Diuen que aquesta és la història d’un nen que va començar a treballar a 13 anys en un taller de joieria, situat en un pis d’un barri de Barcelona. S’aixecava a les set del matí, agafava l’autobús i arribava al taller abans de les 8 h.
Anava a la font a buscar aigua amb un càntir, feia encàrrecs, i a la una, quan ja tots els operaris havien sortit a dinar, escombrava i garbellava la pols del taller per destriar el polsim d’or i plata que havia caigut a terra mentre treballaven les joies, i en acabat anava a casa a dinar.
Tornava al taller a les tres, acabava la jornada a les sis, però ell, abans de sortir, tornava a garbellar el polsim a la recerca d’or i plata.
Així és com va començar, doncs, la història d’aquests poemes de l’aprenent de joieria, que diu que tenia la mare puta.
