Festes de Sant Joan, Ciutadella 2017

Sant Joan Ciutadella 2017

Núm. 2

Sumari Festes de Sant Joan 2017

04 Set segles d’història 28 Costums noves 06 Qui pot sortir?

30 Aquell any que...

10 Espais de la festa

32 Obreries de Ciutadella

14 Vestimenta cavalls 36 Un príncep as Pla 16 Santa Clara

38 Records en blanc i negre

20 Una baralla as Pla 46 Rebosteria de festes 22 Sant Joans alternatius 48 Guia pràctica 26 Quan no volien sortir

Kiko Domínguez Dani Bagur empatic@empatic.es www.empatic.es

Redacció: Laura Pons Colaboradors: Monestir de Santa Clara, Ajuntament de Ciutadella Fotografia: Foto Estudi Hernando, Fotos Antigues de ses Festes de Sant Joan, Arxiu d’Imatge i So de Menorca Disseny gràfic: Aina Genestar

Redacció i publicitat: C/ Capifort, 6 - 1r piso 07714 Maó (Menorca) 971 36 07 18 empatic@empatic.es Publicitat: Francesc Sabater i Rocío Rodríguez - publicidad@empatic.es Dipòsit legal: ME-932-2016

|

Sant Joan | 2017

Evolució de la festa

Set segles d’història Sant Joan ha anat fent alguns canvis amb els anys però sempre mantenint l’essència de la festa religiosa pagesa.

1577 Entra a formar part de la Junta un segon obrer pagès; així un fa les acaptes per la part de tramuntana i l’altre per la de migjorn

1687

1558 Principis XIV Naixement de l’Obreria de Sant Joan

Atac turc a Ciutadella. Les festes deixen de celebrar-se i es perden els documents anteriors

1611 Entra a formar part de la Junta l’obrer fadrí.

1301

1331

1564

1589

Ermita de Sant Joan de Monestir (posteriorment anomenada Sant Joan d’Artrutx i ara Sant Joan de Missa)

Possible data de l’inici de la festa (segons l’historiador Francesc Barceló)

Reneix l’obreria i es nomena la primera Junta de Sant Joan coneguda.

Està formada per quatre obrers (caixers): obrer capellà, obrer clavari, obrer menestral i obrer pagès.

Es decideix que les nominacions de la Junta seran biennals

Sistema elecció per ternes: es proposen tres persones per cada càrrec i surt el que obté més vots

1658 El caixer fadrí comença a dur el penó de les festes

Joan Bagur Truyol

Il·lustracions: Francesc Hernández Mora, Ca n’Oliver

4

2017

|

Sant Joan

|

1846 Es crea la Junta de Nobles

1937 i 1938 Cancel·lació de les festes de Sant Joan per la Guerra Civil

1843 Primera redacció d’una consueta sobre els protocols

Finals segle XVII Etapa de decadència de les festes

1844 Introducció de la festa del Dia des Be

1966

1975

Creació de la Junta Municipal de Sant Joan

S’introdueix el darrer toc de fabiol

1967

1868-1874

Les festes són declarades d’Interès Turístic Nacional

Canvis i deslluïment de les festes durant el Sexenni Revolucionari

1960 Es substitueixen les Completes per l’ofici de Vespres

1984 Es recupera la tradició dels festers

Joan Bagur Truyol

5

|

Sant Joan | 2017

Qui pot ser protagonista de les festes de Sant Joan?

Caixer Fadrí Cada bienni es va alternant, dos anys el fadrí ha de ser pagès i els següents ha de ser un menestral. Com indica el seu nom, ha de ser fadrí, natural de Ciutadella, fill de pagesos o de menestrals segons el cas i estar en edat laboral legal. Quan és menestral, el seu ofici ha de tenir els mateixos requisits que el del Caixer Casat.

Caixer Casat Representa l’estament dels menestrals i, com a tal, ha d’exercir un ofici manual tradicional (per exemple manobre, picapedrer, ferrer, arader, lampista, forner, barber, sabater, etc.). No pot tenir un ofici considerat liberal, intel·lectual ni clarament modern. Ha de ser natural de Ciutadella, estar casat, ser també fill de menestrals i no haver sortit mai com a cavaller a les festes.

Caixers Pagesos Han de ser pagesos, amos d’un lloc (no basta ser missatge); un de la banda de tramuntana (part nord del municipi) i l’altre de migjorn (sud).

També han de ser naturals de Ciutadella, fills de pagesos, casats, i tant ells com les seves famílies han de viure habitualment al lloc que regenten.

Els Caixers Pagesos han de ser amos dels llocs del Caixer Senyor del bienni; en cas que aquest no tengui llocs a cada banda (tramuntana i migjorn), es nomena un l’amo d’una de les fin6

2017

|

Sant Joan

|

Hi ha uns requisits molt clars per establir qui pot ser membre de la Junta de Caixers, fabioler o S’Homo des Be.

ques, i l’altre ha de ser treballador a una finca de la zona oposada, tant si aquesta pertany a algun parent com a un amic.

Caixer Senyor Ha de ser membre d’una família noble de Ciutadella. El càrrec passa dels caps de família als primogènits.

Els fills segons només poden ser Caixer Senyor si s’han casat i format una nova família; de totes maneres, sí que poden representar el primogènit en els actes de la festa. És elegit per la Junta de Caixers Senyors, una comissió formada per nobles que han tingut aquest càrrec en anys anteriors. El Caixer Senyor tria després els demés càrrecs de tota la Junta de Caixers excepte la Capellana.

Caixer Capellà El prevere ha de ser natural de Ciutadella, o residir a la ciutat pel fet d’exercir la seva tasca a una parròquia. Si és membre d’una ordre religiosa, ha de ser ambdues coses, és a dir, natural de Ciutadella i també resident. Únic càrrec de la Junta que és elegit per l’Església menorquina.

Foto: família Enrich Pons

7

|

Sant Joan | 2017

Tots els cavallers han de ser amos o missatges de Ciutadella o de fora terme complint certes condicions.

Foto: Autor desconegut. Col·lecció Miquel Àngel Limón Pons. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

Cavallers

Fabioler

S’Homo des Be

Han de ser amos, fills d’amos (fins que acabin l’escolarització obligatòria) o missatges dels llocs del terme de Ciutadella. També poden sortir pagesos ciutadellencs que estiguin a llocs de fora terme i pagesos d’altres pobles que estiguin a llocs propietat de ciutadellencs.

És un càrrec municipal, exercit pel funcionari algutzir notificador de l’Ajuntament de Ciutadella. Si dues o més persones ocupen el càrrec, poden fer torns però el funcionari més antic té prioritat. Abans del 28 de febrer de cada any ha de comunicar al Caixer Senyor que vol ser fabioler.

Ha de ser natural de Ciutadella i treballar de pagès en un dels llocs del terme. L’escull el Caixer Pagès que té la responsabilitat de posar el be aquell any. Ell també tria la persona que farà d’ajudant o descarregar de S’Homo des Be, que ha de ser igualment pagès.

8

|

Sant Joan | 2017

Espais de la festa Jocs i caragol

Es Pla de Sant Joan, una zona que durant la resta de l’any és més coneguda com espai d’oci nocturn, es converteix durant les festes en la millor esplanada per acollir els jocs cavallerescs en els quals els genets demostren les seves habilitats.

Amb uns 250 metres de llarg i una amplada que va dels 9 als 30 metres, l’espai està encaixat entre els murs antics dels antics i la mar.

El 24 de juny és el dia que el Pla

guanya tot el protagonisme. Primer pel matí, amb l’assaig dels Jocs i després cap al fosquet, quan tota la Qualcada, les autoritats municipals i el poble omplen de bulla i emoció aquesta franja de terra. Primer s’hi fa un caragol i després comencen els jocs d’herència medieval: l’ensortilla, les carotes i el córrer abraçats. Els Jocs des Pla acaben amb un altre caragol abans de pujar cap al centre de la ciutat.

Es Pla

Es Born Caragol des Born

La gran plaça central de Ciutadella enceta el primer caragol de les festes. A les sis del capvespre, quan tots els membres de la Qualcada s’han col·locat a la banda dreta, el Caixer Senyor i el Caixer Capellà entren al galop i esclata l’alegria. L’acte ve de la salutació que antigament feia la Qualcada davant el Palau del Governador per demanar permís a l’autoritat per entrar a la ciutat a sol post en tornar de Sant Joan de Missa.

10

Convidada

El dia 24 capvespre, tots els caixers i cavallers desfilen davant la balconada de l’Ajuntament on hi ha les autoritats municipals. Allà, el Caixer Senyor les convida als jocs que tot seguit s’han de fer as Pla. L’alcalde accepta la invitació i fa el discurs que sempre acaba amb les paraules: “Sort i ventura!” i “As Pla hi falta gent!”, animant així als ciutadellencs a baixar a presenciar l’acte més multitudinari.

2017

Caragols

Per la zona de Santa Clara s’hi fan fins a cinc caragols entre els dies 23 i 24 de juny. Sempre comencen i acaben davant el monestir de Santa Clara, ja que els genets entren dins el pati per fer una volta i saludar cap a la façana. L’alegria i el bon ambient s’escampen per tots els carrerons per on passen els cavalls: carrers de sa Font, placeta des Bas-

Santa Clara

Ses Voltes

Corregudes de sa Plaça

El carrer Josep Maria Quadrado, més conegut popularment com Ses Voltes, acull les Corregudes a sa Plaça el vespre del dissabte de Sant Joan i també el dia de Sant Joan tant pel matí com pel vespre. Els cavalls van i vénen tres vegades entre la Plaça de la Catedral (on antigament hi havia la Universitat General de Menorca, la principal institució de l’illa) i la plaça

|

Sant Joan

|

tió, Santa Rosalia, Maria Auxiliadora, Francesc de Borja Moll, ses Roques, Sant Cristòfol i Sant Climent. Moltes cases obren les seves portes per amics, familiars, coneguts i fins i tot pels cavalls, que fan ‘entra’ a edificis particulars. Per molts ciutadellencs, els caragols de Santa Clara són els més esperats pel bon ambient que hi ha.

Pregària abans de baixar al Pla El monestir de Santa Clara també protagonitza un altre moment emotiu de les festes quan el dia 24 capvespre, després de la convidada davant l’Ajuntament, la Qualcada passa per aquí a fer un caragol d’una sola volta. Llavors el Caixer Senyor baixa del cavall i demana a la mare abadessa que les monges preguin pels caixers i cavallers que participaran als Jocs des Pla, i que Déu faci que no hi hagi cap desgràcia.

Aquest acte, que antigament ja es

feia, es va suprimir a finals del segle XIX quan el bisbe Mercader va ordenar el tancament de les finestres de l’antic monestir que donaven al pati i al carrer, a través de les quals les monges podien veure els caragols. Així els caragols es van seguir fent però les monges no ho veien ni podien xerrar amb el Caixer Senyor. Les monges van haver d’esperar fins l’any 1988 per poder recuperar aquest moment de la festa en el que la Qualcada s’encomana a elles.

Nova. El fabioler marca el ritme col·locat a la cantonada entre Ses Voltes i el carrer de Santa Clara, just al costat de la bandera de Sant Joan. La tercera tanda de corregudes s’anuncia amb un so més agut i llarg del fabiol. En acabar, es reincorpora a la Qualcada i aquesta es dirigeix cap al convent de Santa Clara per fer allà el caragol.

Fotos: Estudi Hernando - L.P.S.

11

|

Sant Joan | 2017

Cant de Vespres

La petita ermita que va propiciar el naixement de l’Obreria de Sant Joan i de les festes que s’han mantingut fins avui obre les portes per rebre amb solemnitat la Qualcada el 23 de capvespre.

Després de la bulla del Caragol des Born, caixers i cavallers enfilen a cavall el camí rural cap a Sant Joan de Missa. En arribar, tots passen per davant l’ermita amb el so del tambor i el fabiol. Una vegada deixats els cavalls, es reuneixen prop de cal donat i formen un passadís perquè entrin primer a l’ermita la Capellana i el Caixer Senyor, i després la resta de la comitiva.

Llavors comença el que fins l’any 1970 es coneixia com a Completes però ara és el Cant de Vespres,

l’emotiu i principal acte religiós del dissabte de Sant Joan que dirigeix el Caixer Capellà. Abans d’acabar la cerimònia, els dos caixers pagesos reparteixen les candeles a tots els membres de la Qualcada, i aquests deixen una almoina per la conservació de l’ermita.

Després de les Vespres, el Caixer Senyor ofereix una beguda a cal donat que consisteix en aigua fresca amb anís, una dolça i un cigar.

La Qualcada torna a entrar a la ciutat quan el sol ja s’ha post però abans cada genet ha rebut una canya verda en passar pel molí de ses Roques Llisos (Cavallitos) que ha de conservar durant la resta de la jornada perquè és la que dóna dret a assistir a la beguda al palau del Caixer Senyor.

Sant Joan de Missa

Foto Estudi Hernando

12

|

Sant Joan | 2017

Vestimenta dels

Cavalls

la sella

És de cuir amb claus de llautó i folrada de vellut.

Els cavalls, protagonistes absoluts de les nostres festes, tenen també els seus protocols a l’hora d’anar engalants. Aquí hi ha les normes generals i les excepcions.

la buldrafa

De vellut brodat, protegeix i adorna la gropa del cavall.

La del Caixer Senyor duu l’escut d’armes familiar.

la coa

El cavall del Caixer Senyor, Capellana, Casat i Fadrí (menestral) la duen pentinada i amollada. Els altres, recollida amb flocs de seda o roba de colors diferents.

14

2017

|

Sant Joan

|

CORONA

És el guariment que duen a la testera i sol tenir forma rodona o d’estrella de cinc puntes. el mirall

Al centre de la corona hi ha un mirallet circular. El cavall del Caixer Senyor, Capellana, Casat i Fadrí (menestral) no duen corona ni miralls.

renclins

La majoria de cavalls els duen arrissats.

Igual que en altres casos, els d’alguns cavallers van només pentinats, però no arrissats.

pitral

Solen tenir forma de cor, de creu de Malta, d’estrella de cinc puntes o simplement d’anella.

galteres

A excepció del Caixer Senyor, Capellana, Casat i Fadrí (menestral), tots els cavalls duen ornaments de flocs de colors a cada banda de la brida que combinen amb la coa.

Foto principal: Estudi Hernando

15

|

Sant Joan | 2017

Santa Clara El Reial Monestir de Santa Clara de Ciutadella és, juntament amb la Catedral, la institució més antiga que es conserva a Menorca i es remunta al temps de la conquesta catalanoaragonesa. Va ser fundat l’any 1287, pel propi rei Alfons III, qui va donar unes cases i un hort de Ciutadella a dues monges del Monestir de Santa Clara de Ciutat de Mallorca per fundar la nova comunitat de clarisses. Dos anys després el monestir va rebre també la possessió que amb el temps va ser coneguda com a Lloc de Monges del terme d’Artrutx. El monestir medieval i el seu hort ocupaven un espai molt extens que arribava fins a la muralla. Al llarg dels segles, el recinte s’ha destruït i reconstruït en dues ocasions, però les monges clarisses mantenen ben viva la seva tasca dins la ciutat.

16

2017

|

Sant Joan

|

Algunes imatges de l’antic convent de Santa Clara, abans de la demolició de la Guerra Civil.

D

’ençà la seva fundació a finals del segle XIII, el monestir va creixent fins que un fet desbarata totalment la pau de Ciutadella. L’atac turc del juliol de 1558 arrasa amb tot, inclòs el convent i l’església.

A la mare abadessa, Sor Àgueda Ametller, la pengen d’un arbre i l’arcabussegen. Algunes monges pateixen una mort terrible empalades i a altres se les enduen captives a Constantinoble.

Anys després de la desgràcia, comença la difícil reconstrucció de l’edifici per la comunitat de clarisses. L’illa està totalment empobrida i costa arreplegar fons per aixecar el monestir, així que es va fent per etapes. Les monges proposen a la Cort de Madrid que es donin títols i cavalleries (que estan de moda al segle XVII) a aquells que aportin doblers.

Aquell convent tenia la capçalera de l’església orientada diferent a

l’actual, un pati d’accés i una façana amb una gran escopinya estriada.

Més endavant, la desamortització de Mendizábal de l’any 1835 no acaba amb el monestir però sí amb les seves rendes, entre elles el Lloc de Monges. Sense gairebé ingressos, les monges es posen a brodar i fer pastissets, i també aconsegueixen implantar la primera escola de filletes.

L’església de Santa Clara rep una visita molt important l’any 1860. El futur sant Antoni Maria Claret, que visitava Ciutadella acompanyant a la reina Isabel II, de qui era confessor, diu missa al temple del monestir i després berena amb les monges, fet que elles sempre recorden i celebren en el dia del seu sant.

Tant l’elaboració dels dolços per a particulars com l’escola de filletes es suprimeixen l’any 1877 amb les noves disposicions del bisbe Mercader.

Ja en el segle XX, la comunitat pateix un nou sotrac l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil. Les monges han de deixar el convent i refugiar-se a cases de coneguts i familiars. El convent i l’església de Santa Clara són demolits amb la idea d’urbanitzar la zona. Just acabada la guerra, les monges refan la vida comunitària a una casa del Camí de Maó mentre es construeix el nou monestir a partir de 1945, que només conserva de l’anterior edifici el locutori.

L’església actual queda enllestida l’any 1953.

El convent i la festa Prova de la importància i l’estima que la comunitat de clarisses té dins Ciutadella és la seva significativa participació a les festes de Sant Joan. No hi ha cap altre recinte religiós que la Qualcada visiti tantes vegades com aquest.

Fotos: Reial Monestir de Santa Clara

17

|

Sant Joan | 2017

Fotos: Reial Monestir de Santa Clara

La festa ja s’hi fa present el Dia des Be quan els caixers mostren l’anyell a totes les monges dins el locutori del convent i elles els obsequien amb les seves delicioses pastes.

L’abadessa, Sor Carmen Mesquida, apunta que aquest acte es celebra al monestir des de l’any 1844, tot i que probablement aquesta visita ja es practicava molt abans però sense la figura que representa el sant precursor.

Després, ja entre el 23 i el 24 de juny a Santa Clara es fan fins a cinc caragols com a obsequi a les religioses.

A finals del segle XIX, les noves normes del bisbe Mercader van afectar també la festa perquè va ordenar paredar les finestres del convent que donaven al carrer, així que les monges no van poder veure ni seguir els caragols. Així i tot, la Qualcada hi va seguir passant i fent la festa com

sempre al seu pati. Sí que es suprimí però la petició de les oracions que fa el Caixer Senyor abans de baixar als Jocs des Pla. L’abadessa explica que fins aquell moment, el noble s’aturava allà dalt el cavall i una de les monges li deia per una finestra: “Els encomanarem a Déu, que no tenguin una desgràcia”. Ell, descobert, contestava “gràcies”.

Anys després, quan després de la Guerra Civil es va construir el nou convent, les monges van poder tornar a observar els caragols des de les terrasses superiors. Finalment, la Junta Municipal de Sant Joan va proposar que es tornés a recuperar aquest acte i així es fa des de l’any 1988. Avui en dia el Caixer Senyor davalla del cavall i és la pròpia abadessa la que contesta la petició de les oracions pel bon funcionament dels jocs cavallerescs.

18

Durant la guerra es va ordenar destruir el convent amb la idea d’urbanitzar després tota la zona. Anys més tard es el convent es tornà a aixecar al mateix lloc.

|

Sant Joan | 2017

Una baralla en temps dels britànics

L

es diferents dominacions britàniques de Menorca durant el segle XVIII no van acabar amb Sant Joan, més bé al contrari, les festes tenien tanta importància que els diferents governadors estrangers van intentar que es celebressin com sempre s’havia fet per tal que el poble estigués content.

Tot i així, les relacions entre menorquins i britànics van ser tenses en moltes ocasions, sobretot quan oficials i tropa convivien a prop dels naturals.

Vet aquí que el 21 de juny de 1749, Dia des Be, quan els caixers i cavallers practicaven el joc de s’Ensortilla i el

Pla era ple d’autoritats i vesins del poble, un oficial britànic es va apropar al noble Gabriel Olives Squella, que estava conversant amb el batlle general. El britànic, un tal Mr. Frent, li va demanar amb cortesia al noble que anés un moment amb ell perquè li volia dir cosa. Quan es van fer enfora, Mr. Frent li va donar una forta bufetada a la cara i va desembeinar l’espasa dient que el mataria encara que li costés cent vides, i el mateix faria amb altres dos subjectes.

Miguel Angel Mir i Florenci Sastre expliquen al seu llibre Les festes de Sant Joan durant la primera dominació an20

glesa que, després d’aquesta baralla, els jurats van escriure una protesta al governador britànic William Blakeney, alertant que al Pla es podria haver produït un avalot important, ja que estava ple i a més el poble duia un temps molest amb l’actitud d’alguns britànics que molestaven i entraven a cases particulars i anaven dient “males paraules contra l’honor i fama de les famílies”. El darrer que es sap de la baralla és que els ofesos i testimonis van ser cridats al castell de Sant Felip per tal de participar al consell de guerra que s’havia de celebrar contra els oficials britànics acusats.

La revolució dels Sant Joans alternatius

Com a protesta pels canvis del Sexenni Democràtic, els nobles organitzaren festes paral·leles de Sant Joan a Ferreries i al lloc de Son Saura

22

2017

L

a Revolució de 1868, també coneguda com La Gloriosa, va acabar a Espanya amb el regnat d’Isabel II i els canvis que va introduir van afectar molts aspectes, fins i tot les festes de Sant Joan de Ciutadella.

La Junta de Salvación y Gobierno, presidida per un polèmic canonge anomenat Camilo Mojón, va decidir que Sant Joan s’havia d’alliberar de la submissió a la noblesa i adequar-se a la corrent del progrés. Així, es va suprimir el càrrec de Caixer Senyor i s’establí que en lloc de presidir la Qualcada un membre de la noblesa, ho faria un regidor de l’Ajuntament.

Evidentment, aquesta mesura no va agradar gens a la noblesa però tampoc al clergat ni a una part del poble.

El primer Sant Joan després de la Re-

volució, el de 1869, va comptar amb Joan Sabater com a representant de l’Ajuntament. Però Gabriel Squella, que havia estat elegit Caixer Senyor abans que es produïssin els canvis, no es va resignar i va optar per organitzar un Sant Joan paral·lel al lloc Son Granot de Ferreries. Sembla que aquesta festa va ser un èxit i més animada que el Sant Joan de Ciutadella, deslluït i amb pocs cavalls.

Segons explica Gabriel Julià al llibre Records d’en primer, l’any 1870 tot seguia igual i l’Ajuntament tenia problemes per cobrir les despeses de les festes i també per trobar cavalls per a la Qualcada, ja que els propietaris es negaven a inscriure’s. Tampoc trobaven voluntaris per sortir de Caixer Capellà, i l’Ajuntament es va adreçar al Capítol al·legant que era

23

Fragment d’una festa al camp menorquí del segle XVIII. Foto: Centre d’Art i Història Ca n’Oliver.

|

Sant Joan

|

|

Sant Joan | 2017

Vista de Ferreries, poble on s’ubicava l’antic lloc de Son Granot.

Foto: Salvador Almirall Codina. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

una qüestió de patriotisme. Al final la Capellana va participar a la Qualcada escortada per soldats de cavalleria.

Tot i que no hi va haver corregudes a sa Plaça , les festes oficials es van animar amb l’assistència de maonesos i alaiorencs que havien arribat en el vapor “Menorca”, i també del general governador.

Per la seva banda i després de l’èxit de les festes de Ferreries, Gabriel Squella decidí repetir la celebració de les festes alternatives, però en aquest cas al lloc de Son Saura de Ciutadella. L’organització es va dur en secret però les autoritats se’n van adonar a darrera hora i van enviar la Guàrdia Civil a interrompre l’acte, al que hi participaven un parell de centenars de persones, al·legant que

allò era una reunió no autoritzada i una paròdia de les festes.

A partir d’aquí, els nobles no van organitzar cap altre Sant Joan alternatiu però les dificultats no van acabar per l’Ajuntament revolucionari.

L’any 1971 una forta rissaga va deixar Es Pla ple d’aigua. Açò va obligar a traslladar la celebració dels Jocs des Pla al camí de Maó, que en el moment es deia carrer d’Espartero.

Tampoc hi va haver corregudes a sa Plaça.

Cap a l’any 1974, semblava que tota la festa havia decaigut. Un retall de premsa local que recull Julià ho pintava així: “Próximos a la fiesta popular de San Juan Bautista, no se observa el movimiento y afán de los otros años para la contrata de caballos y

24

arreglo de utensilios. ¿Habrá un nuevo programa para la función? Partidarios de una reforma que hiciera desaparecer aquellos vestuarios que convierten en monigotes a los jinetes, desearíamos conocer el pensamiento de nuestra corporación municipal”. La corporació municipal devia estar apurada perquè davant la falta de cavalls, es va plantejar substituir la Qualcada per una carrera de barques al port. Finalment es van fer les festes com sempre, però amb poc ambient i només una dotzena de cavalls.

El Sexenni Democràtic va acabar a finals del mateix any 1874 amb la restauració de la monarquia borbònica.

A Ciutadella, les festes de Sant Joan van tornar a la normalitat, Caixer Senyor inclòs, a partir de 1875.

|

Sant Joan | 2017

Quan els

caixers no volien

sortir Avui ens pot semblar impossible perquè tots els nomenaments dels càrrecs de la Junta de Caixers es viuen amb molt orgull i il·lusió, però no sempre va ser així. Segles enrere, les renúncies i excuses de caixers que es negaven a sortir per Sant Joan van ser un maldecap per les autoritats locals.

Els càrrecs més problemàtics van ser sempre els de Caixer Capellà i Caixer Senyor. Quan la Universitat o l’Ajuntament considerava justes les raons que al·legaven per no sortir (per ser massa vells, malaltia o altres) es feia una nova terna i s’elegia un substitut. Però en ocasions, si els motius no eren prou substancials, les autoritats locals van obligar els nominats a complir amb el seu deure contra la seva voluntat.

M

oltes vegades, les causes per no voler participar a les festes de Sant Joan eren econòmiques. En el cas del Caixer Senyor o Clavari, aquest havia de fer front a despeses quantioses per les begudes i altres actes protocol·laris de Sant Joan. Un d’aquests era el dinar de fraternitat que l’obreria cele26

brava el dia de Santa Elisabet (mare de Sant Joan) a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx. L’any 1710 es va reformar la festa i es va substituir el dinar per una missa major a Ciutadella i una altra de baixa a l’ermita. D’aquesta manera s’eliminava una de les principals causes per les que els nobles volien alliberar-se de sortir de caixers. Per altra banda, una de les ne-

2017

|

Sant Joan

|

Foto: Arxiu Joan Bagur Truyol

gatives més sonades va ser la que va protagonitzar Bernat Josep d’Olives i Nadal el 1703, que va derivar en un plet judicial que va guanyar la Universitat. De totes maneres, el seu motiu no era econòmic sinó que al·legava que cap cavaller el volia acompanyar en l’anada a Sant Joan de Missa o a les corregudes des Pla .

També els Caixer Capellans van in-

“En moltes ocasions els caixers es negaven per les despeses económiques”

27

tentar en moltes ocasions no sortir per Sant Joan per les despeses que implicava i perquè no volien anar a cavall, “fet que consideraven indecent i poc propi del seu estat clerical”, segons els autors del llibre Funcions de l’Ajuntament de Ciutadella en les festes de Sant Joan. La pugna entre les autoritats municipals i les eclesiàstiques va ser constant.

|

Sant Joan | 2017

Costums perdudes Matar bujots El Dia des Be i a vegades també durant els festers s’havien matat bujots com avui en dia encara es fa a Ciutadella per la festa de Pasqua.

El ball Antigament era costum acabar la Beguda del Dissabte de Sant Joan a la casa del Caixer Senyor amb un ball que no podia començar fins que no havien partit tots els caixers i cavallers.

Avellanes per tot Regalar avellanes plenes i confits a les al·lotes joves era una senyal de galanteria durant el matí de Sant Joan. Avui les avellanes es tiren buides el fosquet del Dia des Be i del Dissabte de Sant Joan, però abans també se’n tiraven durant els Caragols de Santa Clara i les Corregudes a sa Plaça.

El ball encantat Un ball encantat era una ballada popular en la que es subhastava l’organització i explotació per a cobrir les despeses dels caixers. El que més pagava podia encetar la festa o ballar amb alguna de les joves que hi havia. A Ciutadella se’n celebrava un just abans de les festes i els guanys eren pel fons de l’Obreria de Sant Joan.

Entrenament dels cavallers Abans alguns cavallers aprofitaven el Dia des Be per fer alguns entrenaments previs als Jocs des Pla. Les pràctiques es feien al mateix Pla de sa Font. Avui els entrenaments només es fan el matí del dia 24.

Els focs del vespre de Sant Joan Abans els focs artificials es llençaven la mateixa nit del dia 24 des de la plaça del Born. A partir dels anys 90, quan la festa ja s’allargava, els focs es van deixar per la nit del dia 25.

28

2017

Joan Bagur Truyol

Borja Saura

|

Sant Joan

Joan Bagur Truyol

Costums noves Visita la vigília del dia des Be Des dels anys 80 s’ha popularitzat el fet d’anar a veure el Be de Sant Joan durant la vetlla. Avui és un acte multitudinari que ja anticipa la festa.

Oració de Santa Clara L’any 1877 el bisbe va prohibir la visita de la Qualcada al convent de Santa Clara per tal de demanar a les monges oracions per vetllar pels Jocs des Pla. Aquesta tradició es va tornar a recuperar més de cent anys després, el 1988.

Estampa El fet de repartir una estampa de Sant Joan just en acabar la Missa de Caixers es fa des de l’any 1969. A una cara de l’estampa, hi ha un dibuix i a l’altra banda un poema relacionat amb les festes.

Darrer toc de fabiol Segons relata l’Ajuntament, quan els caixers i cavallers sortien de la beguda de la casa del Caixer Senyor en la nit de Sant Joan de 1974, el fabioler es va equivocar i va anar fins el domicili de la Capellana sonant el tambor i el fabiol, cosa que no havia de fer. Aquest acomiadament va ser tan apreciat pel públic i els membres de la Qualcada que es va repetir cada any a partir de llavors.

Festers Segles enrere s’encenien grans torxes a Ciutadella durant les festes per tal d’il·luminar més els carrers de nit. Després els festers es van convertir en espais de festa i música popular, en paral·lel als caragols i la festa dels cavalls de la revetla de Sant Joan. Aquesta costum va desaparèixer després de la Guerra Civil fins que l’any 1984 el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i les associacions de veïns van recuperar l’encesa de festers però per la vigília del Dissabte de Sant Joan, és a dir, el 22 de juny.

29

|

|

Sant Joan | 2017

Aquell any que...

1751

1818

Federic Lluís de Gran Bretanya, Príncep de Gales, mor el mes de març. Com que en aquest moment Menorca és anglesa, ha de guardar un dol rigorós i llarg. Però conscients de la importància de la festa de Sant Joan, els jurats demanen al governador britànic de Menorca, un permís especial per poder-la celebrar.

Es produeix un accident mortal al Pla quan dos cavallers xoquen frontalment durant la celebració dels Jocs. Els dos cavalls moren a l’acte i els dos genets queden tan malferits que un d’ells mor més tard per les ferides. A partir d’aquí els cavalls sempre corren cap a una única direcció.

1810 Dia 6 de juny plou tant, que es coneix el fenomen com ‘es diluvi gros’. El Pla de Sant Joan no queda en bones condicions i per aquest motiu la celebració dels Jocs eqüestres de Sant Joan es trasllada a la Contramurada.

Joan Bagur Truyol

1833 La jura de la princesa Maria Elisabet Lluïsa com a successora al tron d’Espanya es commemora amb celebracions per tot el país. A Ciutadella s’organitzen unes festes extraordinàries el mes de juliol amb corregudes de cavalls, mules i bous, Jocs des Pla de Sant Joan, músiques i focs artificials.

Joan Bagur Truyol

30

2017

|

Sant Joan

1881 S’inaugura el Cercle Artístic i es decideix contractar una orquestra per amenitzar el pas dels cavalls davant la seu de l’entitat el dissabte de Sant Joan. Quan sona El postillón de la Rioja els cavalls s’esvaloten, boten i s’arma un desgavell (jaleo). D’aquí surt el nom i el costum de fer jaleos per les festes.

Joan Bagur Truyol

1913

1937

Isabel de Borbó i Borbó, Infanta d’Espanya, visita Ciutadella el mes de juliol. Per commemorar la seva arribada, es recreen a la plaça des Born alguns actes de les festes de Sant Joan, com un caragol i els jocs de l’ensortilla i les carotes.

La Infanta ho observa tot des del palau dels comtes de Torre-Saura, asseguda a la cadira que en altres ocasions ja havien ocupat la reina Isabel II i el rei Alfons XII.

Espanya està en plena Guerra Civil i no es celebren les festes de Sant Joan, ni aquest any ni el següent, 1938. Una vegada acabat el conflicte a principis de 1939, es torna a recuperar la festa. La Junta de Caixers que participa és la mateixa que s’havia nomenat pel fallit bienni 1936-1937.

1956 Aquest any hi ha tres Caixer Senyor Squella. El titular és Ricardo de Squella Martorell, qui exerceix com a tal el Dia des Be. Per Sant Joan però, no pot sortir a cavall i el substitueix el seu germà Jaime. Però justament aquest cau del cavall i l’ha de substituir el germà petit Francisco de Borja a la resta de les festes.

Antònia Salord

31

|

|

Sant Joan | 2017

obreries de Ciutadella

Les

Il¡lustració: Rijksmuseum

32

2017

L

es festes de Sant Joan tenen el seu origen en l’obreria del mateix nom, lligada a la petita ermita de Sant Joan de Missa. Una obreria era una associació religiosa i assistencial que es dedicava honorar a un sant patró o a una altra devoció religiosa, oferir serveis benèfics o encarregarse del manteniment d’una capella o església.

La Universitat General de Menorca i particular de Ciutadella (l’organisme representatiu de Menorca, instaurat arran de la conquesta catalanoaragonesa) s’encarregava de nomenar els càrrecs dirigents de les confraries i obreries del terme de Ciutadella.

Algunes de les que es coneixen són: • Obres de l’església de Santa Maria • De l’Hospital General • Del Santíssim Sagrament • De les Ànimes del Purgatori • Sant Nicolau • Sant Onofre • Campo Santo • Del Socors • Sant Sebastià • Sang de Jesucrist • Pobres Vergonyants • Sant Francesc • Nostra Senyora de l’Esperança • Santa Rosalia • Sant Crist • De la Puríssima • Santa Escolàstica • Sant Cristòfol • Sant Joan Baptista

Funcions

Totes les obreries tenien la mateixa estructura i els seus dirigents, nomenats per la Universitat, havien de sortir dels diferents estaments socials com són el clergat, la noblesa, els

artesans, etc. Cadascun d’aquests obrers o caixers tenien funcions específiques: - Obrer eclesiàstic: s’encarregava de la part religiosa i ordenava els pagaments de l’obreria. Actualment es correspon amb el càrrec de Caixer Capellà o Capellana.

- Obrer de la noblesa, també anomenat clavari: era depositari de les acaptes (almoines o donatius per un objecte piadós) que havien de servir pel manteniment de la parròquia.

Ara és el Caixer Senyor.

- Obrer de l’artesanat (menestral): aarreplegava les acaptes per les cases particulars de la població. Es correspon amb el Caixer Casat.

- Obrer de la pagesia: recollia les almoines pel camp, en espècies o doblers. Avui la seva funció la representen els Caixers Pagesos.

33

Sant Joan

|

Eren associacions religioses i assistencials que honoraven a un sant patró i s’encarregaven del manteniment d’una capella o església

Obreria de Sant Joan

Totes les obreries celebraven les seves festes i aprofitaven aquestes ocasions per arreplegar doblers però la de Sant Joan era l’única que tenia la parròquia fora de la ciutat i per tant s’organitzava una romeria per anarhi a cavall.

Val a dir que aquesta església rural ja surt documentada al Pariatge de 1301, el document que estableix la divisió eclesiàstica de l’illa. Sembla que la idea del rei Jaume II quan va establir Sant Joan (primer amb el nom de Sant Joan Evangelista de Monestir) com a una de les set parròquies de Menorca era afavorir el desenvolupament d’una població al seu voltant, fet que finalment no va succeir. Més endavant la parròquia va canviar el seu nom pel de Sant Joan Baptista i ja al segle XV va passar

|

Moltes obreries i confraries estaven formades per gremis d’oficis com picapedrers, teixidors, traginers, fusters, etc.

|

Sant Joan | 2017

L’Obreria de Sant Joan era una de les més importants i la seva església era l’única que estava fora de la ciutat.

a dir-se Sant Joan d’Artrutx. El nom actual de Sant Joan de Missa podria venir de l’obligació de fer-hi missa els dies de precepte.

L’historiador Josep Pons Lluch afirmava que l’Obreria de Sant Joan devia néixer poc després de la constitució de la parròquia, és a dir, a principis del segle XIV. Tot i que l’atac dels turcs l’any 1558 va trasbalsar totes les estructures i institucions, l’Obreria va renéixer el 1564 i va anar guanyant importància. Tot açò va fer que el poble de Ciutadella també estigués de cada vegada més interessat en la celebració d’aquesta festa.

El gremi dels pagesos era un dels més importants a Ciutadella però també n’hi havia altres de molt destacats com el dels paraires. A part de l’agricultura, aquest era l’ofici de Menorca que ocupava més persones perquè els ramats d’ovelles i bens eren molt abundants, i la llana menorquina era molt apreciada pels mercaders de l’Edat Mitjana. Els paraires disposaven la llana per ser filada i teixida, la cardaven i pentinaven. Dins Ciutadella, el gremi dels paraires tenia com a patró Sant Bernardí de Siena i s’encarregava del manteniment de la capella d’aquest sant dins el convent de Sant Francesc.

Després, també van tenir

cura de la nova església del Sant Crist amb una obreria pròpia. L’any 1719 es van unificar amb el “gremi, ofici i confraria dels honorables paraires del Sant Crist i del gloriós Sant Bernardí”.

Per la seva banda, els ferrers veneraven a Sant Eloi a una capella de Sant Francesc; fusters, picapedrers i traginers tenien a Sant Antoni, Sant Josep i Sant Bartomeu a l’antiga església de Sant Josep; els sabaters tenien Sant Pere Màrtir i la confraria d’hortolans tenia a Sant Non i Sant Nen, Sant Lluc i Santa Clara.

El final de les obreries

Les obreries es van suprimir l’any 1835 quan es va instaurar a Espanya el sistema de les desamortitzacions (expropiacions de terres i béns de l’Església). A Ciutadella van desaparèixer totes menys una perquè l’Obreria de Sant Joan es va adaptar i es va converteix en Confraria. Va canviar la seva finalitat, ja que no es dedica principalment a la conservació de l’església rural sinó que es dedica al culte al seu Sant i a la celebració de la festa amb la cavalcada i els oficis religiosos solemnes.

Segons els autors del llibre Funcions de l’Ajuntament de Ciutadella en les festes de Sant Joan, “és la única festa gremial que ha sobreviscut, prova de la importància i l’estimació que li tenia el poble”.

Il·lustració: Rijksmuseum

34

|

Sant Joan | 2017

Landgraviat de Hesse El Landgraviat de Hesse va ser un Estat propi integrat dins el Sacre Imperi Romà Germànic des de 1264 fins 1567, quan Felip I va dividir el territori entre els seus quatre fills.

S’ubicava on ara hi ha el modern Estat Popular de Hessen, al centre d’Alemanya. D’aquesta divisió van sorgir quatre landgraviats diferents, tot i que només dos d’ells, Hesse-Kassel i HesseDarmstadt, van perdurar fins el segles XIX i XX. El príncep Federic que va venir a Menorca era el dotzè fill de Lluís Vè, Landgrave de HesseDarmstadt. Tot i que la família era luterana, ell es va convertir al catolicisme, va entrar a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i va servir com a soldat a diverses batalles. Va ser almirall de la flota oriental del Regne d’Espanya i després va seguir la seva carrera eclesiàstica fins que l’any 1652 va ser nomenat cardenal i va participar al conclave papal de 1655.

Un príncep germànic as Pla

E

l dia 5 de gener de l’any 1643, els Magnífics Jurats de Menorca es reuneixen a la sala superior de la Universitat General per tractar un tema important: un príncep ha arribat a Ciutadella i s’han d’organitzar algunes festes per mostrar l’alegria del

poble per la visita de tan gran senyor. Es tracta del príncep Landgrave Federic de Hesse-Darmstadt, almirall de l’armada espanyola, que ha arribat a Menorca el passat mes de desembre perquè les naus hivernin al port de Maó. El rey Felip Vè havia anunciat abans per carta la vinguda

Després de passar per Menorca, Federic va arribar a ser cardenal de Roma.

Il·lustracions: Rijksmuseum.

36

2017

del príncep i demanat als Jurats de Menorca que fos molt ben rebut, tractat i complimentat. El rei també va nomenar el príncep de Landgrave governador de Menorca, tot i que l’historiador Juan Gutiérrez apuntava a un article de la Revista de Menorca que segurament no va exercir aquest càrrec durant gaire temps.

A Ciutadella s’organitzen unes magnífiques festes a l’estil de Sant Joan, amb gales i tornejos eqüestres celebrats al Pla. A més dels jocs que ja coneixem, s’hi fan també justes i el joc de l’estaferm, que consisteix en ferir un ninot o maniquí de fusta gi-

ratori amb una llança (el corredor ha de demostrar la seva perícia a cavall intentant que l’arma del ninot no el fereixi per darrera quan roda).

Poc més es sap de com es va desenvolupar la festa però segons recull l’historiador Josep Pons Lluch al llibre Origen religiós de les festes de Sant Joan, les despeses mostren que “el torneig devia ser magnífic i no devia desmerèixer en res dels més grans espectacles que es feien a la resta d’Europa”. El compte de tot el que s’ha gastat que es fa el dia 12 de gener mostra que la festa ha costat més de 36 lliures. Entre els cà-

37

|

Sant Joan

|

rrecs, hi ha la pintura per l’estaferm; 70 llances; la construcció del reng (clos disposat per a tenir-hi un combat o palissada per celebrar-hi justes o torneigs); 7 dotzenes de claus i 24 canes de cordella; fins a 1.000 lladrioles; 83 somades d’arena (una somada és la càrrega d’un animal de bast que equival a tres quintars); el sou dels homes que han servit a les gales; tatxes, fil i oli; una lliura d’aigua cuita; ferramenta pels animals; dos almuds de guix picats i un cadafal (plataforma de taulons elevada en per estar-hi els personatges principals o espectadors de l’acte).

|

Sant Joan | 2017

Records en blanc i negre

1 Arxiu J.Pons. Publicada per Joan Bagur Truyol a Fotos antigues de ses festes de Sant Joan (Facebook).

2 Publicada per Constanza GoĂąalons Rotger a Fotos antigues de ses festes de Sant Joan .1943-44

38

2017

|

Sant Joan

|

3 Publicada per Joan Bagur a Fotos antigues de ses festes de Sant Joan

1

AS PLA HI FALTA GENT! Almanco en aquesta fotografia antiga ho ben sembla. Segurament capta un instant de les proves pels Jocs des Pla que es fan el matí del dia de Sant Joan. Els cavallers tenen espai de sobra per fer córrer els cavalls.

2

BAIXADA D’ETIQUETA. La imatge data del 1943 i en ella s’aprecia la baixada cap as Pla de la Corporació municipal per anar a presenciar els Jocs.

Crida l’atenció la vestimenta dels regidors, de rigorosa etiqueta amb els fracs, els capells de copa i els guants.

39

3

UN ANTIC CARAGOL DES BORN. Segons explica en Joan Bagur, es tracta d’una foto molt antiga, anterior a l’any 1900, que apareixia a una obra de Rafael Oleo Quadrado. Gairebé no hi ha ningú que estigui enmig del caragol que fan els cavalls.

|

Sant Joan | 2017

4 Foto Estudi Hernando

5 Foto cortesia del cavaller Antoni Salord, publicada per Joan Bagur Truyol.

4

5

TOTS A AGAFAR EL PREMI. Un grup de joves s’amuntega durant els Jocs des Pla de Sant Joan, segurament per agafar un tros de carota o l’ensortilla. Per les seves cares, la ‘baralla’ sembla molt més amistosa i alegre que algunes de les que es veuen avui en dia.

DESPRÉS DE S’ENSORTILLA. Aquí veiem una imatge de fa unes dècades on surten un grup de deu genets que tornen de la part final des Pla després de participar a la prova de l’ensortilla. Passats els nervis del joc, ara es viu un moment més calmat.

40

|

Sant Joan | 2017

9 Joan Bagur Truyol

10 7 Joan Bagur Truyol

6

PEL PATI DEL CONVENT. Els cavalls surten del pati del monestir de Santa Clara durant el caragol que duu el mateix nom el matí del dia 24. Sense aglomeracions de gent, es dirigeixen pel carrer Sa Font per aturar i ‘fer entra’ a les cases que els esperen amb ganes.

11 8 Joan Bagur Truyol

7

ELS FOCS A LA PLAÇA DES BORN. Aquí hi ha un testimoni visual de quan els focs artificials encara es tiraven de la plaça des Born el mateix vespre de Sant Joan. Moltes vegades els focs coincidien amb la beguda dels caixers i cavallers o fins i tot, quan encara anaven a cavall.

42

8

LA MÚSICA DE LA FESTA. La Banda de Música és una part important també per Sant Joan.

Marca el ritme del caragol des Born, es fa present a les begudes i la Missa de Caixers i també anima els Jocs des Pla amb el seu repertori popular.

2017

|

Sant Joan

|

12 9 Publicada per Coloma López Nadal a Fotos Antigues de ses Festes de Sant Joan

10 13

14 11

Coloma López Nadal

9

VISITA A L’HOSPITAL. Instant del pas de la Qualcada per l’antic hospital municipal de Ciutadella. Els cavalls arriben davall les arcades i només es veu a una monja com a testimoni de la visita. Avui en dia, la Qualcada encara passa pel geriàtric tant el dia 23 com el 24.

10

CÓRRER A SA PLAÇA. Dos cavallers passen per l’emblemàtic espai de Ses Voltes durant l’acte de Córrer a sa Plaça. Segurament és el dia de Sant Joan pel matí, i s’aprecia un ambient tranquil, abans d’anar cap el Caragol de Santa Clara.

43

Joan Bagur Truyol

11

CALMA A LA PLAÇA NOVA. Una estampa antiga que avui seria gairebé impossible de veure, els cavalls passant per la Plaça Nova gairebé buida. Fins i tot una filleta travessa tota sola tranquil·lament. La plaça apareix ben adornada de banderetes.

|

Sant Joan | 2017

12 Publicada per Borja Saura a Fotos Antigues de Sant Joan

12

UN CAIXER SENYOR DAVALL L’ARCADA. Aquesta fotografia data de l’any 1963, quan va sortir com a Caixer Senyor Juan Manuel Saura Mercadal. Sembla que passa amb el cavall per davall una de les arcades de la Plaça Nova, a punt de davallar per seguir la volta.

13 Foto de Gaspar Oliver publicada a Fotos Antigues de Sant Joan

13

BEN MUDATS AS PLA. Un temps davallar as Pla era una ocasió per anar ben aclarits, com es veu en aquesta imatge dels anys 50, on una jove es fotografia davant un cavall amb un vestit i unes sabates de mudar. Sembla que tant al cavaller com als homes del voltant els hi fa gràcia sortir a la foto.

44

14

CARAGOL DE SANTA CLARA. Aquest és un caragol que agrada a molta gent perquè, com s’aprecia en aquesta imatge antiga feta potser al carrer de Ses Roques o els voltants, es viu un ambient més tranquil i familiar, amb els cavalls entrant a les cases i la gent demanant la capedeta.

2017

|

Sant Joan

|

14 Borja Saura

45

|

Sant Joan | 2017

Rebosteria de festes Per Sant Joan les taules estan parades amb tot un assortit de delícies típiques menorquines, amb un protagonisme especial per les ensaïmades amb xocolata cuita. Aquí però proposam una recepta per fer rissats, unes galetes antigues ben bones i fàcils de fer.

Ingredients • • • • • • •

400 grams de farina 150 grams de sucre 100 grams de sèu de porc Mig paquet de llevat en pols o un poc de bicarbonat 1 ou Vainilla en pols o essència 1 culleradeta de mantega cuita

Pas a pas 1) Mesclam tots els ingredients fins a tenir una massa compacta.

2) Si no tenim una màquina per fer rissats, agafam trossets de pasta i els hi donam forma. Amb una forquilla els hi feim el relleu.

3) Les posam dins el forn calent a 180 graus fins que agafin color (aprox. 15 minuts).

46

|

Sant Joan | 2017

Guia pràctica

48

2017

|

Sant Joan

|

Punts d’assistència de la Creu Roja Ajuntament i Policia Municipal Centres d’assistència sanitària Lavabos públics Parada de taxi Parada de bus Caixer casat Palau del Caixer Senyor Caragol des Born: Dissabte de Sant Joan capvespre Moment de màxima atenció!

Ermita de Sant Joan de Missa Tirar avellanes: Diumenge de Bes i Dissabte de Sant Joan Dissabte de Sant Joan vespre i Dia de Sant Joan matí i vespre: Corregudes a sa plaça Vespre del Dissabte de Sant Joan, Dia de Sant Joan matí i vespre: Caragol de Santa Clara.

Dia de Sant Joan: Caragol des Pla i Corregudes.

Moment de màxima atenció!

49

|

Sant Joan | 2017

Hoaris aproximats dia 23

Horaris aproximats dia 24

14h

8h

19h

Carrer Sant Antoni, 5 Primer toc de fabiol i inici del replec

Carrer Sant Antoni, 5 Primer toc i inici del replec

Plaça des Born Convidada als Jocs des Pla

18h

10h

19.30h

Plaça des Born Caragol des Born

Pla de Sant Joan Jocs des Pla del matí

Pla de Sant Joan Jocs des Pla

19h

12h

23h

Av. Constitució, Conqueridor i pl. Palmeres Llançament d’avellanes

Catedral, Voltes i pl. Nova Corregudes a sa Plaça

Catedral, Voltes i pl. Nova Corregudes a sa Plaça

19.30h

13.30h

00.30h

Ermita de Sant Joan de Missa Cant de Vespres

Carrers propers convent Caragol de Santa Clara

Carrers propers convent Caragol de Santa Clara

22h

14.30h

05h

Catedral, Ses Voltes i pl. Nova Corregudes a sa Plaça

Catedral de Menorca Missa de Caixers

23.30h

17h

Sant Francesc (pl. Born) Darrer toc de fabiol

Carrers propers convent Sta Clara Caragol de Santa Clara

Carrer Sant Antoni, 5 Inici del replec del capvespre

Recomanacions

Sant Joan és una festa espectacular però té moments de risc important, així que convé estar sempre atents i seguir les recomanacions de seguretat.

Respectar els cavalls i cavallers, no tocar-los quan corren

Obrir i respectar el passadís als Jocs des Pla. Cavalls, cavallers i comitiva són els protagonistes, han de poder passar

Els cavalls són animals intel·ligents però amb tanta gent enmig sempre s’ha d’anar amb prudència

És perillós circular amb cotxets i fillets petits, tant pels cavalls com per les aglomeracions de gent

No llençar bòtils i llaunes al terra, ja que poden fer llenegar els cavalls

Informació i respecte, seguir les indicacions

Emprar els lavabos, tant els mòbils que s’instal·len a diferents punts, com els dels bars

Evitar les xancletes i dur un calçat adeqüat com per exemple vambes

Evitar els excessos de tot tipus, és important estar en bones condicions

Avellanes amb amorosia, tirar avellanes no és cap guerra

Telèfons d’interès: 971 48 41 55

971 48 01 11

971 38 07 87 (092)

112

971 38 02 99 (062)

971 38 10 95 (091)

Guàrdia Civil

Policia Nacional

Informació i Turisme Emergències

Centre Salut Canal Salat

Policia Municipal

Informació i pictogrames: Ajuntament de Ciutadella

50