, la Raquel ja era una dona coneguda a les xarxes socials. Molt coneguda. Un dia va explicar tota la seva experiència i va aplicar una altra norma: -
Sou lliures de ser i fer el que vulgueu. Podeu estar amb qui vulgueu, podeu posar-vos el que vulgueu. Però això sí, sense perjudicar a ningú. CREEM UNA NOVA SOCIETAT AMB AQUESTA LLEI I SENSE AQUELLES “NORMES” QUE ENS IMPEDEIXEN LA FELICITAT. Anys després, va fer-se una gran presidenta. I tothom va poder viure feliç.
NAZIRA AKHTER 6È DE PRIMÀRIA
Julia Velasquez Micha Gonzales Nazira Akhter