ibers

intactes en l’epigrafia celtibèrica, tant en escrits ibers com llatins dels bronzes de Luzaga, els ploms de Contrebia Belaisca o les inscripcions de Villastar.

Segons Blázquez J. M., els celtibers van ser els més importants mercenaris, tant per als exèrcits cartaginesos com per als romans, rebent terres per recompensar-los.

L’any 217 aC, Livi parla dels celtibers com a mercenaris mesetaris dedicats al saqueig de la Turdetània andalusa. A la província de Sòria han estat moltes les troballes arqueològiques de l’Edat de Bronze que fan palesa l’existència d’un poble centreuropeu segurament ligur.

Els ambrons europeïtzats podrien haver estat uns dels primers pobladors d’aquests territoris celtibers.

A partir del segle IX aC es troben restes de la cultura dels castros i necròpolis posthallstàtiques juntament amb restes megalítiques.

Pericot diu que “la Celtibèria, després d’haver deixat de ser poble celta, passa a ser poble iber en país celta”, volent verificar la seva iberització.

La seva ciutat més important va ser Numància. Practicaven la ramaderia i també –encara que menys– l’agricultura.

Estrabó diu d’ells que “practicaven el sacrifici i observaven les entranyes de les víctimes i presoners per pronosticar el seu futur”.

Isodoro clarifica la procedència celtibera de manera clara: “Celtiberi ex Gallis fuerunt, quorum ex nomine apellata est regio Celtiberica.

Nam ex flumine. Hispaniae Ibero, ubi considerunt, et ex Gallis, qui Celtibi dicebantur; mixto utroque vocabulo Celtiberi nuncupati sunt”.

Les armes que empraven eren cotes, lorigues, petos, espases i escuts.

Adoraven la lluna i encara practicaven sacrificis humans per les seves creences en religions primitives gal·les barrejades amb supersticions orientals. Quan van arribar, els ibers ja treballaven el ferro. Aquells qui pensen en els celtibers com un fet de mestissatge cometen un error, ja que el nom de Celtibèria s’empra només per designar les aportacions culturals lingüístiques que els grups celtes van anar adoptant dels ibers.

El document més important en llengua celtibèrica és el bronze de Contrebia Belaisca, trobat a les excavacions de l’actual Botorrita, molt a prop dels límits entre Aragó i Lleida. Aquest document mar174